els serveis socials mÉs a prop...els serveis socials pàgina 2 de 102 més a prop 1. introducció....

Pàgina 1 de 102 Els serveis socials més a prop

30 de gener de 2012

Els Serveis Socials més a prop

Informe del Programa

Memòria final


1. Introducció. 3

2. Descripció del context del municipi 5

3. Necessitats i justificació del Programa vinculat a les polítiques de prevenció i 7

promoció de l’autonomia personal

4. Descripció del Programa: 9

4.1. Objectius – Metodologia – Calendari

4.2. Equip de treball – coordinacions realitzades

4.3. Mostra estudiada

5. Resultats del Programa 21

6. Conclusions – Constatacions 79

7. Recomanacions. Propostes. Passos a seguir 86

8. Annexos 89

8.1. Qüestionari

8.2. Sistemes d’informació: recollida de dades i seguiment del programa

8.3. Base de dades dels resultats de les entrevistes realitzades

8.4. Autoritzacions signades per al tractament de la informació i la protecció de dades

Índex


Introducció


Introducció

El coneixement de les necessitats de la població amb major fragilitat social i la prevenció de la

dependència signifiquen augmentar l’eficàcia i eficiència dels serveis socials.

Aquest document és el resultat del treball desplegat, dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”,

a la ciutat de Granollers, amb el que la Diputació de Barcelona dona suport als municipis amb la finalitat

d’afavorir l’accés als serveis, l’assistència personal i l’atenció domiciliària a les persones més grans

mitjançant accions d’informació i de detecció per al desplegament de polítiques proactives de prevenció

que facilitin un major coneixement per a una adequada planificació i gestió dels recursos. A través del

programa s’han realitzat entrevistes al domicili de les persones grans per informar-les sobre els recursos

socials existents i poder identificar situacions de risc i de necessitat així com la realització d’accions de

prevenció de la dependència. Es tracta d’un projecte adreçat a les persones grans de més de 80 anys

que no siguin usuàries dels Serveis Socials i que en la majoria dels casos desconeixen els serveis que

s’ofereixen.

La dependència tot i que presenta una major prevalença en la població

d’edat més avançada, no és conseqüència directa de l’envelliment sinó

el resultat de la combinació d’un conjunt de factors fisiològics,

psicosocials i ambientals sobre las que sí es pot intervenir i o el

programa “Els Serveis Socials més a prop” esdevé una important eina

de prevenció.

Envelliment

actiu

Determinants

econòmics

Determinants

socials

Determinants

conductualsDeterminants

personals

Accés als

serveis socials

i sanitarisEntorn físic

El projecte Els serveis Socials més a prop, s'emmarca dins el

catàleg de suport als serveis i a les activitats locals 2011 i, en

concret, dins els Plans locals d’autonomia personal i atenció a la

dependència amb l’objectiu de reforçar la capacitat

organitzativa i de gestió.


Descripció del context del municipi


Descripció del context del municipi

El municipi de Granollers amb una població de 60.000 habitants manté al igual que la resta de municipis i

de Catalunya en general una lleugera prevalença de gènere femení dins el col·lectiu de la gent gran i

especialment dins el grup d’estudi del programa “Els serveis socials més a prop”. En aquest municipi veiem

també en el conjunt de la població una lleugera prevalença del gènere femení, sent la població total

d’homes de 29.893 (49,82%) front a la població total de dones de 30.107 (50,18%). (Font Idescat 2011.)

Aquesta prevalença augmenta significativament amb l’edat. En concret a Granollers el canvi de prevalença

masculina cap a la femenina es produeix a partir de la població amb més de 45 anys. Dins de la franja

d’edat de les persones amb 80 i més anys contemplada dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”,

com a població diana, observem com a Granollers el percentatge d’homes és d’un 34,46%, davant el de

les dones amb un 65,54%.

Els aspectes de gènere son variables altament significatives en la població gran i molt gran ja que es

troben contextualitzades dins d’una determinada cultura social que determina formes de vida, de relació

personal, de convivència i d’autonomia.

Un altre aspecte a tenir present és l’entorn i el context en que viuen, la situació geogràfica, la distribució

de la població en el municipi, els accessos als diferents serveis bàsics de la ciutat, la cultura social, les

relacions i els costums, etc.

La participació de l’Ajuntament de Granollers dins el programa “Els Serveis Socials més a prop”, ha estat

amb un total de 567 persones més grans de 80 anys de les que s’han pogut visitar i entrevistar un 70,5%.


Necessitats i justificació del Programa vinculat a les

polítiques de prevenció i promoció de l’autonomia personal


Necessitats i justificació del Programa

Les necessitats i justificació del projecte Els Serveis Socials més a prop, que despleguen els ajuntaments

amb la col·laboració i suport de la Diputació de Barcelona, vinculat a les polítiques de prevenció i

promoció de l’autonomia personal, radica en les següents constatacions:

• Un envelliment de la població.

• Un augment de necessitats d’atenció i informació a la població envellida.

• El desig de permanència de les persones grans en els seus domicilis.

• La necessitat d’identificar les necessitats per a una millor planificació dels recursos atesa la

limitació pressupostària existent.

La Promoció de l’Autonomia Personal la veiem reflectida en el desplegament de les diferents polítiques

socials i contemplada en el Pla de Mandat 2008-2011. El projecte Els Serveis Socials més a prop,

persegueix entre d’altres els següents objectius:

• Conèixer la situació en que es troben les persones que no són usuàries dels serveis socials al

municipi.

• Això permet avançar-se a la necessitat per tal de planificar una gestió més eficaç i eficient dels

recursos i serveis, a partir d’un coneixement exhaustiu de necessitats socials, per tal de donar

resposta de forma concreta i diferenciada a les persones en situació d’envelliment.

• Impulsar polítiques preventives a partir del desplegament de programes proactius d’informació,

detecció i prevenció que s’adaptin a les necessitats específiques de cada territori.


Descripció del Programa


Descripció del Programa (1/11)

El projecte Els Serveis Socials més a prop facilita als municipis el desplegament d’accions de

prevenció de la dependència i de promoció de l’autonomia personal permetent millorar l’eficàcia i

eficiència del serveis socials als municipis.

Els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, i amb competència plena en

l’atenció social primària (municipis de més de 20.000 habitants), acaben assumint una bona part de

l’atenció que aquesta població requereix.

L'objectiu del projecte és informar a la persona gran de més de 80 anys dels serveis i prestacions

socials municipals als quals pot accedir, valorar la seva situació personal, realitzar gestions bàsiques

per l'accés als Serveis Socials o derivar la persona, si fos el cas, al seu equip d'Atenció Social Primària

municipal de referència. Les dades que se n'extreuen permetran descriure la situació de la gent més

gran, i ajudaran a planificar nous serveis i a optimitzar els ja existents.

En concret els principals objectius del projecte són:

Valorar la situació de la persona.

Informar en el domicili sobre l’oferta de prestacions, serveis i entitats socials de la població.

Detectar, comunicar i derivar, si s’escau, situacions de risc o vulnerabilitat.

Realitzar gestions bàsiques per l’accés als serveis socials.

Afavorir la planificació de noves polítiques socials, a partir del coneixement de la realitat de

les persones grans de la població mitjançant un informe final d’anàlisi de resultats.

L’objectiu final del programa és la realització d’una diagnosi local sobre les situació general

d’aquest públic objectiu per tal que se’n pugui derivar un informe estadístic i poder

formular propostes de desenvolupament de nous projectes comunitaris d’acord amb les

necessitats i mancances detectades.



Metodologia de treball (1)

El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases:

1. Fase de Planificació. Estableix el marc concret d’actuació.

Objectius: Delimitar l’abast del projecte. Concretar l’escenari de treball.

Preveure les necessitats operatives.

Establir les responsabilitats de l’equip del projecte.

Metodologia: Sessió de treball amb l’equip de seguiment de la Diputació de Barcelona i del Ens Local.

Anàlisi de documentació rellevant per al projecte.

Activitat: Establir les persones responsables per part de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la

Diputació de Barcelona i de l’ajuntament adherit al projecte.

Establir la participació i seguiment del projecte.

Establir les dades a recollir en cada qüestionari i/o la possibilitat d’afegir altres variables

d’interès.

Establir els indicadors de seguiment i control per tal de garantir la qualitat dels treballs

realitzats.

Fixar el calendari d’execució, de seguiment i control.





2. Fase de Programació. Estudi de necessitats i intervenció en el municipi.

Objectius: Planificar i ordenar el territori.

Organitzar l’ equip d’intervenció d’acord amb les necessitats i el calendari previst.

Preparar el/la professional per a la correcta execució del treball.

Establir i programar les visites als domicilis.

Metodologia: Reunions de treball amb els responsables de la Diputació de Barcelona.

Reunions de treball amb els responsables de l’Ajuntament de Granollers.

Reunions de treball intern.

Activitat: Recollir el conjunt de dades definides prèviament de la població establerta del municipi.

Establir els professionals d’acord amb les necessitats, territori i calendari establert.

Organitzar el/la professional amb definició de tasques i funcions.

Informar i formar al professional en relació a les accions a desplegar i a les eines a utilitzar.

Programar les entrevistes domiciliàries a partir dels llistats de persones beneficiàries

lliurats pel serveis socials de l’ajuntament.

Programar els contactes telefònics.



Metodologia de treball (3) El programa s’ha desplegat a partir de 3 fases: 3. Fase d’execució. Desplegament de les accions directes establertes en el projecte. Objectius: Avaluar i recollir el conjunt de dades definides prèviament en la població establerta.

Realitzar accions d’assessorament en la prevenció en els domicilis.

Informar a les persones grans dels recursos socials que tenen el seu abast.

Detectar i comunicar situacions de risc i vulnerabilitat.

Metodologia: Realització de trucades telefòniques a la població establerta per explicar el projecte i per

concertar dia i hora per a la visita.

Realització de visites domiciliàries.

Realització de les accions de formació i informació en el domicili de les persones grans.

Realització d’accions conjuntes d’informació, coordinació i derivació als serveis socials.

Activitat: Realitzar les entrevistes domiciliàries, seguint el qüestionari proporcionat per la Diputació

de Barcelona, mitjançant el /la professional en treball social.

Visualitzar i valorar a la persona en el seu entorn.

Assessorar en matèria de prevenció de riscos.

Lliurar els tríptics i les informacions en els domicilis que l’ajuntament estableix.

Derivar casos urgents als equips dels serveis socials bàsics.

Realitzar petites gestions de tramitació de serveis socials municipals.

Facilitar a l’ajuntament l’accés (plataforma informàtica) a tots els qüestionaris realitzats en

el territori.





4. Fase de gestió de la informació

Objectius: Analitzar la informació recollida.

Elaborar el informe final. Recomanar propostes i millores al servei.

Comunicar els resultats del projecte

Realització d’accions de formació en la població al voltant de la prevenció de riscos a la llar*

(*Millora proposada)

Metodologia: Reunió de l’equip interdisciplinari per a valorar conjuntament la informació recollida.

Treball intern d’elaboració de la documentació.

Treball intern de preparació de l’exposició dels resultats del projecte.

Treball intern de preparació i realització de les xerrades de formació.

Activitat: Gestionar, la informació mitjançant bases de dades.

Registrar la informació recavada en les entrevistes realitzades a través de l’aplicatiu informàtic

específic.

Consolidar diàriament les dades de les entrevistes realitzades.

Facilitar el seguiment i evolució de les diferents actuacions del projecte, accedint als informes i

als qüestionaris realitzats.

Valorar la informació recollida i establir propostes d’actuació.

Elaborar els documents establerts i la presentació de resultats.

Elaborar i realitzar les xerrades de formació a la ciutadania.



Calendari de treball

CALENDARI DE TREBALL

Data Data Data Data

MUNICIPI Recepció del llistat Lliurament de les

cartes D’inici de les entrevistes

De finalització de les entrevistes

Granollers 5 d’octubre de 2011 5 d’octubre de 2011 17 d’octubre de 2011 23 de desembre de 2011



Procediment

• Recepció dels llistats de persones a visitar

• Planificació i programació de les entrevistes a realitzar

• Valoració. Realització de les entrevistes

• Realització de gestions bàsiques per l’accés als serveis socials

• Derivació de forma immediata, en cas d’urgència, als serveis socials municipals

• Gestió de la informació• Elaboració i lliurament de

documents

•• RealitzaciRealitzacióó dd’’accions de accions de

formaciformacióó (proposta de millora (proposta de millora

del servei)del servei)• Exposició de la memòria final



Equip de treball – Coordinació

Un dels pilars del programa ha estat el

treball en equip, la coordinació i la

comunicació, sent bàsic entre les

treballadores socials i el suport

administratiu.

