De mitjana, cada espanyolcompra com a mínim un parellde peces de vestir cada mes,segons dades del Centre deRecerca i Informació enConsum, de manera que, siels armaris són espais finits,també hauríem de llençardues peces cada mes. Elmodel de consum frenètic enel qual estem immersos —enquè el ciutadà mai no satisfà

les necessitats de consum—topa amb el fet que els recur-sos del planeta són finits i nopoden suportar un creixementil·limitat.

«Hem heretat una visiómaterialista de la Terra, ente-sa com un mer magatzem derecursos, i contemplem el móncom una suma arbitrària d’ob-jectes, a punt per ser posseïts,

classificats, manipulats i con-sumits», afirma Jordi Pigem,doctor en Filosofia i autor de lapublicació «Revalorar el món.Els valors de la sostenibilitat».Aquesta publicació, on s’ana-litza el consumisme i el mate-rialisme com a claus de lainsostenibilitat, enllaça la crisieconòmica i financera del2008 amb una crisi de valorsque, tot i que té les causes

immediates en l’especulaciófinancera i immobiliària, «té aveure més del que semblaamb la topada del nostre sis-tema socioeconòmic contraels límits del planeta». Els va-lors que ens han portat aaquesta crisi, diu Pigem,tenen l’origen en una visió delmón insostenible mediam-bientalment, però tambéeconòmicament i socialment.

Els experts en medi am-bient alerten que el camí quehem fet fins ara de malbarata-ment i consum irresponsabledels recursos no és viable.Xavier Gabarrell, investigadorresponsable del grup derecerca Sostenibilitat iPrevenció de l’Institut deCiència i TecnologiaAmbientals de la UAB (ICTA),afegeix que cada cop sommés ineficients energètica-ment. «Des del 2003 hem dis-minuït la nostra eficàcia en un20%. Això vol dir que neces-sitem més materials i mésenergia per produir la mateixariquesa que fa quinze anys».Segons un informe de WWF,si tothom visqués conformel’estil de vida d’un ciutadà del’Estat espanyol, necessi-taríem més de tres planetesper satisfer la demanada derecursos naturals.

(continua a la pàg.4)

Fundació Autònoma SolidàriaPlaça Cívica. Campus de la UAB. Bellaterra | 93 581 47 15

Juny 2013 - nº 55fas.voluntariat@uab.cat | www.uab.cat/fas

Empenta!Editorial. Reptes ambientals a la UAB pàg. 2

L’entrevista

I a més...

Què és l’extracció de

gas amb la fracturació

hidràulica?

pàg. 7

Fracking: l’últimatemptació

Els límits del planeta

Els recursos naturals són limitats i l’ús que en fem és reponsabilitat de tothom. Imatge de Flickr

La FAS estrena el

voluntariat ambiental

a la UAB

pàg. 3

Parlem amb la dele-

gada de Greenpeace

a Catalunya pàg. 8

Si tothom visqués segons l’estil de vida d’un ciutadà de l’Estat espanyol,necessitaríem tres planetes per satisfer la demanada de recursos naturals

El control delsrecursos

Conflictes sòcioam-

bientals a l’Amèrica

Llatina pàg.5

Juny 2013 Empenta! 2

Empenta! Publicació quadrimestral de la Fundació Autònoma SolidàriaEquip de redacció: FAS - Clara Romaguera i Gisela Gómez. Juny 2013

Agraïments: Equip de la FAS, Jordi Prat (Direcció FAS), Isabel Gómez (Àrea de Cooperació), Carla Marimón (Àrea de

Comunicació). Oficina de Medi Ambient de la UAB. Martí Boada, Xavier Gabarrell (ICTA UAB), Jordi Bigues, Equip de

Som Energia, Virgina Rabal (Greenpeace-Espanya), Arpad Pou Hanacsek, L’Hortet de l’Autònoma i Avafes Bcn.

Dipòsit legal: B-3041-2002

Amb el suport de:

Aquesta publicació ha respectat l’opinió de les persones autores dels articles. Si bé compartim el discurs d’aquestes, nototes les opinions reflecteixen totalment el posicionament de la FAS.

Realitzada per:

EDITORIAL SUMARI

Des de fa ja uns anys hi haconsens científic al voltant delperill que representa l’escalfa-ment global del planeta vincu-lat a l’efecte hivernacle. ElGrup Intergovernamentalsobre Canvi Climàtic (IPCC, enles sigles en anglès) vinculat aNacions Unides, ha aconseguitamb la recerca posar la temàti-ca en l’agenda política mun-dial, si bé –cal receonèixer-ho-amb resultats molt tímids en lagovernança global.

Les conseqüències d’uncreixement en la temperaturamitjana del planeta sónescruixidores: l’augment delnivell dels mars i la desapari-ció, per tant, del litoral i lapoblació que hi ha assentada,els canvis en la climatologia ien el règim de pluges, ladesaparició de biodiversitat oun impacte brutal en l’agricul-tura i el comerç mundial. Elmedi ambient, vinculat al quetradicionalment se n’ha dit sub-desenvolupament, és, doncs,avui per avui el principal reptede la humanitat.

Conscients d’això, des de laFundació Autònoma Solidàriaja fa temps que treballem ambla idea que el voluntariat de

cooperació al desenvolupa-ment ha d’anar vinculat a lasensibilització en temes am-bientals. Les problemàtiquesdels països del Sud només espoden entendre i abordar desd’una visió general que incor-pori els reptes medioambien-tals del planeta.

