el salari i la nòmina · el salari i la nòmina 108 1. el rebut del salari l’empresari té...

Unitat 6Unitat formativa 1

El salari i la nòmina

En aquesta unitat aprendrem a:

Segurament alguna vegada us heu preguntat per què us descompten diners de la nòmina. Què són aquestes quantitats que us reduei-xen? A qui les pagueu? Per què i per a què?

Quan comenceu a treballar rebreu uns diners a canvi de la vostra feina, que normalment us ingressaran en un compte corrent, però també pot ser que us els paguin en un xec o en efec-tiu. Tot i que la forma de rebre’ls és diferent en cada cas, tots els treballadors per compte d’altri reben a final de mes un rebut o compro-vant del salari que han percebut.

Estudiarem:

1. El rebut del salari

2. Les percepcions salarials

3. Les percepcions no salarials

4. Les deduccions

5. Bases de cotització, tipus i quotesamb retribució mensual

6. Bases de cotització, tipus i quotesamb retribució diària

FOL_6.indd 107 03/05/11 11:09

6 El salari i la nòmina

108

1. El rebut del salari

L’empresari té l’obligació de lliurar al treballador, juntament amb el salari, un justificant del pagament de la nòmina. Aquest rebut s’ha d’ajustar al model fixat pel Ministeri de Treball i Immigració o al que s’estableix en el conveni col·lectiu, sempre que sigui clar i reflecteixi d’una manera entenedora els diferents conceptes salarials establerts legalment (meritació, deduccions i total per percebre).

El rebut salarial s’ha de referir a mesos naturals —si s’abona un sou, ha de ser per perío-des inferiors al mes. Aquests abonaments es computen com a pagaments a compte de la liquidació definitiva que es fa a final de mes. El rebut salarial ha de ser signat pel treballa-dor quan rebi els diners resultants de la liquidació en efectiu o xec.

Si el treballador cobra mitjançant una transferència bancària, l’empresari ha d’entregar al treballador el rebut salarial sense que hi sigui imprescindible la signatura, perquè queda substituïda pel comprovant de l’entitat bancària.

Les empreses han de guardar els rebuts salarials i arxivar-los, juntament amb els butlletins de cotització de la Seguretat Social, durant un període mínim de cinc anys, per tal de per-metre les comprovacions oportunes.

Al rebut salarial han de constar-hi les parts següents:

• Encapçalament: és la part en què s’indiquen les dades de l’empresa (a), les dades del treballador (b) i el període de liquidació de la nòmina (c).

• Cos: part en què es fan constar les percepcions salarials (d) i no salarials (e) que percep el treballador, a més de les quantitats que s’han de deduir (f) en concepte de pagament a la Seguretat Social i Hisenda.

• Peu: és la part on es fan constar les signatures del treballador (g) i del representant de l’empresa (h).

Al final de l’imprès han de figurar les bases de cotització a la Seguretat Social (i) i la base de retenció d’IRPF (j). A la pàgina següent podeu veure un exemple de nòmina en què s’han marcat les parts

Impor tant

Article 28 de l’ET. Igualtat de remuneració per raó de sexe

L’empresari està obligat a pagar per la pres-tació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, satisfeta directament o indirec-tament, i qualsevol que sigui la naturalesa

d’aquesta retribució, salarial o extrasalari-al, sense que es pugui produir cap discrimi-nació per raó de sexe en cap dels elements o condicions d’aquella prestació.

Llei 33/2202, de 5 de juliol, de modificació de l’article 28 de l’Estatut dels treballadors

Fig. 6.1 Per llei, la remuneració d’una feina determinada ha de ser la mateixa per a homes que per a dones.

VocabulariASalari: conjunt de percepcions econòmi-ques i en espècie que percep el treballa-

dor per la prestació de servei per a l’em-presari.

FOL_6.indd 108 03/05/11 11:10

109

El salari i la nòmina 6

Exemples

Període de liquidació: 1 de febrer de 2008 - 28 de febrer de 2008 Total dies: 30

I. MERITACIONS: 1. Percepcions salarials: Salari base ...................................................................................................... 1 200 € Complements salarials: Personal: antiguitat .............................................................................................. 672 € Hores extraordinàries ............................................................................................ 48 € Salari en espècie 2. Percepcions no salarials: Indemnitzacions o abonaments de despeses al treballador Prestacions o indemnitzacions de la Seguretat Social Indemnitzacions per trasllats, suspensions o acomiadaments Altres percepcions no salarials Despeses de locomoció ......................................................................................... 50 €

A. TOTAL MERITAT: ..................................................................................................... 1 970 €

II. DEDUCCIONS: 1. Aportació del treballador a les cotitzacions de la Seguretat Social,

conceptes de recaptació conjunta % Contingències comunes ............................................................. 4,70 % ........... 97,38 € Atur ......................................................................................... 1,55 % ........... 32,86 € Formació professional ............................................................... 0,10 % ............. 2,12 € Hores extraordinàries Força major o estructurals No estructurals .................................................................................................. 2,26 € TOTAL APORTACIONS ...................................................................................... 134,62 €

2. IRPF ........................................................................................... 10 % ......... 197,00 € 3. Bestretes 4. Valor dels productes rebuts en espècie 5. Altres deduccions

B. TOTAL PER DEDUIR: ............................................................................................... 331,62 € LÍQUID TOTAL PER PERCEBRE (A-B) ............................................................................ 1 638,38 €

Determinació de les bases de cotització a la Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta i de la base subjecta a IRPF:

1. Base de cotització per contingències comunes: Remuneració mensual: ............................................................................... 1 872,00 € Prorrata pagues extraordinàries: ................................................................... 200,00 € TOTAL: ........................................................................................................ 2 072,00 € 2. Base de cotització per contingències professionals (AT i MP) i conceptes de recaptació conjunta: ............................................................... 2 120,00 € 3. Base de cotització de les hores extraordinàries: ................................................... 48,00 € 4. Base subjecta a retenció de l’IRPF: .................................................................. 1 970,00 €

LABORATORIS FERTILAN, SLRoger de Flor, 166 València

CIF: B-23987652Codi. Cte. Cotització Seg. Soc.: 23/3420312001

Treballador: Manel Izquierdo SánchezNIF: 25801043 D Núm. d’afiliació a la Seg. Soc.: 08/6579801201Categoria o grup professional: llicenciat en químicaGrup de cotització: 1

A. València, 28 de febrer de 2008

Signatura i segell de l’empresa: Signatura del treballador:

a) b)

c)

d)

e)

f)

h) g)

i)-j)

FOL_6.indd 109 03/05/11 11:10


110

2. Les percepcions salarials Les percepcions salarials estan formades pel salari base i els complements salarials. La quantia d’aquests conceptes s’estableix mitjançant la negociació col·lectiva i, si no n’hi ha, en el contracte individual de treball.

