activitats lectura-somni una nit estiu-2n eso

8/3/2019 Activitats Lectura-Somni Una Nit Estiu-2n ESO

1/24

Elaborades per Vctor Latorre, Francesc J. Lpez,

Mario Mez i Pilar Martnez

Propostes didctiques

Somniduna nit destiu


2/24

2

S O M N I D U N A N I T D E S T I U

D E S C R I P C I Autor: William ShakespeareAdaptaci teatral: Eduardo ZamanilloDibuixos:Antoni Laveda i Enric Solbes

Edicions Bromera / Alzira, 2007Collecci: MICALET TEATRE, nm. 29

Format: 13 20,5 cm, 112 pgs.Enquadernaci en rstica. Impressi en blanc i negre.

Edat: a partir de 10 anys. Aquesta adaptaci teatral de Somniduna nit destiu,feta per Eduardo Zamanillo, ha mantingutels elements primordials de largument original i, en clau decomdia, ha incls uns personatges (Borumballa, Flauta i

Culera) que divertiran els joves lectors perqu recorden, pelllenguatge que usen, per la grcia dels seus dilegs i acuditsi per les maneres, als pallassos del circ.

RESUM ARGUMENTAL

1r ACT EEls cmics es reuneixenUn grup dartesans: el teixidor, el fuster i altres, sn al bosc pertal de preparar una pea breu de teatre amb motiu de la boda delduc. La pea contar la histria de la mort cruel de dos enamorats.Mentre parlen, un donyet invisible els observa.


3/24

3

La histria damor de BorumballaEls artesans discuteixen i Borumballa els prega que no ho facenperqu, per a discussions, ja nhi ha prou a Palau. Aleshores els fa

saber que el pare dHrmia, un home poders, vol casar-la ambDemetri, per ella estima Lisandre i el duc li diu que deu obeirson pare o la castigar a viure tancada en un convent.

La cita en el bosc dels enamoratsLisandre cita la seua enamorada al bosc. Aquesta es troba ambHelena que est enamorada de Demetri i, com no s corresposta,

est trista; per Hrmia li diu que pensa escapar-se amb Lisandrei que ella podr quedar-se amb Demetri. Helena creu que si avisaDemetri del que passar, guanyar el seu amor.

Els cmics es reparteixen els papers al boscTota aquesta escena ha sigut vista pels artesans que fan com queno shan assabentat de res i passen a distribuir-se els papers dela pea de teatre que prepararan. Culera vol fer tots els papers.

Flauta ser la filla amb una mscara i Culera, el jove pretendent,i tamb hi haur un lle. Borumballa diu que el bosc, quan esfaa fosc, ser un bon lloc per als assajos.

2n ACTE

a) El Bosc: Puck es presenta i presenta Titnia i OberonEl personatge que estava invisible es presenta: s Puck, el do-nyet que ens mostrar els personatges de la nit. Hi ha Oberon,rei de les fades i Titnia, la reina, que en trobar-se amb ell elrepta amb la mirada, els conjurs i altres coses. Els dos roman-dran al bosc fins a la boda del duc, per Titnia no vol la seuacompanyia.


4/24

4

Oberon encarrega a Puck el suc de la florOberon, ofs, demana a Puck que cerque la flor del sospir queguarda dins dels ptals el suc de lamor. Quan li la porte, ell abo-

car el suc sobre les parpelles de Titnia adormida i aquesta sena-morar de la primera criatura que veja. Ser una broma divertidaper a ell. Per deu fer-se invisible, ja que arriben visitants.

b) Demetri i Helena cerquen els amicsDemetri, advertit per Helena, va al bosc per impedir que Hrmia iLisandre sescapen junts. Oberon, en veure que Demetri no lestima,

demana a Puck que, quan sadormen, li aboque suc a les parpelles iprocure que, en despertar, veja de seguida Helena i senamore della.

c) Titnia dorm i Oberon li llana el sucTitnia, cansada de ballar amb les fades, sadorm i Oberon liaboca suc i li fa el conjur perqu no desperte fins que no tingadavant una criatura grollera i malvada.

d) Arriben Lisandre i Hrmia i sadormenEls dos enamorats, Lisandre i Hrmia, arriben per fi al bosc idescansen un poc distanciats fins a lalba. Puck sequivoca deparella i aboca el suc als ulls de Lisandre.

