lle g a naci al - llenguanacional.cat · jordi a joan triadú, que, a més, és doctor honoris...

Llengua

L’aberaciódel bilin-

güisme

Abús de«només»

JoanTriadú, unoptimistapreocupat

per la llengua

La llen-gua deljovent

reusenc

Nacionalhivern del 2001

núm. 37any XI

600 ptes. / 3.6 €

Llengua Nacional - núm. 37 - hivern del 20012

Caixa Manlleu

Llengua Nacional - núm. 37 - hivern del 2001 3

Un home fonamental

Dir el nom de Joan Triadú és parlar d’un home fonamental en l’es-forç de donar continuïtat i d’enfortir el sentiment de catalanitatdurant i malgrat el franquisme, de construcció tenaç d’un redreça-ment cultural i cívic que ens ha dut a aquest present esperançat.Va néixer el 30 de juliol de 1921. Acaba de complir, doncs, vuitantaanys, una ocasió que la Generalitat de Catalunya ha consideratpropícia per a atorgar-li la més alta condecoració, la Medalla d’Or.Però la Generalitat ja havia concedit l’any 1982 la Creu de SantJordi a Joan Triadú, que, a més, és doctor honoris causa per laUniversitat Ramon Llull i ha rebut la Medalla d’Or al mèrit cien-tífic de l’Ajuntament de Barcelona i reconeixements civils moltimportants del nostre país: el Premi d’Honor de les Lletres Cata-lanes de 1992 i el Premi d’Honor Jaume I de 1982.

Nascut a la colònia Recolons de Ribes de Freser, Triadú és unhome honest i de caràcter, de conviccions, de valors encarnats ambclaredat. Prové d’un medi social modest. El seu pare era d’unafamília de camperols pobres esdevinguts obrers industrials, i la sevamare, de la petita burgesia proletaritzada amb inquietuds culturals.Ben aviat la família Triadú es va traslladar a Barcelona. Un cop aca-bat el batxillerat es va treure el títol de mestre de català i ja l’any1938 va començar a exercir a Granollers. Després de la guerraTriadú comença la carrera de filosofia i lletres a la Universitat deBarcelona. Arran d’una tuberculosi, va iniciar l’any 1943 unaestada a Cantonigròs que, a més de permetre-li de superar aquellagreu crisi de salut, va ser l’origen del concurs i les festes literàriesde Cantonigròs. A partir d’aleshores, durant els anys quaranta icinquanta Joan Triadú va obrir –o reobrir– molts camins per a lacultura catalana, des dels cursos de català del CICF i els exàmensde la JAEC a la revista Ariel. Recordar-ho ens porta a constatar laseva tenacitat, la seva indiscutible coherència i un coratge que elduria a tenir greus problemes amb la censura per la inclusió de Les

tombes flamejants de Ventura Gassol en la seva antologia de poesiacatalana, o amb la policia per la clausura de l’edició de la revistaAriel, per la redacció d’uns fulls volants llançats des del galliner delLiceu de denúncia de la dictadura franquista o per les detencionsproduïdes arran de la celebració el mes de març de 1967 d’un home-natge universitari al doctor Rubió. Fruit de l’experiència de Can-tonigròs sorgiran, l’any 1969, les Festes Populars de Cultura Pom-peu Fabra, un cop acabat l’Any Fabra, de 1968. El nom de JoanTriadú apareix associat al CIC i l’escola Thau –que va dirigir–, aÒmnium Cultural, al Primer Congrés de Cultura Catalana, a Serra

editorial

Dedicat a polítics, eclesiàs-tics, globalitzadors, tole-rants, multiculturalistes,

sentimentals, impressiona-bles1...

No facis entrar tothom a casa teva,que l’home fals té moltes astúcies.El cor de l’home orgullós és comuna perdiu de reclam a la gàbia,com qui està a l’aguait esperantque la peça caigui.Ho embulla tot, convertint el bé en mal,i en les coses més excelses posa

\ tares.D’una guspira de foc pot sortir ungran caliu;l’home malvat sempre està a l’aguait per fer sang.Guarda’t de l’home dolent, només trama maldats, si no vols que et posi una tara per

\ sempre.Posa’t un foraster a casa i t’ho faràanar tot de dalt a baix,i et farà foraster a casa teva.

Si fas bé, sàpigues a qui el fas,si vols que te’n sentin grat.Dóna a l’home que és piadósi no et preocupis del pecador.Fes bé a l’humil, però no donis res a l’impiu;priva’l de tenir pa, i no li’n donis,que encara se serviria del teu doper a dominar-te, i rebries el doble de mal per totsels favors que li hauries fet.

L’enemic és tot dolcesa de llavis,però per dintre només pensa comet tirarà a la fossa.L’enemic és tot llàgrimes d’ulls,però, a la primera ocasió, no s’atiparà de fer sang.Si et passa una desgràcia, serà el primer d’arribar,i, fent veure que t’ajuda,et farà la traveta.Llavors mourà el cap i es fregarà de mans,no pararà de murmurar i mostraràtota la seva hipocresia.

(Del llibre bíblic «Eclesiàstic»,11, 29-34; 12, 1-4 i 16-18)

1. Una de les més grans desgràcies d’aquestpaís és la impressionabilitat (Josep Pla,Notes per a Sílvia, vol. 26, edicions Destino,Barcelona 1985, p. 262).

la flama de la llengua

Llengua Nacional s'afegeix a l'homenatge a JoanTriadú, un defensor exemplar de la llengua catalana. Per a

afermar la nostra adhesió a aquest reconeixement, hem volgutdedicar-li l'editorial, que hem encarregat al lingüista Carles Duarte

i Montserrat, actualment secretari General del Departament dePresidència de la Generalitat. A més a més, trobareu una llarga

i substanciosa entrevista a Joan Triadú en la pàgina 33.


sumari

Publicació i administració: Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91Adreça postal:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Redactor en cap: Jordi Badia i PujolA/e: [email protected]

Consell assessor: Jordi Badia,Gabriel Bibiloni, Rosa Calafat, DavidCasellas, Jaume Corbera, CarlesDomingo, Avel·lí Flors, Quim Gibert,Victòria Gras, Albert Jané, BernatJoan, Lluís Marquet, Josep Munté,Víctor Pallàs, Carles Riera, JosepRuaix, Xavier Rull, Jaume Vallcorba,Carme Vilà

Producció: Jordi ArdèvolPortada: Enric Soto (pintor)

La redacció no s’identifica necessàriament amb les opinions

expres sades en els articles publicats.

Llengua Nacional és membre del’APPEC

A tot arreu del món, quan en undomini lingüístic s’ha produïtuna li te ra tu ra, veiem for mar-s’hi,i reg nar per damunt de la llen-gua parlada multifor me, unallen gua lite rària filla d’un llarg iacurat tre ball de se lecció i fixa-ció; i això s’es devingué en lesterres de llengua catalana i elscatalans tinguérem la nostrallengua nacional, on a penestra s pua ven les di fe rències dia lec -tals de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

editorial• Un home fonamental. Carles Duarte 3

la flama de la llengua• Dedicat a... «Eclesiàstic», 11, 29-34; 12, 1-4 i 16-18 3

tribuna• Trobada per la llengua, a Eivissa. Bernat Joan i Marí 5• Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a què? Carme Forcadell 6• L’aberració del bilingüisme. Víctor Castells 8• El segle de la gran catàstrofe? (II ). Marcel Fité 9• Espanyolisme o castellanisme? Pere Ortís 10

sintaxi• Les interferències...(I). Jaume Vallcorba i Rocosa 13• Un cas de concordança. Albert Jané 16• Abús de «només». Josep Ruaix 21

lèxic• Provar, tastar, emprovar... David Casellas 24• Els noms dels colps en valencià. Eugeni S. Reig 25• Un ús estrany del mot «rotonda». Lluís Marquet 27

ortografia• La grafia de les palatals lateral i nasal. Xavier Rull 28

mitjans de comunicació• Quin model de llengua ens arriba?Jaume Vallcorba i Rocosa 29• Softcatalà: el programari català a la xarxa. Quico Llach 30• El nou disseny del web del IEC. Josep M. Mestres 31

amics i mestres• Joan Triadú, un optimista preocupat per la llengua. Carles Riera 33

de pertot• La participació de les comarques de la diòcesi de Tortosa. Pere Poy 36• La llengua del jovent reusenc. Mònica Batet Boada i Mònica López Bages 41

bibliografia• Ensenyar la gramàtica avui. Jaume Macià 43• Sociolingüística de consulta. Jordi Sedó 44• El verb i els seus complements. Xavier Rull 44• El procés d'estandardització vist des de ponent. Xavier Rull 45• Un ideòleg de l’ensenyança catalana. Núria Ventura 45

L’encontre –organitzat per la Plata-forma per la Llengua Catalana, d’Eivissai Formentera– es dividí en dues ses-sions: una al matí, que comptà amb lapresència de membres de l’Associacióper la Llengua i la Cultura, del Vallès; deJoves de Mallorca per la Llengua i de lamateixa Plataforma per la Llengua, d’Ei-vissa i Formentera. En la sessió de tarda,comptàrem amb conferències de CarlesCastellanos, sobre les conclusions del IIICongrés de Cultura Catalana, i de JordiSolé i Camardons, sobre el movimentper la llengua al llarg de l’últim segle imig, als Països Catalans. Va cloure l’en-contre Joan Melià, director general depolítica lingüística del Govern de lesIlles Balears.

Anna Porquet, de l’Associació per laLlengua i la Cultura del Vallès (Sabadell-Mollet), exposà les tasques acomplertesper una associació que pretén d’incidiren un medi fortament castellanitzat.

Aques tes tasques van des de l’edicióde la revista Viure en Català, fins a l’or-ganització de campanyes per la catala-nització de les empreses de la zona. Perla seua banda, Joves de Mallorca per laLlengua fan una especial incidència enel món juvenil, tot organitzant xerradesals instituts d’ensenyament secundari obé grans mobilitzacions, com ara l’A-campallengua o el Correllengua, que jaconstitueixen esdeveniments prou cone-guts –i amb una extraordinària partici-pació– a l’illa de Ma llorca. La Plataformaper la Llengua organitza, a Eivissa i For-mentera, campanyes concretes (perl’eti quetatge en català, per la catalanit-zació de les grans superfícies o pel com -pliment dels mínims en català dins l’en-senyament) i diades específiques (comara Sant Jordi o Sant Joan).

Quant a les conclusions del Con -grés de Cultura Catalana, Carles Cas-tellanos apuntà la necessitat imperiosade coordinar els esforços de les diver-ses associacions que treballen per lanormalització de la llengua catalana,arreu dels Països Catalans. En aquestalínia, proposà la creació d’una Federa-ció d’Entitats per la Llengua dels Països

Catalans, proposta que fou molt benacollida per les associacions que parti-ciparen en aquest encontre.

Jordi Solé i Camardons ens oferíuna perspectiva global del que ha estat

el moviment de defensa de la llengua,als Països Catalans, al llarg d’aquestúltim segle i mig. Esmentà les activitatsd’associacions que, en el seu moment,resultaren clau per a la promoció del’ús de la llengua, com ara l’AssociacióProtectora de l’Ensenyança Catalana, icentrà bona part de la seua intervencióen l’evolució del moviment de defensade la llengua des dels anys seixanta–encara en plena dictadura franquista–fins a l’actualitat.

En la intervenció de cloenda, JoanMelià apuntà la necessitat que la xarxacivil en defensa de la llengua siguiactiva, i que se’n reactivi i se’n man-tengui l’esperit crític envers les institu-cions, fins i tot quan puguin ser favo-rables a la normalització de la llengua.Sense una xarxa social sòlida a favor dela llengua, l’activitat institucional potquedar eixorca o anquilosar-se.u


t r ibuna

Trobada per la llengua, a Eivissa

Bernat Joan i Marí

Assistents a una de les conferències de la tarda FOTO: Porquet

Representats de les entitats convocades exposant les seves activitats FOTO: Porquet

El proppassat 6 d’octu-bre se celebrà, a la ciu-tat d’Eivissa, una Tro-bada per la Llengua. Elsobjectius: posar encomú, amb altres asso-ciacions semblants,activitats i tasques arealitzar, i aprofundir enla reflexió sobre comcal que actuïn aquestesorganitzacions perquèels esforços siguinefectius.


t r ibuna

El dia 28 de maig de 1995 el PartitPopular va guanyar les eleccions al PaísValencià. A partir d’aquesta victòria vaanar treballant, sistemàticament, perdestruir la feble política lingüística enfavor del valencià promoguda pelgovern socialista. Un any més tard jahavia trencat l’únic lligam que reconei-xia, explícitament, la unitat de la llen-gua, i va acabar derogant els articlesque convalidaven els diplomes de laJunta Qualificadora de Coneixementsde Valencià amb els de la Junta Per-mament de Català.

Al País Valencià, doncs, des de1996 no es reconeixen les titulacionsde català emeses en qualsevol altreindret dels Països Catalans, ni les de lesescoles oficials d’idiomes de l’Estatespanyol, ni les titulacions que, no caldir-ho, atorguen les universitats euro-pees i americanes; perquè el català, peral govern Zaplana, és un idioma dife-rent del valencià, i el valencià només es

pot aprendre i estudiar a les tres pro-víncies del País Valencià. D’aquestamanera han volgut reduir l’àmbit lin-güístic de la llengua i convertir el valen-cià/català en un idioma d’estar percasa, és a dir, han fet un pas més cap ala destrucció de la llengua.

Des del triomf popular, doncs, lapolítica lingüística del Govern valenciàha consistit a allunyar-se, com mésmillor, del català; arran d’això el quali-ficatiu «català», sobretot aplicat a lallengua, però no solament a la llengua,ha acabat essent rebutjat per moltsciutadans del País Valencià. I els mes-tres, escriptors i periodistes que fanservir termes sospitosos de catalanitat

han estat apartats i perseguits des del’administració valenciana.

Per tal de plantar cara a la situació,el 29 de maig de l’any 1996, a la seude l’Institut d’Estudis Catalans secelebrà un acte acadèmic pel reconei-xement de la unitat de la llengua. Enaquest acte hi van intervenir GiuseppeTavani, catedràtic de la Universitat dela Sapienza de Roma, José AntonioPascual, catedràtic de la Universitat deSalamanca; el president de l’Institutd’Estudis Catalans, Manuel Castellet,i els rectors de les universitats queconstitueixen l’Institut Joan LluísVives. S’hi va demanar al govern del’Estat i als de Catalunya, les Illes Bale-ars i el País Valencià que fessin unreconeixement públic de la unitat lin-güística del català, per establir siste-mes de col·laboració coherents i coor-dinar tots els processos denormalització lingüística engegats perles diverses administracions.

El Partit Popular va frenar aquestaproposta i va mirar d’imposar les tesisen contra de la unitat lingüística. Elpas següent fou proposar i promourela creació de l’Acadèmia Valencianade la Llengua, entitat totalment inne-cessària perquè l’Institut d’EstudisCatalans, des de fa temps, acomplintel Reial Decret de creació, s’ocupa dela normativa lingüística. El IEC ja fatemps que ha acceptat la doble deno-minació català-valencià i ha incorpo-

rat al corpus de la llengua les especi-ficitats valencianes.

La Llei de creació de l’AVL de l’any1998 no recull la unitat de la llenguacatalana, ni tampoc preveu de man-tenir cap mena de relació amb el IEC.A més, depèn d’unes quotes de repre-sentació política; per tant, no cal acre-ditar mèrits professionals ni científicsper a ser acadèmic. Sembla que l’ú-nica finalitat sigui crear dues entitatsdiferents i sense contacte per norma-tivitzar dues llengües diferents: catalài valencià. Des que va sortir aquestallei, l’administració valenciana sub-venciona llibres de text i publicacionsque s’allunyen de l’estàndard que elsescriptors i els mitjans de comunicacióhavien consolidat.

De fet, només cal mirar la poca onul·la presència del valencià en la pro-gramació dels mitjans de comunicaciópúblics, o l’argument vergonyós de lapresidenta de les Corts valencianes,

que va justificar la negació a pro-moure el valencià perquè va dir queprovoca «rebuig social». És lícit depensar, doncs, que la lingüística tépoc a veure amb aquesta acadèmia ique la seva creació respon a necessi-tats polítiques amb l’objectiu de frag-mentar la unitat del català.

Vista aquesta situació, l’any 1999,a la ciutat de València, els represen-tants de l’Institut d’Estudis Catalans,de la Real Academia Galega i d’Eus-kaltzaindia van sol·licitar a les instàn-cies polítiques –autonòmiques, esta-tals i europees– que prenguessin lesmesures necessàries per al reconeixe-ment de la competència i de l’autori-

Acadèmia Valenciana de la Llengua, per a què?

Carme Forcadell Lluís

Des del triomf delPP, el qualificatiu«català» aplicat ala llengua ha estatrebutjat per molts

ciutadans

La gestació de l’Acadè-mia Valenciana de laLlengua fou tan tèrbola,que, ara com ara, ésvista amb força recel.La pregunta que cal fer-se és si de debò serviràper a tapar la boca alssecessionistes i, pertant, per a avançar capa la plena normalitzaciólingüística al PaísValencià.

La constitució del’Acadèmia depènde quotes políti-ques i no pas demèrits professio-nals ni científics

tat de les seves entitats en matèria lin-güística, a fi de superar les divisionspolítiques i administratives. Van dema-nar també la creació d’un marc jurídicque garanteixi, internacionalment, elreconeixement ple en condicions d’i-gualtat amb altres llengües oficialsd’Estat. En aquest sentit cal recordarque la Constitució espanyola només

protegeix l’espanyol i estableix una asi-metria entre aquest i les altres llengüesde l’Estat, perquè tots els ciutadans del’Estat tenen l’obligació de saber l’es-panyol; en canvi, no hi ha aquestaobligatorietat per a cap de les altresllengües. També es va demanar l’ad-hesió dels estats i dels organismesinternacionals a la Declaració Universalde Drets Lingüístics, com a garantia derespecte a les comunitats lingüístiquesi als drets dels ciutadans.

Era evident que la tria dels mem-bres de l’Acadèmia havia de ser con-flictiva, perquè no hi ha argumentspolítics contra arguments científics evi-dents. L’Institut d’Estudis Catalans, elGovern de la Generalitat de Catalunyai la majoria dels mitjans de comunica-ció van considerar un triomf que lamajoria d’acadèmics fossin favorablesa la unitat lingüística, i van justificar elsuport a l’Acadèmia considerant-la unmal menor, un tràmit necessari per afer callar els secessionistes. És a dir, queencara haurem d’estar agraïts algovern Zaplana per haver iniciat elgenocidi cultural del valencià, i perhaver-lo refermat amb la recent prohi-bició d’incloure autors catalans en elsllibres de llengua i literatura valencia-

nes. D’aquesta manera la provincianit-zació i la fragmentació iniciades l’any1996 continua i empitjora.

Ara és hora de veure quins són elsacadèmics favorables a la unitat lin -güística; ara és hora de comprovar sil’Acadèmia és un mal menor i un purtràmit per a fer callar els secessionistes,tot i que fins ara només ha servit per alegitimar aquesta barbaritat del governZaplana, perquè cap il·lustre acadèmicno s’hi ha pronunciat en contra.

Amb la llengua no podem serambigus ni ens podem permetre dub-tes. Ens hi juguem el futur. Tota llen-gua necessita accions polítiques que lidonin suport, i en el cas d’una llen-gua com la nostra, fragmentada polí-ticament i culturalment, aquestesaccions han de ser decidides, unitàries

i eficaces. La divisió d’una llengua ésel preàmbul de la seva desaparició.Per això el català i les altres llengüesde l’Estat han de tenir, al territori onsón oficials, el mateix reconeixementque la Constitució espanyola atorga alcastellà. I el IEC ha d’actuar d’acordamb el reconeixement i l’autoritat queel Reial Decret 3118/1976 li atorga.No pot ser que prevalguin els interes-sos polítics per sobre dels criteris cien-tífics i de la realitat social i cultural.Què dirien la Real Academia de laLengua Española i el govern espanyolsi els proposessin de crear l’AcademiaAndaluza de la Lengua o l’AcademiaExtremeña de la Lengua? I si a més enaquests dos territoris només s’hipoguessin estudiar autors andalusos oextremenys?u


t r ibuna

Ara com ara, capacadèmic no haplantat cara a laprohibició d’in-cloure autors

catalans en els lli-bres de llengua

El Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, pel qual s’atorga reco-neixement oficial a l’Institut d’Estudis Catalans disposa, literalment:

— Article 1. S’atorga reconeixement oficial a l’Institut d’Es-tudis Catalans, corporació acadèmica, científica i cultural, l’àm-bit d’actuació de la qual s’estén a les terres de llengua i culturacatalanes.

Joan FusterDIBUIX:J. Cebrià

J o anFu s t e rf omen t àpode r o -s amen tl a c on s -c i è n c i aun i t à r i ad e l sP a ï s o sC a t a l a n s


t r ibuna

Cada dia hi ha més gent que fa ser-vir més d’un idioma. Hi ha raonsdiverses que ho expliquen: els movi-ments migratoris, la relació creixententre els pobles (la indeturable glo -balitza ció), l’enriquiment culturald’una part de la població... Però aixòcorrespon de comptabilitzar-ho coma qüestions individuals. No es condi-ció de cap poble ni necessàriamentde cap zona determinada.

Els pobles són, per naturalesa i pernecessitat, monolingües. El dret histò-ric, la dignitat del grup i de la personaho reclamen. Les situacions de bilin -güisme, per si mateixes i sobretot pelfet d’haver-s’hi arribat amb ano-malies impositives i mas ses d’im-migrants, entrebanquen la salutpública i són un atac al po blecreador i dipositari de la llenguaoriginària, de la llengua nacional.De primer, quan una altra llen-gua arriba, sempre ben acom -boiada amb la força de lesarmes i lleis alienes, se li fa unaresis tència aferrissada. Després,la resistència és més aviat pas-siva. Finalment, la segona llen-gua és en certa manera assu-mida. Llavors ja és complicitat ialienació. El poble co mença a deixarde ser el que és, i l’idioma propi, malconegut i mal em prat, perd la vali-desa com a instrument de pensa-ment. Es va a la deriva, sense nord.

Ara ja no es tracta de marcar unaoposició neta a un enemic manifest,situat en certa manera fora, a l’ofen-siva, sinó que hi ha un desgavell internque intro dueix confusió en qualsevolmena de debat, sovint amb els escara-falls més esperpèn tics de l’esquizofrè-nia i l’histerisme. És potser el punt mésaberrant de l’anome nat bilingüisme,que no és sinó una crisi permanent enel capteniment personal i col·lectiu. Itotes les anomalies són possi bles, desdel fet quotidià de parlar malamentfins a no tenir consciència clara del queun és, del que és digne i convenientésser, en la imatge i en el fer. La dis -

cussió, en tot això, pot arribar a situa-cions bizantines mai imaginades, comara discussions inacabables sobre elsexe del nacionalisme.

Tot plegat, una vergonya nacionalflagrant per a aquest país nostre queha comès, això sí, un pecat greu de falsorgull col·lectiu: sense fer-s’hi fort,amb convicció profunda i plena visió,s’ha cregut posseïdor de seny i sentitrealista, i alhora ha proclamat, mésenllà de vel·leïtats, retòriques i circum-loquis estrafolaris de gent confusa iamb tendència a la petrificació, queaquí es parlava clar i català. Ni l’unacosa ni l’altra. En la qüestió del bilin-

güisme posat a casa, farcits d’imposi-cions, no es viu en català ni es parlamai clar del tot. I el seny no apareixenlloc –ni es vol saber ben bé què és–,substituït barroerament, per exem ple,amb raons llefiscoses d’una es tranya«educació» servil. Perquè hi ha unapersona no catalana, ja no es parlacatalà: on és l’educació envers els cata-lans presents? Si hi ha infants no cata-lans, hom no els violenta parlantcatalà: ¿que no ho són, de violentats,els infants catalans en no parlar-los encatalà? De desviació en desviació anemcamí de la tomba.

Fem a temps les correccions dedirecció que calgui. Però sense unaxarxa viària ben establerta i ben senya -litzada no aniríem enlloc. Comencemremarcant en veu ben alta el fet de lagran injustícia que representa –a bandai banda de la frontera– imposar un bilin-

güisme que no és ni tan sols proposatals altres en llurs territoris. Imposar unidioma, encara que sigui sobre situa-cions de bilingüisme existents –al cap ia la fi, fets consumats deplorables–, ésuna violació flagrant dels drets humans.Per als catalans, qualsevol altre idiomahauria de ser facultatiu. El català, al seuterritori –com és el cas afortunat d’An-dorra–, par teix d’uns drets individuals icol·lectius que el situen, d’entrada i perrespecte a la seva civilització secular–important en si mateixa–, en el concertdels pobles per damunt de qui sigui. Lacultura i la modernitat són el queaporta, amb naturalitat democràtica i

de progrés, el coneixement d’al-tres idiomes. En cap cas res d’o-bligacions. El no, en això, had’ésser categòric.

La realitat d’avui és com-plexa, complicada, i això fa quesiguin imprescindibles molta ima -ginació i tacte. Però abans queres convicció, voluntat i unadeterminació clara, sense eufe-mismes ni vacil·lacions. Són lesqualitats que emanen de la dig-nitat i del dret. Perquè no n’hiha prou de tenir raó quan cal

enfrontar-se amb la ufanor i la supèr-bia –com es diu en l’himne nacional–dels qui exerceixen de conquistadors,tenen la barra de negar que ho haginestat mai i encara fan befa dels idio-mes dels altres. Tampoc davant l’alie-nació de tants dels nostres i davant detants altres que s’han passat als con-traris i ens hi volen arrossegar. Són ele -ments constitutius del drama quepatim i que cal superar. A més de laraó, cal mol ta creativitat i més pers-picàcia i persistència per a la recupe-ració. I no ho obli dem: són les gransobres les que presenten les dificultatsmés grans. Posem-hi, per començar,les primeres pedres, fonamentals.Cons ciència ben definida de la situacióaberrant que ens envolta i se’ns im -posa. I ens fa malbé. Rebuig definitiude qualsevol idea d’acceptació d’obli-gacions injustes.u

L’aberració del bilingüisme

Víctor Castells


t r ibuna

El dia 30 de novembre de l’any 2000 esva saber que la UNESCO havia declaratPatrimoni de la Humanitat les nouesglésies romàniques de la vall de Boí.És una excel·lent notícia. El valor arqui-tectònic i paisatgístic d’aquest racódels Pirineus és inqüestionable i, ambaquesta mesura, cal esperar que laseva conservació i seguretat en sortiranmolt reforçades.

La notícia em va recordar una anèc-dota viscuda ja fa uns quants anys. Al’institut on aleshores treballava havienorganitzat una visita a Boí. Una de lestasques que hi havien de fer els alum-nes era descriure una església a partird’uns materials i d’un seguit d’obser-vacions que prèviament havíem treba-llat en equip. Un dels alumnes, això noobstant, en va fer una redacció moltesquemàtica i asèptica. Sense arribar atons despectius ni grotescos, es limi-tava a enumerar el que havia vist desd’una perspectiva estrictament utilità-ria. No feia cap referència als valorsartístics, històrics i paisatgístics quehavíem discutit amb antelació. La pro-fessora que la hi corregí li ho va re -treure, però l’alumne es va resistir aacceptar-li els arguments. Fins i tot, enun moment de distensió, es va perme-tre de fer la típica barrila provocadora,pròpia de l’edat i del context poc omolt lúdic de la sortida: «Si tot això nosón sinó pedres!»

Després de passar tres magníficsdies als Pirineus vam tornar cap a Bar-celona. Era al primer foscant que vamcomençar a carregarels equipatges al’autocar. Quan sor -tíem del poble, lesesglésies resplendi -en il·luminades com joies dauradessobre una catifa verda i envellutada. Elsalumnes s’havien acomodat als seients,amb els anoracs fent de cobrellitsimprovisats i els inevitables auriculars ales orelles, disposats a recuperar-se dela son i del cansament acumulatsaquells dies, amb les nits respectives.Al cap d’una estona, quan ja havíem

perdut el poble i les esglésies de vista,l’alumne autor de la redacció contro-vertida s’acostà a la professora i li xiu-xiuejà: «Valia la pena de fer la sortida.Realment són una obra d’art…»

* * *Els diccionaris, en general, no són

gaire explícits a l’hora de definir unallengua. El DGLC, més conegut per dic-cionari Fabra, en l’edició de 1974 diuque una llengua és el «llenguatge par-lat o escrit propi d’una nació». El DLCde la Gran Enciclopèdia Catalana, enl’edició de 1993, varia i amplia lleu-ment la definició: «Sistema de signesorals, reflectit sovint en un codi escrit,propi d’una comunitat, que serveixbàsicament per a la comunicació.» Eldiccionari del IEC (1995) diu: «Sistemade signes orals, reflectit sovint en uncodi escrit, que serveix bàsicament pera la comunicació.»

Si analitzem les diferències entre lesdefinicions dels tres diccionaris, veuremque els canvis s’ajusten a l’esquema demés avall.