2.1 El salari base i els complements salarials

El salari base és la retribució fixada per unitat de temps o obra; són els diners mínims que cobrareu (normalment, segons conveni i amb relació a la vostra categoria professional).

Els complements salarials són la retribució fixada d’acord amb les circumstàncies relatives a les condicions personals del treballador, el treball realitzat, la situació i els resultats de l’empresa.

Els complements es fixen en el conveni col·lectiu i es pot decidir si són consolidables o no, és a dir, si sempre estaran a la nòmina a partir d’un moment determinat. No són consoli-dables aquells complements que estiguin vinculats al lloc de treball o a la situació i els re-sultats de l’empresa, excepte que hi hagi un pacte que digui una altra cosa.

Cas pràct ic

1. Considera el cas següent:

L’Elisa és una administrativa que treballa a l’empresa des de l’any 1998. El conveni col·lectiu estableix en l’article 36 que els treba-lladors han de cobrar un complement personal del 10 % sobre el salari base per cada trienni de servei a l’empresa.

Si el salari base per a una auxiliar és de 700 €, calcula l’import del complement que cobrarà l’Elisa a la nòmina del mes de ge-ner de 2008.

Solució:

• De l’any 1998 al 2008, l’Elisa fa deu anys que treballa. Se-gons el conveni, cada tres anys se li incrementa el salari. Per tant: 10/3 = 3,33, ja que se li ha incrementat el salari en tres ocasions.

• 700 x 10 % = 70 €; cada tres anys se li apuja el salari 70 €. • A l’Elisa li han apujat el salari en tres ocasions: 3 x 70 = 210 €,

quantitat que cobrarà en la nòmina del mes de gener en con-cepte de complement personal d’antiguitat.

Act ivitats

1. Llegeix i respon les preguntes:

a) Què significa que un complement salarial és consolidable? Posa’n un exemple que permeti justificar la resposta.

b) L’Adriana és una treballadora que presta serveis a l’empresa des del 2 de gener de 2005. Quants diners cobrarà el 2008 en concepte d’antiguitat si el conveni estipula que per cada trienni els treballadors veuran incrementat aquest concepte el 6 % del salari base, si se sap que aquest salari és de 800 €? I si el conveni digués cada quinquenni?

• Personals: segons circumstàncies perso-nals del treballador, com ara l’antiguitat, els idiomes, etc.

• De lloc de treball: penositat, toxicitat, perillositat, torns, treball nocturn, etc.

• Primes de productivitat (per quantitat o qualitat de treball): incentius, assistència, puntualitat, etc.

• Segons els resultats de l’empresa: par-ticipació en el benefici de l’empresa, etc.

ELS COMPLEMENTS SALARIALS MéS CONEGUTS

VocabulariAEl Salari Mínim Interprofessio-nal (SMI) és la retribució míni-ma a la qual tenen dret els tre-balladors per a la prestació dels seus serveis. Cada any el Go-vern, a través d’un decret, actu-alitza el valor del SMI de l’any en curs. Per a l’any 2008 que-da establert en:

• SMI mensual: 600 €.

• SMI diari: 20 € .

El salari es protegeix enfront dels creditors del treballador mitjan-çant la inembargabilidad. Tro-bareu més informació al cd.

FOL_6.indd 110 03/05/11 11:10

111


Act ivitats

2. Llegeix i respon:

La Sara és una jove de 17 anys que ha signat el seu primer con-tracte. Durant les festes de Na-dal, el seu cap li proposa fer du-es hores extres els divendres i els dissabtes del mes, ja que és un període de molta feina.

Creus que actua correctament el cap de la Sara?


L’Alberto és un jove treballador del sector de la construcció que desconeix a quin preu ha de co-brar les hores extraordinàries que ha fet durant aquest mes. Per això acudeix a tu, perquè sap que estàs estudiant un CF-GM, i et planteja les qüestions següents:

a) A quin preu ha de cobrar-les?

b) Pot ser que no les hi paguin en metàl·lic?

2.2 Les hores extraordinàries

Es consideren hores extraordinàries cada hora de treball feta per sobre de la durada màxima de la jornada ordinària. Per exemple, si habitualment la jornada és de vuit hores al dia, tot el temps treballat per sobre de les vuit hores tindrá la consideració d’ho-res extraordinàries.

La realització d’hores extraordinàries és voluntària, excepte si hi ha un acord, individual o col·lectiu, pel qual s’estableix la realització d’hores extres.

Es prohibeix la realització d’hores extres durant l’horari nocturn, excepte en activitats especials expressament autoritzades. També es prohibeix la realització d’hores extres per part dels menors d’edat.

Així mateix, l’empresari ha d’informar obligatòriament, cada mes, els representants dels treballadors de les hores extraordinàries realitzades pels treballadors.

Retribució i nombre màxim d’hores extraordinàries

Les hores extres s’abonen econòmicament o es compensen amb descans per pacte indi-vidual o col·lectiu. La retribució econòmica de les hores extres no pot ser inferior al valor de l’hora ordinària o compensada per temps equivalents de descans retribuït.

Si no es diu res sobre quan s’ha de realitzar aquest descans, es fa en els quatre mesos se-güents de la realització de les hores extres.

Un treballador pot fer, com a màxim, un total de 80 hores estraordinàries a l’any.

Així doncs, no es computen les que hagin estat compensades per descans o si s’han rea-litzat per reparar danys extraordinaris i urgents de l’empresa, ja que en aquest cas són de realització obligatòria pel treballador.

Cas pràct ic

2. Busca en el Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, l’article 35 i respon a les pre-guntes següents:

a) En quin cas les hores extres poden superar les 80 hores anuals?

b) En quin cas les hores extres poden ser obligatòries?

Solució:

a) El límit de 80 hores anuals no s’aplica quan s’hagin de fer per prevenir o reparar danys extraordinaris i urgents, però, igualment, s’hauran d’abonar com a hores ex-traordinàries.

b) La prestació de treball en hores extraordinàries és voluntària, excepte que la seva realit-zació s’hagi pactat en el conveni col·lectiu o contracte individual de treball, dins dels límits de l’apartat 2 d’aquest article.

També és obligatòria la realització d’hores extres pel treballador en cas de catàstrofes i danys extraordinaris inesperats (hores extraordinàries de força major).

FOL_6.indd 111 03/05/11 11:10


112

2.3 Les pagues extraordinàries

Tots els treballadors tenen dret almenys a dues pagues extraordinàries anuals, la quantia de les quals es pacta per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresari i el representant dels treballadors. La data en què es perceben les pagues extraordinàries és una al Nadal i l’altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresari i els treba-lladors (normalment a l’estiu). Si s’acorda, les pagues es poden prorratejar mensualment —és a dir, dividir l’import de les pagues extres entre els 12 mesos de l’any.

