el somni social dels lleidatans · setmanari de lleida del 20 al 26 de novembre 2015 0,99 número...

24
setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 www.7accents.cat Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos del Bisbat de Lleida f

Upload: others

Post on 11-Aug-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

setmanaride LLEIDA

del 20 al 26

de NOVEMBRE 2015

099

www7accentscat

Nuacutemero 37

4

El somnisocial dels lleidatans

Ens endinsem en un dels projectes meacutes ambiciosos del Bisbat de Lleida

f

Director Gerard Martiacutenez Minguell

Publicitat Judit Goacutemez

Redactors Dani Martiacutenez Luis Aacutengel Peacuterez de la Pinta i Marc Retamero

Estudiants en pragravectiques Gerard Cardona i Joan Rosinach

Foto portada Gerard Cardona Administracioacute Fauria Assessors

Disseny i maquetacioacute Lupe Ribot Dipogravesit Legal DL L 1202-2014

Redaccioacute Placcedila Sant Joan 18 1r B - 25007 Lleida

Tel 973 254 973 Correu electrogravenic redaccio7accentscat

Centenars de morts i ferits en els atacs muacuteltiples a Pariacutesreivindicats per lrsquoEstat Islagravemic

ATEMPTATS DE PARIacuteS

Sitzer reviu el camiacute que va fer amb 5

anys travessant elsPirineus per fugir de

la barbagraverie nazi

PAQUITASITZER

obertACCENT

tancatACCENT

lrsquoAccent Gragravefic Lupe Ribot

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20152

editorialPariacutes era una festaPariacutes eacutes Franccedila Pariacutes soacuten els francesos i les franceses Tam-beacute els parisencs i les parisen-ques Pariacutes eacutes la deessa Isis Pariacutes eacutes la Torre Eiffel Notre Dame els Camps Elisis lrsquoArc del Triomf el Panteoacute lrsquoOgravepera Garnier i Montmartre Tambeacute eacutes el Louvre el Museu drsquoOrsay i el Museu Nacional drsquoHistograve-ria Natural de Franccedila Pariacutes eacutes

la ciutat de lrsquoamor I la ciutat de la llum Pariacutes eacutes art i edu-cacioacute Eacutes Reneacute Descartes Mo-liegravere Voltaire Victor Hugo Eacutemile Zola Alexandre Dumas Edgar Degas i Claude Monet I Braque Duchamp i Matisse Jean-Paul Sartre tambeacute Pa-riacutes eacutes pluja i fred Pariacutes eacutes el Jardiacute de les Tuileries el Jardiacute de Luxemburg i el Jardiacute de les

Plantes Pariacutes eacutes Juli Cegravesar Carles V i Lluiacutes XIV Eacutes Napoleoacute Bonaparte Pariacutes eacutes la Presa de la Bastilla i la Revolucioacute Fran-cesa Pariacutes eacutes Franccedilois Mitter-rand Pariacutes eacutes el seu metro i el seu TGV Eacutes lrsquoaeroport drsquoOrli i lrsquoaeroport de Charles de Gau-lle Pariacutes eacutes Channel Dior i Givenchy Tambeacute eacutes Hermegraves i Christian Lacroix I les Galeries

Lafayette Pariacutes eacutes Disneyland I Astegraverix i Obegravelix Pariacutes som totsDeia Enest Hermingway que Pariacutes era una festa i Woody Allen traslladava les degraveries del jove Hemingway al present en la pelmiddotliacutecula Mitjanit a Pariacutes Perograve la festa srsquoha acabat Pariacutes eacutes ara tambeacute el 13 de novem-bre de 2015

Vull un moacuten en pau

sumariwww7accentscattwitter7accentsfacebook7accentsinstagram7accentsredaccio7accentscat973 254 973Pl Sant Joan 18 1r B

4

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos del Bisbat de Lleida

16

De la PintaMartiacutenez Balasch Rosinach FauriaCardona i Retamero

20

Les medalles de lrsquoamistat dels Jocs Oliacutempics

22

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquo

24

Xavi Roca ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes laprimera liacutenia que lasegonardquo

Set hores drsquoentrevista per conegraveixerla portaveu del Partit Popular a Ajuntament de LleidaDolorsLoacutepez

8

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstatespanyolgragravecies al tast massiua cagraverrec de Vinicia per celebrar el seu quartaniversari

12

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 3

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20154

donemveu

JOANROSINACH

LLEIDAwww7accentscat

11 drsquoabril de 2015 Queden enrere meacutes de dos anys drsquoes-forccedilos conjunts Moments en quegrave semblava que aquest dia no arribaria mai Hores de dedicacioacute per part drsquouns vo-luntaris totalment implicats en aquesta iniciativa solidagraveria Persones que creuen en el projecte i que avui han des-pertat amb un somriure espe-cial en el seu rostre Mirades drsquoorgull i de felicitat omplen una escena presidida per un tall de cinta que culmina el bon treball drsquoaquells que en aquests moments srsquoerigeixen

Obrir les portes a una nova vida

en un segon pla Avui acaba lrsquoinici drsquouna nova etapa Llei-da es volca amb els meacutes ne-cessitats Les Llars del Semi-nari soacuten una realitat

on tot COMENCcedilAFeia fred Les moltes estones de sol drsquoaquell hivern sorpre-nent a la nostra ciutat no po-dien amagar els dies grisos de moltes famiacutelies lleidatanes La crisi econogravemica comenccedilava a fer estralls en una societat cada cop amb meacutes neces-sitats i menys recursos Les assemblees de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca es trobaven a lrsquoordre del dia de qualsevol informatiu de televisioacute i des de feia temps omplien pagravegines de premsa

escrita El 7 de desembre sersquon celebrava una a Lleida en uns locals cedits per la parrogravequia de Santa Maria Magdalena Hi va assistir el que llavors era bisbe de la nostra diogravecesi Joan Piris Davant de la dra-magravetica situacioacute no va dubtar en posar a disposicioacute de les famiacutelies sense llar una part de lrsquoedifici del Seminari diocesagrave en desuacutes els darrers anys per la falta de vocacions Srsquohavia ficat la primera pedra drsquoun nou projecte Simbogravelicament Quedava molt treball per da-vant Realment

mobilitzacioacute CIUTADANADiuen que les notiacutecies volen I aquest cas no en va ser una excepcioacute Diverses persones

no van tardar en oferir-se a colmiddotlaborar en tot allograve que es-tigueacutes al seu abast Les ganes de solidaritzar-se amb aques-ta causa i drsquoinvolucrar-se en el projecte es feien paleses dia rere dia a les dependegraven-cies del Bisbat Aixiacute Xavier Augeacute -arquitecte de profes-sioacute barceloniacute- va ser el primer voluntari que va oferir el seu temps pel que es necessiteacutes Ell juntament amb altres tegravec-nics van acabar redactant la remodelacioacute de lrsquoedifici que avui gaudeix de dinou pisos Els han seguit un centenar de voluntaris que tindran per sempre meacutes el seu reco-neixement en una placa que presideix lrsquoedifici El seu nom segur eacutes minuacutescul en compa-racioacute amb la tasca realitzada

treball EN EQUIPNo hi havia temps per perdre La urgegravencia social del mo-ment demanava analitzar la situacioacute en profunditat i actu-ar en consequumlegravencia Calia fer passos ferms des del primer minut Drsquoaquesta manera el mateix mes de desembre de 2012 van reunir-se els primers voluntaris agrupats en cinc comissions tegravecnica econograve-mica juriacutedica social i comu-nicacioacute Tot els integrants van comenccedilar a treballar des

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 5

Obrir les portes a una nova vida

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos que ha tirat endavant el Bisbat de Lleida les Llars del Seminari

El projecte ha comptat

amb meacutes drsquoun centenar de voluntaris

de llavors organitzats per un equip que ha coordinat la gestioacute de cada comissioacute Les tasques han estat muacuteltiples i diverses Cercar recursos ma-terialitzar la construccioacute ges-tionar lrsquoequipament preveure lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament de futurs usuaris i pensar la forma de donar a conegraveixer aquesta mena de somni so-cial soacuten assumptes que han fet perdre algunes estones

de son a aquests voluntaris Res que no srsquohagi recuperat amb el temps I en escreix

sense MARXA ENREREAlguns encara consideraven el projecte una autegraventica utopia i potser no van ser conscients de la magnitud de la iniciati-va fins que al juny de 2013 les magravequines van comenccedilar a en-derrocar les primeres plantes interiors del Seminari Aquest va ser probablement el se-gon punt drsquoinflexioacute meacutes gran despreacutes drsquoaquelles declara-cions del bisbe de Lleida sis mesos abans en una assem-blea de la PAH La benediccioacute

que en feia el Papa Francesc el setembre drsquoaquell any que convidava tota lrsquoEsgleacutesia a donar caragravecter so-cial als edificis i equipaments sense utilitzar va dotar de

Srsquoiniciaragraveuna nova

campanya de captacioacute de

recursos

Faccedilana de lrsquoedifici Foto

Bisbat de Lleida

l rsquo e m p e n t a definitiva al

projecte de les Llars del Semina-

ri Lleida tenia a les mans un projecte social certament in-novador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 2: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

Director Gerard Martiacutenez Minguell

Publicitat Judit Goacutemez

Redactors Dani Martiacutenez Luis Aacutengel Peacuterez de la Pinta i Marc Retamero

Estudiants en pragravectiques Gerard Cardona i Joan Rosinach

Foto portada Gerard Cardona Administracioacute Fauria Assessors

Disseny i maquetacioacute Lupe Ribot Dipogravesit Legal DL L 1202-2014

Redaccioacute Placcedila Sant Joan 18 1r B - 25007 Lleida

Tel 973 254 973 Correu electrogravenic redaccio7accentscat

Centenars de morts i ferits en els atacs muacuteltiples a Pariacutesreivindicats per lrsquoEstat Islagravemic

ATEMPTATS DE PARIacuteS

Sitzer reviu el camiacute que va fer amb 5

anys travessant elsPirineus per fugir de

la barbagraverie nazi

PAQUITASITZER

obertACCENT

tancatACCENT

lrsquoAccent Gragravefic Lupe Ribot

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20152

editorialPariacutes era una festaPariacutes eacutes Franccedila Pariacutes soacuten els francesos i les franceses Tam-beacute els parisencs i les parisen-ques Pariacutes eacutes la deessa Isis Pariacutes eacutes la Torre Eiffel Notre Dame els Camps Elisis lrsquoArc del Triomf el Panteoacute lrsquoOgravepera Garnier i Montmartre Tambeacute eacutes el Louvre el Museu drsquoOrsay i el Museu Nacional drsquoHistograve-ria Natural de Franccedila Pariacutes eacutes

la ciutat de lrsquoamor I la ciutat de la llum Pariacutes eacutes art i edu-cacioacute Eacutes Reneacute Descartes Mo-liegravere Voltaire Victor Hugo Eacutemile Zola Alexandre Dumas Edgar Degas i Claude Monet I Braque Duchamp i Matisse Jean-Paul Sartre tambeacute Pa-riacutes eacutes pluja i fred Pariacutes eacutes el Jardiacute de les Tuileries el Jardiacute de Luxemburg i el Jardiacute de les

Plantes Pariacutes eacutes Juli Cegravesar Carles V i Lluiacutes XIV Eacutes Napoleoacute Bonaparte Pariacutes eacutes la Presa de la Bastilla i la Revolucioacute Fran-cesa Pariacutes eacutes Franccedilois Mitter-rand Pariacutes eacutes el seu metro i el seu TGV Eacutes lrsquoaeroport drsquoOrli i lrsquoaeroport de Charles de Gau-lle Pariacutes eacutes Channel Dior i Givenchy Tambeacute eacutes Hermegraves i Christian Lacroix I les Galeries

Lafayette Pariacutes eacutes Disneyland I Astegraverix i Obegravelix Pariacutes som totsDeia Enest Hermingway que Pariacutes era una festa i Woody Allen traslladava les degraveries del jove Hemingway al present en la pelmiddotliacutecula Mitjanit a Pariacutes Perograve la festa srsquoha acabat Pariacutes eacutes ara tambeacute el 13 de novem-bre de 2015

Vull un moacuten en pau

sumariwww7accentscattwitter7accentsfacebook7accentsinstagram7accentsredaccio7accentscat973 254 973Pl Sant Joan 18 1r B

4

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos del Bisbat de Lleida

16

De la PintaMartiacutenez Balasch Rosinach FauriaCardona i Retamero

20

Les medalles de lrsquoamistat dels Jocs Oliacutempics

22

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquo

24

Xavi Roca ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes laprimera liacutenia que lasegonardquo

Set hores drsquoentrevista per conegraveixerla portaveu del Partit Popular a Ajuntament de LleidaDolorsLoacutepez

8

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstatespanyolgragravecies al tast massiua cagraverrec de Vinicia per celebrar el seu quartaniversari

12

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 3

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20154

donemveu

JOANROSINACH

LLEIDAwww7accentscat

11 drsquoabril de 2015 Queden enrere meacutes de dos anys drsquoes-forccedilos conjunts Moments en quegrave semblava que aquest dia no arribaria mai Hores de dedicacioacute per part drsquouns vo-luntaris totalment implicats en aquesta iniciativa solidagraveria Persones que creuen en el projecte i que avui han des-pertat amb un somriure espe-cial en el seu rostre Mirades drsquoorgull i de felicitat omplen una escena presidida per un tall de cinta que culmina el bon treball drsquoaquells que en aquests moments srsquoerigeixen

