La demanda de compra de nausindustrials i logístiques a Catalu-nya ha descendit un durant elprimer semestre de respec-te al mateix període de l'any an-terior, segons un estudi elaboratper l'assessoria immobiliària Jor-dà & Guasch. «El mercat logísticindustrial no és aliè a la tendènciaobservada en els mercats d'ofici-nes i locals comercials, que con-sisteix en un descens progressiu dela demanda d'immobles en com-pra», destaca l'informe.

Així doncs, l'opció de compraha passat del , en el primersemestre de al , actu-al, mentre que el lloguer es man-té més estable, , davant el, registrat en aquest pri-mer semestre.

Jordà & Guasch atribueix aquestdescens a l'enduriment de lescondicions creditícies per part deles entitats financeres, però afirmaque el percentatge de compra se-gueix sent «relativament alt si escompara amb la demanda com-pradora d'oficies, que no ha su-posat ni un del total».

L'anàlisi de la demanda perusos reflecteix que l'emmagatze-matge i distribució copa el ,

de la demanda, seguit pels usos defabricació i manipulació (,),comercial i serveis (,) i lo-gística (,).

Segons l'informe, l'escassetatde grans projectes logístics en

ubicacions pròximes a la ciutat deBarcelona ha provocat que àreescom el Vallès Oriental i Tarragonasiguin «importants nuclis d'ofer-ta logística».

Els preus de venda no han re-

gistrat canvis notables, tenint elBarcelonès i el Baix Llobregatcom les comarques amb el metrequadrat més car, . i . eu-ros respectivament.

A les comarques gironines, elpreu se situa en una mitjana de

euros (oscil·la entre els i els. euros), inferior al de l’àerametrolpolitana, però per sobrede zones com Tarragona, Lleida,el Penedès i el Bages.

Pel que fa al preu de lloguer, larenta mitjana a Girona se situa en, euros per metre quadrat, toti que hi ha ofertes des dels eurosfins als , euros. Les rendesmés elevades es troben al Prat iBarcelona, on els preus podenarribar a euros per metre qua-drat.

Fa uns mesos, una altra con-sultora, Cushman & Wake, indi-cava que al costat de l’aeroport idel port de Barcleona es pagavenrendes de fins a euros.

GIRONA | O. PUIG/EFE

La banca per Internetguanya terrenyEls clients de serveisfinancers on-line hancrescut més d’un 41% ennomés dos anys >PÀG 2

PÀGINES D’AGRICULTURA I RAMADERIA

El Camp

Economia i Empresa DdG

CCOO entra en el debatde l’absentisme laboralBartomeu Compte, secretarid’acció sindical a Girona,rebat les conclusions d’unestudi de la FOEG >PÀG 3

Cau la demanda denaus industrials decompra a Catalunya

El lloguer guanya terreny i manté actiu el mercat industrial. Les nausinferiors a 1.000 metres quadrats concentren un 56% de la demandatotal d’aquests espais segons un estudi presentat aquesta setmana

�

Nau industrial en venda en un polígon d’un municipi gironí.

DIARI DE GIRONA

Núm. 437 | Diari de Girona | Dissabte, 5 de juliol de 2008

Diverses organitzacions preveuen que el preudel blat baixi durant la propera dècada >PÀG 9

� EL MERCAT INDUSTRIAL DE COMPRA A CATALUNYA

Preu de les naus industrials (€/m2)

Font: JORDÀ & GUASCH INFOGRAFÍA DDG

EL PRAT/SANT BOI/VILADECANS/CORNELLÀ/CASTELLDEFELS/GAVÀ��������������������������� 1.689BARCELONÈS�������������������������� 1.645VALLÈS OCCIDENTAL���������������������� 1.399SANT JOAN DESPÍ/ESPLUGUES/SANT JUST/MOLINS/PALLEJÀ���������������������� 1.385MARESME������������������� 1.273VALLÈS ORIENTAL������������������ 1.207CASTELLBISBAL/PAPIOL/MARTORELL/OLESA����������������� 1.169GIRONA�������������� 900PENEDÈS������������� 890BAGES/ANOIA������������ 837TARRAGONA����������� 750LLEIDA���������� 712

L’emmagatzematge i ladistribució concentrengairebé la meitat del totalde la demanda

La cotització del metrequadrat de nau a Gironaoscil·la entre els 660 euros i els 1.140 euros

L’Associació de Comerciants de Lloret ja ha celebrat el primer sorteig de la Promoció Primavera-Estiu que va començar a principis de juny i que finalitzarà a finals d’agost. El sorteig es va realitzar a la plaça de l’Església el passat dissabte 28 de juny, hi van participar més de 7.000 butlletes, de les quals quatre tenien premi –les butlletes restants es guarden per al sorteig següent–, amb un total de 1.000 € per cada sorteig.D’acord amb la mecànica de la promoció la persona que guanya el premi s’ha de gastar els diners del premi a la botiga que li ha donat la butlleta guanyadora.Els premis van ser els següents:1r premi de 100 €: Guanyadora Maria Moreno, de Blanes. Botiga: Boutique Sussy, c. Torrentó 6.2r premi de 200 €: Guanyadora Antonia Zamora, de Lloret. Establiment: Clinica Veterinària Ignasi Mir, c. del Molí, 8.3r premi de 300 €: Guanyadora Merche López Liaño, de Lloret. Establiment: Peixateria Pujol, c. Vicenç Bou, 8. 4t premi de 400 €: Guanyadora Marta Terrades, de Lloret. Establiment: Daniel Go, La Fàbrica, 58.La promoció segueix endavant. El proper sorteig serà el 26 de juliol, coincidint amb les festes de Sta. Cristina.

Associació de Comerciants de Lloret de Mar www.comerciantslloret.com

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LLORET DE MAR

UUs esperem aquest estiu a Lloret de Mar

Quin Estiu!!!!

DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona 2�ECONOMIA I EMPRESA

Els atacs informàtics a les enti-tats financeres espanyoles es vanreduir un fins a maig, amb delictes davant dels del ma-teix període de l’exercici anterior,encara que Espanya es va situar enaquest període en el quart lloc pernombre d’entitats afectades, ambun total d’ enfront de les de faun any, per darrere dels EstatsUnits, el Regne Unit i Itàlia.

Abril va ser el mes amb majornombre d’atacs, concretament, mentre que gener va ser elmes amb menys accions, només. La majoria dels delictes pro-venien dels Estats Units, mentreque en els principals emis-sors d’atacs eren Hong Kong i laXina, segons dades de RSA, la di-visió de seguretat d’EMC Corpo-ration.

El director comercial de RSAEspanya, Fidel Pérez, va subratllaraquesta setmana durant la pre-sentació de les dades de que els atacs de phishing a Espa-

nya continuen sent una de les prin-cipals amenaces per a les institu-cions financeres, en especial, pelmajor ús d’Internet per realitzartransaccions. Pérez va ressaltar queles entitats realitzen grans inversionsen seguretat, però que el fet que s’in-crementi el nombre de personesque accedeixin a la xarxa per pri-mera vegada es converteix en unrisc permanent, perquè no tenen ungrau de maduresa elevat.

Així mateix, va recordar que elfrau per Internet és tota una «in-dústria del mal», que presenta una

gran diversificació i especialització,amb un risc molt petit però una ele-vada rendibilitat, per la qual cosaper combatre-la l’esforç no nomésha de venir de les institucions, sinótambé del client.

Al seu judici, cal que els clients esconscienciïn de la seva gravetat iconseqüències i no donin a conèi-xer les seves claus bancàries ni fa-cin cas a comunicacions sospitoses,ja que, en casos concrets, els pira-tes informàtics han arribat a retirarfins a . euros del compted’un client.

EUROPA PRESS/DdG | MADRID

El «phishing» disminueix peròencara té molta incidència

El nombre de clients actius deserveis financers per Internet esva situar en uns , milions d’u-suaris, fet que suposa un incre-ment del , respecte als ,milions registrats dos anys en-darrere, segons un informe deDBK. L’estudi conclou que lesprincipals entitats financerescontinuen dirigint el focus de lesseves estratègies multicanal capa la banca per Internet i els cai-xers automàtics, el que està afa-vorint una descàrrega de tas-ques administratives en les ofi-cines, potenciant la seva funciócomercial.

En aquest sentit, els canals adistància seguiran incrementantla seva importància en l’estruc-tura de distribució multicanalde les entitats, que han apostatdecididament pel desenvolupa-ment de l’operativa a través debanca electrònica i caixers auto-màtics, el que, segons l’informe,a més de millorar la qualitat delservei i el grau de satisfacció delclient, contribueix a millorar l’e-ficiència operativa de la xarxad’oficines, permetent reforçar laseva funció comercial.

Per promoure el desenvolu-pament de la banca a distància,les entitats estan ampliant signi-ficativament la gamma de pro-ductes i serveis accessibles, amés d’introduir mesures enca-minades a millorar els nivells deseguretat i accessibilitat.

En aquest context, a més d’In-ternet la telefonia mòbil sorgeixcom un canal alternatiu i a la ve-gada complementari a la bancaelectrònica, i constitueix un im-portant factor de captació delpúblic jove. De fet, les alertesper SMS són per ara la forma decomunicació més habitual, en-cara que la majoria de les entitatsexploren diferents vies de relacióamb els seus clients a través dedispositius mòbils.

Oficines físiquesEn aquest marc, després d’uns

anys de moderat creixement, lamajor part dels principals bancsestà frenant el ritme d’obertura denoves oficines, mentre que lescaixes d’estalvis mantenen laseva política expansiva amb vis-ta a estendre la seva presència

fora de les seves comunitats d’o-rigen.

El nombre d’oficines de lesentitats de dipòsit ha registratdes de l’any una tendènciade progressiu creixement, im-pulsada per la intensa compe-tència en els mercats financers il’expansió econòmica i immo-biliària dels últims exercicis.

En concret, la xarxa comer-cial del conjunt d’entitats de di-pòsit va superar lleugeramentles . oficines a finals de, un , més que en l’anyanterior. Les caixes d’estalvis vanser les entitats que van ampliar enmajor mesura la seva xarxa d’o-ficines, prolongant el seu procésd’expansió geogràfica fora de lesseves zones tradicionals d’influ-ència. D’aquesta manera, el nom-bre de sucursals de les caixes vacréixer un en , fins arri-bar a una xifra pròxima a les..

GIRONA | O.PUIG/EUROPA PRESS

La banca per Internet creix un 41% en dos anysLa Comissió Europea ha aprovat un pla d’acció perquè els europeus redueixin el consum un 20% en dotze anys�

Cada vegada més usuaris de banca es decanten pels serveis financers en línia.

DIARI DE GIRONA

Els experts recomanen precaució

DIARI DE GIRONA

han patit les entitats espanyolesentre els mesos de gener i maigA nivell mundial, el nombre d’entitatsatacades durant els cinc primers me-sos va ser de 205 cada mes, un totalde 1.025 en tot el període.

ATACS INFORMÀTICS

LA XIFRA

Els cinc principals bancs queoperen per internet a Espa-

nya –ING Direct, Openbank, Uno-e,Inversis i Popular-e–, tenien acumu-lats fins a l'abril 21.450,02 milionsd'euros en dipòsits dels seusclients, fet que suposa un incre-ment del 12,46% respecte al saldoregistrat al tancament del mateixmes del 2007, segons dades del'Associació Espanyola de Banca(AEB). L’import representa el 3,4%del saldo en dipòsits del conjuntdels bancs espanyols, que se situa-va al tancament del quadrimestreen 617.137,4 milions d'euros.

caixers automàtics a tot EspanyaL’ampliació de la xarxa de caixersautomàtics és una altra actuació ge-neralitzada entre les entitats, algu-nes de les quals han realitzat un no-table esforç per ampliar l’operativad’aquest canal. La xarxa de caixersde bancs i caixes d’estalvis ha cres-cut els últims anys a un ritme mitjàanual del 4%.

.� LA XIFRA

�

El 3,4% del total dedipòsits a l’Estat

Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA �3

un temps ençà i des deles organitzacions em-presarials es vol posarde relleu que l’absen-

tisme és una qüestió rellevant i unaactitud negligent per part de lespersones treballadores que incideixde manera molt negativa a l’acti-vitat productiva de les empreses.Arribats a aquest punt des deCCOO ens preguntem si això és ve-ritat o és una quimera, entesa comuna creació imaginària de l'espe-rit que hom pren per una realitat.

