el signe a la natura
DESCRIPTION
Publicació editada amb motiu del projecte "El signe a la natura" realitzat pels alumnes dels Ensenyaments Superiors en Disseny Gràfic de l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques Serra i Abella al Delta de l'Ebre durant els dies 21 de març, 1 i 2 d'abril de 2014TRANSCRIPT
EL SIGNE ALA NATURAINTERVENCIONS PAISATGÍSTIQUES AL DELTA DE L’EBRE
31 de març, 1 - 2 d’abril de 2014
ensenyaments superiors en disseny gràfic
esdap Serra i abella - l’hospitalet
EL SIGNEA LA NATURA
R E F E R E N T I R E P R E S E N TA C I Ó
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean commodo ligula eget dolor. Aenean massa. Cum sociis natoque penatibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Donec quam felis, ultricies nec, pellentesque eu, pretium quis, sem. Nulla consequat massa quis enim. Donec pede justo, fringilla vel, aliquet nec, vulputate eget, arcu. In enim justo, rhoncus ut, imperdiet a, venenatis vitae, justo. Nullam dictum felis eu pede mollis pretium. Integer tincidunt. Cras dapibus. Vivamus elementum semper nisi. Aenean vulputate eleifend tellus. Aenean leo ligula, porttitor eu, consequat vitae, eleifend ac, enim. Aliquam lorem ante, dapibus in, vi-verra quis, feugiat a, tellus. Phasellus viverra nulla ut metus varius laoreet. Quisque rutrum. Aenean imperdiet. Etiam ultricies nisi vel augue. Curabitur ullamcorper ul-tricies nisi. Nam eget dui. Etiam rhoncus. Maecenas tempus, tellus eget con-dimentum rhoncus, sem quam semper libero, sit amet adipiscing sem neque sed ipsum. Nam quam nunc, blandit vel, luctus pulvinar, hendrerit id, lorem. Maecenas nec odio et ante tincidunt tempus. Donec vitae sapien ut libero venenatis faucibus. Nullam quis ante. Etiam sit amet orci eget eros faucibus tincidunt. Duis leo. Sed fringilla mauris sit amet nibh. Donec sodales sagi-ttis magna. Sed consequat, leo eget bibendum sodales, augue velit cursus nunc, quis gravida magna mi a libero. Fusce vulputate eleifend sapien. Ves-tibulum purus quam, scelerisque ut, mollis sed, nonummy id, metus. Nullam accumsan lorem in dui. Cras ultricies mi eu turpis hendrerit fringilla. Vestibulum ante ipsum primis in faucibus orci luctus et ultrices posuere cubilia Curae; In ac dui quis mi consectetuer lacinia. Nam pretium turpis et arcu. Duis arcu tortor, suscipit eget, imperdiet nec, imperdiet iaculis, ipsum. Sed aliquam ultrices mau-ris. Integer ante arcu, accumsan a, consectetuer eget, posuere ut, mauris. Praesent adipiscing. Phasellus ullamcorper ipsum rutrum nunc. Nunc no-nummy metus. Vestibulum volutpat pretium libero. Cras id dui. Aenean ut eros et nisl sagittis vestibulum. Nullam nulla eros, ultricies sit amet, no-nummy id, imperdiet feugiat, pede. Sed lectus. Donec mollis hendrerit risus. Phasellus nec sem in justo pellentesque facilisis. Etiam imperdiet imperdiet orci. Nunc nec neque. Phasellus leo dolor, tempus non, auctor et, hendre-rit quis, nisi. Curabitur ligula sapien, tincidunt non, euismod vitae, posuere imperdiet, leo. Maecenas malesuada. Praesent congue erat at massa. Sed cursus turpis vitae tortor. Donec posuere vulputate arcu. Phasellus accum-san cursus velit. Vestibulum ante ipsum primis in faucibus orci luctus et ultrices posuere cubilia Curae; Sed aliquam, nisi quis porttitor congue, elit erat euismod orci, ac placerat dolor lectus quis orci. Phasellus consectetuer vestibulum elit. Aenean tellus metus, bibendum sed, posuere ac, mattis non, nunc. Vestibulum fringilla pede sit amet augue. In turpis. Pellentesque po-suere. Praesent turpis. Aenean.
