energia solar tèrmica capitulo 4

7/24/2019 Energia solar trmica Capitulo 4

1/28

4 Installacions i constituents 65

4 Installacions i constituents

Les installacions domstiques daprofitament de lenergia solar no noms disposen dun seguit decaptadors i bescanviadors sin que necessiten tot un conjunt especfic de constituents que permetin el

funcionament autnom de les installacions i la seva correcta regulaci en funci de les necessitatsenergtiques de lhabitatge o construcci per la qual shagi dissenyat.

Tres sn les aplicacions bsiques en energia solar trmica: aigua calenta sanitria(ACS), escalfamentde piscinesi calefacci(ja sigui per aigua calenta, calefacci tradicional o sl radiant, o b directamentper aire). En tots els casos cal entendre que, per economia, senzillesa de la installaci i pocaperillositat, els fluids portadors de calors ms utilitzats seran laigua i laire.

4.1 Aigua calenta sanitria

En tota installaci per a la producci daigua calenta sanitria (ACS) cal disposar, a part delscaptadors, dels elements segents (veure figura 4.2):

Dipsit acumuladorCanonadesBombesVlvulesDipsit dexpansiPurgadorsTermstats

A lhora de dissenyar una installaci solar per ACS sens poden presentar tot un seguit dalternatives,segons el tipus de circulaci que imposem del fluid portador de calor. Distingim dos tipus de circulacibsics: per termossifo bforada.

La circulaci per termossif (figura 4.1.a) sens pot presentar tant en un circuit obert com en un detancat, on l'nica diferncia s que en el primer laigua procedent dels captadors es mescla alacumulador amb la provinent de xarxa i en el segon no hi ha mescla.

En els circuits amb termossifno existeix cap element mecnic que faci circular laigua pels captadors;el moviment es produeix per la diferncia de temperatures entre laigua freda de lacumulador i lacalenta dels captadors, ja que laigua, en escalfar-se, disminueix la seva densitat, que fa que amb el pesms elevat de laigua freda de lacumulador es provoqui una circulaci natural. Aquesta circulaci esmantindr mentre hi hagi una diferncia de temperatures suficient entre laigua del dipsit i la delcaptador (normalment uns 10 C).

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.


2/28

66 Energia solar trmica

Quan aquesta diferncia de temperatures no existeix, la circulacisatura fins que es torna a crear unadiferncia suficient.

Per al bon funcionament daquesta installaci hem de tenir en compte els aspectes segents:lacumulador ha destar entre 30 i 70 cm per sobre dels captadors; les canonades han de ser al mscurtes possible i no han de ser dun dimetre inferior a polzada.

Fig. 4.1 Configuracions ms comunes dels sistemes per liquid:. a) Sistema de circulacinatural; b) Circulaci foradade dipsit nic; c) Sistema amb circuit primari tancat; d) Sistema amb circuit primari tancat i bescanviador exterior.

Dipsit

Aigua freda

de xarxa

Aigua calenta

Energia

auxiliar

captador

Dipsit

Aigua freda

de xarxa

Aigua

calenta

Energia

auxiliarcaptador Control

T

T

Dipsit

Aigua freda

de xarxa

Aigua calenta

Energia

auxiliar

captador

Dipsit

Aigua freda

de xarxa

Aigua

calenta

Energia

auxiliarcaptador

bescanviador

a)

b)

c)

d)



3/28


Les installacions amb circulaciforada(figures 4.1.b, c i d) es diferencien de les altres en qu tenenun circulador o bomba que fa circular el fluid per la installaci. En aquest cas ja no s necessria la

collocacide lacumulador per sobre dels captadors i cal anar amb compte de no fer circular l aiguacalenta a la nit, ja que perdrem tota lenergia guanyada durant el dia.

Aixmateix, els circuits poden ser oberts o tancats. En un circuit obertel fluid escalfat en els captadorss el mateix que el que desprs utilitza lusuari (figures 4.1.a i b). Sn els sistemes amb ms rendiment,els ms senzills i econmics, perpresenten alguns problemes greus: el fet que laigua de consum circulipels captadors duu problemes de corrosii dincrustacions calcries en els tubs, que no podem eliminardel circuit de consum i a lhivern, si les temperatures baixen per sota de 0 C, laigua que hi ha tant enels captadors com en les canonades de connexies pot congelar, per tant, les installacions amb circuitobert noms poden funcionar en climes clids o noms en lpoca destiu.

Fig. 4.2 Sistema d'escalfament solar d'ACS, que mostra el sistema de control.

captador

solarcaptador

solar

purgador

vlvula deseguretat

punt per

emplenarvlvula de pas

connexi24 V (norm.)

termstatdiferencial connexi220 V

bomba

vas

d'expansi

purgador

vlvules de pas

vlvula de pasvisor

aigua freda (entrada)

aigua calenta (sortida)

vlvula demescla

connexi24 V (norm.)

resistncia elctrica d'escalfament

dipsitd'emmagatzematge

punts de buidat



4/28


El control acurat del funcionament de qualsevol sistema solar s essencial perqula seva eficincia siguimxima. En aquest sentit, cal comentar l'existncia del regulador diferencial que observem a la figura4.1.b. Aquest sistema de control permet, duna banda, computar i emmagatzemar la informacitcnica

del sistema d'energia solar, i de laltra, realitzar el control diferencial de la temperatura dels captadorssolars i la temperatura dels dipsits que ens comanda, a la vegada, el rgim de funcionament delcirculador del primari (bomba de circulaci). En el moment que la temperatura del lquid en elscaptadors arriba a tenir una temperatura ms elevada (entre 5 i 7 C) que la del lquid en el dipsitd'acumulaci, s'activa la sortida de potncia que ens mou la bomba. Quan aquest diferencial detemperatura (programable) disminueix suficientment, la bomba es para. I aixsuccessivament en funcide la despesa i de la radiaciincident.

Per la seva banda, i com ja havem comentat en captols anteriors, en el cas del circuit tancat (figures4.1.c i d) hi ha dos circuits, un de primari, per on hi circula el fluid calent dels captadors i que despr scedeix la calor a l'acumulador a travs dun bescanviador, i un de secundari, format per laigua de

consum que sescalfa a lacumulador.

El fet dintroduir un element ms en la installaci, com s el bescanviador, influeix tant en el cost comen el rendiment daquesta installaci(vegeu lapartat 4.1.1). Peraquesta separacide circuits s moltbeneficiosa, ja que pel primari podem fer circular aigua amb anticongelant, que ens protegeix de les

baixes temperatures.

