el son diürn. la migdiada

Treball de recerca

EL SON DIÜRN

LA MIGDIADA

Paula Gómez Moreno

Vada Oviedo Ovejero

Dirigit per Conxita Costa

2n de Batxillerat 2 i 4

IES Montserrat – 06/11/2013

“La siesta con pijama, padrenuestro y orinal”

Camilo José Cela

ÍNDEX

1. Introducció.................................................................................................1

2. Objectius...................................................................................................2

3. Metodologia i estructura del treball...........................................................3

4. El son........................................................................................................4

4.1 Què és el son?....................................................................................5

4.2 Per què dormim?.................................................................................5

4.2.1 Dormir per reconstruir el nostre organisme?............................5

4.2.2 Relació entre el descans i el creixement..................................6

5. Anatomia del son......................................................................................7

6. Estructura i fisiologia del son....................................................................9

6.1 Què passa mentre dormim?..............................................................9

6.1.1 Amb què registrem el son?.....................................................10

6.1.1.1 Electroencefalograma..................................................11

6.1.1.2 Electromiograma i electrooculograma..........................13

6.1.2 Les fases del son....................................................................14

6.1.2.1 Registre de vigília.........................................................14

6.1.2.2 Registre de fase I.........................................................15

6.1.2.3 Registre de fase II........................................................15

6.1.2.4 Registre de fases III i IV...............................................16

6.1.2.5 Registre de fase REM..................................................16

6.1.3 Petits despertars a mitja nit. ...................................................17

7. L’arquitectura del son..............................................................................18

7.1 Adormir-se.........................................................................................18

7.2 Son no REM......................................................................................18

7.3 Son REM...........................................................................................19

7.4 Els cicles del son...............................................................................19

7.5 Conceptes importants.......................................................................20

8. Relació entre la fase REM i el somnis....................................................22

8.1 Què són els somnis?.........................................................................22

8.1.1 Sigmund Freud.........................................................................22

8.2 Història del somnis...........................................................................23

8.3 Funció dels somnis..........................................................................24

8.4 Tipus de somnis...............................................................................25

8.5 Perquè els oblidem?.........................................................................26

9. Dormim prou hores?...............................................................................27

9.1 Diferències entre gent que dorm poc i gent que dorm molt..............28

10. El son en diferents franges d’edat...........................................................29

10.1 Dormen els nens a la panxa de la mare?.....................................29

10.2 El son en la infància....................................................................29

10.3 El son en els adolescents............................................................30

10.4 El son i la 3ª edat.........................................................................30

11. Els rellotges del son................................................................................32

11.1 El rellotge biològic.........................................................................32

11.2 Ajudes externes..............................................................................33

12. Quan hem de dormir?.............................................................................34

12.1 Reconèixer el moment del son.....................................................34

12.2 Situacions que modifiquen el son.................................................34

13. La privació del son..................................................................................35

13.1 Recuperació del son......................................................................36

14. Dormir a deshores...................................................................................38

14.1 Els viatges. El famós “jet lag”.......................................................38

14.2 El son i la feina.............................................................................39

14.2.1 Horaris nocturns.....................................................................40

14.2.2 Canvis periòdics d’horari laboral...........................................40

15. Classificació dels trastorns del son........................................................41

15.1 Dissòmnies...................................................................................41

15.1.1 L’ insomni...............................................................................41

15.1.2 Hipersòmnia...........................................................................43

15.1.3 Narcolèpsia............................................................................44

15.1.4 Síndrome de les cames nervioses.........................................44

15.1.5 Apnea del son........................................................................45

15.2 Parasòmnies................................................................................46

15.2.1 Somnambulisme.....................................................................46

15.2.2 Terrors nocturns.....................................................................47

15.2.3 Malsons..................................................................................47

15.2.4 Somnilòquia............................................................................48

15.2.5 Bruxisme.................................................................................48

15.2.6 Paràlisi del son........................................................................49

15.2.7 Enuresi....................................................................................49

15.3 Altres malalties relacionades amb el son.....................................49

15.3.1 La malaltia del son..................................................................49

15.3.2 La malaltia de Kleine-Levin.....................................................50

15.3.3 La malaltia de Pickwick...........................................................50

16. La migdiada.............................................................................................51

16.1 La migdiada en la infància i la 3a edat.........................................51

16.2 La millor migdiada.........................................................................52

16.3 Beneficis d’una bona migdiada.....................................................53

16.4 Estudis que demostren els beneficis de la migdiada....................54

17. Recerca...................................................................................................56

17.1 Enquesta.......................................................................................56

17.1.1 Resultats de l’enquesta...........................................................57

17.2 Entrevista a Anna Bes..................................................................77

17.3 Entrevista a Clara Andrades.........................................................80

17.4 Entrevista a Eva Moreno..............................................................83

18. Conclusions.............................................................................................87

19. Agraïments.............................................................................................90

20. Annexos.................................................................................................91

21. Bibliografia............................................................................................106

El son diürn. La migdiada Vada Oviedo i Paula Gómez

1

1. INTRODUCCIÓ

Quan vam plantejar el nostre treball de recerca, teníem clar, d’una banda, que

aquest estaria relacionat amb la salut i d’altra, que tractaríem un tema d’interès

per la majoria de la població.

El punt de partida el vam situar en el món del somnis. Endinsades dins del món

oníric, tan complex pel que fa a la descoberta dels significats, la recerca ens va

anar conduint cap a les alteracions del son. Va ser aleshores quan ens va

sorgir una pregunta, la pregunta que desencadenaria el tema del nostre treball:

La migdiada, és o no beneficiosa?

La pervivència d’aquest hàbit quan els horaris i el ritme de vida ho permeten,

ens va animar a plantejar la nostra hipòtesi: la migdiada sí que és beneficiosa

per a la salut.

Després, vam estructurar el nostre treball envers aquest tema.

La migdiada és un descans breu que es fa després de dinar, un hàbit que té la

majoria de la població espanyola. Però, no molta gent és conscient de com

repercuteix en el nostre organisme.

Amb el nostre treball de recerca, volem doncs, aportar arguments a favor de la

migdiada i donar a conèixer els seus beneficis a la població.


2

2. OBJECTIUS

- Demostrar que la nostra hipòtesi és certa. Per descobrir-ho, hem fet una

enquesta a 72 persones d’edats diferents i hem cercat informació. Al

final del treball tenim els resultats que reafirmen la nostra hipòtesi.

- Comprendre que és el son, per què dormim i quina finalitat té el descans

nocturn.

- Analitzar l’anatomia del son i entendre les parts del cervell que

contribueixen en l’acte de dormir.

- Investigar com i amb què registrem el son.

- Estudiar les fases que té el son i veure’n les diferències en els registres.

- Comprendre l’arquitectura i els cicles del son.

- Analitzar les dissemblances entre el son REM i el son NO REM.

- Investigar sobre la relació entre la fase REM i els somnis.

- Estudiar com és el son en les diferents franges d’edat.

- Indagar com la privació del son a llarg termini pot afectar al nostre

organisme.

- Comprendre com el son a deshores pot modificar els ritmes marcats pel

nostre rellotge intern.

- Estudiar els trastorns del son i els seus tractaments.

- Investigar què és la migdiada, quins beneficis té i com s’accepta en

diferents cultures,

- Analitzar si la migdiada es pot plantejar com una ajuda a la falta de

descans nocturn.


3

3. ESTRUCTURA I METODOLOGIA DEL TREBALL

El nostre treball està estructurat en dues parts. La primera part consta del marc

teòric i la segona, del marc pràctic.

Per realitzar tota la part teòrica, hem buscat informació tant a Internet com a

llibres de lectura, que consten a la bibliografia. Hem desenvolupat

detalladament i amb extensió el tema del son, ja que sense aquesta explicació,

el marc pràctic resultaria laboriós d’entendre. També, hem obtingut informació a

partir d’entrevistes que hem fet a professionals, que consten al final del treball.

La segona part del treball, com ja hem dit, comprèn el marc pràctic on hi hem

aplicat una mica de la teoria. Hem fet una enquesta dirigida a totes les edats,

on hi ha un conjunt de preguntes relacionades amb els hàbits que té la població

respecte al son i amb el costum de fer la migdiada. Amb els resultats obtinguts,

hem realitzat gràfics per així poder treure’n conclusions. En aquesta part del

treball també hi hem afegit les tres entrevistes.

Finalment, hi trobem les conclusions realitzades a partir de la recerca

bibliogràfica, les entrevistes i l’enquesta.


4

4. EL SON

4.1 Què és el son?

Fa molts anys, el son s’havia vist com un període d’inactivitat que consistia

simplement en aturar el funcionament de tot el dia. Però amb el temps, un

científic anomenat Nathaniel Kleitman va descobrir que el son és una activitat

que no pot ser regulada però si modulada. El son es veu reflectit sobre tot

l’organisme i també en el seu funcionament. No és una activitat optativa, arriba

encara que la nostra voluntat no ho vulgui i ens anul·la completament. La

consciència deixa de treballar quan arriba l’hora d’anar a dormir...

Pensem les vegades que ens ha semblat dormir una mica i veure que el

rellotge ens mostra que el temps ha passat volant. Pensem també, de quina

manera el cansanci arriba a alguns conductors que moren a la carretera

pensant que el podran vèncer o veure’l venir. Aquests exemples poden

confirmar que realment el son sí que ens anul·la la consciència.

Encara que no sigui optatiu, és diferent per tothom. Podríem dir per estadística

que gairebé tots dormim unes 8 hores, però és un valor relatiu que no descriu a

cada persona. Hi ha excepcions, hi ha els que dormen 5 hores i es senten com

nous per emprendre un nou dia i hi ha els que necessiten més de 10 hores per

estar al cent per cent. El millor paràmetre per saber si s’ha descansat suficient

és veure com estem i funcionem durant la vigília (acció d’estar despert o en

vela) del dia següent.

Quan el nostre cervell es desocupa de les activitats diürnes per dedicar-se a les

activitats nocturnes, el consum de glucosa al cervell augmenta fins a un punt en

que hi ha moments de la nit que arriba a nivells més alts que durant la vigília.

El son no té una definició exacta, però si té unes característiques principals. La

posició i la quietud no són exclusives, perquè bé podem estar estirats, amb els

ulls tancats i, en canvi, podem estar desperts. O bé al revés, podem estar

parlant i movent-nos i, en canvi estar dormint i ser somnàmbuls. El que

realment canvia és la nostra percepció de l’entorn. No reaccionem al nostre

entorn encara que els sentits segueixin sent receptius, simplement ens

comportem com si fóssim sords o cecs. El nostre cervell capta els sorolls que


5

es produeixen, els canvis de llum o la temperatura, però dóna l’ordre de no

actuar si no és en casos extrems.

Resumidament, el son és un estat de quietud, acompanyat d’una posició

estereotipada i amb una reducció de la resposta als estímuls externs, que

suposa una activitat cerebral diferenciada de l’activitat cerebral pròpia de la

vigília. La principal diferència entre l’activitat de vigília i la del son és l’atenció,

que en el primer cas està dirigida als estímuls externs i en l’altre es dirigeix cap

els estímuls intrínsecs.

4.2 Per què dormim?

Tothom diria que dormim per descansar i no és incorrecte, però per al descans

de la nostra musculatura n’hi hauria prou amb el repòs. Si el nostre son tingués

com a objectiu el descans, a més activitat correspondria més quantitat de son.

Però podem observar que aquesta hipòtesi no és certa. Per exemple, si ens

passem un dia sencer llegint sense fer cap mena d’activitat física, no impedirà

que ens arribi el son en algun moment del vespre.

4.2.1 Dormir per reconstruir el nostre organisme?

El descans té un efecte facilitador sobre la síntesi de proteïnes, encara que

aquesta és molt més alta durant el dia que durant la nit, perquè està

relacionada amb la ingesta d’aliments. Però el cas és que no està demostrat

que el son sigui un procés reparador per al nostre organisme, és més, el fet

que sigui un període de dejuni és un argument en contra.

L’estalvi d’energia que suposa la reducció de l’activitat metabòlica durant el son

no és molt diferent del que s’aconsegueix en una situació de repòs, la

diferència és només d’un 9%. Aquesta petita diferència s’explica perquè el son

alenteix gairebé tots els processos.

Durant la nit, hi ha moments del nostre son en què s’activa el nostre sistema

immunitari, per ajudar-nos a poder afrontar un nou dia. El nostre organisme, en


6

horari nocturn, està funcionant constantment per assolir un correcte

funcionament.

4.2.2 Relació entre el descans i el creixement

En aquests últims anys s’han trobat diversos estudis que han demostrat que el

son té una relació directa amb la secreció d’hormones, principalment amb

l’hormona del creixement, i amb la memòria.

Ens han permès observar que durant les primeres hores de son la secreció

d’hormones del creixement arriba als nivells més alts de les 24 hores del dia. Si

suprimim l’activitat del son, aquesta hormona deixa de produir-se. Això afirma

les teories que recolzen que el son és responsable de la restauració cel·lular.

Uns altres estudis han comprovat que el son es modifica si s’està en època

d’aprenentatges complexos o d’acumulació de noves vivències. Un clar

exemple seria el dels nadons, que des que neixen estan aprenent coses

diàriament.

El son té un paper molt important, ja que és responsable de la restauració dels

circuits neuronals i de l’estructuració dels esdeveniments viscuts durant el dia.

D’alguna manera podem dir que els ordena en “prestatges”, seleccionant els

que es poden oblidar i els que s’han de guardar.


7

5. ANATOMIA DEL SON

Hi ha parts del nostre organisme, com el cervell, que contribueix en l’acte de

dormir.

A continuació, es descriuen les parts més importants del cervell que actuen en

el son:

Escorça cerebral. És la capa més externa que cobreix els hemisferis

cerebrals. S’accelera quan hem iniciat la fase de son REM mitjançant

uns senyals procedents del pont tronc encefàlic. Un estudi ha demostrat

que l’activitat de l’escorça cerebral que es produeix mentre dormim,

ajuda a solidificar la informació obtinguda durant el dia i és favorable per

l’aprenentatge.

Pont tronc encefàlic. Intervé en el control i regulació dels cicles vigília -

son, i en l’activació del somnis. En el son REM, la seva funció principal

és bloquejar totes les ordres cap a la medul·la espinal, per tal de privar

que fem els moviments que estem fent en els somnis.

Tàlem. Situat sobre l’ hipotàlem, al centre del cervell. Un altre estudi va

permetre descobrir la seva funció principal. Es va demostrar que el tàlem

actua com una espècie d’aïllant i és l’encarregat d’impedir que el cervell

percebi i respongui la informació de tots els sentits. Així, es pot

concentrar en processar totes les vivències del dia.

Hipotàlem. l’ està situat sota el tàlem. És una petita glàndula que forma

part del sistema nerviós, i té diverses funcions principals; la regulació

dels nivells d’energia, de la temperatura, del sistema immunitari i la

regulació dels cicles del son, entre d’altres. La gran quantitat de

neurones que conté, s’encarreguen de dirigir els ritmes circadians

(també conegut com cicle vigília, ja que és el cicle que engloba el dia i la

nit de vint-i-quatre hores) ja que generen unes substàncies químiques

que impulsen el son i la vigília en el moment adequat.

Epífisi. També rep el nom de glàndula pineal i està situada al centre de

l’encèfal. Aquesta glàndula genera una hormona que s’anomena


8

melatonina, formada a partir de serotonina. Pren molta importància en la

regulació dels cicles son - vigília, ja que produeix l’hormona de la

melatonina quan el nostre rellotge biològic distingeix la foscor.

Hipocamp. Forma part de l’estructura del cervell i la seva funció principal

és la consolidació de la memòria i l’aprenentatge. És molt important

perquè converteix la memòria a curt termini a memòria a llarg termini. És

a dir, converteix les coses que recordem en un precís moment en coses

que recordarem per un llarg temps. En la malaltia de l’Alzheimer, l’

hipocamp és una de les primeres parts del cervell que es veuen

afectades i danyades.

Retina. La retina rep informació sobre la llum i la foscor. Aquesta conté

unes cèl·lules especialitzades en enviar ordres al cervell perquè es

desperti quan perceben la llum.

1. Parts del cervell involucrades en el son.


9

6. Estructura i fisiologia del son

6.1 Què passa mentre dormim?

Molta gent no és conscient de la quantitat d’hores que passem dormint. Per ser

més exactes, dormim durant un terç de la nostra vida, unes 8 hores diàries en

les que es produeixen molts canvis en el nostre encèfal, en el nostre cos i en el

nostre comportament, que es repeteixen successivament al llarg de la nit. Com

ja hem dit, durant el son, no moren ni les energies ni els moviments de l’estat

de vigília.

En el nostre organisme passen coses sorprenents que molta gent no sap.

- La pell: Al produir hormones del creixement, al mateix temps estem

constantment generant proteïnes per a poder assolir el procés de

regeneració cel·lular. S’ha vist que la gent que acostuma a dormir

poques hores, envelleix més ràpid.

- El pes: Molts estudis han demostrat que durant la nit perdem pes,

aproximadament entre 28 i 42 grams.

- Al·lucinacions: A mida que ens anem quedant adormits, es produeixen

algunes al·lucinacions visuals i auditives.

