enfermer i a
TRANSCRIPT
-
MODELS DINFERMERIA
McFARLANE (1979) Sn representacions de la realitat prctica de la infermeria. Representen els conceptes que sutilitzen i la relaci que sestableix entre ells. Es consideren un pas intermedi entre ls de conceptes relacionats i les teories.
INSTRUMENT NO UNA FINALITAT EN S
Bibliografia: Wesley, Benavent, Marriner, Alligood, Krouac
-
Models de cuidatges per a la prctica Potter i Perry, (1997)
Els models conceptuals i terics dinfermeria
sutilitzen per aconseguir
coneixement que permeti millorar la
prctica,
guin la investigaci,
lestudi ,
ladministraci i identifiquin els objectius de la
prctica clnica infermera.
-
Mirades infermeres per a lacci de cura,
per als cuidatges professionals que comporta posar a
aquesta acci complexa el bagatge
teric i prctic reflexionat
-
Classificacions dels models i teories
Ecolgica, existencialista, csmica
sociolgica Categories o Tendncies
Filosofies, i diferents nivells d'abstracci i contingut de teories
Nivell de desenvolupament
Necessitats, interacci, efectes desitjables
promoci de la salut, sser unitari, caring Escoles
Categoritzaci, integraci, transformaci Paradigmes
-
Models dInfermeria
Flaskerud y Halloran (1980) resumeixen
els conceptes
Lsser hum que rep els cuidatges.
Lentorn en que es desenvolupa lsser hum i les relacions.
El continu salut/malaltia en el que es troba lsser hum quan es dna la interacci amb la infermera.
Les prpies activitats dinfermeria
Tribodeau (1983) parla de paradigma, Fawcet (1984) metaparadigma
-
Components duna teoria o model
Conceptes i definicions teriques i operatives: descriuen, classifiquen
Afirmacions de relaci, teriques i operatives
Associacions, teriques i operatives: afegeixen credibilitat, asseveraci terica
-
Sn importants les teories i models infermeria?
Disciplina
Coneixement infermer com a base per la prctica infermera. Relaci teoria/investigaci
Professi
s del coneixement teric per a la prctica clnica
Autonomia
Pensament crtic
-
A lactualitat ens centrem en el
coneixement: qu sabem les infermeres i com
utilitzem aquest saber per orientar el
pensament i la presa de decisions mentre ens
concentrem en la persona cuidada.
-
NIVELLS DE COMPETNCIA Model Dreyfus modificat per P. Benner 1984
EXPERT: Visi intutiva de les situacions clniques, basada en els coneixements.
DESTRE: Percepci de la situaci global i de futur.
COMPETENT: Controla i afronta amb xit, li manca: rapidesa i flexibilitat.
PRINCIPIANT AVANAT: T experincia per li falta confiana en la presa de decisions clniques. Normes i tasques sn la caracterstica
NOVELL: sense experincia en lrea que ha dactuar i resoldre problemes, estudiants.
-
Adopci model a la prctica
Els entorns o contextos de la prctica infermera sn complexos i es necessita molta informaci,
relacionada, en un moment donat.
Mtode sistemtic centrat a la persona cuidada
Model que orienti els cuidatges
-
Avantatges dadopci models
Orienten els cuidatges infermers
Expliciten lmbit i el rol
Situen la infermera en lequip professional
Orienten les diferents funcions infermeres
-
Riscos en ladopci de models
Precipitaci
Falta de sentit crtic
Model nic, prdua perspectiva complexa
Model eclctic
-
El cuidar i les etapes en el decurs de la histria
1. Domstica: manteniment de la vida
2. Vocacional: actitud i formaci religiosa
3. Tcnica: malalt i malaltia
4. Professional: sser hum nic i la salut com
equilibri
-
Etapa professional
Consolidaci com disciplina amb un cos de coneixement propi i responsabilitat definida en les cures i latenci de la salut a la poblaci, es considera a partir dels treballs de Florence Nightingale (1820-1910)
http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/infermeria/florence-
nightingale/
-
Categorizacin
Nightingale 1820-1910
Entiende los fenmenos como divisibles en categoras, clases o grupos definidos, considerados como elementos aislables o manifestaciones simplificables. En las ciencias de la salud, este paradigma orienta el pensamiento hacia la bsqueda del factor causante de la enfermedad. Adems inspira dos orientaciones en enfermera: Una centrada en la salud pblica y otra centrada en la enfermedad.
Integracin
Henderson 1897-1996 Prolonga el paradigma anterior reconociendo los elementos y las manifestaciones de un fenmeno e integrando el contexto especfico en que se sita. Este paradigma ha inspirado la orientacin enfermera hacia la persona.
