3 nous reconeixements per a la Plataforma per la Llengua

PREMISVOLUNTARIAT

18a EDICIÓ

2010 2010

Premis

2010

PremiConsell

Nacional dela Joventut

1 8 gener 2011

www.plataforma-llengua.cat

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Entrevista a

JustoMolinero

Dossier central: La sentència contra l’EstatutJocs i joguines: 10a Festa per al joc i la joguinaen catalàEmpreses: Coca-cola, per fi en catalàCatalanoparlants d’adopció: “El català també és meu”

Empresari dela comunicació

DL:

B-3

245-

2009

EditorialGuanyar terreny des de la persuasió i des de la legislacióEn portadaMés de 5.000 persones a la Festa per al joc i la joguina en català!Acollida lingüísticaGags humorístics per conscienciar lingüísticamentEmpresa i consumCoca-cola, per fi en català / El català no acaba d'aixecar el volPolítica lingüísticaCronologia de recursos contra la nostra llenguaEntrevistaJusto Molinero, empresari de la comunicacióPremisSis premis en quatre anysParticipació i voluntariatEl voluntariat lingüístic joveDossier centralLa sentència contra l’EstatutEducació i universitats15.256 postals pel català a la universitatCatalanoparlants d'adopcióGuia adreçada als nous i als futurs parlants de catalàTerritoriAccions al Tarragonès, al Vallès Occidental, al Maresme i al País ValenciàEn el recordEns deixen Joan Triadú, Joan Solà i Jaume Vallcorba i RocosaA més a mésRecull de notíciesOpinió“Panoràmica del joc i la joguina en català 2010”

03

04

08

13

17

20

26

28

29

34

36

38

43

44

46

La Corbella - Plataforma per la Llenguainfo@plataforma-llengua.cat / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita,31. 08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Sumari

A més de l’edició en paper, podeuconsultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella

Els articles d’opinió i les respostes a les entrevistes publicades a La Corbella expressen solament l’opinió dels autors o de les persones entrevistades.

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull i Roig i Daniel Mundet. Han col·laboraten aquest número: Josep Abad i Sentís, Marc Biosca, Eulàlia Buch, Laura Camps, Teresa Casals, Marc Cristià, Neus Gabarró, BernatGasull, Eva Guillén, Àlvar Kuehn, Francesc Marco, Carmen Pérez, Puri Pinto, Gemma Ponsa, Isabel Romano i Eloi Torrents. Fotos:Abacus Cooperativa, Eulàlia Buch, Laura Camps, Martí Gasull i Avellán, Grup TeleTaxi, Mireia Ludevid, Francesc Marco, FrancescReverté, Joaquín Rodríguez i Isabel Romano. Il·lustració: Christian Iranzo. Disseny: Josep Ramon Canellas. Impressió: Cevagraf S.C.C.L.

Eulàlia Buch.

En la nostra darrera editorial fèiem una primeraanàlisi d'emergència sobre l'impacte de lasentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatutd'autonomia català. Ara han passat sis mesos desque es va conèixer tota la sentència i ja podemcomençar a comprovar els efectes devastadorsque està tenint sobre l'ordenament jurídic català.En les darreres setmanes s'han presentat recursosd'inconstitucionalitat a les principals lleis aprovadespel Parlament de Catalunya durant els darrers anys:la Llei d'acollida lingüística, el Codi de consum i laLlei de cinema. En aquest número de La Corbellafem una anàlisi una mica més detallada de lasentència i els seus efectes.

Per si algú encara tenia algun dubte sobre lapossibilitat d'una interpretació flexible i inclusivade la Constitució espanyola que possibilités que lallengua catalana pogués tenir un marc jurídic propii que la situés en igualtat de condicions amb elcastellà, la Defensora del Pueblo ja s'ha encarregatd'explicitar que això no és possible. En una cartaenviada recentment a l'emissora RAC 1 ha justificatla imposició de la llengua castellana amb lescorresponents sancions. La preponderància delcastellà queda plenament garantida per laConstitució, mentre que l'ús del català quedagarantit en l'àmbit privat, en les relacions entrepersones, i en l'expressió pública però sense lacapacitat de poder-hi legislar. Qualsevol intent devoler sortir d'aquest àmbit és interpretat com unacoacció i una imposició inacceptables per lesinstitucions de l'Estat espanyol.

Certament ens trobem en un nou context moltdifícil de treballar-hi on caldrà definir una estratègiaclara i intel·ligent per continuar treballant pelprogrés, i no l'estancament, de la llengua catalana.Això s'ha de fer tant des de la societat civil comdes de les institucions catalanes. En aquesta tascael nou Parlament escollit i el nou govern de laGeneralitat tindran un paper molt important per talde construir una política de compromís amb lallengua catalana que sigui rigorosa i eficaç. Elsanimem a fer aquesta tasca, per a la qual semprecomptaran amb la nostra col·laboració.

Des la Plataforma per la Llengua seguiremtreballant de manera decidida en favor del català.Ho farem demanant un marc jurídic que ofereixiles garanties que totes les llengües en situacionscomparables a la nostra tenen a Europa i, també,innovant i transformat el discurs social sobre lallengua catalana tant des de la persuasió, i provad'això és la publicació recent de la guia El catalàtambé és meu de la comissió de Catalanoparlantsd'adopció de la Plataforma, com des de la demandade més legislació.

3 premis en l'últim mes i mig

A més, la Plataforma per la Llengua suma premis:en els darrers sis mesos ens n’han concedit 3.Premi Abacus 2010 en la categoria de Cultura,Premi al Projecte associatiu del Consell Nacionalde la Joventut de Catalunya 2010 i PremiVoluntariat d'àmbit nacional 2010.

03

Editorial

Guanyar terreny des de lapersuasió i des de la legislació

Per a més informació vegeu la pàgina 26

04

La setena Festa per al joc i la joguina en catalàes va tancar, el passat dissabte 27 de novembre,amb un èxit d'assistència que va omplir de goma gom el passeig de Sant Joan de Barcelona,en el tram entre Provença i Còrsega. La festava tenir lloc entre les 11 i les 18 hores. Més de5.000 persones van passar per la festa en algunmoment del dia. La jornada tenia com a objectiureinvidicar que les joguines que es regalen perNadal i Reis incloguin el català en tots elssuports lingüístics, impresos o electrònics.

La jornada va convertir el passeig en una granfesta infantil i va incloure nombroses activitatsadreçades especialment als més petits: jocs,xanques, espectacles d'animació (a càrrec de

Ricard Ferran i Jordi Tonietti), taller de dansesa compte de la Casa Eslava, contes, castellinflable, globus i tallers diversos (corones,papiroflèxia, pintar cares...). Paral·lelament, icom cada any, la campanya es complementàamb l'edició de milers de cartes als Reis(30.000) que comencen amb el tradicionalencapçalament "Estimats Reis Mags d'Orient"i que conclouen amb una petició per als tresReis: "Poder jugar en català". Les cartes, quees poden descarregar en versió digital des delnostre web, es repartiren a la festa mateix ientre escoles, ludoteques, biblioteques,ajuntaments, casals, esplais i botigues d'arreude l'àmbit lingüístic. Com a novetat, enguany,la Festa es va retransmetre en temps real via

Àrea de Jocs i joguines

Més de 5.000 personesa la Festa per al joci la joguina en català!

>en portada

050505

La notícia és bona: el nombre absolut de jocs ijoguines que inclouen la llengua catalana i que espoden trobar al mercat creix força. Hem passat deles 560 del 2009 a les 670 del 2010. Això es deual fet que cada vegada hi ha més empreses queaposten per fabricar joguines en llengua catalana,i les que ja ho feien no dubten a treure'n més almercat. Tanmateix, la xifra del percentatge totalde joguines i jocs en català en el mercat no havariat i, igual que l'any passat, és del 6%. És unaxifra petita que no representa el pes delconsumidor. Aquest “estancament” es deusobretot a dos factors: 1. El creixement del mercattambé en castellà (per exemple, l'empresaClementoni fabrica la majoria de joguines en versióen català i castellà alhora i separant-ne els

Creix el nombre dejoguines en català, encaraque només representa el6% del total

Twitter, a través de @llenguacat, i ambl'etiqueta #festajoguina.

L'objectiu de la campanya és arribar als pares imares per conscienciar-los que comprin joguinesetiquetades i amb les instruccions i menús encatalà, i als botiguers, productors i distribuïdorsde joguines, a qui es reclama que augmentinl'oferta de joguines en la nostra llengua.

Enguany, s'han fet tres vídeos sobre la festa:un de record de la festa del 2009, un altre depromoció perquè la gent vingués a la festa del2010 i un tercer de record i d'agraïment alsvoluntaris que van col·laborar a la festa del 2010.

Podeu consultar els vídeos awww.youtube.com/PlataformaxLlengua >>

FOTOS: LAURA CAMPS, MARTÍ GASULL I AVELLÁN, MIREIA LUDEVID,

FRANCESC REVERTÉ I JOAQUÍN RODRÍGUEZ

06

estocs); i 2. El buidatge de dades i de catàlegsde la Plataforma per la Llengua és mésaprofundit, la qual cosa ha permès trobar mésjocs i joguines existents en el mercat, jaincloguin el català o no.

En els últims anys hi ha hagut una evoluciólenta però progressiva en la incorporació delcatalà en el sector: l'any 2007, les joguinesdetectades representaven el 4,8% del total; el2008, el 5,4%, i el 2009, el 6%, com enguany.El creixement del sector, però, és significatiu,ja que durant el 2010 s'han detectat ennombres absoluts 110 joguines més que l'anypassat.

Altres dades que mostren l'evolució positiva delsector és que ja hi ha 75 empreses quefabriquen jocs i joguines en català, incloent-hiels jocs multimèdia i els autors de jocsd'Internet. També hi ha almenys 151 botiguesde tot l'àmbit lingüístic que venen joguines queincorporen el català. Cal destacar que durantaquesta cerca, la Plataforma per la Llengua hadetectat que diverses grans cadenes dejoguines i hipermercats infrarepresenten elsjocs i joguines en català en prestatgeries icatàlegs. És el cas d'empreses com El CorteInglés, Toys'r'us, Imaginarium, Toy Planet oCarrefour. Cal tenir present que amb l'aprovaciórecent del Codi de consum els producteshauran d'incloure el català en les dades de

l'etiquetatge, instruccions i manuals d'ús. Pertant, tots els jocs i joguines que escomercialitzen a Catalunya hauran de teniraquestes dades bàsiques almenys en català apartir de l'any vinent.

Jordi ManentÀrea de Jocs i joguines

Si voleu conèixer les llistes dels jocs i les joguines que hiha en català al mercat, els fabricants i les botigues que envenen, entreu a www.plataforma-llengua.cat/jocs

Us podeu descarregar la versió digital de les cartes alsReis Mags en el web www.plataforma-llengua.cat/joguines

>en portada

*Dades aproximatives. Font: Plataforma per la Llengua

2007 2008 2009 2010

4,8% 5,4% 6% 6%

Percentatge de jocs i joguines en català sobreel total*

Jocs i joguines en català que hi ha al mercat(número absolut)*

*Com a mínim. Font: Plataforma per la Llengua

6702010

5602009

07

Des de l'àrea d'Acollida lingüística seguim produintmaterial de dinamització i suport dels tallersd'Acollida lingüística que realitzem arreu. El darrerd'aquests materials són uns gags ideats per laPlataforma per la Llengua i produïts per la productoraMinoria Absoluta. Es tracta de sis gags humorísticsque tracten les situacions lingüístiques méshabituals que es donen quan un catalanoparlant esdirigeix a un nouvingut.

Aquests gags són un material de luxe, ja que ensha permès enregistrar en clau d'humor allò que endefinitiva és el cos central de les nostres idees iconceptualitzacions respecte a les gestionslingüístiques que fem els catalanoparlants tantd'origen com d'adopció. Diem que és un materialde luxe perquè aquesta productora, responsable,entre d'altres, dels programes Polònia i Crackòviaque s'emeten a TV3 amb tant èxit d'audiència, noacostuma a fer materials per encàrrec. Per tant, elfet que haguem pogut treballar amb ells ens omplede satisfacció.

De dos minuts de durada cadascun, els sis gags(Catalans anònims, Reunió de veïns, Nen traductor,Esportistes integrats, L'hora catalana i Posar-hodifícil) compten amb la participació d'alguns delsactors habituals de la productora (com DavidOlivares i Xavi Serrano) i de voluntaris de laPlataforma per la Llengua, que fan d'extres. Totsells se situen en escenaris quotidians on aquestessituacions lingüístiques són habituals -com unareunió de veïns, una escola, un banc...-, i assenyalen

qüestions paradoxals on es veu immersa la llenguai els seus parlants, o bé les persones que encara nola parlen però que hi volen entrar en contacte.

Un cop enregistrats, produïts i editats, ja han passata engreixar els materials que l'entitat disposa perafinar en els discursos i els hàbits al voltant de lallengua catalana. Per això cada vegada mésintentem idear un tipus de materials amb valor afegitque ens permetin arribar a quotes més elevades depúblic i que, a la vegada, resultin atractiusaudiovisualment. Després d'haver-los presentat alscinemes Girona de Barcelona, ja hi ha dos sales -elsmateixos Girona i el Circuit Urgellenc-, que elspassen abans de l'inici d'algunes de les pel·lículesque tenen en cartellera.

A més a més, els gags ja s'han utilitzat com amaterial didàctic acompanyant i reforçant des d'unadimensió humorística les sessions i tallers d'acollidalingüística que l'entitat ofereix com a servei aempreses i institucions. Per exemple, ja es vanutilitzar en un taller per als professionals de la CreuRoja de Barcelona, organitzat conjuntament per lanostra entitat i per la Secretaria per a la Immigracióde la Generalitat de Catalunya. També els han vistels assistents als tallers que hem fet alsPoliesportius de Sants i La Bordeta de Barcelona, oa la Festa de la diversitat, celebrada recentment,també a Barcelona.

