espais de florència (1434-1492)
TRANSCRIPT
FLORÈNCIA: De Cosme de Medici (1434) a Lorenzo de
Medici (1492)
Espais de Florència
Relació amb altres cultures
La visió del món geogràfic
La visió del CosmosSergio Jiménez ManchónPràctica II d’Historiografia
Context històric -Al segle XV a Florència està dominat
per la política d’una nova família de banquers que es farà amb el poder: els Medici. Cosme I de Medici arribà al poder al 1434 després d’obtenir el suport del poble i expulsar a la família Visconti.
-Des de llavors i fins a Lorenzo de Medici (1492), Florència conegué un creixement econòmic, cultural, i polític. Florència, una república, només es comportarà com a tal des de l’exterior.
-A més, cal destacar una política expansionista que farà que sigui una de les principals ciutats italianes juntament amb Roma, Venècia, Milà i Nàpols.
Fig 2. Retrat de Cosme I de Medici
Fig 1. Localització de la República de Florència al segle XV
Itàlia: Per a l’oligarquia florentina, la utilització de les armes i el poder imperial, és a dir, la conquesta sobre Itàlia és l’únic instrument per a poder garantir les llibertats i drets en Itàlia.
Florència: És la principal ciutat europea. De fet, en la història de l’evolució històrica és presentada en el cim de les llibertats de tota la civilització humana després de l’Atenes de Pèricles i l’última etapa de la Roma republicana. Savonarola la descriu com “la nova Jerusalem” o “la nació escollida”.
Fig 3. Pintura de la ciutat de Florència al 1493
Espais de Florència
Espai urbanístic: Nous plànols de la ciutat configuraran un nou urbanisme caracteritzat per la seva jerarquització, amb la intenció d’abandonar el medieval. Aquest nou urbanisme renaixentista destaca la geometria, la nova perspectiva, o la configuració d’espais públics.
Santa Maria di Fiore: Espai situat al centre de la ciutat, exemple de la jerarquització de l’urbanisme. És, a més, símbol de la puixança de les principals famílies i dels Medici.
Fig 4. Fotografia aèria de Santa Maroa di Fiore
Espais de Florència
Espais vistos com símbol de poder: Les muralles construïdes en aquest segle; o els alts palaus foren símbol del poder d’algunes famílies florentines.
Plaça de la Senyoria: Espai també jerarquitzat. Situat al centre de la ciutat, representa el màxim poder civil.
-Vist per l’oligarquia: Espai on poder demostrar el seu poder mitjançant execucions públiques, edificis representatius o les estàtues, obres de Donatello.
-Vist per les classes populars: Espai on dur a terme les protestes contra l’oligarquia.
Fig 5. Execució pública de Savonarola l’any 1498.
Espais de Florència
Comunitat jueva: A finals del segle XV els jueus són convidats pel mateix Lorenzo il Magnifico (1449-1492). Al contrari que en altres territoris europeus, tingueren privilegis sobre la resta de la societat, i no foren tingueren cap pressió fins a la segona meitat del segle XVI per la insistència del papat.
Espai de les classes populars: La majoria de la població, un 82%, viu en espais allunyats del centre de la ciutat. Aquests barris es trobaven en l’absoluta misèria.
El camp: Font de treball i de recursos per a més de la meitat de la població florentina. És important destacar la producció de llana, exportada per tot el Mediterrani.
Fig 6. Retrat de Lorenzo de Medici
Espais de Florència
Espais de FlorènciaEspai cultural: Humanisme i Renaixement: Espai cultural que tingué com a
gènesi la ciutat de Florència en el segle XV, i que defensà:-L’antropocentrisme: La individualitat és el valor essencial de la persona humana, factor que provocarà un nou model d’humanitat.-L’humanisme: Es reivindica en la persona i creença de l’home, en la seva capacitat de llibertat, prescindint de Déu.-Naturalisme: Comporta una visió terrenal de l’ésser humà i el valor de l’home front Déu.-Classicisme: Es recuperen els textos grecollatins i s’estudien. Per a facilitat l’estudi de la cultura clàssica s’estudia disciplines humanístiques com l’astronomia, poesia, filosofia, entre altres.