Transformacin (1975-actualitat) Watson, Leininger, Mishel
Representa un cambio de mentalidad sin precedentes. Entiende cada fenmeno como nico en el sentido de que no se puede parecer totalmente a otro. Este paradigma es la base de una apertura de la ciencia enfermera hacia el mundo y ha inspirado las nuevas concepciones de la disciplina.
Paradigmes en infermeria
-
FLORENCE NIGHTINGALE
infermeria moderna
Neix a Florncia 12 de maig de1820
Mor a Londres 13 dagost 1910 La dama de la lmpada
Creu de Sant Jordi reina Victria-
Ordre del Mrit Eduard VII-
-
El seu llegat
Paradigma de la categoritzaci
Escola ecologista
Tendncia humanista
Nivell de desenvolupament
filosofia
-
FLORENCE NIGHTINGALE 1820-1910
-La dama de la lampada-
Filla de William Edward Nightingale i Frances Smith, neix en un viatge per Europa i rep el nom del lloc.
Famlia victoriana acomodada: El seu pare supervisa la seva educaci en la filosofia, idiomes, religi i matemtiques.
T una germana un any ms gran que ella: Parthenope
En ladolescncia participa de la vida aristocrtica, pensant que pot fer ms, el 1937 (17) anota al seu diari Du mha parlat i mha cridat a aquests servei
Dona avanada al temps que va viure que tindr moltes dificultats per poder dedicar-se a la infermeria
-
La professional infermera
El 1849 en un viatge per Europa i Egipte estudia diferents sistemes hospitalaris. El 1850 inicia estudis dinfermeria Egipte i els complimentar a Alemanya 1851.
El 1853 tornar a Londres incorporant-se sense cobrar com Superintendent en lEstabliment per dames malaltes
Guerra de Crimea -1854-55- Munta un departament dinfermeria. Lexperincia amb els soldats i ferits marcaran la seva trajectria.
Quan torna a Anglaterra organitza dos institucions de formaci per infermeres que esdevindran precursores daltres arreu.
1859 Publica Notes on Nursing . Mant relaci per escrit amb alumnes i amics -15000 a 20000-
-
FLORENCE NIGHTINGALE
Estableix els significats dels fenmens de la infermeria, fa una anlisi, raonament i argument lgic.
Contribueix al coneixement disciplinar i la base per a noves teories.
Proporciona una explicaci general disciplinar i professional.
-
NIGHTINGALE filosofa o gran teoria de lentorn
Entorn
Pacient
Salut /malaltia
Infermeria
-
Entorn
Elements externs i interns que intervenen i afecten en la salut de
les persones, sanes o malaltes.
Ho inclou TOT des dels aliments, les flors, interaccions
infermera/pacient
Pot preveure, limitar o contribuir a la malaltia, els accidents i la mort
-
Lentorn/la natura Perillositat/beneficis
Fsic
Psicolgic
Social
Sense diferenciar-los els inclou
-
NIGHTINGALE
lentorn/Natura: Conceptes de lentorn fsic:
AIRE PUR: Ventilaci. respirar aire pur sense refredar-se...
TA./CALOR/ LLUM SOLAR: contacte directe
HIGIENE: entorn, pacients, infermeres...
AIGUA NETA, POTABLE
CLAVEGUERAM SOROLL/TRANQUILLITAT/DIETA
-
Lentorn psicolgic
Prevenci de lestrs
Afavorir activitats: treball manual, alimentaci
adequada, entorn agradable.
Comunicaci teraputica, tranqui-la.
-
Lentorn social
Recollida dades sobre la malaltia i la seva prevenci
Lligat amb el fsic: aire, aigua, eliminaci
Habitacle: casa, hospital i comunitat
-
NIGHTINGALE lsser hum
Instrument passiu de la natura, en forma part.
T capacitat per afrontar la malaltia i per tant capacitat reparadora.
Utilitzaci del sentit com desprs dadquirir una formaci.
Est sota la intervenci de la infermera
-
NIGHTINGALE
Salut :Benestar que es mant grcies a la utilitzaci de totes les capacitats i energies de la persona.
S'aconsegueix i es mant grcies al control dels elements de lentorn.
Malaltia: Procs reparador instaurat per la naturalesa degut a manca de cuidatges adequats.
Conjunt de reaccions de la Natura en contra de les condicions de vida
Salut i malaltia sn respostes de les lleis de la Natura i el
centre datenci de la Infermera.
-
NIGHTINGALE
Infermeria: disciplina i professi que se centra en les persones amb processos reparadors ms que no pas en les alteracions patolgiques.
Infermeria de salut, infermeria del malalt.
Facilita el procs reparador assegurant el manteniment de lentorn en les millors condicions: Aire fresc, llum, calor, higiene, tranquillitat i dieta adequada. Per tant interv directament sobre lentorn per potenciar la salut.
