11Entrevista - Món UOC · Setembre 2005

“Si es pot imaginar, es pot realitzar”

ENTREVISTA A VINTON CERF, CREADOR D’INTERNET

Els productors de Matrix s’han inspirat en Vinton Cerf per a crear el personatge de l’Arquitecte? A simple vista sembla que sí; però aquest nord-

americà, de caràcter més afable, divertit i modest que la seva còpia fílmica, sí que mereix el qualificatiu de creador d’Internet. El 1973 va idear el protocol TCP/IP, que permet connectar els ordinadors entre ells i enviar informació, i deu anys més tard va dissenyar el primer servei de correu electrònic comercial. Ara, com a vicepresident d’Estratègia Tecnològica d’MCI, continua projectant els pròxims passos d’Internet. I el futur sembla que és a l’espai exterior. Cerf va participar a Barcelona en la segona reunió de la Comis-sió Científica de l’IN3, de la qual és membre.

Podríem dir que vostè és el Gutenberg del segle XXI?No, no ho crec. La cosa més adequada se-ria descriure’m com algú que va inventar les rodes; i els altres van crear els cotxes per-què es poguessin utilitzar. Si algú mereix ser el nou Gutenberg, és Tim Berners-Lee, el creador del World Wide Web el 1989. Amb Bob Kahn, el 1973, el que vam fer va ser crear Internet, que transporta el trànsit al sistema, un sistema on el punt final és ca-da ordinador, en el qual hi ha diverses apli-cacions, com el WWW, el correu electrònic o la tecnologia IP. Tots aquests són cotxes que viatgen en una autopista i, quan tu dis-senyes un cotxe que no sigui tan ample, ni tan llarg ni tan gros, et permet anar a qualse-vol lloc. I d’això es tracta Internet. Jo no me-reixo més reconeixement, perquè la majoria de webs que han sorgit han estat el resultat de l’experimentació de la gent amb la xarxa. Així, tindrem una xarxa que permetrà veure la televisió per tecnologia IP, o navegarem pel web a la nostra TV, o podrem tenir jocs interactius...

Així, Internet només serà per a les per-sones?Bé, no solament per a nosaltres. Farem que el món sigui més confortable: si connec-tem tants dispositius, podrem controlar-los i sol·licitar-hi informació. Per exemple, si vull saber què hi ha a la meva nevera mentre faig les compres, podria trucar pel mòbil i pre-guntar a un dispositiu de la nevera què tinc i què em falta. D’aquesta manera, també puc controlar la seguretat o l’aire condicionat de la casa o saber on sóc gràcies al GPS o al sistema Galileu. I tot això necessita un pro-gramari, que poden escriure altres persones per a brindar-te més serveis. És a dir, són no-ves oportunitats de treball, perquè permeten crear noves aplicacions que abans no exis-tien, excepte al pensament. I tot el que hi ha a la nostra imaginació es pot realitzar.

MÓNUOC planes 11-12-13.indd 15/09/2005, 9:4411

12 Món UOC · Setembre 2005 - Entrevista

Més protagonisme a la xarxa de xarxes

Internet absorbirà altres formes de co-municació?No ho diria així, però sí que serà capaç de donar suport a altres aplicacions, com la transmissió de veu, vídeo o ràdio. Tots els mitjans compartiran formats per un temps.

Només per un temps?No s’eliminaran, necessàriament, ja que In-ternet serà un canal addicional. Per exem-ple, quan es va inventar el CD, es va dir que la ràdio desapareixeria, i no va ser així. In-ternet té certes funcions millors que altres tecnologies, però no significa que aquestes s’hagin de descartar.

Amb el desenvolupament de la tecnolo-gia IP per a la transmissió de veu, quin és el futur de les companyies telefòniques?Aquestes companyies han de canviar la manera d’enfocar el negoci. En el món de la telefonia et cobren per l’ús del minut i d’acord amb la distància on siguis. Això va desapareixent: els preus van baixant, les distàncies són cada vegada més irrelle-vants i els marges de guanys són menors. Si volen continuar en el món de la comuni-cació, han de donar més valor afegit, com

les aplicacions de seguretat, els mitjans in-teractius digitals o els serveis financers. Els serveis bàsics de comunicació seran un ne-goci poc rendible.

Quin impacte pot tenir en el desenvo-lupament d’Internet la tecnologia Ipv6 (6a. generació de protocols IP, que reemplaça-rà l’actual 4a. generació)?Serà una Internet més gran. L’Ipv6 per-met tenir més espai per a les adreces web i més seguretat per a connectar-se i des-connectar-se. A més, les autoritzacions es fan d’una manera segura. Però hi ha molts camps de tecnologia Ipv6 que encara no s’han descobert.

