el nadó preterme: apunts per a un transport
TRANSCRIPT
El nadó preterme: apunts per a un transport
M.T. Esqué Ruiz M.D. Salvia Roiges X. Carbonell Estrany Corporació Sanitaria Hospital Casa de Maternitat
Correspondència:
Dra. M.T. Esqué Ruiz Corporació Sanitäria Hospital Casa de Maternitat 0/ Sabino de Arana, 1 08028 Barcelona
Treball rebut: 28.10.1994. 7-raball acceptat: 14.06.1995.
Resum Treball complementari a “El trasllat del nadó» on s'analitzen alguns as-
pectes a considerar en el moment de traslladar un nadó preterme, tant pel que fa al període d'estabilització (valoració del destret respiratori, signes d'in- fecció, estat hemodinämic) com pel transport pròpiament dit.
Paraules clau: Nadó preterme, transport, emergències.
Resumen Trabajo complementario a «El trasllat del nadó » donde se analizan algu-
nos aspectos relativos al período de estabilización (valoración del distrés respiratorio, signos de infección, estado hemodinämico) así como el trans- porte propiamente dicho.
Palabras clave: Recién nacido pretérmino, transporte, emergencias.
Summary This article complements a previous one entitled « El trasllat del nadó » . lt
examines certain factors to be taken into consideration when transporting a preterm infant, loking at the stabilisation period (assessment of respiratory distress, signs of infection, haemodynamic state) as well as the actual transportation.
Key words: Preterm infant, transport, emergency.
Introducció
És ben conegut que el mitjà més adient per al transport del nadó preterme és l'úter de la seva pròpia Mare 1, 5, i es podria dir que aquesta frase és tant més Ceda com més petit o més immadur és el preterme. No es dubta a afirmar que, davant d'una amenaça de part Prematur, sempre que hi hagi temps, cal traslladar la mare a un centre obstétric que disposi d'una unitat de Cures intensives neonatals. Sovint, però, el part es pre- senta d'una forma tan inesperada que s'ha de traslladar el nadó, amb totes les dificultats que això comporta. Els Problemes inherents a la prematuritat constitueixen el P rimer motiu de trasllat neonatal a Catalunya.
L'objectiu d'aquest treball és el de donar de forma esquemàtica unes normes que puguin facilitar el trans- Pert del nadó preterme.
Algunes precisions terminológiques Nadó preterme: Nadó de menys de 37 setmanes d'edat
gestacional comptant des del dia de la darrera regla.
Gran immadur: Menys de 1.500 g de pes.
Molt gran immadur: Menys de 1.000 g de pes.
Micronat: Menys de 750 g de pes 5.
El preterme es caracteritza per la seva immaduresa, particularment pulmonar (déficit de surfactant, immadu- resa del centre respiratori), digestiva (risc d'enterocolitis ulcernecrosant), immunológica (risc d'infecció), per la seva inestabilitat hemodinämica i pel seu risc d'afecta- ció neurològica (hemorràgia peri-intraventricular, leuco- maläcia periventricular). En els prematurs immadurs pot aparèixer durant les primeres hores de vida una hipo- tensió secundària a l'obertura de la microcirculació
325
Mida de la fulla del laringoscopi
<1250 1250-2000 >2000
2.5 3.0 3.5
7.5 8.0 8.5
perifèrica, inicialment vasoconstrenyida per l'acció de les catecolamines fetals augmentades per l'estrès del part.
Podríem preguntar-nos quin és el límit de la viabilitat. L'any 1976 l'Organització Mundial de la Salut defineix els fetus de menys de 500 grams com no viables. Això no obstant, als Estats Units les definicions varien se- gons els estats; en alguns es diu que és nadó viu tot fe- tus que presenta signe de vida amb un límit inferior de pes de 300 grams, mentre que d'altres tenen com a límit una gestació de 20 setmanes 6 . La Secció de Neonato- logia de l'Associació Espanyola de Pediatria inclou dins de la definició de nascuts vius els nadons de més de 500 g. i 23-24 setmanes de gestació amb signes de vida en néixer 7 . Quan hi ha dubte per la seva immaduresa sobre la seva viabilitat, és recomanable, si el nadó res- pon, realitzar la reanimació i enviar-lo a la unitat de cu- res intensives. No són infreqüents els trasllats de micro- nats al cap de les dues hores de vida, perquè no han mort, amb l'augment de risc que això comporta 8 . Cal, per tant, tenir en compte tots aquests aspectes a l'hora de preparar el transport.