Qualitats:
Sentit com, observaci, enginy, perseverana.
-
Acceptaci per la comunitat infermera
Assistncia: Els principis segueixen actuals.
Docncia: Insistncia en una formaci adequada
Combinaci de la formaci terica i prctica
Investigaci: Estadstica Observaci per a la valoraci/avaluaci.
Gesti: Valorava lorganitzaci i el funcionament conseqent.
-
NIGHTINGALE, Matriarca de la infermeria
Ladministraci de tots els recursos afavoreix el procs reparador.
Lenergia posada en la formaci dels professionals, revolucionria en aquella poca, esdev un exemple.
Els articles mostren la importncia de la prctica.
Lobservaci documentada de forma rigorosa i enregistrada mostren la seva habilitat investigadora.
-
Crtica
Simplicitat Relacions principals:
Ambient/pacient: perills/beneficis
infermera/ambient: modificaci/adaptaci
infermera/pacient: cooperaci i collaboraci, mascotes...
Generalitat
Pautes per a totes les infermeres, universalitat i atemporalitat dels conceptes, segueixen actuals
Precisi emprica
Basa el coneixement en lobservaci sistemtica de la prctica i les experincies.
Conseqncies
Assistncia, investigaci, formaci i gesti.
-
Cada una de las reas azules, rojas y las
secciones negras, est medida utilizando el centro como vrtice comn. Las secciones azules medidas desde el centro del crculo representan, rea por rea, las muertes por enfermedades Zymoticas, desde prevenibles hasta mitigables.
Las secciones rojas medidas desde el centro representan las muertes de heridas. Las secciones negras medidas desde el centro representan las muertes por otras causas.
La lnea negra que cruza el tringulo rojo en Nov. 1854 marca el lmite de las muertes debidas a todas las otras causas durante ese mes.
En octubre de 1854 y abril de 1855, el rea negra coincidi con el rojo. En enero y febrero de 1855, el azul coincidi con el negro.
Las reas completas pueden compararse siguiendo las lneas limtrofes del azul, el rojo y el negro.
Diagrama de rea Polar
-
NIGHTINGALE Teoria de lentorn
el que infermeria ha de fer s posar lindividu/el malalt en les millors condicions per tal que la
natura pugui actuar en ell.
s possible modificar la societat quan els valors individuals o professionals estan
enfrontats als valors socials i els desafien
Chinn i Jacobs (1983)
-
The "Nightingale Pledge"
La "Promesa Nightingale"1893
Yo solemnemente me prometo a mi misma y delante de Dios y en presencia de esta asamblea que voy a pasar mi vida en pureza y voy a practicar mi profesin con toda mi fidelidad. Voy a abstenerme de cualquier cosa daina y nociva y no voy a tomar ni administrar a sabiendas ninguna droga nociva.
Voy a hacer todo lo que tenga a mi alcance para elevar al nivel de mi profesin y para mantener en confidencia todos los asuntos personales para que no salgan a la luz al igual que todos los asuntos familiares que lleguen a mi conocimiento en la prctica de mi vocacin.
Con toda lealtad har un esfuerzo por prestar ayuda al mdico en su trabajo y dedicarme a procurar el bienestar del personal bajo mis cuidados.
Adaptaci jurament Hipocrtic, ella no en sabia res.
-
Poema a Florence... De Longfellow
"Los heridos en la batalla, en lgubres hospitales de dolor;
los tristes corredores, los fros suelos de piedra.
Mirad! En aquella casa de afliccin Veo una dama con una lmpara.
Pasa a travs de las vacilantes tinieblas
y se desliza de sala en sala.
Y lentamente, como en un sueo de felicidad,
el mudo paciente se vuelve a besar su sombra, cuando se proyecta
en las obscuras paredes."
-
http://www.youtube.com/watch?v=oxpniQRbLSY
http://www.youtube.com/watch?v=ax3B4gRQNU4&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=r0hQJlioytI&feature=related
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
Neix el 30.XI.1897 a Kansas City, Missouri, la infncia la passa a Virginia.
Mor el 16.lll.1996
1988 professora Honorfica per la Universitat de Barcelona.
Paradigma integraci
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
Inters per la infermeria I Guerra Mundial, es gradua 1921.
Preocupaci sobre la funci de les infermeres i la situaci jurdica.
1958 i revisi 1964 definici dinfermeria (CIE).
8 doctorats Honoris Causa.
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
SSER HUM: s un TOT amb 14 necessitats fonamentals, cadascuna de les quals tenen components: biofisiolgics, psicolgics i socioculturals. Necessita fora, voluntat i coneixements per dur a terme les activitats necessries per satisfer les necessitats bsiques. (Salut).
