Epicentre Pioneres

Els epicentres patrimonials, un dels eixos del projecte artístic de

Xavier Albertí

Una de les funcions del TNC, com a servei públic, és redescobrir i promoure el patrimoni

teatral català. Els nostres clàssics no són només aquells tres noms que han tingut la sort de

perdurar als escenaris, sinó que hi ha molts altres textos de gran qualitat que cal recuperar.

Els epicentres patrimonials ajuden a acostar-se a algunes de les figures clau per entendre

el teatre català modern.

Cada temporada està dedicada a un epicentre patrimonial, un determinat autor/a o gènere

teatral que, per les raons que siguin, ha quedat fora del cànon teatral català, malgrat la seva

rellevància artística. Al seu voltant es programen diversos espectacles i activitats per

normalitzar la seva presència en el panorama teatral.

Històric dels epicentres del TNC:

– Temporada 2019-2020: Epicentre Pioneres

– Temporada 2018-2019: Epicentre Santiago Rusiñol

– Temporada 2017-2018: Epicentre Lluïsa Cunillé

– Temporada 2016-2017: Epicentre Brossa, variacions i varietats

– Temporada 2015-2016: Epicentre Guimerà

– Temporada 2014-2015: Epicentre L’origen de l’oblit. El teatre català durant el primer

franquisme

– Temporada 2013-2014: Epicentre Pitarra

Epicentre Pioneres

Epicentre Pioneres:

Els espectacles, activitats i publicacions de l'epicentre d'aquesta temporada tenen la voluntat

de rescatar de l'oblit algunes veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra

herència cultural.

L’Epicentre Pioneres vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus

femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència dramàtica com Víctor

Català, Carme Montoriol o Rosa Maria Arquimbau, entre d’altres. Unes escriptores que, en

la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística ja que van escriure

tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i

musicals.

Les dotze autores protagonistes de l’Epicentre Pioneres són:

Rosa Maria Arquimbau Cardil (Barcelona,

1909-1992). Periodista, narradora i

dramaturga, autora d’alt voltatge i producció que no ha estat recuperada com es mereix fins al

2016.

Maria Carratalà Van den Wouver (Barcelona,

1899-1984). Música, pianista, docent i crítica musical, periodista, traductora i dramaturga. Esquerrana, catalanista, feminista. A quinze anys

estrena la composició Rivière al Conservatori del

Liceu, on encara és estudiant.

Maria Lluïsa Algarra Coma (Barcelona, 1916 – Mèxic DF,

1957). Jutgessa, periodista i

dramaturga. Llicenciada en Dret per la

Universitat Autònoma de Barcelona, en

començar la guerra s’incorpora al periodisme.

Llucieta Canyà Martí (La Bisbal d’Empordà, 1901

– Barcelona, 1980). Periodista, articulista,

assagista i dramaturga. Estudia magisteri i dret. El 1929 es fa periodista, al diari conservador La Veu

de Catalunya. Primera dona a tenir secció pròpia,

«Món femení».

Epicentre Pioneres

Carme Montoriol Puig (Barcelona, 1892-1966). Traductora, narradora, pianista, poeta i dramaturga.

Poliglota en sis idiomes. Una dels sis alumnes dels primers cursos normatius de

Pompeu Fabra.

Cecília A. Màntua / Cecília Alonso Bozzo

(Barcelona, 1905-1974). Periodista, dramaturga, narradora i publicista

cinematogràfica. Filla de l’actriu Joana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso

Manaut que signava Gastó A. Màntua, adopta

el cognom de ploma patern.

Lluïsa Denís Reverter (Barcelona, 1862-1946). Dramaturga,

música i pintora. Filla de rendistes, té una bona educació. La seva obra

plàstica s’exposa el 1929 a la Sala Parés i avui és a la col·lecció

del Cau Ferrat, a Sitges.

