“En SOLƒ@”

Revista quadrimestral de

l’Escola Municipal de Música de

SANTPEDOR

Número 009 Juny 2009

SUMARI

Coordinadora:

Montserrat Munill

→ Activitats i notícies

→ Endevinalles musicals

→ Articles

→ Entreteniments

→ Entrevista

A

C

T

I

V

I

T

A

T

S

I

N

O

T

Í

C

I

E

S

● El 14 de març es va organitzar una excursió a l’Auditori; es va sortir

amb autocar des de Santpedor per assistir a un concert, on

s’interpretaven obres de Britten, i per visitar el Museu de la música.

● El 25 de març el cor de cambra va fer un concert a la residència

d’avis.

● L’11 i 12 d’abril van tenir lloc les caramelles del poble sota la

direcció d’en Marc Reguant. Els participants van celebrar l’èxit amb

una arrossada el dia 26 d’abril.

● En Marc Reguant va guanyar, per segon any consecutiu, el premi Mestre Blanch en l’especialitat

de clarinet.

● Aquest any té lloc el 18è Cicle de Concerts de Primavera. Estem gaudint dels següents 5 actes:

24 d’abril a les 20:00 a l’auditori Maria Espinalt

Jordi de la Torre al piano interpretant obres d’Albèniz

23 de maig a les 20:00 a la Capella de Sant Andreu

Quartet de clarinets Bucolique guanyadors dels Pòdiums de Sant Joan de Vilatorrada

6 de juny a les 22:00

Toc de Prop (contrabaix, bateria i veu)

19 de juny a les 22:00 a Cal Llovet

Copa Concert amb Biel Ballester Quartet

28 de juny 19:00 a la Capella de Sant Andreu

Cor Reravera

A

C

T

I

V

I

T

A

T

S

I

N

O

T

Í

C

I

E

S

● El dia 9 de maig va tenir lloc la IV trobada de flautes a Vacarisses.

● El 20 de maig el combo de nivell mitjà de l’escola, el cor de cambra i un trio de violins van fer un

concert a l’auditori Maria Espinalt pels alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles Riu d’Or,

Llissach i Jeroni de Moragas.

● El 9 de juny l’Oriol Romaní farà una classe magistral de clarinet a l’escola. Aquest clarinetista és

nascut a Barcelona, estudià clarinet i interpretació al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat i en

diversos centres estrangers amb Juli Panyella, Thea King, Anton Weimberg, Tony Pay, Igor

Markevich i Giörgy Sebök. Ha actuat arreu d’Europa, tan com a solista,com fent recitals de

clarinet sol. És autor de varis llibres: La música, font de salut (1998), Tocats pel jazz (2000) i

Trobades amb Joaquim Homs (2004) compositor del qual ha enregistrat la integral de clarinet.

També ha estrenat obres de compositors com Xavier Montsalvatge, Carlota Garriga, Xavier Turull,

Joaquim Homs i István Vántus.

● El 13 de juny a les 11:00, a l’institut, els nens i nenes de sensibilització i iniciació ens oferiran el

conte musicat “El pentagrama trist” dins els actes de la Festa Major.

● El dia 14 de juny els combos de l’escola faran un concert a les 19:30 al Born, dins els actes de

la Festa Major.

● Les colònies d’aquest any es faran conjuntament amb els alumnes de Sant Vicenç de Castellet

a Castell de l’Areny del 23 al 28 de juny.

● Recordeu que el període de matrícules és del 29 de juny al 10 de juliol per a tothom.

E

N

D

E

V

I

N

A

L

L

E

S

M

U

S

I

C

A

L

S

ENDEVINALLA NÚMERO 5:

De forma i de nom, sóc geomètric.

I el meu material metàl·lic.

Què és?

ENDEVINALLA NÚMERO 6:

De família nombrosa,

amb embocadura i canya inclosa.

El seu concurs és molt variat,

però amb el jazz és molt preciat.

ENDEVINALLA NÚMERO 7:

Amb un líquid bo per veure

i un altre per amanir..

en formen un instrument

que dóna goig de sentir.

ENDEVINALLA NÚMERO 1:

Té bec i no és ocell.

Refila que primfila,

no és rossinyol

ni passerell.

Què és?

ENDEVINALLA NÚMERO 2:

Les castanyes espanyoles

fan petons i cabrioles.

Qui som?

ENDEVINALLA NÚMERO 3:

És clar, és net,

i quan fa notes tira al dret.

Què és?

ENDEVINALLA NÚMERO 4:

Té sis cordes i un forat

i el seu so té intimitat.

Què és?

Respostes: 1. la flauta

2. les castenyoles 3. el clarinet

4. la guitarra 5. el triangle

6. el saxo 7. el violí

A

R

T

I

C

L

E

S

A

R

T

I

C

L

E

S

Sortida a l’Auditori

Em dic Melanie, toco la flauta i tinc 11 anys. El mes de març vam anar jo i la meva família a

l’Auditori amb més gent de l’escola.