-
FUNCI PRPIA DE LA INFERMERA Henderson 1958, 1964
http://www.youtube.com/watch?v=c3mnNPozt_w&feature=related
La funci prpia de la infermera s assistir a lindividu malalt o sa en el desenvolupa-ment daquelles activitats que contribueixen a la seva salut o al seu restabliment (o a evitar-li sofriments a lhora de la mort) activitats que ell
faria per s mateix si tingus fora, voluntat o coneixements necessaris. Tamb correspon a la infermera dur a terme aquesta missi de tal manera que ajudi a la persona a
independitzar-se el ms aviat possible.
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
Habilitat de lsser hum per cobrir les seves necessitats fonamentals en funci de ledat i els criteris de salut.
SALUT
INDEPENDNCIA
DEPENDNCIA
Manca: FORA
VOLUNTAT
CONEIXEMENTS
Accions apropiades
-
Manifestaci Independncia Manifestaci Dependncia
Realitzar activitats adequades per cobrir les necessitats fonamentals (NF)
Utilitzar sense ajut i de manera adequada aparell o dispositiu per cobrir NF
No activitats o activitats no adequades Cuidatge
+ Cuidatge ++ Cuidatge +++ Cuidatge
-
INDEPENDNCIA
Nivell acceptable de satisfacci de la necessitat per mitj daccions apropiades
que realitza la mateixa persona o daltres, en funci de ledat i la fase de desenvolupament
de lindividu, tenint present les normes i criteris de salut del moment.
Manifestaci dindependncia: Caracterstica o signe observable que indica que la
necessitat est coberta.
-
DEPENDNCIA
La No satisfacci duna o vries necessitats fonamentals per les accions inadequades que
realitza o per no poder satisfer-les o comunicar-les per incapacitat o suplncia adequada.
La font de dificultat: manca de: fora fsica, voluntat i/o coneixements.
Manifestaci de dependncia: caracterstica o signe observable que indica que la necessitat no
est coberta.
-
Relaci infermera / persona cuidada
substituta
ajuda
companya
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
MEDI: Conjunt de totes les condicions internes i externes i aquelles influncies que afecten a la vida i al desenvolupament dun organisme.
-
NECESSITAT FONAMENTAL
s aquell requisit essencial per la supervivncia.
Caracterstiques:
Individualitat: cada individu t una manera prpia de cobrir les seves necessitats.
Lligades a la vida i la supervivncia.
Totes sn digual importncia, el que varia per prioritzar s el grau durgncia.
Totes estan interelacionades.
No confondre necessitat amb desig.
-
DIMENSIONS DE LES NECESSITATS FONAMENTALS
BIO FISIOLGICA: Lligada amb lherncia,
el sexe, ledat... Funcionament.
PSICOLGICA: Lligada amb les
emocions, personalitat, estat
dnim...
SOCIOCULTURAL: Lligada amb
lorganitzaci social, ltnia, nacionalitat...
-
NECESSITATS FONAMENTALS
1. .RESPIRAR NORMALMENT
2. .MENJAR I BEURE ADEQUADAMENT
3. .ELIMINAR PER TOTES LES VIES
4. .MOURES I MANTENIR POSTURA ADEQUADA
5. .DORMIR I DESCANSAR
6. .VESTIR-SE I DESVESTIR-SE/ESCOLLIR ADEQ.
7. .MANTENIMENT DE LA TA. CORPORAL EN UNS LMITS FISIOLGICS
8. . MANTENIMENT DHIGIENE I DE LA PELL I MUCOSES
9. .EVITAR RISCOS, DUN MATEIX, ALTRES I MEDI
10. .COMUNICAR-SE EMOCIONS, NECESSITATS, TEMORS-
11. .ACTUAR SEGONS CREENCES I VALORS PROPIS
12. .TREBALLAR, ACTIVITATS QUE PRODUEIXIN SATISFACCI
13. .JUGAR O PARTICIPAR ACTIVITATS RECREATIVES
14. .APRENENTATGE PER LA SALUT
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Teoria -filosofia- de les necessitats bsiques
Publicaci conjunta amb Gladys Nite el 1978 diu: Infermeria no ha dexistir en un buit. Ha de crixer i aprendre a fer front a les noves necessitats de salut de la poblaci a mesura que es donen i les observem.
-
VIRGINIA HENDERSON 1897-1996 Adopci del model
Funci
assistencial:
cura a la persona, quan li falta: fora, voluntat i coneixements
Funci docent
inici progressiu: persona sana, en situaci de malaltia i en el seu medi
Funci investiga
dora
revisions bibliogrfiques i dinfermeria orientada als cuidatges en les necessitats bsiques
Funci gestora
en els diferents mbits i contextos professionals.