Espai polític: El sistema polític existent era la República. El concepte de llibertat no era emprat a l’interior de la ciutat, on el poder polític residia únicament en l’oligarquia, la qual no en concedia cap als grups subalterns. El concepte de llibertat fou emprat per resguardar la ciutat d’altres ens com senyors externs o l’Imperi.
Espais de Florència
Plaça de la SenyoriaSanta Maria del DuomoPalaus
Camps
Muralles
Gremi de la llanaBarris populars
Fig 7. Pintura de la ciutat de Florència al 1493, on hem situat espais tractats en aquest treball
Relació amb altres culturesRelacions comercials:
La República florentina va entablir relacions comercials amb diverses cultures de la Mediterrània:
-L’Àndalus: Alguns documents que instrueixen galeres fan referència a l’Al-Àndalus:
“allo andare può fare queste schale et non altre: parte di Porto Pisano, Bocholi, Sanfi lio, Maiolicha, Valença, Sciabbia, Villagoiosa, Denia, Cantera, Almeria, Malicha, Chadis”.
-Nord d’Àfrica: Els contactes comercials amb el nord d’Àfrica (Tunis i Argèlia) també són presents en la documentació. Segons la Berberia di Poniente:
“allo andare può fare queste schale, parte da Porto Pisano, Marsilia, Bocholi, Barçalona, Maiolicha, Bona, Alolle, Buggia, Alg(e)ria, Tedelis, Ora, One”.
-Mediterrània Oriental: La documentació també parla de contactes comercials amb ports orientals com el d’Alexandria.
Relacions Bèl·liques:Les principals accions bèl·liques florentines van tenir com a motiu el domini per Itàlia, sobretot al nord on en tots els escenaris hi havia Venècia com a rival. Així, podem destacar:
-Batalla de San Romano (1432): Va enfrontar a la República de Siena amb Florència a causa de que aquesta última pretengués conquerir Lucca. -Corona d’Aragó (1447): Guerra que enfrontà Florència amb Alfons el Magnànim ja que la influència d’aquest sobre Itàlia, i les pretensions sobre Nàpols creixien.-Batalla de la Riccardina (1467): Batalla que enfrontà a Florència vers famílies rivals dels Medici, duc de Ferrara i Venècia.
Fig 8. Pintura que representa la Batalla de San Romano
Fig 9. Pintura que representa la Batalla de San Romano
Relació amb altres cultures
Visió del Món Geogràfic
Fig. 10. Mapamundi localitzat a Florència a mitjans del segle XV
La visió del món corresponia amb tots els territoris amb els quals havien tret contacte, sobretot comercial. Així, mentre que la Mediterrània, sobretot la península itàlica, es troba perfectament dibuixada; les costes del nord d’Europa o Àfrica estan molt desconfigurades.
Visió del cosmosSegons pensadors florentins: Fins al segle XVI no es tindrà una visió del
cosmos heliocèntrica. En aquest moment, però, destaquen visions del cosmos on es relacionen teories llegides d’escrits clàssics que es comencen a traduir com Plató o Aristòtil, les quals es barrejen amb creences cristianes, i fins i tot populars.
Per a Giovanni Pico della Mirandola la creació de l’univers és:
“Cuando Dios terminó la creación del mundo, empieza a contemplar la posibilidad de crear al hombre, cuya función será meditar, admirar y amar la grandeza de la creación de Dios. Pero Dios no encontraba un modelo para hacerlo. Por lo tanto se dirige al primer ejemplar de su criatura, y le dice: "No te he dado una forma, ni una función específica, a ti, Adán. Por tal motivo, tendrás la forma y función que desees. La naturaleza de las demás criaturas la he dado de acuerdo a mi deseo.
