Núm. 315 - Març - Abril 2020 Quinta èpocaEsglésia

de tarragona

La vida s’obre pas“Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,5)

Església de tarragona

Sistemes de subscripció:

Enviant el formulari per correu ordinari a la següent adreça:

Arquebisbat de TarragonaDpt. de Mitjans de Comunicació Social

C/ Pla de Palau, 243003 Tarragona

Subscriu-te!

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€)

Transferència al compte BBVA n. ES67-0182-8366-5002-0006-9176

Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència Número de compte o llibreta

Titular compteBanc o Caixa Adreça Oficina Codi Postal

Data

Població

Signatura

IBAN

E S

Nom: Cognoms: Adreça:

Codi Postal: Telèfon:e-mail:

Població:

DNI:

per només 9 € el primer any

Especial

subscripció

SUMARI Església de tarragona

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Director: Santiago Grimau

Assessorament lingüístic:Montserrat Creus

Fotografies:MCS Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2

CP: 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 (ext. 228)

a/e: publicacions@arqtgn.cat

web: www.esglesiadetarragona.cat

Subscripció anual:(6 números): 13,00 €

Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €

Preu unitari: 2,50 €

Imprimeix: Impremta Torrell - Reus

Dipòsit legal: T-14-1988

Publicada amb la col·laboració

Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors

Quinta èpocanúm. 315Març-Abril 2020

04 Capçalera‘Ningú se salva sol’

05JoventutValls acull la trobada diocesana de joves

06Efemèride40 anys dels Gogistes Tarragonins

15El BlocUn any de reflexió

16Tarragona MissioneraFons d’emergència internacional

17In Memoriam

20Concili Provincial TarraconenseAntecedents del Concili Provincial Tarraconense (I)

24Homilia de PasquaDe l’arquebisbe Joan Planellas

31TarraconenseComunicat de la reunió n. 234

33,34 i 35Notícies

— L’arquebisbe Joan presideix la seva primera missa crismal a porta tancada

— Suspès el pelegrinatge diocesà d’enguanyal Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

— Es posa en marxa una plataforma virtual per a fer donatius a les parròquies

— Presa de possessió del nou ConsellEpiscopal i d’altres càrrecs diocesans

— El cardenal Joan Josep Omella elegit nou president dela Conferència Episcopal Espanyola

Laïcat

8 Congrés de Laics a Madrid

Iniciatives

26 La missió de l’Església... a distància

13 Campanya de Càritas Catalunya

Càritas

3

capçalera

‘Ningú se salva sol’

En aquest moments d’incertesa ens resulta difícil trobar la part positiva de la situació de

confinament que estem vivint a causa de la pandèmia de la COVID-19.

La pandèmia ha causat la mort de milers de persones, està provocant molt patiment i angoixa en les famílies, inseguretat i pèrdua de molt llocs de treball que està tenint, i tindrà, una greu repercussió econòmica i social arreu del món. Davant la realitat només ens sorgeixen interrogants: quan s’acabarà aquest malson?, quan podrem tornar a la feina?, quan podrem tornar a veure els amics i familiars?, quan podrem, en definitiva, tornar a fer vida normal? Són tantes i tantes les preguntes sense resposta!

Però, malgrat tot, aquesta situació també ha fet aflorar el millor de nosaltres mateixos: hem après a valorar el treball del personal sanitari, dels transportistes i d’aquelles persones que vetllen perquè no ens manqui cap servei de primera necessitat, dels voluntaris de Càritas i de tantes altres entitats que vetllen sempre pels més vulnerables. En definitiva, hem redescobert el sentit més profund de la fraternitat, la solidaritat, la caritat, l’esforç...

També hem reduït la contaminació, hem après a escoltar aquells ocells (a la ciutat!) que el soroll sempre ens amagava, hem descobert que tenim «nous» veïns, hem après a fer esport en espais reduïts, els infants han gaudit dels pares i viceversa, hem seguit les celebracions litúrgiques per Internet o els mitjans de comunicació, hem après a pregar davant d’una pantalla, a comprendre que la tecnologia va més enllà de la crítica o de la superficialitat i hem posat a prova la nostra capacitat d’adaptació.

Tanmateix, com diu el papa Francesc en la seva meditació Un plan para resucitar (Vida Nueva, 17 d’abril de 2020),«si alguna cosa hem pogut aprendre en tot aquest temps, és que ningú se salva sol. Les fronteres cauen, els murs s’esfondren i tot els discursos integristes es dissolen davant d’una presència gairebé imperceptible que manifesta la fragilitat de la qual estem fets». Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

4

joventut

Valls acull la trobada diocesana de jovesEn el marc d’aquesta convocatòria els joves van conèixer diferents realitats de caritat de l’arxidiòcesi

El passat dissabte dia 7 de març va tenir lloc a Valls la trobada diocesana de joves amb el lema Crist

Viu. Uns 180 joves procedents de diferents parròquies i escoles de l’arxidiòcesi es van aplegar en aquesta trobada que s’esqueia en la preparació de les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela de l’any vinent.

Al Col·legi Claret va tenir lloc l’acollida per part de Mn. Josep Mateu, delegat diocesà de Joventut; el P. Joan Font, claretià; el Sr. Xavier Salat, regidor de l’Ajuntament de Valls en representació de l’alcaldessa; i de l’arquebisbe Joan Planellas. Tot seguit els joves participants es van dividir per edats i en cada un dels espais van poder treballar i fer experiència de la pregària.

En l’acte conjunt es va projectar un vídeo amb diversos testimonis de caritat a l’arxidiòcesi: el menjador social La Taulada de Valls, fundat pel P. Joan Font; el projecte de Càritas Ara al teu costat a Riudoms; el projecte amb infants i adolescents Aixeca’t de la Fundació Josep Pont i Gol de Reus i l’Hospitalitat diocesana Mare de Déu de Lourdes. També es va comptar amb el testimoni de l’Alexis el qual va estar a la Comunitat del Cenacle. Amb aquests testimonis es volia mostrar com Crist és viu i present en la pregària, i en el germà, en la caritat.

Seguidament, en processó, acompanyats de música i l’estendard de la Mare de Déu de la Candela, els joves es van dirigir a l’església parroquial de Sant Joan, on Mn. Joan Àguila, rector de la parròquia i arxiprest, va acollir i agrair la presència dels joves. Allí es va celebrar l’eucaristia, l’acte més important, ja que Crist és viu i present en cada sagrament. L’arquebisbe Joan, el qual va animar els joves a donar testimoni i a deixar-se guiar per Crist, va presidir per primera vegada l’eucaristia de la trobada diocesana de joves. La celebració va acabar amb un emotiu cant a la Mare de Déu de la Candela i la seva veneració. Edt

La trobada va continuar amb el sopar i el concert a càrrec del DJ DALA al local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Edt

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

55

40 anys dels Gogistes TarragoninsCarles Baches Pla

President de Gogistes Tarragonins

Els goigs són composicions poètiques de caire popular que es canten a Crist, a la Mare de Déu i als sants. El cant és de

forma col·lectiva en celebracions importants, aplecs o festes majors. La finalitat és donar gràcies per favors rebuts o pregar per la comunitat.

Normalment s’imprimien en papers senzills, en fulls solts i amb elements tipogràfics mantinguts amb poques variacions en el temps: orla, lletra, música. La primera vegada que es troba documentada la paraula «goig» és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), i el primer text conegut són els goigs a la Mare de Déu conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, de finals del segle XIV. Aquest gènere va néixer en el marc de la cultura i tradició catalanes i s’ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un dels testimonis de la continuïtat i unitat de la llengua catalana.

Molts dels goigs s’han transmès durant generacions i, tant la lletra com la música, són d’origen anònim. I pel que fa a la música, moltes vegades no s’imprimia. Això fa que en moltes ocasions es faci servir la mateixa música per cantar diferents goigs. En quant a la imatge central del goig, que representa l’advocació al sant al que va dedicat, la forma habitual de representar-la ha estat el boix o la xilografia i el progrés tècnic també ha permès usar la calcografia, la fotografia o el dibuix.

Gogistes Tarragonins va néixer l’any 1980, ara fa quaranta anys, sota el patronatge de Sant Fructuós, amb la il·lusió de conrear el gènere dels goigs i auques, la publicació de llibres i recordances i difondre’n les seves edicions tan noves com recuperades.

Tots els socis i amics de l’entitat, amb la seva fidelitat i col·laboració, junt amb les ajudes institucionals i privades, han fet possible que hagin arribat on són i a ser el que són, una entitat tarragonina compromesa amb el fet religiós, popular, cultural i històric de la nostra ciutat i de l’Arquebisbat de Tarragona.

El conjunt de les edicions del catàleg general passa ja de les 1.000 edicions pròpies. Aquest fet fa que tant des del punt de vista de la quantitat com de la qualitat siguin un referent dintre del món gogístic.

Integrats a la vida de la ciutat han estat presents en totes les celebracions importants. Com exemple en destaco els últims anys:

La participació especial en les celebracions de l’Any Jubilar de Sant Fructuós. Es van fer especialment presents amb diferents publicacions i una recordança del pontifical i cerimònia d’obertura distribuïda a tots els assistents a la Catedral de Tarragona. I amb una carpeta dedicada a les advocacions de Sant Fructuós d’arreu dels països catalans complementada amb una

efemèride

Reproducció de l’acta fundacional amb el logotip del 40è aniversari.

El primer text conegut són els goigs a la Mare de Déu conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat

6

explicació de la simbologia del Sant, escrita per Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Bíblic Tarraconense.

L’edició de l’Oratori Pau i Fructuós, obra de dos grans col·laboradors de l’entitat, Mn. Joan Roig i Montserrat, la lletra i Mons. Valentí Miserachs, la música i amb reproducció de xilografies al·legòriques als Sants patrons i a la ciutat de Tarragona, amb pròleg del Sr. Arquebisbe Jaume Pujol, que va impulsar la iniciativa des del primer moment.

Igualment, amb motiu del 25è aniversari, van fer un homenatge a les advocacions de la Setmana Santa Tarragonina, declarada festa patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. Va ser una carpeta amb l’edició dels vint goigs dedicats a tots els passos de la ciutat. Una joia de poetes i músics van participar en aquesta obra que és un referent. I que s’amplia, ara ja en són vint-i dos, els goigs.

També els patrons tarragonins Sant Magí i Santa Tecla han tingut una significació especial en les edicions. Tot just l’any 2008 va veure la llum un llibre de 160 pàgines dedicats als goigs de Sant Magí de tots els temps i tots els llocs, recopilació de Mn. Joan Roig i Montserrat. I ja fa més de 25 anys es va editar una magnífica col·lecció de gravats dedicats a Santa Tecla.

