escolta_estructurada

1. Lescolta estructurada Una proposta didctica per treballar el procs lector des

de la lectura del text per part de ladult

2

L'Impuls de la Lectura. Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre L'aprenentatge inicial de la lectura (Saber llegir)

1. Lescolta estructurada

Una proposta didctica per treballar el procs lector des de la lectura del text per part de ladult

Elaboraci:

Servei dImmersi i Acolliment Lingstics. Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya.

Octubre 2013

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

3

NDEX

1. Presentaci i justificaci. 4

2. Objectius. 5 3. Materials. 5

4. Paper del mestre. 5

5. Desenvolupament de l activitat. 6

5.1. Gui per a la planificaci dactivitats. 6

6. Propostes desenvolupades dactivitats descolta estructurada. 9

6.1. Presentaci de les activitats. 9

De qu fa gust la lluna (P-5). 11 Ls que estimava els llibres (1r, 2n). 15 Poema Els llibres de la Joana Raspall (1r). 18

Blanqueta, la vaca sense taques (2n). 21 Un viatge per lunivers (2n). 24 Ms o menys ben avinguts (2n). 29 7. Annexos 34

8. Bibliografia 39

4

1. PRESENTACI I JUSTIFICACI

Lescolta estructurada s un tipus de lectura que permet treballar les estratgies de comprensi sense la necessitat que lalumne descodifiqui. El docent llegeix un text en veu alta i es va aturant per proposar-los de fer hiptesis i inferncies, per demanar que els alumnes facin recapitulacions, per fer-los preguntes de tipologia diversa (La lectura en un centre educatiu, 2013). Amb aquest tipus dactivitats els alumnes poden accedir a textos que estan per sobre del seu nivell de lectura, es poden centrar en la comprensi del text i aprofundir en ls de les estratgies. I.Sol (1992) considera que s possible i desitjable treballar les estratgies implicades en la lectura des de molt abans que els alumnes dominin el codi, de manera oral i collectiva, amb narracions, llegendes, experincies viscudes i temes relacionats amb lentorn proper al grup-classe. Laplicaci daquesta activitat permet desenvolupar les competncies 2 i 3 de lmbit lingstic (gener 2013):

Competncia 2 Aplicar estratgies de comprensi per obtenir informaci, interpretar i valorar el contingut dacord amb la tipologia i la complexitat del text i el propsit de la lectura.

Competncia 3 Utilitzar, per comprendre un text, lestructura i el format de cada gnere textual i el component semntic de les paraules i de les estructures morfosintctiques ms habituals. Tamb permet treballar els continguts que marca el currculum, deducaci infantil i deducaci primria (cicle inicial)

Educaci infantil DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del segon cicle de leducaci infantil. s destratgies per aproximar-se a la lectura, com sn ara identificaci de paraules significatives i usuals, s del context i de la forma de lescrit, s de les illustracions, grfics i altres imatges que acompanyen els textos.

Educaci primria (cicle inicial) DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i

dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes.

Utilitzaci d'estratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat d'autocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text).

5

2. OBJECTIUS Iniciar ls destratgies de comprensi lectora:

o fer hiptesis a partir de les imatges, del ttol i del contingut... o fer connexions amb els coneixements previs, amb altres textos... o fer inferncies a partir dindicis que ens suggereix el text o fer recapitulaci o ...

Totes aquestes estratgies de comprensi saniran introduint i aplicant, sempre en funci del nivell de lectura dels alumnes i de la complexitat del text. Escoltar activament un text utilitzant diversos recursos per a comprendrel

(suport visual, lestructura del text...). Ampliar vocabulari, reconixer les paraules conegudes i aprendren de

noves.

Ajudar a prendre consciencia de quines estratgies de comprensi oral hem daplicar al llarg de lescolta dun text.

3. MATERIALS Per a dur a terme lactivitat descolta estructurada es poden utilitzar tot tipus de text, per exemple: lbums illustrats/narracions/notcies/textos expositius...

Lescolta estructurada tamb es pot dur a terme amb suport audiovisual, en aquest sentit pot ser de gran ajuda ls del Youtube, les presentacions digitals, els vdeos...

Caldr que el docent prevegi si necessitar material complementari, com per exemple, per motivar lescolta, per assegurar la comprensi del lxic...

Sigui quin sigui el gnere o suport que sutilitzi, cal que lactivitat es desenvolupi en un ambient adequat que predisposi els alumnes a escoltar i a gaudir. Ser convenient, doncs, un ritual per comenar lactivitat (disposici de lalumnat, recordar quin s lobjectiu de lactivitat, recordar-ne els passos...). Durant lactivitat ser necessari que hi hagi un cert silenci que permeti lescolta per part de tot lalumnat, tamb caldr aplicar les normes interactives per assegurar una participaci per part de lalumnat ordenada i equilibrada.

4. PAPER DEL MESTRE En lescolta estructurada el mestre s qui porta el pes ms gran de lactivitat. s qui llegeix en veu alta davant dels alumnes i per tant ha de donar un bon model lector. Les lectures shan de preparar prviament i tenir molta cura de la pronunciaci, la dicci, lentonaci (exclamacions, interrogacions), les pauses, els silencis, la gesticulaci, lexpressi facial... A la vegada ha de verbalitzar i fer explcites aquelles estratgies que els bons lectors utilitzen al llarg de la lectura.