2.4 El salari en espècie

Es consideren percepcions en espècie la utilització, el consum o l’obtenció per a fins par-ticulars dels béns, els drets o els serveis que es donen al treballador de manera gratuïta o a un preu inferior al que té normalment al mercat, tot i que no comporti una despesa real per a qui els concedeix. El salari en espècie no pot superar el 30 % de les percepcions sa-larials del treballador.

Cas pràct ic

3. Considera el cas següent:La Immaculada és una treballadora del laboratori FRM, SA, i, se-gons el conveni col·lectiu aplicable a aquesta empresa, té dret a percebre tres gratificacions extraordinàries, una a l’estiu, l’altra al Nadal i la tercera, de repartiment de beneficis, el mes d’abril.

a) És possible que un conveni estableixi aquestes condicions? Justifica la teva resposta.

b) El conveni pot estipular una sola paga? Justifica’n la resposta segons la norma bàsica del dret laboral.

Solució: En principi, cap norma laboral no pot contradir l’Estatut dels treballadors (norma bàsica del dret laboral), tret que s’hi esta-bleixin condicions laborals més beneficioses per al treballador, segons el principi general del dret de la norma més favorable, que ja hem estudiat en la unitat 1.

L’article 31 de l’Estatut estableix:El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l’any, una en ocasió de les festes de Nadal i l’altra en el mes que es fi-xi per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresari i els repre-sentants legals dels treballadors.

a) Si el conveni fixa tres pagues i la norma legal dues, el treba-llador cobra en virtut del conveni, ja que el nombre mínim són

dues i aquesta condició es respecta. b) No, perquè en aquest cas no es respecta el mínim regulat per

l’Estatut en l’article 31 (també existeix un PGD que justifica la resposta: principi general de la «norma mínima», també estu-diat en la unitat 1 del llibre).

4. Considera el cas següent: L’empresa Dulde, SL, està adscrita al conveni col·lectiu del sector de l’hoteleria aplicable a Catalunya. L’article 38 del conveni es-tableix un complement salarial en espècie de 36,37 € mensuals. Segons la norma, tenen dret a aquest complement els treballa-dors que prestin els seus serveis en centres de treball on s’elabo-ren menjars (restaurants, servei d’àpats, etc.). Si un treballador a la nòmina del mes d’octubre percep 750 € de salari base, 150 € de complements salarials i 127 € de dietes, és correcte que li pa-guin 36,37 € com a percepció en espècie?

Solució:• Has de sumar totes les percepcions salarials de la nòmina del

mes: 750 + 150 = 900 € són percepcions salarials. • Després, has de calcular el 30 % d’aquesta quantitat, i ob-

tindràs el límit màxim que es pot pagar en salari en espècie: 900 x 30 % = 270.

• La quantitat 36,37 no supera el límit màxim que estableix la llei (30 % = 270 €), per la qual cosa la percepció és correcta.

Exemples

Es considera una retribució en espècie l’ús i el gaudi personal d’un cotxe lliurat per una em-presa al treballador.

Impor tant

Què pot fer un treballador si l’empresari no li paga el salari? N’ha de reclamar per via judi-cial el pagament i demanar l’ex-tinció del contracte, mitjançant una papereta de conciliació al SMAC, el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació. Mentre no existeixi resposta, ha de se-guir prestant servei en l’empre-sa. A la papereta s’indiquen les dades de l’empresa, les circum-stàncies del treballador i els fets que han donat lloc a la recla-mació. El treballador té un ter-mini d’un any. Els retards han de ser continuats en el temps i perjudicar-lo. El procediment judicial sol resoldre’s en dos o tres mesos.

FOL_6.indd 112 03/05/11 11:10

113


Vocabulari ALes sigles IPREM corresponen a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples. A molts efectes (beques, ajudes per a habitatge, etc.), aquest indica-dor substitueix el salari mínim interprofessional (SMI) com a índex de referència per a al-guns càlculs, com, per exem-ple, la cotització o no de les percepcions no salarials.

Valors de l’IPREM per a l’any 2008: • Diari = 16,98 € • Mensual = 509,40 € • Anual = 6 112,80 €

3. Percepcions no salarialsReben aquest nom les quantitats percebudes pel treballador pels conceptes següents:

3.1 Indemnitzacions o abonament de despeses al treballador

Són pagaments que es fan al treballador per les despeses realitzades com a conseqüèn-cia de la seva activitat laboral, per exemple:

• Plus de transport o distància: quantitat de diners que es poden abonar al treballador per compensar-li la despesa de desplaçament de casa seva al centre de treball o a l’in-revés (per exemple, el pagament d’una targeta de Renfe als treballadors que hagin de desplaçar-se des de casa seva al centre de treball).

• Dietes (manutenció i/o allotjament): quantitat que s’abona per les despeses que sorgei-xen al treballador per menjar fora (mitja dieta) o per haver de pernoctar fora de casa (dieta sencera), sempre que aquestes circumstàncies es produeixin per motius laborals. Per exemple, a un treballador de Barcelona que ha de donar unes conferències a Ma-drid durant tres dies, la seva empresa li ha de compensar les despeses d’hotel i manu-tenció (dinars, sopars, etc.).

• Despeses de locomoció: quantitats abonades per la despesa que implica per al tre-ballador haver-se de moure durant la seva jornada de treball a altres llocs per motius laborals, com és el cas d’un peatge d’autopista per haver de desplaçar-se a una altra empresa que és a 20 km.

3.2 Prestacions i indemnitzacions de la Seguretat Social

Són les quantitats que percep el treballador en situacions extraordinàries reconegudes per la Seguretat Social, per exemple, quan està en situació d’incapacitat temporal.

3.3 Indemnitzacions per trasllats, per suspensió o per acomiadament

Són quantitats abonades per l’empresari en concepte de trasllat de centre de treball, per suspensió del contracte de treball o per finalització del contracte per mitjà d’un aco-miadament.

Les percepcions extrasalarials no cotitzen a la Seguretat Social si estan justificades mitjan-çant una factura o, en tot cas, si no superen els límits màxims que estableix la llei (per a més informació, consulteu el CD).

LÍMITS MàxIMS PER A LES PERCEPCIONS ExTRASALARIALS

Dietes Manutenció (mitja dieta) fins a 26,14 € (import no computable).Manutenció amb pernoctació fins a 52,29 € (import no computable).

Despeses de locomoció

Segons factura / sense justificant, fins a 0,17 €/km (import no computable).

Distància o transport Fins al 20 % de l’IPREM (import no computable).

Taula 6.1 Límits màxims que estableix la llei per a les percepcions extrasalarials.

FOL_6.indd 113 03/05/11 11:10


114

4. DeduccionsUna vegada confeccionat el rebut salarial —és a dir, calculat el total de les percepcions que segons conveni pertanyen a un treballador per la prestació del servei (salari brut o total me-ritat)—, l’empresari ha de calcular les deduccions, que és la quantitat d’euros que es resten del salari brut, i que l’empresari ha d’ingressar a la Seguretat Social i a Hisenda.