L’any 2011 amb motiu del Congrés Internacional sobre Santa Tecla vam editar un llibre amb totes les advocacions que sobre Santa Tecla es coneixen en diferents pobles i ciutats. Aquest llibre mitjançant els ponents i congressistes ha arribat arreu del món.

Darrerament han participat en les celebracions dels aniversaris primer de Mn. Ramón Muntanyola i després del Cardenal Vidal i Barraquer amb l’edició de les obres poètiques gogístiques de Mn. Ramon i el poema musicat El Cardenal Proscrit dedicat al Cardenal de la Pau.

Han fet molts actes públics de presentacions de goigs i llibres arreu de l’Arquebisbat. Editen cada any la revista cultural «Gaudia» i totes les publicacions estan en arxius i biblioteques arreu de Catalunya. En destaquem els dels Monestirs de Poblet i Montserrat.

Cal tenir un agraïment a totes les institucions i entitats públiques i privades, civils i religioses pel suport rebut dintre de les seves possibilitats durant tots aquests anys, així com a tots els lletristes, músics, dibuixants i historiadors que han col·laborat en les edicions.

L’entitat ha estat guardonada l’any 2013 amb el premi El Balcó-Tarragoní de l’any, atorgada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Igualment l’any 2015 ha estat guardonada amb el Diploma als Serveis Distingits al mèrit cultural a la ciutat atorgat per l’Ajuntament de Tarragona. I aquest mateix 2020 han estat distingits amb el guardó anual que atorga l’Associació Cultural Sant Fructuós.

El passat dia 9 de febrer es va celebrar l’obertura dels actes del 40è aniversari amb una solemne celebració eucarística presidida pel Sr. Arquebisbe, a l’església gòtica del Gremi de Pagesos. Tan aviat com es pugui se celebraran diferents actes: conferències, ruta guiada, concert de cloenda... tot seguint en la línia habitual de publicacions. Edt

Goigs a la Mare de Déu del Claustre, núm. 1 del catàleg, editat al novembre de 1980.

Goigs a Sant Fructuós, núm 2 del catàleg, editat al desembre de 1980 i dedicat expressament com a patró dels Gogistes.

7

Cap a una renovada PentecostaUnes 2.000 persones van participar del 14 al 16 de febrer en el Congrés de Laics a Madrid

laïcat

«Poble de Déu en sortida» va ser el lema triat per la Comissió episcopal de l’Apostolat Seglar

de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per a la celebració del Congrés de laics de mitjans del passat mes de febrer a Madrid. Van participar-hi prop de dues mil persones procedents de parròquies, associacions i moviments de tot l’Estat acompanyats per setanta bisbes. Els laics van ser els actors principals d’aquesta trobada marcada per l’alegria, la il·lusió i, sobretot, l’esperança. De l’arxidiòcesi hi va participar un grup de catorze persones.

El Congrés va proposar tres tipus d’activitats, totes elles relacionades entre si: ponències, itineraris i celebracions. El periodista José Luis Restán, director editorial de COPE, va ser l’encarregat de comunicar les aportacions de les diòcesis en la ponència inicial el mateix divendres dia 14 sobre el tema «Vocació, comunicació i missió». Restán va fer un recorregut històric sobre l’evolució del laïcat en l’Església des del Concili Vaticà II fins avui i va emmarcar la tasca dels congressistes durant el cap de setmana.

Experiències, testimonis i concerts

Durant el dissabte dia 15 els participants es van reunir en diferents grups temàtics, en un primer moment segons els quatre itineraris —primer anunci, acompanyament, presència en la vida pública i processos formatius—, i en un segon moment per experiències i testimonis i els posteriors grups de reflexió. La música també va tenir un paper destacat en el Congrés tant per amenitzar els moments de descans com en el concert del dissabte a la nit on hi van participar diferents músics catòlics contemporanis.

La ponència sobre el primer anunci va anar a càrrec del professor de la Facultat de Teologia de Catalunya,

Dr. Xavier Morlans. El teòleg es va aturar en aquest primer anunci amb la finalitat de «propiciar noves i renovades generacions d’un laïcat que, amb les diverses formes d’apostolat organitzat, arribi amb empenta evangelitzadora als ambients quotidians i ajudi a la tan necessària transformació de la societat en la direcció del Regne de Déu». Per això, va plantejar la necessitat d’elaborar camins d’iniciació cristiana per als adults centrats en la pregària de la Paraula, la vida en grup, l’acompanyament personal, la formació catequètica sistemàtica, la iniciació als sagraments, la vivència de l’Església com a Poble de Déu, així com l’anomenada «sortida missionera», que defineix com a un «compromís social i evangelitzador».

8

En aquesta línia, va expressar com les famílies, els centres educatius, la religiositat popular i, fonamentalment, l’entorn quotidià, poden ser escenaris per evangelitzar avui dia. «Com a Poble de Déu, Església en sortida, cal fer un esforç d’imaginació i creativitat per poder oferir al costat del millor testimoni d’amor, solidaritat i caritat efectiva, propostes específiques de primer anunci dirigides al llunyans i als allunyats», va subratllar un dels impulsors de l’hospital de campanya a l’església barcelonina de Santa Anna.

En aquesta mateixa línia, Morlans va defensar que els laics són cridats a protagonitzar «la transformació de la història per mitjà de les variades formes d’associacionisme i compromís cultural social i polític». «És en aquest context secular on els laics i laiques exerceixen, doncs, a la seva manera, la funció sacerdotal, profètica i reial de Jesucrist, donant peu a una autèntica mística del seguiment de Crist en el món».

La jornada del darrer dia del Congrés es va iniciar amb la presentació del llibre Magisterio de la Iglesia sobre el laicado, des de el Concilio Vaticano II seguida de la ponència final, sota el títol Una Pentecosta renovada, a càrrec del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, i de la periodista de TRECE, Ana Medina, en la que es van plantejar els reptes del futur tenint en

compte les aportacions dels grups de reflexió de les sessions de dissabte.

Els ponents van començar la ponència recordant que «els laics som una part fonamental del poble de Déu. També els laics som deixebles missioners de Jesús. No som una cosa o l’altra. Som deixebles missioners: amb la mirada posada en Jesús, conscients de la nostra pròpia vocació i amb una vida lliurada als altres». «Tots els cristians estem convidats a tenir un paper actiu a l’Església i en el món, cadascun segons la seva pròpia vocació», van assenyalar.

Pel que fa a actituds a convertir, van assegurar que per a una Església en sortida cal combatre l’individualisme, abandonar el derrotisme, el pessimisme i la temptació del clericalisme. «Una Església en sortida no és possible sense reconèixer el paper de la dona a l’Església, el protagonisme dels joves en les nostres comunitats i la inclusió en elles de persones amb diversitat funcional. Observem així mateix que és fonamental passar d’una pastoral de manteniment a una pastoral de missió».

Recull de les propostes més significatives

Sobre el primer anunci van dir que calia proposar processos per valorar la importància del primer anunci, la narració de la pròpia vida de fe i el testimoniatge creient, en la vida diària –la família, el treball, les associacions, el barri, el poble–.També van demanar explorar formes per a acollir i acompanyar als que busquen i als qui s’han allunyat de la fe. Van remarcar que un altre procés senzill ens portaria a conèixer les iniciatives de primer anunci que s’estan desenvolupant en molts llocs. Finalment, en referència als projectes, van especificar que la proposta més significativa per part dels grups és la creació d’Escoles d’evangelitzadors i per al primer anunci.

Pel que fa a l’acompanyament, proposaven «processos d’acompanyament com a actitud pastoral bàsica en el que fa referència a les persones i als grups». En aquest sentit, es va parlar de «cuidar l’acompanyament de persones en situació de sofriment i vulnerabilitat, dels matrimonis i famílies, dels joves i, més en general, per al discerniment de la pròpia vocació. Els projectes associats a aquests processos que poden ajudar a desenvolupar-los són, entre altres, la promoció de Grups i Xarxes d’Acompanyants, la creació de Grups d’Acolliment en les Parròquies i la posada en marxa d’Escoles d’Acompanyament i Discerniment Espiritual. També valorem com una

9

proposta important l’elaboració d’un Pla de Formació en l’Acompanyament.»

En relació als processos formatius es va veure necessari «activar processos continuats de formació en la fe des de la infància fins a l’edat adulta en els quals el laic sigui el protagonista, incloent els sagraments com a eixos vertebradors. Entre els diferents projectes plantejats es va parlar de la necessitat de difondre itineraris de formació per a tota la vida, de la creació d’Escoles de Doctrina Social de l’Església i de la promoció d’Escoles de Formació de Comunicadors Cristians que ens ajudin a emetre adequadament el missatge que proposa la nostra fe».

Finalment, pel que fa a la presència en la vida pública es va subratllar que calia «activar processos de diàleg amb la societat civil i cuidar especialment que el nostre compromís en la vida pública no quedi exclòs de l’acompanyament per part de les nostres comunitats de referència». També es va valorar com a fonamental el fet d’articular processos de diàleg entre la fe i la ciència, promoció de fòrums i espais de trobada per als catòlics compromesos en l’àmbit de la política, la incorporació en la vida diocesana d’òrgans i accions específiques per a promoció de l’ecologia íntegra i una de les propostes més comentades va ser la de

«promoure, potenciar, professionalitzar i estructurar els continguts de la nostra presència en elles a través de la generació de projectes evangelitzadors».

Com a conclusió es va posar l’accent en la celebració del Congrés com el principi d’un procés que tot just s’inicia. «Un procés que continua obert i ens exigeix continuar caminant com a Poble de Déu en sortida. Som conscients que ha estat i és un procés guiat per l’Esperit, present des del principi. Hem viscut en aquests dies una renovada Pentecosta. Seguim endavant. No estem construint per avui. No estem construint per demà. Estem forjant un camí per a l’eternitat», van afirmar.

Amb l’eucaristia presidida pel cardenal Ricardo Blázquez, president de la CEE, i les paraules d’enviament pronunciades pel president de la Comissió Episcopal de l’Apostolat Seglar, Mons. Xavier Salinas, es va cloure el Congrés.

>Totes les ponències, fotografies i vídeos del Congrés es poden trobar al web:

www.pueblodediosensalida.com

10

En primera persona

El protagonisme del laïcatM. del Mar Cugat,

Laica de l’arxidiòcesi participant en el Congrés

De la ponència de clausura del Congrés del Laïcat voldria destacar la següent idea: «A l’Església de

comunió sabem que Déu regala els seus dons a tots els fidels cristians que ells posen al servei dels altres i de la missió. Tots els cristians estem convidats a tenir un paper actiu en l’Església i en el món, cadascun segons la seva pròpia vocació».