6

Com a interlocutor ha de fer les preguntes adequades perqu els alumnes puguin fer connexions amb els seus coneixements previs i fer-los aflorar. Aquestes preguntes han danar dirigides cap a les idees principals i essencials per a la comprensi del text. A la vegada ha de procurar la participaci de tots els alumnes al llarg tota la lectura, donar peu als que els costa ms fer aportacions utilitzant diferents estratgies per donar-los seguretat i iniciativa. Treball previ:

Tria del text: o Perqu respon als interessos i necessitats del grup. o Perqu permet practicar unes estratgies determinades. o A proposta dalgun alumne. o ...

Anlisi de la lectura per decidir: com la motivar. quins suports i ajudes donar tant per negociar els significats del lxic

com per la complexitat de les estructures morfosintctiques que hi surten. quines estratgies de comprensi aplicar en cada plana. quin ser lobjectiu de lectura que compartir amb els alumnes duna

manera clara i explcita. com comprovar la consecuci dels objectius.

5. DESENVOLUPAMENT DE LACTIVITAT 5.1. Gui per a la planificaci dactivitats Lactivitat descolta estructurada es planificar a partir del treball del procs lector i tenint present les fases de lescolta activa i les microhabilitats que es van treballant. Per aquest motiu, en la seqncia didctica daquesta activitat es poden distingir 3 parts ben diferenciades:

- Abans de llegir - Durant la lectura - Desprs de llegir

La proposta de gui per planificar les activitats descolta estructurada, vol recollir tots els aspectes que hem de tenir en compte per aconseguir una bona comprensi tant si s oral com escrita. A continuaci es presenta un gui que recull quina pot ser una bona seqncia per treballar amb els alumnes les dues habilitats lingstiques que es donen alhora: escoltar i llegir.

7

TTOL ACTIVITAT: NIVELL: TEMPS: AGRUPAMENT:

DATA: HABILITATS: TIPUS DE TEXT:

AB

AN

S

1: Preparar loient Crear expectatives i provocar ganes descoltar.

ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS Fent hiptesis. Prediccions de contingut. Connexions.

2:Objectius descolta Per qu escoltarem? Qu tindrem en compte?

DEFINIR I CONCRETAR ELS OBJECTIUS

El general: aprendrem qu fa un bon lector per entendre un text.

Els especfics. (Es poden concretar objectius concrets per grups dalumnes per aprofundir en la comprensi i donar peu a intervencions ms reeixides).

DUR

AN

T

3: Acci descoltar

ESCOLTAR per aconseguir lobjectiu descolta.

EL PAPER DEL DOCENT Aclariments necessaris de lxic. Fer preguntes per comprovar hiptesis. Provocar deduccions per inferncies. Fer recapitulacions. Fer adonar de les informacions importants. Repetir les informacions noves per fer-les

recordar. Fer preguntes de diferents nivells: literals, inferencials,

crtiques. Relectura del text, tantes vegades com sigui necessari.

ANTICIPAR

RECONIXER

SELECCIONAR

INFERIR

INTERPRETAR

ANTICIPAR

RETENIR

RECONIXER

MICROHABILITATS DESCOLTAR

LESCOLTA

ESTRATGIES DE LECTURA

8

DES

PRS

4: Avaluaci de la comprensi Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per comprendre el text.

COMPARTIR ELS RESULTATS DE LESCOLTA A partir de preguntes variades literals, interpretatives, i

crtiques per ajudar a copsar la idea principal del text. Reflexionar sobre els diferents processos i dificultats de comprensi durant lactivitat.

5:Activitats posteriors a lescolta.

ACTIVITATS DAMPLIACI I DE SNTESI AMB ENFOCAMENT COMUNICATIU Comprovar els objectius de lectura Proposar exercicis daprofundiment. Fer resums, esquemes, mapes conceptuals. Ampliar informaci que no han trobat. Explicar qu han aprs. Relectura dalguna part del text

MATERIALS Llistar els materials que shan utilitzat.

OBSERVACIONS Comentaris sobre el funcionament de lactivitat i propostes de canvis.

INFERIR

RETENIR

INTERPRETAR

SELECCIONAR

INTERPRETAR

RETENIR

9

6. PROPOSTES DESENVOLUPADES DACTIVITATS DESCOLTA ESTRUCTURADA 6.1. Presentaci de les activitats

lbum illustrat: conte

GREJNIEC, Michael. 2002. De qu fa gust la lluna?

Ed. Kalandraka.

Nivell: P-5

Conte

ZIDROU. MERVEILLE, David.(1992). Blanqueta, la

vaca sense taques. Brusselles. Rainbow Graphics

Intl. Baronian Books sc

Nivell: P-5

lbum illustrat: conte

HASELEYLL, Dennis. 2004. Ls que estimava els

llibres. Ed. Juventud

Nivell: 2n

Poesia

RASPALL, Joana. Poema: Els llibres.

Nivell: 1r

10

Text expositiu.