És a dir, per una banda es detectauna evolució envers una descripció decaire científic (del «llenguatge» delFabra es passa al «sistema de signes»de la GEC i del DIEC; del «Ø» del Fabraal «serveix per a la comunicació» delsdos restants); i per una altra, unatendència a afluixar la noció de lligamentre la llengua i la societat (del «propid’una nació» del Fabra es passa al«propi d’una comunitat» del diccionaride la GEC i al «Ø» del DIEC).

A què és deguda aquesta evolució?¿És una simple conseqüència d’aplicaruna metodologia positivista i científicaque es basa en una delimitació de l’ob-jecte a estudiar, com més esquemàticai simple millor? Si definir prové de laforma llatina FINIS (‘límit, acabament’),¿no caldria esperar que les definicionsoferissin una visió extensa i completa

dels mots, és a dir, fins al «límit», finsa l’«acabament» de llur significat? Nopodria ser que el positivisme, fugint del’idealisme, hagi acabat idealitzant laciència?

No tinc resposta a aquestes qües-tions. Però sí que ens podem adonarque definir una llengua –segons elsdiccionaris– no és pas gaire més difícilque definir un kleenex : «Peça de paper

fi que serveix per a mocar-se, eixugar-se la suor o les llàgrimes…»

En efecte, si una llengua és un sim-ple «sistema de signes que serveix bàsi-cament per a la comunicació», per quècal mantenir sis o set mil sistemes? Cosaque equivaldria a dir: si unes esglésiesno són sinó pedres, per què cal declarar-les Patrimoni de la Humanitat?u

Diccionari Fabra (1974) Diccionari de la GEC (1993)Diccionari del IEC (1995)Llenguatge Sistema de signes Sistema de signesPropi d'una nació Propi d'una comunitat ØØ Serveix per a la comunicació Serveix per a la comunicació

El segle de la gran catàstrofe? (II)Això és una llengua?

Marcel Fité

El campanar de l’església de Sant Climent de Taüll,declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO

FOTO: Sangles


t r ibuna

A les albors de l’edat mitjana s’entaulauna lluita sorda per prendre la regnadel conjunt dels pobles de la plata-forma ibèrica. És un fenomen que, tardo d’hora en la història, apareix en totesles extensions que són mosaic depobles i que formen una unitat geo -gràfica, ni que sigui grosso modo. Elpoble que ocupa el centre d’aquestaextensió, real o fictici, s’alça amb lapretensió de ser qui ha d’unificar-los,sota el criteri de la pròpia identitat idels propis valors, i sotmetre’ls a l’obe-diència. Aquest és el germen vertebra-dor dels estats moderns europeus.Germen que, com es veu prou clar,encarna una injustícia de base.

Qui se surt amb la seva, a la penín-sula Ibèrica, és el poble castellà; no caldonar-hi tombs. Des de bon comença-ment, ja de les primeres manifestacionsde la seva llengua – la llengua és el quemés especifica un poble– que se sentícridat a esdevenir senyor de tots. El reiAlfons X, el Savi, es presentà al Concilide Lió, celebrat en el segle XIII, per talde reclamar de l’Església el reconeixe-ment oficial de la primacia de Castellasobre la resta dels pobles ibèrics.

Aquests passaven entretinguts fentguerra als moros o esbravant-se encampanyes a l’estranger, més aviat suï-cides. Castella també els feia guerra, alsmoros, però s’aferma sobre allò que elspren i els annexiona sempre que pot,consolidant-se, establint arreu el seupoder. Així són absorbits a la sevaesfera regnes com Lleó, Astúries... idesapareixen llengües, cultures, comara la lleonesa, l’asturià, l’aragonès.

El maridatge entre Isabel de Caste-lla i Ferran d’Aragó serà el conducte,aprofitat hàbilment per Castella, per aestablir la primacia; tenen un peu din-tre el regne que volen absorbir. Lacorona d’Aragó és forta, el rei té moltde crèdit i de poder, fins en l’àmbiteuropeu, i Castella ho sap. Per tant, calinventar una cantarella que es facipopular i mentalitzi els vassalls, que elsconvenci que aquest regne està perdamunt de tot; i així inventen el famós

tanto monta, monta tanto, que és fals.El fet és que, amb aquell mari-

datge, les coses comencen a anar amal borràs per a Catalunya (recels,maquinacions, gelosia...); Castella novol cap regne al seu mateix nivell. El reiconsort, doncs, ha de ser molt cavaller,i s’adona, ja tard, de com giren de ma -lament les coses per al seu regne. Ales-hores es casa, ja gran, amb Germanade Foix, amb la finalitat de tenir-ne unfill baró que sigui l’hereu del seu regnelliure; però el fill morí abans que elpare. Amb aquesta mort es fa causacomuna –causa confusa– del seu regneamb el castellà.

L’obra absorbidora de Castella vaendavant. Havien estat annexats elsregnes de Navarra, de Galícia, de Por-tugal i de Granada. Pel que fa a Portu-gal, s’adonà molt aviat del pa que esllescava en la tan cantada unión i apro-

fità la força per a fer-se lliure i sobirana;ho féu amb guerra, però ho féu. Hoféu mentre els catalans també feienguerra al rei annexionista castellà, FelipIV, el darrer dels Àustries, si descomp-tem l’ombra, més aviat fantasmal, deCarles II. Era la guerra dels Segadors.Catalunya, però, no tingué prou força.Cal advertir que Castella, veient que nopodia sotmetre-les totes dues alhora,deixà anar Portugal i s’abocà tota con-tra Catalunya. Felip IV es deixava mani-pular pel seu favorit, el comte-duc d’O-livares, que li aconsellava que suprimísla sobirania de Catalunya i els seususos i institucions, i d’una manera es -pe cial la llengua –sin que se note elintento, puix que, encara que primi-tius, intuïen que anaven frontalmentcontra els drets humans dels catalans.Mig segle més tard arriba el Decret deNova Planta, i les institucions catala-nes –la Generalitat–, la sobirania dela nació catalana, són suprimides de -fi nitivament. La supremacia de Caste-lla és un fet, és mestressa i senyora dela península –amb l’única espina dePortugal. Catalunya inicia una negradecadència, s’ensopeix i es perd enels embulls de la història de Castella,de tota manera no tan brillant, i sem-pre regida per estrangers imposats,els Borbons.

Dos-cents anys després arriba laRenaixença. Catalunya, si bé penible-ment, torna a veure l’estel de la sevaidentitat, es troba amb la llenguaencara viva a les mans i vol orientar-se vers un horitzó d’esperança per talde forjar un destí propi. Brutalment,Franco talla totes les aspiracions i lasotmet durant quaranta anys a unadecadència molt més negra que l’altrai que mena –mena avui– a un camíd’extinció. El dictador militar aplicaradicalment el lema del seu movi-miento, d’entranya simplement caste-llana: una nación, una lengua, unabandera.

Ara el govern de Madrid s’exaltadavant la voluntat de ser de Catalunya;sí, fins encara avui. S’exalta contra allò

Espanyolisme o castellanisme?

Pere Ortís

La història moderna icontemporània deCatalunya s’ha moguten la pugna per sobre-viure als embats unifi-cadors de Castella.Actualment, els ventseuropeistes haurien debufar a favor de ladiversitat i la llibertatdels pobles. Amb tot, laimmigració i la dava-llada de la demografiaautòctona posen enperill de debò la conti-nuïtat de la nació catalana.

Quan Castella s’a-donà que perdiaPortugal, s’abocàamb tota la forçacontra Catalunya

que la conté, el nacionalisme, que ana-tematitza i vol considerar un crim, coma espantall dels ignorants. Però en lasituació actual, què es debat? Es debatallò de sempre, de segles: l’hegemoniade Castella. Castella no vol deixar detenir la paella pel mànec, de capmanera. No vol que els altres poblesibèrics recuperin llur personalitat,pugin al seu nivell i esdevinguin lliures.És una qüestió de castellanisme, i decastellanisme exacerbat. Si fos Espanyaque realment els interessés, com a cosaneta, no haurien perseguit de mort lesllengües i les cultures dels altres poblesibèrics, ans les haurien conservadescom un patrimoni espanyol. És curiós,en aquest aspecte, que a un català queestima Catalunya i que lluita per salvar-li la llengua, aquí, a casa seva, li diguincatalanista. I, en canvi, a un castellàque aquí lluita per suprimir-hi la llen-

gua catalana i imposar-hi la castellanano li diguin castellanista. Aquest parti-cular l’han sabut ordir molt bé, els cas-tellans i els botiflers. Els mals catalanshan fet un mal enorme a Catalunya,que no podrà ser mai amidat.

Castella, en el País Basc i Catalunya,hi té un rebost excel·lent al seu servei.Cada any, diu, se’n va de Catalunyasola un bilió de pessetes que no hitorna mai més. I això Castella no ho volperdre. Disposa d’un exèrcit formida-ble per a no perdre-ho, perquè no seli’n vagin bascos i catalans. Aquestexèrcit costa diàriament sis mil milionsde pessetes i el paguen majoritària-ment catalans i bascos; i vindria contranosaltres si ens declaràvem lliures.

Doncs, quin ha de ser el poblehegemònic a la península? Cap. Totshem de ser iguals i hem de manteniruna bona relació ibèrica, sense que

n’hi hagi cap que domini els altres niels privi dels drets humans. La faltad’això és l’última raó del terrorismebasc, mal que els responsables vulguinignorar-ho en la seva alta política iamagar-ho dels espanyols.

Ara els signes del temps marquenque els pobles d’Europa han de ser lliu-res i units en un sol parlament. Di -guem-ho per enèsima vegada, perquèno ho volen sentir ni entendre. El Par-lament europeu ha de protegir la lli-bertat dels pobles contra els poderososi afavorir-ne el progrés. Si no, no hihaurà Europa. Justícia i pau, però unapau no pas basada en els exèrcits, sinóen la veritable justícia a cada poble, perpoderós que sigui qui se li oposi o elvulgui sufocar.

No em puc estar de citar aquellesparaules del filòsof madrileny Ortega yGasset, en el seu gran opuscle España


t r ibuna

Llengua Nacional - núm. 37 - tardor del 2001

invertebrada: «Castilla ha hecho y hadeshecho España.» Sí, Castella l’hafeta tan sols per al seu bé, i l’ha des-feta tan sols per al seu bé.

Aquest fet secular de Castella, dereeixir plenament a fer-se senyora imestressa de la península –amb l’ú-nica excepció de Portugal–, ha imprèscaràcter en l’ànim castellà; s’han tro-bat tan a pler amb la seva pree-

minència sobre els altres pobles queels sembla que ha de ser així pernecessitat, que ha de ser d’eternadurada per alguna llei de voluntatdivina. I reaccionen instintivamentcontra tot allò que pugui significaruna minva, ni que sigui petita, en elseu domini. No únicament s’oposen aperdre’l, sinó que no volen que capmés poble adquireixi la seva persona-litat i figuri de cara al món. Per aques -ta raó refusen que els catalans tin-guem la nostra selecció nacional defutbol, per exemple, o que tinguemveu i vot en les institucions europees.Aquest recel s’ha consolidat en elgovern espanyol en forma dels noto-ris centralisme, jacobinisme i totalita-risme que tant s’esforcen a camuflarde democràcia. Ho hem dit mil vega-des: a la península ibèrica hi ha de -mocràcia espanyola, o castellana, pe -rò no n’hi ha de basca ni de catalana.Democràcia és exercir els drets hu -mans de cada poble, i això no hi és.L’actual democràcia espanyola és ladictadura del poble castellà sobre elsaltres. Un exponent d’aquesta dicta-dura és l’amenaça constitucional del’exèrcit contra aquell poble que vul-gui ser lliure, és a dir, separar-se de launitat imposada per Castella.

El poble basc i el català han estatels formidables esculls que Castella hatrobat en l’obra unificadora i supres-sora de fets diferencials. En el poblebasc ha trobat un desig de llibertat iun sentiment de sobirania molt arre-lat i militant, amb una llengua queemergeix amb força de les cendres; en

el poble català ha trobat els mateixosdesigs i sentiments –bé que sabotejatsper molts botiflers i estranys vingutsde fora–, amb una llengua encara vivai que malda per no morir. Ambaquests dos pobles Castella no ha tin-gut cap més remei, per a sotmetre’ls,que la guerra, les liquidacions i elsbanys de sang –allò del terrorismeestatal mitjançant el qual han forjat launidad española.

Actuar contra la identitat d’aquestsdos pobles –a fi que no li destorbin laseva obra– és cosa de cada dia; hoporta escrit al tarannà i és possible queho faci sense ni adonar-se’n. Castellas’ha proposat, de sempre, descastar-los, aquests dos pobles, i a la llargaanul·lar-los com a nacions conscientsde si mateixes. Quan Felipe Gonzálezera a la presidència, es va saber quehavia celebrat un conciliàbul a Toledoamb destacats polítics castellans, entreels quals hi havia Calvo Sotelo, ondeterminaren de fomentar la immigra-ció sobre Catalunya per tal de sufocarla revifalla arran de la transició –revifa-lla de la llengua i de la conscièncianacional. Això d’empènyer emigrantscap aquí ho inicià Franco, amb moltd’encert, mentre tenia Catalunya lli-gada de mans i peus; i ho han fet des-prés i ho fan ara. Ras i curt, la intencióés descastar Catalunya.

En aquest context, ¿qui paga i quifa circular eslògans com «Benvingudala immigració!», «Visca la toleràn-cia!», «Honor a la solidaritat!», quesón humanament i cristianamentobvis, però que tenen un brut rere-fons polític i sols són vocalitzats aCatalunya i al País Basc, contra cata-lans i bascos ja excessivament deso-rientats i confusos? La finalitat últimaés que, en el cas d’un plebiscit sobrel’autodeterminació, el vot sigui majo-ritàriament castellanista, a favor de launión; i aleshores tindríem que unsvinguts de fora, i imposats, decidiriensobre la sort final de catalans i bascos–la qual cosa és un crim feixista con-tra la humanitat.

Aquells eslògans són consignesllançades amb molta astúcia i queenganyen la massa, i especialmentquatre desorientats hi cauen comalbats; és el cas de la Feria de Abril,celebrada a Santa Coloma de Grame-net (Barcelonès). Aquesta és el cavallde Troia del govern de Madrid, quel’articula amb molta destresa i tenaci-tat, perquè sap que és la gran pene-

tració, la valuosa falca que any rere anypren més cos i mina més la solidesa deCatalunya. I encara la Generalitat hiaboca diners, cobejosa del vot andalúsi tan erràtica pel que fa al projecte netde sobirania nacional, l’únic que enspot salvar.

I qui diu la Feria de Abril, diu lesprocessons i romeries de la Virgen dela Paloma i de la Virgen del Rocío. Què

hi fan aquestes importacions, aques-tes imposicions, a Catalunya? Un llocper a cada cosa i cada cosa al seu lloc!Però això és el que precisament vol elgovern espanyol: fer barrija-barreja,confondre, corrompre, embrutar l’èt-nia dels catalans, saquejar-los l’ànima.I el pitjor del cas és que els catalans,tan babaus, ni se n’adonen i s’hi mos-tren tan contents. És clar, és impru-dent delatar aquestes coses, perquèels panxacontents, els qui hi fan mol-tes pessetes i les víctimes de la deso-rientació no les volen ni sentir dir. Aixíja anem bé, España va bien; no men-cioneu aquestes coses, no destorbeu,perquè, si no, ens faran la guerra. Elfet que ens vagin enviant moros i sub-saharians, fins que en vessi la Plaça deCatalunya, s’ajunta a tot plegat com aultratge a Catalunya, s’ajunta a l’ul-tratge d’aquelles celebracions dintrecasa nostra; i que aquest ultratge noarribi a la pell de molts catalans vol dirmenfotisme, autoodi; en una paraula,degradació.

Però no s’hi val a donar tota laculpa als de fora. El poble català joveels fa un joc esplèndid amb la mancade naixements. No saben fer nens. Elscatalans sempre hem estat pioners aencaixar allò que més aviat pot per-dre’ns. En aquesta conjuntura tan crí-tica, ara que Catalunya necessitatants catalans, el jovent català esnega a donar-li fills. Mals profunds,que ens porten al desastre, i tothomtan feliç.

Fins i tot les altes institucions, tanfelices.u


t r ibuna

En moments derevifalla, els

governs espanyolshan volgut des-castar Catalunyamitjançant laimmigració

Si realment alsgoverns espanyols

els interessésEspanya, les llen-gües ibèriqueshaurien estat protegides


s intaxi

PresentacióPretenc explicitar ací algunes indicacionsabreujades que figuraven en el cos del’estudi sobre les interferències en elsadverbials en i hi publicat recentmenten aquesta mateixa revista, i tambéexplicar una mica més el plantejament iel desenvolupament d’aquest meuestudi sobre l’anaforisme adverbial1.

La primera inquietud me la vancrear els correctors de català del meuServei2, que em consultaven sobre laidoneïtat i escaiença del pronom perso-nal ell i el possessiu seu en alguns con-textos, quan feien la revisió de docu-ments en català. Com més casoscomentàvem, més ens semblaven a totsplegats, si més no, sorprenents i es -tranys a la nostra llengua.

Això ha provocat que m’hagi preo-cupat de cercar bibliografia que es refe-rís a aquesta particularitat lingüística.Dos articles de Joan Solà contenien ambabundància casos d’ús. L’un és «Ús delspossessius» i l’altre «Pronoms forts refe-rits a inanimats», tots dos publicats enun mateix volum3. Solà comença el pri-mer article dient: «Ara i adés algunmanual ha cridat l’atenció sobre l’ús decerts possessius que considerava incor -rectes o almenys aconsellava d’evitar-los», i acaba a la conclusió fent diversoscomentaris, com ara: «Mirada la qüestióde prop (de cap manera no podríem dirtan sols que l’hem «analitzada») resultaque ens les havem amb una qüestiónotablement fosca: no és fàcil «raonar»de manera convincent la repugnànciaintuïtiva que molts catalanoparlants sen-tim envers determinats usos dels pos-sessius». El segon article el començadient: «Des de fa temps s’ha observatun cert abús de pronoms forts referits ainanimats [...]. Il·lustro aquí tot seguit l’ús

anormal dels pronoms forts, classificantels exemples segons els contextos pre-posicionals i les funcions en què aparei-xen.» El cas és que els exemples aportatsper Solà en l’article sobre els pronomsforts es refereixen, de fet, solament alpronom fort ell. Solà acaba l’articleassenyalant quins casos li són molt o pocrebutjables segons la seva intuïció4.

Aquests comentaris de Solà ensconfirmaven el rebuig que sentíem enrevisar determinats usos del pronomfort de tercera persona i el possessiuseu. Tanmateix, per bé que Solà, en elsarticles esmentats, aportava una bonadiversitat de casos i en feia diferentsgrups segons particularitats gramati-cals, amb la seva exposició no ens sen-tíem instruïts per a arribar a conclu-sions. La intuïció de Solà no li era prou,ni per a ell mateix, per a acceptar orebutjar els usos que analitzava. A més,tampoc a nosaltres allò que tambépodríem anomenar judici personal degramaticalitat, o judici de genuïnitat,

no ens garantia certesa en una llenguacom la catalana que conviu plenamentamb la castellana en la nostra mentali-tat ja des de la infantesa.

Calia, doncs, plantejar algun camíd’investigació que ens permetés d’obte-nir conclusions científiques. Entenemque la indagació científica es componde tres fases o aspectes. El primer és l’a-plec d’exemples textuals, el segon l’anà-lisi avaluadora dels textos examinats, eltercer la recerca i la determinació decom se sistematitza o estructura el con-junt d’aquells exemples aportats.

Amb això vull dir que la ciència nos’acontenta amb descriure, amb mos-trar-nos com és, sinó que, a més, inda -ga per descobrir què els regeix.

Vist això, l’exposició de casos sobreell i seu de Solà no bastaven; calia estu-diar més la qüestió. Calia esbrinar quinaera la genuïnitat de l’anaforisme adver-bial, tant del castellà com del català.

Plantejament de l’estudiAmb la finalitat i per les considera-

cions que ara mateix exposàvem, vamexaminar un llarg fragment textual, unseguit d’unes catorze mil paraules, decada una de les obres especificades enels quadres que hi ha en la primera i enla segona part del meu estudi5. Enaquests quadres es comptabilitzen lesvegades que en cada obra eren usatsanafòricament els pronoms en (ende ),hi, i ell (él ). Al costat de la xifra expres-siva del nombre de vegades en quècada diferent ús apareixia, hi constava,volada, la crida en xifres romanes, queremetia al final de l’article on s’especi-ficava la situació en el text de cada undels casos existents comptabilitzats, amés d’especificar-hi l’edició empradade l’obra; així podia fàcilment exami-

Les interferències en els adverbials «en»i «hi» i les substitucions esgarriadores

Addenda (I)

Jaume Vallcorba i Rocosa

L’interès de l’estudi quepublicà Jaume Vall-corba a LLENGUA NACIO-NAL està també a saberen què es basava laseva recerca, quinesfonts emprava, com lesdestriava i com les ana-litzava, com establia lacomparança amb lallengua interferidora...Tot això ens ho explicaen aquesta addenda, dela qual ara publiquem laprimera part

1. Aquesta numeració prossegueix la del meu treball, publicat en els números 28, 29, 30, 31 i 32 de LLENGUA NACIONAL, de què aquest article és addenda.2. Servei de Formació i Suport Idiomàtic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Només vaig tenir a càrrecmeu aquest Servei durant els vuit mesos que van des que vaig deixar d’encarregar-me del Servei Territorial de Barcelona de Transports per Carreterafins que em vaig jubilar.

3. Joan Solà, Normativa: estat de la qüestió, ed. Empúries, Barcelona 1994, pp. 195-207 i 141-161 respectivament. Vegeu també el text que duu la cridanúm. 53, en la segona part d’aquest estudi, publicat a LLENGUA NACIONAL, núm. 29, hivern de 1999.

4. Caldria aquí interpretar què entén Solà per intuïció. Em fa l’efecte que ens pot orientar que aquest filòleg, en un article a l’Avui digués: «intuïció(Chomsky dixit)».

5. LLENGUA NACIONAL, núms. 28 i 29, tardor i hivern, respectivament, de 1999.


s intaxi

nar-se el context en què apareixen lesdades aportades.

Vam fer, doncs, un buidatge ex -haustiu d’uns fragments d’obres escri-tes des dels inicis de la llengua fins acomençament del segle XX, a fi deseguir-ne les possibles modificacions oconsolidacions històriques tocant elselements lingüístics emprats pel castellài el català en l’anaforisme adverbial.

No vam anar recercant, d’ací d’allà,exemples d’aquella forma anafòrica od’aquella altra: això no seria un mètodeprou científic. Vam procedir, per contra,a un buidatge total i sistemàtic d’unllarg fragment d’unes obres escrites.

Les obres buidadesCalia que l’estudi anés recollint tex-

tos de tot un seguit de segles, i, doncs,que n’hi hagués de totes les èpoquesdes del segle XIII fins a l’entrada del XX.Calia també que l’estudi es basés, din-tre els condicionants i les possibilitats,en uns textos com més espontanismillor, a fi d’acostar-nos a la llengua delpoble. Convenia defugir, si era possible,textos que signifiquessin el transvasa-ment a la llengua catalana de discursosprocedents d’una altra llengua. Perdo-neu si haig de recordar que el catalàliterari –he dit el literari– ha viscut llar-gues temporades tenint com a modelaquesta o aquella llengua.

Els textos medievals estu-diats

És sabut que els nostres escriptorsmedievals s’emmirallaven en la riquesai la sintaxi de la llengua llatina i que,sovint, el llatí que tenien més a mà erael dels textos cristians.

Referim-nos, doncs, ara com ara, ales obres dels segles XIII al XV, escollidesper a l’estudi. Hi incloc Llull, era inevi-table; però empro Blanquerna perquètendeix més a novel·lar, i, per tant, hemde suposar que conté un llenguatgemés espontani que no pas, posem percas, el Llibre de meravelles, en quèparla de física, química, ciències natu-rals, etc., inevitablement partint de tex-tos aliens, que ell mateix esmenta, perexemple Cahos, Libre dels articles6 ialgun altre. A més, tots aquests escrip-tors escrivien també en llatí, tant o mésque en català; la interferència havia deser-hi, especialment si tenim presentque els escriptors de l’època desconfien

de l’aptitud de l’idioma vulgar i maldenper adaptar-lo al llatí7.

Doncs bé, recordem que el llatíemprava ille, illa, illud i is, ea, id fentfunció anafòrica, essent l’antecedent,de vegades, una cosa. No és, doncs,sorprenent que en castellà dominés jades de bon començament l’ús anafòricde él per a referir-se tant a coses com a

persones, que és el que acabà impo-sant-s’hi, i no ho és tampoc que elsnostres escriptors quan escrivien sobretemes que coneixien per textos llatinsfessin servir excepcionalment ell com aanàfora, fins i tot, de vegades, referint-se a cosa. És important de destacar,tanmateix, que en el català de les obresbuidades –Blanquerna, Matrimoni des -avingut (que és transcripció de lesdeclaracions d’afectats i testimonis enun procés criminal), Sermons de santVicenç Ferrer (sermons que són trans-cripció directa de les paraules del pre-dicador fetes per especialistes de màràpida que prenien els sermons mot amot) i Tirant lo Blanc (en què JoanotMartorell trasllada, segons Riquer, «larealitat i el viure i l’enraonar de les casessenyorials valencianes del seu temps»),textos, doncs, que ens acosten molt ala llengua popular i a l’espontània denovel·lar– no hi aparegui el pronom elltenint com a referent una cosa, i sí sola-ment si es refereix a persones.

El resultat del buidatge d’a-quests textos antics

Aquelles dues primeres parts delmeu treball, del qual aquest article ésuna addenda, estudien el joc anafòricadverbial del castellà i del català des deltemps primitius fins al segle XX. Demoment passo a referir-me als textosdel segle XIII al XV.

Les dades del buidatge de la primerapart, la del castellà, ens ensenyen queaquesta llengua, des de bon comença-

ment, basa l’anàfora adverbial en el con-junt «preposició + él» (de él; en ellas; aella; etc.), tant referint-se a coses com apersones; alguna vegada fa servir ende(en comptes del neutre de ello ) i ý. Aixòfins a la primera meitat del segle XV, enquè perd aquests dos pronoms i imposatotalment, per sempre més, el joc anafò-ric adverbial amb el pronom de tercerapersona. A més, en endavant, de vega-des s’oblida d’emprar-lo, com si el con-siderés sobreentès, i això pot ser com aconseqüència de substituir transitòria-ment, poc temps, el conjunt de él pelpossessiu su. El conjunt de dades numè-riques que hi ha en el quadre de la pri-mera part ens dóna, pel que fa al castellàfins al segle XV, la proporció d’ús se -güent. Ende és emprat en un 27 % delscasos i l’equivalent, la flexió de dél en elrestant 73 %; podríem dir, doncs, queende sols figura en la quarta part delscasos. Poc després del XIV, dél ja surt el100 %, que vol dir sempre. El pronom ý

era més usat, però també entra en desúsa començament del segle XV.

En la segona part, dedicada alcatalà, quan examinem el Quadre quehi figura, es veu ben clar que el catalàfa servir els pronoms en i hi d’anàforaadverbial; subsidiàriament, quan l’ante-cedent és persona, de vegades, no passempre, hi fa aquella funció el pronomell, precedit o no de preposició. Podemdir que des del principi el català fa ser-vir en referit a coses en el 100 % delscasos en aquell buidatge. Igualmentpassa amb hi. A més, referida a perso-nes, la combinació «preposició + ell»surt en el 4 % dels casos en aquells tex-tos medievals buidats; en la resta d’o-casions empra en i hi.

Aquests fets corresponen a textosacostats a la llengua oral, tal com hemcomentat abans.

És evident que el castellà s’ha inclinatper l’anàfora adverbial amb él, i, dife-rentment, el català ho ha fet amb en i hi.

En els escrits inspirats en textos lla-tins, tant religiosos com científics, surtesporàdicament el pronom ell referit acoses. Això darrer creiem que és un fetsavi, però no pas propi de la llenguapopular. Ens ho confirmaran els textosdels segles XVII i XVIII, de què parlaremen l’Addenda (II).

Hem dit que enteníem que era unfet savi, al capdavall un llatinisme.

6 Ramon Llull, Libre de meravelles, Editorial Barcino, Barcelona 1932, vol. II, pp. 14, 15, 46.7 Sobre aquest punt, vegeu A.M. Badia i Margarit. Les «Regles d’esquivar vocables» i «La qüestió de la llengua», IEC, Barcelona 1999.

En tota investiga-ció històrico-lin-güística cal consi-

derar lescircumstàncies iles dependències

culturals


s intaxi

«Ille» i «is» en el catalàTornant a la influència del model

llatí, només amb caràcter il·lustradordels anteriors comentaris sobre el llatícristià, i específicament sobre l’úsanafòric de ille i de is, transcric totseguit un parell de textos llatins delMissal romà que obro a l’atzar:–Audite disciplinam, et state sapien-

tes, et nolite abjicere eam 8. Escolteules instruccions, sigueu prudents i aelles (les instruccions) no vulgueu refu-sar. (És clar que hi podríem dir: i no vul-gueu refusar-les, però el nostre propò-sit era assenyalar eam=a elles ).