Preparació del nadó preterme per al transport 1. Valoració del destret respiratori: Observar la freqüèn-
cia respiratòria, la regularitat del ritme, el test de Sil- yerman, la cianosi, tenint en compte que l'evolució dels signes pot ser molt ràpida en el nadó preterme 9.
— Desobstrucció rinofaríngia, si cal, amb aspiració suau (14-20 cm H 20) donada la fragilitat de les seves mucoses.
— CPAP nasal amb pressió positiva contínua +4 / +6, si la respiració és irregular o presenta apnees obstructives 1°.
—Intubació si hi ha insuficiencia respiratòria. Pot ser útil intubar amb el mètode d'oxigenació continua adaptant la sonda d'intubació, amb una connexió tova, al respirador que funciona amb pressió posi- tiva intermitent i amb oxigen 9 . S'ha d'utilitzar la cà- nula endotraqueal proporcionada al pes del nen (Taula 1)11.
—Iniciar la ventilació amb una pressió positiva inter- mitent de 15 mm Hg i augmentar fins a obtenir una expansió pulmonar correcta. La pressió residual espiratória serà com a mínim de + 3 cm d'H20. Temps inspiratori generalment de 0.3-0.4 segons. Freqüència respiratòria: 50-60 r/min. Flux: 6-8 1/min.
—El tractament amb surfactant exogen, si cal, és convenient fer-lo un cop estabilitzat el nadó, gene- ralment en arribar al centre receptor.
— Monitorització sistemática de l'oxigenació (TcP02, Sa02), pel risc de retinopatia de la prematuritat se- cundan a la hiperóxia 12 . Mantenir la TcP0 2 entre 55-75 mm Hg i/o la Sa0 2 entre 87 i 95%.
2. Examen clínic a la recerca de possibles signes d'infecció: Color brut, grogós o pàl . lid, fetge o melsa grans, etc. No oblidar que sovint la causa de la prematuritat és una infecció meterno-fetal.
Valorar la indicació d'antibioticoterepia abans del trasIlat. Si és necessària, cal realitzar cultius abans d'iniciar el tractament antibiòtic. Els antibiòtics recomanats són ampicil-lina i gentamicina a les sépsies, ampicil . lina i cefotaxima si hi ha sospita de meningitis i ampicil-lina, gentamicina i cefoxitina si se sospita infecció per anaerobis 13 . Les dosis a utilitzar s'expliquen a la Taula II.
3. Valoració de l'estat hemodinarnic: Freqüència cardíaca, tensió arterial, intensitat dels polsos femorals, color, temps de recoloració, etc. En els nadons de menys de 750 el paràmetre menys precís és la tensió arterial i ens podem guiar amb les altres mides de valoració. Una regla ha de presidir la cura del nadó molt petit és “l'absència de qualsevol agressió » 8.
TAULA 1 INTUBACIÓ OROTRAQUEAL PER A NADONS
TAULA II DCSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS MES UTILITZATS.
DOSI EN MG/KG I INTERVALS ENTRE DOSI
PES <2.000 gr
0-7 dies >7dies
Gentamicina 5/18 5/12 5/12 7.5/E
Cefotaxima (2) 100/12 150/8 100/12 150/£
Cefoxitina 75/8 100/8 75/8 100/£
(1) Dosi doble en meningitis. (2) Amb pes inferior a 1.000 gr 50 mg/kg/24 hores excepte en meningitis
3
3
3
3
326
But Soc Cat Pediatr 1995;55
Si presenta hipotensió (taula 111)14:
— Perfondre per via endovenosa seroalbúmina 20%: 5 cc/kg diluida amb 10 cc/kg de sèrum glucosat 5% o altres expansors plasmatics (10-15 cc/kg), a pas- sar en dues o tres hores segons les necessitats. En cas d'anèmia greu transfondre sang compatible.