-
ADOPCI M.C. V. HENDERSON
APLICACI DE LES CURES
Infermera
Cuidar lindividu
Sa Malalt
Salut Mort
pacfica
Independent
Tot 14 Necessitats Fonamentals
Valoraci
Diagnstic
Planificaci
Execuci
Avaluaci
Funci
s Presenta
Pot estar
Mantenir
Sigui
Recobrar Ajudar
Mitjanant
-
Madeleine Leininger Neix a Sutton, Nebraska, el 13 juliol 1925 mor el 10 agost 2012
Teoria de la diversitat i de la universalitat de les cures culturals, 1961, 1978, 1995, 2002
Infermeria transcultural Antropologia i Infermeria
Paradigma de la transformaci, escola del caring (escola cuidatges transculturals) i tendncia humanista...
-
Madeleine Leininger (1991-1995)
Inicia la seva carrera infermera el 1948.
El treball teric a la dcada dels 50.
Aprofundeix en el coneixement infermer, dantropologia i humanitats, en la
investigaci qualitativa (etno infermeria) (1991-1995)
Funda lorganitzaci National Transcultural Nursing Society 1974.
Funda el 1978 la National Research Care Conference.
-
Se centra en la cerca hol-lstica i global dels cuidatges culturalment
congruents: benestar, salut i satisfacci de les persones
Es pot adoptar en cultures occidentals i orientals
Contempla factors globals que influencien en els cuidatges humans:
la perspectiva del mn, lestructura social, el llenguatge, les cures genriques i professionals,
d'etnohistria i el context ambiental
-
Els cuidatges sn l'essncia de la Infermeria i un element central, dominant i distintiu daquesta disciplina.
Els cuidatges professionals representen una ajuda apresa, basada en la cincia i lart humanista.
Les persones de diferents cultures poden oferir informaci i orientar als professionals per que puguin oferir les cures que desitgen o
necessiten les persones cuidades.
Cal que es respectin i incorporin els sistemes de cura tradicionals que acompanyen la vida i la mort.
-
Informaci sobre la
cultura i les persones
El cuidar, lessncia de la infermeria
Cuidar professional
transcultural
Per comenar...
-
El per qu de la infermeria transcultural El per qu de les cures transculturals
Increment dels moviments migratoris.
Increment de les identitats multiculturals.
Valors culturals crtics amb lalta tecnologia.
Conflictes en la interacci.
Qestions tiques i legals.
Qestions de gnere.
Necessitats despais diferenciats.
-
Els cuidatges genrics/tradicionals/populars
Sistema de cuidatges que ofereixen els individus i que tenen en compte els sabers i els valors
del lloc.
Saprenen en lmbit privat per tradici i es transmeten
habitualment de manera oral i de generaci a generaci,
socialitzaci.
-
Els cuidatges professionals
Tenen a veure amb els cuidatges professionals que
sofereixen a partir de coneixements, actituds i
aptituds apreses de manera reglada i regulada, en lmbit pblic i formal.
-
Els cuidatges culturals
Representen els elements holstics ms amplis que
permeten conixer, explicar, interpretar i predir els fenmens
assistencials de la infermeria per orientar la prctica de la
disciplina infermera.
-
Leininger ens diu que, per proporcionar cures infermeres
efectives, satisfactries i coherents, la teoria infermera ha de contemplar les creences
culturals, les conductes dels cuidatges i els valors dels
individus, famlies i grups.
-
Desenvolupa laplicaci de mtodes qualitatius etnogrfics, en especial l etno
infermeria i destaca la importncia destudiar a les persones des del punt de vista del seus
coneixements, significats i experincies prpies o mic, per desprs contrastar-ho
amb els factors tic, s a dir, de qui ho estudia; es tenen les dues mirades (la
professional i la de qui ho experimenta) la finalitat s poder fer una aproximaci
holstica a lestudi de les conductes culturals en els diferents contextos i ambients i generar
coneixement infermer.
-
tic mic
Etno infermeria
-
La perspectiva mic, permet accedir a cures dinfermeria fonamentades i basades en les persones cuidades, ja que, les dades que sutilitzen per la cura tenen a veure i se centren en les prpies persones, els valors i les creences que professen i no en les creences i valors de la cultura professional dominant, o les prctiques tic.
-
La finalitat de la teoria s dur a terme cuidatges
dinfermeria responsables i coherents culturalment, que sajustin de manera
raonable a les necessitats, valors, creences i les
prctiques de vida de les persones cuidades.
-
Elements que poden impedir una cura culturalment acceptable i conseqncies
Ceguesa cultural
Xoc cultural
Imposicions i etnocentrisme
Influencien negativament en la qualitat de les cures
professionals d'infermeria.
La definici dels diagnstics, tant els dInfermeria com els mdics.