INTERVENCIONS PAISATGÍSTIQUES AL DELTA DE L’EBRE
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Aenean
commodo ligula eget dolor. Aenean massa. Cum sociis natoque pe-
natibus et magnis dis parturient montes, nascetur ridiculus mus. Do-
nec quam felis, ultricies nec, pellentesque eu, pretium quis, sem. Nulla
consequat massa quis enim. Donec pede justo, fringilla vel, aliquet
nec, vulputate eget, arcu. In enim justo, rhoncus ut, imperdiet a, ve-
nenatis vitae, justo. Nullam dictum felis eu pede mollis pretium. Inte-
ger tincidunt.
31 de març, 1 i 2 d’abril de 2014
Ensenyaments Superiors en Disseny Gràfic
ESDAP Serra i Abella.L’Hospitalet
Mireia Llosas, Albert Ramon, Judit Vilarasau, Estela Zamora
El vent és eteri, intangible, invisible. El vent ve i
va. Es forma en algun lloc remot i desapareix en
un altre ben diferent. És portador de missatges,
ens porta des de la calor intensa del desert de
Sàhara fins el fred dels països nòrdics; portador
d’essències, d’històries, de sensacions.
Jardí d’instants és una intervenció física a l’en-
torn natural del Delta del Ebre, concretament a
la platja del Trabucador. L’obra consta d’un total
de divuit molinets de paper mirant directament a
l’element que és l’eix conceptual de l’obra: l’aire.
El conjunt de molins es situa en un punt estratè-
gic, un lloc sense interferències, nu, tan sols amb
la presència del vent i la terra.
Cada un dels molins està format per 3 elements.
Senzillesa i austeritat en materials. Una cartolina
blanca de 15 x 15 cm amb quatre talls i amb les
quatre puntes unides al centre amb una xinxeta
daurada. Aquests dos objectes conformen la part
JARDÍ D’INSTANTS
dinàmica de l’estructura, la que és propulsada pel
vent. Les formes del paper ondulades acompan-
yen el vent cap a l’interior i proporcionen el gir.
La xinxeta com a eix està clavada a la part supe-
rior d’una barnilla de fusta que alhora es clava al
terra de la platja.
La intervenció vol crear un jardí de molins. El
vent, quan travessa el molí, deixa petites partí-
cules de l’essència d’on prové. El molí capta uns
instant únics, essències de llocs remots que que-
den recollides en la textura del paper de forma
invisible. La captura del vent en un instant màgic
i irrepetible.
El vent, quan travessa el molí, deixa petites partícules de l’essència d’on prové.
El SOUVENIR DEL VENT
El vent passa, ens toca la pell, ens mou els cabells
i aixeca la sorra. Sabem que hi és però no el veiem,
és invisible. Precisem d’un indici per a revelar el seu
pas. Atrapar el vent amb una paraula, desvelar la
seva presència i endur-nos-la a casa. Aquesta és la
funció del Souvenir del vent: un artefacte gràfic en
format de postal on el vent pren paper d’emissor.
Tenim una postal en blanc on hi llegim “He estat
jo”, com a firma d’un remitent al que no veiem.
Només quan deixem caure la tinta d’una ploma
el vent escriu el seu missatge invisible, LO VENT,
desvelant-se i prenent presència. La postal és un
testimoni del seu pas, un record per endur-nos a
casa o enviar a algú.
S’escriu el missatge lo vent amb cera d’espelma
sobre la postal, missatge que roman invisible, però
que crea una reserva on la tinta no pot penetrar. En
un dia de vent a l’aire lliure, s’aboca tinta i es deixa
que l’aire l’escampi: així es tenyeix tota la postal i
revela la paraula. La tinta blava representa un dels
elements més abundants del territori: l’aigua del
mar. En el projecte, l’entorn del Delta interactua i
acaba formant part del producte gràfic final.