Aquest curs, a més, hemvolgut donar un impuls al vo-

luntariat ambiental i hem acon-seguit que més de 30 estu-diants es vinculessin a aquestaidea fomentant la protecció d’o-cells insectívors (posant 25caixes-niu al campus), oferintalternatives al model excessiude consum (un dinar contra elmalbaratament alimentari i l’in-tercanvi de llibres o roba desegona mà) o sensibilitzantsobre temàtiques globals (com

la celebració del Dia de laTerra).

Hem de reconèixer que elvoluntariat ambiental de la FASseria impossible sense la col-laboració de l’Oficina de MediAmbient que s’ha bolcat aaconseguir que els nostresestudiants puguin trobar en laUAB un espai per aprendre,conscienciar-se i mobilitzar-se.Aquest treball conjunt ésimprescindible per al futur iestà estretament vinculat a

l’estratègia de la UAB en l’àm-bit de fomentar la Participació iel Campus Saludable iSostenible.

L’aposta de la FAS de caraal futur és, doncs, treballar peraconseguir la implicació d‘estu-diants i del conjunt de la ciu-tadania en un canvi de modeleconòmic i social, que resultisostenible.

Jordi PratDirector de la FAS

Dinar solidari a la Plaça Cívica el Dia de la Terra. Imatge FAS

Reptes ambientals a la UAB Editorial 2

Voluntariat ambiental 3

Altres mirades 3

En profunditat 4

Els límits del planeta

La veu dels estudiants 4

El reportatge

Conflictes sòcioambientals 5

iPunt 5

En primera persona 7

El mur 7

L’Entrevista 8

Aquest any la FundacióAutònoma Solidària ha enge-gat un programa d’activitatsque pretén conscienciar lacomunitat universitària sobrel’impacte que tenen els nos-tres actes en l’entorn on ensmovem cada dia. El nou grupde voluntaris de mediambient és una proposta queha dut a terme el grup demedi ambient de la FAS jun-tament amb l’Oficina de MediAmbient de la UAB (OMA).Aquesta iniciativa inclou totun seguit d’activitats pensa-des perquè els estudiants hipuguin participar.

El voluntariat de mediambient de la FAS ha presforça i s’ha estrenat aquestcurs com a grup propi dins dela Fundació. L’objectiu d’a-quest grup és reflexionar iactuar sobre les conseqüèn-cies negatives que l’activitathumana ha provocat en elmedi ambient, però tambésobre com hi podem influirpositivament en l’àmbit delcampus de la UAB, tot propo-sant maneres més saludablesi ecològiques de viure.

Al mes de gener aquestgrup, que compta amb la par-ticipació de prop de 15 estu-diants, va disparar el tret desortida del programa d’activi-

tats ambientals amb la cons-trucció de caixes niu dins elcampus de la UAB. Aquestgrup que també s’ha encarre-gat de fer la penjada de lescaixes —sempre amb l’as-sessorament de l’OMA— i en

farà el seguiment els propersmesos. El grup de caixes niuja es considera com un grupestable, format majoritària-ment per membres de l’entitatAVAFES, estudiants de laFacultat de Veterinària i de

Ciències i Biociències, entred’altres.

El voluntariat ambiental havolgut destacar i celebrar diesimportants com el DiaMundial de l’Aigua o el Dia dela Terra. Precisament, en

motiu del Dia Mundial del’Aigua, el 14 de març, es vaorganitzar un tast d’aigua acegues a la Facultat deCiències, que va tenir unaalta participació d’estudiantsi, posteriorment, una xerrada

a càrrec del portaveu de laPlataforma en Defensa del’Ebre, Manolo Tomàs. PelDia de la Terra es va celebrarun dinar popular freegan a laplaça Cívica per tal de sensi-bilitzar sobre el malbarata-

ment dels aliments.Una de les activitats estre-

lla ha estat el Modatrash, untaller de creació de roba reci-clada, on Anna Estany, pio-nera en aquest corrent de dis-seny a Catalunya, va dinamit-

zar aquest taller a partir de laroba cedida per l’entitatEngrunes. L’activitat, quepretenia sensibilitzar sobre elconsum massiu de roba, vacomptar amb la participaciód’una cinquantena d’estu-diants i amb els alumnes debatxillerat artístic i escènic del’Institut Celestí Bellera, quevan voler aprendre les tècni-ques de renovació del ves-tuari sens comprar roba nova.Finalment, els participantsvan fer una desfilada demoda amb la roba creada.

A poc a poc el voluntariatambiental va augmentant l’o-ferta d’activitats i aconseguintestablir-se com a grup sòlidd’estudiants universitariscompromesos amb el mediambient i la seva preservació,tenint en compte l’entornnatural on estudia i es rela-ciona cada dia, i que no potperdre.

Si vols formar part d’a-quest grup de voluntariatposa-t’hi en contacte a travésde l’adreça:

fas.mediambient@gmail.como el telèfon 93 581 27 57

Grup de voluntariat demedi ambient de la FAS

Juny 2013 Empenta! 3

El grup de voluntariat s’estrena amb forta participació i un programa ple d’activitats

Imatge de la desfilada de roba reciclada Modatrash a la Plaça Cívica. Imatge FAS

ALTRES MIRADES

Quines altres entitats treballen amb voluntariat ambiental?

