escriu el que p o cl i a. ser real o oí quo £s íatrbastic ... · 5.- aquesta capacitat...
TRANSCRIPT
2 y- Escriu el que p o cl i a. ser real o oí quo £s íatrbastic en
caclascruis fie le,y
/{ ¡ESPERA, QUE SUV BO CONTIGO''X
hS -',(,!•"'' ''<•' ','' : r-i ', '.-"
¡NOS VA A METEREN SU BOLSA!
, tote*, Po« I
J ¿0o 'wkouï* o»
4*.- El detall arriba a la il·lustració d'eines específiques. Com en el cas d'aquestdibuix del neolític en el qual hi ha representat el forn a l'aire lliure on es couenÍes ceràmiques o la falç.(Autor: Adrià)
ANNEX 2
5.- Aquesta capacitat descriptiva, molt detallista, és, de ben segur, afavoridaper ¡'existència de llibres de divulgació juvenil a l'aula que presentin bonesreconstruccions hipotètiques en les seves il·lustracions. Això queda posat demanifest en els següents dibuixos.Tant al crèdit comú, com al crèdit variable sempre hi ha a l'aula, a l'abast del'alumnat, una petita biblioteca de classe amb llibres sobre prehistòriaseleccionada tant per l'actualització dels seus continguts científics com per lacapacitat de recreació de les seves reconstruccions hipotètiques (sobre elsmaterials de divulgació sobre prehistòria per a adolescents pot llegir-seBardavio, 1995:52-55), així com un arxiu d'imatges plastificades sobreprehistòria que forma part d'un arxiu d'imatges de la història que ha anatfornint-se en el Departament de l'IES.(Autora i autors: Marta, Albert, Xavier i David)
ANNEX 2
un assentavacmt d'a£ricxiltors - raivaaders
2.4 V.
2,- Escriu el. qiie podia-'ser real o oi que é"s fantàstic en
cadascuna de lea següents vinyetes:
6.- Altres alumnes demostren una gran capacitat per reproduir en una situacióde reconstrucció hipotètica, objectes arqueològics reals que han estatobservats en directe durant una visita al museu, o bé amb diapositives.(Autora: Sara)
ANNEX 2
W-S'
caçadors - recol·lectors agricultors— r read
coves / cabanestemporals
IÍ:-:QS
nómade s sedentaris
útils de siles:, óssos,/
fusta, pells
estris ''.o síl9;"j,
polls, osramicàj, òssas?
caça, recol·lecció",
pesca,
cana, i'"?col.lec:;ió*y
"V ricultura
•i.- Di"buÍ3sa
un. assentameirb de caoadorí;- rocol. lectors
N-S •
un assentament d'agricultors — r
2,~ Escriu el que poclir. 3c:? re•::>.! o el que 6v "aïroastic en
ca,dascuna '.le lea seients vin^ot
7.- En definitiva, l'alumnat de segon presenta un nivell d'aproximaciósocioeconómica, artefactual i espacial al món prehistòric del paleolític i delneolític molt més ric que el de l'alumnat de primer. En aquests dos dibuixos potveure's això. Crida especialment en el segon dibuix aquesta perspectivad'ocupació de l'espai prehistòric a partir d'esquemes que intenten plasmar lautilització de microespais en funció de ies diverses activitats qiue s'hirealitzaven.(Autor: Manolo i Esperança)
ANNEX 2
2.-13.
caçadors - recololectors asricuZtors~ ramadera
coves / cabanestemporals
poblats
fixes
nòmades
útils de sílex, òss
fusta, pells
sedentaris
estris de s í lene, fusta,
pells, ceràmica, óssos,
cistelleria» teixit
C-í"» f-» <-,i -y v(.. y C4* ¿
pesca
—w, caca j recol·lecció%
pesca, ranaderia,
agricultxira
I s :Dibuixa
UHL assent.aaaemt de caçadors™ recolelectors
Dtoubta:
Un assentament de caçadors- recol·lectors.
Un assentament de primers aqricuítors-ramaders.