Quan s’han descomptat aquestes quantitats del total meritat s’obté a la nòmina el líquid per percebre, també anomenat salari net, és a dir, la quantitat d’euros de què realment el treballador pot disposar el mes de pagament de la nòmina.

PER QUINA RAÓ ElS TREBAllADORS PER COMPTE D’AlTRI HAN DE TENIR EN El SEU SAlARI AQUESTES DEDUCCIONS?

• les retencions practicades en concepte de Seguretat Social tenen la funció de donar al treballador la possibilitat de rebre, en el seu moment, prestacions socials com ara el dret a cobrar el salari durant un període de baixa, la maternitat o l’atur. Els pagaments del treballador a aquest organisme públic s’anomenen cotització: el treballador cotitza a la Seguretat Social i per aquest motiu té unes deduccions en la nòmina.

• l’empresari també ha de descomptar de la nòmina del treballador una quantitat en concepte de pagament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Tots els rebuts salarials del treballador han de tenir el descompte percentual corresponent en aplicació de la llei que regula aquest impost (llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques). la deducció que s’ha de pagar a Hisenda per aquest concepte es calcula aplicant un percentatge sobre les percepcions econòmiques del treballador (com més alt sigui el salari, més elevat és l’import de l’impost que ingressa a Hisenda).

Web@Programes de gestió de nòmines i de fulls salarials:

Fig. 6.2 www.softonic.com/s/nominaFig. 6.3 www.plantillasmil.com/plantillas/recursos_humanos/calculo_salarios

FOL_6.indd 114 03/05/11 11:10

115


5.1 Contingències comunes (BCC)

A. Base de contingències comunes

Tot prestador d’un servei per compte d’altri pot patir en algun moment de la seva vida laboral situacions com ara una malaltia comuna (grip, angines, etc.), la maternitat o un accident no laboral. Aquestes situacions el poden impossibilitar de treballar men-tre durin.

En aquest cas, creieu que el treballador ha de deixar de cobrar el seu salari? La resposta és clarament que no, perquè durant els mesos anteriors aquest treballador ha estat cotit-zant per contingències comunes, amb les quals la Seguretat Social li assegura la cobertu-ra del salari per mitjà de la figura de les baixes laborals.

5. Bases de cotització, tipus i quotes amb retribució mensual

L’obligació de cotitzar sorgeix des del mateix moment que neix la relació laboral. Per aquesta raó, quan es rescindeix el contracte també cessa el deure d’ingressar les quotes a la Seguretat Social. En aquest capítol veurem com es fan els càlculs en el cas de treba-lladors que percebin la remuneració mensualment.

Per fer el càlcul de la quota que cal ingressar en concepte de cotització, segons la llei hi ha tres conceptes bàsics que intervenen en la fòrmula:

BASE DE COTITZACIÓ (EUROS) x TIPUS (%) = QUOTA PER INGRESSAR (EUROS)

Fig. 6.4 Esquema de les bases que permeten calcular les quotes pagades a la Seguretat Social.

BASES DE COTIZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

Base d’hores extraordinàries:nombre d’hores extres pel preu de cada hora extra.

Base de contingències comunes: total de percepcions salarials

excepte les hores extraordinàries, més la prorrata de les pagues.

Base de contingències professionals:total de percepcions salarials més la prorrata de les pagues extres (s’hi han d’incloure les hores extres).

Conceptes de recaptació conjunta:• Atur • FP • FOGASA: només el paga l’empresari • AT/MP: els paga l’empresa

Impor tant

BCC és la suma de les percepcions salarials: salari base, complements salarials, salari en espècie i la prorrata de pagues extraordinàries. No s’han d’incloure en aquesta base les percepcions rebudes en concepte d’hores extraordinàries.

Vocabulari A• Base de cotització: suma de

percepcions salarials que rep el treballador.

• Tipus: tant per cent aplicable sobre la base segons el con-cepte de cotització.

• Quota: euros que cal ingres-sar a la Seguretat Social.

Sabies que.. .?

Les dietes que apareixen a la nòmina, que són remuneraci-ons en metàl·lic que percep el treballador i justificades amb una factura, no s’han de tenir en compte per calcular la BCC.

FOL_6.indd 115 03/05/11 11:10


116

Com podem calcular la prorrata de les pagues extraordinàries?

Calcular quants diners de les pagues extraordinàries anuals corresponen cada mes a un treballador s’anomena prorrateig. En tot cas, encara que el treballador no les cobri pror-ratejades s’han de tenir en compte per al càlcul de la base de contingències comunes.

Sabies que.. .?

Una vegada calculada la BCC hem de comprovar que el valor resultant estigui dins dels lí-mits màxims i mínims que marca la llei. Si no arriba al mínim, per defecte prenem com a ba-se el mínim establert per al grup de cotització. Si el resultat obtingut supera el límit màxim establert, calculem la cotització sobre el límit màxim.

Exemples

Imaginem que el conveni col·lectiu del sector del metall estipula que un llicenciat té dret a dues pagues extraordinàries de 1 100 € cadascuna. Per calcular l’import de la paga prorratejada se sumen ambdues pagues —és a dir, es calculen quants diners ha de co-brar en concepte de pagues extraordinàries a l’any– i es divideix el total entre 12 mesos o 365 dies, depenent del tipus de retribució que tingui el treballador:

• 1 100 € x 2 pagues = 2 200 € anuals en concepte de pagues

• 2 200 € / 12 mesos = 183,33 €/mes (retribució mensual)

• 2 200 € / 365 dies = 6,03 €/dia (retribució diària)

Claus i consel ls

En l’apartat 1 d’aquest tema, quan vam treballar el concep-te de salari, vam comentar que es consideraven percepcions en espècie la utilització, el con-sum o l’obtenció per a fins par-ticulars dels béns, els drets o els serveis que es donen al treballa-dor de manera gratuïta o a un preu inferior al normal del mer-cat, tot i que no comporti una despesa real per a qui els con-cedeix. Per exemple, es consi-dera una retribució en espècie l’ús i el gaudi personal d’un cot-xe lliurat per una empresa al seu treballador.

També cal recordar que les dietes que apareixen a la nòmi-na, i que són remuneracions en metàl·lic que percep el treballa-dor justificades amb una factu-ra, no s’han de tenir en compte per calcular-ne la base, és a dir, queden excloses de la cotització (apartat 1.2).

Fig. 6.5 Percepcions que s’han de tenir en compte en el càlcul de la BCC.