4.1.1 Factor captador-bescanviador

A mesura que la installacicreix, tambho fa lacumulador (vegeu lapartat 4.1.2 Altres elements) i

lintercanvi de calor mitjanant els bescanviadors de tipus serpento camisa comena a perdre eficcia.En aquests casos es disposa dun bescanviador de calor independent (normalment de plaques) que ensconnecta els circuits primari, on tindrem la soluciaigua + anticongelant, i secundari o ds.

Un bescanviador de calor noms s un dispositiu que permet aportar un canvi en lestat dun fluid que hicirculi a travs. Normalment s un canvi de temperatura perens podem trobar amb bescanviadors quetamb ens proporcionin canvis de fase. Una de les caracterstiques dels bescanviadors s la sevaeficincia, normalment simbolitzada per la lletra , i que ens en mesura les prdues de calor: s larelacientre lenergia absorbida del primari per part del bescanviador i lenergia cedida pel mateix alsecundari (valor que sempre es mour entre 0 i 1). bviament, en aquest trasps energtic tindremsempre certes prdues que podrem avaluar.

Malgrat que aquest bescanviador de calor no s una part del captador, s convenient definir un altrefactor deficcia FR (com ara el K utilitzat pel canvi de la variable independent de la recta derendiment del captador, estudiat al tema anterior), que substitueixi a FR perqu t en compte elrendiment combinat del captador i el bescanviador. La relaci RR FF / ,denominada factor captador-bescanviador, s un ndex que varia entre 0 i 1 i indica la disminucide lenergia til obtinguda degudaa la utilitzacidel bescanviador:

( )( )( )

+

=

11

1

minp

Cp

Cp

LRCR

R

cm

cm

cm

UFAF

F

(4.1)



5/28


OnCp

cm s el producte del cabal mssic i la capacitat calorfica del fluid circulant per la banda dels

captadors (circuit primari, aigua + anticongelant),minp

cm s el producte del cabal mssic per la

capacitat calorfica que resulti mnim dels fluids circulant pel primari i el secundari (vegeu lexemple4.1) i s leficincia del bescanviador (o rendiment del bescanviador) explicat anteriorment.

El factor RR F/F s un indicador de laugment de temperatura que necessitem en el fluid del primariper cobrir les prdues energtiques que ens imposa el bescanviador per la seva eficincia. Una altramanera de veure-ho seria considerar RR F/F com la fraccidaugment en lrea de captador necessriaper proporcionar la mateixa quantitat denergia que es necessitaria si el bescanviador tingus unaeficincia =1.

Exemple 4.1

A la installacide lexemple 3.2 hem decidit separar el circuit dels captadors del circuit de consumamb un bescanviador leficincia del qual val = 0,7. Determineu el factor captador-bescanviadoren el cas que es mantinguin totes les variables de lexemple 3.2.

De lexemple 3.2 tenim

KmW4,9= 2 LR UF

Pel circuit primari, pels captadors, hi circular una soluci daigua ms anticongelant de

caracterstiques:2

015,0 mskgm = , KkgJcp = 350.3 i

( ) KmWcm p == 225,50350.3015,0

Pel circuit secundari, el ds, shi acostuma a fer circular el mateix cabal daigua que pel primari,2015,0 mskgm = . Perel fluid ja no s aigua ms anticongelant sinnoms aigua, cosa que

implica un canvi en la capacitat calorfica del fluid: KkgJcp = 180.4 . El producte del cabalper la capacitat calorfica del fluid circulant pel circuit secundari valdrara

( ) KmWcm p == 27,62180.4015,0

Per tant, el producte mnim del cabal per la capacitat calorfica respectiva ser el corresponent alcircuit primari:

( ) ( ) KmWcmcm pp ===2

min25,50350.3015,0

Imposant AC= 1 m2per tenir-ho tot en les mateixes unitats, lequaci4.1 quedarfinalment com



6/28


( ) ( )( )

96,0

125,507,0

25,50

25,50

9,41

1

11

1

min

=

+

=

=

+

=

p

Cp

Cp

LRCR

R

cmcm

cmUFA

F

F

Aquest factor implica que, per a un sistema amb dos circuits i un bescanviador, caldria un 4% ms desuperfcie captadora per obtenir la mateixa energia que un sistema amb un nic circuit i sensebescanviador.

4.1.2 Altres elements

a) Conduccions

Com passa amb algun altre component de les installacions solars daigua calenta, les conduccionsutilitzades no suposen cap novetat si les comparem amb les emprades en altres aplicacions com la

calefacci. Aix, els materials ms utilitzats sn el ferro galvanitzat, el coure i els materials plstics.

El coure s el material ms aconsellable per la seva elevada resistncia a la corrosi, maleabilitat i

ductilitat, i a ms resisteix la corrosi, tant dels lquids que hi circulen per linterior com dels agentsexteriors, aire, humitat o elements constructius que hi entrin en contacte. En contacte amb l aigua, aviatqueda cobert per una fina capa dxid, de color verds, que el protegeix. El coure s relativament fcilde treballar ja que es pot tallar, corbar i soldar. La seva baixa rugositat permet que a igual di metre laprdua de crrega sigui ms baixa que per a altres materials. Pot resistir sense rebentar una o msgelades.

Lacer galvanitzats un material molt utilitzat en installacions convencionals per al transport daiguacalenta. No ha dusar-se en els circuits primaris, per lelevat deteriorament que la protecci de zincpateix amb temperatures superiors a 65 C. s una mica ms econmic que el coure si bs ms difcilde treballar. Produeix ms prdues de crrega i menys resistncia, cosa que obliga a collocar tubs amb

un gruix considerable i, per tant, un pes superior.

Per ltim, les canonades de plstictenen qualitats semblants a les del coure i la seva utilitzacisestgeneralitzant cada vegada ms. El problema de lelecci de la canonada rau en la gran diversitat dematerials existents. En general es poden usar sense problemes les canonades de polietil reticulat aixcom les de propil, sempre que el fabricant garantitzi el seu s per a temperatures de fins a 120 C. Snfcils de treballar i en petits dimetres tenen un cost similar al del coure.

b) Acumulador

Laltre element bsic de tota installacis lacumulador de calor (figura 4.3), que consisteix en undipsit de dimensions considerables on es va acumulant la calor cedida per laigua escalfada pelcaptador. Ha de complir dues condicions, duna banda ha de resistir la corrosiproduda per laigua i,de laltra, ha destar convenientment allat per no perdre la calor de laigua provinent dels captadors.