I això és obvi per tota la història de l’Església, encara que el fet de la celebració d’aquest Congrés podria indicar que o no ha estat així o que cal renovar aquest esperit, aquest compromís dels laics dintre de l’Església. Malgrat la nombrosa presència de religioses i de preveres en el Congrés, vull pensar que és aquesta segona opció.

La meva presència en aquest Congrés ha estat personal, com a laica de la meva diòcesi i com a membre de l’equip de missions. Si bé és cert que quan parlem de missions, ens referim normalment a la missió ad gentes, com la vocació de portar la Bona Nova a aquells que viuen en territoris on encara no es coneix. Vocació que descobreixen preveres, religiosos i laics, que accepten la crida de Déu a la missió com una vocació específica. Cal pensar però que el paradigma de la missió està canviant. Davant de la descristianització del nostre voltant, del nostre

món, cal refermar el sentiment que la missió és ad vitam, que es caracteritza per un compromís total al servei de l’evangelització. Un compromís que, com deia al començament, implica a tots els cristians, a tots els batejats; ara més que mai els laics tenen un paper primordial en aquest servei. Un treball conjunt, on el laics hem de tenir un paper important

amb els diferents àmbits de la jerarquia eclesiàstica, un treball de sinodalitat, un treball de comunió. El papa Francesc insisteix en aquest assumpte a l’afirmar «que els laics no són membres de l’Església de ‘segon ordre’, al servei de la jerarquia i simples executors de les ordres superiors, sinó deixebles de Crist que, en virtut del seu baptisme i de la seva

inclusió natural en el món, estan cridats a animar qualsevol entorn, qualsevol activitat i relació humana amb l’esperit de l’Evangeli».

Durant el congrés hem pogut conèixer diverses realitats o carismes on la seva primera motivació era aquest compromís en l’evangelització. Com que era impossible participar dels quatre itineraris: primer anunci, acompanyament, processos formatius i presència en la vida pública, em vaig decantar pels dos primers: primer anunci en el diàleg amb persones de l’entorn quotidià i l’acompanyament en el diàleg amb la increença.

11

Del primer itinerari destacaria la conclusió que tots vam poder extreure i és que en la quotidianitat és on estem cridats tots els batejats a donar raó de la nostra fe i de la nostra esperança. Que les nostres actituds siguin mostra de la nostra vivència cristiana: en el diàleg, en l’acollida, en el respecte, en la caritat. En definitiva, que les nostres obres parlin de Déu.

I del segon em va semblar molt interessant com en tres àmbits diferents plantejaven la possibilitat de conjugar el llenguatge científic amb el llenguatge espiritual en el món de les universitats, del mètode científic i en l’àmbit de la cultura com no està en contradicció la modernitat i la plasmació en l’art l’espiritualitat de tota persona.

Espero que el lema d’aquest Congrés, “Cap a una renovada Pentecosta”, sigui una realitat. Que tots els participants o persones que han pogut accedir als continguts del mateix renovin el compromís de ser missioners en el seu entorn quotidià i evidentment que susciti també moltes vocacions missioneres ad gentes perquè també cal una renovació. Que des de tots els àmbits es treballi per una veritable sinodalitat. Edt

12

Càritas Catalunya engega la campanya #Caritasx3 davant l’augment de peticions socials A través del web de Càritas diocesana (caritasdtarragona.cat) es pot donar suport econòmic i oferir-se com a voluntari

caritat

Amb el lema «La necessitat s’ha triplicat. Tripliquem les donacions. #Càritasx3», les Càritas

amb seu a Catalunya han engegat una campanya per garantir la cobertura de les necessitats més bàsiques d’aquelles persones que demanen ajuda a l’entitat.

Les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, que conformen Càritas Catalunya, mantenen actius part dels seus serveis per tal de continuar donant suport a les persones i famílies més fràgils, principalment els serveis essencials. Això sí, les activitats en grup s’han suspès preventivament fins que se superi aquesta situació d’alarma sanitària.

En la seva acció directa estan vetllant, des del primer moment, per la protecció i la seguretat de les persones ateses i dels seus equips de professionals, tenint en compte sempre les recomanacions oficials.

D’altra banda, Càritas Catalunya està en permanent contacte amb la Secretaria General d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb Creu Roja Catalunya i amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social. Igualment les Càritas diocesanes catalanes s’han posat totes a disposició de les corporacions locals i s’estan coordinant amb els respectius ajuntaments.

Les Càritas diocesanes estan rebent contínues mostres de solidaritat per part de molts ciutadans i ciutadanes preocupats per la salut de les persones grans i altres col·lectius en risc d’exclusió social atesos per Càritas. En aquest sentit s’estan canalitzant diferents aportacions de voluntariat, sobretot jove, per reforçar els seus equips d’atenció directa (sempre preservant la seva salut). Recomanen a les persones

que estiguin interessades a col·laborar com a voluntariat que contactin amb les Càritas parroquials o amb les Càritas diocesanes.

«Ens alegrem de les primeres mesures de xoc anunciades pel Govern central per a pal·liar la crisi sanitària i tot el que això comporti en l’àmbit social i econòmic: l’ajornament dels procediments de desnonament, del pagament de les hipoteques, préstecs i tributs a les administracions públiques de les persones més vulnerables, així com de la garantia de subministraments de béns bàsics com l’electricitat, l’aigua i el gas. També ens congratulem de les

13

mesures del Govern de la Generalitat per a fer front a les necessitats com ara les beques menjador escolar a través de targetes moneder, entre d’altres. Tanmateix, demanem que les ajudes garanteixin no només l’import de la beca sinó una adequada alimentació familiar per evitar desplaçaments i que no només arribin a les persones receptores de beques menjador sinó a totes les persones vulnerables», manifesten.

També insten a les diferents administracions públiques de comprometre’s amb un ampli ventall de mesures econòmiques i socials que, en un primer moment, minimitzin les conseqüències de la crisi sanitària i, en un segon moment, garanteixin la qualitat de vida i la dignitat de totes les persones.

Finalment, Càritas Catalunya vol tenir un especial record per a totes aquelles persones que ens ha deixat a causa del coronavirus: «Per llurs famílies; per a totes les persones afectades per la COVID-19; per als professionals de la salut que estan treballant intensament per a la cura de les persones afectades; per als milers de voluntàries i voluntaris de Càritas i d’altres organitzacions socials que estan atenent a les persones vulnerables que s’adrecen als nostres

punts d’atenció o que són beneficiàries dels seus equipaments (centres de distribució d’aliments, menjadors socials, pisos compartits, centres residencials de 24 hores...).»

Enguany la xifra de persones ateses augmentarà exponencialment

Salvador Grané, director de Càritas Diocesana de Tarragona, ha afirmat que «les demandes d’ajuda que rebem s’han multiplicat per tres, i lluny d’aturar-se, Càritas estima que aquesta demanda s’anirà incrementat a mesura que s’allargui l’estat d’alarma. Des de Càritas, estem al costat de les persones més vulnerables, que moltes vegades

són descartades del sistema, i que malauradament resten invisibles». En aquest sentit, Grané ha recordat que al darrer any Càritas va atendre a més de 15.000 persones, i que amb la crisi actual, al 2020 la xifra augmentarà exponencialment.

Les conseqüències socials de la COVID-19 s’han fet evidents i les Càritas de l’arxidiòcesi, juntament amb els serveis socials i altres entitats, des del primer moment estan treballant per cobrir les necessitats bàsiques de llars i persones sense sostre, com l’alimentació i l’allotjament, perquè hi ha llars senceres que s’han quedat sense cap ingrés, sense recursos per fer front a les despeses de subministrament energètic o el pagament de lloguers o relloguers, treballadors que han perdut la feina i les perspectives laborals, famílies que viuen el confinament en infrahabitatges, gent gran que pateix solitud i aïllament i precisa acompanyament, persones migrants sense cap cobertura ni cap dret, persones que necessiten suport per no caure en l’espiral de l’exclusió social més severa i fins i tot infants i joves que pateixen desigualtat a l’escola per la bretxa digital derivada del tancament escolar. Edt

c/ Armanyà, 16 - 43004 Tarragona Tel. 877 44 98 66

a/e: caritas@caritasdtarragona.cat

Col·laborac/c: ES53 0182 8358 7802 0028 7676 de BBVA

14

el bloc

Un any de reflexióAntoni Coll Gilabert, periodista

Estàvem acostumats a un dia de reflexió per decidir el sentit del nostre vot, però ara ens trobem amb un

any de reflexió per orientar el sentit de la nostra vida. Ja no es tracta de pensar qui ho faria millor, sinó de com fer-ho millor nosaltres.

Molts tenim l’experiència d’haver-nos estressat en algun moment. Recordo un breu temps de la meva vida a Barcelona en el que treballava alhora per a tres mitjans: El Correo Catalán, TVE i Diario 16. Corria molt i dormia poc, fins que un dia, anant d’un lloc a l’altre en cotxe, vaig xocar contra un taxi.

Per molt que sigui una experiència personal, penso que és una metàfora del que ens ha ocorregut. En pocs dies la societat ha tingut una topada que l’obliga a reflexionar. Ha passat de córrer molt a estar-se quieta, de voltar per tot arreu a quedar-se a casa. Com si algú ens hagués dit: no corris tant, atura’t una mica i pensa en l’important.

«No tinc temps» era la nostra frase favorita, encara que si ens haguessin dit que a tal lloc podíem anar a recollir mil euros hauríem trobat temps per anar-hi.

Potser aquesta experiència —aquesta topada— ens invita a tenir més en compte els altres, a veure com es desviuen tantes persones per ajudar els altres, algunes posant en risc les seves pròpies vides. I segurament ens fa pensar que no som autosuficients i estem en les mans de Déu.

El diable de l’acudit, es presenta davant Déu i li diu tot satisfet: «Amb la COVID-19 t’he tancat totes les esglésies», i Déu li contesta: «T’equivoques, n’he obert una a cada casa». Edt

15

tarragona missionera

Espanya s’uneix al Fons d’Emergència internacional d’Obres Missionals Pontifícies obert pel papa Francesc L’objectiu és sostenir tota la tasca que l’Església missionera, amb molts menys recursos, realitza en aquesta crisi mundial

El papa Francesc vol ser a prop dels qui més pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia en

els països més empobrits. Per aquest motiu ha obert un Fons d’Emergència internacional a través d’Obres Missionals Pontifícies (OMP) per a sostenir el treball que l’Església missionera realitza en aquesta crisi mundial. OMP Espanya s’uneix a aquesta iniciativa amb la campanya #AhoraMásQueNunca, demanant la col·laboració de tots amb els missioners en aquestes circumstàncies tan difícils.