Obrir les portes a una nova vida

en un segon pla Avui acaba lrsquoinici drsquouna nova etapa Llei-da es volca amb els meacutes ne-cessitats Les Llars del Semi-nari soacuten una realitat

on tot COMENCcedilAFeia fred Les moltes estones de sol drsquoaquell hivern sorpre-nent a la nostra ciutat no po-dien amagar els dies grisos de moltes famiacutelies lleidatanes La crisi econogravemica comenccedilava a fer estralls en una societat cada cop amb meacutes neces-sitats i menys recursos Les assemblees de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca es trobaven a lrsquoordre del dia de qualsevol informatiu de televisioacute i des de feia temps omplien pagravegines de premsa

escrita El 7 de desembre sersquon celebrava una a Lleida en uns locals cedits per la parrogravequia de Santa Maria Magdalena Hi va assistir el que llavors era bisbe de la nostra diogravecesi Joan Piris Davant de la dra-magravetica situacioacute no va dubtar en posar a disposicioacute de les famiacutelies sense llar una part de lrsquoedifici del Seminari diocesagrave en desuacutes els darrers anys per la falta de vocacions Srsquohavia ficat la primera pedra drsquoun nou projecte Simbogravelicament Quedava molt treball per da-vant Realment

mobilitzacioacute CIUTADANADiuen que les notiacutecies volen I aquest cas no en va ser una excepcioacute Diverses persones

no van tardar en oferir-se a colmiddotlaborar en tot allograve que es-tigueacutes al seu abast Les ganes de solidaritzar-se amb aques-ta causa i drsquoinvolucrar-se en el projecte es feien paleses dia rere dia a les dependegraven-cies del Bisbat Aixiacute Xavier Augeacute -arquitecte de profes-sioacute barceloniacute- va ser el primer voluntari que va oferir el seu temps pel que es necessiteacutes Ell juntament amb altres tegravec-nics van acabar redactant la remodelacioacute de lrsquoedifici que avui gaudeix de dinou pisos Els han seguit un centenar de voluntaris que tindran per sempre meacutes el seu reco-neixement en una placa que presideix lrsquoedifici El seu nom segur eacutes minuacutescul en compa-racioacute amb la tasca realitzada

treball EN EQUIPNo hi havia temps per perdre La urgegravencia social del mo-ment demanava analitzar la situacioacute en profunditat i actu-ar en consequumlegravencia Calia fer passos ferms des del primer minut Drsquoaquesta manera el mateix mes de desembre de 2012 van reunir-se els primers voluntaris agrupats en cinc comissions tegravecnica econograve-mica juriacutedica social i comu-nicacioacute Tot els integrants van comenccedilar a treballar des

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 5

Obrir les portes a una nova vida

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos que ha tirat endavant el Bisbat de Lleida les Llars del Seminari

El projecte ha comptat

amb meacutes drsquoun centenar de voluntaris

de llavors organitzats per un equip que ha coordinat la gestioacute de cada comissioacute Les tasques han estat muacuteltiples i diverses Cercar recursos ma-terialitzar la construccioacute ges-tionar lrsquoequipament preveure lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament de futurs usuaris i pensar la forma de donar a conegraveixer aquesta mena de somni so-cial soacuten assumptes que han fet perdre algunes estones

de son a aquests voluntaris Res que no srsquohagi recuperat amb el temps I en escreix

sense MARXA ENREREAlguns encara consideraven el projecte una autegraventica utopia i potser no van ser conscients de la magnitud de la iniciati-va fins que al juny de 2013 les magravequines van comenccedilar a en-derrocar les primeres plantes interiors del Seminari Aquest va ser probablement el se-gon punt drsquoinflexioacute meacutes gran despreacutes drsquoaquelles declara-cions del bisbe de Lleida sis mesos abans en una assem-blea de la PAH La benediccioacute

que en feia el Papa Francesc el setembre drsquoaquell any que convidava tota lrsquoEsgleacutesia a donar caragravecter so-cial als edificis i equipaments sense utilitzar va dotar de

Srsquoiniciaragraveuna nova

campanya de captacioacute de

recursos

Faccedilana de lrsquoedifici Foto

Bisbat de Lleida

l rsquo e m p e n t a definitiva al

projecte de les Llars del Semina-

ri Lleida tenia a les mans un projecte social certament in-novador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 3: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

sumariwww7accentscattwitter7accentsfacebook7accentsinstagram7accentsredaccio7accentscat973 254 973Pl Sant Joan 18 1r B

4

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos del Bisbat de Lleida

16

De la PintaMartiacutenez Balasch Rosinach FauriaCardona i Retamero

20

Les medalles de lrsquoamistat dels Jocs Oliacutempics

22

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquo

24

Xavi Roca ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes laprimera liacutenia que lasegonardquo

Set hores drsquoentrevista per conegraveixerla portaveu del Partit Popular a Ajuntament de LleidaDolorsLoacutepez

8

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstatespanyolgragravecies al tast massiua cagraverrec de Vinicia per celebrar el seu quartaniversari

12

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 3

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20154

donemveu

JOANROSINACH

LLEIDAwww7accentscat

11 drsquoabril de 2015 Queden enrere meacutes de dos anys drsquoes-forccedilos conjunts Moments en quegrave semblava que aquest dia no arribaria mai Hores de dedicacioacute per part drsquouns vo-luntaris totalment implicats en aquesta iniciativa solidagraveria Persones que creuen en el projecte i que avui han des-pertat amb un somriure espe-cial en el seu rostre Mirades drsquoorgull i de felicitat omplen una escena presidida per un tall de cinta que culmina el bon treball drsquoaquells que en aquests moments srsquoerigeixen

Obrir les portes a una nova vida

en un segon pla Avui acaba lrsquoinici drsquouna nova etapa Llei-da es volca amb els meacutes ne-cessitats Les Llars del Semi-nari soacuten una realitat

on tot COMENCcedilAFeia fred Les moltes estones de sol drsquoaquell hivern sorpre-nent a la nostra ciutat no po-dien amagar els dies grisos de moltes famiacutelies lleidatanes La crisi econogravemica comenccedilava a fer estralls en una societat cada cop amb meacutes neces-sitats i menys recursos Les assemblees de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca es trobaven a lrsquoordre del dia de qualsevol informatiu de televisioacute i des de feia temps omplien pagravegines de premsa

escrita El 7 de desembre sersquon celebrava una a Lleida en uns locals cedits per la parrogravequia de Santa Maria Magdalena Hi va assistir el que llavors era bisbe de la nostra diogravecesi Joan Piris Davant de la dra-magravetica situacioacute no va dubtar en posar a disposicioacute de les famiacutelies sense llar una part de lrsquoedifici del Seminari diocesagrave en desuacutes els darrers anys per la falta de vocacions Srsquohavia ficat la primera pedra drsquoun nou projecte Simbogravelicament Quedava molt treball per da-vant Realment

mobilitzacioacute CIUTADANADiuen que les notiacutecies volen I aquest cas no en va ser una excepcioacute Diverses persones

no van tardar en oferir-se a colmiddotlaborar en tot allograve que es-tigueacutes al seu abast Les ganes de solidaritzar-se amb aques-ta causa i drsquoinvolucrar-se en el projecte es feien paleses dia rere dia a les dependegraven-cies del Bisbat Aixiacute Xavier Augeacute -arquitecte de profes-sioacute barceloniacute- va ser el primer voluntari que va oferir el seu temps pel que es necessiteacutes Ell juntament amb altres tegravec-nics van acabar redactant la remodelacioacute de lrsquoedifici que avui gaudeix de dinou pisos Els han seguit un centenar de voluntaris que tindran per sempre meacutes el seu reco-neixement en una placa que presideix lrsquoedifici El seu nom segur eacutes minuacutescul en compa-racioacute amb la tasca realitzada

treball EN EQUIPNo hi havia temps per perdre La urgegravencia social del mo-ment demanava analitzar la situacioacute en profunditat i actu-ar en consequumlegravencia Calia fer passos ferms des del primer minut Drsquoaquesta manera el mateix mes de desembre de 2012 van reunir-se els primers voluntaris agrupats en cinc comissions tegravecnica econograve-mica juriacutedica social i comu-nicacioacute Tot els integrants van comenccedilar a treballar des

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 5

Obrir les portes a una nova vida

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos que ha tirat endavant el Bisbat de Lleida les Llars del Seminari

El projecte ha comptat

amb meacutes drsquoun centenar de voluntaris

de llavors organitzats per un equip que ha coordinat la gestioacute de cada comissioacute Les tasques han estat muacuteltiples i diverses Cercar recursos ma-terialitzar la construccioacute ges-tionar lrsquoequipament preveure lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament de futurs usuaris i pensar la forma de donar a conegraveixer aquesta mena de somni so-cial soacuten assumptes que han fet perdre algunes estones

de son a aquests voluntaris Res que no srsquohagi recuperat amb el temps I en escreix

sense MARXA ENREREAlguns encara consideraven el projecte una autegraventica utopia i potser no van ser conscients de la magnitud de la iniciati-va fins que al juny de 2013 les magravequines van comenccedilar a en-derrocar les primeres plantes interiors del Seminari Aquest va ser probablement el se-gon punt drsquoinflexioacute meacutes gran despreacutes drsquoaquelles declara-cions del bisbe de Lleida sis mesos abans en una assem-blea de la PAH La benediccioacute

que en feia el Papa Francesc el setembre drsquoaquell any que convidava tota lrsquoEsgleacutesia a donar caragravecter so-cial als edificis i equipaments sense utilitzar va dotar de

Srsquoiniciaragraveuna nova

campanya de captacioacute de

recursos

Faccedilana de lrsquoedifici Foto

Bisbat de Lleida

l rsquo e m p e n t a definitiva al

projecte de les Llars del Semina-

ri Lleida tenia a les mans un projecte social certament in-novador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 4: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20154

donemveu

JOANROSINACH

LLEIDAwww7accentscat

11 drsquoabril de 2015 Queden enrere meacutes de dos anys drsquoes-forccedilos conjunts Moments en quegrave semblava que aquest dia no arribaria mai Hores de dedicacioacute per part drsquouns vo-luntaris totalment implicats en aquesta iniciativa solidagraveria Persones que creuen en el projecte i que avui han des-pertat amb un somriure espe-cial en el seu rostre Mirades drsquoorgull i de felicitat omplen una escena presidida per un tall de cinta que culmina el bon treball drsquoaquells que en aquests moments srsquoerigeixen

Obrir les portes a una nova vida

en un segon pla Avui acaba lrsquoinici drsquouna nova etapa Llei-da es volca amb els meacutes ne-cessitats Les Llars del Semi-nari soacuten una realitat

on tot COMENCcedilAFeia fred Les moltes estones de sol drsquoaquell hivern sorpre-nent a la nostra ciutat no po-dien amagar els dies grisos de moltes famiacutelies lleidatanes La crisi econogravemica comenccedilava a fer estralls en una societat cada cop amb meacutes neces-sitats i menys recursos Les assemblees de la Plataforma drsquoAfectats per la Hipoteca es trobaven a lrsquoordre del dia de qualsevol informatiu de televisioacute i des de feia temps omplien pagravegines de premsa

escrita El 7 de desembre sersquon celebrava una a Lleida en uns locals cedits per la parrogravequia de Santa Maria Magdalena Hi va assistir el que llavors era bisbe de la nostra diogravecesi Joan Piris Davant de la dra-magravetica situacioacute no va dubtar en posar a disposicioacute de les famiacutelies sense llar una part de lrsquoedifici del Seminari diocesagrave en desuacutes els darrers anys per la falta de vocacions Srsquohavia ficat la primera pedra drsquoun nou projecte Simbogravelicament Quedava molt treball per da-vant Realment

mobilitzacioacute CIUTADANADiuen que les notiacutecies volen I aquest cas no en va ser una excepcioacute Diverses persones

no van tardar en oferir-se a colmiddotlaborar en tot allograve que es-tigueacutes al seu abast Les ganes de solidaritzar-se amb aques-ta causa i drsquoinvolucrar-se en el projecte es feien paleses dia rere dia a les dependegraven-cies del Bisbat Aixiacute Xavier Augeacute -arquitecte de profes-sioacute barceloniacute- va ser el primer voluntari que va oferir el seu temps pel que es necessiteacutes Ell juntament amb altres tegravec-nics van acabar redactant la remodelacioacute de lrsquoedifici que avui gaudeix de dinou pisos Els han seguit un centenar de voluntaris que tindran per sempre meacutes el seu reco-neixement en una placa que presideix lrsquoedifici El seu nom segur eacutes minuacutescul en compa-racioacute amb la tasca realitzada

treball EN EQUIPNo hi havia temps per perdre La urgegravencia social del mo-ment demanava analitzar la situacioacute en profunditat i actu-ar en consequumlegravencia Calia fer passos ferms des del primer minut Drsquoaquesta manera el mateix mes de desembre de 2012 van reunir-se els primers voluntaris agrupats en cinc comissions tegravecnica econograve-mica juriacutedica social i comu-nicacioacute Tot els integrants van comenccedilar a treballar des

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 5

Obrir les portes a una nova vida

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos que ha tirat endavant el Bisbat de Lleida les Llars del Seminari