VOLUNTARIAT

Voluntariat de medi ambient a la FAS

L'Associació per laDefensa i l'Estudi de laNatura (ADENC) és unaassociació ecologista i natu-ralista, creada l'any 1982amb una dilatada experiènciaen realitzar activitats de pro-tecció del medi ambient a lacomarca del Vallès.

El seu objectiu és vetllarpel manteniment dels valorsnaturals i estar alerta d'aque-lles actuacions, públiques iprivades, que puguin teniruna incidència remarcable enel territori.

Dins el projecte de volun-tariat de l'entitat, l'ADENCduu a terme el projecte "Fesreviure el Ripoll!" que consis-teix en la restauració ecològi-ca d'un tram del riu Ripoll alseu pas per Sabadell amb laparticipació de voluntaris itambé entitats i organismeslocals.

Organitzen cursos, xerra-des, exposicions i sortides decamp, que abracen temes tanvariats com la botànica, l'orni-tologia, la micologia, l'astro-nomia, la geologia, la meteo-rologia i també la salut i lesrelacions humanes amb elmedi ambient.

www.adenc.cat

És una iniciativa desenvo-lupada per AssociacióHàbitats amb l'objectiu d'esti-mular la participació activa dela societat en la conservació imillora dels nostres rius.

El Projecte Rius té el seul’àmbit d’actuació en les diver-ses conques fluvials deCatalunya i s’articula en dosesglaons de compromís: ins-pecció de rius i adopció derius. Els voluntaris tenen curad’un tram de riu que ells

mateixos trien, prenent mos-tres del seu estat fisicoquímici biològic amb periodicitatsemestral (inspecció) o por-tant a terme accions de millo-ra del seu tram (adopció). Almarge, l’entitat organitza unaneteja anual de lleres anome-nada "Fem Dissabte," una jor-nada de gestió del bosc deribera anomenada "Planta't" idiverses activitats de desco-berta i divulgació ambiental.

www.projecterius.org

Si ets un amant dels ani-mals i de petit miraves elsdocumentals de fauna salvat-ge somiant en veure’n algundia pots entendre com es sen-tien els fundadors del’Associació Veterinària per al’Atenció de Fauna Exòtica iSalvatge, AVAFES.

Va començar sent un grup

humil d’estudiants de laFacultat de Veterinària de laUniversitat Autònoma deBarcelona, i amb els anys hapassat a ser una entitat ques’ha distribuït per la majoria defacultats de veterinàriad’Espanya.

Una de les funcionsd’AVAFES és realitzar con-ferències i cursos per aproparel coneixement de la faunaexòtica i salvatge a qualsevolinteressat en el tema.

Aquesta associació tambéintenta participar en activitatsde conservació i consciencia-ció. Sobre aquesta línia, AVA-FES Barcelona va organitzaruna campanya de recollida demòbils pel projecte“Movilízate”, impulsat perl’Institut Jane Goodall.

http://avafesbcn.atweb-pages.com

És un col·lectiu autogestio-nari i fonamentalment estu-diantil que centra el seuinterès en l'aprenentatge del'agroecologia, no només comun conjunt de tècniques deconreu, sinó com unes lògi-ques quotidianes d'actuació.S’organitzen en assemblea itreballen cooperativament.

Entenen l'agroecologiacom a eina per la transforma-ció social i que senta lesbases de la nostra sobiraniaalimentària. L'aprenentatge del'agroecologia és un procésempoderador i aquest ha estatel seu objectiu com a col·lectiudurant els seus deu anys d’e-xistència. La producció, diuen,és només una conseqüènciadel treball ben fet, no pas unaobsessió.

www.hortet.cat

Projecte Rius

ADENC

AVAFES

L’Hortet del’Autònoma

Juny 2013 Empenta! 4

Una revolució sostenible(ve de la portada) Les con-

seqüències d’aquest ritme deconsum ja són visibles i avuien dia no es discuteix quel’escalfament del planeta —l’efecte hivernacle, que provo-ca l’augment de la temperatu-ra global— és causat per l’ac-ció de l’home.

«A Catalunya, en 50 anys,la temperatura ha augmentat1,2 ºC i segueix pujant perquèno corregim el modelenergètic», alerta MartíBoada, geògraf, doctor enCiències Ambientals i investi-gador de l’ICTA sobre canviglobal, el qual treballa en elprograma antàrtic espanyolavaluant-ne l’impacte turístic.«Tenim múltiples manifesta-cions clares d’aquesta prob-lemàtica a escala local i plane-tària, com ara que la pujadadel nivell del mar s’ha menjatuns 40 metres de línia decosta de mitjana al’Antàrtida.»

Està en perill el planeta?Segons Boada, «No, seriaarrogant pensar que l’homedisposa del poder de destruirel planeta. En tot cas, enpodem modificar tant lescondicions mediambientalsque l’espècie humana tindriaproblemes per desenvolupar-s’hi i adaptar-s’hi».

Jordi Bigues, periodista,activista ambiental i autor,entre d’altres, del llibre que hainspirat el programa televisiusobre consum Lletra petita,constata que el problema del’home actual és que oblidaels seus orígens com a partdel medi natural. «És unaguerra de la nostra espècieamb l’entorn, una guerra entrebiosfera i tecnosfera, que solspot concloure fent les pausamb el planeta», diu Bigues.