–Et in quamcumque civitatem intra-veritis, et susceperint vos, manducatequae apponuntur vobis: et curate infir-mos, qui in illa sunt 9. L’antecedent deilla és civitatem, ciutat. El text diu: «I enqualsevulla ciutat entrareu, i us rebran;mengeu aquelles coses que us siguinpresentades i cureu els malalts que hihaurà.» Forçats pel llatí, tambépodríem haver traduït, com fa el tra-ductor del missal, i cureu els malaltsque hi haurà en ella [en la ciutat]. Enssembla que aquesta darrera traduccióque fa el missal coadjuva força a la cre-ença de la interferència llatina al catalàmedieval. El traductor català ens mos-tra que també n’és víctima.

Les anteriors dades sobre la culturaa l’edat mitjana, i en particular la situa-ció lingüístico-cultural, que desautorit-zen o posen en qüestió els exemplestextuals d’aquella època en què puguiaparèixer ell referit a coses, ja havienmotivat que en la cinquena part de l’es-tudi, forçat per la conveniència de noallargar l’article, immediatament abansde l’apèndix, només digués: «Val a dirque en els escriptors catalans anticspodem trobar algun esporàdic ell [...]referit a coses [...] però cal saber queaquells autors antics quan escrivieneren receptors, de vegades, d’intromis-sions provinents de llengües pròximes,sobretot de llatinitzants. Sabem, a més,com els era plaent de plagiar, traduint-los, els millors pensaments aliens, ésclar que amb el punt de submissió lin-güística que pot comportar.»

En l’estudi calia, doncs, procurarfundar-nos en textos que ens acostes-

sin al llenguatge viu popular i ensallunyessin de les particularitats de lallengua model que era per a ells la lla-tina, la qual tendia a regir els textosd’alta cultura.

Quan feia els meus comentaris quesuara he transcrit, no intentava defugirobjeccions fugint d’estudi o amb corti-nes de fum, sinó que només apel·lavaals coneixements lingüístico-culturalsdel lector i que ara he explanat.

Crec que tenint-ho en compte esconfirma la solidesa del meu estudi.Tanmateix, a fi que no es pugui argüirque aquest argument del llatinismeseria una cas únic i, doncs, una argúciaen la meva exposició, em va com l’anellal dit per a desmentir-ho assenyalar unaaltra d’aquestes interferències del llatí,i que fa temps que tinc ganes de pro-palar. D’interferència, doncs, n’hihagué i no pas en un cas únic.

Més interferència llatinaQuan estudiava els significats, usos

i valors dels verbs ésser i estar en catalàantic, vaig advertir que quan en el con-text hi havia algun circumstancial detemps amb un quantificador era estari no pas ésser el verb que sortia en lamateixa oració; diferentment, quan enel context apareixia un mot o expressióde valor momentani el verb de l’oracióera ésser i no pas estar; això era aixíexcepte quan estar significava «residiro conviure en un lloc», el qual estaradmetia tant l’un com l’altre dels ditselements del context.

Se’n deduïa que ésser era un verbde caràcter puntual i també perfectiu, iestar un verb de durada transitòria, comtambé és duratiu el gerundi. Quan en elcontext no hi havia cap dels dits ele-ments, comprovàvem que el valor dura-tiu transitori de estar i el puntual deésser, també hi eren escaients. Aquestaera, grosso modo, la conclusió.

Hi havia, però, algun cas en què emtrobava amb el verb ésser acom -panyant un gerundi, cosa que significaun verb puntual amb un gerundi dura-tiu. Una contradicció. Això passa encasos com els següents:

[201] Ha la totalitat de Déu influïdasa semblança en la memòria, enteni-

ment e volentat de l’ànima, ço éssaber, que tota la essència menbrant,entenent e amant que és [hi ha] en l’à-nima, vol Déus que sia fruent Déu10.

[202] D’una cosa te volen pregar loshòmens de Sicília per ço que tots tempssien remembrans de la tua amor11.

[203] Puys [després] lo rey durmí tro[fins] al jorn alegrament e en pau; quedabans molt era a mal ayre, per ço cormolt era duptant del fet12.

[204] Evast e Aloma foren en lacapella, aprés la missa, parlant longa-ment del estament de lur vida13.

Finalment, vaig poder assabentar-me d’on venia aquesta contradictòriacombinació ésser + gerundi. És unaperífrasi procedent del llatí bíblic i depregàries, que s’hi introduí en traslla-dar del grec al llatí aquells textos queexigien absoluta fidelitat a l’original.Una perífrasi que implica, doncs, lagramaticalització corresponent. Alsmedievals els vingué del llatí cristià. Totplegat explica, doncs, esse + participide present del llatí i ésser + gerundi delcatalà, aquest com a calc del llatí. Die-trich, Eklund, Ceresa-Gastaldo ho hanaclarit i documentat14.

En conseqüència, essent una perí-frasi, en l’exemple 201 sia fruent voldir frueixi; 202, sien remembrants =remembrin; 203, era dubtant = dub-tava; 204, foren parlant longament =parlaren longament. Aquest darrerpresenta la particularitat que la perí-frasi es trobava desconjuntada per lainserció, entremig, de dos circumstan-cials. A més, l’adverbi temporal de du -rada longament, reclamava el verbestar; havent-hi ésser em sentia deso-rientat fins que no vaig aclarir-ne lacausa, que és precisament la queacabo d’exposar.

Així, doncs, les interferències delllatí en el català dels escriptors anticsno són cosa estranya. I això explica queell referit a coses hi aparegués, però nopas en els textos acostats a la llenguaviva, com ara en els triats en el quadrede la segona part del nostre estudi. Entota investigació històrico-lingüísticacal tenir en compte les circumstàncieslingüístico-culturals i les dependènciesque comporten.u

8. Missal romà per a ús dels fidels, editorial Balmes, Barcelona 1948, vol. III. Festes del mes d’abril, dia 27 (47). Epístola; Lliçó del llibre de la Saviesa. 9. Id. Festes del mes d’abril, dia 28 (54). Evangeli segons sant Lluc.10. R. Llull, Llibre de meravelles, ed. Barcino, Barcelona 1934, vol. IV, p. 283.11. Bernat Desclot, Crònica, ed. Barcino, Barcelona 1949, vol. III, p.103 (cap. XCI ). 12. Desclot, Op. cit., vol. III, p.123 (cap. XCVIII ).13. R. Llull, Llibre d’Evast e Blanquerna, ed. Barcino, Barcelona 1935, vol I, p. 91 (llibre I, cap. IX ).14. B. Stengaard, Vida y muerte de un campo semántico, Max Niemeyer Verlag, Tübingen 1991, pp. 66, 67, 69, 70, 71, 73, 87.


s intaxi

En el pròleg a la biografia del mestrePompeu Fabra (Josep Miracle, Pom-peu Fabra, Aymà, 1968, p. 18), elgramàtic i escriptor Josep Miracle es -criu la frase següent:

[1] Vet ací que l’aparició d’un dels quejugaven a fer de governants a Catalunyava frustrar els nostres desigs.

Explicant el mateix fet, amb paraulesmolt semblants, Josep Miracle mateix,en un escrit publicat en un recull decinquanta testimonis contemporanisde Fabra (Jordi Mir, Memòria de Pom-peu Fabra, Proa Memòria, p. 164), diuexactament:

[2] El senyor Antoni M. Sbert, que era undels que jugava a fer de governant deCatalunya, va demostrar...

És a dir, que en una frase idènticadiu, primer, «un dels que jugaven», idesprés (en un text que, certament,l’autor no va tenir l’ocasió de revisar),«un dels que jugava».

Suposem que no hi haurà ningúque ens atribueixi el propòsit inele-gant de fer un retret pòstum a l’ex-cel·lent gra màtic, amic i mestre queva ser el senyor Miracle. Simplement,volem de mostrar que aquesta falta decon cordança és una de les més traï-dores, capaç d’esmunyir-se en els tex-tos deguts a les plomes més escrupo-loses, rigoroses i exigents.

Vet aquí un altre exemple signifi-catiu:

[3] Per als dos primers cursos, hem recor -regut a la col·laboració del senyor AlbertRiedlinger, un dels deixebles que va seguirel pensament del mestre amb més interès(Ferdinand de Saussure, Curs de lingüísti -ca general, prefaci a la primera edició,«Clàssics del pensament modern», Edi-cions 62 / Diputació de Barcelona, traduc-ció i edició a cura de Joan Casas, p. 35).

Si diem que aquest exemple és sig-nificatiu és , simplement, perquè estracta d’un text traduït del francès, il’original diu, segons hem comprovaten un exemplar de la col·lecció «Payo -

thèque» (Payot, París, 1973, p. 8),«un des disciples qui ont suivi». Tam-poc no s’ha de veure aquí el mésmínim retret a l’autor de la traducciódel llibre del mestre de Ginebra, sinóuna nova prova de l’afirmació quehem dit abans, la facilitat amb quèaquesta falta de concordança aconse-gueix de passar a través de les mallesmés espesses.

El cas és que quan diem queaquesta falta de concordança éscapaç d’esmunyir-se en els textosdeguts a les plomes més escrupoloses,rigoroses i exigents, no ho diem pasperquè sí. Vet ací uns quants exem-ples més que corroboren plenamentla nostra afirmació:

[4] Un dels sufixos que serveix per a for-mar noms abstractes derivats d’adjectius,és esa (Pompeu Fabra, Converses filològi-ques, vol. I, p. 12).[5] Una de les circumstancies que ha amar-guejat mon interminable suplici ha sigut iés encara... (Jacint Verdaguer, En defensapròpia, dins Obres Completes, p. 1.241).[6] És una de les poques artistes espanyo-les que té una gran categoria internacio-nal (Josep M. de Sagarra, L’aperitiu, vol. II,p. 222).[7] Tinc la impressió que Casamor és undels pocs contemporanis que té una granpersonalitat (Josep Pla, Notes per a Sílvia,p. 168).[8] Antoni Rovira i Virgili, abans de laguer ra, era un dels escriptors que gaudiad’una més vasta audiència (DomènecGuansé, Abans d’ara, p. 14).[9] De les dones que he trobat en el meucamí és, sens dubte, una de les que mésm’ha interessat (Ferran Soldevila, Al llargde la meva vida, p. 472).[10] Afirma que una de les coses que con-tribuí a crear la injustíssima anomenadad’home fred que Pi i Margall tenia, forenels seus articles... (Antoni Rovira i Virgili,Siluetes de catalans, p. 45).[11] Maragall fou un dels qui parlà ennom d’ella (Carles Riba, Llengua i litera-tura, p. 86).[12] López Picó és un dels pocs poetescatalans d’importància que en una bonapart de la seva obra es limita a un altexercici en vers (Joan Triadú, La literaturacatalana i el poble, p. 146).[13] La història me la va contar un delsxicots que havia participat en l’aventura

(Josep Palau i Fabre, Contes de capçalera,p. 132).[14] Va ésser una de les causes que deter-minà la seva sortida de Catalunya (AlbertManent, pròleg a Teoria de l’ham poètic,de Josep Carner, p. 12).

Els exemples que ens forneixen elstextos de les publicacions periòdiques,sovint corregits a corre-cuita, són,com cal suposar, molt nombrosos:

[15] Una de les coses que ens unia era lasensació de sentir-nos completament aïllats,enmig d’un món que ens era completamentaliè (Serra d’Or, núm. 470, p. 78).[16] Joan Coromines és una d’aquellespersones que ha lliurat tota la vida a laseva obra (revista Cultura, núm. 66, p. 5).[17] Carles Santos és un dels compositorsque més ha pogut difondre la seva obrafora de les fronteres del seu país (revistaCultura, núm. 70, p. 10).[18] Víctor Balaguer va ser un dels perso-natges que públicament va manifestar laseva consciència que Catalunya pertanyiaa la realitat superior que era la Coronad’Aragó (L’Avenç, núm. 230, p. 18).[19] Probablement, en la segona meitatd’aquest segle que s’acaba, l’aparició idifusió de la televisió hagi [sic] estat undels fets cabdals i que més ha contribuïtal fenomen de la globalització (Ateneu,núm. 33, p. 14).[20] Una de les coses que em molesta enliteratura és que em diguin què he deposar i què no (Faristol, núm. 32, p. 14).[21] O com Nelson Mandela, una de lespoques persones que ha pogut veure elfruit de la seva lluita (Avui, 28.I.99, p. 17).[22] És un dels escriptors del segle quedeixa una obra més variada, densa, rica ide més qualitat (Avui, 28.I.99, p. 17).[23] Martí i Pol és possiblement un delspoetes que té més discografia (Avui,24.II.99, p. 39).[24] Un dels fets que desperta mésinterès és l’èmfasi que es posa a atendrellargament el pacient (Avui, 6.IV.99, p.64 ).[25] Japó ha estat un dels països que hamillorat més l’accés del comerç exterior alpaís (Avui, 17.V.99, p. 20 ).[26] La figura de Palau i Fabre és d’aque-lles que conjuga les qualitats d’una lite-ratura condemnada a perdurar... (Avui,4.VI.99)[27] Jan Lauwers és un dels pocs creadorsbelgues que ha transgredit les fronteresde la tradició teatral (Avui, 9.VI.99, p. 52).

Un cas de concordança: «Ell és un dels qui va(n) dir que sí»

Albert Jané

[28] De fet, aquesta determinació cir-cumstancial és un dels trets que afectatota la producció perifèrica (Avui,28.XII.00, p. V).[29] Jaume Cabré és un dels escriptors quesol pensar en el seu ofici (Avui, 21.1.01,p. VII ).[30] L’amor està per sobre de tot? –És undels factors que ens mou (Avui, 23.I.01,p. III ).[31] És dels pocs dirigentscomunistes que podria,sense fer riure, forjar unmissatge d’obertura (Avui,26.VI.01, p. 4).[32] ... la creació d’Els Joglars,una de les companyies queha cedit el seu arxiu al centre(Avui, 27.VI.01, p. 42).[33] Literàriament, el dietariés un dels gèneres que millorens permet dibuixar la geo-metria mental i espiritual del’autor (Avui, 26.IX.01, p. 3).[34] Assegura que és delspocs catalans que no era aParís durant els fets delMaig del 68 (Avui, 26.IX.01,p. 3).[35] La por d’equivocar-meés un dels motius, probable-ment el principal, que faque m’esgar rifi poder seralgun dia convocat (Avui,27.IX.01, p. 3).

Si en tots aquestsexemples no s’observa laconcordança adequada entre el verb iel subjecte, és perquè grups de motscom un dels sufixos que, un delsescriptors que, una de les circumstàn-cies que , una de les coses que, undels pocs poetes catalans que, etc.,s’inicien amb una paraula, un (o una ),inequívocament del singular, a la qual,irreflexivament, d’una manera gairebémecànica, a causa d’una relació lògicaal capdavall ben comprensible, s’atri-bue cutible un grup nominal en plu-ral: els sufixos, els es criptors, les cir-cumstàncies, etc. I és, certament, ennom del que en podríem dir un sub-jecte psicològic, que n’hi ha algunsque, de tant en tant, defensen decidi-dament aquestes construccions ambel verb en singular, encara que el sub-jecte real sigui del plural. Els hopodríem raonar d’una manera méssenzilla i més elemental dient que [4]hi ha els sufixos que serveixen per aformar noms abstractes i esa n’és un.O bé que [8] hi havia els escriptorsque gaudien d’una més vasta audièn-cia, i Antoni Rovira i Virgili n’era un.

Notem, d’altra banda, que en la

majoria d’aquestes proposicions hi haun verb (normalment ésser ) querevesteix la forma del singular, el sub-jecte del qual és un grup nominal ini-ciat per un o una (també pot ésseralgun o alguna ) amb una determina-ció formada per una subordinada rela-tiva adjectiva (naturalment: no unarelativa explicativa sinó una relativa

determinativa o especificativa). Algu-nes vegades, com en l’exemple [11],l’article indeterminat no introdueix unnom determinat per una relativaadjectiva sinó una frase relativa subs-tantiva. És ben clar que tant és una deles persones que van dir que sí comun dels qui van dir que sí.

També cal fer observar que enalguns casos, com en els exemples [3l]i [34], el subjecte de l’oració principalés explícit o sobreentès, cosa que nopriva que sigui també considerat, in -de gudament, com el subjecte (el sub-jecte psicològic) del verb de l’oraciósubordinada. Així mateix, en aquestsdos exemples, talment com en l’e-xemple [26], amb un subjecte explícit,s’ha prescindit de l’article indefinitque hauria d’introduir el grup nominalo relatiu substantiu.

Considerant el sentit general d’a-quest tipus de construccions, amb lesquals es desitja emfasitzar o posar enrelleu la significació destacada oexcepcional d’algú o d’algun fet enun context determinat, a vegades esveu clarament que l’autor no gosa

afirmar categòricament una pree-minència ab soluta però no vol, tam-poc, que sembli que no parla sinó«d’un més entre tota una colla». És adir, vol i dol. Per això hi trobem sovintconjunts com un dels qui més va..., undels pocs que ha... o una de les úni-ques que va... Però aquí no hi ha pri-mus inter pares que hi valgui. O bé

una cosa o bé l’altra. Obé un dels pocs que VANdir que sí o bé l’únic queVA dir que sí. Conjuntscom un dels únics, undels pocs, un dels quemés, etc., demanen elverb en plural. I si és que,decididament, sense porde comprometre’s ni defer una afirmació exage-rada, es vol posar enrelleu un cas únic oexcepcional, cal recórrera solucions com el quimés o l’únic que, com enl’exemple se güent (certa-ment, ben significatiu):

[36] Fabra ha estat el catalàmés important del nostretemps perquè és l’únic ciu-tadà d’aquest país, en aques -ta època, que havent-sepro posat d’obtenir unadeterminada finalitat

pública i general, ho aconseguí d’unamanera explícita i indiscutible (Josep Pla,Homenots, sisena sèrie, Biblioteca Selecta,p. 47).

Malgrat l’obvietat del cas, que nonecessita gaires demostracions, noens sabem estar de reproduir un altreexemple:

[37] Em decideixo a donar una nova edi-ció del text més vell de la nostra literatura,que deu ser el més antic dels textos litera-ris catalans i en tot cas el primer text im -portant que ens ensenya alguna cosa dela història del català (Joan Coromines,Entre dos llenguatges, vol. I, p. 127).

Els exemples canònicsNo hem escatimat els exemples

textuals d’aquesta falta de concor-dança que comentem, amb el pro -pòsit de fer veure, tal com hem dit,que és una incorrecció (creiem que espot considerar així) molt usual i moltfàcil de produir-se, a la qual estemexposats tots plegats. Naturalment,els exemples correctes dels nostresmillors autors, escriptors i lingüistes,


s intaxi

no són pas menys nombrosos sinó,ben al contrari, els preponderants:

[38] ... cadascuna de les quatre peces,dues de blanques i dues de negres, que esmouen diagonalment... (P. Fabra, DGLC,«alfil»).

Hi ha nombrosos articles del DGLCamb definicions anàlogues, com «al· lo -morf», «al·lòtrop», «alot», «bam - bolina», «bancada», etc., i en totess’ob serva la mateixa concordança.

[39] Ara és dels ports del Mediterrà queveuen entrar banderes de més diferentscolors... (Jacint Verdaguer, Diari d’un pele-grí a Terra Santa, dins Obres completes, p.1.150).[40] Un dels pocs que pogueren arribar aldescans en aquest punt fou Sant Francesc(Joaquim Ruyra, Jacobé i altres narracions,p. 213).[41] ... jo cercava d’intuir la nova tràgica obé un comentari d’aquells que us escor-xen (Josep Carner, Les bonhomies i altresproses, p. 199).[42] ... una figura d’aquelles que en dia-des excepcionals s’exhibeixen a primerterme en recepcions i actes públics (Pru-denci Bertrana, Jo!, p. 57).[43] El noi és d’aquells naturals que sabenobrir-se pas onsevulga que es trobin(Josep Pous i Pagès, La vida i la mort d’enJordi Fraginals, p. 102).[44] El gas és una de les coses que méshan influït en la literatura (Josep M. deSagarra, L’aperitiu, vol. II, p. 186).[45] Bofill i Mates no és d’aquells poetesque tenen predominantment la qualitatde tals, i que ho són a tota hora del dia(Antoni Rovira i Virgili, Siluetes de cata-lans, p. 178).[46] ... un dels politicastres que donentota hora llur parer extravagant sobretotes les qüestions (J. V. Foix, Els llomstransparents, p. 99).[47] En Muntaner ni com a testimoni ésdels que es pleguen de braços i deixenper als altres la feina que els pertoca (Car-les Riba, Clàssics i moderns, p. 17).[48] Una de les coses que més m’hanimpressionat és la tomba de Napoleó(Ferran Soldevila, Al llarg de la meva vida,p. 10).[49] Rovira fou un d’aquests adolescentsque, superant les crisis, adopten aviatuna posició ideològica (Domènec Guansé,Abans d’ara, p. 14).[50] ... una de les coses que l’acoravenera d’haver-se d’humiliar davant un homeper ell menystingut (Cèsar August Jor-dana, Una mena d’amor, p. 10 ).[51] Altres creuen que Azaña és un homefatal, és a dir, un d’aquells homes que sur-ten de vegades en la història d’un poble iel travessen fent un joc brutal (Josep Pla,Notes per a Sílvia, p. 134).[52] Un dels temes que assoleixen unamajor amplitud i que més perduren

–extensió, doncs, en l’espai i en el temps-és, sens dubte, el de l’oposició de l’ànimai el cos (Ramon Aramon i Serra, Estudis dellengua i literatura, p. 172).[53] Hi ha encara d’altres raons, però vet-en ací una de les que han fet que un mottal com larcin hagi estat sempre escrit imesurat com a trisíl·lab (Joan Coromines,Entre dos llenguatges, vol. I, p. 126).[54] Un dels amables lectors que s’inte-ressen per les coses que dic en aquestasecció de «L’home per la paraula», emdemana una resposta a un triple «perquè»» (Francesc de B. Moll, L’home per laparaula, p. 65).[55] ... aquest és un dels fets que ens fansentir optimistes respecte al seu futur(Josep Roca Pons, Introducció a l’estudi dela llengua catalana, p. 24).[56] ... em deia que una de les coses quedignifiquen l’home és posseir i estimarun tros de terra (Marià Manent, L’aromad’arç, p. 76).[57] Mossèn Armengou és, com mossènMuntanyola, un dels qui inicien des de laclerecia la tasca històrica de refer, per amolts, les raons de tornar a lluitar (JoanTriadú, Una cultura sense llibertat, p. 105).[58] Ell deia que era un dels signes de lacivilització que ens fan més esclaus (JosepPalau i Fabre, Contes de capçalera, p. 40).[59] Ha estat força temps un d’aquellsdurs lluitadors que fan avançar la huma-nitat (Jordi Sarsanedas, Contes 1947 –1969, p. 77).

Alguns casos especialsHi ha, però, alguns casos, de cons-

truccions anàlogues a les que hemcomentat, en què el verb ha de reves-tir la forma del singular perquè estracta d’oracions relatives no determi-natives o especificatives sinó explicati-ves. Vegem els dos exemples se -güents:

[60] És un dels pocs músics de la bandaque saben tocar l’oboè.[61] És un dels músics de la banda, quetoca l’oboè.

En l’exemple [60] l’oració subordi-nada relativa és especificativa, que técom a antecedent els pocs músics dela banda. Per això el verb ha de reves-tir la forma del plural. En canvi, en l’e-xemple [61] l’oració subordinada ésexplicativa, que té com a antecedentel subjecte (sobreentès: ell ) de la prin-cipal, i per això el verb revesteix laforma del singular.

Considerem, encara, l’exemple se -güent, en què és qüestió de dues rela-tives especificatives però amb subjec-tes diferents:[62] El senyor Mas és l’únic dels socis quevan protestar que paga la quota pun-

tualment.

La primera subordinada, que vanprotestar, té com antecedent els socisi per això el verb va en plural. I lasegona, que paga la quota puntual-ment, té com a antecedent l’únic delssocis, que és, de fet, un grup nominaldel singular, encara que dugui undeterminatiu del plural, i per això elverb revesteix també la forma del sin-gular.

No cal dir que en aquells casos enquè el terme relatiu no fa de subjectesinó de complement directe, el verbha d’anar en singular si el subjecte,explícit o sobreentès, és del singular:

[63] És un dels escriptors que (ell) mésadmira.[64] És una de les empreses que afecta lanova llei.

Però en les oracions impersonalsconstruïdes amb el pronom es (lesfamoses passives pronominals o passi-ves reflexes), en què el primitiu com-plement directe es comporta com unsubjecte (és una manera de dir-ho),s’ha d’observar la mateixa concor-dança que hem explicat:

[65] ... una de les reformes que es pro-posaven va ésser la supressió de la lletrah (Pompeu Fabra, La llengua catalana i laseva normalització, p. 29).

Evidentment, aquesta mateixafrase impersonal, si es resolia amb elpronom hom hauria de dur el verb ensingular, car el relatiu que no hi tindriala funció de subjecte sinó de comple-ment directe:

[66] ... una de les reformes que hom pro-posava va ésser la supressió de la lletra h.

En tots els exemples que hem ad -duït tenim una oració relativa adjectiva(especificativa, no explicativa), que fa,com el seu nom indica, la mateixafunció que un adjectiu; o bé una ora-ció relativa substantiva, que fa lamateixa funció, també d’acord amb elseu nom, que un grup nominal. Així,una de les coses que més agradenequival a una de les coses més agra-dables, i un dels qui hi van participarés l’equivalent de un dels participants.I sembla ben clar i evident que capd’aquests dos mots, ni agradables niparticipants, no pot revestir, en aques-tes construccions, la forma del singu-lar. Per tant, si diem una de les cosesmés agradables i un dels participants


s intaxi


s intaxi

també hem de dir, necessàriament,una de les coses que més agraden i undels qui hi van participar.

Ara: si bé no sembla pas que algúpugui arribar a dir o a escriure cosescom *un dels participant (encara queno se sap mai, perquè al llarg delsanys n’hem vist de tots colors), sí quealgunes vegades n’hi ha que es criuenfrases com *una de lescoses més agradable quehe vist... Aquesta afirma-ció nostra no ha deixatd’originar, més d’un cop,una certa incre dulitat. Pe -rò no ens inventem pas res:

[67] ... persones de la vàluade Ramon Espasa –un delspocs polítics d’esquerra ca -paç de fer pedagogia sensefer paternalisme doctrinal(Avui, 27.XI.98, p. 24).[68] Un dels debats mésarnat i estèril que ha tingutlloc al pansit i enervant mónacadèmic ha consistit aqüestionar-se si el perio-disme és o no un gènereliterari (Avui, 9.III.00, p. IX ).[69] Un dels quadres deMonet inspirat en els nenú-fars del seu jardí, el mésfamós de la història de l’art,surt a subhasta al Sotheby’sde Londres (Avui Diumenge,28. VI.98, p. 24).[70] La festa és una de lesformes d’expressió culturalmés rica, viva i moderna(revista Cultura, núm. 69, p.9).

És ben evident que els adjectiuscapaç, arnat, estèril, inspirat (participiusat com a adjectiu), rica, viva i mo -derna haurien hagut de revestir, enaquestes construccions, la forma delsingular. Cal remarcar que en l’exem-ple [69], amb la inscripció d’una comadesprés de Monet, el mot inspirat ensingular seria correcte, perquè el seuantecedent, aleshores, no seria elsquadres de Monet, que és un sin-tagma del plural, sinó un dels quadresde Monet, que és un sintagma del sin-gular. D’acord, però, amb el sentit queens sembla més lògic (el que creiemque ha volgut expressar l’autor), l’es-mena encertada consistiria a canviarinspirat per inspirats. Així mateix, en

l’exemple [70], si consideràvem quel’antecedent de rica, viva i modernano és les formes d’expressió cultural(que ens sembla també la cosa méslògica), sinó el grup expressió cultural,que va en singular, seria correcte queels adjectius anessin també en singu-lar.

Una concordança indeguda anà-

loga a la que comentem (entre el verbde la subordinada i el subjecte de laprincipal) es produeix algunes vega-des amb un altre element de la subor-dinada, com un terme relatiu o unpronom feble:

[71] S’acolloniria perquè és d’aquells quela mort li fa pànic (Jaume Cabré, Viatged’hivern, p. 157).

Deixant de banda que es tractad’una construcció amb una soluciópròpia de la sintaxi popular que lanormativa actual no recull, és evidentque caldria que hagués dit els fapànic, car l’antecedent del pronomfeble és aquells, i no el subjecte(sobreentès) de l’oració principal.

En els exemples següents, encanvi, el relatiu compost de l’oraciósubordinada revesteix la forma delplural, ja que concorda, com pertoca,amb un grup nominal del plural,encara que vagi introduït pel mot delsingular un:

[72] Un dels motius pels quals PompeuFabra mereix més la nostra admiració...