GALLIMARD, Jeunesse. 2003. Un viatge per

lunivers. Ed. Crulla.

Nivell:

Text narratiu

VILA, Anna. 1993. Ms o menys ben avinguts.

Ed.Crulla

Nivell: 2n

11

TTOL ACTIVITAT: Escolta estructurada del conte De qu fa gust la lluna NIVELL: P-5 TEMPS: 1 sessi AGRUPAMENT: gran grup

DATA: HABILITATS: escoltar i parlar TIPUS DE TEXT: narratiu

AB

AN

S


ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS - Sabeu com s la lluna? Observar imatges reals de la lluna i comentar-les. - T gust la lluna? - Aclarir el significat de la

paraula gust. - Es pot menjar la lluna?

Formular hiptesis: Observar la portada (ttol, illustraci): Qu deu explicar aquest conte? Qui poden ser els protagonistes?


DEFINIR I CONCRETAR ELS OBJECTIUS A veure qui escoltar i entendr de qu fa gust la lluna...? Escolteu b quins animals hi surten.

12

DUR

AN

T

3: Acci descoltar


EL PAPER DEL DOCENT

Deducci dinferncies - Per qu la lluna senlaira una mica ms en el cel? - Qu li demanaran a la guineu?

Recapitulaci i sntesi de la informaci - Quants animals fan la torre intentant agafar la lluna?

Repetir conjuntament.

Formulaci dhiptesis - Creieu que la tortuga aconseguir agafar la lluna des de

dalt de la muntanya? - Creieu que hi arribaran ara? Per qu?

Comprovaci dhiptesis - La tortuga ha aconseguit agafar la lluna?

Formulaci de preguntes literals, inferencials i crtiques - Els animals estan dormint... Creieu que estan contents?

Per qu? - Hi ha llunes a laigua? A qu es refereix el peix? - Podrien haver canviat lordre de la columna dels animals? - Per qu la tortuga s a sota de tot i el ratol a dalt de tot?

Ampliaci de coneixements llengua - Qu vol dir posar-se de puntetes amb el coll estirat? - Quan alguna cosa reflecteix a laigua qu vol dir? - Passa en algun altre objecte, aix?

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi: Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per comprendre el text.

COMPARTIR ELS RESULTATS DE LESCOLTA

Comprovar el propsit de la lectura - Qui sap de qu fa gust la lluna?

Preguntes de comprensi: literals, inferencials i crtiques - La tortuga ha pogut agafar la lluna? - Per qu? - Creieu que t gust la lluna? - Per qu? - Si tu poguessis tastar la lluna, quin gust creus que tindria?

13


ACTIVITATS DAMPLIACI I DE SNTESI AMB ENFOCAMENT COMUNICATIU

Fem una llista dels animals que han sortit en el conte. Resumir les idees principals - Farem preguntes per extreure les idees principals del

conte.

MATERIALS lbum illustrat: GREJNIEC, Michael. 2002. De qu fa gust la lluna? Ed. Kalandraka.

Presentaci digital amb les imatges, sense les preguntes.

OBSERVACIONS

14

Exemple de desenvolupament de lactivitat

15

TTOL ACTIVITAT : Escolta estructurada del conte Ls que estimava els llibres NIVELL: 2n TEMPS: una sessi AGRUPAMENT: gran grup

DATA: HABILITATS: escoltar, explicar, donar opinions.

TIPUS DE TEXT: narratiu

AB

AN

S

1: Preparar loient crear expectatives i provocar ganes descoltar.

ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS Parlar de la coberta i dels ssos

Quins contes coneixen on surten ssos.

Com sn els ssos daquests contes?

Qu en sabeu dels ssos? On viuen, com sn, qu mengen? Quins tipus dssos hi ha?

Quina relaci tenen amb les persones?

Formulem hiptesis:

Quina relaci deuen tenir la noia i ls? En qu ho noteu? En quina poca de lany deu passar? Com ho sabeu?



Donar a conixer el conte. Parlar de llibres.

Objectiu: Com pot ser que un s sestimi els llibres?

16

DUR

AN

T

3: Acci descoltar


EL PAPER DEL DOCENT

La mestra llegeix el conte i acorda amb els alumnes quan mostrar les imatges, per evitar interrupcions constants. Saniran fent pauses i formulant preguntes de diferent dificultat.

Al llarg de la lectura caldr tamb aclarir el significat de lxic especfic: ensumava, olorar, fascinaci, clariana, embadalir, atansant, bocabadat, embolcallar, capvespre, arbustos.

Preguntes per assegurar la comprensi: 1. Per qu quan s petit ls olora els smbols que ha trobat

en un paper? 2. Qu sn aquests smbols? 3. Qu va ser el que ms va fascinar ls la primera vegada

que va veure la noia sota larbre llegint? 4. Qu era aquell objecte quadrat i misteris? 5. Quins sentiments produa la lectura en la noia? 6. Com ho saps? 7. Quan ls va poder mantenir el llibre obert, quines eren les

olors que sentia? 8. Quan la noia el va descobrir, qu va fer perqu no se

nans? 9. Creus que ls sacostar a la noia? Se nanir? Li far

mal? 10. Ls entenia el que llegia la noia? 11. Qu era el que ms lembadalia, li agradava, quan ella

llegia? 12. Amb qu confonia ls la veu de la noia? 13. En quines estacions passa la histria? 14. Com ho saps? 15. Quin s el desig ms gran de la noia? 16. I el de ls? 17. Quin significat t el paper que ls porta a la noia? 18. Quan la noia sen va, per qu li deixa els llibres? 19. Si ls no sabia llegir, va entendre la nota? 20. Per qu ls dorm enmig dels llibres?

