L’energia solar a BarcelonaL’ordenança solar tèrmica

Xavier CasanovasProfessor de la Universitat Politècnica de Catalunya

AutorXavier CasanovasProfessor de la Universitat Politècnica de Catalunya

EditaAgència d’Energia de BarcelonaTorrent de l’Olla, 218-22008012 Barcelonaagencia@barcelonaenergia.comwww.barcelonaenergia.com

MaquetacióDomènec Òrrit

Primera edicióSetembre 2007

Dipòsit legalB-34282-2007

3

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Com a resultat de la voluntat política de l’Ajuntament de Barcelona d’impulsar l’e-nergia solar tèrmica a la ciutat, el juliol de 1999 va ser aprovada una Ordenança per talde regular la incorporació de plaques solars tèrmiques per obtenir aigua calenta sanità-ria en els edificis i construccions del seu terme municipal.

Aquesta Ordenança va entrar en vigor l’agost de 2000.

Posteriorment, el febrer de 2006, s’aprovà la revisió del text originari de la norma-tiva amb la incorporació d’un seguit de canvis, fruit de l’experiència obtinguda en la sevaprimera etapa d’aplicació, amb la finalitat de reforçar i facilitar la consecució dels objec-tius inicials.

Tot aquest procés ha estat possible gràcies a la participació de diferents agents icol·lectius els quals, a través de la Taula per l’Energia Solar, han treballat per posar encomú els criteris que han permès bastir aquesta Ordenança.

Una Ordenança que, cal tenir present, ha estat pionera, en ser la primera norma-tiva d’aquest tipus aprovada en una gran ciutat europea, fet que l’ha convertit en un puntde referència per altres municipis com a document base per elaborar les seves pròpiesreglamentacions.

Una normativa que, per altra banda, segueix demostrant ser motiu d’interès gene-ralitzat entre gestors i professionals, tant de l’empresa pública com privada.

Per donar resposta a aquest interès, ens plau presentar ara aquest estudi deXavier Casanovas que s’afegeix a d’altres documents ja existents que, des de diferentsperspectives, faciliten el coneixement del contingut i de l’abast d’aquesta Ordenança.

Volem agrair tant a Xavier Casanovas, professor de l’Escola Politècnica Superiord’Edificació de Barcelona, com a la Universitat Politècnica de Catalunya, entitat mem-bre del Consorci de Agència d’Energia de Barcelona i col·laboradora en l’elaboració d’a-quest treball, la seva aportació en aquesta labor de seguir donant a conèixerl’Ordenança Solar Tèrmica de Barcelona: una bona pràctica que és ja una realitat a lanostra ciutat i que ho ha de ser en moltes d’altres, en un necessari progrés conjunt capa la sostenibilitat.

Antonio Romero BarcosDirector – Gerent

de l’Agència d’Energia de Barcelona

Presentació

4

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

5

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Encara que es parli molt sovint de la nova societat de la informació o de la socie-tat del coneixement, la realitat és que seguim formant part de la societat fruit de la revo-lució industrial. Una societat que, emmarcada en el sistema socioeconòmic capitalista,ens ha acostumat a un consum possiblement exagerat de tota mena de béns i serveisfet que, com a conseqüència, suposa també un consum molt alt d’energia.

No és agosarat pensar que, en un futur proper, ens caldrà repensar i molt possi-blement reduir el nostre consum de tota mena i, molt especialment, el d’energia. Finsque arribem a convèncer-nos tots d’aquesta quasi ineludible possibilitat, és bona cosaque es cerquin i regulin noves fonts energètiques, fins fa pocs anys bastant oblidades.

Obtenir energia directament de la llum solar és quelcom que les plantes del pla-neta fan des de sempre i ja comença a ser hora que les solucions de la nova enginye-ria ho intentin també.

Xavier Casanovas és Cap del Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legid'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i professor associat a la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC), participa també en diversos projectes europeus derecerca tant en sostenibilitat com en rehabilitació d’edificis.

El Centre Scientifique et Technique du Bâtiment (CSTB), el major centre de recer-ca en el sector de la construcció francès, porta a terme la tasca de fer un inventari deprogrames regionals, nacionals i internacionals d’accions en la incorporació de l’ener-gia solar en els edificis. Lògicament es va mostrar interessat per l’Ordenança Solar dela ciutat de Barcelona.

De la conjunció d’ambdós interessos, el de l’investigador Xavier Casanovas i larecerca d’informació del CSTB, en surt aquest informe que, centrat al final enl'Ordenança Solar de la ciutat de Barcelona, es completa també amb el context estatal,autonòmic i local tant pel que fa a la seva política d’energies renovables com en lesaccions que cal emprendre.

Un element més a tenir en compte per afrontar la problemàtica energètica d’avuii, sobre tot, la de demà.

Miquel BarcelóComissionat per al Desenvolupament Sostenible

Universitat Politècnica de Catalunya

Presentació

6

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

0. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

1. Context, precedents i dinàmiques dels actors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.1 Estructura política de l’estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.2 Organismes responsables de la política energètica espanyola . . . . . . 11

Estat espanyol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.3 Situació energètica a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Demanda energètica final i primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Intensitat energètica final i primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Ecoeficiència energètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Les energies renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Situació energètica a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Situació energètica a la ciutat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.4 Política energètica espanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21El compromís de Kyoto . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya 2004-2012 . . . . . . . 22Plan de Acción 2005-2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Plan de Energías Renovables 2005-2010 (PER) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Política energètica de la Generalitat de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Política energètica de l’Ajuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.5 La legislació en matèria d’energies renovables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Legislació estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Legislació autonòmica catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Legislació local de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1.6 Característiques urbanístiques i tipològiques de Barcelona . . . . . . . . . 33La ciutat medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Del Pla Cerdà a la Guerra civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33De la postguerra als jocs olímpics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Repercussions del Código técnico . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

1.7 Els sistemes constructius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Els sistemes d’aïllament tèrmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Els sistemes d’ACS i calefacció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Els sistemes de climatització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

2. Definició. Ordenança solar tèrmica de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.1 Tipologia d’edificis objecte d’intervenció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.2 Tipus d’ús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.3 Exigències mínimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 412.4 Càlculs de demanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Paràmetres bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Paràmetres específics de consum per a habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Paràmetres específics de consum per altres tipologies d’edificació . . . . . . 43Paràmetres bàsics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Paràmetres específics per edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Criteris de càlcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Sumari

7

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

2.5 Exigències tècniques per a les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.6 Orientació i inclinació dels sistemes de captació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 2.7 Irradiació solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.8 Integració en l’edifici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 452.9 Exempcions d’aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462.10 Manteniment de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

3. Aplicació. Ordenança solar tèrmica de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 493.1 Dificultats d’aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

Per raons tècniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Per integració als edificis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Per altres aspectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3.2 Formes d’assegurar la qualitat de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . 50Homologació dels components . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Capacitació dels instal·ladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Verificació de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

3.3 Professionals implicats en les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513.4 Ús, conservació i manteniment de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . 523.5 Sistema de finançament i subvencions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 533.6 Agent motor de l’operació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543.7 Els costos de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543.8 Informació de l’OST als agents i als ciutadans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

4. Avaluació. Ordenança solar tèrmica de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 574.1 Els efectes de l’Ordenança solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 584.2 Impacte de l’ordenança en les realitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

La gestió de l’Ordenança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Les instal·lacions realitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Les exempcions previstes en l’Ordenança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

4.3 Percepció per part dels usuaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 614.4 Percepció per part de l’administració i dels promotors . . . . . . . . . . . . . 624.5 Impacte del programa a escala estatal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 624.6 Seguiment i avaluació de l’Ordenança . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

5. Referències documentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 645.1 Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 645.2 Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 645.3 Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

6. Reflexió crítica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 666.1 Principals obstacles al seu desenvolupament i aplicació . . . . . . . . . . . 666.2 Resultats principals obtinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 666.3 El camí a seguir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

8

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

9

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

L’objectiu d’aquest estudi és identifi-car, documentar i analitzar les accionsempreses per l’Ajuntament de Barcelonaen relació amb l’energia solar (especial-ment les referents a l’Ordenança SolarTèrmica), amb avaluació dels resultatsaconseguits i els efectes en l’entorn, tantdes del punt de vista socioeconòmic comdes del tècnic.

Per a una millor comprensió de laimportància d’aquesta Ordenança i delmarc on s’enquadra la iniciativa municipalen la promoció de l’energia solar tèrmica,a tall d’introducció, en el primer apartat espresenta el context nacional i autonòmic,amb una ràpida visió del triple nivell del’administració espanyola i de l’evoluciórecent del marc legal de referència.També s’inclou una presentació succintade la situació energètica actual i de la polí-tica energètica de les tres administra-cions, especialment orientada cap a lesenergies renovables i més concretamentcap a la solar.

La presentació de l’Ordenança solartèrmica s’ha estructurat en tres apartats.En el de definició es presenten els contin-guts essencials, tant de l’Ordenança ini-cial com els de la seva modificació recent,amb una lectura paral·lela d’ambdues. Enel d’aplicació, es recullen les circumstàn-cies i dificultats que ha comportat l’aplica-ció de l’Ordenança fins ara, a partir del’experiència que ens han facilitat repre-sentants dels diferents agents implicats.En el d’avaluació, es mostren els efectes,l’impacte i la percepció que els 6 anys d’a-plicació han provocat. Per acabar, es pre-senta una breu reflexió referent als princi-pals obstacles que han aparegut i els prin-cipals resultats obtinguts.

Els treballs d’estudi, coordinació ianàlisi han estat dirigits pel professor de laUniversitat Politècnica de Catalunya,Xavier Casanovas, amb l’ajuda de l’arqui-tecta tècnica, Fernanda Dorado. Per a laseva realització s’ha comptat amb la ines-timable col·laboració de l’Agència del’Energia de Barcelona, en la persona delseu Director Gerent, Antonio Romero, delseu Director Tècnic, Carlos Amieiro i delsenginyers Josep Vela i Irma Soldevilla.També hem d’agrair la participació i lesaportacions d’informació d’Arcadi deBobes de l’Oficina Verd del Col·legid’Arquitectes de Catalunya, de JoanRamon Repulles del Col·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya, de VíctorAlmagro responsable de l’Àrea tècnicad’APERCA, de Pascual Polo, SecretariGeneral de l’Associació Solar de laIndústria Tèrmica (ASIT), de Xavier Oliva,Arquitecte Tècnic i de molts altres profes-sionals que ens han obert amablement lesseves portes i ens han fet partícips de lesseves experiències i inquietuds respectel’energia solar de forma genèrica i, en par-ticular, respecte l’Ordenança deBarcelona.

0 Objectius

10

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

11

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

1.1 Estructura política de l’estat espanyolL’estat espanyol té una organització

territorial descentralitzada que incideix demanera important en la gestió energèticadel país atès el protagonisme i les compe-tències que corresponen a cada nivell del’administració.

En aquest sentit ens trobem ambtres nivells: Estatal, Autonòmic i Local.Cada una d’aquestes administracions técompetències legislatives i operatives d’a-plicació en el seu àmbit territorial.

En el cas de la ciutat de Barcelona,l’Ajuntament disposa d’una capacitatàmplia de reglamentar i incentivar políti-ques i accions en l’àmbit energètic, sem-pre que no entri en contradicció amb lalegislació de rang superior, és a dir, aescala autonòmica o nacional. Pel seucantó, la Generalitat de Catalunya (òrgande govern de la comunitat autònoma cata-lana) també disposa de capacitat legislati-va per a tot el territori català, sense entraren contradicció amb la reglamentacióespanyola. L’equilibri d’aquests nivellscompetencials no resulta sempre sufi-cientment clar i és causa de freqüentsconflictes.

De fet, tant l’Ajuntament deBarcelona com la Generalitat de Catalunyahan estat pioneres en la presa de mesuresrespecte a temes mediambientals, energè-tics i en general sostenibilistes. És peraixò que moltes de les iniciatives desen-volupades no estaven condicionades perfigures legals de rang superior i, a mesuraque aquestes han anat apareixent, hanhagut d’adaptar-se, encara que fins avuino han entrat en contradicció amb elscompromisos polítics locals i autonòmics.

L’existència d’un ampli i fort movi-ment associatiu ecologista, que va néixerals anys setanta a Barcelona i que haaconseguit un fort arrelament popular, haimpulsat als partits cap al compromísmediambiental en el qual els temes deproducció i eficiència energètica, i el des-envolupament de les energies renovablesadquireixen un paper rellevant.

1.2 Organismes responsables dela política energètica espanyolaVista l’organització administrativa de

l’estat espanyol, presentem aquest apartatdes de la triple escala territorial que lagestiona:

Estat espanyolLes competències generals sobre

energia de l’Estat central corresponen alMinisterio de Industria, Turismo yComercio. Dins d’aquest, a la SecretaríaGeneral de Energía, i dins d’aquesta, a laDirección General de Política Energética yMinas. Aquesta darrera assumeix compe-tències en l’elaboració de normes en matè-ria energètica, i propostes per a la conser-vació i estalvi d’energia, foment d’energiesrenovables i desenvolupament de novestecnologies de caràcter energètic.

Formen també part del Ministerio deIndustria, Turismo y Comercio laCorporación de Reservas Estratégicas(CORES), com a òrgan de gestió de pro-ductes petrolífers, la Comisión Nacionalde Energía y el Instituto para laDiversificación y Ahorro de la Energía(IDAE) dedicat al foment de l’eficiènciaenergètica i de les energies renovables.La consecució dels objectius que mar-quen el Plan de Acción 2005-2007 de laEstrategia de Ahorro y EficienciaEnergética para España y el Plan deEnergías Renovables 2005-2010, consti-tueixen actualment els dos grans eixosque orienten la seva activitat. A més,l’IDAE realitza accions de difusió, asses-sorament tècnic, desenvolupament i finan-çament de projectes d’innovació tecnolò-gica. L’execució de campanyes de forma-ció i sensibilització que contribueixin a laconstrucció d’un nou model energètic que,garantint la qualitat i la seguretat del sub-ministrament, promogui la competitivitatde les empreses espanyoles, basat en lasostenibilitat i el respecte mediambiental,constitueix, també, un objectiu estratègicde l’IDAE.

Hi ha altres ministeris que tenencompetències en temes energètics. ElMinisterio de Educación y Ciencia disposadel Centro de Investigaciones Energéticas,Medioambientales y Tecnológicas (CIE-MAT), dedicat a la investigació i desenvolu-pament de noves tecnologies energèti-

1 Context, precedents i dinàmiques dels actors

CatalunyaA Catalunya, el Departament de

Treball i Indústria és qui assumeix lescompetències autonòmiques en matèriaenergètica i és la Direcció Generald’Energia i Mines la responsable d’a-quests afers. Aquest organisme, planificales infraestructures energètiques i dissen-ya la política energètica que s’ha d’aplicara Catalunya elaborant estudis i la corres-ponent normativa.

Per al desenvolupament d’aquestesaccions disposa del Servei de RegulacióEnergètica i Minera, que assumeix elpaper jurídic i administratiu de les accionsdel Departament en aquest camp. Tambédisposa de l’Institut Català de l’Enegia(ICAEN) orientat cap al foment i desenvo-lupament de programes concrets des dela doble vessant de suport tècnic i de sen-sibilització social. L’eficiència energètica ila implementació de les energies renova-bles són els objectius prioritaris de lesaccions de l’ICAEN. La promoció d’ac-

cions de formació i investigació és tambéun dels seus àmbits d’acció prioritaris.

Entre les activitats de l’ICAEN tro-bem: el foment de l’ús racional de l’ener-gia i l’aprofitament dels recursos energè-tics renovables; l’impuls de la investigaciói el desenvolupament de noves tecnolo-gies energètiques; el suport a la formacióen matèria energètica; l’orientació alsusuaris en la modificació dels hàbits deconsum energètic i la promoció de la par-ticipació d’empreses i institucions catala-nes en programes energètics estatals iinternacionals. En aquest sentit l’ICAENelabora estudis, informes i recomanacionsd’aplicació de tecnologies energètiques,participa en programes d’investigació apli-cada de tecnologies energètiques, dónasuport a projectes d’energia renovables id’eficiència energètica a escala local ocomarcal, organitza programes de forma-ció i de reciclatge professional i du a termecampanyes i actuacions específiques diri-gides als usuaris.

12

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

ques, l’objectiu principal del qual és millo-rar la utilització dels recursos energètics,reduint el seu impacte en l’entorn i asses-sorar les administracions públiques en lesmatèries de la seva competència. ElInstituto de Ciencias de la Construcción“Eduardo Torroja” (IETcc), dins del CentroSuperior de Investigaciones Científicas,és el màxim exponent espanyol en elcamp de la investigació relacionada ambel sector de la construcció i edificació i ha

assumit la coordinació i el desenvolupa-ment del Codi Tècnic de l’Edificació. Pelseu cantó, el Ministerio de MedioAmbiente amb la Secretaría General parala Prevención de la Contaminación y delCambio Climático regula l’impactemediambiental de les activitats energèti-ques. També, en el marc energètic, hi tro-bem el Consejo de Seguridad Nuclearque depèn directament del Parlamentespanyol.

PARLAMENTOESPAÑOL

MINISTERIO DEMEDIO AMBIENTE

MINISTERIO DEINDÚSTRIA, TURISMO

Y COMERCIO

MINISTERIO DEEDUCACIÓN Y CIENCIA

CONSEJO DESEGURIDAD

NUCLEAR

CONSEJO SUPERIORDE INVESTIGACIONES

CIENTÍFICAS (CSIC)

CENTRO DE INVESTIGACIONESENERGÉTICAS, MEDIOAMBIENTA-LES Y TECNOLÓGICAS (CIEMAT)

DIRECCIÓN GENERALDE POLÍTICA

ENERGÉTICA Y MINAS

SECRETARIAGENERAL DE ENERGÍA

SECRETARIA GRAL. PARA LAPREVENCIÓN DE LA

CONTAMINACIÓN Y DEL CAMBIOCLIMÀTICO

CORPORACIÓN DE RESERVASESTRATÉGICAS DE PRODUC.

PETROLÍFERAS (CORES)

COMISION NACIONALDE LA ENERGÍA (CNE)

INSTITUTO PARA LADIVERSIFICACIÓN Y AHORRO

DE LA ENERGÍA (IDAE)

INSTITUTO DE CIENCIAS DE LACONSTRUCCIÓN EDUARDO

TORROJA (IETCC)

GOBIERNOESPAÑOL

Esquema d'organigrama en temes d'energia a l'Estat espanyol

13

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

També forma part d’aquestDepartament l’empresa pública EficiènciaEnergètica SA, orientada a l’explotaciópròpia o al lloguer de centrals de produc-

ció d’energia tèrmica i elèctrica amb siste-mes de generació conjunta o amb l’ús d’e-nergies renovables.

BarcelonaEn el cas de l’Ajuntament de

Barcelona, la Comissió Municipal deSostenibilitat, Serveis Urbans i MediAmbient és qui assumeix la responsabili-tat de la política energètica municipal.L’any 2002, es va crear l’Agència Locald’Energia de Barcelona com a organismeimpulsor de les accions municipals enmatèria d’energia.

L’Agència Local d’Energia deBarcelona és un Consorci en el que, junta-ment amb l’Ajuntament, hi participenl’IDAE com a representant estatal il’ICAEN com a representant autonòmic.Des de la vessant científica també hi sónintegrats la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB) i la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC)

L’Agència Local d’Energia deBarcelona té com a objectiu impulsaraccions per tal que la ciutat aconsegueixiuns nivells òptims en l’ús i la gestió delsrecursos energètics locals i en la promociód’una demanda d’energia de qualitat,racional i sostenible. En aquest sentit elseguiment dels compromisos ambientals ienergètics adquirits en l’àmbit local ambl’Agenda 21 de la ciutat i el Pla de Milloraenergètica de Barcelona, o els d’àmbitinternacional com Kyoto o Aalborg són

reptes permanents de l’Agència. Amb totaixò es vol contribuir al posicionamentnacional i internacional de la cuitat deBarcelona en els seus reptes energètics iambientals.

Més concretament, els objectius del’Agència són els següents: impulsaractuacions innovadores que fomentin lautilització d’energies renovables locals il’augment de l’eficiència energètica per aconduir la societat cap a la sostenibilitatenergètica; dur a terme realitzacionsexemplars d’aprofitament de recursoslocals i d’augment de l’eficiència energèti-ca en cada un dels principals sectors de laciutat, a fi d’obrir el camí a les actuacionsderivades que puguin realitzar-se poste-riorment en cada sector, seguint el modeldesenvolupat per l’Agència; oferir informa-ció, suport tècnic i assessorament en lagestió a aquells sectors municipals que elnecessitin pel seu treball en matèria ener-gètica; promoure el paper actiu de la ciu-tadania cap a un nou model energèticbasat en un millor coneixement dels ser-veis energètics, l’accés a la informaciósobre eficiència energètica i la pràcticaconscient de l’estalvi energètic; informar iassessorar en matèria energètica als ciu-tadans, als col·lectius, a las empreses i ales institucions que ho demanin.

GENERALITATDE CATALUNYA

DEPARTAMENT DETREBALL I INDÚSTRIA

DIRECCIÓ GENERALD’ENERGIA I MINES

SERVEI DE REGULACIÓENERGÈTICA I MINERA

INSTITUT CATALÀD’ENERGIA

EFICIÈNCIAENERGÈTICA

Esquema d'organigrama en temes d'energia a Catalunya

14

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Com ja s’ha comentat, el movimentassociatiu a Barcelona ha estat moltimportant, veurem algunes d’aquestesentitats, les més significatives en l’àmbitde l’energia i les fonts renovables:

"Barcelona Estalvia Energia"(Barcelona ahorra energía) (BEE) és unaplataforma cívica formada per grups eco-logistes, veïnals i sindicals: AccióEcologista, Federació d’Associacions deVeïns de Barcelona, CC.OO, Amics de laBici i d’altres. Va començar les sevesaccions el 1993 amb una moció que vapresentar a l’Ajuntament amb 28 propos-tes d’estalvi energètic i ecologia urbana;des de llavors, la BEE ha actuat com ainterlocutor social entre l’administració i laciutat per demandar i concretar diversesactuacions encaminades a aconseguir unmodel de ciutat ecològicament sostenible.Va ser com a resultat de les seves exigèn-cies que l’Ajuntament va elaborar unPrimer Programa d’actuacions mediam-bientals que incloïa compromisos genè-rics, el primer Programa Mediambientald’un Ajuntament a Espanya.

Barcelona Grup d’Energia Local,BARNAGEL, és una associació constituï-da el 1999 amb l’objectiu de dotarBarcelona d’una Agència local de l’ener-gia, per informar, sensibilitzar, assessorari assistir a la millora de l’eficiència energè-tica i l’ús d’energies renovables.

BARNAMIL va ser una campanyaorientada a la promoció de l’energia solar aBarcelona l’any 1997, sorgida de BEE.L’any 1999 es va constituir en entitat (forma-da per Acció Ecologista, APERCA, CEPA,

DEPANA, FAVB i Trèvol) per propiciar l’úsde l’energia solar en el parc construït, ja quel’ordenança ho exigia per als de nova cons-trucció. La difusió es va dur a terme basant-se en les entitats participants i amb una ofi-cina d’informació al ciutadà on es varen rea-litzar diverses activitats divulgatives i es vaplantejar un projecte pilot amb l’eslògan iobjectiu d’aconseguir els 1.000 m2 depanells solars tèrmics per a l’any 2000. Latrajectòria de BARNAMIL ha passat perdiferents períodes i la seva capacitat finan-cera ha estat una important limitació a laseva capacitat d’acció. Recentment es vaplantejar un nou eslògan: “diguem sí aKyoto” amb una visió més genèrica de laseva acció de sensibilització social. Enaquests moments la seva acció es trobamolt limitada per la falta de recursos i delcompromís inicial per part d’alguns delsseus membres inicials.