TAULA III TENSIÓ ARTERIAL MITJANA SEGONS EL PES DE NAIXAMENT I HORES DE
VIDA (MM HG). ELS RESULTATS CORRESPONEN AL PERCENTIL 10
Pes Naixement Edat Postnatal (hores)
(g) 3 12 24 36 48 60 72 84 96
500 23 (35) 24 (36) 25 (37) 26 (38) 28 (39) 29 (41) 30(42) 31(43) 33 (44)
600 24 (35) 25(36) 26(37) 27 (39) 28 (40) 29 (41) 31(42) 32 (44) 33 (45)
700 24 (36) 25 (37) 26 (38) 28(39) 29 (42) 30 (42) 31)43) 32 (44) 34(45)
800 25(36) 26 (37) 27(39) 28 (40) 29(41) 31(42) 32(44) 33(45) 34(46)
900 25 (37) 26(38) 27(39) 29(40) 30(42) 31(43) 32 (44) 34(45) 35(47)
1000 26(38) 27 (39) 28 (40) 29(41) 31(42) 32 (43) 33 (45) 34(46) 35 (47)
1100 27 (38) 27 (39) 29 (40) 30 (42) 31(43) 32 (44) 34 (45) 35 (46) 36 (48)
1200 27 (39) 28 (40) 29 (41) 30 (42) 32 (43) 33 (45) 34 (46) 35 (47) 37 (48)
1300 28 (39) 29 (40) 30 (41) 31(43) 32 (44) 33 (45) 35 (46) 36 (48) 37 (49)
1400 28(40) 29 (41) 30 (42) 32 (43) 33 (44) 34 (46) 35(47) 36(48) 38(49)
1600 29(40) 30 (42) 31(43) 32 (44) 33 (45) 35(46) 36(48) 37 (49) 38 (50)
Tenir en compte que el nadó preterme té poca autoregulació del flux sanguini cerebral 15 Per tant, una Perfusió ràpida pot provocar, donada la seva fragilitat Capil . lar i la seva anatomia, una hemorragia intraperi- ventricular.
— Bomba de Dopamina en infusió endovenosa contí- nua per augmentar la contractilitat miocardica, a la dosi de 3-10 mcg/kg/min. Si es dóna de 0.5 a 3 mcg/kg/min és vasodilatador selectiu renal, me- sentéric, etc. 16 . Cal vigilar acuradament l'extrava- sació pel perill de lesió tissular greu.
Preparació: Diluir 1.25 cc d'aprical dopamina® (=50 mg) amb 48.75 cc de sèrum glucosat 5%, i queda una solució on 1 cc = 1000 mcg.
— Bomba de Dobutamina en infusió endovenosa con- tínua a la dosi de 5 a 15 mcg/kg/min augmenta la contractilitat miocardica previa correcció de la volé- mia. Es pot afegir en el cas de poc èxit amb les dues terapias prèvies, ja que es potencien els seus efectes amb la dopamina a partir de 5 mcg/kg/min, sense aixecar tant la freqüència cardíaca.
Preparació: Barrejar 46 cc sèrum glucosat 5% amb 4 cc Dobutrex® (20 cc = 250 mgs) i s'obté una solució on 1 cc = 1000 mcg.
Càlcul del ritme de perfusió de les bombes de Dopa- mina i Dobutamina:
ml/h— kg x mcg/kg/min desitjats x 60
mcg/ml
Exemple: A un nen de 2 kg que necessita dopamina a 3 mcg/kg/min i dobutamina a 5 mcg/kg/min, li tocaran 0.36 ml/h de dopamina i 0.6 ml/h de dobutamina.
En tots els casos
—Asepsia màxima.
—Evitar refredament: eixugar-lo !Dé després del naixement amb una talla calenta i embolicar-lo amb teixit de cotó i paper d'estany o preparats similars (Termodrap0). Prendre abans la tempera- tura rectal i axil.lar.
— Monitorització cardiorespiratória, de la tensió arte- rial i Sa02.
Control de glucemia mitjançant tira reactiva. Perfu- sió glucocalcica (Valorar si glucèmia < 60, edat de gestació < 35 setmanes i pes < 2000 gs). Perfon- dre 60 cc de sèrum glucosat 10% amb 1 cc de glu- conat càlcic 10% al ritme de 2.5 cc/kg/hora. Si glucèmia > 120 perfondre sèrum glucosat al 5%.
