Facultat de Magisteri Ausiàs March

Didàctica de les Ciències: Els Éssers Vius

ELS PEIXOS

Autores: Professor: Baixauli Monteagut, Ana Valentín Gavidia Font Marín, Marina Segarra Segarra, Eimi Grup: 4-A Grau d’Educació Primària Curs: 2011-2012

1

ÍNDEX

Pàgina

1. Què deu saber l’alumne a l’acabar Educació Primària ........................... 2

2. Mapa conceptual .............................................................................. 4

3. Dificultats d’aprenentatge i errors conceptuals .................................... 6

4. Proposta d’activitats per cicles ........................................................... 7

5. Desenvolupament d’una activitat ...................................................... 22

6. Bibliografia ......................................................................................25

2

1. QUÈ DEU SABER L’ALUMNE A L’ACABAR L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Encara que el tema dels éssers vius està molt present en el currículum

d’Educació Primària, la part dels peixos no s’arriba a esplaiar fins ben entrar el

tercer cicle.

És per això que els continguts tractats en el primer cicle i en el segon estan

adaptats partint de la base dels del tercer.

El tema dels éssers vius s’inclou en el bloc 2 (La diversitat dels éssers vius), i

s’orienta l’alumnat al coneixement, respecte y estima pels éssers vius.

Primer cicle

Continguts del currículum:

Observació de múltiples formes de vida. Identificació de diferències entre

éssers vius i objectes inerts.

Coneixement dels principal grups d’animals. Característiques i formes de

vida dels distints tipus d’animals.

Observació directa i indirecta d’animals. Classificació segons elements

observables, identificació i denominació, posant especial atenció als

éssers vius de l’entorn natural pròxim.

Associació de característiques físiques i pautes de comportament

d’animals amb els entorns en els que viuen (camuflatge, canvi de color,

gruix del pelatge, etc.)

Les relacions entre els éssers humans, les plantes i els animals.

Desenvolupament d’hàbits de cura i respecte als éssers vius.

Segon cicle

Continguts del currículum:

Animals vertebrats i invertebrats. Aus, mamífers, rèptils, peixos i amfibis.

Característiques bàsiques, reconeixement i classificació.

3

La nutrició, relació i reproducció d’animals. Classificació d’animals en

relació a les seues funcions vitals.

Observació directa d’éssers vius, amb instruments apropiats i a través de

la utilització de mitjans audiovisuals i tecnològics.

Interès per l’observació i l’estudi de tots els éssers vius. (Actitud activa

en el seu estudi. Hàbits de respecte i cura cap als éssers vius,

especialment, els més pròxims a l’ésser humà).

Tercer cicle

Continguts del currículum:

Ús de claus i guies d’identificació d’animals.

Observació i registre d’algun procés associat a la vida dels éssers vius.

Recerca d’informació sobre els éssers vius i les seues condicions de vida.

Sensibilitat per la precisió i el rigor en l’observació d’animals i en

l’elaboració de treballs corresponents.

4

2. MAPA CONCEPTUAL

5

6

3. DIFICULTATS D’APRENENTATGE I ERRORS

CONCEPTUALS

Per a poder dur a terme un aprenentatge significatiu i eficaç és necessari tenir

en compte les idees prèvies de l'alumnat i els temes de difícil comprensió.

Primer cicle:

- Els peixos no respiren.

- Els peixos no oloren. No tenen nas.

- Els peixos no mengen.

- Alguns peixos només viuen a les peixeres.

- La balena, el dofí i l'orca són peixos.

- El tauró no és un peix.

- La pell dels peixos és com la de les granotes.

Segon cicle:

- Els peixos no respiren.

- Els peixos respiren mitjançant els pulmons.

- Els peixos no dormen.

- Els peixos no escolten perquè no tenen orelles.

- Els peixos no tenen óssos, per tant no tenen esquelet.

Tercer cicle:

- Els peixos es reprodueixen de la mateixa manera que els mamífers.

- Tots els peixos són iguals, per tant, tots poden viure als mateixos

llocs.

- Els peixos dormen en els ulls oberts.

7

4. PROPOSTA D’ACTIVITATS PER CICLES

1er cicle

Activitat 1: La pel·lícula de Nemo.

Aquesta activitat es fa per a què els alumnes observen les principals

característiques dels peixos així com el medi en el qual viuen. Se n’adonaran

que hi ha molts peixos de moltes formes, colors i mides diferents.