17

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi: Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per a comprendre el text.


Com s que ls sestimava els llibres? Quants protagonistes t aquest conte? Quins sn? De qu/qui est enamorat ls? Amb qu ho noteu que est enamorat ? s possible enamorar-se de llibres ? Tha passat a tu? Qu sents quant texpliquen o et llegeixen un conte?

Observar lactitud dels alumnes durant tota lescolta La participaci en la resposta de les preguntes Les aportacions personals. La facilitat per tornar a explicar un fragment del conte



- Lliurar el conte a lmines i cada parella en prepara una per tal de tornar-lo a explicar.

Assegurar la lectura de les paraules: s, bosc, casa, noia, llibres.

MATERIALS lbum illustrat: HASELEYLL, Dennis. 2004. Ls que estimava els llibres. Ed. Juventud.

Lmines per a lactivitat en parelles.

OBSERVACIONS

18

TTOL ACTIVITAT: Escolta estructurada del poema Llibres Joana Raspall NIVELL: 1r TEMPS: una sessi AGRUPAMENT: gran grup

DATA HABILITATS: escoltar TIPUS DE TEXT: potic

AB

AN

S


ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS

Portar llibres de poemes Recordar poemes que han memoritzat Com notem que un text s un poema en

sentir-lo? Relacionar les canons amb els poemes On solem trobar els poemes? El poema que sentirem s sobre un objecte molt valus;

qu deu ser?

(NOTA: Als annexos daquest dossier trobareu el text del poema).



Per qu creiem que la Joana Raspall ha fet un poema als llibres ?

19

DUR

AN

T

3: Acci descoltar: ESCOLTAR per aconseguir lobjectiu descolta.

EL PAPER DEL DOCENT

La mestra llegeix tot el poema seguit i desprs per estrofes

1a estrofa. La llegeix la mestra i pregunta: On sn els secrets dels llibres? Qu sn aquestes disfresses?

La mestra rellegeix lestrofa en veu alta.

2a estrofa. La llegeix la mestra i pregunta: Qu et donen els llibres? Busquem una altra paraula per canviar tabrigar

(protegir). Com et far sentir all que et donen els llibres?

Saclarir el significat del lxic: ignorncia. La mestra la rellegeix en veu alta.

Recapitulaci Fins ara de qu ens ha parlat la Joana Raspall en les primeres dues estrofes? (Cadasc interpreta les paraules dels llibres a la seva manera i la lectura ens fa estimar els llibres.

3a estrofa. La llegeix la mestra i pregunta: Qu necessites per no sentir-te sol? Cap on ens guien les pgines dels llibres? Per qu ho compara amb un estel?

La mestra la rellegeix en veu alta.

De qu ens parla el poema en aquestes dues estrofes finals? (Els llibres ens protegeixen de la tristesa, ens fan damics i de guies per la vida).

Quina idea tenia al cap la Joana Raspall quan va fer aquest poema? (Transmetre i encomanar el seu amor pels llibres.)

La mestra rellegeix tot el poema en veu alta.

20

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per a comprendre el text.


Comprovarem les hiptesis que havem fet. Ja sabem per qu la Joana ha fet aquest poema als

llibres? Us ha anat b que primer llegs tot el poema sencer i

desprs les estrofes per separat? Qu hem fet per entendre tot el poema? (Escoltar-lo

sencer, desprs per estrofes, entendre les paraules i expressions, pensar quina idea ens volia transmetre en cada estofa i desprs pensar en la de tot el poema. Sentir-lo amb lentonaci adequada).



Intentem fer una altra estrofa. o Pensem una idea que volem transmetre sobre els

llibres. o Busquem paraules que siguin adequades o Mirem lestructura que tenen les altres estrofes: la rima i

el nombre de cops/sllabes o En gran grup, fem 4 versos que tinguin vuit sllabes.

Qu heu aprs en aquest poema? Memoritzar-lo per parelles i per estrofes. Recitar-lo

MATERIALS El poema: RASPALL, Joana. Poema: Els llibres.

Llibres de poemes

OBSERVACIONS

21

TTOL ACTIVITAT: Blanqueta, la vaca sense taques NIVELL: 2n TEMPS: una sessi AGRUPAMENT: gran grup

DATA HABILITATS: escoltar TIPUS DE TEXT: conte

AB

AN

S



Parlar de les vaques: on viuen, qu mengen, qu sen treu.

De quin color sn les vaques que han vist?

Preguntar per qu aquesta vaca es deu dir Blanqueta?

Per qu les tenen els pagesos?



Escoltarem aquest conte per saber si la Blanqueta est contenta de com s ella.