P OB LP\1
CííboTyuy
""'efe, V
37
A ¿
8*.- Per acabar, el dibuix d'una alumna que van realitzar el crèdit variabled'arqueologia. En aquest es posa de manifest que l'alumna ha assolit un delsconceptes treballats, la diversitat d'hàbitat en un mateix moment de la història(el neolític). Això, que podria considerar-se una obvietaí, no és així. L'alumnatté tendència a la simplificació de variables que, en certa manera, fa menyscomplexa la identificació de determinades situacions, moments,etc.(Autora: Laia)
ANNEX 2
1. Proposta didàctica de May (1990), titolada "Being a detective"(1990).
2. Proposta en la mateixa línia tiíolada "La extraña muerte de Marta"de! Grup 13-16 (1983a).
3. Com poder inferir el nombre de membres d'una unitat familiar,edats, gustos i altres elements a partir de les deixalles trobades enuna bossa d'escombreries, del llibre de May (1990).
4. Activitat extreta de Produir aliments. Quadern de_ l'alumne.Col·lecció "Tinter-Ciències Socials- Cicle Superior" Teide(Ï986).
5. Eines a l'abast de l'alumnat de l'IES Sant Quirze per a la simulacióde tasques arqueològiques.
6. Explicació prèvia sobre les característiques i funcionalitat de leseines i instruments utilitzats en una excavació arqueològica.
7. Ús de brúixoles, cintes mètriques, plomades, etc.
8. Ús del teodolit i de la mira.
9. Fitxa amb els principals instruments, eines i atuells utilitzats en unaexcavació arqueològica. Extret de Bardavio ¡ González (1990).
10. Fotografia, planta i secció de la resta arqueològica anomenadabalma de Can Pallas a Sant Quirze del Vallès, realitzades peralumnes de 7è. I 8è. del C.E.I.P Purificació Salas Xandri de SantQuirze del Vallès el curs 86/87.
11. Croquis de la balma de Can Pallas realitzat per alumnes de l'IESSant Quirze el curs 94/95.
12. Reconstrucció hipotètica de la balma de Can Pallas realitzada peralumnes de de l'IES Sant Quirze el curs 94/95.
13. Perfil i dibuix realistes de fragments de ceràmica ibèrica localitzadaal jaciment de la Bigorra (Sant Quirze del Vallès), realitzades peralumnes de 7è. i 8è. d'EGB del C.P. Purificació Salas de SantQuirze del Vallès el curs 86/87.
14.Activitat preparatòria a la visita al Museu d'Història de Sabadellextreta dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (A. Bardavio,1995, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa / Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya / UAB / Consell Comarcaldel Vallès Occidental / Diputació de Barcelona). Dibuixos B.González Mareen.
15. Còmic elaborat especialment per a l'alumnat dels centres escolarsde Sant Quirze del Vallès per fer entenedora la tasca arqueològica iels seus objectius (Textos d'A. Bardavio i R. Rosa. Dibuixos de V.Marí).
ANNEX 3
16. Dibuix ideal d'un poblat neolític contraposat al plànol de la zona deSant Quirze on es trobava el jaciment arqueològic de la BòbilaMadureu (Dibuix V. Marí a partir d'una idea d'A. Bardavio i R.Rosa).
17. Exercici extret dels materials didàctics exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (A. Bardavio,1995, Centre Cultural de la Caixa de Terrassa / Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya / UAB / Consell Comarcaldel Vallès Occidental / Diputació de Barcelona).
18. Localització del sepulcre de fossa simulat a l'IES Sant Quirze.Quadricula de la zona a "excavar".
Í9. Excavació del "sepulcre de fossa".
20. Garbellat de les terres extretes durant l'excavació simulada.
21. Registre en el "Diari d'excavació" del que va succeïnt durantl'excavació del "jaciment".
22. Fotografia final de les restes arqueològiques localitzades a('"excavació" del Sepulcre de fossa" a l'IES Sant Quirze.
23.Activitat realitzada a la finalització de l'excavació simulada. Extretdels materials didàctics exposició El Vallès fa 6000 anys, elsprimers agricultors i ramaders per a l'ESO. (Bardavio 1995).
24. Exercici referent a informacions inferióles de l'anàlisi de les restesfuneràries. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO. (Bardavio1995).
