ajuntament de blanes · acciÓ social 2 introducciÓ .....6 els serveis socials 1 els serveis...
TRANSCRIPT
AJUNTAMENT DE
BLANES
ACCIÓ SOCIAL
2
INTRODUCCIÓ ...........................................................................................................................................................6
ELS SERVEIS SOCIALS
1 ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS .......................................................................................................................................9
ORGANITZACIÓ EN EL TERRITORI ......................................................................................................................................9
DADES SIGNIFICATIVES DELS SERVEIS SOCIALS ..........................................................................................................12
PROBLEMÀTIQUES ATESES ...............................................................................................................................12
NOMBRE DE PERSONES USUÀRIES .................................................................................................................13
ACTUACIONS PER INTERVENCIÓ ......................................................................................................................14
PRESTACIONS ECONÒMIQUES D ESPECIAL URGÈNCIA. MESURES ANTICRISI..........................................19
2 CRISI ECONÒMICA. ACCIONS DESENVOLUPADES DURANT EL 2014......................................................................21
3 ATENCIÓ A LES PERSONES ...........................................................................................................................................27
ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA .......................................................................................................27
SERVEIS D ATENCIÓ DOMICILIÀRIA .............................................................................................................................39
SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA ......................................................................................................................................45
4 ATENCIÓ A INFANTS JOVES I FAMÍLIES .......................................................................................................................50
1) Programes
CENTRE OBERT....................................................................................................................................................................50
PROGRAMA D INTERVENCIÓ A LES ESCOLES (PIE)........................................................................................................56
ESPAI OBERT PEDRERA VIVA.............................................................................................................................................59
CLUB FUTBOL SALA BLANESPORT 83...............................................................................................................................60
CAMPUS SOCCER BLANES.................................................................................................................................................61
PROGRAMA DE COORDINACIÓ EN L ÀMBIT SOCIOSANITARI DE MENORS..................................................................62
PROGRAMA DE MESURES ALTERNATIVES EN SITUACIONS DE PRIMER CONSUM...................................................66
PROGRAMA CRÉIXER EN FAMÍLIA.................... ................................................................................................................67
CASA D´ INFANTS.................................................................................................................................................................69
2) Accions de suport
PROJECTE CAMPANYA JOGUINES DE LA CREU ROJA...................................................................................................74
AJUTS A L ESCOLARITZACIÓ..............................................................................................................................................76
BEQUES DE MENJADOR......................................................................................................................................76
AJUTS PER L ADQUISICIÓ DE LLIBRES I DE MATERIAL ESCOLAR................................................................78
AJUTS PER L ADQUISICIÓ DE LLIBRES I MATERIAL ESCOLAR DE LA CREU ROJA.....................................79
ACCIÓ SOCIAL
3
3) Altres accions de suport
PROJECTE TARGETES ROBA DE LA CREU ROJA............................................................................................80
5 ATENCIÓ A LA GENT GRAN ............................................................................................................................................81
BONIFICACIÓ DEL TRANSPORT URBÀ PER A PERSONES GRANS ...............................................................................81
TERMALISME.........................................................................................................................................................................82
HOMENATGE A LA GENT GRAN..........................................................................................................................................84
6 ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT .....................................................................................................85
FISICA
TARGETES D´ APARCAMENT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUIDA ..............................................................91
MIFAS.....................................................................................................................................................................................92
TRANSPORT ADAPTAT........................................................................................................................................................93
PSÍQUICA
ESCOLA VENTIJOL...............................................................................................................................................................94
PISCINA JORDI KEMNER......................................................................................................................................................97
DRISSA...................................................................................................................................................................................99
ASPRONIS..............................................................................................................................................................................99
SENSORIAL
ONCE....................................................................................................................................................................................101
GAES....................................................................................................................................................................................101
7 PRESTACIONS ................................................................................................................................................................103
RENDA MÍNIMA D INSERCIÓ (RMI)....................................................................................................................................104
SEPE ....................................................................................................................................................................................106
PENSIONS NO CONTRIBUTIVES DE LA SEGURETAT SOCIAL .....................................................................................107
PROGRAMES D OCUPACIÓ...............................................................................................................................................108
PLANS D OCUPACIÓ...........................................................................................................................................................108
8 TREBALL EN XARXA ......................................................................................................................................................110
A)ENTITATS SOCIALS EN EL TERRITORI ........................................................................................................110
(BUEN SAMARITANO, CREU ROJA, CARITAS...)......................................................................................110
B) COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ ................................................................................................................115
ACCIÓ SOCIAL
4
INSTITUCIONAL
(MMEE,SEAIA,DGAIA,SEATAF., CC ..................................................................................................................115
SOCIOSANITÀRIA
(HOSPITAL,CAS, ...).............................................................................................................................................116
IGUALTAT I CIUTADANIA
1 SIAD...................................................................................................................................................................................118
2 PROTOCOL DE VIOLÈNCIA MASCLISTA......................................................................................................................124
3 ACTIVITATS ESPECÍFIQUES..........................................................................................................................................124
COOPERACIÓ, IGUALTAT I COHESIÓ SOCIAL
1 SERVEI PRIMERA ACOLLIDA ÀMBIT LOCAL...............................................................................................................126
2 DIAGNOSI I RECOLLIDA DE DADES DEL PADRÓ........................................................................................................127
a) Control i evolució dels fluxos migratoris................................................................................................................127
b) Nacionalitats.. .................................... .................................................................................................................128
3 GESTIÓ DEL FLUX MIGRATORI ....................................................................................................................................129
a) Adequació de l habitatge per al reagrupament familiar.........................................................................................130
b) Grau d integració social per a l arrelament social.................................................................................................131
c) Esforç d integració per a la renovació de residències temporals .........................................................................132
d) Adequació de l habitatge per renovació de la residència per reagrupament familiar ..........................................133
4 INTERCULTURALITAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................................................................................................134
a) Servei de suport i assessorament en matèria d immigració i interculturalitat.......................................................134
b) Suport i assessorament a associacions...............................................................................................................134
c) Projecte Rossinyol................................................................................................................................................134
d) Comissió de cooperació, solidaritat i cohesió social.............................................................................................135
e) Setmana de la Pau...............................................................................................................................................135
f) Agenda Llatinoamericana......................................................................................................................................135
g) Coordinació fons català de cooperació................................................................................................................. 136
h) Fons per a projectes de cooperació al tercer món.................................................................................................136
5 SERVEIS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES ESTRANGERES ..................................................................136
a) Taula de Mutilació genital femenina (MGF) .........................................................................................................136
b) Servei d assessorament per a immigrants de Càritas (SAI).................................................................................136
c) Servei d assessorament jurídic de Creu Roja.......................................................................................................137
d) Cursos amb assistència de persones immigrades...............................................................................................137
ACCIÓ SOCIAL
5
HABITATGE SOCIAL
1 BORSA DE MEDIACIÓ SOCIAL.......................................................................................................................................139
2 PLA LOCAL D´ HABITATGE............................................................................................................................................141
3 TRAMITACIÓ D´ AJUTS...................................................................................................................................................142
4 CESSIÓ D´ HABITATGES................................................................................................................................................143
5 REGISTRE DE SOL·LICITANTS.......................................................................................................................................145
6 TAULA LOCAL PEL DRET A L HABITATGE..................................................................................................................146
CONCLUSIONS ...................................................................................................................................................149
ACCIÓ SOCIAL
6
INTRODUCCIÓ
La memòria que es presenta pretén ser un exercici d aproximació a la realitat social del municipi, partint de les dades més rellevants del treball diari efectuat des del Departament d Acció Social al llarg de l any 2014.
L anàlisi d aquestes dades serveix com a punt de partida per dissenyar, planificar i ordenar les mesures, recursos i accions necessàries per a donar resposta a les necessitats socials detectades.
Les necessitats socials es defineixen segons el moment històric i sociocultural en el que s estiguin recollint. És per això que són relatives, canviants i il·limitades, enfront els escassos i limitats recursos.
En el context de crisi actual en que ens trobem, aquesta realitat canviant fa que l administració desenvolupi al màxim la capacitat d adaptació i resposta a aquestes necessitats socials amb l objectiu de garantir una gestió eficaç dels recursos.
Aquesta memòria recull les intervencions realitzades en quatre àmbits interrelacionats entre ells:
Serveis Socials
Polítiques d Igualtat i Ciutadania
Cooperació, Igualtat i Cohesió social
Habitatge
En l exercici 2014 la major part de les intervencions han estat adreçades a donar resposta a demandes relacionades amb la impossibilitat de cobrir les necessitats bàsiques, l habitatge i la pobresa energètica.
Un segment significatiu de la població ha patit molt severament la crisi econòmica i ha anat veient com se li esgotava la prestació de l atur, els subsidis i no ha tingut altre opció que recórrer als serveis socials del municipi per tal de trobar ajuts bàsics de supervivència.
Front aquesta colpidora situació, els serveis socials han intentat pal·liar-la amb un pla d aliments, programes específics de pobresa energètica (ajuts als subministraments d aigua, electricitat i gas), ajuts directes al lloguer de l habitatge i mitjançant la tramitació de rendes mínimes d inserció (RMI).
Malgrat aquests esforços, els serveis socials i els seus professionals no sempre han pogut contenir aquestes situacions de vulnerabilitat amb la dignitat que les situacions personals i familiars requerien.
ACCIÓ SOCIAL
7
Avui es malda per disposar d una renda bàsica de garantia que possiblement podria ser l actual renda mínima d inserció però amb imports més actualitzats que hauria de permetre poder viure a les famílies amb condicions mínimament acceptables.
Els poders públics també haurien de fer un esforç per a solucionar els dèficits habitacionals ja que el fenomen de l ocupació d habitatges en el municipi ha estat progressiu, i a voltes, l únic recurs de persones i famílies per resoldre temporalment la seva situació de precarietat.
Es manifesta la necessitat de disposar d un parc públic d habitatges de lloguer que permeti desenvolupar polítiques socials on els col·lectius més desfavorits i afectats per aquesta situació puguin accedir encara que sigui de forma temporal a un habitatge d inclusió social, on el preu es fixi en funció de la renda del nucli familiar.
El nivell de pressió social exercida sobre els serveis socials bàsics per manca d aquests recursos que s hauria de satisfer per altres administracions de nivell superior, obliga als seus professionals a exercir unes tasques de contenció que es troben molt més enllà de les seves pròpies funcions i àdhuc de les administracions locals.
Al llarg del 2014, des dels Serveis Socials s ha mantingut el treball iniciat anys enrere a l hora de redactar protocols i barems per tal d unificar criteris a l hora d atorgar ajuts per l accés a l habitatge i els relacionats amb la pobresa energètica.
Malgrat tots aquests esforços hem pogut constatar que les problemàtiques persisteixen i cal seguir treballant oferint alternatives que donin respostes més ajustades a la realitat.
Des de l Àmbit de la prevenció s ha intensificat la col·laboració amb les entitats del Tercer Sector donant continuïtat als projectes ja iniciats i posant en marxa de nous, fonamentalment centrats en el suport a la família i a la infància.
Els àmbits d igualtat i ciutadania, cooperació i cohesió social han mantingut els programes realitzats en anys anteriors.
ACCIÓ SOCIAL
8
ACCIÓ SOCIAL
9
ELS SERVEIS SOCIALS
1 ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS
Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i la garantia de més proximitat als usuaris i als àmbits familiar i social.
S organitzen territorialment i estan dotats d un equip multidisciplinari .
Els Serveis Socials Municipals es presten mitjançant un equip de Treballadors/es Socials i Educadors/ores Socials i tenen com a objectiu fonamental prestar informació, orientació, assessorament i ajuda als veïns i veïnes de Blanes sobre els drets i recursos socials existents i d aquesta manera ajudar-los a cobrir les seves necessitats bàsiques.
L Ajuntament de Blanes seguint els principis de descentralització i aproximació dels serveis als ciutadans i veïns de Blanes, actualment es troba distribuït en 4 sectors d atenció per tal de facilitar-ne l accés als Serveis Socials Bàsics.
ORGANITZACIÓ EN EL TERRITORI
Sector I
El sector I el configuren els barris dels Pins, la Plantera i sis carrers del barri de Quatre Vents.
El sector disposa d un alt índex de població estrangera. Les nacionalitats predominats en el sector són marroquins, romanesos, gambians i senegalesos. En els dos barris el nivell d instrucció és majoritàriament d estudis primaris.
Les demandes més significatives estan relacionades amb economia precària, dificultats d inserció laboral, atenció a la dependència, situacions de risc i immigració, arrelaments i en menor mesura infància en risc.
Professionals: Dues treballadores i una educadora social.
Dependències: Carrer Francesc Macià, 26
Sector II
El sector II el configuren els barris de Mas Cremat, Mas Florit, Ca la Guidó, una part de Can Borell, una part dels Pavos i una part de Quatre Vents.
Aquest sector té un elevat percentatge de població infantil.
Cal dir que el nivell d instrucció de la zona nord del sector (Ca La Guidó, Mas Cremat) està per sota de la mitjana del municipi.
ACCIÓ SOCIAL
10
Segons els expedients treballats, les problemàtiques més representatives són de tipus laboral i econòmic.
Professionals: Dues treballadores i un educador social.
Dependències: Av. de l Estació, 43
Sector III
El sector III el formen els barris de Mas Enlaire-Mercat, AV Joan Carles I, Montferrant, Mas Borinot, Vistamar, Valldolitg, Residencial Blanes, Mas Moixa i part de Can Borell.
La seva població és heterogènia, per distintes raons, conviuen habitatges residencials amb habitatges de construcció senzilla. És troba situat a les rodalies del centre, conseqüentment allunyat dels serveis socials bàsics per al ciutadà.
Cal destacar, que al barri de Valldolig, des de l any 2009, hi ha instal·lat un nombre important de famílies d ètnia gitana i el treball amb aquest col·lectiu és peculiar donat les particularitats dels seus costums i tradicions arrelats a la seva manera d entendre la vida.
El barri de Mas Moixa presenta una alta concentració d immigració de diverses cultures i famílies amb greu problemàtica social així com un elevat atur.
La resta de zona (Av. Estació, Arnau Gatell i part dels carrers Gavarres i Alberes presenta bàsicament població envellida (expedients de Dependència) i situacions puntuals relacionades amb les dificultats econòmiques i menors en risc entre d altres.
Professionals: Dues treballadores i dues educadores socials.
Dependències: C. Francesc Macià, 26
Sector IV
Aquest sector el formen els barris de s Auguer, Sa Massaneda, Racó d en Portes, Centre Vila, Sa Carbonera, el Port, la Perla i una part del barri dels Pavos.
El sector es caracteritza per una població d edat avançada, amb un volum molt important d expedients relacionats amb la teleassistència i la dependència.
La població amb llars unipersonals i problemàtica econòmica és molt elevada. Amb la reestructuració la franja de persones amb edat laboral ha augmentat considerablement. A més cal destacar que a la Zona del Centre Vila i Sa Massaneda s està produint molta mobilitat de famílies nuclears, donat que es poden trobar lloguers assequibles en habitatges d antiga construcció.
Professionals: Dues treballadores socials i una educadora social.
Dependències: Francesc Macià, 26
ACCIÓ SOCIAL
11
PLÀNOL D UBICACIÓ DELS 4 SECTORS I DE LES DEPENDÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS DE BLANES
ACCIÓ SOCIAL
12
DADES SIGNIFICATIVES DELS SERVEIS SOCIALS
A l SBAS (Serveis Bàsics d Atenció Social) de Blanes, s atenen diferents sectors de població amb multitud de problemàtiques i necessitats diferents.
En els gràfics següents es mostraran:
- el nombre total de persones usuàries de Serveis Socials Bàsics són totes aquelles persones a les quals se ls ha assignat un diagnòstic social i/o per a les quals s han prescit intervencions de tractament social o prestacions de serveis socials, hagin estat atesos o no.
- les actuacions per tipologies d intervenció que s han dut a terme en l exercici 2014: informació i orientació, atenció a domicili, suport convivencial, allotjament alternatiu, prevenció i inserció.
Cal aclarir que quan parlem d informació i orientació s inclouen les actuacions següents: informació, valoració, orientació i assessorament, tramitació i derivació.
De la mateixa manera, quan en el gràfic apareixen les actuacions relacionades amb la prevenció i la inserció ens referim a la prevenció en general, a la prevenció de la marginació social, a l accés a recursos normalitzats i a la intervenció en marginació social.
També cal especificar que quan parlem de les actuacions d atenció a domicili ens estem referint a l ajut a domicili, al suport a la unitat convivencial i als serveis de telealarma.
I, finalment, quan parlem d allotjament alternatiu estem incloent l acolliment familiar, les estades d emergència i les estades en serveis específics de la xarxa pública.
PROBLEMÀTIQUES ATESES EN ELS SERVEIS SOCIALS DE BLANES EXERCICI 2014
Habitatge. Manca d habitatge, manca de serveis/subministraments, habitatge deficient, amuntegament i barraquisme.
Econòmiques. Ingressos insuficients, sense ingressos, deutes, administració deficient i altres.
Laborals. Prestació d atur, atur amb subsidi, atur sense subsidi, treball esporàdic, temporers, treball submergit, activitats marginals, cerca de primera feina, inadaptació laboral i manca de formació/orientació laboral.
Actuacions derivades de problemàtiques de salut i drogodependències (manca d autonomia). Malaltia física transitòria, malaltia mental transitòria, malaltia física crònica, malaltia mental crònica, malaltia greu, malaltia i altres demències, alcoholisme, consum de drogues, ludopatia i altres malalties.
Discapacitats (manca d autonomia). Discapacitat física, discapacitat amb mobilitat reduïda, discapacitat amb necessitat de 3a persona, discapacitat psíquica, discapacitat sensorial i altres discapacitats.
ACCIÓ SOCIAL
13
Aprenentatge. Analfabetisme, escolaritat obligatòria inacabada, dificultats d aprenentatge escolar, absentisme escolar i inadaptació escolar.
Sospita de maltractament (protecció jurídica). Físic a la dona, psíquics a la dona, abús sexual, econòmic, ingrés d urgència per maltractaments, ingrés a casa d acollida, físic als fills, psíquic als fills, abús sexual als fills, abandonament gent gran, físic o psíquic a l home i altres.
Mancances socials (relacional). Mendicitat, indigència, rebuig social, transeünts, dificultat de relacions familiars/socials, integració social, aïllament físic, indicis de trastorn mental, victimització, conductes asocials o delictives, manca d autonomia personal i altres.
Altres. Problemes legals d estrangeria i desatenció institucional.
NOMBRE DE PERSONES USUÀRIES
Fins l any 2012 les dades incloses a les memòries publicades per l Àrea d Acció Social provenien de programa TRESCAT de la Generalitat de Catalunya, utilitzat pels professionals per a enregistrar les intervencions diàries realitzades.
A l any 2013, els serveis socials van habilitar un programa específic de recollida de dades, vinculat a les agendes dels professionals a través del qual s han extretes les dades utilitzades en aquesta memòria.
L any 2014 als Serveis Socials de Blanes s han atès 8.785 persones que corresponen a 4.750 expedients familiars i/o convivencials que s han beneficiat de diferents actuacions, intervencions, prestacions o serveis oferts per l Ajuntament.
Taula 1. Nombre de persones usuàries dels SSBB
8.785
3579
611
78486
2371
388
7
64
31134
80
6403
547
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000
F amí l ia
Inf ància
Jo vent ut
D ona
Gent Gran
Perso nes amb d iscap acit at
R eclusos/ ex recluso s
M ino ries èt niq ues
M arg inals sense llar / t ranseünt s
T o xicòmans
M alalt s p siq uiàt r ics no inst i t ucionali t zat s
M alalt s t erminals
A lt res g rup s en sit uació d e necessit at
Immigrant s
NOMBRE DE BENEFICIARIS PER SECTOR DE POBLACIÓ
ACCIÓ SOCIAL
14
ACTUACIONS PER INTERVENCIÓ
Taula 2. Actuacions per intervenció
Informació i Orientació 3.690
Ajuda a Domicili
184
Suport convivencial 111
Allotjament alternatiu 55
Prevenció i Inserció 4.745
TOTAL 8.785
Tal i com queda reflectit en la taula anterior des dels Serveis Socials s han realitzat múltiples actuacions en un mateix camp d intervenció, per facilitar l accés a 8.785 persones ateses, a les diferents accions, prestacions, serveis i recursos oferts per l Ajuntament de Blanes.
3690
184
111
55
4745
0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 5000
Informació orientació
Atenció a domicili
Suport convivencial
Allotjament alternatiu
Prevenció inserció
NOMBRE D'USUARIS/ÀRIES ATESOS PER INTERVENCIONS
ACCIÓ SOCIAL
15
NOMBRE D ACTUACIONS PER PRESTACIÓ
Tal i com es mostra a la taula següent, la major part de les actuacions realitzades per l equip dels Serveis Socials de Blanes han estat dirigides a la prevenció i la inserció i a la informació, l orientació.
Taula 3. Actuacions per prestació
Informació i Orientació 3.699
Prevenció i inserció 5.324
Ajut a domicili 1.430
Allotjament alternatiu 398
A continuació es detalla el nombre d actuacions segons la prestació: informació i orientació, prevenció i inserció, atenció a domicili i allotjament alternatiu.
Al llarg de l any 2014, en relació a la informació i l orientació s han realitzat 3.699 actuacions dirigides majoritàriament a efectuar valoracions i tramitacions per facilitar l accés del ciutadà a diferents prestacions i serveis.
Taula 4. Actuacions d informació i orientació
Tipus d intervenció Nombre
Informació
Valoració
Orientació i assessorament
Tramitació
Derivació
TOTAL
718
1.036
856
850
239
3.699
NOMBRE D'ACTUACIONS D'INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ
19 %
2 9 %
2 3 %
6 %
2 3 %
Inf o rmació V alo ració Orient ació i assesso rament T ramit ació D erivació
ACCIÓ SOCIAL
16
Taula 5. Actuacions en prevenció i inserció
Tipus d intervenció
Prevenció general
Prevenció en marginació social
Accés a recursos normalitzats
Intervenció en marginació social
Nombre
493
1.522
61
3.248
TOTAL 5.324
Durant l any 2014 s han realitzat 5.324 actuacions adreçades a la prevenció i a la inserció.
Un 61% d aquestes actuacions tenien com a objectiu la intervenció en marginació social. Cal destacar que la major part d aquestes intervencions estan adreçades al seguiment dels plans de treball de les persones perceptores de la Renda Mínima d Inserció.
NOMBRE D'ACTUACIONS EN PREVENCIÓ I INSERCIÓ
9%
29%
1%
61%
Prevenció general Prevenció en marginació social
Accés a recusos normalitzats Intervenció en marginació social
ACCIÓ SOCIAL
17
Taula 6. Actuacions d atenció a domicili
Tipus d intervenció Nombre
Ajut a domicili
Suport a la unitat convivencial
402
560
Servei de telealarma 468
TOTAL 1.430
Aquest darrer any, els Serveis Socials Bàsics de Blanes han desenvolupat 1.430 actuacions per a facilitar l estada en el propi domicili.
NOMBRE D'ACTUACIONS D'ATENCIÓ A DOMICILI
28%
39%
33%
Ajut a domicili Suport a la unitat convivencial Serveis de telealarma
ACCIÓ SOCIAL
18
Taula 7. Actuacions en allotjament alternatiu
Tipus d intervenció
Acolliment familiar
Estades d emergència
Estades en serveis específics de la xarxa pública
TOTAL
Nombre
47
15
336
398
L exercici 2014 s han dut a terme 398 actuacions relacionades amb l allotjament alternatiu.
Com es pot observar a la taula hi ha 47 famílies acollidores.
S han realitzat 15 estades d emergència a més a més de les 336 estades en serveis específics de la xarxa pública, donat que les necessitats que presentaven les persones no permetien el manteniment d aquestes a medi.
NOMBRE D'ACTUACIONS EN ALLOTJAMENT ALTERNATIU
12%4%
84%
Acolliment familiar
Estades emergència
Estades en serveis específics de la xarxa pública
ACCIÓ SOCIAL
19
PRESTACIONS ECONÒMIQUES D ESPECIAL URGÈNCIA. MESURES ANTICRISI
Per tal de fer front a l impacte de la crisi i atendre les situacions d urgència social derivades de l actual conjuntura econòmica, des de l Ajuntament de Blanes es faciliten ajuts econòmics a les persones i/o famílies del municipi que es trobin en una situació de necessitat personal bàsica valorada pels serveis socials municipals.
Aquests ajuts tenen com a finalitat donar cobertura a les situacions de necessitat puntual, urgents i bàsiques com alimentació i manutenció en general, vestit i allotjament, despeses d habitatge, subministraments bàsics (aigua, gas, llum), farmàcia, bolquers de nadó, etc.
La tramitació efectuada dels del SBAS de Blanes per a poder accedir a aquestes emergències, consisteix en una avaluació de la situació socioeconòmica que presenta la persona o nucli familiar.
Un cop efectuada l avaluació, el professional de referència emet informe-proposta que s aprova per la Junta de Govern Local.
L increment de les demandes socioeconòmiqes que s inicià amb la crisi l any 2008 ha anat aprofundint-se fins a la data, augmentant les demandes directament relacionades amb la pobresa energètica.
PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'URGÈNCIA SOCIAL (2013)
38%
1%19%
19%
15%8%
Manutenció Habitatge
Subministraments Farmàcia
Kits Altres
PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'URGÈNCIA SOCIAL (2014)
29%
2%
35%
34%
Manutenció Habitatge
Subministraments Farmàcia
ACCIÓ SOCIAL
20
Tal i com mostren els gràfics, l any 2014 gairebé s han duplicat els ajuts destinats a pal·liar la pobresa energètica.
Taula 8. Ajuts d urgència social
2010
2011
2012
2013
3.749
5.678
3.914
2.381
159.499,27
*
187.676,31
*
101.203,16
101.140,60
2014 4.614 140.739,47
* Aquest import inclou l ajut del programa Bonus Llibre
Taula 9. Ajudes tècniques concedides
per l Ajuntament de Blanes
Cadira de rodes
Grua
Caminadors
Alçadors wc
Cadira de bany
Crosses
Altres
TOTAL
Nombre
5
5
7
7
13
1
29
67
Les ajudes tècniques s han prestat a les persones usuàries dels serveis d ajuda a domicili amb càrrec al fons que l Ajuntament té a la seva disposició.
ACCIÓ SOCIAL
21
2 CRISI ECONÒMICA. ACCIONS DESENVOLUPADES DURANT EL 2014.
A partir de les dades recollides anteriorment es pot concloure que la crisi econòmica iniciada l any 2008 ha continuat afectant a una part molt important de la població, el resultat de la qual ha estat una elevada taxa d atur amb la conseqüent manca d ingressos de les famílies.
Dels 3.787 aturats enregistrats a Blanes el 31 de desembre de 2014, un 35% reben un subsidi d atur (contributiu), un 38% reben un subsidi, un 6% és perceptor de la Renda Activa d Inserció i un 21% no reben prestacions econòmiques tramitades des del SEPE.
En conclusió, un 44% de la població registrada a l oficina del SEPE de Blanes percep una prestació de 426 mensuals.
Així doncs, un 65% de la població aturada de Blanes es troba en una situació d extrema vulnerabilitat econòmica.
La crisi i la conseqüent situació ha afectat a una sèrie de col·lectius, entre ells: els infants, els adolescents, els joves, la gent gran, les persones immigrades i especialment a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.
Aquest volum emergent de persones sense ser homogènies representen nous perfils de pobresa i exclusió social que presenten noves necessitats o problemàtiques relacionades amb l habitatge, la pobresa energètica i amb l alimentació i la higiene.
L any 2013, l Ajuntament de Blanes va presentar un projecte sota el títol Suport al dret de l habitatge i a l alimentació bàsica , per acollir-se a una línia de subvencions que endegà l organisme autònom de la Diputació de Girona, Dipsalut en el marc del programa Salut i Crisi amb l objectiu que els ajuntaments tinguessin dispositius per donar resposta a la crisi econòmica.
En la implementació d aquest projecte es va detectar la necessitat de seguir treballant en la mateixa línia ja que només es van poder donar respostes parcials a les necessitats detectades fonamentalment pel que fa a la pobresa energètica.
Al llarg del 2014, l ajuntament es torna a acollir a la convocatòria del programa Salut i Crisi presentant el projecte Suport al dret a l habitatge, a l alimentació i la higiene incidint en tres eixos: habitatge, pobresa energètica i alimentació bàsica i higiene.
Durant l any 2014 des dels Serveis Socials s ha prioritzat el treball adreçat a pal·liar les necessitats relacionades amb la cobertura de les necessitats bàsiques (habitatge, subministraments i alimentació).
Tot i l esforç realitzat, les dades en confirmen que aquestes problemàtiques persisteixen i cal continuar treballant en la mateixa línia.
ACCIÓ SOCIAL
22
ACCIONS DESENVOLUPADES DAVANT DE LA CRISI DURANT EL 2014
Accions relacionades amb l habitatge
Pel que fa a l habitatge, al llarg del 2014, es van detectar 284 nuclis familiars amb problemàtiques relacionades amb l habitatge. D aquests 57 estan relacionats amb la manca d habitatge, 16 amb l habitatge deficient, 47 són nuclis que han perdut l habitatge a través d un procés desnonament; 39 famílies han ocupat un habitatge i, les 125 restants presenten deutes de lloguer o d hipoteca.
Podem afirmar que durant l any 2014 es segueix detectant l increment de nuclis familiars que presenten problemàtiques relacionades amb l habitatge.