- Temperatura: La temperatura del nostre cos baixa, per això a la nit tenim

sensació de perdre calor i sentir la necessitat de tapar-nos amb el

llençol.

- Consolidació dels aprenentatges: Es fa una selecció dels aprenentatges;

processem la informació que hem après durant el dia i “eliminem” la

innecessària.

- Disminució de l’activitat fisiològica: Disminueix la pressió arterial i de la

sang, els batecs del cor i la respiració. El fluix sanguini varia en la part

inferior del ventre, per això, algunes vegades, les noies pateixen la

inflamació del clítoris i els nois es desperten amb ereccions.

- Moviments oculars: Els moviments són molt ràpids, com si veiéssim i

perseguíssim alguna cosa amb la mirada.


10

- Activitat de les glàndules lubricants: L’activitat de les glàndules lubricants

dels ulls i la gola disminueixen, molt sovint produint sequedat i inflamació

de la gola.

- Postures: Cada nit, patim més de trenta canvis de postures. Com a

mitjana, canviem de posició cada catorze minuts, sense adonar-nos-en.

- Gestos facials: constantment fem gestos o parpellejos ja que és

inevitable, degut al funcionament del nostre cervell.

6.1.1 Amb què registrem el son?

Avui en dia els instruments per registrar el son, són aparells que tenen la

capacitat de transformar petitíssims canvis de potencial elèctric al nostre

cervell, els lleugers canvis de tensió de la nostra musculatura i els moviments

dels ulls que fem mentre dormim. Tots aquests registres, es converteixen en un

senyal que podem reconèixer i analitzar els humans. L’aparell que està

capacitat per fer tots aquests processos s’anomena polígraf, ja que ens

proporciona un registre gràfic de diferents tipus de variables.

Si la gent vol conèixer com és el seu son, només cal acudir a una unitat de son

perquè els facin una polisomnografia, un registre del son mitjançant l’aparell

que hem esmentat anteriorment.

Hi ha diferents variables per recollir i analitzar. Per exemple, l’activitat cerebral

es registra amb l’electroencefalograma (EEG), la tensió muscular amb

l’electromiograma (EMG) i els moviments dels ulls queden explicats en l

’electrooculograma (EOG).


11

6.1.1.1 Electroencefalograma

Aquests registres han permès veure que existeix una activitat neuronal

constant al nostre encèfal. Les neurones per comunicar-se amb les seves

veïnes funcionen com petits generadors elèctrics connectats entre si

paral·lelament. El senyal que emeten, es recull mitjançant dos elèctrodes fixats

al cap i el polígraf l’amplifica, de manera que varia en funció de les alteracions

d’aquests impulsos elèctrics. Però, no recollim l’activitat d’una neurona, sinó la

de tot un grup. Per tant, el registre canviarà segons si les neurones actuen

sincronitzadament o cada una pel seu compte.

La intensitat de l’activitat elèctrica cerebral que mostra el registre, depèn del

grau d’excitació que presenten les neurones, com a conseqüència del son, la

vigília o malalties cerebrals com l’epilèpsia. Les ondulacions dels impulsos

elèctrics que es recullen, s’anomenen ones cerebrals i el registre rep el nom

d’electroencefalograma (EEG). El caràcter de les ones ve determinat pel grau

d’activitat de l’escorça cerebral, amb petites variacions entre els estats de

vigília, son i coma.

A l’hora d’analitzar l’ EEG, és difícil percebre patrons específics ja que les ones

cerebrals són força irregulars. En ocasions, es poden obtenir patrons nítids

característics de variacions de l’encèfal, com per exemple l’epilèpsia.

2. Electroencefalograma


12

En les persones sanes, les ones de l’ es poden classificar en 4 tipus:

• Ones delta: Amb un voltatge de 10 a 50 microvolts i una freqüència d’1 a

3 cicles per segon, apareixen principalment en el son profund i

poques vegades es registren en gent desperta. Els seus estats

corresponents són el dormir sense somnis, el moment d’adormir-se i

l’estat hipnòtic. Són molt importants en processos curatius i per

enfortir el sistema immunitari.

• Ones theta: Les ones theta tenen una freqüència de 4 a 7 cicles per

segon i tenen un voltatge de 50 a 100 microvolts. Es produeixen

durant el son o, a vegades, en meditació i ioga. També es troben en

trastorns nerviosos.

• Ones Alfa: Les ones alfa són ones electromagnètiques d’una freqüència

de 8 a 13 cicles per segon que sorgeixen de l’activitat elèctrica de les

neurones produïdes a la zona del tàlem. Tenen un voltatge de 100 a

150 microvolts. També es poden anomenar “ones de Berger”, en

honor a Hans Berger, un investigador que va provar per primera

vegada l’ en humans. S’originen sobretot en períodes de relaxació i

repòs, amb els ulls tancats, però encara desperts. Aquestes ones són

susceptibles de desaparèixer pel sol fet d’obrir els ulls o quan ens

concentrem en la resolució d’un problema o bé si ens alerta algun

soroll a l’habitació.

• Ones Beta: Les ones beta tenen una freqüència de 13 a 30 cicles per

segon i un voltatge de 150 a 200 microvolts. Es registren quan la

persona es troba desperta i amb intensa activitat mental, com quan

conduïm o treballem. Tots els sentits estan completament dirigits a

l’exterior i això sovint pot suposar estats d’inquietud, nerviosisme o

alerta.


13

3. Tipus d’ones cerebrals

6.1.1.2 Electromiograma i electrooculograma

Un electromiograma registra la tensió muscular mitjançant uns elèctrodes sota

el mentó, que és una zona on es detecten amb claredat els canvis de tensió

muscular en les diferents fases del son. El senyal tindrà més intensitat quan

existeixi tensió muscular i quedarà anul·lat, representat amb una línia totalment

plana, quan la musculatura estigui distesa.

En un electrooculograma es posen elèctrodes a cada costat dels ulls i així es

pot detectar el moviment dels ulls i representar-lo gràficament en corbes.

4. Electromiograma


14

6.1.2 Les fases del son

Des del moment en què ens posem a dormir fins al moment de llevar-nos, el

nostre organisme pateix uns canvis que segueixen una pauta característica

encara que la comparem entre diferents persones. L’estructura del son

evoluciona en forma de cicles consecutius, cada un dels quals pot englobar

cinc tipus d’estadis.

Els diferents estadis reben el nom de fase I, fase II, fase III, fase IV i fase REM.

6.1.2.1 Registre de vigília

Quan estem desperts i amb els ulls tancats, observem les característiques

següents:

- En bona part del gràfic del registre, l’activitat del cervell dóna uns

ritmes ràpids i de baixa amplitud, també anomenats, com hem explicat

anteriorment, ritmes alfa.

- En relació al registre del to muscular, tot i que sembli que estem

completament relaxats, pel sol fet d’estar desperts la nostra musculatura

està encara en tensió. També és característic que hi hagi moviments

voluntaris ja que busquem la nostra posició de dormir. El son és una

rutina constant, cadascú s’adorm sempre en la mateixa posició, encara

que decidim posar-nos d’una altra manera, abans d’adormir-nos ens

col·locarem en la posició de cada dia.

- A l’estar desperts, el control dels ulls és voluntari. Fem moviments

oculars ràpids si tenim els ulls oberts i si els tenim tancats, no solem

moure’ls, si així ho decidim.


15

6.1.2.2 Registre de fase I

Quan comencem a endinsar-nos en el son, podem observar el següent:

- L’activitat del cervell pateix petites variacions, ja que quan s’està a punt

d’iniciar el son, les ones que es dibuixen en el registre són més petites i

menys seguides.

- El to muscular disminueix lleugerament respecte a quan estem

completament desperts.

- Pel que fa als ulls, aquests fan uns moviments lents que segueixen un

patró ondulant constant en el gràfic. Els moviments lents són

característics de la fase I.

6.1.2.3 Registre de fase II

Un cop hem entrat en el son, els registres ens donen la informació següent:

- El registre de l’activitat cerebral, ens mostra l’aparició d’unes figures

característiques sobre un fons d’ones petites i ritmes variats. Aquestes

figures identifiquen aquesta fase. El fons d’ones petites són el que

anomenem fusos de son, per la seva forma fusiforme que estableixen

els patrons creixents i decreixents. Les figures que identifiquen la fase II,

són una petita ona negativa aguda seguida d’una altra positiva, que rep

el nom de complexos K.

- Menys que a la vigília, però la nostra musculatura encara està tensa.

- En el registre dels ulls veiem una línia plana, ja que en aquesta fase els

ulls estan completament quiets.


16

6.1.2.4 Registre de fases III i IV

Les fases III i IV es caracteritzen per les següents propietats:

- En relació al registre de l’activitat cerebral, les ones es fan grans però

poc freqüents en comparació amb les altres fases. Degut a les

característiques d’aquestes ones, aquest estadi també es pot dir son

d’ones lentes. A la segona fase d’aquest estadi, és a dir la fase IV, el

nombre d’ones lentes arriba al màxim.

- Es pot observar un to muscular molt distès.

- Com en la fase anterior, els ulls estan completament quiets.

6.1.2.5 Registre de fase REM

La fase final que completa el cicle, és la més peculiar, igual que les propietats

que la caracteritzen:

- En aquesta fase el registre de l’activitat cerebral té un aspecte molt

semblant a quan estem desperts.

- Respecte al to muscular, és totalment oposat al registre de vigília, ja

que estem totalment relaxats. Puntualment pot aparèixer alguna

contracció muscular molt breu.

- Els ulls es comporten com si estiguéssim desperts, comencen a fer

moviments ràpids com si miréssim alguna cosa. El nom d’aquesta fase

prové de l’anglès “Rapid Eye Movements” (moviments oculars ràpids) i

fa referència a les sigles.

Degut a la contradicció entre la gran activitat que es registra al cervell i als ulls i

la manca de musculatura, aquesta fase també rep el nom de son paradoxal.


17

5. Les diferents fases del son

6.1.3 Petits despertars a mitja nit

Durant el son, no tot el temps que passem dormint es pot associar a un dels

estadis anteriors. Són molt comuns i habituals els canvis de posició, i quan

apareixen enmig de la nit podem dir que estem en temps de moviment. Però,

si el canvi és molt lleu i és un “mini despertar” que dura molt pocs segons,

aquest petit canvi rep el nom en anglès d’ arousal. Aquests despertars

corresponen a una activació del cervell i si n’hi ha un nombre elevat, significa

que no tenim un son de qualitat.


18

7. ARQUITECTURA DEL SON

7.1 Adormir-se

Abans d’iniciar el son, han de passar uns minuts durant els quals tanquem els

ulls, ens situem amb comoditat al llit, ens relaxem i ens disposem a que el son

arribi. El son és un estat a assolir, no és una funció que accionem

voluntàriament.

7.2 Son no REM

El son habitual de cada nit arriba a poc a poc, és un període de transició molt

lent. Es va modificant la nostra respiració, es comença a relaxar la nostra

musculatura, els ulls van alentint els moviments sota les parpelles i entrem en

un estat que no es considerat ni son ni tampoc vigília: és la fase I, el pont entre

aquests dos estats tan complexos.

Hi ha diverses situacions pròpies d’aquest pas de vigília a son. Per exemple, a

tots alguna vegada ens ha semblat somniar, però tan sols són al·lucinacions,

anomenades al·lucinacions hipnagògiques. També ens ha passat acostar-nos a

algú a classe o a l’autobús i veure com lluita per no rendir-se al son i quedar-se

adormit, i que, per tant, està allargant aquesta fase de transició.

En el moment en què ens posem en situació de dormir i no tenim cap problema

de son, normalment al cap d’uns 10-15 minuts haurem iniciat la fase I, i en pocs

minuts més passarem a la fase II. En aquesta segona fase, ens hi entretindrem

uns 20 minuts. La nostra activitat cerebral va variant en funció dels minuts que

passen i el registre de l’ ens mostra que hem entrat en fase III. Passats uns 10

minuts, entrarem a l’última fase, la fase IV. En aquest estadi és força difícil que

ens despertin, ja que estem molt poc reactius als estímuls del nostre entorn. La

fase IV pot arribar a ser d’una hora. Després, tornem un altre cop cap a la fase

II, que és com una mena de punt de partida per “atacar” de nou. Llavors arriba

el moment més important de la nit, entrem en fase REM uns 80 minuts després

d’haver-nos adormit.


19

7.3 Son REM

Entrats a la fase REM, es produeixen uns minuts de situació paradoxal: el

cervell i els ulls es comporten com si estiguéssim desperts i actius, mentre que

el nostre to muscular es comporta com si estiguéssim morts. Perdem la

capacitat de regular la nostra temperatura i la nostre resposta als estímuls

externs és selectiva. Si ens volen despertar serà més efectiu un so que ens

resulti familiar abans que un so desconegut. Pot ser que ens desperti el nostre

nom, però no una altra paraula pronunciada en el mateix to. Normalment, si ens

desperten en plena fase REM, recordarem el que estàvem somniant.

Com ja hem explicat anteriorment, hi ha una activitat neuronal més alta i un

consum de glucosa més elevat que en la vigília.

La fase REM va ser descoberta per Eugène Aserinsky i Nathaniel Kleitman, i la

seva publicació l’any 1953 a la revista Science va canviar dràsticament la

mentalitat dels científics que estudiaven la ciència del son.

7.4 Els cicles del son

Quan finalitza la fase REM, aproximadament uns 90 minuts després d’haver

iniciat el son, ja haurem completat el primer cicle del son. Després de cada

cicle es produeix un petit despertar, que probablement ni recordarem.

Seguidament, reiniciarem el procés de fase I, II, III, IV, II i REM i el petit

despertar. Normalment arribem a cinc cicles per nit, i si li concedim temps,

podem arribar al sisè. Aquests cicles duren aproximadament de 1h30 a 2

hores. Els cicles del son es defineixen per l’alternança de les fases que no són

REM i de la fase de son REM.

Les proporcions de l’aparició de cada fase s’aniran modificant al llarg del

transcurs dels cicles. Als primers cicles predomina el temps que passem en

fase III-IV, però al final predomina el son REM.

Hi ha uns percentatges aproximats del temps que passem a cada fase durant la

nit.


20

5% del temps total de son fase I

50% del temps total de son fase II

20% del temps total de son fase III-IV

25% del temps total de son fase REM

7.5 Conceptes importants

Tota aquesta informació, als laboratoris de son, se sol resumir en un

hipnograma, que és un gràfic en el que es poden veure els cicles i les fases

després d’una nit de registre i que ens permet veure l’estructura del son.

Aquest gràfic ens dóna molta dades, com per exemple l’extensió de cada fase

en un cicle.

Així, podem apreciar el temps que hem tardat a adormir-nos des que ens hem

col·locat en situació de dormir i hem apagat els llums. Aquest temps de

transició s’anomena latència del son. També hem de considerar el temps que

hem tardat a iniciar cada fase, la latència de cada una d’elles. També hem de

conèixer quant de temps hem estat al llit i quant de temps ha passat des que

ens hem adormit fins que ens hem despertat i ja no ens hem tornat a adormir,

el que seria el període total de son. Un altre concepte important a conèixer, és

el temps total de son, és a dir, el temps que realment hem estat dormint,

descomptant tots els minuts que hem estat desperts.

El concepte de qualitat del son està molt relacionat al fet de tenir l’arquitectura

del son ben estructurada. És errònia la idea de que la variable dependent de la

qualitat del son és la de quantitat d’hores de son, perquè aquest paràmetre és

poc significatiu si no se’n coneix la qualitat. Pot donar-se el cas que algú dormi

poques hores i obtingui un descans suficient.

L’eficiència del son, és la relació entre el temps que s’ha estat al llit i el temps

total de son. Un resultat d’eficiència alta de son serà el d’una persona que quan

és al llit, dorm pràcticament sense interrupció, i que el moment de despertar-se

al matí i de llevar-se pràcticament coincideixen. Al parlar de baixa eficiència del


21

son, és tot el contrari. A la persona li costarà molt adormir-se, es despertarà

molts cops al llarg de la nit o es despertarà poc però seran de llarga durada.

Per arribar a conclusions certes, al valorar aquest registre, s’ha de tenir en

compte la persona, l’edat, els seus símptomes i els seus hàbits de son.


22

8. RELACIÓ ENTRE LA FASE REM I ELS SOMNIS

8.1 Què són els somnis?

El somni és un procés mental que té lloc mentre el subjecte dorm, a través del

qual els sentiments i les emocions es transformen en imatges visuals que tenen

una traducció simbòlica.

Són successos que apareixen a la nostra ment i que quan es dorm, som

conscients d’ells com si fos la vida real, però alhora som inconscients del món

que ens envolta.

Allan Hobson, psiquiatra i investigador del son, deia que un somni és una

imaginació sensomotora que es viu i s’experimenta com si fos la realitat

desperta.

En canvi, segons Sigmund Freud, els somnis serveixen per comunicar tot allò

que la ment no vol reconèixer, com els desitjos, i que per aquest motiu

apareixen en els somnis representats de manera simbòlica. Somniar és una

manera d’expressar aquells desitjos reprimits que té la persona.