APERCA és una associació d’empre-ses especialitzades en les aplicacions deles energies renovables. Els seus objectiusbàsics són la difusió d’aquestes tecnolo-gies, l’assessorament i la informació a lespersones interessades en la seva utilitza-ció, i la promoció de la seva utilització.

FERCA és la Federació Catalanad’associacions d’Empreses instal·ladoresd’electricitat, lampisteria, climatització isimilars, amb quasi 8000 afiliats aCatalunya i 5000 a Barcelona. Les sevesaccions de formació i les iniciatives perdinamitzar i fer més eficaç i competitiu elsector, s’han orientat últimament cap a lestecnologies solars i estan facilitant la incor-poració dels seus associats al mercat solar.

AJUNTAMENTDE BARCELONA

COMISSIÓ MUNICIPAL DESOSTENIBILITAT, SERVEISURBANS I MEDI AMBIENT

AGÈNCIA D’ENERGIADE BARCELONA

CONSORCI FORMAT PER

AJUNTAMENTIDAE

ICAENEntitat Metropolitana de serveis hidràulics i tratament de residus

UABUPC

BEE

Plataforma CívicaBarcelona

Estalvia Energia

BARNAGEL

Barcelona Gruo d’Energia Local

APERCA

Associació de professionalsde les energíes renovables

de Catalunya

FERCA

Federació catalana d’associacions territorials d’empresaris instal·ladors

BARNAMIL

Programa de promoció de la energia solar

ASSOCIACIONS

Esquema d'organigrama en temes d'energia a Barcelona

15

1.3 Situació energètica a EspanyaLa situació energètica espanyola es

defineix per unes altes taxes de creixe-ment de la demanda energètica, una ele-vadíssima i creixent dependència energè-tica exterior que arriba ja al 80% (el 1990era del 66%), un incompliment manifestdels compromisos de Kyoto respecte a lesemissions de CO2 i la incapacitat delsdiversos acords, plans i normativa adop-tats per reduir la tendència.

Demanda energètica final i primàriaEl consum d’energia final i primària

segueix un creixement constant aEspanya, a l’entorn del 4% anual, fet queal llarg dels últims 20 anys ha comportatun increment del 100% tant en un cas comen l’altre. L’any 2004, el consum d’energiafinal a Espanya va ser de 105.000 Ktep iel d’energia primària de 142.000 Ktep. (el1990 va ser de 91.800 Ktep)

Podem observar també el gran pesque té el petroli com a font primària i elconsum dels seus derivats com a energiafinal. L’aposta espanyola pel gas naturales posa clarament de manifest en el granincrement que ha tingut el seu consum alllarg dels últims 20 anys.

La incorporació de fonts d’energiarenovables resulta cada cop més gran.Tanmateix, atès l’increment del consumd’energia primària, la contribució global deles fonts d’energia renovable presentauna estabilització entorn al 6%.

Consum d’energia final 2004

Productes petrolífers59,0%

160.000

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Carbó Carbó

1.973 1.975 1.980 1.985 1.986 1.995 2.000 1.973 1.975 1.980 1.985 1.986 1.995 2.000

Productes petrolífersPetrolí

GasGas

Electricitat

Origen: La energía en España 2004. Ministerio Indústria, Turismo y Comercio.

Nuclear

Hidràulica

Petroli49,9%

Gas16,1%

Gas17,3%

Nuclear11,6%

Electricitat19,0% Renovables

3,6%

Renovables4%

Hidràulica1,9%

Carbó2,3%

Carbó14,8%

Consum d’energia primària 2004

Evolució del consum d’energia final (unitat: ktep)

Evolució del consum d’energia primària (unitat: ktep)

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

16

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Per tipus de fonts renovables desti-nades a la generació d’electricitat, lahidràulica va arribar el 2004 al 12,7%(enfront al 16,7 % de l’any 2003), la eòlica,el 5,5% (enfront al 4,6 % de 2003), la bio-massa el 0,8% (enfront al 1,9 % de 2003)i la resta (biogàs, solar fotovoltaica i RU),el 0,72% (enfront al 0,3 % de 2003). Com

s’aprecia als gràfics, la generació elèctricaprocedent de fonts d’origen renovable pre-senta una tendència a l’alça, tot i que esprodueixen alts i baixos deguts al gran pesque assumeix la hidràulica i a les caracte-rístiques hidrològiques de cada any quepoden condicionar la generació d’energiaelèctrica d’origen hidràulic.

Estructura de la generació elèctrica a Espanya

Electricitat

Petroli (%)

Nuclear (%)

Renovables (%)

Carbó (%)

Gas natural (%)

Consum d’energia primària (ktep) Font: IDAE

Font: IDAE

Origen: Perfil ambiental de España 2004. Ministerio de Medio Ambiente

Origen: Perfil ambiental de España 2004. Ministerio de Medio Ambiente

2002 2003

2004

Gas natural13%

Carbó33%

Nuclear25%

Petroli12% Hidràulica

10,7%

biomassa0,7%

Eólica4%

Altres0,5%

Renovables15,9%

Gas natural15%

Carbó28,9%

Nuclear23,5%

Petroli9,1% Hidràulica

16,7%

biomassa1,9%

Eólica4,6%

Altres0,3%

Renovables23,5%

Gas natural19,4%

Carbó29,6%

Nuclear23,2%

Petroli8% Hidràulica

12,7%

biomassa0,8%

Eólica5,5%

Altres0,7%

Renovables19,7%

Consum anual d’energia primària distribuïda per tipus de font

17

Intensitat energètica final i primàriaEn els últims anys, el gran creixe-

ment econòmic espanyol s’ha sustentaten un increment del consum energèticextraordinari. Aquest fet es posa de mani-fest veient l’evolució de la Intensitat del’Energia Primària (IEP) que relaciona elgrau de consum d’energia del país amb elcreixement econòmic (PIB).

Ecoeficiència energèticaL’ecoeficiència energètica, entesa

com a relació entre l’activitat econòmica iels seus efectes ambientals negatius, ensmostra que la producció d’energia, acausa del creixement del seu consum, haportat a un increment pràcticamentparal·lel de les emissions de CO2.Comparant el creixement d’ambduesvariables amb el destacable creixementdel PIB veiem que existeix una forta vincu-lació entre elles, causa de greus conse-qüències per al medi ambient i la sosteni-bilitat. L’explicació consisteix en el fet queel creixement econòmic s’ha produït acosta d’un consum cada cop més grand’energia i de l’increment de les emissionsde CO2 associades a aquest consum,sense que les energies netes ni la millorade l’eficiència energètica en tots els sec-tors hagin millorat el comportamentmediambiental del país.

Les energies renovablesL’any 1998, quan es va elaborar el

Plan de Fomento de las EnergíasRenovables en España 2000-2010, lacontribució de les fonts renovables repre-sentava el 6,3 % del consum total d’ener-gia a Espanya. En aquell moment, el Planva establir com a objectiu aconseguir el2010 el 12% del consum total.

El balanç sobre l’evolució del Planrealitzat per l’IDAE el 2005 va posar demanifest el creixement insuficient peraconseguir els objectius, ja que en 4 anystan sols s’havia aconseguit el 28,4% del’objectiu global d’increment, amb gransdisparitats segons les àrees, tal i com espot apreciar en el quadre adjunt.

L’energia eòlica és la que presentaun major creixement amb un gran desen-volupament de tecnologies nacionals, quetambé evolucionen bé en les àrees de bio-carburants i biogàs. En contraposició, l’e-nergia mini hidràulica no ha aconseguitsuperar les dificultats administratives quen’impedeixen el desenvolupament.

En referència a l’energia solar, jasigui tèrmica o fotovoltaica, tampoc esdesenvolupa segons el previst en el Plan.S’estima que l’any 2004, la superfície totalde captadors solars tèrmics instal·lats aEspanya era d’uns 450.000 m2.

Intensitat energètica (energia final/PIB)

Ecoeficiència en el sector energètic

Evolució de dades energètiques a Espanya (1994-2004)

Origen: La energía en España 2004. Ministerio Industria, Turismo y Comercio.

180

170

160

140

140

1.980 1.990

Consum d’energia primàriaPIBEmissions de CO2 energètiques

Minihidràulica: 192Hidràulica: 60Eòlica: 1.680

Biomasa: 6.000Biocarburants: 500

Biogàs: 150Solar fotovoltaica: 17Solar termoelèc.: 180Solar tèrmica BT: 309

Residus sòlids: 436Total: 9.524

Font: IDAE, INE

2.000

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

18

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Situació energètica a CatalunyaCatalunya representa el 15,8% de la

població espanyola implantada en un terri-tori que ocupa una superfície del 6,3% detot el territori espanyol. La densitat ésdoncs molt més elevada que la mitjanaespanyola i aquest fet incideix de maneraclara en la situació energètica. Pel que faal PIB, aporta el 18,8%.

El consum d’energia final de l’any2003 va ser de 15.237 ktep, consum queva comportar un consum d’energia primà-ria de 25.954,5 ktep. Amb aquestes xifresde consum i els habitants reals, tenim unconsum d’energia per càpita de 3,9tep/habitant (3,1 el 1995 i 3,5 el 1997),

molt similar a l’europeu i lluny de l’espa-nyol que se situa en el 3,24 tep/habitant

Pel que fa a les fonts energètiques,com passa a la resta de l’estat, el petroliocupa el primer lloc. Dos aspectes dife-rencials se’ns presenten en aquest camprespecte a Espanya: la ja llunyana apostacatalana pel gas natural li dóna una posi-ció preponderant i, com a font primària pera la producció elèctrica, l’energia nuclearocupa també un lloc important per la granpotència instal·lada a Catalunya.L’impacte de les energies renovablesactualment en servei resulta realmentanecdòtic en el volum total de producció iconsum.

Consum d’energia final a Catalunyaper fonts energètiques el 2003

Producció d’energia elèctrica a Catalunya el 2003

Consum d’energia primària a Catalunyaper fonts energètiques el 2003

Productes petrolífers51,7%

Cogeneració14,5%

Hidràulica13,3%

Renovables1,2%

Altres1,7%

Tèrmica4,8%

C Combinat8,7%

Nuclear55,8%

Petroli48,1%

Gas natural23%

Gas natural21,9%

Electricitat24%

Nuclear24,7%

Renovables0,8%

Renovables3,2%

Carbó0,5% Altres

2,1%

Origen: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Origen: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

19

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

L’energia solarLa localització geogràfica de

Catalunya, centrada entre els paral·lels40 i 45º N i entre els meridians 0 i 5º E, liofereix una irradiació solar diària moltimportant, i li dóna un gran potencial d’a-profitament de l’energia solar. El mapaadjunt, de la mitjana anual d’irradiaciódiària, ens mostra una distribució de lairradiació amb valors a l’entorn dels 15Mj/m2, que en zones de muntanya esredueixen a menys de 14 i en les planescentrals poden superar els 16 Mj/m2. Laciutat de Barcelona, dins d’aquest con-text es troba en la mitjana territorial al’entorn dels 15 Mj/m2.

L’aprofitament d’aquest capital ener-gètic es troba molt per sota de les sevespossibilitats, s’estima que a finals de2004, la superfície instal·lada d’energiasolar tèrmica a Catalunya era tan solsd’uns 62.000 m2 de captadors tèrmics.Des de llavors s’ha produït un gran creixe-ment de l’energia solar tèrmica, en bonapart com a resultat de l’entrada en vigor demoltes ordenances solars que han estataprovades per diversos ajuntaments. Afinals de 2004, les ordenances en vigor aCatalunya eren 29 i afectaven a més de lameitat de la població total.

La situació actual del mercat pre-senta un gran increment de l’activitat, tanten el nombre d’instal·lacions que es realit-zen com en el nombre d’empreses delsector. De fet, fa ja 10 anys que es vacrear l’Associació de professionals de lesenergies renovables de Catalunya (APER-CA), una entitat que està jugant un paperimportant en la implantació de l’energiasolar ja sigui amb la formació i l’assesso-rament als professionals, ja sigui col·labo-rant amb les administracions per ajustarplantejaments a la realitat social i tècnicadel país. Des d’APERCA s’estima que lainstal·lació de captadors solars tèrmics espot situar en els 25.000 m2 l’any aCatalunya.

De fet aquesta dada es veurà pròxi-mament incrementada amb l’aprovació ientrada en vigor, aquest any 2006, delDecret de ecoeficiència als edificis de laGeneralitat de Catalunya que exigeix lainstal·lació d’un sistema de producció d’ai-gua calenta sanitària amb energia solartèrmica a tots els edificis de nova cons-trucció a Catalunya amb un consum d’ai-gua calenta sanitària superior als 50 l/diaa 60º C. La també recent aprovació ientrada en vigor del Código Técnico de la

Edificación redunda en aquesta exigènciaa tot el territori espanyol.

Si ens referim a l’energia solar foto-voltaica, s’estima que a finals de 2004 hihavia una potència total instal·lada d’uns3.500 kWp, amb 2.500 kWp eninstal·lacions connectades a la xarxaelèctrica i 1.000 kWp en instal·lacionsaïllades. Fins l’any 2000, les úniques ins-tal·lacions que es realitzaven tenien coma objectiu l’electrificació rural en llocssense accés a la xarxa elèctrica. Va ser acomençaments del nou mil·lenni quan esvaren començar a construir instal·lacionsconnectades a la xarxa elèctrica com aconseqüència de les ajudes econòmi-ques que permet la nova legislació i aalguns projectes internacionals. S’ha pro-duït també en aquest camp un canvi sig-nificatiu en la potència que s’estàinstal·lant anualment, que es pot situar al’entorn de los 2.000 kWp anuals.

Situació energètica a la ciutat de BarcelonaLa ciutat de Barcelona presenta una

situació geogràfica enquadrada per lesvalls dels rius Llobregat al Sud i Besòs alNord i tancada a l’Est per la serra deCollserola amb el seu punt més elevat, enel Tibidabo, a 512 m. El quadre queda tan-cat pel mar Mediterrani a l’Oest.

Té un clima mediterrani sec, ambuna pluviometria entre 550 i 600 mm

Mapa d’irradiació global diària, mitjana anual(MJ/m2)

Orígen: Atlas de radiació solar a Catalunya. Edició 2001. Institut Català d’Energia

20

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

anuals, una temperatura mitjana anual de16,5º C amb una mitjana mínima de 11ºCi una mitjana màxima de 21º C. La humitatrelativa mitjana se situa entre el 60 i el70%. La mitjana anual d’irradiació diàriaés de 15 Mj/m2. L’efecte de microclimaurbà es manifesta en un clar increment deles temperatures de la ciutat respecte alseu entorn rural d’entre 2 i 5ºC. Com éscaracterístic del clima mediterrani, hi hallargs períodes sense pluges i aquestes esconcentren a la tardor i a la primaveraamb freqüents pluges torrencials de granintensitat.

Segons dades de 1999, el consumtotal d’energia final a la ciutat era de 50,78Pj i la primària 92,5 Pj. En el quadresegüent podem apreciar la distribució d’a-quests consums segons les fonts, hi des-taca el gran pes que assumeix l’energiaelèctrica en el consum final. Aquest fet elpodem atribuir al gran pes que representael sector terciari a la ciutat i al progressiudescens de l’activitat industrial.

Aquesta electricitat es subministraessencialment en baixa tensió (el 74%) el50% per a ús terciari i industrial, i el 24%per a ús domèstic. Pel que fa al gas, un70% del seu consum se subministra per ausos residencials i la resta al sector tercia-ri i industrial. Veiem que el sector residen-cial cobreix la seva demanda tèrmica(calefacció i aigua calenta sanitària)essencialment amb gas natural i que elsector terciari ho fa amb electricitat.

Atès que el major ús energètic de laciutat és elèctric, les fonts primàries escorresponen amb les catalanes basant-seessencialment en la nuclear i el gas natu-ral. Com hem vist les energies renovablesresultaven insignificants l’any 1999, ambnomés un 1%, si no tenim en compte laproducció hidràulica vinculada a les granspreses i pantans existents a Catalunya.

El consum energètic de Barcelonasegueix creixent com a la restad’Espanya, les dades de la dècada delsanys noranta ens ho mostren clarament.

Creixement del consum a Barcelona 1990-1999

Electricitat 26,36% 2,36%Gas Natural 39,78% 3,40%Derivats petroli 17,01% 1,59%

Total energia final 23,11% 2,10%

Consum d’energia final a Barcelonaper fonts energètiques el 1999

Consum d’energia final a Barcelonaper sectors el 1999

Consum d’energia primària a Barcelonaper fonts energètiques el 1999

Petroli 31%

Electricitat 41%

GLP 3%

Gas Natural 25%

Domèstic 30%

Transport 33%

Comercial/Industrial 25%

Carbó 1%

Nuclear 49%

Gas Natural 23%

GLP 4%

Petroli 18%

Hidràulica 4%

Renovable 1%

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

21

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

La intensitat energètica final deBarcelona el 1999 era de 1264 Kj/€ ambuna certa tendència a la baixa. Es tractad’una intensitat energètica realment baixasi la comparem amb l’espanyola ja que elsector industrial té poc pes a la ciutat.

L’energia consumida per habitantsegueix un creixement important any rereany com passa en l’àmbit estatal. Vegem lasèrie de la dècada dels anys noranta quanes passa dels 25.000 Mj l’any 1990 fins als34.000 Mj l’any 1999, la qual cosa represen-ta un increment de consum del 37,5%.

1.4 Política energètica espanyola

Recentment s’ha aprovat a Espanyael Plan de Acción 2005-2007 de Ahorro yEficiencia Energética amb tres objectiusessencials: estalvi d’energia, reducció d’e-missions tant de contaminants com deGEI i millora de la competitivitat de laindústria espanyola.

Amb l’objectiu de desvincular el con-sum energètic i les emissions de CO2 res-pecte al PIB, es planteja l’adopció demesures apropiades d’eficiència energèti-ca i el foment de l’increment de la propor-ció de les fonts d’energia renovables en laproducció energètica, disminuint així ladependència dels productes petrolífers.

Un dels aspectes claus de la políti-ca energètica nacional és el desenvolu-pament de les fonts renovables d’ener-gia. En aquest sentit, existeix un sistemade primes a la producció d’electricitatamb fonts renovables, que en el cas del’energia eòlica ha produït un espectacu-lar creixement, essent Espanya, enaquests moments, el segon país del mónpel que fa a la implantació de l’energiaeòlica.

Les modificacions introduïdes en elrègim de primes reflectit en el RealDecreto 436/2004, de 12 de març, pel quals’estableix la metodologia per a l’actualit-zació i sistematització del règim jurídic ieconòmic de l’activitat de producció d’e-nergia elèctrica en règim especial, contri-bueixen al desenvolupament de l’energiasolar tant fotovoltaica com termoelèctrica.

El compromís de KyotoDins del Protocol de Kyoto, la Unió

Europea va prendre el compromís dereduir, per al període 2008-2012, lesseves emissions de gasos d’efecte hiver-nacle en un 8% en relació als nivells de1990. El repartiment intern europeu vaatribuir a Espanya la segona quota mésgenerosa, amb el compromís espanyol deno augmentar les seves emissions degasos d’efecte hivernacle per sobre del15% sobre els nivells de 1990. Les raonsque justifiquen aquesta permissivitat enl’increment de les emissions espanyoleses fonamenten en el nivell econòmicespanyol d’aquell moment respecte aEuropa, que estava 22 punts per sota. Sitenim en compte que el global de la Unióeuropea havia de reduir les seves emis-sions en un 8%, el 15% resulta raonableper tal d’igualar les economies i les emis-sions.

Les emissions de gasos d’efectehivernacle han augmentat a Espanya un52,88% l’any 2005 respecte a 1990. Elconsum d’energia primària va augmentarel 2005 un 3% respecte a les emissions de2004, però el consum de combustiblesfòssils (carbó, petroli i gas natural) va créi-xer un 5,26%, i així les emissions de CO2

per usos energètics varen créixer un4,75% el 2005.

El major responsable del conjunt deles emissions és el sector energètic, jaque el 2005 va representar el 78,4% deltotal, amb un augment del 61,5% respec-te a 1990. La generació d’electricitat

Evolució de la intensitat energètica final de Barcelona

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

Evolució de l’energia consumida per habitant a Barcelona

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

22

representa el 30,5% i el transport, el 28%.La resta correspon a consums de la indús-tria (22%) i d’altres usos menors entre elsqual trobem els residencials (6% en cale-facció i aigua calenta sanitària).

L’augment d’emissions GEI aEspanya és molt superior a la de la restadels països europeus i el nostre sistemaenergètic ha perdut eficiència, necessitamés energia per produir la mateixa unitatde PIB. El 2005, les emissions espanyolesper habitant varen ser de 10 tones de CO2

equivalent. Com veurem, al llarg dels últims

anys, s’han plantejat polítiques i accionsencaminades a frenar les emissions i aminimitzar l’impacte d’Espanya en el canviclimàtic, sense perjudicar la competitivitat,l’ocupació i la cohesió social. Fins aquestmoment aquestes mesures s’han mostratineficaces a tenor del creixement sostin-gut de les emissions i no sembla que per-metin aconseguir un estalvi energètic; enel millor dels casos podria incidir en lareducció del creixement del consum.

Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya 2004-2012Un nou pas cap a la millora del sis-

tema energètic espanyol ha estat l’elabo-ració de la Estrategia 2004-2012. Basadaen el desenvolupament tecnològic i l’apli-cació d’iniciatives públiques i privadesamb l’objectiu de definir el marc energèticespanyol en la recerca de la reducció en elconsum d’energia i de la intensitat energè-tica.

Per a una economia com l’espanyo-la, caracteritzada per un elevat potencialde creixement i l’elevada dependència deles importacions d’energia, les avantatgesde la reducció de la intensitat energèticaes multipliquen. Les mesures proposadesen l’Estrategia proporcionaran beneficisdirectes per estalvi de recursos energèticsi limitació de la dependència exterior, iindirectes, entre altres, per milloresmediambientals.

El conjunt de mesures recollides al’Estrategia suposa una reducció de laintensitat energètica primària del 7,2% icomporta una inversió associada de24.098 M€. Així, l’aplicació d’aquestesmesures comportarà un estalvi anual enenergia final de 9.782 ktep i de 15.574ktep d’energia primària. L’estalvi acumulatdurant el període d’execució del’Estrategia (2004- 2012) arriba als 41.989ktep en energia final i als 69.950 ktep enenergia primària. Pel que fa a les emis-sions de CO2, el conjunt de mesures supo-sarà una reducció en les emissions anualsde 42 Mt de CO2 i una reducció acumula-da durant el període 2004- 2012 de 190milions de tones de CO2.

La major inversió associada i elmajor cost associat corresponen a l’edifi-cació, sector que absorbeix més de lameitat dels valors totals d’ambdues varia-bles.

Plan de Acción 2005-2007El Plan de Acción 2005-2007 pretén

concretar les mesures i instruments d’apli-cació de l’Estrategia de Ahorro y EficienciaEnergética en España 2004-2012, esta-blint les responsabilitats i línies decol·laboració entre les diferents adminis-tracions (estatal, autonòmica i local), pla-nificant la posta en marxa de les mesuresconcretes i establint les prioritats i les for-mes de finançament.

Els objectiu sectorials queden resu-mits en el quadre adjunt:

Evolució de les emissions de GEI a Espanya

Origen: Las emisiones de gases de efecto invernadero en España (1990-2005)José Santamarta y Joaquín Nieto

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Any base (100%)

Màxim permès Kioto (115%)

Emissions brutes CO2 eq. (1990-2005) (152,88%)

23

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Si ens referim específicament alsector de l’edificació, el Plan es refereix ales instal·lacions fixes en els edificis, és adir, a les instal·lacions tèrmiques (calefac-ció, climatització i aigua calenta sanitària)i a les d’il·luminació interior.