Taula pel Dret a l Habitatge i la Comissió Permanent
Durant l any 2014 s han realitzat diferents reunions de Taula on s ha donat compte i s han treballat diferents aspectes relacionats amb:
- Ajuts de l Agència de l Habitatge de Catalunya. Es va obrir convocatòria de quatre tipus de prestacions d urgència pel pagament de deutes de renda de lloguer, deutes per les quotes d amortització de préstec hipotecari, per pèrdua d habitatge per desnonament i execució hipotecària i l extraordinària per a persones en situació d atur de llarga durada.
- La PAH de Blanes va lliurar informació i es van debatre a fons les diferents propostes presentades per l entitat, entre les quals s hi troba la Trobada de PAH catalanes que es va acollir a Blanes el dia 18 d octubre
- Es va donar compte sobre els tràmits de desafectació dels habitatges dels mestres de l antiga escola Carles Faust.
- Es van debatre diferents propostes i alternatives de subministrament d aigua a famílies amb especials dificultats.
- Es va informar sobre l adhesió de l Ajuntament a l acord de 25 de març de 2014 entre la Secretari d Habitatge i Millora Urbana i les entitats i ajuntaments integrants del programa d habitatges d inserció, d acord amb el Pla pel Dret a l Habitatge
- Es va donar compte dels següents acords plenaris i de la Junta de Govern Local:
En data 30 de gener de 2014 es va aprovar una moció per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d entitats financeres i altres empreses, i es va acordar, entre altres, l elaboració i aprovació de programes d inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d entitats financeres i altres grans empreses.
Als efectes de donar compliment a aquest acord plenari es va iniciar els tràmits de recollida i creuament de dades referents als consums d aigua i titularitat dels habitatges.
ACCIÓ SOCIAL
23
En data 24 d abril de 2014 es va aprovar l adhesió al conveni de col·laboració subscrit en data 8 d octubre de 2013 entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Catalunya Bank SA per promoure l ocupació d habitatges per destinar-los a lloguer assequible. Vinculat a aquest conveni, per decret d alcaldia de data 29 d abril de 2014 es va proposar l adjudicació d un habitatge de lloguer amb renda assequible a una família del municipi.
En data 3 de juliol de 2014 la Junta de Govern Local va aprovar les normes internes per l atorgament d ajuts per a l accés a l habitatge (lloguer, fiances i altes subministraments)
En data 31 de juliol de 2014 es va aprovar una proposta referent a l emergència habitacional i la pobresa energètica
En data 16 de juliol de 2014, la Taula Local pel Dret a l Habitatge va debatre, entre altres, la pobresa energètica i la ILP de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca (PAH) per a fer front a l emergència habitacional i a la pobresa energètica.
En aquesta sessió es va palesar la necessitat de legislar en l àmbit de la pobresa energètica en el sentit que les empreses subministradores haurien de fer el seu esforç en el finançament dels costos energètics de les persones i famílies amb vulnerabilitat.
En aquesta sessió de la Taula Local pel Dret a l Habitatge va acordar proposar al plenari municipal una proposta sobre la pobresa energètica lligada a la situació d exclusió habitacional, instant a les Administracions a garantir l accés a subministraments bàsics d aigua, llum i gas, a les persones en situació de vulnerabilitat durant un període de 3 anys i que el cost per a garantir aquest dret sigui assumit per les empreses subministradores.
Bossa d ajuts socials per l habitatge
L any 2014 l Ajuntament posa en marxa una bossa d ajuts socials per a l habitatge que parcialment és subvencionada pel Programa salut i crisi.
Per tal d unificar criteris es procedeix a l elaboració d unes normes internes per a l atorgament d ajuts per a l accés a l habitatge (ajuts directes al lloguer, altes de subministraments i fiances) que s aproven en data 3 de juliol de 2014 la Junta de Govern Local.
Aquest programa vol fer front o suavitzar l impacta de la crisi sobre les dificultats relacionades amb l habitatge, per una banda incidint en la prevenció de la pèrdua de l habitatge i, per una altra, possibilitant l accés a un habitatge digne
Al llarg de l any 2014 s han tramitat un total de 91 ajudes relacionades amb l habitatge per un import de 3.415,05 .
ACCIÓ SOCIAL
24
Accions relacionades amb la pobresa energètica
Comptador solidari
En data 26 de setembre de 2013 el Ple de l Ajuntament de Blanes va aprovar l ordenança fiscal núm. 310.03 Reguladora de la Taxa per subministrament d aigua potable, en el seu punt 4 Ajuts socials i normes d aplicació i, en concret l article 4.b Persones o famílies amb dificultats per fer front als pagaments de la taxa entenent que aquestes dificultats no són puntuals, si no que presenten un caràcter més cronificat.
Aquesta ordenança permet la possibilitat d oferir accés al subministrament d aigua a les famílies amb dificultats econòmiques, permetent tramitar a l Àrea d Acció Social ajuts econòmics parcials o totals de l import de la factura de l aigua i/o accedir a un comptador (comptador solidari).
Al llarg del 2014 es van instal·lar 39 comptadors a precari amb l objectiu de facilitar l accés a l aigua a famílies en situació de precarietat econòmica.
Subministraments
En data 26 de setembre de 2013 el Ple de l ajuntament de Blanes va aprovar l ordenança fiscal núm. 310.03 Reguladora de la Taxa per subministrament d aigua potable, en el seu punt 4 Ajuts socials i normes d aplicació i, en concret l article 4.b Persones o famílies amb dificultats per fer front als pagaments de la taxa entenent que aquestes dificultats no són puntuals, si no que presenten un caràcter més cronificat.
Aquesta ordenança permet la possibilitat d oferir accés al subministrament d aigua a les famílies amb dificultats econòmiques, permetent tramitar al departament d Acció Social ajuts econòmics parcials o totals de l import de la factura de l aigua i/o accedir a un comptador (comptador solidari).
En data 28 de novembre de 2013 la Junta de Govern Local va aprovar les normes internes i barems per a l atorgament d ajuts per al subministrament d aigua per a aquelles persones i famílies amb dificultats socioeconòmiqes, risc d exclusió social o de vulnerabilitat.
Aquestes van ser modificades per la Junta de Govern Local de data 10 de juliol de 2014.
En relació a la resta de subministraments, des del departament d Acció Social es tramiten ajudes individualitzades per tal d efectuar el pagament de les factures mitjançant un acord de la Junta de Govern Local.
L any 2014 des dels serveis socials de l ajuntament s han tramitat ajuts per a subministraments d aigua i de llum per un import de 82.497,25 suposant un increment del 43% respecte al 2013 durant el qual es va realitzar ajuts per un import de 46.897,67 .
ACCIÓ SOCIAL
25
Accions relacionades amb l alimentació i la higiene
Per tal de pal·liar les situacions relacionades amb les necessitats bàsiques d alimentació i d higiene de la població de Blanes, l Àrea d Acció Social ha dut a terme en col·laboració amb Càrita, El Bon Samarità i la Creu Roja les següents accions:
El pla d aliments
Aquest pla està adreçat a donar cobertura a les necessitats bàsiques relacionades amb l alimentació. Aquests ajuts són de caràcter temporal i estan adreçats a famílies /o persones amb una situació de risc social derivada de la manca d ingressos.
En quant a l alimentació, al llarg del 2014 i en col·laboració amb Càritas i el Bon Samarità, l Àrea d Acció Social ha derivat 854 famílies que s han acollit al pla d aliments, el que suposa un total de 2.354 beneficiaris.
La Creu Roja, en el marc del Programa Salut i Crisi va facilitar targetes per la compara d alimentació fresca a 40 famílies derivades des dels serveis socials, essent beneficiàries d aquestes 147 persones.
Simultàniament, i com a complement d aquest programa, un total de 115 famílies s han beneficiat d un pla d aliments de gestió directament municipal (bonus aliment) amb un total de 325 beneficiaris, el que ha suposat una inversió per part de l ajuntament d un total de 7.860 .
Alimentació infantil
L Ajuntament ha fet ajudes per a complementar les beques de menjador escolar a un total de 45 menors que es troben en situació d especial vulnerabilitat, des del mes de gener fins el mes de juny del 2014.
En el marc del Programa Salut i Crisi, Càrites ha fet un ajut per a complementar les beques de menjador escolar de 63 menors al llarg del primer trimestre del curs escolar 2014-2015.
Durant el període de vacances escolars, l Ajuntament de Blanes ha desenvolupat una activitat de Centre Obert oferint als infants i adolescents participants dos àpats diaris (esmorzar i dinar). En total es van servir 1.367 menús dels quals han estat beneficiaris 44 menors al llarg dels mesos de juliol i d agost.
ACCIÓ SOCIAL
26
Ajuts d higiene
Aquests ajuts tenen com a finalitat donar suport a les necessitats relacionades amb la higiene de les famílies en situació de risc social que es troben en seguiment pels serveis socials de Blanes.
Al llarg del 2014 i, en col·laboració amb la Creu Roja s han repartit 1.743 kits. Aquest total suposa un increment de més del 50 % respecte a l any anterior, en part gràcies a l aportació de la Creu Roja a través del programa Salut i Crisi.
ACCIÓ SOCIAL
27
3 ATENCIÓ A LES PERSONES
ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA
La Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda popularment com a "Llei de la Dependència" (LAPAD), va entrar en vigor l'1 de gener de 2007. Tot i que es tracta d'una norma estatal, el desplegament és competència de les comunitats autònomes. Actualment la implementació de la Llei de la Dependència a Catalunya és competència del Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependència (PRODEP).
L objectiu de la Llei de la Dependència és reconèixer un nou dret universal i subjectiu de la ciutadania a Espanya, el dret a la promoció de l'autonomia personal i a l'atenció a les persones en situació de dependència, mitjançant la creació d'un sistema per a l'autonomia i l'atenció a la dependència (SAAD), gestionat a Catalunya pel PRODEP.
Prestacions i serveis de la Llei
- Serveis:
De prevenció de les situacions de dependència i de promoció de l autonomia personal
- Teleassistència
- SAD (Servei d Atenció Domiciliària)
- Serveis de centre de dia i centre de nit
- Serveis d atenció residencial
- Prestacions:
- Prestació econòmica vinculada al servei
- Prestació econòmica per a la cura en l entorn familiar i ajuda a cuidador no professional
- Prestació econòmica d assistència personal
- Ajudes per a facilitar l autonomia personal (ajudes tècniques, adaptabilitat habitatge)
ACCIÓ SOCIAL
28
Graus de dependència
El grau i el nivell de dependència es determina mitjançant l aplicació d un barem. Aquest estableix els criteris objectius de valoració del grau d autonomia de les persones, de la seva capacitat per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, els intervals de puntuació per a cadascun dels graus i nivells de dependència i el protocol amb els procediments i les tècniques que cal seguir per a la valoració de les aptituds observades.
Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia o té necessitats d ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per a diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d una persona o cuidador o té necessitats d ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per a realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària unes quantes vegades al dia, i per la seva pèrdua total d autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d una altra persona o té necessitat d ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.
El Reial Decret llei 20/2012 de 13 de juliol reforma la Llei de Dependència introdueix canvis respecte a la normativa anterior que a continuació detallem:
1. S eliminen els nivells i es crea una estructura amb tres graus: Grau III, Grau II i Grau I.
2. La persona que tenia reconegut grau i nivell de dependència amb anterioritat a aquest Decret llei mantenen el grau i nivell que tenien inicialment.
3. En cas de revisió aquesta s adaptarà a la nova estructura.
4. Les revisions de grau provisionals es tractaran tenint en compte els criteris de la nova normativa estatal.
5. Modificació del calendari de la Llei de Dependència: l efectivitat del dret de les persones de grau I i nivell 2 que no tinguessin les prestacions reconegudes abans de l 1 de gener de 2012 i de totes les persones de grau I i nivell 1, es realitzarà a partir de l 1 de juliol de 2015.
Excepció: persones amb grau I nivell 2 que van presentar la sol·licitud de reconeixement abans de l 1 de juliol de 2011.
6. Reducció d un 15% de la quantia de les prestacions.
7. Suspensió del conveni especial de la seguretat social pels cuidadors no professionals.
ACCIÓ SOCIAL
29
L any 2013 es publiquen les instruccions 5/2013 per a la gestió i aplicació de les disposicions normatives derivades de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
Aquestes instruccions modifiquen els criteris mínims pel reconeixement de la prestació, establint que en el moment de la signatura de l acord PIA haurà d estar acreditada la convivència entre la persona cuidadora i la dependent i tenen efecte a partir del juliol del 2013.
SERVEI DE VALORACIÓ (SEVAD)
Per poder accedir al dret a les prestacions i serveis que ofereix la Llei de la Dependència és imprescindible tenir valorat el grau.
Des de que el 14 de desembre de 2006 es va aprovar la Llei de dependència, molts blanencs han sol·licitat ser valorats per saber si reuneixen les condicions per obtenir un grau de dependència..
Per obtenir el grau de dependència es valoren 40 ítems distribuïts en 5 grups d activitats que són autocura, mobilitat, comunicació, interrelacions personals i socials i tasques de la llar.
En el cas de Blanes, fins l any 2013, l equip que valorava els graus i els adjudicava era l equip de valoracions de la comarca de la Selva.
A partir del mes de gener de 2014, es redefineixen els serveis de valoració de la dependència (SEVAD) i la discapacitat (CAD) formant ambdós part del Servei de Valoració a les comarques de Girona:
Consorci St. Gregori: Alt Empordà, Baix Empordà i el Gironès pel que fa referència a les valoracions de dependència i discapacitat.
Consorci Acció Social de la Garrotxa: Garrotxa, Ripollès, Pla de l Estany, Cerdanya i Selva.
Al marge d ambdós serveis, el CAD de Girona, propi del departament de Benestar Social i família presta el servei de valoració de la discapacitat per aquells casos que es determini de totes les comarques gironines:
Casos amb orientació als serveis sòciolaborals d atenció diürna i als serveis residencials
Menors de 4 anys
Reclamacions derivades del grau de discapacitat
Casos complexes
ACCIÓ SOCIAL
30
La incorporació de l equip de valoració de la discapacitat ha comportat canvis en el funcionament de l equip de dependència. A partir del tercer trimestres del 2014 a les persones que superen el 75% de discapacitat també se ls hi aplica el barem de dependència a partir de la valoració feta per l equip de valoració de dependència (SEVAD).
A continuació passem a detallar les dades més rellevants de l activitat del servei de valoració de la comarca de La Selva i de Blanes al llarg del 2014.
L equip de valoració ha realitzat fins a finals de desembre de 2014 un total de 1.291 valoracions, de les quals 385 corresponen al municipi de Blanes, el qual representa un 30% del total.
En quant a poblacions, la concentració màxima de valoracions és a Blanes, seguida de Lloret de Mar i de Santa Coloma de Farners amb un 29,6% i un 8,6% respectivament.
Dades extretes de la memòria dels Servei de Valoració de la Dependència del Consorci d Acció Social de la Garrotxa.
VALORACIONS I REVISIONS BLANES RESPECTE A LA SELVA (2014)
30%
70%
Blanes La Selva
81
136
61
122
49
59
36
0 20 40 60 80 100 120 140
No depenent
Grau I Nivell 1
Grau I Nivell 2
Grau II Nivell 1
Grau II Nivell 2
Grau III Nivell 1
Grau III Nivell 2
VALORACIONS EFECTUADES A LA SELVA (2014)
ACCIÓ SOCIAL
31
A la comarca de La Selva s han realitzat 544 valoracions, de les quals 161 són de Blanes, suposant aquestes un 29,6% del total.
El gràfic mostra que els graus I i II són els més predominants.
La franja d edat predominant en les primeres valoracions és la dels majors de 65 anys, suposant un 83% del total. D aquests, el col·lectiu que va en augment és el de les persones amb deteriorament cognitiu.
5 10 328
49
265
184
0
50
100
150
200
250
300
0a-3
a
3a-1
4a
14a-
65a
dism
inuït
14a-
65a
depen
ent
14a-
65a
salu
t men
tal
>65a
det.
cog
nitiu
>65a
VALORACIONS SEGONS FRANJA D'EDAT (LA SELVA 2014)
53
102
50
79
33
42
26
0 20 40 60 80 100 120
No depenent
Grau I Nivell 1
Grau I Nivell 2
Grau II Nivell 1
Grau II Nivell 2
Grau III Nivell 1
Grau III Nivell 2
VALORACIONS I REVISIONS BLANES 2014
ACCIÓ SOCIAL
32
La tendència predominant de persones depenents amb graus I i II valorats a la comarca de La Selva, es reprodueix a Blanes.
Tal i com es pot apreciar al gràfic, a l any 2014 no hi ha una diferència gaire significativa en quant a les valoracions i les revisions realitzades segons el sexe.
Les dades reflecteixen que les persones valorades s ubiquen majoritàriament al domicili.
93
118
0
20
40
60
80
100
120
Homes Dones
VALORACIONS I REVISIONS SEGONS SEXE BLANES 2014
174
37
0
50
100
150
200
Domicili Residència
PROMIG DE VALORACIONS I REVISIONS SEGONS UBICACIÓ BLANES 2014
ACCIÓ SOCIAL
33
Un cop realitzada la valoració i adjudicat el grau, per poder accedir a les prestacions i serveis que ofereix la Llei de la Dependència, és necessari tramitar un Pla Individual d Atenció (PIA) al servei de referència.
El Pla Individual d Atenció és el document d acord entre el professional i l usuari sobre el tipus de prestació i/o servei que es prescriu en l àmbit d atenció a la dependència. En l elaboració d aquest document es tenen en compte també els criteris econòmics.
La major part dels PIA es tramiten des dels Serveis Bàsics d Atenció Social (SBAS).
A continuació detallem les dades més rellevants de l aplicació de la Llei de la Dependència per part del SBAS de Blanes.
Tal i com es pot observar el nombre de PIA actius segueix augmentant gradualment i, per tant, el seguiment de les persones acollides a la dependència segueix suposant una gran inversió de temps de les treballadores socials de referència. Aquest seguiment és necessari per tal de garantir que els serveis o prestacions responen a les necessitats que la persona amb dependència presenta segons les circumstàncies personals.
Si s escau, s elaborarà una modificació del Pla Individual d Atenció.
HISTÒRIC DE PIA A BLANES
1
9 8 12 6 13 2
56 7
0
10 6 6 8 51 6 4 6 418
4 52
1
11918 2
10 016 2 19 0 150
10 19
3 876 4 7 4 9
8 1115
0
200
400
600
800
1000
1200
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 TOTAL
Pia actiu Pia inactiu Total Pia elaborats
ACCIÓ SOCIAL
34
A continuació exposarem les dades que defineixen el perfil de les persones amb un PIA tramitat a Blanes, segons l edat, el sexe i el grau de dependència.
Al 2014, s han comptabilitzat 382 dones amb PIA tramitats front als 185 home, per tant es pot concloure que segueix sent el de les dones els col·lectiu més nombrós.
També cal senyalar que en funció de l edat s aprecien variacions: el nombre d homes joves de 0 a 35 anys és lleugerament més elevat que el de les dones. Pel que fa a la franja d edat de 66 a 80 anys les dones dupliquen als homes, i en el col·lectiu de persones de més de 80 anys les dones quadrupliquen el número d homes.
DONES DEPENENTS A BLANES AMB PRESTACIÓ
31 2
0
5
10 0 0 0 1 00 1 2 1
7
12
3 24 4
17
35
2 2
16
2
17
49
2 2
9
2
10
22
2 2 20
10
20
5 57
0
10
42
1 1
5
14
29
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
0-18 anys 19-35 anys 36-60 anys 61-65 anys 66-80 anys >80 anys
I I,1 I,2 II II,1 II,2 III III,1 III,2
HOMES DEPENENTS A BLANES AMB PRESTACIÓ
3 1 0 1 1 10 0 0 0 0 11 14 3
06
10
1 1 0
7 8
17
13
38
11
0 17
28 7
2 1 1 04
14
3 5 60
4 6
20 21
36
10
39
59
0
10
20
30
40
50
60
70
0-18 anys 19-35 anys 36-60anys 61-65 anys 66-80 anys >80 anys
I I,1 I,2 II II,1 II,2 III III,1 III,2
ACCIÓ SOCIAL
35
A continuació definirem les prestacions i serveis a les quals es pot accedir, en funció del grau de dependència i de la situació econòmica, tenint en compte les definicions del diccionari de Serveis Socials publicat l any 2010.
1. Centre de dia per a disminuïts: centre de dia que presta un servei de rehabilitació a persones amb discapacitat perquè puguin assolir, dins les possibilitats de cadascú, la màxima integració social i laboral.
2. Centre de dia per a gent gran: centre de dia especialitzat per a gent gran en situació de dependència que completa l atenció pròpia de l entorn familiar, amb la finalitat de promoure la recuperació o el manteniment de l autonomia personal perquè puguin romandre tant com sigui possible dins el seu entorn personal i social.
3. Cuidador/a no professional (CNP): persona de l entorn familiar, veïnal o d amistat que té cura de manera continuada d una persona en situació de dependència que viu en el domicili particular.
4. Desistiment: el titular de l expedient comunica la voluntat de desistir de la seva sol·licitud, renunciant a continuar amb la tramitació del procediment.
5. Residència (RESI): centre que ofereix amb una perspectiva biopsicosocial un servei substitutori de la llar a persones amb un cert grau de dependència durant un període limitat o de manera permanent.
6. Servei d ajuda a domicili (SAD): conjunt organitzat i coordinat de prestacions portades a terme al domicili d una persona que ofereix una atenció integral a aquesta persona i a la seva unitat de convivència per a facilitar que pugui romandre al seu entorn social i afectiu habitual.
Nota: l atenció domiciliaria comprèn l ajuda a domicili i les tecnologies de suport i cura.
7. Sociosanitari (SOCIO): centre residencial que ofereix atenció integral a persones amb dependència, donant suport a les activitats de la vida diària, promovent i rehabilitant l autonomia personal i millorant els problemes de salut o, en els casos en què l objectiu terapèutic esta esgotat assegurar el màxim benestar de la persona.
8. Teleassistència (TELE): servei d atenció domiciliària que presta un equip mòbil amb coneixements bàsics de serveis socials, primers auxilis i petits arranjaments domèstics que es desplaça al domicili de l usuari d una telealarma per donar resposta en cas de necessitat.
ACCIÓ SOCIAL
36
El gràfic següent mostra les prestacions i els serveis acordats en els PIA realitzats fins el desembre del 2014 a Blanes.
La prestació de cuidador no professional segueix sent la més acordada als PIA amb un total de 305 persones.
Del total de PIA tramitats 148 han acordat fer ús d una residència.
PRESTACIONS I SERVEIS ACORDATS EN ELS PIA
2 17 9 5 21
3057
2
123
12 15 2 23
685
41
C dia discapacitats C dia disc+CNP C dia disc+llar residC dia disc+resi disc C dia disc+SAD C dia gent granC dia gent gran+CNP C dia gent gran+SAD CNPCNP+TELE Resi discapacitats Resi gent granSAD SAD+CNP SAD+CNP+TELESocionasitari Vinculat a residència Vinculat a SAD
ACCIÓ SOCIAL
37
DADES MÉS RELLEVANTS DE LA DEPENDÈNCIA 2014
Des del SBAS de Blanes s han realitzat 55 PIA nous i 54 modificacions de PIA d altres anys.
En el gràfic referim els PIA realitzats l any 2014 segons el grau de dependència.
El gràfic mostra que al igual que al 2013, al llarg del 2014 s han realitzat un nombre més elevat de PIA de grau 2 respecte a la globalitat.
168
151 157
49 55
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
2010 2011 2012 2013 2014
PIAS REALITZATS PER ANY
1
28
18
0 5 10 15 20 25 30
Núm. de PIA
I
I,2
II
II,1
II,2
III
III,1
gra
u i
niv
ell
PIAS REALITZATS PER GRAU (2014)
ACCIÓ SOCIAL
38
En el següent gràfic es reflecteixen les modificacions PIA realitzades al llarg de l any 2014.
Econòmicament els PIA i les modificacions realitzades durant l any 2014 han suposat uns ingressos per a les persones dependents de Blanes d aproximadament 285.370,68 .
L acord majoritari al que s ha arribat al tramitar el PIA segueix sent el de cuidador no professional.
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
nº de modificacions
II,2
IIII,1II,2
IIIIII,1III,2
gra
u i
niv
ell
MODIFICACIONS DE PIA REALITZADES AL 2014
PRESTACIONS I SERVEIS ACORDATS EN EL PIA (2014)
32
8
1
4
1
44
1
CNP
CNP+Centre dia
Centre dia disc
Centre dia disc+CNP
CNP+SAD
Centre de dia gentgranSAD
Vin SAD
ACCIÓ SOCIAL
39
SERVEIS D ATENCIÓ DOMICILIÀRIA
Els Serveis d Atenció Domiciliària són un conjunt de recursos i accions adreçades a les persones, que per raó d edat, dependència o discapacitat tenen limitada l autonomia per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància.
Són gestionats des dels Serveis Socials Bàsics i s ofereixen des de l Administració Local o des del Consell Comarcal.
Està constituït per diversos serveis:
- Servei d Ajuda a Domicili (SAD): és una prestació entesa com un conjunt organitzat i coordinat d accions que es realitzen bàsicament a la llar de la persona i/o família dirigit a proporcionar atencions personals, atencions de caràcter urgent, ajuda a la llar i suport social, a aquelles persones i/o famílies amb dificultats de desenvolupament o d integració social, manca d autonomia personal o amb problemàtiques familiars especials.
Inclou diferents tipus d ajudes:
1.- Atenció a la cura personal (higiene diària, control de l alimentació, control de la medicació simple, mobilitzacions de la persona, etc).
2.- Atenció a la llar (neteja de xoc, neteja rutinària del domicili, preparació d àpats, acompanyaments, etc).
3.- Atenció socioeducativa.
La treballadora familiar i/o l auxiliar d ajuda a domicili actua com a professional de la xarxa de l SBAS, tant si depèn directament de l Administració com si el servei està externalitzat.
- Servei de les Tecnologies de Suport i Cura:
Servei de telealarma i teleassistència: Servei que permet, només polsant un botó, que les persones puguin tenir contacte verbal i ser ateses per personal qualificat, mitjançant la línia telefònica i amb un equipament informàtic específic, ubicat per una part, al centre d atenció i, d altre, al domicili de l usuari. Es presta durant les 24 hores del dia i també assistència ràpida en cas d emergència.
L objectiu principal del Servei d Atenció Domiciliària és millorar la qualitat de vida de les persones des de tres vessants diferents:
1. Funció preventiva: amb la finalitat de detectar, evitar conflictes o endarrerir processos de deteriorament. La idea és actuar abans que aparegui o s agreugi la problemàtica que s ha identificat com a principal.
2. Funció assistencial: donar suport a les situacions de necessitat ja aparegudes.
3. Funció socioeducativa: treballar per a l adquisició o millora d hàbits de conducta, de capacitats o habilitats bàsiques, o de canvis d actituds, que millorin les relacions en el nucli de convivència amb l objectiu de potenciar el desenvolupament personal. En casos de la gent gran seria més adient parlar d una funció estimuladora o rehabilitadora.
ACCIÓ SOCIAL
40
S ha de tenir en compte que l atenció és global i que les funcions s interrelacionen entre sí.
HORES ANUALS DE SAD
Al llarg de l any 2014 s han efectuat un total de 17.854,45 hores de Servei d Atenció domiciliària. D aquestes, 6.302,50 hores s han destinat al SAD Social i 11.5551,95 hores i mitja al SAD de la Dependència.
Les dades mostren un increment del 9,3% de les hores de SAD Dependència 2014 respecte a l any anterior 2013, és a dir 722,45 hores anuals més efectuades. En el cas de les hores de SAD Social, l any passat es va produir una disminució de les hores efectuades respecte a l exercici 2012, que va ser d un 8,75% menys. Aquest 2014 ha hagut un augment del SAD Social, concretament un 9,4%%. L increment és degut a la demanda i necessitat que tenen les persones amb una certa pèrdua d autonomia i que tenen dificultat per l accés o reconeixement d un grau II o III de dependència, també han hagut casos socials que han tingut ampliació d hores mensuals.
Per altre banda, una part de l increment de hores de SAD Dependència ha estat fruit de les revisions de dependència demanada pels usuaris i pel canvi de la prestació econòmica de CNP per l opció del servei SAD que donà com opció la calculadora PIA.
També s ha de dir que a partir del segon semestre de l any 2014, al igual que al 2013, s han produït més defuncions i baixes per ingressos residencials i/o sòcio-sanitàries però al mateix temps s han donat d alta més casos de SAD.
Taula 10. Hores anuals de SAD
2010
SAD Social
6.135
SAD
Dependència
9.592,30
2011
2012
2013
6.484,30
6.458
5938,25
9.609,30
9.596,30
10829,50
2014
6.302,50
11.551,95
6135
9592,5
6484,5
9608,5
6458
9596,5
5938,25
10829,5
6302,5
11551,95
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
ANY 2010 ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014
TOTAL HORES ANUALS SAD
SAD SOCIAL SAD DEPENDÈNCIA
ACCIÓ SOCIAL
41
PERSONES ATESES AL SAD
Taula 11. Persones ateses al SAD
2010
SAD Social
41
SAD
Dependència
42
2011
2012
2013
38
35
37
57
41
49
2014 42 56
Les persones ateses al SAD al llarg de l any 2014 han estat 98, 42 de SAD Social i 56 de SAD Dependència.