Mentrestant, Demetri abandona Helena que est desespe-rada. Aquesta descobreix adormit Lisandre, que, en despertar iveure-la, senamora della. Helena pensa que Lisandre es burla i

sen va trista per Lisandre la segueix abandonant Hrmia queen despertar es trobar sola.

3r ACT E

a) Lassaig dels cmics artesans al bosc i lencanteri de PuckEls artesans rstecs comencen a assajar el drama que volen re-


5/24

5

presentar davant del duc i pensen la manera dadvertir al pblicque tot s teatre per tal de no esglaiar-los amb la tragdia. Nosimaginen que el donyet els escolta i, per riure, posa un cap dase

a Culera que espanta els amics, que ixen corrents. Culera, peroblidar la por que tamb t, comena a cantar, desperta Titniai la reina de les fades senamora dell i demana a les fades queatenguen els seus capricis. Puck corre a contar el triomf del seuencanteri a Oberon i tots junts riuen de bona gana.

b) Larribada dHrmia i Demetri. Oberon i Puck sadonen de la

seua erradaDemetri continua enamorat dHrmia, per ella no vol ni ser alcostat seu. Oberon i Puck els senten i sadonen que Puck shaviaequivocat de jove quan aboc el suc de la flor. Aleshores, Oberonaboca el suc en les parpelles de Demetri i Puck procura portarHelena perqu estiga prop dell quan desperte.

c) Arriben Lisandre i Helena. Desprs Hrmia i Demetri: tots estan

confusosHelena apareix perseguida per Lisandre. Demetri desperta, la veui senamora della. Ara lestimen tots dos i ella creu que es burlen.Quan Hrmia arriba i veu la situaci acusa Helena de traci i totsconfusos ixen descena. Oberon dna un altre suc a Puck perqucure Lisandre. Puck els confon amb un joc de paranys on ixen elsuns i entren els altres. Finalment tots sadormen.

4t ACT E

a) Oberon desf lamor de Titnia per lase. Puck cura CuleraOberon, a la vegada, ha anat a cercar Titnia per tal de desferlencanteri que la t enamorada dun ase. Culera, que s felipensant que s un ase servit per les fades, tamb s curat. Tot s


6/24

6

en ordre, el dia arriba i els personatges de la nit sen van cercantles ombres.

b) Arriben els cmics i assagen el drama marejant-se entre ellsEls artesans que havien fugit abans, tornen per assajar lobraque preparen. Ho fan jugant i representant papers que resultenembolicadors.

c) Desperten els jovesQuan els joves desperten, encara estan confusos per han reco-

brat els seus afectes i es preparen per anar al Palau del Duc on secelebraran les noces.

5 ACTE

Les noces i la comdiaAl Palau se celebren tres noces juntes: el duc i la seua promesa,

Lisandre i Hrmia, i Helena i Demetri.Els artesans representen el drama que, amb les explicacions i

lembolic, ms que una tragdia s una comdia que fa riure totel mn. Tots ballen una dansa convidats per Borumballa.

Puck tanca la comdia demanant al pblic benevolncia.

TEMA I INTERS DEL LLIBRE

Els temes principals daquesta obra sn el somni i la realitat,lamor i la mgia.

El Somni duna nit destiu s, potser, lobra ms original deShakespeare. Shi barregen els elements ms diversos formant unaunitat atractiva i interessant. Reuneix tots els gneres cultivatsper lautor: s plena de poesia, no hi falten els elements histrics,


7/24

7

t la tragdia de la jove a la qual son pare no deixa casar-se ambqui estima i s plena delements dhumor.

s el joc dramtic ms divertit que mai no sha escrit per a ser

representat. En lobra hi ha quatre accions ben diferenciades, snquatre comdies que sencreuen. Tenim en primer lloc el dramade la jove: tot seguint la llei dAtenes, el pare vol obligar-la acasar-se amb alg que no estima. Parallelament hi ha la intrigadels personatges fantstics de la nit al bosc. En tercer lloc hi haels artesans que, amb la seua ignorncia i bona voluntat, volenrepresentar una comdia en honor del Duc. I, finalment, hi ha

la comdia que representen els artesants, un drama tan embolicatque ms que drama s una farsa divertida.Si a aquests elements naturals de la comdia, hi afegim el

tractament que ladaptador daquesta versi li dna en fer sdel llenguatge de clown, tindrem un obra divertida i a labast delpblic infantil.