(Carles Riba, pròleg a lasegona edició del DGLC, p.XVII ).[73] Ell és un d’aquestsautors als quals un homestima tot seguit (AntoniRovira i Virgili, Siluetes decatalans, p. 146).[74] Un dels records mésvivents al voltant dels qualshi havia hagut en mi méscristal·lització era, o és, el del’illa de Salamina (CarlesRiba, Sobre poesia i la mevapoesia, p. 38 ).[75] Aquest és un delsmotius pels quals Mites ésuna obra literària «famosa»(Joan Triadú, Una culturasense llibertat, p. 65).[76] L’Oliver és un d’aquestsesperits privilegiats en elsquals repercuteix tota emo-ció i tota veritat (Josep Car-ner, Teoria de l’ham poètic,p. 33).[77] És un dels pocs escrip-tors catalans el nom delsquals ha saltat la frontera(Domènec Guansé, Abansd’ara, p. 35).

Notem, en l’exemple[77], al costat de la con-

cordança correcta del relatiu compostels quals amb l’antecedent els pocsescriptors catalans, la de la forma ver-bal ha saltat amb el seu subjecte elnom dels quals. D’altra banda, consi-derem adequat que el grup no minalel nom revesteixi la forma del singu-lar, encara que, referint-se a els pocsescriptors catalans, no es tracti prò-piament del nom sinó dels noms1.

Així mateix, en l’exemple [76], alcostat, també, del relatiu compost enplural perquè concorda amb el grupnominal aquests esperits privilegiats,observem la forma verbal repercuteixen singular, bé que aquí es podria for-mular alguna objecció, perquè el sub-jecte d’aquesta forma verbal és el

1. És habitual, si no preceptiu, d’usar en singular els noms que designen conjunts de coses referides a grups d’altres coses o individus, quan és una solad’aquelles coses que posseeix (o que hi té alguna relació) cada una d’aquestes altres coses o d’aquests individus: Les senyores poden deixar l’abric a l’en-trada, Com que feia tanta calor ens vam treure l’americana, Les guineus tenen la cua molt grossa i el musell punxegut..


s intaxi

grup nominal complex tota emoció itota veritat i no, evidentment, un(d’a quests esperits privilegiats )2.

Oracions de primera i desegona persona

Fins ara hem vist només aquellscasos en què el subjecte de l’oracióprincipal (amb el qual es fa concordara tort el verb o un altre element de lasubordinada) és de la tercera personadel singular. És, certament, el cas debon tros més usual. Però cal veuretambé aquells altres casos en què elsubjecte de la principal és de primerao de segona persona, del singular odel plural. (Quan el subjecte de l’ora-ció principal és de la tercera personadel plural aquesta concordança nopot oferir, com és natural, el mésmínim dubte.) Potser, en aquestscasos, cal anar amb més cautela a ferafirmacions massa categòriques.

Dit ben curt, ens veiem amb cord’afirmar, després d’haver consideratdetingudament la qüestió al llarg delsanys, que les construccions amb elverb de la subordinada en la tercerapersona del plural són inqüestiona-blement correctes, i que les que elduen en qualsevol persona del singu-lar són inadmissibles. Ara: ¿podemdonar per bones les solucions amb elverb de la subordinada que revesteixila forma de la primera o de la segonapersona del plural? Cautelosament,

no ens aventurarem ni a afirmar-ho nia negar-ho.

Vegem, així, els exemples següents:

[78] Sóc de les que espero que tenirpapers assignats i fixos dins el clos casolà,a poc a poc, vagi passant a la història...(Faristol, núm. 32, p. 14).[79] Jo vaig ser un dels cinc habitants del’illa, només cinc, que vaig estar en con-tra de la pel·lícula (Avui, 21.IX.00, p. XII ).

Hauria calgut esperar que unmínim de sentit gramatical hagués fetrebutjar les formes verbals del singu-lar espero i vaig estar amb el subjectedel plural, respectivament, les que iels cinc habitants de l’illa. Nosaltrespropugnaríem, com hem dit, sóc deles que esperen i un dels cinc habi-tants de l’illa que van estar. Ara: pot-ser algú proposaria també sóc de lesque esperem i un dels cinc habitantsde l’illa que vam estar.

Heus ací uns quants exemplescanònics que tenim anotats:

[80] Sóc dels qui pensen que els autorshan d’ésser jutjats definitivament per llursobres millors (Antoni Rovira i Virgili, Silue-tes de catalans, p. 118).[81] Volem dir, que en la nostra lluita per lacultura som dels qui creuen que podemperdre (Carles Riba, Llengua i literatura, p.35).[82] Jo tampoc no sóc d’aquells que s’en-canten veient els telegrafistes a l’obra(Josep Carner, Les bonhomies i altres pro-ses, p. 139).

[83] Ni tampoc no sóc d’aquelles personesque prenen tantes de precaucions per noperdre absolutament res (Josep Carner, o.c., p. 200).[84] jo no sóc pas d’aquells que creuen queles grans catàstrofes històriques canvien lapell dels pobles i de les persones... (JosepM. de Sagarra, L’aperitiu, vol. II, p. 168).[85] Tanmateix no sóc dels qui sempreporten escrits a les butxaques (Jordi Sar-sanedas, Contes 1947-1969, p.259).[86] Sóc dels qui creuen que la veuhumana no ha estat mai la mesura i labase de la literatura (Joan Brossa, del pro-grama d’un espectacle del Teatre Lliure).

No podem, però, deixar de trans-criure l’exemple següent, d’un delsnostres més il·lustres escriptors, queés dels que ens indueixen a abstenir-nos de certes afirmacions gaire cate -gòriques.

[87] Nosaltres som dels que creiem lagallina anterior als ous i els que no creiemen cap posta sense esforç (Carles Riba,Llengua i literatura, p. 45).

En l’exemple següent, d’un altregran escriptor, tenim ja una construc-ció diferent, amb una forma verbalnecessàriament en primera personadel plural, car l’ús de la tercera per-sona (del plural) originaria un canvi desentit:

[88] Un dels quatre que havíem romàs havingut apressat a dir-nos que al fons delrocam... (J. V. Foix, Cròniques de l’Ultra-son, p. 58).u

Centre d’Assessoramenti Finques, s. l.

Josep M. Barneda i MoyaGraduat social - administrador de finques

Tècnic tributari

Assessoria Laboral Fiscal i Comptable

Lloguers en general

C. Rutlla, 11, entresol, 8a / 17002 GIRONA

Tel. 972 20 67 41 / fax 972 22 77 42

Maquetació de llibres i revistes

Publicació de llibres

Mecanografiat de textos

Correcció de textos en català

serveis edi tor ia ls

Jord i Ardèvol

Tel.: 93 302 68 55c/e: [email protected]

2. Si el subjecte d’un verb és complex, format per dos o més components, encara que tots siguin del singular, el verb ha d’anar en plural: La cortesia i latimidesa el van privar de dir res. Però quan aquest subjecte va després del verb, aquest s’usa sovint en singular: Li agrada molt la música i la poesia.


s intaxi

El mot només constitueix un cas curiós.Es tracta d’un terme de creació relati-vament recent en la història de la nos-tra llengua i que, podríem dir, ha cai-gut en gràcia, de manera que, afavoritper l’analogia i per altres factors, haanat incrementant el seu ús, fins alpunt que a hores d’ara envaeix el camppropi d’altres mots o construccions.Dedicarem, doncs, la nostra atenció aaquest fenomen, considerant tresaspectes: 1) el mot només com aadverbi; 2) el mot només com a inte-grant de locucions distributives; 3) usosimpropis del mot només.

El mot només com a adverbiL’ús de només amb valor adverbial és,com dèiem, d’introducció relativamentrecent. En efecte, els adverbis per a sig-nificar ‘sens altre’ (que així defineix sola-ment el DGLC) que trobem en català desdel començament són solament i solprovinents del llatí SOLA MENTE i SOLUMrespectivament, en paral·lelisme amb elcastellà solamente i sólo, el francès seu-lement i l’italià solamente, solo, sol-tanto. La forma sol prengué desprésuna -s anomenada adverbial, resultantsols, la qual pot reforçar-se amb tan (tansols ). En el seu Segle d’Or literari, el cas-tellà començà a fer servir la combinacióanalògica no más (amb el significat desolamente o nada más )1, que ha anatpervivint, sobretot a Amèrica, peròsense prendre carta de naturalesa coma adverbi usual, almenys en el castellàpeninsular2. És possible que, paral·lela-

ment, el català també comencés a ferservir la combinació no més (amb el sig-nificat de ‘solament, sols’), ja que ésfàcil aquest procés analògic, com es potveure en aquest exemple: En tinc deu,no més (= no pas més de deu ) > En tincdeu, només (= solament deu ) > Nomésen tinc deu. Ara bé, el primer exempled’aquest ús que nosaltres hem trobat ésd’un autor valencià del segle XVIII,encara amb la grafia separada3. I hemd’esperar fins a finals del segle XIX per atrobar aquest ús (ja amb la grafia aglu-

tinada) en escriptors de les Balears i delPrincipat4.

Doncs bé, durant el segle XX, el nouadverbi només ha pres gran embran-zida: en uns parlants, potser pel gustde la novetat; en altres, potser perquèel creien un mot «més català», ja quediferia dels adverbis castellans habitualssolamente i sólo (si bé, com hem vist,és possible que es tracti d’una analogiacopiada del castellà); en tots, perquè esva anar popularitzant. El fet és que avuidia s’usa massa, amb el resultat d’arra-conar els altres sinònims, més noblesper llur antiguitat i caràcter etimològic,empobrint la llengua i provocant, si noes vigila, cacofonies, ja que els seuscomponents (no, més, com també elgrup és, que coincideix amb una formaverbal freqüentíssima) apareixen moltsovint en les frases.

Així, Verdaguer, que també ja va usaraquest nou adverbi, cau, en el segondels dos exemples seus que tenim ano-tats, en aquest parany de la cacofonia:«... ¿per què em dau un cor només, / iencara un cor tan petit?» (OC, p. 552);«... l’altívol Montsoriu n’és només queun guarda-rodes» (ib., p. 725). De Ruyra,gran estilista, tenim anotat un únic casde cacofonia: «... que no eixís d’aquellclos a compliment de ningú, sinó nomésper servir-me» (OC, p. 607). En conclu-sió, podríem dir que les cacofonies quees produeixen més sovint amb l’adverbinomés, i que caldria evitar, són lessegüents: no només (p.e.: «Co neix elsvells, i no només els nous»), sinó només

Abús de «només»

Josep Ruaix

Si bé l’ús d’aquestmot no és condem-nable –malgrat l’ori-gen força suspecte–,sí que cal evitar-nel’abús. Mitjançant diversosexemples veuremque va aparèixerbastant abans encastellà que no pasen català, i observa-rem que és en eldarrer segle quans’ha escampat més iquan n’han aparegutmés casos d’úsimpropi.

1. Heus ací uns exemples de Cervantes: «Así que, aprieta un poco las cinchas a Rocinante, y quédate a Dios, y espérame aquí hasta tres días no más,en los cuales, si no volviere, puedes tú volverte a nuestra aldea» (Quijote/1, p. 246). «Él le respondió que por enamorado iba de aquella manera. –¿Poreso no más? –replicó don Quijote» (ib., p. 272). «La fama de su belleza se comenzó a estender por todas las circunvecinas aldeas, ¿qué digo yo porlas circunvecinas no más, si se estendió a las apartadas ciudades» (ib., p. 578). «... que de aquí adelante no se desmande con la vista ni con las pala-bras. –Una no más quiero que me escuches, ¡oh valeroso don Quijote!» (Quijote/2, p. 454). «... con la arcabucería de los navíos los iban tirando comoal blanco. A los turcos no más; que a los cristianos mandó Ricaredo que nadie los tirase» (Novelas ejemplares/1, p. 192).

2. Diu Manuel SECO, Diccionario de dudas..., p. 269: «En la lengua literaria de España no más tiene el mismo valor que solamente; su uso, en todo caso,es raro, frente al corriente nada más. En cambio, en América es muy abundante. Unas veces equivale a ‘nada más’ o ‘solo’: No es malo, no más unpoco exigente; otras funciona como simple esfuerzo expresivo: Ahí no más; “Vas a ver no más lo que te va a pasar, viejo atrevido” (Donoso, Domingo,14). En Méjico, y a veces en otros países, es frecuente la grafía nomás.»

3. Benet de Monfort, Rondalla de rondalles, la Torre de Paterna (València) 1767: «“Traure suc de les pedres”, no mes es per als químics, y han pegat enaplicarho á mes de cuatre que no tenen tal ardit» (l’autor comenta un adagi), fragment reproduït dins MARTÍ-MORAN, Doc. d’hist. de la ll. cat., p. 283).

4. Segons el DCVB, que cita aquests exemples: «Només l’òliba, de nit, s’hi sent» (Costa i Llobera); «camins que només elles veuen» (Maragall). De fet,hem trobat un text de l’any 1663 en què encara s’usa la combinació no més amb el significat originari (adverbi de negació i adverbi de quantitat): «...li sie lícit rompre tres quarteres y mitja de rompuda cada any y no més de les terras del dit Clapés» («Modilianum», 5, p. 24).


s intaxi

(cf. l’exemple de Ruyra), és només (cf.l’exemple de Verdaguer), només és (p.e.:«Només és un petit regal, el que porto»).

I amb això ja passem al segonaspecte.

El mot només com a integrantde locucions distributivesCom era de preveure, la força analò-gica ha menat a usar l’adverbi només,ja acceptat com a mot normal, en leslocucions distributives que, fins fa poc,es construïen exclusivament amb elsaltres sinònims. El bon gust hauriad’haver frenat aquesta tendència, jaque, com veurem, es produeixen unescombinacions cacofòniques (és a dir,que sonen malament, que fan lleig),però es veu que l’allau analògica no téaturador, malauradament.

Concretem: fins ara, gramàtiques idiccionaris reconeixien les locucions nosolament... sinó (també )..., no sols...sinó (també )..., i encara no tan sols...,no únicament..., mentre que no reco-neixen la locució «no només... sinó(també)...». Aquesta manca de reco-neixença obeeix a dues raons: primera-ment, perquè fins fa poc aquesta com-binació no s’havia encara usat;segonament, perquè és una combina-ció cacofònica. Expliquem-ho una mica.

En quant és una innovació inne-cessària (perquè ja tenim locucionsequivalents, consagrades per un ússecular), la normativa ha de tendir a noadmetre-la, en virtut d’aquell principisegons el qual les llengües sanes tenenmés tradició que analogia.

En quant és una combinació cacofò-nica, que sona malament, fixem-nosque ho és doblement: per la fonètica iper la morfologia. En efecte, s’hi repe-teixen uns sons (el de la ena i el de la o,encara que alguns ja pronuncien lasegona o com a u) i s’hi repeteix unmot (no, primer com a adverbi denegació, després com a integrant d’uncompost). Més encara: com que aques-tes locucions van sovint acompanyades,tal com dèiem abans, d’altres nega-cions (a saber, de l’adverbi no o de laconjunció ni ), del mot sinó o de laforma verbal és, el risc de les cacofoniesaugmenta. Exemples (trets de diversespublicacions recents), per ordre creixentde sons desagradables:

— «Examinarem, doncs, no només

fets polítics i sociològics, sinó els resul-tats que alguns d’aquests fets han ori-ginat dins un camp lingüístic concret»(d’un llibre publicat en 1985).

— «Lawrence d’Aràbia no nomésés, en aquests moments, un plaer luxósper a l’oci estiuenc, sinó també unafont d’informació que ens renovaoportunament la memòria històrica»(col·laboració en un diari, 10-8-90).

— «... el cop d’Estat no només noés la solució a cap problema –no ho haestat mai en cap cas–, sinó que esdevéun problema nou per afegir a la llista»(ib., 9-4-92; notem que també ésincor recta la preposició a després desolució, que hauria de ser de ).

— «Malgrat la posició presa al Con-cili de Trento, a l’Església prosperava elcastellà. Eren cada cop més les autori-tats eclesiàstiques i els religiosos engeneral d’origen no català, els quals nonomés no sabien la nostra llengua, sinóque tampoc no tenien cap interès aaprendre-la perquè consideraven queera de poques possibilitats per a l’oratò-ria» (d’un llibre publ. en 1986; notemque també és incorrecta la prep. a abansde l’Església, que hauria de ser en ).

De fet, la combinació analògica icacofònica «no només», que es dónasobretot en les locucions distributivesexemplificades, ha estat condemnadaper diversos tractadistes. En primer lloc,per Albert Jané (articles d’orientació lin-güística en el diari Avui, 30-7-76, 14-2-78 i 29-5-81); després, per ManuelMiquel i Planas (Escola Catalana, juny1985, p. 7), per Francesc Vallverdú(Serra d’Or, des. 1989, p. 5), per JordiAlberich i Puquí (ib., gen. 1990, p. 4),per Josep Lacreu (Manual d’ús..., p.310); també, verbalment, per expertsen la llengua, com Bartomeu Bardagí5.Nosaltres vam afegir-nos al cor crític debona hora (cf. Català fàcil, Moià 1983,1a ed., p. 88, i EI català / 2, Moià 1985,1a ed., pp. 150, 196 i 202). Els argu-ments exposats entre tots són els quehem esbossat: s’ha de mantenir la tra-dició i frenar l’analogia, cal evitar caco-fonies sistemàtiques i convé de noseparar-se de les altres llengües romà-niques amb les quals hem heretatdeterminades construccions del llatí.Per tant, hauríem d’evitar la locució«no només... sinó...» i canviar-la per no

solament... sinó..., o bé no sols...sinó..., o bé no tan sols... sinó..., oencara no únicament... sinó...6 .

Però l’abús del mot en qüestió téencara un tercer aspecte.

Usos impropis del mot nomésÉs tal l’empenta d’aquest neologisme,com ja comentàvem abans, que nos’ha limitat a suplantar els adverbissinònims (solament, sols ), ans intentade suplantar altres mots i construc-cions. Vegeu els casos que fins aranosaltres hem detectat, classificatssegons el tipus d’impropie tat:

a) Ús impropi de només en lloc d’unadjectiu (sol, únic, exclusiu, simple ).Exemples:

— (d’un comentari bíblic abans decorregir-lo nosaltres) «El text hebreu, sibé només parla d’un fill de Pal·lú, usael plural (fills)», en lloc de El texthebreu, si bé parla d’un sol fill dePal·lú, usa el plural (fills ).

— (d’una entrevista abans de corre-gir-la) «–La massiva afluència de jovescristians a... és esperançadora, oi? –Jodiria que només l’afluència massiva dejoves cristians no és esperançadora» >... Jo diria que la sola afluència mas-siva de joves cristians no és esperança-dora7.

— (de la traducció d’un documentpontifici, publicada el 14-10-93) «És enel Decàleg de l’Aliança que Déu es faconèixer i reconèixer com Aquell que“només és bo”; com Aquell que, mal-grat el pecat de l’home, continuaessent el model de l’obrar moral» > Enel Decàleg de l’Aliança, Déu es faconèixer i reconèixer com Aquell qui és«l’únic bo», com Aquell qui, malgrat elpecat de l’home... (noteu que hi hemfet altres retocs).

— (d’un diari, 17-9-92) «El noumonument a tots els caiguts només noagrada a B. El regidor popular J.B. es vaposar especialment nerviós arran de laproposta de treure el monòlit que hi haa la plaça de...» > L’únic a qui noagrada el nou monument a tots elscaiguts és B. El regidor popular...

— (d’un text abans de corregir-lo)«Aquest principi no és propi només dela llengua anglesa» > Aquest principino és exclusiu de la llengua anglesa.

— (d’un diari, 6-11-92) «Un jutge

5. Joan SOLÀ (La llengua..., pp. 42-43) al·ludeix a la combinació de «no només» sense atrevir-se ni a condemnar-la ni a beneir-la. De fet, en els seus escritsell no l’usa, mostrant-se, doncs, prudent.

6. Sí que es podria admetre, en canvi, un cas com el següent, que ratlla el metallenguatge: «–Ho ha fet només ell? –No, “només ell”, sinó tres o quatre.»


s intaxi

de delictes monetaris vol despenalitzarel frau fiscal. Creu que només amb unamulta el diner negre afloraria» > ...Creu que amb una simple multa (osimplement amb una multa ) eldiner negre afloraria.

b) Ús impropi de només en lloc d’unadverbi o locució adverbial (i prou, totjust, no... més que, [ni] tan sols, [haver-n’hi] prou de, simplement ). Exemples:

— «Aquesta fama no fou cosa d’unmoment només» > Aquesta fama nofou cosa d’un moment i prou.— «Només són les vuit» > Tot just

són les vuit.— «Les diverses dades disponibles

han revelat que el mecenatge nomésestà a les beceroles» > Les diversesdades disponibles han revelat que elmecenatge està tot just a les becero-les.

— (d’un comentari bíblic abans decorregir-lo) «Els egipcis només sónhomes» > Els egipcis no són mésque homes.

— (d’un llibre publicat en 1991)«Jo només feia que demanar i dema-nar» > Jo no feia més que demanari demanar.

— (d’una col·laboració en un diari,8-4-88): «... entre nosaltres hi ha quasiun 7 % de ciutadans que aquí mengeni dormen i procreen amb la idea o elconvenciment que el català no els calni parlar-lo ni només entendre’l; se’npoden estar d’allò més bé» > ... que elcatalà no els cal ni parlar-lo ni tan solsentendre’l...

— (d’un text abans de corregir-lo)«Només cal recordar o buscar paraulesamb aquest so per a omplir les casellescorresponents» > N’hi ha prou derecordar o buscar paraules amb aquestso...

— (d’una publicació periòdica, 31-10-93) «Catalunya, com els altres paï-sos europeus, té un Quart Món; téinfants que ... ja han perdut tota pos-sibilitat de desenvolupar les sevespotencialitats. És una cosa que se sap

només mirant-los als ulls» > ... És unacosa que se sap simplement mirant-los als ulls.

Podem afegir en aquest apartat elsusos impropis de només per malacol·locació o mala construcció. Exem-ples:— «Només fa quinze anys que...» >

Fa només quinze anys que...— (d’una revista recent) «Guerra a

Bòsnia, fam a Somàlia. Només llegintuna mica els diaris, ens adonem queno solament pateixen aquests dospobles. Diversos països de l’antigaURSS viuen en contínues revoltes...»> Guerra a Bòsnia, fam a Somàlia.Llegint només una mica els diaris,ens adonem que... (una altra solució:Simplement llegint els diaris...).

— (text recent d’un tractadista dellengua) «... ni tots ni només els adjec-tius...» > ... ni tots els adjectius nisolament aquests...

c) Ús impropi de només (davant d’in-finitiu) en lloc de les locucions con-juntives així que, tan bon punt, etc.(amb valor temporal) o la locució pre-positiva només de, sols de (amb valorentre causal i temporal)8. Exemples:— «Només despertar-se, què fa en

Pau?» > Així que es desperta (o Tanbon punt es desperta ), què fa enPau?

— «Ho era tant, de peresós, quenomés sentir parlar de treball es mare-java» > Ho era tant, de peresós, que,només de (o sols de ) sentir parlarde treball, es marejava (noteu que hihem afegit comes)9.

d) Ús impropi de només que en lloc deles locucions conjuntives encara que,ni que (amb valor concessiu). Exemple(d’un llibre publ. en 1990): «És con-venient, doncs, donar prioritat alsregistres de més gran transcendència,a l’hora de fixar models, només quesigui per raons de rendiment o eco-nomia d’esforços» > ... a l’hora de

fixar models, encara que sigui (o nique sigui ) per raons de rendiment oeconomia d’esforços.

e) Ús impropi de només per redundàn-cia o pleonasme. Exemples:

— (d’una revista recent) «Però elproblema no es redueix només a unanatural tergiversació ideològica» >Però el problema no es redueix a unatergiversació ideològica (perquè el sig-nificat del verb ja implica una idea delimitació).

— (d’un text litúrgic) «Perquè Cristel Senyor no solament urgí només alsApòstols aquella missió que ell perso-nalment havia rebut del seu Pare, ...sinó que a més va voler que el col·legiapostòlic tingués la màxima unitat» >Perquè Crist el Senyor no es limità aurgir als Apòstols...

— (d’un diari, 15-3-93) «El cap delgovern andorrà només podrà roman-dre en el càrrec un màxim de vuitanys» > El cap del govern andorràpodrà romandre en el càrrec unmàxim de vuit anys (perquè un màximde ja implica restricció).

— (d’una traducció bíblica abansde ser corregida) «El qui s’ha banyat,només rentant-se els peus ja en téprou» > El qui s’ha banyat, rentant-seels peus ja en té prou (perquè l’ex-pressió ja en té prou connota a basta-ment la idea restrictiva del només , i,per tant, no hi cal).

Acabem aquest petit estudi resu-mint la qüestió: avui s’abusa del motnomés. Hem de mirar d’usar més queno fem els seus sinònims solament,sols, tan sols, únicament; hem d’evitarcombinacions cacofòniques, especial-ment la locució distributiva «no no -més», i evitar també la substituciód’una sèrie de girs propis per unnomés impropi.u

7. Notem que, en aquests exemples, com que l’adverbi només va col·locat davant el verb, modifica tota la frase, mentre que en la intenció del redactor hau-ria de modificar únicament un terme de la frase. En canvi, un exemple com «Quan som amb altra gent, no podem pensar només en nosaltres» és correcte,però seria millor si es construís així: Quan som amb altra gent, no podem pensar en nosaltres sols, o bé no podem pensar exclusivament en nosaltres.

8. Per a més detalls, vegeu El català / 2, p. 202, nota 4.9. Aquest exemple és tret de Pla (OC 19, p. 130), autor, però, que coneix bé la construcció genuïna, com es veu en aquest altre exemple (i com aquesten té molts): «L’aigua, en canvi, de tan bruta, ja no sembla aigua: fa l’efecte d’un fang terrós que amb les intermitències de la llum, que de vegadesagafa un to marró residual i altres ataronjat granulós, només de mirar-lo, dóna una febreta» (OC 18, p. 550); hi hem subratllat el primer de perquèes vegi que el matís causal prové d’aquesta preposició.Per altra banda, un ús correcte del conjunt ‘només + infinitiu’ és el que apareix en aquest exemple del poeta J.S. Pons (Obra poètica, p. 347): «Canta,diu, és tan fàcil de cantar. / –Qui l’oís ho creuria. / Només obrir el piano, sospirar, / i va sorgint la melodia» (perquè aquí el poeta descriu unes accions,expressades en infinitiu; el mot només hi té el valor normal d’adverbi, no un valor de partícula d’enllaç.

(Extret del llibre Observacions críti-ques i pràctiques sobre el català

d’avui, vol. I, Moià 1994, pp. 88-94)


lèx ic

Avui he anat al supermercat i he vist, enun aparador, un plat amb tot de bocinsde meló i un rètol que deia: «Proveu-ho.» M’he quedat tot parat, ja que nosabia si havia de provar de tallar el melóde la mateixa manera, si havia dedemostrar que el meló era madur, si allòque semblava meló en realitat era unamàquina que s’havia de comprovar sifuncionava bé... No, res de tot això:resulta que volia dir que podia tastar elmeló, degustar-lo.

Doncs bé, aquesta extensió de l’úsdel verb provar, calcada del castellàprobar, se’ns va menjant el verb genuítastar. La gent ja no tasta els menjarsni les begudes, tot ho prova. Passaigual quan es tracta de roba: cadavegada més poca gent s’emprova lespeces de vestir. Com que en castellà nohi ha els verbs tastar i emprovar, encatalà tendim a abandonar-los i a subs-tituir-los pel genèric provar. Per estarsegurs de l’ús d’aquests verbs, vegem-ne les definicions:

Provar: «Sotmetre (algú o algunacosa) a certes experiències per apreciar-ne el valor, si va bé, si és com cal. Provaaquest bolígraf, a veure si escriu bé.»L’única accepció del diccionari que potésser referida al menjar és provar (bé)els aliments, volent dir ‘assentar-se bé,fer profit’. El verb probar, en castellà, tédues accepcions més: «gustar unapequeña porción de un manjar olíquido» i «examinar si una cosa estáarreglada a la medida, muestra o pro-porción de otra a que se debe ajustar».Per tant, probar té més extensió d’úsque el verb català, malgrat que ambdósprovenen directament del llatí probare.

Tastar: «Prendre una petita quanti-tat (d’un menjar o d’una beguda),posar-se’n un poc a la boca, per apre-ciar-ne el gust. Menjar per primeravegada (d’una cosa).» Aquest verb,explica Coromines, antigament volia dir«tocar, palpar», i és un mot genuí en lamajoria de les llengües romàniques,incloent-hi el castellà antic. Tastar és unmot comú amb l’occità tastar, el francèstâter i l’italià tastare. D’origen incert,

«és versemblant que s’originés per unaonomatopeia TAS-TAS que expressa elcopejar i toquetejar, pa ral·lela al quasi-sinònim TUSTAR, que ve de TUS-TUS».Ja és documentat en el segle XIII i, en elsentit gustatiu, és usat sovint pelsescriptors medievals.