El Plan es planteja que tots els edifi-cis de nova construcció compleixin unsrequisits mínims d’eficiència energètica aintroduir en la fase de disseny i que hanestat regulats en la recent publicació del

Código Técnico de la Edificación, queincorpora la transposició i el desenvolupa-ment de la Directiva 2002/91/CE deEficiencia Energética de los Edificios.

En relació amb l’usuari, el Plan pre-tén establir procediments de certificacióque proporcionin al futur comprador ousuari informació fiable sobre l’eficiènciaenergètica de l’edifici i que aquesta liresulti útil per a la seva decisió de comprao lloguer.

Resum dels objectius sectorials

Mesures del sector de l’edificació

Origen: Plan de Acción 2005-2007. Ministerio de Indústria. IDAE

Origen: Perfil ambiental de España 2004. Ministerio de Medio Ambiente.

Indústria 34.340 48.840 3,0% 46.489 2.351 2,6%Transport 32.272 52.805 4,2% 48.016 4.789 3,4%Edificació 14.491 23.584 4,1% 21.811 1.773 3,5%Serveis públics 591 808 2,6% 654 154 0,8%Equipaments (res. i ofimàtica) 3.462 4.687 2,6% 4.287 409 1,8%Agricultura 4.089 4.920 1,6% 4.572 348 0,9%Transformació de l’energia 125.175 180.673 3,1% 162.866 1.494 2,2%

Total E4 214.420 316.317 3,3% 288.686 11.318 2,5%

1. Rehabilitació de l’envolvent tèrmica dels edificis existents 1.116.774 73.060 127 199 348 544

2. Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents 1.553.411 101.625 224 350 585 913

3. Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació interior dels edificis existents 624.804 40.875 491 765 1.328 2.069

4. Mesures normatives per a la transposició de la Directiva 2002/91/CE d’Eficiència Energètica en Edificis 1.542 861 191 191 463 463

TOTAL 3.296.531 216.421 1.033 1.505 2.724 3.989

Con

sum

Any

200

0 (k

tep)

Mesures

2007 20072005-07 2005-07

Inve

rsió

(mile

rs d

’€)

Rec

olza

men

tpú

blic

(mile

rs d

’€) Estalvi

d’energia primària(ktep)

Emissions estalviades

de CO2

(ktepCO2)

Esc

enar

i bas

e 20

12 (

ktep

)

Cre

ixem

ent

esce

nari

base

201

2/20

000

(% v

ar.

inte

ranu

al)

Cre

ixem

ent

esce

nari

efic

iènc

ia 2

012/

2000

0 (%

var

. in

tera

nual

)

Esc

enar

i d’e

ficiè

ncia

20

12 (

ktep

)

Obj

ectiu

d’e

stal

vi id

en-

tific

at (

ktep

)

24

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Veiem com l’energia eòlica arriba aunes cotes realment importants amb incre-ments superiores al 10% i amb una pro-ducció significativa en nombres absoluts.En el cas de la solar, tèrmica i fotovoltaica,

a pesar del seu baix impacte relatiu res-pecte al total, també es proposen incre-ments molt significatius en relació a laseva situació actual, amb creixements del’ordre del 500%.

Plan de Energías Renovables 2005-2010 (PER)El Plan de Energías Renovables

2005-2010 es va llançar amb l’objectiu demantenir el compromís establert en elPlan de 1999 que s’estava manifestantclarament insuficient per aconseguir cobriramb fonts renovables un mínim del 12%del consum total d’energia el 2010.

El quadre adjunt ens mostra unacomparació entre la situació real de 2004 iels objectius d’aquest Plan. Veiem comamb aquest escenari es pretén aconseguiruna contribució de les fonts renovables del12,1% del consum d’energia primària el2010, una producció elèctrica del 30,3%del consum brut d’electricitat i un consumde biocarburants del 5,83% sobre el con-sum de gasolina i gasoil per al transport.

Pot

ènci

a(M

W)

SITUACIÓ A 2004 SITUACIÓ A 2010

Pro

ducc

ió(G

Wh)

Pro

ducc

ió e

n te

rmes

d’en

ergi

a pr

imàr

ia (

ktep

)

Pot

ènci

a(M

W)

Pro

ducc

ió(G

Wh)

Pro

ducc

ió e

n te

rmes

d’en

ergi

a pr

imàr

ia (

ktep

)

GENERACIÓ D’ELECTRICITATHidràulica (>50 MW) 13.521 25.014 1.979 13.521 25.014 1.979Hidràulica (Entre 10 i 50 MW) 2.897 5.794 498 3.257 6.480 557Hidràulica (<10 MW) 1.739 5.421 466 2.199 6.692 575Biomasa 344 2.193 680 2.039 14.015 5.138Centrals biomassa 344 2.193 680 1.317 8.980 3.586Co-combustió 0 0 0 722 5.036 1.552Residus urbans 189 1.223 395 189 1.223 395Eòlica 8.155 19.571 1.683 20.155 45.511 3.914Solar fotovoltaica 37 56 5 400 609 52Biogàs 141 825 267 235 1.417 455Solar termoelèctrica - - - 500 1.298 509Total àrees elèctriques 28.032 60.096 5.973 42.949 102.259 13.574

USOS TÈRMICSBiomassa 3.487 4.070Solar tèrmica de baixa obertura 700.805 m2 51 4.900.805 m2 376Total àrees tèrmiques 3.538 4.445

BIOCARBURANTS (TRANSPORT)Total biocarburants 228 2.200

TOTAL ENERGIES RENOVABLES 9.739 20.200CONSUM D’ENERGIA PRIMÀRIA 141.567 167.100Energies renovables/primaria (%) 6,9% 12,1%

Origen: Perfil ambiental de España 2004. Ministerio de Medio Ambiente.

25

Política energètica de la Generalitat de CatalunyaEl mes d’octubre de 2005, la

Generalitat va aprovar el “Pla de l’Energiade Catalunya 2006.2015” amb l’objectiud’actualitzar i renovar el Pla en vigor, apro-vat l’any 2000 “Pla de l’energia aCatalunya en l’horitzó de l’any 2010” elqual havia quedat obsolet en les seveshipòtesis de partida, per l’incomplimentdels seus objectius i per nous compromi-sos energètics nacionals i internacionals.

Aquest nou Pla defineix un modelenergètic a aconseguir que optimitzi elsusos de l’energia, que garanteixi el submi-nistrament suficient i de qualitat, i quegaranteixi la viabilitat del sistema, perme-tent el desenvolupament de la societat i lapreservació de l’entorn. Per al seu desen-volupament planteja cinc línies prioritàries:conscienciació social en temes energè-tics; foment de l’estalvi i eficiència energè-tica; impuls de les energies renovables;desenvolupament d’infraestructures ener-gètiques; i suport a la investigació i inno-vació tecnològica.

Com a objectiu quantitatiu es propo-sa un estalvi d’energia final del 10,6% res-pecte a l’escenari tendencial, la qual cosarepresenta una reducció de la intensitatenergètica del 1,74%. És a dir que ambl’estratègia d’eficiència energètica, de les20.105,5 Ktep previstes de consum el2015, es van reduir 2.137,8 Ktep/any, deles quals un 20,9% serà d’energia elèctrica.

També es pretén donar un granimpuls a les energies renovables, multipli-cant per quatre els valors de 2003, passantdels 736,6 Ktep d’aquell any als 2.949 Ktepper al 2015. Això significarà passar del2,9% de contribució de les energies reno-vables en la producció d’energia primària,de 2003, al 9,5% per al 2015.

Per aconseguir aquests objectius espreveu un increment progressiu de totesles fonts d’energia renovable. En el cas del’energia solar tèrmica, es preveu arribarals 1.250.000 m2 l’any 2015. D’aquests,850.000 m2 seran en el sector residencialja que s’estima que es construiran uns500.000 habitatges durant aquest períodeen les quals serà obligatòria la instal·lacióde captadors per cobrir part de les deman-des d’aigua calenta sanitària. 280.000 m2

s’atribueixen a la demanda d’ACS del sec-tor terciari, especialment en hotels i encentres sanitaris i esportius. Tot això escompleta amb uns 30.000 m2 incorporatspel sector industrial.

En referència a les instal·lacionsfotovoltaiques, el “Pla de l’energia deCatalunya 2006-2015” preveu arribar als100 MWp instal·lats l’any 2015. Aquestesprevisions es basen en la bona acceptaciósocial d’aquesta tecnologia, fet que en faaconsellable l’ús com a exemple sosteni-bilista, i en les exigències del CódigoTécnico de la Edificación per a edificisdocents, esportius, comercials, turístics iculturals, on s’espera arribar als 25.000KWp el 2015. S’espera també que ambels incentius econòmics de les tarifes pera la integració en la xarxa elèctrica sorgi-ran iniciatives comercials econòmicamentrendibles per a la creació de parcs solarsfins aconseguir els 47.000 KWp l’any2015. Una contribució del sector residen-cial de 13.000 KWp i de 10.000 del sectorindustrial complementen aquestes expec-tatives per a l’any 2015. La potència ins-tal·lada de les instal·lacions autònomes esconsidera que serà baixa i molt vinculadaa necessitats de subministrament per ahabitatges allunyats de la xarxa elèctrica,amb una estimació d’uns 5.000 KWp per al2015.

Origen: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Previsió de superfície de captadors tèrmicsinstal·lats fins al 2015 a Catalunya

Origen: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Connectada a la xarxa

Aïllada

Previsió d’instal·lacions fotovoltaiques fins al 2015 a Catalunya

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

26

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Per al desenvolupament de lesaccions i per arribar als resultats anunciats,s’estableix també un pla d’inversions que es

xifra en 9.955,6 M€ amb recursos públics iprivats. El quadre adjunt ens presenta unasíntesis d’aquestes inversions.

Política energètica de l’Ajuntament de BarcelonaMalgrat les dificultats que comporta

l’establiment i el seguiment d’una autènti-ca política energètica des d’un àmbit local,atesos els condicionants nacionals i inter-nacionals fora del seu abast, l’Ajuntamentde Barcelona va aprovar el 2002, el “Plade Millora Energètica de Barcelona”PMEB, amb l’objectiu de reduir la contami-nació atmosfèrica i incrementar el pes deles energies renovables. Per aconseguiraquest objectiu, l’Ajuntament es plantejaaconseguir una reducció del consumenergètic tot mantenint l’activitat producti-va, la mobilitat i el confort, i incrementarl’ús d’energies netes i renovables.

Des de l’adveniment de la democrà-cia a Espanya, l’alcalde de Barcelonasempre ha pertanyut al Partit delsSocialistes de Catalunya. Aquest lideratgesocialista ha estat possible gràcies a pac-tes municipals amb Iniciativa-Verds i ambEsquerra Republicana de Catalunya. Elprograma ecologista d’Iniciativa-Verds hatingut un paper important al llarg de totsaquests anys, especialment en la legisla-tura de 1995 a 1999 en què un pacte ambpartits ecologistes va portar a regidor deCiutat Sostenible de l’Ajuntament al líderde Verds-Alternativa Verda, Pep Puig, queva donar un gran impuls al compromíssostenibilista de la ciutat.

Una llarga trajectòriaEl compromís mediambiental de

l’Ajuntament de Barcelona no es presentacom una iniciativa aïllada sinó que respona una llarga trajectòria municipal quepodem considerar que s’inicia amb la par-ticipació municipal en la Conferència deNacions Unides per al Medi Ambient i elDesenvolupament o Cumbre de la Tierrade Río de Janeiro l’any 1992.

Donant resposta al repte municipalsorgit a la Cumbre de la Tierra,l’Ajuntament va participar activament en laI Conferència Europea sobre ciutats sos-tenibles d’Aalborg, el maig de 1994, d’onva sorgir la Carta de ciutats europees capa la sostenibilitat o Carta d’Aalborg, a laqual Barcelona s’adherí, amb el compro-mís de tirar endavant els processos del’Agenda 21 Local. Barcelona va tenirtambé un paper impulsor de la IIConferència Europea sobre ciutats soste-nibles, celebrada a Lisboa l’octubre de1996 d’on va sorgir el Pla d’acció deLisboa: del paper a la pràctica.

Ja l’any 1998 l’Ajuntament va crearel Consell Municipal del Medi Ambient i laSostenibilitat. Aquest Consell Municipal vaser l’encarregat de l’elaboració i la coordi-nació del procés de participació ciutadanaque, junt amb la labor de 13 grups de tre-ball en els quals hi participaren més de100 entitats al llarg de 3 anys, va conduirel Pla d’acció de l’Agenda 21 deBarcelona l’any 2002. Una conseqüència

Inversions estimades Recursos públics(2006-2015) (2006-2015)

Projectes energies renovables 5.139,9 M€ 105,5 M€Projectes eficiència energètica 4.320,0 M€ 1.079,0 M€Desplaçaments línies elèctricas 300,0 M€ 200,0 M€Electrificació rural i gasificació 195,7 M€ 80,0 M€

TOTAL 9.955,6 M€ 1.464,5 M€

Origen: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Inversions previstes en el Pla de l'energia de Catalunya

27

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

natural d’aquest Pla i de la voluntat muni-cipal d’implicar la societat civil va ser lapresentació i la firma del Compromís ciu-tadà per a la sostenibilitat. Un documentque compromet tots els signants a treba-llar entre 2002 i 2012 en la consecució de10 objectius sostenibilistes en el seu àmbitd’acció propi. A hores d’ara compta ambmés de 350 entitats, empreses i institu-cions adherides al Compromís ciutadàque tenen dret a lluir al costat del seu logopropi el de l’Agenda 21 de Barcelona

L’any 2002 també es va reconèixeren l’àmbit internacional el compromís dela ciutat per les seves iniciatives públiquesi instruments legals a favor de les energiesrenovables, amb la concessió del premiClimate Star 2002 per part deKlimabündnis, amb el suport de laComissió Europea i d’Eurocities.

Al llarg de tots aquests anys i vinculata totes aquestes accions, l’Ajuntament eraconscient que, per a la ciutat de Barcelona,l’energia solar és la font renovable mésimportant de què disposem. Es varen ferdiversos intents per introduir-la com la cam-panya BarnaMil, orientada a sensibilitzar lapoblació de la necessitat d’assumir com-promisos que incideixin en la disminució degasos d’efecte hivernacle o les subven-cions de la Campanya per a la millora delpaisatge urbà que va incorporar lesinstal·lacions d’energia solar. Lamenta-blement aquestes accions varen tenir pocaincidència en l’increment dels m2 instal·latsde captadors solars tèrmics de la ciutat.

Per fer front a aquestes dificultats, jael 1999, es va optar per una aposta impor-tant i pionera a tota Europa, l’aprovació del’Ordenança solar que exigeix la incorpo-ració de l’energia solar tèrmica als edificisde nova construcció i de gran rehabilita-ció. Després d’unes petites reticències dela part dels promotors immobiliaris, laseva entrada en vigor es va realitzar ambtota normalitat i va representar un canvi

exponencial en la superfície de captadorstèrmics instal·lada cada any. Alguns exem-ples amb èxit realitzats pel PatronatMunicipal de l’Habitatge de Barcelonavaren demostrar l’efectivitat i utilitat d’a-questa norma i la seva experiència es vaestendre ràpidament a d’altres municipis iha servit de referència per al Decret d’eco-eficiència català i per al Código Técnicoestatal, a fi d’imposar aquesta mateixaexigència.

El 2002, es va aprovar el PMEB comun pas més d’aquest compromís, que enmatèria d’energies renovables ja tenia unprecedent en l’aprovació de l’OrdenançaSolar Tèrmica de 1999.

El “Pla de Millora Energètica de Barcelona” PMEBEl Pla de Millora Energètica de

Barcelona (PMEB) és el marc genèric ons’engloben les actuacions que s’han dedur a terme en matèria de política energè-tica i el seu impacte ambiental a la ciutat.El PMEB, vigent fins al 2010, es plantejacom a objectiu millorar l’eficiència energè-tica per tal d’augmentar l’ús de les ener-gies renovables i per reduir les emissionsde gasos d’efecte hivernacle a la ciutat deBarcelona.

El PMEB conté una profunda diag-nosi energètica de la ciutat i, a nivell ope-ratiu, estableix un Pla d’Acció que integra58 projectes amb diferents àmbits d’acció:normatives, millores en l’eficiència i l’estal-vi energètics, promoció de les energiesrenovables, projectes d’informació, forma-ció i sensibilització o la creació del’Agència d’Energia de Barcelona com ainstrument de seguiment del propi PMEB.

Panell informatiu d’una central solar tèrmica

28

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

L’efecte de la implementació d’aquestsprojectes resulta variable en funció delsdiversos escenaris possibles que el docu-ment planteja, encara que s’estima unestalvi energètic mitjà entre els diferentssectors, a l’entorn del 4%.

Un aspecte que es comptabilitzaamb precisió en qualsevol escenari ésl’objectiu d’aportació de les energies reno-vables, el qual es quantifica en aconseguiruna generació elèctrica amb tecnologiafotovoltaica de 58.000 Gj/any amb unapotència instal·lada de 14,14 MW, unaimplantació de 96.300 m2 de captadorssolars tèrmics que generen l’equivalent de280.000 Gj/any i la generació elèctricaamb biogàs de 341.800 Gj/any. Si es com-plissin aquestes estimacions, Barcelonaseria una de las ciutats amb major aprofi-tament de l’energia solar.

Amb l’objectiu de fer un seguimentperiòdic de l’evolució energètica de la ciu-tat, l’Agència ha posat en marxal’Observatori de l’Energia de Barcelona.Fins al moment, el grau d’execució delsprojectes definits en el PMEB és bastantelevat, malgrat que alguns d’ells es trobinencara en fase d’anàlisis o pendents del’aprovació de noves normatives de caràc-ter autonòmic o estatal. El nombre de pro-jectes executats total o parcialment repre-senta el 39% del Pla d’Acció. La majoriade projectes iniciats són de caràcter públici inclouen les actuacions sobre el sectorresidencial en les noves promocions, através del Patronat Municipal de l’Habi-tatge de Barcelona; les accions sobre eltransport públic i la mobilitat sostenible;sobre l’enllumenat públic; i sobre les ins-tal·lacions d’energies renovables en edifi-cis i instal·lacions municipals. Els sectorsde serveis i comercial, i el d’oficines tenenun major nombre de projectes en fased’estudi o pendents d’actuació.

Pel que fa a l’enllumenat públic, grà-cies entre d’altres mesures a la substitucióde les llums de vapor de mercuri (VAM)per les de sodi d’alta pressió (VSAP), lamillora de la gestió energètica global haproduït un estalvi energètic de més de3.500 MWh entre 2000 i 2004. En el casde l’enllumenat ornamental i de las fontspúbliques, aquesta reducció ha arribat al20%. Com a conseqüència de lainstal·lació de semàfors amb tecnologiaLED a més de 100 encreuaments, l’estal-vi energètic ha superat el 85%. Un altreèxit de l’aplicació del PMEB ha estat lareducció en un 50% del consum elèctricderivat de la decoració nadalenca delscarrers de Barcelona entre 2000 i 2003.

Com ho mostra el balanç energètic1999-2003, l’energia renovable generadaha experimentat un notable increment perl’entrada en funcionament de l’Ecoparc dela Zona Franca i per l’increment de l’ener-gia fotovoltaica. Així, la producció d’electri-citat a partir de fonts d’energia renovablesel 2003 va ser de 9.468 MWh/any. Laplanta fotovoltaica del Fòrum 2004, la pri-mera instal·lació de grans dimensiones deBarcelona, és l’actuació més representati-va dins del camp de l’energia neta. A més,té un gran valor demostratiu, ja que s’haconstituït com a símbol de la ciutat. Pelseu cantó, les instal·lacions fotovoltaiquesde les escoles i equipaments municipalshan tingut també un bon comportamentenergètic fins ara, ja que la seva produc-ció global ha superat los 810 MWh anuals,i l’estalvi d’emissions ha estat de 88 Teqde CO2, també anuals.

El balanç de l’Observatori reflecteixque el sector dels transports va disminuirel seu ritme d’increment de consum ener-gètic entre 1999 i 2003, situant-se prop delgrau desitjable per tal d’aconseguir elsobjectius plantejats en el PMEB. Per tal de

29

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

continuar afavorint el transport no conta-minant, l’Ajuntament de Barcelona haampliat la xarxa de carril bici, de maneraque actualment ja supera els 120 kilòme-tres de longitud. Transports Metropolitansde Barcelona (TMB) també ha dut a termediverses actuacions en el sentit del fomentde la mobilitat sostenible. Entre d’altresaccions s’han afegit, a la flota de vehicles,tres autobusos d’hidrogen, que poden cir-cular sense subministrament entre 200 i250 kilòmetres.

Finalment, una de les actuacionsmés innovadores previstes pel PMEB haestat l’entrada en funcionament del sistemade Climatització Centralitzada del Fòrum2004, de 3,5 Km. de longitud, destinat asubministrar aigua calenta (per a l’ús sani-tari i la calefacció) i aigua freda (per a l’úsde la refrigeració). Vistos els resultats posi-tius, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat jael projecte d’extensió d’aquesta xarxa enl’àmbit del districte 22@.

L’aprofitament de l’energia solar fotovoltaicaLa trajectòria municipal i les seves

accions han estat també importants en elcamp de l’energia solar fotovoltaica, ambuna triple estratègia: accions demostrati-ves en edificis públics, subvencions isuport tècnic, i desenvolupament de l’or-denança fotovoltaica.

En referència a les accions demos-tratives, en aquests moments es disposaja de 30 instal·lacions en edificis munici-pals dispersos per tota la ciutat, oberts a lavisita pública per fomentar-ne el coneixe-ment. Es tracta de sistemes tècnics i inte-gracions arquitectòniques molt variadesque ofereixen una àmplia gama de solu-cions aplicables pels ciutadans, ubicadesa escoles, biblioteques, edificis adminis-tratius, centres cívics i altres espaispúblics municipals. En total, aquestes ins-tal·lacions, representen una potència ins-tal·lada superior als 1.800 kWp entre lesgrans instal·lacions com la pèrgola delFòrum de 443 kWp fins a les de 3 o 4 kWpd’alguns edificis. Entre 1999 i 2003, esvaren realitzar instal·lacions d’aquest tipusa 5 escoles municipals. L’any 2003 es varealitzar també una instal·lació en lacoberta de l’edifici seu central del’Ajuntament a la Plaça de Sant Jaume i,amb motiu del Fòrum de les Cultures de2004 es va construir l’espectacular pèrgo-la fotovoltaica del Fòrum i es va prepararuna gran superfície per a una futura ins-

tal·lació que en aquests moments es trobaen fase d’execució.

El suport tècnic a les instal·lacionsprivades i les subvencions que se sumena les de caràcter autonòmic i nacionaltambé faciliten a la iniciativa privada laseva entrada en la producció d’energiaelèctrica amb fonts renovables.

Com passa amb la solar tèrmica,l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolu-pat un projecte d’ordenança municipalreguladora dels sistemes d’energia solarfotovoltaica als edificis, que hauria de serun segon pas respecte a l’ordenança solartèrmica. L’any 2005, l’Agència de l’Energiade Barcelona va presentar un primeresborrany a la Mesa solar formada pertots els agents del sector. En aquestsmoments l’Ordenança es troba ja en laseva fase final, i s’ha aconseguit el con-sens necessari per a la seva definitivaaprovació i entrada en vigor. L’aprovació ientrada en vigor del Código técnico jarepresenta un pas endavant pel fet de ferobligatòria la instal·lació de captadorsfotovoltaics en algunes tipologies edifica-tòries i presenta una estructura amb bas-tants coincidències amb el projecte d’or-denança de Barcelona. L’actual projected’ordenança de Barcelona, si bé proposal’exigència per als mateixos tipus d’edificis(comercial, allotjament, oficines i serveis)presenta exigències superiores a les delCódigo técnico, quan es refereix a super-fícies mínimes afectades amb un mínimde 7Wp/m2 de superfície construïda.