Abans de marxar
1. Assegurar-se de la bona fixació de la cánula endotra- queal, de la perfusió i del mateix nen. Sempre que sigui possible es farà una radiografia de tòrax i abdomen, que ens permetrà valorar la patologia del nen, conèixer la posició de la cànula endotraqueal i del catèter umbili- cal (Fig. 1). Marcar la posició correcta de la cànula endotraqueal a nivell dels Ilavis o nas. Mai no tallar la cànula abans del trasllat.
2. Recollir les dades de la història de la mare (antece- dents, gestació, part) i del nadó (pH cordó, Apgar, reanimació, període intermediari).
3. Si l'estabilització ha estat laboriosa o el nen esta greu contactar amb l'hospital receptor per preparar l'arribada.
4. Informar els pares de l'estat del nen i de les raons del seu trasllat, i també fer signar el «Full de consentiment per al transport». Ensenyar-los el nen abans de marxar.
5. Recollir 5-10 cc de sang coagulada de la mare en un tub sec i 5 cc en un tub amb EDTA, per fer anticossos irregulars a fi d'estalviar extraccions al nadó per a les possibles transfusions i, si és possible, la placenta en condicions estèrils, per a cultiu i examen anatomo- patològic.
327
Fig. 1. Nadó intubat i amb catèter arterial umbilical (D6)
Durant el transport Limitar les manipulacions a les estrictament necessà- ries, per tal de no refredar-lo ni infectar-lo.
Assegurar la continuïtat de l'escalfament mitjançant el manteniment de la incubadora a la temperatura adient (33.4-36.4°C) 16 , de la perfusió mitjançant la bomba d'infusió contínua, de la ventilació mecànica i de 'oxi- genació (oxímetre, TcP0 2 , Sa02).
- Anotar al full de transport tots els controls que es rea- litzin i les incidències que es presentin.
Bibliografia 1. Cowett RM, Coustan DR, Oh W. Effects of maternal trans-
port on admission patterns at a tertiary care center. Am J Obstet Gynecol 1986; 154: 1098-100.
2. Owen J, Harns BA, Huddleston JF, Brumfield C. Transpor- ting mothers with fetuses in utero to a level III perinatal center. Report of a Clinical Experience, 1978-1982. The Alabama Journal of Medica! Sciences 1987; 24, (1): 17-21.
3. Kollée [AA, Verloove-Vanhorick PP, Verwey RA, Brand R, Ruys JH. Maternal and neonatal transport: Results of a na- tional collaborative survey of preterm and very low birth weight infants in the Netherlands. Obstet Gynecol 1992; 80(4): 635-8.
4. Kollée [AA, Brand R, Schreuder AM, Ens-Dokkum MH, Veen S, Verloove-Vanhorick P. Five-year outcome of pre- term and very low birth weight infants: A comparison between maternal and neonata! transport. Obstet Gynecol 1992; 80(4): 635-8.
5. Obladen M, Luttkus A, Rey M, Metze B, Hopfenmüller W, Dudenhausen JVV. Differences in morbidity and mortality according to type of referral of very low birtweight infants. J Perinat Med 1994; 22: 53-64.
6. Hack M, Fanaroff AA. ¿Cuán pequeño es demasiado pe- queño? Consideraciones al valorar el destino del lactante muy pequeño. Clin Perinatol 1988; 4: 793-811.
7. Arizcun J, Arregui A, Krauel J i col. Recomendaciones de bases o mínimos para la atención neonatal. Sección de Neonatología de la Asociación Española de Pediatría, 1987.
8. Lavaud J, Barbier ML, Chabernaud JL, Marlat D, Février YM. Attitude des SMUR pédiatriques face aux nouveau- nés pesant 750 g et moins. Progrés en Néonatologie 1986; 6: 181-8.
9. Lavaud J. Détresse respiratoire du prématuré à Reanima- tion et transport pédiatriques. Masson ed 1985; 85.
10. Ruggins NR. Pathophysiology of apnoea in preterm in- fants. Arch Dis Child 1991; 66: 70-3.
11.Jain L, Vidyasagar D. Reanimación cardiopulmonar de los recién nacidos: Su aplicación durante el transporte. Clin Ped Norteam 1993; 2: 281-97.
12. Clarke TA, Zmora E, Chen JH, Reddy G, Merrit A. Trans- cutaneous oxygen monitoring during neonatal transport. Pediatrics 1980; 65 (5): 884-6.