Si de deb es vol contemplar la situaci de salut de la persona cuidada cal veure-la de
manera realment holstica i cultural.
-
Conceptes paradigmtics: Persona
sser que interpreta la cultura com element consubstancial de la seva
existncia
Capa de cuidar-se i interessar-se pels altres, que t un bagatge cultural que lacompanya i del que no es
pot ni es deu separar.
Representa els individus, les famlies i els grups culturals.
La cultura determina els patrons i estils de vida que influencien en la presa de
decisions de les persones.
Comunicaci i llenguatge, consideracions de gnere, d'orientaci sexual, capacitat / discapacitat, ocupaci, edat, nivell socioeconmic, relacions
interpersonals, aparena, vestit, s de l'espai, els aliments, preparaci dels menjars i estils de vida relacionats
-
Salut
Continu: significa un estat de benestar o recuperaci que es defineix, valora i
practica culturalment per les persones o grups i que els permet dur a terme, de
manera especfica, segons la seva cultura, les activitats quotidianes.
Est integrada en una estructura social i cultural i per tant varia duna
cultura a una altra.
-
Lentorn
Representa tots els aspectes de context en el que es desenvolupen les persones: fsic, ecolgic, social, la visi del mn i qualsevol factor que
influenci en lestil de vida propi.
Bsicament s exterior a la persona per exerceix influncia directa en all
quotidi i en l'existncia mateixa.
La vida i els significats de les experincies tenen sentit en la
mesura que incorporen lentorn.
-
Infermeria
Professi i disciplina humanista i cientfica que se centra en els fenmens
i les activitats de les cures per tal dajudar, recolzar, facilitar i capacitar a
les persones o grups per qu conservin o recuperin el benestar o la salut duna
manera culturalment significativa i beneficiosa, tamb ajuda, si sescau, a
afrontar impediments fsics, mentals o la mort.
-
La universalitat dels cuidatges mostra la naturalesa comuna dels ssers humans i de la humanitat, la diversitat dels cuidatges ens informa de
la variabilitat i de les caracterstiques niques dels
ssers humans.
-
Conceptes principals
Cuidatges i prestaci de cuidatges humans
Cultura Cuidatges culturals Diversitat en els cuidatges
culturals
Universalitat en els cuidatges culturals
Concepci del mn Dimensions culturals i de
lestructura social Context de lentorn Etno histria
Sistema de cuidatges genrics (tradicionals)
Sistemes de cuidatges professionals
Salut
Infermeria trans cultural
Conservaci cuidatges culturals
Adaptaci o negociaci cuidatges culturals
Reorientaci cuidatges culturals
Cuidatges infermers coherents amb la cultura
-
Infermeria cultural
Disciplina i professi humanstica i cientfica que se
centra en els fenmens i competncies del cuidar cultural
i holstic per tal dajudar les persones i els collectius a
mantenir o recuperar la salut, afrontar discapacitats, la mort o altres condicions humanes, de
manera coherent i beneficiosa pel que fa a la cultura.
-
data accs 04/01/2013: http://www.youtube.com/watch?v=HEX2STmM5-M
-
Cuidatge Hum
Filosofa del cuidatge trans-personal de Jean Watson, 1979,1997, 2007
Reconeixement de la persona, de la vida humana i la seva autonomia
Paradigma transformaci: Cada fenomen s nic, aven i mirada de la cincia infermera
cap el mon inspira noves concepcions disciplinries.
-
Missatge de Jean Watson Barcelona, novembre del 2010
Florence Nightingale illuminava amb la seva
lmpada i ens lha deixat com smbol professional
Watson recull aquesta simbologia i porta arreu del
mn la llum per compartir-la
Socialitzaci professional / identitat professional
http://www.youtube.com/watch?v=xbDJwmCJhIU
Entrevista feta per estudiants de la UIC
-
Cuidatge hum (human caring) Jean Watson neix el 1940 a USA
Fonts teriques: Florence Nightingale
(1859), Henderson (1955), Leininger
(1978), Peplau (1952), Maslow (1975)
Rogers (1970), Heidegger (1927).
Teoria feminista i fsica quntica,
orientaci als fenmens espirituals i
psicolgics. Paradigma de la transformaci,
filosofia,tendncia humanista, escola
del caring.
Estudia Infermeria a Virgnia, aprofundeix, mster en Inf. Psiquitrica i un doctorat en Psicologia de
lEducaci.
Ha treballat com a docent i com a gestora, sent presidenta i sots degana de programes universitaris.
Va collaborar en el disseny del programa de doctorat en Infermeria de Colorado (1978) i fou directora associada dun
hospital universitari .
Actualment s professora d'Infermeria dun doctorat sobre cuidatge hum, salut i curaci .