Captadors fotovoltaics en un edifici públic de Barcelona

30

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Estratègiad’Estalvi iEficiènciaEnergètica aEspanya2004-2012

Pla d’Acció2005-2007d’Estalvi iEficiènciaEnergètica.

Plad’EnergiesRenovables2005-2010(PER)

Pla del’Energia deCatalunya2006-2015

Pla de MilloraEnergètica deBarcelona(PEMB)

PLA OBJECTIUS MESURES LEGISLACIÓB

AR

CE

LO

NA

CA

TAL

UN

YA

ES

PA

NY

A

Reduir la intensitat energètica aEspanya sense renunciar al creixe-ment econòmic i al benestar dels ciu-tadans.

Concretar les mesures i els instru-ments necessaris per al llançamentde l’Estratègia a cada sector en:- Estalvi d’energia- Reducció d’emissions, tant de lescontaminants com de les GEI- Millora de la competitivitat de laindústria espanyola.

Aconseguir, l’any 2010, que un per-centatge superior al 12% del consumd’energia primària sigui fornit per lesenergies renovables. També es pre-tén aconseguir que la producció elèc-trica amb fonts renovables siguisuperior al 30 % del consumo brutd’electricitat.

L’actualització del Pla aprovat l’any2000 és l’objectiu del d’ara i lesseves línies prioritàries són:- Conscienciació social en temesenergètics.- Foment de l’estalvi i eficiència

energètica. - Impuls de les energies renovables- Desenvolupament d’infraestructuresenergètiques.- Suport a la investigació i innovació

Reduir la contaminació atmosfèrica iel consum d’energies no renovables.Reduir el consumo energètic peròmantenint l’activitat productiva, lamobilitat i el confort, i incrementarl’ús d’energies netes i renovables.

L’Estratègia proposa l’adopció d’un totalde 186 mesures, de les quals 107 vandirigides a la indústria; 20 al transport; 27a la transformació de l’energia; 12 a edifi-cació i les 20 restants als altres sectors(Mesures concretades en el Pla d’Acció2005-2007 d’Estalvi i EficiènciaEnergètica)

Per al sector de l’edificació es planteja latransposició de la Directiva d’EficiènciaEnergètica dels Edificis, millores de l’efi-ciència de les instal·lacions d’iluminació il’establiment de procediments de certifi-cació energètica.

Àrea eòlica: Decret sobre Connexió d’ins-tal·lacions en el règim especial;Increment del límit del marc legal fins a20.000 MW, i desenvolupament de cen-tres de coordinació de parcs eòlicsÀrea hidroelèctrica: foment de l’aprofita-ment dels cabals ecològicsÀrea solar tèrmica: aprovació del CodiTècnic de l’Edificació, aplicació desuports públics a la inversió.Àrea solar termoelèctrica: incrementant ellímit del marc legal fins a 500 MW.Àrea biomassa: autoritzar primes supe-riors per a la generació elèctrica amb bio-massa.

Estalvi i eficiència energètica: subven-cions a la renovació d’electrodomèsticsde classe A, millora de l’envolvent tèrmic ieficiència energètica dels edificis exis-tents, renovació de tecnologies de procésintensives en energia en el sector indus-trial, realització de diagnòstics energètics,millora de la mobilitat i promoció deltransport sostenible, impuls a la cogene-ració d’alta eficiència, etc.Energies renovables: introducció del bio-dièsel en el transport, construcció deparcs eòlics per a 1500 MW, instal·lacióde 8.000 a 12.000 m2 de solar tèrmica,electrificació de 100 a 150 edificis aïllatsamb una potència total de 150 kWp desolar fotovoltaica, 100 instal·lacions ambuna potència total 6.000 kW de biomas-sa, etc.Infraestructures energètiques: subven-cions per a l’electrificació rural i fotovoltai-ca rural, plans de soterrament i desplaça-ment de línies elèctriques, extensions dela xarxa de gas canalitzat, etc.Foment de la investigació i el desenvolu-pament: Creació d’infraestructures d’in-vestigació, participació en programeseuropeus i estatals, Pla industrial d’em-preses de tecnologia energètica, etc.

El PEMB proposa un total de 60 projec-tes, dels quals 55 formen part del Plad’Acció PAE, i els altres cinc són projec-tes relacionats que tenen per objectiusprincipals el tractament de residus i lamobilitat, però que tenen un impactefonamental en els temes de mediambient i energètics (tractament de resi-dus en ecoparcs i el Pla Directord’Infraestructures PDI)

Del sector elèctric:Ley 54/1997 Real Decreto 2818/199Real Decreto 841/2002Real Decreto 436/2004Real Decreto 2351/2004Libro blanco de 2005.

De l’energia solar:Real Decreto 891/1980Real Decreto 1663/2000Resolución de 31/05/2001, Normes UNE sobre sistemes solars tèrmics i els seus components.

D’altres sectors:Real Decreto 124/1987 NRE-AT-87Real Decreto 1751/1998 RITEReal Decreto 1218/2002Real Decreto 314/2006 CTE

Ordre 27 abril 1987 NRE-AT-87. Ordre 3 maig 1999 RITE e ITE. DECRET 352 / 2001DECRET 21/2006 Ecoeficiència

Ordenança General de Medi Ambient deBarcelona, aprovada el 26 de març de1999.Annex sobre Captació Solar Tèrmica del’Ordenança General de Medi Ambient deBarcelona, aprovada el 16 de juliol de 1999.Modificació integral de l’annex sobreCaptació Solar Tèrmica de l’OrdenançaGeneral de Medi Ambient de Barcelona,aprovada el 24 de febrer de 2006.

Quadre resum de política energètica i legislació

31

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

1.5 La legislació en matèria d’energies renovables En aquest apartat es recull la legis-

lació més important dels últims anys, perla seva incidència en els diferents aspec-tes de l’energia solar. Els documentslegislatius s’enuncien i quan es consideranecessari per a la seva millor comprensióse n’inclou una breu presentació, comen-tant-ne els continguts importants.

Legislació estatalSector elèctricLey 54/1997, de 27 de Noviembre, del

Sector Eléctrico. Aquesta llei fa compatible la liberalitza-

ció del sistema elèctric amb l’objectiu degarantir el subministrament, amb una qua-litat adequada, al menor preu possible, iminimitzant l’impacte ambiental. Per aixòpromou la producció en règim especial,basada en les tecnologies de generacióque utilitzen les energies renovables, elsresidus i la cogeneració. Aquestesinstal·lacions poden cedir l’excedent d’e-nergia a la xarxa o realitzar ofertes en elmercat de producció.

Real Decreto 2818/1998, de 23 dediciembre, sobre producción de energíaeléctrica por instalaciones abastecidas porrecursos o fuentes de energía renovables,residuos y cogeneración.

Real Decreto 841/2002, de 2 de agos-to, por el que se regulan las instalacionesde producción de energía eléctrica enrégimen especial su incentivación en laparticipación en el mercado de produc-ción, determinadas obligaciones de infor-mación de sus previsiones de producción,y la adquisición por los comercializadoresde su energía eléctrica producida.

Real Decreto 436/2004, de 12 demarzo, por el que se establece la metodo-logía para la actualización y sistematiza-ción de régimen jurídico y económico de laactividad de producción de energía eléctri-ca en régimen especial.

Aquest RD unifica la normativa de des-envolupament de la Ley 54/1997.

Estableix el procediment de la inclusiód’una instal·lació en el règim especial.

Estableix els drets i obligacions delstitulars d’instal·lacions del règim especialcomo el dret de venda i de cobrament del’energia injectada a la xarxa.

Estableix la retribució per l’energia delrègim especial i les formes de venda d’e-

nergia. També estableix els complements,primes, formes de liquidació i altres condi-cionants relatius a la seva participació enel mercat.

Estableix l’obligatorietat de l’emissió deprogrames de producció i les penalitza-cions associades als desviaments.

Estableix la Tarifa Mitjana deReferència (T.M.R.) per al 2004.

Real Decreto 2351/2004, de 23 dediciembre, por el se modifica el procedi-miento de resolución de restricciones téc-nicas y otras normas reglamentarias delmercado eléctrico.

Modifica el tractament del consum decombustibles en les centrals solars tèrmi-ques donat en RD 436/2004.

Modifica el càlcul de l’actualització deprimes segons el RD 436/2004 per a lacogeneració i la producció d’energia a par-tir de residus.

Retarda l’obligatorietat d’emissió deprediccions i la imposició de penalitzacióper desviaments segons figura al RD436/2004 fins al 1 de gener de 2006.

Libro blanco, sobre la reforma delmarco regulador de la generación eléctri-ca en España, de 26 de julio de 2005.

Aquest document recull una anàlisi delsector de la generació, al mateix tempsque desenvolupa propostes dirigides a lamillora de la seguretat del subministra-ment i el funcionament general del mercat.

Es pronuncia sobre la capacitat de lainiciativa privada per assegurar la potèn-cia instantània necessària i sobre el dis-seny més adequat dels incentius pergarantir el subministrament, així comtambé sobre les necessàries reformes delmarc regulador que portin a l’increment dela transparència i de la competència en elmercat i a la prevenció de l’exercici delpoder del mercat per part de les empre-ses, de manera que els preus reflecteixinels costos reals de producció.

El Libro Blanco assenyala que elfoment de les energies netes i autòctonesha de convertir-se en un dels eixos priori-taris de la política energètica del país. Aixòes concreta en el foment de la generacióelèctrica procedent de les energies reno-vables, de la cogeneració i del tractamentdels residus. De manera addicional, indicaque s’ha de dissenyar un marc reguladorque incentivi les empreses comercialitza-dores a proposar als consumidors tarifesavançades que fomentin una gestió ade-

32

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

quada de la demanda. Assenyala, també,que la demanda ha de poder participar enl’operativitat del sistema, ja sigui de formaindividual o col·lectiva, mitjançant empre-ses agregades.

Energia solarReal Decreto 891/1980, de 14 de abril,

sobre Homologación de los PanelesSolares.

Real Decreto 1663/2000, de 29 de sep-tiembre, sobre conexión de instalacionesfotovoltaicas a la red de baja tensión.

Resolució de 31 de maig de 2001, de laDirección General de Política Energética yMinas, per la qual s’estableix el model decontracte tipus i el model de factura per ainstal·lacions solares fotovoltaiques con-nectades a la xarxa de baixa tensió.

Relació de normes UNE sobre siste-mes solars tèrmics i els seus components:

UNE EN 12975 - 1:2001 Captadorssolars. Part 1: Requisits generales.

UNE EN 12975 - 2:2002 Captadorssolars. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE EN 12975 - 2/AC:2003 Captadorssolars. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE EN 12976 - 1:2001 Sistemes pre-fabricats. Part 1: Requisits generals.

UNE EN 12976 - 2:2001 Sistemes pre-fabricats. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE ENV 12977 - 1:2002 Instal·lacionsa mida. Part 1: Requisits generals.

UNE ENV 12977 - 2:2002 Instal·lacionsa mida. Part 2: Mètodes d’assaig.

UNE ENV 12977 - 3:2002 SInstal·lacions a mida. Part 3:Caracterització del funcionament delsacumuladors per a les instal·lacions decalefacció solars.

UNE EN ISO 9488:2001

Aspectes diversosReal Decreto 124/1987, de 29 de

enero, sobre aislamiento térmico en losedificios de nueva construcción, por el quese aprueba la norma reglamentaria de edi-ficación sobre aislamiento térmico NRE-AT-87

Real Decreto 1751/1998 de 31 de julio,por el que se aprueba el Reglamento deInstalaciones Térmicas en los Edificios(RITE) y sus Instrucciones TécnicasComplementarias (ITE) y se crea laComisión Asesora para las InstalacionesTérmicas de los Edificios.

Real Decreto 1218/2002, por el que semodifica el Real Decreto 1751/1998, por

el que se aprobó el Reglamento deInstalaciones Térmicas en los Edificios ysus Instrucciones Técnicas Complemen-tarias y se crea la Comisión Asesora paralas Instalaciones Térmicas de losEdificios.

Real Decreto 314/2006, de 17 demarzo, por el que se aprueba el CódigoTécnico de la Edificación (CTE).

Es tracta d’una mesura legislativa moltrecent, que tindrà una gran importància itranscendència en el futur de tot el sectorde l’edificació. Estableix les prestacionsque han de complir els edificis en tots elsaspectes tècnics.

En relació amb el tema que ens ocupaen aquest estudi, i ja desenvolupat en d’al-tres apartats, incideix en els aïllamentstèrmics, en l’eficiència energètica dels edi-ficis i imposa l’obligació d’instal·lar capta-dors solars tèrmics i fotovoltaics en unampli ventall d’edificis.

Legislació autonòmica catalana

ORDRE de 27 d’abril de 1987, aprova-ció de la norma reglamentària d’edificaciósobre l’aïllament tèrmic NRE-AT-87.

ORDRE de 3 de maig de 1999, sobre elprocediment d’actuació de les empresesinstal·ladores, de manteniment, de lesentitats d’inspecció i control dels titularsen les instal·lacions regulades pelReglament d’instal·lacions tèrmiques enels edificis (RITE) i les instruccions tècni-ques complementaries (ITE).

DECRET 352/2001, de 18 de desem-bre, sobre el procediment administratiuaplicable a les instal·lacions d’energiasolar fotovoltaica connectada a la xarxaelèctrica.

DECRET 21/2006, de 14 de febrer, elqual es regula l’adopció de criterisambientals i d’ecoeficiència als edificis.

Legislació local de Barcelona

Ordenança General de Medi Ambientde Barcelona, aprovada el 26 de maç de1999

Annex sobre Captació Solar Tèrmicade l’Ordenança General de Medi Ambientde Barcelona, aprovada el 16 de juliol de1999

L’Ordenança solar de Barcelona formapart d’una ordenança d’àmbit més generali té per objecte regular la incorporació de

33

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

sistemes de captació i utilització d’energiasolar activa de baixa temperatura per a laproducció d’aigua calenta sanitària, en lesedificacions on sigui previsible un volumde demanda d’aigua calenta sanitària queimpliqui una despesa energètica superiorals 292 megajoules (MJ) útils de mitjanaanual.

Modificació integral de l’annex sobreCaptació Solar Tèrmica de l’ordenançaGeneral de Medi Ambient de Barcelona,aprovada el 24 de febrer de 2006

Des de les experiències en l’aplicacióde la OST de 1999, i les recomanacions isuggeriments de tots els sectors implicats,es desprèn la necessitat i la conveniènciad’adaptar i aprofundir en l’ús de l’energiasolar tèrmica per a l’escalfament de l’ai-gua sanitària a fi d’adaptar-la a les novescondicions tècniques i tecnològiques delmercat, ampliar-ne l’aplicació a la totalitatdels edificis, establir condicions de certifi-cació i de manteniment, harmonitzar-hoamb altres normatives d’àmbit estatal oautonòmic.

1.6 Característiques urbanístiques i tipològiques de Barcelona

Barcelona és una ciutat densa i com-pacta. Té una superfície de poc més de100 km2 on viuen prop de 1,6 milions d’ha-bitants, a aquesta alta densitat, cal afegirel gran volum de població flotant que tre-balla o es desplaça a Barcelona per raonsde capitalitat i els més de 5 milions deturistes que la visiten durant l’any.Afortunadament, aquesta típica ciutatmediterrània és al mateix temps moltdiversa, per causa dels seus usos mixtos:a cada districte s’hi resideix, s’hi treballa,s’hi pot comprar i accedir a serveis i equi-paments. Tot això fa de Barcelona una ciu-tat a una escala humana que pot apostarper un desenvolupament equilibrat i soste-nible energèticament.

L’actual estructura urbana deBarcelona mostra de forma clara la sevaevolució urbanística que, al llarg de laseva història, ha anat definint tipologiesedificatòries ben diferenciades per a cadaèpoca. Avui, la ciutat té quasi 88.000 edifi-cis, dels quals uns 75.000 tenen com a úsprincipal el d’habitatge.

La ciutat medievalSi bé la ciutat de Barcelona remunta la

seva primera estructura urbana a l’èpocaromana, la trama urbana més antiga queavui es manté vigent és una part de la ciu-tat medieval. Va ser en aquella època quela ciutat va experimentar la seva primeraexpansió urbanística amb unes novesmuralles dins de les quals hi havia la típi-ca trama irregular, de carrers estrets i par-cel·les amb poca façana i gran profunditat.Aquesta estructura es manté fins benentrat el segle XVIII.

Els habitatges d’aquest període queencara es mantenen són de petitesdimensions, construïts amb murs decàrrega de tapia i de paredat, i amb forjatsde bigues de fusta. A molts d’aquests edi-ficis se’ls varen afegir diverses plantes enaltura per evitar construir fora muralles. Lamajoria de cases tenien la planta baixadestinada a una activitat econòmica i laresta de plantes a habitatges. Es tractad’una tipologia edificatòria amb poca ven-tilació i escassa il·luminació. En generalsón habitatges freds per falta de sol, baixaqualitat de la fusteria i escàs aïllament enles cobertes.

Del Pla Cerdà a la Guerra civilLa transformació de Barcelona en una

ciutat moderna es va iniciar amb la prime-ra industrialització a mitjans del segle XIX.En aquell moment, la ciutat va iniciar unprocés d’urbanització sense precedents,es varen enderrocar les muralles medie-vals i es va expandir la trama urbanaseguint la característica quadrículad’Ildefons Cerdà per a l’Eixample. Aquestaàrea de creixement de la ciutat va perme-tre el seu desenvolupament fins als anys30 del segle XX.

El pla Cerdà consistia en una sèried’illes de forma quadrada de 113,3 m. decostat separades per carrers de 20 m. iedificis d’altura inferior a 16 m., amb faça-na principal cap al carrer i façana secun-dària cap al pati interior de l’illa. Aquestesproporcions estan justificades per lanecessitat que el sol entri a tots els carrerssense que els propis edificis ho impedei-xin, això permet també una bona ventila-ció i la presència del sol a tots els habitat-ges. L’orientació es determina fent coinci-dir els vèrtexs dels quadrats amb els puntscardinals, la qual cosa permet que tots elsseus costats tinguin llum directa del sol alllarg del dia.

34

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

L’Eixample de Cerdà combinava acada illa els blocs d’habitatges amb zonesverdes en el seu interior, adoptant disposi-cions distintes amb aquests blocs, dinsd’uns mòduls prefixats, que convertien lamonotonia viària de la quadrícula en unjoc de volums variat i atractiu.L’especulació del sòl va convertir elsespais verds de les illes de cases enespais edificables.

Els sistemes constructius d’aquellaèpoca varen evolucionar amb l’ús genera-litzat de la paret de càrrega d'obra de

fàbrica de maó i de sostres unidireccionalsde fusta o metal·lics. La distribució tipicade l'habitatge de l’Eixample s’estructuraentorn a un passadís llarg que organitzaels espais entre les façanes principal iposterior. Malgrat la manca d’aïllamentespecífic en les façanes i cobertes catala-nes, són habitatges frescos a l’estiu grà-cies a la seva bona ventilació i a l’efectivi-tat i a les proteccions solars de la fusteria.Durant l’hivern, els habitatges són tempe-rades gràcies al sol que sempre toca auna de las dues façanes.

Façana i plantes d’un edifici de l’Eixample de 1930, encara existent

Dimensions i orientació de les illes de l'Eixample

Origen: Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Barcelona

35

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

De la postguerra als jocs olímpicsAls anys 40, un cop acabada la gue-

rra civil, imperen la depressió econòmica iel desordre urbanístic. A mesura que laciutat comença a recuperar-se, es pro-dueix una important immigració i, donadala manca d'habitatges, unes 200.000

barraques s’estenen per diversos llocs dela ciutat. El major volum d’edificació delsanys 50, 60 i començaments dels 70 esconcentra en la construcció de polígonsamb blocs massius. A finals dels 60 sesuperen els 2,5 milions de metres qua-drats edificats l’any.

Els sistemes constructius varen evo-lucionar, durant aquest període, de lesparets de càrrega a les estructures porti-cades de formigó amb tancaments lleu-gers i els sostres varen passar a ser debigues de formigó. La grandària dels habi-tatges es redueix i la ventilació empitjoraperquè es perd la ventilació creuada. Elcomportament tèrmic resulta dolent, percausa de la deficient qualitat de la fusteria,a la major superfície vidriada i a la pocaprotecció solar.

A partir dels anys 80, l’activitat cons-tructiva pateix un clar retrocés que esveurà revitalitzat amb motiu dels jocs olím-pics de Barcelona de 1992. Aquest esde-veniment va permetre un gran procés derenovació de la ciutat amb un gran desen-volupament en tots els sentits, tant eninfraestructures com en habitatge.Constructivament, les estructures portica-des de formigó resulten omnipresents i les

millores en els tancaments tenen efectesen el comportament tèrmic i en el confortdels edificis.

Situació actualSegons les dinàmiques de desenvo-

lupament de la ciutat estudiades en elPMEB, es preveu construir uns 3,9 milionsde metres quadrats d'habitatge fins al2010. Això representa aproximadament un5% del parc existent d'habitatge.

La nova construcció tendeix cap auna major industrialització dels sistemes,especialment el sector terciari, ja que elsector residencial sol ser rebec als canvis.Poc a poc, s’estan introduint sistemes detancament exterior amb millors presta-cions: peces ceràmiques (termoargila);panells estandarditzats tipus sandvitx;panells de formigó lleuger, etc. L’aplicacióde les finestres amb doble vidre és molthabitual. En el cas d’edificis terciaris es

Superfícies construïdes a Barcelona

Origen: Pla de millora energètica de Barcelona 2002

Residencial

Industrial

Oficines

Comercial

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0

Sup

erfíc

ie (

m2 )

1941

1942

1943

1944

1945

1946

1947

1948

1949

1950

1951

1952

1953

1954

1955

1956

1957

1958

1959

1960

1961

1962

1963

1964

1965

1966

1967

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

36

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

tendeix a incrementar considerablementles obertures o a la solució de murs cortina.

Si bé és cert que actualment esconstrueix millor que en èpoques passa-des, les construccions actuals presentenimportants deficiències en el seu compor-tament energètic; la demanda de refrige-ració és més alta en els habitatges denova construcció que en els edificis exis-tents, inclús és major que la demanda decalefacció. Els aparells d’aire condicionatresidencial encara no són un equipamentestàndard, però la seva implantació éscada cop més habitual.

Tot aquest discurs ens mostra queBarcelona disposa d’un gran parc immobi-liari existent, amb moltes deficiènciesenergètiques que ha de ser posat al diasi es pretén portar endavant una políticad’estalvi i eficiència energètica. Ja hi hahagut algunes iniciatives en aquest sen-tit, però els resultats han estat fins avuiclarament insuficients. Afrontar les reha-bilitacions des de paràmetres mediam-bientals resulta fonamental per aconse-guir la desitjada eficiència energètica dela ciutat.

Repercussions del Código TécnicoDes de setembre del present any

2006, el Código Técnico de la Edificación,CTE, és el nou marc normatiu que fixa lesexigències bàsiques de qualitat dels edifi-cis i les seves instal·lacions que permetinel compliment dels requisits bàsics de l’e-dificació establerts en la directiva europeai en la Ley 38/1999 de 5 de noviembre, deOrdenación de la Edificación.

Les mesures que recull el CTEfomenten l’ús de fonts energètiques reno-vables i netes encaminades a contribuir al’estalvi energètic dels consumidors i a lareducció de la nostra greu dependènciade combustibles procedents de l’exterior.El CTE estableix l’obligació d’incorporarcriteris d’eficiència energètica i l’ús d’ener-gia solar, tèrmica i fotovoltaica als edificisnous o a aquells que es vagin a rehabilitar.Segons estimacions de l’Instituto para laDiversificación y el Ahorro Energético(IDAE), la implantació de les exigènciesenergètiques introduïdes en el CTE supo-saran, per a cada edifici i respecte al con-sum que cada edifici tindria si fos construïtsegons la legislació vigent fins aquest any,un estalvi energètic d’un 30-40% i unareducció d’emissions de CO2 per consumd’energia d’un 40-55%.