BASE DE COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES

COMUNES

SALARI BASE

COMPLEMENTS SALARIALS

SALARI EN ESPÈCIE

PRORRATA DE LES PAGUES EXTRES

FOL_6.indd 116 03/05/11 11:10

117


B. Tipus de cotització en contingències comunes

A la base de cotització (BCC) hi hem d’aplicar el tipus corresponent per aquest concepte:

Segons la taula 6.2 no tan sols el treballador ha d’ingressar les quotes a la Seguretat So-cial; l’empresari també ha de cotitzar per cada treballador contractat un percentatge molt més elevat del que paga qualsevol treballador.

La quota –o quantitat retinguda per l’empresari a la nòmina del treballador– s’obté a par-tir de la fórmula següent:

El resultat són els diners que l’empresari ha de retenir de la nòmina al treballador en concepte de pagament de les contingències comunes.

Contingències Empresa Treballador Total

Comunes 23,60 % 4,70 % 28,30 %

Taula 6.2 Tipus aplicable a les contingències comunes.

Cas pràct ic


Un treballador del sector de metall i categoria professional de llicenciat cobra segons conveni els conceptes següents:

• Sou base: 1 100 €; • Plus per conveni: 210 €;• Perillositat: 125 €; • Torns: 138 €;• Hores extraordinàries: 108 €;• Dietes justificades per factura: 75 €.

Com hem de calcular la base de contingències comunes (BCC)?

Solució:

Per calcular la BCC hem de fer els passos següents:

a) Sumem les percepcions salarials del treballador (en aquest cas, sou base, plus per conveni, perillositat i torns):

1 100 + 210 + 125 + 138 = 1 573 €

b) Hi sumem la prorrata de les pagues extraordinàries. El tre-ballador cobra segons conveni dues pagues extres els me-sos de juny i desembre equivalents al sou base:

1 100 x 2 = 2 200 €/any 2 200 € / 12 mesos = 183,33 €/mes

Encara que no cobri la part proporcional de les pagues extres cada mes, s’han de cotitzar a la Seguretat Social com si les co-brés prorratejades.

c) El càlcul total de la BCC tindrà en compte les percepcions salarials i la prorrata de les pagues extraordinàries:

BCC =1 573 + 183,33 = 1 756,33 €

Aquesta quantitat és la base sobre la qual hem d’aplicar el tipus de cotització, i està compresa entre la base mínima (977,58 €) i la màxima (3 074,10 €) d’un llicenciat.

Tingues en compte que no s’hi han d’incloure les percepcions rebudes en concepte d’hores extraordinàries.

d) Ara, sobre aquesta BCC podem aplicar els tipus previstos a la llei i obtenim les quotes:

• El treballador: 4,70 % x 1 756,33 € = 82,55 €

• L’empresari: 23,60 % x 1 756,33 € = 414,49 €

QUOTA = BASE x TIPUS APlICABlE

FOL_6.indd 117 03/05/11 11:10


118

5.2 Cotització per contingències professionals: atur i FP

A. Bases

Les aportacions per atur i formació professional (FP) les fan tant el treballador com l’em-presari a la Seguretat Social:

Aquestes aportacions es calculen aplicant un percentatge a la base de cotització per contingències professionals.

Impor tant

Càlcul de la base de contingèn-cies professionals (BCP)

BCP = percepcions salarials + prorrata de pagues + hores extraordinàries

O bé: BCP = BCC + HE

• la cotització per atur genera dies de cotització que permeten al treballador gaudir de la prestació de l’atur si es queda sense feina.

• la cotització per formació professional permet subvencionar els cursos de formació que s’imparteixen per als treballadors actius o en situació d’atur.

Fig. 6.6 Conceptes que cal tenir en compte en el càlcul de les cotitzacions per atur i formació professional.

HORES EXTRES

SALARI BASE

PRORRATA DE LES PAGUES EXTRES


SALARI EN ESPÈCIEBASE DE

COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS

Act ivitats


a) Quines diferències hi ha en-tre la BCC i la BCP?

b) Quan neix l’obligació de co-titzar per atur?

c) Per què un treballador ha de cotitzar a la Seguretat Social?

Cas pràct ic


Continuem amb el cas anterior i calculem la quota que el treba-llador haurà de pagar a la Seguretat Social en concepte d’atur i formació professional. El treballador cobrava segons conveni els conceptes següents:

Sou base: 1 100 €; plus per conveni: 210 €; perillositat: 125 €; torns: 138 €; hores extres: 108 €; dietes justificades per factura: 75 €.

Solució:

• BCC = percepcions salarials + prorrata pagues extres = 1 100 + 210 + 125 + 138 + 183,33= 1 756,33 €

• El mes d’octubre ha fet nou hores extres retribuïdes a 12 €/hora: 9 x 12 = 108 € en concepte d’hores extraordinàries.

• Aquesta quantitat no s’ha de tenir en compte en el càlcul de la BCC, però sí de la BCP: BCP = BCC + hores extres = 1 756,33 + 108 = 1 864,33 €

• Comprovem que la BCP de 1 864,33 € està entre els límits fixats per la llei: BCC mínima = 700,00 €, BCC màxima = 3 074,10 €

• Segons el tipus de contracte (indefinit o de durada deter-minada) s’aplica diferent tipus a la base. Suposem que el treballador té un contracte indefinit:

- Per atur la quota és de 1 864,33 € x 1,55 % = 28,90 € - Per formació professional: 1 864,33 € x 0,10 % = 1,86 €

Aquestes són les quotes que ha d’ingressar el treballador a la Seguretat Social.

FOL_6.indd 118 03/05/11 11:10

119


• BASE MàxIMA: atur, FP, AT/MP: 3 074,10 €

• BASE MíNIMA: atur, FP, AT/MP: 700,00 €

Atur Empresa Treballador Total

Contracte indefinit 5,75 % 1,55 % 7,30 %

Contracte de durada determinada: temps complet 6,70 % 1,60 % 8,30 %

Contracte de durada determinada: temps parcial 7,70 % 1,60 % 9,30 %

Formació professional Empresa Treballador Total

Tipus 0,60 % 0,10 % 0,70 %

Taula 6.3 Tipus de cotització per a l’atur.

Taula 6.4 Tipus de cotització per a la formació professional.

5.3 Cotització per contingències d’accidents de treball (AT) o malalties professionals (MP)

L’obligació de cotitzar per AT/MP correspon exclusivament a les empreses i es calcula apli-cant un percentatge establert a la disposició addicional 4a de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupost general de l’Estat. En aquesta llei s’estipulen els diferents percen-tatges que han de pagar les professions segons el grau de perillositat o possibilitat que el treballador pugui tenir un accident.

Exemples

Quina professió té més risc d’accident laboral, un administratiu o un fabricant d’explosius?

Lògicament, l’empresari que contracti un fabricant d’explosius ha d’ingressar a la Seguretat So-cial un percentatge més elevat, perquè és més possible que aquest treballador tingui un acci-dent i hagi de demanar una baixa laboral.