El projecte ha comptat

amb meacutes drsquoun centenar de voluntaris

de llavors organitzats per un equip que ha coordinat la gestioacute de cada comissioacute Les tasques han estat muacuteltiples i diverses Cercar recursos ma-terialitzar la construccioacute ges-tionar lrsquoequipament preveure lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament de futurs usuaris i pensar la forma de donar a conegraveixer aquesta mena de somni so-cial soacuten assumptes que han fet perdre algunes estones

de son a aquests voluntaris Res que no srsquohagi recuperat amb el temps I en escreix

sense MARXA ENREREAlguns encara consideraven el projecte una autegraventica utopia i potser no van ser conscients de la magnitud de la iniciati-va fins que al juny de 2013 les magravequines van comenccedilar a en-derrocar les primeres plantes interiors del Seminari Aquest va ser probablement el se-gon punt drsquoinflexioacute meacutes gran despreacutes drsquoaquelles declara-cions del bisbe de Lleida sis mesos abans en una assem-blea de la PAH La benediccioacute

que en feia el Papa Francesc el setembre drsquoaquell any que convidava tota lrsquoEsgleacutesia a donar caragravecter so-cial als edificis i equipaments sense utilitzar va dotar de

Srsquoiniciaragraveuna nova

campanya de captacioacute de

recursos

Faccedilana de lrsquoedifici Foto

Bisbat de Lleida

l rsquo e m p e n t a definitiva al

projecte de les Llars del Semina-

ri Lleida tenia a les mans un projecte social certament in-novador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 5: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 5

Obrir les portes a una nova vida

Fem un recorregut per un dels projectes socials meacutes ambiciosos que ha tirat endavant el Bisbat de Lleida les Llars del Seminari

El projecte ha comptat

amb meacutes drsquoun centenar de voluntaris

de llavors organitzats per un equip que ha coordinat la gestioacute de cada comissioacute Les tasques han estat muacuteltiples i diverses Cercar recursos ma-terialitzar la construccioacute ges-tionar lrsquoequipament preveure lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament de futurs usuaris i pensar la forma de donar a conegraveixer aquesta mena de somni so-cial soacuten assumptes que han fet perdre algunes estones

de son a aquests voluntaris Res que no srsquohagi recuperat amb el temps I en escreix

sense MARXA ENREREAlguns encara consideraven el projecte una autegraventica utopia i potser no van ser conscients de la magnitud de la iniciati-va fins que al juny de 2013 les magravequines van comenccedilar a en-derrocar les primeres plantes interiors del Seminari Aquest va ser probablement el se-gon punt drsquoinflexioacute meacutes gran despreacutes drsquoaquelles declara-cions del bisbe de Lleida sis mesos abans en una assem-blea de la PAH La benediccioacute

que en feia el Papa Francesc el setembre drsquoaquell any que convidava tota lrsquoEsgleacutesia a donar caragravecter so-cial als edificis i equipaments sense utilitzar va dotar de

Srsquoiniciaragraveuna nova

campanya de captacioacute de

recursos

Faccedilana de lrsquoedifici Foto

Bisbat de Lleida

l rsquo e m p e n t a definitiva al

projecte de les Llars del Semina-

ri Lleida tenia a les mans un projecte social certament in-novador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 6: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20156

Lrsquoedifici en estat de remodelacioacute (a dalt)Una part dels voluntaris que han participat en el projecte (a baix)Fotos Dani Martiacutenez i Bisbat de Lleida

co-FINANCcedilAMENTEacutes obvi que no nomeacutes amb mans es construeix un nou moacuten Per tant per tirar en-davant aquest projecte tam-beacute ha estat imprescindible lrsquoaportacioacute de recursos Meacutes enllagrave dels humans Comen-ccedilant per les administracions puacutebliques des de la Paeria i fins a la Generalitat passant per la Diputacioacute de Lleida ndashamb una colmiddotlaboracioacute de 200000 eurondash i acabant per les persones que a tiacutetol indivi-dual han fet aportacions molt meacutes menors Perograve molt meacutes valuoses Tampoc no es pot deixar de banda el suport de les 15 entitats o grups socio-culturals que amb la posada en escena de diverses inicia-tives han pogut recaptar fons per al projecte Tambeacute cal remarcar la implicacioacute de 24 empreses i el suport drsquoaltres 19 colmiddotlectius que srsquohan com-promegraves amb la causa Petits grans de sorra han creat una platja enorme Enmig de la ciutat de Lleida

les LLARS AVUILa Montse Claveria ens doacutena la benvinguda amb lrsquoamabi-litat progravepia de qui obre les portes de casa seva Mrsquoexpli-ca que mai srsquohagueacutes pensat que algun dia seria la direc-tora drsquoaquest projecte Perograve tambeacute em confirma que srsquohi tornaria a implicar amb els ulls tancats Veient lrsquoemocioacute amb quegrave narra lrsquoarribada drsquouna nova famiacutelia a la comunitat avui mateix ndashi ja en van noundash mrsquoimagino que aquest deu ser el secret de tot plegat Il-lusioacute I compromiacutesLrsquoatencioacute personalitzada eacutes un dels fonaments bagravesics sobre els quals es sustenta aquest projecte Per aixograve des de la Fundacioacute Entre Tots i per al Beacute de Tothom ndashcreada ar-ran drsquoaquest projectendash srsquoha considerat necessari tenir un proceacutes de seleccioacute adequat i

adient per a les famiacutelies No eacutes tan important anar ragravepid Com fer-ho beacute El contacte eacutes permanent amb Cagraveritas i la PAH i a hores drsquoara el boca-orella tambeacute ha portat meacutes drsquouna persona a informar-se pel seu propi compteldquoLrsquoobjectiu principal drsquoaquest projecte eacutes apoderar les per-sonesrdquo explica la Montse mentre visitem un dels pisos que encara queden buits Srsquoacosta lrsquohora de dinar i no ens cal rellotge per saber-ho Lrsquoolor srsquoescampa per uns pas-sadissos que a hores drsquoara semblen deserts perograve que fa la sensacioacute que ben aviat po-dran contar moltes histograveries Drsquoarreu del moacuten I eacutes que la comunitat srsquoha organitzat al voltant drsquouna colmiddotlaboracioacute permanent entre tots els membres que en formen part ldquoEl to eacutes agradable srsquoapreci-en srsquoajuden i srsquoorganitzenrdquo assegura la directora mentre ensenya orgullosa el cartell de benvinguda estampat a la porta dels nouvingutsHa arribat el fred i les despe-ses es comencen a acumular Aquiacute ninguacute no paga un llo-guer i les famiacutelies hi contribu-eixen drsquoacord amb els guanys que perceben Arriben com a molt als 210 euro mensuals ldquoNo volem dependre nomeacutes de subvencions puacutebliquesrdquo

matisa la Montse tancant amb el tema econogravemic En aquest context fa la sensacioacute que urgeix la colmiddotlaboracioacute de tot-hom Una nova campanya per captar recursos aviat donaragrave el tret de sortida per intentar

palmiddotliar aquests efectes amb la major celeritat possible Em proposa ser amic de la Llar mentre acabem de donar un cop drsquoull a lrsquoentrada de lrsquoedi-fici Ens acompanya a la sorti-da Eacutes el mateix lloc on drsquoaquiacute

tres anys srsquoacomiadaragrave de les primeres famiacutelies que han format part drsquoaquesta comu-nitat Sortir per la porta que els ha obert una nova vida Aquest seragrave el gran megraverit

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 7: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 20158

Set hores per conegraveixerla portaveu del PP a

lrsquoAjuntament de LleidaDolors Loacutepez

7 hores i L Aacute Peacuterez

de la Pinta LLEIDA

www7accentscat

DOLORS LOacutePEZDeacuteu nrsquohi do I molta gent jove Jo tinc una filla de 29 Tu en tens de fillsrdquo

LUIS AacuteNGEL PEacuteREZ DE LA PINTASiacute un de 7 anys Mentre la Dolors Loacutepez ndashDolo li diu tothom aquiacute a Lleida- seu a la televisioacute se succeeixen les imatges dels atemptats de Pariacutes Eacutes el so-roll de fons de totes les con-verses drsquoaquests dies I seragrave tambeacute el drsquoaquesta entrevis-taD L

Els fills et canvien la vida A mi en concret la meva filla em va servir per tirar enda-vant Ella i els meus pares

Va ser molt de sobte tot En morir el seu pare la meva filla tenia nomeacutes 5 anys no-meacutes Ara ja teacute noacutevio i tot

L Aacute PI aixograve de ficar-te en poliacuteti-caD L

Quan vaig comenccedilar el que ara eacutes el PP es deia Coalicioacuten Democraacutetica Era militant de base El partit va confiar en mi per fer drsquointerventora i una cosa va seguir-ne una altra I fins ara Soacuten maneres de fer Altres fan allograve Fit-xatges A mi no mrsquoagraden els fitxatgesLa Dolo srsquoacaba el cafegrave i anem cap a lrsquoAjuntament A la televisioacute una tertuacutelia Tambeacute sobre els atemptats D L

A migdia la tenim a la COPE nosaltres la tertuacutelia Jo ho tinc clar aixograve eacutes una guerra

Estagrave beacute fer minuts de silenci perograve aquesta gent atempta contra tot el que som i el que tenim A la Paeria a la quarta plan-ta el Partit Popular hi teacute lrsquooficina del grup municipal LrsquoOacutescar que eacutes lrsquoassessor ju-riacutedic del grup fa cara de re-fredat i per aixograve no srsquoha tret la bufanda La Sogravenia eacutes la responsable de premsa del grup municipal Tots dos re-visen documentacioacute de cara als propers Plens Aquest mes nrsquohi ha dos el de pres-supostos i lrsquoordinari Tambeacute hi eacutes Joan Vilella lrsquoaltre regi-dor del PP

L Aacute PAbans en teniacuteeu sis de re-gidorsD L

La nit electoral en sorti-en quatre durant molt de temps Perograve en la poliacutetica

com en lrsquoeconomia hi ha ci-cles Ara som dos I hi ha meacutes feina eacutes clar

L A PI Ciutadans Quina rela-cioacute manteniu amb Aacutengeles Ribes Ella diu sovint que ha aconseguit en pocs me-sos el que vosaltres no heu aconseguit en anysD L

Mrsquoagrada que hi hagi meacutes partits que defensin el que hem defensat nosaltres sem-pre Eacutes clar que mrsquoagradaria tenir nosaltres quatre regi-dors i Crsquos dos perograve tot soacuten cicles El 20-D ens la juguem No dic nosaltres que tambeacute dic tots Espanya se la juga Ninguacute no pot negar que la situacioacute ha millorat i que Ra-joy ha fet una gran tasca en mategraveria econogravemica Per cada lloc de feina que es crea a la resta drsquoEuropa a Espanya en

creem dos I de la llenguaJo soc castellanoparlant i vull traslladar a les instituci-ons la normalitat que hi ha al carrer o a les empreses privades Que cadascuacute utilit-zi la llengua que vulgui quan vulgui i on vulgui Eacutes un tema important perograve al Ple srsquohan de discutir altres coses tant o meacutes importants que aquesta Es van votar les taxes i Lleida continua sent la ciutat amb lrsquoIBI meacutes car de tot lrsquoEstat es-panyolldquoEn els darrers anys ha pujat vora un 50rdquo Qui parla eacutes lrsquoaltre regidor del PP a la Pa-eria Joan Vilella

D LPaguem massa i rebem poc Cal un canvi I estagrave beacute que srsquoajudi els propietaris dels pisos amb menor valor ca-dastral perograve cal una rebaixa lineal a per tothom Aquiacute a

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 8: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 9

la dona que sap estarLleida com a tot arreu la majoria de la poblacioacute eacutes classe mitjana I a la classe mitjana malauradament quasi beacute mai es pot benefi-ciar drsquoajudes i bonificacions

L A PHi ha dos Plens la setmana vinent

D LSiacute un de pressupostos i un altre drsquoordinari A veure si els enllestim abans que els altres

L Aacute PDotze hores de Ple soacuten moltes Abans no era aixiacute Esteu atents durant tota lrsquoestona

D LSrsquointenta perograve de vegades tot i no voler desconnectes Jo he estat diputada al Par-lament i allagrave un Ple dura tres dies I eacutes normal perquegrave eacutes una cagravemera legislativa perograve aquiacute no cal Si els Plens mu-nicipals soacuten tan llargs ara eacutes perquegrave es televisen Molts cerquen el seu moment de glograveria I ho fan amb mocions vinculades a temes sobre els quals la Paeria no en teacute de competegravencies Lrsquoaltre dia debatiacuteem sobre si srsquohavia de donar suport o no el TTIP que permetragrave crear una zona de lliure comerccedil entre USA i

lrsquoUE Doncs clar que hi do-nem suport perquegrave pensem que eacutes positiu Perograve el Ple es va posicionar en contra i allagrave tothom va fer el seu discurs efectista sense recordar que el pugui dir un Ajuntament com el de Lleida teacute un valor relatiu

L Aacute PQuins regidors de la Paeria cerquen meacutes aquest prota-gonismeD L

Aquest tipus de mocions soacuten i aixograve eacutes molt curioacutes cosa dels grups municipals dels partits que diuen repre-sentar aixograve que anomenen

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 9: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201510

la nova poliacutetica Jo crec que de poliacutetica nomeacutes nrsquohi ha drsquouacutetil i drsquoinuacutetil I la poliacutetica que busca el lluiumlment perso-nal eacutes poliacutetica inuacutetil que no beneficia el ciutadagrave Marxem cap la seu del PP que estagrave dos pisos per sobre de la redaccioacute de 7accents A la seu srsquohi estan Josep Joveacute cap de premsa del par-tit a Lleida la gerent Palo-ma Garciacutea i Gemma Batalla exregidora Despreacutes arriba Joan Vilella Parlen de com es presenta la campanya de les generals