S observa que de l any 2013 a l any 2014, el nombre de persones ateses al SAD de la Dependència ha augmentat en 7 persones, el que representa un increment del 12,5%.
Taula 12. Distribució per gènere de les persones ateses al SAD
SAD Social Homes Dones
SAD Dependència Homes Dones
2010
2011
2012
2013
11 30
12 36
8 27
8 29
13 29
14 42
11 30
11 38
2014
7 35 15 41
41 4238
57
3541 37
4942
56
0
10
20
30
40
50
60
ANY 2010 ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014
PERSONES ATESES AL SAD
SAD SOCIAL SAD DEPENDÈNCIA
ACCIÓ SOCIAL
42
Tal i com es pot veure en els gràfics anteriors el Servei d Atenció Domiciliària, tan social com de la dependència, atén majoritàriament a dones. De les 98 persones ateses l any 2014 un 77,55% han estat dones.
A més, es pot percebre que el resultat dels homes atesos pel SAD Social ha baixat i el de les dones s ha incrementat, mentre que en el SAD de la Dependència s ha augmentat tant en el cas dels homes com en el de les dones.
Com es pot veure en el gràfic, contínua sent la família unipersonal formada per la dona, la més destacada respecte als altres tipus de família i també sent des de l any 2010 la que més predomina degut a l envelliment de la població femenina i esperança de vida.
Respecte a la família nuclear és superior la formada per dones i la dels homes ha disminuït lleument.
13
2 9
15
4 2
11
3 0
11
3 8
15
4 1
0
20
40
60
A N Y2 0 10
A N Y2 0 11
A N Y2 0 12
A N Y2 0 13
A N Y2 0 14
PERSONES ATESES AL SAD DEPENDÈNCIA PER GÈNERE
HOMES DONES
11
3 0
12
3 6
8
2 7
8
2 9
7
3 5
0
10
20
30
40
ANY 2 0 10 ANY 2 0 11 ANY 2 0 12 ANY 2 0 13 ANY 2 0 14
PERSONES ATESES AL SAD SOCIAL PER GÈNERE
HOMES DONES
7
35
928
49 1
50
10
20
30
40
Unipersonal
Nuclear
Extensa
Monoparental
PERSONES ATESES AL 2014 SEGONS LA TIPOLOGIA DE LA LLAR
Homes Dones
ACCIÓ SOCIAL
43
A l any 2014 s ha incrementat l atenció al SAD de persones que conviuen en família extensa.
Respecte a la família monoparental, la formada per l home s ha mantingut igual respecte a l any anterior mentre que de la dona ha crescut.
El gràfic anterior mostra que un 78,6% dels usuaris del SAD superen els 65 anys, essent la majoria d aquestes dones.
Així, doncs, de les 77 persones majors de 65 anys, un 84,4% són dones.
20
712
7
39
6
25
0
5
10
15
20
25
30
35
40
< de 17 anys de 18 a 64 anys de 65 a 85 anys > de 85 anys
PERSONES ATESES AL 2014 PER TRAM D'EDAT
Homes Dones
ACCIÓ SOCIAL
44
S observa que hi ha un lleu increment de persones amb diversitat funcional reconeguda respecte a l any 2013. S ha igualat el número d homes i de dones que tenen una discapacitat reconeguda igual o superior al 75%.
0 0 1 02
126
6
02468
1012
Men
ys d
el...
Del 3
3% a
l 64%
del 6
5% a
l 74%
igua
l o >
d..
PERSONES ATESES AL SAD AL 2014 SEGONS LA DISCAPACITAT
Homes Dones
ACCIÓ SOCIAL
45
SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA
Servei de tecnologies de suport i cura
Més conegut com a servei de telealarma i teleassistència, es presta durant les vint-i-quatre hores del dia al domicili de les persones beneficiàries que no reben serveis d'atenció residencial.
Consisteix en la instal·lació d'un aparell molt senzill a l'habitatge de la persona usuària, i un braçalet o penjoll que pot portar posat, connectats mitjançant la línia telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas d'urgència simplement prement un botó. Com que és un sistema de mans lliures, es pot establir contacte verbal sense necessitat de despenjar cap telèfon.
Des de la central receptora, uns/es professionals atenen la consulta i activen, si cal, el recurs més adient a la situació: localitzar els familiars o persones de contacte, desplaçar al domicili de la persona usuària una unitat mòbil, activar altres serveis d'urgència (061, Bombers, Guàrdia Urbana...)
Servei de telealarma
És una central domèstica d'alarmes connectada telefònicament amb un centre de control, on treballa personal que disposa de recursos humans i tècnics, que té la capacitat necessària per donar resposta ràpida a les diferents incidències i situacions d'emergència que es puguin presentar, i que gestiona immediatament l'atenció a la persona usuària.
Servei de teleassistència
Consta d'un equip mòbil d'assistència amb coneixements bàsics dels serveis socials i sanitaris, primers auxilis i petits arranjaments domèstics, que es desplaça al domicili de la persona usuària per donar resposta en cas de necessitat.
El servei de les tecnologies de suport i cura forma part d'una línia d'innovació internacional molt més àmplia, anomenada telemedicina. Es tracta d'un sistema per millorar i mantenir la salut que permet fer exploracions mèdiques a distància, a través de l'ús de les telecomunicacions.
Els beneficiaris del servei són persones que es troben en risc social per qüestions d edat, salut i/o dependència, sobretot aquelles que viuen soles permanentment o durant gran part del dia.
L Ajuntament de Blanes disposa d un conveni de col·laboració amb la Diputació de Girona mitjançant el qual es finança la prestació del servei de teleassistència.
ACCIÓ SOCIAL
46
Taula 13. Aportacions de les entitats al cost mensual del servei de teleassistència i cost mensual per
a l usuari
COST TOTAL Diputació de Girona Ajuntament de Blanes Usuari
16,35
6,74
5,04
4,57
El servei de teleassistència està gestionat per l empresa Televida Servicios Sanitarios .
L any 2014 finalitza amb 416 persones donades d alta al servei local de teleassistència la qual cosa significa que es finalitza l any amb un 6,38% de cobertura del servei a les persones majors de 65 anys.
Des de la posada en funcionament del servei, a l abril del 2008, han estat ateses 612 persones que han pogut envellir a casa seva amb més seguretat, companyia i qualitat de vida.
Les dades dels gràfics han estat extretes de l informe de gestió del servei local de teleassistència. Diputació de Girona.
ANY Núm. d aparells
2010 131
2011 232
2012
2013
325
355
2014 416
EVOLUCIÓ PERSONES USUÀRIES
131
232
325355
0
100
200
300
400
2010 2011 2012 2013 2014
ACCIÓ SOCIAL
47
Durant l any 2014, a Blanes s han rebut 61 noves sol·licituds que representen el 3,5% de les 1.753 noves sol·licituds rebudes a les comarques gironines.
RESUM DEL PERFIL DE LES PERSONES USUÀRIES DEL SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA*
Podríem dir que el perfil tipus de la persona usuària del servei de teleassistència és dona, major de 80anys amb una autonomia total i que viu sola.
El Centre d Atenció del Servei Local de Teleassistència ha gestionat durant l any 2014 un total de 25.459 trucades als usuaris de Blanes.
D aquestes, 10.725 han estat trucades fetes des del Centre d Atenció per a tenir un contacte amb la persona usuària del servei.
DISTRIBUCIÓ PER GÈNERE
18%
82%
Homes Dones
DISTRIBUCIÓ PER EDAT
41%
58%
1%
> 85 anys 65-84 anys 18-64 anys
DISTRIBUCIÓ PER UNITAT DE CONVIVÈNCIA
67%
26%7%
Viu sol/a Viu amb 1 per Viu amb 2 o més per
ACCIÓ SOCIAL
48
De les 4.776 trucades realitzades per les persones usuàries, destaquen especialment aquelles fetes per mantenir una conversa amb persones que es troben soles, per demanar informació i assessorament sobre els recursos de la gent gran i per atendre una necessitat o emergència social i/o sanitària.
I, finalment, s han emès 64 trucades dels dispositius i 9.894 trucades tècniques automàtiques per garantir el bon funcionament del terminal
El Centre d Atenció del Servei Local de Teleassitència ha gestionat durant l any 2014 un total de 569 emergències davant de les 380 gestionades al 2013.
El municipi de Blanes finalitza el 2014 amb 54 claus custodiades.
Recurs mobilitzat Nombre de mobilitzacions
Familiars 92
Veïns/Amics 21
SEM-061 333
CAP 87
Bombers 2
Mossos d Esquadra
1
Policia Local 8
Mobilització claus 3
Unitat Mòbil 154
SAP/SAD 10
112 4
Altres 11
ACCIÓ SOCIAL
49
L any 2014, el Servei Local de Teleassistència ha realitzat 700 visites a domicili.
TIPOLOGIA D'INTERVENCIÓ DOMICILIÀRIA
31%
19%
50%
Departament de Coordinació en Zona
Departament Tècnic
Departament Unitat Mòbil
ACCIÓ SOCIAL
50
4 ATENCIÓ A INFANTS, JOVES I FAMÍLIES
1) PROGRAMES
CENTRE OBERT
Definició
Servei diürn preventiu, fora de l'horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat.
El servei de centre obert s emmarca dins de la llei 12/2007, d 11 d octubre, de serveis socials de Catalunya, i es defineix a la cartera de serveis socials 2010-2011, així com, tindrà com a marc de referència la llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l adolescència.
Els centres oberts existeixen i treballen des de fa molts anys per l atenció als infants del seu municipi. La proximitat de les entitats locals a la vida quotidiana fa que la qualitat de vida i el benestar dels infants sigui un dels seus objectius principals en la mesura que responen a les necessitats socioeducatives que els infants de la població requereixen.
Els professionals dels centres oberts potencien els recursos familiars (prendre consciència del seu paper educatiu dins l àmbit familiar) i la xarxa socioeducativa, i dinamitzen les relacions entre els membres de la família i de la pròpia comunitat, de manera que aquestes siguin més funcionals i permetin el desenvolupament adequat i equilibrat de cadascun dels membres. Es vol contribuir a la socialització dels seus participants, tenint en compte la realitat territorial i social del municipi per tal d adequar el recurs a les demandes socials i a la divisió territorial i així adaptar l estructura de funcionament del Centre Obert a les necessitats dels infants que en faran ús.
Destinataris
Menors de 6 a 16 anys amb problemes sòciofamiliars que afecten al seu desenvolupament psíquic, afectiu, de relació social i escolar que estan en seguiment per part dels Serveis Socials Bàsics.
Nombre de participants
Els menors atesos són 40 ( 20 participants de 6-11anys i 20 participants de 12-16 anys).
Temporalitat
Anual amb un mes de vacances.
Espai físic
Infraestructures existents dependents de l'Ajuntament. Actualment està ubicat a l Avinguda Extremadura, 17 bxs (La Plantera) i consta de dos locals, un per al Centre Obert de Primària (6-11 anys) i un altre per al grup de Secundària (12-16 anys). Possibilitat d utilitzar altres dependències per tal de poder dur a terme la programació.
ACCIÓ SOCIAL
51
Objectius Generals:
- Donar suport als professionals dels Serveis Socials a nivell de detecció de possibles problemàtiques i necessitats que presenten els menors atesos al recurs. Proposta de possibles derivacions a altres recursos, ja siguin específics o de la xarxa normalitzada.
- Dissenyar programes d actuació per abordar necessitats concretes que es detectin des dels Serveis Socials Bàsics o des del Servei.
- Portar a terme una tasca preventiva i/o reconduir les situacions de risc que viu el menor.
- Desenvolupar les capacitats personals i socioeducatives dels menors que l entorn familiar i social no potencien.
- Millorar el nivell de relació entre els menors i les seves famílies. - Potenciar la xarxa comunitària com a element normalitzador. - Realitzar un treball interdisciplinar de manera coordinada.
Menors atesos entre 2010 i 2014
Taula 14. Menors atesos al Centre Obert
Centre Obert de Primària
Centre Obert de Secundària
TOTALS
2010
22
25
47
2011
23
33
56
2012
23
25
48
2013
25
21
46
2014
43
36
79
2225
23
33
2325 25 21
4336
0
10
20
30
40
50
2010 2011 2012 2013 2014
MENORS ATESOS AL CENTRE OBERT MUNICIPAL
Primària Secundària
ACCIÓ SOCIAL
52
L any 2014 al Centre Obert es van atendre 79 menors; 43 a primària i 36 a secundària.
Aquest any s ha incrementat notablement el nombre de menors atesos al Centre Obert donat que durant els mesos d estiu s ha realitzat una activitat en col·laboració amb la DGAIA (Direcció General d Atenció a la Infància). Aquesta activitat ha permès mantenir obert el servei els dos mesos d estiu amb l objectiu de promoure actuacions que garanteixin la cobertura de necessitats socioeducatives i alimentàries dels infants i adolescents atesos.
CENTRE ESCOLAR DE REFERÈNCIA DELS MENORS ATESOS AL CENTRE OBERT DE PRIMÀRIA EL 2014
Com es pot observar al Centre Obert assisteixen menors de totes les escoles públiques de Blanes, tot i que són majoritàriament alumnes de l escola Napoleó Soliva. Aquest fet atén a la ubicació del Centre Obert, doncs aquest es situa al barri de la Plantera igual que l escola. Cal destacar que les escoles Quatre Vents i Joaquim Ruyra que no tenien cap menor participant al Centre Obert, aquest darrer any han tingut 6 i 2 respectivament.
ESCOLA DE REFERÈNCIA
18
7
2
2
5
6
3
0 5 10 15 20
Napoleó Soliva
Sa Forcanera
Joaquim Ruyra
Mossén Joan Batlle
Carles Faust
Quatre Vents
Pinya de Rosa
ACCIÓ SOCIAL
53
INSTITUT DE REFERÈNCIA DELS MENORS ATESOS AL CENTRE OBERT DE SECUNDÀRIA EL 2014
Els menors de secundària que assisteixen al Centre Obert procedeixen de tots els instituts de Blanes amb predomini, però, dels tres instituts de caire públic.
Problemàtiques més significatives detectades en els menors
Taula 15. Problemàtiques més significatives detectades en els menors de Centre Obert de Primària (2014) Manca de límits i pautes familiars 88% Derivació al CSMIJ o pendents de derivació 53% Dificultat en l establiment de relacions positives amb els iguals 47% Manca d habilitats socials 29%
INSTITUT DE REFERÈNCIA
15
7
11
0
3
0 2 4 6 8 10 12 14 16
Serrallarga
S'Agulla
Sa Palomera
Cor de Maria
Santa Maria
Serrallarga S'Agulla Sa Palomera Cor de Maria Santa Maria
ACCIÓ SOCIAL
54
Les dades recollides en el gràfic anterior mostren que la problemàtica més significativa detectada en els menors atesos al Centre Obert de primària segueix sent la manca de límits i pautes familiars, ja que és compartida per la majoria dels assistents.
Aquesta problemàtica està directament relacionada amb les capacitats parentals que presenten les famílies dels menors atesos. Per aquesta raó el treball es dirigeix no només a l infant sinó també a la família, per tal de millorar aquestes capacitats.
Aquesta manca de límits i pautes familiars afavoreix l aparició d altes problemàtiques socials com poden ser la manca d habilitats socials i la dificultat d establiments de relacions positives que requereixen suport psicològic i un treball més específic i individualitzat. De fet, un 53% dels menors participants han estat derivats al CSMIJ.
Taula 16. Problemàtiques més significatives detectades en els menors atesos al Centre Obert de Secundària (2014)
Manca de límits i pautes familiars 100%
Dificultats per expressar emocions i sentiments Baixa autoestima
100%
75% Manca d habilitats socials 69% Dificultats per a fer demandes de forma correcta 63%
PROBLEMÀTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES DETECTADES ENE LS MENORS
ATESOS AL CO PRIMÀRIA (2014)
88%
53%47%
29%
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Manca de límits ipautes familiars
Derivació opendents de
derivació CSMIJ
Dificultats enl'establiment de
relcions positivesamb els iguals
Manca d'habilitatssocials
ACCIÓ SOCIAL
55
Les problemàtiques més significatives que presenten els joves atesos al Centre Obert de secundària estan relacionades amb el moment evolutiu en el que es troben: l adolescència. Aquestes, però, s agreugen per la manca d acompanyament familiar.
Les famílies manifesten incapacitats per poder donar respostes a les dificultats i a les necessitats que presenten en aquests moments es seus fills.
Aquestes incapacitats que presenten les famílies estan relacionades amb els models educatius familiars que van rebre.
PROBLEMÀTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES DETECTADES EN ELS MENORS ATESOS AL CO DE SECUNDÀRIA (2014)
100% 100%
75% 69% 63%
0%20%40%60%80%
100%120%
Manca
de l
imits
i...
Dificu
ltats
per e
...
Baixa a
utoes
tima
Manca
d'h
abili
tat...
Dificu
ltats
per a
...
ACCIÓ SOCIAL
56
PROGRAMA D INTERVENCIÓ A LES ESCOLES (PIE)
Projecte de detecció i prevenció de les possibles situacions de risc social dels menors en edat escolar.
Objectiu general
L objectiu general és el d establir un protocol de coordinació entre els Serveis Socials de Blanes i les escoles i instituts de la població, per tal d afavorir els canals de comunicació i, amb ells, la detecció de problemàtiques socials dins de l àmbit escolar.
Metodologia
Es tindrà en compte:
a. el sistema o mètode en què es basarà el treball en equip b. el tractament de les diferents problemàtiques, derivació de casos i observacions.
1. Treball en equip
Metodologia basada en el treball interdisciplinar.
Per facilitar els canals de comunicació s estableixen referents de cada servei i institució de manera clara a l inici de cada curs escolar.
Situació actual
A l inici de cada curs, cada centre educatiu decideix el referent que farà de portaveu envers els Serveis Socials Bàsics i els diferents professionals que participaran en les coordinacions (generalment, psicopedagog-a del centre, cap d estudis i referent de l EAP).
Pel que fa als Serveis Socials, dins de l equip d educadors cadascú és referent dels centres educatius que es troben dins del sector que té assignat.
En la primera coordinació s estableix la temporalització (mensual, com a mínim), es repassa el funcionament del programa i els ítems de derivació dels casos.
2. Eixos per a l actuació
Es defineixen fonamentalment en el cas de dues problemàtiques que poden representar un risc social més elevat per als menors i que, alhora, són les que recapten més preocupació i més debat entre els professionals.
ACCIÓ SOCIAL
57
a. Sospita de maltractaments. Docents aporten indicadors, SBAS fa valoració i
seguiment del cas i, si s escau, derivació a l EAIA.
En cas de lesions físiques visibles el centre escolar demanarà valoració mèdica i si cal s activarà el protocol establert.
L SBAS hauria de rebre comunicació en tots els casos.
Absentisme. A l octubre de 2013 es reactiva el pla local per a la prevenció de l absentisme escolar a la vila de Blanes, depenent directament del departament d Educació de l Ajuntament. Des d aquesta data, intervé la tècnica d absentisme, seguint el protocol establert al programa municipal.
El pla local d absentisme té com a objectiu general garantir a tots els infants i joves en edat d escolarització obligatòria el dret a l educació, posant a l abast les estratègies i els recursos necessaris per prevenir i reduir les situacions d absentisme escolar.
Canals de comunicació
a) Reunions de comunicació i coordinacions
a. Reunions d inici i finalització de curs
b. Reunions de seguiment
c. Reunions extraordinàries. A demanda dels diferents professionals, en casos excepcionals (aprofundir casos fent tractament individualitzat, problemàtiques concretes,...)
d. Reunions amb l EAP. Sovint l EAP ja participa de les reunions de seguiment, però en cas de no ser així o haver de tractar algun cas de manera excepcional es realitzarien les reunions pertinents consensuades amb l educador de l SBASP i el referent de l EAP.
ACCIÓ SOCIAL
58
Problemàtiques susceptibles de ser coordinades pels dos serveis
- Maltractaments
- Absentisme
- Problemàtiques econòmiques
- D altres a considerar: violència implícita o explícita, diversitat cultural, problemàtiques psicopedagògiques i coordinacions amb d altres serveis CO, CSMIJ, UEC.
Taula 17. Menors en seguiment al PIE i menors en seguiment amb Pla de Treball
2010-2011
2011-2012
2012-2013
Menors en seguiment al PIE
337
369
429
Menors en seguiment amb Pla de Treball
260
336
288
2013-2014 397
312
ACCIÓ SOCIAL
59
ESPAI OBERT PEDRERA VIVA
Al mes de setembre de 2014 l entitat Centre Cristià Evangèlic va iniciar un projecte d Espai Obert en col·laboració amb l Ajuntament de Blanes, ubicat al Sector III.
L Espai Obert Pedrera Viva ofereix un espai socioeducatiu per a nens/es i adolescents de 6 a 16 anys del seu voltant geogràfic.
Aquest espai pretén ser un lloc on trobar recolzament per les tasques escolars donant suport a les seves necessitats, i també un lloc amb una oferta lúdica alternativa al carrer oferint un servei preventiu amb activitats adequades a la seva edat.
Els objectius generals del projecte són:
Acollir i atendre a nens i adolescents del barri amb o sense risc d exclusió social i contribuir a una convivència multicultural.
Oferir l espai per dur a terme activitats de reforç escolar i lúdiques que aportin un desenvolupament i creixement positiu per tots els participants.
El servei està organitzat per un grup de primària (6-11 anys) de 12 participants i un grup de secundària (12 a 16 anys) amb 8 participants.
La temporalitat és de setembre a juny. Durant tres dies a la setmana: dilluns, dimecres i divendres de 17.30h 19.30h.
Els nens i adolescents són derivats pels serveis socials municipals, i es realitzen coordinacions mensuals amb els professionals de serveis socials de referència per a un millor seguiment individual.
La metodologia que s ha utilitzat és :
- Contracte pedagògic entre nens, pares i educador.
- Reforç escolar: espai de deures.
- Activitats planificades: tallers de creativitat, música (amb possibilitat de formació d un grup musical infantil per fer sortides) , cinema, teatre, cuina i jocs.
Els recursos en que compte l entitat són:
- Infraestructura: local social de l entitat.
- Personal : 3 voluntaris fixes i altres voluntaris per algunes activitats esporàdiques.
- Recursos materials: mobiliari, taula de ping-pong, taula de billar, televisió, projector, cuina, instruments de música, fotocopiadora.
Durant el trimestre de setembre a desembre van participar 12 nens/es i 8 adolescents.
ACCIÓ SOCIAL
60
CLUB FUTBOL SALA BLANESPORT 83
El Club Futbol Sala Blanesport 83, en col.laboració amb l Ajuntament de Blanes, inicia al setembre de 2014 un projecte destinat a infants, adolescents i joves de 4 a 18 anys que es troben en situació d especial vulnerabilitat, amb dificultats econòmiques per accedir a activitats esportives i lúdiques de la xarxa normalitzada.
Els nens, adolescents i joves són derivats pels serveis socials municipals.
La seva participació contribueix i fomenta el benestar i la prevenció tant en temes relacionats amb la salut com en temes educatius treballant aspectes de normativa (puntualitat, assistència, respecte, etc.), de treball en equip i fomenta valors de solidaritat, esforç, responsabilitat i compromís.
Els objectius generals són:
Acollir i atendre a nens, adolescents i joves amb risc d exclusió social.
Facilitar uns hàbits saludables i esportius fent un treball preventiu.
Oferir l espai esportiu per activitats esportives i formatives.
L educador referent del cas deriva al menor al club prèvia entrevista familiar en la qual s omple la fitxa i es signa el compromís d assitència a l activitat.
Posteriorment, el responsable del club realitza una entrevista d acollida i familiaritzen al menor i a la famíli amb les instal.lacions i les normes de funcionament.
El responsable del projecte del Club es coordina amb el professional referent de serveis socials per afavorir el traspàs d informació i poder realitzar un adequat seguiment individual.
A més de le activiata pròpia del club de futbol, l entitat ofereix classes de ioga adreçades als pares i mares mentre els seus fills entrenen.
Entre el setembre i el desembre del 2014, els serveis socials han derivat un total de 5 menors.
ACCIÓ SOCIAL
61
CAMPUS SOCCER BLANES
A l estiu 2014, els responsables del campus es van posar en contacte amb els educadors dels serveis socials per tal de col·laborar amb el departament oferint places gratuïtes per a menors en seguiment pel servei.
Finalment, va participar un jove derivat des dels serveis socials.
ACCIÓ SOCIAL
62
PROGRAMA DE COORDINACIÓ EN L ÀMBIT SOCIOSANITARI DE MENORS
Objectiu general
L objectiu general és el d establir un protocol de coordinació entre els Serveis Socials de Blanes i els Serveis professionals i entitats de l´àmbit sociosanitari de la població infantil del municipi, per tal d afavorir els canals de comunicació i, amb ells, la detecció de problemàtiques socials relacionades amb la salut .
Metodologia
Per poder implementar el projecte de coordinació entre ambdós serveis s ha de tenir en compte el sistema i mètode en què es basarà: per una banda el treball en equip i per l altra el tractament de les diferents problemàtiques, derivació de casos i observacions.
Treball en equip
Metodologia basada en el treball interdisciplinar, el qual fa referència al treball realitzat per professionals de diferents disciplines i que formen un equip com una realitat dinàmica i cíclica que és necessària crear i recrear, per acomplir els criteris d eficàcia i eficiència i no es quedi només en una idea que pugui comportar limitacions.
Per facilitar els canals de comunicació s han establert uns referents de cada servei i institució de manera clara, així com les diferents vies de contacte davant de les possibles situacions de risc (telefònica , via e-mail...). Hem de comptar amb els referents dels diferents serveis.
S´ efectuen coordinacions periòdiques pactades entre els dos serveis amb una proposta prèvia de casos a treballar.
Serveis
1. CSMIJ
Centre de Salut Mental Infantil-Juvenil. Centre d Atenció Primària Infantil-Juvenil que forma part de la Xarxa de Salut Mental i que està gestionat per l IAS.
Les funcions bàsiques són la consulta, orientació, diagnòstic i tractament de transtorns psíquics. Atenen a la població entre els 5 i els 18 anys.
ACCIÓ SOCIAL
63
L equip de professionals està format per:
Psiquiatra
Psicòleg
Treballadora social
Administrativa
Coordinacions
El programa de coordinació s inicia l any 2008. A partir d aquest moment s estableix que l equip d educadors realitzarà coordinacions semestrals amb l equip del CSMIJ per tal de fer seguiment dels casos que es treballen des del SBAS de Blanes.
Així mateix, cada educador/a realitza les coordinacions pertinents per cada cas individualitzat. Cal dir que també es manté contacte de manera continuada a través del correu electrònic i de trucades telefòniques.
A les coordinacions generals assisteixen l equip d educadors del SBAS, els psicòlegs, la psiquiatra i la treballadora social del CMIJ.
A les coordinacions de casos individualitzats assisteixen els referents de cada cas d ambdós serveis.
Taula 18. Coordinacions i menors en seguiment CSMIJ/SBAS
2010
2011
2012
2013
2014
Núm. de coordinacions
3
2
2
2
2
Núm. de menors en seguiment
56
60
53
69
82
2. CDIAP
Centre de desenvolupament infantil i d atenció precoç.
Servei especialitzat en la consulta, el diagnòstic i el tractament de la població infantil des del naixement fins als 5 anys d edat, que presenti algun trastorn en el seu desenvolupament o risc de patir-ne per causa orgànica, psicològica i/o social.
ACCIÓ SOCIAL
64
Funcions:
1. Avaluació global de la problemàtica de l'infant i la seva família (diagnòstic). 2. Informació, orientació, suport i assessorament a la família. 3. Atenció terapèutica a l'infant de forma individualitzada. 4. Orientació i suport a les escoles d'educació infantil. 5. Seguiment de l'evolució de l'infant. 6. Col·laboració dels programes de prevenció i detecció. 7. Tasques de recerca, docència i formació.
Els professionals que formen part de l'equip interdisciplinari dels CDIAP són experts en desenvolupament infantil i en els diversos àmbits d'intervenció (infant, família i entorn). Hi ha especialistes en fisioteràpia, logopèdia, treball social, psicologia i neuropediatria, entre d'altres.
Aquesta diversitat permet atendre qualsevol tipus de trastorn i aconseguir una intervenció global en les necessitats de l'infant i la seva família.
Les coordinacions les gestiona l educador/a referent del servei. A les coordinacions assisteix la treballadora social del CDIAP i el referent de l SBAS.
Quan es tracta de casos individualitzats es coordinen els referents del cas d ambdós serveis.
Taula 19. Coordinacions i menors en seguiment CDIAP/SBAS
2010
2011
2012
2013
2014
Núm. de coordinacions
3
5
6
3
14
Núm. menors en seguiment
20
20
15
Al llarg de l any 2014, a través de les coordinacions, s ha realitzat seguiment d un total de 15 menors.
3. SERVEI DE PEDIATRIA DEL CAP DE BLANES
És la unitat orgànica que depèn del departament de Pediatria del CAP i s encarrega de tractar els problemes de salut que afecten al nen/a en les seves diferents especialitats. Els seus objectius funcionals són:
1. Avaluar i tractar els problemes de salut que afecten al nen/a. 2. Avaluar el desenvolupament dels menors de 30 dies fins als 14 anys.
ACCIÓ SOCIAL
65
3. Avaluar la seva alimentació i el seu sistema immunitari. 4. Executar els diversos programes de salut dels que disposi el Ministeri de Salut per la infància
(EDA, IRA, CRED, PAI, AIEPC).