Veuran que els peixos viuen al fons del mar, mai surten de l'aigua per a respirar

i que poden morir si així ho fan. També observaran que els peixos grans

s'alimenten dels xicotets.

Una vegada la pel·lícula s’haja visualitzat, es comentarà a classe tot allò que

haja cridat la atenció als alumnes. El professor aclarirà tots els dubtes que es

plantegen. Seguidament es repartirà una fitxa amb el dibuix en blanc i negre de

Nemo i un altre peix, i hauran de pintar-lo.

Després el mestre demanarà que aquells que vulguen poden dibuixar i pintar un

peix a partir de la pel·lícula i, d’aquesta manera, fer el dibuix més real, amb les

seues aletes, rodejat del lloc on viu, etc.

Activitat 2: Què son els peixos?

En aquesta activitat es repartirà als alumnes una fitxa on trobarem les imatges

d'alguns éssers vius i d’alguns objectes inerts. Hauran d’ assenyalar quins són

éssers vius i quins no, i justificar la seua resposta. Les imatges són:

8

Activitat 3: Què mengen els peixos i com es defensen?

Què mengen els peixos?

Gairebé tots els peixos són carnívors, encara que hi ha alguns, com les carpes,

que només mengen herbes. Has sentit això de que "el peix més gran es menja

el més xicotet"? Bé, és cert, però, de vegades es produeix el contrari i el peix

més petit es menja el més gran. Això passa amb certes espècies de les

9

profunditats marines.

Generalment, els peixos tenen dents per esquinçar i tallar la carn, però els que

s'alimenten d'organismes petitíssims tenen, en lloc de dents, una mena de

colador que filtra el seu menjar de l'aigua. Així s'alimenta la balena que,

malgrat el seu temible aspecte, no té dents.

El peix eriçó té una poderosa dentadura trituradora. És capaç de picar durs

trossos de corall! També hi ha peixos "vampirs", igual que les xinxes,

s'enganxen a altres peixos i els xuclen la sang.

- Com es defensen els peixos?

Per defensar-se dels seus enemics, els peixos tenen diversos sistemes. El més

usual és fugir nedant veloçment.

Alguns peixos s'amaguen en les roques o entre les plantes aquàtiques. D’altres

tenen la característica de prendre la forma o el color de plantes i roques, com el

peix fulla.

10

El peix globus, així que es veu amenaçat, s'infla gairebé al doble de la seva

grandària; posseeix, a més, fortes espines a la pell. També els peixos eriçons

poden inflar-se, convertint-se en amenaçadores boles plenes de eriçades

espines. Els peixos, en canviar de color copien gairebé exactament el color del

fons on es troben i així eviten ser menjats o descoberts. En algunes espècies, el

color serveix per distingir el sexe.

El peix globus que s'omple d'aigua i infla el seu cos a tal punt que és impossible

devorar-lo. L'altre mecanisme de defensa és que, genera un verí mortal.

El peix globus i els peixos eriçons piquen.

Activitat 4: Diari dels peixos.

Tenint en compte que disposem d’una peixera a la classe, la utilitzarem per a

què els alumnes puguen observar per ells mateixos la vida diària d’un peix. A

més, escriuran al “diari dels peixos” les preguntes que es van contestant a

classe i les curiositats que troben sobre la vida d’aquests animals marins.

11

Algunes de les preguntes que proposarem a l’aula són:

Com descriuries un peix?

Tenen extremitats? Com són? Quantes en tenen? Com es diuen?

Com tenen la pell?

Cada quant mengen? Poden estar en la mateixa aigua molt de temps?

Quines mesures hem de seguir per a cuidar els peixos de la peixera?

12

2n Cicle

Activitat 1: El pez arco iris.

Direm el títol del conte als alumnes i els preguntarem

sobre què creuen que va la història. Després de llegir-

lo, el comentarem tots junts. Farem preguntes tant

sobre peixos com de valors: per què el peix no volia

donar cap escata? Què és una escata? (Cadascuna de

les làmines òssies, primes i transparents, generalment

encavalcades una damunt l’altra, que cobreixen la pell

de molts de peixos i d’alguns altres animals) Com es va sentir quan en va donar

una? Mitjançant el conte volem que els xiquets tinguen contacte amb el món

marí, concretament el dels peixos, però també inculcar valors de generositat i

d’amistat.

http://www.educalim.com/biblioteca/delia/libro.html

Activitat 2: Classifiquem animals.