7/28


Per a installacions en habitatges unifamiliars shan estandarditzat les capacitats de 150 i 300 litres, (pera 2 i 4 m

2 de superfcie captadora), encara que sen fabriquen des de 60 fins a 12.000 litres en una

mplia gamma de capacitats.

A lhora de seleccionar el material de questarfabricat el nostre acumulador, hem de tenir en compteels efectes que la corrosi hi pot tenir. Per evitar-la, procurarem no utilitzar diferents metalls en lainstallaci(per exemple, el coure provoca una corrosims accelerada en lacer galvanitzat). Aixqueacabem de dir no s sempre possible, i per tant, per evitar la corrosi podem utilitzar mtodeselectroltics o, si sutilitzen aiges molt agressives, sistemes de proteccicatdica.

Actualment, es fabriquen acumuladors amb o sense bescanviador de calor. Aquest bescanviador estformat per un serpento bper una doble paret, o cambra, que envolta al dipsit acumulador (sistemade camisa). En acumuladors de 150 l, la superfcie del bescanviador acostuma a ser d1,2 m2i en els decapacitat de 300 l la superfcie s de 2,4 m2.

Els acumuladors sallen freqentment amb escuma de poliuret i a vegades amb fibra de vidre.Lespessor daquest allant pot anar des dels 30 mm fins als 50 mm.

Fig. 4.3 Acumuladors amb serpent, doble serpenti de doble cambra (LKN).

Per poder disposar daigua calenta quan no hi ha prou aportacions solars, els acumuladors incorporenresistncies elctriques per escalfar laigua. Per a acumuladors de 150 litres sutilitzen resitncies de2.200 W i per als acumuladors de 300 litres, resistncies de 2.500 W de potncia. Els acumuladorsdisposen de termmetres i vlvules de seguretat per limitar la pressia qupuguin arribar a treballar.Les pressions mximes a qu es pot arribar a treballar sn: el circuit primari a unes 3 atm, i elsecundari, a unes 8 atm.



8/28


c) Bombes de circulaci

Lelement que ens permet fer circular el fluid s el circulador o la bomba de laigua, i se selecciona enfuncide les prdues de crrega de la installacii el cabal circulant. Saconsella triar un cabal per alprimari de 75 l/h per cada m

2de captador, estant aquests connectats en parallel, que pot reduir-se fins a

50 l/h a canvi de patir algun augment en la temperatura. Per al secundari es recomana un 20% ms.

La forma prctica de seleccionar la bomba seranar a les corbes caracterstiques cabal-pressique ensdna el fabricant. Es fabriquen bombes des de 50 fins a 2.800 W, que poden treballar amb aigua fins auna temperatura de 120 C i que puguin assegurar cabals de fins a 60 m3/h.

d) Vas dexpansi

En les installacions denergia solar trmica, per permetre la dilatacide laigua en el circuit del primarisha de collocar un vas dexpansiduna capacitat suficient. El vas dexpansipot ser un dipsit obertcollocat a la mxima alada del circuit, encara que susa ms freqentment un dipsit tancat, formatper dues parts separades per una membrana elstica. En una daquestes parts es tanca gas a pressii enlaltra queda un espai lliure que ser el que ocupar laigua. La capacitat del vas dexpansi est enfuncide la capacitat total del circuit, de la temperatura de laigua i de la pressia ques treballa.

Fig. 4.4 Corba de dilatacide l'aigua per diferents temperatures.

Les installacions denergia solar trmica tendeixen a fer-se en circuit tancat, utilitzant per tant dipsits

dexpansitancats, que presenten certs avantatges respecte als oberts. Poden ubicar-se a qualsevol llocde la installaci, no absorbeixen oxigen de laire, per tant, no augmenten la corrosi i eliminen lesprdues de lquid portador de calor per evaporaci.

Fig. 4.5 Seccid'un vas d'expansitancat.



9/28


4.2 Calefacci

La calefacci de locals amb energia solar ha de permetre una reducci de la despesa energtica decalefacci convencional considerable. El principal problema s, per, lacumulaci de lenergia perpoder-ne disposar en el moment en qusigui necessria (justament quan el Sol ja no hi s).

En aquest sentit, la casa pot funcionar com a captador i acumulador de forma passiva (amb una

construccibioclimtica i elements constructius adequats) o bactiva (amb la utilitzacide captadorssolars i elements dacumulaci), i ens ha de permetre una regulacii control del flux energtic de formacorrecta.

La calefacciacostuma a disposar de laire per transportar la calor. Perens podem trobar amb el casque sigui el mateix aire el que passi pels captadors solars o bque aquest aire passi per un bescanviador

i que sigui laigua el fluid que hagi passat pels captadors. Un tercer tipus de calefacci s ladenominada calefacciper sl radiant, normalment utilitzada en pasos freds a causa de la seva inrcia,que fa circular laigua per uns tubs sota terra perqu escalfin el sl i per convecci natural,posteriorment, lambient.

4.2.1 Calefacciamb aigua

La figura 4.6 ens mostra un esquema de sistema de produccisolar d'aigua calenta sanitria combinadaamb la calefacciamb radiadors, pertambhagussim pogut fer passar l'aigua per un bescanviador decalor aigua-aire i llenar aire calent als locals. Disposem, com sempre, dun tanc dacumulaci don

obtenim tota lenergia que necessitem en el moment que la necessitem. La circulacies fa amb bombes.

Fig. 4.6 Calefacciamb radiadors. 1) Captadors. 2) Termstat. 3) Comandament. 4) Bomba. 5) Dipsit d'expansi. 6)Acumulador d'aigua calenta amb bescanviador de calor i escalfador. 7) Caldera auxiliar de calefacci. 8) Bomba. 9)

Radiador o sl radiant. 10) Presa d'ACS (Font: CEAC, amb perms dels editors).



10/28


4.2.2 Calefacciamb aire

La figura 4.7 ens mostra la configuraci d'un sistema de calefacci solar per aire. En aquest cas,lobtenci daigua calenta es veu certament desfavorida perqu laire no t una capacitat calorficasuficient per escalfar laigua i es necessita un sistema de suport prou potent. En aquest cas, laire passapels captadors per arribar directament a la zona que es vol calefactar i lacumulacino es fa en un medifluid sinen un medi slid com s ara el llit de cdolso acumuladors de grava (figura 4.8), per on lairepassa amb un temps de residncia prou elevat com per transferir la seva energia a les pedres i permetre,aix, lacumulaci.