Professionals del servei
- Pediatra
- Infermera pediàtrica
- Psicòloga infanto-juvenil
- Psicoterapeuta
Les coordinacions les realitza l equip d educadors semestralment amb tot l equip de pediatria (pediatres i infermeres).
A les coordinacions generals assisteixen l equip d educadors del SBAS i tot l equip de pediatria. A les coordinacions de casos individualitzats assisteixen els referents de cada cas d ambdós serveis. Tot i així, es manté un contacte continuat i directe a través de trucades telefòniques i correu electrònic.
Taula 20. Coordinacions i menors en seguiment Pediatria/SBAS
Núm. de coordinacions
Núm. de menors en seguiment
2010
2011
2012
2013
2014
3
2
2
2
4
63
63
76
Tot i així cal remarcar que la coordinació telefònica i via correu electrònic és contínua i molt fluïda entre els educadors del SBAS i l equip de pediatres.
Al llarg del 2014 s ha fet seguiment d un total de 76 casos.
ACCIÓ SOCIAL
66
PROGRAMA DE MESURES ALTERNATIVES EN SITUACIONS DE PRIMER CONSUM
Introducció
El procediment previst en aquest programa, que s emmarca en el Pla municipal de drogodependències, és d aplicació als menors d edat, majors de 14 anys i menors de 18 anys, empadronats a Blanes, que infringeixin la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre la protecció de la seguretat ciutadana, al terme municipal de Blanes, sempre i quan no siguin reincidents, per tal que puguin optar a realitzar una tasca reparadora.
El Pla Municipal de Drogodependències, dins del qual s inclou el Programa de Mesures Alternatives en situacions de primer consum, es gestiona des del Departament de Salut Pública de l Ajuntament.
Justificació
La finalitat del programa és que el menor assumeixi les seves accions, reconeixent els fets comesos i acceptant la realització d una tasca reparadora per a ell mateix.
El programa es basa en el principi de dur a terme sancions educatives tal i com exposa la llei 5/2000 de responsabilitat penal del menor en els seus principis generals: tots els procediments i les mesures aplicables als infractors menors d edat són de naturalesa formalment penal, però materialment sancionadora-educativa .
Procés
La patrulla de la Policia Local o dels Mossos d Esquadra identifica el menor que presumptament ha comès la infracció i ho comuniquen als respectius pares o tutors, als quals s informa de l eventual sanció econòmica pel fet comès i de la possibilitat de realitzar una acció reparadora. En el cas de que es realitzi aquesta acció i tingui un resultat satisfactori s evita el cost econòmic de la sanció.
Els cossos de seguretat informen al Departament de Salut del cas i en cas d acceptació de la mesura reparadora fan arribar el full de derivació al tècnic pertinent.
ACCIÓ SOCIAL
67
PROGRAMA CRÉIXER EN FAMÍLIA
Créixer en Família és un programa formatiu dirigit a orientar, reforçar i facilitar eines a les famílies per exercir el seu paper educatiu de forma positiva, amb l'objectiu de potenciar el reconeixement i la confiança en les pròpies capacitats dels progenitors.
Els objectius del programa són la millora de les competències parentals dels pares, el desenvolupament de factors de protecció, la millora de les capacitats per establir vincles i relacions positives entre els pares i fills, conscienciació de les dificultats personals i socials, millorar la comunicació familiar i augmentar el nivell de consciència respecte els seus fills.
Ofereix cicles de tallers, que pretenen ser espais d'intercanvi d'experiències entre pares i mares amb fills i filles d'edats similars, guiats per professionals experts en la formació de famílies en què les prioritats són reflexionar en relació amb per què educar, què fer i com fer-ho.
Aquest programa ofereix espais de suport, virtuals i presencials, als pares i mares interessats a conèixer aspectes que puguin influir de forma positiva en la cura, l'educació i el desenvolupament dels fills i filles, convidant-los a reflexionar i a compartir les seves experiències amb altres famílies.
El programa Créixer en Família és un programa que ofereix la Generalitat i a través de la Fundació Pere Tarrés ha estat gestionat al municipi de Blanes i ha aportat el professional que ha desenvolupat les sessions.
Al llarg de l any 2014 s han realitzat dos cicles del programa Créixer en Família destinats a famílies usuàries de serveis socials amb mancances parentals.
El cicle de 0 a 3 anys es va realitzar del 25 d abril al 30 de maig. La participació era de 24 persones. A més de la professional especialitzada, el cicle va comptar amb la presencia de voluntaris per atendre els fills dels participants.
El cicle de 12 a 16 anys es va realitzar del 26 de setembre al 31 d octubre. La participació va ser de 25 persones.
ACCIÓ SOCIAL
68
Els tallers han constat de 6 sessions de dues hores de durada al voltant de temàtiques i conceptes com ara: l afecte, l autonomia, l autoritat, les estratègies educatives, la resolució de conflictes, les responsabilitats en l'àmbit domèstic, el lleure i l'entorn, el paper educatiu de l'escola i la família extensa, etc
Núm. sessió
Tema de la sessió grup 0-3 anys Tema de la sessió grup 12-16 anys
1 Vinculació afectiva i necessitats bàsiques del menor
Emocions
2 Autonomia, autoritat i afecte Confiança,autonomia i autocontrol
3 Conductes regressives Resolució de conflictes
4 Hàbits Límits
5 El joc com a eina educativa Identitat
6 Sessió monogràfica i de tancament de cicle
Sessió monogràfica i de tancament de cicle
La metodologia es basa en la participació activa dels pares a través d espais de diàleg i de reflexió en sessions monogràfiques.
ACCIÓ SOCIAL
69
CASA D INFANTS
Definició
L objectiu específic d aquest projecte és posar en marxa un servei residencial temporal que treballi específicament, però de manera coordinada amb els Serveis Socials Bàsics i les SEAIA, la millora de les capacitats de l infant, de l adolescent i de la seva família per tal de possibilitar el retorn o l emancipació del menor.
Línies d intervenció
Treball familiar. Es planteja una intervenció global infant-família. La intervenció s orientarà en treballar tots els aspectes preservats, així com en l estimulació de les pròpies capacitats de les famílies.
Atenció residencial. És un equipament residencial amb capacitat com a màxim de 8 places residencials (8 places residencials, 2 places d estades intermitents i 2 seguiments d intervenció en suport ).
Atenció amb possibles estades intermitents en situacions de risc. Des de cadascuna de les Cases d Infants, a més de les 8 places residencials, es podrà atendre 2 infants o adolescents i les seves famílies en situació de risc greu.
Suport especialitzat. De forma transversal, tots els infants atesos i les seves famílies podran disposar de suport social, psicològic i pedagògic complementari als SEAIA.
Temporalitat: màxim 1 any d estada amb possibilitat d una pròrroga de sis mesos.
L equip educatiu està format per cinc educadors/es i dues treballadors/es familiars.
ACCIÓ SOCIAL
70
Població
El projecte s adreça principalment a infants entre 3 i 18 anys en situació de risc o desemparament i a les seves famílies.
1. Guardes administratives voluntàries o situacions assimilables (tuteles administratives en les quals consti la voluntarietat d acollir-se al programa per part dels progenitors o persones que ostentin la tutela o la guarda de la persona infant o adolescent i d aquest si té més de 12 anys, o situacions en les quals el pronòstic de recuperabilitat sigui alt).
2. Adolescents que s acullin voluntàriament al programa.
Taula 22. Menors derivats al Projecte Casa d Infants per SBAS Blanes
2010
Casos derivats
9
Casos admesos
5
En llista d espera
4
2011
2012
2013
1
4
2
1
4
2
0
0
0
2014 2 2 0
A l any 2014 s han presentat 23 casos nous a la comissió d assignació essent admesos tots. D aquests, 3 casos no han fet ús de l ingrés per manca de voluntarietat de la família.
Al llarg del 2014 no hi ha hagut llista d espera ja que s ha optat per la sobreocupació en intermitència els mesos de gener, juliol, agost, setembre octubre i novembre.
ACCIÓ SOCIAL
71
TIPUS D ESTADA (2013)
El Projecte Casa d Infants disposa de tres tipus de places dirigides als infants:
Residencial: amb mesura de tutela o guarda administrativa en què l infant pernocta a la casa habitualment i la família s integra en la dinàmica quotidiana del centre.
Intermitent: amb mesura de compromís socioeducatiu o autorització en la qual l infant pernocta esporàdicament a la casa i la família rep seguiment dels professionals ja sigui directament al seu domicili o integrats en la dinàmica de la casa.
Suport: amb compromís socioeducatiu o autorització paterna. No es preveu pernocta de l infant a la casa però si seguiment puntual al domicili.
Taula 23. Places ocupades per tipus d estada (2014)
Places residencials Places intermitents Places de suport
13 11 3
Al llarg de l any 2014 s han atès a la Casa d infants de Blanes 27 menors, 13 amb estada residencial, 11 amb estada intermitent i 3 de suport.
El gènere dels menors atesos a la Casa d Infants de Blanes segueix decantant-se envers les noies.
GÈNERE DELS MENORS ATESOS A LA CASA D'INFANTS (2014)
44%
56%
Nois Noies
ACCIÓ SOCIAL
72
Les etapes més representades entre els usuaris de la casa d infants són la pre-adolescència i l adolescència suposant un 63% del total. En aquestes etapes, les famílies reconeixen les necessitats que presenten els seus fills, es mostren incapaços de cobrir-les i demanen ajuda voluntàriament.
La Unitat Territorial de la Selva està formada per les cases: de Blanes, de Lloret de Mar i la de Santa Coloma de Farners, fent extensiu, així, el servei a tota la comarca.
A la Unitat Territorial de la Selva s han atès un total de 67 casos, al llarg de l any 2014: 27 corresponen a la Casa de Blanes, 18 a la Casa de Lloret de Mar i 22 a la Casa de Santa. Coloma de Farners. Això suposa que Blanes té un 40% del total de casos atesos a la comarca de Selva.
EDATS DELS MENORS ATESOS A LA CASA D'INFANTS (2014)
19%
40%
41%
3 a 5 anys 6 a 11 anys 12 a 17 anys
CASOS ATESOS A LA UNITAT TERRITORIAL DE LA SELVA (2014)
40%
27%
33%
Casa de Blanes Cassa de Lloret Casa de Sta. Coloma de Farners
ACCIÓ SOCIAL
73
Els resultats obtinguts amb les intervencions realitzades l any 2014 són els següents:
- S han efectuat 14 baixes del servei: 10 infants han retornat a medi amb una millora significativa de les capacitats parentals, 1 dels infants ha ingressat a centre d acollida, 2 infants a ingressat a CRAE (Centre Residencial d Acció Educativa) i 4 han fet canvi d estada passant d intermitent a residencial.
La mitjana de permanència a la casa de Blanes és de 11 mesos.
ACCIÓ SOCIAL
74
2) ACCIONS DE SUPORT
PROJECTE CAMPANYA JOGUINES DE LA CREU ROJA
La Creu Roja Joventut organitza i gestiona cada any la campanya de joguines per a famílies desfavorides. La campanya compren el lliurament de les joguines, les campanyes de sensibilització i la recollida de donacions de joguines/jocs nous tant d entitats i d empreses com de particulars.
Els serveis socials col·laboren amb la campanya fent proposta de derivació de les famílies que es consideren adients, segons valoració de l equip. Enguany, la derivació per part del SBAS era l únic accés a la campanya de joguines.
A qui va adreçat
Famílies amb dificultats socioeconòmiques amb nens i nenes de 0 a 12 anys en seguiment per serveis socials. Els criteris de derivació contemplen aspectes econòmics i socioeducatius.
Objectius
Afavorir l accés dels menors provinents de famílies en una situació social desfavorida a joguines i jocs educatius
Conscienciar a les famílies de la funció del joc com a eina pedagògica
Fomentar la cohesió social
Potenciar la participació i el coneixement de les famílies provinents d altres entorns culturals, amb dificultats socioeconòmiques, de les activitats de la població
Incidir positivament en l impacte negatiu del context de crisi econòmica actual
Procediment
Els/les professionals de serveis socials fan proposta de derivació consensuada per cadascun dels subequips i sectors. A la proposta ha de constar el nom de la família, el núm. de menors, l edat i el sexe. Un cop aprovada la proposta per part de la Creu Roja es cita a les famílies i se ls facilita una carta informativa que han de lliurar el dia que recullen les joguines.
ACCIÓ SOCIAL
75
Avaluació. Dades globals.
Taula 24. Dades globals
Indicadors Gener
2011
Gener
2012
Gener
2013
Gener
2014
Gener
2015
Núm. de famílies proposades
Núm. de menors
89
157
120
213
110
201
127
247
154
296
% variació respecte l any anterior
+34%
famílies
+35%
menors
-8,63
famílies
-5,63%
menors
+15,45%
famílies
+28,8%
menors
+17,53%
famílies
+16,55%
menors
FAMÍLIES I MENORS PROPOSATS
89120 110
127
154157
213201
247
296
0
50
100
150
200
250
300
350
2011 2012 2013 2014 2015
Núm.de famílies proposades Núm. de menors
ACCIÓ SOCIAL
76
AJUTS A L ESCOLARITZACIÓ
BEQUES DE MENJADOR
Gestionats pel Consell Comarcal de la Selva, per delegació de competències del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i destinats a alumnes amb necessitats socioeconòmiqes dels centres d educació infantil, primària, secundària, públics i concertats del municipi. Els barems per a la concessió dels ajuts individuals de menjador escolar establerts i aprovats són comuns a tots els municipis de la comarca de La Selva.
Poden sol·licitar aquests ajuts els alumnes matriculats en ensenyaments obligatoris i educació infantil en centres docents públics de titularitat del Departament d Educació, i privats concertats del municipi de Blanes.
Al municipi de Blanes, la tramitació d aquests ajuts es duu a terme des dels Serveis Bàsics d Atenció Social (SBAS). Aquesta tramitació es realitza en dos períodes: el primer al mes de maig i el segon al mes de setembre. Les famílies concerten entrevista amb els educadors del SBAS, aporten la documentació necessària i es realitza el tràmit. Posteriorment s envien les dades al Consell Comarcal de la Selva per tal que valori les peticions i les resolgui.
El gràfic següent recull les dades de les beques tramitades des del SBAS de Blanes els darrers cursos escolars.
En gràfic mostra que al llarg dels dos darrers cursos escolars la tendència en la tramitació de sol·licituds de beques de menjador escolar segueix a l alça.
768
543
225
543
278375
319233
86
476
325
151
569428
141
0
200
400
600
800
curs 2010-11
curs 2011-12
curs 2012-13
curs 2013-14
curs 2014-15
BEQUES DE MENJADOR
Tramitades Aprovades Denegades
ACCIÓ SOCIAL
77
Així mateix cal destacar que es segueix incrementant el nombre d ajuts concedits pel Consell Comarcal de la Selva.
L any 2013, el Serveis Socials van detectar que un nombre important de famílies no podien assumir la part proporcional dels cost total del menú escolar que haurien de pagar i per aquesta raó no tramitaven la beca de menjador.
Arran d aquesta detecció, l Ajuntament de Blanes ha concedit 63 complements de beques de menjador completant així el 100% del cost total. A més de les 428 beques aprovades pel Consell Comarcal de la Selva, 103 tenen concedit el 100% de l import. Per tant, un 39% dels menors que han obtingut la concessió de la beca han pogut accedir gratuïtament al dinar diari, pal·liant, així, situacions d extrema vulnerabilitat.
El gràfic següent recull el nombre total de les beques aprovades i el nombre de beques aprovades per import concedit.
428
242
63103
050
100150200250300350400450
Totalaprovades
3 euros 4,5 euros 5,72 euros
BEQUES APROVADES
ACCIÓ SOCIAL
78
AJUTS PER L ADQUISICIÓ DE LLIBRES I DE MATERIAL ESCOLAR
Des de Serveis Socials de Blanes es tramita un ajut per l adquisició de llibres en aquells casos que per la seva casuística podrien derivar en una situació de risc social.
Amb aquestes famílies des de Serveis Socials es duu a terme un pla de treball familiar i es fa el seguiment escolar dels menors donats els indicadors de risc social detectats.
Atesa la problemàtica social que presenten els nuclis familiars i la inestabilitat econòmica, es proposa tramitar un ajut per l adquisició de llibres a determinades famílies per facilitar l accés dels menors a l escola.
Aquest casos són proposats pels professionals de serveis socials referents de cada zona.
Els gràfics següents recullen de dades des de 2010 a 2014.
Taula 25. Ajuts de llibres
Curs escolar Aportació econòmica (euros)
2010/2011 1350
2011/2012
2012/2013
2013/2014
2014/2015
2150
2840
3425
4725
Número de menors beneficiaris dels ajuts de llibres
463720
62
97
0
20
40
60
80
100
120
2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015
Cursos
Nº d
e m
enor
s
ACCIÓ SOCIAL
79
AJUTS PER A L ADQUISICIÓ DE LLIBRES I DE MATERIAL ESCOLAR DE LA CREU ROJA
Al mes de juny de 2014 Creu Roja Blanes ofereix als serveis socials ajuts per a l adquisició de material escolar per aquelles famílies en situació de vulnerabilitat i en risc d exclusió social.
Des del Departament d Acció Social es van derivar 30 menors que van accedir a un ajut de 40 cadascú, suposant un ajut total de 1.200
L agost del 2014 Creu Roja de Blanes comunica als serveis socials la possibilitat de tramitar un ajut per a l adquisició de llibres escolars.
Prèvia valoració dels professionals es van beneficiar 11 menors d un ajut econòmic que ha suposat un import total de 953 , per a la Creu Roja.
ACCIÓ SOCIAL
80
3) ALTRES ACCIONS DE SUPORT
PROJECTE TARGETES ROBA DE LA CREU ROJA
La Creu Roja de Blanes va realitzar un projecte per a accedir a la compra de roba infantil adreçat a famílies amb menors que es troben en situació de vulnerabilitat i amb manca de recursos econòmics.
Es tracta de facilitar unes targetes carregades amb 70 cadascuna que es bescanvien per roba infantil en una botiga concreta del municipi previ acord amb la Creu Roja.
Aquest ajut estava vinculat als ajuts per a l adquisició de llibres i/o de material escolar
Es van beneficiar 14 infants de 9 famílies, el que ha suposat una despesa per a l entitat de 1000 .
ACCIÓ SOCIAL
81
5 ATENCIÓ A LA GENT GRAN
BONIFICACIÓ DEL TRANSPORT URBÀ PER A PERSONES GRANS
Són bonificacions en el transport urbà adreçades bàsicament a persones jubilades i pensionistes majors de 60 anys empadronades a Blanes.
Gaudiran de gratuïtat aquells supòsits de manca d ingressos i de necessitat social, previ informe dels Serveis Socials Municipals i acord de la Junta de Govern Local.
Taula 26. Carnets vigents a 31/12/2013
Ordinaris Bonificats
1.257 284
180
12
192
167
23
190
163
17
180
123
14
137
102
8
110
0
50
100
150
200
2010 2011 2012 2013 2014
TRAMITACIÓ I INCORPORACIÓ DE NOUS USUARIS AL PROGRMA DE BONIFICACIÓ DEL TRANSPORT URBÀ
ORDINARI BONIFICAT TOTAL
CARNETS ACTIUS DURANT L'ANY 2014
1155
102
1257
276
8
284
0200400600800
100012001400
Renovatsal 2014
Tramitatsal 2014
Totalactius al
2014
ORDINARI BONIFICAT
ACCIÓ SOCIAL
82
TERMALISME
El programa de Termalisme Social és un servei complementari a les prestacions del sistema de la Seguretat Social.
Objectiu
El programa té com a objectiu facilitar a les persones grans que necessitin l assistència que es presta als balnearis.
Requisits
El programa està adreçat a pensionistes del sistemes de la Seguretat Social, pels conceptes de jubilació i invalidesa.
Pel concepte de viduïtat o altres pensions només es podrà beneficiar quan el sol·licitant hagi fet seixanta anys d edat.
Les persones sol·licitants s han de valdre per si mateix a les activitats de la vida diària.
El sol·licitant pot anar acompanyat del cònjuge, per al qual no s exigeixen els requisits de pensió i edat.
Serveis que s ofereixen
El programa de termalisme ofereix els serveis següents:
Allotjament i manutenció en règim de pensió completa i en habitacions dobles d ús compartit.
Tractaments termals bàsics, que inclouen la prescripció del tractament pel metge del balneari, la impartició del tractament termal que, en cada cas, hagi prescrit el metge i el seguiment mèdic posterior.
Realització d activitats d animació.
Pòlissa col·lectiva d assegurança turística.
DESTINACIONS DE TERMALISME SOL.LICITADES (2014)
2 2 2 1
33
51 1 1 1 3
05
10152025303540
ANDALUSIA
ARAGÓ
CANTABRIA
CASTELLA I LLE
Ó
CATALUNYA
EXTREMADURA
GALÍCIA
MÚRCIA
NAVARRA
VALÈNCIA
SARAGOSSA
ACCIÓ SOCIAL
83
L IMSERSO organitza distints viatges amb l objectiu de contribuir al benestar de les persones grans. Són uns serveis complementaris a les prestacions del sistema de la Seguretat Social.
Es poden optar a dos programes: termalisme i turisme social (vacances).
Les persones que vulguin gaudir d aquests programes poden presentar les sol·licituds, entre d altres, a través dels serveis socials dels Ajuntaments.
L Àrea d Acció Social de l Ajuntament és qui coordina la gestió i tramitació de les sol·licituds d aquests programes.
Les persones interessades en participar es dirigeixen a l Oficina de l AMIC on es registren d entrada les sol·licituds i es trameten als Serveis Socials de l Ajuntament que és qui s encarrega de fer la tramesa, dintre dels terminis establerts en cada convocatòria a l organisme corresponent.
DESTINACIONS DE VACANCES SOL.LICITADES PER A MAJORS (2014)
29
14
5
0
5
10
15
20
25
30
35
PENÍNSULA O BALEARS CANÀRIES CIRCUÏTS CULTURALS
ACCIÓ SOCIAL
84
HOMENATGE A LA GENT GRAN
L Ajuntament de Blanes, conjuntament amb els Casals de la Gent Gran de Blanes, organitza a des de fa 17 anys la festa d´ Homenatge a la Gent Gran.
Aquesta celebració consisteix en què, al llarg de tot un cap de setmana, es realitzen un seguit d activitats artístiques a càrrec dels diferents casals de la gent gran del municipi i també es duu a terme el reconeixement a aquelles parelles que compleixen les noces d or. El final de la festa es celebra ball amb música en viu.
L Homenatge és una activitat coordinada entre l Àrea d Acció Social de l Ajuntament i els casals de gent gran del municipi: Casal Benet Ribas i la Casa del Mar, amb la col·laboració de l entitat del Voluntariat Blanenc.
L any 2014 va comptar amb la participació de més de 800 persones, distribuïdes entre els dies 31 de maig i 1 de juny.
Aquesta activitat es desenvolupa en el marc del Consell Municipal de les Persones Grans, àmbit d interlocució de les polítiques destinades a la gent gran, dependència, teleassistència, habitatges de lloguer de 65 anys, la bonificació del transport urbà, entre altres.
L homenatge es també un reconeixement a les persones que havent avançat en el seu cicle vital fan aportacions al conjunt del municipi mitjançant activitats de lleure, recuperant la memòria històrica o participant en treballs intergeneracionals.
Els darrers anys també ha estat un reconeixement al conjunt de persones grans que han fet de la seva llar un espai d acolliment temporal per als seus fills i néts front les seves situacions de precarietat.
El col·lectiu de jubilats i pensionistes amb aquestes actuacions són i han estat elements importants en el manteniment de la cohesió social i així se ls hi ha reconegut institucionalment.
ACCIÓ SOCIAL
85
6 ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
El Sistema públic de Serveis Socials preveu que les persones amb discapacitat puguin accedir a determinats serveis socials bàsics i a serveis socials especialitzats. Hi poden accedir totes aquelles persones que hagin obtingut el reconeixement oficial de la situació de discapacitat en algun dels graus establerts.
Des dels Serveis Socials Bàsics hi ha un serveis d atenció domiciliària i aquests serveis inclouen l'ajuda al domicili i els serveis de les tecnologies de suport i cura.
Els Serveis Socials de Blanes ofereixen informació, orientació, assessorament i suport en la realització de tràmits que van dirigits a l oficina atenció al ciutadà del Departament de Benestar Social i Família a Blanes.
També les persones amb discapacitat, que tenen dependència i la necessitat d ajuda d una tercera persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, poden presentar la sol·licitud de reconeixement de la situació de la dependència.
Definició de discapacitat
Segons la Organització Mundial de la Salut a la seva Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats y Minusvalideses (CIDDM), publicada al 1980, una discapacitat "és tota restricció o absència (degut a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ser humà."
Les persones amb discapacitat poden tenir dificultats en la seva integració educativa, laboral o social com a conseqüència d'una deficiència previsiblement permanent, de caràcter congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials.
La discapacitat pot ser transitòria en un moment determinat (mentre es pateix una malaltia, per exemple). És a dir, tota persona pot tenir una discapacitat durant un temps i necessitar ajudes específiques.
Tipus de discapacitat
Discapacitat física
Es divideix en dos tipus:
Motòrica: Discapacitat física que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes (malformacions, accidents, lesions cerebrals...).
No motòrica: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena (cansament, malalties coronàries, renals, pulmonars...).
Discapacitat intel·lectual
Discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza per tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.
ACCIÓ SOCIAL
86
Discapacitat sensorial
N'hi ha de dues classes:
Visual: Discapacitat que pateixen les persones que tenen una manca total o parcial de visió que els impedeix portar una vida plena (ceguesa total o parcial).
Auditiva: Discapacitat de les persones que tenen una manca total o parcial d'audició que els impedeix portar una vida plena i que, com a conseqüència d'aquesta mancança, els pot faltar també la parla. Aquestes situacions poden tenir l'origen en lesions genètiques, en el part, o bé en malalties de la mare durant l'embaràs (sordesa total o parcial, sordmudesa...).
Malaltia mental
Discapacitat que pateixen les persones afectades per trastorns cognitius, d'afectivitat o de conducta.
GRAUS DE LA SITUACIÓ DE LA DISCAPACITAT
Els graus de discapacitat s'expressen en percentatge. En funció d'aquest grau, s'estableixen tres grups diferenciats:
Graus de discapacitat d' entre el 33% i el 64%: inclou persones amb discapacitat que tenen un nivell d'autonomia personal prou important per integrar-se social i laboralment, si més no en un sistema de treball protegit.
Graus de discapacitat d' entre el 65% i el 74%: fa referència a persones que, en termes generals, presenten més dificultats per aconseguir una plena integració social i laboral.
Graus de disminució iguals o superiors al 75%: registra persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social.
Les persones amb un grau de discapacitat inferior al 33% no poden obtenir el certificat de reconeixement oficial de la situació de discapacitat.
ACCIÓ SOCIAL
87
SERVEI DE VALORACIÓ DE LA DISCAPACITAT
A partir del mes de gener de 2014, es redefineixen els serveis de valoració de la dependència (SEVAD) i la discapacitat (CAD) formant ambdós part del Servei de Valoració a les comarques de Girona:
Consorci St. Gregori: Alt Empordà, Baix Empordà i el Gironès pel que fa referència a les valoracions de dependència i discapacitat.
Consorci Acció Social de la Garrotxa: Garrotxa, Ripollès, Pla de l Estany, Cerdanya i La Selva.
Al marge d ambdós serveis, el CAD de Girona, propi del departament de Benestar Social i família presta el servei de valoració de la discapacitat per aquells casos que es determini de totes les comarques gironines:
Casos amb orientació als serveis sòciolaborals d atenció diürna i als serveis residencials
Menors de 4 anys
Reclamacions derivades del grau de discapacitat
Casos complexes
A continuació exposarem els gràfics amb les dades de les valoracions de discapacitat extretes de la memòria dels servei de valoració de les comarques de Girona.
Dades extretes de la memòria dels Servei de Valoració de la Discapacitat del Consorci d Acció Social de la Garrotxa.
VALORACIONS EFECTUADES A BLANES RESPECTE A LA SELVA (2014)
76%
24%
La Selva Blanes
ACCIÓ SOCIAL
88
Durant l any 2014 s ha realitzat 925 valoracions de grau de discapacitat a la comarca de La Selva de les quals 223 corresponen a Blanes.
Com es pot apreciar en el gràfic la principal tipologia de discapacitat més valorada a la comarca de La Selva és la física, essent un total de 531 persones.
La franja d edat amb més valoracions de discapacitat és troba a partir dels 50 anys, suposant un 58% del total i sent 538 persones.
VALORACIONS PER TIPOLOGIES (LA SELVA 2014)
30%
58%
12%
Mixte Físic Psíquic-mental
VALORACIONS PER FRANJA D'EDAT (LA SELVA 2014)
1% 8% 3%
12%
18%
35%
23%
0-3a 4-16a 17-25a 26-40a 40-50a 51-65a >65a
ACCIÓ SOCIAL
89
A comarca de La Selva el grau de discapacitat majoritari se situa entre el 24% i el 49% amb 500 persones de les 925 valorades suposant un 54% del total.
Tal i com es pot apreciar en el gràfic anterior, el comportament de les valoracions al municipi de Blanes en quant al % de discapacitat té una correlació directa amb el de la comarca de La Selva.