En aquesta activitat presentarem diferents tipus d’espècies d’animals. Alguns

d’ells seran peixos, altres mamífers, insectes... Els xiquets hauran de discutir i

raonar quins creuen que són peixos. Al final, cada xiquet dibuixarà l’animal que

més els haja agradat i farem un mural de la classificació dels animals.

Àguila Rajada

13

Salmó Insecte pal

Centpeus Koala

Activitat 3: Construïm el nostre peix.

Presentarem a la classe la maqueta d’un peix que ja haurà fet la mestra. Tenint

aquest com a referència, els xiquets hauran de construir el seu propi peix.

Poden inventar-se’l o fer que s’assemble a “pez arco iris”.

Materials necessaris: cartró, tisores, caixa de cartró, cola blanca, paper de diari,

pintura, pinzells, plastilina de colors, furgadents, palletes, paper de plata i

altres.

Procediment:

14

Es dibuixa la silueta d’un peix en el cartró i després es retalla. Després es calca

la mateixa silueta en un altre tros de cartró per a tindre les dos parts del peix.

El pintem amb pintura i ho deixem assecar. Amb plastilina farem les òrgans de

l’animal i apaguem les dos bandes del peix per a ajuntar les dos cares.

Decorem la caixa de cartró què és la base que sostindrà el peix.

15

16

Activitat 4: Diari dels peixos.

Tenint en compte que disposem d’una peixera a la classe, la utilitzarem per a

què els alumnes puguen observar per ells mateixos, la vida diària d’un peix. A

més, farem que escriguen al “diari dels peixos” les preguntes que es van

contestant a classe i les curiositats que troben sobre la vida d’aquests animals

marins. Utilitzant aquest recurs farem aquestes preguntes:

- Tenen els peixos sentit de l’olfacte? Com el percebeixen?

Els peixos capten els olors a través de dos orificis que tenen a la part anterior

del cap. Aquest estímul s’envia per un nervi al bulb olfactiu, que està situat al

costat del cervell.

- Els peixos tanquen els ulls o sempre tenen els ulls oberts?

Els xiquets observaran que sempre tenen els ulls oberts, això ocorre perquè els

peixos no tenen parpelles. Preguntarem: aleshores, els peixos dormen?

Explicarem que tot i que els peixos no tanquen els ulls, sí que dormen perquè

necessiten descansar. Es queden o bé flotant o bé en el fons sense moure’s.

Busquen llocs amb poca llum i tranquils i quan van a dormir (pot ser de nit o de

dia) s’amaguen per a que els altres animals no els puguen vore i menjar-se’ls.

- Com respiren els peixos?

Els alumnes ja saben que els peixos respiren

mitjançant les brànquies. Però, com agafen

l’oxigen per a poder respirar?

L’aigua entra per la boca i arriba a les brànquies,

les brànquies prenen l’oxigen i el distribueixen a

la resta de l’organisme pels vasos sanguinis, i

17

l’aigua és expulsada per unes obertures que la majoria dels peixos tenen

darrere del cap.

És un procés constant. Molts peixos no només aprofiten així l’oxigen sinó que

surten a l’exterior a respirar. Ells han desenvolupat sistemes “extres” de

respiració.

18

3er cicle

Activitat 1: Les extremitats dels peixos.

Aquesta activitat es basa en l’observació dels peixos de la peixera i en la

deducció d’informació posterior.

Els peixos, aparentment, no tenen cap semblança física amb l’ésser humà. Però

si ens fixem en les aletes veurem que en tenen dos de ventrals i dos de

pectorals. Podem relacionar açò amb l’ésser humà? Quantes extremitats tenim?

Igual que els peixos, dos pectorals –braços– i dos ventrals –cames–.

Finalment preguntarem als alumnes si pensen que aquests fets guarden algun

tipus de relació, i si tenen alguna lleugera idea de per què passa açò.

Activitat 2: Descobrim el mar.

Al mar no viuen només peixos. Existeixen altres tipus d’éssers vius. Podries

identificar quins dels següents éssers vius són peixos i quins no?

19

Peix pallasso Dofí

Balena Cavallet de mar

Foca Mantí

20

Insecte aquàtic Polp

Estrella de mar Eriçó

Mamífers: foca, mantí, dofí, balena

Animals aquàtics que no són peixos: insecte aquàtic, polp, estrella de

mar, eriçó.

Peixos: peix pallasso i cavallet de mar

Per a argumentar per què els mamífers no són peixos direm el següent:

No són peixos perquè: no naixen d’ous, mamen quan naixen, el seu cos no està

cobert d’escates i no respiren per les brànquies.