Llibertat d’elecció

Parlem d’un món cada vegada més in-terconnectat, però hi ha altres regions de la Terra on encara no es coneix Internet. Per exemple, a Àfrica només l’1% de la po-blació està connectada al web. Això no fa més gran la divisòria entre rics i pobres, entre alfabets i analfabets tecnològics?Espero que no. Un aspecte que em fa pen-sar que això no passarà és que els equips per a connectar-se cada vegada són més barats. Moltes tecnologies eren molt cares al començament, però després van abaixar

el preu i ara són accessibles. Suposo que amb Internet passarà igual: els costos conti-nuaran baixant i en el futur no tindrem aques-ta divisió.

D’altra banda, hi ha països que pro-hibeixen als seus ciutadans l’accés a la xarxa.Sí, per exemple, la Xina vol controlar tot el que la gent veu al web. Això em fa pen-sar en la primera esmena de la Constitu-ció dels Estats Units, que parla de la llibertat d’expressió; però, més que en aquesta lli-bertat, penso en la llibertat d’escoltar. Prohi-bir a la gent que vegi alguns llocs o que utilitzi els blocs personals és un atemptat contra la intimitat. A més, la història del web de-mostra que qui intenta blocar la xarxa hi surt perdent, perquè és molt fàcil tornar a des-

MÓNUOC planes 11-12-13.indd 15/09/2005, 9:4512

13Entrevista - Món UOC · Setembre 2005

El pròxim pas d’Internet és a l’espai exterior?Aquest és un dels grans passos. La mobilitat per ràdio és un altre repte immens. Però estem desenvolupant un programa amb el Jet Propulsion Laboratory a Pasadena per a dissenyar una Internet intraplanetària. Precisa-ment, vinc del nord de Suècia, on vam provar nous protocols d’Internet mit-jançant ordinadors portàtils connectats per ràdio i que es mobilitzaven entre pobles en transports especials.

Internet a Mart? I per a què?

La raó és que la connectivitat entre pobles és dispersa, perquè aquests transports es mouen contínuament. Passa igual a l’espai exterior, on ens comuniquem amb una son-da que és a Mart, però aquest planeta i el nostre van girant i és difícil establir una bona connexió. Necessitem nous protocols que puguin donar suport a la comunicació i mi-llorar-la. I, així, les naus espacials podran en-viar les seves dades més ràpidament i d’una manera més segura perquè s’incrementarà la capacitat de transmissió. L’expansió per l’espai és part de l’evolució d’Internet.

envolupar un lloc en poc temps. Històrica-ment, la xarxa treballa sobre l’esquema de la llibertat i l’obertura mental.

Un dels èxits més importants d’Internet és el seu desenvolupament en l’ensenyament. Precisament, la UOC va ser pionera en els centres d’ensenyament a distància i en l’aplicació de noves tec-nologies. Quin pensa que serà el futur de l’ensenyament amb el desenvolupament d’Internet?Un dels aspectes més importants és po-der comptar amb el volum d’informació que creix dia a dia al web. La comunicació amb la gent també és més fàcil que abans, i es pot descobrir fàcilment que hi ha gent que treballa en el mateix projecte que tu i, així, contactar-hi en pocs segons. També és possible ensenyar amb tècniques inno-vadores, mitjançant pàgines web, àudio i vídeo, i no és necessari que tot això sigui en un mateix espai físic ni al mateix temps. Espero que l’expansió d’Internet tingui una gran influència en la manera d’ensenyar.

I què diria als 35.000 alumnes de la UOC que, d’alguna manera, són am-baixadors de l’ús de la tecnologia per a ensenyar?Que no solament s’asseguin per a utilitzar la tecnologia, sinó que també hi treballin. El que és important és descobrir noves ma-neres i alternatives d’utilitzar Internet i els seus continguts, compartir informació, experiències... Impulsaria la gent a utilit-zar Internet d’una manera innovadora per-què veiessin les coses que no funcionen. A vegades descobrir que hi ha algun as-pecte que no és del tot correcte és impor-tant. Per tant, cal estar oberts a aquestes alternatives, perquè crec que són con-tribucions que incrementaran el valor i l’accessibilitat a Internet

JUAN PEDRO CHUET MISSÉ

MÓNUOC planes 11-12-13.indd 15/09/2005, 9:4513