El CTE conté quatre exigènciesenergètiques fonamentals: la limitació dela demanda energètica, el rendiment deles instal·lacions tèrmiques, la contribuciósolar tèrmica mínima per a produir aiguacalenta sanitària i la contribució solar foto-voltaica mínima per a produir energiaelèctrica.

Amb la finalitat de limitar la deman-da energètica, els tancaments han deconstruir-se de tal forma que la demandaanual de l’edifici, necessària per aconseguirel confort tèrmic, ha d’estar adequadamentlimitada, en funció del clima, de la localitat,de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i d’hi-vern. La contribució dels tancaments a lademanda energètica de l’edifici es deter-minarà tenint en compte les seves carac-terístiques d’aïllament i inèrcia, permeabi-litat a l’aire i exposició a la radiació solar.Així doncs, els edificis hauran de disposarde determinades característiques arqui-tectòniques que contribueixin a assolir latemperatura idònia dins de l’habitatge.

A més de la limitació de la demanda,el document tracta l’eficiència energèticade les instal·lacions d’iluminació, dirigidesespecialment al sector terciari. La il·lumi-nació s’ajustarà a l’ocupació real de lazona que il·lumini i disposarà d’un sistemade control i regulació que optimitzi l’aprofi-tament de la llum natural.

El CTE també estableix que per al’escalfament de l’aigua calenta sanitàrias’hauran d’instal·lar captadors solars debaixa temperatura que cobreixin una partde les necessitats energètiques i que, alsedificis amb un alt consum d’energia elèc-trica, s’hi han d’incorporar panells fotovol-taics que produeixin electricitat per a l’úspropi o per al subministrament a la xarxa.

1.7 Els sistemes constructius

Els sistemes d’aïllament tèrmicA Espanya, el primer decret que

regula el comportament tèrmic dels edifi-cis és de l’any 1975. Aquest RD es va feramb urgència per fer front a la primeragran crisis del petroli i va ser substituït el1979 per la Norma Básica deCondiciones Térmicas de los EdificiosNBE-CT/79. Aquesta norma és la prime-ra que introdueix el concepte d’aïllamenti la primera que estableix un coeficientmàxim de transmissió tèrmica per a cadasistema constructiu, però les exigències

37

són molt baixes ja que provenen de lasituació dels anys 70 en la què no hihavia cultura sobre estalvi energètic i nova ser fins aquest any, amb l’aprovaciódel CTE que va aparèixer l’única referèn-cia en termes d’aïllament tèrmic als edifi-cis d’Espanya.

A Catalunya, el 1987 s’aprova laNRE-AT/87 (Norma Reglamentària del’Edificació Aïllament Tèrmic). Aquestanorma presenta algunes aportacionsinteressants respecte a la NBE-CT/79com és la determinació d’un coeficient detransmissió tèrmica per a cada unitat d’o-cupació, o una major exigència per als

tancaments que reben insolació. Però, enels casos més habituals, ambdues nor-mes condueixen a exigències idèntiques,per tant la NRE-AT/87 no va suposar aCatalunya una millora des del punt del’aïllament tèrmic als edificis.

L’aplicació del nou Código Técnicode la Edificación comportarà (si s’aplicaamb rigor) una millora substancial de l’e-ficiència energètica. Des del punt de vistade la transmissió tèrmica dels edificis, elCTE classifica Espanya en cinc zones iles exigències de transmitància tèrmicapoden resumir-se en la següent taula:

En les obertures el valor límit estàen funció de l’orientació i del % de super-fície d’obertura en relació a la façana.Aquestes exigències s’han d’aplicar en elcàlcul de la demanda energètica.

La normativa aplicable i el grau d’e-volució del mercat han fet que la resistèn-cia tèrmica dels edificis hagi anat evolu-cionant en funció de la data de construccióde l’edifici i de l’element constructiu dequè es tracti.

Les façanes més habituals en elsedificis de Barcelona (a excepció de CiutatVella) són les formades per dos parets defàbrica ceràmica i cambra d’aire que ini-cialment estava buida però que, ambl’augment de les necessitats d’estalvienergètic, s’ha anat omplint de materialsaïllants que aporten una protecció tèrmica

molt superior a la de l’aire i que, per tant,resulten més eficients. Les cambres d’airemés utilitzades en obra nova solen tenirun gruix d’entre 6 a 14 cm i generalmentpresenten múltiples interrupcions enpilars, contorns d’obertures, cantells deforjats, etc.

Les façanes d’un sol full de fàbricaamb un extradossat interior format per unaïllant tèrmic i una placa de guix laminat, ésun sistema encara poc utilitzat a Catalunyaperò que cada cop s’aplica més, especial-ment en obres de rehabilitació.

Les façanes amb aïllant exterior icambra d’aire ventilada és un sistemaconsiderat innovador i d’alta qualitat, moltpoc utilitzat en habitatges però amb unaforta presència en edificis del sector ter-ciari.

W/m2 · k Zona A Zona B Zona C Zona D Zona E

Façanes 1,22 1,07 0,95 0,86 0,74

Terres 0,69 0,68 0,65 0,64 0,62

Cobertes 0,65 0,59 0,53 0,49 0,46

Obertures 5,7 a 3,4 5,7 a 2,7 4,40 a 2,2 3,5 a 1,9 3,1 a 1,9

Mitgeres 1,22 1,07 1,0 1,0 1,0

Interiors 1,2 1,2 1,2 1,2 1,2

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Coeficient de transmissió tèrmica, segons el CTE

38

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Façanes més habituals als edificis de Barcelona

39

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

A les cobertes planes, tant d’obranova com de rehabilitació, el sistema mésusual consisteix en incorporar un materialaïllant addicional (normalment sobre laimpermeabilització) transformant la cober-ta tradicional en una coberta invertida.

Les cobertes inclinades també solenaïllar-se per la cara exterior col·locant unaïllant sota el material d’acabat.

En el gràfic següent podem apreciarl’evolució del consum dels productesaïllants a Espanya i com els materials mésutilitzats són la llana de vidre (LV) i elpoliestirè expandit (EPS). El poliuretà pro-

jectat (PUR proy) adopta una posició inter-mèdia i finalment existeix un conjunt deproductes amb el mateix volum d’utilitza-ció entre els quals destaquen el poliestirèextrudit PS), la llana de roca (LR) i elspanells de poliuretà tant si són conformatsen fàbrica o en forma de sandvitx.

Sistemes d’ACS i calefaccióEn el sector residencial la gran

majoria dels sistemes d’ACS i calefacciósón individuals per cada habitatge, i elmés utilitzat és la caldera mixta per a laproducció d’aigua calenta sanitària i cale-facció per radiadors d’aigua.

Els sistemes centralitzats són quasiexclusius del sector terciari, formats perconductes amb difusors per a sostres des-muntables i no sempre disposen d’uncorrecte sistema de control, programació izonificació de l’edifici.

Pel que fa al tipus de combustible oenergia utilitzada per a ACS i calefacció, elsmés usats són el gas natural per al residen-cial i l‘energia elèctrica per al sector terciari.El consum de gas butà és important en lastipologies edificatòries més antigues deCiutat Vella. Els habitatges de nova cons-trucció que utilitzen l’energia elèctrica per ala calefacció disposen sovint de tarifa noc-turna amb acumuladors de calor.

La demanda energètica per a cale-facció de la majoria d’edificis d'habitatgesde Barcelona (el 84 % segons el PMEB)se situa entre els 31 i 37 kwh/m2 any. Enels habitatges de Ciutat Vella, la demandaenergètica és més gran (s’aproxima als 50kwh/m2· any) i per als edificis de novaconstrucció és menor (14 kwh/m2· any).

Evolució del consum d’aïllants a Espanya

Font: ANDIMA

Sistemes de climatitzacióL’any 2001, la major part del consum

elèctric per a climatització en el sector del’edificació es produïa als edificis del sec-tor terciari (administratius, comercials,hotels, centres d’oci, etc.) amb un 98% delconsum. La resta, un 2%, corresponia alsector domèstic on, segons dades del’INE, tan sols un 15 % de les llarsd’Espanya tenia refrigeració, en una odues habitacions resolta amb petitsequips split, multisplit o portàtils. No dispo-sem de dades quantitatives que ens per-metin actualitzar aquestes informacions,però el creixement en el sector domèsticen edificis existents ha estat exponencialal llarg dels últims calorosos estius i lespuntes diàries de consum elèctric facilita-des per les empreses subministradoress’han aconseguit, en els anys 2005 i 2006,en el període estiuenc.

Els sistemes d’aire condicionat enedificis residencials de nova construcciós’han convertit ja en un equipament estàn-dard. De fet, la demanda energètica per arefrigeració en el sector residencial deBarcelona era notablement més baixa quela demanda per a calefacció però s’estàequilibrant ràpidament. Els valors mitjansdels edificis residencials (excepte l'habi-tatge de nova construcció) se situavaentre 6 i 10,5 kwh/m2· any però aquestcreixement exponencial en sistemes debaixa eficiència ha canviat completamentels paràmetres. La demanda de refrigera-ció en habitatge de nova construcció jaera de 20,3 kwh/m2· any, quasi el dobleque la dels edificis existents i major que lademanda de calefacció dels edificis denova construcció (14 kwh/m2· any).

La major part dels equips de climatit-zació actuals es basen en un sistema decompressió mecànica que requereix con-sumir energia elèctrica. Les altes tempera-tures a què s’arriba l’estiu, fan que treballinen condicions extremes de funcionament, ique consumeixin més energia elèctrica queen condicions normals, ja que quasi totsaquests equips són de condensació peraire, menys eficients que els de condensa-ció per aigua. Aquests darrers, per altresmotius, s’instal·len cada cop menys.

Actualment per a la definició d’unsistema de climatització, el RITE obliga al

projectista a seleccionar el sistema de cli-matització més adequat a les característi-ques de l’edifici i a l’ús que ha de tenir,considerant l’envolvent tèrmic, l’orientacióde les façanes, la distribució d’espais i elrègim d’explotació (ocupació, usos i hora-ris de funcionament de les diferentszones). Tots aquests factors, que influei-xen notablement en la demanda de refri-geració de l’edifici, els imposa el projectis-ta general de l’edifici al projectista de la cli-matització i així, aquest, no pot actuarsobre ells ja que la seva funció es redueixa dotar l’edifici d’una instal·lació que tinguiel millor rendiment possible per a cobriraquella demanda.

Com podem veure, ens trobem, enel camp de la climatització, amb un delsreptes energètics més grans de la ciutatde Barcelona, ja que las exigències deconfort són cada dia superiors i els edificisexistents les resolen amb els sistemesmés simples i econòmics, però tambémenys eficients. L’aparició de les unitatsexteriors a les façanes dels edificis, clara-ment prohibides per les ordenances muni-cipals, són un fet quotidià que veiem mul-tiplicar-se estiu rere estiu sense quel’Ajuntament sigui capaç d’evitar-ho, jaque qualsevol altra sistema aplicat a unedifici existent es mostra clarament méscostós i més difícil d’adaptar.

En aquest sentit, el “benigne” climamediterrani hauria de permetre resoldre laclimatització en una ciutat com Barcelona,però les proteccions solars no són lesadequades, la cultura d’un ús bioclimàticdels habitatges s’ha perdut, la ventilaciócreuada, definidora per excel·lència delsedificis de l’Eixample, està desapareixenti la problemàtica del soroll de la ciutat,que és una de les pitjors del nostreentorn, porten, dia rere dia, als seus habi-tants a resoldre el seu confort estival ambla simple, fàcil i econòmica instal·laciód’uns aparells d’aire condicionat en algu-nes de les estàncies dels seus habitat-ges. Fins avui, tant les empreses elèctri-ques com les administracions, no hanestat capaces de sensibilitzar els ciuta-dans de la problemàtica mediambientalque aquest desbordament comporta nioferir, a les iniciatives individuals, solu-cions alternatives raonables.

40

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

41

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

El mes de juliol de 1999,l’Ajuntament de Barcelona va aprovarl’Annex sobre Captació solar tèrmica, queforma part de l’Ordenança general demedi ambient de Barcelona (aquest annexés conegut col·loquialment coml’“Ordenança solar tèrmica” o OST).Aquesta Ordenança va entrar en vigor l’a-gost de l’any 2000.

El mes de febrer de 2006, amb l’ob-jectiu de posar al dia i harmonitzarl’Ordenança amb la nova normativa sorgi-da en l’àmbit estatal i autonòmic,l’Ajuntament de Barcelona va aprovar lamodificació integral de l’Ordenança solartèrmica. Aquesta modificació ha entrat envigor el mes de setembre de 2006.

En aquest apartat de l’estudi, faremun recorregut pels dos textos, de formaparal·lela i comparada, ja que, malgratque tota anàlisi de l’aplicació i avaluacióde resultats només podem referir-la alsefectes de l’Ordenança de 1999, la realitatde les exigències municipals actuals ésl’Ordenança de 2006.

2.1 Tipologia dels edificis objecte d’intervenció(articles 2-1999 i 2-2006)

Els edificis objecte d’intervenció pre-vistos en les dues ordenances són:

Edificis de nova construcció.Edificis existents sotmesos a rehabilitació

o reforma integral.Edificis existents sotmesos a un canvi

d’ús.Piscines cobertes climatitzades

2.2 Tipus d’ús(articles 3-1999 i 2-2006)

L’Ordenança de 1999 va definir elstipus d’ús dels edificis per ella afectats,com: habitatge, residencial, sanitari,esportiu, comercial, industrial, piscines oels que comporten l’existència de menja-dors, cuines i bugaderies col·lectives.

La modificació de 2006 fa extensivala seva aplicació a tots els tipus d’ús sem-pre que comportin consum d’aigua calen-ta sanitària. Així, podríem afegir a les tipo-

logies enumerades, els edificis d’oficines iels d’ús religiós, cultural o recreatiu.

A efecte d’aquesta Ordenança, hemd’entendre els usos amb els següentsconceptes:Habitatge. Edifici o part d’un edifici des-tinat a allotjament o residència familiar.Poden ser unifamiliars i plurifamiliars.Residencial. Destinat a allotjamentcomunitari (residències, asils, cases degent gran, cases de joves...) o a residèn-cia temporal de transeünts (hotels,apart-hotels, motels...)Sanitari. Tractament o allotjament demalalts (hospitals, sanatoris, clíniques,dispensaris, consultoris...) També incloules clíniques veterinàries i similars. Esportiu. Edificis condicionats per a lapràctica d’esports i ensenyament de cul-tura física i esports.Comercial. Locals oberts al públic desti-nats al comerç, magatzems comercials ilocals destinats a la prestació de serveisprivats al públic (perruqueries, salons debellesa, bugaderies, planxadores..)Industrial. Indústries d’obtenció, trans-formació i transport; magatzems per a laconservació, guarda i distribució de pro-ductes; tallers de reparació; estacionsde servei i rentat de vehicles.Oficines. Activitats administratives iburocràtiques de caràcter públic o privat(bancs, assegurances, despatxos pro-fessionals...)Religiós. Esglésies, temples, capelles,convents, centres parroquials...Cultural. Activitats d’educació i ensenya-ment, museus, biblioteques, sales deconferencies, centres associatius i simi-lars.Recreatiu. Manifestacions comunitàriescom espectacles de diferents tipus inclo-sos els esportius.

2.3 Exigències mínimes(articles 2 i 8-1999 i 2 i 4-2006)

En la definició dels edificis afectats,l’Ordenança de 1999 exigia la incorporacióde sistemes de captació solar tèrmica enedificis on es preveiés un volum de deman-da diària d’aigua calenta sanitària que perescalfar-la necessités una despesa superiorals 292 Mj útils en càlcul de mitjana anual.

2 Definició. Ordenança solar tèrmica de Barcelona

La contribució mínima per a l’escal-fament de l’aigua de les piscines cobertesclimatitzades es fixa en el 30 % i per al’escalfament de l’aigua en usos indus-trials de procés, des de la temperatura dela xarxa fins a 60ºC, en el 20%

També es prohibeix l’escalfament depiscines descobertes amb cap altre siste-ma que no sigui l’aprofitament de l’energiasolar.

2.4 Càlculs de demanda (articles 8, 9 i 10-1999 i Annex I.1-2006)

En primer lloc presentem els parà-metres vigents fins al mes de setembre de2006, definits a l’Ordenança de 1999.

Paràmetres bàsicsLa temperatura de l’aigua freda es

considera de 10º CLa temperatura mínima de l’aigua

calenta s’estableix a 45º C.La temperatura de disseny per a l’ai-

gua del vas de les piscines cobertes cli-matitzades es refereix a les establertes

pel Reglamento de instalaciones térmicasde los edificios RITE, (ITE 10.2.1.2.Temperatura del agua).

La fracció percentual (DA) de lademanda energètica total anual, per aaigua calenta sanitària, a cobrir amb lainstal·lació de captadors solars de baixatemperatura, es calcula d’acord amb lasegüent equació:

DA = { A/(A+C)} x 100A = energia termo-solar aportada als

punts de consum C = energia tèrmica addicional, pro-

cedent de fonts energètiques tradicionalsde reforç.

Paràmetres específics de consum per a habitatgeEs considerarà un consum mínim

d’aigua calenta a la temperatura de 45ºCo superior de 140 l per habitatge tipus i dia(mitjana anual, a partir d’un consum de 35l./habitant dia), equivalent després de ren-diments, a 21 MJ per dia i habitatge tipus.

Habitatge tipus és el que té un pro-grama funcional de quatre persones. Per

42

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

La modificació de 2006 fa extensival’exigència a tots els edificis, al marge delseu consum energètic per escalfar l’aiguacalenta sanitària, perquè la situació delsector industrial solar tèrmic s’ha ampliatpel que fa a empreses i tecnologies aplica-bles, cosa que fa perfectament assequi-bles les instal·lacions de format petit.

Respecte a la contribució solar míni-ma, l’Ordenança de 1999 exigia cobriramb energia solar tèrmica el 60% de la

demanda d’aigua calenta sanitària, del’escalfament de l’aigua de les piscinescobertes climatitzades o dels processosindustrials.

L’Ordenança de 2006 adequa aques-ta exigència per adaptar-la als mínims esta-blerts pel Código Técnico de la Edificación.Manté el mínim del 60% i exigeix una con-tribució major en els casos de majordemanda o quan el sistema de suport utilit-zi l’electricitat mitjançant l’efecte Joule.

Demanda diària total d’aigua calenta sanitària de l’edifici,a temperatura de referència de 60º C, en litres

0 – 10.00010.000 – 12.500

> 12.500

Demanda diària total d’aigua calenta sanitària de l’edifici,a temperatura de referència de 60º C, en litres.

0 – 1.000 1.000 – 2.000 2.000 – 3.000 3.000 – 4.000

> 4.000

Contribució solar mínima en %. Cas general

606570

Contribució solar mínima en %. Cas efecte joule

60 63 66 69 70

Contribució solar segons demanda d'ACS

43

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

a d’altres programes funcionals s’hauràd’aplicar el criteri de proporcionalitatsegons el nombre de persones que legal-ment correspongui al seu programa fun-cional, d’acord amb l’expressió següent:

Ci = 140 x P/4Ci = consum d’aigua calenta sanitària per al disseny de la instal·lació, expressat enlitres/dia, corresponent a l’habitatge.P = nombre de persones del programa funcional de l’habitatge.

Per a instal·lacions col·lectives enedificis d’habitatges, el consum d’aiguacalenta sanitària a efectes del dimensio-nament de la instal·lació es calcularà d’a-cord amb l’expressió següent:

C = f _ CiC = consum d’aigua calenta sanitària per aldisseny de la instal·lació expressada en l/dia,corresponent a tot l’edifici d’habitatges, _ Ci = sumatòria dels consums Ci de totesels habitatges de l’edifici, calculades segonsla fórmula indicada anteriorment, f és un fac-tor de reducció que es determina en funciódel nombre d’habitatges de l’edifici (n),segons la taula següent:F = 1 si n ≤ 10 habitatgesF = 1,2 -(0,02 * n) si 10 < n < 25F = 0,7 si n ≥ 25 habitatges

Paràmetres específics de consum per a d’altres tipologies d’edificacióEn el projecte es consideraran els

consums d’aigua calenta a la temperaturade 45º C o superior, llistats a la taula:

Taula de consums diaris considerats a Europa segons la tipologia del’edifici

Hospitals i clíniques (*) 60 l/llitResidències geriàtriques (*) 40 l/personaEscoles 5 l/alumneCasernes (*) 30 l/personaFàbriques i tallers 20 l/personaOficines 5 l/personaCàmping 60 l/emplaçamentHotels (segons categories) (*) 100 a 160 l/hab.Gimnasos 30 a 40 l/usuariBugaderies 5 a 7 l/ quilo de robaRestaurants 8 a 15 l/ àpatCafeteries 2 l/esmorzar

* sense considerar el consum de menjadors i bugaderies

Aquests paràmetres de càlcul dedemanda han estat objecte de variacionssignificatives amb la modificació del’Ordenança de 2006. En aquestsmoments, els paràmetres a considerarsón els següents:

Paràmetres bàsics (2006)S’estableixen uns valors mensuals

de la temperatura de l’aigua freda, tant siprovenen de la xarxa pública com del sub-ministrament propi. S’admeten temperatu-res superiors, si es poden provar amb unacertificació d’una entitat homologada.

Taula de temperatures mensuals de l’aigua freda

Gener 10,27 Febrer 10,72 Març 12,39 Abril 14,15 Maig 16,63 Juny 19,39 Juliol 20,91 Agost 22,44 Setem 21,53 Octubre 19,07 Novem 14,95 Desem 11,70

ANUAL16,18

La temperatura de disseny de referència és de 60º C

Com en l’Ordenança de 1999, elsvalors de la temperatura de disseny per al’aigua de les piscines cobertes climatitza-des seran els establerts en el Reglamentd’instal·lacions tèrmiques en els edificis,RITE.

Si s’opta per una temperatura dedisseny distinta de 60º C, s’exigeix acon-seguir una contribució solar mínima iguala la que s’obtindria amb les demandes dereferència a 60º C. Tanmateix, la deman-da a considerar a efectes de càlcul i dis-seny, segons la temperatura de dissenyescollida, serà la que s’obtingui a partir del’expressió següent:

D(T) = 12_1 Di(T)

Di(T) = Di(60ºC)x (60-Ti/T-Ti)

D(T) Demanda d’aigua calenta sanitàriaanual a la temperatura T de disseny Di(T) Demanda d’aigua calenta sanitàriamensual a la temperatura T de disseny Di(60ºC) Demanda d’aigua calenta sanitàriamensual a la temperatura de 60ºC T Temperatura de disseny de l’acumuladorfinal Ti Temperatura mitjana de l’aigua freda enel mes i.

Paràmetres específics per a edificis (2006) Els valors unitaris de demanda a

considerar, a una temperatura de dissenyde 60ºC, són els de la taula següent:

Taula de consums diaris segons tipologies d’edificis

litres ACSTipus d’ús /dia a 60ºC unitats

Habitatges unifamiliars 30 l/personaHabitatges plurifamiliars 22 l/personaHospitals i clíniques (*) 55 l/llitHotel **** (*) 70 l/llitHotel *** (*) 55 l/llitHotel ** (*) 40 l/llitHostals i pensions (*) 35 l/llitCàmping 40 l/ubicacióResidències geriàtriques (*) 55 l/personaVestuaris / Dutxes col·lectives 15 Per serveiEscoles 3 l/alumneCasernes (*) 20 l/personaFàbriques i tallers 15 l/personaOficines 3 l/personaGimnasos 20 l/usuariBugaderies 3 l/ quilo de robaRestaurants 5 l/ àpatCafeteries 1 l/esmorzar

Per a locals integrats en edificis plu-rifamiliars dels que se’n desconegui l’acti-vitat futura, la instal·lació solar tèrmica aafegir a la del conjunt de l’edifici, es calcu-larà amb el valor de 1 m2 de local =_ 0,25MJ (0,07 kWh/dia). S’hauran de preveureels espais i passos de futuresinstal·lacions solars tèrmiques per a lafutura instal·lació, si l’activitat que desen-volupin aquests locals ho requereixin.