7 67
500
298
530
100
200
300
400
500
0% 10-24% 25-49% 50-70% 71-100%
VALORACIONS SEGONS EL GRAU DE DISCAPCITAT (LA SELVA 2014)
213
126
64
180
20
40
60
80
100
120
140
0% 1-24% 25-49% 50-70% 71-100%
VALORACIONS SEGONS GRAU DE DISCAPACITAT (BLANES 2014)
ACCIÓ SOCIAL
90
Els gràfics següents refereixen la distribució de les discapacitats per tipologies, per grau i per tram d edat a Blanes al llarg dels cinc darrers anys.
12 2 4
13 14
13 8 2
14 6 8
10 6 9
6 17
6 3 86 6 9 6 9 0
73 4
3 6 03 53 3 75 3 9 3 4 10
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
del 33% al 65% 65%-74% >o= al 75%
DISCAPACITATS PER GRAU
2010 2011 2012 2013 2014
DISCAPACITATS PER TRAM D'EDAT
4% 2% 9%
11%
17%
18%
19%
20%
Fins a 15 anys De 16 a 19 anys De 20 a 34 anys De 35 a 44 anys
De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys De 65 a 74 anys A partir de 75 anys
0
500
1000
1500
2000
Físics Psíquics Sensorialvisual
Sensorialauditiva
Mental
DISCAPACITATS A BLANES PER TIPOLOGIES
2010 2011 2012 2013 2014
ACCIÓ SOCIAL
91
FÍSICA
TARGETES D´APARCAMENT PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT I MOBILITAT REDUÏDA
Objecte
Facilitar la circulació, l autonomia personal i la integració social i professional de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.
Modalitats
titular conductor/a.
titular no conductor/a.
Titulars
- Targeta per al conductor/a. Persones majors de 18 anys que superin el barem de mobilitat i tinguin permís de conduir.
- Targeta per al no-conductor/a. Persones majors de 3 anys que superin el barem de mobilitat; infants menors de 3 anys amb pluridiscapacitat que depenguin d aparells tècnics imprescindibles per dur a terme les funcions vitals de manera continuada; persones que tinguin una agudesa visual bilateral igual o inferior al 0,1 amb correcció, o una reducció concèntrica del camp visual igual o menor a 10 graus.
Els gràfics següents reflecteixen les targes d aparcament per a persones amb mobilitat reduïda tramitades els cinc darrers anys des del Departament d Acció Social de l Ajuntament de Blanes.
TOTAL DE TARGES D'APARCAMENT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA (2010-2014)
84
65
40
66
75
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
ANY 2010 ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014
ACCIÓ SOCIAL
92
MIFAS
Entitat sense ànim de lucre i declarada d utilitat pública que representa les persones amb discapacitat física de les comarques gironines i busca solucions a les demandes que planteja el col·lectiu, amb la missió d aconseguir la plena integració a la societat de les persones afectades per una discapacitat física.
Des del SBAS de Blanes s informa i s assessora als usuaris sobre els serveis que ofereix aquesta entitat.
Actualment, el local de Blanes és la seu de la Delegació Zona Sud de MIFAS i on assisteixen els 886 socis d aquesta delegació i, concretament, les 238 persones sòcies de MIFAS que estan empadronades a Blanes.
A banda de les activitats coma delegació: oci, lloguer d ajuts tècnics, curs de manualitats, curs de cuina, curs d informàtica, entre d altres, també visita un cop per setmana la Treballadora Social i dos cops per setmana l Orientadora laboral.
Al llarg de l any 2014, des de MIFAS s han atès, a Blanes 268 persones al Servei d Atenció al Soci i 360 persones al Portal de Feina.
A la zona Sud hi ha inscrites 374 persones a la borsa laboral de MIFAS. És un dels serveis amb més demanda per part dels associats i el 2014 van tancar amb 128 contractacions a la Zona Sud (63 empresa ordinària i 65 en treball protegit).
2936
20 2019
47
25
50
22
62
0
10
20
30
40
50
60
70
ANY 2010 ANY 2011 ANY 2012 ANY 2013 ANY 2014
TARGETES D'APARCAMENT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA
TITULAR CONDUCTOR TITULAR NO CONDUCTOR
ACCIÓ SOCIAL
93
TRANSPORT ADAPTAT
Aquest servei proporciona un sistema de transport adaptat al grau de necessitat de suport de les persones amb discapacitat que no poden accedir al sistema ordinari de transport. L'objectiu és facilitar-los l'accés als serveis socials d'atenció especialitzada i a aquells altres que permetin garantir la seva integració.
El municipi de Blanes té ciutadans amb discapacitat que es desplacen als distints serveis de les comarques gironines per rebre atenció. Aquestes persones per poder accedir als servei fora del municipi han d'emprar les rutes de transport adaptat que té concertades el Consell Comarcal de la Selva.
En el municipi de Blanes hi ha dues noies que fins al curs escolar 2012-2013 van estar alumnes del Centre d Educació Especial de Palau i que al complir els 18 anys els serveis d avaluació i del propi centre educatiu varen orientar-les al Centre de Dia Oxalis situat a la zona de Sant Pons de Girona. Ambdues noies tenien la reserva de plaça en aquest centre però no hi podien accedir per manca de places en el transport adaptat que té concertat el Consell Comarcal de la Selva.
A la vista de la situació, es va trobar una solució transitòria, i fins al mes de maig de 2014, ambdues noies van poder accedir a la ruta de transport adaptat del Centre d Educació Motòrics de Palau. Aquesta ruta està contractada pel Consell Comarcal del gironès i gestionada per Transports Roca i va tenir un cost en concepte de subvenció de 3.835,08 .
Taula 27. Transport adaptat exercici 2014
Usuaris
2
3
Destí
MIFAS (Riudellots de la Selva)
Centre OXALIS (Girona)
COST TOTAL AJUNTAMENT
16.069,50
ACCIÓ SOCIAL
94
PSÍQUICA
ESCOLA VENTIJOL
L Escola Ventijol és un centre educatiu i terapèutic que ofereix una atenció especialitzada a alumnes entre 3 i 16 anys (prorrogable fins els 18-21 anys), que per la seves necessitats educatives especials no poden ser ateses a escoles ordinàries del sector. És una escola pública que depèn del Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els alumnes que assisteixen a escola segons la seva discapacitat dominant sigui:
1. Retard mental profund, sever i mitjà (si està acompanyant d'altres discapacitats).
2. Trastorn generalitzat del desenvolupament: autisme o psicosis infantil.
3. Plurideficients: discapacitat psíquica, motriu o sensorial greu.
Els alumnes s agrupen en funció dels diferents criteris:
1. Grau de retard mental
2. Edat
3. Minusvalideses complementàries: físiques, sensorials...
4. Tipus de trastorn generalitzat del desenvolupament: autisme, psicosi infantil
5. Modalitat d'escolarització
El centre disposa de servei de menjador i transport escolar.
6
2925
20
05
1015202530
Número d'alumnes
Infantil (3 a 5)
Primària (6 a 11)
Secundària (12 a 15)
16 a 21
ALUMNES ESCOLARITZATS PER CICLE 2014-2015
ACCIÓ SOCIAL
95
El gràfic anterior reflecteix com la majoria dels alumnes escolaritzats al CEE Ventijol el curs 2014-2015 cursaven secundària (56,25%). Cal aclarir que dintre d aquests 45 alumnes 20 correspondrien a alumnes que es troben en la franja d edat de l educació postobligatòria (16-20anys).
Al gràfic anterior mostra que el 52% dels alumnes presenta un Trastorn Generalitzat del Desenvolupament.Des del mateix centre escolar es posa èmfasi en l increment d alumnes que presenten aquest tipus de trastorns: 39 alumnes amb autisme i psicosi i 3 alumnes amb pertorbacions de la personalitat.
1 1
4 4 4 4
3
6
8
6
3
6
1010
8
20 0
01
23
45
67
89
10
Nú
mer
o d
'alu
mn
es
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
8 anys
9 anys
10 anys
11 anys
12 anys
13 anys
14 anys
15 anys
16 anys
17 anys
18 anys
19 anys
20 anys
Nº D'ALUMNES EN FUNCIÓ DE L'EDAT
PERCENTATGE D'ALUMNES SEGONS LA DISCAPACITAT
34%
14%
52%
Retard Mental Plurideficients TGD
ACCIÓ SOCIAL
96
Des de l Àrea d Acció Social s ha observat que s està produint un canvi en la detecció i diagnòstic de les malalties mentals en menors incrementant-se els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i disminuint els menors diagnosticats com a TDAH (trastorn i dèficit d atenció i hiperactivitat).
Tal i com es pot apreciar en el gràfic, la majoria dels alumnes escolaritzats al CEE Ventijol procedeixen de Blanes (24) i de Lloret (20) representant un 55% del total d alumnes atesos.
La resta d alumnes procedeixen de tretze municipis, també, de la comarca de la Selva, a excepció de Tordera que pertany al Maresme.
El gràfic anterior mostra com la majoria dels alumnes escolaritzats al CEE Ventijol el curs 2014-2015 són autòctons. És a dir, dels 80 alumnes, 10 són comunitaris, 18 extracomunitaris i 52 autòctons.
Alumnes segons municipi de residència
8
24
23202
1
1
1
4
4 1 3 4
1
1
Arbúcies Blanes Breda
Hostalric Lloret de Mar Maçanet de La Selva
Massanes Riells i Viabrea Riudarenes
Sant Feliu de Buixelleu Sant Hilari Sacalm Sta. Coloma de Farners
Sils Tordera Tossa de Mar
Vidreres
PROCEDÈNCIA DELS ALUMNES
13%
23%
64%
COMUNITARIS NO COMUNITARIS AUTÒCTONS
ACCIÓ SOCIAL
97
PISCINA JORDI KEMNER
La piscina terapèutica Jordi Kemner és una de les instal·lacions del centre escolar especial Ventijol la qual té finalitats d utilització terapèutiques i de rehabilitació.
L any 1990 es va finalitzar la construcció d una piscina a l aire lliure, que posteriorment per treure n més rendiment es va tancar i climatitzar. El Consell Escolar del CEE Ventijol amb la col·laboració de diferents institucions, entre elles l Ajuntament de Blanes, va posar en marxa el Projecte de Piscina Climatitzada i Servei d Hidroteràpia, per als escolars i ciutadans de Blanes i comarca, amb la finalitat d oferir un recurs específic de suport a l educació i la integració escolar.
Els destinataris de la piscina eren alumnes de la comarca de la Selva matriculats al CEE Ventijol, alumnes de cursos de natació e hidroteràpia per a persones amb disminució psíquica i/o física de la comarca, alumnes de llars d infants i d educació infantil de Blanes, alumnes d estimulació precoç, ciutadans que requereixen hidroteràpia per prescripció mèdica de l Hospital Comarcal de la Selva i ciutadans de la tercera edat.
La realització integral del projecte va tenir dues fases:
1a fase: ampliació de la piscina
El 28 d abril de 1999, en un acte públic en el centre escolar amb diverses associacions convidades, es va signar el conveni de col·laboració entre l Ajuntament de Blanes i el CEE Ventijol.
Van haver altres institucions i entitats locals o comarcals que van col·laborar, i que també van fer aportacions econòmiques a aquesta iniciativa.
2a fase: cobriment i climatització.
Aquesta fase va ser realitzada pels Serveis Tècnics Municipals. En data 9 de maig del 2000 la Junta de Govern Local va aprovar el projecte de cobriment de la piscina terapèutica del CEE Ventijol. En data 16 de maig del 2000 es va realitzar la V Trobada d alumnes de tots els centres d educació especial de les comarques gironines.
En data 28 d octubre del 2000, el Ple de l Ajuntament de Blanes, a petició del Consell Escolar del centre, va acordar anomenar PISCINA JORDI KEMNER ETCHEVERRY recordant al primer director del CEE Ventijol e impulsor inicial del projecte d una piscina terapèutica.
La piscina es va inaugurar el 21 d octubre del 2001, amb l assistència de diversos representants polítics, directors de centres, pares i alumnes, antics alumnes, familiars, amics, companys, etc, per rendir homenatge a Jordi Kemner Etcheverry.
Van fer ús de la piscina terapèutica diferents usuaris com els alumnes del CEE Ventijol, però també es va externalitzar i es va obrir a l entorn a grups de l Associació de Fibromiàlgia, grups de l associació de Parkinson, usuaris de MIFAS, nadons, usuaris particulars que fan rehabilitació segons prescripció mèdica, usuaris amb alguna discapacitat, nens del patronat de l esport, alumnes d altres escoles, alumnes d estimulació precoç i gent gran de la residència Clívia.
ACCIÓ SOCIAL
98
L any 2011, durant uns mesos, a causa de la humitat es va produir una avaria i la bomba de calor es va espatllar. Sempre s ha tingut molta cura amb el manteniment de la piscina. L Ajuntament de Blanes ha realitzat despeses de manteniment (aigua, llum, gasoil, neteja, etc) i l escola ha conservat i millorat instal·lacions al llarg d 11 anys de funcionament, amb el suport de l AMPA.
La piscina, per raons d eficiència i precaucions sanitàries, va ser clausurada el mes de febrer de 2012, principalment perquè no complia els paràmetres específics pel que fa a la temperatura de l ambient i l aigua de 32 graus i una humitat del 60% per tal de fer rehabilitació o teràpia.
Les tres administracions (Ajuntament de Blanes, Consell Comarcal de la Selva i Dipsalut) van signar el 2012 un conveni de col·laboració per al finançament de les obres d adequació higiènico-sanitària de la piscina terapèutica, uns treballs que han significat un cost de 40.000 . La Diputació de Girona, a través de l organisme autònom de Salut Pública Dipsalut, va col·laborar econòmicament amb 20.000 ; el Consell Comarcal de la Selva va aportar 15.000 i els 5.000 restants s han finançat a través de l Ajuntament de Blanes. El cost de funcionament de la piscina terapèutica és de prop de 30.000 euros anuals; un import que inclou el subministrament d electricitat, aigua i gasoil, així com les revisions periòdiques de neteja i desinfecció anual, l adquisició i subministrament de productes de neteja diària de l equipament, reparacions ordinàries i personal de manteniment, entre d altres. L Ajuntament va evidenciar la necessitat de compartir les despeses de funcionament i manteniment de l equipament entre el consistori i el centre escolar mitjançant la seva AMPA i, pel que fa als municipis que aporten infants, adolescents i joves al centre, s està gestionant la seva tramitació. Per aquest motiu, l alcalde de Blanes, Josep Marigó, i la presidenta de l AMPA del CEE Ventijol, Mercè Navarro, van signar un conveni de col·laboració que estableix principalment tres punts: l Ajuntament es farà càrrec de les despeses d aigua, electricitat i gasoil, que ascendeixen a 17.000,00 anuals; el CEE Ventijol, mitjançant l AMPA, aportarà 7.000 anuals en concepte de cofinançament de les despeses de manteniment; i es demanarà als ajuntaments que tenen alumnes en el centre una aportació econòmica total de 7.000 anuals.
D altra banda, s ha signat el conveni entre l Ajuntament de Blanes i la direcció del CEE Ventijol per vehicular l aportació de 5.000 que va fer la Generalitat de Catalunya per a les obres de rehabilitació de l escola.
El mes de febrer de 2013 es va reobrir la piscina i va ser utilitzada només pels alumnes del centre d Educació Especial Ventijol durant el curs escolar 2013-2014.
El 29 d octubre de 2014 es va adjudicar el contracte del servei de gestió de la piscina a la fundació privada el Vilar. De les diverses tasques que ha de realitzar la fundació hi ha la promoció i la reobertura de la piscina terapèutica als col·lectius que necessitin hidroteràpia, preveient que la comencin a utilitzar el primer trimestre de l any 2015.
ACCIÓ SOCIAL
99
DRISSA
És una entitat sense ànim de lucre que té com a primer objectiu treballar per a la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties mentals, molt especialment les que pateixen trastorns mentals severs.
Les línies de treball implementades per la Fundació són la integració laboral i l habitatge. Es considera que el treball és una eina terapèutica destacable en el procés de rehabilitació psicosocial i, així, els diferents serveis que s han portat a terme tenen com a darrera finalitat que la persona que pateix una malaltia mental pugui aconseguir un lloc de feina i mantenir-lo.
DRISSA gestiona un Centre Especial de Treball que té una cartera de serveis productius consolidada, competitiva i de qualitat, gràcies a l excel·lència dels seus serveis, brigades de neteja, jardineria, pintura, horticultura ecològica i serveis auxiliars.
La Fundació també ofereix serveis d acollida i borsa de treball, servei prelaboral, on també es fan tallers d ofici, servei de formació ocupacional, servei d acompanyament al mercat laboral ordinari, servei d agència de col·locació autoritzada per la Xarxa Ocupacional del Servei d Ocupació de Catalunya i el servei d habitatge.
La Fundació Drissa treballa per tot Catalunya però molt especialment a Girona i comarques. La seva estructura consisteix en: la seu social, una finca agrària a Campllong, un local annex a la seu destinat al servei prelaboral.
A Blanes està ubicat un local logístic amb més de 30 m² de superfície destinats a magatzem i serveis destinats a la brigada que treballa a la zona, i tres pisos tutelats a Girona, un d ells ubicat també al nostre municipi.
L Ajuntament de Blanes cedeix un habitatge per a la inserció de joves amb malalties mentals.
ASPRONIS
És una entitat sense ànim de lucre que treballa per les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca de la Selva i del sector nord del Maresme. Ofereix els serveis i l assistència adequada i professional per a garantir qualitat de vida e integració social i laboral.
El grup Aspronis engloba la Fundació Privada Aspronis, la Fundació Privada el Vilar, Club Esportiu El Vilar i l Associació Aspronis.
Els serveis que ofereix la Fundació Privada Aspronis són:
CDIAP Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç: amb l objectiu de donar atenció als infants de 0 a 6 anys mitjançant la prevenció, el diagnòstic, l orientació i el tractament clínic i terapèutic interdisciplinari de patologies o trastorns de desenvolupament (ja siguin d origen orgànic, psicològic o social).
ACCIÓ SOCIAL
100
Centre Ocupacional El Vilar: ubicat a Blanes al barri de Mas Borinot, està destinat a les
persones discapacitades en edat laboral amb un grau de disminució igual o superior al 65%.
Residència i CAE (Centre d Atenció Especialitzada) Pinya de Rosa: dóna atenció
assistencial a persones amb discapacitat intel·lectual d edat adulta que requereixen un suport extern i generalitzat per poder dur a terme les activitats de la vida diària, és a dir, per usuaris majors de 18 anys que tenen reconegut un 75% o més de discapacitat reconeguda. La residència compta amb 46 places i com a Centre de Dia compta amb 8 places.
Serveis Llars Residencials El Vilar: compta amb tres habitatges situats a Blanes que donen servei tot l any a 29 usuaris (pisos tutelats). Amb supervisió d un monitor les 24 hores del dia. Un dels pisos es troba ubicat al barri de La Plantera, el segon al barri de Ca la Guidó i el tercer pis a la carretera de Lloret de Blanes.
Servei de Suport a l Autonomia a la pròpia Llar (SSAPL): els beneficiaris reben unes hores de suport setmanal. Compta amb un pis ubicat al barri de Can Borrell de Blanes.
Els serveis que ofereix la Fundació Privada El Vilar són:
Centre Especial de Treball El Vilar que dóna feina a 130 persones amb discapacitat psíquica i a 80 professionals. En aquest centre és realitzen tasques de producció industrial i també treballa amb empreses privades i institucions públiques en serveis de manipulats, jardineria i pintura. Funciona com a empresa protegida i amb servei de producció extern. Reben una nòmina equiparable al salari mínim interprofessional.
Servei Ocupacional d Inserció (SOI), dóna atenció en una fase prèvia a la inserció laboral en el Centre Especial de Treball (CET), a persones discapacitades intel·lectuals amb capacitat productiva.
Actualment el SOI disposa de 56 places.
Servei de Treball amb Suport (TAS) IN+tegra per la inserció laboral de les persones discapacitades intel·lectuals en empreses ordinàries.
El mes de gener del 2013, va obrir portes l Agència Aspronis Viatges, situada al centre de Blanes, fruit de la donació a l entitat d una agència ja existent d un empresari blanenc, amb la finalitat de ser una de les primeres noves línies de diversificació de negoci que ASPRONIS presenta amb voluntat de preservar el seu Centre Especial de Treball.
ASPRONIS, conjuntament amb TIRGI, creen Recuperacions El Vilar, una nova planta de triatge de residus situada a Palafolls, inaugurada el mes de febrer de 2013, que dona feina a 15 treballadors.
Des del SBAS de Blanes es realitzen coordinacions amb les treballadores socials d Aspronis per tal d intercanviar informació referent a casos comuns. També s utilitzen les coordinacions per
ACCIÓ SOCIAL
101
demanar informació i/o orientació i assessorament en alguns casos que encara no tenen cap recurs assignat.
L Ajuntament de Blanes té contractat amb la Fundació Aspronis-El Vilar el servei de manteniment de parcs i jardins per un import anual de 886.480 .
SENSORIAL
ONCE
És una corporació sense ànim de lucre amb la missió de millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb discapacitat visual a tota Espanya.
La missió principal de l ONCE queda definida com la facilitació i el suport, mitjançant serveis socials especialitzats (d educació, feina, rehabilitació, ajudes tècniques adaptades, comunicació i accés a la informació, oci, esport, etc), de l autonomia personal i la plena integració educativa, social i laboral de les persones amb ceguera i deficiència visual.
A Catalunya durant l any 2013 el número d afiliats a l ONCE ha estat de 10.458 persones.
Hi ha 183 persones adscrites a l ONCE de l Alt Maresme i La Selva Marítima dels quals hi ha 113 venedors, 151 persones afiliades sense activitat.
Concretament a l agència de Blanes hi ha 25 venedors de cupons adscrits, que comercialitzen els productes de l Organització en 13 quioscos de l ONCE i altres 11 punts de venda ambulants, depenent de l època de l any (hivern/estiu).
GAES
Centres Auditius és una organització dedicada a la correcció auditiva de les persones. Disposa d un centre a Blanes.
GAES disposa de subvencions socials anuals, també revisions gratuïtes i seguiments d adaptacions dels audiòfons. Es pot demanar informació a qualsevol centre GAES.
Entre el SBAS de Blanes i la referent de zona de GAES s han dut a terme coordinacions per gestionar les ajudes oferides per l entitat. Aquesta coordinació té com a objectiu facilitar l accés de les persones amb discapacitat auditiva i a les seves famílies a les subvencions proposades per l entitat.
ACCIÓ SOCIAL
102
CASOS TREBALLATS EN COORDINACIÓ ENTRE SBAS DE BLANES I LES DIFERENTS ENTITATS D ATENCIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AL 2013
Des del SBAS de Blanes es realitza un treball de coordinació continuat amb les diferents entitats del territori que atenen a les persones amb discapacitats.
Al llarg de l any 2014 s ha fet un seguiment d un total de 121 casos.
El gràfic següent recull les dades del casos treballats segons l entitat o el recurs.
CASOS TREBALLATS AL 2014 PER RECURS/ENTITAT
167
17
4
61
15
2
1310 5
MIFAS AspronisMolí d'en Puigvert GAESValoracions % discapacitat Revisió % discapacitatAjudes PUA PNCValoració i orientació sociolaboral ONCE
ACCIÓ SOCIAL
103
7 PRESTACIONS
Àmbit sociolaboral
Blanes es un municipi de la Comarca de la Selva que té 17.70 km² de superfície.
El fet d estar situat entre Mataró (39 km) i Girona (45 km) li atorga un cert protagonisme des del punt de vista territorial.
Quant a la població censada al llarg dels darrers quatre anys està al voltant dels 40.000 habitants, d aquesta, aproximadament,un 60% es troba en edat laboral.
Dels aproximadament 2.000 aturats al 2008, hem passat a 3.787 al 2014, dada lleugerament inferior al 2013.
Com es pot apreciar en el gràfic, l any 2014 el nombre d aturats va ser de 3.787 persones. Respecte a l exercici 2013 s observa un mínim descens, ja que l any anterior el nombre d aturats va ser de 3.963.
Davant d aquestes dades podem deduir que la recuperació de la crisi econòmica és molt lenta i l atur no disminueix, encara, de forma significativa tot i que s observa un lleuger descens del nombre d aturats.
Al igual que l any 2013, les dades reflecteixen que els mesos d estiu hi ha un increment de contractes realitzats, concentrant-se principalment del sector de l hostaleria. El nombre de contractes comença a remuntar a partir del mes d abril, despuntant especialment al mes de juliol.
Nº DE PERSONES ATURADES
0
5 0 0
1 0 0 0
1 5 0 0
2 0 0 0
2 5 0 0
3 0 0 0
3 5 0 0
4 0 0 0
4 5 0 0
5 0 0 0
2010 2011 2012 2013 2014
ACCIÓ SOCIAL
104
Davant d aquesta situació de crisi econòmica que encara es manté, des dels Serveis Socials s ha pogut apreciar que la demanda d ajuts econòmics com la RMI (Renda Mínima d Inserció) segueix augmentant.
RENDA MÍNIMA D INSERCIÓ (RMI)
La Renda Mínima d Inserció (RMI) es una acció de solidaritat de caràcter universal envers els ciutadans/nes amb greus dificultats econòmiques i socials que reuneixen els requisits establerts per aquesta.
La Llei 10/1997, de 3 de juliol, que regula la RMI, preveu com a finalitat d aquesta la de prestar el suport adequat a totes les persones que el necessitin per atendre les necessitats bàsiques per a viure en la societat, amb els recursos convenients per al seu manteniment, i afavorir la seva inserció o reinserció social i laboral.
Aquesta llei té per objectiu primordial establir mecanismes d inserció i reinserció social i laboral per fer front als problemes derivats de la pobresa i la marginació, reconeixent el dret a una renda assistencial, subjecta al compromís de la persona beneficiària de seguir i dur a terme totes aquelles actuacions encaminades a la seva inserció social i laboral, i que es concreten en la formalització del conveni d inserció.
Durant el 2014 no s ha publicat cap canvi en la normativa que afecti directament a la resolució d expedients, però si que s han produït canvis en l aplicatiu informàtic de tramitació dels mateixos.
Nº DE CONTRACTES REALITZATS
0
200
400
600
800
1000
1200
2010 2011 2012 2013 2014
ACCIÓ SOCIAL
105
L exercici 2014, des del SBAS de Blanes, s han tramitat un total de 141 nous expedients de RMI, d aquests, 71 han estat aprovats.
El total d expedients actius i cobrant la RMI a 31/12/2014 ha estat de 392.
Taula 28. Situació del expedients RMI a Blanes 2014
Sol·licituds Aprovats Pendents
de
resolució
Pendents
de
nòmina
Denegats/Extingits
141 71 13 0 73
En la taula anterior, s observa un important nombre d expedients denegats que suposa un fort augment passant dels 27 de l any 2013 als 73 durant el 2014.
EXPEDIENTS RMI ACTIUS PER ANYS
11164 60
2363 71
392
050
100150200250300350400450
Anteriors al2010
31/12/2010 31/12/2011 31/12/2012 31/12/2013 31/12/2014 TOTAL
Núm. d'expedients
ACCIÓ SOCIAL
106
SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal)
El Servicio Público de Empleo Estatal , SEPE, és un organisme autònom de l Administració General de l Estat, adscrit actualment al Ministerio de Empleo y Seguridad Social al qual se li encomana la ordenació, desenvolupament i seguiment dels programes i mesures de la política de treball, en el marc de l establert a la Llei 56/2003, de 16 de desembre.
A continuació s exposen una sèrie de dades rellevants en relació a aquest servei que reflecteixen la realitat del municipi de Blanes.
La següent taula recull el nombre de demandats de feina inscrits al SEPE i el nombre d aturats, desglossats per mesos durant el 2014.
Taula 29. Demandants inscrits al SEPE a 31/12/2014
NO perceptors de Prestació o Subsidi 788
SI preceptors de Prestació o Subsidi 2.999
TOTAL 3.787
La següent taula mostra el nombre d afiliats a la Seguretat Social a 31/12/2014 al municipi de Blanes. Es tracta de persones que estan cotitzant a la Seguretat Social i per tant estan realitzant una activitat laboral.
Taula 30. Nombre d afiliats a la Seguretat Social a 31/12/2014
Nombre d afiliats 8.067
Finalment, la següent taula reflecteix el nombre de beneficiaris de prestacions del SEPE a 31/12/2014 al municipi de Blanes.
Taula 31. Beneficiaris de prestacions del SEPE a 31/12/2014
Contributiva Subsidi RAI TOTAL
1.337 1.433 229 2.999
Font: MESS- Elaborat pel Servicio Público de Empleo Estatal de Girona. Maig 2014
Font: Servicio Público de Empleo Estatal de Girona
ACCIÓ SOCIAL
107
PENSIONS NO CONTRIBUTIVES DE LA SEGURETAT SOCIAL
Definició i tipologia
Les pensions no contributives s'adrecen a les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per a la seva subsistència i no poden acollir-se a cap cobertura contributiva per manca de cotització a la Seguretat Social.
Les pensions no contributives van entrar en vigor l'any 1990 i són de caràcter universal, és a dir, totes les persones que compleixen els requisits tenen garantit per llei aquest tipus de pensió.
Hi ha dos modalitats de pensions no contributives:
La PNC de jubilació a la que accedeixen les persones que ha complert 65 anys que no disposen de recursos econòmics suficients per a la seva subsistència i no poden acollir-se a cap cobertura contributiva de cotització per la Seguretat Social. No poden disposar de rendes superiors a l import bàsic de la pensió que correspondria a les característiques del sol·licitant.