Pedro Baños, Alba Burgos, Marta Cid, Adrià Molins, Maria Vila
El vent escriu el seu missatge invisible.
Resseguint el paisatgeGilbert Bages, Jordi Jiménez, Judit Musachs, Natàlia Vázquez
El paisatge és pla. L’horitzó, una línia recta que
travessa el paisatge de punta a punta, de manera
horitzontal i regular i que separa clarament el cel
de la terra. L’horitzontalitat del paisatge transmet
estabilitat, calma, permanència i atemporalitat.
Aquestes sensacions provocades pel medi són les
representades en l’acció Resseguint el paisatge.
S’ha resseguit el paisatge a través de la tècnica
del luminograma, que consisteix en dibuixar amb
llum artificial i registrar-ho amb una càmera fo-
togràfica a partir d’obturacions lentes. Per tant, el
que es dibuixa només és visible en el resultat fi-
nal de les fotografies. Els llargs temps d’exposició
que es necessiten per a crear les imatges queden
palesos en el fet que les captures són a diferents
hores del dia, ja que la llum natural canvia molt
ràpidament. Segons la llum del moment, la llum
artificial hi actua d’una manera diferent.
La línia horitzontal creada a partir de llum
serveix per emfatitzar la idea de l’horitzó, que
divideix la fotografia des del centre i que queda
partida en dues seccions de la mateixa impor-
tància: el cel i la terra. L’objectiu és fer despertar
a l’espectador les sensacions que es perceben en
aquell entorn. La natura, aparentment regida per
formes orgàniques, també està estructurada per
línies rectes i plans.
La línia horitzontal creada a partir de llum serveix per emfatitzar la idea de l’horitzó.
orga
nitz
a
orga
nitz
a
De la terra al fruitJorge Carrillo, Oscar Medina, Ester Ramírez, Anna Salvador
El paisatge, predominat pel cultiu de l’arròs, con-
vida a fer una reflexió de com la terra es trans-
forma fins a proporcionar el fruit que nosaltres
obtenim. Aquesta intervenció pretén representar
el procés i el resultat de l’obtenció de l’arròs,
projectant com a símbol els caràcters de la pròpia
paraula.
Per materialitzar el projecte, s’han creat les
diferents lletres de cartró que formen la paraula
arròs. Per tal de representar els diferents mo-
ments en el conreu de l’arròs, s’ha atorgat un
color diferent, sobreposant una cartolina sobre
les lletres. El marró representa la preparació del
sòl; el verd, la sembra, i el blanc, la recol·lecció del
fruit. La tipografia emprada ha estat l’Helvetica,
amb què s’ha pretès dotar d’un caràcter objectiu i
neutre la paraula per tal de no expressar cap mis-
satge per ella mateixa. La paraula, constituïda per
cinc lletres de cinquanta centímetres quadrats
aproximadament, és enterrada cada cop amb un
grau de visibilitat superior a l’anterior a un dels
camps llaurats de la zona. El resultat fa visible el
gran contrast entre l’abstracció de la paraula i la
realitat de l’entorn. El projecte transforma en una
resposta explícita i sintètica el dubte d’allò que
s’esdevindrà al terreny quan encara és erm.
Una reflexió de com la terra es transforma fins a proporcionar el fruit .
L’observador dE l’HoritzÓSergio Márquez, Estefanía Palacios, David Pascual, Carmen Marín
Enmig del camí, mira al teu davant. Just davant
teu, a l’alçada dels ulls, hi perceps alguna cosa.
Allargues la mà, però no pots agafar-ho. T’hi
acostes, però cada cop s’allunya més. Sempre
es manté distant, immens. Divises l’horitzó, pla,
quiet, estable, separant dos móns: cel i terra.