8.1.1Sigmund Freud

Sigmund Freud era un neuròleg austríac d’origen jueu, especialista en

psicoanàlisi i un dels personatges més intel·lectuals del segle XX.

Un dels descobriments més importants que va fer Freud al llarg de la història és

que les emocions més amagades que tenim al subconscient apareixen durant

els somnis i que recordar petits fragments d’aquests somnis ens pot ajudar a

destapar-les i explicar-les.

La seva obra més coneguda “La interpretació dels somnis” es basa en un

estudi dels seus somnis per demostrar la seva teoria exposada sobre la

psicologia dels somnis.

Freud distingeix entre el contingut manifest i el contingut latent dels somnis:

- Contingut manifest: És allò que podem recordar si ens despertem.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Son


23

- Contingut latent: És la veritable explicació del somni.

6. Sigmund Freud

8.2 Història del somnis

L’acte de somiar sempre ha estat un misteri que ha despertat especulacions de

com interpretar els somnis a través de les creences de cada regió del món.

Està demostrat que, durant els anys, els somnis sempre s’han considerat una

cosa molt important. Per exemple, l’antic testament n’està ple. Tot i les

diferències religioses que hi ha en les distintes cultures, no canviava molt la

seva interpretació.

4000 anys enrere, la civilització egípcia ja donava una gran importància als

somnis. Hi ha una llegenda que diu que s'invocava als déus abans d’anar a

dormir per a evitar que Set, el dimoni, els hi enviés malsons. Junt amb els

grecs, creien que els somnis eren missatges dels déus i van ser els egipcis

els que van escriure, mil tres-cents anys abans de Jesucrist, el primer llibre

on es resumia la simbologia dels somnis: el papir de Chester Beatty, un llibre

procedent de Tebes, en l'Alt Egipte.


24

7. El papir de Chester Beatty

En l’antiguitat, els somnis eren interpretats com a una manifestació dels déus

i els dimonis. Però, amb els anys, aquesta mitologia s'ha transformat en

psicologia, i actualment els coneixem com una funció pròpia del son.

8.3 Funció dels somnis

L’ ésser humà passa una terça part de la seva vida dormint, i això és perquè

el son és necessari perquè una persona pugui desenvolupar de manera

òptima les activitats quotidianes. Són totalment imprescindibles les hores de

son mínimes necessàries per aconseguir que el nostre organisme es recuperi

del desgast enèrgic o físic produït per les activitats diàries.

El son ofereix una imatge radiant del nostre estat existencial, és la manera en

què l'inconscient respon als successos quotidians. Quan somiem desvelem el

més ocult de la nostra personalitat.

- Els somnis tenen molt a veure en la regeneració orgànica i cerebral, i

també promouen la regeneració de processos mentals, com l’atenció i les

habilitats cognitives.


25

- Emmagatzemen la informació que rebem diàriament. Incorporen el que

vam aprendre durant el dia anterior al que ja sabíem i que ens fa ser

nosaltres.

- Ens ajuden a resoldre problemes: a través d’ells podem solucionar

qualsevol situació sempre que ens concentrem en ell abans. Hi ha estudis

que demostren que els somnis tenen un gran valor terapèutic ja que ens

poden ajudar a veure i solucionar conflictes interiors. Ens mostra l’altra cara

de la realitat, la que evitem a vegades per por o per un excés de

racionalisme.

- Ens envien missatges de l’inconscient: ens informen així del nostre

estat interior que és la base de la nostra actitud quotidiana.

- A vegades, caricaturitzen el que pot ocórrer si persistíssim conductes i

emocions inadequades, i el que ja ens ha ocorregut per aquesta persistència.

Els somnis poden arribar a tindre un caràcter didàctic i fins i tot moralitzador.

8.4 Tipus de somnis

En quant als tipus de somnis, són moltes les classificacions que han sorgit al

llarg de la història. El món dels somnis del ésser humà és tan complex com la

seva vida en estat de vigília, perquè els somnis no tenen una traducció literal

exacta per a tot el món. Seria impossible establir un diccionari universal de

símbols onírics.

8.5 Perquè els oblidem?

Normalment, el somni s’evadeix al matí següent. És a dir, conforme va

passant el dia, ens anem oblidant del nostre somni fins que queda reduït a

uns petits fragments de records sense connexió. De vegades sabem que


26

hem somiat però ens és impossible recordar el què i llavors, rebutgem la

possibilitat d’haver somiat.

Struempell és l’autor que tracta el tema de l’oblit dels somnis amb major

amplitud perquè es refereix a tota una sèrie de causes.

Ens oblidem ràpidament del gran nombre de sensacions i percepcions a

causa de la debilitat de les mateixes, així com també imatges oníriques de les

que recordem molt precises, mentre que hi ha altres molt més desdibuixades.

Sovint les imatges vagues es conserven millor que les precises.

Si volem que els somnis siguin més fàcils de recordar, hauria d’haver-hi una

connexió entre ells. Els somnis no tenen ordre i comprensibilitat i la ràpida

dispersió dels seus elements contribueixen al seu oblit immediat.

Normalment, els somnis més estranys són els que millor recordem.

Si ens desperten sobtadament és menys probable que recordem el somni, en

canvi, si en despertem amb la llum del sol i lentament, és més probable que

les imatges ens vinguin a la ment.

Els somnis que més recordem son on l’espai - temps es deforma, es

transforma, podem volar o realitzar actes que en vigília seríem incapaços.

En resum, un somni que al despertar creiem oblidar, pot ser recordat en el

transcurs del dia amb ocasió d’una percepció que s’aproxima casualment al

contingut oblidat. No obstant, la possibilitat de conservar un record exacte i

total del somni és quasi impossible.

Als somnis no cal infravalorar-los ni sobrevalorar-los, simplement, hi ha coses

que l’inconscient les interpreta millor.


27

9. DORMIM PROU HORES?

Cada persona té una diferent necessitat de son i la quantitat d’hores que

dorm una persona va variant al llarg de la vida. El nombre d’hores de son va

canviant amb el pas dels anys i també la manera de com es dormen.

Els científics van establir una estratègia molt simple i fiable per determinar si

dormim prou hores. L’estratègia tracta de si una persona va a dormir a les

23:00 i es lleva a les 7:00, fa la seva activitat normal fins les 9:00 i es fica al

llit a les fosques, en silenci, durant 20 minuts; té l’oportunitat de dormir. Si

durant aquest temps no dorm, considerem que la somnolència d’aquesta

persona és zero; en canvi, si s’adorm al cap de pocs minuts, la despertem tan

bon punt s’adormi i comptabilitzem la quantitat de minuts passat des de que

s’ha posat a dormir fins que s’ha adormit. La persona reprèn l’activitat normal

i a les 11 es torna a ficar al llit durant 20 minuts o menys en el cas de que

s’adormi. Això ho farà almenys quatre vegades.

Es calcula la mitjana dels minuts que ha trigat en adormir-se la persona (de

totes les migdiades) i així sabrem quin índex de somnolència té. Per

exemple, si la mitjana de la persona és de cinc minuts, obtindrà un índex de 5

i això voldria dir que té molta somnolència. D’aquesta manera se sap, segons

la somnolència de cada persona, quina quantitat d’hores es necessiten i són

suficients per mantenir-se despert durant el dia.

Els científics van arribar a la conclusió de que el nombre d’hores que es

necessiten era diferent segons el grup d’edat. Per exemple, els nens de 10,

11, o 12 anys, després de nou hores i mitja de son, aconsegueixen un nivell

d’alerta òptim, és a dir, no presenten gens de somnolència, però els nois de

16-18 anys no eliminen completament la somnolència si no dormen almenys

deu hores.


28

9.1 Diferències entre gent que dorm molt i gent que dorm poc

Hi ha persones que només necessiten cinc hores de son per mantenir-se

totalment desperts durant tot el dia perquè aquelles cinc hores ja són

suficients, en canvi, hi ha persones que si no dormen dotze hores se senten

cansades i tenen son durant el dia.

La diferència més important que hi ha entre aquelles persones que dormen

poc i aquelles que dormen molt és el temps que es passen en les fases I i II;

tot i que, les fases d’ones lentes tenen durades similars i les fases REM són

una mica diferents.

Entre aquest dos extrems es troba la majoria de persones que, amb unes set

o nou hores de son, obtenen el descans necessari.

Es diu que les persones que els hi agrada llevar-se d’hora, es mantenen

actius durant el matí i amb el pas del dia es senten més cansats, i els hi

agrada anar a dormir d’hora, tenen una vida com la de les aloses. En canvi,

aquelles que els hi costa molt llevar-se d’hora pel matí, però, quan arriba el

vespre es senten més actius i desperts, fan vida de mussol.

Molts d’altres estableixen les seves pròpies normes perquè no són ni

matiners ni vespertins.

Les diferències entre aquestes persones no només són les preferències, sinó

que té a veure amb la corba de temperatura. La nostra temperatura varia

durant les vint-i-quatre hores del dia: al matí estem a uns 36ºC i a mitja tarda

a uns 37ºC. Si comparem l’hora de la tarda en què la temperatura arriba al

seu màxim, veiem que en els matiners això es produeix gairebé dues hores

abans que en els noctàmbuls.


29

10. EL SON EN DIFERENTS FRANGES D’EDAT

10.1 Dormen els nens a la panxa de la mare?

Els fetus dormen a la panxa de la mare, independentment de quan ho faci

ella. Els embrions presenten ritmes circadiaris d’activitat i immobilitat. Això

s’ha comprovat en el ritme cardíac i mitjançant ecografies on es pot observar

el ritme respiratori i els moviments oculars i corporals de l’embrió.

A les 20 setmanes d’embaràs, la major part del temps del fetus està dedicat

al son, a partir de la setmana 27 es pot distingir entre el son actiu i el tranquil,

i a les 35 o 36 setmanes, s’instaura una alternança regular de prop d’una

hora, que és pràcticament la mateixa que presentarà el nadó.

Un 65% del temps de son està ocupat pel son actiu. La vigília està sempre

acompanyada de moviment perquè estar despert i tranquil requereix un grau

de maduració cerebral important. Quan l’embaràs ja arriba a terme, el nen

dedica un 58% del temps que dorm al son actiu.

10.2 El son en la infància

En la infància, les hores de son es van reduint i les de vigília augmenten

respectivament, el son es defineix més i es va concentrant en unes hores

determinades del dia, és a dir, el son i la vigília ocuparan espais diferents

adaptats al ritme de la nit i del dia.

Els nadons dediquen unes 16 hores del dia dormint, on la meitat és son actiu

i l’altra, tranquil. Per tant, la seva activitat principal és dormir. Amb el pas del

temps, el cervell madura i pot ser capaç d’agrupar les hores de son i les de

vigília i diferenciar les dues activitats.

En els infants, els períodes de son comencen en son actiu (és a dir, en son

REM) després d’un curt període on es passa de l’estat de vigília a son. Als

tres o quatre mesos de vida, el son tranquil (que es va diferenciant en les

fases I, II, III i IV) ocupa més temps que el son actiu, que adquireix les


30

característiques d’activitat cerebral pròpies del son REM. Entre els tres i els

sis mesos, el son es va estructurant en un gran període nocturn, que ocupa

un total de unes 14 o 15 hores, i dos o tres períodes més diürns. A partir dels

sis mesos, el nen ja és capaç de dormir unes 11 o 12 hores seguides durant

la nit i unes 3 durant el dia, que poden dividir-se en una o dos migdiades. Als

dos anys, dormen 11 hores a la nit i dues al migdia. Aquesta quantitat es

manté igual fins els 5 anys i després es suprimeix la migdiada però es

mantenen les 10 o 11 hores de son nocturn. A l’ edat dels 9 anys, el son

nocturn es redueix una hora i aquesta reducció es torna a donar als 14 anys.

En els infants, un dèficit de son pot alterar la seva adaptació escolar i limitar

el seu rendiment acadèmic.

10.3 El son en els adolescents

Molts adolescents no donen la importància que es mereix el son nocturn, és a

dir, allarguen el dia; quan arriba l’hora d’anar a dormir, no volen descansar

perquè prefereixen entretenir-se fent altres coses.

El resultat d’allargar el vespre tenint un horari escolar estricte, és que no

dormen les hores necessàries. Per això, tots els que no compleixen un bon

descans, acudeixen a les seves classes amb son i tenen somnolència durant

el dia.

Sincronitzar el rellotge acadèmic amb el rellotge biològic dels adolescents

ajudaria al seu potencial i al seu rendiment quotidià.

10.4 El son i la 3ª edat

Els ancians tenen molt disminuïda l’eficiència del son. La quantitat d’hores

que passen al llit i les que realment dormen es van distanciant. Normalment

dormen unes sis hores de son nocturn i una hora durant el dia.


31

Les hores en què dorm la gent gran es redistribueixen al llarg del dia, el seu

rellotge intern, el que marca els ritmes biològics, tendeix a fer dies de menys

de 24 hores, per això, tenen son aviat al vespre i es desperten a primera hora

del matí.

La pèrdua dels hàbits regulars de son fa que es tingui una sensació d’insomni

i porta a passar el dia amb una sensació de somnolència.


32

11. ELS RELLOTGES DEL SON

El son i la vigília funcionen com un pèndol; com més vigília, més son i com

més son, més vigília. Aquest pèndol té un mecanisme que fa que es mogui

dins d’uns marges establerts, marca un tic-tac des d’un punt concret del

cervell. El mecanisme funciona amb precisió però també és sensible perquè

modifica el seu funcionament segons l’entorn d’ on es troba. Sobretot l’afecta

l’ intensitat de la llum.

L’ inici i final dels nostres períodes de son són el resultat d’una negociació

entre el nostre rellotge biològic (el mecanisme), els sincronitzadors externs

(l’entorn) i la pressió del son que haguem eliminat amb les hores de son (el

pèndol), que actua segons les característiques personals i circumstancials de

cadascú.

11.1 El rellotge biològic

Tots els éssers humans tenim ritmes biològics, com per exemple; el batec

cardíac, el cicle menstrual o altres que es repeteixen dia a dia. L’alternança

que tenim del ritme de son i vigília al llarg de les 24 hores fa que el nostre cos

tingui un rellotge intern que ens marca un ritme regular.

Aquest rellotge intern marca la seva pròpia pauta de 25 hores i s’adapta a la

situació externa de 24 hores. Aquesta habilitat biològica que té el nostre

rellotge intern per adaptar-se, va disminuint amb el pas dels anys. Modifica la

seva consistència i la seva flexibilitat, però també sorgeixen petites variacions

en el seu tempo a mesura que anem creixent.

Sense aquest rellotge, tots tindríem un son caòtic ja que el son i la vigília

deixarien de tenir una organització que es basés en un ritme diari i ordenat.

El son perdria la seva periodicitat i ocuparia la major part del dia perquè seria

com si no tinguéssim despertador.


33

11.2 Ajudes externes

Hem de saber que el nostre mecanisme intern no està aïllat, és a dir, com

que és sensible als estímuls externs, s’ajusta constantment per tal de que els

cicles biològics no es regeixin segons el nostre entorn.

El marcador principal que dóna hora al nostre rellotge intern és la llum i, a

més a més, rep la comunicació directa de la retina.

El son té una gran relació amb les hores de llum, per tant, la llum és el

sincronitzador extern més intens que es coneix. Al matí, ens augmenta la

secreció d’una hormona anomenada cortisol (que és la que ens ajuda a

activar-nos) i al vespre, gràcies a la foscor, ens augmenta la de la melatonina

(que és la que ens ajuda a estar preparats per rebre el son), però si estem

sota una forta intensitat de llum, la secreció de la melatonina quedarà

inhibida.

El sol també pot afectar al ritme del nostre rellotge intern, per això és útil

estar a l’aire lliure durant el dia.

Aquestes repercussions de llum intensa sobre el nostre rellotge intern també

les podem obtenir mitjançant la llum artificial amb suficient intensitat, que

seria unes vint-i-cinc vegades més intensa que la dels llums domèstics.

En el cas de les persones cegues, és a dir, que no reben l’ajuda de la llum,

pot ser que el seu rellotge intern no vagi a l’hora.

Però no només rebem ajuda a través dels nostres ulls, també ho fem a partir

de les nostres orelles segons la intensitat del soroll, la nostra temperatura...

8. Cicle del cortisol


34

12. QUAN HEM DE DORMIR?

12.1 Reconèixer el moment del son

Si no dormim prou, ens trobem que després tenim alguns moments baixos al

llarg del dia.

En algun moment del dia ens trobem que ja no ens centrem en els estímuls

externs o que perdem el fil d’una conversa. Parpellegem més lentament i més

sovint, i sentim que estaríem millor amb els ulls tancats. El que observem no

capta la nostra atenció i busquem on recolzar el cap, ja sigui a la mà, al

colze… Quan patim aquests canvis en el nostre organisme, és quan hem de

reconèixer que comencem a tenir son.

12.2 Situacions que modifiquen el son

Molt poques vegades podem modificar la nostra necessitat de son, una de les

més habituals és quan estem malalts. El restabliment d’un procés infecciós

produeix l’augment d’un son lent i una reducció del son REM.

Durant el primer trimestre d’embaràs, els canvis hormonals que es

produeixen fan augmentar la necessitat de dormir, però al final de la gestació,

el més freqüent és l’ insomni, sigui pel motiu que sigui.