Per tant, és necessarireplantejar la nostra relacióamb l’entorn, amb els modelsde creixement, consum ieconomia i disminuir l’impactenegatiu sobre el medi am-bient. Parlem de la necessitatd’un model més sostenible i lapresa de consciència delslímits del planeta.

«La sostenibilitat no ésuna mera expressió quequeda bé. És una autènticarevolució, sense violència,que vol subvertir el modelenergètic i econòmic i avançarcap a noves formes participa-tives, més transparents»,explica Boada.

Què comporta sersostenible? «Sostenible vol dirseguir el que feien els nostresavis, que sabien que, si volientenir ous per menjar, no podi-en posar la gallina a la casso-la. Ara, en canvi, matem lagallina, i també el gall», afirmametafòricament Boada.

De manera alternativa alconsumisme frenètic i al sis-

tema energètic actual, s’handesenvolupat models de crei-xement més sostenibles quebusquen un equilibri i integrarla variable «naturalesa» alsvalors econòmics i socials. Estracta d’iniciatives que van desde polítiques a escala mundialfins a accions individuals.

Entre aquestes mesurespodem esmentar les energiesrenovables, el reciclatge i lareutilització, la producció i elconsum de proximitat, lagestió preventiva de residus,el foment del transport públic,la petjada ecològica, elreplantejament de les necessi-tats de consum i el decreixe-ment, entre d’altres.

Aquest tipus de propostes i

polítiques fan prendre con-sciència de les conseqüènciesdel consum de recursos natu-rals per sobre de la sevaregeneració i plantegenopcions d’eficiència energèti-ca viables. En un context decrisi financera, ecològica isocial, qüestionar els valors iles necessitats —què ésnecessitat i què no— posasobre la taula el lema «con-sumir menys per viure millor».

«Així, per avançar cap a unmón més sostenible, ens calalguna cosa més que avençostecnològics i científics. Ens calidentificar i difondre els valorsde la sostenibilitat», afirmaJordi Pigem. «Això requereixreimaginar, transformar elnostre imaginari personal icol·lectiu. I aquest procésarrenca reavaluant les nostresprioritats i els nostres objec-tius.»

En aquesta línia, laUniversitat Autònoma deBarcelona impulsa un plaquadriennal, CampusSaludable i Sostenible, pre-sentat com una eina pràcticaque conté diferents accionsper a la millora ambiental delterritori del campus universi-tari. El Pla es basa en unagestió de la Universitat d’a-cord amb els principis desostenibilitat ambiental i incloumesures concretes com arauna guia contra el malbarata-ment alimentari o la disminu-ció de la despesa energèticadel campus, que l’any passatva ser un 3,26 % menys que el2010. A més, promou la millo-

ra de la salut de la comunitatuniversitària, entorns i hàbitsd’estil de vida saludables ambmesures i activitats de sensi-bilització com la SetmanaSaludable de la UAB, celebra-da el 15 d’abril passat.

Revaluar, la clau de les erres. Gràfic elaborat per Jordi

Pigem dins la publicació Papers de Sostenibilitat.

EN PROFUNDITAT

UAB, un Campussostenible

«Sostenible vol dirseguir el que feien elsnostres avis: si volemtenir ous per menjar, nopodem posar la gallina ala cassola», Boada.

LA VEU DELS ESTUDIANTS

No en som conscients. Ésun problema del conjuntde la societat. Consumimen excés i a la resta delmón hi ha problemesd’abastiment.

Som conscients del menjar que llencem?

Víctor Nuñez, estudiantde Periodisme

Si els supermercats irestaurants donessin elmenjar sobrant en lloc dellençar-lo, es millorarial’eficiència.

Ferran Vives,estudiant d’Economia

A casa no malbaratem elmenjar, per exemple, con-servem les sobres en car-manyoles i fem una pre-visió de què cal comprar.

Marta Trilles, estudiantde Filologia Anglesa

Neus Bonnin, estudiant deCiències Polítiques

No. Al bar de la plaçaCívica molta gent deixa elpa del menú. Si està enbones condicions, en llocde llençar-lo, l’aprofito.

Un total de 1.300 mil-ions de tones d’aliments esperden o es llencen anual-ment al món. Malbaratemun terç dels aliments, jaque a poc a poc els anemperdent del camp fins a lataula.

Segons l’Organitzacióde les Nacions Unides pera l’Agricultura il’Alimentació, a Europa,entre l’agricultura, la pescai la transformació d’ali-ments es perd un 17% delsaliments, la comercial-ització llença el 5% delmenjar i els consumidorsen malbaratem més del10%.

Cal posar aturador aaquest escàndol en unmoment en què prop de900 milions de personespassen gana o pateixendesnutrició per manca demenjar. El malbaratamentés un problema humanitari,social, econòmic i ambien-tal que afecta tothom.