Fa conferencies arreu del mn i ha rebut premis i Dra. Honoris causa a lEUI Rovira i Virgili, Tarragona
-
Introducci
Segons el psicleg Carl Rogers
El ms important per obtenir uns resultats
adequats s establir una relaci adequada cuidadora persona cuidada.
Aix les cures infermeres han
d'afavorir la interrelaci (qualitats interpersonals i trans
personals coherents) que
permeti la comprensi i NO la manipulaci i el control.
-
Fonts de la seva filosofia
Experincies clniques, empriques, combinades amb el fons filosfic,
intellectual i experiencial
Inclouen: valors, creences i percepcions sobre la vida, la salut, la
curaci, la cura...
Teoria i prctica, estudi combinat de les cincies i les humanitats
-
Cincia del cuidatge
El cuidatge s la part essencial de la prctica
competencial infermera, amb base cientfica
Cal una tica i una escala de valors que orientin els
cuidatges i la curaci.
La relaci de cura i teraputica va ms enll de la relaci entre dues persones:
intersubjectivitat per esdevenir trans-personal: transcendncia del jo en el temps lespai i lexperincia
vital
Concepte dnima i dimensi espiritual
-
Les principals hiptesis de la cincia del cuidar o del tenir cura inclouen
Les relacions interpersonals son la base per la prctica efica de les cures.
Busquen la satisfacci de certes necessitats humanes.
Han de promoure la salut com a creixement personal i familiar.
Les respostes que sen deriven accepten la persona, no noms tal com s, sin tamb com pot arribar a ser.
Facilita el desenvolupament de potencialitats que permeten a la persona triar la millor acci en un moment determinat.
s ms actiu per a la salut que el tractament mdic. La prctica de la cura integra coneixements biofsics i coneixements del comportament hum per generar o promoure la salut en els qui estan malalts. Cincia del
tenir cura que es complementa amb una cincia de curaci.
La prctica de la cura s'inscriu fonamentalment en la disciplina i la professi infermera.
-
Conceptes paradigmtics
Procs intersubjectiu
El cuidar i lamor representen l'energia primria i universal
Idea moral ms que enfocat a la prctica, no diferencia cuidar genric i professional
Totes les forces de lunivers i lentorn immediat de la persona, en la seva complexitat .
Entorn de cuidatges
Harmonia entre les parts integrants de lsser hum
Percepci subjectiva d harmonia global en relaci a lunivers, felicitat.
sser format per cos, nima i esperit que habita i est immers en el mn
sser hum
Salut/
malaltia
Cuidatges infermers
Medi
-
10 factors del cuidatge
Factors Filosfics
Formar en valors humanstics, altruistes, hol-lstics i positius, i amb sensibilitat cap a un mateix i els altres (1-3)
Factors Psicolgics
Establir una relaci dajuda i confiana (4), expressi i acceptaci de sentiments positius i/o negatius (5), s de tcniques
densenyament/aprenentatge interpersonal (7)
Factors Metodolgics i de la prctica
s del Mtode Cientfic i fer Pla de cures (PAI) pel cuidatge professional (6), Previsi de l'entorn: recolzament, protecci i correcci mental, fsic,
sociocultural i espiritual (8), Satisfacci de les necessitats humanes ( 9), Anlisi fenomenolgic de les situacions (10)
-
Valors humans universals dels cuidatges infermers
Amabilitat.
Afecte i amor per un mateix i els altres.
Un sistema de valors humanista-altruista s'integra quan un s jove.
i continua creixent i madurant.
Un sistema de valors altruista s una filosofia que guia la vida adulta.
-
Estudis, evidencia...
Qu s el ms important?
Estudiants infermeria
Infermeres
Persones cuidades
-
Acceptaci comunitat cientfica
Assistncia
Perspectiva holstica de lsser hum i en unitats de cures especials.
Assumpci de model propi i tic
Docent
Dificultat comprensi termes que utilitza
Poca mirada fisio-patolgica
Incorporaci duna nova perspectiva de comproms
Investigaci
Teoria/filosofia abstracta
Pretn incorporar a la cincia infermeria la creativitat i la espiritualitat
Gesti
Gesti de cures, organitzaci global
Organitzaci despais saludables, professionals, familiars, persones cuidades
-
Dificultats dadoptar una filosofia -teoria de cures
Gravetat i complexitat situacions de salut
Estades curtes, altes hospitalries
Complexitat tecnolgica
-
Alternatives Reformes del sistema a nivell profund
Unitats Nightingale
Excellncia cura/tractament
Reforma a nivell individual i ambiental
-
Neix el 1939 A Boston, Massachusetts
Desenvolupa estudis superiors dinfermeria i en la tesi doctoral psicologia
social- fa una escala davaluaci de la
ambigitat percebuda enfront la malaltia (escala
Mishel de la incertesa) en la malaltia crnica i les greus, tamb amb la
vivncia de les famlies.
