DIVENDRES, 15 JULIOL 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

MARC SOLERTarragona

E nel que és una inicia-tiva pionera a Cata-lunya i a la resta del’Estat, la comarcadel Montsià disposa

des de fa poques setmanes d’unamplissimCatàleg de paisatges so-nors. El catàleg recull un total de120 enregistraments de sons per-tanyents als dotze municipis dela comarca, en un treball decamp en el qual s’ha invertit unany de feina per captar totes lesvarietats de paisatges sonors deles estacions i espais naturals, ai-xí com de les festes populars. Espoden trobar des de sons de lesfestes quinquennals d’Al-canar,el repic de campanes de SantJaume d’Enveja, les carreres decavalls i burros de la Sénia, les cu-canyes al riu d’Amposta, fins alssons d’oficis com els pescadorsde la llotja de Sant Carles de laRàpita, els terrissers de la Galerai de la cambra arrossera d’Ampos-ta o ambients d’espais com elDel-ta, els Ports o el riu Sénia.En què es fonamenta la raó de

ser del catàleg? Àlex Farnós, di-rector delMuseu delMontsià ex-plica que “des del renaixementençà, passant per les col·leccionsreials, els gabinets de curiositatso sota la influència del romanti-cisme, la humanitat s’ha dedicata conservar els bensmaterials, so-bretot edificis i objectes. Peròdes de l’any 2003 laUnesco va de-clarar a través del conveni per lasalvaguarda del patrimoni cultu-ral immaterial la necessitat deprotegir el patrimoni intangible”.Això sense oblidar que l’any

1972 –afegeix Farnós– “el mateixorganisme ja va establir un prece-

dent ambun conveni per a la pro-tecció del patrimonimundial, cul-tural i natural”.El catàleg és el resultat de la

col·laboració entre el Laboratorid’Art Sonor de la facultat de Be-lles Arts de la Universitat deBarcelona i elMuseudelMontsià.Els enregistraments responen

a set tipologies de sons: ambients

sonors naturals, esdevenimentssonors i festes, materials, memò-ria històrica, recorreguts i deri-ves sonores, sons de fenòmens na-turals i biològics i sons industri-als i d’oficis. Val a dir que el tre-ball de camp permet descobrir ti-pologies que no han estat defini-des prèviament. A més dels ar-xius sonors que s’han enregistrat–a càrrec de Vicent Matamoros iMartí Ruiz, del grup BarcelonaRecerca: Art i Creació de la Uni-

versitat de Barcelona– el treballde camp s’ha complementat ambla presa d’arxius d’imatges i víde-os que caracteritzen els sons esco-llits. A més, cada enregistramentva acompanyat d’una fitxa on hiconsten tema, descripció, topolo-

gia, lloc de gravació, coordena-des geogràfiques de longitud i la-titud, hora, dia i condicions ambi-entals. El laboratori està avalatper experiències anteriors comara la gravació dels paisatges so-nors de la Patum de Berga (Sons-

dePatum.com).Per Vicent Matamoros en el

treball d’enregistrament es do-nen “dos tipus de situacions quepoden interferir en el fenomenque observem”. Un cas es produ-eix “en ambients i activitats hu-manes i en determinades situaci-ons amb animals, quan la presèn-cia de l’enregistrador pot alterar,i per tant distorsionar, els com-portaments dels agents sonors ofins i tot que el fenomen s’aturi.Passa amb els nens o fent entre-vistes a persones poc avesades ala presència d’equips de gravaciói que els distreuen o es posen ner-viosos”. Una altra situació fre-qüent amb la que s’ha trobat Ma-tamoros és que la presència del’enregistrador “pot influir de for-ma decisiva sobre l’entorn, ve-ient-se en la necessitat d’ocultarel procés i l’equip, fet que implicauna reducció considerable de les

possibilitats d’obtenir la mostrade qualitat òptima. En aquests ca-sos s’opta per amagar l’equip degravació en un indret determinati configurar-ne la sensibilitat enfunció de la intensitat sonora delfenomen que es vol gravar”.Per a Matamoros els sons més

complicats de recollir han estat,“d’una banda, els naturals, ja quela influència humana i la contami-nació acústica és cada vegadesmés present, matisant tots els ti-pus de so natural. De l’altra, elsesdeveniments sonors i festes.Un exemple va ser la gravació dela cultura dels bous on la gent,molt sensibilitzada amb el tema,es pensava que érem membresd’una protectora d’animals”.El catàleg estarà disponible a

les noves sales de l’exposició per-manent del museu del Montsià,en fase de remodelació, i podranser emprats com a “banda sono-rat” de l’exposició.

VICENT MATAMOROS

Ballant una jota a la plaça de l’Ajuntament d’Alcanar

Un bunquer a la platja de les Cases d’AlcanarVICENT MATAMOROS

Els sonsdelMontsiàPATRIMONI

En el catàleg hancol·laborat la facultatde Belles Artsde la UB i elMuseu del Montsià

La contaminacióacústica ésel principalproblema a l’horade gravar sons

Un totalde 120enregistramentsformen elcatàleg d’unpatrimoni sonorque fins ara nos’havia protegit

Per a més informació:http://paisatgesonor.catpaisatge.net