Tambpodem utilitzar un medi que canvide fase a la temperatura de treball, com ara les sals foses oles ceres. En aquest cas l'acumulacies denomina decalor latent, i aquestes sals o ceres acumulen lacalor de canvi de fase. En la calefacciamb aire, la circulacies fa amb ventiladors.

Fig. 4.7 Calefacciper aire amb acumulaci de calor latent i cllules solars. 1) Captadors tipus aire. 2) Captadorsverticals al mur sud. 3) Cllules fotovoltaiques. 4) Acumulador principal de calor latent. 5) Acumulador secundari decalor latent. 6) Ventilador del circuit primari. 7) Ventilador del circuit de distribuci . 8) Acumulador elctric. 9) Airecalent a l'habitacle. 10) Sortida d'aire. 11) Compressor (bomba de calor). 12) Aire fred de l'habitacle. 13) Conducte de

bypass (Font: CEAC, amb perms dels editors).



11/28


Fig. 4.8 Esquema de principi d'un sistema de calefacci solar per aire amb acumulador de llit de cdols. 1) Captadorsolar tipus aire. 2) Allament. 3) Tapa transparent. 4) Placa absorbidora negra. 5) Dipsit. 6) Grava. 7) Separador. 8)Aire calent del captador. 9) Aire calent a l'habitacle. 10) Aire fred de retorn al captador. 11) Cambra d'aire (Font: CEAC,

amb perms dels editors).

4.2.3 Calefacciamb sl radiant

La calefacciamb sl radiant utilitza l'aigua que circula pels captadors per fer-la circular a la vegadaper un circuit tancat de tubs que volta el sl de l'habitacle de la manera que mostra la figura 4.9. Elstubs es colloquen sobre del forjat de manera que escalfin el terra que es trepitja i a la vegada escalfin,per convecci natural, l'ambient que hi ha en contacte. Un sistema de sl radiant t, per, una certainrcia que cal estudiar en cada cas. En general, s ms favorable en ambients freds i de crrega trmicamolt constant.

Fig. 4.9 Seccii esquema d'una installacide calefacciamb sl radiant (LKN).

rajoles, gres, parquet, etc

canonada de polipropilallament

formigforjat

barrera vaporfilm dalumini reflectantmorter



12/28


4.3 Piscines

Laprofitament de lenergia solar per a la producci daigua calenta sanitria i per a la calefacci delocals es dificulta pel fet que la demanda energtica no es correspon amb loferta solar. Aix implicauna compensacia base dacumuladors de calor. Les piscines, en canvi, no tenen aquest inconvenient isutilitzen en moments estiuencs i de bon temps. Sn, doncs, la possibilitat daprofitament ideal delenergia solar, al millor preu i amb un manteniment quasi nul.

Fig. 4.10 Preparacid'aigua calenta solar combinada amb la calefaccide la piscina. 1) Captadors solars. 2) Termstat.3) Comandament. 4) Acumulador d'aigua calenta. 5) Dipsit d'expansi. 6) Bescanviador de calor. 7) Installaci defiltres. 8) Piscina. 9) Bomba. 10) Presa d'ACS (Font: CEAC, amb perms dels editors).

La temperatura duna piscina resta entre els 20 C i 28 C, per la qual cosa els rendiments delscaptadors sn fora elevats. La calefaccipot ser solar indirecta amb circuit obert (figura 4.12) o tancat

(figura 4.11), i solar directa, mitjanant la utilitzaci de plstics que directament tirats sobre de lapiscina i a un costat escalfen laigua que circula per sota o per dins, respectivament, duna infinitat depetits canals de material plstic (polipropil, cautx...).

La superfcie de captaci necessria va en funcide la superfcie de la piscina que sha descalfar, jaque s per la superfcie per on laigua intercanvia calor amb el medi. A les nostres latituds cal muntarcaptadors amb una superfcie aproximadament del 30% de la de la piscina, i augmentar-la fins al 50%si la installaciesten una zona especialment freda.

El cost daquests equips pot oscillar en funcidel tipus de muntatge que es faci i variarbsicament enfuncide la ubicacidels captadors i del sistema de regulaci. De manera orientativa, el cost per una

piscina de 25 m

2

pot estar entre les 250.000 i les 425.000 pessetes.



13/28


Fig. 4.11 Calefaccisolar d'una piscina en circuit tancat. 1) Captadors solars. 2) Termstat. 3) Comandament. 4) Circuitcaptador primari. 5) Bescanviador de calor. 6) Filtres de la piscina. 7) Bomba de la piscina. 8) Dipsit d'expansi. 9)Vlvula de retenci. 10) Dispositiu de retenci. 11) Circuit secundari. 12) Aigua de la piscina (Font: CEAC, amb permsdels editors).

Fig. 4.12 Calefacci solar d'una piscina en circuit obert. 1) Captadors solars. 1a) Unions i fixacions. 2) Terminal. 3)Vlvula de purga d'aire. 4) Comandament. 4a) Filtre de protecci. 4b) Transformador 220 V - 24 V. 4c) Sensor deradiacisolar. 4d) Sensor de temperatura de la piscina. 5) Impuls hidrulic connectat. 5a) Impuls hidrulic desconnectat.5b) Canonada de comandament a la vlvula. 6) Vlvula de comandament. 7) Vlvula de retenci. 8) Sortida cap als

captadors. 9) Retorn dels captadors. 9a) Vlvula de comporta. Fi) Filtre existent. UP) Bomba existent. WT) Bescanviadorde calor existent (Font: CEAC, amb perms dels editors).



14/28


4.4 Control i manteniment

Per a un bon resultat energtic, cal que el propietari de la installaci verifiqui peridicament elfuncionament dels diferents elements que formen la mateixa, que estableixi els diferents elements de

seguretat i que fixi un programa de manteniment adequat. Els elements de control i seguretat bsics quecal establir en una installacidenergia solar sn els segents:

Controls de funcionament:Termstat diferencial de controlIndicador de la pressien el circuit primariTermstat de regulacide lenergia auxiliarPurgadors automtics daireBombes de circulaci

Elements de seguretat:Vlvules de seguretat en primari i secundariDipsits dexpansi

La taula 4.1 ens dna una llista de les operacions de manteniment ms habituals en aquests casos.Principalment, cal fer un manteniment acurat dels allaments i la seva protecciUV, dels filtres, delsbescanviadors, de les bombes i de la qualitat del lquid en el primari.