Si es tracta d’usos no contemplats ala taula, es consideraran valors que espoden justificar, contrastats per l’experièn-cia o recollits per fonts de solvència reco-neguda.

La determinació del nombre de per-sones a considerar per habitatge es realit-za mitjançant l’aplicació dels valors esta-blerts en la taula següent:

Taula de persones per habitatge

Estudis d’espai únic o habitatge 1 dormitori 1,5 personesHabitatges de 2 dormitoris 3 personesHabitatges de 3 dormitoris 4 personesHabitatges de 4 dormitoris 6 personesHabitatges de 5 dormitoris 7 personesHabitatges de 6 dormitoris 8 personesHabitatges de 7 dormitoris 9 persones

A partir de 8 dormitoris es valoraran les necessitats como si es tractés d’hostals

Criteris de càlcul (2006) En el càlcul de la contribució solar

es considerarà la demanda total. Aquestademanda es calcula sobre la base delconsum d’aigua, tenint en compte les pèr-dues en l’acumulació, distribució i/o recir-culació de l’aigua des del punt del circuithidràulic on es realitza l’aportació de l’e-nergia convencional fins als punts de con-sum.

En el càlcul de la contribució solaranual es consideraran les demandesmensuals en funció del nombre d’unitats(persones, llits, serveis, etc.) correspo-nents a la plena ocupació. Lesinstal·lacions d’ús turístic poden justificarun perfil de demanda menor per ocupa-cions parcials.

Tant per a diversos edificis execu-tats dins d’un mateix recinte com per aedificis de diversos habitatges, es consi-derarà la suma de les demandes d’aiguacalenta sanitària de totes elles, incloent-hitots els serveis.

44

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

45

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

2.5 Exigències tècniques per a les instal·lacions (articles 5 i 7-1999 i 8-2006)

L’ordenança de 1999 plantejava quela seva aplicació havia de realitzar-se encada cas d’acord amb la millor tecnologiadisponible, però establia com a sistema aadoptar la instal·lació formada per:

Subsistema de captació, mitjançantcaptadors solars amb aigua de cir-cuit tancatSubsistema d’intercanvi entre el cir-cuit tancat del col·lector i l’aigua deconsumSubsistema d’emmagatzematgesolarSubsistema de suport amb altresenergiesSubsistema de distribució i consum.

Pel que fa a les piscines es permetl’ús del subsistema col·lector en circuitobert, sense intercanviador i sense dipòsitd’emmagatzematge, sempre que el “vas”de la piscina faci aquestes funcions.

En tots els casos s’haurà de complirel “Reglamento de Instalaciones Térmicasen los Edificios” – RITE.

En el cas de la modificació de 2006,no es defineix un sistema a adoptar, limi-tant-se a dir que s’utilitzaran les tecnolo-gies disponibles en el mercat més ade-quades a cada cas, i s’adoptaran les tec-nologies més eficients quan no s’aconse-gueixi la contribució solar mínima dema-nada en l’espai disponible. A l’exigènciade complir el RITE, s’afegeixen les dispo-sicions legals vigents, en especial aque-lles que es refereixen a la prevenció i con-trol de la legionel·losis, així com també lesgaranties fixades per la Llei 23/2003 de 10de juliol, de Garantía en la venda de bensde consum.

2.6 Orientació i inclinació dels sistemes de captació (articles 11-1999 i annex I.3-2006)

En el cas de l’Ordenança de 1999,s’exigeix una orientació Sud, amb unmarge màxim de + 25º i –25, i una inclina-ció de 41,25º, amb un marge de + 10º i –10º, segons les previsions estacionals dedemanda. Els desviaments superiorss’hauran de justificar en l’aprofitament glo-bal anual.

En la modificació de 2006, aquestsparàmetres desapareixen i es recomanenles orientacions i inclinacions més raona-bles, però s’exigeix incrementar la superfí-cie de captadors en funció del desviamentrespecte a l’opció idònia.

2.7 Irradiació solar(articles 12-1999 i annex I.2-2006)

L’Ordenança de 1999 estableix queel dimensionat ha de fer-se en funció de lairradiació solar rebuda en l’orientació iinclinació escollides i dóna unes dadesorientatives per a orientació sud i 40º d’in-clinació. En els altres casos s’hauran dejustificar les dades d’irradiació solar.

La modificació de l’Ordenança de2006 segueix el mateix criteri i exigeix eldimensionat en funció de l’orientació i unajustificació de les dades utilitzades

2.8 Integració a l’edifici(articles 11 i 13-1999 i Annex I.4-2006)

L’ordenança de 1999 planteja l’ocul-tació dels captadors solars per medi debaranes perifèriques de la terrassa i lesmesures necessàries per a la seva inte-gració a l’edifici. També defineix la situa-ció de les canonades i exigeix uns patisd’instal·lacions en les parts comunes delsedificis que en permetin la ubicació deforma ordenada i fàcilment accessibleper a les operacions de manteniment ireparació. Quan comuniquin edificis inde-pendents, les canonades hauran d’anarenterrades o de forma que en minimitzinl’impacte visual. Es prohibeix expressa-ment el traçat per façanes principals, perpatis d’illa i per terrasses. S’ha constatatque aquestes condicions limiten de formaimportant la possibilitat d’integrar correc-tament les instal·lacions solars tèrmiquesals edificis.

La modificació de 2006 recullaquests mateixos criteris, però permet alprojectista plantejar les seves pròpiesopcions, sempre que estiguin plenamentintegrades en la composició arquitectòni-ca i no afectin el paisatge urbà. En aquestmateix sentit, permet la instal·lació delscaptadors solars a les cobertes planes, ales inclinades o a les façanes, sempre enharmonia amb la composició de la façanai la resta de l’edifici.

2.9 Exempcions d’aplicació (articles 16-1999 i 7-2006)

Segons l’Ordenança de 1999, estanexempts de complir amb l’exigència decobrir el 60 % de contribució de l’energiasolar a la demanda d’aigua calenta sanità-ria o a l’escalfament de l’aigua de les pis-cines cobertes climatitzades, els edificisen els quals resulti tècnicament impossi-ble aconseguir el 25% de la demanda.

L’Ordenança de 2006 accepta elmateix percentatge del 25% en el cas d’e-dificis d’habitatges, però en el cas d’edifi-cis destinats a altres usos únicament s’ad-met l’exempció en el cas que el 25% nosuposi una demanda d’energia diàriasuperior a 90 MJ. o als edificis amb unademanda d’energia diària per a la produc-ció d’aigua calenta sanitària inferior a 20MJ.

La reducció en el percentatge del60% de contribució de l’energia solar a lademanda d’aigua calenta sanitària o al’escalfament de l’aigua de les piscinescobertes climatitzades s’admet en aquellsedificis que no disposin de coberta, d’unasuperfície mínima de 5 m2/habitatge tipuso superfície equivalent. (dificultat d’accésal sol a causa de barreres externes o limi-tacions arquitectòniques greus en edificisexistents). En aquest cas s’haurà d’aprofi-tar la màxima superfície disponible sem-pre que permeti aconseguir el 25% de lademanda.

També s’accepta una reducció en elpercentatge del 60% en els casos en quèpart de la demanda sigui coberta gràcies al’aprofitament de fonts d’energia renova-bles, processos de cogeneració o fontsd’energia residuals o gratuïtes. En aquestcas la instal·lació solar tèrmica es dissen-yarà per cobrir la resta fins arribar al 100%de la demanda. S’haurà de garantir que elsistema alternatiu proposat estigui definiten un contracte.

Totes les exempcions requereixenuna justificació tècnica de les limitacions idificultats que presenta l’edifici per poderacollir-se a l’exempció total o a les reduc-cions de les exigències establertes enl’Ordenança. En l’últim cas s’exigeix unaadequada justificació de l’aprofitament deles altres fonts amb una valoració de l’es-talvi energètic produït o de la reducció d’e-missions de diòxid de carboni equivalentsa les que s’aconseguirien mitjançant lacorresponent instal·lació solar.

2.10 Manteniment de les instal·lacions(articles 14 i 17-1999 i 8, i annex I.5 i III-2006)

L’Ordenança de 1999 exigia quetotes les instal·lacions comptessin ambcomptadors tèrmics i de control del cabal ide la pressió per poder comprovar elcorrecte funcionament del sistema. Tambéexigia al titular la realització de les opera-cions de manteniment necessàries per alcorrecte funcionament i eficiència del sis-tema.

La modificació de 2006 dóna unagran importància a aquest apartat i dedicaun capítol específic al tema del manteni-ment. Tècnicament segueix els mateixoscriteris de l’anterior, i exigeix a més la ins-tal·lació d’un comptador de la temperaturade l’aigua calenta aportada a cada habitat-ge per a informació de l’usuari.

La voluntat d’aconseguir que les ins-tal·lacions funcionin correctament i queseguin objecte d’un correcte mantenimentes posa de manifest, ja que s’exigeix uncontrol, de qualitat i de prestacions de lesinstal·lacions certificat per una entitatd’inspecció i control, i també la presenta-ció d’un contracte de manteniment d’unmínim de 2 anys amb una empresa auto-ritzada per l’administració. Únicament eninstal·lacions de menys de 7,1 m2 s’exi-meix d’aquesta obligació i es deixa la res-ponsabilitat del manteniment al propietari.

També s’estableix que el manteni-ment ha d’incorporar un Pla de vigilància iun Pla de manteniment preventiu guiat perles taules següents:

46

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

47

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Element Freqüènciade la instal·lació Operació (mesos) Descripció

CAPTADORS Neteja de vidres 6 Amb aigua i productes adequats Vidres 6 Inspecció Visual condensacions

a les hores centrals del dia Juntes 6 Inspecció Visual esquerdes

i deformacions Absorbidor 6 Inspecció Visual Corrosió,

deformació, fuites, etc. Connexions 6 Inspecció Visual de fuites Estructura 6 Inspecció Visual degradació,

indicis de corrosió

CIRCUIT PRIMARI Canonades, aïllament 6 Inspecció Visual d’absènciai sistema de reomplert d’humitat i fuites Purgador manual 6 Buidat de l’aire de l’ampolla

CIRCUIT SECUNDARI Termòmetre 6 Inspecció Visual de la temperaturaCanonades i aïllament 6 Inspecció Visual d’absència

d’humitats i fuites Acumulador solar 6 Purga de l’acumulació de llot

en la part inferior del dipòsit

Pla de Vigilància

48

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Equip Freqüència (mesos) Descripció

SISTEMA DE CAPTACIÓ Captadors 6 Inspecció visual de diferencies sobre l’original

Inspecció visual de diferencies entre captadorsVidres 6 Inspecció visual de condensacions i brutícia Junts de degradació 6 Inspecció visual d’esquerdes i deformacions Absorbidor 6 Inspecció visual de corrosió i deformacions Bastiment 6 Inspecció visual de deformació, oscil·lacions,

finestres de respiració Connexions 6 Inspecció visual d’aparició de fuites Estructura 6 Inspecció visual de degradació, indicis

de corrosió i cargols

SISTEMA D’ACUMULACIÓ Dipòsits 12 Presència de llot en el fons Ànodes de sacrifici 12 Comprovació del desgast Aïllament 12 Comprovació d’humitats

SISTEMA D’INTERCANVI Intercanviador extern plaques 12 Control funcionament, eficiència i prestacions NetejaIntercanviador intern 12 Control funcionament, eficiència i prestacions

Neteja

CIRCUIT HIDRÀULIC Fluid refrigerant 12 Comprovació densitat i pH Estanquitat 24 Efectuar proba de pressió Aïllament exterior 6 Degradació i absència d’humitat Aïllament interior 12 Unions i absència d’humitat Purgador automàtic 12 Control funcional i neteja Purgador manual 6 Buidat de l’aire de l’ampolla Bomba 12 Estanquitat Vas d’expansió tancat 6 Comprovació de la pressió Sistema d’emplenament 6 Control funcional i actuacióVàlvula de tall 12 Control funcional i actuació, i comprovació

encarcaramentVàlvula de seguretat 12 Control funcional i actuació

SISTEMA ELÈCTRIC I DE CONTROLQuadre elèctric 12 Comprovar tancamentControl diferencial 12 Control funcional i actuacióTermòstat 12 Control funcional i actuacióVerificació del sistema de mesura 12 Control funcional i actuació

SISTEMA D’ENERGIA AUXILIARSistema auxiliar 12 Control funcional i actuacióSondes de temperatura 12 Control funcional i actuació

Pla de Manteniment

49

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

3.1 Dificultats d’aplicació

A mode de “mea culpa”, pel que fa ales dificultats d’aplicació, cal destacar quetots els agents implicats, des de la pròpiaadministració, els promotors, passant pelstècnics responsables de la redacció delsprojectes fins als instal·ladors, tots accep-ten que la falta d’experiència inicial vacomportar moltes dificultats i errors.

La manca d’una estructura adequa-da per a l’aprovació i seguiment per partde l’Ajuntament, el rebuig inicial per partdels promotors, el desconeixement perpart de molts arquitectes i enginyers dela tecnologia solar, l’ús de mètodes decàlcul o tecnologies no adequades, lamanca de documentació tècnica en elsprojectes, la manca d’integració en el dis-seny del projecte de les instal·lacionssolars amb la conseqüència del seuimpacte visual o la seva execució per ins-tal·ladors no especialitzats en aquestcamp, va comportar importants dificultatsinicials en l’aplicació de l’Ordenança.Finalment, la predisposició i el compromísde tots els agents varen permetre portarendavant el repte que l’Ordenança plante-java i aconseguir els resultat que escomenten en aquest estudi.

Per raons tècniquesExisteix una àmplia unanimitat, tant

entre projectistes com instal·ladors, en elfet que, avui, les instal·lacions solars tèr-miques no han de presentar cap dificultaten la redacció dels projectes ni en la sevaexecució. Es tracta d’unes tecnologiessimples que poden orientar-se amb dife-rents esquemes però qualsevol d’elles téresolts tots els aspectes tècnics d’aplica-ció. Malgrat això, s’ha constatat que unelevat percentatge de les instal·lacionsefectuades al llarg dels anys d’aplicacióde l’Ordenança solar tèrmica presentaproblemes de funcionament deguts aerrors de projecte i/o d’execució de la ins-tal·lació.

Un fet que complica i que comportacertes dificultats per a les instal·lacionsque es realitzen a Barcelona, és la tradi-ció, que s’ha consolidat a la ciutat des delsanys 50, de fer instal·lacions d’aiguacalenta sanitària i calefacció amb siste-mes individuals de calderes per a cada

habitatge. Aquest tipus d’instal·lació, quepromotors i usuaris es resisteixen a can-viar, entra en clara contradicció amb el sis-tema de captadors i acumuladors que éscentralitzat i que requereix plantejar-sesolucions que fan més complexa lainstal·lació, cosa que sens dubte és fontde problemes. S’han donat casos de pro-mocions públiques de vivendes en les quela instal·lació inicial d’un sistema d’ACS icalefacció centralitzat s’ha hagut d’indivi-dualitzar al cap de poc temps de la sevaposta en servei a causa de les queixesdels veïns.

Corrobora el fet comentat constatarque les instal·lacions centralitzades pre-senten menys problemes al llarg de la vidade la instal·lació, com s’ha pogut compro-var en els casos en què s’ha adoptataquest sistema, com són els hotels i altresedificis de serveis. En aquest cas tambépodem atribuir el millor funcionament almanteniment habitual que es realitza enles instal·lacions centralitzades i al fet queen el cas de les individualitzades que per-tanyen a comunitats de propietaris en edi-ficis plurifamiliars no són habituals.

Per integració als edificisInicialment, la integració de les ins-

tal·lacions als edificis va plantejar proble-mes importants, donat que les ins-

3 Aplicació. Ordenança solar tèrmica de Barcelona

Escalfador elèctric de reforç

tal·lacions solars eren més un elementafegit que un element orgànicament inte-grat. Les exigències de la OST de 1999exigien l’ocultació dels captadors solarsamb parapets o baranes perifèriques il’emplaçament de les canonades en patisd’instal·lacions, solució sempre complica-da si no s’havia plantejat en tota la sevacomplexitat des de l’inici del projecte.

La major consciència i coneixe-ments que han adquirit els projectistes enels anys d’aplicació de la OST i la flexibili-tat de la nova OST de 2006 fan que avuino hi hagi cap problema per a la integracióarquitectònica de les instal·lacions solarstèrmiques en els edificis de nova construc-ció, que són els realment obligats a incor-porar aquestes instal·lacions. En el casdels edificis existents que vulguin incorpo-rar instal·lacions solars, es trobaran sub-jectes a la normativa urbanística que pro-tegeix contra la possible desfiguració de laperspectiva i harmonia del paisatge oarquitectònica, o també a la protecció delsedificis i conjunts catalogats.

Per altres aspectesEl fet que la tramitació de llicència i

autorització d’obres per part del’Ajuntament de Barcelona es realitzi habi-tualment amb el projecte bàsic ( que defi-neix essencialment geometria i usos del’edifici) i que l’exigència de la informacióper a la instal·lació solar es produeixi anivell de projecte executiu comporta unseriós problema als projectistes que hande definir molts aspectes del projecte de lainstal·lació sense tenir suficientment defi-nits molts dels paràmetres i condicionantsdels diferents components de l’edifici.Aquest desequilibri en la informació ques’ha de subministrar comporta, en la fased’execució, freqüents contradiccions queno sempre resulten fàcils de resoldre.

L’existència actual de tres normati-ves superposades que exigeixen la incor-poració d’instal·lacions d’energia solar tèr-mica als edificis, comporta també algunespetites contradiccions que obliguen alsprojectistes a tenir presents tant les exi-gències estatals del Código Técnico, comles autonòmiques del decret d’ecoeficièn-cia i les municipals de l’OST.

Encara que al municipi de Barcelonano ha estat aquest el cas, s’han detectatalguns problemes de tipus jurídic en lagestió de la instal·lació, ja que habitual-ment es tarifen els consums d’aiguacalenta solar mitjançant consums d’aigua iper a algunes companyies subministrado-res això es considera com una revendaque ha d’estar subjecta a la legislacióvigent en aquest sentit, fet que complicaencara més o que arriba a impossibilitar lagestió del cobrament dels consums i, enconseqüència, l’operativitat de lainstal·lació.

3.2 Formes d’assegurar la qualitat de les instal·lacions

Homologació de componentsL’Ordenança de Barcelona exigeix

que els captadors solars estiguin homolo-gats per una entitat habilitada per aaquesta funció. Aquesta exigència de cap-tadors homologats ha comportat un incre-ment important de la qualitat dels capta-dors que s’han instal·lat i han deixat foradel mercat altres de més econòmics peròde menor qualitat.

L’actual procediment d’homologacióresulta excessivament lent i complex acausa de la falta de laboratoris habilitatsque ofereixin un servei ràpid i eficient.S’estan realitzant homologacions amb ter-minis d’espera superiors als 12 mesos.Aquestes homologacions no estan orien-tades a garantir uns paràmetres mínims

50

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Captadors solars integrats en la pèrgola d'un hotel

Instal.lació solar per ACS en un terrat

51

de prestacions i serveis, sinó que tan solsen determinen les característiques especí-fiques. Aquesta exigència, també estàcomportant que captadors de gran qualitatno puguin utilitzar-se perquè encara nohan obtingut l’homologació corresponent.Tenint en compte totes aquestes circums-tàncies, l’actual sistema proteccionista dela indústria solar espanyola és totalmentobsolet i ineficient i se’n preveu la modifi-cació en un futur pròxim. De fet, la majoriade captadors presents al mercat espanyolhomologats són fabricats a l’exterior.

Capacitació dels instal·ladorsLa qualitat o capacitació dels

instal·ladors de sistemes solares tèrmicsno està regulada en cap sentit. Durantmolt temps s’ha debatut sobre una possi-ble exigència d’una capacitació i certifica-ció específica per als instal·ladors d’a-quests sistemes, però fins avui no s’haestablert l’obligatorietat d’aquesta mesura,ni sembla que s’hagi de produir en un futurimmediat. Ens trobem en una situació enla què qualsevol lampista pot fer una ins-tal·lació, quan seria convenient queaquest tipus de treball el realitzés com amínim un instal·lador de calefacció ambuna formació específica en aquest camp.

Verificació de les instal·lacionsLa verificació de les instal·lacions un

cop executades i en servei és sens dubtela millor forma de verificar la qualitat de lainstal·lació i de les prestacions que ofe-reix. Ara bé, l’ordenança no es plantejaaquesta exigència ja que el cost de la veri-ficació seria excessiu. Actualment,l’Ajuntament de Barcelona exigeix al pro-motor la presentació, al final de les obres,d’un certificat de la qualitat de lainstal·lació (emès per una Entitatd’Inspecció i Control autoritzada perl’Ajuntament) on es comprova que el que

s’ha executat correspon a allò que s’haviaprojectat però sense entrar en la verifica-ció del funcionament i rendiment de la ins-tal·lació. Aquest procediment permet alpromotor disposar d’una garantia de lainstal·lació que li permet evitar sancionsper incompliment de l’OST i, al’Ajuntament, li permet tenir la certesa queles instal·lacions s’han realitzat d’acordamb els paràmetres establerts en el pro-jecte aprovat en el moment de la conces-sió de la llicència municipal.

3.3 Professionals implicats en les instal·lacions

Pel que fa als projectes i tenint encompte que els arquitectes són els res-ponsables, en el cas de l’edificació, delsprojectes complets, són ells qui assumei-xen la responsabilitat de la incorporacióde les instal·lacions solars als edificis. Enl’aspecte tècnic de disseny i dimensionatd’aquestes instal·lacions, generalmentassumeixen directament aquesta part enel cas de promocions petites, subcontrac-tant els serveis d’un enginyer o d’unaenginyeria en el cas de promocions d’unacerta envergadura.

Respecte a l’execució de lesinstal·lacions, com hem comentat anterior-ment, qualsevol lampista registrat potlegalment assumir una instal·lació solartèrmica. De fet, en un inici varen ser lesempreses associades a APERCA les quese sentien realment capacitades per assu-mir aquest tipus de treballs, però davant lapressió del mercat a causa del volum detreball que l’Ordenança va generar,

Central solar com a pèrgola d'un aparcament

Detall d'una instal.lació solar

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

FERCA es va plantejar la capacitació delsseus associats amb cursos de formació,fet que va fer ampliar de forma considera-ble l’àmbit d’empreses aptes per realitzaraquestes instal·lacions i avui, els asso-ciats de FERCA són qui estan executant lamajoria de les instal·lacions.

El camp que resulta més conflictiuactualment és el del manteniment de lesinstal·lacions en servei, ja que resulta moltmenys atractiu i rendible perquè exigeix untracte directe amb clients petits, uns tre-balls de volum petit i a més existeix tambéun cert grau de desconeixement per a larealització d’aquest tipus de treballs

3.4 Ús, conservació i manteniment de les instal·lacions

Els propietaris i els usuaris dels edi-ficis que disposen d’instal·lacions solarstèrmiques, desconeixen sovint les carac-terístiques i les prestacions que aquestesinstal·lacions poden oferir-los i inclús endesconeixen l’existència en l’edifici.