Aix doncs, som davant duna obra que ens pot servir per a plan-tejar un bon grapat de temes de gran inters per als joves, com:

Lamistat, la collaboraci i la solidaritat com a fets fona-mentals en la vida.

La motivaci personal per aconseguir el que desitgem. Lamor davant dels interessos de pares i daltri. El llenguatge potic com a vehicle per a expressar els nostres

sentiments. La fantasia com a ajuda per a comprendre la realitat.

El sentit de lhumor com a mitj per a ser felios.

LAUTOR

William Shakespeare (Stratford-on-Avon, 1564-1616) fou drama-turg, poeta i actor. s un dels escriptors ms coneguts de la literaturauniversal i les seues obres han sigut representades arreu del mn i en


8/24

8

totes les poques, perqu les passions i els sentiments dels personatges(lambici, el desig de poder, la rebelli contra la injustcia, lamorper sobre de les convencions socials i familiars, la por, els dubtes...)

sn sentiments que tots hem experimentat alguna vegada.s autor, entre daltres, dobres com:Romeu i Julieta, Hamlet,

Otello, El rei Lear, La tempestat,Macbeth,Juli Csar,Antoni iCleopatra...

LADAPTADOR

Eduardo Zamanillo Iranzo, Palncia (1946) s llicenciat en artdramtic pel Conservatori de Valncia i ampli la seua formaciteatral a lInstitut de Teatre de Barcelona amb cursos sobre diver-ses matries impartits per Llus Pasqual, Pere Planella, CarolinaColom, Josep Montanys, Iago Pericot i J. Lanez. Ha treballaten cursets especialitzats amb Harmurt Forsche, Roy Hart Theatrei Eric Bon i ha sigut autor, director i actor, entre daltres, en les

obres:Dansa de la llana de paper,Balazo Trador, Cataclowns,No me da la rana, I de sobte...plif!, Animalico...

Tamb ha desenvolupat el seu vessant docent i ha impartittallers sobre tcniques creatives del clown. La participaci enfestivals nacionals i internacionals avalen la seua professionalitati bon saber fer. De ms a ms ha rebut nombrosos premis.

LILLUSTRADOR

Antoni Laveda (Valncia, 1951) es dedica professionalment a ladocncia i vocacionalment treballa en els camps de la illustracii la comunicaci grfica.

Li agrada molt illustrar llibres infantils i els seus extraordi-naris dibuixos han illustrat algunes rondalles dEnric Valor, com


9/24

9

tamb altres llibres, entre els quals caldria esmentar Contallespopulars valencianes, Jaume I, Els contes dun dia, El poble de Lle-pamels, etc. En la nostra editorial ja ha illustrat diversos llibres

com Gratacelnia, El segrest de Xico Black, El mag Floro,La reinaAtalfa, El bosc encantat iLingenu. En Somni duna nit destiusha encarregat de fer els dibuixos de linterior.

Enric Solbes (Alcoi, 1960) s un artista plstic de reconegudatrajectria professional en els camps del cartellisme, la pintura, laillustraci i el disseny grfic, entre altres. s autor dels dibuixosdun bon grapat de llibres per a adults, joves i xiquets, entre els

quals cal esmentar, per exemple, alguns llibres publicats en la co-llecci El Micalet Galctic: Tirant lo Blanc; El meravells mgicdOz;Andia, la ciutat submergida; Ulisses, el meu gat;LOdissea;Els ulls al cel i lnima a la mar; Castigats! iRondalles valencianes.En Somni duna nit destiu ha dibuixat les cobertes.

SUGGERIMENT S DIDCTICS I METODOLGICS

La motivaci s un aspecte important perqu laprenentatge sigaprofits. La lectura de Somni duna nit destiu ens pot servir coma motivaci per fer tota una srie dactivitats complementriesal voltant de lobra i que ens ajudaran a fomentar la creativitat ilexpressi oral i escrita, aix com el joc teatral per a desenvoluparlactitud participativa i el respecte pel treball daltri. La drama-

titzaci s un bon mitj per donar vida a uns personatges quedormen en les pgines dels textos teatrals.