José María Calderón, director d’OMP Espanya, s’uneix a la petició del Sant Pare de crear un Fons d’Emergència internacional per ajudar els territoris de missió davant les greus conseqüències que la pandèmia pot provocar en les zones més pobres del planeta. «Anem veient com aquesta pandèmia està fent-se a poc a poc un lloc en la vida dels països d’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica, que compten amb molts menys recursos que nosaltres, i en alguns llocs tenen greus dificultats per afrontar aquesta pandèmia i per poder viure un correcte confinament. Per això, els missioners ja ens estan donant la veu d’alarma... Necessitaran molta pregària i molta ajuda per part nostra!», afirma. «OMP és el canal que el Sant Pare i l’Església tenen per fer-los arribar aquesta ajuda,

tant espiritual com material. Per això hem decidit iniciar aquesta campanya. Gràcies a tots per la vostra col·laboració», conclou.

Arribar a les parròquies missioneres

El Sant Pare va ser el primer a col·laborar amb aquest Fons, aportant 750.000 $. A través d’Obres Missionals Pontifícies aquests diners arribaran a totes les comunitats afectades en els països de missió a través de les estructures i institucions de l’Església. Aquest Fons és internacional i compta amb la capil·laritat d’Obres Missionals Pontifícies, que arriba a 1.111 Territoris de Missió i sosté el treball dels missioners i de cada una de les parròquies en aquestes zones.

Aquests territoris representen un terç de les diòcesis del món, i en elles viu gairebé la meitat de la població mundial. En aquests països l’Església fa un ingent treball d’evangelització i promoció humana. De fet, l’Església sosté 26.898 institucions socials (hospitals, dispensaris, residències d’ancians, orfenats...), i 119.200 escoles —més de la meitat de les que sosté l’Església en el món—. En els últims trenta anys, l’Església ha obert en els països de missió una mitjana de 2 institucions socials i 6 escoles al dia. Edt

Per unir-se al Fons d’Emergència d’OMP contra el coronavirus:

Donatiu a través del web: www.omp.es/extraordinario-covid-19/

BBVA - ES03 0182 1364 3300 1003 9555

BANCO SANTANDER ES25 0075 0204 9506 0006 0866

Concepte: Ayuda Coronavirus Misiones16

in memoriam

En record dels quatre preveres traspassats en els darrers mesosDurant els mesos de març i abril han passat a la casa del Pare quatre preveres de l’arxidiòcesi. Tot seguit resseguim breument algunes pinzellades del seu ministeri presbiteral.Quan les circumstàncies ho permetin se celebrarà les respectives misses exequials.

Reposin en la pau de Crist.

Mn. Joan Aragonès Llebaria, una vida al servei de la Paraula de Déu

Mn. Joan Aragonès, el qual va ser vicari general de l’Arquebisbat entre els anys 1984 i 1998, va

traspassar el passat dia 17 de març, a l’edat de 90 anys. Era canonge del Capítol de la Catedral i degà de la Junta de la Xarxa sanitària de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. A més, durant prop de seixanta anys, de 1960 al 2019, va ser el capellà de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla d’aquesta ciutat.

Nascut a Mont-roig del Camp (Baix Camp) el dia 29 de maig de 1929, va rebre l’orde del diaconat a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona l’any 1951 i, un any més tard, el mes de març de 1952, va ser ordenat prevere a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Entre els anys 1971 i 1984, Mn. Joan Aragonès va ser delegat diocesà d’Ensenyament i Catequesi. Anys més tard, entre el 1988 i el 2002, va ser al capdavant de la Delegació diocesana per al Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre. L’any 2001 Mn. Aragonès va ser elegit degà del Capítol de la Catedral de Tarragona, càrrec que va exercir durant un trienni. També va ser, entre 2012 i 2013, administrador parroquial de Sant Miquel arcàngel de Mont-roig del Camp i de la tinença de Santa Maria Magdalena i consiliari del Moviment Familiar Cristià de 1977 fins l’any 2004.

A més d’aquests càrrecs Mn. Joan Aragonès va ser professor del Seminari Pontifici (1955-1976), capellà de les Germanetes dels Pobres de Tarragona (1956-

1960) i de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül (1960-1996), membre del Consell de Presbiteri (1971-2003) i membre del Col·legi de Consultors de l’Arquebisbat (1984-2003). L’any 1969 va iniciar la docència a l’Escola de Teologia —l’actual Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós»—, servei que va exercir fins al 2004. També va ser el president de la Comissió diocesana del Concili Provincial Tarraconense i president del Patronat de l’Escola Universitària de Treball Social (1984-1985).

Llicenciat en Teologia i Sagrada Escriptura, Mn. Joan Aragonès va dur a terme una important renovació en la formació bíblica del teologat del Seminari de Tarragona. També cal destacar la seva tasca en la promoció de nombrosos pelegrinatges a Terra Santa i a les terres evangelitzades per l’apòstol sant Pau.

17

Mn. Josep M. Prats Borges, un gran apassionat de la música

Mn. Josep M. Prats va traspassar el Dimecres

Sant, dia 8 d’abril, a l’edat de 84 anys.

Nascut a Lleida el dia 16 de juliol de 1935 va rebre l’orde del diaconat i del presbiterat a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona l’any 1958, any en què es va incardinar a l’arxidiòcesi.

En els seus primers anys de ministeri, a finals de la

dècada dels anys cinquanta i principis dels seixanta, va ser destinat a les parròquies de Forès, Belltall i Ciutadilla, a l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues. L’any 1971 va ser nomenat rector de les parròquies de Cunit i Segur de Calafell, càrrec que va exercir fins l’any 1988.

Aquest mateix any va ser nomenat administrador parroquial de les parròquies de Bellvei i de Santa Oliva, al Baix Penedès. Anys més tard, entre el 1994 i el 2013, va ser rector de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Salou; i de 2013 a 2016, capellà adscrit a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Entre d’altres càrrecs pastorals va ser delegat diocesà de pastoral de la mobilitat humana (1978-2003) i membre de la Comissió de Béns Eclesiàstics (1971 i 1973).

També va ser un gran apassionat de la música raó que el va portar a fundar el Festival de Música del Baix Penedès del qual s’han celebrat més de quaranta edicions.

Mn. Josep M. Prats Borges ha rebut sepultura a Blancafort.

Mn. Ricard Cabré Roigé, delegat diocesà de pastoral social i president de Càritas Catalunya

Mn. Ricard Cabré va traspassar el dia 24

d’abril, a l’edat de 91 anys. Des de 2012 era capellà adscrit a la parròquia de Crist Rei de Reus.

Nascut a Riudecols l’any 1929 va rebre l’orde del diaconat al juliol de 1953 a Comillas (Santander) i del presbiterat a la capella major del Seminari,

al desembre del mateix any. Llicenciat en Teologia i Humanitats clàssiques per la Universitat de Comillas i en Pedagogia per la Universitat de Barcelona (delegació de Tarragona) va iniciar el seu ministeri pastoral sent vicari de la parròquia Sant Joan Baptista de Valls (1955-1962) d’on anys més tard en seria el rector i arxiprest (1983-1987).

A la dècada dels anys seixanta va ser rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès (1962-1966) i de Sant Vicenç de Castellvell del Camp (1966-1967) com també encarregat de la parròquia de Sant Miquel d’Almoster (1966-1967). L’any 1967 va ser nomenat rector de la parròquia de Sant Esteve Protomàrtir de Vila-seca servei que exerciria fins l’any 1983. Anys més tard també va ser rector de la parròquia de Santa Tecla del barri de Campclar, a Tarragona (1987-1992); de la parròquia de Sant Sebastià de La Canonja (1992-2001), de Santa Maria de Bellvei (2002-2007) i de Sant Julià de l’Arboç (2001-2011).

Entre d’altres càrrecs va ser delegat diocesà de pastoral del turisme (1974-1978), de pastoral social (1978-1998) i de pastoral obrera (1998-2007). També va ser president de Càritas Catalunya, consiliari de la JARC, del MUEC i del MIJAC, membre del Consell

18

presbiteral (en els períodes 1974-1977, 1984-1992 i 1993-2000), professor a l’Escola de Treball Social i professor, des de 1973, a l’Escola de Teologia —l’actual Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós»—. L’any 2004 va passar a ser professor emèrit d’aquest Institut.

Durant molts anys va col·laborar amb el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat. L’any 2015 va publicar el seu darrer llibre, Salms d’avui.

Mn. Josep M. Barenys Capellades, rector de la parròquia del Vendrell durant 43 anys

Mn. Josep M. Barenys va traspassar el passat dissabte dia 25 d’abril, de matinada, a l’hospital

comarcal del Vendrell, a l’edat de 90 anys. Durant quaranta-tres anys, de 1968 al 2011, va ser rector de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell i també l’arxiprest del Baix Penedès.

Nascut a Maspujols l’any 1929 va ser ordenat diaca a la capella major del Seminari de Tarragona l’any 1952 i va rebre l’orde del presbiterat a l’estadi olímpic de Barcelona el dia 31 de maig de 1952 durant el Congrés Eucarístic Internacional.

Els seus primers anys de ministeri els va exercir com a rector a Puigpelat (1952-1953), Belltall (1953-1959),

Bràfim (1959-1968) i com a capellà encarregat de la parròquia de Montferri (1964-1968). L’any 1968 va ser nomenat vicari de la parròquia de Coma-ruga on hi va estar fins l’any 2011. També va ser rector durant un any, de 2001 a 2002, de les parròquies de Llorenç del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Bellvei. A més, de 2010 a 2011 va ser l’administrador de les parròquies de La Bisbal del Penedès, Montmell, Marmellar, Selma-Pla de Manlleu i Valldossera.

L’arquebisbe Ramon Torrella el va nomenar vicari episcopal de l’Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès (1987-1997) i canonge de la Catedral de Tarragona l’any 1996. Per raó del càrrec —vicari episcopal— va participar en el Concili Provincial Tarraconense de 1995. També va ser membre del Consell presbiteral entre els anys 1968 i 2004.