Abans d’entrar vam anar tots al museu de la música, vam veure tot tipus d’instruments, però vam

anar “tope” ràpid.

Al cap de 5 minuts podíem tocar els instruments i després vam anar a l’Auditori.

El concert em va agradar, hi havia 8 ballarins i molts instruments de l’orquestra simfònica.

Quan es va acabar vam marxar cap a casa i el següent dia que tocava música ens van preguntar

com havia anat.

Melanie Garcia

Sobre la trobada de flautes:

A TOTA FLAUTA !

E

N

T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

S

Per Estela Vila i

Anna Perarnau

SOPA DE LLETRES:

Troba 6 instruments musicals:

Ospa noi, quina passada,

quin deliri, quin sidral,

quina canya de Trobada,

un cristo monumental!

Quins pebrots, quina disbauxa,

quina colla de grillats,

quin batibull, quina rauxa,

és ben bé que estem sonats!

Flautes i flautes a dojo,

flautes i flautes a raig,

i una data memorable:

de l'any nou, el nou de maig.

Els segles faran memòria

d'aquesta fita letal

que ha convertit Vacarisses,

de la flauta, en capital.

Amunt i avall amb les flautes,

carmanyoles i entrepans,

faristols i partitures,

sense un minut de descans.

Motxilles i samarretes,

contrasenyes i colors;

tot previst perquè la festa

tingués un final joiós.

Els pares al.lucinaven,

admirats del Gran Concert,

exemple de disciplina,

de compromís i d'encert.

Tres cents bufadors, feliços

de compartir llurs fatics,

han trobat en la flautada,

un pretext per fer-se amics

i sentir-se una família

on, dels xics fins als més grans,

han doblat, a tota flauta,

les il.lusions i els afanys.

Pep Padró

E

N

T

R

E

T

E

N

I

M

E

N

T

S

MOTS ENCREUATS:

Definicions

1. Distància entre la nota més greu i la més aguda d’una obra musical

2. Nom del primer Grau de l’escala

3. Instrument de corda polsada

4. Al revés instrument de vent-metall

5. Al revés subdominant de l’escala de si menor

6. Paraula italiana que vol dir cantat

7. Instrument de corda polsada

8. Grup de 3 notes que equivalen a 2 figures de la mateixa espècie

9. Part d’una cançó que es repeteix sempre igual

10. Conjunt vocal o instrumental de tres intèrprets

E

N

T

R

E

V

I

S

T

A

Entrevista a Jordi de la Torre pels alumnes de piano de l’escola i per Marc Reguant:

Com ho fas per aprendre de memòria tantes obres?

Després de tant de temps estudiant obres vas veient que la

música, tot i que pot ser de mil i una maneres diferents , també

respon a patrons iguals en la seva manera d’estar construïda.

Sabent això es pot analitzar i simplificar molts “metres” de

música a dintre del teu cap i això fa que puguis esquematitzar

moltes partitures que tot i semblar molt llargues no són més que

melodies o seccions que es van repetint. Per exemple, la primera

obra del concert (Granada) tenia una estructura ben senzilla

perquè son pràcticament dos temes que es van alternant, així

que jo només m’havia d’aprendre uns trossos relativament curts i després saber quan havia de

tornar a sortir el mateix tros. Moltes vegades la memòria consisteix en tenir la música ben

ordenada al teu cap i molts cops, després d’haver fet aquest treball d’anàlisi, t’adones que

aquella partitura tant llarga era més senzilla del que semblava.

1

E

N

T

R

E

V

I

S

T

A

Et va costa molt aprendre a tocar el piano?

Crec que tot el que vulguis fer molt bé costa molt. Depèn del grau d’exigència que et posis tú

mateix o et posin els professors. Com abans he dit a més pràctica millors resultats. Jo vaig

haver d’estudiar molt per fer tota la carrera de piano, per fer-la el millor que jo sabia i podia.

Com pots donar-hi tanta expressivitat a les obres?

No sé quanta expressivitat trec de les obres. El que intento és mirar d’entendre al màxim allò

que estic fent sonar i de fer-ho entendre de la manera més clara possible a qui m’escolta.

Trobo que és difícil explicar com extreus l’expressivitat a una peça, hi ha molts factors en joc

que venen barrejats com son els sentiments personals, els coneixements teòrics i pràctics,

l’experiència professional, l’audició de molta música i de molts tipus etc. Tot això i moltes més

coses que em deixo fa que cadascú fabriqui la seva pròpia visió i versió d’una obra.

Els estudiants de piano hem de practicar cada dia?

Pràcticament si. El domini de qualsevol instrument requereix molta pràctica. Com més sovint

es toca més familiar se’ns fa dominar aquest. Això no és una cosa exclusiva de la música o el

piano, qualsevol cosa que es vulgui controlar amb precisió o perfecció necessita molt de

temps de dedicació, sigui música, dibuix, esport etc... La regla seria: A més pràctica millors

resultats.

Quina és la teva peça preferida?