Aix doncs, ac tenim uns suggeriments per poder fer unabona lectura en classe que ens divertir i ens far gaudir de lem-bolic que tan sols una ment com la de Shakespeare podia imaginarteixint, una vegada ms, els llaos que uneixen realitat i somni.

Comencem recordant uns consells per tal de fer primer unabona lectura individualitzada:


10/24

10

La lectura dun text teatral ha de ser una tasca ldica; perpoder-ne gaudir, el lector sha de crear el seu univers particulardimatges que li permeten entendre lobra en la significaci global.

El treball del professor s el dun guia: prestar lajuda necessriaperqu el jove lector comprenga ms b el codi teatral i el text,destacant-ne aquelles imatges que lobra suggereix i que sn es-pecialment significatives. Aix, per a una lectura individualitzadacaldr tenir en compte:

1. Abans de comenar, sha de llegir atentament la relaci depersonatges i procurar memoritzar-los.

2. Cal imaginar com pot ser el decorat de les diverses escenes.Com a ajuda els lectors poden dibuixar un croquis en un full.3. La lectura ha de ser lenta, perqu cal reconstruir, a poc a poc,

els esdeveniments a partir de les acotacions i del contingutdels dilegs. Ladolescent ha destructurar en el cap la repre-sentaci teatral amb tots els elements: la decoraci, els efectessonors, els gestos i moviments dels personatges, el vestuari,locupaci de lespai per part dactors i dactrius, etc.

Si us decidiu per laventura de la lectura dramatitzada a classe,primerament heu de trobar temps. s a dir, heu de fer-la en di-verses sessions seguides per tal de no perdre el fil; i en una doblesessi encara millor. El somni duna nit destiu s una comdiacomplicada que necessita molta atenci i, si pot ser, tants actors-lectors com personatges.

Cerqueu un lloc al centre, si hi ha sala dactes, aneu-hi, sinoms disposeu de laula, transformeu-la. Retireu les cadires,delimiteu lespai escnic, poseu cadires al fons, tantes com per-sonatges; demaneu faristols al seminari de Msica i, si podeu,pengeu teles a la paret del fons. Laula ha de desaparixer, heude crear un espai mgic.

El professor o la professora distribuir els papers i es quedaramb el del duc, que no parla i s per damunt de tots.


11/24

11

Vestiu-vos tots igual. Potser de negre, amb malles i samarretes,i busqueu un objecte o pea de roba que us identifique com elpersonatge que aneu a representar cadasc. Maquilleu-vos ambla fantasia del personatge. No suggerim res, confieu en la vostraimaginaci.

Quan comena la lectura, tots esteu asseguts en les cadiresamb lobjecte o adornament del personatge i, per parlar, salcenels personatges de lescena i parlen des dels faristols.

Aquesta forma de presentaci requereix un pblic, s per aixque us hem explicat la tcnica de la lectura individualitzada, heu

de llegir b i, per aconseguir-ho, cal que conegueu b la histria.Si no la oferiu a ning, feu el mateix, per en lloc de posar lescadires al fons, poseu-les al davant i contempleu lescena queestan llegint.

Sort, moltes ganes i... bona lectura!


12/24

12

SOLUCIONS DALGUNES DELES ACTIVITAT S PLANT EJADES

Soluci de lactivitat nmero 1de la fitxa de lectura

a) (V), b) (V), c) (F), d) (F), e) (V), f) (V), g) (V), h) (V), i) (V), j)(F), k) (F), l) (V), m) (F), n) (V), o) (V), p) (F), q) (V), r) (F).

Soluci de lactivitat complementria nmero 2Estenamorat/ada

de...

Desprssenamora

de...

Al finales casa...

Demetri Hrmia Helena HelenaLisandre Hrmia Helena HrmiaHrmia Lisandre Demetri LisandreHelena Demetri Lisandre DemetriOberon Titnia TitniaTitnia Oberon Un ase/Culera Oberon

Soluci de lactivitat complementria nmero 3Lisandre: Disposat a raptar la seua amada.Demetri: Enamorat dun amor impossible.Hrmia: Disposada a vncer tots els obstacles de lamor.Helena: Enamorada dun amor impossible.Oberon: Rei de les fades, ser i majestus, al qual li agrada inter-

venir en la vida dels altres.