També la dieta, el consum de fàrmacs o tòxics, poden determinar les hores

que requereix el son.


35

13. LA PRIVACIÓ DEL SON

És impossible deixar de dormir. No hi ha res que ens pugui fer ajornar el son

més que l’acte de dormir. El son és una funció vital i, com hem dit, no es pot

substituir de cap manera.

En un intent força important de privar-nos de dormir, el període de vigília passa

a incorporar intrusions del son. Són unes interrupcions de son tan breus i

petites que no les arribem a percebre. L’única diferència la podem observar

mitjançant el registre del cervell d’ algú que fa dies que no dorm. Els resultats

ens informen que durant un registre normal de vigília hi ha interrupcions d’una

activitat electroencefalogràfica característica del son, és a dir, d’un registre

propi de quan tanquem els ulls.

Això no només passa quan estem dies sense dormir, també pot ocórrer si no

tenim un son de qualitat.

Al llarg del temps s’han produït diversos experiments per demostrar el poc

saludable que és privar el son. Està clar que després de 24h sense dormir, som

incapaços d’estar desperts sense fer res. Al arribar al segon dia, al mínim

període d’inactivitat ens adormirem.

Tot indica que acumular hores sense dormir no és gens beneficiós. Sostenir el

son pot provocar fatiga, mals de cap, irritabilitat, falta de concentració i

percepció, etc. Apart d’això, estem alterant els ritmes biològics i l’única manera

de reestructurar el son de nou, és dormint.

Experimentant amb rates, els científics han comprovat que si la privació del son

té molta continuïtat, es pot produir la mort en pocs dies.

Seguidament, van experimentar amb la supressió d’una de totes les fases del

son. Així, podien observar quina funció tenia cada una d’elles. Primer es va fer

amb la fase REM. Resulta que si despertem a algú just abans de començar

aquesta fase, estem provocant que se suprimeixi tot el son d’aquella nit. Així

doncs, la funció principal del son REM és la consolidació de la memòria i

l’aprenentatge. Després de suprimir la fase REM a la persona, degut a la


36

manca d’aquesta, a l’hora d’adormir-se de nou, es passarà més estona en

aquesta fase que abans de suprimir-la.

Si la fase suprimida és alguna de son lent, tenim efectes negatius sobre la

nostra musculatura i l’estat físic. Quan aquests estadis de son lent es deixen,

encara ocupen més temps del que normalment ocuparien dins el cicle del son.

Però, apart dels experiments de privació del son, també s’han començat a

estudiar diferents experiments de modulació (reducció d’hores) del son.

La hipòtesi d’aquest experiment es plantejava amb la pregunta de si

necessitem dormir tantes hores com dormim o podríem aprendre a dormir

menys hores. La conclusió obtinguda va ser que la reducció progressiva de

fins a dues hores de son per dia, no genera efectes importants.

Tot s’explica per una teoria elaborada per James Horne, un investigador

britànic que va descobrir que el son té una part essencial i una part de la que

podem prescindir. Si es redueix el temps de descans, el cervell reorganitza el

temps que dedica a cada fase. La fase IV, el son d’ones lentes, té prioritat,

després es redueix molt poc el temps ocupat per la fase REM i finalment es

minimitza el temps dedicat a les altres fases. Si dormim dos hores menys a les

que dormim habitualment, utilitzem uns sistemes de reserva que normalment

dedicaríem a la fomentar la creativitat o resoldre diferents problemes, però que

són un recurs que disposaríem per conservar el funcionament habitual. Això

provoca més esforç de lo normal, cosa que a la llarga pot causar-nos estrès.

Una solució pot ser desconnectar i relaxar-se.

Podrem complir les funcions del son amb cinc hores i mitja o sis de son.

13.1 Recuperació del son

Un altre problema freqüent a la nostre societat és la idea de recuperar el son.

Si dormim menys hores durant uns quants dies consecutius, estarem de més

mal humor, tindrem un menor rendiment i una capacitat d’atenció molt més

baixa... Després recuperar aquestes hores perdudes al cap de setmana, no


37

significarà recuperar el son dels dies anteriors, sinó que millorarà el son dels

dies que vinguin després. Això vol dir que, la privació, la modulació i la

recuperació del son afecten negativament sobre el nostre dia a dia. Quan tenim

la sensació que necessitem recuperar son, és simplement un avís que no

estem dormint les hores suficients.

Si no dormim tant com necessitem, ens serà impossible recuperar les hores

que no hem dormit.


38

14. DORMIR A DESHORES

Normalment acostumem a anar a dormir a una hora determinada després de

16h d’activitat. Però hi ha situacions concretes, com els viatges a països amb

un horari diferent al nostre o quan els adults tenen un horari laboral nocturn, en

que es modifiquen els ritmes marcats pel nostre rellotge intern.

Aquestes situacions requereixen al nostre organisme un augment d’esforç i

això ens pot afectar negativament al funcionament del nostre dia a dia.

14.1 Els viatges. El famós “jet lag”

El jet lag, també conegut com a descomposició horària, és un desequilibri que

es produeix entre el rellotge intern de la persona i el nou horari que s’estableix

quan viatgem a diferents regions on l’horari varia.

El son va marcat per uns ritmes i això fa que el nostre rellotge intern ens digui

l’hora d’anar a dormir i l’hora de despertar-nos. Però quan agafem un avió i ens

situem en un país on el rellotge marca una hora diferent a la d’ on venim, hem

de saber que el rellotge del nostre cervell no s’adapta ràpidament al nou horari,

sinó que necessita un temps per establir-se.

Per exemple, si viatgem a un lloc on l’horari està endarrerit 8h, arribarem al

vespre molt cansats ja que quan ens poséssim a dormir, a casa nostra ja faria

molta estona que dormiríem. Després, pensant que ja hem descansat suficient,

ens trobarem desperts a les 3 de la matinada, perquè el son continua marcat

per l’horari habitual que tenim i el nostre organisme creu que ja és de dia.

Passats uns 3 dies aproximadament, el nostre cervell s’anirà acostumant a

aquest nou horari i finalment l’hora del son i l’hora d’anar a dormir coincidiran.

En el cas que viatgem a l’est, estem escurçant el dia i ens obliguem a anar a

dormir quan encara no estem cansats. En canvi, si viatgem en direcció a l’oest,

estem allargant el dia i ens sentim cansats ja que se’ns acumulen les hores

sense dormir.


39

Hi ha solucions per adaptar-se més ràpid a aquestes situacions. És

recomanable començar a habituar-se al nou horari abans i durant el viatge en

avió. També hi ha l’opció de prendre pastilles sota recepta mèdica, una infusió

de til·la o bé una valeriana.

La gent gran, al no tenir un rellotge biològic tan flexible, cal que anticipin l’ inici

del canvi d’hora uns quants dies abans del viatge.

El “jet lag” és una situació en que els fàrmacs ens poden ajudar molt, però cal

que estiguin receptats per especialistes.

9. Els viatges i el “jet lag”.

14. 2 El son i la feina

Tenir un bon descans és molt important per poder rendir correctament els dies

de feina. Mentre dormim el nostre cos reposa, els músculs es destensen i la

circulació s’equilibra. El ritme metabòlic baixa i com a conseqüència, el ritme

cardíac també. Tota aquesta regeneració, permet que el nostre organisme es

trobi renovat el dia següent.

A la feina, la falta d’un bon descans pot manifestar-se en la lectura, en la

concentració, en l’atenció... Tot són efectes negatius. Per això, es recomana

dormir com a mínim 6h diàries si es vol tenir un bon ritme laboral.


40

14.2.1 Horaris nocturns

Hi ha persones que tenen un horari laboral nocturn i això suposa molt esforç, ja

que han de treballar en hores en que l’organisme es disposaria a descansar.

Un altre problema que tenen és el canvi de ritme. Quan l’horari laboral és un

torn de nit estable, els dies que no es treballa, és a dir, els dies festius, han de

tornar a canviar els horaris per tal de funcionar durant el dia i descansar durant

la nit. D’aquesta manera, poden mantenir la vida social i un horari corrent de

cap de setmana.

Periòdicament, els treballadors han d’anar canviant el cicle de son i això a la

llarga pot resultar perjudicial fisiològicament. A més a més, es diu que per cada

15 anys d’activitat laboral nocturna, se n’envelleixen 5.

14.2.2 Canvis periòdics d’horari laboral

En les empreses on es fan torns de treball rotatoris és molt important per als

treballadors que no s’estableixin jornades de treball de més de 8h ni que es

facin canvis amb freqüència, per així donar temps al seu rellotge intern

d’habituar-se a l’hora. També, és preferible que els canvis segueixin l’ordre de

matí - tarda - nit, perquè així sempre es tracti d’allargar el dia.

A partir dels 45-50 anys, els torns rotatoris es converteixen en una tasca que ja

no es fa amb la mateixa energia que la dels joves. Els canvis d’horari laboral

faran que baixi el rendiment, que augmenti la probabilitat de risc d’accidents,

que incrementin els errors i que es redueixi la creativitat en la feina.

Per tant, els canvis freqüents d’horari laboral aporten pocs beneficis a les

empreses.


41

15. CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS DEL SON

15.1 Dissòmnies

Són trastorns que es produeixen a l’hora d’iniciar el son i mantenir-lo, afectant

la qualitat i la temporalitat del son.

15.1.1 L’insomni

Dormir és absolutament necessari per llevar-se en condicions i així rendir

durant el nostre dia a dia.

L'insomni és la incapacitat de dormir que altera totalment l'estat de la persona i

el seu ritme de vida diürn. Pot mostrar-se com a una dificultat per iniciar el son

o per mantenir-se profundament adormit.

L’insomni és un símptoma, no un diagnòstic o trastorn. Les seves causes

poden ser mèdiques, psicològiques, conductores, farmacèutiques i del medi

ambient. Sovint moltes d'aquestes causes són presents en un sol individu. Pot

ser transitori (a curt termini) o crònic.

L'insomni transitori és familiar per a gairebé tots, causa problemes per dormir

bé que duren fins a una setmana i generalment és causada per un canvi

d’horari (el jet lag) o un sol esdeveniment estressant, com una entrevista de

treball, una data límit de treball o un examen important. Aquest tipus d’insomni

pot desaparèixer sense tractament un cop la font d'estrès ja no existeixi o que

l'individu s'hagi adaptat a la nova programació.

L'insomni crònic sol durar més de sis mesos. Pot estar relacionat amb una

malaltia, un trastorn psicològic, certs medicaments, canvis hormonals, i les

situacions de vida com ara el treball per torns o viatges freqüents. L’ insomni

transitori o a curt termini pot convertir-se en l’ insomni crònic quan l'individu

comença a acostumar-se als mals hàbits de son.


42

Com ja hem dit abans, les causes d’aquesta alteració en són moltes, però

bàsicament les podem agrupar en quatre apartats:

- Causes fisiològiques. Quan intentem dormir en un ambient inadequat;

amb calor o fred excessiu, massa lluminós o sorollós. També les malalties

que dificulten la respiració (asma o apnea), la menopausa o l’embaràs,

l’artritis i qualsevol malaltia que origini dolor.

L’ús d’alcohol, tabac, begudes estimulants, l’exercici físic o mental abans

de dormir també poden ajudar a patir insomni.

- Causes psicològiques. Les emocions són molt importants en el nostre

estat diari i en la nostra escorça cerebral, és així com l’estrès i altres fets

personals tant afectius com laborals poden provocar l’aparició d’aquesta

alteració del son.

- Causes psiquiàtriques. Com l’ansietat, la depressió, la crisi psicòtica o

l’anorèxia nerviosa.

- Ús de medicaments. Els medicaments estimulants nerviosos, com les

amfetamines, la cafeïna i els antidepressius poden generar insomni.

També pot generar insomni la retirada brusca de medicaments hipnòtics

ja que aquesta retirada s’ha de fer de forma gradual i amb ajuda mèdica o

farmacèutica.

El bon descans és fonamental pel nostre organisme, amb una finalitat

restauradora, i en general perquè puguem ser capaços de tenir un grau

adequat de vigilància i atenció durant el dia. La manca de son pot tenir certes

conseqüències: com la depressió, dificultats de concentració, somnolència

diürna, cansament constant, accidents laborals i de trànsit, irritabilitat, dificultats

alhora de memoritzar i desorientació espacial.

En quant al tractament, depèn del tipus i origen de l’insomni. En qualsevol cas,

es recomana visitar un especialista en el moment en que ens adonem que

l’insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs que es poden utilitzar per


43

a dormir, com els sedants, complementant-los amb un conjunt d’hàbits: no

prendre estimulants, no prendre alcohol, evitar un sopar abundant abans de

dormir, intentar dormir en el mateix lloc amb poca llum i soroll, no substituir la

manca de son nocturn amb migdiades, practicar tècniques de relaxació i dormir

quan es tingui son.

Autors com Peter Hauri i Shirley Linde, l’any 1992, van dissenyar uns exercicis

físics senzills que es poden realitzar abans d’anar a dormir que eliminen la

tensió i faciliten el son. Són exercicis que combinen balanceigs de les

extremitats, girs de cap i estiraments.

15.1.2 Hipersòmnia

Hi ha persones que tenen son sempre i durant tot el dia. Aquestes persones

pateixen un trastorn que s’anomena hipersòmnia i es caracteritza per la

presència de somnolència durant tot el dia. És un trastorn que afecta al son no

REM, és a dir, a les fases I, II, III i IV.

Els símptomes principals són sensació de son permanent i continues

migdiades, de caràcter poc reparador. Normalment, els que pateixen aquest

trastorn es desperten amb la mateixa sensació de son que es tenia al

començament. Inicien el son nocturn amb rapidesa i dura moltes hores. L’hora

d’aixecar-se suposa una gran dificultat i és un moment en que presenten

confusió mental i desorientació.

La hipersòmnia té un tractament que ha de ser diagnosticat per un especialista

després d’un estudi en una unitat del son, per comprovar que no és deguda a

cap altre trastorn. Aquest tractament ajuda a la persona a portar una vida amb

normalitat i poder lluitar contra la necessitat de dormir a totes hores.


44

15.1.3 Narcolèpsia

Quan la somnolència es presenta en forma d’atac de son, parlem de la

narcolèpsia. És una alteració crònica del son causada per la incapacitat de

controlar els cicles de vigília i son.

Els narcolèptics quan es fiquen al llit entren instantàniament a la fase REM,

però això també els hi pot passar durant el dia, en plena activitat. Quan els hi

agafa un atac de son perden la força a la musculatura i poden caure adormits.

Pot ser perillós si la persona està conduint o fent alguna activitat de risc. És una

malaltia que normalment apareix en l’adolescència i dura tota la vida. En la

infància pot afavorir l’aparició de certs problemes de conducta, com la

hiperactivitat i el dèficit d’atenció.

Aquests atacs de son es donen principalment en situacions d’activació

emocional. És a dir, un acudit, una sorpresa o una alegria pot fer que un

narcolèptic caigui adormit.

Té un tractament farmacològic però, a més a més, es recomana que la gent

que pateix aquest trastorn aprengui a tenir una higiene del son adequada, amb

migdiades pautades per ajudar a prevenir els atacs de son.

15.1.4 Síndrome de les cames nervioses

És un trastorn caracteritzat per la necessitat de moure les cames en un esforç

d’alleujar sensacions desagradables, com cremades o com si insectes

s’enfilessin per l’interior de les cames. És un dels trastorns més molests de tots.

El moviment de les cames alleuja les sensacions desagradables localitzades

per sota dels genolls. Els símptomes d’aquest trastorn s’inicien als 15-30

minuts d’estar al llit. El que poden ser molèsties, amb el temps, poden acabar

convertint-se en dolor.

El tractament recomanat per aquest trastorn és fer estiraments amb constància

i prendre els fàrmacs receptats pels especialistes. És una malaltia que no té


45

cura i que és per tota la vida, però les teràpies d’avui en dia poden disminuir els

símptomes per aconseguir millorar la qualitat i la quantitat de son.

15.1.5 Apnea del son

L’apnea del son és el trastorn més comú dins el grup dels trastorns respiratoris

que es produeixen durant el son. La persona que el pateix fa una o més pauses

en la respiració perquè les vies respiratòries es bloquegen completament i l’aire

no pot passar. Quan arriba molt poc aire als pulmons o no n’arriba, les

concentracions d’oxigen a la sang disminueixen fins el punt en que, per poder

obrir les vies respiratòries, el cervell ha d’interrompre el son.

Per aquest motiu, els que pateixen apnees no tenen un son de qualitat i es

senten cansats durant el dia.

Per tractar l’apnea del son, en casos lleus, és recomanable perdre pes o dormir

en posicions determinades. També, es pot utilitzar un dispositiu d’avançament

mandibular. Aquests aparells es posen dins la boca durant tota la nit per

aconseguir la modificació de la posició de la mandíbula i permetre el pas de

l’aire per les vies respiratòries.

En casos més greus, s’utilitza una mascareta que es col·loca sobre la boca i el

nas, i fa pressió sobre les vies respiratòries perquè s’obrin. Això ajuda al

pacient a respirar amb més facilitat. En casos més complexes, es pot arribar a

fer cirurgia.