En primer lloc, cal delimitarquè és l’absentisme laboral, i se-gons la (OIT) “el terme absentismes’utilitza per descriure la no assis-tència al treball per part d’un tre-ballador o treballadora que espensava que assistiria”. Per tantnomés és absentisme, la (IT) in-capacitat temporal i les absènciesinjustificades. Ara bé, no és ab-sentisme la maternitat, la paterni-tat, la formació, les hores sindicalsi, en general el conjunt de permi-sos retribuïts contemplats a l’Es-tatut dels Treballadors a o al con-veni col·lectiu.

Per tant, és arriscat parlar de l’ab-sentisme si no es fa amb rigor jaque per responsabilitat i coherèn-cia social no és entenimentat po-sar en qüestió els avenços acon-seguits en l’àmbit dels drets labo-rals retribuïts sinó és que es vol des-estabilitzar la cohesió social. I, si decas fos veritat que hi ha una inci-dència significativa, el que cal ésidentificar-la, des del consens, persaber la seva mida, i com i on s’ex-pressa, a la fi de poder actuar.

Si mirem les dades de Catalunyade l’any , veiem que el nom-

bre de processos d’IT han estat.. sobre un total de.. d’afiliats/ades a la Se-guretat Social. Si profunditzemmés, veurem que el de la po-blació en alta no ha tingut capprocés d’IT, és a dir, .. tre-balladors/es. Els que han tingut procés han estat el , que cor-respon a . treballadors/es;els que han tingut processos su-posen un ,, i els que han patitmés de processos han estat. treballadors/es que signifi-

ca el , dels treballadors/es.Sobre aquesta darrera dada es po-dria treballar per part de la Mesapatronal –sindicats de les comar-ques gironines o la comissió pro-vincial de l'INSS per saber més in-formació de les característiquesd’aquestes baixes i per debatre eltema conjuntament. Posem-nos-hi! De tota manera, aquesta dadaés ben poc significativa i a més po-drien ser baixes de treballadors quepateixen malalties cròniques ogreus no invalidants. Des del ves-sant sindical estem disposats ja aintervenir conjuntament per de-tectar les patologies pròpies delsllocs de treball i buscar solucions.

Les dades corresponents a l’any de les comarques gironines,pel que fa al període gener-maig,ens diuen que s’han reduït elsperceptors d’IT en una mitjanadel ,.

Si mirem les dades de la inci-dència acumulada i la incidència

mitjana anual es veu que el col·lec-tiu amb major incidència de la ITés el de joves entre i anys, quesón els que pateixen un majorgrau de precarietat, per tant, la ITés un fenomen molt complex pelque fa a les causes. Per altra ban-da, els estudis acadèmics ens as-senyalen que les baixes de curtadurada estan relacionades ambsalut, condicions de treball nocivesi dificultats per respondre a lesnecessitats de l’espai domèstic-familiar. Les baixes de llarga duradaestan relacionades principalmentamb un greu estat de salut de l’a-fectat. Una altra qüestió, els estu-dis existents demostren que el de les baixes per malaltia co-muna són d'origen laboral, tal ve-gada els empresaris potser no po-den fer res per evitar les baixes permalaltia comuna, però si les cau-sades per accident laboral o ma-laltia professional.

Les dades comparatives pel que

fa a la mitjana d’absència per IT ala Unió Europea diuen que la mit-jana de dies d’absència a la pobla-ció activa a la UE és de quasi dies,mentrestant, en el cas de l’Estat es-panyol és al voltant de , dies. Pertant, els possibles problemes deproductivitat de les empreses aEspanya no vénen per aquestaqüestió.

Però es pot anar més enllà i dirque enfront de l’anomenat absen-tisme laboral, existeix una sobre-presència laboral, expressada enforma de prolongació habitual omolt freqüent de la jornada labo-ral, existint una discriminació cla-ra de gènere en la seva compen-sació, a la qual la recent llei d’Igu-altat de Gènere intenta posar so-lució.

Un cop redactat aquest escrit elvaig donar a llegir a l’àvia que va serla que em va dir tota seriosa, «aixòde l’absentisme són quimeres delsempresaris».

D’

El secretari d’acció sindical reflexiona sobre un estudi presentat el 10 de juny, fet per metges d’assistència primària gironins i que va ser presentat per laFOEG. La conclusió als mitjans era que a les comarques més industrials on hi ha més contractació indefinida, hi ha més baixes perquè els treballadorssenten que tenen feina fixa i s’agafen la baixa de manera més contínua. La patronal acabava reclamant que hi deixi d’haver «professionals de la baixa».

CCOO a Girona es mostra crític amb un estudi sobre absentisme presentat per la FOEG

Això són quimeres dels empresaris

L’autor de l’article recorda que les dades indiquen una reducció de la incapacitat temporal de les comarques gironines en el període gener-maig.

EFE

Bartomeu CompteGIRONA

La mitjana d’absència per ITa la UE és quasi cinc diesmentre que a l’Estat espanyolés al voltant de 3,5 dies

Enfront de l’anomenat absentisme,existeix una sobrepresència laboral,expressada en forma deprolongació de la jornada

DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona 4�ECONOMIA I EMPRESA

a 67,02 0 67,02 67,02

44,10 0,00 808 44,10 44,10

80 12,5 80 70

10 9,2 -2,13 9,4 9,2

7,78 0 7,78 7,78

8,35 0 8,35 8,35

1,25 0,8 1,25 1,24

18 0 18 18

10,52 0 10,52 10,52

7,62 0 7,62 7,62

5,16 0,00 5,16 5,16

Cat Patrimon 13,96 0 13,96 13,96

Celo 5,45 0 5,45 5,45

Cem.Molins 16,7 -0,6 16,8 16,7

200 0 200 200

C.TARRA.DC88 100 0 100 100

12,5 8 12,5 11,5

9,23 0,00 9,23 9,23 9,23

Damm 9,85 -0,51 9,9 9,85

Inv. 5,18 0 5,18 5,18

Daymio Inv. 1,07 0 1,07 1,07

17,45 0 17,45 17,45

27,03 -0,11 27,19 27,03

35,00 8,86 35,00 31,90

sa Energ. 9,4 -3,09 9,7 8,8

Fomento Bal. 4,5 0 4,5 4,5

8,02 0 8,02 8,02

65,00 0,00 65,00 65,00

b. Comp. 15,53 0 15,53 15,53

GR.Fiatc 7,85 0,64 7,90 7,80

92 0 92 92

Inmofiban 6,01 0,00 6,01 6,01

13,86 0,00 13,86 13,86

1,4 0 1,4 1,4

1,50 0,00 1,50 1,50

1,18 2,54 1,19 1,15

v. Patrim. 45,47 1,52 45,47 44,78

31,5 0 35 20

12,83 0,00 12,83 12,83

Liga Mobilia 144,94 3,32 144,94 140,13

7,37 0,00 7,37 7,37

4,48 0,22 4,48 4,47

6,14 0,16 6,14 6,13

MOTIVASA 17,99 0 17,99 17,99

Mutualsasa 12,09 -0,17 12,11 12,09

11,26 0 11,26 11,26

Schola Inv. 11,33 0 11,33 11,33

36,00 0,00 36,00 36,00

VALOR PREU DIFERÈNC. MÀX. SEM. MÍN. SEM.

L'Íbex cau en una setmana marcada per la volatilitat El tancament del balanç d’aquests últims cinc dies deixa el selectiu en 11.765,90 punts, amb una caiguda del 2,67 per cent

El parquet madrileny va registrar unacaiguda del 2,67% en els últims cincdies, que va situar l'Íbex 35 en el ni-vell dels 11.765,90 punts, en unasetmana marcada per una gran vola-tilitat i la decisió del Banc Central Eu-ropeu (BCE) d'elevar els tipus d'inte-rès fins al 4,25%. En el que portemd'any l'Íbex acumula una reculada su-perior al 20%.

La decisió del BCE va permetre al se-lectiu recuperar durant la jornada de di-jous part de les caigudes de la setmana,que el van dur a situar-se dimecres en mí-nims de fa dos anys, cota a la qual va tor-nar a descendir durant la jornada de di-vendres.

La contínua escalada del preu del cru,la desconfiança que encara perviu en elsistema financer, acuitada pel negatiu in-forme de Goldman Sachs sobre la banca,i la por que l'economia pateixi més del que

estava previst,s'han vist de noureflectits en elsmercats interna-cionals, arrosse-gant gairebé totsels valors delsprincipals indica-dors borsaris.

Pel que fa al mercat espanyol, l'Íbex vaconcloure la setmana amb només quatrecompanyies en positiu, mentre que vuitvan superar el 10% de baixada. El majordescens va ser per a Iberia (-21,97%), ques'ha vist afectada per l'increment en elpreu, mentre que Repsol, principal com-panyia petroliera espanyola, ha descenditun 2,34%.

El preu del petroli es troba en nivells in-èdits i no sembla que hagi de baixar a curttermini, segons els diferents agents delsector, entre ells petrolieres i institucionscom l’AIE o l’OPEP, que van coincidiraquesta setmana en el Congrés Mundialdel Petroli, celebrat a Madrid.

No obstant això, els experts no es vanmostrar tan unànimes a l'hora de valorarles causes de l'escalada, ja que mentre lespetrolieres al·ludeixen a ajustaments en-tre oferta i demanda, l’OPEP sosté que el75% de la pujada procedeix de l'especula-ció.

L’Euríbor, tipus d'interès al que es concedeixen lamajoria de les hipoteques a Espanya, va situardivendres la seva taxa diària en el 5,395%, des-prés que el Banc Central Europeu (BCE) decidísdijous pujar els tipus d'interès un quart de punt,fins al 4,25%. El famós índex hipotecari responaixí al missatge llançat aquest mateix dijous perJean Claude Trichet, que deixava entreveure queno hi haurà més pujades a curt termini afirmantque aquest últim augment contribuirà a ancorarles expectatives d'inflació en nivells adecuatsper a l'estabilitat de preus.

Així, l’Euríbor va oferir una treva i va baixar desde la taxa del 5,432% arribada dijous passat, quanel mercat interbancari va donar per descomptat quel'institut emissor pujaria el preu del diner per afron-tar l'escalada inflacionista. Es tracta de l'únic valordels quatre dies que hi ha hagut activitat bancàriaen el qual la taxa diària se situa per sota de la refe-rència del 5,4%. En el que portem de juliol, la taxamensual de l’Euríbor es troba en el 5,416%.

Aquest índex va tancar el mes de juny en el5,361% i va marcar un màxim històric mensual, ensituar-se 0,113 punts per sobre del nivell més alt de

tota la seva història, el 5,248% a l'agost de 2000.Aquesta dada, que haurà de ser confirmada a

mitjan mes pel Banc d'Espanya, va suposar el quartrebot mensual consecutiu, va elevar en 0,367 puntsel de maig i va representar un nou encariment deles hipoteques.

L’Eurostoxx 50 va tancar la setmana amb unareculada de 65,07 punts, fet que equival a l’1,95per cent i va quedar en 3.275,20 enters.

Les males dades de confiança econòmica d'em-preses i consumidors de la Unió Europea, la incer-tesa davant el preu de petroli, que aquesta setma-na va registrar un altre màxim històric i la caigudade les places internacionals, han estat la tònicadominant en aquesta setmana.

L’Eurostoxx 50 no aconsegueix tancar en posi-tiu i aquesta dada s'acompanya amb un descensde l'activitat en el sector serveis de la zona euro.