La bona valoració que n'han fet els assistentsd'aquests tallers i l'eficàcia que hi han vist com aeina de treball els dinamitzadors, ens constata que,

08

Gags humorísticsper conscienciarlingüísticament

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Acollidalingüística

09

des d'aquesta perspectiva mésdesenfadada però no menyspunyent, els gags són materialexcel·lent per potenciar el nostretreball. També han estat utilitzatsa les sessions que hem fet ambels professionals del programaXICS de la Fundació Futbol ClubBarcelona, i també als tallers quevàrem desenvolupar eldesembre passat a l'empresad'embotits La Selva.

A més, els gags s'estan difonentmassivament per Internet, através de les xarxes socials i delcanal de la Plataforma per laLlengua a Youtube, i si hem defer cas dels milers de visites queja han rebut, convindrem quel'èxit està sent notable.

En resum, els gags suposen unaaproximació humorística a totaquest seguit d'impedimentsque no ens permeten, ambnormalitat, apropar-nos enllengua catalana a molts delsnostres conciutadans i, per tant,perpetuar una discriminació que,creiem, en el segle XXI no hi técabuda.

Veieu-los tots a:www.youtube.com/PlataformaxLlengua

FOT

OS

: MA

RT

Í GA

SU

LL I

AV

ELL

ÁN

I E

ULÀ

LIA

BU

CH

.

Acollidalingüística

El passat 14 d'octubre vam presentar, a la nova seu del ConsellIslàmic i Cultural de Catalunya, una nova edició de la guia Salam alcatalà, aquest cop adaptada per a la comunitat musulmana de parlaurdú que viu a Catalunya. La publicació, que ara s'ha editat en versióbilingüe català/urdú, té com a objectiu explicar, de manera sintètica ientenedora, alguns aspectes de la llengua catalana per tal d'apropar-la als catalans parlants d'urdú.

El llibret s'ha elaborat conjuntament entre el Consell Islàmic i Culturalde Catalunya, el Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, l'Associacióde dones paquistaneses ACESOP, El Mirador dels Immigrants i laPlataforma per la Llengua. En aquesta edició també hi han donatsuport el Consorci per a la Normalització Lingüística i l'Associació deTreballadors Pakistanesos. La guia compta també amb el suport dela Direcció General d'Afers Religiosos (2010) i la col·laboració delCentre Interreligiós de Barcelona. De moment se n'han editat 6.000exemplars, la meitat dels quals s'han encartat al setmanari El Miradordels Immigrants.

Gemma PonsaÀrea d'Acollida lingüística

També podeu consultar la guia enformat pdf a: www.plataforma-llengua.cat/publicacions

Presentem la guiaSalam al català,traduïda a l'urdú

11

El nou desplegable El català,llengua d'acollida és unmaterial de sensibilitzacióredactat en set llengües:català, urdú, castellà, àrab,amazic, xinès i anglès. Estracta d'un material que vadirigit a la població nouvingudaen què s'explica la utilitatd'aprendre català.

El desplegable té com aobjectiu conscienciar lespersones immigrades sobre laimportància i la utilitat deconèixer la llengua catalana pera la seva vida quotidiana. Lapublicació conté 4 vinyetes quede manera molt gràfica ientenedora descriuensituacions on la utilització de lallengua catalana és una fontd'avantatges. Tota aquestainformació va acompanyada del'adreça i telèfon del Consorciper a la NormalitzacióLingüística, on es podenrealitzar els cursosd'aprenentatge de la llengua.

En aquesta ocasió s'ha fet untiratge de 10.000 exemplars

editats en les set llengües. Ladistribució es faràespecialment a través delsajuntaments, centresd'empadronament, serveisd'acollida, locutoris i comerçosespecífics.

El contingut de la guia s'haelaborat conjuntament entre laPlataforma per la Llengua i les22 associacions de nouvingutsque formen part de la xarxaque dinamitza l'entitat. Eldisseny ha estat realitzat perl'estudi Clic Traç i els dibuixoshan anat a càrrec de MarcFranco. També hem comptatamb la col·laboració delDepartament d'Acció Social iCiutadania de la Generalitat deCatalunya.

Eulàlia BuchÀrea d'Acollida lingüística

Nou desplegabled'El català,llengua d'acollida

El projecte musical Detotarrel,també a CalellaD'altra banda, en el marc de lesactivitats de l'àrea d'Acollidalingüística, el passat mes desetembre el projecte musicalDetotarrel va arribar a Calella.Aquest treball musical formapart d'una campanyapromoguda conjuntament amb22 associacions de personesimmigrades que vol destacar elpaper del català com a elementd'inclusió de les personesnouvingudes i com a eina decohesió social.

Per a més informació sobre aquestaactivitat, vegeu la plana 38

Huma Jamshed és pakistanesa.Igual que la majoria de dones delseu país va arribar perreagrupació familiar. Potser aixòés l'única cosa no excepcionaldel seu intens currículum.Valenta, emprenedora i moltimplicada en el teixit associatiudel barri del Raval, és fundadorade l'Associació CulturalEducativa i Social Operativa deDones Pakistaneses, i és vice-presidenta del Consell Municipald'Immigració.

ocasions senten recel cap ales persones que venimd'altres països.

Presideixes l'ACESOP. Quinsobjectius et vas plantejar en elmoment que vas fundarl'entitat?Les dones pakistaneses ereninvisibles a Catalunya. Primerhavia de conèixer una mica laseva situació legal i econòmica.Després, introduir-me en el mónadministratiu, educatiu i social.Ajudar a les mares a escolaritzarels fills i informar sobre el rol del'AMPA. Havia d'ajudar la mevacomunitat a aprendre el sistemai les normes, però també aconèixer les festes nacionals,culturals i religioses del paísd'acollida i participar-hi. A més,volia ajudar a desenvolupar unaharmonia entre les dues cultures,la del país d'origen i la del paísautòcton. En l'àmbit associatiu,em vaig plantejar desenvoluparbons contactes amb lesassociacions de veïns. Aprendreels idiomes del país d'acollida ifacilitar la interpretació i mediacióamb la societat. També caliacrear un espai on poder celebrarles nostres pròpies festes.

Quin va ser el teu primercontacte amb la llenguacatalana?

Amb els professors de lesescoles.

Explica'ns com el vasaprendre.Vaig aprendre el català a travésdels contactes amb laPlataforma per la Llengua, itambé en la vida quotidiana,anant de compres, mirant TV3,el 33 o BTV, llegint diaris, fixant-me amb la publicitat, etc.

En què creus que t'ha bene-ficiat haver après el català?En les reunions ambl'administració, a les escoles,quan miro la televisió, per llegircartes administratives, perassabentar-me de les multes odel que necessita l'AgènciaTributària, per les ofertes irebaixes, per llogar o comprarpis, etc.

Quin paper creus que juga lallengua en el procés d'inclusióde les persones nouvingudes?És important per a conèixer lacultura i sentir-se orgullós de sercatalà. El seu coneixementtambé ajuda a trobar feina, per afer amics, per a tractar els clientsi també per a aconseguir l'afectede la gent gran, que en moltes

Entrevista feta perEulàlia Buch

Presidenta i fundadora de l’ACESOP(Associació Cultural Educativa i SocialOperativa de Dones Pakistaneses)

Perfil

Huma JamshedEntrevista a

Acollidalingüística

Acollidalingüística

12

8TV es presenta com la televisió privada deCatalunya, ¿però quin ús fa de la llengua pròpiade Catalunya en la seva programació? Aquesta ésla pregunta que ens vam formular des de laPlataforma per la Llengua. Per respondre aquesti d'altres interrogants vam elaborar l'estudi Usoslingüístics en els canals privats de TDT d'àmbitcatalà, on vam posar de manifest, analitzats elsusos lingüístics de la programació durant tota unasetmana, que el catalàocupa una posiciósecundària en laprogramació d'aquestmitjà: tan sols el 36,5%del temps deprogramació es realitzaen català, essent inferioren els horaris de primetime, on les emissionsen català se situen en unescàs 25%. Així, perexemple, els programesinfantils i els magazines s'emeten 100% enllengua catalana; per contra, les sèries i lespel·lícules són majoritàriament en llenguacastellana. La preeminència d'aquestes darreresen la programació de 8TV inclina la balança a favordel castellà en el còmput global de la programació.

Des de la Plataforma per la Llengua no entenemque la presència del català sigui tant pobra quanuna de les raons emprades per la Generalitat deCatalunya a l'hora d’atorgar l'explotació d'un canal

múltiple de televisió digital a l'empresa EmissionsDigitals de Catalunya, pertanyent al Grup Godó,fou que l'oferta presentava unes garanties d'úsde la llengua catalana superiors a les exigides alplec de condicions legals. Tampoc no entenem lafalta de voluntat del Grup Godó per consolidar

una televisió privadacatalana i encatalà, sobretotdesprés de veureels resultats de la

cadena privada deradiodifusió RAC1,propietat també del'esmentat grup decomunicació, que haesdevingut el mitjàradiofònic dereferència i líderd'audiència aCatalunya, fet quedemostra l'existència

d'una demanda insatisfeta de mitjans decomunicació en català i de qualitat.

S'ha perdut, doncs, l'oportunitat de bastir un espaitelevisiu català de caràcter privat i, de retruc, podernormalitzar el català a l'escena audiovisual mésenllà dels mitjans públics de la CCMA. Esperemque en un futur proper hi hagi millores de lapresència de la llengua catalana a 8TV.

8TV o una oportunitatperduda per al català

13

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

Empresa i consum

Podeu consultar l’estudi a: www.plataforma-llengua.cat/estudis

1414

Empresa i consum

El 12 de desembre de 1993 la Plataforma per laLlengua va aplegar més de 18.000 llaunes buidesde Coca-Cola a la plaça Catalunya de Barcelona iva fer un rètol gegant que deia, en majúscules,“Etiquetem en català”. Aquest rècord Guiness vasignificar el tret de sortida de l'activitat de laPlataforma per la Llengua. L'any 1993 no hi haviadins la Unió Europea ni dins els països de tradiciódemocràtica una llengua tan parlada com el catalàque Coca-Cola no emprés en l'etiquetatge delsseus productes. No en va l'organització utilitzava

llavors el lema “La Coca-Cola etiqueta en 135idiomes arreu del món. I per què no en català?”.Ara com ara la situació encara és la mateixa i Coca-Cola i moltes grans multinacionals continuenaplicant un règim d'excepcionalitat per al català.Tanmateix, disset anys després, el 2011, això hauràde canviar. Finalment, el nou Codi de consumaprovat pel Parlament català equipara el català a laresta de llengües comparables i també al castellà,que amb 192 disposicions impositives enl'etiquetatge de la llengua (a data de juny del 2010)preveu, per part de l'Estat, un sistema de multestotalment desequilibrat i únic en el sistemaeuropeu. Per primer cop, doncs, les informacionsbàsiques dels productes distribuïts a Catalunya hande ser també en català: així s'especifica a l'article

Coca-Cola,per fi en català

Bernat GasullÀrea d'Empresa i consum

El nou Codi de consum aprovat pel Parlamentcatalà aquest estiu ha de comportar un canvisubstancial en el paisatge escrit delsproductes: etiquetatge, garanties, instruccionsi manuals d'ús.

LA P

ÍND

OLA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA Quants títols diferents de llibres en català es publiquen a l'any? Període: 1876-1946 (I)

En la píndola sociolingüística d'aquest número i el de La Corbella següent difondrem les dadesde producció de llibres en català arreu de l'àmbit lingüístic. En general són dades aproximatives,però força fiables, a excepció dels buidatges de La Paraula Cristiana, en què la xifra no és proucompleta i, per tant, a la baixa. Anotem, respecte a cada any, la font d'on ha estat treta la dadai en quins territoris de parla catalana s'ha fet el buidatge. A grans trets, l'increment ésconsiderable, ja que passem dels 230-740 llibres publicats durant els anys de la SegonaRepública als 10.000-15.000 títols diferents editats els darrers anys (1996-2009).

1876* 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933

90 (1) 500 (1) 660 (1) 220 (4) 300 (5) 327 (6) 270 (7) 228 (8) 740 (1)

195 (2) 260 (3) 300 (10) 301 (9)

Any

Títolspublicatsen català

Jordi Manent.

15

128.1 sobre drets lingüístics de les personesconsumidores de la nova llei. Aquest dret passatambé a ésser una obligació per part de lesempreses, com també recull l'article 211.5. La dataclau és el 23 de gener del 2011, termini per a lesgrans empreses, i el 23 de juliol del 2011 per alsempresaris que tenen la consideració demicroempresa o de petita o mitjana empresa. Vala dir que probablement la implantació s'allargaràuns mesos més, atès el canvi que significa en

moltes empreses. Això vol dir que al llarg del 2011les grans empreses de refrescos, iogurts,medicaments, joguines, electrodomèstics... queencara no etiquetin en català hauran de canviarl'etiquetatge i instruccions dels productes peradaptar-los a la nova normativa. Cal estar amatentsa aquests canvis, i cal, sobretot, que des del'Administració s'impulsi la nova situació amb unavoluntat ferma i s'aposti de manera decidida peraplicar la normativa. Altrament seria lletra morta.

*Segons Joan Coromines, en el darrer terç del segle XIX maino s'havia arribat a superar la xifra de 300 títols en un any.

(1) Segons Joan Coromines a El que s'ha de saber de lallengua catalana (Editorial Moll, 1954, p. 13-16).