46

10. Bloqueig de les vies respiratòries

15.2 Parasòmnies

Les parasòmnies es caracteritzen per conductes no desitjades, com per

exemple petits despertars, que succeeixen durant el son. Aquestes

interrupcions, que no tenen molta importància, impliquen moviments estranys,

emocions i somnis que es poden produir mentre la persona està en procés

d’adormir-se, està dormint o durant les diferents fases del son.

15.2.1 Somnambulisme

El somnambulisme és un dels trastorns del son més sorprenents. Un 30% dels

nens i adolescents fins als 15 anys pateixen aquest trastorn. Els episodis de

somnambulisme en aquesta edat solen ser tranquils i acaben desapareixent

amb els anys. En els adults aquests episodis poden ser més violents.

El cas sorprenent del somnàmbuls és que, mentre el cervell segueix dormint, el

cos està despert i en moviment.

Els episodis de somnambulisme es produeixen unes tres hores després d’anar

a dormir, exactament en el moment més profund del son, és a dir, la fase REM.

Un nen que pateix somnambulisme normalment es limita a seure sobre el llit o


47

caminar per l’habitació amb els ulls oberts i en situacions determinades, el

desplaçament pot ser per altres llocs de la casa, però en cap situació

realitzaran accions violentes.

Però en el cas dels somnàmbuls adults de més de 25 anys, el somnambulisme

és un trastorn més comú en l’home que en la dona. Els familiars de

somnàmbuls adults han de vigilar molt més, perquè els seus episodis

acostumen a ser més violents i poden arribar a causar lesions. Normalment,

l’origen d’aquests episodis està relacionat amb somnis de fugides o

persecucions.

15.2.2 Terrors nocturns

El terror nocturn és una alteració del son que es dóna normalment en nens

petits. La persona que pateix aquest trastorn es desperta aterroritzada del seu

somni, respirant amb rapidesa i amb una freqüència cardíaca ràpida.

Les pors nocturnes són més comunes en nens de 3 a 7 anys i menys comunes

passada aquesta edat.

En els adults es dóna en situacions esporàdiques, però generalment, els terrors

nocturns en la gent gran es solen desencadenar degut a l’estrès o el consum

d’alcohol.

Generalment, aquests episodis duren entre 10 i 20 minuts i després la persona

torna a adormir-se. La majoria de gent que pateix aquest trastorn, el dia

següent, és incapaç d’explicar el somni i recordar que s’ha aixecat cridant. Els

terrors nocturns són menys freqüents que els malsons.

15.2.3 Malsons

Un somni que ens inquieta i ens angoixa, acostuma a rebre el nom de malson.

Els malsons són un dels trastorns més freqüents en la infància. Són provocats

per causes com febre elevada, traumes o estrès. A diferencia de les pors

nocturnes, els malsons si que es recorden el dia següent.


48

15.2.4 Somnilòquia

La somnilòquia és una conducta poc habitual que es dóna mentre dormim.

Els nens balbucegen i els adults tenen la capacitat de mantenir una conversa

senzilla amb alguna altra persona. Es dóna aproximadament en un de cada set

nens.

Les persones que presenten aquest trastorn, no recorden res del que han dit

durant la nit. Per aquest trastorn, no és necessari cap tractament.

15.2.5 Bruxisme

És un hàbit freqüent que es tracta d’un moviment inconscient. Consisteix en la

contracció repetitiva dels músculs de la mandíbula que utilitzem per mastegar.

Aquesta contracció fa que les dents facin força entre si i es desgastin,

disminuint l’alçada original de les dents.

Generalment, el bruxisme és més freqüent durant el son. Es creu que està

relacionat amb l’estrès i l’ansietat.

El tractament que s’utilitza pel bruxisme és una fèrula oclusal de plàstic que es

col·loca a la part superior o inferior de les dents, depenent de cada cas.

11. Fèrula oclusal


49

15.2.6 Paràlisi del son

És una incapacitat momentània de moure les parts del cos. Pot donar-se quan

ens estem despertant. La paràlisi del son l’experimentem cada dia, mentre

dormim. El cervell desconnecta la resta del cos en adormir-nos, per així evitar

que ens moguem del lloc estant adormits, com seria el cas del

somnambulisme.

A vegades, al despertar-nos, el cervell pot trigar més estona de l’habitual a

connectar-nos, produint una paràlisi en estat conscient.

15.2.7 Enuresi nocturna

És una malaltia que consisteix en la micció involuntària i que es dóna, en nens

de més de 5 anys, durant la nit. Aquest problema desapareix amb el temps,

però un petit nombre d’adults continua presentant episodis d’enuresi nocturna.

La manera més adequada d’intentar acabar amb l’enuresi nocturna és intentant

que els nens vagin al lavabo abans d’anar a dormir. A més a més, hi ha

fàrmacs disponibles per tractar aquest trastorn.

15.3 Altres malalties relacionades amb el son

15.3.1 La malaltia del son

És una malaltia d’infecció provocada per un paràsit i transmesa per la mosca

tse-tse. Prové d'una mosca que habita a l'Àfrica subsahariana i una part de

l'Àsia Central. Es transmet als humans quan la mosca tse-tse els pica.

Aquestes mosques estan infectades de paràsits obtinguts prèviament per

alimentar-se. Curiosament, hi ha moltes zones on hi ha aquestes mosques però

no la malaltia. Des del moment en que la mosca et pica, han de passar dos

setmanes perquè apareguin els primers símptomes. Durant la primera etapa es

pot patir febre i dolor muscular. Amb el temps, aquesta malaltia entra a la

segona etapa afectant directament el sistema nerviós i provocant canvis de


50

personalitat i dificultats per a caminar i parlar. Aquests problemes van

evolucionant i si el malalt no rep cap tractament pot acabar morint.

15.3.2 Síndrome de Kleine-Levin

Consisteix en una malaltia que afecta concretament als adolescents de sexe

masculí i alguna vegada a les noies

Els símptomes que té aquesta malaltia es basen en un son que ocupa unes 18

hores del dia i una necessitat desmesurada de menjar.

La duració d’aquests símptomes pot ser des d’uns quants dies fins a sis

setmanes.

15.3.3 Síndrome de Pickwick

La malaltia de Pickwick és un tipus d’hiperson que està lligat a l’obesitat i a la

hiperventilació. Afecta sobretot al sexe masculí, concretament als que

consumeixen alcohol amb abundància i als obesos.

Els afectats ronquen al dormir i es desperten amb constància. Com a

conseqüència, el nivell d’atenció i concentració disminuirà. Però a vegades, la

llengua pot quedar massa temps tirada enrere, impossibilitant el pas de l’aire a

les vies respiratòries. Aquestes situacions poden donar lloc a una asfixia total.

El millor tractament és la pèrdua de pes. Si això no funciona, podem alleujar els

símptomes amb un dispositiu que asseguri una pressió aèria per obrir les vies

respiratòries.

http://ca.wikipedia.org/wiki/P%C3%A8rdua_de_pes


51

16. LA MIGDIADA

La migdiada, també anomenada sesta o rebeca, és un costum que consisteix

en descansar normalment uns 20 minuts que poden arribar a ser dos hores.

Un descans breu després de dinar, pot permetre la recuperació per a la resta

del dia.

La migdiada, apart, té una explicació biològica. És la conseqüència natural de

la disminució de la sang, després de dinar, des del sistema nerviós cap al

sistema digestiu. Això dóna lloc a una certa somnolència. A més a més, els

hispànics tenim el costum de fer l’àpat més important al migdia, a diferència

d’altres països, que el fan al matí. D’aquesta manera, tindrem més ganes de

descansar una estona.

La paraula “siesta”, en castellà, prové d’una expressió llatina, la “hora sexta”,

que designa la part del dia compresa entre les 12 i les 15 hores. S’aprofitava

per fer un descans breu, reposar i recuperar-se per seguir amb la feina.

Aquest hàbit és comú, tot i que abans ho era més, a països com Espanya,

Amèrica Llatina, França, Itàlia, Croàcia, Malta, Grècia i una part d’Àsia, com

Japó, Xina, Taiwan i Filipines.

16.1 La migdiada en la infància i la 3a edat

En el període de la infància, els petits van adquirint nous coneixements

contínuament i, sobretot en els primers cinc anys, aquest breu descans ajuda al

seu cervell a tenir la capacitat de retenir tota la nova informació obtinguda i

ordenar-la de manera adequada.

Aquesta pausa a mitja tarda ajuda a evitar que alguns infants presentin

irritabilitat o tinguin certes dificultats a l’hora d’anar a dormir.

La migdiada en la infància també és un bon recurs contra els episodis de

somnambulisme o terrors nocturns i, fins i tot, pot prevenir la hiperactivitat i

l’ansietat. S’ha de tenir en compte que la supressió de la migdiada en un nen,


52

no farà que aquest dormi millor i més temps a la nit, sinó que el pot

sobreexcitar.

Per fer que un nen s’acostumi a la migdiada i al descans després d’haver dinat,

s’aconsella seguir una rutina, és a dir, cal aconseguir que ells mateixos siguin

autònoms a l’hora d’anar a dormir, prenent consciència de quan els arriba el

son. Pot servir d’ajuda la música suau o llegir-los un conte.

En canvi, en la gent gran el son és més fràgil, poden passar nits en vela sense

ser capaços de trobar la manera de descansar. Per tant, quan arriba el dia es

senten tan cansats que se’ls hi fa impossible evitar adormir-se en alguna

circumstància, però ho fan durant un temps excessiu i aquest fet és el que

provoca que s’acostumin a seguir un cicle en el que hi ha una modificació

errònia en el seu horari habitual.

Per tant, les conseqüències d’una mala migdiada en la tercera edat, a la llarga,

poden donar lloc a l’insomni i provocar una important alteració del cicle son,

generant un problema anomenat trastorn del ritme circadià.

Per tal de que no es produeixi aquest mal hàbit, s’aconsella que les persones

grans no allarguin la migdiada més de 30 minuts perquè així no afecti ni al son

nocturn ni al seu rellotge biològic intern.

16.2 La millor migdiada

Una migdiada de més de 30 minuts fa que la persona entri a la fase REM i, una

vegada dins aquesta fase, és més difícil despertar-la. Posteriorment, aquest

descans excessiu pot provocar la desorientació i un cert malestar.

Per aquest motiu els especialistes recomanen que, aquest descans que es fa

després de dinar, tingui una duració màxima de mitja hora, perquè si es dorm

més, es pot produir el contrari del que es busca, és a dir, generació de

somnolència, molta dificultat per concentrar-se i una sensació de no haver

descansat.


53

16.3 Beneficis d’una bona migdiada

Després de fer una bona migdiada es pot experimentar una sensació de

benestar i un aclariment de la ment. També produeix efectes positius en quant

a la salut psíquica de les persones, és a dir, allibera l’estrès i el nerviosisme

que es va acumulant durant el dia. Recarrega l’organisme, augmenta la

creativitat i el nivell d’alerta necessari per poder prevenir possibles accidents,

com per exemple, de trànsit.

Aquest hàbit també ajuda a preveure l’envelliment cel·lular perquè el seu efecte

reparador pot combatre els radicals lliures (molècules responsables d’aquest

envelliment). Per tant, ajuda a mantenir la pell sana i lluminosa. També,

accelera la regeneració de les cèl·lules de la pell i així es manté fina i fresca.

Una migdiada d’uns 30 minuts, pot millorar la salut en general i la circulació

sanguínia. A més a més, afavoreix la memòria, els mecanismes

d’aprenentatge, augmenta les nostres habilitats cognitives (habilitats que

utilitzem per analitzar i comprendre la informació que rebem i per processar-la a

la memòria) i ens proporciona la capacitat d’allargar la jornada laboral, per així

poder resistir tota la tarda sense tenir son fins a la nit.

Finalment, un dels beneficis més sorprenents, és que la migdiada redueix un

37% el risc de mortalitat coronària, és a dir, redueix la mortalitat causada per

les malalties relacionades amb el cor i les artèries, com els infarts.

Per obtenir tots aquests beneficis, cal tenir en compte certs aspectes:

- L’hàbit de fer la migdiada diàriament, el poden

tenir totes aquelles persones que ho creguin convenient, però intentant no

fer-la durant més de 30 minuts.

- Principalment, el descans a mitja tarda aporta

més beneficis als infants i als nens que als adults.

- Aquest hàbit no és recomanable per la gent

que pateix insomni o té trastorns en el cicle de son, com les persones que

treballen de nit o canvien de torn amb freqüència.


54

- Per poder tenir un bon repòs, és millor

descansar en un sofà que en un llit, per evitar l’excés de la durada.

- Les dones que, durant l’embaràs, volen

recórrer a aquest hàbit, ho poden fer sense problemes ni indicacions

especials.

- La migdiada s’ha de considerar com una

inversió, no com una pèrdua de temps, ja que és un hàbit que contribueix

en la millora del nostre rendiment i de la nostra agudesa mental (capacitat

de percebre una situació determinada i poder analitzar tots els petits

detalls) i redueix els riscos als que estem exposats en les activitats

quotidianes.

Tot indica que l’hàbit d’una bona migdiada sí que és saludable, ja que el nostre

cervell necessita una pausa breu després del migdia per seguir mantenint

l’atenció i la concentració.

16.4 Estudis que demostren els beneficis de la migdiada

Al contrari del que probablement pensem, el país que té major acceptació de la

migdiada no és llatí. Un estudi estadístic fet per l’ Institut d’Investigació del son i

Medicina de Regensburg (Alemanya), efectuat en cinc països d’Europa, va

demostrar que 1 de cada 4 alemanys té l’hàbit de fer un petit repòs després de

dinar.

L’explicació d’aquesta enquesta, que va ser resposta per 19 mil persones, és

que els horaris de treball imposats a Alemanya fa que els germànics es vegin

obligats a llevar-se molt d’hora (abans de les 6 del matí) i, per aquest motiu, el

cervell els hi exigeix una mica de descans.

Després de l’obtenció d’aquests resultats, la universitat de Regensburg va

organitzar un altre estudi a la ciutat de Vechta, situada al sud – oest d’Hamburg

per poder conèixer l’efecte que provoca la migdiada en el nostre rendiment.

Aquesta investigació consistia en deixar que el treballadors de companyies

locals tinguessin l’oportunitat de fer un descans durant 20 minuts o relaxar-se


55

després de l’hora de dinar. Aquests empleats van començar a millorar el seu

rendiment després d’unes setmanes complint l’aplicació d’aquesta innovació.

La conclusió va ser que aquest repòs després del migdia millora el nivell

intel·lectual, les capacitats de concentració, atenció i reacció (alerta cerebral).

Per altra banda, Jim Horne (especialista del Centre per a la Recerca del Son a

la universitat de Loughborough a Anglaterra) va fer un estudi que confirma les

conclusions dels alemanys. Després de que Horne recopilés les estadístiques

va descobrir que la majoria dels accidents de trànsit es produeixen entre les 2 i

5 de la tarda, per això els especialistes van indicar que quan el son assalta a un

conductor, el millor que pot fer és estacionar i fer una petita migdiada per tal

d’evitar aquests accidents.

Si a EE.UU. s’haguessin fet uns estudis semblants als esmentats anteriorment,

els resultats serien totalment diferents perquè, a diferència dels països

mediterranis, la migdiada no està ben vista per la majoria dels americans, ja

que creuen que es per a gent mandrosa.

Tot i així, la migdiada està guanyant més acceptació en el món de la feina i en

els països més desenvolupats dels EE.UU.

Això es veu reflectit perquè cada cop hi ha més empreses europees que han fet

la incorporació de la migdiada a la feina. A les empreses s’han habilitat unes

habitacions on els empleats es poden relaxar estirats en butaques. Aquestes

sales s’anomenen “nap lounges”.

També s’han creat sales de televisió en albergs i fondes que estan instal·lades

a un costat de les carreteres perquè així els camioners i conductors puguin

descansar i reposar forces per recuperar energia.


56

17. RECERCA

Hem fet la nostra investigació a partir de les respostes de l’enquesta realitzada

per nosaltres, que posteriorment hem analitzat pregunta per pregunta.

Per complementar la recerca hem fet tres entrevistes que ens han ajudat a

perfilar el marc pràctic.

17.1 Enquesta

Per fer la recerca del treball, hem enquestat a algunes persones per poder

analitzar com dormen i si fan o no la migdiada.

Hem fet la mateixa enquesta a 72 persones de diferent sexe i edat, algunes

preguntes no són obligatòries ja que potser hi ha gent que no compleix amb el

que es diu en aquella qüestió, per tant, hi ha preguntes on una de les opcions

és “no responen”.

Amb les respostes de cada pregunta hem fet un gràfic de percentatges

(concretament, tots circulars menys a l’última pregunta que és de barres) per

veure més clarament els resultats de la nostra enquesta.

Finalment, hem comentat breument la informació obtinguda gràcies al gràfic de

cada qüestió.

L’enquesta sencera es troba a l’apartat d’annexos.


57

17.1.1 Resultats de l’enquesta

Pregunta 1: Franja d’edat

En aquest apartat es pregunta per l’edat de la persona que contesta a

l’enquesta.