El percentatge establert per a un administratiu és de 0,63 % per IT i de 0,36 % per IMS. En canvi, un fabricant d’explosius ha d’ingressar el 4,50 % per IT i el 6,75 % per IMS. Aquest tant per cent s’aplica sobre la base de contingències professionals (BCP).

Sabies que.. .?

IT: els empresaris han de cotitzar, a més, per la cobertura de la in-capacitat temporal, és a dir, per solventar la situació d’un treballa-dor que, per malaltia o accident, durant un temps no pot treballar i requereix assistència sanitària.

IMS: l’empresari també cotitza per invalidesa total, mort o su-pervivència del treballador.

B. Tipus

Com en el cas de la BCC, existeixen uns límits màxim i mínim marcats per llei:

Els tipus de cotització estan igualment marcats per llei i en el cas de l’atur depenen de la modalitat de contracte que tingui el treballador.

FOL_6.indd 119 03/05/11 11:10


120

5.4 Cotització per hores extraordinàries

El treballador que un mes realitza hores extraordinàries també ha de cotitzar per aques-tes hores. A la nòmina, tota persona que fa hores fora de la jornada habitual de treball té una deducció del total facturat que és ingressat pel treballador a la Seguretat Social.

Per calcular la quota que cal pagar per aquest concepte, hem d’aplicar a la base d’hores extraordinàries (és a dir, els diners que us paguen bruts pel total de les hores realitzades en aquest mes); el tipus que s’estableix en el quadre següent:

5.5 Retenció a compte de l’IRPF

Per calcular la base de retenció de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) s’han de tenir en compte el total de percepcions del treballador i sobre aquestes percep-cions cal aplicar el tipus (%) que correspongui segons les taules de retenció anual elabo-rades per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (http//:www.aeat.es).

Hores extraordinàries Empresa Treballador Total

Per força major 12,00 % 2,00 % 14,00 %

Resta: estructurals i no estructurals 23,60 % 4,70 % 28,30 %

Taula 6.5 Tipus per al càlcul de la quota per hores extraordinàries.

Act ivitats

5. Llegeix i respon les preguntes:

Al mes de març en Pedro, que treballa a l’empresa Dolça, SL, ha hagut de fer 13 hores extres a causa d’unes pluges torren-cials que han afectat l’empresa.

El Marc, un amic seu que treballa a Trex-sa, ha hagut de fer cinc hores extraordinà-ries per motius d’excés de treball.

En tots dos casos, el conveni aplicable del sector estipula el preu de qualsevol hora realitzada fora de la jornada habitual de treball en 15 €.

a) Calcula les quotes que caldrà pagar a la Seguretat Social en el cas del Pedro.

b) I en el cas del Marc?

Exemples

Un treballador cobra el mes de gener 108 € en concepte d’ho-res extraordinàries.

Calculem la quota que cal ingres-sar per aquest concepte:

• Base per hores extres (BHE): 108 € x tipus aplicable 4,70 % = 5,08 €.

• La quota que cal ingressar és de 5,08 €.

Fig. 6.7 Seu del Ministeri d’Hisenda a Madrid.

FOL_6.indd 120 03/05/11 11:10

121


6. Bases de cotització, tipus i quotes amb retribució diària

En els apartats anteriors hem estudiat les retribucions i les deduccions aplicables sobre la nòmina d’un treballador amb retribució mensual. En alguns casos, la llei determina que segons el grup de cotització del treballador, concretament del grup de cotització 8 a l’11 —fixeu-vos en la taula 6.8—, la retribució d’aquests treballadors és diària i la cotització a la Seguretat Social es fa per dies naturals del mes, és a dir, pels dies exac-tes que té el mes que s’està cotitzant; no obstant això, del grup 1 al 7 cotitzen tots els mesos per 30 dies, sense tenir en compte realment els dies naturals del mes.

6.1 Bases de cotització per contingències comunes

En aquest cas, la base és igual a la suma de les percepcions salarials diàries més la part proporcional de les pagues extres calculada diàriament.

El resultat ha d’estar comprès entre la base màxima i mínima diària del grup de cotització que correspongui.

Una vegada calculada la base, es multiplica pels dies naturals del mes que s’està cotitzant (30/31 o 28/29), per obtenir la base mensual de cotització sobre la qual apliquem els tipus estudiats en l’apartat anterior.

Act ivitats


a) Quan en una nòmina parlem del total meritat, a què ens referim?

b) Explica com es calcula la base de contingències pro-fessionals.

c) Determina quines percep-cions de les que figuren a continuació cotitzen i quines queden excloses de les ba-ses de la Seguretat Social:

• Antiguitat • Plus de transport • Dietes • Puntualitat • Despeses de locomoció • Salari base

d) Calcula les bases de cotitza-ció i les quotes que cal pa-gar el mes de febrer per un treballador temporal amb categoria de peó que per-cep: salari base, 20 €; assis-tència, 5 €; canvis de torn, 14 €. El treballador té per conveni tres pagues extraor-dinàries de 30 dies del sa-lari base.

Grups Categoria professional Base mínima Base màxima

1.Enginyers i llicenciats. Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c de l’Estatut dels treballadors

1 045,20 €/mes 3 230,10 €/mes

2. Enginyers tècnics, perits i ajudants titulats 867,00 €/mes 3 230,10 €/mes

3. Caps administratius i de taller 754,20 €/mes 3 230,10 €/mes

4. Ajudants no titulats 748,20 €/mes 3 230,10 €/mes

5. Oficials administratius 748,20 €/mes 3 230,10 €/mes

6. Subalterns 748,20 €/mes 3 230,10 €/mes

7. Auxiliars administratius 748,20 €/mes 3 230,10 €/mes

8. Oficials de primera i segona 24,94 €/dia 106,67 €/dia

9. Oficials de tercera i especialistes 24,94 €/dia 106,67 €/dia

10. Peons 24,94 €/dia 106,67 €/dia

11. Treballadors menors de 18 anys 24,94 €/dia 106,67 €/dia

Taula 6.6 Grups de cotitzacions (2011).

FOL_6.indd 121 03/05/11 11:10


122

Cas pràct ic


Un treballador del grup de cotització 8 té acordats segons els conceptes salarials se-güents:

• SB: 19 €/dia• Penositat: 12 €/dia• Incentiu: 5 €/dia

Calcula el total de percepcions salarials que rep:

Solució:

• 19 x 31 = 589 €• 12 x 31 = 372 €• 5 x 31 = 155 €

Total percepcions salarials/mes = 1 116 €


Un treballador amb un contracte indefinit i categoria d’oficial de segona percep els conceptes salarials següents:

• Salari base: 30 €/dia; • Plus d’activitat: 7 €/dia;• Hores extres per raons de força major:

55 €.• A més, d’acord amb el conveni, el tre-

ballador percep dues pagues extraor-dinàries els mesos de juny i desembre, equivalents a 30 dies de salari base ca-dascuna.