Mn. Josep Maria Barenys era capellà adscrit de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell des del juliol de 2011. Va continuar vivint al Vendrell on va tenir cura amb gran generositat de l’atenció espiritual de molts malalts, així com també de la celebració de l’eucaristia dominical a Sant Salvador de Mar i molts altres serveis a la parròquia. L’any 2011 el consistori vendrellenc el va nomenar Fill Adoptiu de la vila i també va rebre la insígnia d’or. Edt

Monestir de les Clarisses - Reus - Tel. 977 77 30 10 clarissesreus@hotmail.com

1919

cpt 25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

En primer lloc he d’agrair que m’hàgiu demanat de presentar aquest llibre sobre el Concili provincial

Tarraconense fet amb motiu dels 25 anys de la seva celebració. Cal agrair la iniciativa i la feina feta per Montserrat Coll i Aureli Ortín i també donar les gràcies a tots els qui heu respost a les seves preguntes, que són més del que sembla. Sobre 201 participants, 69 ja han traspassat a la casa del Pare. Per tant la carta s’ha dirigit els 132 restants. Mirat així fredament és com un 50% de respostes. Però tenint en compte que han passat 25 anys, i per les persones que directament coneixem, n’hi ha una bona colla que no estan en condicions de poder respondre. Per tant el percentatge de respostes fetes és molt més alt del que sembla però sense que el puguem quantificar.

Penso que el fet que una colla de participants expressi els seus records, les seves vivències i les seves opinions sobre el Concili en el qual van participar és bo i útil emmarcar-lo en tot un procés de treball de conjunt dels vuit, i ara deu, bisbats amb seu a Catalunya. Dic que la meva visió és la d’un procés sinodal que ve de lluny, que va arribar com un fruit madur al Concili i que espero que tingui un bon futur també llunyà en bé dels nostres bisbats.

En aquest sentit penso que és bo que posi unes quantes pinzellades a aquest interessant i a vegades apassionant procés; és explicitar unes afirmacions molt encertades del Sr. Arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan Planellas, i del Sr. Cardenal Martínez Sistach. L’un diu que el Concili «no va ser una flor d’estiu», i l’altre que «no va néixer com un bolet» (cf. aquest mateix llibre).

Fem memòria breument d’alguns antecedents d’aquest procés sinodal que va portar al Concili provincial Tarraconense de 1995.

Tirant molt enrere, abans de la guerra de 1936, va ser un moment florent per als nostres bisbats sota el guiatge del cardenal Vidal i Barraquer. Després de la guerra tots sabem com va decaure la nostra situació. Però hi va haver grans homes que van servar la memòria, com el Dr. Carles Cardó i el Dr. Joan Viladrich, secretari del cardenal Vidal i Barraquer, que, tot i el martiri del silenci imposat, no deixaven de comunicar-se amb la Santa Seu fins i tot amb

Antecedents del Concili Provincial Tarraconense (I) *

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

(Al·locució amb motiu de la presentació del llibre de «Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat» de Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín)

20

pseudònim. El Dr. Viladrich era Don Giovanni. Hi ha una carta de Carles Cardó dels anys 50 que diu que ens volen dividir Catalunya i diu que no és per motius pastorals. Glòria al profeta i pobres executors. Hi va haver grans homes que van servar la memòria històrica i la nostra identitat, com, a més dels esmentats, el Dr. Manyà de Tortosa i Mn. Ramon Muntanyola de Tarragona.

Amb la vinguda de l’arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol a la seu metropolitana i primada de Tarragona i del Dr. Ramon Masnou a Vic, les coses van canviar molt i obertament els bisbats catalans van anar treballant de manera conjunta i creixent. L’arquebisbe Pont i Gol va impulsar la creació o la vitalització de tota una sèrie d’organismes interdiocesans amb el seu coratge que deia: «Feu, feu, després ja ho reglamentarem.» La vida ha d’anar pel davant. Va donar vida a la mateixa Conferència Episcopal Tarraconense que ja havia estat creada l’any 1969 sota la presidència del cardenal de Arriba y Castro. L’any passat ja en va fer 50 anys.

Va aprofitar aquesta realitat de la mateixa manera que va aprofitar les assemblees promogudes per la Conferència Episcopal Espanyola amb el nom d’Asamblea Conjunta de Obispos y Sacerdotes, que va ser una gran realitat. Als anys 1969-1971 hi vam entrar i ens va ser molt útil per al treball de conjunt dels bisbats catalans. Els preveres de Tarragona vam decidir entrar-hi suspenent unes reunions que fèiem a Valls —no autoritzades però amb molta assistència—, això sí, amb un cert recel, de manera que vam elegir tres representants —Mn. Josep Asens (a.c.s.), Mn. Josep Raventós i jo mateix— amb facultats per a tornar a convocar les reunions de Valls si aquella Assemblea no ens convencia. Però aquelles assemblees ens van convèncer i van ser molt útils. En aquell moment hi va haver prohoms dels nostres bisbats que van fer un gran paper, com el Dr. Damià Estela de Girona i el mateix Mn. Ballarín de Solsona, que durant uns anys va ser delegat diocesà del clergat, malgrat que en aquell moment el bisbat de Solsona va viure situacions de govern molt complicades, fins al

punt que un dia l’arquebisbe Pont i Gol em va dir que s’estava plantejant seriosament si no havia de fer servir les seves facultats de metropolità per intervenir al seu bisbat de Solsona.

La Asamblea Conjunta Obispos-sacerdotes va ser com un moviment altament renovador amb un enfrontament amb el govern de Franco. El Dr. Pont i Gol de seguida es va adonar de la importància que podia tenir, de manera que, essent bisbe de Sogorb-Castelló, va acollir una reunió preparatòria de l’organització d’aquesta assemblea. Fins i tot, com que aquí es tardava a entrar-hi, vam anar tres mossens d’incògnit a veure què s’havia acordat a la reunió de Castelló.

Aquesta assemblea sola mereixeria un llarga explicació que ara no podem fer. Vaig ser membre de la 4a ponència. Està tot publicat al volum 328 de la BAC.

Amb aquests factors favorables els anys setanta van ser molt intensos als nostres bisbats i treballàvem junts amb els de les Illes. Van anar prenent importància els organismes interdiocesans amb intensitat de les reunions i dels acords de treball de conjunt, i llavors ja dèiem que no és el mateix la pastoral de conjunt que el conjunt de la pastoral. Teníem tan clar que havíem de treballar de conjunt i com una unitat pastoral, que fins i tot una ponència que em van demanar per a una reunió de tots els bisbats de Conferència Episcopal Espanyola sobre la Secretaria General renovada, que en realitat era un tractat sobre la renovació de les cúries diocesanes, vaig demanar de fer-la junts tots els secretaris dels nostres bisbats. I així va ser. La

2121

Edt

vaig —vam— presentar a Salamanca amb el títol La Secretaría de la Curia diocesana renovada, el dia 2 de maig de 1981. Teníem clar que s’havia d’aplicar a casa nostra el Concili Vaticà II.

Era el 2n simposi sobre organització de les cúries diocesanes. Hi vam tenir molta incidència i la nostra proposta va servir de model per a altres bisbats, per exemple, la divisió en vicaries episcopals territorials i les delegacions i secretariats funcionals tot coordinat per una secretaria general eficient (cf. Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès. Arquebisbat MMX, p. 221-255). La primera formulació d’aquesta proposta i que va servir per a altres bisbats, la va fer Mn. Josep Gil. En aquell moment ens va ser molt útil. L’arquebisbe Pont i Gol no va tenir mai vicari general. El Dret Canònic antic no ho exigia i ell volia potenciar els vicaris episcopals.

Als anys 1970 i més als anys 1980 va agafar cada cop més força el treball de conjunt dels organismes interdiocesans ben enfortits, com he dit, pel suport de la Conferència Episcopal Tarraconense. Aquest va ser un procés in crescendo que va portar fins a la realització del Concili Provincial. D’aquest període cal subratllar la feina ben feta del Sr. Cardenal Martínez Sistach, llavors vicari general de Barcelona i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), i de Mn. Joaquim Claver, secretari per als afers de la CET, que van ser molt fidels a l’arquebisbe Pont i

Gol. La Sra. Montserrat Coll, una de les promotores d’aquesta publicació, va demanar un reconeixement de l’arquebisbe Pont i Gol ja a la tercera sessió de treball del Concili, del dia 4 de febrer de 1995, a Sant Cugat, com ho va fer també Mn. Josep Raventós a la 21a sessió, del dia 2 d’abril, que va demanar que se li fes un homenatge en el missatge final del Concili.

L’any 1978 hi va haver uns actes importants per als nostres bisbats. El bisbe Joan Martí i Alanis i jo mateix vam anar en un viatge secret a Saint Martin-Le-Beau a pactar en nom de l’episcopat català la manera com es relacionarien l’Església i la Generalitat quan el president Tarradellas tornés a Barcelona. Va ser molt interessant. Ara no puc baixar a detalls. Als anys 70 i 80 moltes persones i institucions van fer la seva aportació a aquest procés sinodal in crescendo de pastoral de conjunt en el marc de la unitat pastoral dels nostres bisbats. No podem oblidar els prohoms del Monestir de Montserrat, com l’abat Cassià M. Just, el P. Miquel Estradé (del naixement del qual enguany s’escauen els 100 anys), el P. Franquesa, el P. Marc Taixonera, el cardenal Albareda… i altres, l’abat Maur Esteva de Poblet, i al seu moment, institucions com la Facultat de Teologia, el Centre d’Estudis Pastorals, el Centre de Pastoral Litúrgica i l’Associació Bíblica de Catalunya.

Tarragona, 23 de gener de 2020

22

Moments del Concili Provincial de 1995 (I)

Processament de dades i lliurament als relators i ponents

Jornada de pregària a Montserrat

Rodes de premsa

Inauguració del Concili

23

homilia de pasqua

Arquebisbe Joan Planellas: «Per arribar a la fe cal també l’amor, la disposició del cor, a més d’acollir el testimoniatge de l’Escriptura»

Reproduïm tot seguit l’homilia del Sr. Arquebisbe, Mons. Joan Planellas, de la celebració eucarística del diumenge de Pasqua de Resurrecció del Senyor.

Estimat Poble sant de Déu. Molt estimats tots en el Senyor. Benvolguts tots els qui seguiu aquesta retransmissió del

dia de Pasqua des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona per mitjà del canal de televisió TAC 12, o bé, pel web de l’Arquebisbat o per les mateixes xarxes socials. Estimats malalts, tant els qui esteu a les residències, hospitals o confinats a casa. Benvolguts tots.