Titnia: Reina de les fades, orgullosa i seductora.Puck: Donyet embolicador.

Activitat complementria nmero 6El mn de... Personatges

Les fades Oberon, Titnia i PuckEls nobles enamorats Lisandre, Demetri, Hrmia i HelenaEls treballadors Borumballa, Flauta i Culera


13/24

13

Soluci de lactivitat complementria nmero 9

H E L E N A C E S BH D O I R Q R J T O

S O E F S D M A E RA I P L N E B A G UA K I A Z M E L L MR F S U H E L E M BE I W T J T I I A AL A G A O R X N I LU U S O A I P S B L

C V U A I M R E H A

Soluci de lactivitat complementria nmero 10Sospir

Soluci de lactivitat complementria nmero 11

1 F A D E S2 A I M R E H

3 T I T A N I A4 P U C K5 C U L E R A

6 L I S A N D R E7 L O S E P8 D E M E T R I

9 B O R U M B A L L A

10 O B E R O N11 H E L E N A


14/24

PROPOSTES DE TREBALL*(MATERIAL FOTO CO PIABLE)

* Leditor autoritza la reproducci daquestes Propostes de treball amb fina-litats didctiques, per recorda que no es permet la reproducci, perfotocpia o altres mitjans, del llibre a qu es refereixen.


15/24

15

A) FITXA DE LECTURA

TTOL: ........................................................................................................................................AUTOR: .....................................................................................................................................

ADAPTADOR: ...................................................................................................................DIBUIXOS: ............................................................................................................................EDICIONS BROMERACOLLECCI: ......................................................................... NM.: ..................

1. Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).a) El Duc encarrega a Borumballa una obra de

teatre per a la celebraci del seu casament.b) Borumballa proposa als seus collegues unahistria damor, el ttol de la qual s

La mort cruel de dos enamorats.c) Lobra de Borumballa sinspira en la realitat

del conflicte amors dels joves Hrmia, Helena,Lisandre i Demetri.

d) Al principi, Borumballa i els seus amics

representen lobra davant dels quatre joves.e) Hrmia est enamorada de Lisandre.f) Lisandre est enamorat dHrmia.g) Helena est enamorada de Demetri.h) Demetri est enamorat dHrmia.i) El pare dHrmia vol casar-la amb Demetri.j) Hrmia i Lisandre decideixen obeir els seus

pares i cada un segueix el seu cam.k) Oberon, rei de les Fades, decideix intervenir

per a complicar el conflicte amors dHelenai Demetri.

l) La substncia de la flor del sospir, abocadasobre les parpelles de qualsevol persona que dorm,la far enamorar-se de la primera personaque veja en despertar-se.


16/24

16

m) Puck aboca la substncia de la flor del sospiren les parpelles de Lisandre, que senamorade Titnia.

n) Puck aboca un antdot en els ulls de Lisandreper a retornar-li el seu amor per Hrmia.

o) Puck colloca a Culera un cap de burro iprovoca, amb la flor del sospir, que Titniasenamore dell.

p) Oberon toca amb una herba els ulls de Titnia iaquesta senamora de Puck.

q) Al final Borumballa i els seus companysrepresenten lobra davant dels quatre joves.r) Qui organitza tots els embolics de la histria

s el Duc.

2. Assenyala amb una creu el que penses del llibre i justifica lateua tria. Mha agradat.

No mha agradat. Mhan agradat algunes coses i altres no.Perqu ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

3. Recomanes la seua lectura? Explica per qu.................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................


17/24

17

B) ACTIVITATS COMPLEMENTRIES

1. El Somni duna nit destiu s el que es diu una comdia dem-

bull. s a dir, una obra amb detalls cmics i en la qual elspersonatges es troben en una situaci inicial determinada queva complicant-se, s a dir, enredant-se, durant el nus de lobrai que es resol amb un final feli. Recordars que les situacionsdembull en lobra sn contnues: Lisandre-Hrmia, Helena-Lisandre, Culera-Titnia, etc.