L Aacute PEl vostre candidat torna a ser Joseacute Ignacio Llorens

D LEn experiegravencia capacitat i connexioacute amb la gent no el guanya ninguacute I mira Si no nrsquohi ha de vella poliacutetica i nova poliacutetica eacutes perquegrave no nrsquohi ha de nous i vells poliacute-tics Nomeacutes hi ha poliacutetics bons i dolents I Joseacute Ignacio eacutes un gran poliacuteticAmb les agendes coordina-des per a les dues properes setmanes srsquoaixequen Bai-xem a 7accents fem quatre fotos i marxem cap a la tertuacute-lia de la COPE Enfilem Blon-del i creuem lrsquoavinguda Cata-lunya pel pas de vianants de Maristes

D LMira els papasLa Dolo troba els seus pares Ens miren amb curiositat

D LAnem a una tertuacutelia a la COPE Ell eacutes Luis Aacutengel de 7accents Avui em fan un se-guimentEm presento Parlem dos mi-nuts Abans la regidora mrsquoha explicat que el seu pare va neacuteixer a Mariacuten (Pontevedra) Lrsquohi pregunto perquegrave resul-ta que el meu avi per part de pare tambeacute El pare de la Dolo eacutes molt meacutes jove va neacuteixer lrsquoany 35 Com que Mariacuten teacute 26000 habitants i el meu avi tenia un nom tan ori-

ginal com Manuel Peacuterez no aclarim gaire cosa Ens aco-miadem i fem cap el carrer Acadegravemia

L Aacute PNo soacuten molt gransD L

Siacute I estan beacute Mrsquohan ajudat sempre moltParlem de fills i de pares De com en soacuten drsquoimportants i de com canvia la vida quan arriben els petits o marxen els grans i de com srsquoho ha fet ella per tirar endavant la seva filla Li parlo drsquoun grup muni-cipal en el qual ara quan els seus regidors parlen del que pensen fan o demanen em-pren sempre el femeniacuteD L

Siacute que ho fan Perograve a mi de lliccedilons de feminisme cap ni una No hi crec en les quo-tesL Aacute P

Llavors Amb quegrave et que-des entre llibertat i igual-tatD L

Llibertat EvidentmentA la tertuacutelia els atemptats de Pariacutes tornen a ser pro-tagonistes Al debat hi soacuten Nuacuteria Mariacuten (ERC) Pau Ju-villagrave (CUP) Joseacute Luis Osorio (Crsquos) i Marta Gispert (CiU) Despreacutes arriba Rafel Peris del PSC Damunt de la tau-la el debat entre seguretat i llibertat personal La Dolo eacutes categograverica ldquoDrsquoacord tots els musulmans no soacuten terroristes i evitar atemptats com els de divendres passat eacutes molt di-fiacutecil perograve quegrave voleu que us digui Si no fem res segur que no evitarem res La lli-bertat eacutes el meacutes important perograve nomeacutes la seguretat ga-ranteix poder gaudir de la llibertatrdquo Una bona manera de resumir lrsquoideari del PP siacute senyor Dolors Loacutepez eacutes clara i diagravefana A les quatre agafa lrsquoAVE cap a Barcelona Teacute re-unioacute amb Garciacutea Albiol L AP

Millor ell o Saacutenchez-Camac-

hoD L

LrsquoAliacutecia va a aconseguir di-nou diputats una fita histograve-rica Jo hi tinc molt bona re-lacioacute i se lrsquoha de reivindicar Per aixograve la portarem aquiacute avi-at Perograve Albiol ho estagrave fent molt beacute Estem en una egravepo-ca complicada ens juguem la llibertat I ser lliures eacutes no haver de renunciar a res ni a Catalunya ni a Es-panya La portaveu del Partit Popu-lar a la Paeria ha baixat de la COPE tot xerrant amb la Nuacute-ria Mariacuten drsquoERC Parlaven de colmiddotlegis i drsquouna assignatura que srsquoanomenava urbanitat i que consistia en aprendre a estar Totes dues ho han dit a la tertuacutelia voldrien recupe-rar-la Jo tambeacute Ens estalvi-ariacuteem moltes coses En tor-nar a la redaccioacute engego el televisor La Dolo deu ser al tren ja Altre cop els atemp-tats Ara parlen dels autors No hi compto que estudies-sin urbanitat al colmiddotlegi

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 10: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clientsAssessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

Compraventa de vehiacuteculos claacutesicos

ImportExport

Taller de restauracioacuten

wwwretrocarsegriacom

C Lleida 38 Bis - 25133

Vilanova de Segriagrave Lleida

T 973 777 348 M 675 493 331

inforetrocarsegriacom

facebookcomretrocarsegria

Retrocar Segriagrave

taller

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 11: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

Revoquen el tercer graua Jordi Ausagraves perquegrave elconsideren ldquoprecipitatrdquo

18middot11

SOCIETAT

Recorden unexcompany defeina mort a Pariacutes

REDACCIOacute LLEIDA

Emotiu minut de silenci el que es va guardar al pati dels edificis H2 i H3 del PCi-TAL en record del jove Sven Alejandro Silva que durant el darrer any havia treballat drsquoenginyer informagravetic en una empresa del Parc fins que el setembre es va tras-lladar a viure Palma de Ma-llorca per motius laboralsProp drsquoun centenar de per-sones entre amics cone-guts i excompanys de feina i de gimnagraves que van coin-cidir amb el jove durant la seva estada a Lleida li van voler retre un homenatge despreacutes confirmar-se la seva mort Tambeacute van participar en lrsquoacte responsables drsquoIn-dra empresa on havia tre-ballat aixiacute com el director del PCiTAL Josep Clotet i la regidora de Seguretat Ciutadana i les Poliacutetiques per al Civisme i la Igualtat Sara Mestres

1319

del al

Lrsquoexconseller no podragrave sortir els caps de setmana ACN LLEIDA

www7accentscat

El Jutjat de vigilagravencia peniten-ciagraveria de Lleida ha revocat el tercer grau concedit el 25 de setembre a lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves per la direccioacute general de Ser-veis Penitenciaris Ho ha fet a peticioacute de la Fiscalia que va recoacuterrer aquesta decisioacute atenent que lrsquoequip drsquoobser-vacioacute del centre penitenciari plantejava nomeacutes el segon grau El jutjat considera ldquopre-maturardquo i ldquoprecipitadardquo la classificacioacute de tercer grau ja que no ha passat el temps ldquosuficientrdquo drsquoestudi i coneixe-ment de lrsquointern Ausagraves es tro-ba actualment en segon grau i aquest no permet obtenir permisos (a no ser que siguin per circumstagravencies excepcionals) fins que no srsquoha-gi complert una quarta part de la condemna Lrsquoexconse-ller doncs no podragrave seguir gau-dint dels per-misos de cap de

setmana (com ha estat fent fins ara) com a miacutenim

fins a finals de juny de 2016

quan hauragrave complert un any dels quatre anys de presoacute als quals va ser con-

demnat pels delictes de

contraban de

Lrsquoexconseller de Governacioacute Jordi Ausagraves despreacutes de declarar als jutjats de LleidaFoto Arxiu

tabac i de pertinenccedila a un grup criminal El seu advocat pot recoacuterrer aquesta decisioacute a lrsquoAudiegravencia de Lleida tot i que la revocacioacute del tercer grau es manteacute fins que no es resolgui el possible recurs

En lrsquoescrit es revoca el tercer grau a Ausagraves perquegrave ldquoels fac-tors personals que van mo-tivar la conducta delictiva no han variatrdquo i no nrsquohi ha prou amb ldquomostrar un sentiment de culpa o vergonyardquo El jutjat considera que entre lrsquoingreacutes a presoacute drsquoAusagraves i la classificacioacute de tercer grau ldquono ha trans-corregut el temps suficient per analitzar els factors vincu-lats a la conducta del penat i pautar les necessitats de trac-tamentrdquo

ECONOMIA

El jutge autoritza a lrsquoempresa catalana SpainEnergy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega

REDACCIOacute TAgraveRREGA

El titular del Jutjat mercantil nuacutemero 3 de Barcelona Joseacute Maria Fernaacutendez Seijoacute ha autoritzat a lrsquoempresa cata-lana Spain Energy la compra de lrsquoantiga Indox de Tagraverrega que estava en fase de liqui-dacioacute des drsquoabans de lrsquoestiu Segons Seijoacute els treballadors

han lsquorsquoinformat favorable-mentrsquorsquo a favor drsquoaquesta ofer-ta descartant aixiacute les altres dos de capital xinegraves i holan-degraves que srsquohavien presentat Segons el jutge una vegada autoritzada la venda que su-posaragrave una inversioacute de meacutes de 3 milions drsquoeuros es po-dria reprendre lsquorsquodrsquoimmediatrsquorsquo lrsquoactivitat amb uns deu o dot-ze treballadors que srsquohavien

quedat a lrsquoatur Lrsquoexpresident del comitegrave drsquoempresa de lrsquoantiga Indox Carles Asen-sio ha valorat positivament la notiacutecia i ha destacat que era lrsquouacutenica oferta lsquorsquoamb cara i ullsrsquorsquoLrsquoantiga Indox va presentar lrsquoexpedient concursal el pas-sat mes de febrer en el qual estimava els seus deutes o passiu en 46 milions drsquoeuros

ECONOMIA

Lleidantic exposaragrave tres cotxes de la pelmiddotliacutecula lsquoMortadelmiddotlo i Filemoacutersquo

REDACCIOacute LLEIDA

Tres dels cotxes de la pel-liacutecula La gran aventura de Mortadelmiddotlo i Filemoacute prota-gonitzaran lrsquoexposicioacute de ve-hicles clagravessics i curiosos que es podragrave veure al Pavelloacute 3 de Fira de Lleida en el marc de la 22a edicioacute de Lleidantic -Saloacute drsquoAntiquaris i Brocan-

ters de Lleida- la 9a edicioacute de Lleida Retro -Exposicioacute de Vehicles Antics i Clagravessics- i la 5a Trobada del Disc salons paralmiddotlels que tindran lloc del 20 al 22 de novembre Tambeacute srsquoexposaran una cinquantena de cotxes clagravessics i antics de lrsquoAssociacioacute de Club de Ve-hicles Histograverics de Lleida En total aplegaran 35 expositors drsquouna vintena de sectors

17middot1118middot11

18middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201512

No li podran concedir fins com a miacutenim

a finals de juny de 2016

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 12: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

El conjunt balagueriacute compta els seus partits per victograveries en la SuperdivisioacuteFoto Balaguer Villart Logiacutestic

7accentscatwww

ESPORTS

El Balaguer Villart Logiacutestic afronta lrsquoEttu Cup com a liacuteder de la lliga

MARC RETAMERO LLEIDA

www7accentscat

El Balaguer Villart Logiacutestic viatja aquest divendres a An-kara la capital de Turquia on dissabte a partir de les dues del migdia disputaragrave els setzens de final de lrsquoEttu Cup davant del Tigem Sports Club Lrsquoequip de la Noguera afronta lrsquoeliminatograveria euro-pea en el moment meacutes dolccedil de la seva histograveria ja que actualment ocupa la primera posicioacute de la Superdivisioacute fe-menina de tennis taula una fita que no havia assolit mai fins ara Despreacutes de quatre jornades encara no coneix la derrota en la magravexima com-peticioacute estatal i ara lrsquoobjectiu eacutes seguir amb vida a Europa en la segona participacioacute del club a lrsquoEttu Cup

el que hem fet bullir a la web aquesta setmana

19middot11

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 13

El conjuntviu el millor moment de

la sevahistograveria

El conjunt integrat per les xi-neses Tingting Wang i Yanlan Li i per la catalana Anna Bis-carri que al seu torn tambeacute exerceix de presidenta del club va aconseguir el liderat-ge de la Superdivisioacute amb un contundent triomf (4-1) en-front del Quadis Mataroacute un rival directe a la classificacioacute Les barcelonines arribaven al pavelloacute Moliacute de lrsquoEsquerragrave de Balaguer amb un ple de victograveries al seu ca-seller perograve no van poder fer res per frenar la super io-ritat de les llei-datanes El Villart L o g iacute s t i c a f r o n t a v a la cita carre-

gat de confianccedila despreacutes de desfer-se del poderoacutes UCAM Cartagena campioacute de lli-ga els darrers anys per 2-4 a domicili Tota una gesta doncs el conjunt murciagrave no perdia un matx en la compe-ticioacute domegravestica des del maig de 2013Aquest cap de setmana les de Balaguer tenen lrsquooportu-nitat de continuar fent his-tograveria en aquest cas a lrsquoEttu