La PNC d invalidesa, en la seva modalitat no contributiva, consisteix en una prestació econòmica individualitzada, de caràcter periòdic, a favor de persones d'entre divuit i seixanta-cinc anys afectades per una discapacitat permanent, igual o superior al 65%, de caràcter físic, psíquic o sensorial, sense recursos econòmics suficients i que no puguin acollir-se al sistema contributiu de pensions. A Catalunya, les pensions no contributives són gestionades per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS).
A la taula següent recollim les dades dels beneficiaris i els imports de les pensions no contributives a Blanes l any 2012 i l any 2014.
Taula 32. Pensions no contributives a Blanes
2012
2013
Jubilació
Nombre Import
145 659.799,20
159 721.550,81
Invalidesa
Nombre Import
191 1.055.740,37
208 1.025.841,95
TOTAL
Nombre Import
336 1.715.539,57
397 1.774.392,76
2014
171 816.532,01
205 1.002.181,20
376 1.818.713,21
Font: Servei de Prestacions. ICASS. Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
ACCIÓ SOCIAL
108
PROGRAMES D OCUPACIÓ
Des de l Àrea de Promoció de la Ciutat de l Ajuntament de Blanes s han gestionat diferents programes de polítiques actives d ocupació amb l objectiu d augmentar les oportunitats d inserció laboral de les persones participants mitjançant la formació i l adquisició d experiència professional.
Diferents usuaris dels Serveis Socials de l Ajuntament de Blanes, seleccionats directament des del SOC (Servei d Ocupació de Catalunya), han pogut gaudir dels beneficis d aquests programes.
Concretament durant l any 2014 s han impartit dos programes d ocupació que són els següents:
1. Programa d ocupació per a persones aturades de llarga durada:
L objectiu d aquest es promoure la formació i la contractació de persones de més de 25 anys que porten més de 12 mesos inscrites com a demandants d ocupació, i que ja no reben prestació ni subsidi per desocupació (inclosa la RMI).
2. Programa de joves per a l ocupació:
L objectiu d aquest es millorar l ocupabilitat de les persones joves d entre 16 i 25 anys en situació d atur, amb baixa qualificació i/o dèficits formatius.
3. Programa de mesures d acompanyament a la inserció de la RMI (Renda Mínima d inserció):
Programa subvencionat pel departament d empresa i Ocupació de la Generalitat.
L objectiu d aquest programa és oferir a les persones perceptores de la RMI un servei d orientació i d acompanyament ala inserció laboral el més adequat possible per a millorar la seva ocupabilitat.
PLANS D OCUPACIÓ
Els plans d ocupació són programes destinats a promoure la contractació laboral de persones aturades per a la realització d actuacions de caràcter temporal i d interès general i social.
El Servei d Ocupació de Catalunya subvenciona el cost salarial i la Seguretat Social derivada de la contractació laboral de persones aturades.
Les actuacions descrites tenen naturalesa addicional respectes de les actuacions habituals de les entitats que promouen els plans d ocupació i tenen com a objectiu proporcionar una feina a les persones que altrament tindrien grans dificultats per trobar-ne una el mercat obert.
ACCIÓ SOCIAL
109
Les entitats que poden sol·licitar subvencions per a plans d ocupació són les entitats locals de Catalunya i les seves entitats dependents o vinculades, i les entitats i institucions sense ànim de lucre i universitats públiques amb seu a Catalunya.
Poden ser beneficiaris dels plans d ocupació les persones inscrites a les oficines de Treball com a demandants d ocupació no ocupades, amb les prioritats que es determinin en la corresponent convocatòria.
La convocatòria de l any 2014 va concretar els requisits als quals s havien d ajustar les entitats sol·licitants, i un cop feta la sol·licitud des de l Ajuntament de Blanes, es van aprovar 9 places destinades a persones beneficiàries de la RMI amb formació i experiència laboral dins dels àmbits de la construcció i personal auxiliar administratiu.
Desprès de realitzar-se el procés de valoració dels aspirants es van contractar a 4 paletes, 2 pintors i 3 auxiliars administratives, que provenien del PIRMI, per a treballar a diferents àrees municipals. Els contractes realitzats tenen una durada determinada de 6 mesos a jornada completa.
ACCIÓ SOCIAL
110
8 TREBALL EN XARXA
El Sistema Públic de Serveis Socials, és a dir, la Xarxa de Serveis Socials d Atenció Pública (en endavant XSSAP), s ha de vertebrar per tal que actuï com un tot integrat i coordinat que sigui capaç de donar una resposta integral a les necessitats de les persones.
El Sistema Públic de Serveis Socials funciona de manera integrada i coordinada en xarxa, d'acord amb el marc normatiu comú que regula les activitats de serveis socials.
El Títol II de la Llei 12/2007, de Serveis Socials, estableix el règim competencial i organitzatiu. Concretament en el seu Capítol IV es regula la coordinació i la col·laboració entre totes les administracions.
ENTITATS SOCIALS EN EL TERRITORI
El Bon Samarità
És una entitat benèfica i sense ànim de lucre. El seu ideari parteix d una filosofia cristiana de la vida i té com a objectiu la restauració completa de les persones per assolir el seu total potencial. El finançament de les activitats s aconsegueix mitjançant donatius i per les tasques que el mateix centre desenvolupa com són treballs de pintura, neteja, transports, mudances, etc.
Recursos del Bon Samarità:
Casa d acollida
Atenen patologies addictives, indigència i marginació social.
Recolzament a la família
Fan cursos, sopars i escola de pares
Programa d assistència alimentària
Assistència setmanal d aliments a famílies amb situació de precarietat
Rastre Bon Rastre articles de segona mà
Recullen mobles, electrodomèstics i tot el que sigui d utilitat i ho restauren.
Projecte de Països Subdesenvolupats
Fan inversions en aquests projectes
ACCIÓ SOCIAL
111
Treball en xarxa amb Serveis Socials de Blanes
Els Serveis Socials de Blanes es coordinen amb l entitat del Bon Samarità per a millorar l atenció al ciutadà.
Els Serveis Socials de Blanes col·laboren en el triatge de les persones per l accés als lots d aliments a les dependències del Bon Samarità. És fan les valoracions socials, familiars i econòmiques.
Durant el 2013 es va elaborar un protocol de coordinació entre les entitats socials i l Ajuntament de Blanes per a la gestió del programa d aliments, ajuts individuals i prestacions econòmiques d urgència que s ha dut a terme durant el 2014.
L objecte d aquest protocol és regular l articulació dels aliments i altres ajuts que es lliuren a través de les entitats del Bon Samarità, Càritas i Creu Roja i, definir les seves característiques.
Càritas
Els Serveis Socials de l Ajuntament treballen de forma coordinada i en xarxa amb Càritas per tal d atendre aquelles situacions de precarietat i d extrema vulnerabilitat.
Les accions més rellevants a les quals Càritas ha fet una aportació han estat:
Servei d acollida
Consisteix en un treball d escolta, contenció i assessorament, seguit d una valoració psicosocial de la situació i un Pla de treball.
Servei de recollida d aliments
Lots d aliments i higiene bàsica.
Els Serveis Socials de Blanes col·laboren en el triatge de les persones per l accés als lots d aliments a les dependències de Càritas. És fan les valoracions socials, familiars i econòmiques.
Durant el 2013 es va elaborar un protocol de coordinació entre les entitats socials i l Ajuntament de Blanes per a la gestió del programa d aliments, ajuts individuals i prestacions econòmiques d urgència que s ha dut a terme al llarg del 2014.
Servei d atenció a l immigrant
Ofereix informació, orientació i assessorament legal sobre qüestions relacionades amb temes d estrangeria.
Servei de rober
Fan reciclatge de roba. S ha de fer un donatiu simbòlic.
En el cas del usuaris dels Serveis Socials, si no és possible aportar donatiu, s emet informe per part del professional referent per tal que puguin accedir a aquest recurs.
ACCIÓ SOCIAL
112
Escola d alfabetització per a estrangers i taller de costura i manualitats
Els tallers i les escoles tenen servei de guarderia per als nens fins als 3 anys.
Voluntariat
L Entitat està formada per voluntaris i col·laboren a donar suport a les famílies.
Servei Jurídic
Assessorament jurídic per a consultes.
Taller de Costura
Per a aprendre a cosir les dones.
Assessorament deutes familiars
Assessorament per a l organització en els pagaments, hipoteques, dació en pagament, entre d altres.
Reforç escolar
Reforç escolar a la mainada.
Creu Roja
La Creu Roja és una entitat amb una gran xarxa d assistència humanitària en tot el món, de caràcter voluntari i d interès públic que es regeix sota els principis fonamentals del moviment internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.
Les seves accions vetllen pel compliment dels drets humans i la millora del benestar social d aquelles persones que pateixen aïllament físic o emocional, addicció a les drogues, analfabetisme, maltractaments, falta d ocupació o d un habitatge.
La Creu Roja desenvolupa cadascuna de les seves actuacions aplicant els 7 principis fonamentals que defineixen la seva filosofia de treball: humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, caràcter voluntari, unitat i universalitat.
La Creu Roja la conforma molta gent interessada a millorar les condicions de vida de les persones i dels col·lectius que més ho necessiten.
Objectius
Ser cada vegada més a prop de les persones vulnerables en els àmbits nacional i internacional, a través d accions de caràcter preventiu, assistencial, rehabilitador i de desenvolupament, realitzades especialment per Voluntariat.
ACCIÓ SOCIAL
113
Activitats
L organització humanitària col·labora en emergències, prevenció d accidents i en la recerca i rescat de persones. També desenvolupa accions de formació social i sanitària i posada en funcionament de campanyes per a sensibilitzar la població de la importància de ser solidaris i respectuosos amb el medi ambient.
En l àmbit internacional, Creu Roja intervé davant desastres naturals o conflictes bèl·lics que cada any afecten milions de persones en tot el món. De forma paral·lela, desenvolupa projectes de generació d ingressos destinats a crear comunitats més fortes, millor formades i autosuficients.
El ventall de projectes i programes que es duen a terme és molt ampli i el perfil de l equip de voluntariat i de tècnics que fan que això sigui possible també ho és.
Estan al costat dels immigrants, de les persones grans, dels infants amb dificultats, de les dones que pateixen violència de gènere, de la població amb risc d exclusió social, dels drogodependents i dels reclusos.
També treballen en l àmbit de la Cooperació internacional, en la promoció i sensibilització dels drets humans i del dret internacional humanitari, entre altres àrees.
Des de Serveis Socials de Blanes es realitzen coordinacions periòdiques amb Creu Roja de Blanes per tal de facilitar i millorar l atenció a les persones del municipi.
Els professionals dels Serveis Socials col·laboren en la valoració sòciofamiliar i econòmica per tal d accedir als kits d higiene de la llar, d higiene de la dona i bolquers per a nadons, que reparteix l entitat per aquelles famílies més vulnerables del municipi de Blanes.
Així mateix, es realitzen coordinacions per valorar i derivar les persones que necessiten un voluntari.
Taula 33. Kits de la Creu Roja repartits entre el 2011 i el 2014
Kits de bolquers Kits d higiene de la dona Kits d higiene de la llar
2011 333 155 145
2012
2013
788
603
371
90
379
110
2014 1.656 - -
Tal i com es pot observar a la taula, la demanda de kits de l any 2012 va augmentar considerablement respecte els anys anteriors, duplicant el nombre de kits lliurats a les famílies del municipi. Aquestes dades fan palès l augment de demanda de cobertura de les necessitats bàsiques de la població degut a la crisi laboral i a la manca o disminució d ingressos econòmics de les famílies. Durant el 2013, Serveis Socials ha rebut una demanda molt importat de kits a la que ha donat una resposta parcial per manca d estocs.
ACCIÓ SOCIAL
114
Aquest any 2014, s ha prioritzat el repartiment de bolquers degut a l increment de nadons del municipi que necessitaven l ajut. El nombre de kits de bolquers repartits s ha incrementat en un 63% respecte l any anterior, passant de 603 a l any 2013 a 1.656 al 2014.
Com a resposta a noves necessitats detectades en la població de Blanes durant l any 2014, la Creu Roja en col·laboració amb l Ajuntament ha dut a terme les següents accions:
S han repartit 39 kits Familiars, que contenen sabó per a roba, sabó per a la dutxa, compreses, tampons i canastilles per a nadons de 0 a 6 mesos.
S han entregat 10 kits d alimentació e higiene per a nadó de 0 a 6 mesos.
S han facilitat 42 kits d higiene personal i per la llar destinats al col·lectiu de gent gran, majors de 65 anys.
En el marc del Programa Salut i Crisi ha facilitar targetes per la compara d alimentació fresca a 40 famílies derivades des dels serveis socials, essent beneficiàries d aquestes 147 persones.
ACCIÓ SOCIAL
115
COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ
INSTITUCIONAL
(MMEE, SEAIA, DGAIA, EATAF, Consell Comarcal de la Selva...)
El Sistema Públic de Serveis Socials s'organitza en forma de xarxa per a treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots els actors que intervenen en el procés d'atenció a les persones, i s'estructura en Serveis Socials Bàsics i en Serveis Socials Especialitzats.
Les mesures de coordinació s han de dirigir especialment als àmbits de salut, educació, ocupació, justícia, habitatge i cultura i han de garantir l intercanvi de la informació necessària per a detectar situacions d alt risc social i intervenir-hi.
En l àmbit d infància i segons la llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l adolescència, és imprescindible dur a terme la cooperació institucional per tal de detectar les possibles situacions de risc que puguin donar-se en els menors.
En el cas del municipi de Blanes, l àmbit d infància és competència, prioritàriament, dels educadors socials.
Per dur a terme la tasca de detecció, de prevenció i d assessorament es realitzen coordinacions amb els serveis següents: Mossos d Esquadra, SEAIA (Servei d Atenció a la Infància i l Adolescència), DGAIA (Direcció General d Atenció a la Infància i l Adolescència), EATAF (Equip d Assessorament Tècnic i Atenció a la Família) i Consell Comarcal de la Selva.
Les coordinacions amb Mossos d Esquadra i Policia Local es duen a terme quatrimestralment per fer un seguiment del Programa de Mesures Alternatives (primera tinença o consum), juntament amb la resta d agents implicats.
Amb la resta de serveis es realitzen puntualment per als diferents casos que es comparteixen.
ACCIÓ SOCIAL
116
SOCIOSANITÀRIA
(Hospitals, Centre d Atenció i Seguiment...)
El Títol III de la Llei 12/2007, de serveis socials, estableix el règim competencial i organitzatiu. Concretament, en el seu Capítol IV es regula la coordinació i la col·laboració entre totes les administracions.
Així mateix, el Pla de Salut 2011-2015 del Departament de Salut, en les seves propostes d acció en el model col·laboratiu de serveis sanitaris i serveis socials bàsics, estableix que cal promoure estratègies conjuntes de treball entre ambdós sistemes per a poder abordar les problemàtiques comunes detectades.
Aquestes mesures de coordinació tenen com a finalitat contribuir a millorar el benestar de les persones i, és per això, que en la llei 12/2007 s especifica que entre l àmbit de la salut i dels serveis socials han d existir aquestes mesures sense oblidar la resta d àmbits (educació, ocupació, justícia, habitatge i cultura).
Al llarg del 2014, els Serveis Socials s han coordinat amb diferents serveis o entitats de l àmbit sanitari per tal de treballar en xarxa sobre un total de 440 casos.
Taula 34. Nombre de coordinacions amb serveis i entitats de l àmbit sociosanitari.
ABS Hospital
de
Blanes
Hospital
de Calella
CAS CSMA PADES CIMSS
Lloret
CIMSS
Blanes
Odontologia
Solidària
Hospital
de
Bellvitge
Salut i
Família
Altres
169 18 14 41 82 12 25 16 28 8 10 17
Tal i com es pot apreciar a la taula anterior, la majoria dels casos derivats i coordinats corresponen als recursos hospitalaris i ambulatoris del municipi.
A finals de l any 2013, l Institut Català de la Salut implementa la figura de la treballadora social als ambulatoris de Blanes afavorint la coordinació entre aquests i els serveis socials del municipi.
Al 2014 s han realitzat 10 coordinacions amb els referents dels ambulatoris.
ACCIÓ SOCIAL
117
ACCIÓ SOCIAL
118
IGUALTAT I CIUTADANIA
1 SIAD
El SIAD és un servei d informació i atenció a les dones que dóna resposta a les diferents necessitats que se ls pugui plantejar en els àmbits laboral, social, familiar o de parella. La prestació dels serveis és a càrrec de professionals especialitzades que atenen individualment , de forma presencial, per telèfon o per correu electrònic, les dones que necessiten informació assessorament o suport personal. El servei es va iniciar durant el segon semestre de l any 2010, en el marc del Contracte Programa subscrit aquell any entre l Ajuntament de Blanes i el Institut Català de les Dones en matèria de serveis d informació i atenció a les dones.
Des d aquest moment ha estat oferint un conjunt de recursos per tal de contribuir a què les dones puguin gaudir dels seus drets civils i personals en llibertat i sense discriminacions. Durant aquest temps s ha ofert un servei d atenció individualitzada a les dones i s han realitzat coordinacions internes entre les professionals que duien el programa a terme i els serveis socials del municipi.
També s ha fet una tasca important en recerca de recursos i de donar a conèixer el servei als altres serveis o/i entitats de la Vila. El plantejament en el 2014 ha estat continuar el treball que ja s estava duent a terme.
El SIAD és un servei públic que ofereix l Ajuntament de Blanes, amb el suport de l Institut Català de les Dones, a la població femenina del poble, i que són un conjunt de recursos que pretenen contribuir a què les dones puguin gaudir dels seus drets civils i personals en llibertat i sense discriminacions. Aquests recursos són:
Servei d informació i atenció a les dones
Servei d assessorament psicològic
Servei d assessorament jurídic
El SIAD també és un servei que permet treballar en l avenç de l autonomia de les dones i les relacions equitatives i igualitàries entre homes i dones
El SIAD ofereix informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar, jurídic i altres, fent especial atenció a la detecció de les violències contra les dones i establint els mecanismes d informació i derivació escaients.
L equip de professionals que atén a les dones està composat per: una psicòloga, una advocada i una tècnica d integració social que fa les funcions de coordinadora.
ACCIÓ SOCIAL
119
Anàlisi de les dades
Usuàries ateses
Al llarg de l any 2014 el SIAD ha atès un total de 80 dones. D aquestes 57 al servei d assessorament psicològic i 32 al servei d assessorament jurídic. Com es pot observar, la majoria de dones s atén a un sol servei i onze dones han estat ateses als dos serveis.
Canals d entrada al SIAD
Com podem observar, aquest any, el tant per cent de dones que s han adreçat als serveis del SIAD a través dels Serveis Socials, són majoria amb un 37%. Per iniciativa pròpia o a través d una amiga o coneguda ha estat d un 31%, aspecte que podria estar relacionat amb les diferents activitats ha realitzat el SIAD per a donar a conèixer el servei a la població de Blanes.
14
311
30
119
20
5
10
15
20
25
30
Iniciativa pròpia
Serveis policials
Serveis Sanitaris
Serveis SocialsAmiga
Altres
Sense dades
CANALS D'ENTRADA
57
32
0
10
20
30
40
50
60
assessoramentpsicològic
assessorament jurídic
DONES ATESES ALS SERVEIS DEL SIAD (2014)
ACCIÓ SOCIAL
120
Àrees de consulta
El servei ha atès 170 consultes: un 66% han estat relacionades amb l àmbit de la psicologia i un 25% amb l àmbit jurídic.
Tal i com es pot apreciar al gràfic, i seguint la línia de l any anterior, el major nombre de consultes s ha realitzat al servei psicològic.
43
112
15
0
20
40
60
80
100
120
Jurídica Psicològic Altres
ÀREES DE CONSULTA
ACCIÓ SOCIAL
121
Perfil de les dones ateses
EDAT
El gràfic anterior mostra com la franja d edat més nombrosa entre les dones ateses es troba entre la franja 30-65anys, representant un 85% del total, mantenint la tendència d anys anteriors.
Tot i així, cal remarcar que la franja entre els 45 i els 65 anys s ha reduït un 10% i s ha incrementat un 5% la franja compresa entre els 19 i els 29 anys.
NACIONALITAT
Com podem veure al gràfic, l any 2014 segueixen sent les dones espanyoles, majoritàriament, les que utilitzen el servei del SIAD, representant un 78% del total i mantenint el % de l any 2013.
EDAT DE LES DONES ATESES
0% 15%
47%
30%
4%0%
4%
0-12 anys 13-18 anys 19-29 anys 30-45 anys
46-65 anys 66-80 anys no hi ha dades
NACIONALITAT DE LES DONES ATESES
62
8
3 2 21 2
Espanyola Sud-americanes Sud-saharianes Europa
Europa de l'Est Àrab Altres
ACCIÓ SOCIAL
122
SITUACIÓ LABORAL
Com es pot observar en el gràfic, la situació laboral de les dones ateses al SIAD és molt variada: està molt equiparada la dades de les dones que es troben en situació d atur com la de les dones que treballen per compte aliè.
SITUACIÓ FAMILIAR
Pel que fa a la situació familiar de les dones ateses al SIAD, el 63% tenen fills a càrrec, aquesta dada es pot relacionar amb l increment de dones ateses en la franja de 30 a 45 anys.
SITUACIÓ LABORAL
25
27
10
54 1 6 2
Treballadores per compte aliè Aturades
Mestresses de casa Pensionistes
Estudiants Treballadores per compte propi
No hi ha dades Baixa per malaltia
52
9
17
4
0 10 20 30 40 50 60
Amb fills a càrrec
Sense fills
Fills emancipats
No hi ha dades
SITUACIÓ FAMILIAR
ACCIÓ SOCIAL
123
ESTAT CIVIL
Al llarg del 2014 les dades mostren un canvi pel que fa a l estat civil de les dones ateses passant a ser el grup majoriari les dones separades o divorciades.
NIVELL D ESTUDIS
Pel que fa al nivell d estudis de les dones ateses, un 84% disposa d estudis bàsics i només un 6% no té estudis certificats.
Cal destacar que un 46,3% de les dones ateses han cursat estudis mitjans o superiors.
ESTAT CIVIL DE LES DONES ATESES
13
2831
3 5
Soltera Casada i/o en parella de fet Divorciada i/o separada Vídua No consta
NIVELL D'ESTUDIS DE LES DONES ATESES
4
36
22
9
9
Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Superiors No consta
ACCIÓ SOCIAL
124
2 PROTOCOL DE VIOLÈNCIA MASCLISTA
L any 2004 la Plataforma de Dones de Blanes va engegar el protocol d actuació en casos de violència masclista del municipi de Blanes amb el suport de l Ajuntament de Blanes i la implicació de la resta de serveis que hi participen. L objectiu era disposar d una eina de treball dels diferents professionals que estan implicats en la violència masclista, a través d una aproximació a les metodologies d intervenció dels diferents àmbits i amb una finalitat clara: millorar l atenció que reben les dones gràcies a la coordinació entre els/les professionals. La intenció era elaborar un document que fos pràctic i útil on les metodologies de treball es puguin modificar i adaptar a la realitat i a les necessitats, motiu pel qual el protocol ha de ser un document obert i en constant renovació. En properes revisions s inclouran altres àmbits com poden ser la formació i la prevenció els quals no es contemplen en el document actual .
El 4 de juny del 2010 es va dur a terme a la Biblioteca Comarcal l acte de signatura del Protocol d atenció a dones víctimes de violència masclista de Blanes, document subscrit entre la delegació territorial del Govern de la Generalitat, l Ajuntament, la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, l Àrea Bàsica de Salut de Blanes, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Blanes i el fiscal de la secció Territorial de Blanes. Aquest protocol local, basat en el Protocol d actuació en els casos de violència de gènere de la demarcació de Girona, de maig de 1998, actualitzat el juny de 2006, és el primer que s ha subscrit a nivell municipal i constitueix una eina bàsica per poder conèixer els recursos i el seu funcionament a la localitat de Blanes, i a més a més permet adaptar la coordinació prevista en l àmbit de la demarcació de Girona a les especificitats municipals.
3 ACTIVITATS ESPECÍFIQUES
Activitats desenvolupades pel servei al 2014
Xerrada-Col.loqui: El cavall com a terapeuta
Taller de formació sobre violència de gènera amb entitats de la comarca de La Selva
Xerrada-Col.loqui: Com estimar sense renunciar a tu mateix
Acte per la commemoració del dia internacional de la dona treballadora. Veu de dona
Xerrada-Coloqui: Sòl pèlvic i mètode hipopressiu
Programa Radio Blanes teatre radiofònic
Presentació del llibre autobiogràfic Diario de una mujer maltratada
Taller per a la igualtat.
Commemoració del dia contra la violència masclista (25 de novembre)
ACCIÓ SOCIAL
125
ACCIÓ SOCIAL
126
COOPERACIÓ, IGUALTAT I COHESIÓ SOCIAL
1 SERVEI PRIMERA ACOLLIDA ÀMBIT LOCAL
Entenem les polítiques d acollida com aquelles que afavoreixen la presa de contacte, el coneixement de l entorn social i cultural, l accés a la informació inicial bàsica, la recepció i l acollida del ciutadà nouvingut als serveis i recursos bàsics de: salut, ensenyament, habitatge, feina, aprenentatge de la llengua, serveis socials, etc., i la disponibilitat de les persones a acollir i ser acollides d una manera recíproca.
És important que aquestes iniciatives entenguin l aproximació, la informació, el coneixement de l entorn, l assentament i l articulació de les persones i famílies nouvingudes a la societat d acollida, com una etapa que necessita d un temps i s articulin des d una perspectiva intercultural, ciutadana, afectiva i compromesa.
OBJECTIUS
Objectiu general
Promoure l autonomia personal de les persones d origen estranger arribades a la ciutat i aquelles que es troben en desavantatge per motiu del seu desconeixement de la societat catalana, de les seves normes jurídiques principals, de l entorn, dels serveis i recursos de la ciutat o per manca de competències lingüístiques bàsiques.
Objectius específics
Gestionar l'arribada de la població nouvinguda dotant de recursos i dispositius suficients el municipi, per tal d'optimitzar la seva recepció.
Acollir a les persones nouvingudes que arriben al municipi potenciant la seva autonomia personal d'accés als serveis públics, com a eina d'integració al nou entorn i afavoridora de la cohesió social.
Afavorir iniciatives comunitàries que afavoreixin la disponibilitat d acollida i l acompanyament cívic en el procés d acollida.
Buscar estratègies per millorar la comunicació (barreres idiomàtiques) i el contacte entre els serveis o la societat civil amb les persones i col·lectius d origen immigrant.
Garantir l accés als serveis públics específics donant suport a l acollida especialitzada feta pels mateixos.
Fomentar el coneixement de les llengües oficials entre la població nouvinguda com a element bàsic per tal de facilitar la circulació i integració social.
ACCIÓ SOCIAL
127
Assegurar la continuïtat de la coordinació, el treball en xarxa i el recolzament mutu entre
els i les diferents agents que participen en el circuit i protocol d acollida establert ( engranatge ).
Potenciar els components d'informació i la sensibilització sobre la realitat de la població
nouvinguda en cadascun dels projectes que s'impulsin en favor de la diversitat.
2 DIAGNOSI I RECOLLIDA DE DADES DEL PADRÓ
A través de les dades del padró és realitza un anàlisi dels fluxos migratoris.
Els objectius de la recollida de dades del padró són els següents:
- Recollir les dades qualitatives i quantitatives del padró.
- Analitzar les dades obtingudes, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu.
- Estar propers a les necessitats del territori i dels seus ciutadans i ciutadanes per tal d anticipar i preveure com adequar els serveis a les demandes existents i futures davant del fet migratori.
a. Control i evolució dels fluxos migratoris
A data desembre del 2014 Blanes tenia una població total de 39.293 habitants, dels quals 33.347 amb nacionalitat espanyola i 5.946 amb nacionalitat estrangera. La població de nacionalitat espanyola representa un 84,86% i els estrangers un 15,10% de la població total. Respecte a les dades de l any passat, la immigració continua disminuint lleugerament seguint amb la tendència iniciada a l any 2010.
Taula 35. Flux migratori 2010-2014
2010
2011
6.930
6.914
17,30%
17,35%
2012
2013
6.628
6.131
16,58%
15,50%
2014 5.946 15,10%
ACCIÓ SOCIAL
128
Podem observar en el gràfic següent, com durant els últims 5 anys (2010-2014) la població estrangera ha disminuït. Dels 6.930 estrangers que vivien l any 2010 a Blanes hem passat a tenir 5.946 persones de nacionalitat estrangera. Han marxat 984 persones de nacionalitat estrangera.
b. Nacionalitats
Dels 5.946 estrangers que viuen a Blanes ens podem trobar 89 nacionalitats diferents, respecte a les 87 de l any 2013. Podem destacar 870 marroquins, 707 gambians i 452 romanesos, aquestes tres nacionalitats serien les més nombres.
POBLACIÓ ESTRANGERA (2010-2014)
5946
6930 68466628
6131
4000
6000
8000
2010 2011 2012 2013 2014
870707
452337 326 276 296
174 175 1420
200
400
600
800
1000
NACIONALITATS MÉS NOMBROSES
Marroc Gàmbia RomaniaItàlia Senegal UruguaiRússia Argentina Rep. DominicanaHondures
ACCIÓ SOCIAL
129
En general, totes les nacionalitats van disminuint lentament excepte la russa i l hondurenya que van creixent.
3 GESTIÓ DEL FLUX MIGRATORI
El 30 de juny de 2011, la Direcció General d Immigració (DGI) del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya assumeix noves competències en matèria d estrangeria. La Generalitat de Catalunya té la potestat d encarregar provisionalment la gestió d aquesta competència a aquells ens locals amb els que ho pacti expressament, a través del corresponent conveni de cooperació administrativa.
