els sons del montsià

1
DIVENDRES, 15 JULIOL 2011 TARRAGONA LA VANGUARDIA 7 MARC SOLER Tarragona E n el que és una inicia- tiva pionera a Cata- lunya i a la resta de l’Estat, la comarca del Montsià disposa des de fa poques setmanes d’un amplissim Catàleg de paisatges so- nors. El catàleg recull un total de 120 enregistraments de sons per- tanyents als dotze municipis de la comarca, en un treball de camp en el qual s’ha invertit un any de feina per captar totes les varietats de paisatges sonors de les estacions i espais naturals, ai- xí com de les festes populars. Es poden trobar des de sons de les festes quinquennals d’Al-canar, el repic de campanes de Sant Jaume d’Enveja, les carreres de cavalls i burros de la Sénia, les cu- canyes al riu d’Amposta, fins als sons d’oficis com els pescadors de la llotja de Sant Carles de la Ràpita, els terrissers de la Galera i de la cambra arrossera d’Ampos- ta o ambients d’espais com el Del- ta, els Ports o el riu Sénia. En què es fonamenta la raó de ser del catàleg? Àlex Farnós, di- rector del Museu del Montsià ex- plica que “des del renaixement ençà, passant per les col·leccions reials, els gabinets de curiositats o sota la influència del romanti- cisme, la humanitat s’ha dedicat a conservar els bens materials, so- bretot edificis i objectes. Però des de l’any 2003 la Unesco va de- clarar a través del conveni per la salvaguarda del patrimoni cultu- ral immaterial la necessitat de protegir el patrimoni intangible”. Això sense oblidar que l’any 1972 –afegeix Farnós– “el mateix organisme ja va establir un prece- dent amb un conveni per a la pro- tecció del patrimoni mundial, cul- tural i natural”. El catàleg és el resultat de la col·laboració entre el Laboratori d’Art Sonor de la facultat de Be- lles Arts de la Universitat de Barcelona i el Museu del Montsià. Els enregistraments responen a set tipologies de sons: ambients sonors naturals, esdeveniments sonors i festes, materials, memò- ria històrica, recorreguts i deri- ves sonores, sons de fenòmens na- turals i biològics i sons industri- als i d’oficis. Val a dir que el tre- ball de camp permet descobrir ti- pologies que no han estat defini- des prèviament. A més dels ar- xius sonors que s’han enregistrat –a càrrec de Vicent Matamoros i Martí Ruiz, del grup Barcelona Recerca: Art i Creació de la Uni- versitat de Barcelona– el treball de camp s’ha complementat amb la presa d’arxius d’imatges i víde- os que caracteritzen els sons esco- llits. A més, cada enregistrament va acompanyat d’una fitxa on hi consten tema, descripció, topolo- gia, lloc de gravació, coordena- des geogràfiques de longitud i la- titud, hora, dia i condicions ambi- entals. El laboratori està avalat per experiències anteriors com ara la gravació dels paisatges so- nors de la Patum de Berga (Sons- dePatum.com). Per Vicent Matamoros en el treball d’enregistrament es do- nen “dos tipus de situacions que poden interferir en el fenomen que observem”. Un cas es produ- eix “en ambients i activitats hu- manes i en determinades situaci- ons amb animals, quan la presèn- cia de l’enregistrador pot alterar, i per tant distorsionar, els com- portaments dels agents sonors o fins i tot que el fenomen s’aturi. Passa amb els nens o fent entre- vistes a persones poc avesades a la presència d’equips de gravació i que els distreuen o es posen ner- viosos”. Una altra situació fre- qüent amb la que s’ha trobat Ma- tamoros és que la presència de l’enregistrador “pot influir de for- ma decisiva sobre l’entorn, ve- ient-se en la necessitat d’ocultar el procés i l’equip, fet que implica una reducció considerable de les possibilitats d’obtenir la mostra de qualitat òptima. En aquests ca- sos s’opta per amagar l’equip de gravació en un indret determinat i configurar-ne la sensibilitat en funció de la intensitat sonora del fenomen que es vol gravar”. Per a Matamoros els sons més complicats de recollir han estat, “d’una banda, els naturals, ja que la influència humana i la contami- nació acústica és cada vegades més present, matisant tots els ti- pus de so natural. De l’altra, els esdeveniments sonors i festes. Un exemple va ser la gravació de la cultura dels bous on la gent, molt sensibilitzada amb el tema, es pensava que érem membres d’una protectora d’animals”. El catàleg estarà disponible a les noves sales de l’exposició per- manent del museu del Montsià, en fase de remodelació, i podran ser emprats com a “banda sono- rat” de l’exposició. VICENT MATAMOROS Ballant una jota a la plaça de l’Ajuntament d’Alcanar Un bunquer a la platja de les Cases d’Alcanar VICENT MATAMOROS Els sons del Montsià PATRIMONI En el catàleg han col·laborat la facultat de Belles Arts de la UB i el Museu del Montsià La contaminació acústica és el principal problema a l’hora de gravar sons Un total de 120 enregistraments formen el catàleg d’un patrimoni sonor que fins ara no s’havia protegit Per a més informació: http://paisatgesonor.catpaisatge.net

Upload: josep-cerda

Post on 21-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Article La Vanguardia 15 de juliol 2011