Les meves peces preferides van canviant a mesura que passa el temps i vas descobrint

noves obres. Normalment la peça que estic estudiant és converteix en la preferida. Se’m fica

al cap, la vaig cantant interiorment mentre faig altres coses, la penses del dret i del revés et

submergeixes a dintre d’ ella per tal de conèixer tots els seus raconets on hi ha amagats

tresors (musicals). Aquest descobriments fan que la peça a estudiar la converteixin en la

favorita del moment. Ara mateix una de les que més m’agraden és “Evocación” d’Albéniz

perquè l’he estat explorant aquest mesos per preparar el concert passat.

Quan fa que et dediques al piano?

Des dels sis anys més o menys i en tinc vint-i-nou, així que surten...uns vint-i-tres anys.

Et va costar aprendre les cançons que vas tocar al concert?

Algunes més que d’altres. Les peces de la primera part eren més senzilles de muntar pel que

he dit a la primera pregunta. Si s’aprèn a analitzar i a esquematitzar una peça et pots

estalviar molta feina i moltes hores de repeticions. No tot és tocar i tocar, també té molta

importància el treball mental d’una partitura. Això és una cosa que jo no vaig posar en

pràctica des de petit perquè potser és un pèl difícil d’aplicar quan ets aprenent. Tot i així, jo

ho intento ensenyar als meus alumnes en petites dosis perquè crec que, si s’enraona bé allò

que es toca en lloc d’estudiar-ho nota per nota sense tenir una imatge una mica panoràmica

del que s’està estudiant, es pot aprendre molt més i millor.

D’altra banda, la segona part em va costar més temps que la primera. Eren peces d’un nivell

molt més alt on tot i analitzar-les i practicar-les durant molt de temps em suposen un esforç

molt gran de concentració. Eren peces molt difícils que em van suposar més temps de

preparació.

Defineix-nos la música d’Isaac Albéniz amb poques paraules.

Una música popular tremendament rica de sonoritat.

E

N

T

R

E

V

I

S

T

A

Com ho fas per tocar amb tanta velocitat?

A més pràctica millor resultat, no? Això, més el temps que fa que toco que et dona soltura, més la manera d’estudiar (molt lent) fa que un pugui córrer amb certa tranquil·litat (sempre hi ha riscos).

Amb quan de temps et vas aprendre el repertori?

Les de la primera part uns dos mesos. Les de la segona més de mig any, fins i tot n’hi ha que

fa anys que les tinc muntades. Tot i així, les cançons o obres mai acaben d’estar del tot

apreses, m’explico :Una obra que comences ve a ésser com un arbre que plantes i neix des de

la seva llavor. El mínim per a afirmar que te la saps podríem dir que és quan t’aprens totes les

notes amb el ritme i totes les indicacions que posa a la partitura. Però amb el temps t’adones

que això és només el principi d’aquella obra i, a poc a poc, vas veient que cada vegada que

reestudies aquella peça surten coses noves que no havies detectat i que es poden millorar,

això és que la teva peça està creixent i que ja no la toques com abans. Cada vegada que

retornes a una obra anteriorment estudiada veus que es poden aconseguir nous resultats i

es poden treballar nous aspectes de la mateixa peça que no vam treballar abans. Per això dic

que una obra mai acaba d’estar apresa.

A part de l’activitat com a concertista, et dediques també a la pedagogia. Què en valores de la

pedagogia?

La pedagogia és al que em dedico perquè els concerts són una cosa de més a més. La

pedagogia t’enriqueix, és bonic veure com pugen els nens i els vas formant, com van

aprenent i van agafant més independència amb el que els has anat donant. Veus com moltes

observacions que fas als alumnes, pots aplicar-les a tu mateix.

Quin és el compositor que més t'agrada?

També abans he comentat que les peces que estudio es converteixen en les meves

preferides, conseqüentment, els autors d’aquests obres seran els meus preferits del moment.

Tot i així per sobre del que estigui estudiant en aquell moment m’encanten els grans clàssics

de la música com Mozart per la seva genialitat i senzillesa, Beethoven per la seva força i

temperament, Chopin per la seva melancolia i perquè crec que és l’autor que millor ha escrit

per al piano i Bach per la monumentalitat de la seva música.

Quantes hores estudies cada dia?

Quan era estudiant de grau elemental la veritat és que no estudiava molt, tenia facilitat i

m’arrepenjava una mica d’això i tant el meu professor com la meva mare em renyaven per

això. A mesura que vaig anar passant cursos vaig haver d’estudiar cada vegada més. Potser

una hora i mitja o dos al dia durant el grau mitjà. Quan vaig preparar el vuitè (en aquell

moment era com un sisè de grau mig) vaig estudiar molt, potser quatre o cinc hores diàries. Ja

en el grau superior en feia unes sis o set i, cap al final de la carrera vaig arribar a les vuit i nou

hores diàries.

Actualment, estudio menys hores de les que voldria perquè he de compaginar la feina amb

l’estudi i no és fàcil. Ara funciono més per objectius que per regularitat. Quan em surt un

objectiu com un concert em començo a marcar un ritme que va augmentant a mesura que

s’acosta el concert.