Maria Domènech Escoté (Alcover, 1874

– Barcelona, 1952). Periodista, narradora, poeta i dramaturga. Es

nega a anar a les Carmelites i la mare l’educa a casa amb professors cultivats.

Carme Karr Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943). Periodista, narradora, música, publicista cultural i

dramaturga. Catalanista, feminista,

pacifista.

Felip Palma [Palmira Ventós Cullell]

(Barcelona, 1858-1916). Dramaturga i narradora, actriu i

pintora afeccionada. Signa amb pseudònim masculí, Felip Palma.

Víctor Català [Caterina Albert Paradís]

(L’Escala, 1869-1966). Dramaturga,

poeta, narradora, prosista i pintora. Creix

entre el poble natal i Barcelona. Formació

autodidacta, amb la mare i l’àvia.

Poliglota.

Dolors Monserdà Vidal (Barcelona, 1845-1919).

Narradora, poeta, prosista, periodista, assagista,

activista social i dramaturga. De família

burgesa cultivada, és una de les alumnes inicials de la primera professora de

francès de Barcelona. A la rebotiga del pare, relligador, entra en

contacte amb Clavé, Pitarra, Milà i Fontanals.

Epicentre Pioneres

Epicentre Pioneres

A les històries del teatre català d’abans de la Guerra Civil, no hi figuren gaires noms

d’escriptores. Bona part de les dramaturgues més brillants van tenir carreres d’una notable

brevetat, sovint per causes biogràfiques que les van allunyar dels escenaris. En força casos,

a més, van decidir signar amb pseudònims masculins per esquivar els imperatius morals de

la seva època.

Moltes d’aquestes autores van destacar en àmbits creatius tan diversos com la música, les

arts plàstiques, la literatura, el periodisme o el teatre, i van teixir sòlides complicitats amb

altres artistes coetànies dins i fora de la cultura institucional, cosa que va propiciar que a

l’època arribessin a tenir sovint una incidència molt destacada. Tot i així, i força sovint també,

els entorns culturals més o menys oficials van afanyar-se a desdibuixar o oblidar el seu llegat,

fins al punt que moltes de les obres d’aquestes creadores han estat «redescobertes» bastant

recentment, gràcies a l’esforç i tenacitat d’algunes iniciatives que comencen a veure

reconeguda la seva tasca tan necessària com de vegades invisible. Si la majoria d’obres del

nostre patrimoni dramatúrgic necessiten moltes vegades un treball afegit de contextualització

que ajudi a reconnectar-les amb una realitat escènica que no ha tingut la sort de construir

una tradició de manera continuada en el temps, en el cas de moltes de les dramaturgues

anteriors a la Guerra Civil ha calgut també un treball de recuperació dels textos que en uns

quants casos reposaven en el silenci d’arxius personals que tot just ara comencen a

descobrir-se.

La lúcida mirada que contenen aquests textos resulta sovint extraordinàriament crítica amb

nombroses dinàmiques tòxiques que hem heretat com a societat, i que encara no hem

acabat de revisar ni de transformar. Per això, no és difícil imaginar que un cop llegides, les

obres d’aquestes dramaturgues tornaran a establir diàlegs fructífers amb la nostra realitat

més immediata.

Xavier Albertí Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.

Epicentre Pioneres

Espectacles, activitats i publicacions de l’Epicentre Pioneres

ESPECTACLES I ACTIVITATS:

Solitud, de Víctor Català 05/03/20 – 05/04/20 Sala Petita

L’huracà, de Carme Montoriol 12/03/20 – 15/03/20 Sala Tallers

Una venjança com n’hi ha poques, de

Lluïsa Denís / Es rifa un home!, de Rosa

M. Arquimbau / Les cartes, de Víctor

Català

18/03/20 – 19/03/20 Museu Nacional

d’Art de Catalunya

Solitud a Stromboli. Somnis, signes i

símbols, de Rosa Delor i Núria Casado

Gual

02/04/20 – 05/04/20 Sala Tallers

Compositores del Modernisme 02/04/20 Sala Gran

Mostra fotogràfica de dramaturgues de

principis del segle XX 05/03/20 – 05/04/20 Vestíbuls TNC

Cicle Per amor a les Arts: Solitud (1991,

Romà Guardiet)