Amb aquest plantejament es duu a terme la
intervenció de L’observador de l’horitzó. La peça
consisteix en substituir l’horitzó per una línia di-
buixada. Per crear les imatges finals, es traça una
línia de color sobre diferents papers acetats, que
després es col·loquen a l’alçada de l’horitzó del
panorama pla del Delta segons el punt de vista
de la càmera fotogràfica. La línia de color, alho-
ra que tapa l’horitzó, li dóna existència formal;
deixa de ser una delimitació imaginària per fer-lo
aparèixer de forma explícita. A més, les variants
cromàtiques de la línia juguen amb la resta del
paisatge, integrant-la dins d’ell i homogeneïtzant
la composició.
La línia de color, alhora que tapa l’horitzó, li dóna existència formal.
GEOFORMAMercè Alfonsea, Isaac Claramunt, Lucila Fernández, David Rico
El projecte Geoforma consisteix en representar
la naturalesa del Delta de l’Ebre amb elements
geomètrics que es superposen al territori. Cada
paisatge es simbolitza amb una forma abstracta
seguint un criteri racional. Així, cada Geoforma
té tants costats com elements configuren l’espai
natural representat. Quants més elements té el
paisatge, més costats té la figura geomètrica que
el representa.
En aquesta intervenció s’estableixen les següents
relacions: el triangle s’utilitza per representar
un paisatge amb tres elements: el mar, el cel i el
color blau de tots dos. El quadrat és la forma que
representa un paisatge amb quatre components:
la terra, el cel i els seus colors, el marró i el blau.
El pentàgon representa un paisatge d’aiguamolls
format per cinc elements: l’aigua, el cel, el terreny
pantanós i els colors blau i verdós. Per acabar, els
sis costats de l’hexàgon representen la terra, el
cel, la vegetació i els seus tres colors correspo-
nents.
La resolució plàstica de la intervenció es realitza
pintant el contorn de les formes geomètriques
amb pintura blanca sobre un acetat. D’aquesta
manera, a través del llenç transparent es pot veu-
re el paisatge a l’interior de la figura.
Cada Geoforma té tants costats com elements configuren l’espai natural representat.
Cristina Carrero, Laura Garcia,Teresa Martínez, Martín Paz
NIVELLSCROMÀTICS
Un dels elements més característics del paisatge
Delta de l’Ebre és l’horitzó pla que presideix tota la
vista des de qualsevol punt. L’horitzó es combina
amb els diferents nivells de vegetació propis de la
zona, creant un seguit de línies horitzontals que
es distingeixen a partir del seu to cromàtic. És un
paisatge singular i únic en el territori català que
desprèn una serenitat comparable a un quadre del
pintor Rothko.
Així doncs, es planteja una intervenció gràfica a
l’espai natural del Delta on es crea un signe que
representi aquesta horitzontalitat i els diferents
nivells que l’acompanyen. Es crea un plafó on
es col·loquen bandes horitzontals dels mateixos
colors del paisatge i es superposa tot fent coincidir
les línies amb el fons. La quantitat de bandes d’un
color es relaciona amb la presència d’aquest color
en la vista que s’analitza. D’aquesta manera es
crea una infografia que mostra objectivament quin
percentatge de cada color es pot apreciar al paisat-
ge. Es realitza la mateixa intervenció en tres espais
diferents del Delta, que, malgrat tenir un cromatis-
me semblant, es combinen de manera diferent.
Els colors escollits són suaus i poc saturats;
d’aquesta manera es crea una harmonia que, jun-
tament amb les bandes horitzontals, transmet la
infinitud, la calma i la pau del paisatge.
Una infografia que mostra objectivament quin percentatge de cada color es pot apreciar al paisatge.
Nòmades del vent pretén reflexionar sobre la forta
presència d’aus al Delta de l’Ebre i intenta defi-
nir-los com els màxims representants de dinamis-
me i moviment d’aquest territori.