25.Talla de sílex per a la realització d'eines efectuades pels alumnesdel crèdit variable Introducció a l'arqueologia a l'IES Sant Quirze.
26. Intervenció d'un arqueòleg de la UAB en el taller d'elaboraciód'eines de sílex del Variable d'Arqueologia.
27. Elaboració de falç neolítiques.
28. Poliment de pedres per a la fabricació de destrals neolítiques.
29.Emmanagament de destrals neolítiques tal com devien ser lesutilitzades fa sis mil anys.
30. Intervenció d'una arqueòloga de la UAB introduint a l'alumnat delcrèdit variable d'arqueologia a aspectes rellevants dels orígens dela ceràmica.
31. Elaboració de ceràmiques seguint models morfomètrics de pecesceràmiques trobades al jaciment de la Bòbila Madurell.
32. Cocció de les peces ceràmiques elaborades en un forn a l'airelliure.
33. Exercici sobre la qualitat dels materials treballada pels/per lesalumnes de l'IES Sant Quirze durant la realització del variabled'arqueologia. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès
fa 6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO(Bardavio 1995).
34. Molta de blat amb molins de vaivé per a obtenir farina per elaborargaletes "neolítiques".
35. Preparació de la massa.
36. Aspectes de les galetes una vegada cuites al damunt d'una llosa depissarra posada sobre un foc fet a terra.
37. Planta d'una de les cabanes localitzades al jaciment arqueològic dela Bòbila Madurell.
38. Dibuix ideal de com vam imaginar les cabanes en el variabled'arqueologia a partir de la planta arqueològica dibuixada pelsarqueòlegs al jaciment de la Bòbila Madurell.
39. Inici de la construcció experimental de la cabana.
40. Finalització de l'esquelet de sustentado.
41. Preparació de les estructures internes de combustió iemmagatzament.
42. Cobertura amb bruc de la cabana.
43. Estructures internes de combustió.
44. Estructura interior d'emmagatzematge.
45. Vista de l'estructura de la cabana des de l'interior.
46. Imatge de la cabana finalitzada.
47. Reconstrucció hipotètica del poblat de la Bòbila Madurell realitzadaper alumnes del crèdit variable d'arqueologia tot modificant undibuix extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa 6000anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (Bardavio1995).
48. Dibuix original extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallèsfa 6000 anys, els primers agricultors i ramaders (Bardavio 1995). Lamodificació de les cabanes va ser proposada una vegadaconstruida la cabana a partir de l'anàlisi de la planta arqueològica iconstatada la seva habitabilitat i resistència.
49.Activitat sobre les fases de treball en la construcció d'una cabananeolítica. Extret dels materials didàctics de l'exposició El Vallès fa6000 anys, els primers agricultors i ramaders per a l'ESO (Bardavio1995).
50.Anàlisi de l'espai interior de la cabana a partir del registre dematerials arqueològics trobats al seu interior durant les excavacionsal jaciment de la Bòbila Madurell. Extret dels materials didàctics del'exposició El Vallès fa 6000 anys, els primers agricultors i ramaderspera l'ESO. (Bardavio 1995).
ANNEX 3
51. Elaboració d'una maqueta d'una cabana neolítica de la BòbilaMadurell.
52. Elaboració dels elements interiors de la cabana.
53. Imatge de la maqueta finalitzada.
5.4. Exercici de síntesi realitzat a la finalització del variable. Extret deBardavio i Gatell (1999),"Excavant en el passat: El jaciment de laBòbila Madurell" a Les primeres societats agrícoles europees.Dossier didàctic, Programa Sócrates, Barcelona.
55. Dibuix ideal realitzat a la finalització del variable de les tresestructures arqueològiques bàsiques localitzades al jaciment de laBòbila Madurell (sepulcre, sitja d'emmagatzematge i cabana), talcom l'alumna les imagina a la prehistòria.
56. Disseny curricular (en el seu segon nivell de concreció) de l'Àrea deCiències Socials a l'IES Sant Quirze.
BEING A DETECTIVE
MYSTERIOUS DISAPPEARANCEAugust 11,1989
Yesterday Police in West Chadford were still puzzling over whatseems to be the second unexplained disappearance in their area inthe last month. Police were alerted to possible foul play when MrsJennifer Parker discovered a pile of clothes on the beach at EastChadford early on Saturday morning. A police spokeswoman said:"It may take some time to determine exactly what has happened.The only clues that we have are the clothes and the personaleffects found in the pockets."
fig. 1.1
Working in pairs or small groups:
• Look carefully at all the clues found onthe beach (Fig. 1.3).