22

DUR

AN

T

3: Acci descoltar: ESCOLTAR per aconseguir lobjectiu descolta.

EL PAPER DEL DOCENT

La mestra va llegint el text i fent aturades per formular preguntes i assegurar la comprensi. Al llarg de lactivitat es facilitar el significat de lxic especfic: lluir, colleccionista, signatura, entrevistes.

Preguntes que es plantejaran als alumnes: 1. Per qu es deia Blanqueta? 2. On semmirallava? 3. Qui era en Pep? 4. On va anar a comprar taques? 5. Quin color de taca creus que li faltava al venedor? 6. Qu volia pintar el pintor? 7. Com sen va adonar el pintor que la vaca volia que li

pintessin taques? 8. Per qu la Blanqueta va estar tan contenta quan el pintor li

va pintar la taca? De quin color devia ser? 9. Qu buscava el periodista per aquelles muntanyes? 10. Qu va veure el periodista, que el va sorprendre tant? 11. Per qu va enviar les fotos arreu del mn? 12. Per qu es va fer famosa la Blanqueta? 13. Qui era el Sr. que va oferir molts diners al Pep? 14. Per qu el director del museu no volia la vaca sencera?

15. Qui va salvar la Blanqueta de la mort?

16. Qu s el ms important en la vida?

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi. Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per a comprendre el text.


Un cop respostes totes les preguntes que havem fixat com a objectius descolta debatre sobre lobjectiu general que havem proposat:

- La Blanqueta, al principi del conte, estava contenta de com era ella?

- Canvia dopini al final? - Qu la fa canviar dopini? - Ens ha anat b saber la informaci concreta que hem

dentendre?

23

DES

PRS



Preparar el conte per llegir-lo, representar o explicar als alumnes de 1r.

Debat sobre conformar-nos i valorar com som.

MATERIALS

Conte: , ZIDROU. MERVEILLE, David.(1992). Blanqueta, la vaca sense taques. Brusselles. Rainbow Graphics Intl. Baronian Books sc

OBSERVACIONS

24

TTOL ACTIVITAT: escolta estructurada dun text de no ficci Un viatge per lunivers NIVELL: 2n TEMPS: dues o tres sessions AGRUPAMENT: gran grup DATA HABILITATS: escoltar i parlar TIPUS DE TEXT:

expositiu/cientfic CONSIDERACIONS PRVIES

La presentaci i lectura daquest llibre (o fragment) quedaria emmarcada en tres o ms situacions daprenentatge:

o el projecte Lunivers, o en una sortida de colnies en qu es fes un treball sobre lunivers, o en una unitat didctica de coneixement del medi.

Tant la 1a com la 2a situaci porten implcita la motivaci.

A la vegada es podria presentar amb lobjectiu de donar a conixer aquest tipus de llibres als alumnes i despertar-los curiositat per ampliar i variar les seves lectures i coneixements.

s un llibre que, si es vol llegir tot, sha de fer en vries sessions, perqu el contingut s molt dens i shauria de repartir.

Aqu tractem de presentar-lo de manera general i llegir i fer un treball descoltar textos de la lluna, el sol, les estrelles i els planetes.

25

AB

AN

S

1: Preparar loient

Crear expectatives i provocar ganes descoltar.


Farem preguntes com aquestes sobre el tema: - Existeixen els extraterrestres? - Heu vist alguna pellcula que vagi sobre

extraterrestres? - La lluna sempre t la mateixa forma i mida? - Quan no existien els rellotges, la gent podia saber

lhora? - Es mouen les estrelles? - Qu sn aquests objectes que a vegades amenacen de

xocar contra la Terra?

Explicarem que moltes daquestes respostes les podem trobar en llibres ESPECIALS que sn una mica mgics. (Mostrar-ne daltres)

Farem hiptesis a partir de la coberta del llibre: - Qu hi trobarem? - Ens portar en una nau espacial? - Qu s aix ovalat? - Des don es veu aix?

Farem una ullada general al llibre per fer-los adonar que s diferent als altres i incidirem en:

- Explicar que lndex serveix per localitzar la informaci rpidament.

- Mostrar les pgines 5 i 6 on hi ha unes rodes giratries. - Mostrar la pgina 14 que s desplegable. - Mostrar les pgines 8/9 que parlen de la lluna i hi ha una

transparncia. - Explicar que al final hi ha unes pgines que ens donen

informaci per saber ms del tema.



A partir de les respostes a les preguntes anteriors establirem objectius de lectura diversos. Procurarem que surtin els relacionats amb el sol, la lluna, els planetes i les estrelles.

26

DUR

AN

T

3: Acci descoltar ESCOLTAR per aconseguir lobjectiu descolta.

EL PAPER DEL DOCENT

Pgina 4 i 5: La mestra llegeix el ttol i pregunta. - Qui penseu que es mou, les estrelles o la nostra terra? - Pel que fa a les constellacions, no hi farem incidncia si

ells no mostren inters. - Ens entretindrem a la pgina 5 on sens mostra com varia

el cel segons lestaci o el mes de lany en qu ens trobem. Cal fer adonar de la importncia de lestrella polar per la seva funci en lorientaci. Farem la demostraci a partir del dia en qu som.

