OBRA: Teatre d`’Epidaure MANIFESTACIÓN ARTÍSTICA:

Arquitectura civil (espectacles) AUTOR: Policlet el Jove MOV. ARTÍSTICO: Art Grec PERIODO: Clàssic MIDES: 120 metres de diàmetre CRONOLOGÍA: segle IV a. C (350 a. C) LOCALIZACIÓ: Epidaure (Grècia).

Teatre d’Epidaure

Aquest teatre es situa cronològicament al 350 A.c cap al final del que coneixem com època clàssica de l’art grec, que compren el període entre les Guerres Mèdiques il’Imperi d’Alexandre el Gran. (s.V- III aC). Els grecs dirigits per Atenes van vèncer als Perses al s. V aC a les Guerres Mèdiques. Va ser seguit d’un període de pau ,l’època de Pèricles, governant d’Atenes. Sota les seves directrius es consolida la democràcia , es fomentà l’art, la cultura, filosofia…A la mort de Pèricles s’inicià una època d’enfrontaments entre les polis gregues dirigides per Atenes i Esparta, que volien exercir el seu domini (s.IV aC): les Guerres del Peloponès van provocar la decadència de les Polis gregues.

Context cultural i biografia de l’autor

L’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics.

Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes corínties, a més del famós teatre.

Context cultural i biografia de l’autor

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL

Armonía Proporción. Pureza geométrica. Integración en el paisaje.

DIAZOMATA: divisions horitzontals de les grades.

ORQUESTRA: Espai reservat pel cor.

PROSKENION: Espai on es fa la representació.

KERKIS: sector triangular de les grades.

KLIMAKES: Escales que divideixen les grades verticalment.

PARODOS: entrades lateral s a les grades i l’orquestra

SKENE: originariament magatzem, després teló de la representació

PARASKENIA: magatzem

KOILON: GraderíoPLANTADescripció formal

Característiques formals Forma circular amb sorra cobrint el terra. Era el lloc reservat per el cor. Altar en honor a Dionís, Funció 1eres funcions l’acció es desenvolupava a l’orquestra. Cor i actors Els actors van adquirir protagonisme i s’eleven al Prosceni (Proskenion). Al voltant de la orquestra es situaven les persones més importants.

PLANTA: La orquestra

Característiques formals Espai entre la orquestra i la skene. És una estructura en pedra de tres o quatre metres d’alçada, amb

una filera de columnes exemptes Funció Escenari sobre el que evolucionaven els actors. (Vitubio) Els actors van adquirir protagonisme i s’eleven al Prosceni

PLANTA: Proskenion

Skene o escena. Característiques formalsEstructura rectangular, dividit en 3 o 4 habitacions Solia tenir dos pisos. Ordre Jònic.FuncióAl principi es feia servir de magatzem, més endavant com teló i fons decoratiuParodoi: Característiques formalsArquitrau amb pilastres.FuncióAccés a les grades des de l’exterior. Separen la escena dels murs de la càvea

PLANTA: Skene y parodoi

És la grada que envolta la orquestra. Semicercles concèntrics

Diazomatà El sector inferior dividit en dotze sectors (Kerkis) por tretze escalinates radials (Klimakes) El sector superior amb con 22 sectors (kerkis) por 23 escalinates radials (Klimakes)

PLANTA: Koilon o Càvea

ELEMENTS SOSTENIDORS

No es conserven A la càvea inexistents al aprofitar la pendent Columnes que no es conserven al proskenion i a la skene.

ELEMENTS SOSTINGUTS

Inexistents a les grades al ser un espai obert

La ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la medecina). Visitada per molts malalts. Lloc de pelegrinatge.Teatre creat a l’època hel·lenística, el més gran de Grècia. Podia reunir a 15.000 persones, que es disposaven en dos tipus de seients: els del poble, les grades llises, i els de les personalitats importants, amb respatller i braços.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer finalitat Religiosa, oferint ofrenes al déu (altar al mig de l’orquestra), més tard funció destinada a l’entreteniment on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari.

El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament de tots els seients. Van representar obres de Sòfocles, Eurípides i Èsquil entre d’altres.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Entorn i integració urbanística

La càvea es construí sobre el pendent natural de la muntanya, tal i com era típic dels teatres grecs. Es trobava als afores de la ciutat (Pidhavro, actual Epidaure), situada al sud-est del Peloponès. La integració amb el paisatge era perfecta, mostrant la relació art i natura propia de l’art clàssic grec.

Models i influències

En un estat de conservació perfecte, el teatre d’Epidaure il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica a les hel·lenístiques. (Càvea més gran i elevació del prosceni).

Va servir de model a teatres posteriors tant grecs com romans.