(2) Segons Lluís Bertran i Pijoan a La Paraula Cristiana (volumV, núm. 25-30, gener-juny 1927, p. 113-127). Nota vàlida per atotes les xifres extretes de LPC: Bertran excloïa els opusclesde menys de 100 pàgines, les obres teatrals i les col·leccionsperiòdiques de novel·les curtes. Àmbit rastrejat: Catalunya(sobretot Barcelona i Sabadell).

(3) Segons Ll. Bertran a LPC (volum VII, núm. 37-42, gener-juny 1928, p. 29-47).

(4) Segons Ll. Bertran a LPC (volum IX, núm. 49-54, gener-juny 1929, p. 511-531).

(5) Segons Ll. Bertran a LPC (volum XI, núm. 61-66, gener-juny 1930, p. 6-46).

(6) Segons Ll. Bertran a LPC (volum XIII, núm. 73-78, gener-juny 1931, p. 114-134). Inclou els opuscles.

(7) Segons Ll. Bertran a LPC (volum XV, núm. 85-90, gener-juny 1932, p. 117-139).

(8) Segons Ll. Bertran a LPC (volum XVII, núm. 97-102, gener-juny 1933, p. 97-102).

(9) Segons Ll. Bertran a LPC (volum XIX, núm. 109-114, gener-juny 1934, p. 507-517).

(10) Segons Francesc Vallverdú a “L'edició en català il'experiència d'Edicions 62” dins Edicions 62, vint-i-cinc anys(1962-1987) (Ed. 62, 1987) i segons Joan Crexell a El llibre aCatalunya durant la guerra civil (PAM, 1990, p. 37-48). Àmbitrastrejat: Catalunya.

(11) Segons A. Manent i J. Crexell a Bibliografia catalana delsanys més difícils (1939-1943) (PAM, 1988, p. 11-17). Inclouenels llibres clandestins i els publicats a l'exili. Àmbit rastrejat:àmbit lingüístic, Espanya i exili.

(12) Segons A. Manent i J. Crexell a Bibliografia catalana: capa la represa (1944-1946) (PAM, 1989, p. 47-54). Inclouen elsllibres clandestins i els publicats a l'exili. Àmbit rastrejat:àmbit lingüístic, Espanya i exili.

1936 1937 1938 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946

865 (10) 550 (10) 328 (10) 49 (11) 28 (11) 39 (11) 68 (11) 62 (11) 82 (12) 115 (12) 227 (12)

El català no acabad'aixecar el volEl català té una presènciasignificativa en la megafonia delsavions i en els llocs webd'algunes de les principalscompanyies aèries que operendins el domini lingüístic de parlacatalana, encara que resta llunyde la plena normalització.Aquesta és la principal conclusióextreta de l'estudi El català i lescompanyies aèries: megafoniadels vols i llocs web, publicat perla Plataforma per la Llengua a lesdarreries de juliol.

L'estudi ha pogut ser elaboratgràcies a la col·laboració delsusuaris de les companyies aèriesque ens han fet arribar una fitxad'usos lingüístics sobre lamegafonia dels vols amb origeno destinació a les terres de parlacatalana que vam penjar al nostrelloc web corporatiu. En aquestafitxa es demanava alscol·laboradors que ensapuntessin les llengües d'ús en

la megafonia gravada i en latripulació en els vols. L'objectiuprincipal d'aquest informe era dura terme una primera radiografiade la presència del català en elsector de les companyies aèries.

L'anàlisi de les fitxes rebudes ensha permès constatar que el catalàés la tercera llengua mésemprada en la megafoniagravada, essent present en 31dels 125 vols que en disposaven,que representa el 24,8% deltotal. En canvi, l'ús del català enles comunicacions megafòniquesde la tripulació és sensiblementmés baixa; només s'empra elcatalà en el 16% dels volsanalitzats.

Si observem els usos lingüísticsde les 5 companyies aèries quetransporten un major nombre depassatgers, copsem que nomésAir Berlin no empra el català enla megafonia de cap dels vols

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

Fe d'errades. En el darrer número de La Corbella, el 17 (juliol de 2010), hi havia les erradessegüents, que rectifiquem:

Pàgina 21 (destacat de l'entrevista a Jordi Pujol) i p. 22 (columna 2, línies 22-23): ondiu “Si la immersió lingüística quedés suprimida o rebaixada en la sentència del TribunalConstitucional, s'hauria de considerar un casus beli” hauria de dir “casus belli”

Pàgina 27 (títol): on diu “Avançant amb la campanya <<A la universitat en català!>>”hauria de dir “Avançant en la campanya <<A la universitat en català!>>”

16

Empresa i consum

Podeu consultar l’estudi a:www.plataforma-llengua.cat/estudis

analitzats. Les companyiesd'aquest grup que sí l'empren, jasigui en algun o en tots els volsanalitzats, són Ryanair, Vueling,Spanair i Air Europa. També val lapena destacar que una de lescompanyies aèries mésimportants del món, AmericanAir Lines, té una política d'usoslingüístics exemplar respecte alcatalà.

Des de la Plataforma per laLlengua continuarem analitzant lasituació del català en aquestàmbit amb l'objectiu que lescompanyies aèries assumeixinl'ús del català en les actuacionsrealitzades dins els territoris deparla catalana com una inversió,una millora de la qualitat delservei i la millor manerad'acomplir i respectar els dretslingüístics dels consumidorscatalans.

17

Políticalingüística

Rebuig a la sentència delTribunal Suprem, que atacala immersió lingüística, laconvivència i la cohesió socialLa Plataforma per la Llengua ha rebutjat lasentència del Tribunal Suprem que insta el governde Catalunya a emprar també el castellà com allengua vehicular en el sistema educatiu perquè, siaquest fet es produís, s'acabaria amb lametodologia de la immersió que ha permès que,en acabar els ensenyaments obligatoris, totl'alumnat de Catalunya sigui competent en, com amínim, dues llengües, el català i el castellà. Calsubratllar que el sistema d'immersió lingüística ésdefensat tant per a la gran majoria decatalanoparlants com de nous catalanoparlants, ésa dir, persones que tenen una llengua d'origendiferent de la catalana però que fan del català,també, la seva llengua.

La Plataforma per la Llengua ja va denunciar quel'efecte de la sentència del Tribunal Constitucionalsobre l'Estatut tindria greus repercussions enl'àmbit de l'educació a Catalunya, i ara alerta altravegada que si s'aplica la sentència del TribunalSuprem les conseqüències no només seranlingüístiques sinó també socials i culturals. Per aixòdemana la màxima implicació del govern, de lesinstitucions culturals, socials i polítiques i de totala ciutadania per oposar-se amb la màximacontundència a l'aplicació de l'esmentadasentència.

La Plataforma per la Llengua no vol cap retrocésen la formació lingüística dels joves catalans elsquals, amb la metodologia que actualment s'aplica

a les escoles, han esdevingut bilingües actius imolt més capaços per a l'aprenentatge d'altresllengües, la qual cosa representa un actiu moltimportant en un món global on el monolingüismes'ha demostrat absolutament insuficient.

La Plataforma per la Llengua demana al nou governde Catalunya que mostri un rebuig complet a lasentència i a l'esperit que la motiva i que esposicioni per tal de garantir el model lingüísticcatalà que des de fa més de 30 anys s'està aplicantsense problemes al nostre país. Així mateix, instemtotes les formacions democràtiques del Parlamentde Catalunya a defensar l'actual model de maneraclara, explícita i sense ambigüitats, tant a Catalunyacom a les Corts Generals espanyoles.

La Plataforma per la Llengua es compromet atreballar amb més intensitat que mai per defensarla llengua catalana, factor d'identitat i instrumentde cohesió social, i fa una crida a la ciutadania pertal que prengui consciència del moment greu i críticque estem vivint i que actuï, participant i donantsuport a les accions que l'entitat durà a termeproperament. Al mateix temps que proposem lamobilització ciutadana treballem per demostrar queel Tribunal Suprem s'ha excedit en les sevesfuncions, que només li permetien arbitrar sobretres casos concrets i no arribar a conclusionsgenerals a partir de tres denúncies concretes querepresenten un percentatge ínfim en relació ambtot el sistema educatiu.

Teresa CasalsÀrea d'Educació i universitats

18

Demanem uncompromís per lallengua a les forcespolítiques

Amb motiu de les eleccions al Parlament deCatalunya del passat 28 de novembre, laPlataforma per la Llengua va elaborar undocument instant a les diverses forcespolítiques que hi concorrien que escomprometessin a dur a terme polítiques enl'àmbit lingüístic. Els partits polítics vanrespondre de maneres diverses, peròmajoritàriament van expressar la sevapredisposició positiva a seguir treballantqüestions relatives a la llengua catalana.

L'objectiu era establir un diàleg amb lesformacions per poder conèixer les mesuresprevistes per tal d'avançar vers el plereconeixement dels drets lingüístics delscatalanoparlants, en igualtat de condicions ambla resta de comunitats lingüístiques europeesi de l'entorn de països de tradició democràticaamb un nombre similar de parlants.

El document recollia 10 punts relatius a àmbitscom ara els drets dels consumidors, l'aplicacióde la Llei d'acollida, la plena oficialitat del catalàper tal que sigui llengua oficial d'estat ol'equiparació entre el català i el castellà pel quefa a les obligacions que tenen els ciutadans iles empreses. Perquè cal recordar queactualment existeixen més de 500 disposicionsimpositives del castellà a casa nostra. Endefinitiva, es demanava a les formacionspolítiques que treballessin per tal que els

ciutadans catalanoparlants deixin de ser lacomunitat més desprotegida legalment enrelació amb les comunitats lingüístiquescomparables d'aquest context, i deixin de seruna excepció.

El document es va fer arribar a Convergència iUnió, Partit dels Socialistes de Catalunya,Esquerra Republicana de Catalunya, PartitPopular, Iniciativa per Catalunya Verds,Ciutadans, Reagrupament i Solidaritat Catalana.Amb l'excepció de Ciutadans i del PartitPopular, la Plataforma per la Llengua haconstatat l'interès de la gran majoria de lesformacions polítiques contactades, que s'hanmostrat receptives al document elaborat i a lanecessitat de treballar en favor de la llengua.

La Plataforma per la Llengua demana que tantel nou president del Govern com lesformacions polítiques que són representadesal nou Parlament català tinguin un compromísferm, ambiciós i intel·ligent amb la llengua icultura catalanes, amb l'objectiu de superar elsefectes de l'alta politització de la sentència delTribunal Constitucional espanyol i amb elconvenciment d'avançar per tal que el catalàdeixi de ser una de les llengües mésdesprotegides d'Europa.

Daniel MundetSecretariat de la Plataforma per la Llengua

Políticalingüística

Podeu veure el document lliurat als diferents partits a:www.plataforma-llengua.cat/estudis

19

Des que es féu pública la sentència del TribunalConstitucional (TC) del 28 de juny, els partits i lesentitats contràries a la normalització lingüística hanposat la seva maquinària en marxa per tald'interposar una bateria de recursos contra totanormativa que faci referència a l'ús del català d'unamanera o d'una altra. Aquests en són alguns, peròmalauradament creiem que en vindran més.

> El 27 de setembre de 2010 el TC admet a tràmitel recurs presentat per la Defensora del Pueblo (ainstàncies de la plataforma Impulso Ciudadano, afí alpartit polític Ciutadans) contra la Llei 10/2010 de 7de maig d'acollida de les persones immigrades iretornades a Catalunya.

> El 25 d'octubre de 2010 la Secció Cinquena del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya acorda suspendrecautelarment alguns articles del Reglament d'ús de lallengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona, ainstàncies d'un recurs presentat pel president del GrupMunicipal del PP Sr. Alberto Fernández Díaz. També lamateixa secció del TSJC i en la mateixa data acordasuspendre cautelarment alguns articles del Reglamentd'ús de les llengües catalana i occitana (aranesa) de laDiputació de Lleida, a instàncies de la plataformaConvivencia Cívica Catalana.

> El PP i la Defensora del Pueblo (a instàncies de laplataforma Impulso Ciudadano, afí al partit políticCiutadans) van interposar recurs d'inconstitu-cionalitat contra la Llei 22/2010 de 20 de juliol delCodi de consum de Catalunya. Ambdós recursosvan ser admesos a tràmit el dia 3 de novembre de2010 i es troben pendents de resoldre.

> El 10 de novembre de 2010 el TC admet a tràmitels recursos d'inconstitucionalitat presentats pel PPi la Defensora del Pueblo (a instàncies del partitpolític Ciutadans en un recurs anunciat el Dia de laHispanidad) en contra de la Llei 20/2010 de 7 dejuliol del cinema, esgrimint que aquesta llei vulnerael dret de fer servir el castellà amb llibertat.

> El 22 de desembre de 2010 es fan públiques tressentències idèntiques dictades pel Tribunal Supreminstant que el castellà es reintrodueixi a l'escola coma llengua vehicular d'ensenyament. Aquestessentències pretenen invalidar el model d'immersiólingüística del sistema educatiu a Catalunya.

> També volem recordar que la Llei d'educació deCatalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya l'1de juliol de 2009, va ser recorreguda pel PP i estàpendent de la resolució del TC.

Aquestes resolucions són fruit de la sentència delTribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut d'Autonomiade Catalunya. La Plataforma per la Llengua vol destacarde nou que aquesta sentència va contra la voluntatmajoritària del poble de Catalunya expressadalliurament a les urnes, i que representa una vulneracióal legítim exercici legislatiu dels representants escollitspel poble català. A més, la Plataforma per la Llenguavol recordar que la sentència confirma que a l'Estatespanyol hi ha ciutadans de primera i de segona.Demanem que les institucions catalanes continuïnaplicant totes aquestes normatives passi el que passiamb l'admissió d'aquests recursos, i creu que elTribunal Constitucional torna a confirmar que l'Estatespanyol tanca la via a la igualtat de drets lingüístics.