Cup I eacutes que si supe-ren el Tigem Sports

Club srsquoenfron-taran en la se-

guumlent ronda del torneig cont inenta l al vencedor de lrsquoelimina-tograveria entre

lrsquoOptima Lu-blin polonegraves i el

Luch Vladimir rus

CULTURA

La Paeria presenta el

JOAN ROSINACH LLEIDA

Aquest dijous srsquoha pre-sentat el projecte definitiu del Museu drsquoArt de Lleida Jaume Morera Lrsquoacte ha tingut lloc despreacutes de la reunioacute que han mantingut els diversos grups munici-pals sobre aquesta quumlestioacute al mateix edifici de lrsquoantiga Audiegravencia Provincial Ha es-tat presidida per lrsquoalcalde de Lleida Agravengel Ros que ha destacat la capacitat de revitalitzacioacute de la rambla de Ferran els costos i la generacioacute drsquoun nou enllaccedil entre el turoacute de la Seu Ve-lla la mateixa rambla i el riu Segre com a raons fo-namentals que han portat a la materialitzacioacute drsquoaquest projecteEl nou Museu que se si-tuaragrave a lrsquoedifici de lrsquoantiga Audiegravencia compta amb un pressupost de 48 Meuro lluny dels 11 Meuro que represen-tava situar-lo a lrsquoedifici de la Panera El paer en cap ha destacat que el financcedila-ment drsquoaquest projecte ha de ser compartit entre les diverses administracions i creu que aquestes srsquohi aca-baran implicant perquegrave el Museu drsquoArt Jaume More-ra contribueix sens dubte a la cultura drsquoaquest paiacutesrdquo Malgrat no rebre respos-tes excessivament positives per part de la Conselleria de Cultura Agravengel Ros ha assegurat que ldquola Paeria faragrave aquest museurdquoJesuacutes Navarro director del Museu Jaume Morera ha fet un repagraves a les diverses ubicacions que fins a dia

drsquoavui havia tingut aquesta instalmiddotlacioacute i ha remarcat la importagravencia drsquoaquesta si-tuacioacute definitiva ja que el Museu aquest any celebra el seu centenari Aixiacute srsquohan confeccionat un programa drsquousos amb protagonisme tant de les seves peces com del seu puacuteblic ldquoUn museu a Lleida per a Lleida i obert al moacutenrdquo ha conclograves el di-rectorPer la seva banda Jaume Tereacutes ndasharquitecte del pro-jectendash ha explicat en la liacute-nia de lrsquoalcalde que el nou Museu preteacuten ser un eix vertebrador dels elements morfologravegics de la ciutat amb la intencioacute de reacti-var no nomeacutes la zona on se situa sinoacute tambeacute tota la ciutat de Lleida Apunta que era interessant recon-figurar lrsquoedifici perquegrave doni lloc a una nova fita urbana sempre amb intervencions respectuoses amb lrsquoestruc-tura actual Representants de Corquis han manifestat la versatilitat i interactivitat del nou recinte que dispo-saragrave drsquoelements situats a lrsquoexterior del mateix museu i diversos elements gragravefics i audiovisuals per captar el puacuteblicAl moment de posar termi-nis concrets Agravengel Ros ha afirmat que primerament srsquoha drsquoincloure una partida drsquouns 200 Meuro ens els pres-supostos del 2016 per tal de comenccedilar-hi a intervenir A partir drsquoaquiacute lrsquoideal seria que el 2017 el Museu ja es-tigueacutes totalment en obres per tal que la seva inaugu-racioacute pogueacutes tenir lloc el 2018

19middot11

nou projecte del Museu drsquoArt Jaume Morera

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 13: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

Lleida tasta els millors vins de lrsquoEstat espanyol14middot11

1319

del al

Vinicia celebra el seu aniversari amb un tast massiu GERARD MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

El verdejo de vinyes velles Joseacute Pariente Cuveacutee 2013 (DO Rueda) lrsquoescumoacutes Agustiacute Torelloacute Mata Kripta 2006 Gran Anyada (DO Cava) el Vintildea Pe-drosa reserva 2011 Seleccioacuten 35 Aniversario (DO Ribera de Duero) el Luis Cantildeas Hiru 3 Racimos 2011 (DOCa Rioja Alavesa) lrsquoexhaurit Vall-llach 2005 Colmiddotleccioacute Privada (DOQ Priorat) i el Ximenez-Spinola Pedro Ximenez muy Viejo (DO Xerez) amb meacutes de quinze anys de solera van ser els vins elegits per al tast que comme-morava el quart aniversari de la botiga de vins Vinicia Tots els vins van ser seleccionats expressament per a lrsquoocasioacute soacuten edicions limitades i alguns drsquoells es presentaven en exclu-siva per a tota la proviacutenciaEl tast de les estrelles va tenir lloc el 14 de novembre al res-taurant El Mirador dels Camps Elisis enmig drsquouna gran expec-tacioacute De fet les inscripcions van superar les cent places disponibles la qual cosa va obligar lrsquoorganitzacioacute a am-pliar lrsquoaforament fins a les 126 persones que finalment van assistir al tast drsquoaniversariA meacutes els mateixos propieta-ris i alhora enogravelegs dels ce-llers van ser els encarregats de comentar els vins al llarg

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201514

de la trobada enologravegica Els protagonistas van ser Victo-ria Pariente de Bodegas Joseacute Pariente Juan Luis Cantildeas de Bodegas Luis Cantildeas Agravelex To-relloacute del Celler Agustiacute Torelloacute Mata Albert Costa del Celler Vall Llach Joseacute Manuel Peacuterez de Bodegas Hermanos Peacuterez Pascuas i Joseacute Antonio Zar-zana de Bodegas Ximenez-Spinola Pariente lrsquouacutenica ldquoestrellardquo femenina del tast li treia im-portagravencia a la poca presegravencia femenina en el moacuten vitiviniacuteco-la tot i reconegraveixer que ldquocada vegada som meacutes les enogravelo-gues i tambeacute les propietagraveries al capdavant drsquouna bodegardquo

Zarzana i Cantildeas dos dels ho-mes ldquofortsrdquo drsquoEl tast de les es-trelles van atendre 7accents just abans de comenccedilar les explicacions sobre els vins res-pectius Ambdoacutes reconeixen el bon moment que passa la cultura del vi a lrsquoEstat on cada vegada hi ha meacutes gent capaccedil drsquoapreciar una bona ampo-lla Tambeacute van voler remar-car lrsquoexcepcionalitat del tast en quumlestioacute ldquoNo eacutes habitual un tast a sis mans en aquest cas de sis dels millors cellers espanyolsrdquo assegurava Juan Luis Cantildeas amb lrsquoaprovacioacute de Joseacute Antonio Zarzana que afegia que ldquola majoria de tasts els realitzen els comercials perograve avui som els mateixos pares de la criatura els que les presentem en societatrdquo Hi coincideix Victoria Pariente avesada a fer tasts per tot el territori ldquoperograve no tan massius ni tan coralsrdquoldquoI quin eacutes el vi que recomana-riacuteeu a alguacute que es compreacutes un nuacutemero de 7accents i el vol-gueacutes llegir amb una copa de vi a la magraverdquo els pregunto ldquoSens dubte un bon cavardquo em res-ponen a lrsquouniacuteson ldquoEl cava eacutes lrsquoespurna de la vida no la Coca-Cola I aquest setmanari el feu gent jove efervescent com el cavardquo ens argumenta Gregori Albareda sommelier de Vinicia I hi afegeix ldquoJo ho faria abans de dinar com un aperitiu abans del plat fortrdquo

Els sis grans elaboradors de vi que van protagonitzar El tast de les estrellesFoto Gerard Martiacutenez

Fins a 126 persones van seguir amb atencioacute les explicacions dels enogravelegs i propietaris viniacutecoles Foto Gerard Martiacutenez

Carrer els Horts 24 middot 25183 SerogravesTel Fax 973 780 425Mogravebil 665 972 314tallersfgomezgmailcom

VENDA i REPARACIOacute de MAQUINAgraveRIA

AGRIacuteCOLA i AUTOMOCIOacuteMecagravenica en general

ElectricitatDiagnosi drsquoavaries

ClimatitzacioacutePneumagravetics

Canvi de llunesRegeneracioacute de fars

Muntatge drsquoenganxalls

VENDA DrsquoIMATGERIA RELIGIOSA

RESTAURACIOacute DrsquoOBRES DrsquoART

Ballester5 25002 Lleida middot Tel 973 26 89 94mundiartishotmailcom

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 14: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

c Canyeret 17-19 25007 Lleida 973 24 35 82 Fax 973 24 07 12 infofauriaes wwwfauriaes

la nostra major satisfaccioacute eacutes el reconeixement dels nostres clients

Assessorament fiscalgestioacute comptable mercantil i fiscalassessorament i gestioacute laboralserveis juriacutedicsauditoriescooperativesassociacions i fundacionsestudis viabilitat de negocisvehicles patents i marques

Assessors Fiscals

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 15: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201516

Gerard Martiacutenez Minguell directorlrsquoaccentPeriodisme de merdaldquoLlibertat igualtat i fraternitatrdquo resa el lema de la Repuacuteblica fran-cesa Certament de lliures en som Si no no srsquoentendria que La Razoacuten publiqueacutes una portada amb el siacutembol de la pau i el titular ldquoEacutes la guerrardquo O que el mateix diari assenyaleacutes un periodista ca-nadenc de pell fosqueta i barba no menys fosqueta com un dels terroristes implicats en la barbagrave-rie parisenca Lrsquoestupidesa eacutes la qualitat de lrsquoestuacutepid perograve tambeacute la llibertat de fer estupideses Ho van demostrar la majoria de mit-jans de comunicacioacute de lrsquoEstat es-panyol poc despreacutes dels atemp-tats a Pariacutes Malauradament aquest grau drsquoestupidesa i per tant de llibertat que som capa-ccedilos drsquoexhibir sense cap mena de pudor davant drsquouna situacioacute tan dramagravetica com la que vam viure

el passat divendres no repeteix la mateixa foacutermula en el cas de la igualtat i la fraternitat la qual cosa queda palesa quan atemp-tats a Siacuteria Turquia Iraq Iemen Palestina o Afganistan de magni-tud similar i frequumlegravencia superior no reben una atencioacute equivalent dels mitjans de comunicacioacutePerograve que ufanosos estem els ca-talans de la capacitat de reaccioacute de la nostra televisioacute puacuteblica No-meacutes TV3 va interrompre la seva programacioacute habitual per infor-mar en directe sobre el que tenia lloc a la capital francesa En canvi TVE emetia les pelmiddotliacutecules La gran revancha i Perseguida mentre que programes com Saacutelvame Gran Hermano Tu cara me suena i Equipo de investigacioacuten farcien les graelles de les televisions pri-vades espanyoles Ja sabem que

TV3 es caracteritza per atendre amb major celeritat i profunditat la informacioacute meacutes allunyada del radi catalagrave (exceptuant Barcelo-na) perograve en aquest cas cal felici-tar la cadena perquegrave les circums-tagravencies ho exigienA lrsquoaltra banda del sograverdid espill del periodisme hi ha els mitjans de comunicacioacute espanyols com TVE que confon el siacutembol de lrsquoAlianccedila Rebel drsquoStar Wars amb lrsquoemblema drsquoAl-Qaeda com Cu-atro que anuncia la mort drsquoun espanyol que estava viu com la Sexta que difon la bandera russa com si es tracteacutes de la francesa o com Telecinco que amb Ana Rosa Quintana al capdavant es conver-teix en lrsquouacutenica televisioacute del moacuten que no va respectar el minut de silenci que emmudia Pariacutes Lrsquoestu-pidesa humana no teacute liacutemits perograve

lrsquoestupidesa periodiacutestica resulta cruel Si no altra volta no srsquoen-tendria que Carlos Herrera es fes selfies al lloc dels fets O que Je-suacutes Marintildeas compareacutes els atemp-tats amb el proceacutes sobiranista ca-talagrave O siacute De fet The New York Times ho justifica mitjanccedilant un informe sobre la degradacioacute de la llibertat de premsa a Espanya un informe per cert amb el qual hauria estat drsquoacord fins la setma-na passada perograve ara entenc que nomeacutes sent lliure srsquoexplica que puguem dir tantes estupideses sense patir-ne les consequumlegravencies El nostre periodisme eacutes manipu-lador mentider vague repulsiu i conseguumlentment lliure Un perio-disme de merda vaja perograve ninguacute no ens podragrave retreure mai que no caguem -i la caguem- amb plena llibertat

Prendre notaVaig conegraveixer el Nil ara fa poc meacutes de sis anys La seva ar-ribada es va fer esperar meacutes del compte per te-mes burocragravetics El pa de cada dia en aquests casos vaja Una metagrave-fora dolenta del que a ell li havia faltat des que aparegueacute en aquest moacuten com per art de magravegia En una zona muntanyosa a mig camiacute entre lrsquoEuropa menys occidentalit-zada i lrsquoAgravesia meacutes desconegu-da el petit havia (sobre)viscut als tres primers anys de la seva vida instalmiddotlat entre qua-tre parets mal pintades i po-ques estones de sol Menys de les quals avui ens priva la boira Moltes menysAlliacute es parlava molt poc de drets I tenies massa deures Potser per aixograve ell no es quei-xa (mai) quan el professor espera el so del timbre per