10/03/20

17 h Filmoteca de Catalunya

Col·loqui amb la companyia de Solitud 13/03/20

després de la funció Sala Petita

Club de lectura Llegir el teatre

L'huracà, de Carme Montoriol (TNC i

Biblioteques públiques de Catalunya)

TNC i Biblioteques

públiques de Catalunya

PUBLICACIONS:

Pioneres modernes. Dotze autores de l’escena catalana 1876-1938, una antologia a cura de Mercè

Ibarz que inclou obres de Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta

Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip

Palma [Palmira Ventós], Víctor Català [Caterina Albert] i Dolors Monserdà. Arola Editors / TNC, 2020

Volum de Teatre reunit de Rosa Maria Arquimbau, Arola Editors / TNC, 2020

L’huracà, de Carme Montoriol, Arola Editors / TNC, 2020

Volum de Teatre reunit de Carme Montoriol, Arola Editors / TNC, 2020

Volum de Teatre reunit de Víctor Català, Arola Editors / TNC, 2020 (en premsa)

Epicentre Pioneres

ESPECTACLES

Epicentre Pioneres

Solitud, de Víctor Català

Del 05/03/20 al 05/04/20, a la Sala Petita

+16 anys

Durada: 2 h i 20 min, amb entreacte inclòs

#solitudTNC

La descoberta del desig. El cru aprenentatge de la soledat

«Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells»... L'inici de l'obra més

coneguda de Víctor Català és una invitació a capbussar-se en la fascinant riquesa literària de Solitud,

i en prefigura alguns temes: el paisatge com a vocabulari per expressar l'existència, l'animalitat enfront

de l'evolució cultural i tècnica, o el temps com a geografia humana.

Amb la seva gran novel·la muntanyenca, Caterina Albert va alçar la veu d’un dels personatges

femenins més apassionants que han nascut dins la literatura catalana. Un periple d’una enorme

intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la

lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Dramatúrgia Albert Arribas; Direcció Alícia Gorina; Escenografia Sílvia Delagneau; Vestuari Bàrbara

Glaenzel; Il·luminació Raimon Rius; So Igor Pinto; Caracterització i ajudanta de vestuari Núria Llunell;

Ajudanta de direcció Marta Tirado; Ajudanta d'escenografia Adriana Parra; Alumna en pràctiques del Màster

Universitari d’Estudis Teatrals Laura Vago; Oient Bernat Reher

Repartiment: Pepo Blasco (Ànima); Oriol Guinart (Matias); Pol López (Pastor); Maria Ribera (Mila); Adrià Salazar (Baldiret); Pau Vinyals (Arnau); Ona Grau / Laura Luna / Adriana Parra (Feixineres) Producció Teatre Nacional de Catalunya Agraïments: Confraria de Campaners i Carrillonistes de Catalunya, Associació d'Amics de l'Ermita de Santa Caterina, Anna Casas, Museu de l’Escala, Rafató Teatre, Fundació Ricard Salvat, Alba Alfageme Casanova

Equips tècnics i de gestió del TNC

Epicentre Pioneres

L’huracà, de Carme Montoriol Del 12/03/20 al 15/03/20, a la Sala Tallers

+16 anys

Durada: 1 h i 20 min, sense entreacte

#huracaTNC

Una esmolada mirada sobre la maternitat d’una de les grans veus femenines del teatre català

La dramaturga i traductora Carme Montoriol, amb la seva breu però subtilíssima obra dramàtica,

mereix un lloc privilegiat entre els grans clàssics moderns del teatre català. A L’huracà, estrenada

l’any 1935, retrata amb enorme subtilesa psicològica el conflicte angoixant d’una dona tràgicament

absorbida per la possessiva relació que el seu fill li reclama d’una manera obsessiva.