Emprovar: «Posar a algú (una peçade vestir) per veure si li cau bé». SegonsCoromines, «no són dignes d’assenti-ment els qui diuen provar a la castellanaen aquest sentit». El substantiu corres-ponent és emprovador, que és el rètolque es posa a les cabines on la gents’emprova les peces de vestir.

Així, doncs, el castellà fa servir un solverb allí on en català en fem servir tres

de diferents. Com que el castellà és lallengua dominant, imposa la concepcióque té d’aquest camp semàntic i es pro-dueix un procés (encara no finalitzat)d’arraconament dels mots que no con-corden amb la concepció del castellà.Així, si el procés no és deturat mit-jançant una normalització lingüísticaeficient, els verbs tastar i emprovar per-

dran vitalitat (passaran a ser arcaismes)i, en canvi, el verb provar ampliarà l’úsamb uns nous significats calcats del cas-tellà. Aquest fenomen, que veiemexemplificat amb aquests tres verbs,passa en molts més casos, alguns delsquals ja hem explicat en altres articles.Recordeu el cas de pal i bastó, on no hiha equivalència semàntica en català icastellà, per la qual cosa els mots cata-lans canvien la significació i així es fanequivalents als corresponents castellans.O també recordeu la pèrdua de ladiferència entre gros i gran. Semprearribem allà mateix: el castellà, com allengua dominadora, imposa uns es -quemes gramaticals i una visió mentaldel món determinada.

I aquest fenomen també passa a lainversa. Quan en castellà hi ha dos motsi en català un de sol, el català acabaincorporant un nou mot per assimilar-sea la visió conceptual del món de la llen-gua castellana. En català tenim llum pera referir-nos tant a l’aparell que il·lu minacom a la claror que fa, si bé el terme ésusat en masculí en el primer cas i enfemení en el segon; en canvi, en castellàper a referir-se a l’aparell usen el motlámpara. I evidentment la conseqüènciaés que els catalans, influïts pel castellà,han sentit la necessitat de designar l’a-parell que fa claror amb un nom dife-rent i han manllevat el mot lámpara, quehan adaptat al català amb la forma làm-pada; però el llum és la forma normal dedir-ho en català.

Per això, que una persona usdemani com se’n diu d’això, en català,ja és un símptoma que aquella personapensa i està dominada per la visió delmón que imposa la llengua castellana.I si li dieu que en català no hi ha capparaula que hi equivalgui amb exacti-tud, que segons el context caldrà usaraquesta o aquella, pensarà que el voleuenganyar i no quedarà content amb laresposta que li heu donat. La realitat,però, ens fa adonar que no es pot tra-duir mai literalment d’una llengua auna altra si voleu mantenir-ne la genuï-nitat i la naturalitat.u

Provar, tastar, emprovar...

David Casellas

Heus ací una altrademostració de lainfluència del castellàen l’empobriment de lanostra llengua. El fetque l’espanyol tingui unsol mot per a referir-sea tres conceptes dife-rents repercuteix en elcatalà, que, tot i tenirun mot per a cada sig-nificat, es va acostant ala simplicitat de l’altremodel.

La llengua domi-nadora imposauns esquemes

gramaticals i unavisió del món


Els valencians tenim un ampli repertorilèxic per a denominar els diferentscolps que és possible donar i rebre.N’analitzarem uns quants.

calbotUn calbot és un colp pegat amb la màal cap, especialment a la coroneta. ElDiccionari català-valencià-balear defi-neix aquest mot així: «Cop pegatamb la mà closa al cap.» Malgrat tot,els valencians normalment associemla paraula calbot amb la idea de«colp pegat amb la mà oberta»,encara que també es pot pegar ambla mà tancada.

El lingüista castellonenc GermàColón Domènech, en el treball titulat«Valencià calbot, colp al cap»1, defi-neix el calbot com a: «colp donat alclatell amb el palmell». Aquesta defini-ció és molt millor que la del DCVB,però cal fer-hi algunes precisions. Uncolp pegat a qualsevol part amb el pal-mell de la mà és una palme-llada o una palmada, peròaquests noms s’utilitzen habi-tualment per a designar un colpsuau i amistós, com ara les pal-mades que donem a un amic al’esquena o la palmellada queens peguem al front en adonar-nos de sobte d’alguna cosa aquè donàvem voltes feia estonai no acabàvem de veure clara.Si el colp el peguem amb la màoberta al clatell o bescoll, seràuna clatellada, bescollada ocarxot; si el peguem a la galta,una bufetada o galtada; si elpeguem a les natges, un bate-cul o baticul i si el peguem aqualsevol part del cos (a l’es-quena, al braç o a la cama, peròtambé a la cara o al cap) seràuna cirereta. Un calbot és uncolp pegat amb la mà al cap,especialment a la coroneta. Solser amb la mà oberta, peròtambé pot ser amb la mà tan-cada. Si es pega amb la màoberta, es colpeja amb la part

posterior dels dits i si es pega amb lamà tancada, es colpeja amb les falan-gines, mai amb les falanges ni amb elsartells. El colp que es dóna al cap ambla mà tancada, pegant de raspalló ambel nuc del dit del mig, és una cinquetao un gínjol, no un calbot. El colp que

es pega colpejant amb les falanges alcap, a la cara o a qualsevol part delcos, és una punyada. El calbot és uncolp que no fa mai ni sang ni bony. Totaçò fa referència al calbot que peguema una persona. Ara bé, quan matemun conill de calbot, el colp li’l peguemamb la mà oberta, però amb el cantellde la mà, com si fóra un colp dekarate. El calbot que peguem al xiquet,encara que li faça mal, podríem dir queés un colp amistós. El calbot quepeguem al pobre conill no té res d’a-mistós: el desnuquem i el matem.

Diem que alguna cosa ens ha suc-ceït de calbot quan s’ha originat percasualitat, involuntàriament, en fer unaaltra cosa. Aquesta locució valencianaequival a la castellana de chiripa.

Les expressions de calbot i mig ide pa i calbot volen dir de poc valor,de poca importància, i tenen el mateixsignificat que les locucions de quinzeti mig i de pa sucat amb oli, que equi-

valen a les castellanes de moron-danga i de chicha y nabo.

llambroixadaUna llambroixada és un colpfort pegat amb un objecte con-tundent. Literalment significa«colp pegat amb un llambroix»,que és una eina de ferrer usadaper a rebaixar la part inferior dela pota de les cavalleries abansde posar-los les ferradures, for-mada per una planxa de ferroacerat disposada en forma depala, amb boca tallant i voreresamb barana, i que té un mànecde fusta.

Sinònims de llambroixadasón mantinada, socotada i elnormatiu buscallada.

Una mantinada significa, lite-ralment, «colp pegat amb unmantí», que és el nom que esdóna al mànec de determinadesaïnes agrícoles. El mot manti-nada era d’ús habitual a Caste-lló de la Plana en els anys qua-ranta i cinquanta com a sinònim

lèx ic

Els noms dels colpsen valencià

Eugeni S. Reig

Quan hom recerca enla immensitat del llen-guatge popular s’adonade dos fets: com és derica i coherent la parlade la gent –hereva denecessitats expressivesancestrals–, peròtambé amb quina facili-tat cau en desús bonapart d’aquest patri-moni. El cas del campsemàntic dels colpsn’és un exemple diàfan.


de colp contundent. Actualment ha caigut en desús, tot i quea vegades encara se sent.

La paraula socotada ha estat àm pliament emprada en elmeu Alcoi natal per a denominar un colp fort, però cadavegada s’usa menys.

jassinadaUna jassinada és un colp sec i violent que rep algú en caured’una certa altura colpejant estrepitosament amb tot el cos enterra, com per exemple si cau d’esquena.

Si algú ensopega i cau de genollons, es pega una geno-llada; si s’esvara i cau de cul, una culada; si es pega un colpal cap, una cabada o una cabotada, i si el colp és bastant fort,un tossoló, tossarró o tussarró. El colp que hom dóna entopar és un topaló, topetó o topada. Un colp fort i violent,en general, és una tamborinada o una tabalada.

El mot jassinada, a primer cop d’ull, sembla derivar de jàs-sina (= biga mestra). El colp descrit podria recordar-nos el colpd’una jàssina en caure a terra. Però la veritat és que no ho veiggens clar. Buscar una paraula tan poc corrent com jàssina pera crear un derivat d’ús habitual em sembla, si més no, estrany.Probablement l’origen és un altre de ben diferent.

Vocables equivalents de jassinada podrien ser els valencianstamborinada, tabalada, jassada i gossada, com també elnormatiu esclaterada.

Els mots valencians socotada, jassinada, cabada, topaló,topetó, tossarró, tussarró, jassada, llambroixada, manti-nada i cinqueta no els recull el DIEC. Les paraules cirereta,gossada i gínjol les recull en altres accepcions, però no en lade colp. Considere que és imprescindible que els nostres dic-cionaris normatius arrepleguen totes aquestes paraules valen-cianes que encara són ben vives, que s’incorporen a la llengualiterària i a la llengua estàndard i que siguen usades amb nor-malitat de manera quotidiana per tothom. La llengua catalanano es pot permetre balafiar la seua riquesa lèxica.

I, abans d’acabar aquest article sobre els colps en valencià,vull fer una consideració sobre la forma colp. El DIEC incloucolp com a forma se cundària i cop com a forma principal. Con-sidere que colp hauria de ser la forma principal, perquè és laque més s’acosta al seu ètim llatí i, a més a més, perquè els seusderivats no donen lloc a confusions, mentre que els derivats decop es confonen amb els derivats de cóp, amb els de copa iamb els de copiar. Així, el que dóna o pretén donar un colpd’estat, hem de dir que és un colpista, perquè si diem que ésun copista pensarem que és algú que es dedica a fer còpies.Per a denominar la quantitat que es pren d’una beguda alcohò-lica (una copa, un got, etc.) i que sovint es beu d’un colp, envalencià nordmeridional és habitual la denominació colpet,diminutiu de colp. Evidentment no es pot dir un copet perquèens faria pensar, per exemple, en un copet d’enciam. Lamen -tablement el TERMCAT s’ha hagut d’inventar per a aquest con-cepte el mot xopet, que no és més que la catalanització delvocable castellà chupito, quan els valencians tenim una paraulaautòctona que usem amb normalitat. Espere que en la pròximaedició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans s’inclogacolp com a forma principal i cop com a secundària, de lamateixa manera que en l’edició actual s’inclouen carabassa icaragol com a formes principals i carbassa i cargol, que erenles formes principals del Fabra, remeten a aquelles.u

lèx ic

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

1. Dins Estudis de Filologia Catalana i Romànica, 1997, p. 229.


S’ha començat a estendre l’ús d’aquestterme per a designar les cruïlles decarreteres en què hi ha un espai circu-lar (o a vegades lleugerament ovalat )central generalment enjardinat oempedrat i que obliga els vehicles a ferun recorregut tot al voltant; d’aquestamanera s’eviten els encreuaments enun mateix nivell, cosa que sempreresulta conflictiva i perillosa.

Però ens fa estrany l’ús d’aquestmot en català per a indicar aquest sis-tema de distribució del trànsit, ús tan-mateix no recollit en els diccionaris. Perquè se’n diu rotonda? És que té real-ment cap semblança o analogia ambel que entenem per «rotonda»? I si non’hi té cap, per què ho diem així?

El mot rotonda és un italianismeque ha estat admès en totes les llen-gües per a indicar un edifici de plantacircular o també la part d’una façanade planta circular. En aquesta accepcióel mot figura en tots els diccionariscatalans. Les formes corresponents enles altres llengües són: cast. rotonda,fr. rotonde, ang. rotunda (llatinisme enlloc del mot italià). Com veiem, estracta d’un terme universal, emprat entotes les llengües del nostre entorn pera un concepte especialitzat. Doncs, ésben lògic que anàlogament en catalàtambé l’hàgim admès.

Però el castellà usa aquest mateixterme per al concepte viari descrit. Ésl’única llengua que ho fa, bé per ita-lianisme bé per ampliació semànticadel mot manllevat. Ara, en catalàaquesta ampliació no la veiem genslògica ni creiem que encaixi gens dinsla nostra llengua. Aquestes amplia-cions semàntiques de mots existents,fetes a imitació de la llengua domi-nant, solen ésser molt forçades igeneralment no són genuïnes. En lanostra llengua, només són explica-bles, doncs, per subordinació. Aquestés un punt que ha estat poc analitzatfins ara (en el cas del català) i que cal-dria estudiar amb detall1. Per això nocreiem acceptable en català el termeesmentat per a l’accepció de què par-

lem, com tampoc no l’han acceptatles llengües restants. Vegem-ne lessolucions emprades per a l’equivalentdel castellà rotonda: fr. rond-point /carrefour (giratoire ), it. isola rotazio-nale (hi ha també el terme coppagiratoria, que es refereix a un objectede funció semblant), ang. rounda-bout / rotary.

Cal dir que l’italià usa popular-ment, a causa de la forma que adopta,el mot rotonda, ús que no figura enels diccionaris però que és explicablecom a forma substantivada de l’adjec-tiu rotondo -a, «rodó -ona». Ara, lle-vat d’aquesta llengua, no és versem-blant l’ús de rotonda, com a motpopular, per a aquest terme de circu-lació. I, d’una altra banda, no se li veucap analogia amb el terme arquitectò-nic, si no és la característica comunade la forma circular. Per això, creiemque no té cap justificació usar encatalà, en aquest cas, un italianismeque només és emprat unànimementen totes les llengües com a termeespecífic d’arquitectura. I pel sol fetque només el castellà hagi recorreguta l’ús de d’aquest mot, no hi veiemmotiu per a fer-ho també en català.No és acceptable com a manlleu a l’i-talià ni com a ampliació semàntica peranalogia amb la rotonda arquitectò-nica. Sembla prou evident, doncs, queusar en català rotonda com a termeviari és un calc –un calc més– del cas-tellà, i que l’ús d’aquest mot en la nos-tra llengua resulta artificial i inade-quat. No oblidem que en italià rotondasignifica precisament «rodona», i alcapdavall aquesta és exactament laforma de l’objecte descrit. I així, hemsentit persones que espontàniamentl’anomenen d’aquesta manera: rodo -na, mot que el DCBV defineix com«figura circular; objecte de forma cir-cular; cercle». Hi ha qui ha proposatdir-ne plaça rodona, terme que tambésembla bo però no serveix per a totsels casos; efectivament no sempre éspròpiament una plaça, mot que signi-fica «espai públic rectangular, trape-

zial, quadrat o circular, sense edificar,situat a l’interior d’una població». Perla qual cosa creiem que el terme plaçarodona pot servir en determinatscasos, però no sempre; d’una manerageneral podem emprar rodona, sobre-tot en els casos en què no hi ha prò-piament una plaça.

Com hem vist abans, hi ha coin-cidència entre les diferents llengües aemprar solucions basades en el motgiratori (o rotatori ). Els mitjans decomunicació fan servir, ultra el contro-vertit rotonda, el terme giratori, sem-blant a les solucions de les altres llen-gües. Els diccionaris catalans recullenaquest mot només com a adjectiu gira-tori -òria, però es podria acceptartambé com a substantiu. Hi ha encarala possibilitat de fer-ne cruïlla giratòria.De tota manera, potser encara hiencaixa millor amb el significat real elterme girador; efectivament l’adjectiugirador -a, admès en els diccionaris,significa bàsicament «que gira o ser-veix per a girar».

Hi ha també qui ha proposatalguna altra solució ben diferent i ori-ginal, com ara tortell, mot que, tot ique pot semblar fora de to, potser espodria intentar de fer circular.

Com a conclusió, sembla que, demoment i mentre no es troba unasolució millor, potser la forma mésnatural és dir-ne rodona. Altrament,cal re conèixer que giratori, potser dis-cutible però acceptable, té l’avantatgeque és un terme que ha estat difós,com hem indicat, per alguns mitjansde comunicació.u

1. En una altra ocasió en parlarem més a fons.

lèx ic

Un ús estrany del mot «rotonda»

Lluís Marquet


ortografia

L’adaptació de l’alfabet llatíLes llengües romàniques van fer seu l’al-fabet llatí per a l’escriptura. Aquest fetté lògica: la gent alfabetitzada ho eraen llatí. Hi havia, però, uns sons que elllatí no tenia; per tant, va caldre adop-tar noves solucions per representar-los.

Per exemple, per a la labiodental fri-cativa sonora [v] es va duplicar la grafiau. Abans s’utilitzava u per a variantminúscula i V per a la variant majúscula(vegeu, per exemple, l’ajuntament deTarragona, que té escrit, a la façana,AJVNTAMENT ). Per al so [u] hom vareservar la grafia arrodonida u –i es vamajusculitzar en U– i per al so [v ] homva reservar la grafia en punxa V –i es vaminusculitzar en v. En part, aquesta triaté raó de ser perquè el so [v ] prové demots que en llatí ja tenien [u]. Un cassimilar és el de la palatal fricativa so -nora, per a la qual es va usar j, que noés res més que una i allargada (aquestatria té la mateixa raó de ser que v: moltssons amb palatal fricativa sonora tenieni en llatí, com ara iudice > jutge ).

El sistema d’escriptura de lespalatalsPel que fa a les palatals lateral i nasal esva optar per grafiar-les segons aquestsistema:La lletra del so més semblant + unmodificador gràfic.La lletra del so més semblant és, res-pectivament, l i n. El modificador grà-fic és diferent en cada llengua:

MODIFICADORS- occità i gallego-portuguès: h- francès i italià: g- català: y- espanyol: duplicat

Expliquem-ho detalladament. La lle-tra h ja era emprada pels llatins com amodificador, posada darrere de la gra-fia que acompanyava. Així, per bé quedisposaven de f (fero ), en mots grecsvan usar el dígraf ph (philosophia )–hom apunta que possiblement es pro-nunciaven d’una manera diferent.

En occità van recuperar aquestrecurs i van posar una h com a modifi-cador:

- palatal fricativa sorda: ch- palatal lateral: lh- palatal nasal: nhAixí, uelh ‘ull’. Aquest sistema grà-

fic s’estengué per la Romània: elgallego-portuguès el copià (velho ‘vell’,albarinho ‘varietat de raïm’), i l’espan-

yol i el francès adoptaren ch (chico‘xic’, cheval ‘cavall’). (Arribats ací, unes pregunta com pot ser que encara hihagi gent tan llosca que digui que elgallec és una llengua diferent del por-tuguès només perquè els gallecsescriuen ñ i ll. Per aquesta mateixa raó,l’espanyol és occità.)

En italià van optar per usar una ganteposada:

- palatal lateral: gli- palatal nasal: gn

Així, figlio ‘fill’ i gaudagno ‘guany’ (enel cas de la lateral s’hi posa la i per noconfondre-ho amb la seqüència de lle-tres g+l: globale ‘global’). El francèstambé recollí gn (Catalogne ‘Catalunya’).

En canvi, en català es va utilitzar y:- palatal lateral: ly o yl- palatal nasal: ny o yn

La posició era vacil·lant: tant podiaanar davant com darrere. Per exemple,a la porta de l’església de Prades (BaixCamp) hi ha escrit ayn. Actualment, apartir de la codificació fabriana, la lletramodificadora va darrere (any ).

Finalment, en espanyol van optarper duplicar la grafia:

- palatal lateral: llpalatal nasal: nn

Així, Castilla i Espanna. La raó d’a-quest sistema és que –com ocorria ambv o j– alguns mots que en llatí teniendoble n es van pronunciar amb palatal(canna > canya ).

La lletra n podia representar-se mit-jançant una vírgula (~) superposada a lalletra precedent; és, al capdavall, un sis-tema d’abreviació com un altre. Així, entextos catalans és possible trobar-hicoses com cõtemplació (p. e., en unsgoigs menorquins). Això és el que vapassar en espanyol: de Espanna vanpassar a España, on ñ és la representa-ció abreviada de nn. Com a curiositatpodem comentar que, quan va co -mençar a estendre’s el correu elec trònic(primera meitat de la dècada dels 90)els gestors de correu no acceptavendiacrítics que no tingués l’anglès. Mésd’un lingüista va optar, aleshores, perescriure Espanna.

La proposta fabrianaAleshores per què en català escri-

vim palla i no palya. Fabra, en la sevareforma ortogràfica, va intentar recu-perar el dígraf ly al costat de ny. Peròes devia trobar que la tradició d’es-criure ll patalal (segurament per influx

de l’espanyol) era tan forta que hauriacostat molt de canviar.

A més, en català hi havia el pro-blema de la iodització –a principi delsegle XX molt més estesa que no ara.Alguns mots (lluna, cavall ) es pronun-cien amb líquida patalal en tots els par-lars, mentre que uns altres (ull, palla,treball [allò que en espanyol és j ]) espronuncien d’una manera diferentsegons els dialectes (amb líquida pala-tal o amb semiconsonant palatal ).

Fabra va intentar introduir el dígrafly en les palatals afectades per la iodit-zació, de manera que ll representéssempre un so (consonàntic) i ly es lle-gís o bé com a so consonàntic o bécom a so semiconsonàntic, segons elsdialectes. Al final, però, aquesta pro-posta no va reeixir.

Aquest és, també, el motiu pel qualen català tenim el dígraf l·l amb unpunt volat. Fabra volia mantenir ladoble ela en aquells casos etimològicsique tenien correspondència amb al -tres llengües (p. e., intel·ligent o sa -tèl·lit, en anglès intelligent i satellite ).Però calia un diacrític (el punt volat)per a distingir la ll palatal de la elageminada.

Un pas més enllà en la recu-peració nacional?

Un pic coneguts tots aquests detallsens podem fer diverses preguntes. Fembé de mantenir el sistema espanyol (llpalatal)? Faríem bé de plantejar-nos elcanvi i restituir ly ? Si ho féssim, caltenir present que hauríem de llevar elpunt volat de la ela geminada.

Des del punt de vista tècnic, sí quees pot canviar. Podem posar-nos aescriure tranquil·lament cavaly, lyoc,lyiura... Al capdavall, l’ortografia ésuna convenció i es pot canviar si cal. Elproblema no és tècnic: és social. Estempreparats per a canviar una grafia? Iels qui podrien decidir canviar-la, elsqui fan propostes normatives, ho vol-drien fer?u

La grafia de les palatals laterali nasal: apunts històrics

Xavier Rull


mit jans de comunicac ió

Hi ha establert que la identitat cata-lana té tres fonaments bàsics: la histò-ria de Catalunya, el dret català i lallengua catalana.

Però, si no ha arribat encara dedebò l’ensenyament de la històriacatalana a les escoles, com volemque, no sabent els seus antecedents,la gent cregui en ella mateixa? Com,si no en coneix la identitat històrica?

Del dret català no se n’ha fet l’es-bombament popular de les peculiari-tats, tot i que és un vessant importantde la nostra identitat.

I de la llengua? Si la gent que téprojecció pública no la parla a l’audi-tori amb naturalitat, ni amb correccióni amb riquesa, amb varietat d’ex-pressions, genuïnament, ni, a més,amb una pronunciació nostrada, comvoleu que la gent la respecti, s’hisenti interessada i que, en conse-qüència, s’estengui socialment? Si elsqui parlen en públic no tenen la dig-nitat d’anar a classes per perfeccio-nar-s’hi, hem de creure que són sin-cers en la defensa de la nostraidentitat, o bé pensar que ens ama-guen l’ou? Ells han d’ésser modèlicstotalment, perquè ens són el model.

Per dignitat: que ho rumiïn i siguinconseqüents.

Certament que és molt malagra-dós que la gent amb forta projecciópública tracti tan descuradament lallengua catalana, que no faci res mésque destruir-la. I que, els qui ho hau-rien d’evitar, professionals i polítics,facin com aquell qui no se n’adona.Així no és manera de prestigiar-la perafavorir-ne l’ús social.

Em fa l’efecte que entre els méstant-se-me’n-dóna i els més no-ve-d’un-pam hi ha els comentaristes defutbol, amb poques excepcions.

Hem sentit dir i repetir en ocasionsdiferents a un analista tècnic cosescom ara: «Era falta perquè en Tal “hatirat d’ell de la samarreta”» [sic ], encomptes de: perquè l’ha agafat per lasamarreta o perquè li estirava lasamarreta. I també hi ha el locutorque ens etziba repetidament: «En Talno ha arribat.» No és pas que aquelljugador hagi fet tard, i no jugui; alcontrari: el veiem jugar. El locutorvolia dir que en Tal (el jugador quesigui) no havia arribat a temps a tocarla pilota. O sigui que havia d’haver diti tornat a dir: En Tal no hi ha arribat.

I permeteu-me d’assenyalar encaraalguna més de les dites que deixenanar alguns d’aquests malaptes co -men taristes, en directe, de futbol, quede fet menyspre - en la llengua queparlen perquè nos’han preocupatde tenir la idoneï-tat i la destresalingüístiques pera pa r lar el català,i d’aquest menys-preu en fan pú -blica manifesta-ció a l’orella decentenars de mi -lers de catalans.Mireu:

«Avui, en Tal,juga per davantde la defensa»,

quan volia dir que juga més endavantque la defensa. O aquella altra: «Elporter ha sortit amb la cama perdavant», en lloc de ha sortit amb lacama endavant, o bé, p. ex., traient lacama endavant.

O aquella, tan i tan dita i tornadaa dir: «El davanter estava en fora dejoc» (com si el davanter residís en talsituació o es passés temps i tempssense moure-se’n) en comptes de Eldavanter era en fora de joc.

La llengua s’aprèn per contagi, ila destrucció de la llengua tambés’obté per contagi. No hi ha ningúque exigeixi fer-ho mínimament bé,tot això? L’obligació del locutor ésparlar amb correcció i no ho és quel’oïdor s’hagi de protegir del mal par-lar. Ai que mal estintolada tenim lanostra identitat!u

Quin model de llenguaens arriba?

Jaume Vallcorba i Rocosa

La llengua, al costat deldret i la història, és undels pilars que han desostenir la nostra iden-titat. Si els dos primerselements són lluny derebre la difusió que cal,la llengua es troba ambun entrebanc afegit: lespersonalitats públiquesi els professionals delsmitjans de comunicació(per exemple, els locu-tors d’esports) en fanun ús maldestre.Aquest mal model llevaa la llengua el prestigique li pertocaria.

La gent amb pro-jecció pública s’hade perfeccionarlingüísticamentperquè és unmodel per a la

resta de la societat

poti-poti



Softcatalà, <softcatala.org>, va néixerl’any 1997 arran d’una iniciativa d’ungrup d’amics que es van adonar quegairebé no hi havia programari encatalà. De seguida es van proposar defundar una associació amb l’objectiude canviar aquesta situació. Per unabanda, van decidir traduir al catalàdiverses aplicacions informàtiques, i,per una altra, fer-se ressò de les apli-cacions que ja s’havien traduït a lanostra llengua, aplegant-les en un sollloc, que van anomenar el Rebost.Actualment es pot accedir a tot elprogramari en català, tant l’externcom el de traducció pròpia, des delweb de Softcatalà.

Entre els membres de Softcatalà hiha filòlegs, traductors, informàtics,estudiants, administratius, etc., i totscol·laboren desinteressadament en elprojecte.

El primer producte que Softcatalàva traduir el català va ser el popularnavegador d’Internet Netscape, que encatalà va rebre el nom de El Nave gador.Aquesta primera traducció va anarseguida de la del conegut programaEudora (un client de correu electrònic),la del mIRC (un programa per a man-tenir tertúlies virtuals), la del GetRight(un potent gestor de descàr regues), ladel WinAmp (un popular reproductor

de fitxers MP3) i moltes més. Softcatalàtambé ha apostat pel món Linux, queés un sistema operatiu cada dia mésutilitzat, i, fruit de la col·laboració ambMandrakeSoft, la distribució Linux-Mandrake ja és disponible en català.

Però l’associació no tan sols tra-dueix programari; per exemple,també s’ha encarregat de traduir lainterfície d’usuari del cercador Goo-gle <www.google.com>, un dels cer-cadors més potents disponibles a laxarxa.

Igualment, Softcatalà ha posat adisposició de tothom el servei gratuïtde traducció castellà-català inter -NOSTRUM, creat per la Universitatd’Alacant. Aquest servei tradueixqual sevol passatge a una velocitatforça alta i amb un grau d’encertprou acceptable.

En virtut d’un acord amb el Centrede Terminologia de la Generalitat(TERMCAT, <www.termcat.es>, Soft -ca talà en rep assessorament. Igual -ment, posa a disposició d’aquest cen-tre l’experiència en localització (és a dir,la traducció i l’adaptació cultural acada país dels programes informàtics)per a la normalització en català de neo-logismes, tan habituals en el món de lainformàtica.

Des que fou fundat, Softcatalà ha

publicat en el seu web diversos docu-ments que són a disposició de totsaquells qui vulguin traduir programari alcatalà, com ara el Recull de termes (unglossari amb 4.000 termes en anglès i latraducció al català), la Guia d’estil (ques’actualitza permanentment per tal decobrir les necessitats i els dubtes delscol·laboradors a l’hora de traduir) i laGuia de localització (que resol aspectesde l’adaptació de la redacció anglesa alcatalà, com ara el pas de gerundis a infi-nitius o noms). El web també allotjadiversos fòrums, oberts a tothom, per aplantejar i respondre preguntes sobrelocalització, programari, llengua, etc. Amés a més, Softcatalà disposa de diver-ses llistes de correu que permeten queels col·laboradors es comuniquin ellsamb ells durant el procés de traducció ide prova d’aquestes traduccions (ver-sions beta ). Aquest sistema de comuni-cació tan fluid permet als col·laboradorsajudar els altres col·legues a resoldreqüestions de traducció complexes.