En aquest sentit,l’Oficina de Medi Ambientde la UAB i la FundacióAlícia han publicat conjun-tament la guia «Aprofitemel menjar!», amb l’objectiud’ajudar a reduir el mal-baratament alimentari en elsector de l’hostaleria, larestauració i els càterings.Us la podeu descarregar ahttp://www.uab.cat/medi-ambient/

Guia del malbaratament

alimentari

Juny 2013 Empenta! 5

Conflictes sòcioambientals a l’Amèrica Llatina

EL REPORTATGE

iPUNT

Els conflictes amb origenen el control dels recursosnaturals i els impactes quetenen en la natura i la poblacióa l’Amèrica Llatina van ser elstemes de la xerrada que el 17d’abril va tenir lloc a laFacultat de CiènciesPolítiques i Sociologia de laUAB dins el marc de la VIIISetmana de la Cooperació:Pau i violències al món. MarcGavaldà, Mariana Walter —investigadors de l’Institut deCiència i TecnologiaAmbientals de la UAB— i SaraMingorria —d’Educació perl’Acció Crítica-Grupd’Investigació en DretsHumans i Sostenibilitat — vanexplicar les conseqüències delmodel energètic actual i , de laindústria extractiva. També esva comptar amb la presènciade la lideressa indígenaguatemalenca Lorena Cabnal,que va aportar la seva experi-ència des de la lluita feministacomunitària per la defensa delterritori i dels drets dels poblesindígenes.

Els recursos naturals delsquals depenem, com el petrolio la mineria, estan explotatsper transnacionals energè-tiques que satisfan la deman-da de consum dels països delNord i s’obtenen, principal-ment, dels països del Sud ons’hi vulneren els drets socials,econòmics, ambientals i cul-

turals. Si a aquest fet hi afegim

que l’actual context de crisienergètica i l’evidència delslímits del planeta ha fet pujarel preu dels recursos naturals,fa que aquests representin undels grans negocis del món,malgrat els impactes negatius

en el medi ambient i les greusvulneracions de drets que esduen a terme. Els conflictessòcioambientals visibilitzen lainsostenibilitat de sistema deconsum i la inviabilitat delmodel energètic.

Les indústries extractivess’han instal·lat principalment al’Àfrica i l’Amèrica Llatinaexpropiant-ne els seus recur-sos i fomentant un empobri-ment d’aquests països que

s’explica, en bona part, perl’espoli històric i present de laseva riquesa. Fent un cop d’ullals principals països on l’Estatespanyol compra petroli —Líbia, l’Aràbia Saudita, Iran,Rússia i Nigèria—, constatemque, paradoxalment, sónestats amb fortes desigualtats

socials i alts índex de pobre-sa.

Segons Mariana Walter,investigadora de l’ICTA-UAB,en els darrers anys, al’Amèrica Llatina hi ha hagutun procés de desregula-rització del sector miner quel’ha fet molt atractiu a ulls deles grans corporacions. Lamineria a gran escala és unfenomen amb un fort impacteper al territori i per a les comu-

nitats locals, ja que requereixextreure’n quantitatsimmenses per tal que siguirendible. A més, el processa-ment químic que implica gen-era una acumulació de residustòxics que queden exposats al’aire lliure i s’acaben filtrant icontaminant el sòl i l’aigua.

En aquest procés, poquesvegades es tenen en consi-deració els passius ambien-tals, és a dir, el conjunt dedanys ambientals produïts perl’activitat d’una empresa ocom a conseqüència d’und’accident, al voltant delfenomen de l’extracció d’unrecurs, però també amb eltransport i la construcció d’in-fraestructures que requereix.

El control dels recursosnaturals ha portat l’expulsió depobles indígenes del seu terri-tori. Parlant de les conseqüèn-cies sobre la població autòc-tona, Lorena Cabnal, lideres-sa i feminista comunitària delsmaies xinka va deixar la sevacomunitat indígena de SantaMaría de Xalapán, a Jalapa(Guatemala), des d’on organ-itza la lluita per la defensa delterritori i els drets humans, perfer sentir la seva veu a la UAB.La seva és una lluita particu-larment difícil per la sevacondició de dona, però té unmissatge d’esperança i forçaque contagia. El col·lectiu de

dones que encapçala utilitzael feminisme comunitari com aestratègia de resistència i vaser el primer en denunciar queel govern guatemalenc estavaatorgant llicències a compa-nyies mineres per explotar laseva terra. Des d’aleshores, lacriminalització s’ha intensificati denuncien assassinats selec-tius de líders opositors.Cabnal defensa que el movi-ment pren més força unit ambaltres moviments socials quetenen la finalitat de defensar elterritori i reclama a Occidentun vincle més fort amb la natu-ra i una relació d’iguals, ja queels recursos naturals no sónpropietat de la humanitat.

La responsabilitat dels con-flictes sòcioambientals éscompartida. Marc Gavaldà,investigador de l’ICTA-UAB,explica que per una banda, elsestats són còmplices de lescompanyies extractives alflexibilitzar la llei i, per l’altra,les corporacions utilitzen laimpunitat que els atorga tre-ballar en zones molt aïlladeson la repercussió social imediàtica és mínima. A més,els ciutadans no poden eximir-se de les responsabilitats quetenen com a consumidors,malgrat el grau de desinforma-ció sobre l’origen i el procésd’extracció dels recursos queconsumim.

Davant d’una societat con-sumidora principalment defonts energètiques de basemineral i fòssil, quatre raonsprincipals mouen la cooperati-va Som Energia a crear l’ener-gia que consumim, de formalocal, a partir de fonts renov-ables: la fi del petroli accessi-ble a bon preu un cop assolitel Peak Oil o pic màxim delpetroli; la dependènciaenergètica que patim amb laimportació de combustiblesfòssils provinents de zonessovint conflictives i on la rique-sa energètica no es reflecteixen riquesa social; l’ús de com-bustibles fòssils contribueix al’efecte del canvi climàtic; i perúltim, per afavorir la producció

descentralitzada i promourel’economia local.