Joan Rosinach(Entre paregraventesis)

demanar-los allograve que han de portar estudiat per lrsquoende-magrave Alguns dels seus com-panys detesten el moment I el mestre Ell els mira i no fa cap comentari Recull la motxilla i agafa el camiacute de la porta Algun dia li ha passat pel cap explicar-los els pri-mers capiacutetols de la seva vida mentre marxen cadascuacute cap a casa seva No ha estat ca-paccedil Encara Potser no se sent amb la maduresa suficient per no incloure cap sentiment en el relat Potser alguns records soacuten tan difusos que prefereix mantenir el malson en lrsquoano-

nimatSempre recordareacute la primera xerrada amb els seus pares Siacute Els que lrsquohan fet creacuteixer fins al gairebeacute metre i mig Feia tot just una setmana que el Nil compartia llar amb la seva (nova) famiacutelia i tenien ganes de participar de les estones drsquoilmiddotlusioacute -i de neguit- tambeacute amb els que tenien meacutes a prop La mare avesada a par-lar en puacuteblic i a callar menys del compte em sorpregraven quan diu que el seu nen amaga el plat cada cop que srsquoasseuen a taula com qui teacute por que li vinguin a prendre el tresor meacutes preuat En aquells ins-tants em ve al cap el calva-ri viscut pel menut els dies abans drsquoaterrar a casa nostra El petit Nil eacutes un autegraventic he-roi penso Hi ha massa petits herois encara avui em temoFa pocs dies el Nil va fer el

cor fort en veure la imatge drsquoaquell nen sense vida en-mig drsquouna platja turca que va commocionar el moacuten (sencer) Va seguir jugant amb els seus amics en un pati ple drsquoinfants que riuen juguen i ploren a parts iguals Feia veure que aquella fotografia no lrsquohavia fet (re)tornar al passat Aquell temps on amb nomeacutes 3 anys ell tambeacute havia temut per la seva vida En algun moment A ell li va sortir cara A lrsquoAy-lan creu Tampoc es ficaragrave ara a comparar la Siacuteria actual amb la seva Ruacutessia natal Se-gurament no seria just ni per uns ni per altres Si eacutes que la justiacutecia existeix Per uns i per altres Avui es commemora la Declaracioacute Universal dels Drets dels Infants I seguim amb deures pendents Estaria beacute que alguns en prenguessin nota

Commemorem la Declaracioacute dels Drets dels Infants perograve seguim amb deures pendents

opinio7accentscat7accentsfacebookcom7accentsinstagramcom7accentsvimeocom7accents

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 16: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 17

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

El Islam me sobraLos Eagles of Death Metal no son un gran grupo De hecho son una broma privada venida a maacutes Como El Chaval de la Peca pero cambiando a Buenafuente por Josh Homme el cantante de Queens of The Stone Age Es uno de esos proyectos gam-berros con los que la gente inteligente pasa el rato sin maacutes ambicioacuten inicial que la de echarse unas risas con los amigos Luego a veces la cosa evoluciona en algo maacutes pero el punto de partida es el que es Es algo asiacute como This is Spinal Tap el documental fake sobre una banda de me-tal imaginaria que se inventoacute Rob Reiner en los primeros 80 o lo que seguro y salvan-do las distancias pudo ser La Guerra de los Mundos de Orson Welles al principio un juego gamberro En el caso de los Eagles todo es fake desde el nombre de la banda a sus declaracio-nes puacuteblicas Incluso Hom-me que aparece soacutelo en los conciertos que le da la gana promocionaba el uacuteltimo tra-bajo de la banda pidiendo perdoacuten por haberse dado cuenta de que al no haber publicado maacutes discos ldquose in-crementabanrdquo los problemas ldquoen Oriente Medio y otros lugaresrdquo y asegurando que al estar ahora Zipper Down ndashcremallera abajo siacutendash en la calle ldquolos derechos humanos se respetan maacutes y la gente se comporta mejor con las mu-jeres y los homosexualesrdquo Ahora podemos buscarle tres pies a la boutade pero los Eagles no engantildeaban a na-die Lo suyo ndashy en este clip queda clarondash tiene maacutes que ver con lo de Ernesto Sevilla y Joaquiacuten Reyes que con lo de mesiacuteas como Bono Sting o Chris Martin Por eso por ese matiz gam-berro y esas referencias jo-cosas a Oriente Medio no

L Aacute Peacuterez dela PintaPintan bastos

puedo dejar de pensar que la eleccioacuten que los islamistas hi-cieron el diacutea 13 no fue casual Al diacutea siguiente en Pariacutes to-caban los U2 y aquella misma noche lo haciacutean tambieacuten los Black Keys que son un gru-po serio Pero no escogieron ni uno ni otro escogieron el concierto de los Eagles of Death Metal El concierto que sabiacutean era una broma e iba a estar lleno de cosas que no pueden soportar por-que como buenos radicales carecen del maacutes elemental sentido del humor Aquel viernes aunque lo pareciera los islamistas no disparaban soacutelo contra una banda de rock y unos tipos que bebiacutean cerveza y bailaban y contra otros que estaban cenando en una terraza Tampoco in-tentaron sin maacutes matar a los que veiacutean un partido de fuacutet-bol entre Francia y Alemania Lo que pretendiacutean era sobre todo matar a la risa en for-ma de iconoclastia gamberra militante y posmoderna que ha hecho de Occidente el si-tio maacutes agradable para vivir que existe Queriacutean matar a todos los que hemos sabido convertir la secular inquina que por ejemplo se tienen Francia y Alemania ndashvaldriacutea igual Argentina y Brasil Espa-ntildea e Inglaterra Rusia y EEUU o Bilbao y San Sebastiaacutenndash en algo que solucionan veinti-doacutes ineptos de forma inocua en un rectaacutengulo verde de 105x68 y queriacutean matar tam-

opinio7accentscat

bieacuten a todos los que hemos logrado que algo antes re-servado a unos pocos como es cenar en un restaurante sea un placer del que puede disfrutar cualquiera Queriacutean matar a aquellos que como quienes escogieron ver a los Eagles of Death Metal en lu-gar de a U2 o los Black Keys prefirieron aquel diacutea 13 reiacuterse de siacute mismos y sus gustos o maniacuteas en lugar de ir a una de esas ceremonias laicas en las que se han convertido por desgracia los conciertos de grupos serios o cantautores trascendentes Eso el reiacuterse de uno mismo es algo que nunca jamaacutes sabraacute hacer un creyente Si esto es una guerra o no no lo seacute pero lo que siacute que ten-go claro es que si la hay no es una guerra entre Oriente y Occidente es una guerra entre los que creen y no pre-guntan y los que preferimos preguntar ndasho a veces sim-plemente reiacuternos un poco y pasar a otra cosandash a agachar las orejas ante musulmanes convencidos legionarios de cristo judiacuteos ortodoxos bu-distas militantes seguidores del Brillante Camarada Kim Jong Un fans de Blind Guar-dian yo Ismael Serrano tifosi del AC Milaacuten gente que vibra con La Roja fans de Juego de Tronos trekkies o adoradores del berberecho salvaje por ci-tar varios tipos de creyente Como dice mi amigo Pablo ndashy ya que hablamos de Fran-

ciandash en el lema aquel de ldquoLi-bertad Igualdad y Fraterni-dadrdquo estaacute todo explicado la fraternidad es un adorno para que haya tres palabras y el eslogan se memorice bien y el resto de lo que le importa a uno en la vida se resume en con queacute teacutermino te quedas de entre los otros dos O pre-fieres gente libre o prefieres gente igual Y a los que creen mucho en Alaacute si no se les domestica encierra o ndashcomo uacuteltimo recursondash elimina les pasa lo mismo que a los que creen en cualquier otra cosa a pies juntillas y estructuran su vida alrededor de esa creen-cia quieren que todos sea-mos iguales porque conside-ran que quien no cree lo que ellos creen es una mierda Por eso porque no consideran ni respetan nada que no sea lo que tienen en sus pobres cabezas se creen con el de-recho a pisotear todo aquello que cuestiona sus principios y su particular y pazguata vi-sioacuten del mundo Con ellos ademaacutes no se puede discutir porque sus principios son fe y no razoacuten Y la fe se acata se

ignora o se combate pero no se discute Prueben ustedes a discutir con cualquier creyen-te y lo veraacuten es como darse contra una paredEn ese sentido el de la fe Islam y Cristianismo son iguales pero hay una dife-rencia nosotros a nuestros integristas hemos sabido domesticarlos encerrarlos o eliminarlos entre todos hace mucho tiempo cosa que los seguidores de Mahoma ni han sabido hacer ni parecen pretender Claro que es ver-dad que no todos los musul-manes son terroristas pero tambieacuten es cierto que de un tiempo a esta parte y desde que los aguerridos y tambieacuten creyentes militantes del IRA ETA Terra Lliure el Grapo el Batalloacuten Vasco-Espantildeol o las FARC ya no matan todos los terroristas que actuacutean en Occidente son musulmanes Que nadie se engantildee pues claro que los Eagles of Death Metal son una broma y que el Islam como cualquier otra religioacuten ha aportado y apor-taraacute mucho maacutes a la humani-dad que Jesse Hughes Josh Homme ndashque no estuvo en Le Bataclanndash y su grupo pero si alguien cree que ser musul-maacuten le da derecho a matar a quienes disfrutan con los Eagles y los ulemas imanes mulaacutes y dirigentes de paiacuteses islaacutemicos aparentemente nor-males miran para otro lado y no hacen nada para evitarlo a miacute el Islam me sobra

La fe se acata se ignora o se combate pero jamaacutes es objeto de debate

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 17: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201518

Lrsquoeconomia eacutes fluctuant i de vega-des la seva evolucioacute esdeveacute un siste-ma muntanyoacutes difiacutecil drsquoescalar Venim drsquoanys de gran complexitat en lrsquoart drsquoencaixar comptes drsquoexplotacioacute i aixograve ens doacutena als empresaris la qua-lificacioacute drsquoartistes en funcions Tambeacute hem promocionat en lrsquoart del munta-nyisme convertint-nos en escaladors (amb vertigen) en meacutes drsquoun moment de la travessia Art compartit amb mi-lers de treballadors que han vist com la seva estabilitat econogravemica desapa-reixia per no tornar Perograve diuen que tot plegat eacutes histograveria Histograveria que es repetiragrave perograve (esperem) amb no tanta agressivitat No obstant aixograve costa de creure en aquest final quan un dels principals indicadors de lrsquoeco-nomia eacutes lrsquoatur I un atur que gairebeacute arriba al 18 de la poblacioacute activa a Catalunya no sembla indicar preci-sament esperanccedila sinoacute desespera-cioacute Que 660000 catalans estiguin a lrsquoatur no deixa de ser una clara mani-festacioacute que el ritme de creixement empresarial queda lluny de resoldre

el problema de lrsquoatur Necessitem resoldre aquest problema i dotar drsquoagravenima les inversions que comen-cen a despertar Agravenima que podriacuteem trobar en molts joves carregats de coneixements en molts adults que necessiten una segona oportunitat en molta gent que teacute ganes de tre-ballar Quegrave passa doncs La relacioacute empresa-treballador costa molt drsquoen-

tendre tant a uns com als altres Com definir aquesta relacioacute Doncs potser com un idilmiddotli que comenccedila aquell dia que una empresa amb expectatives ilmiddotlusioacute i una mica de diners confia a una persona la responsabilitat de for-mar part del projecte Projecte Siacute projecte Alhora alguacute altre manifes-taragrave la necessitat drsquoinjectar-hi forccedila treball i esperit Esperit que contri-

buiragrave a dotar drsquoagravenima una inversioacute de capital donant com a resultat un negoci amb altes aspiracions drsquoegravexit Les empreses les constitueixen em-presaris socis amb capital que fan possible que el negoci arrenqui Drsquoacord Perograve les empreses necessi-ten agravenima per funcionar aixiacute que al projecte srsquohi han de sumar recursos humans que nodreixin de la tan pre-

uada agravenima a lrsquoempresa La combina-cioacute drsquoambdoacutes seragrave com lrsquoengranatge drsquouna magravequina preparada per funci-onar En aquesta relacioacute en ocasions hi regnaragrave lrsquoamor en ocasions lrsquoodi perograve la relacioacute resultaragrave del tot satis-factograveria si hi regna el compromiacutes el respecte i la ilmiddotlusioacute Evidentment els dos intervinents hauran de complir la seva part els un treballar els altres

pagar Segurament aquesta relacioacute seria meacutes bonica si els empresaris no oblideacutessim que els treballadors tam-beacute srsquohi deixen molt i que el seu temps no eacutes menys important que el nostre Potser la relacioacute funcionaria millor si els treballadors no oblidessin la bri-llantor dels nostres ulls quan decidim que hi ha quelcom que doacutena sentit a arriscar diners salut i probablement

part de la vida personal que sersquon diu projecte empresarial i que ens treu moltes hores de son perograve alhora ens doacutena molta satisfaccioacute I doacutena llocs de feina Que ilmiddotlusionen els joves Que retornen lrsquoestabilitat als adults Que redueixen lrsquoatur I en consequumlegravencia augmenten el consum Lrsquoestalvi I la inversioacute Meacutes capital Meacutes agravenimes que buscar I que trobar