4.5 Connexide captadors

Un punt important per tractar s el de la connexi dels captadors. En el funcionament de lesinstallacions que hem vist fins ara, el fluid portador de calor, el fluid que passa pels captadors,recircula de manera controlada per l'interior de l'element acumulador cedint la calor absorbida en els

captadors de manera progressiva. Inicialment tot esta una mateixa temperatura, perdurant les sevesdiferents recirculacions, el fluid anir augmentant la temperatura aix com la de l'acumulador fins aarribar a la de consigna que haguem fixat i el sistema aturar el seu funcionament. Aquest procsdurar un cert temps. I s bsicament per modificar aquest temps que s'estudia el tipus de connexientre els diferents captadors d'una installaci.

Fig. 4.13 Connexions en parallel i en srie

1 2

Te

Ts

Ts 1

1

2

Te

Ts



15/28


Taula 4.1 Operacions de neteja i manteniment ms usuals en una installacide captadors solars.

Sistema Operaci Freqncia

(mesos)

Observacions

Neteja 12 Amb aigua, detergent i rasqueta. Realitzar l'operacienhores de baixa insolaci, a l'aurora o a la posta.

Camp

de captadors

Estructura 12 Llimar i arreglar amb mini i pintura aquelles parts de

l'estructura de suport que presentin corrosii comprovarels cargols de subjecci(a partir del 2n any).

Vidres (captadors) 6 Inspecci visual. En cas de trencament, shan desubstituir. En cas de condensacions, comprovar les

finestres de ventilaci.

Juntes (captadors) 6 Comprovaci visual d'esquerdes, deformacions idegradacions.

Absorbidor (captadors) 6 Inspeccivisual de corrosions, deformacions. En cas defuites, canviar el captador.

Connexions (captadors) 6 Inspeccivisual de l'aparicide fuites.

Carcassa (captadors) 6 Deformacions i oscillacions.

Circuit

primari

Fluid portador de calor 12 Comprovar una vegada a l'any la seva densitat

(concentraci de glicol) i el seu ph (estat dedegradaci). Un ph < 5 indica que cal renovar el fluid.

60 Canvi de fluid.

Estanquetat 24 (mx.) Efectuar la prova de pressi(2n any).

Allament 12 Inspeccivisual sobretot de les unions: comprovacidela humitat en allament situat sobre juntes i soldadures(a partir dels primers 18 mesos).

Purgadors 12 Neteja i comprovacidel seu correcte funcionament.

Serpent 60 Neteja amb desincrustant.

Bomba 12 Estanquetat, lubricacii mesura del dielctric.

Termstat 12 Neteja, control, regulaci i comprovaci amb un equipde prova.

Dipsit d'expansi 12 Comprovacide la pressi.

Bescanviador 12 Neteja i inspecci del bescanviador en els llocs ambaigua molt dura (Canries, Mallorca i Catalunya).

60 Neteja i inspecci del bescanviador en els llocs ambaigua tova.

Pressstats 12 Neteja, engreix, control de funcionament i regulaci.Circuit

secundari Vlvules de tall 12 Engreixar i reajustar el premsaestopes.

Vlvules de seguretat 12 Moure-les per evitar incrustacions

Acumulador 24 (mx.) Comprovacide l'node de sacrifici (al 1r any)

Electricitat Interruptors 12 Netejar i ajustar borns.

Comptadors 12 Neteja i ajustar borns.

Diferencials 12 Control de funcionament. Mesura de la presa de terra.

Armari elctric 12 Neteja.



16/28


Els captadors es poden connectar en parallel, en srie (com mostra la figura 4.13) o en combinaci.Per el seu comportament, per la caracterstica de la seva recta de rendiment, variar en funci delcabal circulant per cada un d'ells i de la temperatura d'entrada a aquests captadors. Aquesta recta ens

diu, en essncia, que a mesura que augmenta la temperatura d'entrada del fluid al captador, disminueix

el seu rendiment, s a dir, la calor absorbida s ms petita i el salt de temperatures entre entrada isortida del captador tambdisminueix.

Si la connexies fa en parallel, els cabals circulant per cada captador seran els mateixos i els saltstrmics tamb, amb la qual cosa la recta de rendiment del captador es podrassumir com la "recta derendiment" de la installacii el sistema funcionartal com hem explicat al primer pargraf.

Ara b, sembla lgic pensar que si aconseguim fer arribar el fluid a l'acumulador a una temperatura mselevada, el temps que tardi el dipsit a arribar a la temperatura d'acumulaciserinferior. I s en aquestcas quan es pot decidir la connexien srie: el fluid sortirdel primer captador a una temperatura Ts1,que sera la vegada la d'entrada del segent. Tot i aix, pel fet que la temperatura d'entrada al segon

captador augmenta, el rendiment no ser el mateix i la installaci es comportar, globalment, en unentremig.

L'estudi del cas de connexien srie ens ha de portar a l'obtencid'una recta idntica a la de l'equaci3.12, perno representant a un nic captador sin al conjunt de tota la installaci. No cal ni que elscaptadors siguin idntics: la condici s que cada un d'ells vingui descrit pels dos parmetres jaconeguts:

LRUF i ( )RF . Fixant-nos en la figura 4.13, la calor til que podem aprofitar dels doscaptadors (en aquest cas captadors plans, amb C = 1) s:

( ) ( )[ ]

( ) ( )[ ]aSLSRaeLSRuu

TTUIFA

TTUIFAQQ

+

+=+

1,2222

11112,1,

(4.2)

On Tes la temperatura d'entrada al primer captador i Ts,1la de sortida, que s a la vegada la d'entradaal segon captador i que es troba com:

p

u

eScm

QTT

+=

1,

1,(4.3)

Eliminant Ts,1d'aquestes dues ltimes equacions podem escriure:

( ) ( ) ( ){ }

( ){ } ( )aeLRLR

SRRu

TTUFAKUFA

IFAKFAQ

+

+=+

222111

22211121,

1

1

(4.4)

on K val:

p

LR

cm

UFAK

=

222

La forma de l'equaci4.4 ens suggereix que la combinacidels dos captadors es pot considerar com unnic captador amb les caracterstiques segents:



17/28


( ) ( ) ( ) ( )

( )

C

LRLRLR

C

RRR

C

A

UFAKUFAUF

A

FAKFAF

AAA

222111

222111

21

1

1

+=

+=

+=

(4.5)

Si tres o ms captadors es disposen en srie, aquestes equacions 4.5 es poden utilitzar pels dos primerscaptadors per definir un nou "primer" captador equivalent i es poden anar aplicant successivament per

tants captadors com tinguem. Si els dos captadors sn idntics, les equacions anteriors es redueixen a:

( ) ( )

=

=

21

21

11

11

KUFUF

KFF

LRLR

RR

(4.6)

PerNcaptadors idntics en srie, l'aplicacirepetida de les equacions anteriors porta a les expressionssegents:

( ) ( ) ( )

( )

=

=

KN

KUFUF

KN

KFF

N

LRLR

N

RR

11

11

11

11

(4.7)

Exemple 4.2

Estudiem el comportament de tres disposicions amb un total de sis captadors. Les caracterstiquescomunes sn les segents (amb fluid circulant com el de l'exemple 3.2):

Radiaciinstantnia escollida: IS= 1.000 W / m2

Temperatura ambient: 15 C

Captador en estudi: Roca

Recta de rendiment: ( ) ( ) ( )

s

ae

s

aeLRR

I

TT

I

TTUFF

=

= 9,4784,0

rea de captaci: 1,9 m2

Energia mxima aprofitable: 1.000 W / m2 1,9 m2 6 captadors = 11.400 W

Cabal circulant: 0,015 kg / sm2



18/28


a) Connexien parallel

Per a una connexien parallel com la de la figura, el cabal circulant per cada captador valdr:

s

kgA

ms

kgm cfluid 0285,09,1015,0015,0 2 ==

=

Suposant diferents temperatures d'entrada, la variaci dels parmetres del captador (p.ex.,principalment la variacidel seu rendiment en funcid'aquesta temperatura) ve reflectida a la taulasegent:

Te

(d'assaig)

(Eq. 3.12)

(Ts- Te)

(Eq. 3.13)

Ts Qu (total, dels 6 captadors)

(W)

0 0,858 17,06 17,06 9.774

10 0,809 16,09 26,09 9.216

20 0,760 15,11 35,11 8.658

30 0,711 14,14 44,14 8.100

40 0,662 13,16 53,16 7.542

50 0,613 12,19 62,19 6.984

60 0,564 11,21 71,21 6.426

70 0,515 10,24 80,24 5.868

80 0,466 9,26 89,26 5.304

Fixem-nos com es va reduint el salt trmic i el rendiment a mesura que la temperatura d'entrada alcaptador augmenta i com, en conseqncia, la calor til total disminueix.

5 6

Te

Ts

3 41 2



19/28


b.1) Connexien srie (2) parallel (3)

Si volem reduir el temps de resposta del sistema augmentant la temperatura de sortida del fluid,

forosament hem de passar per algun tipus de connexien srie. L'estudi d'aquesta connexies potfer tal com hem fet anteriorment, observant quin s el comportament de cada captador i estudiant-lo

per separat.

El grup dels tres primers captadors i el grup dels tres segons, pel fet d'estar connectats en parallel,es comporten igual. s a dir, s com si formessin un nic captador a travs del qual hi passessin:

s

kgA

ms

kgm cfluid 0855,039,1015,03015,0 2 ==

=

Els resultats vnen reflectits a la taula inferior. Fixem-nos en dues coses: primer, el rendiment totals el valor mitjdels rendiments parcials, i segon, la calor til total s inferior que en el cas anteriortot i que la temperatura final de sortida s ms elevada. s a dir, la calor no s'aprofita de forma taneficacom en el cas en parallel.

La calor til es calcula mitjanant l'equaci3.13 amb cp=3.350 J/kgK (aigua + anticongelant):

( )

cs

sep

cs AI

TTcm

AI

Q

=

= fluidutil

Te 1 Ts1-Te Ts1 2 Ts2-Ts1 Ts2 Ts2-Te Qu tot

0 0,858 17,06 17,06 0,774 15,40 32,47 32,47 9.299 0,816

10 0,809 16,09 26,09 0,730 14,52 40,61 30,61 8.768 0,769

20 0,760 15,11 35,11 0,685 13,64 48,76 28,76 8.236 0,722

30 0,711 14,14 44,14 0,641 12,76 56,90 26,9 7.705 0,676

40 0,662 13,16 53,16 0,597 11,88 65,04 25,04 7.173 0,629

50 0,613 12,19 62,19 0,553 11,00 73,19 23,19 6.642 0,583

60 0,564 11,21 71,21 0,509 10,12 81,33 21,33 6.111 0,536

70 0,515 10,24 80,24 0,464 9,24 89,48 19,48 5.579 0,489

80 0,466 9,26 89,26 0,420 8,36 97,62 17,62 5.048 0,443

5 6

Te

Ts2

3 41 2

Ts1



20/28


Aquest rendiment final tot, per, es pot trobar d'una manera molt menys molesta, a partir de lesequacions que hem vist ara fa un moment, a l'apartat 4.5, trobant una recta de rendiment global, de

tota la installaci. En aquest cas tenim "dos" captadors idntics (en realitat dos grups de tres

captadors idntics) units en srie i dels quals en podem treure la recta de rendiment coma partir deles equacions 4.6 vistes anteriorment.

En primer lloc avaluem el factor K tenint en compte que ara el segon captador al qual es refereix

aquest factor s el conjunt de tres en parallel, amb la qual cosa tenim:

0975,0350.30855,0

9,439,1222 =

=

=

p

LR

cm

UFAK

Calculat el factor K, podem trobar els nous valors deLRUF i ( )RF que faran ara referncia no

ja a un captador sina tota la installaci:

( ) ( )

66,42

0975,019,4

21

746,02

0975,01784,0

21

11

11

=

=

=

=

=

=

KUFUF

KFF

LRLR

RR

La recta de rendiment de la installaciprendrara la forma:

( ) ( ) ( )

s

ae

s

aeLRR

I

TT

I

TTUFF

=

= 66,4746,0

L'estudi pas a pas que hem fet anteriorment, el podem fer ara amb un sol pas a partir de la nova

recta de rendiment. Els valors obtinguts utilitzant l'equaci anterior vnen reflectits a la taulasegent:

Te tot(cas b.1) tot(cas b.2)

0 0,816 0,777

10 0,769 0,732

20 0,723 0,688

30 0,676 0,643

40 0,630 0,599

50 0,583 0,555

60 0,536 0,510

70 0,490 0,466

80 0,443 0,422



21/28


b.2) Connexien srie (3) parallel (2)

Una altra opcipodria ser la segent:

En aquest cas, el cabal circulant per captadors amb igual comportament valdr:

s

kgA

ms

kgm cfluid 057,029,1015,02015,0 2 ==

=

I el valor del factor K no es veurafectat:

0975,0350.3057,0

9,429,1222 =

=

=

p

LR

cm

UFAK

La recta de rendiment del conjunt valdrara:

( ) ( ) ( )

s

ae

s

aeLRR

I

TT,,

I

TTUFF

=

= 4374710

Fixem-nos en com han disminut els rendiments. Tot i aix, aconseguim ms temperatura a l'entradade l'acumulador i una reduccidel temps de resposta del sistema acumulador.