Pero tú no tendrás límites. Tú definirás tus propias limitaciones de acuerdo con tu libre albedrío. Te colocaré en el centro del universo, de manera que te sea más fácil dominar tus alrededores. No te he hecho mortal, ni inmortal; ni de la tierra, ni del cielo. De tal manera, que podrás transformarte a ti mismo en lo que desees. Podrás descender a la forma más baja de existencia como si fueras una bestia o podrás, en cambio, renacer más allá del juicio de tu propia alma, entre los más altos espíritus, aquellos que son divinos”.
Visió del Cosmos
La visió del cosmos pels sectors més populars era entès com a allò que podien veure més lluny: els planetes, i els estels amb les corresponents constel·lacions. En aquestes representacions hi participava tot allò relacionat amb la cultura popular com és la soga o la vestimenta (Fig 11).
En la cultura popular també hi són presents elements fantàstics. En aquesta imatge observem com Saturn (a dalt de la imatge) és transportat per animals fantàstics (Fig 12).
Fig 11. Grabat de dues constel·lacions: l’home i la corona
Fig 12. Gravat on es representa Saturn i els seus fills
Fonts documentals-Tester, J. Historia de la Astrología Occidental. México, Ed Siglo XX1, 2001.
-Gonzalez Arévalo, R. Las galeras mercantiles de Florencia en el reino de Granada en el siglo XV. Sevilla, Anuario de Estudios Medievales. Universidad de Sevilla. 2001.
-García Avilés, A. Arte y Astrología en Salamanca a finales del siglo XV. Murcia, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte. Universidad de Murcia, 2004.
-Wackernagel, M. Los medios artísticos en la florencia del Renacimiento. Obras y comitentes, Talleres y mercados. Madrid, Ediciones Akal, 1997
-Pérez Pérez, F. El maquiavelismo de Guicciardini y la figura de Savonarola en la “Historia de Florencia”. Santiago, Revista Historias del Orbis Terrarum. Anejos de Estudios Clásicos, Medievales y Renacentistas, 2011
-Carmona, Juan I. Enfermedad y sociedad en los primeros tiempos modernos. Sevilla, Universidad de Sevilla - Secretariado de publicaciones, 2005
http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/paolo-uccello-the-battle-of-san-romano
http://www.atuttascuola.it/collaborazione/mugnai/storiadellarepubblicadifirenze.pdf
FiguresFigura 1: Anònim, La República florentina a Itàlia. Extret de http://it.wikipedia.org Figura 2: Pantormo, Retrat de Cosme I el vell, 1520. Extret de http://
www.sanlorenzo.firenze.it/ Figura 3: Schedel, Panoràmica de Florència, 1493. Extret de http://
www.raremaps.com Figura 4: Anònim, Vista panoràmica de Santa Maria di Fiore, 2012. Extret de
http://www.flonthego.com Figura 5: Bronzino, Retrat de Lorenzo el Magnífic, 1565-1569. Extret de
http://www.culturaitalia.it Figura 6: Rosselli, Francesco, L’execució de Savonarola, 1500-1520. Extret de
http://fe.fondazionezeri.unibo.it Figura 7: Schedel, Panoràmica de Florència, 1493. Extret de
http://www.raremaps.com Figura 8: Ucello, Paolo, Batalla de San Romano, 1456. Extret de
http://www.nationalgallery.org.uk/paintings/paolo-uccello-the-battle-of-san-romano
Figura 9: idemFigura 10: Anònim, circa 1500. Extret de http://www.raremaps.com Figura 11: De Parma, B. Bootes y Corona, segona meitat del S. XV. Biblioteca
Marucelliana, Florència.). Extret de García Avilés, A. Arte y Astrología en Salamanca a finales del siglo XV. Murcia, Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte. Universidad de Murcia, 2004.
Figura 12: Finiguerra? Saturno y sus hijos, circa 1464, Florència. Extret Ibidem