L’equip de treball l’han integrat persones

de les diferents entitats.

A destacar també la implicació, la

coordinació i el treball en equip amb la

treballadora social referent de

l’Ajuntament, l’administrativa i/o altres

persones de l’equip dels Serveis Socials

municipals.

• Ajuntament

Cap de l'Àrea de Benestar Social: Francesc Martínez

Cap de Serveis Socials: Maria José Pareja

Treballadora Social Referent: Candi Pérez

Administrativa: Gemma Duran

• Aura

Direcció del projecte: Ascensió Finet

Coordinadora: Carme Olivera

Treballadores socials: Gemma Junoy

Anna Marin

Administrativa: Cristina Piriz

• Diputació

Persona responsable del Programa: Paco Plana

Tècnic del Programa: Montse Serra

REUNIONS DE COORDINACIÓ I SEGUIMENT

PRESENTACIÓ INICIAL SEGUIMENT FINAL

MUNICIPI Diputació -

Ajuntament - Aura Ajuntament – Aura

Diputació - Ajuntament - Aura

Treballador/es Socials

Diputació - Ajuntament - Aura

Granollers 8 de setembre 2011

(10:00h) 5 d’octubre 2011

(10:00h) 21 de novembre 2011

(9:00h) Segons necessitats

23 de desembre 2011 (10:30h)



Gestió dels Recursos Humans – Valors afegits en la selecció del personal:

El perfil de les treballadores socials que han participat en el programa, disposaven d’experiència

laboral prèvia, una d’elles, en serveis d’atenció a la gent gran i en concret a l’ajuntament de

Granollers, el que ha suposat una garantia en l’èxit del desenvolupament de la campanya.

Dins l’equip de treball ambdues treballadores socials residien a la comarca del Vallès Oriental, el que

garanteix un valor afegit en quan al coneixement del territori. Destacar en especial el fet que la

treballadora social de referència tenia experiència de treball a l’ajuntament de Granollers.

Per altra banda, el conjunt de professionals disposaven de capacitació i formació complementària.

Durant el programa es va reforçar amb una segona treballadora social que havia desplegat el mateix

programa en un altre municipi de la mateixa comarca.

Un altre valor afegit, ha estat la implicació i la tasca realitzada per l’administrativa, amb experiència

anterior en el desplegament de programes similars, clau en la citació de les visites, la detecció de

possibles incidències i preavís per l’equip, la coordinació i la comunicació tant amb serveis socials de

l’ajuntament, com amb les treballadores socials d’Aura.

Finalment esmentar, la excel·lent dinàmica de treball i coordinació establerta entre l’equip

professional de Aura i els responsables i en especial, la treballadora social referent i l’administrativa

del programa dins l’ajuntament de Granollers, així com el suport rebut en tot moment.



La caracterització dels perfils i la prevalença de l’envelliment a Catalunya mostra la

importància del projecte.

Edat Homes Dones Total

80 - 84 78.173 38,55% 124.613 61,45% 202.786 54,35%

85 - 89 40.215 33,67% 79.234 66,33% 119.449 32,01%

90 - 94 10.982 26,45% 30.539 73,55% 41.521 11,13%

95 i més 2.176 23,25% 7.185 76,75% 9.361 2,51%

Total 131.546 35,26% 241.571 64,74% 373.117 100%

Població de més de 80 anys i més a

Catalunya

Població de 80 anys i més a la Província

de Barcelona

Població de 80 anys i més a l’àmbit

metropolità

Població de 80 anys i més a Espanya

Població de 80 anys i més a Europa

5,01% 276.108 251.149 5,03% 4,40%

Font:

Indescat 2010.

Població diana: persones majors de 80 anys que no siguin usuàries dels serveis socials, tenint especial

atenció a aquelles persones que viuen soles i/o presenten una situació d’elevada vulnerabilitat.

Dades població Catalunya.


80 - 84 563 38,48% 900 61,52% 1.463

85 - 89 269 31,46% 586 68,54% 855

90 - 94 79 26,33% 221 73,67% 300

95 - 99 19 24,68% 58 75,32% 77

100 i més 1 14,29% 6 85,71% 7

Dades població Granollers

Font: Instituto Nacional de Estadística 2011



Mostra estudiada

L’ajuntament va facilitar un llistat, del qual s’han pogut

realitzar 400 entrevistes, el que suposa un percentatge

del 70,5%, 123 visites sense entrevista i 44 expedients

s’han tancat sense visita (sense cost econòmic).

En la distribució de les persones entrevistades per

gènere, veiem que el 53% són dones i el 47% són

homes, mantenint així una constant en la prevalença de

gènere.

La mostra estudiada representa al voltant del 15% en

relació al total de la població diana (major de 80 anys) i

un percentatge superior de participació d’homes en

relació al promig de dades de la població de Granollers.

Granollers Catalunya

Homes Dones Homes Dones

29.893 30.107 3.732.196 3.807.422

49,82% 50,18% 49,50% 50,50%

TOTAL TOTAL

60.000 7.539.618

Font: Indescat 2011

La població femenina continua en augment


80 - 84 563 38,48% 900 61,52% 1.463

85 - 89 269 31,46% 586 68,54% 855

90 - 94 79 26,33% 221 73,67% 300

95 - 99 19 24,68% 58 75,32% 77

100 i més 1 14,29% 6 85,71% 7

Dades població Granollers

Font: Instituto Nacional de Estadística 2011


Resultats del Programa


Presentació de resultats del Programa

El qüestionari de les entrevistes domiciliàries, consta de 15 apartats, amb diferents

indicadors i variables predeterminades.

• Identificació bàsica de la persona

• Identificació del qüestionari

• Variables sociodemogràfiques bàsiques

• Estructura familiar i xarxa relacional (suport social)

• Salut

• Valoració del risc

• Autonomia personal: AVD instrumentals i bàsiques

• Suport a les AVD

• Suport que la persona gran dóna a altres persones

• Ingressos

• Habitatge

• Relacions d’oci i temps lliure

• Recursos d’atenció social (coneix, utilitza i més informació)

• Pregunta d’interès municipal (opcional)

• Observacions del treballador social


Resultats del Programa: entrevistes realitzades

70,5%

21,7%

7,8%

Entrevistes realitzades

Entrevistes realitzades Visites sense entrevista Sense visita

97,49% 0,75%

1,25%

0,5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

La persona interessada

L’espòs/a

Un fill/a

Altres familiars

Altres persones

Persona que respon l'entrevista

L’ajuntament va facilitar un llistat inicial, del qual s’han

pogut realitzar 400 entrevistes, 123 visites sense

entrevista i 44 expedients s’han tancat sense visita (sense

cost econòmic).

ENTREVISTES

Total Realitzades

No realitzades

Visites sense entrevista

Sense visita

567 400 123 44

En les entrevistes realitzades, el 97,49% (390

persones) ha respost la persona interessada,

en un 1,25% (5 persones) el fill/a, en un 0,75%

(3 persones) l’espòs/a, i la resta han respost

altres familiars (0,5%: 2 persones).

En el moment de realitzar l’entrevista la persona

gran es trobava present en un 98,5% dels casos,

en un 0,75% (3 persones) la persona gran no es

troba en el domicili i en un 0,75% (3 persones)

no es trobava present en l’entrevista, però si que

estava en el domicili.


Defunció

Canvi de municipi

Ingrés indefinit en un centre residencial

Ingrés temporal en centre hospitalari o residencial

No viu al domicili (període de les entrevistes)

No vol respondre l’entrevista

Il·localitzable

Il·localitzable després d’haver concertat visita

Canvi de Domicili

Dins la xarxa de Serveis Socials

2,99%

0,6%

8,98%

32,93%

20,96%

3,59%

1,2%

1,8%

1,8%

1,8%

2,4%

2,99%

14,97%

1,2%

1,2%

Entrevistes no realitzades (motius)

Visites sense

entrevista

Sense visita

Resultats del Programa: persones no entrevistades

El total de persones no entrevistades és de 167, de les quals en 123 casos s’han realitzat intents de

localització o visita al domicili i 44 són els casos que s’han tancat sense visita. La gràfica il·lustra els motius de no

realització de l’entrevista, especificant si el tancament s’ha fet amb visita al domicili o només amb gestions de

trucades telefòniques.

De les 167 persones no entrevistades, en valors totals,

en el 47,9% (80 persones) no han volgut respondre

l’entrevista i el 22,16% (37 persones) no les hem

localitzat. La resta de motius s’especifiquen en la taula.

ENTREVISTES NO REALITZADES

Motius de no realització de l’entrevista

TOTAL %

Visites sense entrevista

Sense visita

Nº % Nº %

Defunció 8 4,79% 5 2,99% 3 1,8%

Canvi de municipi 0 0% 0 0% 0 0%

Ingrés indefinit en un centre residencial

4 2,4% 1 0,6% 3 1,8%

Ingrés temporal en centre hospitalari o residencial

5 2,99% 1 0,6% 4 2,4%

No viu al domicili (període de les entrevistes)

20 11,98% 15 8,98% 5 2,99%

No vol respondre l’entrevista

80 47,9% 55 32,93% 25 14,97%

Il·localitzable 37 22,16% 35 20,96% 2 1,2%

Il·localitzable després d’haver concertat visita

6 3,59% 6 3,59% 0 0%

Canvi de Domicili 4 2,4% 2 1,2% 2 1,2%

Dins la xarxa de Serveis Socials

3 1,8% 3 1,8% 0 0%

TOTAL 167 100% 123 74% 44 26%


La mitjana d’edat global és de 83,75 anys, sent

de 83,66 anys en les dones i 83,85 anys en els

homes. La següent gràfica mostra la distribució

per grups quinquennals, segons gènere.

La distribució de les persones entrevistades

per gènere, reflecteix la prevalença femenina

dins la variable envelliment amb un 53%

respecte al 47% que són homes.

Resultats del Programa: variables sociodemogràfiques (1/3)

La persona més gran és una dona de 102

anys, vídua, que viu amb la filla de 71

anys. També té una cuidadora 24h/dia.

53% 47%

Distribució segons gènere

Dones

Homes

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80-84 anys 85-89 anys 90-94 anys ≥ 95 anys

37,09%

11,78%

3,51% 0,75%

29,07%

14,04%

3,26% 0,50%

Distribució per grups quinquennals, segons gènere

Homes

Dones


En relació al lloc de naixement, en dades generals el 39,5% (158 persones) han nascut a la resta

d’Espanya, seguit d’un 24,5% (98 persones) que han nascut al municipi, un 18,5% (74 persones) a la

resta de Catalunya, un 16% (64 persones) a la comarca i un 1,5% (6 persones) han nascut a l’estranger.


La distribució, en relació al lloc de

naixement, reflexa els nivells

migratoris d’aquesta generació en

el municipi de Granollers. Al municipi A la comarca

Resta de Catalunya

Resta d’Espanya

Estranger

22,17%

14,15%

22,17%

40,09%

1,42%

27%

18%

14%

39%

2%

Lloc de naixement, segons gènere

Dones

Homes

24,5%

16%

18,5%

39,5%

1,5%

Lloc de naixement

Al municipi

A la comarca

Resta de Catalunya

Resta d’Espanya

Estranger



L’estat civil global mostra un 63,32% de persones grans que encara viuen amb la seva parella (92

dones i 160 homes), seguit d’un 32,66% que estan vidus/es (108 dones i 22 homes), un 3,27% solters

(11 dones i 2 homes), un 0,25% separats (1 home), un 0,25% divorciats (1 home) i també un 0,25% (1

home) que viu amb la seva parella de fet.

3,27%

63,32%

32,66%

0,25%

0,25% 0,25%

Estat civil (total)

Solter/a

Casat/da

Vidu/a

Separat/da

Divorciat/da

Parella de fet o ajuntats

Solter/a

Casat/da

Vidu/a

Separat/da

Divorciat/da

Parella de fet o

ajuntats

1,1%

85,6%

11,8%

0,5%

0,5%

0,5%

5%

44%

51%

Estat civil, segons gènere

Dones

Homes


12%

6%

1%

11,5%

3,76%

0,75% 0,5%

2,26%

0,25%

SÍ viuen sols

TOTAL Dones Homes

54%

20%

6% 1,3%

25,56%

8% 3% 0,75%

28,57%

12%

3% 0,50%

NO viuen sols

TOTAL Dones Homes

Convivència

Viuen sols TOTAL % Dones % Homes %

Sí 76 19% 64 30% 12 6%

No 324 81% 148 70% 176 94%

Altres 0 0% 0 0% 0 0%

Total 400 100% 212 100% 188 100%

En relació al tipus de convivència, en dades generals el

81% de les persones grans viuen amb algú i el 19% viuen

soles.