L’objectiu de la cooperati-va, la qual no té ànim de lucre,és reunir a milers de personesamb el desig de canviar elmodel energètic actual i tre-ballar per assolir un model100% renovable. D’unabanda, els socis i sòciespoden invertir diners per enge-gar col·lectivament projectesde generació a partir de fontsrenovables (biogàs, solar,vent, etc.) de manera inde-pendent.

Actualment més de 700socis i sòcies han invertit 3.5milions d’euros en projectesde generació elèctrica reno-vable, amb els que s’han

pogut instal·lar 8 cobertesfotovoltaiques i una planta debiogàs amb una potènciainstal·lada de 1300 kw.

Els socis i sòcies tenenl'opció de contribuir al canvi demodel energètic, convertint-los en consumidors/es d’ener-gia 100% renovable a partirde la comercialitzadora d’en-ergia verda. L’objectiu coope-ratiu és poder arribar a cobriramb instal·lacions pròpies el100% de la demanda. Mentreaixò arriba, la resta d’energiala compren al mercat elèctric iobtenen els anomenats“Certificats de Garantiad’Origen” de petits productorsrenovables per poder garantirque l’electricitat que con-

sumeixen s'ha generat a partirde fonts renovables.

Tothom pot participar enaquest moviment social quebusca la democratització delsistema energètic, guanyar

independència respecte de lesgrans companyies energè-tiques, i estalviar grans despe-ses com la publicitat i ser efi-cients en la gestió i la comuni-cació.

Xerrada sobre conflicte sòcioambientals. Foto Gisela Gómez

Fotografia de l’equip de Som Energia. Foto cedida per Som Energia.

Cap a quin model energètic avancem? Som Energia és una cooperativa de producció i venda d’energia verda

Lluita indígena pel territori

Abastir els països del Nord

Juny 2013 Empenta! 6

Josh Fox viu als EstatsUnits, en una casa construïdal’any 1972 pels seus pares,enmig del bosc on passa unriu, a Milanville, Pennsylvania.Un dia de l’any 2009 rep unmissatge de correu electrònicd’una companyia de gas quel’informa que el seu terreny —l’Estat espanyol no té lamateixa legislació que elsEstats Units, on el subsòl éspropietat privada i no del’Estat— està situat sobre eljaciment de Marcellus, ques’estén en les zones dePennsylvania, Nova York,Ohio i West Virginia. La com-panyia està disposada apagar-li uns 100.000$ per lesseves 39 hectàrees de ter-reny. Després de diversesinvestigacions, descobreixque l’any 2005 es va aprovarals Estats Units una clàusulaenergètica que eximia laindústria de respectar les lleisde protecció d’aigua potable.Descobreix que el que vol ferla companyia de gas és per-forar els seus terrenys percontinuar la campanya deprospecció de gas més grande tota la història. Descobreixque comença l’era del frack-ing: el negoci del gas.

Marcel Coderch, expert enqüestions energètiques,sostenibilitat i creixementeconòmic, assenyala quearran de l’augment, principal-ment, del preu dels hidrocar-burs convencionals com elpetroli i el carbó, que ha feteconòmicament rendibleaquests mètodes d’explotaciódel fracking, empreses nord-americanes i canadenquesintenten importar aquestanova indústria fins a altres ter-renys de legislació iexplotació, actualment al’Estat espanyol i, especial-ment, al País Basc i aCatalunya.

El fracking és una tècnicad’extracció o explotació degas natural en jaciments noconvencionals. Busca alliberarel gas acumulat atrapat encertes roques sedimentàries,generalment argiloses i pocpermeables, a través d’unafractura o perforació verticalsituada entre uns 2.500 i4.000 metres sota terra i d’unaperforació horitzontal queacaba fracturant la roca i con-gelant el gas per poder-neaugmentar així la permeabili-tat. Per aconseguir el gas ésnecessari fer diferents pousen grans àrees de terreny i aï-llar-lo en diverses capes d’ac-

er i ciment on s’injecta a pres-sió una barreja de gran quan-titat de litres d’aigua, sorra i596 additius químics de grantoxicitat que aconsegueixenfer més grans les esquerdes iatraure el gas cap al pou.L'explosió fa pujar el gas cap ala superfície juntament ambuna part de la mescla injecta-da, entre un 15% i un 80%, ones troben metalls pesats,hidrocarburs i elements natu-rals radioactius.

Es calcula que esrequereixen entre 9.000 i29.000 metres cúbics d’aiguaper poder excavar un sol pouque es pot arribar a hidrofrac-turar fins a 18 vegades, la qualcosa provoca emissions demetà, contaminaciód’aqüífers, contaminació del’aire, riscos sísmics, migracióde contaminants a través delsubsòl i una evident despesad’aigua.

Un dels problemes mésevidents és la contaminaciódels aqüífers. Precisament, el80 % dels permisos d’investi-gació concedits a l’Estatespanyol són sobre aqüífers,malgrat que existeix un riscenorme que els additiusquímics que s’injecten al sub-sòl es filtrin a través de l’acer icontaminin l’aigua. SegonsEcologistes en Acció, actual-ment a l’Estat espanyol hi ha14 milions de persones que esproveeixen d’aqüífers.