Actualment, Softcatalà treballa en latraducció del paquet informàtic OpenOffice de l’empresa Sun Microsystems,que es distribuirà d‘una manera gra-tuïta. D’altra banda, continua treballantper mantenir al dia els programes queha traduït fins ara.u

Softcatalà: el programari en català a la xarxa

Quico Llach (Softcatalà)

Molts internautes del nostre país ja coneixen Softcatalà, una associaciósense afany de lucre que té per finalitat la normalització de la llengua

catalana en el sector informàtic, especialment a Internet.



1. Aspectes generalsUn dels resultats dels esforços queaquests darrers anys ha fet l’Institutd’Estudis Catalans per modernitzar lesinstal·lacions i els serveis ha estat lainauguració d’un lloc web propi, quees va esdevenir durant el mes d’octubrede 1996, i des d’aleshores es pot con-sultar a l’adreça <http://www.iec.es>.

El 17 d’abril de 2001 aquest webva estrenar un disseny nou, més dinà-mic, que ha quedat tal com podemveure en la captura de pantalla de laFIGURA 1 (hem pitjat la tecla F11 abansde fer la captura perquè es poguésveure més bé).

Aquesta és la pàgina de benvin-guda, en la qual podem observar lacapçalera, formada pel logotip de l’Ins-titut i les opcions «mapa del web»,«Com podeu contactar amb l’IEC» i«Com podeu arribar a l’IEC», i un textcentral emmarcat per dues columnesd’informació amb enllaços a les dife-rents pàgines del web, que en la ter-minologia de la xarxa s’anomenen

marcs. A la part inferior esquerrapodem veure un comptador de visites,entre altres dades.

El text central conté el documentque defineix i descriu, amb trets moltsgenèrics, aquesta institució acadèmica,i fent un clic damunt els enunciats decadascun dels apartats situats en lescolumnes laterals podem arribar a lesdiferents parts del web.

A la columna de l’esquerra tenimtres grans apartats: «La institució» (queconté els enllaços a les pàgines corres-ponents als subapartats «presentació»,«la història», «els membres», «l’orga-nització», «les seus» i «l’arxiu»), «Llen -gua catalana» (amb els subapartats«diccionari normatiu», «documentsnormatius», «alfabet fonètic», «decla-racions institucionals» i «centres i ser-veis») i «Recerca» (amb els subapartats«programes», «reports», «premis»,«jornades i congressos» i «centres ilaboratoris»).

A la columna de la dreta hi ha cincapartats: «Agenda» (que conté els

enllaços a les pàgines corresponents alssubapartats «activitats», «jornades icongressos» i «visites guiades»), «No -vetats» (amb els subapartats «notícies»i «notes de premsa»), «Pu bli cacions»(amb els subapartats «1907-1999»,«1999-2001» i «novetats 2001»), «IEC isocietat» (amb els subapartats «con-sultes lingüístiques», «onomàstica»,«FOREST» i «PDL») i «Enllaços» (ambels subapartats «recerca», «cultura»,«llengua» i «altres»).

Totes aquestes denominacions sónprou entenedores perquè l’usuari espugui adreçar a la pàgina que més liconvingui de consultar. Tanmateix, a lapart de dalt del bell mig d’aquestapàgina tenim l’enllaç al mapa del web,que ens permet de veure l’estructurajeràrquica del lloc web i que també ensfacilita l’accés a les carpetes o a lespàgines que hi son esmentades.

2. La llengua catalana en elweb

Com hem pogut observar en enu-merar els apartats i suba-partats de la pàgina debenvinguda, n’hi ha moltsde relacionats amb la llen-gua catalana.

En primer lloc, podemobtenir informació sobreòrgans de l’Institut, comara la Secció Filològica(«l’organització» g «sec-cions»), la Societat Cata-lana de Llengua i Literatura(passant per la Secció Filo -lògica), l’Oficina d’Ono -màs tica (passant tambéper la Secció Filològica),l’Oficina de Con sultes delServei de Relacions Exte-riors de l’Institut d’EstudisCatalans («consultes lin -güís tiques»), especialmentadreçada als grans serveislingüístics (Direcció Gene-ral de Política Lingüística,TERM CAT, etc.), i les seus idelegacions de l’Institut

El nou disseny del web de l’Institut d’Estudis Catalans

Josep M. Mestres(Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics

del SEREIEC)

FIGURA 1

arreu dels Països Catalans («les seus»).En segon lloc, podem consultar els

programes de recerca de la SeccióFilològica que són en curs en aquestsmoments.

De tots aquests programes, un delsque pot cridar més l’atenció dels lec-tors d’aquesta revista és el de la gra -màtica normativa, que té els treballsmolt avançats i que podria ser que aviaten poguéssim llegir fragments, si més no.

Ultra aquests programes, les Ofi -cines Lexicogràfiques preparen lasegona edició del Diccionari de la llen-gua catalana (recordeu que la segonareimpressió de la primera edició vaaparèixer el 1997), que incorporarà,entre altres novetats destacables, la revi-sió de tota la terminologia especialit-zada, la revisió exhaustiva del tracta-ment dels verbs pronominals, lanu me ració de totes les accepcions i sub -accepcions –que ha comportat en bas-tants casos la re o r denació de l’article–,la regularització de les sub entrades i larevisió de la selecció dels gentilicis –ambla regularització de l’es tructura dels arti-cles corres ponents.

En tercer lloc, podem consultar elsacords més rellevants que ha pres idifós fins ara la Secció Filològica(«acords normatius», «alfabet fonètic»i «declaracions institucionals») i lesobres publicades sobre lingüística quees poden adquirir actualment a la lli-breria de l’IEC (tot l’apartat «Pu bli -cacions»).

En quart lloc, podem resoldre dubtesde tota mena consultant gratuïtamentles dues obres lexicogràfiques en línia–el Diccionari de la llengua catalana i elCorpus Textual Informatitzat de la Llen-gua Catalana (CTILC)– contingudes enel Portal de Dades Lingüístiques («PDL»;vegeu la FIGURA 2) o adreçant-nos alsdiferents serveis de consultes, públics iprivats («centres i serveis» g «Serveis deconsultes»), incloent-hi l’Oficina deConsultes del SEREIEC, que hemesmentat més amunt. I, encara, podemconsultar les fitxes lingüístiques queedita mensualment la Societat Catalanade Biologia amb el títol Què cal saber?(«centres i serveis»).

Que tothom pugui accedir gratuïta-ment al diccionari normatiu i al CTILC,que aquesta consulta es pugui fer permots sencers però també per frag-ments de mot (és a dir, que es puguinfer cerques sobre mots que comenceno que acaben d’una determinadamanera), i que, a més, aquestes con-

sultes es puguin dur a terme en totesdues bases de dades gairebé simultà-niament (només cal fer un clic per apassar de l’una a l’altra), són tres carac-terístiques que fan del PDL una einaimportant per al coneixement i l’estudide la llengua catalana.

Finalment, si som estudiosos o pro-fessionals de la llengua catalana,podem subscriure’ns al Fòrum d’Es -tandardització (FOREST) i participar-hienviant les nostres reflexions sobre elstemes proposats pel moderador (ve geula FIGURA 3).

El Fòrum d’Estandardització permetque els professionals i els estudiosos de

la llengua facin aportacions en el pro -cés de codificació i estandardització delcatalà, mitjançant el comentari delstemes proposats i el suggeriment depossibles nous temes de debat.

Fóra molt prolix entrar a detallarcadascun d’aquests aspectes del webde l’Institut i l’espai, sempre limitat,d’un article no ho permetria amb prouminuciositat. Deixem per a una altraavinentesa, si els editors ho considerenoportú, l’exposició dels apartats con-crets, però animem els lectors a explo-rar personalment totes les possibilitatsque ofereix aquest recurs informàtic.u



FIGURA 2

FIGURA 3


amics i mestres

Com a gran lector i com a crític lite-rari que sou, què us sembla, engeneral, l’ús que fan de la llenguaels escriptors actuals que publiquenarticles en els mitjans de comunica-ció en català?

Bé, hi ha de tot. Mai no s’havia escrittant en català com ara. I, per tant, hi hade tot, és a dir, hi ha textos de qualitatmolt diversa. Em penso que tambépassa en altres llengües: he llegit quei-xes molt serioses d’escriptors castellans–de raça, podríem dir– que estan moltamoïnats amb el castellà que s’escriu.Els francesos diuen que mai no s’hau-

rien pogut pensar que la gent escrivístan malament el francès com ara, per-què resulta que les escoles no l’ense -nyen com l’ensenyaven abans i el graud’exigència ha baixat. Això no és capconsol, entenem-nos. Una part delsescriptors escriuen bé, fins i tot molt bé,i únicament hi hauria de passar uncorrector, perquè molts escriptors, enalgun moment, baden i cometen errorsde sintaxi i algun de lèxic: calcs del cas-tellà, que és la cosa més estesa. Ara bé,la cosa més greu és una certa tendèn-cia, en el mitjans de comunicació majo-ritaris, a fer servir sempre la forma méssemblant al castellà. En això hi ha hagut

Joan Triadú Un optimista preocupat per la llengua

Carles Riera

Joan Triadú –professorde català, pedagog, crí-tic literari i promotorcultural– torna a estard’actualitat amb motiudel vuitantè aniversari.Aquest inqüestionablelluitador en pro de lallengua i la cultura cata-lanes analitza amb luci-desa crítica el passat iel present del català.

Els nostres països (Catalunya,València, Balears) sort en tingue-ren, en circumstàncies adverses,d’haver pogut comptar amb ladecidida voluntat d’alguns res-pectables senyors que lluitaren–després de la davallada– per-què la llengua pròpia recobrésla dignitat que li havien fet per-dre. Quan per a molts catalans,poc amatents, aprendre l’idioma«ben poca falta feia!», l’exempled’un Joan Triadú, d’un EnricValor o d’un Marià Villangómez–entre altres, naturalment–,interpel.lava els homes i donesdels Països Catalans que infrava-loraven la nostra culturamil.lenària. Alguns es feien creusque aquells senyors «perdessinel temps amb això del català»!

En arribar el canvi polític, quès’hauria pogut esperar d’uns paï-sos que no haguessin previst quecalia dotar-se d’ensenyants del’idioma?

Vet aquí, ara, una entrevistaamb Joan Triadú. Hem parlatessencialment de llengua. Ambvuitanta anys a coll, Triadú con-tinua defensant, com sempre, ladignitat d’una llengua mil·lenà-ria, amb claredat d’idees i senserenúncies de cap mena.

Joan Triadú FOTO: Ortiz

una doctrina, en nom de l’audiència,que ve a dir que com més ens acostemal castellà més gent ho entendrà, mésgent ho llegirà. Per exemple, m’he ado-nat, llegint el diari en català, i setmana-ris i altres revistes periòdiques, que moltsovint (en el camp esportiu, en el camppolític, etc.) surt l’expressió «algú estàfart d’una cosa». Fart és un adjectiuamb un sentit molt fort, i la gent no elfa servir a cada pas. És, naturalment,una paraula catalana i no hi tindríem resa objectar si no fos perquè arraconencompletament la forma tip. Però hi hauna diferència de matís entre tip i fart,i no ho pensen. Aleshores, per què?Perquè el castellà té harto i no té«tipo». Millor, es diu sempre millor, i noes diu mai més bé, perquè en castellàno hi ha «más bien». I és greu queimposin aquest criteri. Quan una cosas’esdevé per la pressió del castellà, unapressió tan forta que no solament és degovern sinó també d’ambient social,doncs s’explica; el que no és just ni lògicés que hi hagi un criteri en aquest sen-tit, el criteri d’acostar la llengua commés millor al castellà. Això no ho fa capmés llengua: no he sentit dir mai que elsfrancesos escriguin o diguin tal cosa detal manera perquè s’assembla més al’anglès. Ara bé, això a part, potserteníem la impressió que la llengua s’u-sava més correctament quan s’escriviapoc, perquè era més corregida, perquèeren més pocs els qui escrivien, i s’himiraven més. Però pensem una cosa:podríem agafar una comunicació delsenyor Aramon (em sembla que la tincper aquí) dels anys cinquanta, és a dir,de fa mig segle, en què feia una dissec-ció de tots els escriptors de l’època:d’en Pedrolo, de la Maria Aurèlia Cap-many, i d’altres, que va provocar les iresdels qui anaven contra els correctors, ique atacaven el gran amic i correctorque era l’Artells; però el senyor Aramonno feia més que avisar sobre la genuïni-tat lingüística. I encara, anant mésenrere, agafeu diaris de l’època de laRepública i veureu què passava pel quefa a la llengua. Jo demanaria que elseditors, que ja sé que van carregatsquant a despeses, tinguessin correctorsbons, i que aquests correctors treballes-sin bé. Jo em passo moltes hores llegint,i de tant en tant no em puc estar demarcar amb llapis o amb bolígraf erra-des que vaig trobant. Com veieu l’ús de la llengua i el seuconreu en el camp de l’ensenya-ment?

En els temps «aquells», heroics, nopodíem ni somiar que el català s’ensen-yaria, a l’escola, des dels tres anys. Nensi nenes d’origen castellà o d’altres llen-gües i cultures reben l’ensenyament encatalà, i això és molt important. Aixòs’ha aconseguit gràcies a tenir les com-petències en Ensenyament, un fet quecou molt als adversaris i que si pogues-sin ho bandejarien immediatament,perquè saben que és molt bo per a lallengua. Ara bé, és preocupant que,

malgrat això, l’ús del català no avançaprou. No és culpa de l’escola, no ésculpa de les institucions, és un fet social.Avui estem amb uns nivells de més del90 % de la població que entén el català,i potser amb un 80 % que fins i tot éscapaç de parlar-lo, però la gent no el faservir. I això de l’ús de la llengua no espot imposar. És una llavor que es portadins. Et vénen a l’escola pares parlanten castellà ells amb ells, portant-te unnen o més d’un, i els dius: «Escolteu,aquesta escola és catalana, vol dir quetot l’ensenyament es fa en català i, res-pectant les lleis, a secundària tindrà unalínia en castellà, i, a més a més, francèsi anglès; fora d’això, sapigueu que totés en català.» I et diuen: «Ah, sí!, si ésel que volem!» Com quedem? I t’expli-quen: «És que ens vam conèixer parlanten castellà.» I, és clar, desitgen que elsseus nens sàpiguen bé el català.

Aquesta situació els lingüistes latenen estudiada; és la mateixa que esdóna en llengües minoritzades i en llen-gües que es troben en contacte ambunes altres. En ambients d’esports, o dediscoteca i altres, el jovent funciona encastellà; i si n’hi ha un que parla en cas-tellà, o que és castellà de mena, elsaltres se li adrecen en castellà; és a dir,el castellà es concep com una llengua japròpia d’aquests ambients. El dia dedemà potser serà l’anglès, però encarano hi hem arribat; de moment, és elcastellà. El castellà és una llengua que téuna gran força de penetració. Això que

van dir el rei i la ministra Pilar del Casti-llo, però sobretot el rei, jo crec que ésperquè ells estan convençuts que el cas-tellà «va sol». Sí. Jo vaig conèixer uncònsol d’Espanya a Liverpool que emdeia que, parlant castellà a poc a poc iben dit, no s’explicava que els anglesosno l’entenguessin. Aquesta és la granforça d’ells (!), i hem de tenir-ho molt encompte. Aquest cònsol parlava unanglès que jo entenia molt bé, perquèel parlava molt malament. Els catalansfem al revés: de seguida pensem que noens entenen. A Mallorca, què fan? Can-vien de llengua ràpidament. La ministrasegurament que tenia la idea de dir elque va dir i d’esborrar el passat, però elrei es devia creure que, arribat el cas-tellà a Amèrica, els indígenes ja haviendit: «¡Buenos días!» El castellà té,doncs, una gran força de penetració. Iuna altra cosa és el fet que nosaltres noreaccionem, o que no reaccionem prou.I tot això malgrat l’esforç que ha repre-sentat l’escola, ja que s’ha de saber queavui hi ha més gent que mai en la histò-ria que sap escriure en català.

Vós sou membre de l’Institut d’Es-tudis Catalans (Secció de Filosofia iCiències Socials), en tant que peda-gog. Com que sou seguidor de Mes-tre Fabra, i professor de català,impulsor de cursos, etc., heu seguitsempre molt de la vora les qües-tions lingüístiques. Per això volemsaber quina valoració feu delsúltims documents de l’Institut detemàtica normativa i, ben concreta-ment, de les noves regles d’ús delguionet.

Sempre l’Institut, en qüestió de llengua,ha partit de la normativa de PompeuFabra i ha procurat seguir-ne les direc-trius. En el temps que Fabra va estar al’exili, on va morir, la Secció Filològica,per mitjà sobretot del secretari general,el senyor Aramon, no va fer res més quecontinuar l’obra de Fabra i practicar-hialgunes petites modificacions, sobretotde lèxic o d’algun altre tipus, especial-ment a causa dels neologismes. Algunsd’aquests canvis ja són reflectits en lasegona edició del Diccionari Fabra, pro-logat per Carles Riba. Tot això jo crecque ha continuat amb poques variantsfins ara. La veritable novetat ha estatquan ara la Secció Filològica ha dut aterme modificacions ortogràfiques decerta importància. Aquestes modifica-cions crec que no són encertades. És a


amics i mestres

«És molt greu latendència dels mit-jans de comunica-ció majoritaris a ferservir sempre laforma més sem-blant al castellà»

dir, jo per principi sóc radicalment con-trari a modificar l’ortografia, si no ésque es tracta d’un error, d’una confusióentre dos vocables, d’un perjudici per ala llengua. Per exemple, casos de con-fusió d’una variant lingüística –valen-ciana, de Catalunya Nord, o mallor-quina, etc.– i que, fent una petitavariació ortogràfica, es pugui evitar laconfusió de vocables. Si no és això, crecque les modificacions ortogràfiques sónun error que hauríem d’evitar. Jo faria elretret als membres de la Filològica quehan apostat per aquestes modificacionsdient-los que em penso que no vanprou a l’escola ni prou a l’ensenyament.Si anaven a l’ensenyament, sobretot al’ensenyament primari, i secundari, iprofessional, veurien que l’ortografiahauria de ser molt respectada i pràcti-cament intocable. Perquè introduirmodificacions en els llibres que s’estantreballant i que serveixen per a l’escola,dificulta l’aprenentatge de l’ortografia.Un plantejament tot altre seria unamodificació molt important, general, detota l’ortografia; un plantejament quedigués: res de les lletress inútils, res deles confusions (erres mudes, hacs...).Sabem tots que Fabra era partidari desuprimir la lletra hac, com ha estat dit irepetit; però Fabra es va conformar ambuns criteris generals. Si no es tracta desimplificar radicalment l’ortografia, cosaque alguna llengua ha provat de feramb més o menys èxit, fer retocs comaquests que s’han fet és una cosa dis-cutible sempre. Per això, en el nostrecas, els retocs fets s’han discutit i es dis-cuteixen. Em sembla que allò fou unerror lamentable. L’atzagaiada ja estàfeta, i cal evitar que no se’n faci capmés. Dic això sense voler enemistar-meamb ningú, perquè tinc molt bonsamics en la Secció Filològica.

I respecte del Diccionari de l’Institut,quina és la vostra opinió?

Jo faig servir sobretot el DiccionariFabra, la segona edició, o sigui el Fabrad’en Riba, i el de l’Enciclopèdia. Jo nom’he entretingut a fer un repàs d’a-quest diccionari d’ara de l’Institut, però,pel que he llegit en comentaris en revis-tes, en publicacions... hi ha una quanti-tat d’errades massa gran per a tenir-hiconfiança, perquè van anar massa depressa a fer-lo. Crec que no és ben béel Diccionari de l’Institut. També vaigveure, i ho vaig dir en una enquesta queem van fer, que quan una paraula era

anglesa o francesa, si no la posaven encursiva, hi escrivien angl. o fr.; en canvi,quan era castellana, no ho indicaven.Això ho vaig dir i no m’ho van desmen-tir, i també crec que és un error. Jo quannecessito arribar a fons d’una paraula od’una expressió me’n vaig a l’Alcover-Moll. Encara que porti aquest nom tandesgraciat de Diccionari català-valencià-balear, a mesura que hem anat assimi-lant les formes mallorquines i valencia-nes, en la literatura, en els escrits i en lespublicacions periòdiques, i encara altres

formes de la Catalunya Nord i decomarques del Principat, ara veiem–més que llavors– que es necessitavaaquest diccionari, perquè l’Alcover-Mollenregistra tots aquests mots. Calia con-signar aquests mots i veure fins a quinpunt podien fer el seu camí. Per tant,continuo creient que el millor diccionarique tenim és l’Alcover-Moll, i que el dic-cionari de l’Institut s’hauria de tornar afer –com em penso que ja estan fent–amb més calma i amb molt de compte.Perquè un diccionari, si no és segur, mésval que no existeixi.

Com veieu l’actual política de l’Ins-titut d’obrir delegacions arreu deldomini lingüístic, a Perpinyà, a Cas-telló, etc.?

Molt bé, molt bé, magnífic. No veig quehi pugui haver cap inconvenient. Ja erahora que l’Institut, que té jurisdicciósobre tots els països de parla catalana,obri delegacions a diferents indrets delterritori. Crec que a Castelló és el lloc onhavia de ser com un homenatge a les«Normes de Castelló», però que, si n’hipogués haver una a València, o a Elx,millor. El problema de la unitat de lallengua és el problema políticamentmés gros que tenim, sobretot el cas deValència. Per això em sembla bo iimportant haver obert aquesta delega-ció a Castelló de la Plana.

Parlem ara del Premi d’Honor de lesLletres Catalanes, que és per a lin-güistes, literats o científics quehagin escrit la seva obra en català.

Potser els lingüistes darrerament elreben menys (a Badia i Margarit nol’hi haurien d’haver concedit, ja?) iels científics del camp de les ciènciesexperimentals (com ara el botànicOriol de Bolòs) en són els gransabsents (llevat el cas de l’arqueòlegMiquel Tarradell). Què us en sem-bla?

Depèn del jurat, això. L’han rebut, perexemple, el P. Batllori, i en Josep Benet,historiadors, no pas literats, i ja està bé.El jurat del Premi, tal com es va establirquan es va crear, és independent de lajunta d’Òmnium Cultural. Ara bé, eljurat s’ha d’atenir a les bases i premiaruna persona que per la seva obra literà-ria o científica se’n faci mereixedora.Normalment el que passa és que els deciències no escriuen gaire en català.Però sí que valdria la pena que ho mires-sin i que si hi ha algun científic –en sen-tit estricte– que té l’obra en català, queel guanyés. Cada any és una sorpresa,el Premi d’Honor.

Parleu-nos una mica de l’antigaJunta Assessora per als Estudis deCatalà.

Abans de la guerra ja hi havia el Tri-bunal Permanent de Català. Desprésde la guerra vam tornar a començar a«fabricar» mestres de català, clandes-tinament. Recordo que un dia ens vamreunir a casa de Josep M. de Sagarra,on va venir el senyor Casacuberta,potser també el poeta J.V. Foix, i elsenyor Artells i jo i algú altre, i vamacordar que l’Institut d’Estudis Cata-lans avalaria la Junta Assessora. LaJAEC devia néixer pel juliol de 1961.Precisament aquí on som ara [a canTriadú] fèiem les classes de català. Méstard vam aconseguir un despatx a laseu d’Òmnium, però el que passa ésque llavors van clausurar l’Òmnium,quatre anys, del 63 al 67. Òmnium vallogar un pis al Passeig de Gràcia, 42,amb el nom d’una altra entitat, i allàes va crear la Delegació d’Ensenya-ment del Català. Per tant, la JAEC ésuna conseqüència natural de la for-mació de professors. Els exàmens elsfèiem al CIC, a la Via Au gusta, el diu-menge al matí, amb les portes migtancades, i els qui venien de comar-ques, el vespre abans, amb tren, s’hos-tatjaven en cases particulars (gent deLleida, de Girona...), i llavors fèiem undinar junts en un restaurant.u


amics i mestres

«En el DIEC hi hamassa errades pera tenir-hi con-

fiança; jo faig servirsempre el Fabra»


de pertot

A Josep Blasco, amb quicoincideixo en la bondatd’aquest plantejament.

L’actualitat del debat lin-güísticEn plantejar aquesta proposta em vaigsentir mogut pel ressò que havienadquirit les acusacions contra el rectorde la Universitat Rovira i Virgili, Sr. LluísArola, en resposta a algunes disposi-cions lingüístiques. Si remarco aquellesdeveniment és perquè, en circums -tàncies com les esmentades, qualsevolpersona es veu forçada a definir –ni

que siga d’una manera provisional, nique siga per compromís– la posiciópròpia. De més a més, penso que nocal demostrar que les repercussionsd’una iniciativa lingüística traspassenels àmbits de projecció immediata i,millor encara, les fronteres administra-tives; això no obstant, no em puc estarde deixar constància de la realitatsegüent: quan la Generalitat ha enge-gat la reforma de la política cultural, haobert la porta a participacions que nonecessàriament s’han circumscrit a l’es-pai dels partits, ans han implicat diver-sos sectors socials; els prolegòmens nohan estat res en comparació amb la

dinàmica iniciada amb l’aplicació de lanova normativa a partir de les calendesde 1998, la qual ha arribat a sofririntents d’impugnació canalitzats a tra-vés d’una varietat insospitada d’insti-tucions, àdhuc algunes instàncies de laUnió Europea.

M’agradaria de fer constar enmigd’aquestes línies introductòries undetall fonamental: no us plantejo untema que limita les connexions aaspectes aïllats, sinó un tema sobre elqual tothom pot improvisar una opinió.D’altra banda, penso que convé d’a-bandonar els prejudicis, transformablesen obstacles a mesura que l’argumen-

tació avance en el recorre-gut cap a les conclusions.Malgrat que de vegadess’hi haja caigut, no té gairesentit un plantejament queservisca de coartada a lacomplaença i l’enyorançadavant els canvis i lesnoves situacions origina-des; en cas de no refermaraquest mateix planteja-ment damunt la il·lusió delfutur, qualsevol afirmacióvessada en aquest espai,pròpiament, s’hauria dedeixar anar en una teràpiade grup, un manual d’au-toajuda o bé una visita alpsicoanalista.

Terra desprotegidaConvé tot seguit de situar unes fites

primordials damunt l’horitzó; es tractade respondre aquesta pregunta: enquins aspectes s’hauria de concretar eltema central (la llengua)? En primerlloc, sense perdre de vista la totalitatdel territori de parla catalana –i àdhucafavorint en la pràctica l’aparició de laidea que és peremptòria: la intercon-nexió dels diversos indrets separatsarbitràriament per fronteres polítiques–prenc les comarques de la diòcesi deTortosa en qualitat de centre geogràficde referència. En segon lloc, el caràc-ter de terra desprotegida que ha anatassolint aquesta zona ha generat ten-

sions d’índole variada, les quals rara-ment han estat resoltes; penso que lagènesi d’aquestes tensions s’ha delocalitzar en un problema de definició:cal definir els vincles externs amb elscentres de poder, els òrgans de decisiói les capitals immediates (Barcelona iValència); cal definir el terme estàn-dard, per tal com ha d’encabir la reali-tat de les nostres comarques; cal defi-nir quins mecanismes de políticalin güística s’han d’activar a fi i efectede corregir els recels i els prejudicis quesorgeixen inevitablement de la percep-ció popular que el català no deixa deser una llengua minoritzada. En tercerlloc, cal debatre l’entitat de les comar-ques tortosines des de l’òptica de lasociolingüística

Vincles entre variació i estàndard

Ara bé, quins criteris esdevenenclau per a entendre aquesta argumen-tació? D’entrada, vull deixar clar quedefenso amb convenciment la variació,que m’arrenglero amb els variacionis-tes de mena. Permeteu-me d’anotartot seguit que no plantejo la variaciódes d’aquella actitud que s’obstina acontraposar-la a l’estàndard. Però,sobretot, voldria destacar la considera-ció següent: a mesura que s’aprofun-dirà en els vincles entre variació i estàn-dard, es desenvoluparà sens dubte lateoria dels nivells del llenguatge, ambel benentès que adquirirà preeminèn-cia el treball d’afinar l’educació socio-lingüística, per evitar que grinyole. Unatraducció ràpida (i, per tant, lleugera icantelluda) d’aquest plantejament con-sistiria, per exemple, a reconèixer lacomposicionalitat de la flexió verbaltant en l’escriptura com en l’oralitat,amb certes matisacions: a l’hora depresentar el model estàndard, l’escrip-tura reduiria –tal com ocorre avui dia–la variació dels subjuntius (cante, pugai servisca al costat de canti, pugui i ser-veixi ), però tenint en compte que l’o-ralitat l’eixamplaria, sobretot quant ales formes provinents dels grups ver-bals segon i tercer (pugue i puga; ser-

La participació de les comarques dela diòcesi de Tortosa en el procés de

normalització sociolingüísticaPere Poy

visque, servixque, servisca i servixca ).Igualment, l’escola educaria d’acordamb la proposta (curricular!) d’esborrarels prejudicis lingüístics de caràcterendogen, la qual cosa imposaria la ree-laboració del material i els esquemesmentals del professorat, no fos casque, per manca de proves, es conti-nués criminalitzant la maçana i, perconsegüent, es continuessen lloant lesexcel·lències de la poma.