(Des)interegraves econogravemic Maria Fauria

Et busco a tu

Marc RetameroTemps mort

Lrsquoesport contra el terrorTan vulnerables i tan po-derosos alhora Tan fragravegils i al mateix temps tan destructius Els atemptats terroristes de Pariacutes ens han tornat a recordar la dimen-sioacute meacutes fosca de la humani-tat si eacutes que es pot arribar a catalogar com a humans els energuacutemens que han perpe-trat tal massacre Lamenta-blement fets com aquests no soacuten ni molts menys tan aiumlllats com podriacuteem arribar a pen-sar doncs cada setmana mo-ren persones innocents arreu del moacuten viacutectimes drsquouns actes que no tenen justificacioacute pos-sible Eacutes la proximitat amb Pariacutes i lrsquoexcepcionalitat de la notiacutecia perograve el que meacutes ens sacseja Tambeacute el que meacutes ens espanta Els muacuteltiples atacs a la capital francesa han tingut i tindran incidegravencia en tots els agravembits de la socie-tat occidental i com no po-dia ser drsquouna altra manera el moacuten de lrsquoesport no nrsquoha estat una excepcioacute

pretenien accedir a lrsquointerior del recinte un Saint-Denis de gala amb 80000 seguidors a les seves graderies No vull ni tan sols imaginar el que hauria pogut ocoacuterrer doncs de ben segur les graviacutessimes escenes del terror viscudes a la sala Bataclan srsquohaguessin quedat molt curtes El pagravenic i lrsquohorror ja estan arrelats i costaragrave recuperar la norma-litat I meacutes si segueixen suc-ceint-se notiacutecies com les dels darrers dies amb diversos partits suspesos pel risc de patir nous atemptats Lrsquoamis-toacutes que havia de disputar Es-panya a Begravelgica paiacutes limiacutetrof amb Franccedila on es creu que van poder refugiar-se alguns dels terroristes va ser cancel-lat en no poder garantir la seguretat les forces drsquoordre puacuteblic El matx que havien de jugar Alemanya i Holanda a Hannover tambeacute va ser sus-pegraves en aquest cas amb una amenaccedila de bomba sobre la taula Altres encontres siacute van

disputar-se amb aparent nor-malitat perograve sense que res ni ninguacute aconseguiacutes treure la por del cos dels esportis-tes implicats En aquest sen-tit em ve al cap el partit de lrsquoEurocup de bagravesquet que el Bilbao va jugar i guanyar a la localitat francesa de Nanter-re Shawn James pivot nord-americagrave del conjunt basc es va negar a viatjar i el seu compatriota Clevin Hannah va estar a punt de prendre la mateixa decisioacute Fins i tot el clagravessic drsquoaquest cap de set-mana al Santiago Bernabeacuteu lrsquoesperat Madrid-Barccedila srsquoha vist esquitxat pels atemptats de Pariacutes I eacutes que srsquoestagrave pre-parant un dispositiu de segu-retat sense precedents per tal de blindar lrsquoestadi i evitar qualsevol tipus drsquoincident Fins on haurem drsquoarribar Mo-tius religiosos no justifiquen en cap cas atrocitats com les que han assolat la ciutat de lrsquoamor Tampoc motius egravet-nics poliacutetics econogravemics o de

qualsevol altra iacutendole Srsquoha de combatre el terrorisme perograve fer-ho amb noves guerres i atacs no em sembla preci-sament la millor manera Va-lors com la pau el diagraveleg i la germanor entre cultures soacuten els que cal imposar i lrsquoesport eacutes un bon vehicle per trans-metrersquols Ho demostren els nombrosos minuts de silenci que srsquohan celebrat en com-peticions de totes les moda-litats o cagraventics tan unagravenimes com ldquoLa Marsellesardquo que di-marts va ressonar a Wembley en lrsquoamistoacutes entre Anglaterra i Franccedila i que ambdues afici-ons van compartir Hi ha qui es planteja que no se cele-bri lrsquoEurocopa prevista per aquest estiu al paiacutes gal No hi estic drsquoacord doncs aixograve nomeacutes serviria per atorgar als terroristes una notorietat que no mereixen Pariacutes era una festa i ha de tornar a ser-ho amb els ideals drsquoigualtat lli-bertat i fraternitat que la prograve-pia Franccedila ens va ensenyar

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opinions sempre que es manifestinde forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute

La posicioacute drsquoaquest setmanari es reflecteix en el seu editorial

De fet lrsquoinici de la barbagraverie viscuda aquest malaurat di-vendres 13 va tenir lloc a lrsquoes-tadi de Franccedila a Saint-Denis on srsquoenfrontaven les selecci-ons de Franccedila i Alemanya en un partit amistoacutes que ho te-nia tot per ser una autegraventica festa del futbol internacional i va acabar esdevenint quel-com molt diferent Trigaran en oblidar-se les imatges de jugadors i aficionats evacuant lrsquoestadi I encara hauria po-gut ser molt pitjor doncs tot apunta que els terroristes is-lagravemics que van acabar immo-lant-se a lrsquoexterior del camp

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 18: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 19

OPINIOacute

7accents eacutes un diari lliure i plural que fomenta el debat ciutadagrave i acull totes les opini-ons sempre que es manifestin de forma argumentada i respectuosa Els colmiddotlaboradors literaris i gragravefics expressen lliurement la seva progravepia opinioacute La posicioacute drsquoaquest setma-nari es reflecteix en el seu editorial

7 preguntesLa primera vegada que ens trauen el drap de la boca i ens deixen opinar les persones ens quedem en blanc Perograve no eacutes perquegrave no tinguem opi-nioacute Tenim tantes opini-ons que no sabem per on comenccedilar el tragravensit neuro-nal srsquoaccelera i tot acaba en un embuacutes Quegrave dic Puc dir moltes co-ses avorrides com un diu-menge pel carrer Major inte-ressants com emprendre un viatge sense la importagravencia del destiacute Perograve com ho dic Dins del

Gerard CardonaEnfocaments

meu cap sonen uns passos que srsquoacceleren com si alguacute mrsquoestigueacutes perseguint i tinc la ment emboirada pixant-me a la cara si intento escapar-me per la via fagravecil La manera de dir les coses pot causar una interpretacioacute diferent entre els lectors i jo vull deixar les coses clares fet difiacutecil ja que no les tinc Tan difiacutecil eacutes Ninguacute eacutes per-fecte i jo encara menys perograve els passos deixen de sonar i obro els ulls mrsquoanimo i vaig per feina una oportunitat aixiacute no lrsquohe de desaprofitar Inten-to ser egoista i centrar-me en

mi per un moment de vega-des trobar-se un mateix no eacutes fagravecilQuegrave opino Potser si em dei-xo emportar per la corrent acabo en algun lloc com el Segre desembocant a lrsquoEbre per acabar morint al Delta Perograve un riu eacutes un riu gragravecies als seus afluents necessito arguments i en tinc molts que acaben desembocant en rius diferentsPer quegrave tinc tantes opinions Per quegrave tantes de dolentes No tinc ganes drsquoinsultar nin-guacute ni de fer un discurs tiacutepic tothom sap quegrave pensa de tot-

hom la societat srsquoha convertit en un grup de dones jubilades de poble que van al safareig a opinar En part estagrave beacute per la llibertat que aixograve compor-ta perograve amb la globalitzacioacute els vincles srsquohan trencat sem-blem robots hem enterrat les emocions en niacutenxolsNo tinc cap meacutes remei que generalitzar i dir que el dia que deixem drsquoopinar i co-mencem a actuar recupera-rem alguns vincles i alguns els perdrem per semprePer una vegada sigueu ego-istes i pregunteu-vos de ve-ritat iquestquegrave opineu vosaltres

opinio7accentscat

byBalasch

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 19: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201520

HeroisoliacutempicsLes medalles de lrsquoamistat

ANTONIO MEGIacuteAS LLEIDA

www7accentscat

Avui parlarem de dues histograve-ries que meacutes enllagrave de ser in-discutibles egravexits honoren un dels siacutembols no esportius en quegrave es fonamenten els Jocs Oliacutempics Soacuten les histograveries de quatre homes i quatre exclu-sives medalles que malgrat estar separades en el temps per seixanta anys o potser per aixograve mateix ens ajuden a entendre un drsquoaquells senti-ments humans especials i ne-cessaris lrsquoamistatLa primera va succeir a Berliacuten el 1936 on se celebraven els Jocs del nazisme Al mateix estadi on Jesse Owens va guanyar les seves quatre me-dalles drsquoor davant dels nassos de Hitler convertint-se en un mite planetari es va disputar la competicioacute de salt de per-xa una de les meacutes emocio-nants i llargues del programa atlegravetic Al matiacute van fer les eliminatograveri-es i 25 atletes tot un regravecord van classificar-se per a la final que srsquohavia de celebrar aque-lla mateixa tarda entre ells dos amics japonesosShuhei Nishida nascut a Nac-hikatsuura el 1910 arribava a Berliacuten com un atleta reputat Mentre es llicenciava en en-ginyeria va guanyar lrsquoor als Jocs dels Estudiants el 1930 i sobretot va par-ticipar en els anteriors Jocs Los Angelesrsquo32 allagrave va conquerir la me-dalla de plata aixiacute que a Berliacuten era un dels fa-vorits Per la seva banda Sueo Oe nascut el 1914 a la prefectura de Wakayama

va viatjar a Alemanya amb la ilmiddotlusioacute drsquoun jove que partici-pava per primer cop en un es-deveniment drsquoaquesta trans-cendegravenciaDespreacutes de moltes hores de competicioacute ndashi les condicions de material i lloc drsquoaterratge gairebeacute no es poden creure vistes des drsquoavuindash quedaven nomeacutes cinc atletes tres drsquoEs-tats Units i els dos amics japo-nesos Es va veure aviat que Earle Meadows era el millor i amb un salt de 435 metres va endur-se lrsquoor Llavors va comenccedilar un desempat que es va fer interminable molta estona despreacutes amb els altres dos nord-americans Bill Sef-ton i Bill Graber ja eliminats els nipons encara lluitaven per veure qui guanyava la plata i qui el bronze Perograve quan ja era nit tancada i srsquohavien de fer els salts ilmiddotluminats per llanternes lrsquoorganitzacioacute va donar per acabat el concurs i va instar la delegacioacute japone-sa a decidir per a qui era cada medallaEls dirigents van decidir que la plata era per Nishida i el bron-ze per Oe ndashno es van equivo-car si hagueacutes estat vigent el reglament actual aixiacute haurien acabat fins i tot abans del

desempatndash perograve ells no van quedar contents De tornada a Japoacute van dur les medalles a un joier que les va tallar per la meitat i va muntar dues me-dalles meitat de plata i meitat de bronze deixant un bonic exemple per a la posteritat Les seves vides van ser molt diferents despreacutes Nishida va competir fins als 41 anys i va ocupar cagraverrecs importants en lrsquoesport japonegraves morint el 1997 mentre que Oe va morir el 1941 en la batalla de lrsquoIlla Wake a la II Guerra MundialLa segona histograveria eacutes meacutes pro-pera en el temps i en lrsquoespai Va ser al torneig drsquohandbol dels Jocs drsquoAtlantarsquo96 i els

protagonistes soacuten dos ju-gadors de la seleccioacute es-panyola Mateo Garralda nascut el 1969 a Burlada (Navarra) un lateral dret drsquoegravepoca i Enric Masip tambeacute del 69 nascut a

Barcelona central i un dels millors jugadors de la histograve-

ria drsquoEspanya Tots dos soacuten

una part vital drsquouna seleccioacute de llegenda que va arribar a cotes mai vistes abansDe molt joves van coincidir a lrsquoequip juvenil del Grano-llers i allagrave van iniciar una sograve-lida amistat El 1990 Masip va fitxar pel Barccedila perograve el 1994 Garralda va seguir-lo i van estar junts un grapat meacutes drsquoanys on tambeacute van formar part drsquoun equip miacutetic que guanyava copes drsquoEuropa com si fos drsquoallograve meacutes fagravecil A la seleccioacute per descomptat eren indispensables aixiacute que van viure desenes de concen-tracions compartint habitacioacute Els primers egravexits importants van arribar el 1996 en lrsquoEu-ropeu disputat a casa que a meacutes era classificatori per als Jocs Espanya va guanyar la plata en vegravencer Iugoslagravevia a les semifinals i el bitllet per a Atlanta Perograve va haver-hi una mala notiacutecia en el segon partit davant de Dinamarca

Nishida

i Oe

Masip va trencar-se un dit del peu i no va tornar a jugar a meacutes era dubte per al torneig oliacutempicEl funest pronogravestic va com-plir-se i Masip no hi va poder anar perograve el seu amic Garral-da li va dir que si guanyaven una medalla ndashEspanya no ho havia fet maindash la compartiria amb ell La trajectograveria de la seleccioacute a Atlanta va ser gai-rebeacute perfecta i va acabar amb un intens partit a vida o mort davant de Franccedila la seva begravestia negra on es jugaven el bronze Espanya va guanyar i Mateo va complir la promesa Tambeacute a traveacutes de les mans drsquoun joier va tallar la seva medalla va quedar-se amb lrsquoanvers i li va regalar el re-vers al seu estimat Enric Als seguumlents Jocs Sydneyrsquo00 Es-panya va tornar a guanyar el bronze Aquest cop siacute un per a cadascuacute

Garralda

i Masip

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 20: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

Tot el que sempre vasvoler saber i mai vaspreguntar sobre lsquoAlien 5rsquoRidley Scott paralitza lrsquoambicioacutes projecte de Neill Blomkamp

DANI MARTIacuteNEZ

www7accentscat

Va aconseguir sorprendrersquons amb la seva fantagravestica opera prima Distric 9 per despreacutes fer-nos caure en un buit de dubtes sobre els seus dots com a guionista amb Elyssi-um Alguna cosa que per res ha afectat a la seva destre-sa com a director Qui ana-va a dir-li a la nova promesa del cinema de ciegravencia-ficcioacute Neill Blokman que a les se-ves mans acabaria caient un nou lliurament drsquoAlien i que a meacutes aconseguiria atreure lrsquoin-teregraves de la seva protagonista original Aixiacute eacutes era o seragrave tot i que no estagrave del tot clar Encara que ja estagrave meacutes que confirmada la presegravencia de Sigourney Weaver en aquest possible i esperat projecte ldquoNo puc imaginar un direc-tor millor per fer aixograve Estima aquestes pelmiddotliacutecules sap el que volen els fans eacutes un gran narrador drsquohistograveries No pot estar en millors mans Espero amb ilmiddotlusioacute aquesta pelmiddotliacutecula i la idea de tenir Ripley sobre-volant lrsquoespai per tota lrsquoeter-nitat No seacute com seragrave perograve encara estan per venir grans sorpresesrdquo declarava lrsquoactriuNo eacutes necessari allunyar-nos molt en el temps per conegravei-xer lrsquoinici drsquoun periple que de moment sembla haver-se