Als Estats Units es té cons-

tància que l’últim any hi hahagut dues contaminacions dedipòsits d’aigua potable quehan provocat greus problemesde salut. En ambdós casos,l’aqüífer estava molt a propdels pous d’extracció de gas.També s’ha pogut registraruna important contaminacióde benzè en l’aire, un potentagent cancerigen que viatja através del vapor que surt delspous on s’emmagatzemen lesaigües residuals.

D’altra banda, les emis-sions que afavoreixen l’efectehivernacle que genera el metàtampoc ens ajuden a comba-tre el canvi climàtic. Un estudide la NOAA 1 (NationalOceanic and AtmosphericAdministration) i de laUniversitat de Colorado asse-gura que les emissions no sóndel 2% com determina laindústria del fracking, sinó del4%, i, a més a més, que elmetà té un efecte d’emissió 25vegades superior al CO2.

Julio Barea, responsablede campanya de Residus iEnergia de Greenpeace, afir-

ma, contràriament al que diuJuan Carlos Muñoz Conde,portaveu de Shale GasEspanya i representant deTrofagás, que el fracking «noté res a veure amb un tipusd’indústria segura, provada isostenible com volendemostrar-nos repetidament».

A Catalunya, la situació noés gaire diferent de la resta del’Estat. A l’octubre laGeneralitat va donar a l’em-presa Teredo Oils Limited lafamosa concessió «Ripoll»per investigar i explorar 23 ter-renys que afecten 51.200 hec-tàrees de la Garrotxa, elRipollès i Osona que implicauna inversió d’11 milions d’eu-ros. Des de fa uns dies, però,el Departament d’Empresa iOcupació ha decidit aturar laconcessió de manera preven-tiva a la companyia britànicaperquè no ha presentat el plaanual obligatori de metodolo-gies a la Direcció Generald’Energia i Mines i SeguretatIndustrial dins el terminiestablert. Finalment laGeneralitat ha desestimat lesal·legacions presentades perTeredo Oils Ltd i ha anul·latdefinitivament el permís a lacompanyia britànica “per faltade responsabilitat.”

No obstant això, laGeneralitat no s’atura en l’in-tent de continuar les investiga-cions i exploracions i està va-lorant autoritzar a la compa-nyia Montero EnergyCorporation dos permisos queafecten 37 municipis de laNoguera, la Segarra, elSolsonès i l’Urgell, i 44 a lazona d’Osona, el Bages i elBerguedà. Per aquest motius’han accelerat les accions dela Plataforma Antifracking(PAF), encapçalades perl’Ajuntament de Riudaura, queja compta amb el suport de 47ajuntaments i 90 entitatssocials.

Arpad Pou HanacsekFilòsof i ecologista

Juny 2013 Empenta! 7

EN PRIMERA PERSONA

Fracking: l’última temptacióEL MUR

Imatge de la plataforma ‘Aturem el Fraking’. Aturem el Fracking.

Plataforma Aturem el FrackingPlataforma Riudaura JuntsPlataforma Municipios Libres de FrackingPlataforma Fracking EZ ArabaPlataforma Antifracking de BizkaiaEcologistes en AccióGreenpeace-España

Cada any el WordwatchInstitute revisa els desa-fiaments mediambientalsmés importants que esviuen al planeta a travésde la publicació L’estatdel món. L’ edició del2013 planteja si la soste-nibilitat encara és possi-ble (Is sustainability stillpossible?) i tracta deredefinir aquest concepte,que ha quedat pervertitpel màrqueting i la publici-tat, que veuen en allòbiològic i ecològic unaoportunitat. El llibre dónauna visió àmplia i realistasobre la sostenibilitat ialguns experts analitzenles pràctiques i polítiquesque ens hi apropen.Podeu descarregar-vos laversió original a través dela pàgina web.

El fracking és el tema dequè tracta «Promisedland», un film dirigit perGus Van Sant estrenat elmes d’abril passat. SteveButler, interpretat per MattDamon, és un venedorsense gaire escrúpolsd’una companyia extrac-tora de gas que viatja auna zona rural dels EUAamb l’objectiu de comprarels drets de perforació alspropietaris de les grangesi explotar-ne els recursos.Steve intentarà convèn-cer els habitants de lapoblació, empobrida perla crisi econòmica, delsbeneficis de perforar laterra. A poc a poc sorgi-ran veus disconformesamb aquesta tècnica i elsciutadans lluitaran permantenir i protegir laterra i els aqüífers.

Promised land

Catalunya, terra afectada

pel fracking

Més informació sobre el fracking

L’estat del món

“Criminalitzar l’activisme és un atacdirecte a les nostres llibertats”

L’ENTREVISTAJuny 2013 Empenta!

8

Virginia Rabal és voluntària de Greenpeace des de fa anys i actual-

ment és la delegada de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià

d’aquesta històrica organització ecologista i pacifista. Després de par-

lar sobre la importància d’implicar-nos i actuar, l’afectació directa que

tenen els conflictes ambientals a la nostra vida, el potent lobby

energètic que hi ha a l’Estat espanyol, les existents alternatives d’ener-

gia renovable, etc., surto de l’oficina de Greenpeace-Barcelona conta-

giada d’aquesta energia capaç de remoure consciències.