Constituït per l’horitzontalitat i una gran homo-
geneïtat, el Delta de l’Ebre es caracteritza per
la seva esbalaïdora serenitat i quietud. La gran
presència d’aus aporten moviment al paisat-
ge, dotant-lo d’activitat. Un moviment circular,
que va i que torna constantment gràcies a l’ús
que fan les aus del territori: zona de nidificació,
hibernació i repòs durant les migracions. D’aques-
ta manera, les aus aporten activitat, animació i
vivacitat a la zona.
La intervenció està formada per una estructura
de filferro i cartró en forma d’esfera per a repre-
sentar la idea de moviment constant i circular de
les aus. L’estructura esfèrica ha estat envoltada
amb un gran nombre d’ocells de papers de diver-
sos colors que simbolitzen la gran diversitat d’aus
que habiten al territori i que reforcen la idea de
dinamisme i vitalitat. L’esfera s’ha traslladat i fo-
tografiat en diferents punts del Delta per demos-
trar que la presència d’aquestes aus es reparteix
per tot l’entorn.
Nòmades del ventJavi Ayala, José García, Victor De Gregoria, Júlia Romagosa
Un dels trets identitaris del Delta de l’Ebre és l’ai-
gua. L’aigua és un element que circula constant-
ment: apareix, desapareix i modifica el paisatge
constantment. A la platja del Trabucador, a causa
d’aquests moviments de l’aigua un cop baixa el
nivell del mar Mediterrani, es creen uns solcs en
la sorra.
La intervenció consisteix a reomplir amb sorra
aquestes petjades que ha deixat l’aigua fins a tornar
a quedar cobertes. S’ha pintat la sorra amb guix de
PETJADESPatricia Invernón, Ariadna Pujol, Nina Raventós, Enric Rojals
color blau per tal que representés l’aigua, ja que
aquesta, tot i ser transparent, inodora i insípida,
adquireix una tonalitat blava en grans volums. Al
ser una intervenció de caràcter efímer, tant pel ma-
terial com per les característiques de l’entorn, se li
dóna projecció mitjançant un stop motion. Aquesta
tècnica ajuda a explicar el concepte de l’espai, el
moviment i el temps, ja que permet fer una analo-
gia del procés de l’aigua quan puja i baixa la marea.
Els reguerons es van omplint progressivament fins
que la sorra blava ho cobreix tot.
La intervenció vol ser un joc de substitució entre
la realitat representada, l’aigua, i el signe que la
representa, la mateixa sorra que ens proporciona
l’entorn i que defineix aquest espai.
El resultat és una intervenció que juga a contra-
posar-se al paisatge a partir de la diferenciació i
oposició de les característiques entre les aus i el
territori. Una esfera d’ocells de colors vius i actius
interromp l’horitzontalitat, la quietud i els colors
apagats característics del paisatge.
Una esfera d’ocells de colors vius i actius interromp l’horitzontalitat, la quietud i els colors apagats característics del paisatge.
Una analogia del procés de l’aigua quan puja i baixa la marea.
0% 25% 50% 75% 100%
Amb aquest projecte es pretén, per una banda,
reflectir les sensacions i emocions que transmet
la natura i, per l’altra, representar el vent, un ele-
ment intangible propi i característic del paisatge
del Delta de l’Ebre. Tot això a través d’una inter-
venció efímera en forma d’instal·lació col·locada
in situ.
La instal·lació es localitza a la platja del Trabuca-
dor, concretament a la secció de sorra més prope-
ra al mar, i consta de dues parts. En la primera, es
representa el paisatge. Un dels trets característics
del territori són les diferents franges horitzontals
de diferent color i textura: el cel, el mar, la sorra
de la platja i la baixa vegetació. Aquest paisatge
equilibrat i sintètic es trasllada a l’obra a través
d’una figura geomètrica feta amb cordill i suspesa
a uns centímetres del terra. La segona part esdevé
l’artefacte captador de l’element invisible: el vent.