Potser et parega que aix de les comdies dembull sn

coses antigues. No obstant, aix.No et pareix que les telesries sn comdies dembull?Per qu?

Apunteu en la pissarra els ttols de telesries que cone-gueu.

En grups de quatre, seleccioneu la telesrie que recordeums b i feu una llista dels embolics que es produeixen entreels personatges.

A continuaci, i entre tots, conteu novament la histriadel Somni duna nit destiu, per actualitzant-la. Per fer-ho,haureu dimaginar que els personatges de lobra viuen en unaciutat del seglexxi. Per, de primer, responeu:

En quina ciutat pot transcrrer lobra?Tot ocorre en dos escenaris: la cort i el bosc. Cerca al-

tres espais en la ciutat en els quals podria desenvolupar-se

lacci.A qu podria equivaldre el mn de les fades? A la tele-

visi? A la rdio? Al ms enll? A la publicitat?Qui serien, doncs, Oberon, Titnia i Puck?A qu es dedicarien Lisandre, Helena, Hrmia i Demetri?

I els seus pares?En comptes de la poci, qu sempraria?I en qu consistirien les paraules mgiques?


18/24

18

Podrien els pares forar les filles a casar-se contra la seuavoluntat?

Ara que heu contestat aquestes qestions, escriviu (o con-

teu oralment) com seria la histria actualitzada de Somniduna nit destiu.

2. Com hem dit en lexercici anterior, El somni duna nit des-tiu s una comdia dembull en la qual els personatges vanembolicant-se en amors. Ompli les caselles que hi ha totseguit.

Estenamorat/adade...

Desprssenamorade...

Al final escasa amb...

DemetriLisandreHrmiaHelena

OberonCuleraTitnia

3. Uneix amb una fletxa cada personatge amb la definici msadient.

Lisandre Demetri Hrmia Helena

Oberon Titnia

Puck

Donyet embolicador.

Rei de les fades, ser i majestus, a quiagrada intervenir en la vida dels altres.

Disposada a vncer tots els obstacles delamor.

Reina de les fades, orgullosa i seductora.

Disposat a raptar la seua amada.

Enamorada dun amor impossible.

Enamorat dun amor impossible.


19/24

19

4. Normalment en les histries literries, quan es dna una po-ci, es pronuncien unes paraules mgiques. En El somni dunanit destiu, encara que hi ha joves enamorats, els personatges

invisibles es dediquen a donar-los pocions damor que elsconfonen. I, abans de donar-les, diuen:

Flor de prpura color,flor de tan mgic poder:Fes que Demetri sospire damor.Per qui? Pel primer ser

que veur quan desperte.

Com que, en lactivitat segent us proposem que jugueu averitats i mentides, inventeu uns versos que siguen les paraulesmgiques que el donyet pronunciar.

5. En lobra que hem llegit hi ha fades, donyets i pocions. Undonyet s un personatge que t poders mgics i que s invi-

sible per a les persones normals. Eixe poder pot utilitzar-loper a facilitar la vida a les persones o per a complicar-los-la.Els donyets solen ser molt juganers.

Imagina que hi ha un donyet a classe que t la poci dela veritat i la de la mentida i, a uns quants de vosaltres, usen ha de donar noms una. El donyet traur una persona alcentre de la classe i li dir a cau dorella quina poci li dna:

la de la veritat o la de la mentida. La resta de companys nohan de saber quina s, per podran fer-li tres preguntes quehaur de contestar, seguint la instrucci de la poci que hapres, per intentant que els companys no endevinen quinas: la de la veritat o la de la mentida.

Al final, entre tots, heu dendevinar quina poci ha donata cada persona.


20/24

20

6. En El somni duna nit destiu es barregen tres mons: el de lesfades, el dels treballadors i el dels nobles enamorats. Completala graella indicant a quin mn pertanyen cada un dels per-

sonatges segents: Borumballa, Lisandre, Hrmia, Oberon,Culera, Helena, Demetri, Puck, Flauta i Titnia.