«D’un cap a l’altre de la terra tot el món exulta ple de la gran joia de la Pasqua», proclamarem en el Prefaci de la missa d’avui, dia de Pasqua. A totes les Esglésies on es pot celebrar l’Eucaristia, malgrat el confinament i el drama de la pandèmia que vivim aquests dies, avui ressona un mateix anunci: El Crist ha ressuscitat. El càntic nou de Pasqua és entonat d’un extrem de món a l’altre, al llarg de les diferències horàries, com una lloança ininterrompuda a la Santa Trinitat: al Pare que ha ressuscitat Jesús; al Fill, el Crist, que ha vençut el pecat i la mort; a l’Esperit que infon la vida. També nosaltres, germans i germanes, —malgrat el que vivim aquests dies— exultem de joia en aquesta nostra estimada Catedral de Tarragona, tot celebrant el triomf de Jesucrist.

En el nostre itinerari de fe ens sentim continuadors de «Maria Magdalena», «de Pere i de l’altre deixeble» dels quals ens ha parlat l’evangeli. Com ells, procurem comprendre les Escriptures i fer-les vida per anar descobrint el pla salvador de Déu que acompanya la història humana. «L’altre deixeble» que entrà al sepulcre darrera de Pere, i que «veié i cregué», és un model per a la nostra fe pasqual. L’amor li fa interpretar a la llum de les Escriptures els signes que veu. En efecte, l’evangeli ens deia que aleshores les va entendre i va creure que «Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts». Estima. Veu. Ho interpreta a partir de la paraula de l’Escriptura. I, aleshores, creu. I aquesta fe li fa possible l’encontre amb el Ressuscitat. Aquest «deixeble» creu davant els signes: «el sepulcre» buit, «el llençol d’amortallar aplanat», «el mocador lligat al mateix lloc»; és a dir, uns elements indicatius que

el cos difícilment podia haver estat robat. Veu això, ho interpreta des de l’Escriptura i des de l’amor, i arriba a la fe. No n’hi ha prou, doncs, només de veure per arribar a la fe. A l’inici Maria Magdalena i Pere veuen el sepulcre obert i buit, i amb tot no creuen de seguida. L’evangeli d’avui ens ensenya que per arribar a la fe cal també l’amor, és a dir, cal la disposició del cor, a més d’acollir el testimoniatge de l’Escriptura.

Así debe ser, también, nuestro itinerario de creyentes, del cual «el discípulo amado» es modelo. Ahora, en la Pascua, y en cada día de la vida, interpretamos los signos a la luz de Jesucristo y de las Escrituras, es decir, de la Palabra de Dios. Pero lo debemos hacer desde el amor. Porque sólo el amor puede entender todo el alcance de las obras hechas con amor, tal y como tuvo lugar con Juan, el discípulo amado. Él vio aquello que había sido signo de muerte y creyó en la Vida. Nosotros también, ahora por medio de los sacramentos, vemos agua, aceite, pan, vino…, pero a la luz de la Palabra divina y bajo la acción del Espíritu Santo, entramos en el Misterio, descubrimos aquellas acciones sacramentales que nutren nuestra fe y permiten encontrarnos con Cristo resucitado. Por

24

esto, nuestra fe es objeto de aquella bienaventuranza pascual que oiremos el próximo domingo ante las dudas del apóstol Tomás: «Felices los que creerán sin haber visto» (Jo 20,29).

Però, de vegades, la nostra fe es debilita. Aleshores ens conforta constatar que els Apòstols i les dones que anaren de bon matí al sepulcre necessitaren un cert procés per a superar la consternació i la incredulitat i arribar a creure que Jesucrist era viu. Aquest fet també ens ajuda a comprendre els dubtes i les preguntes de molts dels nostres contemporanis.

Criden l’atenció les corredisses del matí de Pasqua que trobem en els evangelis. En el d’avui mateix vèiem Maria Magdalena, Pere, el deixeble estimat que corrien; ella sortint del sepulcre per anar a trobar Pere, ells per anar al sepulcre. Les corredisses s’expliquen per l’astorament i la novetat de la situació. Però ens mostren, també, que la novetat de Pasqua no es manifesta als qui es queden passius, en la inèrcia espiritual, fixats en les seves posicions tancades. Només des d’un esperit dinàmic, obert a l’amor i a la novetat sorprenent de Déu i que no refusa posar-se en camí, pot descobrir el Crist ressuscitat.

Deixem doncs que la joia d’aquesta Pasqua vagi envaint tots els racons del nostre ésser. Que vagi envigorint la nostra fe i vagi il·luminant el nostre interior. Així penetrarem més «al cor de l’Evangeli» i podrem cultivar «una actitud més esperançada davant la situació actual», com ja afirmaven els nostres bisbes en l’Exhortació pastoral Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor (febrer 2007) (n. 5).

Aleshores, malgrat les pors que portem al fons del cor, malgrat sentir-nos buits com buits són aquests dies els nostres carrers, malgrat el confinament que estem patint com si fóssim una humanitat callada, malgrat tot, esdevindrem perseverants en la fe, com els qui aquests dies lluiten a primera

línia; o entusiastes en el seguiment de Jesús, com els aplaudiments que tenen lloc aquests dies de cada vespre; estarem il·lusionats en el nostre camí cristià com els voluntaris que ajuden; o esdevindrem creatius en l’anunci de Jesús com aquests dies tanta gent esdevé creativa a casa (cf. Miquel Àngel Ferrés, Així..., 8-IV-2020).

Els cristians no podem pensar, ni decidir, ni viure com si Jesucrist no existís, deixant-nos portar per criteris allunyats dels valors de l’Evangeli. Al contrari, la joia del Crist ressuscitat ens porta a prendre unes opcions concretes en consonància amb la llum i el mestratge de vida nova que trobem en ell. I des de la felicitat que ens dóna Jesucrist, voldríem fer arribar el seu encís als qui no comparteixen la nostra

fe, perquè poguessin participar de la nostra joia i de la nostra esperança. Amb convicció, amb respecte i amb una actitud dialogant —com afirmava repetidament a la Carta Pastoral del proppassat dia 1 de març, L’Esperit fa jove l’Església— hem de ser testimonis joiosos del Déu que intervé en la història, que estima la humanitat i defensa la dignitat de cada persona, i que reivindica el dret dels qui són víctimes de tantes injustícies. «Tots plegats, sumant forces en una comunió dinàmica i respectuosa, malgrat una certa pobresa de recursos humans, de prestigi i d’èxit social» (Creure en l’Evangeli..., n. 8 a), podem anunciar l’Evangeli i l’hem d’anunciar a la societat que ens toca de viure. Aleshores superarem les pors, com ho va fer Pere i els altres deixebles, tal com hem escoltat a la primera lectura.

En tot aquest marc, no és estrany que sigui precisament la simplicitat i la senzillesa d’una dona —Maria Magdalena— la primera que proclami la Resurrecció del Senyor. El gran anunci de la Resurrecció no és proclamat des de la prepotència o el poder. Una dona també va ser l’elegida per Déu la col·laboradora més íntima en el servei a la vida. I una dona serà també la que trenqui el silenci d’aquella nit fosca i que proclami la llum d’aquella nova albada. És el que canta la Seqüència del dia de Pasqua: «Dic nobis María, quid vidísti in via?» «—Digueu-nos, oh Maria, què heu vist en el camí? —La tomba que va obrir / el Crist quan ressorgia / i el Crist que revivia / amb glòria sens fi.»

De la misma forma que Dios Padre ha sacado de la muerte a Jesús, después de su condena injusta y de su pasión ignominiosa, a su momento restablecerá todas las cosas y devolverá el derecho y la dignidad a todas las personas oprimidas por el pecado o por la injusticia. Ésta es nuestra esperanza cristiana. Mientras tanto, y para corresponder a la vida nueva del bautismo que hemos recibido, debemos contribuir responsablemente, tanto a nivel de comportamientos que afectan a la vida personal o familiar como a las responsabilidades sociales, a la construcción de un mundo más solidario y fraterno. La pandemia de estos días deviene un aguijón para avanzar en esta dirección, deviene una llamada a la responsabilidad común de todos los cristianos.

«D’un cap a l’altre de la terra tot el món exulta ple de la gran joia de la Pasqua.» Si la joia de la Pasqua és tan gran, ¿què no serà quan posseirem la realitat que ens anticipa? Visquem, doncs, amb tot el deler espiritual mentre esperem la plenitud del que s’inicia en la Resurrecció del Senyor, tot esperant que ell s’apiadi de nosaltres: «Scimus Christum surrexísse a mórtuis vere: tu nobis, victor Rex, miserére» ‘Jesús ressuscitat, / sou d’entre els morts, Senyor, / Monarca vencedor / tingueu-nos pietat’. Santa Pasqua a tots i a totes!

Diumenge de Pasqua, 12 d’abril de 2020

Capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de TarragonaCelebració a porta tancada

Edt

25

iniciatives

La missió de l’Església continua... a distància Eucaristies, formacions i catequesis són algunes de les iniciatives que s’han impulsat en aquest temps de confinament

El confinament que estem vivint —o patint— amb l’objectiu d’evitar el contagi i l’expansió del

coronavirus COVID-19 ha fet ressorgir la creativitat i l’ús de les xarxes socials en moltes parròquies i arxiprestats amb l’objectiu de continuar sent a prop de la comunitat de fidels malgrat la forçosa distància.

L’arxiprestat de Tarragona —que ha creat una nova pàgina a Facebook— retransmet cada dia en directe la missa des d’una parròquia diferent de l’arxiprestat. L’hora d’emissió és a les 17.00 h, i el cap de setmana a les 12.00 h. També es retransmet la pregària del Rosari, l’Àngelus o el Regina Caeli en aquest temps pasqual o l’adoració eucarística, entre d’altres. I durant els darrers dies de Quaresma s’ha impartit una formació online sobre el text de La Passió a càrrec de Mn. Antoni Pérez de Mendiguren.

Per la seva part, l’arxiprestat de Reus ha creat un nou canal a Youtube, des d’on es poden visualitzar les celebracions de l’eucaristia que es fan diàriament. Cada dia, en directe, es poden seguir des de la pàgina de Facebook de la parròquia de Sant Bernat Calvó.

En d’altres poblacions de l’arxidiòcesi com a Riudoms, Torredembarra, Valls o Montblanc també es pot seguir la missa, la catequesi o la pregària en directe des de la seva pàgina de Facebook o el canal de Youtube. També per la RTV El Vendrell s’ha retransmès alguna eucaristia dominical des de la parròquia de Sant Salvador d’aquesta localitat. A part de les xarxes socials són moltes les parròquies que mantenen

el contacte via correu electrònic o grup de WhatsApp per enviar materials, recursos o bé informacions per pregar en família o a nivell individual.

L’experiència de tots aquells que ho estan duent a terme és molt positiva.

26

—Quin ressò o feedback està rebent de la feligresia de la parròquia davant les iniciatives que s’estan impulsant?