ÍBEX 35 TANCAMENT SETMANAL: 11.765,90

TÍTOL ANTERIOR SETMANAL MÀXIM MÍNIM EFECTIU VOLUM AL MES SETMANAL AL MES ANY

Abengoa 20,08 17,23 19,86 17,23 47.303.435 2.597.708 550595 -14,19 -13,24 -28,74

Abertis A 16,00 14,41 15,07 14,41 290.255.780 19.560.029 3490894 -9,94 -4,38 -34,62

Acciona 152,15 137,75 150,85 137,75 275.462.556 1.938.857 403924 -9,46 -8,68 -36,48

Acerinox 14,82 13,13 14,63 13,13 135.380.582 9.818.395 2107402 -11,40 -10,25 -21,98

ACS 31,77 29,15 31,91 29,15 395.901.488 13.139.822 2419384 -8,25 -8,65 -28,29

B. Popular 9,02 8,08 8,79 8,08 598.811.689 70.650.938 13262312 -10,42 -8,08 -30,94

B. Sabadell 5,46 5,24 5,37 5,24 130.377.511 24.628.405 5036344 -4,03 -2,42 -29,28

Banesto 9,79 9,55 10,05 9,32 49.701.487 5.181.314 1019975 -2,45 0,84 -28,25

Bankinter 7,60 6,68 7,23 6,68 62.996.603 8.922.358 1667062 -12,11 -7,61 -46,77

BBVA 12,35 11,94 12,30 11,94 2.147.483.647 181.017.613 35131365 -3,32 -1,89 -28,76

Bolsas y Mercados 24,60 23,00 24,59 23,00 98.225.924 4.143.829 735326 -6,50 -2,75 -50,64

Cintra 7,59 6,90 7,17 6,90 136.883.520 19.355.232 3362958 -9,09 -3,09 -33,20

Corp. Mapfre 3,09 3,01 3,18 3,01 145.547.951 47.068.437 9914706 -2,59 -0,99 0,00

Criteria 3,83 3,68 3,88 3,68 104.738.918 27.467.225 5324391 -3,92 -3,41 -28,82

Enagas 17,96 16,64 18,00 16,64 199.908.808 11.683.853 2590332 -7,35 -7,56 -16,76

Endesa 31,30 28,94 30,94 28,94 135.358.259 4.498.457 919438 -7,54 -6,46 -20,39

FCC 39,32 34,82 37,74 34,82 129.793.538 3.615.164 763111 -11,44 -7,74 -32,26

Ferrovial 39,32 36,10 39,32 36,10 188.774.880 5.028.459 895032 -8,19 -8,19 -24,98

Gamesa 32,00 31,68 31,68 30,35 428.569.599 13.917.949 2760679 -1,00 1,45 -0,94

Gas Natural 36,69 35,03 37,04 35,03 237.789.576 6.640.291 1258295 -4,52 -5,43 -12,47

Grifols 19,61 19,73 20,29 19,50 160.752.623 8.110.609 1646495 1,22 -2,76 21,90

Iberdrola 8,47 8,63 8,63 8,12 1.562.318.018 188.031.394 40110052 3,74 1,39 -17,02

Iberdrola Renovables 4,84 4,52 4,92 4,43 243.023.740 52.481.773 10618889 -6,61 -8,13 -20,00

Iberia 1,73 1,35 1,52 1,35 87.058.407 60.811.857 10788683 -21,97 -11,18 -55,00

Inditex 28,38 27,49 29,26 27,49 380.779.523 13.361.246 2334342 -3,14 -6,05 -34,58

Indra 16,38 16,48 16,52 16,14 89.030.249 5.443.472 1126995 1,22 -0,24 -11,30

OHL 22,45 19,89 21,59 19,89 74.116.348 3.538.268 504206 -11,40 -7,87 -13,63

REE 42,05 38,80 41,35 38,80 232.766.037 5.844.356 1156478 -7,73 -6,17 -10,27

Repsol YPF 24,75 24,17 25,03 24,17 1.137.642.599 46.530.350 9378253 -2,34 -3,44 -0,86

Sacyr. Valle. 20,43 17,17 19,44 17,17 59.858.118 3.359.754 735651 -15,96 -11,68 -35,45

SCH 11,69 11,34 11,85 11,34 2.147.483.647 319.566.593 65644488 -2,99 -2,83 -23,33

Técnicas Reunidas 53,20 49,42 53,25 48,51 79.353.066 1.566.488 279301 -7,11 -7,19 11,41

Telecinco 7,93 7,84 8,12 7,56 104.362.877 13.475.441 2735159 -1,13 -3,45 -55,23

Telefonica 16,76 17,27 17,54 16,84 2.147.483.647 197.703.311 41105656 6,00 2,26 -22,28

Union Fenosa 38,27 35,18 37,02 34,94 351.768.025 9.854.589 1764395 -8,07 -4,97 -23,84

DIVENDRES TANCAMENT DADES ACUMULADES DE LA SETMANA VOLUM MIG DIFERÈNCIES EN %

Abengoa

Abertis A

Acciona

Acerinox

ACS

B. Popular

B. Sabadell

Banesto

Bankinter

BBVA

Bolsas y Mercados

Cintra

Corp. Mapfre

Criteria

Enagas

Endesa

FCC

Ferrovial

Gamesa

Gas Natural

Grifols

Iberdrola

Iberdrola Renovables

Iberia

Inditex

Indra

OHL

REE

Repsol YPF

Sacyr. Valle.

SCH

Técnicas Reunidas

Telecinco

Telefonica

Union Fenosa

Evolució setmanal

COMENTARI

Acates Inv.

A.Sabadell B

Ag. Valencia

AMCI Prom

Amymod 02

Artai 2000

Artlumo

Ayco

Bolsasur Inv.

Botilan Inve

Cambrils Fin

Cat Patrimon

Celo

Cem. Molins

Cevasa

C.Tarra DC8

D.E.S. Anclaj

Daf Inv.

Damm

Dapa Inv.

Daymio Inv.

Demosa

Ercia

Estabanell

Fersa Energ.

Fomento Bal.

Freston Swan

Gaesco Hldg.

Gib. Comp

GR. Fiatc

Inmofiban

Inm. Caja Hip.

Inv. Patrimon.

Inverpyme

Inv.patrim.

InverFiatc

Libertas 7

Linker Inv.

Liga Mobilia

Micron Inv.

Migiom

Millenium IN

Motivasa

Mutualsasa

Parvati Inv.

Schola Inv.

Sergrobe Inv.

Uncavasa

BORSA DE BARCELONA

Índexs sectorials COTITZACIÓ DIFERÈNCIA

1.090,67 -31,56

1.536,21 -57,21

983,40 -33,11

1.502,67 -175,09

910,04 -54,75

918,57 -35,87

276,03 -10,92

301,86 -12,50

2.265,19 -24,31

Elèctriques

Bancs

Químiques

Ciment, Const. i Immobiliàries

Metal.lúrgia

Alimentació i Agricultura

Tèxtils i Papereres

Comerç i Finances

Serveis i Diversos

La setmana Tancament: 904,09

L’Euríbor trepitja el fre i baixa al 5,395%

L’Eurostoxx 50 noaconsegueix repuntar

L'INDICADOR OFEREIX UNA TREVA DESPRÉS QUE EL BCE APUGÉS ELS TIPUS UN QUART DE PUNT

L’EURO

1€: 1,567 $EURO/DÒLAR

La setmana

La setmana Tancament: 3.275,20

EUROSTOXX 50

El sector de la construcció va ser el mésperjudicat de la setmana, especialmentSacyr Vallehermoso, que es va deixar un15,96%, FCC (-11,44%), i OHL, que desprésde la seva estrena en l'Íbex, en substitu-ció de Sogecable, va perdre un 11,40%.

Entre les principals reculades també esvan situar Abengoa (-14,19%) i Bankinter(-12,11%), que va liderar els descensos en

el sector de la banca, per davant de BancPopular (-10,4%), en el qual els movimentsaccionarials han començat a refredar-se,Banc Sabadell (-4,03%), BBVA (-3,3%), San-tander (-3,99%) i Banesto (2,4%).

A continuació de van situar Abertis(-9,9%), Acciona (-9,4%), Cintra (-9,09%),ACS (-8,25%), Ferrovial (-8,19%), UniónFenosa (-8,07%) i REE (-7,7%).

El sector de laconstrucció vaser el mésperjudicat,especialmentSacyrVallehermoso

Borsai Mercats

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

950

900

El mes

30/05 06/06 13/06 20/06 27/06 04/07

1,590

1,585

1,580

1,575

1,570

1,565

1,560Dv Dl Dm Dc Dj Dv

950

940

930

920

910

900

890Dv Dl Dm Dc Dj Dv

3.360

3.340

3.320

3.300

3.280

3.260

3.240Dv Dl Dm Dc Dj Dv

L'any

1.250

1.200

1.150

1.100

1.050

1.000

950

1 de juliol 2007 4 de juliol 2008

12.300

12.200

12.100

12.000

11.900

11.800

11.700

La setmana

17.000

16.000

15.000

14.000

13.000

12.000

11.000

L’any

Dv Dl Dm Dc Dj Dv01 de juliol 2007 04 de juliol 2008

Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 OPINIÓ�ECONOMIA I EMPRESA �5

AROMES, CAFÈ I NOUSSENTITS DEL MÀRQUETING

maginem-nos per un mo-ment una cafeteria ambvenda i tast de productesrelacionats amb el món del

cafè. Aquest establiment, amb l’horit-zó posat a fer créixer les seves vendesen els propers mesos, ha de decidirentre diferents opcions comercials:Per una banda el negoci té l’opció dedissenyar un programa de publicitat icampanyes en mitjans a efectes dedonar a conèixer l’establiment i elsseus serveis. En segon lloc, i fruit deles noves tendències, l’establiment espot plantejar la incorporació d’aromesrelacionades amb el món del cafè ambla idea d’incidir en el consum i la sa-tisfacció dels seus clients.

De fet, ja hem parlat en altres ocasionsque la saturació publicitària és un delsmajors problemes que ha d’afrontar laindústria del màrqueting, fins al puntque sembla ser que l’impacte de la pu-blicitat en el llançament i comunicacióde nous productes és cada vegada me-nor.

Davant d’aquesta situació, sembla và-lid que la cafeteria objecte del nostre ar-ticle, en l’era d’un mercat on la comprad’experiència sembla ser que agafa cadavegada més un pes determinant, co-menci a treballar en noves idees que pu-guin fer variar aquesta tònica.

Una d’aquestes idees és precisamentel màrqueting olfactiu, que persegueixels següents objectius: buscar alterna-tives a la publicitat cada vegada més si-tuada en una certa saturació i el fo-ment de sensacions i experiència decompra que fomentin una major impli-cació del client en la compra de deter-minats productes.

Però el món dels olfactes no només eltrobem en el món del cafè. Us imagineuuna empresa de jardineria que promo-cioni entre els seus jardins i les sevesplantes aromes que fomentin una majorsensació de tranquil·litat? Ens imaginemun establiment de venda de fruites iverdures que mitjançant la l’aroma in-crementi les seves vendes?

La incorporació d’olfactes no nomésés territori de productes, establiments...,de fet en el camp més social ja hi ha quicomença a plantejar la incorporaciód’aromes a la presentació de llibres, a larealització de fires comercials monote-màtiques, i en tots aquells àmbits i pro-jectes on es vol que l’experiència acabisent un dels factors més determinantsper convertir els consumidors en clientsentusiastes. Una nova forma de generarmés implicació del client amb el nostrenegoci.

I

DIRECTOR DEL POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ DEMÀRQUETING A LA UDG. DIRECTOR DE LA CONSULTORIA ENMÀRQUETING FOCALIZZA.

Oriol Cesena

DINERS PÚBLICS, DESPESESPRIVADES

illuns va concloure el ter-mini per a la declaració dela renda de les persones fí-siques. No ignoro que el

terme físic el van redactar els legisla-dors per distingir els ciutadans de lespersones jurídiques, però és que ano-menar persona jurídica una societatem sembla un altre contrasentit.

De qualsevol manera, l'IRPF té més ca-ràcter educatiu que utilitari, i són els im-postos indirectes els que nodreixen les ar-ques de la Hisenda Pública, aquests im-postos que paguem sense adonar-nos-en, quan posem gasolina, comprem unatomata o adquirim una entrada de teatreo un bitllet de loteria.

Si d'alguna cosa hauria de servir l'im-post directe seria per a conscienciar-nos

d’una cosa tan òbvia i elemental com queels diners que manegen les administra-cions públiques ha sortit de les nostresbutxaques, des del cotxe oficial en el qualviatja el senyor ministre fins a l'uniformedel conserge de qualsevol ens autonò-mic.

En temps de crisis -amb perdó- hauriad'existir major cautela per evitar despesesinnecessàries. Algunes ja no tenen remei,i n’hi ha prou amb passejar per ajunta-ments i diputacions per observar que elluxe dels despatxos dels càrrecs mitjansde l'Administració de l'Estat és força su-perior al de l'empresa privada, però n’hiha altres en els que hauria d'existir majorpudor i contenció. Està bé la representati-vitat, però aquests càrrecs mitjans ambdespatxos on es pot jugar al paddle, ambbany privat, és molt difícil que es doninen les empreses, excepte en el cas de di-rector general o assimilat. El que es s’ano-mena «pólvora del rei» són els diners delsciutadans, perquè fins i tot els diners dela Casa Reial provenen també de les nos-tres butxaques.