Com es pot veure, la majoria de les persones que han contestat tenen entre 16

i 20 anys donat que és la franja més propera a nosaltres i la que podem

enquestar amb més facilitat.

Després de les persones de 16 a 20 anys, podem veure que també hi ha un

gran percentatge de gent que pertany al grup de les persones entre 36 i 50

anys. Amb un percentatge més petit, es troben les persones de 51 a 70 anys i

més petit encara, les de 21 a 35 anys.

El percentatge més petit és del grup dels que tenen més de 70 anys, ja que ens

ha resultat més difícil contactar amb persones d’aquesta edat.


58

Pregunta 2: Sexe

Amb aquesta pregunta obtenim el percentatge del sexe de les persones que

han contestat la nostra enquesta.

Com veiem, l’han fet més dones que homes però només per una petita

diferència de quantitat.

Pregunta 3: Quantes hores dorms al dia?

Aquest gràfic indica la quantitat de temps que dormen les persones que hem

enquestat amb la finalitat de saber quina és la xifra d’hores que dorm la majoria

de gent.


59

Tal i com ens mostra el gràfic, veiem que la majoria de les persones que han

respòs dormen entre unes 6 i 8 hores. Té el percentatge més elevat perquè és

habitual en joves i adults, grups d’edats que més abunden en els enquestats.

Les opcions de 4 a 6 hores i de 8 a 10 hores estan bastant igualades, per tant,

podem veure que no destaquen molt, és a dir, no hi ha molta gent que dediqui

aquesta quantitat de temps al son nocturn.

És totalment lògic que el percentatge més baix correspongui a l’apartat de

menys de 4 hores, perquè aquest cas és força inusual.

Pregunta 4: A quina hora acostumes a anar a dormir?

Aquesta pregunta pretén esbrinar en quin moment de la nit se’n van a dormir

els enquestats; pot ser abans de les 22h, entre les 22:00 i les 23:00h, entre les

23:00 i les 00:00 o més tard de les 00:00h.

Ens ha sorprès el percentatge de persones que van a dormir abans de les

22:00h, en aquest cas un 0%. Hem suposat que és perquè a les 22:00h encara

és aviat.


60

Gairebé la meitat, considera que la seva hora d’anar a dormir arriba entre les

23:00 i les 00:00h, mentre que un 33% se’n va a dormir més tard de les 00:00h

i un 15%, entre les 22:00 i les 23:00h.

Aquest gràfic ens confirma que el més normal, entre la gent que vam

enquestar, és anar a dormir entre les 23:00h i les 00:00h.

Pregunta 5: Quants minuts acostumes a necessitar per adormir-te?

Per anar a dormir, a vegades, necessitem un cert temps abans d’entrar en el

son. Amb aquesta pregunta hem obtingut el resultat d’aquesta quantitat de

minuts necessaris abans d’adormir-nos.

Aproximadament, tres quartes parts dels enquestats necessiten uns 20 minuts

per poder adormir-se.

Un 17% necessita entre 21 i 30 minuts, un 3% necessita entre 31 minuts i una

hora i, per últim, un 4% necessita més d’una hora.

Per tant, amb això sabem que el més habitual és adormir-se en uns 20 minuts i

el cas més infreqüent és entrar en el son després de 30 minuts o una hora.


61

Pregunta 6: Quantes vegades acostumes a despertar-te cada nit?

Molts cops, mentre estem dormint, en despertem durant la nit; sigui pel motiu

que sigui. Pot ser que no ens despertem i tinguem un son de llarga durada,

però també pot ser que arribem a un punt en que ens despertem més de 5

vegades per nit.

Per saber la quantitat de gent que pateixen aquests despertars, hem fet

aquesta pregunta amb les següents opcions:

- No despertar-se cap vegada.

- Despertar-se entre 1 i 3 vegades.

- Despertar-se entre 4 i 5 vegades.

- Despertar-se més de 5 vegades.

El gràfic es divideix en quatre parts. Un 46% pertany al grup de cap vegada i

un 53% comprèn el grup d’ entre 1 i 3 vegades. A més d’aquestes parts, hi ha

un 1% que es desperta entre 4 i 5 vegades i un 0% que es desperta més de

5 vegades.


62

Pregunta 7: Et sents amb son durant el dia?

Segons les hores que dormim durant la nit, tenim més o menys somnolència

durant les hores del dia. Amb aquesta pregunta podem saber com és d’elevada

la somnolència en les persones enquestades.

Amb aquest gràfic es pot saber que, aproximadament, un 47% té son molt

poques vegades, i un 42% té son bastants vegades. Després veiem que hi ha

un 4% que mai té son i un 7% que sempre en té.

Per tant, observem que el més usual entre la gent és, o tenir son molt poques

vegades o bastants vegades durant el dia.

Pregunta 8: Prens algun producte per poder dormir?

A aquesta pregunta (igual que les dues preguntes posteriors) no li hem dedicat

un gràfic ja que, a part de ser una pregunta no obligatòria, ha resultat que molt

poca gent pren productes per poder dormir.

Els resultats obtinguts són:

- Nou persones prenen productes alguna vegada.


63

- Cap persona els pren amb freqüència

- Una persona els pren sempre.

Així que un total de seixanta - dos persones, mai prenen productes per poder

dormir.

Pregunta 9: Durant el mes passat, quants cops has pres productes de

venta lliure (infusions, preparats d’homeopatia…) per poder dormir?

De les persones que a la pregunta anterior han respòs que sí que prenen

productes per poder dormir (un total de 10), quatre d’elles no n’han pres durant

el mes passat i sis n’han pres entre 1 i 7 set cops.

Pregunta 10: Durant el mes passat, quants cops has pres medicaments

sedants sota recepta mèdica per dormir?

De les deu persones que van contestar que prenien productes per a dormir, set

no n’han pres cap, dues n’han pres entre 1 i 7 i només una n’ha pres més de 20

cops durant el mes passat.


64

Pregunta 11: Et sents cansat si dorms poques hores?

Cada persona necessita una quantitat d’hores específiques per no sentir-se

cansat i sense energia. Tot i així, moltes persones no dormen les hores

necessàries i això fa que es sentin fatigats.

Aquest gràfic ens mostra la gent que dorm les hores suficients i la gent que no

les dorm.

El percentatge més baix correspon a la gent que mai és sent cansada, per tant,

això significa que la majoria dels enquestats no dormen el que necessiten.

També ens indica que el percentatge de persones que sempre es senten

cansades és més petit que el percentatge de persones que alguna vegada es

senten cansades.


65

Pregunta 12: Quan somies, els teus somnis estan relacionats amb els

teus problemes/preocupacions?

En els somnis, sempre hi és present l’inconscient i si tenim algun problema o

alguna preocupació, pot ser que això es vegi reflectit.

De la gent que ha contestat la nostra enquesta, un 42% somnia alguna vegada

en relació als seus problemes, el 33% ho fa sempre i el 25% restant, no ho fa.


66

Pregunta 13: Pateixes estrès?

L’estrès és un estat de nerviosisme que influeix molt a l’hora de dormir. Per

aquest motiu, volem saber quantes de les persones en pateixen.

És totalment raonable que més de la meitat pateixi estrès alguna vegada en la

seva vida, ja que a tots ens ha passat. El percentatge de gent que pateix estrès

molt sovint i el percentatge de gent que el pateix poques vegades és igual i,

només un 8%, no pateix mai estrès.


67

Pregunta 14: Habitualment, prens alguna de les substàncies següents?

Amb aquest gràfic circular, sabem que la majoria de la gent pren habitualment

cafè, un 10% pren alcohol, un 7% pren begudes energètiques i un 28% no pren

cap de les substàncies anomenades anteriorment.

Normalment, per evitar la somnolència mentre fem qualsevol activitat, prenem

alguna substància per així despertar-nos o almenys, activar-nos.

El més usual es prendre cafè o begudes energètiques i, en el cas de l’alcohol,

és habitual en els adults prendre’n diàriament.


68

Pregunta 15: Dorms poc degut al teu horari de feina? (viatges, horari

nocturn…)

Aquesta pregunta no és obligatòria ja que només és necessari que contestin

les persones amb una feina estable.

Aproximadament, a la meitat de les persones no els hi afecta l’ horari laboral en

el seu descans, mentre que a un 23% sí que els afecta directament. Un 11% de

la gent que va respondre, alguna vegada redueix el seu descans degut als

horaris de feina.

Un 17% no ha respòs aquesta pregunta, és a dir, 12 de les persones

enquestades no tenen una feina fixa.


69

Pregunta 16: Per què et costa o creus que et costa dormir bé?

Aquesta pregunta tampoc és obligatòria, només l’ha respòs la gent a la que li

costa dormir bé.

De les persones que han contestat que no dormen bé, que en són quaranta-

tres, la majoria creu que és degut a preocupacions o altres motius no

especificats. Un 4% creu que és degut a l’ansietat i un 1% creu que és degut a

alguna malaltia o a la inseguretat.

Vint-i-vuit persones no han respòs aquesta qüestió, per tant, vol dir que dormen

bé i sense problemes.


70

Pregunta 17: En èpoques d’estrès:

L’estrès, pot influir de manera indirecta sobre l’hora de dormir.

Un 65% de les persones, en èpoques d’estrès, dorm menys hores de les que

acostuma a dormir. Això significa que, a l’estar nerviosos, ens costa més

relaxar-nos i descansar d’una manera correcta.

Un 29% dorm la mateixa quantitat d’hores que les que està habituat a dormir,

és a dir, a aquestes persones les situacions d’estrès no els hi influeix en el

descans.

Per últim, un 6% dorm més hores de les que acostuma a dormir, un fet estrany i

inesperat i per això és un percentatge baix.


71

Pregunta 18: Creus que descansar bé influeix positivament en el teu

rendiment?

Com és lògic, la majoria dels enquestats és conscient de que descansar bé

influeix positivament en el nostre rendiment. Les nits que no descansem

suficient, faran que el nostre rendiment disminueixi. D’aquesta manera, podem

veure que les persones que han respòs l’enquesta, saben que el descans

nocturn va estrictament lligat amb el rendiment del dia següent.

Pregunta 19: La falta de descans afecta negativament al teu estat d’ànim?

Com ja hem dit abans, que la falta de descans afecti negativament o no al

nostre estat d’ànim, és una sensació personal.


72

No obstant això, amb el gràfic podem deduir que a més de la meitat de les

persones, alguna vegada, sí que els afecta negativament i que a molt poca

gent, la falta de descans, no els afecta mai. A un 33%, sempre els afecta.

La falta de descans ens fa estar més irritables, per això és natural que l’estat

d’ànim dels que han contestat es vegi afectat negativament.

Pregunta 20: Fas la migdiada?

Aquesta pregunta i el seu gràfic és la més important de l’enquesta ja que el

nostre treball es basa en investigar si la migdiada és beneficiosa.

Al preguntar si la gent fa o no la migdiada, veiem que la majoria ha respòs que

la fa alguna vegada. Un 25%, és a dir, un quart, no té l’hàbit de fer aquest petit

repòs a mitja tarda. Mentre que un 11% la fa cada dia i un 4% la fa només els

dies que es sent cansat.


73

Pregunta 21: Quants cops a la setmana fas la migdiada?

Aquesta pregunta no és obligatòria ja que hi ha gent que no fa mai la migdiada,

concretament, quinze persones que han fet l’enquesta han indicat que no tenen

el costum de fer-la.

Cinquanta-set persones han indicat que fan la migdiada sempre o alguna

vegada. D’aquestes cinquanta-set, la majoria la fa només els caps de setmana,

probablement a causa de que tenen més temps lliure.

Un 14% dels enquestats la fan cada dia, mentre que un 23% la fan uns 3 cops

per setmana.


74

Pregunta 22: Quanta estona fas la migdiada?

Aquesta pregunta tampoc és obligatòria perquè només han de contestar les

persones que fan la migdiada, igual que en l’anterior.

Un 28% fa la migdiada entre 30 minuts i 1 hora i un 22% entre 1 i 2h, cosa que

afecta negativament el nostre organisme ja que la migdiada ha de ser un breu

descans que no ha de superar els 30 minuts, perquè sinó arribarem al son

profund.

Molt poca gent fa la migdiada durant més de dues hores i és lògic, ja que no

ens aporta cap mena de benefici i al despertar-nos ens fa estar més cansats.

Només un 19% de la gent a la que hem fet l’enquesta fa una migdiada correcta.

En quant al 28% que no ha respòs, és a dir, vint persones, quinze persones

mai fan la migdiada (analitzat en la preguntat anterior). Les cinc persones

restants són aquelles que no saben amb exactitud la durada de la seva

migdiada ja que depèn del dia i la situació.


75

Pregunta 23: Creus que la migdiada és beneficiosa?

Gairebé el 90% ha repòs que creu que la migdiada és beneficiosa, mentre que

el tant per cent restant creu que no.

La raó per la qual la gent no creu que la migdiada sigui beneficiosa és,

probablement, perquè no dormen la quantitat de temps recomanat o perquè no

compleixen les condicions per fer que resulti beneficiosa.

Pregunta 24: Tens coneixements dels beneficis que ens aporta?

En quant als coneixements que té la gent sobre els beneficis que ens pot

aportar la migdiada, la majoria ha respòs que ens allibera l’estrès i el


76

nerviosisme, cosa que no és del tot correcte ja que el benefici principal és que

ens augmenta el nivell d’alerta i concentració.

La opció de que ens aclareix la ment també l’ha triat molta gent, mentre que, un

dels beneficis més importants dels que es podia seleccionar; afavoreix la

memòria i l’aprenentatge, l’han respòs menys de cinc persones.

Hem deduït que la gent no té coneixements dels beneficis reals que ens pot

aportar una bona migdiada. Al principi del treball, nosaltres tampoc n’ érem

conscients, per tant, és normal que la gent no contesti del tot bé aquesta

pregunta.


77

17. 2 ENTREVISTA A ANNA BES

Anna Bes es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona l’any

1991 i va fer un doctorat en Neurociències a la Facultat de Medicina de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, treballa a la Clínica del Son

Estivill.

Com va sorgir el teu interès cap a la ciència del son?

A la facultat, jo feia psicologia i quan em van començar a explicar això del

cervell, les seves funcions, els estats de consciència… El son era un tòpic que

em semblava curiós, em va interessar com a funció, em va atreure perquè era

un tema poc conegut i que faltaven moltes coses per saber.

En aquest àmbit, concretament, a què et dediques?

Faig proves de son, que és quan ve algú a dormir i li faig un encefalograma,

miro també el moviments oculars, la tensió muscular, els moviments del ritme

cardíac, el moviment de cames, com respira… I així se sap si té un son normal,

que té la característica d’un son correcte.

Quin trastorn és més freqüent en els pacients?

Bueno, l’ insomni és un trastorn molt freqüent, tots n’ hem tingut algun cop. La

gent que en té amb freqüència pateix molt.

Com és el tractament dels pacients?

Primer hem de saber el diagnòstic, es miren els símptomes i llavors es decideix

quina prova fer. Poden venir a dormir a la clínica i veure com és el son o bé

proves complementàries com qüestionaris.

Com ajudes a una persona que té apnea?

El tractament més fàcil és dormir amb un compressor d’aire, que és una

màscara que es posa al nas, connectada amb una màquina que controla la

pressió de l’aire que fa que passi l’aire per dintre de l’aparell respiratori. Cada


78

persona té una graduació diferent de la pressió d’aire. És un mecanisme simple

i molt efectiu, no hi ha una cura.

És complex d’analitzar un registre de son?

Bueno, has de tenir pràctica perquè has de reconèixer les fases de son i les

possibles alteracions. Es miren els moviments oculars ràpids o lents en una

gràfica mentre es descansa.

Com pot afectar-nos la manca de son a llarg termini?

Hi ha estudis que diuen que vius menys anys. Una privació de son crònica és

conseqüent en la salut. Evidentment això deteriora la tensió, l’alerta, els

ànims… totes les funcions. És molt important dormir, i més en els nens perquè

té a veure amb el creixement, si un nen no fa un son profund, no creix

normalment. En un nen petit és créixer però, en un gran, és renovar les

cèl·lules, estar sa, tenir un sistema immunitari competent… Tot això, si no

dormim, es deteriora.

Per què el nostre organisme decideix despertar-nos a una hora

determinada?

El cos es regeix per els ritmes circadiaris, que són els ritmes regulars. Si

nosaltres els afavorim amb uns hàbits correctes, per exemple; si mengem

sempre a la mateixa hora, tenim gana sempre a la mateixa hora; si dormim

sempre a la mateixa hora; doncs tindrem son en aquella hora i ens adormirem.

L’hora de despertar-se és molt estable, si tens un ritme regular i dorms les

hores suficients et despertaràs a la mateixa hora sempre. Si algú, al cap de

setmana, dorm moltes hores, és perquè durant la setmana no dorm suficient.

No és algo que es conegui però és com una mena d’equilibri del descans. El

son no és algo rígid, hi ha molts factors que l’influeixen.

Com es cura la narcolèpsia?

El més efectiu és que es facin migdiades curtes durant el dia, a mig matí,

després de dinar, a mitja tarda… i això farà que es pugui preveure el son i que

no aparegui de cop i volta.