Resultats del Programa: estructura familiar i xarxa relacional (1/3)

En l’anàlisi de la convivència, segons la distribució per

grups d’edat i gènere, s’observa que del 19% de les

persones que viuen soles estan majoritàriament en el rang

d’edat de 80-84 anys (12%) i 85-89 anys (6%). Destacar que

la majoria de les persones grans que viuen soles són dones.

TOTAL Dones Homes

19% 30%

6%

81% 70%

94%

Convivència: viuen sols

Sí No Altres


La identificació de les persones que viuen habitualment amb

la persona gran al mateix domicili, es pot visualitzar en la

següent taula, en dades totals i també segons la distribució per

gènere.


Destacar que la majoria dels homes que no viuen

sols, conviuen amb la parella (91%). En el cas de

les dones vídues habitualment conviuen amb la

seva filla (35%).

Un 92% de les persones tenen fills, un promig de

2,5 fills. Aquest fet reflexa la natalitat dins el primer

decenni de postguerra, anterior al baby boom de

finals del 50 i la dècada dels 60.

Quants fill/es tenen

Persones entrevistades

%

0 32 8%

1 77 19,3%

2 157 39,3%

3 64 16%

4 40 10%

5 12 3%

6 8 2%

7 4 1%

8 5 1,3%

CONVIVÈNCIA

Total Dones Homes

Persones amb

les que conviu

(parentiu)

Nº % Nº % Mitjana

edat Nº %

Mitjana

edat

Parella 250 77% 90 61% 84 anys 160 91% 79,2 anys

Fill/a 92 28% 52 35% 55,2 anys 40 23% 48,3 anys

Pares, sogres 0 0% 0 0% 0 0%

Nét/a 16 5% 11 7% 24,5 anys 5 3% 22 anys

Germà/na 12 4% 8 5% 83,5 anys 4 2% 80,6 anys

Altres familiars 23 7% 17 11% 62,2 anys 6 3% 54,8 anys

Altres no

familiars 8 2% 6 4% 62,1 anys 2 1% 55 anys

0

1

2

3

4

5 6 7 8

0

20

40

60

80

100

120

140

160

0 1 2 3 4 5 6 7 8 Nº p

erso

nes e

ntr

evis

tad

es

Nº fills

Nº fills que tenen

Nº fills que tenen


60%

2,7%

27%

0,3%

10%

Freqüència de contacte amb els fills

Diàriament

Diversos cops a la

setmana

Diversos cops al

mes

Ocasionalment

Sense contacte

NS/NC


La majoria dels fills viuen al mateix municipi que els seus

pares (83,9%). En la gràfica, s’observa la distribució de

convivència dels fills en dades globals i segons el gènere de les

persones grans entrevistades.

En l’anàlisi de la xarxa relacional, la freqüència de

contacte amb els fills en la majoria dels casos és diàriament.

A banda de les persones amb les que conviu

durant la setmana, també es relacionen amb

d’altres persones. La següent gràfica mostra el

tipus de xarxa relacional segons gènere.

TOTAL Dones Homes

83,9% 84% 83,8%

16,1% 16% 16,2%

Fills/es que viuen al municipi

Sí No Altres

Familiars no

corresidents

Veïns Amics Ningú

38,65%

28,5% 27,54%

5,31%

27%

19%

48%

6%

Altra xarxa relacional amb qui mantenen contacte, segons gènere

Dones

Homes


Molt bona Bona

Regular Dolenta

11%

45%

31%

13%

25%

44%

22%

9%

Percepció de la salut

Dones

Homes

Resultats del Programa: Salut: percepció de la salut

En la percepció de la salut, en valors totals, un 45% de les

persones entrevistades consideren que la seva salut és bona, un

27% consideren que és regular, seguit d’un 17% que la

perceben com molt bona i un 11% la percep com dolenta. En la

gràfica de la dreta, es presenta la distribució de la

percepció de la salut per gènere.

Si es comparen amb la resta de les persones

de la seva edat, en valors totals, un 61%

perceben que estan millor, un 32% que estan igual

i un 7% que estan pitjor. En la distribució per

gènere, es veu com els homes perceben millor la

seva salut. Total Dones Homes

61% 57%

65%

32% 36%

29%

7% 7% 6%

Percepció de la salut en relació a la resta de persones de la seva edat

Millor Igual Pitjor


Resultats del Programa: Salut: caigudes (1/2)

En relació a la por a patir una caiguda, en valors globals,

un 59% manifesta no tenir por mentre que un 41% sí que ho

expliciten. En la gràfica de la dreta es poden visualitzar els

percentatges: totals i les distribucions per gènere. En la

distribució per gènere, es veu una diferència significativa

en que la majoria d’homes (76%) no tenen por a patir una

caiguda. En el cas de les dones el 56% sí que manifesten

tenir por a les caigudes.

De les persones entrevistades, en valors globals, un 17%

(49 dones i 19 homes) han patit alguna caiguda en

els últims 6 mesos. La resta de persones (83%) no han

patit cap caiguda.

El risc de caigudes en persones grans pot tenir una

repercussió biopsicosocial important. Per aquest

motiu, és bàsica la tasca preventiva.

Sí

No

TOTAL Dones

Homes

41%

56%

24%

59%

44%

76%

Tenen por a patir una caiguda

Sí No

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Total

Dones

Homes

83%

77%

90%

17%

23%

10%

Han patit alguna caiguda en els últims 6 mesos

SÍ NO


Resultats del Programa: Salut: caigudes (2/2)

En la següent taula, es poden correlacionar les dades obtingudes en relació a tenir por a patir una

caiguda i haver-ne patit alguna . Així com també, la freqüència de les caigudes.

Ha patit alguna caiguda en els últims 6 mesos , totals i segons gènere

NO SÍ

Total Dones Homes Total Dones Homes

Té por a patir una caiguda

Nº % Nº % Nº % Nº % Freqüència Nº % Nº %

NO 219 54,9% 84 39,8% 135 71,8% 16 4%

D’1 a 2 vegades 9 4,2% 7 3,7%

De 3 a 4 vegades 0 0% 0 0%

De 5 a 7 vegades 0 0% 0 0%

Més de 8 vegades 0 0% 0 0%

SÍ 112 28,1% 78 37% 34 18,1% 52 13%

D’1 a 2 vegades 39 18,5% 10 5,3%

De 3 a 4 vegades 1 0,5% 2 1,1%

De 5 a 7 vegades 0 0% 0 0%

Més de 8 vegades 0 0% 0 0%

Total 331 83% 162 76,8% 169 89,9% 68 17% 49 23,2% 19 10,1%


72,4%

27,1%

0,5%

Estat nutricional (escala de risc)

Estat nutricional bo

(0-2)

Risc nutricional

moderat (3-5)

Risc nutricional alt (≥ 6)

Resultats del Programa: Salut: estat nutricional (1/4)

Els resultats de la valoració de l’estat

nutricional, en valors globals, mostren que

un 72,4% (290 persones) tenen un estat

nutricional bo, un 27,1% (108 persones) amb un

risc moderat i un 0,5% (1 home i 1 dona) amb

un risc nutricional alt. En la gràfica de la dreta

es pot visualitzar la distribució per gènere.

L’estat nutricional s’ha valorat amb l’escala Johnson i Kligman per a la detecció del risc de malnutrició

de les persones grans. Aquesta escala consta de deu ítems, de resposta dicotòmica (sí o no), que valoren:

la quantitat i el tipus d’aliment ingerits, les limitacions per fer la compra o per preparar el menjar, el

consum de fàrmacs i el guany o pèrdua involuntària de pes. La puntuació s’obté només de les respostes

afirmatives a les preguntes. Els resultats de l’estat nutricional es classifiquen en bo (0 a 2), risc nutricional

moderat (3 a 5) i risc nutricional alt (6 o més).

Dones Homes

69,8%

75,3%

29,7%

24,2%

0,5% 0,5%

Estat nutricional (escala de risc), segons gènere

Estat nutricional bo (0-2)

Risc nutricional moderat (3-5)




En aquesta gràfica podem observar la distribució dels resultats de l’escala de risc nutricional, per

grups d’edat.

De les 400 persones entrevistades, un 66% (265 persones: 148 dones i 117 homes) tenen entre 80-84

anys, un 26% (103 persones: 47 dones i 56 homes) tenen entre 85-89 anys, un 7% (27 persones: 14

dones i 13 homes) estan entre 90-94 anys i només un 1% (3 dones i 2 homes) tenen més de 95 anys.

En valors

totals, el risc

nutricional alt

(≥ 6) el tenen

1 dona de 80

anys, vídua,

que viu sola i 1

home de 89

anys, casat,

que viu amb la

seva dona de

86 anys.


0,3% 1%

17,6%

33%

19% 20%

82,1%

66%

81% 80%

Estat nutricional, distribució per grups quinquennals





25,5%

0,5%

0,5%

7,5% 0,3%

10,8% 73,5%

1,5%

0,3%

Ha tingut una malaltia o afecció que li ha fet canviar el tipus i/o

quantitat d’aliment que menja.

Faig menys de dos àpats al dia.

Menjo poca fruita, vegetals o productes làctics.

Prenc més de tres gots de cervesa, licor o vi, quasi a diari.

Tinc problemes dentals que fan difícil menjar.

No sempre tinc suficients diners per comprar el menjar que

necessito

Menjo sol/a la majoria de les vegades.

Prenc a diari tres o més fàrmacs receptats o per la meva compte.

Sense voler, he perdut o guanyat 5kg de pes en els últims sis mesos.

No sempre puc comprar, cuinar i/o menjar per mi sol per problemes

físics

Escala de Risc nutricional: puntuació dels ítems

Total


En la gràfica es visualitzen els ítems que més puntuen de l’escala de risc nutricional (Johnson i

Kligman), en valors totals.


Ha tingut una malaltia o afecció que li ha fet canviar el tipus i/o quantitat d’aliment que menja.

Faig menys de dos àpats al dia.

Menjo poca fruita, vegetals o productes làctics.

Prenc més de tres gots de cervesa, licor o vi, quasi a diari.

Tinc problemes dentals que fan difícil menjar.

No sempre tinc suficients diners per comprar el menjar que necessito

Menjo sol/a la majoria de les vegades.

Prenc a diari tres o més fàrmacs receptats o per la meva compte.

Sense voler, he perdut o guanyat 5kg de pes en els últims sis mesos.

No sempre puc comprar, cuinar i/o menjar per mi sol per problemes físics

19,1%

0,5%

1,1%

9,6%

4,3%

72,9%

2,7%

31,1%

0,5%

5,7%

0,5%

16,5%

74,1%

0,5%

0,5%

Escala de Risc nutricional: puntuació dels ítems, segons gènere

Dones Homes


La distribució dels ítems que més puntuen de l’escala de risc nutricional per gènere.


Resultats del Programa: Relació de les variables: estat nutricional i viure sol

S’han relacionat les variables: l’estat nutricional i el fet de si viuen sols, obtenint els següents

resultats.

En aquest cas, de les 76 persones que viuen soles (64 dones i 12 homes), el 76,3% tenen un

estat nutricional bo (49 dones i 9 homes), el 22,4% tenen un risc nutricional moderat (14 dones i 3

homes) i el 1,3% el risc és alt (1 dona, vídua, de 80 anys).