En el marc del Reial decret 557/2011, de 20 d abril, pel que s aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la llei Orgànica 2/2009, i en l àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya fixat en l article 138.1 de l Estatut d Autonomia, estableixen els criteris generals per a l elaboració dels informes d estrangeria:
a. INF01: adequació de l habitatge per al reagrupament familiar
b. INF02: grau d integració social per l arrelament social
c. INF03: esforç d integració per a la renovació de residencies temporals
d. INF04: adequació de l habitatge per a la renovació de residència per reagrupament familiar.
EVOLUCIÓ DELS FLUXOS (2010-2014)
0
200
400
600
800
1000
2010 2011 2012 2013 2014
Marroc Gàmbia RomaniaUruguai Itàlia SenegalArgentina Rùssia Rep.DominicanaHondures
ACCIÓ SOCIAL
130
a) Adequació de l habitatge per al reagrupaments familiars (INF01)
El reagrupament és el procés pel qual un estranger amb permís de residència i empadronat al municipi, demana autorització per a què els seus familiars puguin entrar i residir amb ell a Espanya al seu càrrec. És un dret reconegut a l article 16 de la Llei d Estrangeria, on s estableix que els estrangers residents tenen dret a viure en família i en la intimitat familiar.
Els supòsits en els que es poden reagrupar determinats familiars són:
-El cònjuge de la persona reagrupant sempre que no estiguin separats legalment.
-Fills de la persona reagrupant menors de 18 anys que no estiguin casats ni incapacitats, quan la persona reagrupant sigui el seu representant legal.
-Si són fills de només un dels cònjuges, és necessari que la persona reagrupant tingui la pàtria potestat en exclusiva o li hagin atorgat la guarda i custòdia i estiguin efectivament al seu càrrec.
-Els ascendents de la persona reagrupant o del seu cònjuge quan estiguin al seu càrrec, siguin majors de 65 anys i es justifiqui la necessitat d'autoritzar la seva residència a Espanya. Només es podran reagrupar ascendents quan el reagrupant tingui una autorització de residència de llarga durada (5 anys continuats de residència legal).
La competència de l Ajuntament que ha d elaborar el document proposta es fonamenta en un doble pressupòsit, l empadronament de la persona sol·licitant i la ubicació de l habitatge a inspeccionar.
Des del SBAS es realitzen els informes de reagrupament familiar, i es resolen aquells casos en els quals hi ha anomalies. Al llarg d aquests darrers 5 anys s han atès un total de 312 sol·licituds de reagrupaments familiars.
Taula 36. Reagrupaments familiars
2010 73
2011 68
2012
2013
61
62
2014 48
A l any 2014 s han presentat 48 sol·licituds relacionades amb el procés de reagrupament familiar de les quals 39 són per a l informe d adequació de l habitatge per reagrupament familiar.
ACCIÓ SOCIAL
131
Tal i com es pot observar en la taula anterior, els reagrupaments familiars han minvat. De les informacions recollides a les sol·licituds es pot apreciar que les nacionalitats més nombroses en relació als reagrupaments són la marroquina i la gambiana.
Donats els canvis generals en l economia del país i la precarietat laboral, moltes persones que podrien ser sol·licitants d aquests informes han decidit marxar al país d origen o no portar a la família fins a estabilitzar la seva situació econòmica.
b) Grau d integració social per a l arrelament social (INF02)
L arrelament és un concepte d origen jurisprudencial elaborat pels tribunals contenciosos administratius per facilitar la regularització d estrangers quan les circumstàncies particulars concurrents al cas posessin de manifest una íntima vinculació dels estrangers amb la societat receptora, i que generalment no trobaven sortida dins els mecanismes específics d accés a la regularitat previstos als successius reglaments. La sol·licitud d'informe s'ha de presentar preferentment a l Ajuntament on la persona sol·licitant estigui empadronada, sens perjudici del que disposa l'article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
La competència de l ajuntament que ha d elaborar el document proposta es fonamenta en l empadronament de la persona sol·licitant. A més, s ha de valorar, en la seva globalitat, si la persona sol·licitant coneix suficientment la societat catalana i té les competències comunicatives bàsiques en les llengües oficials de Catalunya així com si ha participat en serveis d acollida o en la xarxa associativa del territori.
Per l elaboració del document proposta, és imprescindible que l ajuntament realitzi una entrevista a la persona interessada als efectes de valorar el grau d integració i tenint en compte la documentació acreditada.
Al document proposta s han de tenir en compte les següents circumstàncies:
Acreditar un mínim de 3 anys a l Estat espanyol.
Mitjans econòmics dels que disposa la persona sol·licitant: contracte de treball o exempció de contracte.
Vincles amb altres persones residents al país
Participació en programes d inserció sociolaborals i culturals
Comunicar-se mínimament en les dues llengües oficials. Acreditar cursos de formació. En el cas que no es comuniqui, haver iniciat una formació en la llengua o llengües que desconegui amb un mínim de vint hores ja cursades en el moment de l entrevista, o bé, haver fet alguna activitat per promoure la comunicació lingüística en aquella llengua.
ACCIÓ SOCIAL
132
Taula 37. Arrelaments
2010
2011
2012
2013
124
150
107
86
2014 65
Les dades reflectides a la taula anterior mostren el decreixement de les sol·licitud d arrelament passant de 124 a l any 2010 a 65 l any 2014.
Al municipi de Blanes s incorporaven persones estrangeres no comunitàries per treballar i millorar la seva qualitat de vida, que estava limitada al país d origen.
Tot i el difícil procés per obtenir permís de residència i treball les condicions laboral permetien obtenir un contracte laboral i, així, regular la situació legal al país.
Degut a què s ha produït al país un canvi en la situació econòmica i ha augmentat la precarietat laboral, s endureix la possibilitat d aconseguir els requisits per acreditar el grau d integració social per l arrelament social.
c) Esforç d integració per a la renovació de residències temporals (INF03)
La integració social és un procés dinàmic i multifactorial que suposa que persones que es troben en diferents grups socials (ja sigui per qüestions econòmiques, culturals, religioses o nacionals) es reuneixin sota un mateix objectiu o precepte.
La persona que sol·licita l informe és aquella persona estrangera no comunitària, major d edat (o major de 16 anys amb autorització del representant legal) i amb autorització de residència pendent de renovar.
La sol·licitud d'informe s'ha de presentar a l Ajuntament on la persona sol·licitant estigui empadronada, sens perjudici del que disposa l'article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
És imprescindible que l ajuntament realitzi una entrevista als efectes de valorar l esforç d integració i la valoració de la documentació acreditativa.
ACCIÓ SOCIAL
133
Es valora el grau d esforç d integració que ha fet la persona durant la seva estada al país, l esforç que ha pogut fer a la societat en la seva globalitat, coneixement del municipi, de la societat catalana, el coneixement de les llengües oficials de Catalunya, etc.
Cal tenir en compte les següents circumstàncies:
- Participació en programes d inserció sociolaborals i culturals
- És imprescindible la participació en un o més cursos formatius. S haurà d acreditar el títol, l entitat que ho organitza i les hores de formació que s han fet.
- -Coneixement lingüístic.
En el decurs de l entrevista es valorarà el grau de comunicació en les dues llengües oficials a Catalunya. Es podrà acreditar la formació lingüística per mitjà dels cursos realitzats o amb les certificacions oficials que acreditin com a mínim el nivell A2, corresponen al nivell B3 del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL).
En el cas que alguna persona presenti analfabetisme, discapacitat o similar que suposi una limitació objectiva per a l aprenentatge de les llengües, es valorarà que la persona hagi assistit a un nombre mínim de sessions formatives.
L any 2014 s han presentat 18 sol·licituds, 14 presentades per homes i 4 per dones.
Les nacionalitats que han presentat més sol·licituds són la gambiana, la marroquina i la dominicana.
d) Adequació de l habitatge per renovació de residència per reagrupament familiar (INF04)
La persona sol·licitant de l informe és la persona estrangera no comunitària, major d edat i amb autorització de residència renovada que ha reagrupat a la seva família. És necessari que s hagi produït un canvi d habitatge respecte del que va acreditar en el moment del reagrupament.
La competència de l ajuntament es fomenta en l empadronament i la ubicació de l habitatge a inspeccionar.
És imprescindible realitzar una inspecció ocular de l habitatge, o, en cas necessari es podran fer diverses inspeccions per valorar l ús i el nombre real de persones residents.
Es valoraran les condicions correctes d habitabilitat i la idoneïtat de l habitatge en relació amb el nombre i el perfil de la família.
Per poder demanar la inspecció ocular és necessari demostrar la situació jurídica, títol de propietat, contracte de lloguer o d altres situacions.
ACCIÓ SOCIAL
134
Durant l any 2014 s han presentat 9 sol·licituds, essent les nacionalitats més nombroses la marroquina.
4 INTERCULTURALITAT I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
a. SERVEI DE SUPORT I ASSESSORAMENT TÈCNIC EN MATÈRIA D IMMIGRACIÓ I INTERCULTURALITAT
Durant l any 2014 s han atès demandes d assessorament tècnic a diferents agents socials de Blanes. Un dels objectius d aquest recurs és donar suport i assessorament tècnic en matèria d interculturalitat als professionals, entitats i recursos del municipi. Altre objectiu és oferir assessorament i suport a les activitats de sensibilització i convivència intercultural, impulsades per les institucions.
Les principals demandes estan relacionades amb la mediació intercultural de les comunitats d origen Africà
b. SUPORT I ASSESSORAMENT A ASSOCIACIONS
El servei d acollida realitza assessorament i suport a les entitats de cooperació i de persones estrangeres. Les principals demandes estan relacionades amb la recerca de espais, informació envers tràmits relacionats amb estrangeria i derivació a altres serveis.
c. PROJECTE D INTEGRACIÓ SOCIAL I COMPETÈNCIES LINGÚÍSTIQUES
PROJECTE ROSSINYOL
El Projecte Rossinyol és un projecte de mentoria social entre universitaris de la Universitat de Girona i alumnes nouvinguts de dues escoles del municipi.
Des del Departament d Acció Social es gestiona el projecte a Blanes i es duu a terme el Des del Departament d Acció Social es gestiona el projecte a Blanes i es duu a terme el seguiment.
L any 2014 han participat un total de 43 persones.
Fins el 2013 en aquest projecte havien participat dues escoles:Mossèn Joan Batlle i Napoleó Soliva. Enguany s han incorporat dues escoles noves:Quatre Vents i Sa Forcanera.
ACCIÓ SOCIAL
135
d. COMISSIÓ DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I COHESIÓ SOCIAL
La comissió de cooperació es reuneix el primer dilluns de cada mes, excepte els mesos de juliol i agost. En aquestes reunions s han treballat aspectes relacionats amb la interculturalitat al municipi, projectes de cooperació i activitats de sensibilització.
La comissió ha esdevingut una plataforma per fomentar valors com la interculturalitat, la solidaritat i la cohesió social del municipi.
A través de la comissió s organitza la Setmana de la Pau, Quinzena intercultural, fons per a projectes de cooperació, recolzament a activitats solidaries proposades per les entitats del municipi, suport a la presentació de l Agenda llatinoamericana... a través d aquesta plataforma les associacions de cooperació i persones estrangeres s organitzen per treballar conjuntament.
e. SETMANA DE LA PAU
La Setmana de la Pau es va dur a terme entre del 14 i el 31 de gener de 2014.
Les activitats que es van realitzar són les següents:
Elaboració i lectura del manifest per la Pau davant l edifici de l Ajuntament de Blanes
Tastet musical a càrrec de la Escola de Música de Blanes a la sala de Plens.
Presentació del llibre Mi viaje al norte de la fundació Vicenç Ferrer.
Activitats del grup CAES en els centres educatius.
Act de lliurament de fons dels projectes de cooperació
Conte per la Pau organitzat per la Biblioteca Comarcal.
Exposició el futur comença avui de la fundació Vicenç Ferrer al vestíbul de la biblioteca Comarcal.
f. AGENDA LLATINOAMERICANA
L Agenda Llatinoamericana, en sí mateixa esdevé una eina pedagògica doncs el seu contingut dóna lloc a realitzar una reflexió i un aprofundiment sobre el tema al qual es dedica l edició.
La Campanya de l Agenda Llatinoamericana 2015 va ser presentada al desembre de 2014. La presentació i conferencia va anar a càrrec de la Sra. Gabriela Serra. El tema principal de la jornada eren els Drets Humans .
ACCIÓ SOCIAL
136
g. COORDINACIÓ FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ
El Fons Català de Cooperació lidera un grup format per diferents representats d ajuntaments d arreu de Catalunya que treballen per la cooperació a Gàmbia.
El Fons Català de Cooperació fa una funció de paraigües als diferents ajuntaments en relació als projectes de cooperació destinats a Gàmbia.
Blanes participa en el grup de treball de Gàmbia del Fons Català.
El Fons Català coordina a la zona Uper River (Gàmbia) un projecte d enfortiment dels agents locals, l ajuntament de Blanes participa en aquest projecte.
h. FONS PER A PROJECTES DE COOPERACIÓ AL TERCER MÓN
L àrea de cooperació estudia, analitza i valora els projectes de cooperació al Tercer Món.
Posteriorment, elabora un document on es recullen tots els projectes i organitza l acte de lliurament de fons dels projectes de cooperació internacional.
Durant el gener de l any 2014 és va organitzar l acte de lliurament de fons a les entitats que van presentar projectes de cooperació al Tercer Món.
Els projectes presentats durant el 2014 han estat els següents: Projecte de Colònies per a infants sahrauís,Desenvolupament agrícola i ramader de Kuwonku(Gàmbia),Millora de 41 famílies agricultores d Anantampur (Índia), Continuïtat escola camperola a Palacagüina (Nicaragua), Continuïtat Construcció Escola Rural a Ilama (Hondures), Projecte farmàcia social a Dapaong, Projecte d Emergència del Fons Català,Campanya de l Agenda llatinoamericana.
5 SERVEIS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES ESTRANGERES
a. TAULA DE MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA
Per tal de prevenir la practica de la mutilació genital femenina es treballa amb un protocol de prevenció. En aquest protocol intervenen els agents socials implicats: centres escolars, servei d acollida, pediatria, serveis socials i mossos d esquadra.
Durant el 2014 s han realitzat coordinacions amb pediatria i centres escolars, per detectar els possibles casos de MGF.
b. SERVEI D ASSESSORAMENT PER A IMMIGRATS DE CÀRITAS(SAI)
Càritas ofereix un servei d assessorament jurídic en temes d estrangeria per immigrants amb recursos econòmics escassos. L any 2014 s han atès 205 usuaris, 89 dones i 116 homes. Les nacionalitats que han realitzat més demanda són les següents: Gàmbia, Senegal, Marroc i Espanya.
ACCIÓ SOCIAL
137
S han realitzat un total de 288 visites, les demandes més nombroses són relacionades amb el arrelament social i la irregularitat sobrevinguda.
c. SERVEI D ASSESORAMENT JURÍDIC DE CREU ROJA
Creu Roja Blanes ofereix un servei d assessorament jurídic gratuït. En aquest servei s assessora en matèria de estrangeria a persones amb dificultats econòmiques de la zona de Blanes, Lloret de Mar i Tossa.
d. CURSOS AMB ASSISTÈNCIA DE PERSONES IMMIGRADES
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
Al llarg de l any 2014 s han realitzat dos cursos d alfabetització de català a càrrec del CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística).
El primer curs va començar l octubre i va finalitzar el febrer amb un total de 21 alumnes. El segon curs va iniciar el febrer i va finalitzar el juny, amb un total de 12 alumnes. Els dos cursos tenien una durada de 45 hores.
Centre de Formació d Adults ES PITEUS
Des de CFA Es Piteus s ha realitzat, al 2014, 13 cursos de formació instrumental amb participació de persones immigrades:
1. CFI 1 amb 51 alumnes immigrants inscrits
2. CFI 2 amb 34 persones immigrades inscrites
3. CFI 3 amb la participació de 7 persones immigrades
Curs d alfabetització de Càritas
Càritas ofereix un servei formatiu on es realitzen cursos d alfabetització.
Al 2014 s han realitzat dos cursos (un bàsic i un avançat) amb un total de 37 alumnes. Aquest recurs té un de servei de guarderia pels fills dels participants.
Departament de Promoció Econòmica de l Ajuntament de Blanes
El Departament de Promoció Econòmica de l Ajuntament de Blanes ofereix diferents programes i serveis de l àmbit formatiu i laboral en els que han participat persones d origen estranger. Al llarg d aquest any s han inscrit 17 persones en el curs d alfabetització digital.
ACCIÓ SOCIAL
138
ACCIÓ SOCIAL
139
HABITATGE SOCIAL
Un dels elements de cohesió i integració social és la necessitat de què joves, adults i famílies puguin disposar d un habitatge. La tasca prioritària al Departament ha estat vetllar per la demanda exclosa i als efectes s ha fet un treball en l accés a l habitatge per als joves, famílies en rendes baixes i/o canvis d estructura familiar, col·lectius majors de 65 anys i els de risc d exclusió social.
Els objectius de les accions en habitatge social es concreten sobre dos eixos:
a) Preveure una oferta d habitatges de protecció oficial, de promoció pública/ privada per satisfer les necessitats de la població que no pot accedir a l oferta del mercat lliure.
b) Promoure la cohesió social en matèria d habitatge i evitar els fenòmens de discriminació, exclusió i segregació sobre els col·lectius més vulnerables.
1 BORSA DE MEDIACIÓ SOCIAL
És un servei concertat amb la Generalitat, gestionat per l Ajuntament, que consisteix en posar en contacte propietaris de pisos de lloguer amb persones amb necessitats d habitatge, donant beneficis tant al propietari com al sol·licitant.
A continuació relacionem el nombre d habitatges llogats per exercici i preu mig.
Taula 39. Habitatges llogats per exercici i preu mig
Habitatges
llogats per la
Borsa
d Habitatge
2010
94
2011
59
2012
85
2013
81
2014
75
Preu mig del
lloguer
d habitatges
418,00
413,00
410,41 374,38
354,96
ACCIÓ SOCIAL
140
Ajudes al llogater
El Departament d Acció Social ha tramitat els següents ajuts de lloguer:
1. Prestacions per al pagament del lloguer
Aquesta prestació la pot sol·licitar qualsevol persona que hagi estat beneficiària d aquesta prestació l any 2013 i segueixi complint els mateixos requisits pels quals se li va concedir.
L import de l ajut varia en funció de les rendes i la situació personal.
2. Renda Bàsica d Emancipació
Té com a finalitat facilitar l accés a un habitatge de lloguer a joves entre 22 i 29 anys amb l objectiu d augmentar l emancipació juvenil.
Malgrat això el Reial Decret Llei 20/2011 de 30 de desembre ha derogat aquest ajut i a partir de l 1 de gener de 2012 no poden presentar l ajut nous sol·licitants, únicament aquells que hagin estat beneficiaris l any anterior i continuïn complint els requisits.
L import de l ajut a partir del mes d agost de 2012 és de 147 mensuals.
Taula 40. Ajuts al lloguer
Ajuts al lloguer just
2010
451
2011
255
2012
181
2013
337
2014
212
Renda Bàsica d Emancipació 89 92 0*
0* 0*
* 0 sol·licituds noves. Expedients actius 2014: 82.
ACCIÓ SOCIAL
141
2 PLA LOCAL D´ HABITATGE
El Pla Local d Habitatge (PLH) es formula per l Ajuntament de Blanes, en aplicació de l acord pres l any 2011 pel qual es va redactar el Pla Local d Habitatge del municipi, el qual té vigència durant el període 2012 a 2017 ambdós inclosos.
Durant els mesos de gener a novembre de l any 2011 es va desenvolupar el procés de redacció del Pla, que es va lliurar posteriorment a l ajuntament.
Partint de les projeccions demogràfiques considerades més plausibles amb la situació actual s ha obtingut una projecció de necessitats de llars al municipi de Blanes per al període de vigència del pla local d habitatge (2012 a 2017 ambdós inclosos) que resulta ser de 866 noves llars, d aquestes noves llars 270 correspondrien a necessitats d habitatge durant el període per a la població que constitueix la demanda exclosa, totes aquestes dades corresponen a un escenari de creixement intermedi o moderat atesa la situació social i econòmica actual.
Pel que fa a l estat del parc d habitatges de Blanes es troba en un estat de conservació correcte, només un 6,17% del parc d habitatges es troba en estat ruïnós, dolent o deficient i es dona una major concentració de casos al casc històric de la vila. En el que sí que hi ha molta mancança en els habitatges de Blanes és en l accessibilitat, segons dades de l INE un 75,21% dels habitatges presenten problemes d accessibilitat, essent la manca d ascensor el problema més estès, sobretot en els edificis construïts abans de l entrada en vigor de la normativa que obliga a la instal·lació d ascensor en edificis de més de 3 plantes. Aquesta mancança d ascensors a la zona on és més acusada és a la secció D2-S10 que correspon a La Plantera. És per això que cal fer una tasca de foment de la rehabilitació per a conservar l estat del parc i rehabilitar els habitatges en més mal estat, cal també incidir especialment en tot el que faci referència a accessibilitat, per a aquestes dues menes d actuacions es disposa d ajuts per part de la Generalitat de Catalunya. Amb aquestes ajudes es pot disminuir l afectació que suposarien aquestes actuacions als pressupostos del municipi, sobretot en el context actual de crisi en el que no és aconsellable l endeutament excessiu, ja que els pressupostos municipals no són tan elevats com temps enrere i aquestes actuacions se n ressenten.
L objectiu primordial del pla local de l habitatge és el fer efectiu l accés dels ciutadans a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats, en unes condicions econòmiques proporcionals als ingressos de les llars. Per tal de poder assolir aquest objectiu les línees fonamentals dels objectius del pla local de l habitatge seran les següents:
- Creació i foment de nou habitatge amb protecció.
- Millora de les condicions i optimització de l ús del parc d habitatges existent.
- Establir una major cobertura de les necessitats d habitatge per a evitar l exclusió social.
- Consolidació i increment de les accions ja existents en matèria d habitatge social.
ACCIÓ SOCIAL
142
3 TRAMITACIÓ D AJUTS
Des del SBAS de Blanes es tramiten ajuts econòmics per tal de garantir l habitatge a persones amb greus dificultats econòmiques i que per aquest motiu el podrien perdre.
Aquets ajuts són les prestacions econòmiques d'especial urgència per a l'habitatge.
L any 2014 es van tramitar un total de 16 ajuts des dels Serveis Socials de Blanes.
Aquestes prestacions són ajuts per garantir l'habitatge a les persones amb dificultats greus per pagar el lloguer o les quotes d'amortització hipotecària. Aquestes prestacions econòmiques són a fons perdut, de caràcter personal i s'atorguen en situacions d'especial urgència i que compleixin els requisits establerts.
La quantitat màxima de la prestació és de 3.000 i es pot demanar, com a màxim, durant 12 mensualitats, encara que els imports no sumin la quantitat anterior.
Els destinataris són persones que tinguin rebuts impagats de lloguer o d'amortització del préstec hipotecari i que compleixin els requisits establerts en la convocatòria.
Amb data 21 de desembre de 2012 s emet la Resolució TES/2932/2012 per la qual s aproven les bases reguladores per a la concessió de prestacions econòmiques d especial urgència per al pagament del lloguer, de quotes d amortització hipotecària en situacions especials i per atendre persones que han perdut l habitatge a conseqüència d un procés de desnonament o d execució hipotecària.
Amb aquesta resolució s obre una nova línea d ajut adreçada a atendre a aquelles persones que han perdut l habitatge i consisteix en l atorgament a fons perdut d un ajut econòmic de màxim 3.000 per tal de poder accedir a un nou habitatge en règim de lloguer.
Durant l any 2014 s han tramitat 8 d aquests ajuts.
Així mateix amb data 4 de març de 2014 s emet la Resolució TES/527/2014 per la qual s obre convocatòria extraordinària per a la concessió de prestacions econòmiques d urgència especial per al pagament del lloguer o quotes d amortització hipotecària per a l any 2014, adreçada a persones en situació d atur de llarga durada.
Durant l any 2014 s han tramitat 60 expedients.
Un altre ajut és el complement per a titulars de pensió no contributiva que viuen en un habitatge de lloguer.
Es tracta d un complement de pensió adreçat als pensionistes de la modalitat no contributiva que acreditin que no tenen un habitatge en propietat i que resideixen habitualment en un habitatge de lloguer.
El complement consisteix en un pagament únic anual de 525 .
ACCIÓ SOCIAL
143
L any 2014, 34 ciutadans de Blanes han cobrat aquest complement, percebent un total de 17.850 .
Ajuts municipals per l accés a l habitatge
Independentment del programa d inclusió per aquells habitatges cedits per l Agència de l Habitatge de Catalunya o altres entitats socials, l Ajuntament disposa de dues propostes per a pal·liar les dificultats d accés a l habitatge per aquells col·lectius i persones desfavorides social i econòmicament. Aquests programes són la borsa de lloguer social i el nou programa que pretén donar resposta a situacions d emergència habitacional. Aquest programa preveu els següents ajuts:
a) Ajuts al pagament de la fiança legal.
b) Ajuts econòmics directes al lloguer.
c) Ajuts econòmics per l alta de subministraments (aigua, llum i gas).
Als efectes de disposar de criteris homogenis en data 3 de juliol de 2014 la Junta de Govern Local va aprovar les normes internes i barems per a l atorgament d ajuts per a l accés a l habitatge en el marc del programa d emergència habitacional.
Durant l any 2014 s han atorgat aquests tipus d ajuts a quatre famílies, amb un total de 3.013,02 .
4 CESSIÓ D´ HABITATGES (pisos d inclusió social)
El problema de l accés a l habitatge presenta especials dificultats sobretot en aquelles capes de població amb rendes baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d oferta de mercat, tant de compra com de lloguer.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en marxa diverses mesures a efectes de facilitar l accés a l habitatge, via adquisició o lloguer d habitatge protegit, o bé, posant en marxa mesures per incrementar l oferta de lloguer a preus moderats i atendre així la població amb ingressos més baixos, tot contemplant l atorgament d ajuts al pagament del lloguer per a determinats col·lectius amb risc d exclusió social.
L Ajuntament de Blanes ha impulsat la programació i execució de les diverses polítiques socials des del seu àmbit, a efectes de facilitar l accés a l habitatge de certs col·lectius amb manifesta situació d exclusió social i que requereixen d una actuació decidida, urgent i concertada.
Amb aquest motiu, en data 4 de juny de 2009 la Junta de Govern Local va aprovar el conveni de col·laboració amb ADIGSA i les normes del procés d adjudicació de 44 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. En les esmentades normes es va reservar un total de 5 habitatges a per destinar-los a finalitats socials.
De la mateix manera, l Ajuntament de Blanes va subscriure un conveni amb l empresa pública Administració, Promoció i Gestió SA (ADIGSA, avui dia Agència de l Habitatge de Catalunya),
ACCIÓ SOCIAL
144
amb data 16 de març de 2009 pel qual ADIGSA cedia a l ajuntament l ús de l habitatge ubicat al carrer de les Alberes, 11, escala B, 3r-1ª.
Posteriorment, en data 25 de maig de 2010, es va formalitzar un nou conveni amb l objecte d ampliar el nombre d habitatges cedits, i en virtut del qual foren cedits els habitatges situats al carrer Àngel Planells 1, SS1,SS2, SS4 i SS5, del grup Asil Sant Jaume de Blanes.
I, finalment, amb data 19 de juliol de 2012 es va subscriure un nou conveni en el qual es va arribar a 7 habitatges cedits i, en concret, es va ampliar amb el pis ubicat al c/ Àngel Planells, 1, 1, bxs. 3a.
La Junta de Govern Local de data 24 d octubre de 2013 va aprovar renunciar a la cessió de l habitatge situat al carrer Alberes, 1 esc B 03 01 perquè aquest habitatge, per les seves característiques pròpies no s acabava d ajustar als habitatges que fins a la data es cedien per a finalitats socials i el cost global de la cessió d aquest habitatge superava amb escreix els preus fixats per la Borsa de Mediació del propi Ajuntament.
Lloguers socials per part d entitats financeres
En data 24 d abril de 2014 el Ple de l Ajuntament de Blanes va aprovar l adhesió al conveni de col·laboració subscrit en data 8 d octubre de 2013 entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Catalunya Bank SA per promoure l ocupació d habitatges per destinar-los a lloguer assequible. Vinculat a aquest conveni, per decret d alcaldia de data 29 d abril de 2014 es va proposar l adjudicació d un habitatge de lloguer amb renda assequible a una família del municipi.
ACCIÓ SOCIAL
145
5 REGISTRE DE SOL·LICITANTS
És un registre públic, administratiu, compost pels registres propis dels ajuntaments i pel registre de l Administració de la Generalitat de Catalunya. És un fitxer mínim comú que agrupa tota la informació en un únic fitxer.
Aquest registre té caràcter permanent sense terminis per a tramitar la sol·licitud d inscripció i s hi por inscriure qualsevol persona amb residència en un municipi de Catalunya
Estar inscrit en el Registre de Sol·licitants és condició imprescindible per poder ser adjudicatari d un habitatge de protecció oficial.
Una vegada inscrits, poden participar en els processos d adjudicació aquells sol·licitants que compleixin els requisits exigits i hi estiguin inscrits abans que s iniciï el procediment d adjudicació.