Si aquesta obvietat servís de recordato-ri, i es posés en la nostra consciència, mésenllà d'aquestes dates, seríem una micamés exigents i els nostres governants unamica més pudorosos.

D

WWW.LUISDELVAL.COM

Luis de Val

L’articulista reclama contenció enles empreses i administracionspúbliques que es financen amb elsimpostos de tots els ciutadans

«N’hi ha prou amb passejar perajuntaments i diputacions per observarque el luxe dels càrrecs mitjans éssuperior al de l’empresa privada»

èiem ahir... No es trac-ta de la tornada deFra Luís de León a laUniversitat de Sala-

manca, sinó del retorn de la infla-ció, no ja com un problema greu ipersistent de l'economia espanyo-la des de fa anys, sinó com un agutdesequilibri amb implicacions so-cials i econòmiques molt negati-ves. El maig, l'IPC va escalar fins al5,1%, la pitjor xifra des de l'ingrésd'Espanya a l'euro. La previsió go-vernamental per al nivell generalde preus ha saltat a trossos comho fan totes les previsions. A més,la inflació puja tot i la ràpida i in-tensa caiguda de la demanda in-terna (consum i inversió), fet quefa, com deia fa uns mesos, reapa-rèixer el fantasma de l'estagflació,aquesta horrible situació en laqual els «ipeces» pugen i el PIBbaixa. Aquesta va ser la maledic-ció de finals dels setanta del seglepassat, i vam tardar a superar-launa dècada.

L'evolució dels preus de l'ener-gia i el dels aliments s'han dispa-rat i han impulsat a l'alça l'IPC.

Ara bé, això no té per què desen-cadenar una dinàmica inflacio-nista, una pujada persistent delnivell general de preus. Si la gentté els mateixos diners a la butxacai s'encareixen alguns béns i ser-veis, haurà de comprar menysd'altres si desitja adquirir la matei-xa quantitat dels que s'han encariti a la inversa. Per altra banda,aquest fenomen «conjuntural» noafectaria l’anomenada inflaciósubjacent, que no inclou aquestsdos components. No obstant això,aquest indicador també se situaen màxims històrics. El fet és quela trajectòria alcista de la inflaciócontinuarà, almenys, uns trimes-tres i, en qualsevol cas, la d'Espa-nya serà superior a la de la restade la UEM. Què fer? Poca cosa.L'únic possible és evitar llançarmés llenya al foc inflacionista, fetque significa restringir la despesapública i introduir més compe-tència en els mercats per veure siaixí es redueix el creixement delspreus. L'única manera de retallarla inflació és que el BCE elevi elsseus tipus d'interès, fet que accen-tuarà les forces recessives queafecten l'economia espanyola. Alsqui s'oposen a aquesta mesura calrecordar-los que no existeix unarelació d'intercanvi estable entreinflació i creixement econòmic.Com més es tardi a tallar la ram-pant escalada de la inflació, méstemps tardarà a reactivar-se l'eco-nomia i més dura serà la caiguda.

D

agi per endavantque en aquestes lí-nies no penso parlarde la selecció esta-

tal..., jo vaig a les meves coses,el màrqueting. Sabeu que els e-mails de fidelització enviatsper les empreses a usuaris te-nen un retorn de la inversió (oique es deia ROI?) de , percada e-mail enviat? Això si femcas d’un estudi fet per l’empre-sa Experian CheetahMail (coi,quins noms que els hi posen),coneguda abans amb el nomd’Emailing Solution (no se per-què el varen canviar).

A part que suposo per la co-incidència que l’empresa esdedica a fer campanyes d’e-

mail màrqueting i d’aquestamateixa activitat va l’estudi, elsresultats segurament estan op-timitzats a la banda alta depossibilitats, però això no treusuc que en aquests momentsl’e-mail màrqueting és unaeina en principi rendible.

Aquest estudi analitza diver-sos indicadors en campanyesmitjançant e-mail comercialsenviats a persones registrades ique han expresat el seu desigde rebre correus. Dit d’una al-tra manera, no són spams...

Però hem de tenir en comp-te que l’e-mail màrqueting ésuna eina de fidelització, no deconquesta de nous clients, iper tant està dirigit a mantenirl’interès d’aquest per una mar-ca o producte.

Segons la mateixa empresa,dins el sector BB (negoci en-tre empreses) el retorn de lainversió ha estat de , dinsl’últim trimestre del . A lesempreses de BC (és a dir, aconsumidor final) el retorn haestat d’entre i per e-mailenviat. Cal dir que la freqüèn-cia d’enviament en aquest seg-ment és molt més alta, peròpermet, com es pot veure, re-torn d’inversions molt més alt.

Diu l’estudi que només un, de les persones que hanacceptat rebre correus de pu-blicitat es donen de baixa, per-sonalment penso que per no

haver de passar tot el procés, ique la captació d’interessats éstotalment rendible, ja que lestaxes d’bertura i click estanara cap al . Heu de tenir encompte que quan el canal eramés verd, s’havia arribat a ta-xes de click del , i l’any pas-sat estava a un , però l’en-viament d’e-mails només del’empresa que fa l’estudi hapassat de . milions a .milions en un any. Quasi res...

Heu de tenir en compte queaquesta eina, ja sigui mitjan-çant un outsourcing (com m’a-grado quan poso aquestes pa-raules) o bé mitjançant unaplanificicació i execució inter-na, és molt útil per augmentarla fidelització dels nostresclients, per pujar les xifres devendes i fer accions de bran-ding per poder mantenir estra-tègies de posicionament. Utili-tats? Les que volgueu. Resul-tats? Sempre que l’utilitzeu pelque l’heu d’utilitzar i seguintles normes. Planificació, res-ponsabilitat i seguiment delsresultats.

Apa, a treballar.

V

EMAIL MÀRQUETING

L’articulista destaca lespossibilitats de l’«e-mail»màrqueting com a eina defidelització de clients, però node conquesta de nous d’ells

DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC IEMPRESARIAL DE GIRONA.�dteg@alcargrup.com

Lluís Perxachs i Juandó

LA INFLACIÓ ES DISPARA«Sabeu que els “e-mails” defidelització enviats per lesempreses a usuaris tenen unretorn de la inversió de 0,65euros per cada “e-mail” que haestat enviat?»

Lorenzo Bernaldo de Quirós

6�ECONOMIA I EMPRESA�OPINIÓ DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona

Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 ECONOMIA I EMPRESA �7

Des de fa uns dies el restaurantdel Club de Golf Girona obre lesseves portes tots els divendres idissabtes a la nit amb un com-plert servei de cuina internacio-nal i també del país.

L’equip format pel xef xilè Fran-cisco Becerra, el seu germà Mau-ricio Becerra, com a cap de bufeti el pastisser Andrés Quintana,són els encarregats de prepararuns variats menús, basats en lacuina mediterrània i internacio-nal, amb una relació qualitat-preu molt alta. Totes les postresestan preparades artesanalmentamb productes completamentnaturals, sense cap mena d’ad-ditius.

Mentre que s’està dinant alrestaurant del club de Golf de Gi-rona, es poden contemplar unesvistes panoràmiques excepcio-nals, sobre la gespa sempre ver-da dels forats, regada amb aigü-es procedents de la depuradorade Girona. A les tardes, des de les«terrasses del Golf», es podencontemplar unes postes de sol ex-traordinàriament úniques i, a lesnits, anar a sopar al restaurant, jasigui dins dels diferents menja-dors o a la mateixa terrassa, ésgaudir d’una pau i un silenci sotales estrelles, que no es trobenenlloc.

Tots els dies obertEl restaurant del Golf de Giro-

na es troba obert cada dia al mig-dia i, des de fa poc, les nits delsdivendres i dissabtes. Sobretotara, a l’estiu, fer-hi un bon àpat ésun autèntic plaer. A només cincminuts del centre de Girona, l’a-parcament està garantit.

Els dies laborables, el restau-rant ofereix el seu menú ano-

menat «Birdie» a un preu de tansols , euros, i els caps desetmana i festius, hi ha a dispo-sició del client el «bufet del gol-fista» per euros i, a les nits, elservei de la casa són els sopars ala carta. L’empresa vol recalcarque la cuina es tanca cada dia ales cinc de la tarda, la qual cosa ésideal per a persones que treballenamb jornada intensiva.

El restaurant del Golf Gironacompta, a més a més, amb salesde reunions i menjadors reser-vats, per a grups grans o petits,així com s’hi poden celebrar tro-bades familiars, aniversaris, ba-teigs, comunions, etc. I, per si totaixò fos poc, s’hi afegeix tambéuna proposta que és la d’un dinar,afegint-hi un «bateig de golf».

Els protagonistesSens dubte els protagonistes de

tot això són un gran equip, formatper un gran cuiner, FranciscoBecerra, un bon cap de bufet,Mauricio Becerra i un excel·lentpastisser, Andrés Quintana, totsells procedents de l’hotel Terra-do Suitte, un establiment de cincestrelles, situat a la ciutat d’Iqui-que, capital de la regió de Tara-pacà a Xile.

Aquest equip ja porta algunsanys al Golf Girona i coneix per-fectament la cuina mediterrà-nia. A més, es caracteritza perquèa més, ofereix també cuina de di-ferents països com la xilena, pe-ruana, japonesa, francesa, ita-liana i d’arreu de l’Estat espany-ol. Es treballa també a petició delclient. Una altra de les protago-nistes és Margarita Pujol, queporta la direcció comercial delrestaurant i és també l’encarre-gada de coordinar els seus esde-veniments.

SANT JULIÀ DE RAMIS | J.M.BARTOMEU

Uns menús variats i internacionals estan a disposició de tothom.

J.M.BARTOMEU

L’equip de cuina i pastisseria, els germans Becerra i Andrés Quintana.

J.M.BARTOMEU

PUBLIREPORTATGE

J.M.BARTOMEU

ELS PROTAGONISTESUn aspecte del

restaurant ja preparat perservir els àpats. És un localespaiós, còmode i moltlluminós Des de totes lestaules els comensals podencontemplar una vistaextraordinària de les pistesde golf. Un plat jaelaborat meticulosament perl’equip de cuina delrestaurant del Golf. Lespostres són totes preparadesamb productes naturals, delpaís i fetes artesanalment isense additius.

Margarita Pujol,capcomercial que, al mateixtemps, coordina tots elsprogrames del restaurant iles activitats de la casa.

5

3

1

4

2

�

1

5

3

4

2

El restaurant del Golf Girona obre també divendres i dissabtes a les nits

Amb un extraordinari equip de cuina l’establiment està especialitzat en plats mediterranis i internacionals�

A Roses s’ha consti-tuït la societat GeroguiS.L., dedicada a les acti-vitats relacionades ambel sector de la restaura-ció i de l’alimentació. Ex-plotació d’activitats d’o-ci. Compravenda de robade vestir i material es-portiu. Serveis relacio-nats amb internet. Capi-tal: 3.200 euros. Admi-nistradors solidaris: Jai-me Geli Jordà; Joan ÀngelGuitart Lledó i FrancescGuitart Lledó. Adreça:Carrer Puig, 15 1 2.

A Castelló d’Empúriess’ha constituït la societatCentervol MaitenanceS.L., dedicada al tràficaeri regular de passat-gers. Escola de pilots.Consulting i assessora-ment. Compravenda,arrendament i explotaciód’aeronaus. Capital:3.006 euros. Administra-dor: Ginés HernándezGarcía. Adreça: SectorRequesens, 97. Empuria-brava.

A Castelló d’Empúriess’ha constituït la societatRoga&Faxa S.L., dedi-cada al comerç minoristade tota classe de produc-tes alimentaris, produc-tes de neteja, adrogueriai perfumeria. Explotació iprestació de serveis derestauració i hostaleria.Capital: 3.012 euros. Ad-ministradors solidaris:José Luis Rodríguez Gar-cía i Martina FamiliarXaudaro. Adreça: CarrerPuigmal, F2 225B.

A Palau-saverdera s’haconstituït la societatCharlesworth GroupS.L., dedicada a serveisdiversos relacionats ambla instal·lació, viatges,contractació de profes-sionals i de subministra-ments de persones físi-ques o jurídiques estran-geres a Espanya. Mante-niment de cases. Orga-nització de trasllats. Or-ganització d’esdeveni-ments. Excursions envaixell. Capital: 3.200euros. Administrador:Siobhan Judith Charles-worthwinn. Adreça: Ca-rrer Muntanyeta, 23.