Estat nutricional, segons si viu sol

Total SÍ NO

Estat nutricional Nº % Nº % Nº %


289 72,25% 58 76,3% 231 71,3%


109 27,25% 17 22,4% 92 28,4%


2 0,5% 1 1,3% 1 0,3% SÍ (viu sol) NO (viu sol)

76,3% 71,3%

22,4% 28,4%

1,3% 0,3%

Estat nutricional, segons si viu sol






57,4%

31,7%

9,4%

1,5%

62,5%

26,67%

9,17% 1,67%

50%

39%

10%

1%

Test de Barber positiu, segons grups d'edat

TOTAL Dones Homes

TOTAL Dones Homes

50,5% 57%

44% 49,5%

43%

56%

Risc de dependència (Barber)

Sí No

Valoració de risc (total i segons gènere)

Situació de risc probable

TOTAL % Dones % Homes %

Sí 202 50,5% 120 57% 82 44%

No 198 49,5% 92 43% 106 56%

Total 400 100% 212 100% 188 100%

El Test de Barber s’ha utilitzat per valorar i detectar el risc de dependència en persones grans a nivell

comunitari. Aquest test és un indicador per fomentar la prevenció en les persones amb probable risc de

fragilitat i dependència. Consta de nou ítems, de resposta dicotòmica (sí o no). Cada resposta afirmativa és un

punt. Una puntuació total d’un punt o més és indicador de probable risc de dependència.

Resultats del Programa: valoració del risc (1/3)

En la gràfica de l’esquerra

s’analitza el 50,5% de

casos de probable risc, la

seva distribució per grups

d’edat, en valors totals i

per gènere.

De les persones entrevistades, en valors totals un 50,5% han

estat els casos de probable risc i el 49,5% no presenten risc de

dependència psicosocial.


32,5%

10%

5,3%

2,3%

0,3% 0,3%

Test Barber: respostes afirmatives

1

2

3

4

5

6

7

8

9


La mitjana de respostes afirmatives ha estat de

1,59 sobre 9. En el gràfic de la dreta, s’observa la

distribució del número de respostes afirmatives

dels test amb puntuació ≥1 (situació de risc probable),

en valors totals.

Els gràfics inferiors, mostren la distribució del

número de respostes afirmatives per gènere.

33,5%

12,7%

7,1%

2,4% 0,5% 0,5%

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Número de respostes afirmatives

Dones

31,4%

6,9%

3,2% 2,1%

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Número de respostes afirmatives

Homes

Test Barber: respostes afirmatives, distribució per gènere



Percentatge de respostes afirmatives a cada pregunta del Test de Barber.

19%

3,5%

0,3%

15%

5,3%

6,3%

5%

10,3%

16,3%

Viu sol/a? Es troba sense

ningú a qui acudir si

necessita ajuda? Si precisa ajuda, està

sol?

Hi ha més de dos

dies a la setmana

que no menja calent?

Necessita d’algú

que l’ajudi sovint?

Li impedeix la seva

salut sortir al

carrer?

Té sovint problemes

de salut que

l’impedeixin valer-se per si mateix?

Té dificultats amb la

visió que li

impedeixen realitzar activitats

habituals?

Li suposa molta

dificultat la

conversació perquè sent malament?

Ha estat ingressat a

l’hospital l’últim

any?


Autònom Dependència

lleugera

Dependència moderada

Dependència severa

Dependència total

52%

33%

6% 5%

4%

33,51% 35,68%

20,54%

5,95%

4,32%

Autonomia en AIVD (Lawton i Brody), segons gènere

Dones

Homes

44%

34%

13%

5% 4%

Autonomia en AIVD (Lawton i Brody)

Autònom

Dependència

lleugera Dependència

moderada Dependència

severa Dependència

total

Resultats del Programa: activitats instrumentals i bàsiques de la vida diària

En les entrevistes per valorar la capacitat de realització de les activitats de la vida diària (valoració funcional), s’ha

utilitzat l’Índex de Lawton i Brody per les Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD) i l’Índex de

Barthel per Activitats les Bàsiques de la Vida Diària (ABVD).

L’Índex de Lawton i Brody (AIVD) valora la capacitat funcional de la persona per realitzar les activitats que

li permeten adaptar-se al seu entorn i mantenir la independència a la comunitat (Baztán et al. 1994). Consta de

vuit ítems que valoren: capacitat per utilitzar el telèfon, anar a comprar, rentat de la roba, responsabilitat respecte

a la medicació, tenir cura de la casa, ús dels mitjans de transport, maneig dels seus assumptes econòmics i

preparació del menjar. Cada ítem es subdivideix en una sèrie d’opcions de resposta que poden ser puntuades amb

un valor 0 o 1. La puntuació total de l’escala oscil·la de 0 (dependència total) a 8 (independent). Aquestes

activitats tenen importants influències culturals (rol de gènere).

De les persones entrevistades, en valors

totals, el 44% són autònoms, el 34% amb

dependència lleugera, el 13% dependència

moderada, el 5% amb dependència severa i el 4%

amb dependència total.

La mitjana de la puntuació és de 6,51 (dependència lleugera)

sobre 8 (autònom), sent de 6,85 en les dones (dependència

lleugera) i de 6,13 en els homes (dependència lleugera).


Resultats del Programa: activitats instrumentals de la vida diària (1/4)

En la següent gràfica, es pot visualitzar la distribució del nivell d’autonomia en les AIVD, segons

grups d’edat i gènere.

Autònom

Dependència lleugera


Dependència severa

Dependència total

0,8% 1,8% 1,3% 1,5% 1,5%

0,3% 0,8% 0,5% 1% 1%

0,5% 1% 0,8% 0,5% 0,5%

90-94 anys Total

Dones

Homes

Autònom



Dependència severa

Dependència total

0,3% 0,5% 0,5%

0,3% 0,25% 0,25%

0,25% 0,25%

>95 anys Total

Dones

Homes

Autònom



Dependència severa

Dependència total

33,4% 22%

7,3% 2% 1,51%

22,6%

12%

1,3% 1% 0,25%

10,8%

10%

6% 1% 1,26%

80-84 anys Total

Dones

Homes

Autònom



Dependència severa

Dependència total

9% 10,3%

4% 2% 1%

5% 4,8%

1% 1% 1%

4% 5,5%

3% 1%

85-89 anys Total

Dones

Homes

Nivell d’autonomia en AIVD, segons grups d’edat i gènere


Capacitat per utilitzar el

telèfon

Anar a comprar

Rentat de la roba

Responsabilitat respecte a la

medicació

Tenir cura de la casa

Ús dels mitjans de transport

Maneig dels seus assumptes

econòmics

Preparació del menjar

6%

39%

23%

15%

17%

11%

6%

34%

Àrees on necessiten més ajuda per les AIVD


De totes les persones entrevistades, en el següent gràfic es mostra per àrees on necessiten més

ajuda per les AIVD.

Necessitat d'ajuda per les AIVD

Total Dones Homes

Escala Lawton i Brody: ítems

Nº % Nº % Nº %

Preparació del menjar 136 34% 27 13% 109 58%

Maneig dels seus assumptes econòmics

24 6% 14 7% 10 5%

Ús dels mitjans de transport

44 11% 27 13% 17 9%

Tenir cura de la casa 66 17% 24 11% 42 22%

Responsabilitat respecte a la medicació

58 15% 31 15% 27 14%

Rentat de la roba 91 23% 20 9% 71 38%

Anar a comprar 157 39% 93 44% 64 34%

Capacitat per utilitzar el telèfon

23 6% 11 5% 12 6%

Es visualitza clarament una diferenciació

en l’activitat d’anar a comprar, i també en

aquelles àrees que els homes habitualment

no les realitzen per factors culturals, com

per exemple la preparació del menjar i el

rentat de la roba.



Necessita ajuda per les AIVD, total i segons gènere

Necessita ajuda


Sí 167 42% 68 32% 99 53%

No 233 58% 144 68% 89 47%

Total 400 100% 212 100% 188 100%

En la gràfica, s’observa la distribució de la

necessitat d’ajuda per les AIVD, en dades

globals i la distribució per gènere de les persones

grans entrevistades.

Els homes mostren una major necessitat d’ajuda

(53%) que les dones (32%), bàsicament per

factors culturals, sent el motiu principal que no

ho han fet mai.

El territori, els costums i hàbits i les xarxes socials

i culturals naturals que es creen al voltant, juguen

un paper important en els resultats.

Sí

No

TOTAL Dones

Homes

42%

32%

53%

58%

68%

47%

Necessitat d'ajuda per les AIVD, total i segons gènere

Sí

No



De les 167 persones (68 dones i 99 homes)

que necessiten ajuda per les AIVD (42%), els

principals motius són els que mostra la

gràfica circular.

Per gènere, hi ha diferències respecte als motius en

que les persones necessiten ajuda per les AIVD. En el

gràfic inferior, s’analitza la distribució, segons gènere,

d’aquest 42% de persones que necessiten ajuda.

26%

7%

41%

2%

24%

Motius de la necessitat d'ajuda per a les AIVD

La persona és físicament

dependent

La persona és psíquicament

dependent

No ho ha fet mai

Per dificultats desplaçament

o de accessibilitat.

Altres*

NS/NC

* Altres: persones amb mobilitat reduïda o limitacions pròpies de l'edat (procés d'envelliment normal),

disfunció sensorial (visual, auditiva), procés patològic en fase de rehabilitació (exemple; fractura d’húmer

secundària a una caiguda o procés postoperatori en fase de recuperació), procés patològic (cardiovascular,

càncer en tractament...) que comporta una situació de fragilitat o una menor autonomia personal per les AIVD.

Dones Homes

44,78%

13%

7,46% 6%

69%

4,48%

1%

43,28%

11%

Motius de la necessitat d'ajuda per les AIVD,

per gènere La persona és físicament dependent

La persona és psíquicament dependent

No ho ha fet mai

Per dificultats desplaçament o de accessibilitat.

Altres*

NS/NC


81,44%

16,49%

0,52% 1,03%

0,52%

Autonomia en ABVD (Barthel)

Autònom (100) Dependència lleugera (≥60) Dependència moderada (45-55) Dependència severa (20-40) Dependència total (≤20)

Resultats del Programa: activitats bàsiques de la vida diària (1/5)

L’Índex de Barthel (ABVD) valora la capacitat funcional per realitzar les activitats bàsiques de la persona,

dirigides a la seva autocura i mobilitat, que li donen la independència elemental i li permeten viure sense necessitar

ajuda contínuament d’altres persones (Baztán et al. 1994). Consta de deu ítems que valoren: capacitat per

alimentar-se, rentar-se, vestir-se, arreglar-se, deposició, micció, anar al lavabo, deambulació, pujar i baixar escales,

i transferències. Cada ítem es subdivideix de dues a quatre possibles respostes, les quals poden puntuar 15, 10, 5 o

0, segons la capacitat de la persona per realitzar l’activitat independentment i menys punts per realitzar-la amb

ajuda. La puntuació total de l’escala oscil·la de 0 (dependència total) a 100 (independent). Els resultats de l’Índex

es classifiquen en dependència total (<20), dependència severa (20-40), dependència moderada (45-55),

dependència lleu (≥60) i independent (100).

De les persones entrevistades, en valors totals, el 81,44%

són autònoms, el 16,49% amb dependència lleugera, el 0,52%

amb dependència moderada, el 1,03% amb dependència

severa i el 0,52% amb dependència total. En la gràfica de la

dreta, es poden visualitzar les diferències segons gènere.

La mitjana de la puntuació és de 95,84 sobre 100

(autònom), sent de 95,19 (dependència lleugera) en les

dones i de 96,58 (dependència lleugera) en els homes.

Autònom

(100)

Dependència

lleugera

(≥60)

Dependència

moderada

(45-55)

Dependència

severa (20-

40)

Dependència

total (≤20)

77,4%

21,15%

0,96% 0,48%

86,1%

11,1%

1% 1,1% 0,6%

Dones

Homes

Nivell d’autonomia en ABVD (Barthel)

per gènere



En la següent gràfica, es pot visualitzar el nivell d’autonomia en les ABVD, segons grups d’edat i gènere.

Autònom (100)

Dependència lleugera (≥60)

Dependència moderada (45-55)

Dependència severa (20-

40)

Dependència total (≤20)

3% 3,6% 0,3%

1% 2,8%

2% 0,8%

0,3%

90-94 anys Total

Dones

Homes

Nivell d’autonomia en ABVD, segons grups d’edat i gènere

Autònom (100)




40)


20%

5,2% 0,5%

9%

2,6% 0,5%

11%

2,6%

85-89 anys Total

Dones

Homes

Autònom (100)




40)


59%

7,5% 0,3% 0,3% 0,3%

32%

5,7%

27%

1,8%

0,3% 0,3% 0,3%

80-84 anys Total

Dones

Homes

Autònom (100)




40)


0,3% 0,3% 0,3% 0,3%

0,3% 0,3% 0,3% 0,3%

>95 anys Total

Dones

Homes



De totes les persones entrevistades, en el

següent gràfic es mostra per àrees on

necessiten més ajuda per les ABVD.