Pel que puc anar comprovant puc dir que les celebracions o les pregàries les segueixen un bon número de persones, gairebé més de les que habitualment participen de l’Eucaristia dominical. La pregària de l’Àngelus o ara, en aquest temps, el Regina Coeli, quedo jo mateix parat de les persones que la segueixen en directe i no cal dir en diferit. Durant la Quaresma he fet diàriament el comentari de les lectures i algun dia hem arribat quasi als 400 seguidors, però habitualment el segueixen unes 160 persones. Els oficis de la Setmana Santa van ser seguits per entre 600 i 800 persones, depenent del dia. Em sembla que hi ha més persones ara que en participen que no abans de manera presencial. També hem anat

fent la catequesi amb material enviat a les famílies, aprofitant el material del SIC, però també d’elaboració pròpia que envio setmanalment a les famílies.

—Com està vivint aquesta situació com a rector? Què és el que més troba a faltar?

Em costa el fet de no tenir fidels, és una sensació molt peculiar, no sé descriure-la exactament, però hi trobo a faltar el caliu, la proximitat. Ara és quan t’adones de la importància que té l’assemblea en la celebració dels sagraments. Trobo a faltar sobretot les catequesis, els infants, les catequistes, la relació directa amb les famílies, el tu a tu amb les persones. Una cosa que lamento és el fet de no poder acompanyar la família en el moment de la mort d’un familiar, tret que la família ho comuniqui, o coneguis la defunció perquè algun veí o conegut t’ho digui i t’hi puguis posar en contacte.

Des de la parròquia...

Mn. Joaquim Gras, rector de les parròquies de Torredembarra i de Clarà:

«Ara és quan t’adones de la importància que té l’assemblea en la celebració dels sagraments»

entrevistes

27

—Com està vivint la vida de parròquia des del confinament? Què troba més a faltar o què valora més?

L’estic vivint amb una mica d’angoixa ja que el que m’agrada és poder anar a missa els diumenges, poder fer la catequesi als infants, assistir com a amfitriona als sopars Alpha i tot això ara no ho podem fer. Però d’altra banda aquest confinament ha fet que valorem molt més les relacions personals i familiars. Valores molt més les petites coses que abans ens passaven per alt. Trobo a faltar molt la vida de parròquia.

—Com l’han ajudat totes les iniciatives que s’estan impulsant des de l’Església?

Les iniciatives que han sorgit a la nostra comunitat m’han ajudat molt a mantenir viva la meva fe i a aprofitar el temps d’una manera que pensava que no podria fer. Quan van dir que havíem d’estar confinats i no podríem anar a l’església vaig pensar en com ho faríem, però amb totes les iniciatives que han anat sorgint, no hem deixat passar ni la Setmana Santa, que ha estat viscuda d’una manera molt espiritual i bonica.

Com que soc catequista també he deixat de fer la catequesi cada setmana però hem mantingut el contacte amb la canalla ja que els fem arribar material que ens van passant des de la parròquia i també els hem fet viure la Setmana Santa amb alguna manualitat.

Des de casa...

Concepció Mallafré Vidal, catequista de la parròquia de Santa Caterina de Vinyols i els Arcs:

«Trobo a faltar molt la vida de parròquia»

La Setmana Santa, molt viscuda i participativa virtualment

La Setmana Santa també s’ha vist plenament afectada per la pandèmia, sense processons i

amb els carrers buits. Les xarxes socials, però, han fet possible que milers de persones hagin pogut seguir els Oficis des de casa.

Des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral, l’arquebisbe Joan Planellas ha presidit els oficis de la Setmana Santa que han estat retransmesos per la pàgina web de l’Arquebisbat, per la seva pàgina de Facebook i el canal de Youtube com també, alguns d’ells, pel canal de televisió Tac12. Les retransmissions han anat a càrrec del Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat.

25.000 espectadors per Tac12

Segons dades de la televisió pública del Camp de Tarragona, Tac12, uns 25.000 espectadors van seguir les celebracions retransmeses per aquesta cadena —la del Diumenge de Rams, la del Dijous Sant, l’Ofici del Divendres Sant i la missa del Diumenge de Pasqua de Resurrecció del Senyor.

El Diumenge de Rams, dia 5 d’abril, també es va retransmetre el pregó de la Setmana Santa tarragonina, a càrrec del Sr. Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, que va tenir una audiència de 4.000 espectadors.

28

Més de 12.000 visionats a la xarxa

Des del Diumenge V de Quaresma fins al Diumenge de Pasqua, des de l’Arquebisbat s’han retransmès set celebracions les quals han comptat amb més de 12.000 visionats entre la seva pàgina de Facebook i el canal de Youtube. Les celebracions més seguides van ser la del Dilluns Sant —Missa Crismal— i la Vetlla pasqual.

La pàgina web de l’Arquebisbat, des d’on també s’ha pogut accedir a les retransmissions, ha augmentat considerablement el número de visites des de l’inici del confinament. Tenint en compte només els dies de les retransmissions el web ha comptabilitzat prop de 19.000 visites més que en un dia qualsevol.

Més propostes per a totes les edats

A més de les retransmissions en directe s’han donat altres iniciatives. Una d’elles, les visites espirituals a la Mare de Déu. Des del passat dia 17 de març es publica diàriament al web de l’Arquebisbat i a les seves xarxes socials una pregària a la Mare de Déu com si es tractés d’una visita espiritual a un santuari o ermita de l’arxidiòcesi. El material, preparat per la Delegació diocesana de Litúrgia, vol invocar la protecció de la Mare de Déu sobre cada lloc, sobre el país, sobre el món en aquests moments de dificultat a causa del coronavirus COVID-19.

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

Foto: MCS. Entrevista amb Tarragona Ràdio

2929

Pel que fa a la caritat, es mantenen actius els Serveis de Distribució d’Aliments (SDA) de moltes parròquies i, en aquest sentit, s’estan canalitzant diferents aportacions de voluntariat, sobretot jove, per reforçar els equips d’atenció directa. També es manté l’atenció i l’acompanyament telefònic per als serveis més urgents.

Els menjadors socials distribueixen el menjar en carmanyoles o en bosses; les persones sense sostre són ateses per la Comunitat de Sant’Egidi i també per la Fundació Bonanit juntament amb els Serveis municipals; i també es mantenen d’altres serveis com ‘Cafè i Caliu’, de Càritas Interparroquial de Tarragona, que ofereix esmorzar i acollida a totes les persones amb risc d’exclusió social.

Els Centres oberts que arreu de l’arxidiòcesi treballen amb famílies i infants en risc d’exclusió social mantenen la seva tasca fent un acurat seguiment a distància i atenent amb urgència les famílies més necessitades.

No obstant, el contacte via telèfon o per altres mitjans telemàtics s’està fent més imprescindible que mai no tan sols en els serveis atesos per Càritas. Aquestes accions s’han multiplicat des de les parròquies per tal que ningú se senti sol/a i sobretot perquè les persones d’edat avançada que viuen soles o estan malaltes no quedin desateses.

Per als més joves, el Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears (SIJ) ha impulsat un recurs diari de pregària per als joves que rep el nom de Fent camí. Vol ser una invitació a la

reflexió i revisió de vida dels mateixos joves en aquest temps que ens toca viure i que ho facin amb l’actitud d’un jove cristià. Els materials, que s’envien cada dia als animadors i joves, es poden trobar al web esglesiajove.cat.

Des de la Delegació diocesana de Missions s’ha intensificat el contacte amb els missioners de l’arxidiòcesi per conèixer quin és el seu estat de salut i el de les comunitats a les quals atenen i acompanyen. També s’han actualitzat els recursos del bloc per poder accedir als continguts extra que des d’Obres Missionals Pontifícies-Espanya s’han preparat per aquest estat de confinament.

En aquests dies d’excepcionalitat l’equip de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), tenint present que la cultura també és un bé essencial per a les persones, ha decidit endegar una de les iniciatives que s’havien d’iniciar al llarg de la celebració del seu centenari. Aquesta iniciativa consisteix en oferir la descàrrega gratuïta de les imatges dels documents digitalitzats del web (ahat.cat).

I també són moltes les parròquies que s’han adherit a la proposta de la Conferència Episcopal Espanyola de tocar les campanes cada dia a les dotze del matí convidant a resar l’Àngelus. Una manera, també, de fer arribar a tots aquells que treballen en serveis de primera necessitat l’ajut del Senyor i l’agraïment de l’Església. El toc de campanes se suma als múltiples aplaudiments que des de finestres i balcons donen suport però també esperança. Edt

30

tarraconenseEls bisbes de Catalunya: ‘Cal preparar accions i ajuts que posin remei a les repercussions del confinament en les persones i les famílies més vulnerables’Comunicat de la reunió n. 234 de la Conferència Episcopal Tarraconense

El dimarts 21 d’abril de 2020, els bisbes que formen la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) van

portar a terme la reunió número 234 de la CET, amb modalitat telemàtica, i en la qual van poder participar-hi tots els bisbes.

1. Els bisbes van reflexionar sobre la pandèmia que ha provocat la COVID-19 arreu del món i de manera significativa les seves repercussions a les deu diòcesis amb seu a Catalunya. Units al missatge constant que el papa Francesc fa arribar a tot el món des de Roma recorden que «ens trobem en la mateixa barca, fràgils i desorientats, però alhora importants i necessaris, tots cridats a remar junts, tots necessitant reconfortar-nos mútuament».

Els bisbes lamenten el nombre tan gran de víctimes mortals d’aquesta pandèmia i les porten a la pregària cada dia, així com els seus familiars i tots els qui els ploren, i esperen que ben aviat es puguin celebrar sufragis públics per tots els difunts. També preguen i

es dolen pels malalts ingressats als hospitals o els aïllats a casa seva. De manera molt especial, recorden les persones que viuen en residències d’ancians i els seus cuidadors, i els qui han de passar el dur confinament en soledat.

Així mateix manifesten la seva preocupació perquè el confinament que vivim per tal d’evitar la propagació de la malaltia, tindrà conseqüències en les condicions laborals dels treballadors, i en la vida econòmica, empresarial i social del país. Consideren que cal preparar ja accions i ajuts que posin remei a les repercussions que acabarà tenint en les persones i les famílies més vulnerables.

Els bisbes expressen l’agraïment a tot el personal sanitari que tantes atencions, mèdiques i humanes, presten als malalts i a les seves famílies, així com valoren la dedicació dels investigadors, els servidors públics i totes les persones i empreses, voluntaris i col·laboradors que amb el seu treball generós

Foto: MCS. Reunió n. 232

31

mantenen actives les infraestructures bàsiques de la societat i les atencions als qui més ho necessiten.