Marc CristiàÀrea d'Empresa i consum

TC: cronologia de recursoscontra la nostra llengua

Entrevista

¿Quan va començar a parlar en català i quin fou elmotiu que el va empènyer a fer-ho?Nosaltres arribem a Catalunya un 9 de novembre de l’any1967. Començo a treballar en un taller al costat del parcde la Ciutadella, “Talleres Domènech”, i gairebé totsparlaven en català. Els clients parlaven en català i, pertant, vaig tenir la sort que durant el temps que vaig estaren aquell taller vivia en català amb aquella gent i ambaquella família. I t’anaves introduint en la necessitatd’aprendre la llengua. Després d’aquest taller vaig fer laprova per anar a treballar a la Rénault. Volia arribar a seroficial de primera, però havia d’aprovar un examen. Noel podia fer fins que no acabés el servei militar i vaigcomençar a fer de recepcionista al taller, i havia de rebreels clients que venien a reparar el cotxe, però no ho podiafer perquè no parlava català. I em vaig quedar molt trist.Em deia: “jo no puc accedir en aquest lloc de treballperquè no sé català i no puc atendre un client”. Però hoentenia perfectament.

I no es va rebotar?No, jo vaig entendre que era una raó. Si ve un senyor areparar el cotxe i està a la seva ciutat, com a mínim l’hasd’atendre en la seva llengua. I la Rénault tenia aquestanorma establerta. Vaig anar al servei militar una micatocat, i després sí que em van deixar fer la prova i la vaigaprovar. I ja era oficial de primera. La mili la vaig fer a SantCliment Sescebes, i va ser a la mili que vaig descobrir,gràcies als companys, la importància que tenia la llenguacatalana per als meus amics catalanoparlants. I parlantamb uns i altres vas agafant el sentiment de pertànyera algun lloc. El català s’ha d’aprendre parlant-lo.

¿I què va ser allò més difícil d'aprendre català o decomençar a parlar-lo públicament? ¿És a dir, quines

persones, situacions, contextos... van afavorir o li vanfacilitar o dificultar el procés d'adopció?Jo no m’he topat amb ningú que m’hagi dit res perquèparli en català o perquè et sentis més d’aquí o d’allà...;més aviat al contrari. És un sentiment que la gent portaa dintre. En canvi, alguns els hi dóna per estar 50 anysaquí i no diuen ni “bon dia”. I viuen d’esquena a unarealitat que existeix. Però en canvi estan molt orgullososque els seus fills i els seus néts parlin català. Crec queaquesta gent que porta aquí 50 anys i que no parla encatalà és perquè no es decideix, no han fet el pas.

¿Vostè alguna vegada s'ha sentit o l'han fet sentir maiun “catalanoparlant de segona”?Ja estem amb el mateix de sempre. El català és massaeducat i aleshores quan noten que fots una castellanadaquan parles català sovint canvien de llengua i això etmargina i aleshores et sents malament. I això li ha passata tantíssima gent que ha dit “doncs ja no hi parlo més,ja no ho intento més”. Vosaltres sou poc cabrons perquècanvieu de llengua i no faciliteu que nosaltres hi puguemaccedir. Però també hi ha molts catalans que no ho fanperquè “tu no ets dels nostres”. Això està malament.Catalunya té una llengua pròpia que ens uneix a tots.

O sigui que els catalanoparlants d’origen usboicotegem...Sí, sense donar-vos compte. Vosaltres ho feu per sermassa educats.

En la roda de premsa de presentació de la guia El

Entrevista feta perJordi Manent, Carmen Pérez i Puri Pinto

20

Justo Molinero Calero

Empresari dela comunicació

Nota: el lector s’adonarà que, d’acord amb l’entrevistat, hem marcaten cursiva algunes expressions sintàctiques en català però que sónd’arrel castellana. És una manera pedagògica de fer veure que enl’aprenentatge d’una llengua, i encara més per una persona que noha estat escolaritzada en català, es cometen errors en el camí delseu perfeccionament.

Justo Molinero Calero (Villanuevade Córdoba, Còrdova, 1949) ésempresari de la comunicació,locutor de ràdio i presentador detelevisió. És president del GrupTeleTaxi, que inclou, entre d’altres,Ràdio RM, Ràdio Tele-Taxi i TeleTaxiTV, a més de la companyiadiscogràfica Moval Music. Arribà aCatalunya el 1967, i exercí demecànic i de taxista. El 1982 creàRàdio Tele-Taxi, originàriamentpensada com a emissora per alstaxistes. Dirigeix i presentaprogrames de ràdio i de televisió.La seva trajectòria ha rebut diversosreconeixements, com el PremioOndas 2006. Molinero és un homecompromès públicament ambCatalunya i amb la llengua catalana.

“Quan la Plataforma per la Llengua em va demanarla meva col·laboració, ho vaig entendre com unpas important cap a la meva persona dient-me:«Vine, perquè tu també ets dels nostres»”

FOTOS: GRUP TELETAXI.

Perfil

22

Entrevista

“Jo crec que el català té futur. El català és de tots i tambécosa de tots. Però el català s’ho ha de creure. S’ha decreure que té una eina bona, que el català ben parlat ésuna llengua molt guapa i que per tant val la pena”

català també és meu vostè va expressar la sevasorpresa pel fet que li haguéssim demanat que laprologués. Per què? Què l’ha animat a acceptar a ferel pròleg de la guia?Quan em van demanar que fes el pròleg d’aquesta guiajo ho vaig entendre com un pas important cap a la mevapersona dient-me: “Escolta, vine, perquè tu també etsdels nostres”. I és el que intenta aquest llibre, que estàmolt ben fet. El llibre reclama la possibilitat que uncastellanoparlant pugui desenvolupar-se en català ambl’ajut dels catalanoparlants que no canvien de llengua.Crec que va ser un pas i per tant em va fer il·lusió.

I què creu que aporta aquesta guia? La guia i tambéel seu apadrinament.Aquest és un llibre que els Reis d’Orient haurien de portara molts llocs perquè molta gent el llegeixi. Entens moltescoses perquè està escrit per gent que ha tingut problemes.És una bona eina per a arribar a gent que s’hi veuràreflectida. Un cas igual que el meu. Què passa si utilitzoel català? Què em diran? Tinc de renunciar a la mevallengua? Si no has de renunciar a res! Teniu una eina ales vostres mans que no sabeu fins a quin punt li pot ferbé a la gent. És molt bona, i enriqueix. El català és detots i també cosa de tots.

¿Vostè es veu com un cas poc habitual entre elscatalans castellanoparlants que viuen a l’àreametropolitana de Barcelona? És a dir, ¿creu que gentdel seu entorn també actua com vostè o si no ho faés perquè no s’hi atreveixen, perquè els fa vergonya?Segurament no actuen com jo perquè els fa vergonya ohan tingut alguna experiència dolenta quan han intentatparlar i els han deixat malament. Imagina’t que estàs fentun esforç per parlar una llengua i l’altre de seguida et

deixa amb el cul enlaire. Penses: “molt bé!”.

¿Com gestiona en la seva vida quotidiana les diferentsllengües? Quan i amb qui parla en castellà i quan iamb qui parla en català?No és un problema per a mi, això. Passa que si coneixesuna persona, i la coneixes en castellà, parles en castellà,i després costa canviar de llengua. I amb això hi hacatalanoparlants que també els deu passar com a mi.Però si hi ha persones que sempre em parlen en català,jo els dic: “Escolta, jo us ho agraeixo perquè és la maneraque jo també pugui practicar”.

Entenem que la seva emissora, pel tipus o gènere demúsica que treu, que n’hi ha molta en castellà i pocaen català, i després per l’entorn, també, i els oients,hagi de ser en bona part en castellà. ¿Però en lamateixa emissora vostè també procura que hi hagiuna certa presència del català?I tant, i tant. Fem programes en català. Posem la quotaen català, la superem quant a música cantada en català.És molt important que en la nostra emissora el catalàcantat tingui presència. Busquem cançons molt guapesque volem que quedin en la memòria de la gent i quefins i tot les arribin a cantar.

¿Quina recomanació faria als castellanoparlants quesaben parlar el català però que afirmen que tenenvergonya de fer-ho?Que no cal donar importància al que no té. I si es trobenamb entrebancs, res, cal seguir endavant. Perquè trobarana molts amics i coneguts que els diran: “Gràcies. Mira,estàs donant el pas, parlant en català, no?”. No cal donarimportància al que pensin els altres. Has de fer el pas. Quetindràs vergonya?: sí! Que no ho parlaràs bé?: per suposat.

“Un castellanoparlant no s’atreveix a parlar en catalàpossiblement perquè en algun moment l’han contestatmalament o li han canviat de llengua quan ell estavail·lusionat. S’ha sentit ferit en el seu orgull personal”

23

Que algú et dirà que has fotut la pota? Segur! Però avuihas fotut la pota i demà ja no amb aquesta expressió.

¿Vostè creu que el català s’ha polititzat massa en elsdarrers anys i que s’ha donat poca importància aaquests aspectes qualitatius, psicològics, emocionals,etc. i que fins i tot alguns castellanoparlants han tingutla sensació d’ofec?És possible. I hi ha hagut extrems que no hi han ajudat.Però al carrer no hi ha cap conflicte.

¿I què fa que un castellanoparlant no s’atreveixi aparlar en català?Possiblement perquè en algun moment l’han contestatmalament o li han canviat de llengua quan ell estavail·lusionat. S’ha sentit ferit en el seu orgull personal. Loimportant és parlar en català, entendre-s’hi és lo fonamental.I si fan una catalano-castellananada no passa res. Amb eltemps hi aniran guanyant. Jo he fet el pas i vull que elfacin tots. També els que no s’ho plantegen. Això de lallengua també ho arreglarà una mica el pas del temps.

¿Què els aconsellaria als pocs pares i marescastellanoparlants d’origen que dubten davant lautilitat de la immersió lingüística? Ens referim al sectorde Ciutadans, una part del PP...Jo no sé si hi ha molta gent que pugui dubtar d’aquestautilitat. Els pares el que no poden permetre és que el diade demà els seus fills puguin ser marginats d’un lloc detreball precisament per no parlar bé o escriure la llengua.Mireu, estem a Catalunya, demà s’hauran d’anar adesenvolupar amb la seva vida professional i, per tant, sitenen el català tindran més portes obertes. Des de l’any1968 cap aquí hem caminat molt.

Segons algunes enquestes el 70% dels

catalanoparlants ens passem al castellà quan el nostreinterlocutor és castellanoparlant encara que entenguio sàpiga parlar el català. Per què creu que ho fem,nosaltres, això?Durant molts anys hem dit: “Catalunya som sis milions”.Els costa molt dir que ara som 7 milions i mig. És comsi hi hagués una barrera d’aquest milió i mig que ha vingut.Abans va ser un altre milió, però ja estava així i ja estavamig acceptat. Ara n’hi ha set i mig. ¿Estem disposats aacceptar que aquesta gent també són catalans de fet ide dret?

O sigui que nosaltres posem les barreres?Clar.

¿I quines iniciatives creu que s’haurien de fer des dela societat civil per promoure més l’ús del català?¿Què creu que podria fer més la Plataforma per laLlengua? Alguna idea?No ho sé... Caldria pensar-ho. Però és important que elcatalà s’obri a nous espais. En la música, per exemple.Jo vaig produir un disc de flamenc cantat en català ara fauns quatre o cinc anys, però no va tenir bona acollida. Iés que de vegades des de l’Administració et diuen quetu ets aquest i jo sóc l’altre. Jo volia que aquest fos undisc-llibre que anés a les biblioteques de tot Catalunya,però no es va poder fer.

Potser encara no estàvem prou preparats per a aquestafusió...És possible. Aquí a Catalunya hi ha un sentiment que lamúsica que agrada a tots els catalans ha de ser rock encatalà. I no és això. El català és ric també en el seu voca-bulari. I per tant hauríem de treballar més en aquest punt.

Sí, segurament durant els anys 70, 80 i 90 els referents

24

Entrevista

musicals en català s’han limitat a la Nova Cançó i alrock català. Però en els últims anys ha sortit músicamelòdica, dance, hip-hop, pop i molts altres estils encatalà. Poc a poc es van trencant vells esquemes.D’altra banda, ¿quina opinió li mereixen les polítiqueslingüístiques adoptades pels governs de CiU i deltripartit?Hi va haver un avanç molt fort durant el mandat de CiUamb l’aprovació de la llei lingüística, amb la proliferaciód’emissores que feien la seva programació en català,amb la creació de la Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió, TV3, Catalunya Ràdio... Ha estat un granesdeveniment i un avanç important quant a la llenguai perquè la gent de Catalunya pugui viure també encatalà i expressar-se en català. Darrerament en quès’ha avançat? Jo crec que no s’ha avançat gaire. Devegades se’n parla tant que es perd més el tempsparlant que no fent. Crec que s’ha de fer més i parlarmenys.

En la mesura que el català es vagi normalitzant, ¿quinha de ser el paper del castellà a Catalunya?És una llengua important que parlen molts milions depersones al món i que expressa el sentiment de moltagent. I és un vehicle de comunicació fonamental al móni a Espanya, és clar. El castellà, però, no quedarà mairelegat a Catalunya. Hi ha algú que pot dir que “hi perdréi deixaré de parlar en castellà”. No, escolta, al contrari,serà més enriquidor.

¿Vostè ha defensat la necessitat que Catalunya tinguiun estat, que hi tenim dret?Sí.