A Calonge s’ha consti-tuït la societat Cons-truccions Yasplat2006 S.L., dedicada a laconstrucció completa, re-paració i conservació d’e-dificacions. Comerç mi-norista de productes ali-

mentaris, begudes i ta-bac, realitzats en establi-ments permanents. Ser-veis d’alimentació enrestaurants, cafeteries ibars. Tot tipus de promo-ció immobiliària. Capital:3.100 euros. Administra-dors solidaris: Yassin elMaach i Tarik el Hichar.Adreça: Carrer Mas Euge-ni, 1.

A Castell-Platja d’Aros’ha constituït la societatBelgafusión S.L., dedi-cada a la construcció i fa-bricació de remolcs per avehicles i la seva distri-bució i comercialitzaciómajorista i minorista, amés de la seva importa-ció. Capital: 5.000 euros.Administradora: NicoleGeorgette Lefevre. Adre-ça: Carrer Remei, 8. S’A-garó.

A Palafrugell s’haconstituït la societatDistronic Empordà S.L.,dedicada a la compra-venda d’aparells de tele-visió, ràdio, telecomuni-cacions, tot tipus de ma-

terial informàtic i elec-trònic, així com la ins-tal·lació i posada en mar-xa d’aquest material. Ca-pital: 6.000 euros. Admi-nistradors solidaris: Pe-dro Montseny Casamitja-na i Joana Bosch Xicoira.Adreça: Carrer Llavia iSera, 26.

A Das s’ha constituïtla societat Grup Seca-ses S.L., dedicada a laprestació de serveis adomicili d’electricitat,lampisteria, gas, calefac-ció, pintura, vidres i se-rralleria. Capital: 13.000euros. Administrador:José Secases Portell.Adreça: Carrer Valentí Al-mirall, 14.

A Les Preses s’haconstituït la societatFusteria Les Preses

S.L., dedicada a obres itreballs de fusteria engeneral, parquets, mobi-liari de fusta i tot tipusde treballs accessoris defusteria. Capital: 3.200euros. Administrador:David Vila Noguer. Adre-ça: Carrer Santa Magda-lena, 4

A Girona s’ha consti-tuït la societat Contract73 S.L., dedicada a laprestació de serveis dedecoració i disseny d’in-teriors, així com la com-pravenda de tot tipus demobiliari i complementsde decoració. Capital:3.100 euros. Administra-dora: Encarnación Martí-nez Aguilera Adreça: Ca-rrer Riera Bugantó, 3,àtic 4&

A Girona s’ha consti-tuït la societat Indoeuro-pea de Novel FoundS.L., dedicada als serveisde consultoria, assesso-rament, gestió, adminis-tració, organització, anà-lisi, formació,, planifica-ció i suport tècnic en laimplantació de negocis iactivitats empresarialsen les àrees comercial ieconòmica. Comerç d’ar-ticles de consum. Ser-veis immobiliaris. Capi-tal: 3.100 euros. Admi-nistrador: Martial Jean-Paul Berret. Adreça: Ca-rrer Güell, 58.

A Girona s’ha consti-tuït la societat Asesora-miento Técnico de Ce-rámicas S.L., dedicada ala importació, exporta-ció, compravenda, inter-mediació i comercialitza-ció de tot tipus de pro-ductes i materials per ala construcció, especial-ment de la indústria ce-ràmica, motllos i els seusderivats. Capital: 3.006euros. Administradorssolidaris: Jordi Pont Serrai Álvaro Mancho Román.Adreça: Carrer MarquésCaldes de Montbui, 82-84, B1.B, escala 6.

A Cassà de la Selvas’ha constituït la societatGrup proa 2008 S.L.,dedicada a l’explotacióde bars, restaurants,granges, cafeteries, ho-tels, hostals, pensions ialtres establiments dedi-cats a activitats de l’hos-taleria i restauració, aixícom la compravenda i llo-guer dels establimentsesmentats. Capital:5.100 euros. Administra-dors solidaris: BrepmurSL i Jorge Prunell Barnes.Adreça: Carretera Provin-cial, 23.

A Banyoles s’ha cons-tituït la societat Mante-niments IndustrialsPla de l’Estany S.L., de-dicada a la realitzaciód’instal·lacions elèctri-ques en general. Capital:4.000 euros. Administra-dors solidaris: Iván SolerPujol i Sergi Cortina Lla-dó. Adreça: Carrer BoiJuscafresa, 14.

A Ripoll s’ha consti-tuït la societat Assesso-ria i Gestió 2008 S.L.,dedicada a l’assessoriajurídica, exercici de l’ad-vocacia en tots els seusàmbits. Assessoria fiscal,comptable, laboral, mer-cantil. Administració definques rústiques i urba-nes, administració de co-munitats de propietaris.gestió de tràmits admi-nistratius. Capital: 3.010euros. Administradorssolidaris: Miguel ParésTubau; Alejandro ParésCabezudo i Marta Munta-da Font. Adreça: PlaçaLlibertat, 13, baixos.

A Lloret de Mar s’haconstituït la societatGlobal Integral Instala-ciones S.L., dedicada ala prestació de serveisd’organització compta-ble, laboral, comercial ilogístic. Tot tipus d’estu-dis de mercat, informaciói investigació comercial.Així com les instal·la-cions elèctriques en ge-neral, lampisteria, fred,calor, aire condicionat,gas i calefacció. Capital:3.100 euros. Administra-dor: Dragush Llaka. Adre-ça: Carrer Gertrudis Mo-ret i Frigola, 19 1.

A Tossa de Mar s’haconstituït la societat Ser-veis Integrals de Ges-tió Tossa S.L., dedicadaa l’administració de co-munitats de propietaris,serveis de gestió admi-nistrativa, mitjançant ellloguer i la compravendade finques, així com elsserveis de manteniment ineteja de propietats ur-banes, i tota activitat re-lacionada amb el món dela promoció i venda d’ha-bitatges i naus indus-trials. Capital: 20.000 eu-ros. Administradors soli-daris: Cristina Clos Ribas iMiquel Artús Illana. Adre-ça: Carrer Pintor Crei-xams, 10, baixos.

Pla de l’Estany

Cerdanya

Garrotxa

La Selva

Ripollès

Gironès

Baix Empordà

Alt Empordà

DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona 8�ECONOMIA I EMPRESA

LA SETMANA ECONÒMICA

de capital social en una empresa de l’Alt Empor-dà. A Roses s’ha constituït la societat JartazispainS.L., dedicada a la compravenda i distribució majo-rista i al detall de peces esportives de vestir i totaclasse d’articles esportius. Capiral: 30.000 euros.Administradors solidaris: José Antonio HernándezDíaz i Juan Roberto Cayuela Chías. Adreça: CarrerLluís Companys, 21.

de capital social en una empresa del Gironès. AGirona s’ha constituït la societat Indoeuropea de At-mosphere Soler Projects S.L., dedicada a la impor-tació, exportació, distribució, compravenda, comer-cialització, promoció de tot tipus de mobiliari i deproductes relacionats amb l’habitatge i l’ornamenta-ció. Disseny d’interiors i exteriors. Capital: 28.500euros. Administradora: Maria Lluisa Soler Cantalose-lla. Adreça: Carrer Santa Clara, 22 2.

de capital social en una empresa del Gironès. AGirona s’ha constituït la societat Bo i Sa Servei d’À-pats S.L., dedicada a la gestió i/o explotació demenjadors escolars i de negocis d’hostaleria en ge-neral. Serveis de càtering a empreses i/o particulars.Producció i comercialització de propductes alimen-taris en general. Gestió de cuines i elaboració demenjar en instal·lacions de tercers. Capiral: 30.000euros. Administradora: Anna Bosch Casas. Adreça:Carrer la Salle, 6, entressol 2.

de capital social en una empresa del Gironès. AGirona s’ha constituït la societat Undaris BusinessCenter S.L., dedicada a l’activitat immobiliària engeneral. Capiral: 165.000 euros. President: Lluís Ay-merich Viñals. Adreça: Carrer Ferran Agulló, 3, entre-sol C.

165.000 €

30.000 €

28.500 €

30.000 €

Novetats Empresarials

Josep Oliver pronostica una segona granonada immigratòria en pocs anys

Un cop l’actual crisi de la construcció s’aca-bi i es normalitzi el procés de desacceleració

econòmica, el mercat de treball tornarà a neces-sitar mà d’obra. I amb els nadius no n’hi haurà prou.Per això, a mitjà termini (d’aquí a uns quinze anys)la tendència demogràfica fa preveure una novaonada immigratòria. Abans, però, viurem un«procés difícil i dolorós» per la destrucció d’ocu-pació a la construcció, segons el catedràtic d’E-conomia Aplicada de la Universitat Autònoma deBarcelona, Josep Oliver.

Les matriculacions d’automòbils cauen mésd’un 37 per cent a Girona el mes de juny

Les matriculacions d’automòbils a les co-marques gironines va caure més d’un el

mes de juny, segons dades facilitades per l’asso-ciació de fabricants Anfac i la de concessionaris Fa-conauto. Tot i diferir en les xifres absolutes, amb-dues entitats constaten un retrocés de les vendessuperior al del conjunt de l’Estat el mateix mes(-). Aquesta caiguda és la pitjor registrada pelmercat des de . En el primer semestre de l’a-ny, les vendes de turismes a Girona han baixat un en relació als primers sis mesos de , fetque demostra la contractació del consum privat ales comarques gironines.

L’atur creix un 40% a Girona en un anyLes xifres mensuals de l’atur registrat han con-firmat el pèssim moment del mercat laboral

a les comarques gironines. Segons dades fetes pú-bliques pel Ministeri de Treball, a Girona hi ha. aturats, un , més que el juny de l’a-ny passat. La xifra de desocupats creix en tots elssectors, especialment a la construcció, que té un més de persones sense feina que ara fa unany. El nombre de desocupats registrats a la de-marcació de Girona en acabar el mes de juny haaugmentat de persones. Tot i ser una xiframolt petita (la millor dada de Catalunya), el junyés habitualment un mes amb molta contractaciói les xifres d’atur solen baixar.

El BCE apuja els tipus d’interès al 4,25%Les amenaces es van complir. El Consell deGovern del Banc Central Europeu (BCE) va

decidir elevar els tipus d'interès un quart de puntpercentual fins al ,, en resposta als elevats ni-vells d'inflació registrats en l'eurozona després d'ha-ver mantingut invariable la taxa en els últimsdotze mesos. En concret, la dada preliminar de l'ín-dex de preus de consum (IPC) de l'eurozona va aug-mentar tres dècimes el juny i es va situar en el interanual, un nou màxim històric, molt per sobrede l'objectiu d'estabilitat del BCE, que se situa enel .

Unes 120.000 famílies poden deixar depagar les hipoteques aquest any

Unes . famílies es troben en l’actuali-tat en situació de morositat a Espanya, xifra

que podria duplicar-se fins arribar a les . enels pròxims sis o vuit mesos, segons va explicar Ma-nuel Pardos, president de l’Associació d’Usuaris deBancs, Caixes i Assegurances (Adicae). L’Associa-ció assegura que prop de milions d’hipoteques,especialment aquelles signades entre els anys i , estan «en dificultats» després de les úl-times pujades de tipus d’interès.

5

4

3

2

1

DIVENDRES 4

DIJOUS 3

DIMECRES 2

DIMARTS 1

DILLUNS 30 DESTACADES DE LA SETMANA

El preu del blat podria caurefins a un , en els pròximsdeu anys, fins als euros pertona, després d’haver pujat unamitjana del en les últimescampanyes, segons estimen insti-tucions com l’OCDE, l’Institutnord-americà d’Investigació enAgricultura i Alimentació i la FAO.

El Ministeri de Medi Ambient iMedi Rural i Marí ha elaborat uninforme sobre l’evolució i les pers-pectives de les matèries primesagrícoles, que recull que, segonsaquests organismes, els preus delblat podrien baixar des dels eu-ros per tones actuals fins a ,euros el , per estabilitzar-se enels euros en el període -.

D’aquesta manera, canviaria latendència dels últims anys, en elsquals s’ha produït una pujadamitjana aproximada dels preusdel , a causa d’una creixent de-manda davant produccions infe-riors a les previstes.

L’informe del departament d’E-lena Espinosa preveu un creixe-ment progressiu en la producciómundial del blat, amb augmentsanuals del ,, amb què els milions de tones previstes el - podrien elevar-se fins als milions en -, com a con-seqüència de l’increment dels ren-diments.

«Es planteja així un canvi davantdel descens dels últims anys en lesproduccions mundials i també a laUnió Europea, on la producció vapatir disminucions del en elperíode de -», recull l’es-tudi.