Sigourney Weaver dins drsquoun concepte drsquoart drsquolsquoAlien 5rsquo que dirigiragrave Neill Blomkamp

lsquoAlienCovenantrsquo seragrave el nou film de Ridley Scott

estancat El febrer de 2015 Blomkamp publicava en el seu compte de Twitter una segraverie drsquoart concepts de lrsquoas-pecte que tindria una possi-ble sequumlela drsquoAlien si aquesta aconseguiacutes caure a les seves mans Uns esbossos en els quals podia apreciar-se lrsquoas-pecte drsquouna Ripley enfunda-da en una espegravecie de vestit de ldquoxenomorfrdquo Interessant Finalment el propi realitza-dor confirmava de la mateixa manera que el que ens havia mostrat formaria part del seu

nou projecte I eacutes que la tot-poderosa Fox no va es-

perar ni un instant per aprofitar la revolada que el director de la recent Chappie havia causat a la xarxa per donar llum verda a la seva idea de pro-jecte Aixograve al costat

de la confirmacioacute de Weaver en la cinta con-

vertien Alien 5 en una re-alitat

Si tu tambeacute ets dels que pen-sa que Alien 3 (David Fincher) i Alien Resurrection (Jean-Pierre Jeunet) mai haurien drsquohaver existit Blomkamp eacutes el teu home I eacutes que drsquoaca-bar duent-se a terme Ali-en 5 srsquoinspiraria majorment en les dues primeres cintes

de la saga (les favorites de Blomkamp) seguint una liacutenia estiliacutestica idegraventica als films de Ridley Scott i James Came-ron I dic ldquodrsquoacabar duent-se a termerdquo perquegrave sembla que el camiacute del bo drsquoen Neill srsquoha creuat lrsquoimparable director de la pelmiddotliacutecula original i tambeacute

productor drsquoaquest hipotegrave-tic cinquegrave lliurament Ridley Scott al que mai semblen faltar-li projectes cinemato-gragravefics ha decidit que aquest eacutes el millor moment perquegrave el moacuten conegui una sequumlela de Prometheus la qual cosa ha paralitzat la produccioacute de Blomkamp fins a nou aviacutes Drsquoaquesta manera Alien Co-venant (aixiacute es diu el projecte de Ridley Scott) comenccedilaragrave a rodar-se el febrer vinent amb vista a estrenar-se a finals de 2017 El film continuaragrave la tra-ma que Prometheus va dei-xar oberta i mantindragrave una forta connexioacute amb la saga original Mentre que la cinta encara sense tiacutetol de Neill Blomkamp srsquoestrenaria amb una any de diferegravencia i comp-taragrave amb Sigourney Weaver i Michael Biehn de nou en els papers de Ripley i Hicks res-pectivament

OPiNiOacuteLrsquohivern meacutes romagraventic arriba a LleidaDimarts 17 de novembre 2030 de la tarda Lleida torna a tenyir-se de cinema I eacutes que el Teatre Principal acull la prees-trena de Barcelona Nit drsquoHivern segon llargmetratge del jove director barceloniacute Dani de la Orden i que ve a servir de se-quumlela de la seva opera prima Barcelona Nit drsquoEstiu Un puacuteblic famolenc de bon cinema de casa srsquoaglutina a les portes del recinte fent cua de manera meacutes o menys ordenada per accedir a una sala a lrsquoentrada de la qual ens espera el mateix director del film acompanyat drsquoalguns

dels seus actors que somrient ens en-trega una cogravepia en DVD de la seva pri-mera pelmiddotliacuteculaAl costat dels seus 27 actors que es diu aviat de la Orden aconsegueix una sort de cinta carregada drsquohumor i romanticis-me del bo que incita al riure i a lrsquoaplau-diment al llarg de tot el seu metratge Una trama formada persis emotives his-tograveries que aconsegueixen despertar en lrsquoespectador un doble vessant emocio-nal Amor pels seus personatges i atrac-cioacute pel cinema drsquoaquiacute

Dani Martiacutenez realitzador

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 201522

7accentscat

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 21: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

DIVENDRES 20 de NOVEMBRE DE 2015 23

VISUAL

Dane DeHaan encarna James Dean a lsquoLifersquo que arriba avui als nostres cinemes

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

Encara que el nom de Ja-mes Dean acapari el titular el centre argumental de Life no radica en la curta i inten-sa vida de lrsquoactor de Rebel Without a Cause si no en la interessant relacioacute que aquest va mantenir amb el

fotogravegraf Dennis Stock a qui Robert Pattinson doacutena vida El realitzador Anton Corbijn dirigeix un film que narra el moment en quegrave Stock rep lrsquoencagraverrec de la revista LIFE de fotografiar la jove promesa del cinema (Dane Dehaan) poc abans que es-treni la seva pelmiddotliacutecula East of Eden

Imatge promocional de lsquoLifersquo nou film drsquoAnton Corbijn sobre James Dean

lsquoMementorsquo de Chris Nolan srsquouneix al carro dels lsquoremakesrsquo innecessaris de Hollywood

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

La paraula incomprensible sembla quedar-se a mig camiacute per descriure la inten-cioacute de AMBI Pictures de re-fer la genial i enrevessada Memento de Christopher Nolan Pel que sembla la companyia va adquirir re-centment un ampli catagraveleg

audiovisual que incloiumla la se-gona obra del director drsquoIn-terstellar I fa solament una setmana van anunciar la seva decisioacute de destinar ni meacutes ni menys que 200 milions de dogravelars en la produccioacute cine-matogragravefica El seu primer i meacutes ambicioacutes projecte per descomptat la nostra esti-mada Memento Aixiacute doncs descansi en pau

Cartell promocional de lsquoMementorsquo segon llargmetratge de Christopher Nolan

lsquoZoolander 2rsquo ja teacute tragraveiler i ve carregat de potents cameos

DANI MARTIacuteNEZ LLEIDA

www7accentscat

Catorze anys despreacutes de lrsquoes-trena de la divertida Zoolan-der Ben Stiller i els seus tor-nen al moacuten de la moda amb una meacutes que esperada sequumle-la I quina millor manera de posar-nos les dents llargues que mostrant al moacuten un pri-mer avanccedil drsquoun metratge que no dubta a presumir de lrsquoalt nombre de cameos amb els

quals comptaragrave el film Fred Armisen Kanye West Olivia Munn Christine Taylor Billy Zane i fins i tot Justin Bieber soacuten solament alguns drsquoellsUns entrats ja en edat Ben Stiller i Owen Willson tornen a posar-se dins de la pell de Derek Zoolander i Hansel Mcdonald en una trama amb altes dosis de bogeria i diver-sioacute Tots dos seran triats per Montana Grosso cap drsquouna organitzacioacute secreta a qui do-naragrave vida Peneacutelope Cruz que

lluita per destruir un malvat grup que preteacuten desfer-se de totes les persones ldquobellesrdquo del moacutenBenedict Cumberbatch (Sher-lock Holmes) tambeacute formaragrave part del film ficant-se en el paper drsquoAll un model andrograve-gin que compartiragrave xou amb els dos protagonistes A meacutes Will Ferrell tornaragrave com a Mu-gatu el dolent principal de Zoolander La seva estrena estagrave prevista per a mitjans del proper any

AUDIO

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115
Page 22: El somni social dels lleidatans · setmanari de LLEIDA del 20 al 26 de NOVEMBRE 2015 0,99 Número 37 4 El somni social dels lleidatans Ens endinsem en un dels projectes més ambiciosos

consultor especialista en marca personalxavier Roca

al contraatac

ldquoA la targeta de visita ha drsquoimportar meacutes la primera liacutenia

que la segonardquo

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA LLEIDA

www7accentscat

Quedem a Lo Marraco perograve no al bar ni a la terrassa mrsquoes-pero a un localet que hi ha al costat del bar original i que tambeacute en forma part Dema-no un cafegrave amb llet El Xavi Roca no seacute quegrave prendragrave Ar-riba amb una mica de retard ndashres important sis o set mi-nuts Ens saludem i seu De-mana un cafegrave amb llet tambeacute Desmaacutercate eacutes el tiacutetol del seu darrer llibre on parla del valor de la marca personal

Quegrave eacutes aixograve de la marca per-sonalEl que la gent pensa de tu quan escolta o llegeix el teu nom I eacutes clau Cervantes ma-teix a El Quijote deia que ldquoMaacutes vale el buen nombre que las muchas riquezasrdquo

Perograve amb un bon nom no nrsquohi ha suficient sovint En un entorn competitiu com lrsquoactual una bona marca per-sonal ajuda molt Perograve una bona imatge es construeix amb fets

No es construeix a les xar-xes socials Tothom estagrave en-cantat amb LinkedInA LinkedIn tothom eacutes com a miacutenim CEO drsquoun parell drsquoem-preses I no Les xarxes han democratitzat la comunicacioacute perograve per comunicar amb efi-cagravecia cal continguts treballats i versemblants

Un relatRelat i estrategravegia Per anar de vacances articulem estrategravegi-es molt elaborades i brillants perograve per la carrera professio-nal sovint no Doncs la carrera professional ocupa cinquanta anys de la vida

Perograve la carrera professional no eacutes una cosa que es pugui dissenyar a plaer De vega-des moltes coses veacutenen do-nadesEacutes cert perograve hi ha marge de maniobra Per construir una bona carrera professional la marca personal eacutes clau Hi ha tres coses fonamentals per bastir-la analitzar les progravepies qualitats comunicar-les de manera eficaccedil i a un puacuteblic que sigui del teu interegraves i no posar-te a tolls De sexe po-

liacutetica o futbol sersquon pot parlar perograve sent conscient de quegrave expliques i per quegrave ho fas Un professional liberal amb bona marca tindragrave meacutes encagraverrecs un nou titulat amb bona mar-ca rebragrave meacutes ofertes i un as-salariat amb bona marca seragrave menys vulnerable en cas drsquoex-pedients de regulacioacute drsquoocu-pacioacute I viceversa

Tenen bona marca personal els poliacutetics lleidatans Tersquon dic uns quants lrsquoAgravengel Ros siacute que la teacute perquegrave ell com a producte eacutes molt bo El Rentildeeacute el president de la Di-

putacioacute el conec menys perograve em sembla una persona pro-pera I aixograve eacutes positiu LrsquoAacuten-geles Ribes de Ciutadans ha construiumlt una gran marca per-sonal i ho ha fet de manera ragrave-pida i efectiva El Toni Postius eacutes jove i amb possibilitats de cara al futur perograve tenia una molt bona oportunitat a les municipals i no la va aprofi-tar prou En el cas del Carles Vega pesa mes la marca de partit que la seva personal i per dir-tersquon un altre el Joseacute Ignacio Llorens teacute una marca bastida sobre dos elements fonamentals lrsquoexperiegravencia i

la seva innegable capacitat de maniobra a Madrid Al-tres partits com ara la CUP o el Comuacute de Lleida no consi-deren que la marca personal dels seus cagraverrecs electes sigui important Per mi eacutes un error Votem persones

I els empresarisA Lleida les empreses no han considerat mai important projectar la imatge dels seus directius Nomeacutes destacaria el cas de Josep Maria Pujol de Prefabricats Pujol un gran exemple drsquoempresari amb bona marca personal

Per quegrave has fet aquest lli-breEn graduar-me a Esade lrsquoany 1998 vaig sentir a la cerimograve-nia una frase que em va mar-car de per vida ldquoQue a la vos-tra targeta de visita sigui meacutes important la primera liacutenia que la segonardquo Aixograve en definiti-va eacutes el resum del que signi-fica la marca personal que el teu nom importi meacutes que allograve que fas

gaudeix de la llista musical

a Spotify

L Aacute PEacuteREZ DE LA PINTA

7 canccedilons+ 1

Nacha Pop Chica De AyerLos BurrosDisneylandiaEl Uacuteltimo de la Fila InsurreccioacutenDire Straits Sultans of SwingGuns Nrsquo Roses Sweet Child Orsquo MineJoaquin Sabina Pongamos Que Hablo De MadridSurvivorEye Of The TigerMy Way Frank Sinatra

A meacutes de les set canccedilons del requadre el nostre entrevistat nrsquoha triat una vuitena Eacutes My Way de Frank Sinatra Per quegrave Doncs ens explica ho fa per dos motius ldquoPer-quegrave eacutes preciosa i perquegrave mrsquoidentifico molt amb la lletrardquo Jo no seacute si Sinatra era qui millor cantava ndashde clagravessics jo em quedo amb en Marvin Gayendash perograve siacute que va saber fer valdre la seva manera particular i intransferible de fer Aixograve precisament eacutes el que prova drsquoensenyar als seus clients i lectors el Xavi

  • 01_setmanari20112015
  • 02_setmanari_13112015
  • 03_setmanari20112015
  • 04_setmana20112015
  • 05_setmana20112015
  • 06_setmana20112015
  • 07_setmanari201115
  • 08_setmanari20112015
  • 09_setmanari20112015
  • 10_setmanari20112015
  • 11_setmanari201115
  • 12_setmanari20112015
  • 13_setmanari20112015
  • 14_setmanari20112015
  • 15_setmanari201115
  • 16_setmanari06112015
  • 17_setmanari20112015
  • 18_setmanari06112015
  • 19_setmanari06112015
  • 20_setmanari20112015
  • 21_setmanari201115
  • 22_accents03072015
  • 23_accents03072015
  • 24_setmanari201115