Calcula les bases de cotització i les quotes que ha de pagar al mes d’abril.

Solució:

a) Calculem:

• Salari base: 30 € x 30 dies = 900 €/mes• Plus d’activitat: 7 x 30 = 210 €/mes • Hores extres: 55 €/mes

b) Càlcul de les bases de cotització:

• BCC: 30 € + 7 € = 37 €/dia • Prorrata: 2 pagues x 30 € x 30 dies =

1 800 €/365 dies (dies naturals d’un any) = 4,93 €/dia BCC diària: 37 € + 4,93 = 41,93 €

c) Comprovem que la BCC estigui dintre

els límits establerts per la llei:

• Base màxima diària: 102,47 €• Base mínima diària: 23,33 €

d) Calculem el pagament que s’ha de fer a

la Seguretat Social:

• BCC/mes: 41,93 € x 30 dies abril = 1 257,90 € x 4,70 % = 59,12 €• BCP/mes: BCC/mes (1 257,90 €) +

hores extres (55 €) = 1 312,90 €• Base màxima mensual: 3 074,10 €• Base mínima mensual: 700,00 €• Atur: 1 312,90 x 1,55 % = 20,35 €• Formació professional:

1 312,90 x 0,10 % = 1,31 €• Hores extres força major:

55 € x 2 % = 1,10 €

Total per pagar a la Seguretat Social: 59,12 + 20,35 + 1,31 + 1,10 = 81,88 €

6.2 Bases de cotització per contingències professionals

Es calcula de la mateixa manera que la base de contingències professionals quan la retri-bució és mensual, és a dir, a la base de contingències comunes (BCC diària pel nombre de dies naturals del mes) se li sumen les hores extres realitzades.

Una vegada calculada la BCP, hem de comprovar que està compresa entre els límits mà-xims i mínims que marca la llei.

FOL_6.indd 122 03/05/11 11:10

123


Cas pràct ic


L’empresa Termex, SA, amb domicili social al carrer Balmes, 15 de Barcelona, CP 08015, codi de compte de cotització 08/34203121/01, té Francesc Ramiro com a treballador amb contracte indefinit. Hem de fer la nòmina del mes d’abril i algu-nes dades d’interès són:

• DNI: 75896521D • Categoria professional: cap de taller • NASS del treballador: 08/77995823/02 • Antiguitat: 12 anys• El treballador presenta dos bitllets de Renfe per import total

de 30 €.• IRPF: 11 %

Convé tenir en compte aquests articles del conveni col·lectiu:

• Art. 9: el salari base del grup de cotització 3 és de 1 200 €/mes.

• Art. 10: els treballadors percebran en concepte d’antiguitat 7,5 % del salari base per cada trienni.

• Art. 15: la retribució de les hores extres es fa d’acord amb el valor 10,81 €/hora.

• Art. 30: els treballadors han de percebre dues pagues extres els mesos de juny i desembre equivalents al salari base més l’antiguitat.

• Art. 50: les despeses de locomoció dels treballadors van a càrrec de l’empresa.

Solució:

a) Total meritat:

• Percepcions salarials: SB = 1 200 € Antiguitat = 12 anys / 3 anys = 4 anys (1 200 € x 7,5)/100 = 90 € x 4 = 360 € Hores extraordinàries = 0 €

• Percepcions no salarials: Plus de transport = 30 € TOTAL MERITAT = 1 590 €

b) Càlcul de les bases de cotització:

• Base de cotització per contingències comunes

1. Suma total de les percepcions salarials + prorrata de les pa-gues extraordinàries: 1 560 + 260 = 1 820 €.

2. Dues pagues (SB = 1 200 + antiguitat = 360) = 2 x 1 560 = 3 120 €.

3. Prorrata en 12 mesos: 3 120/12 = 260 €. Correspon a paga extra (encara que no es cobri es cotitza a la Seguretat Social per la part que correspon al mes).

4. Comparem la base per contingències comunes amb les ba-ses màximes i mínimes del grup de cotització:

Cap de taller: grup 3. Base mínima: 705,35 € i Base màxima: 3 074,10 €.5. Base del treballador: la xifra 1 820 € està compresa entre la base mínima i la màxima. 6. Calculem els percentatges que marca la llei: 1 820 x 4,70 % = 85,54 €.

c) Base de cotització per atur i formació professional (FP)

1. Suma de les percepcions salarials (SB + antiguitat) + + prorrateig de les pagues extres + hores extraordinàries:

1 560 + 260 + 0 = 1 820 € En aquest cas coincideix amb la base de contingències co-

munes, perquè el treballador no ha realitzat hores extres aquest mes.

2. Comparem amb les bases mínima i màxima: Cap de taller: grup 3. Base mínima: 700,00 € i base màxima: 3 074,10 €.

3. Base del treballador: La xifra 1 820 € està compresa entre la base mínima

i màxima.

4. Calculem els percentatges que marca la llei: Per atur: 1 820 x 1,55 % = 28,21 €. Per formació professional: 1 820 x 0,10 % = 1,82 €.

d) Base de cotització per hores extraordinàries

No fa hores extraordinàries.

e) Deduccions de la Seguretat Social

(BC + Artur + FP) = Deduccions SS 85,54 + 28,21 + 1,82 = 115,57 €

f) Impost sobre la renda de les persones físiques

11 % = 174,90 € (és un exemple)

Total deduccions: SS + renda = 115,57 + 174,90 = 290,47 €

Total meritat — deduccions = líquid per percebre

1 590 € – 290,47 € = 1 299,53 €

FOL_6.indd 123 03/05/11 11:10

Síntesi


124

BCC (base per

contingències comunes)

BCP (base per

contingències professionals)

Cotitzacions Seguretat Social

No salarials(quantitats que rep per inconvenients i despeses del lloc

de treball)

Retenció IRPF

Dades del treballador i l’empresari

Deduccions

SALARIPercepcions econòmiques que reben els treballadors

NòMINAHi ha de constar:

Líquid per percebreTotal de percepcions salarials

menys les deduccions: salari brut – deduccions

(Seguretat Social + IRPF) = salari net

Rebut salarialJustificant de pagament del salari

Percepcions

Salarials (sou del treballador pels seus serveis)

SOU BASE (salari mínim)

SOU EN ESPÈCIE


(segons circumstàncies personals i del lloc

de treball)

HORES EXTRES (hores per sobre de la jornada

ordinària)

FOL_6.indd 124 03/05/11 11:10

125


Activitats

1. Calcula el rebut salarial d’un treballador indefinit amb categoria de llicenciat que percep les retribucions següents:

• SB: 902 €.• Plus conveni: 200 €.• Incentiu: 100 €.• Plus productivitat: 40 €.• Antiguitat: 210 €.• Dues pagues extres anuals equivalents a 30 dies de SB

en els mesos de juny i desembre.• IRPF: 14 %.