21

L’únic que podria confondre els estudiants és el cavallet de mar. Explicarem que

és un peix perquè naix d’ous, té aletes, el seu nom prové de la semblança que

té amb el cap del cavall, etc.

Activitat 3: La vida a l’aquari.

Tenint en compte que disposem d’una peixera a la classe, la utilitzarem per a

què els alumnes puguen observar per ells mateixos la vida diària d’un peix i

registrar els resultats al diari. Algunes de les preguntes que proposarem a l’aula

són:

- Alguna vegada t’has fixat en l’aparença física d’un peix? Com tenen la

“pell”? Fes un dibuix.

- Els peixos són de color uniforme? Tenen el mateix color per la part de

dalt que per la de baix? Per què penses que passa açò?

A més, farem una pràctica en la qual observarem amb la lupa els anells de

creixement de les escates. Aquesta activitat està desenvolupada al punt 5.

Activitat 4: Els peixos i l’ésser humà

El boom turístic de les passades dècades va produir un gran increment de la

urbanització de les zones costaneres a Espanya. L'arribada massiva de

banyistes que en van omplir les platges va tenir conseqüències ambientals

negatives per aquestes àrees. Quines creus que poden ser les principals

conseqüències de la urbanització de les zones costeres?

5. DESENVOLUPAMENT D’UNA ACTIVITAT

Observació de escates

De què es tracta?

Les escates són petites plaques que formen part de certs peixos. En general es

presenten en un gran nombre recobrint la pell i atorgant protecció, tot i que

poden desenvolupar altres funcions.

Què veus? Què observes?

Per a què servixen les escates?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

_______________________________________________________________

Totes les escates d’un peix són del mateix color? Per què?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

_______________________________________________________________

Les escates d’un peix es poden desprendre?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

_______________________________________________________________

23

Necessites saber

Com hem vist hi ha molts animals marins dins de la categoria “peixos”, tot i que

a primera vista no ho haguérem pensat. Alguns d’aquests, tenen la seua pell

recoberta d’escates. La funció d’aquestes làmines és doble: per un costat,

faciliten el desplaçament en l’aigua i per un altre, eviten la penetració de fongs,

bactèries, etc. les escates es conserven al llarg de tota la vida del peix i quan

alguna es desprèn, es substituïda per una altra. Aquesta característica permet,

observant una escata, conèixer l’edat aproximada del peix. Si la observem a

transllum vorem una sèrie de cercles. Aquests anells de creixement coincidixen

un per cada any.

Te proposem fer...

Anem a observar els anells de creixement de diverses escates. En grups, es

repartiran escates de diversos peixos. Mitjançant la lupa d’augment les

observarem. Per a comparar els anells de les escates, farem un dibuix del que

hem vist amb la lupa. Al acabar, analitzarem quin peix és el què té més edat

depenent de les seues escates.

24

Què traus en conclusió?

Creus que aquest mètode que ens indica l’edat de les escates ens indica també

l’edat del peix? Raona la teua resposta.

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

On pots utilitzar també aquest mètode d’observació per conèixer l’edat d’un

ésser viu?

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

_______________________________________________________________

6. BIBLIOGRAFIA

El llibre de les preguntes. Segon cicle, quart curs.

http://www.xtec.cat/ceipalber/ciencia/peixos/index.htm

http://www.xtec.es/centres/a8018467/Ciencies/contamina/contamin.htm

http://biblioteca.portalpez.com/iquestlos-peces-duermen-vt2782.html

http://www.pecera.cl/biomar_peces.htm

http://www.slideshare.net/tiapame/los-peces-presentation

http://es.wikipedia.org/wiki/Pisces

http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/colibri/cuentos/insectos/htm/sec_5.htm

http://html.rincondelvago.com/los-peces_1.html

http://www.profesorenlinea.cl/fauna/Peces.htm

http://www.xtec.es/~ajimeno/cn1eso/18peixosiamfibis/18peixosamfibis.htm

http://www.youtube.com/watch?v=HQuAqxeHMYQ

http://colorblau.blogia.com/2010/012401-cientifics-descobreixen-que-el-peix-

ratlla-te-un-nivell-d-intel-ligencia-equipar.php

http://enimal.org/2010/08/25/el-pez-globo-y-su-singular-mecanismo-de-defensa-ante-

los-depredadores/

http://www.fapd.net/descargas10/escuelas/curso/carcteristicas_peces.pdf