La finalitat del Registre de Sol·licitant és proporcionar informació sobre les necessitats reals i la distribució territorial d habitatges amb protecció oficial.
La inscripció té una vigència de tres anys.
L any 2014 s han fet un total de 93 inscripcions.
15
78
45
109
93
0
20
40
60
80
100
120
2010 2011 2012 2013 2014
INSCRIPCIÓ REGISTRE DE SOL.LICITANTS HPO
nº de sol.licituds
ACCIÓ SOCIAL
146
6 TAULA LOCAL PEL DRET A L HABITATGE
El dia 15 de novembre de 2012 es va constituir la Taula Local pel Dret a l Habitatge a Blanes.
Es tracta d un organisme integrat per membres de diferents estaments: PAH (Plataforma d Afectats per la Hipoteca), Càritas, El Bon Samarità, Col·legi d Advocats de Girona, delegació de Blanes, regidors de l equip de govern de l Ajuntament, el cap de l àrea d Acció Social, un tècnic de Serveis Socials i la tècnica de la Borsa de Mediació de l Ajuntament de Blanes. En data 3 de setembre de 2013 es va incorporar a la taula l entitat Creu Roja.
La Taula, en un primer moment, tenia com a objectiu principal fer un treball en xarxa i intentar trobar solucions per les persones afectades per execucions hipotecàries, però amb el volum emergent de persones amb nous perfils de pobresa i exclusió social, que presenten noves necessitats o problemàtiques relacionades amb la pobresa energètica i amb la manca d un habitatge digne, ha estat necessari promoure noves mesures. Està adreçat, en principi, a les persones afectades per la hipoteca però també és sensible a tot tipus de problemàtica relacionada amb l habitatge.
En les memòries dels anys 2012 i 2013 s hi troben recollides les diferents actuacions dutes a terme per part de la Taula Local pel Dret a l Habitatge.
Durant l any 2014 s han realitzat diferents reunions de Taula on s ha donat compte i s han treballat diferents aspectes relacionats amb:
- Ajuts de l Agència de l Habitatge de Catalunya. Es va obrir convocatòria de quatre tipus de prestacions d urgència pel pagament de deutes de renda de lloguer, deutes per les quotes d amortització de préstec hipotecari, per pèrdua d habitatge per desnonament i execució hipotecària i l extraordinària per a persones en situació d atur de llarga durada.
- La PAH de Blanes va lliurar informació i es van debatre a fons les diferents propostes presentades per l entitat, entre les quals s hi troba la Trobada de PAH catalanes que es va acollir a Blanes el dia 18 d octubre
- Es va donar compte sobre els tràmits de desafectació dels habitatges dels mestres de l antiga escola Carles Faust.
- Es van debatre diferents propostes i alternatives de subministrament d aigua a famílies amb especials dificultats.
- Es va informar sobre l adhesió de l Ajuntament a l acord de 25 de març de 2014 entre la Secretari d Habitatge i Millora Urbana i les entitats i ajuntaments integrants del programa d habitatges d inserció, d acord amb el Pla pel Dret a l Habitatge
- Es va donar compte dels següents acords plenaris i de la Junta de Govern Local:
En data 30 de gener de 2014 es va aprovar una moció per la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d entitats financeres i altres empreses, i es va acordar, entre altres, l elaboració i aprovació de programes d inspecció a fi de detectar, comprovar i registrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació, començant pels que són propietat d entitats financeres i altres grans empreses.
ACCIÓ SOCIAL
147
Als efectes de donar compliment a aquest acord plenari es va iniciar els tràmits de recollida i creuament de dades referents als consums d aigua i titularitat dels habitatges.
En data 24 d abril de 2014 es va aprovar l adhesió al conveni de col·laboració subscrit en data 8 d octubre de 2013 entre el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Catalunya Bank SA per promoure l ocupació d habitatges per destinar-los a lloguer assequible. Vinculat a aquest conveni, per decret d alcaldia de data 29 d abril de 2014 es va proposar l adjudicació d un habitatge de lloguer amb renda assequible a una família del municipi.
En data 3 de juliol de 2014 la Junta de Govern Local va aprovar les normes internes per l atorgament d ajuts per a l accés a l habitatge (lloguer, fiances i altes subministraments)
En data 31 de juliol de 2014 es va aprovar una proposta referent a l emergència habitacional i la pobresa energètica
En data 16 de juliol de 2014, la Taula Local pel Dret a l Habitatge va debatre, entre altres, la pobresa energètica i la ILP de la Plataforma d Afectats per la Hipoteca (PAH) per a fer front a l emergència habitacional i a la pobresa energètica.
En aquesta sessió es va palesar la necessitat de legislar en l àmbit de la pobresa energètica en el sentit que les empreses subministradores haurien de fer el seu esforç en el finançament dels costos energètics de les persones i famílies amb vulnerabilitat.
En aquesta sessió de la Taula Local pel Dret a l Habitatge va acordar proposar al plenari municipal una proposta sobre la pobresa energètica lligada a la situació d exclusió habitacional, instant a les Administracions a garantir l accés a subministraments bàsics d aigua, llum i gas, a les persones en situació de vulnerabilitat durant un període de 3 anys i que el cost per a garantir aquest dret sigui assumit per les empreses subministradores.
* NOTA:
Es disposa de memòries i documentació específica d habitatge: Borsa de mediació, Habitatges d inclusió i d altres.
ACCIÓ SOCIAL
148
ACCIÓ SOCIAL
149
CONCLUSIONS
A partir de les dades recollides des de l Àrea d Acció Social entre l any 2010 i el 2014, i exposades en aquesta memòria, podem concloure que la crisi iniciada a l any 2008 continua afectant a una part molt important de la població.
Per poder fer una anàlisi en profunditat d aquesta afirmació caldria tenir present els següents aspectes:
- Dels aproximadament 2.000 aturats al 2008, hem passat a 3.787 al 2014, dada lleugerament inferior al 2013 (3.963). Davant d aquestes dades podem deduir que la recuperació de la crisi econòmica és molt lenta i l atur no disminueix, encara, de forma significativa tot i que s observa un lleuger descens del nombre d aturats.
- Dels 3.787 aturats enregistrats a Blanes el 31 de desembre de 2014, un 35% reben un subsidi d atur (contributiu), un 38% reben un subsidi, un 6% és perceptor de la Renda Activa d Inserció i un 21% no reben prestacions econòmiques tramitades des del SEPE. En conclusió, un 44% de la població registrada a l oficina del SEPE de Blanes percep una prestació de 426 mensuals. Així doncs, un 65% de la població aturada de Blanes es troba en una situació d extrema vulnerabilitat econòmica.
- L any 2013, des de l Àrea d Acció Social es va detectar l emergència d una nova pobresa que presenta necessitats o problemàtiques relacionades amb l habitatge, la pobresa energètica i amb l alimentació i la higiene. Al 2014 es decideix treballar en la mateixa línia incidint, fonamentalment, en aquests tres eixos ja que només es van poder donar respostes parcials a les necessitats detectades fonamentalment pel que fa a la pobresa energètica.
Tot i l esforç realitzat duplicant pràcticament els ajuts econòmics adreçats a les urgències socials les dades confirmen que aquestes problemàtiques persisteixen en l actualitat.
- La continuïtat i la promoció del treball en coordinació amb les entitats socials i la recerca de dispositius per donar resposta parcial als efectes de la crisi econòmica a la població de Blanes (continuïtat de nous projectes i creació de nous).
Tenint en compte aquestes variables s analitzen el conjunt de dades que s han reflectit a la memòria.
ACCIÓ SOCIAL
150
L any 2014 el total de persones ateses pels Serveis Socials de Blanes ha estat de 8.785 el que representa gairebé un 22% del total de la població de Blanes.
Actuacions per prestació
Informació i Orientació Prevenció i inserció Ajut a domicili Allotjament alternatiu
2014 3.699 5.324 1.430 398
La major part de les actuacions realitzades per l equip de serveis socials s han adreçat a la prevenció i a la inserció, concretament a la intervenció en marginació social. Aquesta intervenció ha permès realitzar un seguiment exhaustiu de les famílies preceptores de la Renda Mínima d Inserció per tal de facilitar la seva inclusió social.
De la Cartera de Serveis Socials s ha mantingut la garantia d accés i dret a les prestacions garantides en el sistema de serveis socials, aconseguint mantenir els serveis essencials. Entre aquests es troben: el Servei d Atenció a Domicili, el Centre Obert per a infants i joves, el servei de transport adaptat, la Renda Mínima d Inserció i les tramitacions de diferents prestacions gestionades des del Departament d Acció Social de la Generalitat, com les Prestacions no Contributives.
D altres prestacions i recursos tramitats són: les beques de menjador escolar, les targetes d aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, les bonificacions del transport urbà, el programa de termalisme social i els informes d estrangeria, entre altres.
Donat que les ajudes i els recursos provinents de l Estat central i de la Generalitat s han vist reduïts arran de la situació de crisi que viu el país i les demandes socials segueixen augmentant, les entitats locals, entre elles l Ajuntament s han vist avocades a promoure accions per tal de pal·liar, encara que de forma parcial, algunes de les necessitats detectades en la població.
Aquestes accions han estat: la facilitació d accés al subministrament d aigua a les famílies amb dificultats econòmiques (comptador solidari), els ajuts econòmics per a pal·liar la pobresa energètica, ajuts a l habitatge, l ampliació del programa d aliments, la complementació d ajudes de menjador escolar, ...
Aquesta retallada en les ajudes provinents de l administració tant central com autonòmica han afectat directament en la continuïtat de la implementació de la Llei de la Dependència (LAPAD) reduint les prestacions i postergant la implementació del Grau I fins l any 2015.
A 31 de desembre de 2014 les persones perceptores de prestacions, recursos i serveis contemplats a la Llei de l autonomia personal i l atenció a les persones amb dependència (LAPAD) van ser 567.
ACCIÓ SOCIAL
151
A l exercici 2014 es van realitzar 55 nous PIAS i 54 modificacions.
Com es pot observar en la taula següent, des de l any 2010 hi ha una progressiva disminució en la realització de PIAS, relacionada amb la postergació en la implementació del Grau I.
PIA elaborats des de l inici de la implementació de la LAPAD
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
PIAS realitzats 43 157 236 168 151 157 49 55
Modificacions - - 27 30 38 135 88 54
Vigents - - 389 515 626 678 727 567
Aquest increment està relacionat amb dos fets:
el Reial decret llei 20/2012 de 13 de juliol introdueix canvis que suposen l adaptació a la nova estructura en cas de revisió. Les revisions de grau provisionals es tractaran amb els nous criteris.
El deteriorament de la salut de les persones amb PIA que suposa una adaptació d aquest a les seves noves necessitats, comportant una modificació.
Al llarg del 2014, com ja va sent habitual, les prestacions més acordades als PIA són la de Cuidador No Professional, amb un total de 305 persones i el Servei d Atenció a Domicili amb 123 persones. Els ciutadans de Blanes va percebre per aquestes modalitats un total de 1.222.719 .
Tal i com es pot apreciar en la taula següent i, continuant en la línia dels anys anteriors, els sectors sobre els que s han dut a terme més actuacions des del SBAS de Blanes al llarg del 2013 han estat: la família i la gent gran.
S entén l àmbit de la família com a sistema des del qual es treballen aspectes relacionats amb la infància, amb la dona, amb les relacions socials, amb la gestió econòmica i, per tant un àmbit d intervenció multifactorial.
Família
Infància Joventut Dona
Gent
Gran
Persones amb disc.
Reclusos/ex recl.
Minories èt.
Marginals s/
llar/transeünts Toxicòmans
Malalts psi. no ins.
Altres grups en sit.uació
de neces.
Immigrants
3579 611 78 486 2371 388 7 64 31 134 80 403 547
ACCIÓ SOCIAL
152
Les dades reflecteixen que l àmbit de la família és el que ha patit més directament l impacte de la crisi.
Crisi econòmica i actuacions sociolaborals
La crisi econòmica iniciada a l any 2008 està directament relaciona amb el mercat de treball. S ha pogut constatar que el nombre de persones aturades ha anat en augment fins al 2012.
Al llarg dels anys 2013 i 2014 s ha pogut observar una lleugera disminució en el nombre d aturats registrats al municipi de Blanes. Tot i així, des dels serveis socials es pot constatar que s han duplicat les ajudes adreçades a cobrir emergències socials.
Dades de l atur registrat a Blanes
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Totals 1908 3029 3801 3847 4057 4068 3963 3787
*dades a 31 de desembre de cada exercici
Aquestes 3.787 persones aturades representen un 14% de la població en edat laboral.
Aturats amb prestació
2011 2012 2013 2014
52% 55% 83% 79%
Dels 3.787 aturats enregistrats a Blanes el 31 de desembre del 2014, un 35% reben un subsidi d atur (contributiu), en 38% reben un subsidi, un 6% és perceptor de la Renda Activa d Inserció i un 21% no reben prestacions econòmiques tramitada des del SEPE.
En conclusió, un 44% de la població registrada a l oficina del SEPE de Blanes percep una prestació de 426 mensuals. Així doncs, un 65% de la població aturada de Blanes es troba en situació d extrema vulnerabilitat.
Aquest 65% de la població podria significar un segment de població susceptible de ser beneficiaris dels serveis, prestacions, intervencions, actuacions o recursos gestionats des dels Serveis Socials.
ACCIÓ SOCIAL
153
Al llarg de l any 2014 els dispositius més significatius que s han activat per donar resposta a la situació actual en l àmbit socioeconòmic han estat:
a) L augment de persones acollides a la Renta Activa d Inserció (RAI) que es va observar en els darrers dos anys es manté, passant de 187 perceptors al 2012 a 229 persones acollides al 2014.
L impacte econòmic d aquesta mesura en l exercici 2014 representa l aportació de 1.170.648 /anuals pels 229 perceptors d aquesta prestació.
b) La Renda Mínima d Inserció. Des dels Serveis Socials Bàsics es constata un augment de les demandes d ajuts econòmics com la RMI (Renda Mínima d Inserció)
Dels 141 expedients RMI tramitats a l any 2014, 71 han estat aprovats.
Malgrat tot, a Blanes hi ha 392 expedients de RMI que han generat aproximadament 1.946.838,47
l exercici 2014.
c) Ajuts econòmics d urgència social. Al 2014 l Ajuntament de Blanes ha invertit 140.739,47 en un total de 10.251 ajuts d urgència social.
Ajuts econòmics d urgència social
2011
Manutenció
833
Habitatge
32
Subministraments
324
Farmàcia
911
Altres
3578
2012
2013
1036
2536
21
80
320
1215
1295
1216
1242
529
2014 3565 348 3812 1981 545
Les dades de la taula anterior reflecteixen com al llarg de l any 2014 s han incrementat les ajudes d urgència social destinades a la manutenció i gairebé s han triplicat els ajuts dirigits a pal·liar la pobresa energètica. Aquests ajuts tenen com a objectiu la cobertura de les necessitats bàsiques.
d) La família com a xarxa social de suport. A Blanes, la població de més de 60 anys representa el 24% de la població total del 2014. Molts d ells són perceptors de prestacions econòmiques derivades majoritàriament de les pensions de jubilació. L any 2014 la població atesa al Serveis Socials de Blanes en la franja d edat de més de 60 anys ha estat del 26% del total.
Durant l any 2014, s ha observat que aquestes famílies continuen donant suport econòmic a les famílies dels seus fills.
ACCIÓ SOCIAL
154
e) Pensions no contributives (PNC). Una altra eina de suport i mitjà per a l obtenció de la
renda bàsica de suficiència per aquells col·lectius en risc de pobresa i exclusió social és l obtenció de les pensions no contributives (PNC).
Pensions no Contributives (PNC) exercici 2014
Jubilació
Nombre
171
Import
816.532,01
Invalidesa 205 1.002181,20
Total 376 1.818.713,21
Les pensions no contributives l any 2014 a Blanes han estat de 376, el que suposa una aportació de 1.818.713,21 per aquests perceptors.
f) El Tercer Sector i el treball en xarxa. El Departament d Acció Social col·labora estretament amb diferents entitats del municipi, i de forma especial amb Càritas, el Bon Samarità i Creu Roja, en el subministrament de serveis bàsics i de primera necessitat.
El treball conjunt amb el Tercer Sector sempre ha estat molt important per al treball social, però en aquets moments de crisi econòmica, la seva col·laboració s ha convertit en indispensable per tal de poder donar resposta conjunta al gran ventall de demandes i necessitats de la població.
Subministrament de serveis de primera necessitat
Alimentació
bàsica
Bolquers Kits
familiars
Higiene personal i de la
llar per a gent gran
Kits alimentació i
higiene per nadons
2014
19.980 lots 1.656 kits
39 kits 42 kits 10 kits
Al llarg del 2014, 894 famílies s han beneficiat dels 19.980 lots d alimentació bàsica que s han subministrat des del Bon Samarità, Càritas i Creu Roja en col·laboració amb l Ajuntament de Blanes.
Durant el 2013 s han repartit un total de 1.747 kits proporcionats per la Creu Roja.
ACCIÓ SOCIAL
155
Donat l augment de demanda de cobertura de necessitats bàsiques de la població es segueix intensificant el treball en xarxa per poder donar resposta adequada.
Desenvolupament de programes
L any 2014 s han dut a terme diferents programes i accions de suport per tal de promoure la prevenció i la capacitació parental en les famílies en situació d extrema vulnerabilitat, especialment en les famílies amb infants a càrrec.
Centre Obert, servei diürn, l any 2014 s han atès 79 menors (43 de primària i 36 de secundària). És el programa de prevenció i d atenció directa amb més impacte, doncs es treballa a diari amb els infants i les famílies detectant i contenint situacions d alt risc social en coordinació amb tots els serveis i professionals implicats en els casos.
Programa d Intervenció a les escoles. És el programa de prevenció d infants amb risc psicosocial més rellevant que abasta a tota la població infantil escolaritzada de Blanes. De les coordinacions realitzades al llarg del curs 2013/2014 s ha fet el seguiment a 397 menors, que representen un 7,5% dels alumnes escolaritzats a Blanes. D aquests, 312 menors tenen expedient obert als serveis socials amb un Pla de Treball Familiar. L índex de menors en situació de risc és superior al 5% del total de la població infantil de Blanes. La valoració de la col·laboració dels centres escolars amb els serveis socials és molt positiva, doncs la coordinació i la comunicació amb els centres és fluïda, es treballa amb l objectiu comú de prevenir el risc social al municipi.
Programa de coordinació en l àmbit sociosanitari de menors. La conclusió a què s ha arribat en les diferents coordinacions realitzades amb els serveis sanitaris i a través del treball en xarxa realitzat amb els recursos que atenen als menors és el fort impacte que està tenint la crisi econòmica sobre la salut dels mateixos. I per altra banda, la situació emocional en la que es troben molts adults, responsables de menors, davant de la crisi econòmica actual no permet fer un suport ni un acompanyament psicològic ni emocional adequat als infants. Així doncs, podem dir que l efecte directe que ha tingut la crisi sobre els infants no només és econòmic sinó també psicològic.
Programa créixer en família (0a-3a i 12a-16a). Aquest programa ofereix espais de suport virtuals i presencials, als pares i mares interessats a conèixer aspectes que puguin influir de forma positiva en la cura, l educació i el desenvolupament dels fills i les filles, convidant-los a reflexionar i a compartir les seves experiències amb d altres famílies. L any 2014 s han beneficiat un total de 49 famílies blanenques derivades per SBAS de Blanes.
Casa d infants. Des de l any 2010, data en què es va posar en funcionament el projecte a Blanes, des del SBAS de Blanes s han derivat un total de 18 casos, 2 dels quals han estat casos nous derivats al 2014.
ACCIÓ SOCIAL
156
Al setembre del 2014 s inicien do nous projectes socioeducatius en col·laboració amb entitats del municipi:
Espai obert Pedrera Viva al qual s han derivat 20 menors entre 6 i 15 anys que han rebut suport escolar. Club futbol sala Blanesport 83
del qual han participat 5 menors d entre 4 i 18anys derivats pels serveis socials per a realitzar activitats esportives.
En conclusió es pot dir que els programes són una bona eina per poder detectar, prevenir i treballar els casos de menors en situació de risc social. Al llarg de l any 2014 s han mantingut els programes adreçats al treball amb famílies en situació de vulnerabilitat i s han posat en marxa altres nous orientats a potenciar la participació dels menors en risc en activitats normalitzades.
L any 2014, un total de 388 persones amb problemàtiques relacionades amb la discapacitat han estat beneficiàries de serveis, recursos, prestacions o actuacions realitzades des dels serveis socials de Blanes.
Els Serveis Socials de Blanes ofereixen informació, orientació, assessorament i suport a les persones discapacitades en la realització de tràmits com són: targetes d aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, transport adaptat, entre d altres, i tràmits dirigits a l oficina d atenció al ciutadà de Benestar Social i Família de Blanes.
Per poder donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat valorem molt positivament el treball en xarxa realitzat amb les entitats especialitzades en aquest àmbit.
Tipologia de les discapacitats a Blanes
Física Psíquica Visual Auditiva Mental
61% 12% 6% 6% 15%
Polítiques i accions d igualtat
Pel que fa a l àmbit de l atenció a la dona, des de l Ajuntament de Blanes i en col·laboració amb l Institut Català de les Dones i la Plataforma de Dones de Blanes s ofereixen una sèrie de recursos adreçats a contribuir a què les dones puguin gaudir dels seus drets civils i personals en llibertat i sense discriminacions.
El SIAD és un servei d informació i atenció a les dones, ha atès un total de 80 dones al llarg de l any 2014 majoritàriament entre els 30 i els 65 anys. Un 78% del total de les dones ateses són autòctones, majoritàriament separades o divorciades i un 63% amb fills a càrrec. Pel que fa a la situació laboral el 38% de les dones té feina per compte propi o aliè, front d un 62% de dones que no té ocupació laboral, bé perquè es troben a l atur o bé perquè són mestresses de casa. En relació al nivell d estudis, la majoria de les dones ateses al SIAD disposa d estudis bàsics, destacant que un 46,3% d aquestes tenen estudis mitjans o superiors.
ACCIÓ SOCIAL
157
L any 2010 es va signar el Protocol d atenció a dones víctimes de violència masclista, aquest continua essent una eina bàsica per al treball en xarxa i aconseguir així una millor recuperació de les dones víctimes de violència masclista.
Solidaritat, Acollida i Cohesió Social
En l àmbit de la Cooperació, l Acollida i la Cohesió Social el Departament d Acció Social de l Ajuntament ha fet l esforç econòmic per a mantenir accions d integració social per a immigrants, i malgrat reduir les aportacions ha disposat d assignacions pressupostàries l any 2014 per a executar projectes de cooperació, desenvolupament en el Tercer Món i projectes de col·laboració comunitària per al municipi.
PROJECTE ENTITAT LOCAL QUE PRESENTA EL PROJECTE
ENTITAT EXECUTORA
DEL PROJECTE
IMPORT PROPOSAT
Quota Associat 2014 Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
1.100,00
Projecte d emergència Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
2.300,00
Agenda llatinoamericana mundial 2014 Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
500,00
Projecte de farmàcia social Sant Pau de Dapaong (Togo)
Càritas Interparroquial de
Blanes
Cáritas Diocesana de
Dapaong
2.500,
Projecte agrícola de Kuwonku i el seu districte. Construcció d un pou i adquisició de bomba submergia i 4 plaques solars
Associació per al Desenvolupament Agrícola de Kuwonku (Gàmbia)
3.900,00
Projecte de continuïtat de construcció de l escola Virgen del Vilar a ka colònia samaritana municipi de
Llama (Sta. Bàrbara, Hondures) (2ª fase)
Voluntari Blanenc IAFA 3.900,00
Projecte de continuïtat de la escula campesina Manel Bonfill (PROSEC), (Palacagüina, Nicaragua) remodelació i adequació de les aules de FUNDARPAL (4ªfase)
Blanes Solidari SOARPAL 3.900,00
Colònies per a infants sahrauís Associació de Famílies Acollidores de Nens i Nenes Sahrauís de Blanes
3.000,00
Projecte de millora de la situació socioeconòmica de 41 famílies agricultores d Aanantampur
Fundació Vicenç Ferrer a Blanes
Fundación Vicente Ferrer
3.900,00
TOTAL
25.000,00
ACCIÓ SOCIAL
158
Malgrat la davallada de recursos externs al finançament, l any 2014 s han dut a terme actuacions en el camp de la mentoria, la cooperació i les activitats ordinàries (setmana de la pau, entre altres).
Dels 39.293 habitants de Blanes al 2014, 33.347 tenen nacionalitat espanyola i 5.946 tenen nacionalitat estrangera. La població de nacionalitat espanyola representa aproximadament un 85% i els estrangers un 15% de la població total.
Coincidint amb l inici de la crisi econòmica podem observar com en els darrers cinc anys la població estrangera ha disminuït. De 6.930 estrangers que vivien a Blanes l any 2010 s ha passat a tenir 5.946 persones de nacionalitat estrangera.
Respecte a la immigració com a tret significatiu és la pèrdua de persones estrangeres de totes les nacionalitats en el cens. L únic increment que es dona és el de ciutadans de Rússia i Hondures.
El flux migratori es regula, entre d altres, amb l elaboració d informes de reagrupaments familiars, arrelaments socials i promovent la integració social.
La taula següent reprodueix el nombre d estrangers en el municipi i les tramitacions d arrelaments socials i de reagrupaments familiars al llarg dels darrers quatre anys.
Gestió del flux migratori 2010-2014
Nombre de persones estrangeres
Tramitació d arrelaments socials
Tramitació de reagrupaments familiars
2010
6930
124
73
2011
6914
150
68
2012
6628
107
61
2013
6131
86
62
2014
5946
65
48
La tendència en la davallada del nombre d immigrants en el municipi que es ve observant els darrers anys, continua al 2014, al igual que la situació de crisi econòmica que viu el país.
Aquesta crisi ha fet que s incrementi la precarietat laboral i que es dificulti la possibilitat de regulació de documentació legal.
ACCIÓ SOCIAL
159
Habitatge
Un dels elements de cohesió i integració social és la necessitat de què joves, adults i famílies puguin disposar d un habitatge. La tasca prioritària a l àrea ha estat vetllar per la demanda exclosa, als efectes s ha fet un treball en l accés a l habitatge per als joves, famílies en rendes baixes i/o canvis d estructura familiar, col·lectius majors de 65 anys i els de risc d exclusió social.
Els objectius de les accions en habitatge social es concreten sobre dos eixos:
a) Preveure una oferta d habitatges de protecció oficial, de promoció pública/privada per satisfer les necessitats de la població que no pot accedir a l oferta del mercat lliure. b) Promoure la cohesió social en matèria d habitatge i evitar els fenòmens de discriminació, exclusió i segregació sobre els col·lectius més vulnerables.
La Borsa de mediació social en el període 2010-2014 ha intermediat en el mercat d habitatge posant prop de 394 habitatges en règim de lloguer a preus per sota de preu de mercat.
Entre el 2010 i el 2014 aquest servei ha seguit sent una eina essencial en les polítiques de cohesió, el repte segueix estant en mantenir el nombre d habitatges que anualment es posen al mercat, aproximadament 100, i millorar-ne el preu.
Habitatges llogats i preu mig
2011 2012 2013 2014
Habitatges llogats per la Borsa de mediació social 59 85 81 75
Preu mig del lloguer d habitatges 413
410,41
374,38
354,96
Tal i com es pot observar a la taula anterior el preu mig del lloguer ha baixat el darrer anys i el nombre d habitatges llogats, a l exercici 2014, s ha mantingut.
Respecte al Pla Local de l Habitatge, caldrà disposar d un paper actiu en el desenvolupament del servei local d habitatge, especialment en la gestió de les segones ocupacions del parc públic d habitatges, en la formulació de noves propostes per atendre la demanda exclosa i participar activament en les taules respecte a les execucions hipotecàries.
Registre de sol·licitants
Aquest registre es va iniciar l any 2009 i al llarg del 2014 s han realitzat un total de 93 inscripcions.
ACCIÓ SOCIAL
160
Polítiques d habitatge
La Taula Local pel Dret a l Habitatge ha constituït una eina important en el desenvolupament d accions i polítiques en l àmbit de l accés a l habitatge per aquelles persones i col·lectius més desfavorides social i econòmicament.
La Borsa d Habitatge ha anat proporcionant cada cop més habitatges a preu reduït. A final de 2014 el preu màxim per un habitatge de 3 habitacions es situava en 355 /mes.
Al 2013 es va posar en funcionament l acció del comptador solidari , per tal que totes aquelles persones que havien perdut l habitatge per raons de desnonament o altres circumstàncies especials i que es varen veure obligats temporalment a ocupar un habitatge, tinguessin accés normalitzat al subministrament d aigua.
En molts casos, les entitats bancàries han flexibilitzat la seva postura en l ocupació del seu habitatge, procedint a oferir lloguer social als seus ocupants. Simultàniament han arribat a acords amb l Ajuntament per tal d oferir habitatges i lloguers socials en situacions d emergència.
La taula de participació en l àmbit de l habitatge, amb la participació de les organitzacions no lucratives (ONL) entre elles Creu Roja, Càrites, Bon Samarità, PAH de Blanes i altres entitats cíviques i socials, ha permès dissenyar polítiques i accions d ampli abast per tal de garantir en millors condicions el dret d accés a l habitatge.
En aquesta línia, a l any 2014, i el marc del programa Salut i Crisi, l Ajuntament ha post en marxa una bossa d ajuts socials per a l habitatge i s han tramitat un total de 91 ajuts.