En la taula inferior es pot visualitzar la

distribució per gènere.

ABVD: activitats en les que necessita ajuda

Total Dones Homes

Índex de Barthel: ítems Nº % Nº % Nº %

Transferència 13 3,4% 8 3,8% 5 2,8%

Pujar i baixar escales 46 11,9% 33 15,9% 13 7,2%

Deambulació 35 9% 23 11,1% 12 6,7%

Anar al lavabo 9 2,3% 7 3,4% 2 1,1%

Micció 35 9% 22 10,6% 13 7,2%

Deposició 9 2,3% 6 2,9% 3 1,7%

Arreglar-se 10 2,6% 6 2,9% 4 2,2%

Vestir-se 34 8,8% 18 8,7% 16 8,9%

Rentar-se 42 10,8% 25 12% 17 9,4%

Alimentar-se 5 1,3% 3 1,4% 2 1,1% Alimentar-se

Rentar-se

Vestir-se

Arreglar-se

Deposició

Micció

Anar al lavabo

Deambulació (caminar, desplaçar-se)

Pujar i baixar escales

Transferència (llit-cadira)

1,3%

10,8%

8,8%

2,6%

2,3%

9%

2,3%

9%

11,9%

3,4%

Àrees on necessiten més ajuda per les ABVD


Sí

No

TOTAL Dones

Homes

15% 17%

12%

85% 83%

88%

Necessitat d'ajuda per les ABVD, total i segons gènere

Sí

No


En la gràfica, s’observa la distribució de

la necessitat d’ajuda per les ABVD, en

dades globals i la distribució per gènere

de les persones grans entrevistades.

En la distribució per gènere, es pot

visualitzar una lleugera diferència, sent

les dones les que necessiten una major

ajuda per les ABVD (17%) en relació als

homes (12%).

Necessita ajuda per les ABVD, total i segons gènere

Necessita ajuda


Sí 58 15% 36 17% 22 12%

No 331 85% 172 83% 159 88%

Total 389 100% 208 100% 181 100%



De les 58 (15%) persones que necessiten ajuda

per les ABVD, el principal motiu és per dependència

física (64%: 23 dones i 14 homes), el 12% de

persones amb dependència psíquica (3 dones i 4

homes) i en la resta de casos és per altres motius.

Els resultats denoten el pes que cal contemplar

davant d’un deteriorament físic o cognitiu en

l’avaluació de l’autonomia personal.

En el gràfic inferior s’analitza la distribució, per

gènere, d’aquest 15% de persones que

necessiten ajuda.

64%

12%

24%

Motius de la necessitat d'ajuda per a les ABVD

La persona és físicament

dependent

La persona és

psíquicament dependent

Altres

NS/NC

Dones Homes

64% 64%

8%

18%

28%

18%

Motius de la necessitat d'ajuda per les ABVD, per gènere

La persona és físicament dependent

La persona és psíquicament dependent

Altres

NS/NC


91%

1%

1%

6%

1%

Recurs preferit en cas de necessitar ajuda per les AVD

Seguir vivint a casa amb atenció i cures

Viure en una residència temporalment

Viure permanentment en una residència

Viure llar compartida amb persones grans

Anar centre de dia i tornar cada nit a casa

Viure amb els fills/es

Cap

NS

NC

Resultats del Programa: recurs preferit en cas de necessitar ajuda per les AVD

Veiem la distribució del recurs preferit per gènere.

En cas de necessitar ajuda, se’ls pregunta quin

recurs preferiria. La majoria de les persones

entrevistades, el 91%, prefereixen seguir vivint a casa

amb atenció i cures. Això implica de cara al futur

repensar el desplegament de polítiques i serveis que

fomentin o permetin el manteniment de les persones

grans a la seva llar.

Dones Homes

90% 92,86%

2% 1,79%

8% 3,57%

1,79%

Recurs preferit en cas de necessitar ajuda AVD, per

gènere

Seguir vivint a casa amb atenció i cures

Viure en una residència temporalment

Viure permanentment en una residència

Viure llar compartida amb persones grans

Anar centre de dia i tornar cada nit a casa

Viure amb els fills/es

Cap

NS

NC


26,7%

73%

34,7%

22%

10,7%

2,7% 1%

5,3%

3%

16%

1% 4%

Dones Homes

Cuidador principal, per gènere

El marit / l’esposa

Filla

Fill

La nora o el gendre

Un altre familiar

Un servei privat d’ajuda a domicili

Un servei públic d’ajuda a domicili

Altres

Ningú

NS/NC

Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària (1/3)

En el gràfic inferior, s’analitza la distribució

del cuidador principal per gènere.

En relació a les persones que necessiten ajuda

per les activitats de la vida diària

(instrumentals i/o bàsiques), el cuidador

principal és en aquest cas majoritàriament

vinculat a la família (89,2%) i amb una

significació important de la variable gènere.

Aquest fet mostra el manteniment del pes

cultural en els rols socials establerts.

49,3%

28,4%

5,4%

2%

4,1%

8,8%

2%

Cuidador principal


Filla

Fill

La nora o el gendre

Un altre familiar



Altres

Ningú

NS/NC


61,2%

1,4%

10,2% 27,2%

Cada dia

Diversos dies a la setmana

Un cop a la setmana

Cada quinze dies Mensualment

Ocasionalment

NS/NC

Freqüència amb què el cuidador principal presta ajuda

Total

TOTAL Dones Homes

75%

65%

86%

25%

35%

14%

El cuidador principal viu

Mateix domicili Fora domicili


En la gràfica de la dreta, es pot visualitzar on viu el cuidador

principal. En valors totals, el 75% (110 persones) viuen en el

mateix domicili i el 25% (36 persones) viuen fora del domicili. En la

distribució per gènere, hi ha una diferència significativa ja que en

els homes, el cuidador principal gairebé sempre (86%) viu en el

mateix domicili. I en les dones aquesta situació es dóna en el 65%

dels casos.

En la gràfica radial, es pot visualitzar la freqüència amb què

el cuidador principal presta atenció a la persona gran, en

valors totals. En la taula s’especifiquen les diferències

segons gènere.

El cuidador principal presta ajuda

Total Dones Homes

Freqüència Nº % Nº % Nº %

Cada dia 90 61,2% 35 47,3% 55 75,3%

Diversos dies a la setmana 2 1,4% 1 1,4% 1 1,4%

Un cop a la setmana 0 0% 0 0% 0 0%

Cada quinze dies 0 0% 0 0% 0 0%

Mensualment 15 10,2% 12 16,2% 3 4,1%

Ocasionalment 40 27,2% 26 35,1% 14 19,2%

NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%

Total 147 100% 74 100% 73 100%


9%

36%

13,5%

2,2%

7,9%

24,7%

4,5% 2,2%

Altres persones que l'ajuden regularment


Filla

Fill

La nora / el gendre

Un altre familiar

Una treballadora de la llar



Altres

NS/NC


La representació gràfica de la dreta, permet visualitzar

quina és l’altra persona que ajuda regularment, a

les persones que necessiten suport a les AVD. En

aquest cas veiem que després de la persona cuidadora

principal continua sent la família (68,6%) qui

bàsicament dóna suport a la persona gran.

En el gràfic inferior, s’analitza la distribució d’altres

persones que l’ajuden regularment, per gènere dels

entrevistats.

8%

10,3%

38%

33%

10%

18%

4%

8% 7,7%

24% 26%

4% 5%

4%

Dones Homes

Altres persones que l'ajuden regularment, per gènere

El marit / l’esposa Filla Fill La nora / el gendre Un altre familiar Una treballadora de la llar Un servei públic d’ajuda a domicili Un servei privat d’ajuda a domicili Altres NS/NC


MOTIUS de la no administració del test de Goldberg

Nº %

El cuidador principal no està present durant l'entrevista

16 42%

El cuidador principal no vol respondre el test 0 0%

La persona gran és autònoma o amb dependència lleugera en les ABVD

20 53%

El treballador social no ho considera oportú 2 5%

TOTAL 38 100%

El test de Goldberg és un instrument per detectar possibles casos d’ansietat i depressió. Es pregunta al cuidador

principal, si ha presentat en les últimes dues setmanes algun dels símptomes als que fan referència els ítems. El

test consta de dues subescales, una d’ansietat i una altra de depressió, cadascuna s’estructura en quatre ítems

inicials de despistatge per determinar si és o no probable que existeixi el símptoma, i un segon grup de cinc ítems

que es pregunten només quan s’obtenen respostes positives a les preguntes de despistatge (≥2 en la subescala

d’ansietat, ≥1 en la subescala de depressió). Els ítems són de resposta dicotòmica (sí o no) i cada resposta

afirmativa és un punt. La puntuació total pot ser indicador de “probable cas” d’ansietat i/o depressió. Els punts de

tall són ≥4 per la subescala d’ansietat i ≥2 per la de depressió.

Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària: test Goldberg (1/2)

En el cas que el cuidador principal presti atenció a diari o diversos dies a la setmana, s’estableix protocol per

passar el test de Goldberg, sempre que el cuidador principal estigui present durant l’entrevista, estigui disposat a

respondre i/o el treballador social ho consideri oportú.

En les entrevistes realitzades que tenien cuidador principal,

persona de referència, s’ha administrat el test de Goldberg

en un 64% dels casos. En els 38 casos (36%) que no s’ha

administrat el test de Goldberg, els 2 motius principals

són perquè la persona gran és autònoma o amb dependència

lleugera en les ABVD (53%), o perquè el cuidador principal no

està present durant l’entrevista (42%).

42%

53%

5% 0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

El cuidador principal no està present

durant l'entrevista

El cuidador principal no vol respondre el

test

La persona gran és autònoma o amb

dependència lleugera en les

ABVD

La treballadora social no ho

considera oportú

Motius de la NO administració del test de Goldberg

TOTAL


Resultats del Programa: suport a les activitats de la vida diària: test Goldberg (2/2)

Administració del test de Goldberg


Sí 68 64% 35 33% 33 31%

No 38 36% 12 11% 26 25%

Total 106 100% 47 44% 59 56%

En la gràfica de la dreta, es visualitza els casos en els quals

el treballador social ha administrat el test de Goldberg.

En la taula, es detallen

els resultats segons

gènere de la persona

gran entrevistada.

En la gràfica s’analitza

el 64% dels casos en els

que s’ha administrat el

test de Goldberg, els

casos de probable

ansietat i/o

depressió. En la taula,

es detalla la distribució

segons gènere, en els

casos de probable risc.

Test de Goldberg

Total Dones Homes

Subescala d’ansietat Nº % Nº % Nº %

≥ 4: Ansietat probable 10 15% 2 6% 8 24%

Subescala depressió

≥ 2: Depressió probable 6 9% 1 3% 5 15%

64%

36%

Administració del test de Goldberg

Sí

No

Ansietat Depressió

15% 9%

85% 91%

Casos de probable ansietat i/ o depressió(test de Goldberg)

Sí No


48%

13%

39%

Cada dia

Diversos dies a la

setmana

Un cop a la setmana

Cada quinze dies Mensualment

Ocasionalment

NS/NC

Freqüència amb què atén a alguna persona

Total

Resultats del Programa: suport que la persona gran dóna a altres persones

En les entrevistes també s’ha valorat si la persona

gran dóna suport a altres persones. En la gràfica de

la dreta, es presenten la distribució en valors globals i

també per gènere.

En el cas que la persona gran doni suport a

d’altres, també s’ha identificat la freqüència amb

què ho fa.

Freqüència amb la què atèn a d'altres

Total Dones Homes

Freqüència Nº % Nº % Nº %

Cada dia 29 48% 16 50% 13 45%

Diversos dies a la setmana 0 0% 0 0% 0 0%

Un cop a la setmana 8 13% 5 16% 3 10%

Cada quinze dies 24 39% 11 34% 13 45%

Mensualment 0 0% 0 0% 0 0%

Ocasionalment 0 0% 0 0% 0 0%

NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%

La persona gran entrevistada, quan dóna suport a una

persona discapacitada, en el 100% dels casos és a un

fill/a. Aquest suport el donen 6 dones vídues. La persona

més gran és una dona de 90 anys que viu amb dues

filles amb discapacitat intel·lectual (bon suport a nivell

de xarxa sociofamiliar).