Resulta difícil donar visibilitat d’a-questes instal·lacions als usuaris i a méspodem identificar una gran diversitat d’u-suaris, tots ells bastant desinformats. Peruna banda tenim usuaris amb sensibilitatmediambiental, per als quals aquestes ins-tal·lacions no són noves, però que n’espe-ren més del que poden oferir (p.e: tota l’ai-gua calenta que necessiten i en totes lesèpoques de l’any), d’altres usuaris nosaben res d’energia solar ni estan interes-sats en el tema, i d’altres intenten aprofitaral màxim la instal·lació, perquè resulta gra-tuïta i hi connecten el seu sistema de cale-facció per estalviar i així anul·len les presta-cions generals de la instal·lació. Es tractad’alguns exemples que ens mostren situa-cions reals que es viuen en molts edificis.

En aquest sentit cal fer un esforç perdonar a conèixer les instal·lacions solarsentre els usuaris, però sense generar fal-ses expectatives que després condueixena un sentiment de frustració. Mostrar comes redueix la factura dels combustiblesconvencionals amb un ús correcte de lainstal·lació solar sembla la millor manera dedonar visibilitat i interès per la instal·lació ipel seu manteniment, única garantia quefuncioni durant molt de temps.

Aquest esforç no resulta necessarien el cas de les instal·lacions centralitza-des en cases unifamiliars, hotels o altresedificis que solen ser objecte d’un bonseguiment perquè existeix una voluntat derecuperar la inversió realitzada gràcies almillor aprofitament possible de la calorgenerada. Un ús correcte i un manteni-ment adequats estan garantits en bonapart d’aquest tipus d’instal·lacions ques’han realitzat.

L’exigència de presentar un contrac-te per dos anys i un manual de manteni-ment, a la finalització de la instal·lació,permetrà anar incorporant el concepte demanteniment, malgrat que tots som cons-cients que el manteniment és una assig-natura pendent en general als edificis i ales seves instal·lacions. Ens trobem ambun cas especialment difícil, perquè l’aiguacalenta continua sortint de l’aixeta malgratque la instal·lació solar no funcioni. Única-ment un contracte de manteniment pro-gramat, que faci un seguiment de la ins-tal·lació, pot garantir unes prestacions

52

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Sala d'acumuladors d'una instal.lació solar tèrmica

Captadors solars tèrmics

53

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

correctes sense necessitat que els usuarishagin d’estar-ne pendents del funciona-ment. S’ha de tenir en compte també quel’empresa de manteniment pot donar unagran visibilitat a l’estalvi energètic i econò-mic aconseguit amb la instal·lació, el quejustifica la seva existència, el seu ús i elseu manteniment, ja que aquest tipus d'o-peració permet un contacte directe entreel tècnic de manteniment i l’usuari.

3.5 Sistema de finançament i subvencions

L’organisme estatal responsable delfinançament i subvencions relacionadesamb l’energia solar ha estat sempre elMinisterio de Industria, Turismo yComercio. Actualment, el Plan deFomento de Energías Renovables (PFER)i el E4 tenen assignats uns recursos des-tinats a la promoció d’energies renovablesi de l’eficiència energètica que són gestio-nat per l’IDAE. Aquests programes d’ajudainclouen finançament a baix interès, encol·laboració amb l‘Instituto de CréditoOficial (ICO) i subvencions a fons perdut.

En el cas de l’energia solar tèrmica,en el moment de l’aprovació del’Ordenança de Barcelona va sorgir unproblema referent a si s’havien o espodien subvencionar instal·lacions solarsobligades per llei. En un primer momentes va acceptar aquesta possibilitat peròen els darrers anys aquestes subvencionshan quedat limitades a les instal·lacionsque es fan en edificis no afectats per orde-nances solars. Amb la recent aprovaciódel Decret d’ecoeficiència de Catalunya idel Código Técnico español, sembla queles subvencions quedaran restringides ala promoció de la incorporaciód’instal·lacions solars en edificis existents.

Durant aquest any 2006,l’Administració General de l’Estat ha aportat215 milions d’euros, que són gestionatsdirectament per l’organisme competent decada comunitat autònoma. Les comunitatsaportaran 66 milions d’euros complementa-ris per a accions de l’Estratègia de l’Estalvi iEficiència Energètica. A més de la coopera-ció amb les CC.AA., l’Administració Generalde l’Estat emprèn projectes de caràcterhoritzontal els resultats dels quals són d’a-plicació a tot el territori nacional, i llançaun programa específic d’eficiència energè-tica en el seu patrimoni edificat i promoumesures legislatives.

L’òrgan gestor de les subvencionsatorgades a Catalunya per a les inver-sions d’estalvi, eficiència energètica iaprofitament dels recursos energèticsrenovables és l’ICAEN, que aquest any hagestionat la distribució d’un milió d’eurosen solar tèrmica.

En el cas d’instal·lacions solars tèr-miques, les subvencions arriben a unaxifra màxima del 37 % del cost de referèn-cia de la instal·lació. Aquest cost s’haestablert en 1.160 €/kW o 812 €/ m2 perals equips prefabricats i per a lesinstal·lacions per elements de 1.160 €/kWo 812 €/ m2, per a sistemes de fins 14 kW(20 m2) i de 1015 euros / m2 o 710 €/m2 pera sistemes de més de 14 kW. Per ainstal·lacions especials amb aplicacionsde refrigeració o altres aplicacions ambtemperatura de disseny superior a 60ºC ique superen rendiments del 40% és de1450 €/KW (1.015 euros/m2).

En el cas de les instal·lacions d’e-nergia solar fotovoltaica, l’import màximés de 100.000 euros. La inversió màximaque es pot finançar és del 22 % del costde referència de la instal·lació, que per ainstal·lacions aïllades amb acumulació ésde 12 €/Wp i de 9 €/Wp sense acumulació.En el cas de la fotovoltaica connectada ala xarxa, la vertadera subvenció s’aplica ala venda de la producció amb l’incrementdel preu del Wp venut.

Barcelona té pel seu cantó una líniapròpia de subvencions per mitjà del’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat deVida de l’Ajuntament de Barcelona dirigi-des a fer més sostenible la ciutat. Lesobres, instal·lacions i actuacions que sesubvencionen s’inclouen en el Programad’estalvi energètic i d’energies renovablesi es contemplen en el “Procediment regu-lador del foment de les activitats de lacampanya municipal per a la protecció imillora del paisatge urbà”.

La pèrgola fotovoltaica del Fòrum

En aquest sentit trobem subven-cions per a la dotació de plaques solars aedificis privats ocupats majoritàriamentper habitatges o equipaments, per alfoment d’obres i instal·lacions per a l’es-talvi energètic i la utilització d’energiesrenovables i l’aïllament tèrmic i acústic debuits arquitectònics existents en edificisprivats.

Per a aquest tipus de treballs, s’ofe-reixen subvencions a fons perdut d’un %,variable segons els casos, del cost de lesobres o de les instal·lacions. Per a la dota-ció de plaques solars la subvenció és d’unmàxim del 25% del cost de la instal·lació.També s’atorga una subvenció per importequivalent al pagament de les taxes deserveis urbanístics i de l’impost sobreconstruccions, instal·lacions i obres, de lallicència d’obres.

3.6 Agent motor de l’operació

El promotor és qui decideix la incor-poració d’una instal·lació solar tèrmica enun edifici. Les raons que poden portar alpromotor a prendre aquesta decisióessencialment poden ser tres: la sensibili-tat pels temes mediambientals; unes sub-vencions i finançament que resulten atrac-tius i l’obligació legal de fer-ho. En el casde la ciutat de Barcelona, s’ha vist que ésaquesta última raó la que ha impulsat deforma important les instal·lacions solars ala ciutat, mentre que les altres dues erenpràcticament anecdòtiques, amb unimpacte percentual mínim.

Podem dir, doncs, que l’agent motord’aquestes operacions, el que comptaamb els mecanismes més poderosos peral desenvolupament definitiu de l’energiasolar, són les diferents administracions.L’ajuntament de Barcelona ho ha demos-trat amb l’Ordenança solar i el fet quemolts d’altres ajuntaments, autonomies iel mateix Estat hagin seguit la seva inicia-tiva fomentarà el desenvolupament defini-tiu d’aquesta tecnologia a l’estat espanyol.

3.7 Els costos de les instal·lacions

Els costos de les instal·lacions resul-ten variables en funció de la mida de lainstal·lació, de les seves característiques ide la qualitat dels seus components.Segons dades facilitades per l’associacióde promotors d’una part i pels instal·ladorsper l’altra, els costos se situen entre els1000 i els 2000 euros/m2. La repercussióde la instal·lació en el cost total de l’edificise situa entre el 1 i el 1,5% del pressupostde l’execució material.

La incidència de l’OST en els costosde les instal·lacions ha anat a l’alça, perquèl’exigència de panells homologats ha com-portat un increment important en la qualitati, en conseqüència, en els costos. Segonsles dades de què disposem, el creixementde la demanda i la petita oferta existent almercat d’instal·ladors capacitats també haimpulsat a l’alça els preus de lesinstal·lacions solars tèrmiques, fent que aCatalunya fossin sensiblement superiors ala mitjana de l’estat espanyol. De fet, elspreus de referència per a subvencions queestableix l’IDAE són de 812 euros/m2 per asistemes fins a 20 m2 i de 710,5 euros perals superiors a aquesta superfície.

No es preveu que l’Ordenança tinguicap incidència en la fluctuació dels costosdels components de les instal·lacions, jaque ens trobem en un mercat totalmentglobalitzat i per donar resposta al volumde demanda actual i al nivell de qualitatexigida, la majoria dels captadors ques’estan important vénen principalmentd’Alemanya o Àustria i també, en algunscasos, de Grècia o Israel. La producciónacional resulta poc competitiva perquèés de menor qualitat. S’espera que espodrà produir un canvi de tendència ambel nou procediment d’homologació de cap-tadors que s’està estudiant.

54

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Promoció pública d'habitatges amb instal·lació solar tèrmica

55

3.8 Informació de l’OST als agents i als ciutadans

La pròpia implementació del’Ordenança va portar a un procés d’infor-mació i debat permanent entre els dife-rents agents implicats, en el que cadacol·lectiu va aportar la seva experiència iconeixements. Aquest ambient decol·laboració s’ha mantingut al llarg de totsaquests anys com ho demostra que ja el2003 es varen organitzar unes primeresreunions per recollir opinions i propostesde cara a la revisió de l’Ordenança.Aprofitant la voluntat de posar al dial’Ordenança de 1999, el mes de gener de2005 es va crear la Mesa per a l’EnergiaSolar amb la firma d’un Acord cívic decol·laboració.

Com podem veure en el quadresegüent, varen ser moltes les organitza-cions i organismes implicats en represen-tació de les Administracions, dels profes-sionals i de la pròpia societat civil enrepresentació dels usuaris.

A la vista dels problemes detectatsen les quatre etapes de l’aplicació, dis-seny, qualitat dels components,instal·lació i manteniment així com l’exis-tència de pocs professionals capacitatsper cobrir les exigències normatives,actualment l’Agència de l’Energia deBarcelona està redactant dos documentsque haurien de permetre estendre lacapacitació per realitzar, amb totes lesgaranties, aquest tipus de treballs a unmajor espectre de professionals. Es trac-ta d’una guia per a la redacció de projec-tes i una altra per a la inspecció i avalua-ció de les instal·lacions. Pròximament esprocedirà a la seva distribució i difusió almateix temps que es portaran a termecursos de presentació d’aquestes publi-cacions i de formació en els seus contin-guts adreçats a tècnics municipals, tèc-nics d’entitats d’inspecció i control,arquitectes, enginyers, promotors i ins-tal·ladors, amb un perfil de contingutsajustat a cada un d’aquests col·lectius i ales seves funcions a l’obra. S’espera queal llarg del pròxim any 2007 es formaranuns 500 professionals per a la realitzacióde projectes i inspeccions

Membres de la Taula per a l’Energia Solar

Agència d’Energia de Barcelona

Asociación Española de Empresas de Energía Solar y Alternativas (ASENSA)

Asociación de Promotores Constructores de España (APCE)

Associació de Promotors d’EnergiesRenovables de Catalunya (APERCA)

Associació per a la Promoció de les EnergiesRenovables i l’Estalvi Energètic (BARNAMIL)

Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Col·legi d’ Arquitectes de Catalunya

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Federació Catalana de Gremis d’Instal·ladors (FERCA)

Grup Energia del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de Barcelona

Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía (IDAE)

Ministerio de Medio AmbienteMinisterio de Vivienda

Departament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i HabitatgeInstitut Català d’Energia (ICAEN)

Dependències de l’Ajuntament de Barcelona.Àrees d’Urbanisme, Serveis Urbans i Medi

Ambient, Institut Municipal del Paisatge Urbà,Patronat Municipal de la Vivenda

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

56

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

La informació al ciutadà ha estattambé una acció permanent. La presènciaactiva de l’Agència en tots els actes ciuta-dans relacionats amb l’energia i la difusiód’informació divulgativa, en forma d’opus-cles i a través de la WEB, permeten trans-metre el missatge de la utilitat i la necessi-tat d’un compromís mediambiental en eltema energètic. Medir l’impacte queaquestes accions de difusió poden tenir

sobre el ciutadà és sempre difícil i semblaclar que el sector que millor rep el missat-ge és aquell que ja estava interessat apriori i que necessita ampliar o precisar laseva informació. Resulta realment com-plex arribar al gran públic i incidir d’unaforma eficaç en aquests temes, senseunes campanyes mediàtiques de granenvergadura que no corresponen a l’admi-nistració local.

Fulletó informatiu de l'Agència d'Energia de Barcelona

57

Com ja s’ha comentat, l’Ordenançasolar tèrmica de Barcelona es va aprovarel mes de juliol de 1999 i va entrar envigor el mes d’agost de l’any 2000. Totesles valoracions que es fan en aquestapartat corresponen a l’aplicació del’Ordenança inicial i són les que han ser-vit de base per a la revisió de l’Orde-nança solar el febrer de 2006.

4.1 Els efectes de l’Ordenança solar

A partir de la seva entrada en vigorl’any 2000, l’Ordenança, que establia l’o-bligatorietat, va tenir uns efectes imme-diats. La seva evolució ha resultat sostin-guda i constant donada la gran activitatdel sector de la construcció al llarg d’a-quests últims anys. El quadre adjunt ensmostra l’evolució acumulada any rere any.

Les xifres resulten clarificadores, a30 de juny de 2006, de les 617 llicènciessol·licitades per a promocions d’edificis,534, el 86,5% de les presentades en elmunicipi de Barcelona, havien inclòs enel projecte la instal·lació dels captadorssolars necessaris per cobrir les exigèn-cies mínimes establertes per a la deman-da d’aigua calenta sanitària. Tan sols 83promocions, el 13,5% dels edificis varen

justificar-ne l’exempció, majoritàriamenta causa del petit volum de l’edifici a cons-truir o per no disposar de la superfíciemínima necessària per a cobrir lesdemandes previstes.

El nombre de llicències concedidescomporta una superfície total autoritzadade 36.506 m2 de captadors. Aquestasuperfície representarà un estalvi ener-gètic estimat de 29.205 MWh/any, que entermes d’emissions de CO2 eq estimatserien 5.135 T/any i un estalvi econòmicde 1.6180.000 euros/any.

Resulta també interessant conèixercom es distribueix aquesta superfície decaptadors solars tèrmics entre les dife-rents topologies edificatòries. Podemobservar en el gràfic adjunt como l’úsresidencial i d’habitatge acull la granmajoria d’aquestes instal·lacions i, reflec-tint el gran impuls dels últims anys delsector turístic a la ciutat de Barcelona,veiem com els hotels assumeixen tambéun pes específic bastant significatiu.

És important ressaltar que totes lesxifres comentades corresponen a lessol·licituds de llicència d’obres presenta-des a l’Ajuntament i, per tant, no corres-ponen a instal·lacions realment executa-des. En el moment de la sol·licitud de lli-cència resulta fàcil fer un seguiment pre-cís i fiable, mentre que resulta més com-plex i difícil fer un seguiment de les ins-tal·lacions acabades.

4 Avaluació. Ordenança solar tèrmica de Barcelona

Evolució de la superfície de captadors solars tèrmics aprovats Superfície de captadors aprovats,

segons tipologies edificatories

Origen: Agencia d’Energia de Barcelona Origen: Agencia d’Energia de Barcelona

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

58

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Aquest no és un fet preocupant, nisignifica que les instal·lacions no s’haginde realitzar ni entrar en servei, tan solsens diu que el procés d’implementació esprodueix en una cadència relativamentllarga i que la sol·licitud de la llicència noés més que el primer pas per a la realit-zació de les instal·lacions previstes. Sifem una estimació mitjana realista, consi-derant uns 2 anys i mig el temps transco-rregut entre la sol·licitud de la llicència i laplena ocupació de l’edifici, al juny de2006 podem considerar que totes les ins-tal·lacions que varen sol·licitar llicènciafins a finals de 2003 ja funcionen a plerendiment, realitat que suposa una ins-tal·lació real actual de 18.817 m2 de cap-tadors solars tèrmics. Aquesta superfícierepresentarà un estalvi energètic estimatde 15.053 MWh/any, que en termes d’e-missions de CO2 eq estimat serien 2.646T/any i un estalvi econòmic de 834.000euros/any.

Aquest increment exponencial deles instal·lacions solars tèrmiques com-porta que una ciutat com Barcelona, quel’any 2000 tenia una superfície instal·ladaper cada 1000 habitants de 1,1 m2, tin-gués a finals de juny de 2006 una ratio enprocés d’instal·lació de 24,40 m2/1000habitants i una superfície real instal·ladaestimada de 12,4 m2/1000 habitants.Com a referència de la importància d’a-quest efecte i considerant que un espaiurbà i d’alta densitat com la ciutat deBarcelona no pot comparar-se ambàmbits territorials més genèrics, tenim lesdades de 2003 per a la globalitat del terri-tori català ( 5 m2/1000 habitants), per al’Estat espanyol ( 11 m2/1000 habitants) ola mitjana europea (38 m2/1000 habi-tants)

4.2 Impacte de l’ordenança en les realitzacions

La falta d’experiència prèvia i deprecedents nacionals o internacionalsd’aquesta Ordenança, va comportar quealguns aspectes que plantejava no fossinels que avui podríem considerar raona-bles. Tots aquests aspectes han estatcorregits amb la revisió de l’Ordenançade 2006 sobre la base de l’experiènciaobtinguda al llarg dels cinc anys d’aplica-ció.

La gestió de l’OrdenançaInicialment, els tràmits afegits a

tota llicència d’obra amb l’entrada envigor de l’Ordenança solar, essencial-ment la revisió i aprovació dels projectesde les instal·lacions solars i el compli-ment dels punts establerts enl’Ordenança, van ser assumits pels ser-veis tècnics de l’àrea d’Urbanisme del’Ajuntament dins de les seves funcionshabituals. Aquest fet va comportar dificul-tats de gestió, a causa de la novetat deltema i a la falta de recursos humansconeixedors dels aspectes tècnics quel’Ordenança comportava. Al cap de poctemps es va decidir traspassar la respon-sabilitat de revisió d’aquests aspectes al’àrea de Serveis Urbans i Medi Ambientque disposava de professionals capaci-tats en aquesta matèria.

Finalment, amb la creació del’Agència de l’Energia de Barcelona el2002, es va considerar que l’opció mésraonable era traspassar la responsabilitatde la gestió tècnica de l’Ordenança al’Agència. Aquesta decisió tenia unobjectiu més ambiciós, ja que permetia al’Ajuntament centralitzar totes les tas-ques relacionades amb l’Ordenança, és adir: l’assessoria als professionals, l’apro-vació, la divulgació i el seguiment de lesinstal·lacions un cop estan en servei.

Els tràmits municipals per a l’obten-ció de llicència es varen fer molt llargs icomplexos en alguns casos, a causad’una dinàmica poc clara en la relacióentre els serveis municipals, el promotori els tècnics redactors del projecte ja queno es donava el seguiment pertinent alsdèficits de continguts del projecte pre-sentat per a la seva aprovació. La dura-ció d’aquests tràmits s’allargava entre els20 dies i els 6 mesos sense que la causad’aquest retard fos clara. El seguimentactual per part de l’Agència de l’Energia

Habitatges amb instal.lació solar

59

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

de Barcelona, amb un control documen-tal de tots els passos i requeriments rea-litzats, permetrà establir amb claredat lescauses de possibles retards en la trami-tació i efectuar la pertinent correcció, sies considera necessari.

El seguiment rigorós i permanentrealitzat per l’Agència de l’Energia deBarcelona de l’Ordenança solar, ha per-mès extreure’n, de tota l’experiència delsúltims anys, els seus punts forts i tambéels seus punts dèbils que han estat ele-ments claus per a la modificació de 2006.

Com a punts forts podem destacar:La voluntat política d’impulsar l’e-nergia solar tèrmica a la ciutat deBarcelonaLa millora de la capacitació tècnicadels professionals del’Administració localL’optimització dels processosadministratius de revisió i aprova-ció de les llicències municipalsEl gran consens aconseguit ambels diferents agents i sectors impli-cats en l’aplicació de l’Ordenança ila creació de la Mesa per al’Energia SolarLa implicació de l’Agència del’Energia de Barcelona com a res-ponsable del seguiment i compli-ment de l’Ordenança.

Com a punts dèbils podem destacar:La falta d’experiència del’Administració en la gestió de lageneració d’energia en l’àmbitlocalLa falta de procediments adminis-tratius o la seva complexitat, ambperíodes de tramitació excessiva-ment llargsLa falta d’una estructura adminis-trativa adaptada a las necessitatsde l’ordenança, amb diferentsinterlocutorsLa falta d’experiència dels profes-sionals (arquitectes, enginyers,instal·ladors...)La presentació de projectes i docu-mentació insuficient o incorrectaLa deficient integració arquitectòni-ca de les instal·lacions als edificis

La nova ordenança de 2006 volcorregir els errors que per falta d’expe-riència es varen produir en la primera de1999. La gestió correcta de tot el procéss’ha detectat com una peça clau i, enaquest sentit, les llicències municipalsque es concedeixen després de l’aprova-ció de la nova ordenança duen com acondició la presentació, un cop acabadala instal·lació, d’un Certificat final de lainstal·lació i de les seves especificacionstècniques emès per l’instal·lador i pelstècnics directors de l’obra.

El contingut d’aquests documents esconcreta en:

Projecte executiu final de lainstal·lacióManual de mantenimentCòpia del contracte de manteni-ment a 2 anys amb el correspo-nent pla d’inspecció i mantenimentCòpia del Certificat RITE (visat peldepartament d’Indústria) segonsdecret 1751/98 de 31 de juliol de1998Còpia del manual d’ús i funciona-ment adreçat a l’usuariCòpia de les garanties de lainstal·lació

Per poder obtenir la llicència de pri-mera ocupació de l’edifici, el promotor had’adjuntar, a aquest Certificat final de lainstal·lació, l’aval d’una Entitatd’Inspecció i Control, autoritzada perl’Ajuntament, que verifiqui documental-ment i amb una inspecció visual de la ins-tal·lació que aquesta s’ajusta als paràme-tres establerts en el projecte inicial i queels treballs s’han fet correctament.

Els seguiments realitzats tambéhan permès detectar certes irregularitatsque signifiquen un incompliment de l’or-denança solar. Aquestes irregularitatss’han posat a disposició dels serveis jurí-dics municipals per a la incoació delscorresponents expedients disciplinaris, afi de donar curs a les sanciones que l’or-denança estableixi en aquests casos.

Veiem doncs que l’Ajuntament deBarcelona vol donar màxima seriositat al’aplicació de l’Ordenança i evitar que elseu incompliment es consideri una faltamenor i comenci així un camí de des-prestigi social i de pèrdua de valor de lesobligacions que l’Ordenança estableix.

60

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

Les instal·lacions realitzadesAmb l’objectiu de disposar d’un bon

coneixement del desenvolupament iimplementació de l’Ordenança, tot al llargdels anys 2004 i 2005, l’Agència del’Energia ha analitzat algunes de les ins-tal·lacions executades. La mostra de l’a-nàlisi va ser de 10 instal·lacions el 2004i de 30 el 2005.