¿Creu que seria més beneficiós per a la llengua catalana

el fet de tenir un estat? I si és sí, per què?Confio que la gent no entengui malament el que dic. Jocrec que els catalans tenen dret a viure a la seva terra,a Catalunya, en català. Ara, en determinats ambients ésdifícil viure en català. Per tant, en el moment que Catalunyasigui un estat, suposo que seria molt més fàcil que elcatalà es pogués desenvolupar amb normalitat a la sevaterra.

¿Per què pensa que el català ha de ser la llenguacomuna de Catalunya?Perquè ho és. El que no seria normal és que a Françal’idioma comú fos l’espanyol, ni a Espanya el francès. ACatalunya és el català. El país té una llengua pròpia, i siels catalans s’ho creuen, endavant. Si no ens ho creiem,pleguem.

Per Ciutadans també ho és el castellà. O més el castellàque el català.Ciutadans representa el que representa. No tothom caminaper la dreta i els carrers tenen dreta i esquerra. I hi hagent que camina per l’esquerra perquè li agrada anar perl’esquerra. I també trobes algun tio que va per l’autopistacontra direcció. I a sobre esperen que t’apartis. Però aixòno vol dir que la majoria de la gent vagi per la dreta.

¿Com veu la situació de la llengua catalana en presenti quin futur li augura?Jo crec que s’ha fet un avanç important. Va pel bon camíi en no molt de temps pot funcionar bé. I a més estàvenint gent de fora d’Espanya i d’altres països que estàagafant el català com a llengua seva. Jo crec que el catalàté futur. Però el català s’ho ha de creure. S’ha de creureque té una eina bona, que el català ben parlat és unallengua molt guapa i que per tant val la pena.

“Ciutadans representa el que representa. Hi ha gent quecamina per l’esquerra perquè li agrada anar perl’esquerra. I també trobes algun tio que va per l’autopistacontra direcció. I a sobre esperen que t’apartis”

25

26

Premis

La Plataforma per la Llengua ha guanyat un nou guardó a la seva tasca,el Premi de Voluntariat en la modalitat d'àmbit nacional. Es tracta deltercer premi que l'organització guanya en un mes i mig i el sisè enquatre anys. El guardó premia el projecte de parelles lingüístiques pera joves coordinat per l'àrea de Participació i voluntariat de la Plataformaper la Llengua, que ha estat possible gràcies a una subvenció delprograma Joventut en Acció de la Unió Europea. Des de la Plataformaper la Llengua manifestem la nostra satisfacció per aquest noureconeixement, que avala la política de voluntariat de l'entitat i queens encoratja a continuar fent la nostra feina amb més motivació iambició, amb l'objectiu de situar-nos com a entitat capdavantera ide referència de la societat civil en l'àmbit de llengua.

El lliurament dels premis es va fer el passat 14 de desembrecoincidint amb el Dia Internacional del Voluntariat. La responsabledel projecte de parelles lingüístiques per a joves, Laura Camps, varecollir el guardó i va esperonar a tots els assistents a continuarendavant amb el voluntariat, "ja que és la base i el pilar de laciutadania que fa evolucionar i tirar endavant a la societat, que té lasort de gaudir-ne". Més de 250 persones es van aplegar percommemorar la jornada. Els Premis Voluntariat, que aquest anyarribaven a la 18a edició, reconeixen la tasca feta en tres modalitats:el premi de l'àmbit nacional, que és el que ha guanyat la Plataformaper la Llengua; el premi de la modalitat local i comarcal, que va rebrel'Associació Down Lleida; i el Premi Voluntariat per votació popular,que va ser per a Adama i el seu projecte de teràpies naturals per ala inclusió social de sectors desfavorits.

La Generalitat de Catalunya va crear els Premis Voluntariat amb undoble objectiu: possibilitar un reconeixement social i institucionaldel voluntariat i premiar i impulsar les actuacions de les associacionsque amb el seu desenvolupament contribueixen a fer una societatmés justa i solidària.

Guardó de reconeixemental voluntariatque mou lanostra entitat

El passat 6 de novembre,gràcies al projecte delVoluntariat lingüístic juvenil, laPlataforma per la Llengua varebre un nou guardó, el IXPremi al projecte associatiu2010 que atorga el ConsellNacional de la Joventut deCatalunya (CNJC). ÒscarEscuder, president de l'entitat,va recollir el premi de la mà del’aleshores secretari deJoventut de la Generalitat deCatalunya, Eugeni Villalbí. L'actecomptà amb la presència del’aleshores consellera deTreball, Mar Serna, i de VíctorAlbert, president del CNJC. Estracta d'un reconeixement peltreball en la inclusió social de lanova ciutadania i pel foment delvoluntariat i el respecteintercultural.

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

Premi al millorprojecteassociatiu!

Francesc RevertéPlataforma per la Llengua

27

Sis premis enquatre anys

Premi Nacional de Cultura 2008a la Projecció Social de la LlenguaCatalana (atorgat per laGeneralitat de Catalunya)

PremisNacionalsde Cultura

2008

Premi Popular Voluntariat 2008en l'apartat de votació popularpel projecte Voluntariat per lallengua i la cohesió social(atorgat per la Secretaria d'AccióCiutadana de la Generalitat deCatalunya)

2008

PREMISVOLUNTARIAT

16a EDICIÓ

Premi Voluntariat d'àmbit nacional2010 (atorgat pel Departament deGovernació de la Generalitat deCatalunya, la Diputació deBarcelona, l'Ajuntament deBarcelona i la Federació Catalanade Voluntariat Social)

PREMISVOLUNTARIAT

18a EDICIÓ

2010

Premi Abacus 2010 en lacategoria de Cultura (concedit perAbacus Cooperativa)

2010

Premis

Premis Ateneus 2007 als mitjansde comunicació d'associacionsculturals: La Corbella, millorrevista d'associacions culturals(atorgat per la Federaciód'ateneus de Catalunya)

2007

Premi al Projecte associatiu delConsell Nacional de la Joventutde Catalunya 2010

2010

PremiConsell

Nacional dela Joventut

La Plataforma per la Llengua ha rebut un nou premi ala seva trajectòria. L'entitat va rebre el passat 5 denovembre el Premi Abacus 2010 en la categoria deCultura. El premi, que entrega cada any AbacusCooperativa, ha estat lliurat a l'organització per la feinarealitzada en favor de l'acollida lingüística.

El premi, a més, s'ha aconseguit enfront de doscompetidors de nivell: el grup musical Manel i lacompanyia Circ Cric, un fet que reforça el mèrit quesuposa haver rebut aquest guardó. El fet que laPlataforma per la Llengua hagi obtingut aquest premiés un reconeixement important que servirà per donarmés ressò i visibilitat a les campanyes que porta aterme la nostra organització amb l'objectiu de difondrela llengua catalana com a llengua comuna i eina decohesió social.

La Plataforma perla Llengua guanyaun dels PremisAbacus 2010

FOTO. ABACUS COOPERATIVA.

28

L'experiència del Voluntariatlingüístic juvenil. Sota aquesttítol vam presentar el passatjuliol a la Casa Elizalde deBarcelona un opuscle perexplicar aquesta primeratongada del projecte de parelleslingüístiques juvenils. L'exitósresultat d'aquesta edició ens haesperonat a continuar fent-ned'altres, ara la segona, que jacompta en aquests momentsamb més de 14 parelleslingüístiques, totes ellesformades per persones de 16 a30 anys.

Durant les seves trobadessetmanals, decideixen lesparelles mateixes quinesactivitats els ve més de gustfer. Des de passejar o prendreun cafè a anar al mercat o bédonar a conèixer activitats de laseva vida quotidiana, fins aconvidar-se a participar en lesactivitats de les entitats onpertanyen, en els esports oaficions que practiquen.

Tot plegat, la voluntat delprojecte va una mica més enllàdel que seria practicar el català,

cosa que ja es fa. És sens dubteuna manera d'acostar-se d'unaforma amena i quotidiana a lasocietat catalana i obrir lapossibilitat de poder ampliar elscercles de coneguts i amistatsdonant a conèixer la societatd'acollida. És per això que abanda de l'hora i mitja setmanalon les parelles lingüístiques estroben, també s'organitzenactivitats socioculturals amb totel grup de participants per tald'intercanviar les experiències,conèixer-se millor i trobar laforma d'eixamplar els seuscercles.

A més a més, convidem adiferents entitats a participar enel projecte, des de les mateixesque formen part de la xarxad'entitats d'immigrants ambquè col·labora la Plataforma perla Llengua fins a d'altres entitatsinscrites al Consell Nacional dela Joventut o bé que tenen coma prioritat l'acollida de personesnouvingudes. La col·laboraciópot ser de forma més estretaintentant integrar el projecte atots els membres de la seva

entitat, on la seva associación'és la referència, o bé derivant-nos les persones interessadesper tal que nosaltres coordinemles parelles i les activitatsparal·leles.

En resum, allò que ésextraordinari d'aquest programaés que, més enllà de qui és elque aprèn o ensenya el català,és un intercanvi de totes totes...i en això tothom hi surtguanyant!

Tot indica que a la proposta dellei de creació de l'AgènciaCatalana del Voluntariat, quesegurament s'aprovarà a lalegislatura que tot justcomença, farà que el voluntariatlingüístic aparegui com un delssubàmbits emergents. Aquestreconeixement a aquestamodalitat de voluntariat calentendre-la com la constatacióque la llengua no és només untret cultural sinó també unvehicle social que ens permetconviure a tots amb igualtatd'oportunitats.

El voluntariatlingüístic jove

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

Participació ivoluntariat

29

Quan es va fer pública la sentència del TribunalConstitucional (TC), la Plataforma per la Llenguava emetre un comunicat manifestant el seu rebuigmés enèrgic. Aquesta sentència representa unaregressió dels drets lingüístics de la llenguacatalana i una vulneració dels drets dels ciutadans,dels parlants i del poble de Catalunya. Encara quepretén ser una interpretació jurídica, la sentènciaconstitueix un dictamen polític i partidista quebusca retallar els drets lingüístics dels catalans ide les seves institucions. La sentència i la sevafonamentació representen un clar atac al respectei a la decisió d'autogovern d'un poble i a la sevadignitat. I és evident que posa de manifest el baixnivell de la qualitat de la democràcia espanyola.

En matèria de llengua, la sentència suprimeix idesnaturalitza el contingut que es deriva de ladeclaració del català com a llengua pròpia iprescindeix del fet que, més enllà d'un contingutjurídic, la qualificació de llengua pròpia té unasignificació històrica i sociològica inalienable. El TCretalla el concepte del català com a llengua oficiali redueix els drets que es recullen en la declaraciód'”oficialitat”.

A més, però, la resolució ignora i contradiusentències del mateix TC que anteriorment jas'havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.

Això evidencia l'alta politització d'aquesta sentènciaque, de manera excepcional a la Unió Europea,manté una llengua de la dimensió de la catalanaen una situació de subordinació jurídica idiscriminatòria.

La Plataforma per la Llengua va advertir i adverteixque la sentència pot afectar tant les lleis aprovadesi l'acció política com la futura activitat legislativacatalana, ja que la darrera competència sobre lallengua catalana sempre serà de l'Estat, supeditantaixí la voluntat política en matèria de llengua de lesinstitucions catalanes a les espanyoles. Per totplegat, des de la Plataforma per la Llengua vaminstar en el seu moment al Govern de laGeneralitat, al Parlament de Catalunya i alsresponsables polítics catalans que pactessin unaresolució en què s'acordés:

1. Aplicar les lleis aprovades pel Parlament deCatalunya tal com han estat aprovades pelsrepresentants del poble de Catalunya idesacatar la sentència si calia.

2. Reformar en profunditat i sense límits el marcvigent per tal que els drets lingüístics delsciutadans i ciutadanes catalans es garanteixinen les mateixes condicions que la resta dellengües europees amb un nombre similar deparlants.

El posicionament de la Plataforma per la Llengua enconèixer la sentència del Tribunal Constitucional

Uns mesos després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut deCatalunya, la Plataforma per la Llengua vol destinar les planes següents de LaCorbella a explicar a fons com afectarà la resolució a la nostra llengua i a analitzarquins aspectes es modifiquen respecte la proposta aprovada pel Parlament deCatalunya. En el proper número continuarem tractant els efectes de la sentènciamitjançant l'anàlisi d'un estudi jurídic que hem encarregat.

La sentènciacontra l’Estatut

30

Amb la sentència del Tribunal Constitucionalespanyol (TC) retallant i reinterpretant articles del'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, hementrat en un nou escenari, que cal analitzar ambmolt de deteniment. La Plataforma per la Llenguaha encarregat a un grup de juristes experts entemes constitucionals una anàlisi en profunditatde la sentència. Esperem que en el propernúmero de La Corbella us en puguem presentarles conclusions principals. De moment, i ambl'objectiu de poder fer una primera aproximacióde l'abast de la sentència, presentem una anàlisiamb perspectiva històrica dels principals àmbitson la llengua catalana ha estat retallada en elsdiversos estatuts que ha tingut Catalunya.

El nostre anàlisi històric el fem comparant lesdisposicions lingüístiques de:1. Projecte de Constitució provisional de la

República Catalana de 1928, dita Constitucióde l'Havana.

2. Projecte de l'Estatut de Catalunya de 1931, ditde Núria (aprovat en referèndum), i l'Estatut deCatalunya de 1932 (amb les modificacions perpart del Govern espanyol de l'Estatut de Núriai vigent durant part de la Segona República).

3. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, dit deSau, de 1979.

4. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2005aprovat pel Parlament de Catalunya, l'Estatut de2006 modificat per les Corts espanyoles iaprovat en referèndum, i de l'Estatut de 2006

aprovat en referèndum i modificat posteriormentper la sentència del Tribunal Constitucional.