Treballa com infermera
assistencial en atenci psiquitrica i infermera docent
com professora.
TEORIA DE LA INCERTESA EN LA MALALTIA, MERLE H MISHEL
-
TEORIA DE LA INCERTESA EN LA MALALTIA, MERLE H MISHEL
1981: model de medici, escala dincertesa enfront la malaltia,
quali/quanti
1988: incertesa enfront la malaltia, perspectiva lineal.
1990: re conceptualitzaci, perspectiva complexa, defugint del
control i la visi mecanicista del positivisme.
-
Conceptes paradigmtics
Valoraci nivell dincertesa
Treball per assolir lautoritat amb credibilitat.
Adopci de pensament
probabilstic
Intern
extern
Equilibri inestable
Adaptaci harmnica
Incertesa/oportunitat
Sistema obert
Equilibri inestable
Intercanvi, organitzaci/reorganitzaci en el medi.
Utilitzaci de la incertesa per comprendre els fets
sser hum
Salut/ malaltia
Cures infermeres
Medi
-
Conceptes principals
Incertesa Incapacitat de determinar el significat
del que succeeix, per falta de claus suficients, en referncia a la vivncia
malaltia crnica o greu.
Familiaritat /fets
Grau en que una situaci es pot veure com habitual i es
pot reconixer.
Recolzament social
Familiar, amistats, xarxes en general
Autoritat amb credibilitat
Grau de confiana amb els professionals
Adaptaci Equilibri individual;
oportunitat o harmonia en la nova manera de viure la vida,
adaptaci harmnica.
-
Incertesa Risc Oportunitat
La persona malalta pot incorporar la incertesa en el seu esquema cognitiu
permetent-li trobar un nou sentit a la vivncia de la malaltia, una nova
perspectiva de vida regida per la probabilitat i esdevenint una
adaptaci harmnica. re conceptualitzaci 1990.
-
Cuidatges
Valoraci de la incertesa percebuda i cerca de les estratgies per dur a terme uns cuidatges adequats i individualitzats, contemplant a la
persona cuidada i als seus familiars.
En la mesura que disposin dautoritat amb credibilitat poden actuar ajudant les persones a afrontar la
incertesa i recobrar un nou equilibri i una nova perspectiva i significat vital.
-
Acceptaci comunitat cientfica Malalties greus i crniques , persones afectades i entorn
Observaci fets importants persona que les viu Autoritat amb credibilitat
Assistencial
Marc de referncia en tesis doctorals
Ella accepta invitacions per compartir el model Docncia
Escales per mesurar la incertesa
Investigaci qualitativa Investigaci quantitativa
Investigaci
La organitzaci facilita el treball professional Gesti
http://www.youtube.com/watch?v=E31I9TgikKM&list=UUjpyBHwHySBB0I5oMzGaKPg&index=6
-
La teoria de la infermeria com a cuidatges: un model per transformar la prctica en les
situacions infermeres
Anne Boykin i Savina O. Schoenhofer (2001)
La naturalesa de les relacions es transforma a travs dels cuidatges
-
Infermeria com intenci de conixer laltre i no noms com instrument de facilitaci dactivitats
Els cuidatges com objectiu i no noms com a mitj
L'origen de la teoria est en la histria dels cuidatges i la necessitat daprofundir en lobjectiu de la disciplina i la
professi
-
Essncia de la infermeria.
Coneixement propi com persona de cuidatges permet el coneixement de laltre.
Afavorir context de relaci de cuidatges
Cuidatges compartits en el mn de laltre.
Obert atent a la crida dinfermeria.
Context de cuidatges
Relaci tica
Reconeixement de laltre com persona de cuidatges individualitzats
Personalitat ser el que som amb possibilitat de cuidar i ser cuidats
Cuidatge i nutrici de les relacions recproques.
Maduraci i creixement
Salut sser hum
Cuidatges Medi
-
Dansa de les persones de cuidatges
Representaci grfica dun model dorganitzaci que contempla el respecte a laltre, reconeix totes les persones i explicita la relaci dels diferents professionals amb la persona cuidada.
Tamb en la docncia.
Harmonia en el context
-
La narrativa
Lestudi de situacions, narratives o relats dels diferents actors implicats.
Que aportin al coneixement de la disciplina i la professi, partint dels cuidatges.
Resposta a all important
Oportunitat per treballar en un entorn satisfactori
-
Construcci duna situaci infermera
Quines estratgies de cuidatges podem elaborar per assolir un context satisfactori?
Urgncies: 1.- descriure elements destrs
2.- reflexionar sobre elements de cuidatges de context que el puguin millorar
(satisfacci persona cuidada i professionals, experincia compartida)