El mn de... Personatges

Les fades

Els nobles enamorats

Els treballadors

7. Aprn i recita.Agonitza la nit.Rugix el lle i els llops udolen.Donyets, fades, fantotxes,reben el missatge de la lluna:ha arribat el momentde seguir les ombres,

de volar amb el vent.Si quelcom vos ha ofs,penseu que el nostre anhel,si va pecar datrevit, encara s viu;perqu vam bressolar el vostre somni:somni duna nit destiu.

Tots els alumnes de classe aprendran els versos finals de

Puck amb els quals acaba elSomni duna nit destiu. Una vega-da els spien de memria, els recitaran per a la resta de com-panys. Per cadasc ho far duna manera distinta: cridant;plorant moltssim; rient exageradament; sanglotant; somrient;murmurant; amb accent andals; amb accent alemany; ambaccent sud-americ; fent botiges; amb veu profunda; amb veuaguda; sense moures; movent-se sense parar; molt lentament;molt rpidament.


21/24

21

8. Els autors de les obres de teatre donen indicacions sobre comha de ser lescenari, les entrades i eixides de personatges, lamanera de dir els textos, els gestos, el vestuari... en les acotaci-

ons, escrites entre parntesis i amb un tipus de lletra diferent.Troba les tres acotacions que hi ha al principi de lobra. Comveurs, eixes acotacions donen indicacions dentrades i eixidesde personatges de lescenari. Ara, haurs dafegir unes altresacotacions al text per assenyalar moviments i gestos dels actorsi els tons en qu parlen. Per exemple la primera acotaci:

ACTE PRIMER

(Dos artesans, Flauta i Culera, riuen i bromegen. Al costat dellses mou, participant ms o menys del jois rebombori, un singular

personatge, una espcie de donyet que, si es jutja pel comporta-ment dels altres, direm fra invisible per a ells. Entra un tercerartes, BORUMBALLA.)

9. En aquesta sopa de lletres, podrs trobar el nom dels quatrejoves enamorats i el dels tres artesans que protagonitzen Elsomni duna nit destiu. Has de cercar en qualsevol direcci:de dreta a esquerra, de dalt a baix, en diagonal, etc.

H E L E N A C E S BH D O I R Q R J T OS O E F S D M A E RA I P L N E B P G UA K I A Z M E L L MR F S U H E L E M BE I W T J T I I A AL A G A O R X N I LU U S O A I P S B LC V U A I M R E H A


22/24

22

10. Resol aquesta endevinalla.1a pista: El diccionari diu que un ..................................................... s una

inspiraci profunda seguida duna expiraci audible, que

s deguda moltes vegades a estats anmics: emoci, desig,alleujament...

2a pista: Una nit clara destiu, la fletxa llanada per Cupido(du juganer de lamor) al cor duna donzella va confondreel cam i, volant, va travessar el cor duna flor blanca queva quedar per sempre mal ferida damor. Eixa flor t unpoder meravells: si aboques el suc que ix dels ptals sobre

les parpelles dalg que dorm, quan es desperta, quedaenamorat de la primera criatura que veu.Qu s?En lobra de teatre, rep el nom de ........................................................ .


23/24

23

11. Fes els mots encreuats. Completals amb el nom dels perso-natges i trobars en la columna ombrejada el nom del come-digraf ms gran de la literatura:

1. Nom que reben algunes personetes mgiques que portenvareta i viuen al bosc.

2. Est enamorada de Lisandre. (al revs)3. Nom de la reina del bosc.4. Nom del donyet ms entremaliat de lobra.5. s un bon teixidor, amic de Borumballa i Flauta.6. Nom de lenamorat dHrmia que, sota els efectes de la

flor del sospir, perseguir Helena.7. Hi ha una fada que s una flor de............................ . ( al revs)8. El pare dHrmia vol casar-la amb ell.9. Sinventa un drama de mil dimonis.

10. s el rei de la nit.11. Al principi, Demetri no lestima.

12

345

67

89

1011


24/24

Propostes didctiques referides al llibreSomni duna nit destiu (ISBN: 978-84-9824-247-8)

Edicions Bromera, SLPolgon Industrial, 1 - 46600 Alzira

www.bromera.com

Vctor Latorre, Francesc J. Lpez, Mario Mez i Pilar MartnezDibuixos dAntoni Laveda i Enric Solbes

activitats lectura-somni una nit estiu-2n eso

Documents