No hem inclòs en aquest article l'Estatut del'Autonomia de Catalunya de 1919 aprovat perl'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya.

Es tracta de 4 moments polítics molt diferentsperò que, com veurem, tenen en comú unavoluntat per garantir un marc jurídic propi i sòlidper a la llengua catalana. A més, tots 4 textosorgànics també comparteixen una retallada perpart de l'Estat espanyol amb l'objectiu dedesnaturalitzar la seva essència original. Acontinuació exposem les principals conclusionsde la nostra anàlisi que, com ja hem dit,completarem en el proper número de La Corbella.

Oficialitat i reconeixement

La constitució de l'Havana i l'Estatut de Núria de1931 reconeixien com a única llengua oficial deCatalunya el català. En el cas de l'Estatut de Núriaes fixava algunes excepcions pel que fa a lesrelacions amb la República espanyola. L'Estatutde 1932 i de 1979 assenyalen com a llengüesoficials el català i el castellà, i els estatuts de 2005i 2006 el català, el castellà i l'occità. L'Estatutsentenciat de 2006 elimina de facto el català coma dret històric, cosa que reconeixien els altresdos estatuts de 2005 i 2006. El motiu és que elreconeixement de drets històrics només es potfer per a les comunitats forals.

Comparativa dels estatuts d'autonomiaen la història de Catalunya i lasentència del Tribunal Constitucionalsobre l'Estatut del 2006

La sentènciacontra l’Estatut

31

Ús oficial a les administracions

És interessant analitzar l'evolució de la regulacióde l'ús del català en l'àmbit de lesadministracions. Així, tant la Constitució del'Havana com l'Estatut de Núria (amb l'excepcióde les relacions amb el Govern de la República)assenyalaven que la llengua de l'administracióera el català, l'Estatut de 1932 diu que la llenguade les administracions catalanes ha de ser elcatalà i el castellà, i només el castellà pel que faa les relacions amb l'Estat espanyol. L'Estatut deSau només assenyala que la Generalitat ha degarantir l'ús oficial del català i del castellà.

En canvi, els avenços aconseguits per l'Estatutaprovat pel Parlament de Catalunya el 2005, pelsquals el català és la llengua preferent i normal detotes les administracions públiques a Catalunya,queden retallats a l'Estatut aprovat per les Cortsel 2006, on ja s'exclou la preferència del catalàen les administracions de l'Estat a Catalunya.Posteriorment, queda severament modificat perla sentència de l'Estatut de 2006, en què s'eliminal'ús preferent, fins i tot per a les administracionscatalanes.

A més a més, la sentència ens treu tant el dretcontingut a l'Estatut de 2006 d'adreçar-se en catalàals òrgans constitucionals de l'Estat com lanecessitat d'acreditar el català per al personal del'administració de l'Estat, en tots dos casos sempreque aquest dret no es desenvolupi per una llei

estatal, cosa que, malauradament, dubtem que esfaci. En definitiva, el concepte de llengua pròpiaper al català resta afectat, i les competències de laGeneralitat de Catalunya limitades i laminades.

Drets i deures

En la Constitució de l'Havana quedava molt clarel deure del català, i només del català. A l'Estatutde Núria de 1936 i l'Estatut de Sau de 1979, elcatalà resta garantit com a dret, amb matisosdiversos. No és fins a l'Estatut de 2005 ques'equipara el deure del castellà establert per laConstitució espanyola al del català. S'estableixque totes les persones a Catalunya tenen el deurei el dret de conèixer tant el català com el castellà.La sentència del Tribunal Constitucional sobrel'Estatut de 2006 elimina el deure de conèixer elcatalà per als ciutadans de Catalunya, i recuperala desigualtat de deure de les dues llengüescooficials: el castellà és un dret i deure universalper als ciutadans de Catalunya, i el català tan solsun dret. És només un deure restringit a personesque exerceixin determinades tasques coml'educació o serveis a l'administració catalana.Per tant, segons es desprèn de la sentència, elsciutadans de l'Estat espanyol tornen a serdiscriminats en funció de la seva llengua.

Competències en llengua

Així com en la Constitució de l'Havana Catalunyaté totes les competències en matèria de llengua,

Daniel Mundet i Bernat GasullMembres de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua

32

els estatuts de Núria, de 1931 i de 1979restringeixen aquestes competències bàsicamenten cultura i ensenyament. Els estatuts de 2005 i2006 donen plenes competències a la Generalitatde Catalunya en matèria de llengua pròpia (catalài occità). En canvi, la sentència del TribunalConstitucional restringeix aquestescompetències. Dóna marge a l'estat per a legislarsobre la llengua catalana i amb totes lesconseqüències que això comporta. En aquestsentit la competència exclusiva de la Generalitaten matèria de llengua pròpia queda delimitadaindirectament per la fonamentació jurídica de lasentència del Tribunal Constitucional.

Relacions amb altres territoris de parlacatalana

Aquest punt no ha estat tocat per la sentència i,per tant, la Generalitat de Catalunya ha depromoure la cooperació amb altres territoris deparla catalana i establir-hi convenis, sensenecessitat de demanar-ne autorització a les Cortsgenerals com assenyalava l'Estatut de 1979.

Ensenyament

Tant la Constitució de l'Havana com l'Estatut deNúria establien que el català és la llengua del'ensenyament, i deixaven clar l'obligatorietat deconèixer-ne la llengua castellana (a la Constitucióde l'Havana l'obligatorietat del castellà hi ésnomés a l'ensenyament secundari, i a l'Estatut

de Núria a primària i secundària). Un dels gransavenços dels estatuts de 2005 i 2006 consisteixa establir en llurs textos el català com a llenguanormalment emprada com a vehicular id'aprenentatge en l'ensenyament universitari i nouniversitari. El gran canvi de la sentència delTribunal Constitucional consisteix a dir que tantel català com el castellà poden ser la llenguanormalment emprada com a vehicular en totl'ensenyament, deixant en mans de la Generalitatde Catalunya poder establir l'ús de la llengua enel sistema educatiu (també en dóna potestat al'Estat), sempre i quan el dret a rebrel'ensenyament en català i castellà resti garantit.És a dir, l'ensenyament vehicular en català es potmantenir, però deixa d'estar blindat per l'Estatutd'Autonomia i, per tant, exposada a lesinterferències estatals com la “famosa” tercerahora de castellà, o altres que es puguindesenvolupar.

Justícia

A l'Estatut de Núria, la Generalitat de Catalunyatenia competències exclusives en matèria dejustícia i, per tant, n'era la llengua dels òrgans dejustícia, malgrat que restava palès que elsciutadans s'hi podien adreçar en castellà. Al'Estatut de 1931 s'estableix que els ciutadanspoden exigir l'idioma oficial que prefereixin enllurs relacions amb la justícia, però sempre s'hauràd'adjuntar una traducció al castellà si alguna de

La sentènciacontra l’Estatut

33

les parts ho sol·licita.Els estatuts de 2005 i2006 asseguren l'ús delcatalà i del castellà en totsels usos davant la justícia, iestableixen el requisit deconèixer el català per part dels jutges icàrrecs de la justícia. La sentència restringeix l'úsdel català a la justícia. Primerament n'exclou l'úsquan els òrgans jurisdiccionals o constitucionalssiguin de naturalesa estatal i la seva activitat esdesenvolupi a tot l'estat. Segonament, elimina elrequisit de conèixer el català per a jutges imagistrats que actuïn a Catalunya, i també el fetque les oposicions als òrgans de justícia es puguinfer en català, llevat que, en ambdós casos, hodetermini una llei estatal, i no pas l'Estatut. Enssembla greu perquè, de facto, si el català no potser un requisit a la justícia, els drets lingüísticsdels catalans poden ser vulnerats, i més teninten compte la situació d'indefensió lingüística queactualment patim davant de la justícia.

Consumidors i usuaris

Aquest és un àmbit que ha evolucionat amb eltemps i ha esdevingut propi de les societats definal del segle XX, principis del XXI. És per aixòque només se'n fa referència en l'Estatut delParlament català de 2005 i per l'Estatut aprovatper les Corts espanyoles. No obstant això, lasentència del Tribunal Constitucional restringeix el

dret de lespersones a ésser atesesen català per disponibilitat lingüística, demanera immediata i directa. De la mateixa manera,la sentència elimina el dret d'ésser atès en occitàa la Vall d'Aran.

Apunt final

Després de la sentència del TribunalConstitucional cal ser conscients que hem entraten una nova situació, i molt complexa. Queda clarla limitació i prohibició del TC de poder dotar lallengua catalana d'un marc jurídic similar al detotes les comunitats lingüístiques europees ambun nombre de parlants similar al de la llenguacatalana. Serà imprescindible utilitzar ambintel·ligència i ambició els recursos que tenim alnostre abast per situar la llengua catalana en unasituació d'igualtat.

CH

RIS

TIA

N IR

AN

ZO

El passat 7 d'octubre, a l'auditori del Museud'Història de Catalunya, organitzat per la Plataformaper la llengua i vuit sindicats d'estudiants (elSindicat d'Estudiants dels Països Catalans, laPlataforma Universitària pel Català, l'Associació deJoves Estudiants de Catalunya, la FederacióNacional d'Estudiants de Catalunya, l'Associaciód'Estudiants Progressistes, Acció Estudiantil, Blocd'Estudiants Agermanats i Joves de Mallorca perla Llengua) va tenir lloc l'acte final de la primerafase de la campanya “A la universitat en català!”.

Davant d'un centenar de persones, entre les qualshi havia diputades del Parlament de Catalunya,representants d'entitats i una importantrepresentació del món universitari, es van explicari valorar les actuacions que, durant aquest any decampanya, s'havien dut a terme així com elsresultats obtinguts. Així mateix, es va fer públical'acta notarial que donava fe de les postalsrecollides i, mitjançant un vídeo enregistrat, es vapoder veure el moment en què representants delsorganitzadors de la campanya lliuraven l'esmentadaacta notarial al conseller Huguet i al Comissionatper a Universitats i Recerca amb el prec que fessinarribar, a través del Consell Interuniversitari deCatalunya, els resultats de la campanya als rectorsi rectores de les nostres universitats per tal que

Educació iuniversitats

34

La Plataforma per la Llengua i 8 sindicatsd'estudiants recullen 15.256 postals signadesque reivindiquen una major presència delcatalà a les universitats

Eva GuillénÀrea d'Educació i universitats

“A la universitaten català!”. Balançd'un any de feina

35

Per a més informació sobre la campanya, veieu el webwww.alauniversitatencatala.cat

tinguessin en compte les demandes quepresentaven les postals.

La Plataforma per la Llengua valora moltpositivament l'acte que ressenyem, queva ser explicatiu, reivindicatiu i lúdic. Laprimera part va consistir a explicar els 10punts de la campanya i es va valorar elfet positiu de poder comptar, finalment, amb eldecret que demana el coneixement del català il'acreditació d'aquest coneixement a tot elprofessorat fix contractat per les universitatscatalanes per exercir-hi docència. La segona partva recollir les impressions de diferents estudiantsuniversitaris en relació amb la seva experiènciaamb la llengua dels país, i l'acte es va tancar ambuna taula rodona amb professorat universitari. Perseparar les diferents intervencions vam poderescoltar música en directe dels Països Catalans.

La Plataforma per la Llengua agraeix la implicacióde tots aquells que, a títol individual ocol·lectivament, s'han implicat en la recollida designatures en paper o a través de la xarxa. A totsaquells professors universitaris que han pronunciatconferències i han ajudat a difondre el missatge dela campanya, i agraeix, sobretot, el suport delsnostres associats i associades, als quals adverteixque no se'ns ha acabat pas la feina. Ben al contrari,aquest any 2011 que tot just acabem de començarrequerirà l'esforç decidit i constant de tots aquellsque estimem la llengua i el país, ja que no ens hoposaran fàcil. Caldrà treballar junts amb els

mateixos objectius i prendre exemple deldesenvolupament de la campanya “A la universitaten català!”. Perquè un dels aspectes que ha fetpossible la seva força és la participació delssindicats, voluntaris i voluntàries i entitats deprocedència diversa units per assolir uns objectiuscomuns.

FOT

OS

. FR

AN

CE

SC

RE

VE

RT

É

Catalanoparlantsd’adopció

Una guia bilingüe (català i castellà) elaborada percastellanoparlants d'origen amb propostes positivesi pràctiques per ajudar els nouvinguts a integrar-seen la llengua i la societat catalanes. Això és el queofereix la guia El català també és meu, elaboradaper la comissió de Catalanoparlants d'adopció dela Plataforma per la Llengua, formada per personesque han dut a terme el procés d'adopció lingüísticatal com descriu la publicació. La guia compta ambun pròleg de l'empresari de la comunicació JustoMolinero, un exemple de model d'integraciólingüística.

La guia vol ser una eina adreçada a tothom que volaprendre el català però que encara no ha començata fer-ho, a qui encara no ho ha decidit perquè té certaresistència i als que ja el saben però que encara nos'han llençat a parlar-lo. S'estructura en 6 fases querecorren el procés d'adopció lingüística de lespersones que arriben al país desconeixent la llenguacatalana i que acaben adoptant-la com a llenguacomuna, i que recullen les resistències, prejudicis,obstacles i l'esforç a què s'enfronten, però també elsbeneficis de parlar el català. La guia es completa ambuna llista de recursos per aprendre o millorar el català.