Les informacions recollides perme-ten extreure algunes dades significatives:

Per a edificis plurifamiliars, la majo-ria de les instal·lacions són de petitesdimensions (83% en edificis de <20 habi-tatges i 31% en edificis < 6 habitatges).Això ens indica que ens trobem en unrang de dimensió que implica uns costosunitaris molt més elevats que el de lasgrans instal·lacions.

La majoria de les instal·lacions dis-posen d’entre 0,31 i 0,40 m2/persona(47%) per bé que la mitjana global delsedificis estudiats és superior, de 0,46m2/persona. Cal destacar que l’estudi deles dades dels projectes donava 0,37m2/habitant, xifra que ara resulta incre-mentada en les instal·lacions efectuades.

En referència a la situació de lesinstal·lacions analitzades, s’ha trobat queel seu funcionament era correcte senseque es detectessin ni desperfectes nianomalies greus. Cal recalcar que unpercentatge elevat d’instal·lacions pre-senten aturades puntuals causades prin-cipalment per fenòmens de sobreescalfa-ment, buidat del circuit primari i falta demanteniment.

La falta de manteniment, junt ambl’incompliment de la normativa tècnica dereferència, són els problemes més fre-qüents, especialment en edificis plurifa-miliars. En aquest tipus d’edificis, en elsquals la instal·lació és propietat de lacomunitat, no es contracta el manteni-ment necessari de les instal·lacionssolars tèrmiques. Afortunadament aquestfenomen no es presenta en el cas d’ins-tal·lacions centralitzades d’hotels, edificisindustrials on el promotor acostuma a sertambé usuari i disposa d’un contracte demanteniment amb una empresa especia-litzada.

En el cas d’incompliment de la nor-mativa tècnica, resulta freqüent la faltad’aïllament tèrmic de les conduccions. Calrecordar que aquesta normativa es refe-reix especialment a aspectes d’eficiènciaenergètica dels sistemes, a la seva vidaútil i a la seguretat dels usuaris.

Donada la falta generalitzada d’ele-ments de mesura per valorar el rendi-ment energètic de les instal·lacions,s’han realitzat simulacions del seu com-portament energètic. Els resultats mos-tren que el percentatge de cobertura dela demanda d’aigua calenta sanitària éssovint inferior a l’establerta per l’Orde-nança. En són la causa les pèrdues en la

Dimensions de les instal·lacions realitzades (nombre habitatges)

14%

3%

31%21%

31%

<6 6 a 12 13 a 20 21 a 30 >60

Origen: Agencia d’Energia de Barcelona

Repercussió de la superfície instal·lada per usuari (m2)

Origen: Agencia d’Energia de Barcelona

47%

9%

13%

3%

22%

6%

<0,2 0,21 a 0,3 0,31 a 0,4 0,41 a 5

0,51 a 6 >0,6

61

distribució, el disseny poc eficient delssistemes, especialment en el cas d’edifi-cis plurifamiliars o l’ús d’elements inade-quats.

Les exempcions previstes en l’OrdenançaDes dels serveis municipals es sen-

tia una gran preocupació per la possibili-tat que fossin molts els edificis que s’aco-llissin a les exempcions previstes perl’Ordenança i que, d’aquesta manera,l’Ordenança es convertís en pura anèc-dota pel fet de ser majoria els edificisexempts. La realitat de l’aplicació ha des-mentit aquestes pors ja que tan sols el13,5% del total dels edificis que hansol·licitat llicència durant la vigència del’Ordenança han presentat una demandad’exempció de la instal·lació de capta-dors solars tèrmics.

Resulta interessant analitzar quinshan estat els motius pels quals s’hanconsiderat exempts. Per una bandaveiem que quasi la meitat de les exemp-cions (49%) estan relacionades amb lafalta de disposició de la superfície míni-ma de 5 m2/habitatge, per bé que enaquest cas se’ls exigeix el màxim aprofi-tament possible, és a dir, que en moltsd’aquests casos no s’obté una exempciótotal. L’altra causa significativa (39%)està relacionada amb les promocionesde talla petita (< de 292 Mj de mitjanaanual) exempció que ha desaparegutamb la recent revisió de l’Ordenança.

En relació als edificis declaratsexempts per impossibilitat de cobrir unmínim del 25% de la demanda energèticad’aigua calenta sanitària, veiem que sónmajoritàriament hotels, fet que resultaaltament perjudicial ja que aquests edifi-cis presenten un elevat consum energè-tic en aquest aspecte i comportaria millo-res en la sostenibilitat energètica consi-derables

4.3 Percepció per part dels usuaris

L’estudi realitzat per l’Agència del’Energia de Barcelona, al llarg dels anys2004 i 2005, sobre algunes instal·lacionsva permetre, també, conèixer la percep-ció per part dels usuaris dels efectes del’Ordenança Solar. En el moment devalorar el grau de satisfacció dels usua-ris, es constata una gran diferènciasegons es tracti d’una instal·lació centra-litzada o individualitzada. En el primercas, es detecta una gran satisfacció perpart dels usuaris mentre que en el segoncas no es detecta un gran entusiasmeamb un grau de satisfacció mitjà i un bonnombre d’usuaris clarament insatisfets.En tots els casos es mostra un gran des-coneixement de les instal·lacions solarstèrmiques de què disposa l’edifici, de lesseves característiques i necessitats.

Causes que han justificat l’exempció

Tipologia d’edificis exempts

<5m2/habitant

Ús d’altres fonts renovables

Demanda <292 Mj

Sense consum d’ACS

Origen: Agencia d’Energia de Barcelona

39%

3%

49%

9%

Origen: Agencia d’Energia de Barcelona

24%

22%44%

Equipaments sanitaris

Equipaments esportius

Hotels

Habitatges i residencials

Altres

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

7%

3%

62

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

4.4 Percepció per part de l’administració i dels promotors

El compromís polític per part del’Ajuntament de Barcelona i, per exten-sió, d’altres ajuntaments que han aprovatles seves ordenances solars resulta claren el moment en què decideixen l’apro-vació d’una ordenança pionera en l’àmbitinternacional de la qual es desconeixenels efectes que socialment es puguin pro-duir.

La Comunitat autònoma deCanàries també va assumir aquest com-promís d’ús obligatori de l’energia solartèrmica a tot el seu territori l’any 2001 iCatalunya ho va aprovar amb el decretd’Ecoeficència de febrer de 2006. Mésrecentment ha estat el govern de l’Estatespanyol qui ha aprovat aquesta obliga-ció a escala nacional. Ens trobem, doncs,davant d’una percepció social i políticad’unànime acceptació i hem de reconèi-xer, en aquest sentit, la valentia dels pri-mers ajuntaments que es varen llançar aaquesta aventura solar, fet que ha per-mès anar estenent el compromís fins arri-bar a tot el territori espanyol, sempre par-tint dels encerts i errors de l’experiènciabarcelonina, com pot observar-se en elredactat de tota aquesta legislaciócomentada.

Per la seva banda, l’Ajuntament deBarcelona no es va quedar parat en elsaspectes de promoció de les energiesrenovables i en l’establiment d’una estra-tègia municipal en aquest àmbit, sempredins del seu àmbit competencial. Acomençaments de 2002, va aprovar elPla de Millora Energètica de Barcelona(PMEB) que en un dels seus punts esta-bleix la realització d’un seguiment del’Ordenança solar tèrmica per conèixer-ne el grau d’acceptació social i valorar laqualitat i el funcionament de lesinstal·lacions en servei. Segurament vaser aquesta voluntat de gestió energèticade la ciutat la que va impulsar tambél’Ajuntament a la creació, el mateix any,del consorci Agència Local d’Energia deBarcelona en el qual participen, com amembres, representants estatals, auto-nòmics i representants de la societat civil.Es tracta de l’entitat que actualment ges-tiona tot el que es relaciona ambl’Ordenança solar tèrmica, havent-nepreparat la revisió i elaborat una futuraOrdenança solar fotovoltaica que tambéseria pionera en aquest àmbit.

Resulta també interessant conèixerla percepció que en tenen els promotors,de l’Ordenança, ja que inicialment, en elmoment de la seva aprovació s’hi mos-traren clarament contraris i varen ser lesseves pressions un dels motius quevaren dur a l’Ajuntament a aprovarl’Ordenança amb la inclusió d’un any demoratòria de la seva entrada en vigor. Lalabor de sensibilització realitzada perl’Ajuntament durant tot aquest any demoratòria i els propis estudis realitzatspels experts de l’associació de promotorsva portar a una acceptació compromesa ia una visió decididament positiva per laseva part en el moment de l’entrada envigor. L’increment del cost d’execuciómaterial dels edificis no variava d’unaforma significativa i l’argument de vendaen una societat cada dia més sensibilit-zada compensava clarament la inversió ifins i tot permetia incrementar beneficis.

4.5 Impacte del programa a escala estatal

L’ordenança solar de Barcelona vaser pionera, l’any 1999, en el seu com-promís per l’energia solar ja que va ser laprimera ciutat europea que va aprovaruna normativa orientada a fomentar l’úsde l’energia solar en l’àmbit urbà. Aquestfet ha comportat que els representantsmunicipals hagin estat convidats a pre-sentar la seva iniciativa, poc després del’aprovació, i també la seva experiència,a mesura que aquesta s’anava consoli-dant, en múltiples fòrums tècnics i políticsper a divulgar-la com un exemple real-ment eficaç a seguir.

A finals de l’any 1999, l’Ajuntamentveí de Barcelona, Sant Joan Despí, vaaprovar una ordenança solar que seria laprimera en entrar en vigor, anticipant-sea la de Barcelona que s’havia aprovatamb una moratòria d’un any abans de laseva aplicació obligatòria. Per la sevabanda, i seguint l’exemple i el modelcatalà, el Instituto para la Diversificacióny el Ahorro de la Energía (IDAE) delMinisteri d’Indústria espanyol, el mes dejuny de 2001, va publicar una ordenançasolar tipus que es va difondre a tots elsmunicipis espanyols com a forma de pro-moure l’ús de l’ energia solar.

A inicis de 2004, més de 20 ajunta-ments disposaven d’ordenança solar i amitjan de 2005 ja eren més de 60 els

63

municipis espanyols que disposaven d’a-questa ordenança, i això afectava ja amés de la meitat de la població. Senseser exhaustius, destaquem alguns d’a-quests municipis:

Barcelona, Sant Joan Despí,Montcada i Reixac, Esplugues deLlobregat, Terrassa, Cardedeu,Sant Cugat del Vallès, L’Hospitaletde Llobregat, Olesa de Montserrat,Barberà del Vallès, Granollers,Sabadell, Badalona, Cambrils, Vic,La Garriga, Cornellà de Llobregat,Torredembarra, Abrera, Altafulla,Cerdanyola del Vallès, Palafrugell,Sant Boi de Llobregat, Sant JustDesvern, Vilafranca del Penedès,Lleida, Martorell, Gavà, SantaColoma de Cervelló, Calldetenes,Manresa,. Sevilla, Rota, Puebla deFabrique, Granada, Fuengirola,Eivissa, Burgos, Ceuta, Madrid,Soto del Real, Pamplona, Castellde Castells, Onil, València, Silla,Getafe, Rivas-Vaciamadrid, SanSebastián de los Reyes, SanMartín de la Vega, Tres Cantos.

Tant mateix, durant el 2006, s’hanproduït canvis transcendentals que, sem-bla obvi, mai no s’haurien produït senseel precedent, la gran acceptació i la faci-litat en l’aplicació de l’Ordenança solarde Barcelona. La recent entrada en vigordel Código Técnico de la Edificación,amb el seu Document Bàsic HE 4Contribució solar mínima d’aigua calentasanitària, comporta l’obligació genèricad’incorporar aquestes instal·lacions a totsels edificis de l’Estat espanyol. Les exi-gències d’aquest document són demínims, però cada comunitat autònoma oajuntament pot optar per ser més exigenten les mesures a plantejar.

Des dels serveis tècnics del’Agència de l’Energia de Barcelona, s’haofert també la seva experiència en l’apli-cació de l’ordenança solar de cara atenir-la en consideració en el moment dela revisió del Reglamento deInstalaciones Térmicas en Edificios(RITE).

4.6 Seguiment i avaluació de l’Ordenança

La presència social i tècnica del’Ordenança solar ha estat permanentdes del moment de la seva aprovació il’estratègia de comunicació del’Ajuntament ha mantingut informats elsciutadans dels progressos efectius queaquesta ordenança ha anat produint alsestalvis energètics de la ciutat.

Múltiples han estat les formes decomunicar, des de les notes de premsaamb les xifres d’evolució dels captadorssolars instal·lats i dels seus beneficismediambientals, fins a les guies ciutada-nes per divulgar els conceptes i lespotencialitats d’aquesta iniciativa o elsdocuments i guies tècniques dirigides alsprofessionals del sector, arquitectes,enginyers o instal·ladors.

Tampoc han faltat jornades tècni-ques i cursos de formació dirigides aaquests mateixos professionals i alsagents implicats en la implementació oconvenis per a la realització d’activitatsconcretes de promoció i divulgació del’ordenança.

Programa d'una activitat de difusió de l'Ordenança

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

64

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

5.1 Barcelona

BOP Nº 181 de 30/7/1999 i correccionspublicades en el BOP Nº 265 de5/11/1999. Annex sobre captació solar tèr-mica de l’Ordenança General de MediAmbient Urbà de l’Ajuntament deBarcelona

BOP Nº 62 de 14/3/2006. Modificació inte-gral de l’annex sobre Captació SolarTèrmica de l’ordenança General de MediAmbient Urbà de l’Ajuntament deBarcelona.

“Balanç d’aplicació de l’ordenança solartèrmica de Barcelona”. Agència del’Energia de Barcelona. Ajuntament deBarcelona. Gener de 2001.

“Pla de Millora Energètica de Barcelona”.Ajuntament de Barcelona. Juny de 2002.

“Balanç d’aplicació de les ordenances d’a-profitament de l’energia solar tèrmica aCatalunya”. APERCA. Maig 2004.

“Annex sobre captació solar tèrmica del’ordenança general de medi ambient urbà2005. GUIA D’APLICACIÓ”. Agència del’Energia de Barcelona. Març 2006.

“L’ordenança solar tèrmica de Barcelona.Valoració i balaç de l’aplicació” Agència del’Energia de Barcelona. Abril 2006

5.2 Catalunya

“Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015”. Generalitat de Catalunya. Maig2005.

“Estudi tecnològic dels aïllaments tèrmicsa Catalunya en l’àmbit de l’edificació”Josep Solé. Grup Uralita. Institut Catalàd’Energia. Febrer de 2005.

“Estudi tecnològic d’arquitectura bioclimà-tica i les seves millors tecnologies disponi-bles en consum d’energia” ChristophPeters. Institut Català d’Energia. Febrer2005.

“La contribució de l’habitatge deCatalunya a la reducció d’emissions degasos amb efecte d’hivernacle” InstitutCerdà. Gener 2006.

“Guia per a l'estalvi energètic”. Ajuntamentde Barcelona i Ecologistes en Acció.

“Estadístiques de la construcció d’habitat-ges a Catalunya” Departament de MediAmbient i Habitatge. Direcció Generald’Habitatge. Juny de 2005

“Criteris de qualitat i dissenyd’instal·lacions d’energia solar per a aiguacalenta i calefacció.” APERCA. Gener1999.

“ORDRE TRI/301/2006, per la qual s'apro-ven les bases reguladores per subvencio-nar la realització d’instal·lacions d’ener-gies renovables a corporacions locals is'obre la convocatòria per a l'any 2006.”Departament de Treball I Indústria.ICAEN. Juny 2006.

5 Referències documentals

De la mateixa manera que s’haanat fent al llarg de tot l’estudi, aquestapartat de bibliografia s’ha estructuratper documents d’àmbit municipal de

Barcelona, autonòmic de Catalunya iestatal. Dins de cada un d’ells, l’ordre éscronològic, per donar major operativitat ifacilitat d’ús.

65

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

“ORDRE TRI/315/2006, per la qual s'apro-ven les bases reguladores per subvencio-nar la realització d’instal·lacions d’ener-gies renovables a corporacions locals is'obre la convocatòria per a l'any 2006.”Departament de Treball I Indústria.ICAEN. Juny 2006.

“DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pelqual es regula l'adopció de criterisambientals i d'ecoeficiència en els edifi-cis.” Departament de la Presidència.Febrer 2006.

5.3 Espanya

Norma reglamentaria de edificación sobreel aislamiento térmico NRE-AT-87.Ministerio de Obras Públicas y Urbanismoe Industria y Energía. Enero 1987.

Reglamento de Instalaciones Térmicas enlos Edificios (RITE) y sus InstruccionesTécnicas Complementarias (ITE).Ministerio de Industria y Turismo. Julio1998.

Estrategia de ahorro y eficiencia energéti-ca en España 2004 – 2012. E4. Secretariade Estado de Energía. Junio 2003.

Propuesta para el desarrollo de la EnergíaSolar Fotovoltaica. Informe de UGT,CCOO y Ecologistas en acción. Mayo2005.

La energía en España. 2004. SecretariaGeneral de Energía.

Estrategia de ahorro y eficiencia energéti-ca en España 2004 – 2012. E4 - Plan deacción 2005 – 2007. IDAE. Julio 2005.

Plan de energías renovables en España2005-2010. Idea. Agosto 2005

Eficiencia energética y energías renova-bles. IDAE. Septiembre 2005.

Renovables 2050 - Un informe sobre elpotencial de las energías renovables en laEspaña peninsular. Greenpeace.Noviembre 2005.

Desarrollo normativo del Sector Eléctrico.Comisión Nacional de Energía. 2006

Aire acondicionado a nuestras necesida-des. IDAE. 2006.

Código Técnico de la Edificación.Ministerio de Vivienda. Marzo 2006.

Certificación Energética de Edificios.Ministerio de Industria, Turismo yComercio. Marzo 2006.

66

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

6.1 Principals obstacles al desenvolupament i aplicació

Els moments inicials de la pioneraOrdenança solar varen ser realment difí-cils i objecte de controvèrsia i d’un refúsimportant per part del sector. La moratò-ria d’un any amb què es va aprovar ésuna mostra clara d’aquesta situació. Elrecel no era infundat, ja que l’experiènciarecent a Espanya era mínima i el recordde les experiències frustrades dels anys70 es mantenia viu en la memòria delsector.

També és cert, i així ho reconeixientots els agents implicats, des de la pròpiaadministració, els promotors, i els tècnicsresponsables de la redacció dels projec-tes fins als instal·ladors, que no s’estavapreparat per afrontar el repte amb totesles garanties i que eren moltes les incer-teses que sorgien amb l’aprovació d’a-questa nova Ordenança, que exigiaincorporar instal·lacions solars en tots elsedificis de nova construcció a la ciutat deBarcelona.

Avui, amb la perspectiva que ensdóna el temps transcorregut i l’anàlisidels resultats aconseguits, veiem que lainexperiència ha comportat bastantserrors en les instal·lacions executades ique alguns buits existents enl’Ordenança han hagut de ser corregits iposats al dia, com és el cas del segui-ment i manteniment de les instal·lacionsen la recent modificació de l’Ordenança.

6.2 Principals resultats aconseguits

Els principals obstacles al desenvo-lupament i aplicació de l’Ordenança sóntambé els seus principals valedors. Laposta en marxa de l’Ordenança deBarcelona ha mostrat clarament que noes pot esperar a tenir l’experièncianecessària per iniciar una acció tanimportant i significativa com és aquesta,ja que aleshores no es podria avançarmai en el camí del necessari progrés.

Totes les dificultats que hem anatdesgranant al llarg d’aquest estudi s’hananat superant i tothom està d’acord enquè l’operativitat i eficàcia aconseguidesamb l’esforç de tots han permès aconse-guir els objectius inicialment previstos.Objectiu de normalitzar les instal·lacionsd’energia solar tèrmica com una apostasostenibilista de la ciutat pel que fa a laseva política energètica. A més a més,les correccions introduïdes aquest últimany permetran avançar amb major garan-tia.

Cal reconèixer també que el mèritmés gran de l’OST no és pas ella matei-xa ni els seus resultats, amb més de36.000 m2 autoritzats en els últims 5anys. El millor resultat, a nivell global, haestat la credibilitat que ha aconseguit elsistema solar tèrmic com alternativa a lesenergies convencionals, tant en la restade l’estat com en l’àmbit internacional.Han estat molts els municipis que hanseguit l’exemple d’una forma més decidi-da o més temorosa, però no hi ha capdubte que “l’experiment” de Barcelona iels seus interessants resultats han per-mès que, en l’àmbit català, s’hagi aprovatun decret d’ecoeficiència que incorporal’obligatorietat i que, en l’àmbit espanyol,s’hagin atrevit a aprovar un CódigoTécnico que imposa l’energia solar tèrmi-ca en tots els edificis nous d’Espanya, iinclús, anant més enllà, que fa extensivaaquesta obligació per alguns casos ambla fotovoltaica.

6 Reflexió crítica

67

L’en

erg

ia s

ola

r a

Bar

celo

na.

L’o

rden

ança

sol

ar t

èrm

ica

6.3 El camí a seguir

Els excel·lents resultats aconse-guits amb una mesura simple com és elcas de l’Ordenança Solar Tèrmica del’Ajuntament de Barcelona, i els efectesper ella generats no han de portar-nos auna visió triomfalista en el camp energè-tic espanyol ni tan sols en el de l’energiasolar tèrmica. Com ja s’ha comentat en elprimer apartat d’aquest estudi, els com-promisos energètics essencials espan-yols no s’estan aconseguint. Kyoto quedamolt lluny i malgrat que són molts elsPlans establerts per les diferents admi-nistracions, els escassos resultats deseguiment als quals hem tingut accéssón, avui, poc optimistes.

Una política canviant, per part delsgoverns estatals respecte al foment deles energies renovables, ve a complicarles coses atesa la inseguretat que com-porta en el sector quan aquest ha dedecidir-se a emprendre grans inversionsque siguin un revulsiu per al mercat.

També resulta preocupant la visiócomparativa amb la resta de països euro-peus, ja que dels 2 milions de m2 depanells solars tèrmics instal·lats a Europaal llarg de l’any 2005, només 100.000 m2

ho varen ser a Espanya. Pràcticament lameitat, 1 milió es va instal·lar aAlemanya, tant Àustria com Grècia enssuperen amb més de 200.000 m2

instal·lats i França amb més de 150.000m2.

Como hem vist al llarg de l’estudi,hem de valorar l’Ordenança SolarTèrmica de Barcelona com un pas essen-cial en la normalització de l’energia solartèrmica a Espanya, però no podemdemanar-li més del que una mesura sen-zilla i d’àmbit local pot oferir. El seuimpacte ha estat clarament superior alque es podia imaginar en el moment dela seva aprovació, atès el seu efecte mul-tiplicador i avui tots ens podem felicitarque hagi estat clarament superada permesures d’àmbit estatal com és el casdel Código técnico. Ara bé, l’Agència de

l’Energia de Barcelona continua tenint unrepte i també en aquest camp serà l’a-vantguarda que marqui les pautes aseguir en tota la legislació solar recent-ment aprovada. Estem parlant de la ges-tió quotidiana, de l’aplicació real, de l’ús iel manteniment de les instal·lacions rea-litzades. Sobre aquests aspectesl’Agència en sap molt i la seva experièn-cia i mètode serviran de referent en unfutur molt pròxim.

Un àmbit clau i en el qual, des deBarcelona, no s’ha aconseguit incidir, apesar de diversos intents com en el casde la campanya Barnamil, és el de laincorporació de sistemes solars tèrmicsals edificis existents, sobre els qualsl’Ordenança no té cap efecte i que reque-reix un altre tipus de mesures de promo-ció que resultin més eficaces que lesimpulsades fins ara.