• Use a full page in your exercise book todraw a Missing Persons Form like theone in Fig, 1.2.
Fig. 1.2
Missing Persons Form
INFORMATION;
Name of person*
Approximate A^e*Usual Appearance1
Possible occupation1
Other details (eg size, height etc)
CLUES:
Fill in your form carefully, using the cluesto help you.Each time you record information onyour form make a note of the clues youused to work this out in the CLUEScolumn.
My Theory About What Happened.
m Put the title My Theory About WhatHappened in your exercise book.
Study the clues in Fig. 1.3:
a Your task is to work out what you thinkhas happened to Peter Jackson andwhy.
• When you have sorted out yourconclusions, you need to explain themcarefully in a proper report.
It is important that your report isprofessional, justas though you were apolice officer working on the case. Youmust, therefore, explain exactly how youworked out your ideas from the clues.
Your report should iook something likethis:
I worked out thathappened by looking at.This told me that
Are there any clues which don't fit yourtheory?
If there are then make a list of theseunderneath your repor.
Can you think of another theory whichcould explain the clues that don't f i t?
If you can, then explain this other theorytoo.
ANNEX 3
what other information would you need?
What else would'you need to knowbefore you could prove your theory?
For example:what would you want to check up on ?who would you want to interview?what questions would you want to ask?
When you have thought about this, putthe title Further Investigation in yourbook.
Describe the additional investigation thatyou would want to do to help sort outand prove your theory.
Fig. 1.3
ANNEX 3
TR
AB
AJO
DE
D
ET
EC
TIV
EG
UÍA
DE
IN
VE
STIG
AC
IÓN
i» I Co
Pre
sent
ació
n d
el c
aso
Alg
unos
suc
esos
que
ocu
rren
en
lavi
da c
otid
iana
res
alta
n es
peci
alm
ente
yal
tera
n la
mon
oton
ía d
e nu
estr
as v
idas
dejá
ndon
os s
orpr
endi
dos.
Y p
ara
aver
i-gu
ar q
ué y
por
qué
ha
ocur
rido
, lo
sde
tect
ives
y lo
s pol
icía
s ab
ren
una
inve
s-tig
ació
n. H
isto
riad
ores
y d
etec
tives
uti
-liz
an p
roce
dim
ient
os d
e tr
abaj
o pa
reci
-do
s. P
or e
jem
plo,
a lo
s hi
stor
iado
res l
esha
pre
ocup
ado
que
en 1
914
un e
stu-
dian
te j
oven
ase
sina
ra a
los
her
eder
osde
l tr
ono
de A
ustr
ia,
porq
ue e
se «
suce
-so
» pr
ovoc
ó el
est
allid
o de
la
Prim
era
Gue
rra
Mun
dial
. A
l tr
atar
se,
pues
, de
un a
sesi
nato
fam
oso,
muc
hos
hist
oria
-do
res
han
inte
ntad
o av
erig
uar
las
razo
-ne
s de
l mag
nici
dio,
util
izan
do m
étod
osde
inv
estig
ació
n m
uy s
emej
ante
s a
los
de l
os d
etec
tives
.Po
r eü
o, l
a pr
imer
a ac
tivid
ad d
e es
tecu
rso
de h
isto
ria
se re
fiere
a u
n ca
so fi
c-tic
io:
la e
xtra
ña m
uerte
de
Mar
ta.
Setr
ata
de a
ctua
r, c
omo
lo h
aría
un
dete
c-tiv
e, p
ara
escl
arec
er la
s ext
raña
s ci
rcun
s-ta
ncia
s de
la
mue
rte
de u
na j
oven
, en
una
mad
ruga
da d
e m
arzo
, en
Mad
rid.
Para
seg
uir
orde
nada
men
te la
s et
apas
que
te ll
evar
án a
res
olve
r el
cas
o, d
ebe-
rás
inic
iar
el t
raba
jo c
on l
a le
ctur
a de
lin
form
e de
la
polic
ía.