Pgina 6 i 7: La mestra llegeix el ttol i pregunta: - Podem saber lhora a la nit, sense rellotge ni mbil? - Es mou lestrella polar? - Per a qu ens serveix que indiqui sempre al nord?

Pgina 7 i 8 La mestra diu: Ara us dir una frase que no s veritat; a veure qu en penseu: LA LLUNA ENS FA LLUM A LA NIT. Escolteu b el que us llegir i aix podreu notar on mequivoco.

La mestra llegeix el text i aclareix els conceptes: astre, satllit, planeta. Per fer-ho es consulta el glossari que hi ha al final del llibre, explica per qu serveix i buscar les paraules.

Al llarg de tots els textos del llibre hi ha uns asteriscos al costat dalgunes paraules. Es comenta que aix vol dir que les trobaran explicades en aquest glossari.

27

DUR

AN

T

- La lluna ens fa llum com una bombeta? - De qui s la llum que ens envia la lluna? - Per qu la lluna canvia de forma? Ens ajudem de la

transparncia del llibre per poder-ho mostrar. - Voleu saber ms curiositats de la lluna?

Pgina 9 Hi ha textos breus amb informacions diverses sobre la lluna. Aqu aprofitarem per explicar per qu serveixen els ttols. La mestra els llegeix tots i els alumnes decideixen quin tema els interessa. (Sest ensenyant com fer una cerca dinformaci rpida per desestimar la que no s rellevant) Els ttols que apareixen sn: La lluna seclipsa, La lluna plena, Sortida de la lluna, Lluna mentidera, El mar es mou. Si els alumnes parlen sobre si hi ha vida a la lluna, si hi ha arribat alg, llegirem les planes segents. Comentarem el significat de crixer i decrixer.

Ara seria el moment de COMPROVAR HIPTESIS: - Aquests llibre s dun viatge en una nau espacial?

RECAPITULEM: - Qu sabem de les estrelles i de la lluna? - Qu ens falta per saber encara?

En principi hauria de sortir que volen saber coses del SOL. Mostrar que per trobar informaci sobre el sol hem danar a lndex i veure en quina plana est.

Pgina 12 i 13. En aquestes planes trobarem informaci sobre el sol i els planetes que lacompanyen. En la plana 12 hi ha molts conceptes molt abstractes per als alumnes daquestes edats, per tant la llegirem amb un objectiu molt clar per a ells:

- Quin tipus dastre s? - De qu est format? - De quina altra manera podem dir energia? - Li queda molta vida al sol?

Pgina 14 i 15 Tornem a fer el mateix que amb la pgina de la lluna: llegir els petits titulars i demanar quins els interessen. Les planes 14 i 15 doble. Formularem 4 objectius descolta:

- Com sanomenen els acompanyants del sol: 2 noms; un de popular i un de cientfic.

- Desprenen llum aquests acompanyants? - Per qu mantenen lordre en les seves voltes i no xoquen

mai? - Quantes menes dobjectes diu la lectura que t el nostre

sistema solar? Comptals.

28

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per a comprendre el text.


Un cop llegits tots els textos pels quals han mostrat inters o b necessitem trobar una informaci precisa, farem una posada en com a partir de : - qu hem aprs de lunivers? - com es fa per trobar informaci en aquests tipus de llibres?, cal llegir-lo tot?


ACTIVITATS DAMPLIACI I DE SNTESI AMB ENFOCAMENT COMUNICATIU - Relacionar astres amb els dies de la setmana que es

troben en el glossari. Primer deduir-ho per la semblana de les paraules.

- Preparar una petita escenificaci sobre el funcionament de lunivers i gravar-ho.

MATERIALS Llibre: GALLIMARD, Jeunesse. 2003. Un viatge per lunivers.Ed. Crulla.

Altres materials que podem utilitzar per ampliar el tema, segons el nivell i linters del docent.

http://es.slideshare.net/SerradePrades/lunivers-12221273 http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/ http://www.edu365.cat/primaria/muds/natural/univers/ http://ca.wikipedia.org/wiki/Univers http://www.youtube.com/watch?v=erwemhDhIN8

OBSERVACIONS

29

TTOL ACTIVITAT: escolta estructurada del llibre Ms o menys ben avinguts. NIVELL: 2n TEMPS: 7 sessions de hora.

Una per a cada captol AGRUPAMENT: gran grup

DATA HABILITATS: Escoltar, parlar de sentiments i fets personals, donar opinions...

TIPUS DE TEXT: Narratiu

AB

AN

S

1: Preparar loient

Crear expectatives i provocar ganes descoltar.


Es promouen la formulaci dhiptesis i connexions a partir de: - la tapa, el ttol i les illustracions:

De qu us imagineu que anir la histria? Tenen pinta de barallar-se aquests animals? Quants nhi ha? Quins sn, com es diuen?

- del tema: Teniu o heu tingut algun animal a casa? Podrien viure junts molts animals en una casa? Com en diem dels animals que viuen amb nosaltres? I dels que no hi poden viure?

2:Objectius descolta

Per qu escoltarem? Qu tindrem en compte?