2. La pandèmia ha afectat profundament la vida eclesial de les comunitats i parròquies perquè ha obligat a mantenir un confinament que no ha permès les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels. Els bisbes agraeixen als preveres i diaques, catequistes, mestres… la dedicació i el treball realitzats amb diligència i creativitat perquè les repercussions del confinament fossin les mínimes possibles. Esperen que la comunitat cristiana ben aviat pugui tornar a aplegar-se al voltant de l’altar per celebrar l’Eucaristia i els altres sagraments.

També han començat a plantejar com s’haurà de portar a terme la represa de les celebracions litúrgiques a les parròquies, que fins ara s’han seguit a través dels mitjans de comunicació, o s’han celebrat per via streaming des de moltes parròquies.

Les diòcesis donaran orientacions sobre com celebrar les primeres comunions i confirmacions, baptismes i matrimonis, previstos en els propers mesos, i que estaran supeditades, lògicament, a la superació de l’actual pandèmia, tenint en compte les indicacions que les autoritats vagin comunicant.

3. Els bisbes van tractar diverses qüestions de la vida eclesial de les diòcesis. En aquest sentit, van decidir traslladar els actes per commemorar el vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995 als dies 23 de gener i 9 de març de 2021, així com ajornar altres trobades pastorals que estaven projectades per als mesos de maig i juny.

4. Van estudiar un informe elaborat per l’Escola Cristiana de Catalunya sobre la incidència que té el confinament en les escoles. En aquestes circumstàncies

difícils, les escoles cristianes han procurat mantenir, utilitzant tots els mecanismes possibles, la continuïtat dels processos d’ensenyament dels alumnes i l’acompanyament de la comunitat educativa.

Les escoles es troben amb el repte important del finançament públic, que ja era insuficient fins ara, i que en les actuals circumstàncies resulta absolutament necessari adequar al cost real de la plaça escolar.

5. El cardenal Joan Josep Omella va informar que la Conferència Episcopal Espanyola ha fet arribar a Càritas espanyola la quantitat de 6,5 milions d’euros perquè es distribueixin a les Càritas diocesanes per tal de fer front a les necessitats originades per la pandèmia. Les Càritas diocesanes i les parroquials

des del primer dia mantenen i reforcen els programes d’atenció a les persones més vulnerables davant les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta emergència.

6. Els bisbes van exposar diverses accions que es porten a

terme en les seves respectives diòcesis per tal d’oferir serveis, acompanyament, ajut material i espiritual a tots els afectats i al conjunt de la societat. També van fer un seguiment de la situació dels preveres malalts o que han mort a causa de la pandèmia, així com de la difícil situació que s’està vivint en moltes residències d’ancians i comunitats de vida consagrada de Catalunya.

Els bisbes demanen mantenir i intensificar la pregària al bon Déu perquè, per intercessió dels patrons de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat i el màrtir Sant Jordi, ens alliberi d’aquesta pandèmia i ens enforteixi en la fe i la caritat.

Tarragona, 21 d’abril de 2020 Edt

Reunió telemàtica n.234 amb motiu de la pandèmia

32

notícies

L’arquebisbe Joan presideix la seva primera missa crismal a porta tancadaEls preveres renovaran les seves promeses sacerdotals més endavant, quan la situació ho permeti

El proppassat Dilluns Sant, dia 6 d’abril,

l’arquebisbe Joan Planellas va presidir la seva primera missa crismal a la Catedral, a porta tancada. Durant la celebració, a la qual van assistir un grup de mossens en representació de tots els preveres de l’arxidiòcesi, es van beneir els sants olis —dels malalts i dels catecúmens—, i es va consagrar el crisma —per als sagraments del baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres o bisbes, i les dedicacions de les esglésies. Més endavant, quan acabi el confinament, els preveres renovaran les seves promeses sacerdotals.

L’arquebisbe Joan va expressar, en l’homilia, el contrast de sentiments viscuts. «D’una banda, sento el goig de celebrar-la per primera vegada com a bisbe d’aquesta estimada arxidiòcesi de Tarragona», va dir, «però, d’altra banda, tinc el neguit de pensar en tots els malalts i malaltes de la pandèmia gairebé universal que ens ha sobrevingut, sento el neguit i l’angoixa per tots els qui han mort, sento el neguit d’haver de celebrar la missa del sant Crisma a porta tancada, sense la presència física de la majoria dels preveres de la diòcesi, sense els consagrats i consagrades, sense el Poble sant de Déu. Almenys, em consola sentir de cor la presència espiritual de tots vosaltres».

Centrant-se en les lectures de la celebració, i adreçant-se especialment als preveres, l’arquebisbe va explicar que la imatge de la unció amb el perfum que es vessa i s’escampa pels vestits significa que el sacerdot celebra carregant sobre les seves espatlles el poble

que se li ha confiat i portant els seus noms gravats en el cor. «Quan celebrem l’Eucaristia i ens revestim amb la nostra humil casulla», va expressar, «ens ha de fer sentir que portem a les nostres espatlles els neguits i les esperances del Poble sant de Déu que se’ns ha confiat. I

avui, sentim els neguits i les esperances, els plors i les angoixes dels nostres malalts i de tots els qui han sofert la pèrdua d’alguna persona estimada per culpa de la pandèmia que estem patint durant tot aquest temps». «Al bon sacerdot se’l reconeix immediatament per la forma com es troba ungit el seu poble. Aquesta és una prova clara. Al bon sacerdot se’l reconeix quan la seva comunitat es troba ungida per la vivència de la fraternitat cristiana», va manifestar. «Sapigueu-ho, estimats mossens. El sacerdot que no experimenta la seva unció, es perd el millor del nostre Poble, es perd allò que és capaç d’activar el més profund d’un cor de pastor. El que ungeix poc, en comptes de mitjancer acaba essent un gestor, un funcionari», va afirmar.

Felicitació i record

En l’homilia, l’arquebisbe Joan també va felicitar els qui aquest any celebren les noces d’or sacerdotals, que són Mn. Francesc Esteso Cuenca i el P. Ramon Olomí Batlle, claretià; i va tenir un record pels cinc preveres diocesans que han traspassat des de la darrera missa crismal: Mn. Jordi Barenys Capellades, Mn. Ramon Martí Olesti, Mn. Jaume Roig Roig, Mn. Enric Alberich Ferrando i Mn. Joan Aragonès Llebaria.

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

33

Suspès el pelegrinatge diocesà d’enguany al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

L’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes, organitzadora d’aquest pelegrinatge

anual, ha decidit suspendre, sine die, el 48è pelegrinatge diocesà a Lourdes que s’havia de celebrar del 2 al 6 de juliol d’aquest any. És la primera vegada que s’ha hagut de prendre aquesta difícil decisió en els prop de cinquanta anys d’història de l’entitat.

L’Hospitalitat diocesana ha emès un comunicat on s’explica que «cal ser conscients dels perills que podia comportar realitzar el pelegrinatge en la situació actual». També manifesten que han de vetllar pel bé comú de totes aquelles persones que pelegrinen a Lourdes sota el paraigües de l’Hospitalitat, «especialment pels més fràgils, els malalts, però també per les persones que els serveixen, com el personal mèdic, els hospitalaris, els joves i els mossens, i per tots aquells pelegrins» que s’hi sumen. Edt

Es posa en marxa una plataforma virtual per a fer donatius a les parròquies

Davant la situació actual i amb l’objectiu de contribuir al sosteniment econòmic de les

parròquies des de l’Arquebisbat s’ha creat una plataforma virtual (https://donatius.arqtgn.cat) per poder realitzar un donatiu, de manera senzilla, a qualsevol parròquia de l’arxidiòcesi.

Es tracta d’una campanya de sosteniment econòmic en aquests moments de dificultat en què les parròquies continuen afrontant les seves despeses ordinàries —fins i tot hi ha serveis que han augmentat com és el cas de Càritas—, però han minvat els seus ingressos degut a què els feligresos no participen presencialment de la vida de la parròquia.

La plataforma permet triar la parròquia a la que es vol adreçar el donatiu en qüestió, seleccionar l’import amb què es vol col·laborar i també la seva periodicitat.

Cal recordar que els donatius a l’Església compten amb desgravacions i deduccions fiscals. Edt

34

Presa de possessió del nou Consell Episcopal i d’altres càrrecs diocesans

El nou Consell Episcopal designat per l’arquebisbe Joan Planellas va prendre possessió dels seus

càrrecs el dia 6 de maig a la capella del palau arquebisbal. També ho van fer la Sra. Rosalia Gras en qualitat de secretària general i vicecancellera i Mn. Josep Mateu, delegat per a l’administració dels béns de l’Església i nou rector del Seminari Pontifici de Tarragona. Aquests nomenaments van ser signats pel Sr. Arquebisbe el passat dia 4 de maig, en celebrar-se un any del seu nomenament com a arquebisbe metropolità de Tarragona i primat.

En l’acte de la presa de possessió, que es va iniciar amb la pregària de Tèrcia seguida de la professió de fe i el jurament de fidelitat, l’arquebisbe Joan va voler adreçar-los unes paraules d’encoratjament en l’inici d’aquest nou període. Els va recordar que la missió de servei en la vida de l’Església rau en estar atents a l’acció i força de l’Esperit Sant i que no estan sols en aquest ministeri. El Sr. Arquebisbe també va posar de relleu la importància d’una actitud de comunió, de corresponsabilitat i sinodalitat, com apunta en la sisena actitud pastoral

de la seva primera Exhortació pastoral, L’Esperit fa jove l’Església, publicada el passat diumenge I de Quaresma. Edt

El cardenal Joan Josep Omella elegit nou president de la Conferència Episcopal Espanyola

L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, ha estat elegit president de la Conferència

Episcopal Espanyola per al quadrienni 2020-2024. El nomenament va tenir lloc el passat dia 3 de març, en el marc de la CXV Assemblea Plenària que s’estava celebrant a Madrid del 2 al 6 de març. El cardenal Omella ha substituït en el càrrec a l’arquebisbe de Valladolid, cardenal Ricardo Blázquez Pérez, que ocupava aquest càrrec des de l’any 2014.

Fins aleshores era membre del Comitè Executiu de la CEE des del 14 de març de 2017. Havia estat membre de la Comissió Episcopal de Pastoral Social des de 1996 essent també el seu president entre els anys 2002 i 2008 i, de nou, durant el trienni 2014-2017. També

havia format part de les Comissions episcopals de Pastoral (1996-1999) i Apostolat Seglar (1999-2002 / 2008-2011) i havia estat Consiliari Nacional de Mans Unides (1999-2015). Edt

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

35