2. Calcula el rebut salarial d’un treballador temporal amb categoria d’ajudant no titulat que percep els conceptes:

• SB: 700 €.• HE: 100 €.• Plus transport: 80 €.• Mitja dieta: 20 €.• Dues pagues extres prorratejades de 30 dies de SB.• IRPF: 9 %.

3. L’empresa Laboratoris Fertilán, SL, amb domicili C/ Roger de Flor, 166, de Granollers, amb el CP 08401, amb codi de compte de cotització 08/34203120/01 i NIF B-25987652, té en Manel Izquierdo Sánchez com a treballador amb contracte indefinit.

El conveni col·lectiu del sector químic és el següent: • Art. 6: el SB que correspon a un llicenciat

en Química = 1 200 €/mes. • Art. 8: Antiguitat = 8 % del salari base

per cada dos anys de servei a l’empresa. • Art. 11: les hores extres = 12 € bruts/hora. • Art. 40: la fixació de pagues extres per cobrar serà

equivalent al salari base. • Art. 54: despeses de locomoció 50 €/mes.

Altres dades d’interès per a l’elaboració de la nòmina: • NIF del treballador: 25801043. • NASS: 08/65798012/01. • Antiguitat a l’empresa: 14 anys. • IRPF: 12 %.• Categoria professional: llicenciat en Química.• Nombre d’hores extres: quatre hores el mes de febrer.• Despeses de locomoció 50 € (justificats amb factura).

Calcula i fes la nòmina d’en Manel.

4. La gestoria Fertilán, SL, amb domicili a la pl. Biosfera, 10 - 07703 MAÓ, amb codi de compte de cotització 07/34203120/01 i NIF B-25987652, té la Silvia Cuenca Marco com a treballadora temporal a la seva empresa.

Conveni col·lectiu del sector gestories: • Art. 6: el SB d’un/a auxiliar = 700 €/mes. • Art. 8: antiguitat = 6 % del salari base per cada trienni.• Art. 11: les hores extres = 18 €/hora. • Art. 35: productivitat = 35 €/mes.• Art. 40: la fixació de les pagues extres i la quantitat per

cobrar serà equivalent al salari base. • Art. 65: plus de distància = 30 €/mes.

Altre dades d’interès per a l’elaboració de la nòmina:• NIF del treballador: 25801043-R.• Categoria professional: auxiliar administratiu.• NASS: 08/65798012/01.• Hores extres del mes d’abril: sis hores.• IRPF: a pagar 2 %.

Calcula i fes la nòmina del mes d’abril de la Silvia.

5. La Clínica Salut i Comunitat, amb domicili a la plaça Parroquial, 15, 12500, de Vinaròs, amb codi de compte de cotització 12/1234567/10, té en Sergi Olmo en plantilla.

Dades d’interès per al càlcul de la nòmina del mes de maig: • Antiguitat: sis anys.• IRPF = 10 % del seu salari. • El mes de maig no ha fet hores extraordinàries.• Categoria professional: oficial de 3a. • NASS: 08/65798012/10.• Jornada laboral del treballador: de les 22 a les 5 hores,

de dilluns a divendres. • El Sergi va a la feina tots els dies 15 minuts abans de la

seva hora per canviar-se de roba abans de començar la seva jornada laboral.

Conveni col·lectiu: • Art. 4: el SB corresponent a un oficial de 3a = 26 €/dia. • Art. 12: els treballadors percebran en concepte d’antigui-

tat un 2 % del SB per cada dos anys de servei a l’empresa. • Art. 15: la retribució de les hores extres es farà en funció

de 20 €/hora. • Art. 20: tot treballador percebrà tres pagues extres,

equivalents a 30 dies de salari base en els mesos de juny i desembre.

• Art. 26: els treballadors que exerceixin la seva jornada entre les 21 h i les 6 h percebran un complement salarial de 16 €/dia.

• Art. 40: els treballadors de l’empresa que acudeixin puntualment al seu lloc de treball cobraran un plus per puntualitat de 5 €/dia.

Fes-ne la nòmina del mes de maig.

FOL_6.indd 125 03/05/11 11:10


126

Test

1. La principal obligació de l’empresari és:

a) Abonar la quantitat de salari estipulada al treballador per compte propi.

b) Abonar el salari pactat per l’empresari i treballador per compte aliè.

c) Cap de les anteriors no és certa.

2. Són percepcions extrasalarials:

a) Les indemnitzacions com a conseqüència d’un acomiadament.

b) El complement d’antiguitat. c) El complement de toxicitat.

3. Tot treballador té dret com a mínim a:

a) Dues pagues extraordinàries l’any. b) Dues pagues extraordinàries l’any, que no poden

superar el doble del salari mínim interprofessional. c) Cap de les anteriors no és certa.

4. Un treballador que cobra dos mil euros l’any en concepte de gratificacions extraordinàries té estipulat al contracte que les cobrarà de forma prorratejada:

a) Rebrà una paga al desembre i una altra el mes d’estiu estipulat.

b) Rebrà una quantitat de 166,6 € el mes durant els 12 mesos de l’any.

c) Rebrà els dos mil euros el mes de desembre, ja que si es prorrateja només rep una paga extra.

5. Al treballador se li resta de la seva nòmina en concepte de deduccions:

a) Una quantitat que haurà de ser ingressada per l’empresari a la Seguretat Social.

b) Una quantitat que va destinada a finançar l’empresa en la qual treballa.

c) Cap de les anteriors no és certa.

6. Digues quina de les afirmacions següents no és correcta:

a) El pagament del salari es fa sempre documentalment. b) Existeixen diversos models de fulls salarials

depenent de les empreses, a més de l’elaborat pel Ministeri de Treball.

c) No és necessari reflectir el pagament del salari en una nòmina.

7. El total reportat en una nòmina és:

a) El salari líquid per percebre per un treballador. b) El salari brut. c) El salari brut menys les deduccions

que s’han de pagar a la Seguretat Social.

8. El tipus aplicable a la base de cotització per atur en un contracte indefinit és:

a) 1,60 %.b) 0,1 %. c) 1,55 %.

9. Quin d’aquests complements no és salarial?

a) Idiomes. b) Productivitat. c) Dietes de viatge.

10. No computen a efectes de cotització a la Seguretat Social:

a) Les percepcions extrasalarials. b) Les percepcions salarials. c) Les hores extraordinàries.

11. Les comissions són:

a) Un complement personal. b) Un complement de lloc de treball. c) Un complement segons resultat de l’empresa.

FOL_6.indd 126 03/05/11 11:10

el salari i la nòmina · el salari i la nòmina 108 1. el rebut del salari l’empresari té...

Documents