DEFINIR I CONCRETAR ELS OBJECTIUS A travs de diferents preguntes es portar els alumnes a consensuar un objectiu de lectura. - Voleu saber si savenen aquests animals o si es barallen? - Viuen sols o tenen alg que sencarregui de cuidar-los? - On us sembla que deu passar la histria, en un poble, en un

bosc o en una ciutat? - Deuen tenir nom aquests animals? A veure si els trobem!

Entre tots fixarem i concretarem lobjectiu: Escoltarem aquest conte per saber...

30

DUR

AN

T

3: Acci descoltar


EL PAPER DEL DOCENT

Les estratgies de comprensi que saniran promovent en les pauses de la lectura sn: fer connexions, hiptesis, inferncies i recapitulacions.

Prleg: La mosca

Pgines 5 i 6. La mestra llegeix els 2 primers pargrafs i pregunta: - Qui parla?Fem hiptesis i comprovem que s la mosca. - Qui deu ser en Clai? - Negociem el vocabulari: gos datura i bricolatge. - Perqu ha triat entrar a casa dels Puig? - Per on hi ha entrat?

Pgina 7. La mestra llegeix fins perms.

- Com us imagineu lhabitaci den Joan?.s semblant a la vostra?

- Deu estar contenta la seva mare? Llegim la nota i preguntem:

- Per qu penseu que no es pot tocar res de lhabitaci? - Quin perill hi ha? - Qu deu ser la rata? Com ho heu dedut? Acabem de llegir la pgina - Quin senyal deixa la mosca a lhabitaci?

Pgina 8. Llegim tota la pgina i negociem el significat de: fer ganxet i entendreix. Preguntem:

- Quin animal deu ser el Bufi? Qu us ho fa pensar? (Mostrar la illustraci) .

Pgina 10. Llegim fent mfasi en lentonaci (el text t molts interrogants i exclamacions).

- Qui deu ser en Miquel? Per qu el deu necessitar lvia? - Sabeu com ho feien abans per matar les mosques? - Quan lvia Cisca diu flit a qu es deu referir? Com en

diem ara? - Qu us sembla, es deixar matar la mosca?

Aqu podrem fer un treball amb la paraula MELMELADA (moltes criatures diuen mermelada). Fer-los adonar de les lletres que la formen, fer-la memoritzar, fer-la lletrejar.

31

DUR

AN

T

Pgina 11. - A les mosques els agraden les coses dolces o salades?

Com ho sabeu? - Si trobssiu una mosca menjant melmelada del vostre

esmorzar, qu fareu? - Ja sabeu com es diuen alguns membres daquesta

famlia. Recordeu els seus noms i qui s cadasc?

En acabar de llegir aquesta plana preguntem: - Per qu la Bernarda i en Rupert sn a sobre la nevera? - Podeu imaginar-vos quins animals sn? A veure si ho

endevineu? - Uf!, en Miquel ve armat amb el flit, qu far? Matar la

mosca o s molt espavilada i sescapar?

Pgina 12. - Com ho ha fet la mosca per salvar-se? - On ha anat a passar la nit? - Anomenem tots els animals que han sortit i totes les

persones. - Qu ha fet la mosca en aquest captol? ( Ens ha presentat

els personatges del conte.)

32

DES

PRS

4: Avaluaci de comprensi

Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per comprendre el text.


Formulem preguntes per aprofundir i comprovar la comprensi Preguntes literals

- Quin programa de televisi mira lvia? - On est en Clai? - Poden viure les famlies amb animals domstics a casa

seva? Preguntes inferencials/interpretatives

- Com es deia la llet que havia menjat la mosca a casa dels Torres?

- Per qu creieu que lvia mira Labella Maya a la televisi?

- Com us imagineu que sho fa aquesta famlia quan sen va de vacances?

- Qui parla en tot el captol? Preguntes crtiques:

- Us agradaria tenir algun animal a casa? - La vostra famlia hi estaria dacord? - ... i els animals? - Si pogussiu convertir-vos en algun daquests animals,

quin us agradaria ser? Per qu?

Reflexi sobre els procediments seguits. - Us ajuda a entendre la histria pensar en qu hi deu

passar mirant els dibuixos i llegint el ttol? - Us va b sentir el text a pargrafs o preferiu que us

llegeixin tot el captol seguit? - Quins avantatges t cada una daquestes dues

possibilitats? - Quan trobeu alguna paraula que no enteneu, qu us va

b de fer per entendre-la. - Com ho ha fet lautora per presentar-nos els personatges

de la histria?

Comprovem els objectius de la lectura. - Ja sabem si savenen o es barallen els animals? - Podem assegurar on viuen aquests animals? - Ja sabem el nom de tots i quin tipus danimals sn? - Qu penseu que passar en el proper captol? - Continuar la mosca explicant, des de les altures, el que

passa?

33



- Sabreu explicar per qu la raa den Clai es diu gos datura?

- Lletregem la paraula MELMELADA. - Fer dues llistats, una amb els noms dels animals que han

sortit i una altra de les persones per anar-los relacionant a mida que vagin sortint al llarg dels captols. Tamb es pot fer amb un mural.

- Rellegim el tros de la presentaci de lanimal que ms els ha interessat.