Quan hom prova de justificar lesobservacions sobre algun afer en con-cret (la variació respecte de l’estàn-dard), recorre a citacions d’autorsconsagrats. Fonamentaré les justifica-cions d’aquesta posició en dos pas-satges bíblics que, volgudament, sesituen en extrems oposats. El primerfragment que us proposo evoca laconfusió que provoca el pecat comèsa Babel, que hauria de suscitar lareflexió que la unitat mal entesa potderivar en una rebel·lió contra Déu.Què són en realitat els intents d’uni-formització lingüística del món, deprovocar la necessitat que tothomconega l’anglès i de justificar l’homo-geneïtzació en castellà sinó subterfu-gis per a arribar a un control dels indi-vidus? Heus ací el primer text bíblic:«En tota la terra es parlava una solallengua i es feien servir les mateixesparaules. Els hòmens van emigrar desde l’orient, trobaren una plana al paísde Xinar i la van poblar. Llavors par-laren entre ells de fer maons i cou-re’ls al forn. Així començaren a ferservir maons en lloc de pedra, i asfalten lloc de morter. Després van dir:"Vinga, edifiquem-nos una ciutat iuna torre que arribe fins al cel; aixíens farem un nom i no ens dispersa-rem per tota la terra.” El Senyor vabaixar per veure la ciutat i la torre queconstruïen els hòmens, i es digué:“Tots formen un sol poble i parlenuna sola llengua. Si aquesta és la pri-mera obra que emprenen, des d’aracap de llurs projectes no serà fora dellur abast. Baixem a posar confusió enel llenguatge perquè no s’entenguenells amb ells.” Així el Senyor els vadispersar des d’aquella regió per totala terra»1.

L’altre fragment reprodueix lanarració dels esdeveniments de la festade la Pentecosta, quan l’Esperit Sant esprecipita sobre els apòstols i la Mare deDéu, per la qual cosa aquests adquirei-

xen el do de parlar llengües que mai nohavien fet servir. El relat posa de mani-fest que Déu respecta la diversitat talcom la recull la Declaració Universaldels Drets Humans, car li hauria estatmés fàcil d’enviar l’Esperit Sant peresmenar l’entrebanc de la variació:«Quan va arribar la diada de Pente -costa es trobaven reunits tots junts. Desobte, com si es girés una ventadaimpetuosa, se sentí del cel una remorque omplí tota la casa on es trobavenasseguts. Llavors se’ls van aparèixerunes llengües com de foc, que es dis-tribuïen i es posaven sobre cada und’ells. Tots van quedar plens de l’Espe-

rit Sant i començaren a parlar en diver-ses llengües, tal com l’Esperit els con-cedia d’expressar-se»; llavors «se sentíaquella remor, la gent s’aplegà i vanquedar desconcertats, perquè cadascúels sentia parlar en la seua pròpia llen-

gua» (Ac. 2, 1-6).D’acord amb les paraules bíbliques

assajaré, com deia, la definició d’unasèrie de valors. D’entrada, la dispersióde llengües que alimenta el principi dela variació comporta immediatamentuna individualització: els hòmens dei-xen d’entendre’s mútuament per apassar a forjar el seu propi univers; arabé, en cap moment no s’indica quecada univers particular es contradigaamb la resta. En segon lloc, arran de ladiversitat originada a Babel la llenguaentesa com a vehicle de transmissió dela informació es converteix en elementd’individualització de la identitat: un

idioma col·lectiu desapareix per a obrirla porta a diferents símbols de la iden-titat. També cal tenir molt i molt pre-sent que el fenomen de la dispersió lin-güística deriva de la voluntat de l’homed’assumir el poder diví; aleshores, ¿la


de pertot

1. Gn. 11, 1-9.

temptació d’una gran llengua mundialno deu voler representar, encara qued’una manera encoberta, el retorn alcolonialisme? En relació amb aquestapregunta, no s’ha de menystenir el fetque Déu beneïsca la variació equipa-rant-la amb un do de l’Esperit Sant,aspecte que des del vessant laic hau-ria de ser parafrasejat de la manerasegüent: la llengua duu associats elsvalors de la personalitat, la individuali-tat, la riquesa i la naturalitat –valorsalhora propis de cada subjecte i

comuns a la col·lectivitat. Destriatsaquests valors, crec necessària la redi-mensió que els atorga Raimon Panik-kar: «Que no se’m mal entengui. Jo nodefenso pas que cada poble es tanquien la seva llengua, ni que només ensapiguem una. Defenso que parlar voldir quelcom més que traduir i imitar;defenso que la vitalitat d’una llengua–índex màxim de la identitat d’unpoble– rau en la seva creativitat, en laperspectiva amb què veu el món, en lamanifestació única, l’epifania, si voleu,del misteri de la realitat. Aquí rau lafont de la joia2.»

Concreció d’una personalitatespecífica

De la mateixa manera que espe-rono el debat lingüístic en sentit ampli,no em mostro partidari de distraurel’anàlisi de la qüestió per al cas de lesTerres de l’Ebre i el nord del País Valen-

cià, entesos aquí com una unitat (lescomarques de la diòcesi de Tortosa).La anormalitat de la situació actualdemana l’aproximació als problemesque sorgeixen a cada indret del paísamb una cura especial o, atenent arala terminologia de moda, fent ús deles eines adients per a tractar la diver-sitat (variació). La qüestió de lescomarques de la diòcesi de Tortosa potser enfocada de diverses maneres. Pre-fereixo d’entendre que no es cometcap descontextualització a l’hora d’a-

plicar-hi els valors sin-tetitzats anteriorment.Provat el caràcter uni-tari de la zona, pareixlògic de parlar d’unapersonalitat es pe cíficaacompanya da d’indivi-dualitat, rique sa i natu-ralitat.

No paga la penanegar que moltíssimesvegades la clau delpro blema consisteix aes cindir la realitat. Elcor del problema sesitua, fet i fet, a deslli-gar una àrea geogrà-fica del conjunt al qualpertany a causa de lacultura, la història, lesvinculacions afectiveso les disposicions ad -mi nistratives. En el su -

pòsit que les reflexionsdes de Tortosa obliden el marc gene-ral, d’una manera inevitable, caldràparlar d’una anormalitat afegida: dela anormalitat que sorgeix com a con-seqüència directa de la desmembraciódel país, de la anormalitat que generael procés de desmantellament delsllaços interns d’aquesta comunitatcultural. El p a no ra ma natu ral de lescomarques tortosines es defineix enrelació amb la resta de comarquesque viuen en català, per la qual cosallur personalitat, individualitat, riquesai naturalitat adquiriran coherència al’interior d’una unitat que, en casd’haver estat ja oblidada, no sé si homno s’hauria de plantejar, de maneraseriosa, de recuperar; d’altra banda,qui és capaç de respondre la qüestióque segueix?

En quin projecte s’implical’àrea d’influència de Tor-

tosa?

En un projecte entenimentat iincapaç de pesar figues

A primer cop d’ull, això significaque se supera la concepció actualque es posseeix del territori, atesal’evidència que no reflecteix gens nigota la realitat. Què comporta l’ac-ceptació de la marca Terres de l’Ebre?Per a la capital barcelonina, com-porta atenuar la mala consciència perla passivitat amb què ha implicat tot-hom en la construcció de la identitatnacional catalana. Ara bé, no ensenganyéssem pas: per a nosaltrescomporta vestir una disfressa, cardavall aquesta denominació s’aple-guen localitats que no mantenen caprelació directa amb el riu gros (flu-men), sinó amb el de la Sénia (rivus );un exemple –i se’n trobarien més–d’aquesta convicció fóra el d’Ullde-cona, els vincles humans de la qualtradicionalment els ha primfilats laimmediatesa del nord del País Valen-cià. En una altra instància, méscomunitària, comporta assentir da -vant la divisió provincial, d’aitalmanera que Terres de l’Ebre pareixl’eufemisme encunyat per aquells quis’expressaven amb perífrasis de l’es-til «de l’Ebre enllà»; comporta mar-car lingüísticament que existeix elsud de Catalunya, però sense capreferència a la continuïtat culturaldavall la frontera que representa elrivus de la Sénia; comporta conferirrang nacional a les disposicions esta-tals en matèria autonòmica. Ambtot, no es pot negar que en algunaocasió s’han provat de contrarestarels efectes del secessionisme valenciàa còpia de promoure les qualitats deles Terres de l’Ebre. La meua críticaen aquest punt es basa en la realitatque aquesta provatura s’ha realitzatsense entrar en concomitància ambun projecte entenimentat i incapaçde pesar figues. Què soluciona afir-mar que cal fomentar el paper de lesTerres de l’Ebre per tal com se situenen la cruïlla administrativa? A parermeu, no soluciona res: no estalviaescletxes a la construcció nacional,no implica el conjunt del territoridenominat amb aital gir, no superala divisió provincial, no aposta ambfermesa per la unitat lingüística. Elcor del país no se situa a les Terres de


de pertot

2. Raimon Panikkar, «La trampa del bilingüisme», dins La nova innocència, Proa, Barcelona 1998, p. 101.

Escultura de S. de Santiago. Jardins del Príncep (Tortosa)

l’Ebre, sinó a l’àrea geogràfica del’actual diòcesi de Tortosa.

En un projecte que no difuminaels vincles interns existentsactualment

Cal recordar una altra vegada quela unitat amb què treballo en aquestnivell presenta coherència lingüística(científica) i eclesiàstica? Cal recordartambé que en perillar la unitat lingüís-tica i eclesiàstica trontolla la mateixaunitat del català? Des de la ciència,s’ha remarcat que el subdialecte tor-tosí constitueix la traducció local delcatalà que pertoca a la diòcesi esmen-tada. A propòsit d’això, us vull aproxi-mar aquestes expressions del Dr. LluísGimeno, recollides del seu Atles lin -güístic de la diòcesi de Tortosa: «Elpresent Atles ajudarà al coneixementdel català viu que es parla al migdia deCatalunya i a la part septentrional delPaís Valencià, varietat de la llenguahistòrica que es veu amenaçada perl’escolarització i per una falsa idea del’estandardització de la llengua comu -na, fenomen que provocarà –ja n’hancomençat els símptomes– el fet queles comarques del migdia de Cata -lunya usin el registre oral estàndard ala manera de Barcelona –amb tots elsseus defectes i també amb les sevesvirtuts–, i les valencianes de la partseptentrional, a la manera de Valèn-cia. Aquest fenomen, sens dubte, seràun entrebanc més cap a la total sepa-ració del català parlat en terres valen-cianes envers les catalanes, fet que noés gens bo per a la “salut” de la llen-gua en el seu aspecte de la unitat,malgrat que ho sigui des del punt devista de l’estandardització»3. Aquestesparaules tenen molt i molt present lacomplexitat del territori, sobretot desdel punt de vista lingüístic: «La iso-glossa que separa el tortosí del catalànord-occidental passa pel nord de lacomarca del Baix Ebre. En general, lescomarques del Montsià i del Baix Ebreformen el tortosí septentrional. Leslocalitats més meridionals de lacomarca de la Terra Alta (per exemple,Arnes), les més meridionals de laRibera d’Ebre, com ara Rasquera, i lesmés septentrionals del Baix Ebre, comara Benifallet, hi participen de vega-

des. Realment, la frontera lingüísticaés un feix d’isoglosses que passa peraquelles localitats esmentades»; men-tre que pel sud «el tortosí septentrio-nal penetra en terres valencianes. Laisoglossa entre tortosí septentrional itortosí meridional és la de manteni-ment/caiguda de la /d/ intervocàlicaprovinent del llatí -ATA. Aquest tret esmanté a les localitats valencianessegüents: Sant Rafael, Rossell, Canetlo Roig, Traiguera, Sant Jordi, Castellde Cabres, el Boixar, Fredes, la Poblade Benifassà i Herbers;al sud d’aquesta iso-glossa, ja és majoritàriala caiguda de la /d/»4.Quant a la formulaciódes del vessant ecle-siàstic, n’hi ha proud’oferir-vos les obser-vacions de Mn. Ribesen ocasió del darrersínode diocesà (1984-1988): «Té [la diòceside Tortosa] ac tualmentuns 6.450 km2 desuperfície pertanyentscivilment a les provín-cies de Tar ra gona i deCastelló. [...] Concreta-ment, avui, abra ça desdel Coll de Balaguer,pel litoral (lí mits delterme de l’Hospitaletde l’In fant), fins alscontraforts del Mont santi el Priorat (concretament, a la Vi lellaBaixa), pel nord. Per l’est limita amb lesprovíncies de Terol i Saragossa, i el seulímit sud el constitueix el barranc deles Coves de Vinromà (amb una líniaimaginària entre Catí, Sal zadella iAlcalà de Xivert)»5.

En un projecte que, al capda-vall, no caiga en el parany deles denominacions

En acabat dels plantejaments ante-riors, penso que no és sobrer de mate-rialitzar una de les idees latents: elnom no fa la cosa, encara que a forçad’insistir-hi es pot aconseguir de gene-rar una nova realitat. Dit això, la pre-gunta que sorgeix d’una manera ine-vitable és: ens arribaríem a identificaramb la nova realitat dissenyada? He

exposat prou detalls per a demostrarque no constitueix cap realitat naturalsinó forçada, amb el benentès quel’última paraula l’ha de pronunciar lacomunitat implicada. Reprodueixo lesconsideracions de Jaume Vicens iVives, atesa la seua capacitat per a sin-tetitzar amb més fortuna aquesta pos-tura: «Cal dir que el nom no fa la cosa.L’important és la manera de realitzar-la i si té o no repercussió en la creacióhistòrica»6.

En un projecte amb consciènciade bategar enmig d’un tempsen perill

Atenció: aquest element no entraen contradicció amb cap de les ideesexposades fins aquest instant en con-tra del pessimisme. Al contrari, recullla conveniència d’assumir un projectecurull d’il·lusions –si no, difícilmentbategaria– sense menystenir que elpanorama és advers i hostil. En síntesi,la il·lusió no ha de deformar les difi-cultats, però aquestes dificultats nohan de contribuir a desdibuixar l’abastreal de la il·lusió. Al costat d’això, noes pot deixar de banda l’esforç perquèla comunitat tortosina cerque el seuencaix dintre el conjunt català. I parlod’esforç mogut pel convenciment quel’encaix presenta dificultats atès que


de pertot

3. Lluís Gimeno Betí, Atles lingüístic de la diòcesi de Tortosa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1997, p. 13.4. Gimeno, ibidem, pp. 14-15.5. José M. Ribes Herrero, «La diòcesi de Tortosa», dins Diòcesi de Tortosa, Convocats per l’Esperit. Sínode de l’Església de Tortosa, Claret, Barcelona 1989, p. 11.6. Jaume Vicens i Vives, Notícia de Catalunya, Edicions 62 i la Caixa, Barcelona 1995 [1954], p 111.

La catedral de Tortosa


inevitablement sorgeixen nous perills:sectors ebrencs que es troben incò-modes amb l’aplicació de la norma-lització i les propostes de l’estàndard,sectors nordvalencians que interpre-ten certes actituds com si fossenintents de colonització dirigits des deBarcelona. Tot plegat exigeix unaanàlisi acurada. Primer, mai no s’hau-ria de caure en l’errada de qüestionarel model estàndard des del principifins al final, ja que aquesta sortida noté cap sentit. Segon, s’hauria deposar més èmfasi en les activacionslocals que permet l’estàndard,encara que hi haurien de col·laboraramb compromís els mitjans de comu-nicació (orals i escrits). Tercer, s’hau-ria de privilegiar un exercici de peda-gogia centrat a apuntalar les duesnotes anteriors, bo i entenent que enaquest nivell hom hauria de demanarla participació del món de l’ensenya-ment i la implicació efectiva de laclasse política. Quart, malgrat aques-tes paraules, malament rai si elsdocents no s’ocupen de llurs alum-nes i els polítics no es limiten algovern; són els científics (lingüistes)els qui han de fer ciència. Cinquè, elsnuclis potents (Barcelona i València)han de re conèixer l’activitat queemana d’aquesta part del domini lin-güístic, provant d’incentivar-la ambresolucions positives. En aquestindret, cal apel·lar per ventura a laclarividència de l’assaig Catalunyatambé té sud del periodista XavierGarcia –clarividència, si voleu, mal-grat el títol–: «[la] consciència depertànyer, per història, llengua i cul-tura, a Cata lunya, amb totes lesinfluències de ser “terra fronterera”(marcada ja en temps medievals,però dintre del gran espai geopolítici lingüístic de la catalanitat), va haverd’enfrontar-se en el curs de l’últimacentúria al particularisme localista,tendint a obtenir una “província” deTortosa, vinculada a l’Aragó, unasituació similar a la campanya anne-xionista que es va viure a Lleida alsanys seixanta»; en conseqüència,«aquest conjunt de factors [...] deixàTortosa i el rodal de l’Ebre català,sobretot després de la guerra civil, enmans del provincialisme espanyol i amolta distància del sentiment de

resistència catalanista que es desen-volupava, sobretot, a les comarquesde Barcelona i Girona» 7. Llavors,¿creieu que és lògic de plantejar unprojecte fonamentat en la utilitat,àdhuc en el pragmatisme?

Integració en un projectede Països Catalans

Tal com s’utilitza actualment, elconcepte Terres de l’Ebre comportaun reduccionisme que, a causa de lanostra ingenuïtat, ens abocarà alparany de la desnacionalització, caroblida la unitat natural constituïdaper les comarques de la mitra torto-sina. Des d’aquesta realitat (exacta-ment, la realitat configurada per lescomarques de la diòcesi de Tortosa),ens podem integrar en el projectedels Països Catalans amb els refe-rents adequats. I aquí deixo planteja-des les línies d’un altre debat quelliga a la perfecció amb la reflexióque he mirat de descabdellar finsaquest moment: què se n’ha fet, dela idea de Països Catalans? No sola-ment convé de reactivar-la, sinó ques’ha de tenir ben i ben present que laparticipació d’aquestes comarquesen el procés de normalització socio-lingüística s’ha de realitzar, al capda-vall, a l’empara d’un marc com elconstituït per les terres de parla cata-lana. Per això, vull deixar constànciainequívoca del fenomen següent: alcostat de les cinc versions del pro-jecte de participació exposades ambanterioritat, s’hi ha de situar lanecessitat d’activar una propostadecidida que privilegie els vinclescomunitaris, que enfortisca les rela-cions entre les zones del territori decultura catalana, que referme elsllaços en comptes de debilitar-los. Enquin projecte s’implica l’àrea d’in-fluència de Tortosa? En un projecteque abraci la peremptorietat de seresbossat en el conjunt dels PaïsosCatalans. L’esment dels Països Cata -lans determina la ponderació de lesaportacions teòriques de Joan Fuster.Tot i l’oblit que envolta aquest puntde la seua reflexió nacional, voleu dirque eren tan equivocades les consi-deracions de l’escriptor de Sueca? Nom’ho pareix pas. Més aviat pensoque manté una vitalitat plena i

intacta l’asseveració fusteriana quetranscric a continuació, que pot ser-vir de base per a atorgar consistènciaa un projecte que defensa una visióde conjunt: «La idea dels PaïsosCatalans és alguna cosa més que unaflatulència romàntica, com algúpodria creure. És una “obligaciómoral”, en principi. És, al mateixtemps, una precaució salvadora: inunitate uirtus»8. L’evolució de lahistòria d’aquests anys ha condicio-nat les últimes recepcions de la«precaució salvadora» de què parlal’assagista valencià; la classe polí-tica ha anat abdicant de mica enmica el somni dels Països Catalansen benifet d’una distribució territo-rial en autonomies concebuda ambla precaució d’evitar qualsevol asso-ciació entre comunitats. Consagrataquest estat de les coses, i acceptatde tothom, la nostra participació enel procés de normalització pot con-sistir, senzillament, a evitar el pa -rany funest del provincialisme. «Nohi ha dubte que el provincialisme ésdebilitador: per al país com a tota-litat, i per a cadascun dels seusmembres que en el provincialismetroben un miratge d’autosatisfacciólocalista. No sé si mai hi ha hagut al“centre” cap confabulació per divi-dir-nos: però és el sinistre furor jacobíque la nostra divisió ha de beneficiar.La unitat dels País Va lencià, intactaen el seu fons econòmic i cultural, noté sinó un reflex insuficient en el plade la consciència. O el reenfortim, ocaurem en la més insoluble de lesdisgregacions. Deformant lleugera-ment unes paraules de Maragall, iaplicant-nos-les, podem imaginar unviatge que ens contempli i que diguide nosaltres: “Ací hi ha una granpoblació; però per cert que no hi haun poble.” La “població” passa a“poble” per un acte de consciència.I aquest és un pas que no tots elsvalencians han donat. La superaciódels localismes inics i destorbadorsens és necessària com el pa que ensmengem. Co mençant pel localismede la capital. Si no ho fem, els valen-cians estarem condemnats a esdeve-nir cada vegada més “provincians”.Volem dir: més inerts, més desperso-nalitzats, més ensopits»9.u

de pertot

7. Xavier Garcia, Catalunya també té sud, Flor del Vent, Barcelona 1997, p. 109.8. Joan Fuster, Nosaltres els valencians, Barcelona, Edicions 62, 2a edició, 1964 [1962], p. 136.9. Fuster, ibidem, p. 219.


de pertot

Per tal de comprovar la vitalitat de lallengua catalana entre la població ado-lescent de Reus, durant el mes desetembre del 2000 vàrem passar unesenquestes a un total de 1.077 estu-diants d’aquesta població, d’edats com-preses entre dotze i dinou anys. Aquestnombre representa un 13 % dels jovesreusencs d’aquestes edats que encaraestudien en algun centre de la ciutat.

Perquè la mostra fos significativa,les entrevistes van ser fetes en diversoscentres de la ciutat1 (IES Lluís Do -mènech i Montaner, IES Gaudí, IES Sal-vador Vilaseca, Col·legi la Salle, EscolaPare Manyanet, Col·legi Sant Josep).

En elaborar el qüestionari es vatenir en compte el model d’en-questa passat al professorat de laUniversitat Rovira i Virgili l’any 1995i el que apareix en el llibre El joventopina: llengua i ensenyament alsinstituts públics de Catalunya2.

L’enquesta era formada per vint-i-tres preguntes de caire sociolin-güístic, agrupades en tres apartatssignificatius:1. Dades personals2. Dades i actituds lingüístiques a

fora de l’institut3. Dades i actituds lingüístiques a

l’institut3

Tot i que l’estudi demostra quela gran majoria de joves reusencs ente-nen, parlen i escriuen en català, tambéés cert que aquesta mateixa granmajoria no l’usa en els actes comuni-catius més habituals.

1. Dades personals delsentrevistats

Per sexes, el total de joves entrevis-tats es reparteixen així: un 51 % sónnoies i un 49 %, nois.

El 94 % assegura haver viscut sem-

pre als Països Catalans. Aquest fet per-met d’afirmar que gairebé tot aquestjovent ha estat escolaritzat des de l’e-ducació primària en català.

Per tant, la majoria parlen, escriueni entenen el català, fins i tot els fills defamílies castellanoparlants4. Però, mal-grat haver rebut una escolarització ple-nament en català, molts catalans deprimera generació, fills de castellano-parlants, continuen usant com a llen-gua habitual de comunicació el cas-tellà. El canvi lingüístic no es percep,sinó més aviat al contrari, hi ha unatendència a la perpetuació del castellà.

2. Dades i actituds lingüísti-ques fora de l’Institut

2.1. Llengua de la mare i el pareEl nombre de pares i mares catala-

noparlants és igual al nombre de paresi mares castellanoparlants. Però caltenir en compte que en el cas que undels dos membres de la parella siguicastellanoparlant, el membre catalano-parlant tendeix a la convergència lin-

güística cap al castellà, i així ho demos-tren els resultats de la pregunta «Llen-gua del nucli familiar».

2.2. Llengua familiarA l’hora de fer una anàlisi estricta

de la llengua dins el nucli familiar hemde prendre en consideració tres pre-guntes de l’enquesta:

• Llengua de la mare• Llengua del pare• Llengua del nucli familiarAquesta darrera pregunta ofereix

dades sobre les possibles variacions lin-güístiques dins els matrimonis mixtos i

determina sovint la llengua mit-jançant la qual l’entrevistat escomunica en les relacions personalsfora del nucli familiar.

Les conclusions extretes de lacombinació d’aquestes tres pregun-tes són les següents:• Quan el pare i la mare són cata-lanoparlants, les converses dins elnucli familiar són en català.• Quan el pare i la mare són caste-llanoparlants, les converses fami-liars es fan en castellà.• En els grups mixtos, generalments’usa la llengua de la mare, tot i quetambé ens podem trobar ambnuclis familiars on es parlin totesdues llengües indistintament.

2.3. Llengua amb què vanaprendre a parlar

En general, els fills de pares catala-noparlants han après a parlar en catalài els fills de pares castellanoparlantshan après a parlar en castellà. Ara bé,hi ha alguns fills de pares castellano-parlants que afirmen haver après a par-lar en català i castellà. Això pot tenirrelació amb dos factors importants pera l’aprenentatge de qualsevol llengua:

La llengua del jovent reusenc

Mònica Batet Boada i Mònica López Bages

1. Les enquestes es van distribuir per sis centres de la ciutat de Reus, dels quals tres eren públics i tres concertats. L’elecció de la tipologia dels centresva ser totalment premeditada. D’entrada vam creure oportú que en la mostra hi hagués la mateixa representació d’instituts públics que de concertats,a causa de la tendènica a creure que els centres concertats poden estar adherits a una determinada ideologia, que pot determinar els usos lingüísticsdels alumnes, de la qual els centres públics mai no poden participar segons la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE).

2. Josepa HUGUET, Blanca SERRA, El jovent opina: llengua i ensenyament als institus públics de Catalunya, Oikos-Tau, Barcelona 1993.3. La divisió entre actituds lingüístiques fora de l’institut i actituds lingüístiques a l’institut era motivada pel fet d’entendre el centre educatiu com un ins-trument catalanitzador.

4. Entenem per família castellanoparlant aquella que utilitza habitualment la llengua castellana en les converses que es duen a terme dins del nucli familiar.

Joves reunits a Poblet FOTO: Gumí


de pertot

a) El català és la llengua del carrer enla majoria de zones de Reus.

b) El paper important de l’escola com atransmissora de la llengua catalana.Malgrat la importància que té aquest

segon factor, l’enquesta també demostraque l’escola no exerceix una influènciadirecta sobre l’elecció de l’opció lingüísticade cada individu. Així, es percep que hi haun elevat nombre de joves castellanopar-lants que, malgrat haver estat escolaritzatsen català, no han abandonat la llenguamaterna i continuen usant-la en la granmajoria de situacions comunicatives.

2.4. Comprensió i expressió orali escrita en llengua catalana

La immensa majoria d’entrevistatsafirmen tenir un bon nivell oral en llen-gua catalana. Tanmateix, el nombredels qui afirmen tenir un bon nivellescrit en català és més baix que el delsqui afirmen tenir-ne un bon nivell oral.

Sobta, però, l’aparició d’un tant percent força alt que reconeix tenir-ne unnivell «bastant bo» i «no gaire bo»;majoritàriament, les persones que hoafirmen són catalanoparlants5. Aquestfet es podria atribuir als prejudicis lin-güístics creats pels mitjans de comuni-cació catalans, que, malgrat unaimportant funció catalanitzadora, hancontribuït a centralitzar la llengua i aarraconar-ne les varietats dialectals.Això fa que molts parlants de varietatsdialectals allunyades del model impo-sat des dels mitjans de comunicaciócreguin que tenen un domini deficientde la llengua catalana.

2.5. Actes comunicatius en rela-ció amb els altres parlants

En aquest cas, es va preguntarquina llengua escollien habitualmenten enfrontar-se a diverses interaccionslingüístiques espontànies i informalsque formen part de la vida quotidiana.Es tracta d’aquestes situacions: quanels pregunten alguna cosa pel carrer encatalà (1), quan despengen el telèfon(2), quan parlen amb els veïns (3), quanfan operacions (4) i quan s’adrecen aun desconegut (5).

En aquestes preguntes s’observa un

elevat grau d’infidelitat lingüística6 perpart dels catalanoparlants. Les pregun-tes formulades en aquest apartatposen en contacte el jo amb els altres.Aquests altres tant poden ser conegutscom desconeguts.