VRGINIA RABAL, DELEGADA DE GREENPEACE A CATALUNYA, ILLES BALEARS IPAÍS VALENCIÀ

Quan vas sentir a parlarper primera vegada sobreGreenpeace?

Jo era molt petita, peròrecordo l’enfonsament delvaixell Rainbow Warrior IIdurant les proves nuclearsfranceses. Més tard em vaigfer voluntària de Greenpeacea València i ara hi treballo alcapdavant de la mobilitzaciósocial a Catalunya, les IllesBalears i el País Valencià,d’una banda representantl’organització i de l’altracoordinant els grups localsde voluntariat de tota lazona. Aquesta iniciativarecent pretén reforçar la par-ticipació de les persones itenir més capacitat per arri-bar a l’esfera local.

Greenpeace és una de lespoques ONG d’arreu del mónpolíticament i econòmicamentindependents. Donada aquestaparticularitat, quin creus que ésel paper de l’organització?

Denunciar una agressiómediambiental allà on esprodueix, i al mateix temps,pressionar governs i empre-ses que causen aquestesagressions. La clau és lanostra independència.Greenpeace està formadaessencialment per les per-

sones com tu i com jo i aixòens garanteix la llibertat al’hora d’actuar. Un repte aquè ens enfrontem en aques-ta època de canvis és ladefensa de l’activisme com adret de les persones a can-viar les coses. Criminalitzarl’activisme és un atac directea les nostres llibertats.

Greenpeace defineix laseva manera d’actuar coma «acció directa no violen-ta». Creus que ha canviatla manera de fer activismede Greenpeace des delsseus inicis?

Conserva l’esperit de l’ac-tivisme d’aquells primerstemps, però ha anat evolu-cionant, igual que la societat.Ara incidim molt en el poderde les persones com a indi-vidus, consumidors, ciu-tadans (tenim més poder delque ens pensem!)... i la rev-olució digital, les xarxessocials. Aquestes són einesde mobilització i d’activismemolt potents! La suma depetits canvis individuals potesdevenir una gran canvicol·lectiu.

Creus que la població ésconscient de les problemà-tiques ambientals i l’im-pacte que l’activitathumana té sobre el medi?

Molta gent n’és conscient,però creu que no l’afectadirectament en el seu dia adia. No hem d’ometre mai larelació global-local! El 2012

és l’any en què el nivell deglaç és el més baix enregis-trat fins ara, per tant, la nos-tra campanya per declararl’Àrtic un santuari global potsemblar quelcom molt llunyà,però el que passa allà téconseqüències a la resta delplaneta en forma de canvisde temperatura extremes,huracans, inundacions cadavegada més virulentes, pèr-dua dels equilibris naturals,etc.

Quins són els principals èxits o«batalles guanyades» quedestacaries de Greenpeace?

El tancament de la centralnuclear de Garoña, els judi-cis guanyats contra l’hotelil·legal d’Algarrobico, el com-promís de Zara de retirar lessubstàncies tòxiques de laseva cadena de producciómundial, aconseguir ques’aprovi una política pes-quera comuna que donisuport a la pescasostenible...

I quines creus que són lesprincipals problemàtiquesambientals latents avui diaal nostre territori?

Vivim un cicle de destrucciómassiva dels recursos. ACatalunya treballem pel pro-gressiu tancament de lescentrals nuclears, la prohibi-ció dels cultius transgènics ien contra de la modificacióde la Llei de costes, quepretén mantenir un model debombolla immobiliària

insostenible. I ara ens enfrontem a unanova amenaça, el fracking.

Greenpeace demana alGovern que «posi enmarxa un pla de tancamentprogressiu però urgent deles centrals nuclears. Ésun risc inacceptable per almedi ambient i la humani-tat». És realment possibleplantejar un modelenergètic en l’àmbit del’Estat espanyol que pres-cindeixi al cent per cent deles nuclears?

Greenpeace ha elaboratdiversos informes que espoden consultar, tots, a lapàgina web i que exposenalternatives per mudar cap aun model íntegrament reno-vable. L’informe Renovables 100 %demostra que un sistemaelèctric basat completamenten renovables és tècnica-ment possible i econòmica-ment assequible, i que éscapaç d’abastir en més de56 vegades la demandaelèctrica de l’Espanya penin-sular per al 2050. Els guanyssón de tipus tècnic,econòmic, ambiental i d’ocu-pació del territori, vull dirque, si no apostem per unmodel més sostenible ésperquè hi ha molts interes-sos econòmics i empresa-rials i una manca de voluntatpolítica.«No hem d’ometre

mai la relació global-local»

«Si no s’apostaper un model

sostenible és permanca de volun-

tat política»

Foto cedida per Greenpeace

Greenpeace es defineix com una Organització NoGovernamental internacional que fa campanyes per can-viar actituds i hàbits amb l’objectiu de protegir el mediambient i fomentar la pau. Neix l’any 1971 quan un grupd’activistes antinuclears canadencs, alguns objectors deconsciència dels EUA que no volien participar a la guerradel Vietnam, van formar una petita organització anomena-da Comitè “No provoqueu un sisme” (Don't make a waveCommittee). www.greenpeace.org/espanafacebook.com/greenpeace.spain @greenpeace_esp