TRANSCRIPT

Page 1: Els sons del Montsià

DIVENDRES, 15 JULIOL 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

MARC SOLERTarragona

E nel que és una inicia-tiva pionera a Cata-lunya i a la resta del’Estat, la comarcadel Montsià disposa

des de fa poques setmanes d’unamplissimCatàleg de paisatges so-nors. El catàleg recull un total de120 enregistraments de sons per-tanyents als dotze municipis dela comarca, en un treball decamp en el qual s’ha invertit unany de feina per captar totes lesvarietats de paisatges sonors deles estacions i espais naturals, ai-xí com de les festes populars. Espoden trobar des de sons de lesfestes quinquennals d’Al-canar,el repic de campanes de SantJaume d’Enveja, les carreres decavalls i burros de la Sénia, les cu-canyes al riu d’Amposta, fins alssons d’oficis com els pescadorsde la llotja de Sant Carles de laRàpita, els terrissers de la Galerai de la cambra arrossera d’Ampos-ta o ambients d’espais com elDel-ta, els Ports o el riu Sénia.En què es fonamenta la raó de

ser del catàleg? Àlex Farnós, di-rector delMuseu delMontsià ex-plica que “des del renaixementençà, passant per les col·leccionsreials, els gabinets de curiositatso sota la influència del romanti-cisme, la humanitat s’ha dedicata conservar els bensmaterials, so-bretot edificis i objectes. Peròdes de l’any 2003 laUnesco va de-clarar a través del conveni per lasalvaguarda del patrimoni cultu-ral immaterial la necessitat deprotegir el patrimoni intangible”.Això sense oblidar que l’any

1972 –afegeix Farnós– “el mateixorganisme ja va establir un prece-

dent ambun conveni per a la pro-tecció del patrimonimundial, cul-tural i natural”.El catàleg és el resultat de la

col·laboració entre el Laboratorid’Art Sonor de la facultat de Be-lles Arts de la Universitat deBarcelona i elMuseudelMontsià.Els enregistraments responen

a set tipologies de sons: ambients

sonors naturals, esdevenimentssonors i festes, materials, memò-ria històrica, recorreguts i deri-ves sonores, sons de fenòmens na-turals i biològics i sons industri-als i d’oficis. Val a dir que el tre-ball de camp permet descobrir ti-pologies que no han estat defini-des prèviament. A més dels ar-xius sonors que s’han enregistrat–a càrrec de Vicent Matamoros iMartí Ruiz, del grup BarcelonaRecerca: Art i Creació de la Uni-

versitat de Barcelona– el treballde camp s’ha complementat ambla presa d’arxius d’imatges i víde-os que caracteritzen els sons esco-llits. A més, cada enregistramentva acompanyat d’una fitxa on hiconsten tema, descripció, topolo-

gia, lloc de gravació, coordena-des geogràfiques de longitud i la-titud, hora, dia i condicions ambi-entals. El laboratori està avalatper experiències anteriors comara la gravació dels paisatges so-nors de la Patum de Berga (Sons-

dePatum.com).Per Vicent Matamoros en el

treball d’enregistrament es do-nen “dos tipus de situacions quepoden interferir en el fenomenque observem”. Un cas es produ-eix “en ambients i activitats hu-manes i en determinades situaci-ons amb animals, quan la presèn-cia de l’enregistrador pot alterar,i per tant distorsionar, els com-portaments dels agents sonors ofins i tot que el fenomen s’aturi.Passa amb els nens o fent entre-vistes a persones poc avesades ala presència d’equips de gravaciói que els distreuen o es posen ner-viosos”. Una altra situació fre-qüent amb la que s’ha trobat Ma-tamoros és que la presència del’enregistrador “pot influir de for-ma decisiva sobre l’entorn, ve-ient-se en la necessitat d’ocultarel procés i l’equip, fet que implicauna reducció considerable de les

possibilitats d’obtenir la mostrade qualitat òptima. En aquests ca-sos s’opta per amagar l’equip degravació en un indret determinati configurar-ne la sensibilitat enfunció de la intensitat sonora delfenomen que es vol gravar”.Per a Matamoros els sons més

complicats de recollir han estat,“d’una banda, els naturals, ja quela influència humana i la contami-nació acústica és cada vegadesmés present, matisant tots els ti-pus de so natural. De l’altra, elsesdeveniments sonors i festes.Un exemple va ser la gravació dela cultura dels bous on la gent,molt sensibilitzada amb el tema,es pensava que érem membresd’una protectora d’animals”.El catàleg estarà disponible a

les noves sales de l’exposició per-manent del museu del Montsià,en fase de remodelació, i podranser emprats com a “banda sono-rat” de l’exposició.

VICENT MATAMOROS

Ballant una jota a la plaça de l’Ajuntament d’Alcanar

Un bunquer a la platja de les Cases d’AlcanarVICENT MATAMOROS

Els sonsdelMontsiàPATRIMONI

En el catàleg hancol·laborat la facultatde Belles Artsde la UB i elMuseu del Montsià

La contaminacióacústica ésel principalproblema a l’horade gravar sons

Un totalde 120enregistramentsformen elcatàleg d’unpatrimoni sonorque fins ara nos’havia protegit

Per a més informació:http://paisatgesonor.catpaisatge.net