78,8% 78,9% 78,6%

17,6% 15,7% 20%

2% 3,6% 1,6% 1,8% 1,4%

TOTAL Dones Homes

Suport que la persona gran dóna a altres

persones

No

Sí, persona gran

Sí, persona discapacitada

Sí, infants / menors


La font d’ingressos en la majoria dels casos és de prestacions

públiques (98,4%), excepte, en el 0,8% (3 persones: 2 dones i 1

home) que la font d’ingressos són privats i el 0,8% (3 dones)

que la font d’ingressos és l’ajuda de la família, ja que elles no

tenen cap ingrés propi.

98,4% 97% 99,5%

0,8% 1% 0,5% 0,8% 2%

Total Dones Homes

Font d'ingressos mensuals Prestacions públiques

Ingressos privats (lloguer, negoci...)

Ajuda de la família

Altres

Cap ingrés propi

Menys de 300 €

De 300 a 449 €

De 450 a 599 €

De 600 a 899 €

De 900 a 1.199 €

De 1200 a 1.400 €

Més de 1.400 €

NS/NC

6,8%

22,9%

5,5%

0,3%

23,9%

8,1%

9%

19,4%

4,5%

12,7%

30,2%

3,8%

0,5%

22,6%

1,9%

13,7%

10,4%

4,2%

14,6%

7,6%

25,4%

15,1%

2,7%

29,7%

4,9%

Grups d'ingressos mensuals individuals

Homes

Dones

Total

Resultats del Programa: ingressos (1/2)

S’ha valorat el nivell d’ingressos mensuals

individuals, establert en diferents rangs.

En valors totals, destacar, que el 23,9% (95 persones) tenen

ingressos entre 600-899€. El 19,4% (77 persones, bàsicament

homes) tenen ingressos de més de 1400€. El 22,9% (91

persones) tenen ingressos inferiors a 300€. Puntualitzar que

hi ha 27 dones que no tenen cap ingrés. En la distribució per

gènere, en general, els ingressos de les dones són inferiors al

dels homes. L’etiologia d’aquestes diferències, bàsicament, es

sustenten en factors socioculturals de l’època, adjudicant a la

dona els rols i la responsabilitat de tenir cura dels fills, altres

familiars i del treball domèstic. La incorporació de la dona al

món laboral ha estat més tard.


Resultats del Programa: ingressos (2/2)

En aquesta gràfica es pot veure com un 10% de les persones

entrevistades reben algun tipus d’ajut dels seus fills/es.

Entre les persones que reben algun tipus d’ajut dels

fills/es, en valors totals, el 35% (14 persones: 11 dones i

3 homes) és de tipus econòmic, el 2,5% (1 dona) és

alimentari i el 62,5% (25 persones) reben altres tipus

d’ajut. Les dones són les que reben un major ajut dels seus

fills/es.

Una usuària del Programa especifica

que és ella qui ha d’ajudar

econòmicament al seu fill, fent-li un

enviament mensual de diners.

* Altres: fer-li la compra, netejar , gestions, acompanyaments al metge, etc. Alguns dels usuaris conviuen amb els fills.

10%

90%

Reben algun tipus d'ajut dels seus fills/es

Sí No

35%

27,5%

7,5% 2,5% 2,5%

62,5%

30% 32,5%

Total Dones Homes

Tipus d'ajut que reben dels seus fills/es

Econòmic Alimentari

Roba Altres*


Resultats del Programa: Relació de les variables: estat nutricional i ingressos

S’han relacionat les variables: l’estat nutricional i el nivell d’ingressos econòmics, obtenint els

següents resultats. S’evidencia que hi ha d’altres factors a més de l’ingrés econòmic compensatori,

prevalent sobre les altres variables l’estat nutricional bo en el total de les franges econòmiques

establertes.

Cap ingrés propi

Menys de 300 €

De 300 a 449 €

De 450 a 599 €

De 600 a 899 €

De 900 a 1.199 €

De 1200 a 1.400 €

Més de 1.400 €

4,74%

17,4%

3,95%

0,26%

17,89%

6,05%

4,74%

16,84%

2,37%

6,32%

1,84%

7,11%

2,37%

4,21%

3,42%

0,26%

0,26%





Resultats del Programa: habitatge (1/4)

En la visita domiciliària es valora el tipus d’habitatge, els serveis dels quals disposa, l’accessibilitat i

també la percepció general que té la persona entrevistada del seu habitatge.

El règim de tinença de l’habitatge on viu la persona gran, en valors totals, principalment és de

propietat (78,79%), seguit del 9,34% que és propietat dels fills, un 7,58% és de lloguer, un 1,77% és ús

de fruit, un 2,27% altres i un 0,25% (1 dona) no sap/no contesta. En el gràfic, també s’analitza la

distribució i les diferències per gènere de les persones grans entrevistades.

Total Dones Homes

78,79%

72,38%

86%

7,58% 8,1% 7%

9,34% 14,29%

4% 1,77% 2,38% 1%

2,27% 2,38% 2% 0,25% 0,48%

Règim de tinença de l'habitatge

Propietat Lloguer Propietat dels fills Ús de fruit Altres NS/NC


100% 100%

61,5%

39,4%

60,6%

78,8%

2%

5,5%

100% 98,2% 100%

Aigua

corrent

Aigua

calenta

Ascensor Bany* Dutxa* Calefacció

de gas

Estufa de

llenya

Estufa de

butà

Rentadora Telèfon WC

Serveis de l'habitatge a on viu la persona gran


La gràfica mostra els serveis amb els que compten els habitatges de les persones grans

entrevistades.

* Única resposta, només s'ha valorat el que utilitza més.


50%

9%

41%

Desnivell per accedir al seu habitatge

Sí

Sí, però amb ascensor

es pot evitar

No


Dins els aspectes d’accessibilitat, s’ha valorat els desnivells per accedir a l’habitatge i també els

intradomiciliaris.

En l’accés a l’habitatge, se’ls preguntava si havien

de superar algun graó, rampa o desnivell al seu

domicili. En el 50% (200 habitatges) dels casos sí

que han de superar algun desnivell, el 9% (37

habitatges) el desnivell es pot evitar amb ascensor i

el 41% no han de superar cap desnivell.

En el domicili, s’ha valorat si totes les

estances estan al mateix nivell o hi ha

diversos nivells. En la majoria dels casos

(85%) tots els espais es mantenen al mateix

nivell, facilitant la mobilitat i els

desplaçaments.

85%

15%

Estances de l'habitatge

Totes les estances estan

al mateix nivell

Hi ha diversos nivells


88,89%

7,58%

3,28% 0,25%

Percepció general de la situació de l'habitatge

Correcte, no necessita cap modificació

Cal fer petites adaptacions que simplifiquen la mobilitat i l’accessibilitat Cal reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació Cal fer una reforma en profunditat

NS/NC


En l’entrevista se’ls ha preguntat quina percepció general

tenen de les condicions i accessibilitat del seu habitatge.

En la majoria dels casos (88,89%: 356 persones) consideren que

és correcte, i per tant que no s’ha de fer cap millora en el seu

habitatge. Un 7,58% (30 persones) consideren que cal fer

petites adaptacions per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat, un

3,28% (13 persones) que cal reformar alguna estança o millorar

alguna instal·lació i un 0,25% (1 home) no sap/no contesta

Dones Homes

88% 90%

9% 6% 3% 3% 1%

Percepció general de la situació de l’habitatge, per gènere

Correcte, no necessita cap modificació

Cal fer petites adaptacions que simplifiquen la mobilitat i l’accessibilitat

Cal reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació

Cal fer una reforma en profunditat

NS/NC


Veure la televisió

Escoltar la ràdio

Escoltar música

Llegir

Escriure

Manualitats

Fer labors

Jardineria

Cura d’animals domèstics

Altres

NS/NC

95%

12%

4%

58%

5%

5%

25%

5%

6%

22%

96%

8%

3%

56%

2%

5%

45%

7%

4%

18%

94%

16%

5%

61%

7%

5%

1%

3%

8%

26%

Activitats d'oci intradomiciliàries

Homes

Dones

Total

Resultats del Programa: relacions d’oci i temps lliure intradomiciliari

En les relacions d’oci, se’ls pregunta sobre les activitats de lleure que realitzen habitualment, tant

dins com fora de casa, destacant les que es desenvolupen dins de la llar.


93% 95%

7%

14%

4% 4%

61% 58%

3% 4,9% 8%

4,6%

43%

20%

11%

4% 8%

6%

20% 22%

SÍ (viu sol) NO (viu sol)

Activitats d'oci intradomiciliàries, segons si viu sol

Veure la televisió Escoltar la ràdio Escoltar música

Llegir Escriure Manualitats

Fer labors Jardineria Cura animals domèstics

Altres NS/NC

Resultats del Programa: Relació de les variables: activitats d’oci i viure sol

S’han relacionat les variables: les activitats d’oci intradomiciliàries i el fet de si viuen sols.

L’activitat d’oci amb major prevalença és veure la televisió (95% en valors globals) i llegir (58% en

valors globals). En el cas, sobretot, de les dones que viuen soles s’observa un increment en activitats

com fer labors i jardineria.

Activitats d'oci intradomiciliàries, segons si viu sol

Total SÍ NO

Tipus activitats Nº % Nº % Nº %

Veure televisió 379 95% 71 93% 308 95%

Escoltar ràdio 49 12% 5 7% 44 14%

Escoltar música 16 4% 3 4% 13 4%

Llegir 233 58% 46 61% 187 58%

Escriure 18 4,5% 2 3% 16 4,9%

Manualitats 21 5,3% 6 8% 15 4,6%

Fer labors 98 25% 33 43% 65 20%

Jardineria 20 5% 8 11% 12 4%

Animals domèstics 24 6% 6 8% 18 6%

Altres 87 22% 15 20% 72 22%

NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%


Passejar

Fer excursions

Anar al casal o l’esplai

Practicar act. física o esportiva

Acudir a actes religiosos

Fer voluntariat

Jardineria

Horts

Cura d’animals domèstics

Cura animals de granja

Altres

NS/NC

72,8%

8%

14,5%

7,8%

2,5%

0,8%

3,5%

2%

0,8%

12%

65,1%

5,2%

10,4%

8%

3,8%

0,5%

2,4%

0,5%

0,5%

10,4%

81,4%

11,2%

19,1%

7,4%

1,1%

1,1%

4,8%

3,7%

1,1%

13,8%

Activitats d'oci extradomiciliàries

Homes

Dones

Total

Resultats del Programa: relacions d’oci i temps lliure extradomiciliari

En les relacions d’oci, se’ls pregunta sobre les activitats de lleure que realitzen habitualment fora

de casa.


Resultats del Programa: Relació de les variables: activitats d’oci i viure sol

S’han relacionat les variables: les activitats d’oci extradomiciliàres i el fet de si viuen sols.

L’activitat d’oci amb major prevalença és passejar (73% en valors globals).

Activitats d'oci extradomiciliàries, segons si viu sol

Total SÍ NO

Tipus d'activitats

Nº % Nº % Nº %

Passejar 291 73% 52 68% 239 74%

Fer excursions 32 8% 5 7% 27 8%

Casal o l’esplai de gent gran

58 15% 8 11% 50 15%

Activitat física o esportiva

31 8% 10 13% 21 6%

Acudir a actes religiosos

10 3% 3 4% 7 2%

Fer voluntariat 3 0,8% 1 1,3% 2 0,6%

Jardineria 14 3,5% 3 3,9% 11 3%

Horts 8 2,0% 1 1,3% 7 2,2%

Cura animals domèstics

3 0,8% 1 1,3% 2 0,6%

Cura animals de granja

0 0% 0 0% 0 0%

Altres 48 12% 12 16% 36 11%

NS/NC 0 0% 0 0% 0 0%

68%

74%

7% 8%

11%

15% 13%

6% 4%

2% 1,3% 0,6%

3,9% 3,4%

1,3% 2,2% 1,3%

0,6%

16%

11%

SÍ (viu sol) NO (viu sol)

Activitats d'oci extradomiciliàries, segons si viu sol

Passejar Fer excursions

Casal o l’esplai de gent gran Activitat física o esportiva

Acudir a actes religiosos Fer voluntariat

Jardineria Horts

Cura animals domèstics Cura animals de granja

Altres NS/NC


Resultats del Programa: Dificultat en la realització de les activitats d’oci

En relació si tenen alguna dificultat en la realització de les activitats d’oci, les dades obtingudes

mostren diferències segons gènere. El 42,3% de les dones no tenen dificultats per realitzar activitats

d’oci, i en el cas dels homes, aquesta situació es dóna en el 62,64%. Per tant, les dones són les que

expliciten tenir més dificultats per realitzar i/o participar en aquest tipus d’activitats. En el gràfic,

s’analitza la distribució i les diferències per gènere del tipus de dificultat que tenen.