El llibret exposa els motius i les reflexions que elscatalanoparlants d'adopció –persones que no tenenel català com a llengua primera però que l'hanadoptada com a llengua d'ús habitual– han fet persentir com a seva la llengua catalana. No és unaempresa fàcil: vivim en una societat on els prejudicislingüístics són abundants, i moltes personesdefensen conscientment el català però l'abandonen

en els seus hàbits lingüístics més quotidians, sovintdavant dels potencials nous catalanoparlants, totfent més difícil encara el procés d'adopció lingüística.Aquesta actitud menysté l'important rol delsnouvinguts a l'hora de fer del català la llenguacomuna. S'han editat 5.000 exemplars de la guia,que es distribuiran bàsicament al Principat deCatalunya -sobretot a la zona metropolitana deBarcelona-, però també al País Valencià i a les IllesBalears. La distribució es realitzarà a través delscentres d'aprenentatge de català, com el Consorciper a la Normalització Lingüística o el programaVoluntariat per la Llengua, i de diferents entitats.

36

El català també és meu:una guia adreçada als nousi als futurs parlants de català Plataforma per la Llengua

Podeu descarregar la guia a:www.plataforma-llengua.cat/publicacions

FOTO. FRANCESC REVERTÉ

Sí, El català també és meu, meui de tothom qui vulgui fer-lo seu,perquè el català és un valorcol·lectiu de la nostra societat.Per aquest motiu, ningú no potaprovar o desaprovar unsdeterminats grups de parlants.El català, tan digne comqualsevol altra llengua, mereixuna vitalitat que garanteixi el seubenestar i el de la comunitat deparlants que l'utilitza i el fa viure.

Doncs bé, aquesta comunitat deparlants ha de ser i és unacomunitat oberta, àmplia i,sobretot, diversa. Tal diversitatés conseqüència del gran actiuque suposen els catalanopar-lants d'adopció, els quals notenen el català com a llenguamaterna, sinó que l'han adoptati, amb la seva adopció, no hanrenunciat a la seva culturad'origen. Ni de bon tros, sinóque han compatibilitzat,harmonitzat i gestionat totesdues llengües i cultures de talmanera que cap de les dues nointerfereix en la vitalitat de l'altra.Són parlants que han sumat, ques'han enriquit, que s'handemostrat a si mateixos i quedemostren als altres que els

tòpics i els prejudicis que finsara han limitat l'aprenentatge i,especialment, l'ús social delcatalà per part de qui no el técom a llengua d'origen noajuden a la consecució de tresdrets fonamentals de qualsevolpaís, que són: el dret social decohesió, el dret històric decontinuïtat amb la culturaterritorial i el dret cívic i humà decol·laborar en el mantenimentde la diversitat lingüística delnostre món.

Per tot plegat, una guia comaquesta, on l'esmentat actiu vitalde la llengua es pronuncia en

primera persona, bo i explicantl'experiència humana que li hasuposat el procés d'adopciólingüística, és un documenthistòric i singular. Aquestasingularitat prové sobretot delclam d'autolegitimació que elscatalanoparlants d'adopció hiexpressen a través del'assertivitat i claredat amb laqual es detallen els diversosentrebancs amb què es trobendurant l'aprenentatge i l'inici del'ús social de la nova llengua.Una autolegitimació que, sensdubte, donarà el gran fruit del'esvaïment de molts prejudicisque eviten compartir la llenguacatalana amb qui no la parlamalgrat tenir el dret d'aprendre-la i fer-la seva.

La guia, a més, es presentaeditada en les dues llengüesoficials més parlades deCatalunya per tal de millorar ladifusió i comprensió del seucontingut. I és que, lluny detòpics, el cert és que poquesvegades tindrem l'oportunitat dellegir un text en defensa de l'ússocial del català méstransgressor i desinhibit que lamateixa traducció en castellà.

37

Una guiasingular

Puri PintoComissió de Catalanoparlants d'adopció

Aquests darrers mesos han estat d'intensa activitata les comarques tarragonines, on s'han obtingutèxits significatius en diferents àmbits de treball.

Uns dies abans de l'aprovació de la Llei del cinema,des de la secció territorial es presentava un estudicomparatiu sobre la presència del català als cinemesde Tarragona i Reus, amb resultats molt limitats enambdues poblacions. Així, les pel·lícules en catalàrepresentaven menys d'un 6%. Vam valorarpositivament la nova llei i, per tal d'explicar a laciutadania la situació actual del cinema, es vanrepartir centenars de cartutxos de crispetes al centrede les capitals del Tarragonès i del Baix Camp.

L'estiu continuà amb una campanya potent perexplicar al turisme l'existència de la llengua catalana.Milers de díptics van omplir les platges de Salou i, amés, una nova edició de postals amb vocabularivisual en català d'imatges de l'Amfiteatre, el Serralloi el pont del Diable van sortir a la llum gràcies altreball conjunt amb el Servei de Política Lingüísticade l'Ajuntament de Tarragona i la Conselleria dePromoció Econòmica.

L'inici del nou curs acadèmic a la Universitat Rovirai Virgili va estar marcat per l'acord entre elVicerectorat de Relacions Internacionals de lainstitució universitària i la Plataforma per la Llengua.Dit acord va permetre millorar la promoció del catalàentre els Erasmus, ja que es distribuí la guia trilingüeQuè és això del català? entre els estudiants europeusde mobilitat. Entre les pàgines, els estudiants

Erasmus van trobar referències sobre la situació legalde la llengua, el seu pes en el context europeu i lasituació de la llengua en àmbits com la universitat,el carrer o els mitjans de comunicació.

La participació en els parlaments centrals dels actesde celebració de l'11 de setembre a Tarragona i ladifusió de material de conscienciació lingüística a laFira d'Entitats de Reus i a Tortosa van demostrar laforça del voluntariat de l'entitat.

També cal destacar l'èxit de la presentació del diariAra a Tarragona (vegeu la fotografia). Més de 130persones van omplir de gom a gom l'aula on laPlataforma per la Llengua Tarragonès havia organitzatl'acte per donar a conèixer la fortalesa i la potencialitatdels mitjans de comunicació en la nostra llengua.

38

Territori

Llengua i... cinema, turisme,Erasmus i mitjans decomunicació a lescomarques tarragonines

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/tarragones

La Plataforma per la LlenguaVallès Occidental i ÒmniumCultural de Sabadell handenunciat públicament el nourumb del Cicle de CinemaCatalà de Sabadell d'ençà que,des de fa dos anys, la sevaorganització va passar de mansdel Centre de NormalitzacióLingüística a mans del'Ajuntament de Sabadell i delCineclub Sabadell. L'any passat,que va ser el primer amb el noufuncionament, ja es va introduirun canvi: les sessionsdedicades al cinema en catalàrealitzat a les Illes Balears i alPaís Valencià van sersuprimides, i es reduí, així, elcicle a l'àmbit del Principat deCatalunya.

Enguany, l'organització -que harebatejat el cicle com a Mostrade Cinema Català- ha dut aterme el segon i definitiu canviestructural: el de mostrar ipromoure el cinema en català.Nosaltres considerem quevulnera greument l'esperitfundacional amb el qual vanéixer el Cicle de Cinema

Català. Així, 3 de les 5pel·lícules que s'hi han projectatsón en castellà, i s'ha passatd'un cicle de cinema en catalàa un cicle de cinema produït aCatalunya.

Òmnium Cultural i la Plataformaper la Llengua -entitats que hanestat excloses del cicle tot ihaver-hi col·laborat des de laprimera edició- denuncienpúblicament aquest dos canvisestructurals, d'àmbit lingüístic ide llengua, que enterrenl'esperit d'un cicle que era únicen el seu gènere i punt dereferència als Països Catalans.Alhora, hem fet una crida al'Ajuntament de Sabadell i alCineclub Sabadell per tal quereflexionin i esmenin en la

propera edició el fet dedesvirtuar els objectiusfundacionals.

D'altra banda, la Plataforma perla Llengua Vallès Occidental haposat en marxa aquest Nadal,com ja fem durant uns anys, lacampanya de distribució de lescartes als Reis Mags d'Orient.La idea és sensibilitzar els paresi mares i la mainada de laimportància de jugar en català.Des de la nostra organitzaciós'ha anat creant una xarxa dedistribució comarcal que,gràcies a socis i col·laboradors,cobreix Sabadell, Terrassa,Cerdanyola del Vallès,Montcada i Reixach, Sentmenati Sant Llorenç Savall.

39

Josep Abad i SentísPlataforma per la LlenguaVallès Occidental

El Cicle de Cinema Catalàde Sabadell, desvirtuat

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental

Fa cinc anys, a finals del 2005, i al voltant d'unacampanya per demanar cinema en català, que vanéixer la territorial del Maresme de la Plataformaper la Llengua. Els primers mesos van servir percomençar a crear un equip de treball i posar encomú idees i il·lusions, i a partir del maig del 2006,amb una gran festa a Arenys de Mar, vamcomençar de forma sistemàtica a programar i dura terme diferents actes.

Arribat a aquest punt, ens hem volgut aturar i girar elcap per veure el camí recorregut i tot el que havíemfet fins ara. I el resultat ens ha sorprès de formaagradable: hem fet 120 actes entre presentacionsde llibres, conferències, correfocs, presència a fires,etc. Però això no és tot: d'aquests 120 actes, 38s'han dut a terme el 2010, la qual cosa demostra que

la il·lusió i les ganes de fer coses continuen intactesi, si és possible, més fortes que mai.

Com a principals fites d'aquest 2010 voldríemesmentar les 14 presentacions de llibres fetes aArenys de Mar i a Canet (amb Saül Gordillo, VíctorAlexandre, Jordi Manent, Quim Gibert, LluísDuran, Joan Tudela, Vicenç Villatoro, Josep Morani Joan Ortega), les exposicions “Obre't en català!”(a Arenys de Mar, Canet, Premià de Dalt i Premiàde Mar) i “El català? És chévere!” (a Mataró), laparticipació a la 30a Fira de Calella i l'Alt Maresme,amb el concert de Detotarrel inclòs i, sobretot, elcine-pícnic a la platja d'Arenys de Mar.

Amb el cine-pícnic vam voler reivindicar elcinema en català i demostrar que les excuses

Territori

5 anys de la territorialdel Maresme

Isabel RomanoPlataforma per la Llengua Maresme

40

donades per les distribuïdores en relació ambl'interès del públic pel cinema en català no erencertes. Vam programar tres pel·lícules d'estilsben diferents (Slumdog millionaire, Benvingutsal nord i Harry Potter i el misteri del Príncep) ien cap dels cartells anunciadors es va reivindicar,ni tan sols esmentar, que era cinema en català.L'èxit va ser aclaparador: sumades, unes 1.500persones van assistir a les tres projeccions i, enla darrera, molta gent ens preguntava quina erala pel·lícula que passaríem la propera setmana.Esperem amb ganes el proper estiu per a dur aterme una segona edició del cine-pícnic a laplatja.

Com a punts febles de la territorial, que també n'hiha, caldria destacar el baix nombre de persones

actives en poblacions del Maresme que no són nid’Arenys de Mar ni de Canet. Disposar d'aquestactiu ens permetria ampliar la nostra presència alterritori mitjançant actes i presentacions (per al'èxit dels actes és indispensable la implicació depersones de la població on s'ha de fer l'activitat) idiversificar l'oferta, ja que noves persones portennoves idees i propostes.

I ara toca seguir treballant perquè els propers 5anys siguin tan intensos i profitosos com els cincprimers, potenciant, així, aquells aspectes quefuncionen correctament i treballant per a millorarels punts febles. Endavant i força!

41

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/maresme

42

Territori

Els darrers mesos, la presència del valencià enl'administració ha sigut un tema amb contínuesmostres de posicionaments d'uns i d'altres.L'administració valenciana ha aprovat el decret queregula l'admissió al treball públic valencià sensecomptar el requisit lingüístic. Entitats com laPlataforma per la Llengua País Valencià han mostratpúblicament el rebuig a aquesta situació il'exigència que tot treballador i tota treballadora delsistema públic valencià tinga uns coneixements dela llengua cooficial al País Valencià. Dos iniciativesconjuntes i els resultats d'una enquesta iniciadaper la Plataforma per la Llengua País Valencià volencontribuir a canviar la situació.

La primera iniciativa és el manifest “Sí al valencià”,que porta com a lema “Pel coneixement del valenciàper a l'accés a un lloc de treball de les administracionsvalencianes”. El Govern valencià ha engegat elprojecte d'una nova Llei per a l'ordenació i gestió dela funció pública, que és el text legal on cal establir laregulació del coneixement del valencià com a requisitper a accedir a un lloc de treball de qualsevoladministració valenciana. Per a accedir al'administració valenciana, només hi ha el requisitlingüístic castellà. En canvi, el valencià, tot i quel'Estatut diu que és "la llengua pròpia" i la Llei d'ús iensenyament del valencià (LUEV) "la més peculiarsenya d'identitat" com a poble, en el millor dels casosno passa de ser-hi un mèrit. Per això, la Plataformaper la Llengua, juntament amb les entitats signantsdel manifest (Escola Valenciana, Acció Cultural delPaís Valencià, STE-Intersindical Valenciana, Unió de

Periodistes Valencians, entre d'altres), han participaten totes les iniciatives impulsades des dels àmbitscívics i sindicals per a demanar que la nova lleicontinga la garantia de capacitació lingüística que laLlei d'ús fixa indirectament. Tenint en compte queles eleccions són ben prop, les entitats esmentadess'han posat a treballar en la confecció delCompromís pel valencià, un document marc amb50 propostes per als partits polítics sobre lanormalització social del valencià.