79

A la clínica del son, hi ha algú especialitzat en la migdiada?

No… que jo sàpiga, no.

Els experts en el son, li doneu importància a la migdiada?

Segons els hàbits de son que tingui el pacient, però no s’estudia així perquè sí,

que jo sàpiga. No s’aconsella en l’ insomni, això sí.

És correcte pensar que amb la migdiada podem recuperar hores de son?

Les hores que no es dormen no es recuperen, pensar que un dia no dormim i el

següent dormirem el doble no és el mateix.

Tens el costum de fer la migdiada?

No, però perquè no puc… La faig alguna vegada, però només de tant en tant.

Creus que t’aporta algun benefici?

Sí, si agafes un ritme de fer cada dia una migdiada curta, sí que és molt

reparador.

Per què els de la tercera edat van perdent l’hàbit de dormir a la nit i

augmenten el costum de dormir durant el dia?

El son és més fràgil, es desperten més vegades, més fàcilment, és una funció

menys estable amb l’edat, però no sé perquè passa exactament. És una

observació.

Què recomanaries per tenir un bon descans?

Ser regular, sobretot llevar-se sempre a la mateixa hora, dormir les hores

suficients, no menja gaire a la nit, tenir l’habitació a una temperatura agradable,

dormir en silenci... Jo crec que hem de saber i tenir consciència de que el son

és algo important i no pensar que és perdre el temps.


80

17.3 ENTREVISTA A CLARA ANDRADE

Clara Andrade és professora d’educació primària a l’Escola Roca d’avinguda

Meridiana. Li hem fet l’entrevista perquè ens interessava saber la importància

de la migdiada en la infància i les escoles.

A què et dediques?

Sóc mestra. Fa 16 anys que treballo a la mateixa escola sempre fent de tutora

i he fet classes d’educació infantil i de primària. He estat en tots els cursos des

de P3 fins tercer de primària. El fet d’exercir de mestra de les diferents etapes

m’ha fet adquirir molta experiència i m’ha fet decantar-me pels cursos on em

sento més a gust. Jo he passat l’època d’educació infantil on m’he trobat molt

bé… Però ara prefereixo treballar amb nens/es una miqueta més grans.

Actualment sóc tutora de 2n de primària. M’agrada molt la meva feina i aprenc

molt dels meus alumnes.

Perquè vas escollir aquesta feina?

Des de petita sempre he mostrat molt interès per ser mestra. El meu joc preferit

era agafar els meus ninots i preparar classes… És una feina que per fer-la

l’has de viure i tenir molta vocació. També he tingut molta sort de poder acabar

la carrera i començar ràpidament a treballar en una escola on em sento molt a

gust i molt valorada.

Com és l'ensenyament al parvulari?

És un ensenyament que ha madurat molt al llarg dels anys i ha evolucionat en

la manera de treballar. Els nens/es acaben el parvulari amb uns coneixements

molt bons i un bon nivell de lecto - escriptura.


81

Es nota la diferència d'atenció entre un nen que descansa les hores

necessàries i un que no les compleix?

Certament els nens que no descansen es mostren amb son al llarg de les

classes, la seva atenció és mínima, es dispersen perquè estan cansats i el seu

rendiment és molt baix. A les tutories de les famílies i a la reunió d’inici de curs

és un tema que s’explica molt i insistim que és molt important que els nens

descansin les seves hores.

Consideres que el descans va estrictament relacionat amb el rendiment

acadèmic?

Sí totalment, un nen cansat i amb son a la classe no presta l’atenció

necessària i això li repercuteix en el seu rendiment.

Per què des de petits els nens necessiten dormir tantes hores?

Perquè els nens/es gasten molta energia i necessiten recuperar-la.

A la teva escola els nens de p3 fan la migdiada?

Sí, dinen sobre la 13:00 i abans de les dues van a l’aula i fan la migdiada…ells

ho necessiten…(han d’agafar forces per continuar el dia).

Per què és obligatòria aquesta hora de descans a totes les escoles?

Hi ha escoles que no fan la migdiada. Però la majoria sí. És important que el

nen/a descansi. El fet de dormir aquesta estoneta els hi repercuteix

positivament en el rendiment escolar. Reforcen la capacitat d’aprenentatge, i

això fa que aprofitin millor les hores de classe que els hi queden.


82

Què creus que passaria si es suprimís?

Doncs que el rendiment escolar baixaria.

Quina és la quantitat òptima de descans pels nens?

Entre 10-12 hores.

Què n'opines sobre la migdiada en la infància?

Com he comentat abans , és important que dormin les seves hores i la

migdiada els hi serveix per recuperar energia i poder continuar les activitats al

llarg del dia.


83

17.4 ENTREVISTA A EVA MORENO

L’Eva Moreno també és educadora infantil i l’hem entrevistat amb la mateixa

finalitat; descobrir la magnitud del descans en la infantesa.

A què et dediques?

Sóc educadora infantil, he treballat molts anys com a monitora de lleure i en la

biblioteca escolar.

Perquè vas escollir aquesta feina?

Des de petita m'agradaven els nens, jugava a mestres i quan estava amb nens

més petits els feia jugar a escoles, jo m'ho passava molt bé i ells també.

Com és l'ensenyament al parvulari?

El parvulari, més que ensenyar pròpiament dit, contribueix a desenvolupar els

nens a través del joc i els hàbits. Considero aquesta metodologia molt

enriquidora i trobo que és llàstima que, a primària, es vagi

substituint, conforme l' infant creix, l'aprenentatge a través de l'experiència per

una transmissió de continguts.

Es nota la diferència d'atenció entre un nen que descansa les hores

necessàries i un que no les compleix?

El descans és fonamental en els infants, quan un infant es mostra ansiós o

irritable i no és capaç d'estar atent, podem sospitar que no està seguint una

pauta de son adequada.


84

Consideres que el descans va estrictament relacionat amb el rendiment

acadèmic?

Absolutament, això no vol dir que sigui l'únic factor per tal que un nen obtingui

els resultats esperats. Com a adults, ens afecta molt no haver dormit bé, es veu

afectat el nostre rendiment laboral, acadèmic, social.

Els nens acusen doblement aquesta mancança perquè necessiten dormir

encara més hores que un adult.

Per què des de petits els nens necessiten dormir tantes hores?

Els nadons tenen encara un sistema nerviós immadur que necessita d'un

repòs periòdic que els permet "ressetejar" els estímuls rebuts i estar preparats

per rebre'n de nous. D'altra banda, durant el son els infants segreguen

l'hormona del creixement. Dormir les hores adequades els permet un correcte

desenvolupament físic i psíquic. Quan aquest descans no és suficient es pot

veure alterada la psicomotricitat, el sistema immunitari, el rendiment acadèmic,

poden mostrar un caràcter irritable, ansietat i fins i tot depressió.

La taula següent indica el promig d'hores que ha de dormir un infant segons

l'edat, tenint en compte que cada nen és diferents i pot necessitar més o

menys hores que altres:

0 - 2 mesos 10.5 - 18 hores

2 - 12 mesos 14 - 15 hores

1 - 3 anys 12 - 14 hores

3 - 5 anys 11 - 13 hores


85

A la teva escola els nens de p-3 fan la migdiada?

Sí, he treballat en moltes escoles diferents, mai he vist que P3 no faci la

migdiada.

Per què és obligatòria aquesta hora de descans a totes les escoles?

Perquè l'educació té en compte aquesta necessitat per al bon

desenvolupament dels infants, tant a nivell físic com psíquic.

Què creus que passaria si es suprimís?

De fet, tots els infants són diferents, molts passen a P4 i encara necessiten fer

la migdiada però en la majoria d'escoles a partir de P4 ja no es fa migdiada.

Algunes ho tenen en compte i es deixen dormir amb els més petits, i d'altres no:

llavors ens trobem un nen/a que mostra clarament aquesta mancança amb

irritabilitat.

Quina és la quantitat òptima de descans pels nens?

El més important és que els pares sàpiguen identificar els signes de falta de

descans i procurar uns millors hàbits de son, així com les educadores haurien

de considerar que no tots poden necessitar dormir, hi ha infants que són

incapaços de fer la migdiada a escola o a casa, llavors no els podem forçar a

fer-ho, ens limitem a que descansin sense dormir i també deixin dormir els

altres. El nombre òptim d’hores de descans pels nens el podem observar a

l’esquema de la pregunta 6.

Què n'opines sobre la migdiada en la infància?

Crec que és fonamental per tot el que hem dit, el que em sap greu és que

sovint no es consideri que aquesta necessitat pugui perdurar als 4-5 anys. De

totes les escoles en què que he estat, només una feia migdiada a P4 i algunes

altres permetien que els nens de P4 que ho necessitessin la fessin amb els


86

petits. Aquí intervenen les polítiques de l'empresa del servei de monitors, l'

ideari de l'escola, les instal·lacions o , fins i tot, l'AMPA.


87

18. CONCLUSIONS

Després de fer aquest treball hem tret un seguit de conclusions.

A l’analitzar detingudament els resultats i les gràfiques de l’enquesta ens hem

adonat que:

- La majoria de la gent no té l’hàbit de fer la migdiada amb constància,

sinó que la fa ocasionalment, quan tenen temps lliure.

- La quantitat de temps que es dedica a la migdiada, depèn molt de la

situació o el moment en el que ens trobem. Per tant, la durada d’aquest

repòs és totalment variable.

- L’enquesta ens ha mostrat que la majoria de les persones, tant joves

com adults, no dormen les hores recomanades. D’aquesta manera, ho

intenten recuperar fent una migdiada de llarga durada la tarda següent.

- Els joves, al tenir més temps lliure, dediquen més temps a descansar a

la tarda. La jornada laboral dels adults és més llarga i això fa que només

puguin fer la migdiada els caps de setmana o durant les vacances.

- Generalment, els enquestats no presenten dificultats ni per dormir ni per

agafar el son i no mostren símptomes de patir cap tipus de trastorn del

son.

- Les respostes han demostrat que la gent és conscient dels beneficis que

ens aporta la migdiada, però no els coneixen amb exactitud . Creiem que

si s’informessin sobre els béns que ens proporciona un bon descans

després de dinar, practicarien més aquest hàbit.

El son nocturn ens permet rendir diàriament, fer les activitats quotidianes amb

atenció, concentració i sense riscos. A més a més, durant el descans nocturn

sintetitzem l’hormona del creixement i accelerem la regeneració cel·lular. Per

aquest motiu, hem de ser conscients que el son és molt important i no ha

d’estar considerat com una pèrdua de temps.

El son va estrictament lligat al funcionament del cervell i moltes parts d’aquest

ens estructuren el descans nocturn.


88

Els aparells que s’utilitzen per analitzar el nostre comportament en les diferents

fases (anomenats electroencefalograma, electrooculograma i

electromiograma), mostren uns gràfics on es representen els quatre tipus

d’ones cerebrals (alpha, beta, theta i delta) que ens permeten distingir si hi ha

presència de trastorns.

Dins els nostres cicles del son podem distingir la fase REM (son profund) i la no

REM (son lent). La fase REM, que presenta una gran activitat cerebral, uns

moviments oculars ràpids i una musculatura totalment relaxada, és

característica per tenir semblances amb el registre de vigília (estar desperts).

D’aquesta manera podem saber que ens serà molt més difícil despertar-nos

que en el son lent. La fase de son profund és la fase en la qual comencem a

somiar.

Hem deduït que els somnis són successos mentals que poden reflexar

indirectament les nostres preocupacions o la informació que hem processat

durant el dia.

Durant la infantesa, les hores que es dediquen a dormir són molt importants ja

que és quan la hormona del creixement arriba al nivell màxim de secreció. En

la adolescència, no es dóna molta importància al descans nocturn perquè els

joves ho considerem com una pèrdua de temps. Per últim, durant la tercera

edat, el son és molt més fràgil i és més complex seguir un cicle organitzat.

Molta gent creu que les hores que es perden en una nit es poden recuperar el

dia següent fent una petita migdiada o dormint més hores. Amb aquest treball

hem descobert que les hores de son perdudes no es poden recuperar mai.

Encara que fem una migdiada el dia següent, estem fent que el nostre descans

millori en els dies posteriors. Si estiguéssim una quantitat d’hores elevada

sense dormir, acabaria repercutint negativament sobre el nostre organisme,

inclús podent produir la mort.

El fet de dormir a deshores no és recomanable, perquè l’únic que aconseguim

és alterar el nostre rellotge intern, exigint-li un doble esforç per poder funcionar

correctament durant el dia a dia. La gent que treballa en torns nocturns o


89

canvia periòdicament d’horari laboral, ha d’intentar no fer migdiada durant el

dia. Fer-la, en aquest cas, només alteraria més el seu cicle de son - vigília.

L’estudi dels trastorns del son, ens ha permès observar com afecten aquests

en els humans i de quina manera es poden tractar. Per als insomnes no es

recomana gens fer la migdiada, ja que només estarien dificultant més l’entrada

del son.

Finalment, la realització d’aquest treball ens ha servit per veure com s’accepta

la migdiada globalment. És un hàbit molt comú en totes les edats, però no es

segueix un ritme constant ni es descansa el temps recomanat. Uns 30 minuts

cada tarda, a la llarga, pot beneficiar-nos de moltes maneres tant en el dia a dia

com en l’àmbit laboral. Per això, poc a poc, està guanyant acceptació als

països desenvolupats. Els treballadors amb aquest descans, rendeixen més i

estan més concentrats. D’aquesta manera tenen més energia per finalitzar la

jornada.

La migdiada, en els infants, és molt important. A partir de les entrevistes a

educadores, ho hem pogut comprovar.

Hi ha molts estudis que verifiquen que la migdiada és beneficiosa, concordant

amb la hipòtesi que hem plantejat a l’inici del treball.

Per part de les dues, estem molt satisfetes amb el treball realitzat i les

conclusions obtingudes. A més, la hipòtesi plantejada inicialment, coincideix

amb les conclusions finals. Però, ens ha sorprès la quantitat d’informació que

abans desconeixíem.

Creiem que ens hem organitzat força bé a l’hora de treballar i desenvolupar la

recerca i per això, recomanem a tothom l’experiència de fer el treball de recerca

en parella.


90

19. AGRAÏMENTS

Principalment, volem agrair a la nostra tutora del treball, Conxita Costa, tots els

esbarjos que ens ha dedicat, l’ajuda que ens ha proporcionat i l’orientació

constant.

Als nostres familiars i amics, per el suport que ens han donat.

A l’Anna Bes, per la seva col·laboració i disposició.

Per últim, agrair a totes les persones que ens han facilitat informació i han

participat en la realització d’aquest treball.


91

20. ANNEXOS

Annex 1: Enquesta realitzada per nosaltres.

Alteracions del son

*Obligatori

1. Franja d'edat *

o 8-15

o 16-20

o 21-35

o 36-50

o 51-70

o Més de 70 anys

2. Sexe *

o Masculí

o Femení

3. Quantes hores dorms al dia? *

o 4-6h

o 6-8h

o 8-10h

o Menys de 4h


92

4. A quina hora acostumes a anar a dormir? *

o Abans de les 22:00h

o Entre les 22:00h i les 23:00h

o Entre les 23:00h i les 00:00h

o Més tard de les 00:00h

5. Quants minuts acostumes a necessitar per adormir-te? *

o 0-20 min.

o 21-30 min.

o 31-60 min

o Més de 60 min.

6. Quantes vegades acostumes a despertar-te cada nit? *

o Cap

o 1-3 vegades

o 4-5 cops

o Més de 5 cops

7. Et sents amb son durant el dia? *

o Mai

o Molt poques vegades

o Bastants vegades

o Sempre


93

8. Prens algun producte per poder dormir? *

(Si no és així, passa a la pregunta 11)

o Mai

o Alguna vegada

o Molt sovint

o Sempre

9. Durant el mes passat, quants cops has pres productes de venta lliure

(infusions, preparats d'homeopatia...) per poder dormir?

o Cap

o 1-7

o 8-20

o Més de 20

10. Durant el mes passat, quants cops has pres medicaments sedants sota

recepta mèdica per dormir?

o Cap

o 1-7

o Opció 8-20

o Més de 20

11. Et sents cansat si dorms poques hores? *

o Mai

o Alguna vegada

o Molt sovint

o Sempre


94

12. Quan somies, els teus somnis estan relacionats amb els teus

problemes/preocupacions? *

o Sí

o No

o Alguna vegada

13. Pateixes estrès? *

o Molt sovint

o Poques vegades

o Alguna vegada

o Mai

14. Habitualment, prens alguna de les substàncies següents? *

o Cafè

o Alcohol

o Begudes energètiques

o Cap de les opcions anteriors

15. Dorms poc degut al teu horari de feina? (Viatges, horari nocturn..)

Pregunta per a gent que té una feina estable.

o Sí

o No

o Alguna vegada


95

16. Per què et costa, o creus que et costa dormir bé?

(Pregunta per a la gent que li costi dormir bé)

o Ansietat

o Malaltia important

o Inseguretat

o Feina

o Preocupacions

o Altres motius

17. En èpoques d'estrès: *

o Dormo menys hores de les que acostumo a dormir

o Dormo les mateixes hores que sempre

o Dormo més hores de les que acostumo a dormir

18. Creus que descansar bé influeix positivament en el teu rendiment? *

o Sí

o No

o No ho sé

19. La falta de descans afecta negativament al teu estat d'ànim? *

o Mai

o A vegades

o Sempre


96

20. Fas la migdiada? *

Si la teva resposta és NO, passa a la pregunta 23.

o Sí, cada dia

o No, mai

o Alguna vegada

o Només els dies que estic cansat

21. Quants cops a la setmana fas la migdiada?

o Cada dia

o Aproximadament 3 cops per setmana

o Només els caps de setmana

22. Quanta estona fas la migdiada?

o Entre 10 i 30 minuts

o De 30 minuts a 1h

o Entre 1h i 2h

o Més de 2h

23. Creus que la migdiada és beneficiosa? *

o Sí

o No


97

24. Tens coneixements dels beneficis que ens aporta? *

Senyala'n els que coneguis

o Aclareix la ment

o Allibera l'estrès i nerviosisme

o Augmenta la creativitat

o Augmenta el nivell d'alerta

o Prevé l'envelliment cel·lular

o Accelera el procés de regeneració cel·lular

o Manté la pell sana

o Afavoreix la memòria i l'aprenentatge

o Redueix el risc de mortalitat


98

Annex 2: Entrevista al Dr. Estivill

Entrevista. Parlem amb el Doctor Estivill, que ara aprofundeix en l' insomni dels

adults a Que no et facin perdre el son.