Si, afectació sensorial

Si, cognitiva

Si, mobilitat reduïda

Si, accessibilitat

Falta informació activitats

Si, per estat d’ànim

No

NS/NC

4,81%

1,44%

46,63%

0,48%

1,44%

42,3%

2,88%

3,85%

2,75%

20,88%

0,55%

2,20%

62,64%

7,14%

Dificultats per realitzar activitats d'oci, per gènere

Homes Dones


Serveis socials municipals

Serveis d'Ajuda

Domiciliària

Teleassistència

Centre de dia

Casal

81,3%

41,6%

82,5%

82%

87,3%

84,9%

46,4%

87,2%

85,8%

88%

77,1%

36,2%

77,1%

77,7%

86,6%

Coneixement dels recursos d'atenció social del municipi

Homes

Dones

Total

Resultats del Programa: recursos d’atenció social (1/2)

La següent gràfica mostra la

distribució del coneixement

que tenen dels recursos

d’atenció social, en valors

totals i també les diferències per

gènere.

De les 400 persones

entrevistades, en general

(total) el recurs més conegut

és el Casal (87,3%), seguit del

servei de Teleassistència

(82,5%), el Centre de dia

(82%), els Serveis Socials

municipals (81,3%) i, en menor

percentatge, el Servei d’Ajuda

Domiciliària (41,6%).


Resultats del Programa: recursos d’atenció social (2/2)

La següent gràfica mostra la distribució dels

recursos d’atenció social més utilitzats, en

valors totals i també les diferències per gènere. De

les persones entrevistades, en dades totals, el

servei més utilitzat és el casal (12,4%).

En l’anàlisi per gènere, els usuaris del casal són

20 dones (9,5%) i 29 homes (15,6%).

Utilització dels recursos d'atenció social del municipi

Total Dones Homes

Recursos Nº % Nº % Nº %

Serveis socials municipals 20 5% 11 5,2% 9 4,8%

Serveis Ajuda Domiciliària 3 0,8% 2 0,9% 1 0,5%

Teleassistència 13 3,3% 8 3,8% 5 2,7%

Centre de dia 6 1,5% 3 1,4% 3 1,6%

Casal 49 12,4% 20 9,5% 29 15,6%

5% 5,2% 4,8%

0,8% 0,9% 0,5%

3,3% 3,8% 2,7%

1,5% 1,4% 1,6%

12,4%

9,5%

15,6%

Total Dones Homes

Utilització dels recursos d'atenció social

Serveis socials municipals Serveis d'Ajuda Domiciliària Teleassistència

Centre de dia Casal


Resultats del Programa: relació coneix i més informació dels serveis socials

S’han relacionat les variables dels serveis d’atenció social: conèixer i voler rebre més

informació, obtenint els següents resultats.

Relació entre:

Coneix Més Informació

Recursos Nº % Nº %

Serveis socials municipals 325 81,3% 8 2%

Serveis Ajuda Domiciliària 166 41,6% 6 1,5%

Teleassistència 329 82,5% 22 5,5%

Centre de dia 327 82% 2 0,5%

Casal 345 87,3% 3 0,8%

De les 400 persones entrevistades, en dades totals, es

detecta un alt nivell de coneixement dels serveis

d’atenció social, excepte el Servei d’Ajuda Domiciliària

que és del que en tenen un menor coneixement.

Destacar que el Programa Serveis Socials més a prop

facilita la informació general dels serveis socials del

municipi. Constatar que hi ha pocs casos que vulguin

rebre més informació. Les persones que sol·liciten més

informació, la primera demanda és del Servei del

Teleassistència (5,5%), seguit dels Serveis Socials

Municipals (2%), el Servei d’Ajuda Domiciliària (1,5%), el

Casal (0,8%) i el Centre de Dia (0,5%).

Serveis socials

municipals

Serveis d'Ajuda

Domiciliària

Teleassistència

Centre de dia

Casal

81,3%

41,6%

82,5%

82%

87,3%

2%

1,5%

5,5%

0,5%

0,8%

Relació dels recursos d'atenció social del municipi

Més Informació Coneix


Resultats del Programa: observacions dels entrevistadors/es (1/5)

L’apartat final del qüestionari recull les observacions i les valoracions subjectives del

professional que ha realitzat l’entrevista. Les dades valorades han estat la presència de terceres

persones durant l’entrevista, la valoració del professional referent a l’accessibilitat extradomiciliària, la

situació de l’habitatge, l’aspecte de la persona, el risc de sobrecàrrega de la persona cuidadora, el to de

l’entrevista i la fiabilitat i, finalment, la recomanació de seguiment que el/la treballador/a social realitza a

serveis socials.

El següent gràfic mostra la distribució de la presència

de terceres persones durant l’entrevista, en valors

totals i també les diferències per gènere. De les 400

persones entrevistades, en valors totals, a destacar

com a resultats més significatius, un 47% l’entrevista

es realitza amb presència de la parella, un 27,6% sense

observadors i un 19,8% amb presència dels fills/es.

En la distribució per gènere, hi ha diferències dels

resultats, destacant:

En el cas dels homes entrevistats, en la majoria dels

casos (85,1%), està present la parella (64,4%) o

l’entrevista es fa sense observadors (20,7%).

En el cas de les dones, les tres situacions amb major

prevalença són: en el 33,8% no hi ha observadors, en el

31,4% està present la parella i en el 28,1% l’entrevista

es realitza amb presència dels fills/es. Sense observadors

Parella

Fills/es

Germans/es

Altres familiars

Amics o veïns

Altres persones

27,6%

47%

19,8%

1,8%

2,8%

1%

33,8%

31,4%

28,1%

2,4%

3,3%

1%

20,7%

64,4%

10,6%

1,1%

2,1%

1,1%

Homes

Dones

Total


Subministrament Ventilació Neteja Ordre Altres*

68% 71% 73% 73,99%

28%

22%

25% 22,98%

4% 5% 2%

2,78%

0,25% 2% 0,25%

Situació de l'habitatge

Molt bona Bona Regular Dolenta


Les condicions d’accessibilitat externes a l’habitatge, segons

la valoració realitzada per les professionals, es considera en el

35% dels habitatges que són molt bones, en el 31% són bones, en

el 20% són dolentes i en el 14% són regulars.

Referent a la situació de l’habitatge, les treballadores socials

han observat que en la majoria d’habitatges es disposa d’unes

condicions molt bones o bones.

En la valoració de la situació de

l’habitatge, en general, hi ha

concordança entre les observacions

de les professionals i la percepció de

les persones grans.

Situació de l'habitatge


Nº % Nº % Nº % Nº %

Subministrament 270 68% 111 28% 16 4% 0 0%

Ventilació 283 71% 86 22% 21 5% 7 2%

Neteja 288 73% 100 25% 8 2% 0 0%

Ordre 293 73,99% 91 22,98% 11 2,78% 1 0,25%

Altres* 0 0% 0 0% 1 0,25% 0 0%

* Altres: lavabo d’un habitatge en unes condicions regulars

35%

31%

14%

20%

Condicions d'accessibilitat externes a l'habitatge

Molt bona

Bona

Regular

Dolenta



L’aspecte de la persona, segons la valoració subjectiva

realitzada per les treballadores socials, es considera, en valors

totals, en el 99,5% és bona (bon aspecte), en un 0,25% (1

home) es detecta la higiene personal descuidada i en un 0,25%

(1 home) la roba descuidada. En el cas de les dones, el 100%

presenten bon aspecte.

Les professionals també ha valorat, segons la informació

obtinguda durant la visita domiciliària, si consideren que la

persona cuidadora pot patir sobrecàrrega. En el 87%

dels casos en els que hi havia cuidador principal, han

considerat que no hi ha risc de sobrecàrrega del cuidador i en

un 13% (26 persones) han detectat un possible risc de

sobrecàrrega del cuidador principal.

Bon aspecte

Higiene personal

descuidada

Cabells descuidats

Ungles descuidades

Roba descuidada

99,5%

0,25%

0,25%

100%

99%

0,5%

0,5%

Aspecte de la persona

Homes

Dones

TOTAL

87%

13%

Risc de sobrecàrrega del cuidador

No Sí



Les condicions de facilitat i to de

l’entrevista, segons la valoració

subjectiva realitzada per les

treballadores socials, en valors

totals, es considera que en el 92,5%

són molt bones, en el 7% són bones,

en el 0,25% (1 home) són regulars i

en el 0,25% (1 dona) són dolentes.

La gràfica mostra els valors totals i les

diferències segons gènere.

La fiabilitat de les respostes

recollides, en valors totals, en la

majoria dels casos (92,5%) es

considera molt bona; en la resta de

les entrevistes es considera bona

(7%), regular en el 0,25% (1 home) i

dolenta en el 0,25% (1 dona).


92,5%

7%

0,25% 0,25%

93,87%

5,66% 0,47%

91%

8,5%

0,5%

Condicions de facilitat i to de l'entrevista

TOTAL Dones Homes


92,5%

7%

0,25% 0,25%

93,87%

5,66% 0,47%

91%

8,5%

0,5%

Fiabilitat de les respostes recollides

TOTAL Dones Homes


En base a la valoració holística de la persona en el seu entorn habitual i les observacions recollides pel professional,

la gestió ha estat realitzar una recomanació de seguiment per part dels serveis socials de l’ajuntament. A

continuació, es mostra el resum de resultats de la gestió de seguiment de les entrevistes:

En la següent taula es poden visualitzar les diferències

per gènere, referent a la gestió de recomanació de

seguiment.

URGENT: s’han detectat 2 casos (0,5%) de

transmissió urgent de la informació al responsable de

serveis socials de l’ajuntament.

Urgent*: s’han detectat 11 casos (2,75%)

susceptibles de ser valorats, bàsicament pel Servei de

Teleassistència, sol·licitud de dependència i Serveis

d’Ajuda Domiciliària.

CURT TERMINI (< 6 mesos): s’han detectat 30

casos (7,5%) en els que es recomana fer un

seguiment de la persona abans de sis mesos per part

de serveis socials.

MIG TERMINI (≤ 1 any): la recomanació de

seguiment de la persona a 1 any, ha estat la que

s’ha realitzat en el 89,25% de les entrevistes

(357persones).

Recomanació de seguiment, total i per gènere

Total Dones Homes

Nº % Nº % Nº %

URGENT 2 0,5% 1 0,5% 1 0,5%

Urgent* 11 2,75% 9 4,2% 2 1,1%

Seguiment a curt termini (< 6 mesos)

30 7,5% 14 6,6% 16 8,5%

Seguiment a mig termini (≤ 1 any)

357 89,25% 188 88,7% 169 89,9%

Total 400 100% 212 100% 188 100%

Una de les treballadores socials ha indicat com urgent*,

tots els casos susceptibles de ser valorats per la

sol·licitud de determinats serveis i/o prestacions. 0,5%

2,75% 7,5%

89,25%

Recomanació de seguiment

URGENT

Urgent*

Seguiment a curt

termini (< 6 mesos)

Seguiment a mig

termini (≤ 1 any)



Conclusions - Constatacions


Conclusions – Constatacions (1/6)

La divulgació del programa i els canals d’informació estratègics són bàsics per facilitar l’accés

en els domicilis. En aquest municipi, s’ha realitzat una excel·lent divulgació i gestió de la

informació: la majoria dels usuaris han rebut les cartes i s’ha donat una resposta unificada a les

persones que han trucat o anat a l’ajuntament.

La comunicació i la coordinació entre l’administrativa d’Aura i l’administrativa referent de

l’ajuntament, ha estat clau per a la sectorització territorial i el progressiu enviament de cartes.

Aquest factor ha garantit el seguiment, el control de la campanya, optimitzant la informació

facilitada per l’ajuntament quan els usuaris han trucat o anat a l’ajuntament.

En les gestions telefòniques per concertar les visites no s’han detectat incidències, es

constata la predisposició de la gent i/o familiars per col·laborar en el Programa i l’administrativa, en

general, ha detectat que la gent de Granollers té una bona percepció i consideració dels Serveis

municipals. D’altra banda, transmetre també l’excel·lent valoració realitzada per

l’administrativa, d’Aura, en referència a l’organització i el funcionament dels Serveis

Socials: en la gestió de l’enviament de les cartes, la transmissió de la informació referent a trucades

o visites realitzades pels usuaris i/o familiars a l’Ajuntament, etc.