S’observa que hi ha un grau elevatd’infidelitat a la llengua catalana, sobre-tot quan es tracta de preguntar l’hora aun desconegut i fins i tot quan es dis-posen a despenjar el telèfon7. Aquestcanvi lingüístic demostra l’educació lin-güística deficient de molts catalanopar-lants, que consideren que la llenguacatalana no és una eina prou apta per ainiciar una conversa. Aquesta inèrcia potdonar lloc a situacions tan estrambòti-ques com que un catalanoparlant quepregunta l’hora a un desconegut, encastellà, indueixi l’altre interlocutor, quetambé és catalanoparlant, a establir laconversa en castellà.

3. Dades i actituds lingüísti-ques a l’institut

3.1. Actitud lingüística en l’àm-bit de l’ensenyament

Tot i que la majoria dels joves prefe-reixen rebre les classes en català i prenenapunts i redacten els exàmens enaquesta llengua, un 52 % afirmen queescriuen amb més correcció en castellà.Aquesta afirmació pot associar-se a lacreença de molts estudiants de secundà-ria que l’ortografia catalana és molt mésdifícil que l’ortografia castellana.

Malgrat aquest prejudici, a l’horade redactar els exàmens usen habitual-ment el català. Això ens indica quel’institut és un centre catalanitzador ique els continguts de la gran majoriade matèries que s’hi ensenyen, llevatdels de llengua castellana i la resta dellengües estrangeres (anglès, francès,alemany...), són en català.

3.2. Relacions personals en elcentreA l’hora d’analitzar les relacions perso-nals dins el centre cal distingir entre:a) Relacions entre alumnes.b) Relacions entre alumnes i professors.

En les relacions entre alumnes, els

castellanoparlants se solen mantenirfidels a la seva llengua quan l’altre inter-locutor és catalanoparlant. En canvi, elsalumnes catalanoparlants quan parlenamb companys castellanoparlants ten-deixen a abandonar la pròpia llengua.Aquest canvi lingüístic és provocat perl’hàbit de convergència lingüística capal castellà, tan arrelat en les generacionsanteriors a la dels entrevistats. Tambétorna a demostrar l’educació lingüísticadeficient que tenen els joves reusencscatalanoparlants i la manca de cons-ciència lingüística.

En les relacions entre alumnes i pro-fessors, quan la comunicació s’esta-bleix entre un alumne i un professor,tant la majoria de catalanoparlantscom la majoria de castellanoparlantssón infidels a la seva llengua a causa del’autoritat imposada pel professor8.

4. ConclusionsSi bé l’estudi demostra que a Reus

predominen els adolescents catalano-parlants, aquest grup no és fidel a la llen-gua catalana en totes les situacionscomunicatives que se’ls presenten.

La infidelitat lingüística del grupestudiat pot tenir l’origen en:a) La manca de consciència lingüística,

que afavoreix que molts joves cata-lanoparlants canviïn de llenguasense adonar-se que aquesta con-ducta no és natural.

b) L’educació lingüística deficient, quefa que en certes situacions comuni-catives el català sigui vist com uninstrument no legitimat per a lacomunicació.Sovint els joves reusencs catalano-

parlants obliden que poden manteniruna conversa bilingüe sense cap pro-blema i opten per la «llei» de con-vergència lingüística d’una maneraauto màtica. Això ens indica que, mal-grat tots els avenços en normalitzacióde la llengua catalana, el context sociald’avui dia i els models culturals queencara perviuen en la nostra societatafavoreixen sobretot el domini del cas-tellà en les relacions personals.u

5. Considerem joves catalanoparlants aquells que en l’apartat «Llengua del nucli familiar» han afirmat que les interaccions lingüístiques que es duen aterme dins el nucli familiar són habitualment en llengua catalana. Així mateix, considerem joves castellanoparlants aquells que en l’apartat «Llenguadel nucli familiar» han afirmat que les interaccions lingüístiques que es duen a terme dins el nucli familiar són habitualment en llengua castellana.

6. Entenem per infidelitat lingüística la tendència a la convergència lingüística cap al castellà per part dels catalanoparlants.7. Si observem els resultats obtinguts a la pregunta «En quina llengua despengeu el telèfon?», ens adonem de l’existència d’un augment força consi-derable del nombre de joves que afirmen fer-ho en castellà, sobretot si comparem aquestes dades amb el nombre de joves que afirmen que la llen-gua del nucli familiar és el castellà. Per tant, hi ha un nombre de joves catalanoparlants que en despenjar el telèfon usen habitualment el castellà.

8. Cal tenir en compte que el professor es troba en un nivell superior dins la jerarquia escolar i, per tant, cal respectar-lo. Una bona manera de demos-trar aquest respecte és parlar-li amb la seva mateixa llengua.

4343

En els darrers decennis hempogut constatar de vegades quemolts professors, de pensar que laformació gramatical era una mena depanacea que havia de permetreensenyar a parlar i a escriure, passa-ven a arraconar-la acusant-la d’estèrilo, més sovint, es resignaven a treba-llar-la a contracor per l’obligació delsprogrames, de les proves selectives,etc. En qualsevol cas, atès queaquesta formació requereix molttemps, a tots ens ha assaltat el dubtede si paga la pena tant esforç. Peraixò és certament una bona notícial’aparició d’un llibre que fa llum en elcontrovertit tema del paper que ha detenir la gramàtica dins l’ensenyamentde la llengua als centres docents no univer-sitaris.

Els autors dels quinze escrits, rigorosos iamb experiència provada, tenen un deno-minador comú: aposten per un ensenya-ment comunicatiu de la llengua, alhora queconsideren útil la reflexió metalingüística sies realitza en determinades condicions. Així,critiquen l’ensenyament tradicional, basaten llargues explicacions del professor i «lapràctica passiva i rutinària d’exercicis d’i-dentificació i de classificació a partir d’unesdeterminades definicions inqüestionades iinqüestionables» (M. Milian, p. 89). Enfrontd’això, els articulistes advoquen unànime-ment per fornir l’alumne d’uns instrumentsd’observació i manipulació dels elements lin-güístics que li permetin d’induir les regles defuncionament del sistema d’acord amb laseva competència comunicativa (en un tre-ball que té en compte text i context, senselimitar-se a l’oració), i tot això en col·labora-ció amb els companys i el professor, que lisón una font de coneixement explícit. I ésespecialment la verbalització de l’argumen-tació dels seus raonaments allò que nodreixl’aprenent de continguts gramaticals i delmetallenguatge necessaris, que s’han devincular a la promoció de l’ús discursiu. Totplegat ha de generar, indubtablement, unaactitud més positiva envers el llenguatge.

En tot el llibre es podrà constatar com,dins aquesta renovació d’objectius, contin-guts i metodologia, guanya terreny el reco-neixement del saber gramatical explícit al’aula. Així, Felipe Zayas, després de recordar-nos que els coneixements gramaticals han detenir «un sentit quant al desenvolupamentde les habilitats lingüisticocomunicatives» (p.119), defensa la conveniència del coneixe-ment explícit de certs aspectes del codi de lallengua (per tant, d’una competència meta-lingüística): «S’han donat diverses raons quejustifiquen aquest aprenentatge; entre altres,la seva importància per conèixer i usar lanorma gramatical i ortogràfica; la necessitatde disposar d’un metallenguatge per a lacomunicació a la classe de llengua i que per-meti la consulta de manuals d’estil, dicciona-ris i gramàtiques; facilitar la reflexió metalin-güística en el marc de l’aprenentatge d’unallengua estrangera; en fi, el fet que certsconeixements gramaticals siguin consideratssocialment com a ingredients del bagatgecultural bàsic» (p. 119).

El volum, perfectament estructurat iconcebut, consta de dues parts, cadascunaamb dos apartats. La primera, titulada «Teo-ries lingüístiques i ensenyament de llen -gües», se subdivideix en els apartats «Elpunt de vista dels lingüistes» i «La transpo-sició didàctica». Els professors universitarisM. Victòria Escandell, Enrique Bernárdez,Amparo Tusón, M. Josep Cuenca i AnnaBartra obren el llibre presentant molt sintè-

ticament les ciències del llenguatge se -güents: la pragmàtica, la lingüística del text,l’anàlisi del discurs, la lingüística cognitiva ila gramàtica generativa, respectivament.Aquestes brevíssimes presentacions in -clouen la resposta a cinc qüestions plante-jades per les coordinadores (objectius decada disciplina, la seva utilitat per a l’ense -nyament, la seva compatibilitat amb lesaltres teories esmentades, etc.). Com tot elllibre, els capítols d’aquest primer apartatseran de gran ajut a aquesta majoria d’en-senyants que, formats en una tradició didàc-tica i gramatical reduïda a l’àmbit de l’ora-ció, desconeixen poc o molt els anteriorsenfocaments, malgrat que constitueixintambé la font epistemològica dels currícu-lums actuals. De la lectura d’aquestes mag -nífiques visions panoràmiques queda benpalesa la utilitat d’aquestes disciplines i laseva mútua compatibilitat (amb objeccionsrespecte de la gramàtica generativa).

El segon apartat aborda la problemàticade la transposició didàctica, entenent per talla transformació del saber científic en saberque pugui ser après. Inclou dos capítols, queconsten d’una secció general i teòrica id’una altra de més aplicada. Els seus autors,com els de la resta del llibre, són professorsde renom: Jean-Paul Bronckart i d’Itziar Pla-zaola, Carme Rodríguez i Marta Milian. Siun interès afegit del volum és l’abundantbibliografia reportada, un aspecte que seràde gran ajuda en el capítol de M. Milian ésla valoració i la comparació que fa de qua-tre manuals didàctics de francès i d’un decatalà (M. Conca i altres, Text i gramàtica ).

La segona part («L’ensenyament de lagramàtica») consta de dos apartats: «Apren-dre gramàtica», escrit per Anna Camps, i«Propostes i experiències», amb sis articlesmés. L’originalitat de l’aportació d’A. Camps(i en certa manera també la d’Olga Esteveamb relació a les llengües estrangeres) ésque se centra especialment en l’aprenen-tatge, en l’exploració del saber gramaticaldels alumnes, òptica normalment desatesamés enllà dels primers nivells d’escolaritat.Posa en relleu la naturalesa diversa del sabergramatical i destaca l’existència de diferentsnivells en l’activitat metalingüística segons elgrau de consciència implicat. Com altresautors, ens parla també de la manifestaciód’aquesta activitat en els processos de com-posició escrita, especialment durant la revi-sió. Acaba avançant aspectes de la recercaque el seu equip (de què també forma part,entre altres, l’esmentada M. Milian) duu aterme sobre les diferents nocions que delpronom tenen els alumnes de 2n d’ESOentrevistats. Més enllà de veure que «sabenpoca gramàtica», constata que tenenestratègies d’aprenentatge pròpies, dife-rents de les previstes pel docent, i que, pertant, urgeix replantejar la metodologia

d’ensenyament. L’apartat «Propostes i experièn-

cies» conté escrits de Felipe Zayas,Olga Esteve, M. Rosa Sánchez deMedina, Pedro Jimeno, David Free-man & Yvonne Freeman i Marie-Christine Paret. Tots aquests autorsens ofereixen una seqüència didàc-tica (sovint amb prou concreció queen fa un producte gairebé prêt à por-ter ) que han experimentat amb èxit al’aula. Val a dir, però, que no és benbé així en el cas de M.-C. Paret,autora que sobta perquè semblaidentificar treball gramatical amb tre-ball oracional (i encara de vegadesdiscutible, per cert). A part d’això,caldria esmenar errors varis en la tra-

ducció del seu text. (Ho aprofito per a dirque en altres articles traduïts sovint es barre-gen, en els exemples, la llengua origen i lallengua meta: vg. p. 129, p. 156, p.161,etc.)

En aquest darrer apartat són diversos elsdestinataris a qui s’adrecen els articulistes(formació primària i secundària, d’adults idel professorat), les tradicions gramaticals ididàctiques de què parteixen (hispànica,però també francòfona i anglosaxona), lescaracterístiques de la llengua objecte(materna / estrangera), la perspectiva desd’on s’aborda la tasca (ensenyament vs.aprenentatge) o les opcions metodològi-ques, com també és ric el ventall de temesabordats: de la producció i comprensió deltext o discurs (planificació de les condicionsenunciatives, domini dels procedimentscohesius per a la textualització, etc.) a l’es-tructura del mot i de l’oració (es tracta decategories com el verb o el pronom i de fun-cions com el subjecte i els complements ver-bals), passant pel comentari de textos poè-tics des de la perspectiva del verb.

El repte dels didactes és aconseguir, enun context significatiu, l’encaix dels contin-guts gramaticals en l’ús comunicatiu. Tret decerts fenòmens (la cohesió fóra el cas mésclar), les dificultats per establir aquest ponts’endevinen més o menys grans. D’altrabanda, tal com reconeix C. Rodríguez,«sembla difícil aconseguir un conjunt cohe-rent de coneixements gramaticals si el plan-tejament didàctic s’organitza només en fun-ció dels problemes de la composició detextos. Aquesta dificultat és subsanable [sic],pensem, si dediquem un temps del treball al’aula a aquesta sistematització, temps ques’ha d’incrementar al batxillerat» (p. 74).

El tema és envitricollat i el camí perrecór rer és encara llarg. Tanmateix, aquestllibre té, entre altres, el mèrit de mostrar-nosl’estat actual de la qüestió i, pel fet d’obrirmoltes vies de reflexió i donar pistes de granutilitat pràctica, constitueix un bon pasendavant. Sens dubte.u


Com ensenyarla gramà-t ica avui

Anna Camps, MontserratFerrer (coords.), Gramà-tica a l’aula, Ed. Graó,Biblioteca d’Articles, núm.123, Barcelona 2000, 194 pp.

R E S S E N Y E S

Jaume Macià i Guilà

44Llengua Nacional - núm. 37 - hivern del 200144

R E S S E N Y E S

El fet que els diccionaris gene-rals no reflecteixen prou bé lainformació gramatical delsverbs, especialment el règim,va esperonar Jordi Ginebra,professor de la UniversitatRovira i Virgili, a intentar fixaren aquest diccionari que uspresentem les construccionsdels verbs catalans.

El Diccionari d’ús delsverbs catalans és un diccionaride règim verbal en què s’in-tenten explicitar les construc-cions possibles dels verbscatalans. L’obra, doncs, acla-rint com es construeix un verbi els seus complements, dónainformació que no es troba enels diccionaris generals (evi-dentment, qui vulgui saber elsignificat d’un verb farà bé deconsultar-los, perquè tenenper funció donar la definició, ien el DUVC les definicions sónsintètiques).

Algunes de les qüestionsde caràcter tècnic que convéde comentar són les explica-cions addicionals (els verbstransitius que poden pronomi-nalitzar, com menjar-se, rebenaclariments d’ús: quan hi hapronom sempre hi ha un arti-cle determinat en el CD); l’es-pecificació de la doble possibi-litat –sovint, per distribuciódialectal – (tornar (a) co men -çar, costar (de) fer una cosa,prentendre (de) fer una cosa,tornar (-se ) boig / gran / vell,etc.); la indicació del subjecte

quan és obligat (p. e., repren-dre [a algú] acc. 3, que vol dir‘<un aliment> no posar-sebé’); el fet que el subjecte vagidarrere el verb, i altres nota-cions (p. e., s’explicita que elCD de al·lucinar mandarinesés tan sols un intensificatiu).

L’obra, a més, procura d’a-nar una mica més enllà: ad -met se li va ocórrer una cosa(avui, només li va ocórrersegons el DIEC; Josep Ruaixcreu que la construcció ambpronom se s’hauria d’admetre[Diccionari auxiliar, 1996]);també admet ordenar algúcapellà (en els diccionarisnomés ordenar algú de ca -pellà ), i distingeix els usostran sitius i intransitius de en -cantar i interessar (com el dic-cionari de l’Enciclopèdia, encontraposició amb el del IEC).A més, no és estrany de tro-bar-hi exemples de variaciódialectal, com un vos, unseua, un faça, un cantam, etc.Sobretot, s’ha procurat queuna solució pròpia d’un dia-lecte contingui exemples d’a-questa àrea dialectal.

És clar que el diccionaritambé presenta algunes man-cances (per primer cop es pas-sava per un terreny pel qualno havia passat ningú abans),algunes de les quals els autorsles hem detectades desprésque sortís publicat. Així, frasescom «Surt, que em tapes, noem deixes veure la tele!» i«Avant, que no toques!»[guiant algú que maniobraamb el cotxe] no són reflecti-des en les entrades respectivestapar i tocar (tampoc no sónen els altres diccionaris, però).Un parell d’exemples d’es-mena obligada serien batejar,que és de CD optatiu («No -més els capellans bategen» ésuna frase ben possible) i en eldiccionari apareix amb un CDobligat, i girar-se, quan es diuque «S’ha girat vent»: aquestús hi és recollit (acc. 8) peròno s’especifica que el subjecteva darrere i que sol ser unagent meteorològic molest.

En resum, es tracta d’undiccionari que es pot conside-rar un bon complement deldiccionari, per tal com cobreixun dels punts més mal resoltsde la lexicografia general cata-lana: les construccions delsverbs.u

Xavier Rull

El verbi els seus

complements

Jordi Ginebra, AnnaMont serrat, Xavier Rull,Anna SaperasDiccionari d’ús delsverbs catalansEdicions 62, Barcelona 1999.

Avui ens ocupem d’una obracertament important, que cons - titueix una extraordinària apor-tació a la sociolingüística gene-ral i a la catalana en particular.Es tracta del Diccionari desociolingüística –dins la col·lec-ció «Diccionaris temàtics»–, quetres professors de llengua, queja ens havien obsequiat ante-riorment amb altres treballs, ensacaben de presentar. El docu-ment té un immens interès pera tots els professionals que hande treballar sovint amb el voca-bulari especialitzat que normal-ment fa servir la sociolingüística,ja que es tracta d’un recull determes d’aquesta branca delconeixement, amb una com-pleta definició de cada un.

L’obra aplega àmbits socio-lingüístics ben diversos, comara la sociologia de la llengua, laplanificació lingüística, la socio-logia del conflicte, les diferentsideologies sociolingüístiques, lahistòria social de la llengua, eldret lingüístic, les institucions,tota mena d’associacions, elsautors més significatius, les teo-ries i escoles sociolingüístiquesque han anat sorgint al llarg deltemps i, en general, tots aquellscamps que freguen l’àmbit queés propi d’aquesta disciplinaque globalment anomenemsociolingüística.

El mèrit del llibre no és tansols de ser la primera obra se -riosa d’aquestes característi-ques que permet de fixar unadeterminada terminologia, sinóque, a més, ens ofereix l’opor-

tunitat de tenir en un únicvolum i d’una manera orde-nada i resumida gairebé tot elque s’ha fet o s’ha dit en socio-lingüística (si ha tingut prouacceptació o rellevància).

L’obra és pensada ambmen talitat catalana. Per tant,no hi falten els conceptes queens són més propis o mésnecessaris per a treballar lasociolingüística des del nostrepunt de vista i per a atacar elsproblemes que més ens afec-ten; malgrat tot, els autors nohan deixat d’incloure-hi entra-des que pertanyen a la sociolin-güística universal. Així, doncs, alcostat de termes nostrats comAcadèmia Valenciana de laLlengua, gonellisme, llemosi-nisme, Aracil, Lluís Vicent o Lleide normalització lingüística aCatalunya, n’hi trobem algunsaltres de tan universals comEuropean Bureau of Lesser-usedLanguages, argot, matchedguise technique, Bernstein, Basilo minorització. De la mateixamanera, s’hi poden trobar defi-nits conceptes que, tot i nopertànyer estrictament al campde la sociolingüística, hi tenenuna estreta relació, com araneerlandès, suahili, moda, en -questa o normativa; o fins i totalguns de més llunyans, comracisme, genocidi, ètnia, opiniópública o mitjans de comunica-ció. Amb això l’obra demostraque hi ha una estreta relacióentre la sociolingüística i la restad’àrees del coneixement o del’activitat social en general.

El treball, que s’adreça fo -namentalment a docents i adinamitzadors i planificadorslingüístics, però també a totsaquells que s’interessin per lasociolingüística, té el seu puntde partença l’any 1996, quanels autors es van posar d’acorden una petita llista de termesque n’havia de ser l’embrió, i és,lògicament, el resultat del dià-leg i el consens entre ells, peròtambé de nombroses consultesa diferents estudiosos, fetesdirectament a ells o bé a travésde diverses obres que és rela-cionen al final del llibre en unextens apartat de bibliografia.

L’obra conté, a més, uníndex temàtic força pràctic pera l’usuari i seria injust d’ometreni que sigui un breu comentarisobre el brillant pròleg d’AlbertBastardas, que obre el docu-ment i hi aporta un toc de qua-litat que està a la mateixaalçada que el contingut d’a-quest excel·lent treball.

Jordi Sedó

Sociolin-güística de consulta

F. Ruíz; R. Sanz i J. Solé, Diccionari de sociolingüísticaEnciclopèdia Catalana /Diccionaris de l’Enciclo-pèdia, Barcelona 2001.

4545Llengua Nacional - núm. 37 - hivern del 2001

El llibre Llengua i ús a les Terresde Ponent no pot entendre’scom una aportació isolada iparticular. Ben al contrari, estracta d’un llibre que s’em-marca en un procés de granabast que s’ha dut a terme enla Universitat de Lleida elsdarrers cinc anys (1995-2000), ique té com a artífex la figurade Joan Julià, professor delDepartament de Filologia Cata-lana i responsable del Labora-tori de Fonètica Pere Barnilsd’aquesta universitat.

En efecte, des de l’any 1995Julià i els seus col·laboradors hanportat a cap un segu

it d’activitats relacionadessobretot amb l’estudi de la llen-gua oral i, fonamentalment, enles aplicacions que afectenaquella: cor recció oral, logopè-dia, elaboració d’un modelfonètic es tàn dard, etc. Que l’a-portació del grup de recercaEMCON (Estudi dels Mitjans deComunicació Orals Nord-occi-dentals) es desenvolupi des deLleida hi afegeix un atractiu: unade les facetes del seu treball ésl’estudi del català nord-occiden-tal i la seva relació amb el modelde llengua dels mitjans decomunicació.

Són innombrables les activi-tats que sobre aquestes qües-tions s’han anat desenvolupantaquests darrers anys en la Uni-versitat de Lleida: congressos (Elnord-occidental, entre dues llen -gües?, 1996, organitzat con - juntament amb l’Institut d’Estu-dis Ilerdencs; Congrés Llengua iMitjans de Comunicació, 1999),cursos de postgrau i màsters(correcció oral, logopèdia, etc.),

diccionaris (Diccionari de pro -núncia del català nord-occiden-tal, en elaboració), edició dediversos llibres (Llengua i ràdio,Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 2000) i seminarisd’estudi (seminari L’estàndardoccidental: criteris i àmbits d’a-plicació, 1998, organitzat con-juntament amb la Direcció Ge -neral de Política Lingüística).Precisament la segona ediciód’aquest seminari (1999), ques’adreçava a tècnics lingüístics ique tenia per objectiu fer conèi-xer els criteris de correcció lin-güística de diversos organismesde les Terres de Lleida, és labase del llibre. Els ponents vanposar per escrit les explicacions(o reflexions) que havien fet,per tal que qualsevol tècnic lin-güístic pugui accedir-hi.

El contingut, doncs, es potconsiderar un políedre: un solcos d’estudi és analitzat des dediverses perspectives professio-nals. Així, hi trobem les aporta-cions dels responsables lin -güístics del diari Segre (Al bertSamper), del Servei de Llengua iTerminologia de la UdL (Jo sep-Enric Teixidó), de la delegació aLleida del Departament de Justí-cia (Joan Talarn) i de l’editorialPagès (Mais Carnicé i Jordi Ca -sals). Aquests tècnics lingüísticsexposen els criteris i els meca-nismes d’actuació en la sevaactivitat diària. No hi manquen,tampoc, aportaci ons de caràcterteòric i metodològic, com ara elpròleg (de Ramon Sistac) o lesreflexions a l’entorn de la correc-ció lingüística en general (de Síl-via Ro mero i Imma Creus, mem-bres d’EMCON).

En definitiva, el llibre té uninterès evident per als profes-sionals de la correcció, perquès’hi descriuen mètodes, proces-sos, idees, objectius, etc., desd’un punt de vista teòric i tèc-nic, referents al món de la cor -recció lingüística. Però aques taobra té un valor afegit: la pers-pectiva nord-occidental. Efecti-vament, moltes vegades lareflexió sobre la llengua estàn-dard s’ha fet des de Barcelona,cosa que implicava que les solu-cions a adoptar eren tractadesexclusivament des de la pers-pectiva d’aquesta zona de Cata-lunya. Gràcies a EMCON, elnord-occidental ha adquirit veupròpia en el procés d’estandar-dització del català (com Valèn-cia i Palma tenen, també, el seupes); i aquest llibre recull, en lesseves pàgines, algunes de lesveus que més tenen a dir en totaquest procés.u

Xavier Rull

La figura de Flos i Calcat és pocconeguda, poc contextualit-zada en la història pedagògicacatalana de finals del segle XIXi començaments del segle XX.Precisament Lluís Duran en Flosi Calcat: Catalanisme i escola,un llibre editat per Rafel Dal-mau Editor, inclòs en la col·lec-ció «Camí Ral», es proposa derecuperar-la. L’autor ens pre-senta tal personatge, Flos iCalcat, no pas com un dirigentdel catalanisme ni tampoc comun ideòleg polític, sinó com unideòleg, en essència, de l ’e n se -nyança ca ta lana. El treball deDuran, que enclou també untreball biogràfic fet per JordiFlos, té com a objectiu primerel d’aportar informació, docu-mental i crítica alhora, sobreels orígens del catalanisme enun camp ben concret de laseva acció i, en particular,estudiar el conjunt de l’evolu-ció del mo viment catalanista afavor de l’ensenyança cata-lana. Ressegueix una línia con-creta de la història del catala-nisme, la d’en tendre’l com unmoviment que treballa alhoraper l’autogovern de la naciócatalana i per modernitzar inormalitzar la cultura cata-lana, atenent però més l’àm-bit cívico-cultural que no pasel polític. En aquest aspecte,Flos i Calcat hi té un paperforça important. La idea deFlos era de fer una escolacatalana, però no pas catala-nista; al servei d’una cultura,però no pas al servei d’unprograma polític.

Flos i Calcat obté el títol demestre a Girona i l’any 1878obre la seva pròpia escola alMasnou. La preocupació per-què la llengua catalana hi siguipresent és un fet constatable;potser eren tempteigs d’en-senyança totalment en catalào potser «era un procés d’es-cola catalana que avançavacap a la seva catalanització».Un altre fet re mar cable en labiografia peda gògica de Flos iCalcat és l’edició de l’assaigLas escolas catalanas (1886 ),en què el seu caràcter d’homed’iniciativa i el seu esperit pre-cursor queden ben reflectits.

En l’estudi de Duran me -reix una especial atenció elcol·legi Sant Jordi, la gran obrade Flos i Calcat. La premsa delmoment ja ressalta que fou laprimera escola catalana, i d’i-niciativa privada. Les matèries ila llengua amb què eren im -partides donen fe del plecaràcter d’escola catalana queel col·legi Sant Jordi tenia.Duran dedica un llarg capítol aparlar-ne i destaca els mate-rials, les valoracions i el signifi-cat de les innovadores matè-ries que s’hi impartien. Des présd’una època plenament es -plendorosa del col·legi SantJordi, Flos queda una mica almarge del lideratge que elqualifica de «fundador de l’es-cola catalana». Les institucionsescolars públiques li comencena fer la competència. A més amés no s’inscriu en cap delsnous corrents de l’època, elnoucentisme i el modernisme,ni tampoc no es vincula al pro-jecte que impulsa la Manco-munitat. Cap a l’any 1919, elcol·legi Sant Jordi inicia unaclara davallada. De fet, Flosmanté una posició aïllada res-pecte de la resta del catala-nisme escolar. En conclusió,Duran destaca que l’aïllamentde Flos en base a acusar-lo detenir poc nivell o que no s’ha-via adaptat als nous temps noés prou just. A més, Flos nocomptava amb cap suportpúblic. Entre la generació deFlos i la formada a redós de laMancomunitat, malgrat quehom vol assenyalar-hi un tren-cament, hi ha una certa conti-nuïtat; i ningú no pot discutirque Flos fundà la primeraescola catalana. D’altra banda,seguint els raonaments deDuran, cal preguntar-se sisense Flos, el primer catala-nisme s’hauria plantejat l’ob-jectiu de comptar amb escolescatalanes.u

Núria Ventura

Joan Julià, Llengua i ús ales Terres de Ponent. Cri-teris i àmbits d’aplicació,ed. Pagès, Lleida 2000

Lluís Duran / Jordi Flos,Flos i Calcat: Catala-nisme i escola, RafelDalmau Editor «CamíRal», núm. 17, Barcelona2001.

R E S S E N Y E S

El procés d 'es -tandarditzac ióvist des de po-

nent

Un ideòleg del ’ensenyança

cata lana

lle g a naci al - llenguanacional.cat · jordi a joan triadú, que, a més, és doctor honoris...

Documents