El dispositiu està format per una sèrie de cordes
lligades a una estructura invisible dins la figura
geomètrica que, amb la presència del vent, es
mouen i deixen un subtil rastre a la sorra mulla-
da de la platja.
D’aquesta manera, la instal·lació defineix com és
el paisatge físicament fent una analogia entre la
senzillesa dels elements i la de la forma geomè-
trica. A la vegada, també fa visible el vent, sempre
constant al territori, a través de l’indici que deixa
al seu pas.
PLASMANT EL VENTSergi Delgado, Marta Martínez, Andrea Ruiz, Sergi Solé
Finestra a l’ABSTRACCIÓAida de Febrer, David López, Mercè Puig, Carlos Truebas
Pedalejant pels estrets camins de la ruta que
porta a la platja de La Tancada, apareix un curiós
mirador de fusta des d’on es poden observar les
formes de vida que caracteritzen el Delta: fla-
mencs i ànecs passejant plegats per les llacunes.
Unes finestres panoràmiques delimiten l’enqua-
drament de la visió d’aquest espai: bocins de
naturalesa. Els elements del paisatge són diversos
i es disposen de forma irregular i desordenada,
però amb un aspecte comú: hi impera la horit-
zontalitat.
Explorant una altra manera de definir el paisatge
de les terres de l’Ebre, el projecte Finestra a l’abs-
tracció busca una via d’acció conceptual, deixant
de banda l’expressió figurativa. A partir del con-
cepte d’horitzontalitat, i fent referència a l’estil
d’artistes com Mark Rothko o Piet Mondrian,
l’acció es basa en les línies rectes, la simplicitat
i les sensacions que transmet el color. D’aquesta
manera, es traslladen aquests conceptes al su-
port: la finestra panoràmica del mirador.
S’analitzen els colors de cada franja del paisatge
que es veu a través de l’obertura. El guix, material
emprat per l’acció, dibuixa fragments a la fines-
tra tancada corresponents al color predominant
a cada secció. Un cop oberta, la part pintada del
marc mostra la continuació del paisatge real.
Amb això, s’aconsegueix una obra abstracta que
representa el paisatge fugint de la figuració.
Una obra abstracta que representa el paisatge fugint de la figuració.
Fa visible el vent, sempre constant al territori, a través de l’indici que deixa al seu pas.
el signe a la naturaintervencions paisatgístiques al delta de l’ebre
Ensenyaments superiors en disseny gràficESDAP SERRA I ABELLA, L’HOSPITALET
Aquesta publicació s’edita amb motiu del projecte “El signe a la natura” realitzat pels alumnes dels Ensenyaments Superiors en Disseny Gràfic de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques Serra i Abella al Delta de l’Ebre durant els dies 21 de març, 1 i 2 d’abril de 2014
ParticipantsMercè Alfonsea, Javi Ayala, Gilbert Bages, Pedro Baños, Alba Burgos, Cristina Carrero, Jorge Carrillo, Marta Cid, Isaac Claramunt, Sergi Delgado, Lucila Fernández, Laura García, Jose García, Víctor De Gregorio, Aida De Febrer, Patricia Invernón, Jordi Jiménez, Mireia Llosas, David López, Carmen Marín, Sergio Márquez, Teresa Martínez, Marta Martínez, Óscar Medina, Adrià Molins, Judit Musachs, Estefanía Palacios, David Pascual, Martín Paz, Mercè Puig, Ariadna Pujol, Ester Ramírez, Albert Ramon, Nina Raventós, David Rico, Enric Rojals, Júlia Romagosa, Andrea Ruiz, Anna Salvador, Sergi Solé, Carlos Truebas, Natàlia Vázquez, Maria Vila, Judit Vilarasau, Estela Zamora.
CoordinacióEva Moya i Òria Romaní
Disseny de la publicacióJorge Carrillo
ContacteJerusalem, 2b 08902 L’HospitaletTl. 933 366 810 www.serraiabella.cat
Organitza