A c
ontin
uaci
ón,
sigu
e la
s pa
utas
de
la G
uía
de I
nves
tiga-
ción
.
1.
Lee
dete
nida
men
te e
l inf
orm
e de
la p
olic
ía:
¿Qué
inf
orm
ació
n pr
opor
cion
a sob
reM
arta
San
z y
sobr
e la
s ci
rcun
stan
cias
de s
u m
uert
e?2.
Se
lecc
iona
tod
os l
o do
cum
ento
squ
e re
vele
n la
per
sona
lidad
de
esa j
oven
y pr
epar
a un
det
alla
do i
nfor
me
sobr
eM
arta
San
z.3.
¿C
ómo
era
físic
amen
te?
¿Qué
per
-so
nalid
ad y
qué
car
ácte
r te
nía?
¿Cuá
les
eran
sus
gus
tos
y af
icio
nes?
4.
Enu
mer
a la
s pe
rson
as c
on la
s que
Mar
ta p
udo
habe
rse
rela
cion
ado:
qui
é-ne
s er
an y
qué
tip
o de
rel
ació
n te
nían
con
ella
.5.
In
tent
a re
cons
trui
r lo
s mov
imie
n-to
s de
Mar
ta e
n el
día
en
que
enco
ntró
la m
uert
e. R
epre
sént
alos
en
un e
je te
m-
pora
l.6.
Fo
rmul
a hi
póte
sis
sobr
e la
s po
si-
bles
cau
sas
de l
a m
uert
e.7.
Pa
ra c
onfi
rmar
la h
ipót
esis
que
tepa
rezc
a m
ás r
azon
able
, ¿q
ué p
rueb
aspr
esen
tas?
¿A
qué
per
sona
s in
terr
oga-
rías?
¿D
e qu
iéne
s te
fia
rías
más
?8.
¿Q
ué o
tras
pru
ebas
nec
esita
rías
para
con
firm
ar tu
hip
ótes
is? ¿
Cre
es q
uepo
dría
s en
cont
rarl
as?
Indi
ca,
ahor
a, la
s di
fere
ncia
s y
sem
e-ja
nzas
que
pue
den
exis
tir e
ntre
el t
ra-
bajo
de
un d
etec
tive y
el d
e un
his
tori
a-do
r.
Fig.
I.
I.
LA EXTRAÑA MUERTE DE MARTA , 2 -
Fig
. 1.2
.
- LA EXTRAÑA MUERTE DE MARTA / 3
L
DUSTBIN DISCOVERY
If someonefrom thefuture foundthe contentsof your familydustbin, whatwould theythink aboutyou?
Would it beimportant forfuture peopleto know thatthe objectscame from adustbin ornot? Why?
Of course, we cannot be sure that thebest selection of objects will actuallysurvive into the future.
What would future people learn aboutus if they looked in our familydustbins?
TASK1
Working in pairs or small groups:
Fig. 4.3 gives you two dustbins to look at.
m In your group, look carefully at the twopictures.What can you find out about the twofamilies who filled these dustbins?
How many people live in the house?Can you tell anything about their ageorsex?What do they do - work? school?What hobbies do they have?What are their eating habits?What else can you tell about them andtheir lives?
• Discuss your ideas in your group, and jotsomethings down in rough.
a In your exercise book, put the titleDustbin Discovery.
» Writedown what you can learn aboutthe people in these two houses bystudying their dustbins. Don't forget tosay which piece of evidence you usedto come to each of your conclusions.Eg I think a family of three lives inthis house because . . .
TAS K 2
Fig. 4.1 shows a number of objects foundwhen a motorway was being constructed.
• What do you think each objectis?
• How could you check your ideas to see ifyou are correct?
• Can you think of a number of differentways to find out how old each object is ?
Fig. 4.1
When you examined the dustbinevidence you may have disagreed withothers in your class about what theevidence actually meant. The samething happens with historians.
TASKSLook at the objects in fig. 4.2 and discuss.
* How much could you actually work outand prove from this evidence?