L’endemà de l’estrena al Teatre Poliorama, dins la temporada oficial subvencionada per la Generalitat

republicana, la crítica del diari La Noche afirmava que el text de Montoriol era la millor peça que

aquella temporada s’havia estrenat al Teatre Català. Després de la Guerra Civil, l’autora va adoptar

un estricte silenci literari, i la seva obra dramàtica va veure’s igualment allunyada dels escenaris durant

dècades.

Dramatúrgia Anna Maria Ricart; Direcció Mònica Bofill; Escenografia Laura Clos “Closca”; Vestuari i

caracterització Míriam Compte; Il·luminació David Bofarull AAl; Espai sonor Clara Aguilar; Ajudanta de

direcció Núria Bendicho

Repartiment: Quim Àvila (Rafel); Montse Germán (Joana); Júlia Jové (Laura); Josep Julien (Josep Santamaria); Gemma Martínez (Cambrera) Producció Teatre Nacional de Catalunya Equips tècnics i de gestió del TNC

Epicentre Pioneres

Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís

Es rifa un home!, de Rosa M. Arquimbau

Les cartes, de Víctor Català

18/03/20 i 19/03/20, al Museu Nacional d’Art de Catalunya

+16 anys

Durada: 2 hores, sense entreacte

#epicentrepioneres

Tres autores de teatre català de principis del segle XX que mereixen ser redescobertes El Museu Nacional acull la representació de tres textos de tres creadores multidisciplinàries en les quals conviu amb tota naturalitat la faceta d'escriptores teatrals amb la d'altres àmbits com les arts plàstiques, la música o el periodisme. A Una venjança com n’hi ha poques, «tragèdia en un acte», l’última trobada entre un burgès ric i la seva amant serveix a Lluïsa Denís per retratar les violències que amaguen les relacions desiguals entre sexes. L’autora va publicar els seus dos únics textos teatrals el 1931, any de la mort del seu marit Santiago Rusiñol, amb el qual dialoga explícitament la segona obra de Denís, Els caçadors furtius. A Es rifa un home!, «apunt satíric en un acte» de 1935 que és el primer text teatral de Rosa Maria Arquimbau, un club de senyores organitza una rifa per adoptar un atractiu jove aristòcrata que ha quedat en la misèria per l’adveniment de la República. La companyia Vila-Daví va estrenar al Romea i al Poliorama tres obres teatrals més de l’autora durant la Guerra Civil, però el conjunt de la seva producció va restar inèdita. Les cartes és un dels textos dramàtics més sorprenents de Víctor Català, i no va ser publicat fins un any després de la mort de Caterina Albert. En aquest monòleg presentat com un experiment escènic, una dona anònima mira d’explicar les seves dissorts amb una espontaneïtat narrativa i lingüística que posa en tensió constant els codis de la teatralitat, i anticipa la ironia tragicòmica del teatre rodoredià.

Una venjança com n’hi ha poques, de Lluïsa Denís Direcció Ester Villamor. Repartiment: Berta Giraut (portera); Joan Marmaneu (un mosso); Albert Pérez (Ramon); Martina Roura (Teresa) Les cartes, de Víctor Català Direcció Clara Manyós. Repartiment: Laia Ricart (madrona) i David Verdaguer (un actor ben conegut pel públic) Es rifa un home!, de Rosa M. Arquimbau Direcció Marta Aran. Repartiment: Laia Alsina (la feminista joveneta); Andrea Artero (la feminista de conveniència); Denise Duncan (el sense feina); Pep García Pascual (l’home); Rocío Manzano (la feminista cent per cent); Carla Rovira (la feminista d’edat) Espai, vestuari i caracterització Patricia Albizu; Il·luminació i so Bernat Tresserra Producció Teatre Nacional de Catalunya i Museu Nacional d’Art de Catalunya Equips tècnics i de gestió del TNC i del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Epicentre Pioneres

Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, de Rosa Delor i Núria Casado Gual

Del 02/04/20 al 05/04/20, a la Sala Tallers

+16 anys

#solitudastromboliTNC

Conferència teatral sobre la gran novel·la Solitud de Víctor Català i la mítica pel·lícula Stromboli

de Roberto Rossellini

La Dra. Nela Simari, una distingida experta en el camp de la literatura comparada, ha estat convidada

a impartir la conferència inaugural d'un congrés internacional sobre cinema europeu. La conferència,

que a més vol ser un homenatge a un catedràtic desaparegut recentment, ofereix una anàlisi

comparada entre la gran novel·la de Víctor Català i l'emblemàtica pel·lícula de Roberto Rossellini,

amb què es considera que comença el cinema modern. La Dra. Simari té un repte important davant

seu: demostrar la influència cabdal i no reconeguda que Català va exercir sobre el cineasta italià en

la seva obra mestra. Ara bé, a mesura que avança la seva ponència, es fa palès un desafiament més

personal: tornar a obrir ferides del passat, des de la mirada del present. Inspirada lliurement en un

estudi de Rosa Delor, Núria Casado Gual ens presenta aquesta peculiar «lliçó magistral», que no

només ens endinsa en els universos paral·lels de Solitud i Stromboli, sinó que, a més, ens convida a

reflexionar sobre el concepte d'autoria, el mateix fet creatiu, i sobretot, sobre qui surt a la llum i qui

roman a l'ombra en el complex relat de la Història.

Dramatúrgia Núria Casado Gual (inspirat lliurement en l’estudi de Rosa Delor «Roberto Rossellini II: Stromboli y Solitudine de Víctor Català», i publicat al llibre La metamorfosis del deseo); Direcció Imma Colomer; Disseny visual Òscar Sánchez H. Amb Fina Rius Producció NUROSFERA

Epicentre Pioneres

Compositores del Modernisme

02/04/20, a la Sala Gran

+16 anys

Durada:1 h i 10 min, sense entreacte

#compositoresdelmodernismeTNC

Una gran oportunitat per descobrir compositores catalanes de principis del segle XX

L’Escola Superior de Música de Catalunya coprodueix, conjuntament amb el Teatre Nacional de

Catalunya, l’últim espectacle de l’Epicentre Pioneres de la temporada 2019-2020. El concert

Compositores del Modernisme, del proper 2 d’abril, proposa redescobrir les obres de diverses autores

que van viure i crear en aquest període estètic d’abast internacional. Narcisa Freixas, Lluïsa Denís,

Lluïsa Casagemas, Carme Karr, Matilde Escalas, Maria Lluïsa Güell, Emma Chacón, Onía Farga o

Maria Lluïsa Ponsa van formar part de l’efervescència artística de la burgesia catalana. Precisament

per la seva condició de classe, la majoria no van poder dedicar-se professionalment a la música i van

ser relegades als concerts domèstics i a publicacions femenines. Van ser considerades «filles de»,

«germanes de» i «esposes de» tot un reguitzell de noms propis ben coneguts en l’àmbit musical,

pictòric i literari. L’objectiu és, doncs, donar-les a conèixer amb veu pròpia.

La temporada passada 2018-2019, l’Esmuc també va participar a l’epicentre patrimonial del TNC,

dedicat en aquella ocasió a Santiago Rusiñol. La coproducció de l’espectacle Annus irritabilis #SR es

va fer a partir d’una obra d’Enric Morera i guió de Santiago Rusiñol, L’any de la picor, un projecte que

aquest hivern de 2020, ha finalitzat amb la publicació de la partitura amb la col·laboració del Centre

Robert Gerhard i de l’editorial Ficta.

Amb Conjunt Instrumental de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

Instrumentacions i arranjaments Joaquim Rabaseda

Recerca musicològica Anna Costal i Joaquim Rabaseda

Producció

Teatre Nacional de Catalunya i Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

Epicentre Pioneres