Destacar la predisposició, l’actitud i els recursos facilitats per part dels Serveis Socials de

l’Ajuntament. Agrair l’acollida que han tingut amb les dues treballadores socials d’Aura.

Puntualitzar també que la ubicació de les professionals, en el mateix ajuntament, ha permès la

comunicació i la coordinació amb l’equip de serveis socials municipals, optimitzant al màxim el

desenvolupament de la campanya.


L’experiència prèvia de l’administrativa d’Aura, en d’altres municipis i campanyes de

visites a domicili, ha facilitat la sectorització, la planificació de les visites i sobretot, la seva

implicació directa ha reforçat el treball de l’equip. D’altra banda, la proximitat territorial de les

treballadores socials i el coneixement del municipi ha facilitat el desenvolupament i

l’optimització de la campanya.

La majoria dels domicilis, han valorat molt positivament l’interès de l’ajuntament per

preocupar-se, apropar-se a la gent gran del municipi que no són usuàries de serveis socials

(iniciativa preventiva).

Constatar, que no s’ha detectat un grau de desconfiança ni dificultats per realitzar les visites

domiciliàries. Els motius que han facilitat l’accessibilitat, bàsicament, són: la carta de presentació i

la proximitat de l’Ajuntament (percepció que manifesten els usuaris quan han trucat o preguntat

sobre la campanya del Programa). Fins i tot, hi ha domicilis que ens han rebut amb un excés

de confiança, algunes de les situacions detectades són, per exemple, obrir-nos la porta sense

gairebé preguntar. En aquests casos, les treballadores socials han fet una tasca preventiva i

educativa, amb la finalitat de promoure la seguretat.

En general, la gent gran de municipi és molt receptiva, la rebuda i l’atenció en els domicilis ha estat

molt bona i amb una conversa molt distesa amb les persones entrevistades. Es detecta la

necessitat, de la gent gran per ser escoltada i poder expressar com estan, el que els

preocupa...



La professionalitat, la implicació, el tracte proper, les actituds d’empatia i l’escolta activa, tant de

l’administrativa com de les treballadores socials han facilitat també l’accés als domicilis i la detecció

de possible casos de risc i/o de seguiment per part de serveis socials.

L’actitud, les habilitats comunicatives i l’experiència prèvia de les treballadores socials

(una d’elles, concretament en els serveis socials municipals) han estat un element

facilitador per a la realització de la campanya, la tasca informativa dels serveis socials municipals i

la signatura del full d’autorització per al tractament de la informació i per a la protecció de dades.

D’altra banda, l’experiència prèvia, també aporta un valor afegit a les entrevistes, en la

recollida d’observacions, en la recomanació de seguiment i en la gestió de la transmissió de casos

urgents a la persona responsable dels serveis socials municipals.

Constatar que la signatura del full d’autorització per al tractament de la informació i per a la

protecció de dades, s’ha realitzat sense incidències.

Un factor que ens ha dificultat i alentit el ritme de la campanya, ha estat el gran nombre

d’expedients sense telèfon o erronis. En aquests casos, hi ha una gestió de trucades molt

important i/o els 3 intents de localització a domicili, així com també, una major desconfiança dels

usuaris per ser entrevistats.



• Destacar l’excel·lent coordinació i treball en equip entre les treballadores socials de

l’ajuntament i les treballadores socials d’Aura. El nivell de suport, seguiment dels casos,

immediatesa en les respostes i facilitats per part de serveis socials de l’ajuntament, s’ha valorat molt

positivament per part de l’equip d’Aura.

• Constatar la transmissió de la informació del desenvolupament del Programa i dels casos de

seguiment a curt termini, realitzada a través de diferents vies de comunicació: presencialment a

serveis socials (intercanvi d’impressions entre les treballadores socials), reunions...

Es constata que serveis socials té molt controlats els usuaris amb necessitats.

S’ha constatat, també, una xarxa comunitària de serveis socials i sanitaris ben connectada i

coordinada.

Estructura familiar i xarxa social com a punt fort a destacar: l’alt nivell de suport familiar i

sociocomunitari, sobretot en barris com el centre, amb una important xarxa veïnal.

Dels domicilis visitats, els matrimonis de gent gran s’ajuden mútuament (les treballadores socials,

puntualitzen que “es cuiden molt entre ells”).

En general, s’ha detectat que la gent de Granollers té una bona percepció i consideració dels

serveis socials municipals i de l’ajuntament.



Constatar que les situacions d’aïllament i/o soledat no són significatives en aquest

municipi. El perfil dels usuaris que no participen o es vinculen a les activitats sociocomunitàries és

divers: persones que viuen en habitatges sense ascensor, sent una barrera arquitectònica que no els

permet sortir per les dificultats que tenen de mobilitat reduïda. En d’altres casos, les persones es

caracteritzen per fer una vida més familiar o tenir un caràcter més introvertit; així com també, hi té

influència: les motivacions, l’estil de vida, els valors generacionals, etc.

Referir que les treballadores socials han facilitat informació diversa, lliurada en la carpeta del

Programa, i també han realitzat una tasca divulgativa de com contactar amb serveis socials

(telèfon i adreça), en cas de necessitat. L’objectiu principal, ha estat informar dels recursos

d’atenció social del municipi, però sense generar expectatives.

S’ha detectat, la demanda de serveis d’ajuda per rebre un suport a les activitats

domèstiques. Constatar que alguns usuaris es mostren comprensius, en poder entendre, que hi ha

persones més necessitades per rebre aquest tipus de serveis i/o ajuts públics.

S’ha detectat, per part d’una de les treballadores socials, la preocupació d’algunes persones

grans en relació als fàrmacs genèrics. Puntualitzar que estan habituats amb els medicaments

originals de tota la vida, que els associen a una determinada forma, color/s, etc. I amb aquest canvi,

la inquietud principal és si els medicaments genèrics tenen la mateixa eficàcia.



S’ha detectat, per part de l’altra treballadora social, com el col·lectiu de carters són grans

coneixedors de la realitat de cada barri, sobretot, per la seva tasca quotidiana i la

proximitat que tenen amb les persones grans. La treballadora social va tenir una conversa molt

interessant amb una cartera, la qual li va transmetre un recull de percepcions, preocupacions i

necessitats expressades per la gent gran del barri, en aquest cas, concretament del barri de Sant

Miquel, a on la seva percepció és que hi ha persones grans que s’han quedat més aïllades, com a

conseqüència dels canvis en el model de convivència, migracions, elevada rotació de veïns en alguns

edificis, etc. Puntualitzar l’interès, en general, dels carters per poder fer una trobada i un

intercanvi d'impressions amb els Serveis Socials municipals.

Constatar que aquestes deteccions de situacions i/o necessitats es van informar i transmetre, als

responsables i/o referents del Programa, en la reunió de finalització de la campanya els Serveis

Socials més a prop 2011.



Recomanacions - Propostes


Recomanacions. Propostes (1/2)

Les recomanacions i propostes de millora del Programa Serveis Socials més a prop en el

municipi són:

Lliurar un llistat el més actualitzat possible i, sobretot, preveure accions de millorar per facilitar el

màxim nombre d’expedients amb telèfon.

El llistat de la pròxima edició es pot completar amb la base de dades d’aquesta campanya, a on hi

consten nous telèfons, actualitzacions i correccions.

L’acreditació del professional treballador/a social es podria millorar, establint un disseny oficial que

consti de fotografia, segell i signatura d’un càrrec per part de Diputació i/o l’Ajuntament, i establir el

període de realització de la campanya.

CARPETES: l’adreça i el telèfon de serveis socials, es podria editar i entregar en un format imant,

perquè ho puguin tenir a l’abast per si mai ho necessiten.


Recomanacions. Propostes (2/2)

Altres recomanacions i propostes en el municipi són:

Promoure una campanya informativa, dels fàrmacs genèrics, la seva eficàcia, la resposta als dubtes i

inquietuds, etc. Aquesta iniciativa es podria reforçar amb sessions educatives, tríptics, vídeos

formatius, etc.

Establir una reunió participada pels responsables de Serveis Socials i el col·lectiu dels carters, amb la

finalitat d’intercanviar experiències, percepcions i demandes d’aquests professionals. L’escolta activa

d’aquest col·lectiu és una oportunitat de millora i una font significativa: d’informació, de detecció de

probables situacions de risc, fragilitat i/o necessitats. D’altra banda, també pot ser una oportunitat

per dissenyar i promoure futures línees de col·laboració i de treball en equip. En aquest sentit, es

podrien establir estratègies per reforçar la divulgació de la campanya informativa del Programa

Serveis Socials més a prop, en pròximes edicions.


Annexos


Annex 1 Qüestionari (1/5)


SEGUIMENT PROGRAMA

AJUNTAMENT. (Accés consulta)

• Seguiment de l’evolució del Programa • Accés als qüestionaris (entrevistes)

Aura

Connexió a internet per publicar, diàriament, la feina realitzada (entrevistes, visites, etc.).

Sistemes d’informació per la recollida de dades i el seguiment del programa

AURA. (Accés edició i consulta)

• Accés als qüestionaris (entrevistes) • Seguiment de l’evolució del Programa

DIPUTACIÓ. (Accés consulta)

• Seguiment de l’evolució del Programa

(Restringit l’accés a les dades personals i qüestionaris – entrevistes)

Hi ha 3 nivells de seguiment del Programa, en funció del tipus d’usuari, es determina a les dades que té accés i les accions que pot realitzar (consulta, edició, etc.).

Annex 2 Gestió de l’aplicatiu informàtic i plataforma de seguiment


https://quest.itemvirtual.com

La Plataforma on-line, permet fer el seguiment del Programa a l’usuari, segons el nivell

d’accés autoritzat. Cada ajuntament, Diputació i Aura poden entrar a la plataforma amb una

identificació personalitzada i única (usuari i contrasenya).

• Diputació només té accés i autorització per fer un seguiment general de l’estat del

Programa i amb un accés totalment restringit a les dades personals i a les entrevistes

realitzades.

Annex 2 Plataforma de seguiment

https://quest.itemvirtual.com/


Visualitzar el qüestionari realitzat

(RE) i les visites sense entrevista

(Nod), “clicant” a sobre del codi de

l’expedient. La resta d’expedients sense

visita, no es poden visualitzar, s’han

tancat des de la Plataforma

d’Assignacions (perfil administratiu), i

per tant no té qüestionari realitzat.

Estat de les entrevistes, vista general de l’evolució i l’estat

del programa

Detall de la població, informació específica de tots

els expedients. La cerca per DNI o cognom

• L’Ajuntament té un accés i autorització de consulta, durant el Programa, per poder fer-ne el

seguiment de l’estat i també poder visualitzar els qüestionaris de les entrevistes realitzades.

Annex 2 Plataforma de seguiment: Ajuntament


• Aura estableix 2 nivells d’autorització per accedir a la plataforma, segons el perfil de

l’usuari:

-Direcció i coordinació, tenen accés per realitzar el seguiment general i detallat del programa.

- El perfil administratiu, realitza les tasques d’organització de rutes, gestions telefòniques per

concertar visita, registre de trucades i visites, planificació i organització de l’agenda del/a

treballador/a social i tancament d’expedients sense visita.

Annex 2 Plataforma de seguiment: AURA administratives


• Les treballadores socials d’Aura, realitzen l’entrevista domiciliària

amb ordinador portàtil, utilitzant un aplicatiu informatitzat del

qüestionari. La informació es publica a diari per facilitar el seguiment

l’evolució del programa i la gestió dels casos per part de la persona

responsable de serveis socials de l’ajuntament.

Annex 2 Aplicatiu informàtic: qüestionari


Annex 3 Base de dades en format digital (1/2)

Es lliura en format digital la base de dades dels resultats de les entrevistes realitzades


Annex 3 Base de dades en format digital (2/2)

Es lliura en format digital la base de dades de les entrevistes no realitzades, especificant els

motius de no realització.


Annex 4 Autoritzacions signades per la persona

Es lliuren les autoritzacions signades,

per les persones entrevistades, per al

tractament de la informació i la

protecció de dades (format paper).

els serveis socials mÉs a prop...els serveis socials pàgina 2 de 102 més a prop 1. introducció....

Documents