Es va fer famós ensenyant als pares a solucionar els problemes que tenien a

l'hora de fer dormir els seus fills i ara, amb Que no et facin perdre el son,

intentarà ensenyar als adults a superar els seus problemes d'insomni, una

tasca que, com diu, serà més feixuga. El Doctor Eduard Estivill, pediatra i

especialista en medicina del son, ens rep a la seva clínica de Barcelona, on

realitza els estudis del son.

Què té el son que et va fascinar?

Va ser causalitat. Quan vaig acabar Medicina vaig estudiar l'especialitat de

Pediatria i Neurofisiologia, així que vaig fer servir electroencefalogrames amb

nens. Necessites que estiguin molt quiets i l'única manera d'aconseguir-ho és

esperar que s'adormin. A partir d'aquí va començar el meu interès pel son i vaig

formar-me en l'especialitat de medicina del son als Estats Units i a hospitals de

París i de Barcelona.

Defineix el mètode Estivill.

És el producte d'unes investigacions que han portat a terme durant molts anys

neurobiòlegs i pedagogs, sobretot. Jo no he inventat res, el mètode Estivill és

una manera afectuosa amb què els pares anomenen aquestes normes. El

nostre mèrit ha estat posar en paraules senzilles aquestes investigacions

perquè els pares les entenguin i les apliquin. Però no és un invent, no són

idees, és un fet contrastat científicament.

Tu dorms bé?

Sóc com tothom, de vegades l'estrès em treu una mica el son però procuro

seguir el mètode Estivill i aleshores les coses em van bé.


99

Què provoca l' insomni a la majoria d'adults?

Dormir malament és un símptoma que ens passa alguna cosa. Cal buscar la

causa que ho provoca, n'hi ha més de quaranta! Per exemple, no dorm bé el

qui pren molts estimulants, el qui treballa de nit i els qui tenen malalties, com

ara l'Alzheimer. Però la causa més freqüent és el cúmul de tensió i estrès

durant el dia. El ritme de vida que portem i l'ús abusiu de les tecnologies ens

impedeix desconnectar a la nit. Hem descobert que el cervell arriba al final del

dia molt carregat d'informació i emocions i necessita desconnectar almenys

dues hores abans perquè surti el son.

Què no hauríem de fer?

Cal desconnectar els mòbils dues hores abans, deixar de fer llistes de feina, no

connectar-se a les xarxes socials i fer una activitat que no tingui res a veure

amb la feina. Molta gent em dirà que això és impossible però també em deien

que era impossible ensenyar a dormir als nens i hem pogut ensenyar-ne a més

de tres milions, espero que amb els adults passi el mateix.

És més fàcil aconseguir adormir un nen que un adult?

Per adormir els nens tenim uns grans aliats, que són els pares, que apliquen

les normes... Sobretot les mares! Amb els adults és més difícil perquè són més

anàrquics i de vegades preferim treballar fins al darrer moment i prendre'ns una

pastilla per anar a dormir.

Les pastilles per dormir no serien la millor opció, doncs...

No són ni bones ni dolentes sinó que estan ben usades o mal usades. Hi ha

causes que requereixen medicació com a tractament però sempre ha d'estar

guiada pel metge. La causa més important no es tracta amb pastilles,

simplement calen normes i voluntat.


100

El despertador és bo per a la salut?

És pèssim! El millor seria el despertar natural amb la llum del dia, com feien els

nostres besavis, perquè no hi havia llum artificial. Si ens despertem bruscament

des d'un son profund és quan ens costa començar a funcionar. A l'estiu, quan

molta gent deixa que el seu cervell es desperti sol, el despertar és més

agradable.

Recomanes la migdiada?

Sí! Avui dia sabem que en 24 hores el cervell té dos moments en què necessita

dormir: el període nocturn i de sis a vuit hores després d'aixecar-nos. Ha de ser

una migdiada curta i superficial.

Les empreses, doncs, haurien d'instaurar-la?

De fet, moltes empreses al món ho fan, en vista que la gent, amb quinze minuts

de migdiada, augmenta el rendiment a la feina. A les fàbriques de cotxes del

Japó fa anys que els posen unes hamaques i no perquè els interessi gaire la

seva salut sinó perquè veuen que incrementen la seva producció entre un 10 i

un 12%.

Aquí és impensable!

A Espanya comença a fer-se, sobretot ho fan molts executius, que diuen que

no se'ls molesti perquè han d'endreçar papers i es posen l'antifaç...

Quines conseqüències té dormir malament?

Dormir és com un taller on reparem el que hem gastat el dia anterior i ho

deixem a punt per al dia següent. Un nen de 4 anys necessita que el taller duri

almenys onze hores, un adult entre 7 i 8 hores i una persona gran és possible

que amb 6 hores en tingui prou, ja què no es mou tant.

Però la gent gran, no és la que dorm més?

No, el que passa és que en jubilar-te tens molt temps per estar al llit i el cervell

té menys necessitat de son, per això molta gent gran pren pastilles, perquè es

pensen que han de dormir 8 hores i en realitat no les necessiten.


101

La falta de són, què sol provocar?

Les conseqüències de mal dormir són psíquiques i físiques. Les persones que

ho pateixen estan més irritables, més sensibles emocionalment i tenen poca

concentració. També tenen més propensió a l'obesitat, perquè el metabolisme

crema menys, i problemes a la pell, perquè no es recupera tant i és quan fas

ulleres. Mentre dormim tot es restaura.

Els qui treballen de nit tenen menys anys de vida?

Sí, avui dia sabem que el cervell està programat per dormir a la nit. El son de

dia no és mai de la mateixa qualitat i duració, és més superficial i menys

reparador. Sabem que quinze anys de treball nocturn són cinc anys menys de

vida. De fet, tenen més propensió a l'ansietat, la depressió i els trastorns

gastrointestinals, cardiovasculars i metabòlics. També són persones amb un

nivell més alt de divorcis i amb menys fills, potser perquè no tenen temps de

practicar, entre d'altres coses...

Hi ha més dones que homes que pateixen insomni?

Sí, les causes afecten una mica més les dones que els homes per culpa del

sistema hormonal. La proporció és de 40% d'homes per 60% de dones. Els

canvis que tenen cada mes provoquen dos o tres dies d'una disfunció que els

porta més irritabilitat i més insomni. També afecta durant la menopausa i

l'embaràs.

Els qui s'adormen al sofà mirant la tele ho fan fatal, oi?

No és negatiu adormir-nos davant la tele però sí fer-ho al sofà, perquè després

ens haurem de despertar per anar al llit i trencarem el son. És més

recomanable que quan notem que ens ve el son ens anem a dormir de seguida

al llit. Així aconseguirem que la primera part de la son, que és molt reparadora,

la fem al llit en bones condicions.


102

En quin punt cal anar a l'especialista?

Quan aquest mal dormir es repeteix tres o quatre cops per setmana durant un o

dos mesos. Si vas al metge de capçalera et donarà un remei o t'enviarà a un

especialista del son perquè et faci una història clínica i un estudi del son per

esbrinar la causa de l' insomni i aplicar el tractament.

Com es fa un estudi del son?

Es pot fer a casa, amb un aparell, o en una unitat del son com la nostra. Al

pacient se li posen uns petits detectors, que són com micròfons que escolten el

que passa al cervell. També mirem com respira, si es mou molt, si el son és

profund, si dóna puntades de peu... i ho enregistrem en un ordinador. Al dia

següent s'aixeca i marxa a la feina.

T'has trobat amb algun cas incurable?

Els metges no ho sabem tot, de vegades no en sabem més. En la primer visita

sempre els dic: "Faré per vostè tot el que pugui i si no en sé més també li ho

diré". La medicina del son és una especialitat molt nova i contínuament anem

descobrint coses, per sort. En sabem més que fa trenta anys, tenim un

missatge d'esperança, perquè avui podem controlar la majoria de situacions de

mal dormir.


103

Annex 3: Estudi a Grècia sobre la migdiada

La Harvard School of Public Health i la University of Athens Medical School han

publicat els resultats d’un estudi a gran escala que mostra com la migdiada

redueix el risc de mortalitat coronària considerablement.

L’estudi, fet a 23.681 ciutadans de Grècia que feien migdiada d’una mitja hora,

conclou que fer una migdiada d’una mitja hora habitualment redueix en un 37%

el risc de mortalitat coronària.

La migdiada ha estat objecte d’estudi per molts altres especialistes:

- Investigadors de la NASA han descobert que una migdiada de 26 minuts

pot augmentar el rendiment dels astronautes fins en un 34%.

- Experts de l’Stanford University School of Medicine han esbrinat que la

migdiada millora l’estat d’ànim i redueix els lapsus en el rendiment entre

els metges i les infermeres.

- La Dra. Sara C. Mednick, del Salk Institute for Biological Studies de La

Jolla, Califòrnia, ha centrat la seva investigació en la relació que hi ha

entre la memòria i la migdiada, i afirma que la migdiada té un efecte molt

positiu sobre el flux sanguini a les àrees del cervell responsables de la

memòria.

Els seus estudis conclouen que:

Una migdiada d’uns 20 minuts augmentarà el nostre estat d’alerta bàsic.

Una migdiada d’ entre 20 i 50 minuts és reparadora, especialment per a la

memòria.

Amb un cicle de son complet, una migdiada d’uns 30 minuts, millorarem les

habilitats visuals i auditives.


104

Annex 4: Test del son, escala Epworth

I) Durant el mes passat, com consideres les qualitat del teu son?

1. Molt bona

2. Acceptablement bona

3. Lleugerament pobre

4. Molt pobre

II) Durant el mes passat, aproximadament, quants minuts vas necessitar

usualment per dormir un cop que vas decidir anar a dormir?

1. 0-20 min.

2. 21-30 min.

3. 31-60 min.

4. més de 60

III) Durant els últims 30 dies, quantes vegades t'has despertat cada nit?

1. Cap

2. 1-3

3. 4-5

4. més de 5

IV) Cada nit, durant el mes passat, quantes hores has dormit realment

sense comptar les que vas estar despert?

1. 8 hores

2. 6-7 hores

3. 5-6 hores

4. menys de 5 hores

V) Durant el mes passat, et vas sentir amb son durant el dia?

1. Mai

2. Una mica

3. Bastant

4. Tot el temps


105

VI) En el mes passat, quantes vegades vas haver de prendre algun

producte de venda lliure (infusions, preparats d'Homeopatia, extractes

d'herbes en comprimits o gotes), per poder dormir?

1. Mai

2. De 1-7

3. 8-20

4. Més de 20

VII) En el mes passat, quantes vegades has pres medicaments sedants de

venda sota recepta per dormir?

1. Mai

2. De 1-7

3. 8-20

4. Més de 20

Avaluació - suma els punts que corresponen als números de l'esquerra. Si la

puntuació total és:

de 7 a 9: no pateixes d'insomni

de 9 a 14: insomni lleu

de 14 a 21: insomni moderat

de 21 a 28: insomni sever


106

21. BIBLIOGRAFIA

Pàgines web:

http://www.alu.ua.es/m/mmj8/pag14.htm

http://www.xtec.cat/~fvilasec/freud/somnis.htm

http://www.consonant.cat/index1.php?entrada=2378

http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/509-insomnio?start=2

http://cat.mdhealthresource.com/disability-guidelines/insomnia/definition


http://www.cyberpadres.com/serpadre/teknon/sueno/sueno.htm

http://www.psigma.cat/cat/alteracions-del-son-vic-barcelona-manresa-

girona.php

http://lapsicoanalisis.blogspot.com.es/2011/01/fases-del-son.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviments_oculars_r%C3%A0pids

http://metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-dormim

http://www.catradio.cat/seccio/1650/Somnis

http://www.filosofar.cat/index.php/filosofia/esser-huma-un-esser-huma/27-els-

somnis

http://dimax.com.es/ca/manual-descans/nocions-basiques-descans/cicle-

son.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ritme_circadiari

http://transtornspsicologics.blogspot.com.es/2010/05/tipus-de-transtorns-de-la-

son.html

http://lapsicoanalisis.blogspot.com.es/search/label/paras%C3%B2mnies

http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir3580/doc33210.html

http://www.alu.ua.es/m/mmj8/pag14.htm

http://www.xtec.cat/~fvilasec/freud/somnis.htm

http://www.consonant.cat/index1.php?entrada=2378

http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/509-insomnio?start=2

http://cat.mdhealthresource.com/disability-guidelines/insomnia/definition


http://www.cyberpadres.com/serpadre/teknon/sueno/sueno.htm

http://www.psigma.cat/cat/alteracions-del-son-vic-barcelona-manresa-girona.php

http://www.psigma.cat/cat/alteracions-del-son-vic-barcelona-manresa-girona.php

http://lapsicoanalisis.blogspot.com.es/2011/01/fases-del-son.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviments_oculars_r%C3%A0pids

http://metode.cat/Els-perques-de-Metode/Per-que-dormim

http://www.catradio.cat/seccio/1650/Somnis

http://www.filosofar.cat/index.php/filosofia/esser-huma-un-esser-huma/27-els-somnis

http://www.filosofar.cat/index.php/filosofia/esser-huma-un-esser-huma/27-els-somnis

http://dimax.com.es/ca/manual-descans/nocions-basiques-descans/cicle-son.html

http://dimax.com.es/ca/manual-descans/nocions-basiques-descans/cicle-son.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ritme_circadiari

http://transtornspsicologics.blogspot.com.es/2010/05/tipus-de-transtorns-de-la-son.html

http://transtornspsicologics.blogspot.com.es/2010/05/tipus-de-transtorns-de-la-son.html

http://lapsicoanalisis.blogspot.com.es/search/label/paras%C3%B2mnies

http://www.gencat.cat/salut/ies/html/ca/dir3580/doc33210.html


107

http://www.mgc.es/ca/centre_medic/unitat_apnea/index_html

http://www.clinicanovadent.net/salut-bruxisme.php

http://www.cliniquesdentalsdrjorditort.cat/ca/tractamentbruxism.html

http://fdpcanomireia.blogspot.com.es/2010/01/els-malsons-son-defenses-

psicologiques.html

http://w110.bcn.cat/portal/site/SanitatISalut/menuitem.600a6d04635c6acae3bf6

af520348a0c/?vgnextoid=0000001879771066VgnV6CONT00000000000RCRD

&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0000000250572327VgnV6CONT000

00000200RCRD&lang=ca_ES

http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=823

6:enquesta-fas-migdiada&catid=19:xafarderies&Itemid=36

http://www.institutferran.org/test_sueno.htm

Imatges:

Totes les imatges estan agafades d’una mateixa web.

http://www.google.es/imghp

Llibres:

Bes, Anna. El plaer de dormir – descansar bé per viure millor. Editorial Oxigen.

http://www.mgc.es/ca/centre_medic/unitat_apnea/index_html

http://www.clinicanovadent.net/salut-bruxisme.php

http://www.cliniquesdentalsdrjorditort.cat/ca/tractamentbruxism.html

http://fdpcanomireia.blogspot.com.es/2010/01/els-malsons-son-defenses-psicologiques.html

http://fdpcanomireia.blogspot.com.es/2010/01/els-malsons-son-defenses-psicologiques.html

http://w110.bcn.cat/portal/site/SanitatISalut/menuitem.600a6d04635c6acae3bf6af520348a0c/?vgnextoid=0000001879771066VgnV6CONT00000000000RCRD&vgnextfmt=formatDetall&vgnextchannel=0000000250572327VgnV6CONT00000000200RCRD&lang=ca_ES




http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=8236:enquesta-fas-migdiada&catid=19:xafarderies&Itemid=36

http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=8236:enquesta-fas-migdiada&catid=19:xafarderies&Itemid=36

http://www.institutferran.org/test_sueno.htm

http://www.google.es/imghp

el son diürn. la migdiada

Documents