D’altra banda, la Comissió Eu-ropea espera que el creixement delconsum europeu de blat (+,),es mantingui per sota de l’augmentde la producció, cosa que perme-trà incrementar les exportacionsmalgrat l’increment de l’ús per abioenergia.

Pel que fa a la producció mun-dial de bioetanol, l’informe indicaque es preveu una pujada a unataxa anual del ,, per la qualcosa el arribaria als mi-lions de tones i requeriria mi-

lions de tones de cereals, un dela producció mundial esperada.

Per la seva banda, la produccióde biodièsel creixeria al ,, finsa assolir , milions de tones,per a les que es necessitaran mi-lions de tones d’oli vegetals, un de la producció mundial espera-da.

Per als cereals secundaris, espreveu un creixement mig anualde l’, en la producció, a causade l’increment de l’àrea de cultiui rendiments, sobretot del blat demoro als Estats Units i Llatinoa-mèrica.

La producció respondria així ala major demanda per a ús ali-mentari, per a utilització industrialen la producció d’etanol i per a l’o-cupació per part del sector rama-der que ha de cobrir les necessitatsde l’increment de la cabana.

Pel que fa al comerç mundial detotes les matèries primes, apuntaque creixerà fins a representar el el per cent de la produc-ció mundial de blat, en cerealssecundaris, el en soja, el en colza i un en gira-sol.

GIRONA | DdG

El preu del blat baixarà la propera dècadaSegons el govern, la cotització d’aquest cereal passarà des dels 371 euros per tona actuals als 291 l’any 2009�

Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 EL CAMP DdG

Tercer aniversari d’Espai Gironès: Salta per salvar la biodiversitat!Per un entorn més sostenible

Dins la campanya del tercer aniversari d’Espai Gironès i en col·laboració amb l’associació sense ànimde lucre XCT, Xarxa de Custòdia del Territori, es va portar a terme l’activitat del Jumping gegant alpàrquing exterior del centre comercial, que va permetre a l’entitat recollir fons per finançar el projectede protecció natural de l’entitat. Espai Gironès ha aportat la quantitat de 3.000 euros al projecte de re-cuperació de la tortuga emys de Riudarenes dins el marc de col·laboració establert amb la XCT.

Sandra Carrera, directora adjunta i responsable de capta-ció de fons de la XCT, i Pau Jordà, gerent d’Espai Gironès.

PREVISIONS Després d’haver pujat una mitjana del 65% en les últimes campanyes, institucions com l’OCDE, l’Institut nord-americàd’Investigació en Agricultura i Alimentació i la FAO, consideren que el preu del blat baixarà una mitjana superior al 27% en els propers deuanys. També es preveu que el creixement del consum de blat a la Unió Europea es mantingui per sota de l’increment de la producció.

�

Diverses organitzacions preveuen un increment de la producció i una baixada de preus.

DIARI DE GIRONA

milions de tones de producció Aquesta és la quantitat prevista deproducció de blat per a la campanya2008-2009 a tot el món. La milloradels rendiments fa preveure ques’arriba a una producció de 690 mi-lions de tones al món la campanya2017-2018.

PREUS I BIOCOMBUSTIBLESExperts desvinculen les últimespujades dels biocarburants

L'Associació Espanyola deTècnics Cerealistes (AETC) ha

assegurat que l'augment del preudels cereals registrat durant els úl-tims mesos a Espanya no ha estatprovocat per l'increment de l'ús delsbiocombustibles, que es produeixena partir d'aquesta primera matèria.

�

� LA DADA

LA XIFRA

Els països de la UE han deciditaquesta setmana eliminar defi-nitivament el sistema de guaretobligatori -actualment suspès-que limita el cultiu de cereals,amb la finalitat de potenciar laproducció i pal·liar així l’actualencariment dels aliments, van in-formar fonts comunitàries.

Una majoria de països hanabonat l’abolició d’aquest règim–que per a la campanya no s’està aplicant–, segons ha

quedat de manifest a una reuniódel Comitè Especial d’Agricultura–amb representants dels vint-i-set–, celebrada aquesta setmana.

El sistema de guaret obligatorio de «retirada de terres» ha obligatel pagès a deixar sense sembrar un de la seva zona de cultiu i ja vadeixar d’aplicar-se en la campanyaactual (-), davant la cri-si per la falta de primera matèriaagrícola i pels preus dels aliments.

L’acord del Comitè Especial d’A-gricultura suposa «un senyal polí-tic» perquè els pagesos puguin

sembrar més cereal en el que que-da d’any i el , encara que en-cara no és clar quan s’aprovarà for-malment una decisió sobre la sevaabolició, segons han precisat fontscomunitàries.

L’eliminació definitiva del gua-ret obligatori ha estat una de lesidees incloses en la proposta de laComissió Europea (CE) per a la re-forma o la «revisió mèdica» de laPolítica Agrícola Comuna (PAC),amb la finalitat de pal·liar l’actualcarestia i el consegüent encari-ment dels aliments.

«El final del règim de retirada deterres permetrà als pagesos adap-tar les seves decisions sobre lasembra i respondre per endavanta les noves circumstàncies delmercat», segons la CE.

EFE/DDG | BRUSEL·LES

Abolir el guaret obligatoriper augmentar l’oferta

DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona 10�EL CAMP�ANÀLISI

La Setmana

ls ministres d'Agricultura de la Unió Eu-ropea (UE) van aprovar el passat mes dejuny la normativa sobre la comercialitza-ció i autorització de productes fitosanita-

ris. Una normativa que estableix uns requisits més es-trictes i que rebutja el sector tot advertint que farà des-aparèixer el 80 per cent dels productes fitosanitaris.

Tal vegada la major novetat consisteix que les ma-tèries actives s’aprovaran a nivell de la UE, i estan in-closes en una llista positiva, sobre la base dels cri-teris científics dels estats membres i de l'Autoritat Eu-ropea de Seguretat dels Aliments (AESA), entenent-se l’existència d’un principi general de prohibició.Per tant tots els productes no inclosos en la llista po-sitiva estaran prohibits.

La conseqüència directa d’aquesta desaparicióserà la pèrdua de competitivitat dels agricultors toti que el pla contempla un punt positiu que recull l’a-nomenat «reconeixement mutu» pel qual es per-metrà que els productes que es reconeguin en unaregió passin automàticament a ser reconeguts tam-bé en les regions d’iguals característiques. La UE pro-posa tres regions, Nord, Centre i Sud (a la qual per-tany l'Estat espanyol), de clima similar dintre ca-dascuna d'elles, que dividiran la UE en tres zones.Les noves regles simplifiquen les normes per a la pro-tecció de la propietat intel·lectual i restringeixen laduplicació de testos en vertebrats.

A més, la nova normativa exclourà de la llista elsproductes sospitosos de ser cancerígens, tòxics o dis-ruptors endocrins, encara que en casos concrets espodria autoritzar un període transitori de cinc anysde derogació del principi general de prohibició.

Com era d'esperar aquesta nova normativa ha ai-xecat una gran polèmica a causa de l'ànim restric-tiu en el qual s’inspira, basat en la quimiofòbia, i enla gran incidència que poden tenir aquestes res-triccions sobre els costos de producció de l’agri-cultura europea, especialment pel que fa a les pro-duccions que més empren productes fitosanitaris,com les fruites i hortalisses. Per tant, els nostres fruc-ticultors, per cert molt competitius, estan entre elsque més en patiran les conseqüències.

L'Associació Europea de Fabricants de Productesde Protecció Vegetal (ECPA) opina que és contra-dictori que mentre existeix una crisi pels alts preusdels aliments s’imposin normatives que tendeixina encarir-los encara més. Cal tenir en compte queles eventuals prohibicions podrien basar-se en hi-potètics riscos no relacionats amb l’anàlisi de les do-sis emprades, que no signifiquin l’existència real d’al-gun perill per a la salut o el medi ambient, aspecteamb el qual estic d’acord.

Segons el director general d'Aepla «aquest acordtindrà un impacte molt negatiu sobre la produccióde molts cultius claus a Europa». El fet que un pro-ducte contingui components susceptibles de ser pe-rillosos, no significa que el consum del citat producte

ho sigui. «És necessari considerar les condicions re-als d’ús i la dosi utilitzada» ha explicat. Si hi ha ele-ments de dubte, aquesta proposta farà més difícil alsnostres agricultors produir suficients aliments fres-cos de qualitat i assequibles per a tots.

Cal considerar, també, que recentment institutsindependents i organitzacions governamentalscom l'Institut Nomisma d'Itàlia, el Fòrum Agrari d'Es-panya i el Pesticide Safety Directorate (PSD) del Reg-ne Unit, han avaluat les greus conseqüències queaquesta normativa podria generar sobre la segure-tat alimentària, la pressió del sòl destinat a la pro-ducció agrícola i els preus dels aliments entre d'al-tres.

També dins el sector agrícola europeu el regla-ment ha generat una profunda preocupació. Re-cordem que ni la Comissió Europea, ni el ParlamentEuropeu han atès durant aquests mesos els infor-mes oficials del Regne Unit, Irlanda o Itàlia així comels de l’entitat europea d’agricultors i cooperatives,Copa-Cogeca, que alertaven que la implantació dela norma podria provocar l’eliminació de fins al dels fitosanitaris avui existents i d’un percentatge finsi tot més alt el cas concret dels insecticides, que sónels productes que més necessita l'agricultura me-diterrània.

D'entre els pocs elements positius de l'eventualnorma, cal destacar dos aspectes: que es permeti uti-litzar en casos molt concrets fitosanitaris estratègicsen determinats cultius i la inclusió de l'esmentat an-teriorment reconeixement mutu.

La indústria fitosanitària continuarà treballant alcostat de les institucions i els agricultors de la UEamb l’objectiu que la proposta legislativa final res-pongui a la sensibilitat dels consumidors euro-peus i permeti el manteniment de les solucions ne-cessàries per desenvolupar una agricultura soste-nible sota criteris de producció integrada.

No obstant això, l’acord aprovat ara pel Consell deMinistres de la UE passarà a les mans del ParlamentEuropeu, que haurà de donar el seu vistiplau per ala seva posterior aprovació definitiva. Encara hi haespai per a millores substancials, en cas contrari, s’hade reconèixer que per a alguns sectors, no sols pelsindustrials, la normativa genera una gran preocu-pació.

E

PROFESOR DEL BELL-LLOC

Jesús Domingo

RESTRICCIONS EUROPEESEls ministres d’Agricultura dels països membres de la Unió Europea (UE) han deciditendurir la normativa sobre els fitosanitaris, fent-la més restrictiva, un fet que ha posaten alerta el sector agrícola, que podria perdre competitivitat.

del 5 a l’11 de juliol de 2008

Avui i demà hi ha «Expo-Begues» a Begues, «Mercat Medieval» a Ba-tea i «Fira d’Arts i Oficis de la Vall de Lord» a Sant Llorenç de Morunys.

Demà «Fira Moto-Auto Antic» a Manlleu i «Mostra de Vins i Caves delPenedès» a la Granada.

Avui i demà «Fira-Mercat i Exposició de Bestiar vaquí, Oví i Equí Au-tòcton» a Zamora.

Fins demà té lloc «FORESPO EUSKADI» Setmana del Bosc i de la Fusta delPaís Basc, a AMURRIO, ÀLABA.

Des d’ahir i fins al 8 té lloc la «Decorate life: Collectione preview spring+ summer» a FRANKFURT (ALEMANYA).

«SAHARA»21a. Fira internacional d’agricultura per Àfrica i Orient Mitjà CAI-RE (EGIPTE). Del 9 al 12.

«INTERFOST’2008» Fira Internacional de la Fusta i del seu TractamentTecnològic, a Munich (Alemanya). Dies 10 a 14.

Pel cas de les cebes, als sòls més aviat sorrencs, poden ser necessaris doso tres regs per setmana.

En el cas del blat de moro, a més de la producció neta de matèria orgànica di-gestible per hectàrea, la digestibilitat de la ració és important, ja que influeixen altres paràmetres de l’alimentació.

La reducció de l’aigua en reg gota a gota no va afectar de manera significa-tiva a la producció, ni a la qualitat del fruit.

El procés de registre d’un producte fitosanitari assegura que la selectivitatestigui bàsicament garantida en un determinat conreu, amb tot, sovint s’ob-serven diferents nivells de danys per fitotoxicitat segons la varietat tractada.