Seguint en l'objectiu d'augmentar l'ús del valenciàen l'administració, la Plataforma per la Llengua vainiciar en novembre una enquesta per a conéixer-ne l'ús en els ajuntaments valencians. L'enquesta,adreçada a la ciutadania de les poblacionsvalencianes, es pot trobar a: www.plataforma-llengua.cat/enquestavalencia. Quina és l'opinió dela ciutadania del País Valencià? ¿Què en pensen del'ús de la seua llengua que es fa des delsajuntaments i des del funcionariat que hi treballa?Quina és la promoció que en fan els ajuntaments?S'hi poden adreçar en cas de conflicte lingüístic?Com és l'atenció als nouvinguts? Hi ha classespúbliques de valencià? Totes aquestes qüestions imoltes més es plantegen al qüestionari. Elsobjectius són conéixer de primera mà l'opinió delsciutadans i ciutadanes del País Valencià al respecte,i, amb els resultats a la mà, fer propostes a totsels ajuntaments valencians. Perquè el valencià éscosa de tots i totes.

Sí al valencià!Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

43

En el record

L'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú va morir a Barcelona elpassat 30 de juliol del 2010, a l'edat de 89 anys. Nascut el 1921 a Ribesde Freser, Triadú va destacar al llarg de la seva vida per la seva vessantd'activista cultural, de resistent antifranquista i també com a intel·lectualcompromès.

Triadú obtingué el títol de professor de català a mans de Pompeu Fabrael 1938, i ben aviat fou habilitat com a mestre. Llicenciat en filologiaclàssica per la Universitat de Barcelona en plena època franquista,començà a exercir de crític literari a la revista Ariel. Fou director de l'escolaThau i participà en el projecte inicial d'Òmnium Cultural.

Publicà més d'una vintena de llibres, en què hi conreà el gèneres de l'antologia, assaig, poesia, prosa,traduccions i memòries. Joan Triadú fou un patriota i un gran defensor de la llengua catalana. El 2001 laPlataforma per la Llengua creà el Consell Consultiu, i Triadú ja en formà part inicialment. Li agraïm els seusconsells i el seu assessorament de gran mestre.

Mor Joan Triadú, escriptor,pedagog i membre del ConsellConsultiu de l'entitat

També ens han deixat l'il·lustregramàtic Joan Solà...

El món de la filologia catalana i el país en generalestigué de dol per la mort del lingüista Joan Solà iCortassa (Bell-lloc d'Urgell, 10 de gener de 1940 -Barcelona, 27 d'octubre de 2010). Solà sempre espreocupà per la salut de la llengua catalana, ja siguisintàctica, gramatical o d'ús parlat al carrer, icol·laborà en algunes campanyes de la Plataformaper la Llengua.

... i el lingüista JaumeVallcorba i Rocosa

Enginyer de professió, i deixeble de Pompeu Fabra,Jaume Vallcorba i Rocosa (Barcelona 1920 - 2010)es dedicà a la lingüística i escriví alguns estudisgramaticals. La seva trajectòria en pro del català ésben llarga i impossible de resumir aquí. Com a botóde mostra, podem afirmar que Vallcorba era soci dela Plataforma per la Llengua des del 2002 (entre els200 primers).

44

A més a més

Què s'hi pot fer, en això de la gestió lingüística?Hi ha qui ho enveja i a qui n'avorreix l'excés. Sigui de l'opinió que sigui, és innegable que la quantitatde lletra escrita que ha esmerçat el país per abordar temes relacionats amb la llengua i els seus quefersha estat superlatiu -com acostumem a dir, si ho comparem amb llengües similars en nombre de

parlants. Probablement, si n'hem escrit tant és perquè part del fat resta peraclarir. I dir que la majoria versen molt en allò que caldria o s'hauria de fer, peròsón comptats els que ens ensenyen a fer-ho. Feliçment, Sortir de l'armarilingüístic (Angle Editorial, 2010), de Ferran Suay i Gemma Sanginés, s'ocupa desistematitzar les situacions més comunes a les quals s'ha d'afrontar uncatalanoparlant -sigui d'origen o d'adopció- per mantenir la llengua i no caureen el seu abandonament. En destacarem dos virtuts. La primera és que els siscasos que donen cos a les situacions lingüístiques a gestionar porten noms icognoms, i això ens n'apropa la versemblança. La segona és el banc de tasques-o reptes- pensats per aquells que volen modificar els seus hàbits per tal de dura terme una gestió lingüística més responsable.

Surt a la venda la col·lecció de llibres “Els Amics d'Els Clàssics”La veterana Editorial Barcino i la Fundació Lluís Carulla han creat la plataforma de divulgació “Amicsdels clàssics”, que té per objectiu promoure els clàssics de la literatura catalana i difondre'n la lectura.Es tracta d'una xarxa d'amics que, en associar-se, obtindrà descomptes per la compra de llibrespublicats per l'Editorial Barcino d'il·lustres escriptors clàssics com Ausiàs March,Ramon Llull, Bernat Metge, Ramon Muntaner, Jordi de Sant Jordi, AnselmTurmeda, Bernat Desclot, entre d'altres autors de la literatura catalana medieval,o bé d'obres com Tirant lo Blanc o Curial e Güelfa. És una bona notícia larevalorització dels clàssics catalans, una de les èpoques d'or de la literaturacatalana, i durant aquell temps una de les més brillants del món, que celebrem.

Per a més informació podeu entrar al web www.elsamicsdelsclassics.com

45

Es publica elprimer Diccionaricatalà-serbiDe tant en tant anem informantde les novetats editorials,sobretot pel que fa a diccionarisi vocabularis que tenen el catalàcom a llengua de transmissióamb d'altres llengües. ElDiccionari català-serbi, deTigran Masic, publicat perl'Associació cultural Balkiber el2005, és una nova aportació perfer del català una llengua dereferència. El diccionari té unes14.000 entrades i 20.000accepcions i anuncia, a laintroducció, que s'estàpreparant una segona partserbi-català.

Un diccionari útil per a estudiantsserbis i catalanoparlants i que elpodeu demanar a info@balkiber.orgi www.balkiber.org

Xana o la primera cantantdance en catalàLa llengua catalana també va guanyant espais en el terreny de lamúsica. El català no només ha de ser present en la música de laNova Cançó i del rock i el pop, sinó també en música i estils com lamelòdica, el hip-hop, la rumba o el flamenc, entre moltes d'altres.Ara podem escoltar una de les primeres veus que canta dance encatalà. Es tracta de la cantant Xana, que ja ha editat 9 singles, 8 encatalà i 1 en castellà. Hi destaquem: “La meva nit” (2005), “Tincganes de festa” (2008), “Indecent” (2008) i “Amor d'estiu” (2010).El seu productor, Moguda, ens explica que la seva política és queels singles siguin gratuïts i de lliure distribució, i es poden trobar totsa www.moguda.com. Les cançons de la Xana sonen en diferentsdiscoteques i cada cop més en festes majors i locals on la músicahabitual és el pop-rock català. També sona bastant entre emissorescatalanes i espanyoles, encara que el suport popular que té no escorrespon amb la difusió que en fan alguns mitjans generalistes. Calfelicitar la Xana i Moguda perquè fan incidir el català en entornsgeneralment nous, cosa que ajuda a normalitzar la llengua.

Opinió

La joguina és un element complex i molt variable. Agrans trets, pel que fa a l'ús lingüístic, podem dividir-la en tres parts: capsa o embolcall, instruccions icaracterístiques del joc o joguina (és a dir, idioma deltaulell d'un joc de taula o la llengua amb què parlaun ninot, per exemple). Nosaltres considerem queun joc o joguina inclou el català quan hi té presènciaa com a mínim un dels tres elements citatsanteriorment. Però la realitat ens ensenya que sovintels jocs i joguines inclouen el català de manerairregular: ara ens trobem amb una nina que canta encatalà però que té les instruccions en 6 llengües,però no en la nostra llengua; ara juguem amb un jocde taula el taulell i les cartes del qual són en castellà,però, en canvi, conté el català en les instruccions,que són en 6 o 7 llengües; i un llarg etcètera decasos curiosos.

La joguina té una llarga tradició històrica a casa nostracom a element del joc per als més menuts. Isobretot té una tradició de fabricació industrialimportant en terres valencianes. Ara bé: l'interèsque els consumidors i els fabricants han demostrathistòricament per la joguina és inversamentproporcional a la presència del català en aquestàmbit. Cap a principis dels anys noranta del seglepassat tingueren lloc alguns experiments lingüístics:es comercialitzà una Barbie en català (la cosa notingué continuïtat), es trobava algun Monopoly queincloïa la nostra llengua, sortí algun robot que parlavaen català... i poca cosa més. L'empresa Educa era,en aquell moment, la que afavoria més la presènciadel català entre els seus productes.

A partir del 1995-2000 la comercialització de jocs ijoguines en llengua catalana rep un nou impuls. Defet, es tracta d'un impuls espontani, ja que escomencen a detectar en el mercat més presènciade jocs i joguines en català sobretot gràcies al'etiquetatge o producció de joguines dels JoguinersAgrupats de Catalunya (JAC) i de Diset (empresacatalana nascuda el 1970). És quan aleshores Educacomença a fluixejar i l'ús del català en els seusproductes va a la baixa a causa de fusions ambempreses de capital estranger. Tant JAC com Disetsón dues de les principals empreses que fan apujarla xifra dels jocs i les joguines que inclouen el catalài que hi ha en el mercat.

A partir dels anys 2008-2009 la Plataforma per laLlengua comença a rastrejar la presència de la nostrallengua en el mercat de les joguines mitjançant elbuidatge de catàlegs de cadenes de botigues i gransmagatzems i també gràcies al contacte ambempreses del sector. Hi difonem les primeres dadesaproximatives sobre la presència de joguines encatalà al mercat: 4,8% (2007), 5,4% (2008), 6%(2009 i 2010). El creixement, significatiu, s'haestancat aparentment (vegeu-ne la justificació a lapàgina 5). De fet, si el 2009 teníem comptabilitzades560 joguines que incloïen el català, el 2010 ja n'hihavia 670 (i l'actualització que estem fent ens acostaa les 750). Com a botó de mostra d'aquest augment,vegeu el quadre de la plana següent. La Plataformatrava sinèrgies amb el Consorci per a la NormalitzacióLingüística (CPNL) i col·labora en el catàleg que editaanualment. Hi ha noves empreses que aposten per

Panoràmicadel joc i la joguinaen català 2010

Neus Gabarró i Jordi ManentMembres de l'Executiva de la Plataforma per la Llengua

46

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Nines 0 1* 1* 6 7 7 7Ninots - - - 1 3 6 6Ordinadors electrònics - - - 7 8 13 20

47

fabricar productes en català (Abacus, Clementoni) id'altres que ja ho fan que incrementen la seva oferta(Cartes Catalanes, 1714...). Educa torna a comportar-se i torna a valorar la llengua, però encara necessitamillorar. Diset té una actitud lingüística gairebéimpecable (amb una línia de productes exclusius enllengua catalana) i JAC, que inicialment era unacooperativa de botigues de Catalunya, Illes Balears,País Valencià i Aragó, creix amb la incorporació debotigues escampades per tot l'Estat espanyol, laqual cosa fa que, de retruc, el bilingüisme català-castellà en capses i embolcall esdevingui castellà-català (el català, en lletra més petita) i la llenguacatalana desaparegui inexplicablement del web. LaFesta per al joc i la joguina en català també ajuda ala difusió d'empreses com Nines d'Onil,CATimperium, Cartes Catalanes, Modulmax oFasolcat. La influència de TV3 és bona, i l'empresabasca Luditoys treu al mercat els jocs de taula delsprogrames de televisió Bocamoll i Caçadors debolets. El 2010 apareix “Escola de màgia per apetits” (OID màgic), el primer joc de màgia que espot trobar al mercat en català. En resum: creix el

nombre de joguines en català perquè creix lademanda i també el nombre de fabricants, vells onous, que hi aposten amb nova oferta.

Però les dificultats persisteixen: cal trencar inèrciescontra la infrarepresentació dels jocs i joguines encatalà en botigues i grans magatzems (El CorteInglés, Toys'r'us, Imaginarium, Toy Planet oCarrefour) en els seus catàlegs, aparadors iprestatgeries. A menys representació (sovint persota del 6%), menys vendes. Tenim buitsclamorosos pendents: el món del videojoc, dels jocsd'ordinador (PC) i dels jocs de rol, en què la llenguacatalana brilla per la seva absència (amb l'excepcióde Barcelona Multimèdia, que produeix jocsinteractius i educatius en català). Però també hi haesperances: el nou Codi de consum regularà lapresència de la llengua en les instruccions de totesles joguines.

Per tot plegat us demanem que estigueu atents ique vetlleu, amb consciència, per un consumresponsable. En un món multilingüe, el català tambéha de tenir cabuda, i encara més a casa nostra.

Quadre il·lustratiu de l'increment anual de casos específics de jocs i joguines en català (període 2004-2010)

*Com a mínim. Font: Plataforma per la Llengua

Per a més informació vegeu: www.plataforma-llengua.cat/jocs

Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - info@plataforma-llengua.cat

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a info@plataforma-llengua.cat

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

Encara no hasvisitat els blogsde la Plataformaper la Llengua?La Plataforma per la Llengua ha obertrecentment un blog d'opinió a l'ediciódigital del nou diari Ara. En aquest blogpodreu trobar els textos de 12 articulistesde l'organització experts en diferentstemes i que cada setmana opinaran sobrediverses qüestions relacionades amb lallengua catalana. El blog se sumarà alsdos que l'entitat ja té en funcionamentdes de fa mesos, als diaris digitalsVilaweb i Directe.cat. I per estar alcorrent de les darreres actualitzacions, nodubteu tampoc a visitar la secció d'opiniódel nostre web, que podeu trobar a:www.plataforma-llengua.cat/articles/llistat

Visiteu els nostres blogs i llegiu elsarticles dels nostres experts a:

Ara: http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/Vilaweb: http://blocs.mesvilaweb.cat/PlataformaxLlenguaDirecte.cat: http://in.directe.cat/plataforma-llengua