MATERIALS VILA, Anna. (1993). Ms o menys ben avinguts. Ed.Crulla OBSERVACIONS

34

7. ANNEXOS

35

GUI PER PLANIFICAR ACTIVITATS TTOL ACTIVITAT: NIVELL: TEMPS: AGRUPAMENT:


AB

AN

S


ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS Fent hiptesis. Prediccions de contingut. Connexions.



El general: aprendrem qu fa un bon lector per entendre un text.

Els especfics. (Es poden concretar objectius concrets per grups dalumnes per aprofundir en la comprensi i donar peu a intervencions ms reeixides).

DUR

AN

T

3: Acci descoltar


EL PAPER DEL DOCENT Aclariments necessaris de lxic. Fer preguntes per comprovar hiptesis. Provocar deduccions per inferncies. Fer recapitulacions. Fer adonar de les informacions importants. Repetir les informacions noves per fer-les

recordar. Fer preguntes de diferents nivells: literals, inferencials,

crtiques. Relectura del text, tantes vegades com sigui necessari.

36

DES

PRS

4: Avaluaci de la comprensi Posar en com el resultat de lescolta i reflexionar sobre els procediments que shan seguit per a comprendre el text.

COMPARTIR ELS RESULTATS DE LESCOLTA A partir de preguntes variades literals, interpretatives, i

crtiques per ajudar a copsar la idea principal del text. Reflexionar sobre els diferents processos i dificultats de comprensi durant lactivitat.


ACTIVITATS DAMPLIACI I DE SNTESI AMB ENFOCAMENT COMUNICATIU Comprovar els objectius de lectura Proposar exercicis daprofundiment. Fer resums, esquemes, mapes conceptuals. Ampliar informaci que no han trobat. Explicar qu han aprs. Relectura dalguna part del text

MATERIALS Llistar els materials que shan utilitzat.

OBSERVACIONS Comentaris sobre el funcionament de lactivitat i propostes de canvis.

37

FITXA PER PLANIFICAR ACTIVITATS TTOL ACTIVITAT: NIVELL: TEMPS: AGRUPAMENT:


AB

AN

S

1: Preparar loient ACTIVAR CONEIXEMENTS PREVIS

2:Objectius descolta

DEFINIR I CONCRETAR ELS OBJECTIUS:

DUR

AN

T

3: Acci descoltar

EL PAPER DEL DOCENT:

DES

PRS

4: Avaluaci de la comprensi




MATERIALS Llistar els materials que shan utilitzat

OBSERVACIONS Comentaris sobre el funcionament de lactivitat i propostes de canvis

38

POEMA: ELS LLIBRES

Cada llibre t un secret

disfressat de blanc i negre;

Tot all que et diu a tu

un altre no ho pot entendre.

Tot all que et donar

no ocupa lloc, ni pesa,

tabrigar contra el fred

dignorncia i de tristesa.

Amb els llibres per amics

no et faltar companyia.

Cada pgina pot ser

un estel que et fa de guia.

39

8. BIBLIOGRAFIA

CHAMBERS, Aidan. 2007. El ambiente de lectura. FCE-Fondo de cultura econmica. Mxic.

La lectura en un centre educatiu. Pla de lectura de centre. http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Monografies/Lectura/La_lectura_en_un_centre_educatiu.pdf

Orientacions per a lensenyament- aprenentatge de la lectura i lescriptura. http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/b1d78d69-311c-4d4f-9a5efcea21f4e3dc/apr%20de%20la%20lect%20i%20lescriptura%20v%20actualitzada.pdf

Bibliografia de les lectures proposades en les activitats descolta estructurada:

GALLIMARD, Jeunesse. 2003. Un viatge per lunivers. Ed. Crulla.

GREJNIEC, Michael. 2002. De qu fa gust la lluna? Ed. Kalandraka.

HASELEYLL, Dennis. 2004. Ls que estimava els llibres. Ed. Juventud.

RASPALL, Joana. Poema: Els llibres.

VILA, Anna. 1993. Ms o menys ben avinguts. Ed.Crulla

ZIDROU. MERVEILLE, David.(1992). Blanqueta, la vaca sense taques. Brusselles. Rainbow Graphics Intl. Baronian Books sc.

LImpuls de la lectura

Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre Laprenentatge inicial de la

lectura (Saber llegir)

1. Lescolta estructurada 2. La lectura compartida 3. La lectura guiada 4. La lectura expressiva 5. Orientacions per a la confecci duna prova de lectura en veu alta 6. Activitats autnomes de comprensi lectora 7. Lectura i famlia 8. Presentaci i recomanaci de llibres 9. Parlem de llibres 10. Activitats per treballar les estratgies de comprensi lectora a leducaci infantil i al

cicle inicial de primria

11. La lectura dun lbum illustrat: Magenta i la balena blanca 12. Exemple de prova de lectura. Cicle inicial 13. Els jocs ds social 14. Racons de joc simblic. Una manera de jugar i descobrir els usos de la lectura 15. Sistematitzaci del codi escrit. Referents per a laula 16. Avaluaci de la lectura en els primers nivells descolaritzaci 17. Avaluaci dactituds envers la lectura

escolta_estructurada

Documents