Broken objects, pieces of bone, bits ofmetal and all sorts of other thingswhich seem like 'rubbish', can actuallybe a useful source of information. But,finding out what things are and exactlywhat they were used for can bedifficult.'
Hfr
•rFig. 4.2
ANNEX 3
29E
L D
OC
UM
EN
T I
LA
HIS
TÒ
RIA
TR
AM
UN
TA
NA
GO
ME
S T
É P
RO
BLE
ME
S
Tra
mun
tana
G
omes
, gí
fa
mós
ar
queò
leg,
ha
inic
iat
conj
unta
men
t am
b un
equ
ip d
e co
l·leg
ues
les
exc
a-
vaci
ons
en u
na z
ona
on
'se
sup
osa
que
hi
ha u
n ja
ci-
men
t m
olt
ric.
Oe
mom
ent
han
exca
vat
la p
etita
part
del
s ja
cim
en
tsqu
e p
ots
obs
erva
r en
el
tall
o se
cció
que
mos
tra
eldi
buix
. E
ls a
rque
òleg
s ha
n ap
unta
t am
b m
olta
pre
ci-
sió
el l
loc
on
han
tro
ba
t ca
da r
esta
, han
fet
croquis
i
ZO
NA
EX
CA
VA
DA
han
inv
enta
riat
i cl
ass
ifica
t ri
goro
sam
ent
tots
els
ob-
ject
es
i les
rest
es d
'inte
rès
que h
i han
tro
bat.
Aix
ò els
perm
etrà
d'
anar
lli
gant
les
pist
es
nece
ssàr
ies
per
are
cons
trui
r la
his
tòri
a d'a
quell
lloc.
De
mom
ent
han
trob
at
pece
s m
olt
impo
rtan
ts,
com
ie
s qu
e po
deu
veur
e en
el q
uadr
e 1.
Tam
bé h
i ha
n tr
ob
at p
art
de
les
pare
ts
d'un
a de
le
s co
nstr
ucci
ons
que
hi h
avia
en
aquell
lloc.
ZO
NA
EX
CA
VA
DA
CO
Per
ò a
més
d'a
quest
es
rest
es
import
ants
, ta
mbé
hi
han
trob
at d
'altr
es o
bjec
tes
de m
olt
valo
r ai
s ul
ls r
lel'a
rque
òleg
, pe
rquè
li
subm
inis
tren
in
form
ació
so
bre
deta
lls d
e la
vid
a de
ls h
abita
nts
que
pobl
aven
aqu
ell
terr
itori.
En
el q
uadr
e 2
ten
s an
otad
es a
lgun
es d
'aqu
este
s al
-tr
es r
este
s.
Qua
dre
2
Fra
gmen
ts d
e te
ules
.
Fra
gmen
ts d
'arg
amas
sa.
Fra
gmen
ts d
e fe
rro
(en
tre
e!s
qual
s se
mbl
a ha
ver-
híle
s re
stes
d'u
na l
land
a de
car
ro),
Res
tes
d'os
sos
(de
nts
de
bou,
cab
ra, g
os)
.
Fra
gmen
ts d
e pe
ces
de c
e'à
mic
a,
de m
eta
ll (c
anon
a-de
s de
plo
m,
clau
s í r
est
es
d'un
ca
lde
r de
bro
nze)
.
Am
b a
ques
tes
rest
es.
Tra
mun
tana
Gom
es ja
té
una
idea
ba
sta
nt
clar
a de
l'èp
oca
i la
cul
tura
del
jaci
men
t,ai
xí c
om d
e le
s a
ctiv
itats
a q
uè e
s de
dica
ven
els
seus
pobl
ador
s.
Per
ò e
nca
ra l
i fa
lten
algu
nes
pist
es q
uean
irà t
rob
an
t a
me
suta
que
ava
nci l
'exc
avac
ió.
Pot
ser
tu e
l po
drie
s aj
udar
, ja
que
en
el d
ibui
x po
tsob
serv
ar
algu
nes
de
les
rest
es
enca
ra
ente
rrad
esqu
e T
ram
unta
na G
omes
no
ha v
ist.
A v
eure
si
ets
tan
bon
arq
ueòl
eg c
om e
ll!
> O
bser
va
els
obje
ctes
que
et
most
ra
el
quadre
1.