L’objectiu fonamental de l’agricultura de precisió es reduir costos, emprantnomés la quantitat necessària d’insumos, i només allà on es necessària. Dequalsevol manera, serà necessària una inversió inicial, amortitzable en més omenys anys, depenent de diversos factors.

L’engroguiment prematur foliar (cloroosis fèrrica) és degut que el contingutd’un dels pigments majoritaris a les fulles, la clorofil·la, es veu seriosament afec-tada.

Totes les aplicacions de fitosanitaris han de realitzar-se amb particular cura,però amb els desherbants s’ha d’augmentar ja que l’efecte perjudicial contrales plantes adventícies poden actuar contra aquelles que volem protegir.

La prepoda més antiga que es coneix és la realitzada pels animals com ove-lles, cabres i ases, que s'introduïen a pastar en els vinyers una vegada finalit-zada la verema, pràctica que encara se segueix fent en algunes localitats.

Amb aquest sistema, els tubercles poden recol·lectar-se sense desarrelar laplanta, per la qual cosa pot aconseguir-ne un elevat rendiment, entre 400 i 700tubercles per metre de canal.

Les xarxes o malles tenen efectes beneficios associats, com la disminuciódels productes i dosis de fitosanitaris necessaris, i eviten tambié la sortida delsinsectes polinitzadors.

Per això podem utilitzar oxitocina a dosis 0,15 – 0,20 U.I. provocant el partals 5 – 10 minuts de la seva aplicació. També podem utilitzar prostaglandinescap al dia 28 – 29 de gestació, produint-se el part a les 64 – 72 hores de l’apli-cació.

Les alarmes sanitàries dels darrers anys, com la de les vaques boixes o lesdioxines, han contribuït que es produeixi una important reacció en l’opinió pública en contra de tot el que soni a «químic o verinós», inclosos els fitosani-taris.

Els agricultors poden els ceps productors de panses. Durant els tres primersmesos de l’any a un sol peu, fins a una alçada d’1,6 metres, recolzant-les a unpost de fusta o de metall.

Des d’un punt de vista pràctic, l’aclarat consisteix en l’eliminació de raïms sen-cers, o de parts dels mateixos, podent-se executar en diverses èpoques del’any i a diferents nivells d’intensitat. La primera conseqüència de l’aclarat deraïms és la disminució del rendiment.

Altre aspectes important d’aquesta parasitació és que les condicions am-bientals de les explotacions permeten que les puxes estiguin presents al llargde tot l’any, amb una major ativitat de maig a l’octubre lògics actius tenen menysingesta d’aliments. Acció de proteïna en comparació amb aquells que tenen unsistema immunològic menys actiu.

CONSELLS

FIRES

PER A TOTS ELS FRUITERSMosca de la fruita: s’han capturat elsprimers adults en diverses planta-cions. En alguns camps cal instal·lar lacaptura massiva i a totes les parcelescal retirar els fruits de rebuig un cops’hagi fet la collita. Aranya roja: recomanem tractar si nohi ha fitoseids i més del 50% de les

fulles es troben ocupades.POMERES I PERERSXarxa de motejat: Les condicions cli-màtiques de l’època fan poc probablesnoves contaminacions de motejat.Carpocapsa: Les plantacions on escapturin 2 o més adults per trampa isetmana caldrà tractar-les.Zeuzera: Recomanem tractar les

plantacions on s’observin danys.POMERESPugons: Convé vigilar les plantacionsi tractar només si es veu afectada lafruita. Fum: la pressió de la malaltia és alta.Amb temperatures per sobre dels 25ºel sofre pot ser fitotòxic, es recomanatractar les poblacions afectades amb

fungicides curatius.PERERSDessecament: Cal vigilar el nivell d’a-ranya de les varietats sensibles i trac-tar si es detecte presencia de la plaga.Stemphylium: Les condicions climàti-ques actuals afavoreixen molt el riscd’infecció d’aquesta malaltia. Psil·la: Recomanem revisar les plan-

tacions i tractar on es trobin més del10% dels brots ocupats per la plaga.PRESSEGUERSFum: cal tractar amb sofre quan apa-reguin els primers símptomes.Grafolita: està augmentant el vol desegona generació. Cal mantenir prote-gides les finques on es capturin mésde 15 adults per trampa i setmana.

AVISOS FITOSANITARIS

«Aquesta nova normativa ha aixecat una granpolèmica a causa del seu ànim restrictiu basat enla quimiofòbia; els nostres fructicultors, per certmolt competitius, en sortiran perjudicats»

«La nova normativa estableix uns requisits mésestrictes i que rebutja el sector, ja que consideraque farà desaparèixer el 80 per cent delsproductes fitosanitaris».

Unió de Pagesos (UP), la Funda-ció Lluís Noumen del sindicat i elServei Català de Trànsit (SCT) hanengegat la campanya «No et perdispel camí» un projecte que preténconcienciar els agricultors per talque siguin prudents a l’hora deconduir el tractor i evitar accidents.En els últims tres anys han mort pagesos mentre conduïen maqui-nària agrícola ja sigui dins les prò-pies explotacions com als caminspropers o les carreteres interurba-nes.

Les causes dels accidents són di-verses. El Servei Català de Trànsitdestaca l’envelliment de la maqui-nària agrícola, el cansament i la pos-sible dificultat que poden tenir lespersones de més edat per tractaramb maquinària moderna. Els pro-motors de la campanya també in-

diquen que, tot i que els tractors nosón una un vehicle de transport depersones, molts cops s’utilitza coma tal de manera temerària. Tambés’assenyala la falta de prudència delsvehicles no agrícoles quan es trobencirculant amb tractors i altre tipusde maquinària. Segons han deta-

llat els organitzadors de la campa-nya, el perfil de l’accidentat és eld’un home de més de anys.Concretament, la franja d’edat ones produeixen més accidents és lacompresa entre els i els anys.Si desglossem les dades per de-marcacions, la de Tarragona liderael rànquing de sinistres amb , se-guida de la de Lleida amb . A lescomarques barcelonines i gironiness’hi van registrar i accidentsmortals respectivament.

La campanya estarà en vigorfins al mes de maig del i cos-tarà . euros, dels quals .els assumirà el sindicat agrari i. el SCT. «No et perdis pelcamí» constarà de diverses actua-cions, les més destacades seranxerrades i repartiment de marxan-datge. La campanya ha previst queels Mossos d’Esquadra informin els

agricultors sobre la problemàticadels accidents i sobre com evitar-los i xerrades de pagesos que hanpatit accidents per tal de sensibi-litzar els agricultors. Pel que fa almarxandatge, es distribuiran cartells, nombroses banderoles pu-blicitàries, . fullets sobre lacampanya, . díptics informa-tius i . clauers amb l’eslògande la campanya. A més s’ha posaten marxa la web www.noetperdis-pelcami.org amb informació so-bre la iniciativa.

Complementàriament a la cam-panya, el conseller d’Interior, JoanSaura, ha demanat prudència alsagricultors quan estiguin al volanti els ha recordat la necessitat de re-novar la maquinària agrícola. Enaquest sentit, el Departament d’A-gricultura, Alimentació i Acció So-cial (DAR) ha inclòs dins el pro-grama d’activitats per la seguretatviària de Catalunya l’atorgamentd’ajudes per la renovació de la ma-quinària agrícola.

GIRONA | X.MARTÍ/ ACN/ DdG

Inicien una campanya perprevenir els accidents detrànsit entre els pagesos

Unió de Pagesos i el Servei Català de Trànsit volen conscienciar elsagricultors de la importància de ser prudents mentre condueixin�

MIQUEL PALLÉS i GISPERT

C/ Figueres, 15Tel./Fax 972 76 91 01

17133 ULTRAMORT - GIRONA

ULTRAMORT Festa Major 2008DIUMENGE 6 DE JULIOL

Gran trobada de MOTOS CLÀSSIQUES9h. - 9:30h. Concentració a la plaça

9:30h. - 10:30h. Esmorzar10:30h - 12h. Ruta pel poble i rodalies

EXPOSICIÓ DE FLORS DE PAPER DE PILAR ESTEVA AL LOCAL PARROQUIAL (11h. - 14h. i 18h. a 20h.)

A les 12h. Ofici Solemne amb l’acompanyament musical de SandraGuirado (soprano) i Ramon Joanmiquel (pianista acompanyant)

20h. Ball amb el conjunt NIT I DIA

Hi haurà servei de bar – Amb la col·laboració: Caixa de Girona i Montal-Portes i Automatismes Blanes (Girona)Ctra. de Verges a la Bisbal, km 9ULTRAMORT - Tel. 972 76 79 75

El conseller Joan Saura, al centre, durant la presentació de la campanya dirigida als pagesos.

ACN

Unió de Pagesos (UP) ha la-mentat que les últimes accionsdel Govern espanyol demostrin in-diferència cap a la situació delsector agrícola. Pel sindicat, el go-vern no té en compte la pèrdua decompetitivitat de les explotacionsagrícoles davant l’augment delscostos de producció derivats de lapuja del preu dels carburants, elsfertilitzants i recentment de la ta-rifa elèctrica.

UP ha lamentat, en aquest sen-tit, que el govern hagi suprimit latarifa especial per a usos agrícolesa l’última revisió dels preus del’electricitat. El sindicat ha asse-gurat que moltes explotacions nopodran assumir el sobrecost querepresenta aquesta supressió, quecalcula al voltant de milionsd’euros per tot l’Estat.

Per altra banda, UP ha titllat elgovern d’irresponsable per no rec-tificar els oblits en les deduccionsfiscals per danys climatològics.Segons el sindicat el passat d’a-bril el Ministeri de Medi Ambienti Rural va oblidar diverses comar-ques afectades per incidènciesmetereològiques a l’ordre minis-terial que establia les deduccionssobre l’IRPF per les explotacionsafectades. Per UP, el govern hadeixat passar el termini per pre-sentar les declaracions de rendasense que hagi ractificat l’error.

El sindicat ha amenaçat ambmobilitzacions si no hi ha un can-vi d’actitud del govern.

GIRONA |DdG

Unió de Pagesos(UP) denuncia laindiferència delgovern davant lasituació del sector

La comissària d’agricultura de laUnió Europea (UE), Mariann Fi-scher Boel, es va mostrar oberta aapujar les quotes lleteres de laUnió si els estats membres hi estand’acord. Fisher considera que l’aug-ment actual, de l’, és molt baix.En aquest sentit, la comissària varecordar que la UE, en el marc dela reforma de la Política AgràriaComuna (PAC), té previst anarapujant la quota fins el .

BRUSEL·LES | EFE/DdG

La UE estaria disposadaa apujar la quota lletera

EUROPA

Diari de Girona | DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008 EL CAMP �11

Pagesos morts des del 2005, jasigui en via interurbana o a lapròpia explotació.Entre les causes principals es desta-ca l’envelliment de la maquinàriaagrícola, el cansament i la falta defomació en l’ús de les innovacions.

LA DADA

La franja d’edat que pateixamb més freqüència elsaccidents mortals és la que vadels 60 als 45 anys

En 3 anys han mort 6 pagesosen accident de trànsit a lescomarques gironines; Lleidalidera el rànquing amb 25

VIU AQUEST ESTIU AMB INTENSITAT AMB LA MOSCA DE GIRONAI FES-LA VOLAR COM A BON GIRONÍ QUE ETS.

ELLA T’ACOMPANYARÀ SEMPRE FIDEL ARREU ON VAGIS I AMB L’ELEGÀNCIA, LA SIMPATIA I EL BON ROTLLO QUE LA CARACTERITZA.FES-LA VOLAR TU TAMBÉ

COM A PRIMÍCIA, AQUEST ESTIU COLORS VIOLETA, GRANATE, VERD, TOTS DE LUXE. AFANYA’T, QUE NO S’ESGOTIN. CORREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE.

Tem. màx. : Temperatura màxima en °C. T. mín. : Temperatura mínima en °C. PluJa. : Pluviometria total en mm. ETo : Evapotranspiració de referència en mm. Vel. vent : Velocitat mitjana del vent en km/h.