5 6

Te

Ts2

3 41 2

Ts1 Ts3



22/28


4.6 Reglament dinstallacions trmiques en edificis (RITE)

Al 1998 saprova per llei (Reial Decret 1751/1998 del 31 de juliol) el nou Reglament dinstallacions

trmiques en edificis, RITE, i les sevesInstruccions Tcniques Complementaries(abreviades ITE), pelqual es regula el disseny, construcci, utilitzacii regulacide tot tipus dinstallacions fluidotrmiquesen edificis. Una de les Instruccions Tcniques Complementries fa referncia a InstallacionsEspecfiques. En particular, la ITE 10.1fa referncia a la ProduccidACS mitjanant sistemes solarsactius i especfica tot un seguit de criteris generals de disseny i clcul dobligat compliment dels qualsen fem un abstracte seguidament.

ITE 10.1.3.1. Disposicidels captadors

Els captadors es disposaran en files que han de tenir el mateix nombre delements. Les files hande ser paralleles i estar ben alineades.

Per cada fila, la connexidels captadors es faren parallel i noms podran disposar-se en sriequan la temperatura dutilitzaci de laigua calenta sigui ms elevada de 50C. Les files esconnectaran entre si tamb en parallel. Noms poden disposar-se en srie quan els captadorsdintre de les files shagin connectat en parallel i es necessiti una temperatura dutilitzaci delaigua ms gran dels 50 C.

No shan de connectar en srie ms de tres captadors ni ms de tres files de captadorsconnectades en parallel.

La connexientre captadors i entre files es realitzarde manera que el circuit resulti equilibrat

hidrulicament (retorn invertit); contrriament, sinstallaran vlvules dequilibri.

Lentrada del fluid portador de calor sefectuarper lextrem inferior del primer captador de lafila i la sortida per lextrem superior de lltim. Lentrada tindr un pendent ascendent en elsentit de lavandel fluid de l1%.

Els captadors sorientaran cap al sud geogrfic, i admeten desviacions com a mxim de 25respecte a aquesta orientaci.

Langle dinclinaci dels captadors sobre un pla horitzontal es determinar en funci de lalatitud geogrfica i del perode dutilitzacide la installaci: per a una installacianual,(+ 10)per a una utilitzacihivernal i (- 10)per a una utilitzaciestiuenca. Sadmeten enqualsevol dels tres casos desviacions de 10de mxim.

La separaci entre files de captadors sestableix de manera que al migdia solar del dia msdesfavorable (altura solar mnima) del perode dutilitzaci, lombra de laresta superior dunafilera ha de projectar-se, com a mxim, sobre laresta inferior de la filera segent. El clcul espot fer acurat o, com la norma indica, mitjanant taules. La distncia entre fileres de captadorsdserigual o ms gran que el valor dobtingut mitjanant lexpressi:

hkd= (4.8)



23/28


On ds la separacientre files, ks lalada del captador (totes dues magnituds expressadesamb la mateixa unitat de mesura i lltima entesa com lalada entre laresta superior delcaptador i el sl, en vertical) i hs un coeficient el valor del qual obtenim de la taula 4.2 en

funcide la inclinacidels captadors respecte a un pla horitzontal.

Fig. 4.14 Separacientre files de captadors.

Taula 4.2 Coeficient de separacientre files de captadors segons langle dinclinaci.

Inclinaci() 20 25 30 35 40 45 50 55

Coeficientk 1.532 1.638 1.732 1.813 1.879 1.932 1.970 1.992

El cabal del fluid portador es determinar en funci de la superfcie total de captadorsinstallats. El seu valor estarcomprs entre 0,012 l/s i 0,016 l/sm2drea de captadors. En lesinstallacions on els captadors estiguin connectats en srie, el cabal de la installacisobtindraplicant el criteri anterior i dividint el resultat pel nombre de captadors connectats en srie.

ITE 10.1.5. Sistema de control

El control de funcionament normal de les bombes sersempre de tipus diferencial i cal que actuen funcide la diferncia entre la temperatura del fluid portador a la sortida de la bateria decaptadors i la del dipsit dacumulaci.

El sistema de control actuar i estar ajustat de manera que les bombes no estiguin enfuncionament quan la diferncia de temperatures sigui inferior a 2C i no estiguin parades quanla diferncia sigui superior a 7C. La diferncia de temperatures entre els punts dencesa i deparada del termstat diferencial no serinferior a 2C.

dd

hh



24/28


Annex al captol 4

Relacidempreses dedicades a les energies renovables a Catalunya1extret de la Guia Professional deles energies renovables a Catalunya, editada per APERCA (Associaci de Professionals de lesEnergies Renovables de Catalunya):

Seu social: Institut CataldEnergia (ICAEN)

Avinguda Diagonal, 453 bis, 2

Telfon: 93 439 28 00

Fax: 93 419 72 53

Adrea electrnica: [email protected]

A - Enginyeria i Projectes; B - Fabricant dequips; C Comercial; D - Instal.lador

Empreses

i

Arquitectura

bioclimtica

Solar trmica Solar fotovoltaica Elica

dades A B C D A B C D A B C D A B C D

ABAC (Josep Bacaicoa)

c/ Renaixena, 9-11, 4 rt, 08041 Barcelona

Tel.: 93 450 32 12 Fax: 93 450 43 21

[email protected]

BCN Cambra Lgica Projectes (Xavier Traver)

c/ Sant Joan,8, 08629 Torrelles de Llobregat

Tel.: 689 01 36 Fax: 689 05 45

[email protected]

BCN Solaring Materials S.L. ( Eduardo Oistrach)

c/ Sant Joan,8, 08629 Torrelles de LlobregatTel.: 636 21 12 Fax: 636 06 85

[email protected]

BIOSOL (Pere Puigpiqu)

c/ Juan de Mena, 29, bxos, 3a, 08035 Barcelona

Tel.: 428 12 80 Fax: 428 52 77 mbil: 909 307 188

[email protected]

Chromagen (Carles Gutirrez)

Avda. Arrahona 41-43 Pol. Santiga.