Sap
s qu
è só
n Í p
er a
què
ser
veix
en?
Tenin
t en
com
pte
els
obje
ctes
del qu
adre
1,
les
res-
tes
del
quadre
2 í
les
res
tes
enca
ra e
nter
rade
s (d
ele
s qu
als
hem
am
plia
t un
a H
e le
s m
oned
es!,
mira
de
reso
ldre
anu
ests
pro
blem
es a
rque
ològ
ics"
- C
om
era
l'ed
ilici
? D
e q
uins
mat
eria
ls e
stav
a le
t?-A
au
è e
s de
dica
ven
»ls
seus
hgb
ttan
ts?
Cjm
vi-
-A q
uina
cul
tura
¡ a
qut
na è
po
ca o
err3
nye
n; C
om
ho
pode
m s
aber
?
28 _
L
LA VIDA AL NEOLÍTIC. QUE I COM ENS ARRIBA?
La recerca arqueològica comprèn una sèrie d'activitats que podem agrupar enquatre grans apartats. Explica en què consisteixen a sota de cadascun..
Fes una definició d'arqueologia.
ANNEX 3
15
oc\
ESCOLTA, NO SENTS SOROLLS?
l( JO NO HE SENTIT RES, SERÀ•\ V EL SOROLL DELS COTXES
y DE L'AUTOPISTA.I" I tl-
NO, NO, ES COM SI HIHAGUÉS UN GRUP DE GENT -
SI, TENS RAÓ, ES ALLÀ. ESTAN FENT FORATS' AL TERRA.BUSCARAN ALGUN TRESOR?
L'ANNA I EL GUILLEMS'HI ACOSTEN I...
ONDIA, QUIN MUNT D'OSSOSI TERRISSES TRENCADES I
HOLA, QUE FEU ?BUSQUEU ALGUN TRESOR?
A PARTIR D'AQUESTSTROSSETS PODEMSABER COSES DELSNOSTRES AVANTPASSATS?'I COM ES FA? .. v-,
,f/i"l
t>
DEPÈN DE COM ES MIRI SI QUE ES UN TRESOR.*•* AMB AQUESTES RESTES QUE VEIEU INTENTEMr*="" ESBRINAR COM ERA LA VIDA DELS NOSTRES
AVANTPASSATS.
Y^
' C)<---.*v,<• tx.v.iA i^. v -S ^"(- 1
!,í/ //y i- »' ^ >k y v
ANNEX 3
17
ELS SEPULCRES DE FOSSA
Et proposem un exercici on, a partir d'unes mesures de profunditat (=z) i d'uneslongituds (=x) has de fer la secció d'un sepulcre de fossa dels trobats a la BòbilaMadurell.
i.9697 -9899
1OO
1O1 -
1O2
1O3
1O4
105 -I106
107100-1O9-11O-
111 -112
01 2 3 4 3 6 7 8 9 1011 13 13 14 15 10 If 1® 192O 21 m 232*23 2827282930 I.
678910
98989899100, 101, 102. 103,104, 105, 106, 107,108, 109.110110110110110
U1213M15161718192021
110110110110110110109,5109109109109
222324
252627282930
109109109, 107, 106. 105104, 103, 102. 101,100.999998989898
Quines informacions pot donar als arqueòlegs l'estudi de les restesòssies d'un enterrament?
Què és l'aixovar funerari?
ANNEX 3
23
NECROPOLIS MADUREU.
Assenyala l'aixovar funerari, especificant quin tipus d'ofrenes hi ha en el dibuixsegüent d'un sepulcre de fossa trobat a la Bòbila Madurell.
Per què avui dia els arqueòlegs donen la mateixa importància a tottipus de restes trobades a l'interior d'un sepulcre sense diferenciar lesmés espectaculars de les més senzilles?
ANNEX 3
J
2S
DIFERÈNCIES ENTRE INDIVIDUSDESIGUALTATS
Quins dels següents objectes o emblemes tenen o han tingut un valor social afegitque remarca un estatus diferent en l'entorn social d'un individu.
«.r»
Es pot manifestar en l'actualitat a la mort d'una persona el seuestatus social? Com?
ANNEX 3