PORCS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Porcs selectes 1,26 1,28Porcs Lleida 1,25 1,27Garrí 20,0 20,0

OVELLES PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

22,1-25 Kg 2,30 2,2025,1-28 Kg 2,20 2,10

VAQUES PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Vaca «R» 2,30 2,30Vaca «O» 2,00 2,06

VEDELLS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Vedella creuada «R» 3,09 3,09Vedella creuada «O» 2,44 2,44Vedell creuat «R» 2,91 2,91Vedell creuat «O» 2,64 2,64Vedell frisó «R» 3,15 3,12

CEREALS PREU P. SETMANATON. PASSADA

Blat pinso 224 220

Blat planificable 230 230Ordi P.E. 64 210 210Blat de moro (Urgell) 232 218

FRUITA PREU P. SETMANAKG. PASSADA

Poma Golden i 70 i + 0,53 0,51Poma V. Amer. 70-90 - -Pera Blanquilla 58i+ - -Pera Conference 60i+ - 0,91

AVIRAM PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Pollastres groc viu 1,15 1,10Pollastres groc canal 1,73 1,67Gallina lleugera 0,01 0,01Gallina semip. 2,2 kg. 0,46 0,46Gallina semip. 2,5 kg. 0,56 0,56Gallina pesada 0,33 0,33

CONILLS PREU KG P. SETMANAEN VIU PASSADA

Conill jove 1,75 1,70

OUS PREI P. SETMANADOTZENA PASSADA

Categoria M (63 a 53gr.) 0,65 0,65

MERCAT DE BELLPUIG

MERCAT DE LLEIDA

Servei de Meteorologia de Catalunya, del Departament del Medi Ambient

ESTACIÓ DE CABANESDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,3 15,2 0,0 5,3 5,0

21-06 31,2 16,9 0,0 5,5 5,1

22-06 32,7 14,5 0,0 6,0 6,8

23-06 28,4 14,2 0,0 5,3 6,3

24-06 31,7 15,5 0,0 4,1 4,6

25-06 32,6 19,2 0,0 6,9 10,1

26-06 33,4 21,8 0,0 5,5 8,5

ESTACIÓ DE TORROELLA DE MONTGRÍDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 28,6 15,8 0,2 - -

21-06 30,8 16,4 0,0 - -

22-06 30,0 14,5 0,0 - -

23-06 27,1 13,5 0,0 - -

24-06 26,9 15,5 0,0 - -

25-06 30,8 17,3 0,0 - -

26-06 29,8 16,8 0,0 - -

ESTACIÓ DE FORNELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,9 14,0 0,0 - -

21-06 33,0 14,2 0,0 - -

22-06 32,9 12,1 0,0 - -

23-06 31,5 11,1 0,0 - -

24-06 30,1 13,8 0,0 - -

25-06 31,6 14,9 0,0 - -

26-06 31,5 13,5 0,0 - -

ESTACIÓ DE MONELLSDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 24,6 14,6 0,0 5,8 7,1

21-06 22,9 15,6 0,0 6,0 6,3

22-06 24,9 13,3 0,0 6,3 7,0

23-06 24,5 11,8 0,0 5,7 6,2

24-06 24,8 13,9 0,0 4,1 6,0

25-06 26,5 15,4 0,0 6,1 9,2

26-06 32,1 14,9 0,0 5,6 6,5

ESTACIÓ DE VENTALLÓDia T. màx. T. mín. Pluja ETo Vent

20-06 30,9 14,7 0,0 - -

21-06 32,2 15,7 0,0 - -

22-06 32,6 13,6 0,2 - -

23-06 29,8 12,3 0,0 - -

24-06 30,0 15,3 0,0 - -

25-06 32,8 16,7 0,0 - -

26-06 31,6 19,1 0,0 - -

PREUS DELS PRODUCTES AGRÍCOLES

El Camp Marcadors DdG

AGROMETEROROLOGIA - (Dades no actualitzades)

CEREALS I LLEGUMINOSES POSICIÓ EUROS/TM

Blat de moro CE s/c/d 236,00Blat de moro importació s/c/o Tarr. 231,00Blat panificable mín. 11% proteïna s/c/d 230,00Blat farratger 72 PE s/c/d 228,00Blat farratger 72 PE s/c/o Tarr. 220,00Sorgo importació s/c/o Tarr. 220,00Sègol s/c/o Tarr. -Mill importació s/c/d 520,00Ordi nacional 64 PE s/c/d 215,00Alpiste canadenc E s/c/d 720,00Pèsols ferratgers import. s/c/o Tarr. -Garrofa trossejada / Tarragona s/c/d 208,00Garrofa granulada / Tarragona s/c/d 198,00Farina de garrofa / Tarragona s/c/d 193,00Garrofa sement / Tarragona s/c/d -Soja / 44 % nacional s/a/v Bar. 389,00Soja / 44 % importació s/a/v Tarr. 389,00Gluten feed EUA s/v/m Tarr. -Gira-sol importació 28/30% Profat s/c/o Tarr. 205,00Colza importació 00 34/36% Profat s/c/o Tarr. 280,00Sement de cotó s/c/o Tarr. 280,00Coco / granel s/c/o Tarr. -Farina de peix 60% nacional s/c/d 660,00Farina de peix 63/64% Perú s/c/o Tarr. 760,00Farina de peix Chile 70% s/c/d 860,00Farina d’alfals s/c/o Lleida 180,00Mandioca (importació) s/v/m Tarr. 172,00Segó de blat / fi s/c/d 165,00Polpa seca remolatxa gr. nac. / Pallets s/c/o -Polpa seca remolatxa gr. magatzem / Pallets s/c/o –Sèrum de llet Spray import. 60/10 àcid E. s/c/d 425,00

Sèrum de llet Spray import. 70/12 s/c/d 615,00Greix Importació 3º/5º s/c/d -Greix Nacional 3º/5º s/c/d 740,00Mantega 1a s/c/d 825,00Mantega 2a s/c/d 805,00

FRUITS SECS I LLEGUMS QUALITAT POSICIÓ EUROS/TM

Llenties (Salamanca) Monstruo s/c/d –

Llenties (La Manxa) 7-9 mm. s/c/d 1.000,00Llenties (La Manxa) 6-7 mm. s/c/d 800,00Llenties (imp. EUA) Regular s/c/d 720,00Cigró (nacional lletós) 48/50 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 54/56 s/c/d –Cigró (nacional lletós) 58/60 s/c/d –Cigró (import. Mèxic) 40/42 s/c/d 1.100,00Cigró (import. Mèxic) 42/44 s/c/d 1.060,00Cigró (import. Mèxic) 44/46 s/c/d 1.030,00Cigró (import. EUA) 50/52 s/c/d 990,00Mongetes nacional Planchet s/c/d 2.100,00Mongetes nacional Pinta s/c/d 1.500,00Mongetes nacional Boliche s/c/d –Mongetes carillas Blackeyes s/c/d 810,00Mongetes import. EUA Northern s/c/d 900,00Mongetes imp. Michigan Navy s/c/d 1.020,00Mongetes imp. Argentina Cannelini s/c/d 1.030,00Ametlla gra (llargueta) 12-13 mm. s/c/d 4.750,00Ametlla gra (Marcona) 14-16 mm. s/c/d 5.800,00Ametlla gra (Mallorca) Trossos rpds. s/c/d –Avellana gra (negreta) s/12 mm. s/c/d 4.250,00Pinyons gra (Sol Castella) Primera s/c/d 26.000,00 Pinyons gra (Sol Catalunya) Primera s/c/d –

PREU EN CANAL PREU EN VIU VARIACIÓ

Porc selecte - 1,262 repeteixPorc normal - 1,250 repeteixPorc gras - 1,238 repeteixGodalls de 20 kg - 18,00 repeteixGodalls de 16 kg partida petita - - -Canal II - 1,66 -Truges - 0,49 repeteix

� SECTOR PORCÍ

PREU TENDENCIA

Pernil cuit 2,32-2,35 =Pernil rodó 2,55-2,58 =Espatlla sense pell 1,64-1,67 =Magra 1a – –Panxeta 1,81/1,84 =Bacó sense os 2,24/2,27 =Greix canal 1,18/1,21 +0,10Papada 1,00/1,03 =

� SECTOR CARNI

Cambra de Comerç, Indústria i NavegacióLlotja de contractació de Girona Preus corresponents a la sessió d’ahir divendres 04-07-2008 (setmana núm. 27)

Preu indicatiu. FONT: Mercat Càrnic de Barcelona.

U R O P VARVedell 281–320 Kg. 3,30 3,13 3,00 – –Vedell 241–280 Kg. 3,36 3,22 3,09 2,44 rep.Vedell 200–240 Kg. 3,45 3,31 3,15 2,47 rep.Vedella 261–300 Kg. 3,40 3,33 – – –Vedella 221–260 Kg. 3,67 3,55 3,03 – –Vedella 180–220 Kg. 3,91 3,79 3,24 2,43 rep.Vaca 2,16 1,68 1,20 rep.

Comentari: La poca venda no permet alegries.

� COTITZACIO DEL BESTIAR BOVÍ Preus en Canal / PTA KG

Blat 198,00Blat de moro - francès (destí) 233,00Blat de moro - país (origen) -Blat de moro - (Port Tarragona) 228,00Civada 180,00Gluten Feed (origen port de Tarragona) -Mandioca (port de Tarragona) -Ordi (64 mínim pes específic) 192,00Polpa remolatxa (port Tarragona) 264,00Soja 44% (origen fàbrica Barcelona) 395,00Sègol (Port Tarragona) –Sorgo (origen Port Tarragona) 222,00Pèsol proteginós (Port Tarragona) –Favons (destí) 210,00Segones - a dojo (destí) 168,00Garrofes a dojo - trossejades 215,00Arròs Granza de Pals - origen (a dojo) 840,00Userda de l'Empordà - origen: 1a categoria 114,00

2a categoria 102,003a categoria 78,00

Palla d'ordi de l'Empordà (origen) bala grossa 36,00Palla de blat de l'Empordà (origen) bala grossa 30,00Greix porc 3-5º acidesa 730,00

� SECTOR CEREALS I ALTRES

Les lletres EUROPexpressen els nivellsde qualitat delproducte segons lanormativa europea.

Preus de cotització del xai sacrificat amb pesatge canal, posat al corral de l’es cor xa dor.a

Xai (fins a 10'9 kg/ canal) 8,20Xai (d’11 a 12'7 kg/ canal) 7,70Xai (de 12'8 a 14'5 kg/ canal) 7,20Xai (més de 14,6 kg/canal) 6,90Cabrit sacrificat Escorxador local –

Comentari:

� SECTOR OVÍ

Poma de Girona (80/85) (1a cat.) -Poma Golden (75/80) (1a cat.) -Poma Golden (65/70) (2a cat.) –

FONT: Cooperatives Costa Brava, Girona Fruits i Fructícola Empordà.

� SECTOR FRUITER PREUS EN AUREOLA.

Comentari:Segueix la

tendència al’alça degut a

la faltad’oferta.

� SECTOR FUSTA

12 a 19 ø 20 a més ø Varis øPollancreXapa desenrotllades primeres 56,00-66,00 € mXapa desenrotllades segones 46,00-55,00 € m3

Pi Douglas 39,00-42,00 54,00-87,00 € TmPi Pinyer 36,00-42,00 € TmPi Marítim 39,00 € Tm 48,00-51,00 € TmPi Insignis 39,00-42,00 € Tm 51,00-66,00 € TmPi Bord o Halepensis 39,00-45,00 € TmPlàtan 48,00-54,00 € TmFreixe, de 23 a més ø 60,00-108,00 € TmVern Acàcia, de 7/8 a més ø 48,00-50,00 € Tm

Faigprimeres, de 30 a més 84,00-120,00 € Tmsegones 54,00-72,00 TmLlenyesAlzina 54,00-60,00 € TmRoure 39,00-43,00 € TmSuro pelut 33,00-36,00 € TmFustes de triturar 23,00-30,00 € TmPerxes Barramenta-Castanyer 39,00-42,00 € TmCastanyer (perxes), de 12 a més ø -Roure fulla petita, de 20 a més ø -Pela de suro - trituració verd (rebuig) 240,00-360 € TmPela de suro en rasa verd sobre magatzemsense colasses i amb talls menors d’un pam quadrat 600,00-1.200 € TmPela de suro - verd rebutjat -

Nota. Totes les fustes són en verd i amb escorça, posades a fà-brica o sobre trailer. Preus de la fusta de la reunió del 19/10/07. Preus del suro de la Taula de preus del 27/04/06.

PREUS DE LA LLOTJA DE BARCELONA

Diari de Girona DISSABTE, 5 DE JULIOL DE 2008

� ECONOMIA I EMPRESACOORDINA Oriol Puig E/A economia.diaridegirona@epi.es� EL CAMPCOORDINA Anna Tarrés E/A camp.diaridegirona@epi.es