08210 Barberdel Valls

Tel.: 718 15 00 Fax: 718 01 03

[email protected]

Comercial TECCA, S.A. (Aleix Boada)c/ Teixidors 1, 17820 Banyoles (Girona)

Tel.: (972) 57 52 16 Fax: (972) 57 39 04

[email protected]

Ecosolar (Antoni Carres)

Latorre, 62 baixos local, 08201 Sabadell

Tel.: 715 50 41 Fax: 727 02 24

ECOTCNIA S. Coop (Miquel Mir)

c/ Amistat 23, 08005 Barcelona

Tel.: 225 76 00 Fax: 221 09 39

[email protected]

1Dades de juny de 1999



25/28


Empreses

iArquitectura

bioclimtica



Energy Resources, S.A. (Daniel Castells Batll)

Major de Sarri185-187 tic. 08017 Barcelona

Tel.: 252 38 40 Fax: 252 38 45

Construccii gestide minicentrals hidruliques

ELEKTRON (Josep Viver)

c/ Mora dEbre, 50, B-2, 08023 Barcelona

Tel.: 210 83 09 Fax: 219 01 07

[email protected]

ENERSOFT (Victor Almagro)

c/ Casp, 46, 5G, 08010 Barcelona

Tel.: 317 18 27 Fax: 317 16 35

Energia Renovable GATMA (Ramon Gast)

Avda President Tarradelles 45-47, 25001 Lleida

Tel.: (973)22 36 36 Fax: (973) 20 04 44

mbil: 908 53 18 65

Ermont (BenjamNadal)

c/ Cardenal Vidal Barraquer 5, 43550 Ulldecona

Tel.: (977) 72 10 16 Fax: (977) 72 10 16

Fidela Frutos Schwbel (Fidela Frutos)

c/ Palau 4, 1r 1a. 08002 Barcelona

Tel.: 317 88 08 Fax: 317 88 08

GPF GestiProgrames de Formaci(Xavier Fust)

c/ Bruc 88 2on, 08009 Barcelona

Tel.: 487 70 25 Fax: 2159718

Inalco (Manuel Rico)

c/ Santa Caterina 16, 08930 Sant Adri

Tel.: 462 16 64 Fax: 462 16 64

mbil: 670 253 247

Installacions Segarra S.L. (Ramon Segarra)

c/ Pere Grau 72, 08320 Manou

Tel.: 540 28 75 Fax: 555 12 52

Installacions Vilellas S.L. (Manuel Vilellas)

c/ Trinquet 32, 08034 Barcelona

Tel.: 204 74 16 Fax: 205 39 48

[email protected]

Intiam Ruai (Pere Sria / Joan Fr.)

c/ Major de Sant Pere 64, 08222 Terrassa / 43205

Tel.: 784 04 77 Fax: 784 05 17

telf (Reus): (977) 75 32 92

[email protected]

J.J.R.-93 S.L.

c/ Montblanc 28, bxos, 43006 Tarragona

Tel.: (977) 20 82 98 Fax: (977) 20 82 98

LKN Sistemas Leken (Josep Fradera)

P. Ind. Congost, Mas Pujols nau G, 08520 Les

Franqueses

Tel.: (93) 840 29 33 Fax: (93) 840 29 42

[email protected]



26/28


Empreses

iArquitectura

bioclimtica



Mastervolt Ibrica (Francisco Pros)

Port Deportiu, local 15, 08320 Masnou

Tel.: 555 52 11 Fax: 555 85 65

[email protected]

Mastilfels S.L. (Sergio Torrens)

c/ Almogvers, 66 1r B. 08018 Barcelona

Tel.: 300 39 90 Fax: 300 39 90

Parc Elic Baix Ebre S.A. (Ramon Cards)

Barcelona 166, 43500 Tortosa

Telf. 977 44 53 08 Fax: 977 44 53 97

Plstics Tcnics (Joaquim Font)Avd. Maresme, 251, 08301 Matar

Tel.: 757 30 25 Fax: 757 21 83

PROSANT Torell(Ramon Vaqu)

c/ Verdaguer,18, 08572 Sant Pere de Torell

Tel.: 858 40 24 Fax: 8509130

ROURE VERD S.L.

Mas Figueres, 30, 17832 Esponell

Tel.: (972) 57 52 16 Fax: (972) 57 39 04

SCHWEIZER (Isidor Rando)

Mas Asper, 3, 08770 Sant SadurndAnoia

Tel.: (93) 891 14 40 Fax: (93) 818 37 09

SIEMENS S.A.

c/ Juan Fernndez, 1,08940 Cornell

Tel.: (93) 474 22 12 Fax: (93) 474 42 34

SISTEMES ENERGTICS SOLARS S.L. (Josep

Sol)

c/ Coll i Veh, 49, 17100 La Bisbal

Tel.: (972) 64 08 94 Fax: (973) 64 15 08

mbil: 909 323 663

[email protected]

Solar Difusi(Antoni Montiel)

Passeig Anselm Calv, 19 baixos. 08262 Calls

Tel.: 877 65 01 Fax: 877 65 04

SOLAR INGENIERIA 2000 S.L. (Eduardo Oistrach)

Avda. La Pineda, 2, 08860 Castelldefels

Tel.: (93) 636 21 12 Fax: (93) 636 06 85

mbil: 610 463 510

[email protected]

Soltemia (Will Foreman)

c/ Horta Novella 109-111. 08201 Sabadell

Tel.: 726 53 66 Fax: 714 48 26

TECNOLAND

Avda. dEnclar, 96, Santa Coloma - Andorra

Tel.: (07-376) 23073

Fax: (07-376) 66167

Teric Anoia (Isidre Puiggrs)

Sant Josep,102, 08700 Igualada

Tel.: 804 41 53 Fax:805 49 96

[email protected]



27/28


Empreses

iArquitectura

bioclimtica



TFM (Oscar Aceves)

Pol. Ind. Plden Coll C/ Gai, 5, 08110 Montcada i

Reixac

Telf. 575 36 66 Fax: 575 34 42

[email protected]

TRAMA TECNOAMBIENTAL (Jaume Serrasolses)

c/ Ripolls, 46, 08026 Barcelona

Tel.: (93) 450 40 91 Fax: (93) 456 69 48

[email protected]

Viessman, S.L. (Manel Lpez)

c/ Selva 2 pla.1a B1 edif. Geminis 08820 El Prat (Mas

Blau)

Tel.: 478 58 48 Fax: 478 59 11

[email protected]



28/28


energia solar tèrmica capitulo 4

Documents