13. Molina J, Vilanova JM, Rodríguez-Miguélez JM, Figueras J, Jiménez R. Monitorización de los niveles plasmáticos dosificación de los antibióticos en el recién nacido. Arch Pediatr 1991; 42: 172-6.
14.VVeindling AM. Blood pressure monitoring in the newborn• Arch Dis Child 1989; 64: 444-7.
15. Lou CH, Lassen NA, Friis-Hansen B. Low cerebral blood flow in hypotensive perinatal distress. Acta Neurol Scand 1977; 56> 343-52.
16. Keeley SR, Bohn DJ. Uso de agentes inotrópicos y reduc- tores de la poscarga en el recién nacido. Clin Perinatel, 1988; 3: 473-95.
17. Jiménez R, Figueras J, Botet F. Concepto y control del recién nacido de riesgo elevado. A Procedimientos diagnósticos y tera- péuticos en neonatología. Barcelona, Ed Espaxs, 1987; 163-70.
Es qué MT, Salvia MD, Carbonell X. El nadó preterme: apunts per a un transport. But Soc Cat Pedialr 1995; 55: 325-328.
328
00000329
M.T. Esqué Ruiz M.D. Salvia Roiges X. Carbonell Estrany Corporació Sanitaria Hospital Casa de Maternitat
Correspondència:
Dra. M.T. Esqué Ruiz Corporació Sanitäria Hospital Casa de Maternitat 0/ Sabino de Arana, 1 08028 Barcelona
Treball rebut: 28.10.1994. 7-raball acceptat: 14.06.1995.
Resum Treball complementari a “El trasllat del nadó» on s'analitzen alguns as-
pectes a considerar en el moment de traslladar un nadó preterme, tant pel que fa al període d'estabilització (valoració del destret respiratori, signes d'in- fecció, estat hemodinämic) com pel transport pròpiament dit.
Paraules clau: Nadó preterme, transport, emergències.
Resumen Trabajo complementario a «El trasllat del nadó » donde se analizan algu-
nos aspectos relativos al período de estabilización (valoración del distrés respiratorio, signos de infección, estado hemodinämico) así como el trans- porte propiamente dicho.
Palabras clave: Recién nacido pretérmino, transporte, emergencias.
Summary This article complements a previous one entitled « El trasllat del nadó » . lt
examines certain factors to be taken into consideration when transporting a preterm infant, loking at the stabilisation period (assessment of respiratory distress, signs of infection, haemodynamic state) as well as the actual transportation.
Key words: Preterm infant, transport, emergency.
Introducció
És ben conegut que el mitjà més adient per al transport del nadó preterme és l'úter de la seva pròpia Mare 1, 5, i es podria dir que aquesta frase és tant més Ceda com més petit o més immadur és el preterme. No es dubta a afirmar que, davant d'una amenaça de part Prematur, sempre que hi hagi temps, cal traslladar la mare a un centre obstétric que disposi d'una unitat de Cures intensives neonatals. Sovint, però, el part es pre- senta d'una forma tan inesperada que s'ha de traslladar el nadó, amb totes les dificultats que això comporta. Els Problemes inherents a la prematuritat constitueixen el P rimer motiu de trasllat neonatal a Catalunya.
L'objectiu d'aquest treball és el de donar de forma esquemàtica unes normes que puguin facilitar el trans- Pert del nadó preterme.
Algunes precisions terminológiques Nadó preterme: Nadó de menys de 37 setmanes d'edat
gestacional comptant des del dia de la darrera regla.
Gran immadur: Menys de 1.500 g de pes.
Molt gran immadur: Menys de 1.000 g de pes.
Micronat: Menys de 750 g de pes 5.
El preterme es caracteritza per la seva immaduresa, particularment pulmonar (déficit de surfactant, immadu- resa del centre respiratori), digestiva (risc d'enterocolitis ulcernecrosant), immunológica (risc d'infecció), per la seva inestabilitat hemodinämica i pel seu risc d'afecta- ció neurològica (hemorràgia peri-intraventricular, leuco- maläcia periventricular). En els prematurs immadurs pot aparèixer durant les primeres hores de vida una hipo- tensió secundària a l'obertura de la microcirculació
325
Mida de la fulla del laringoscopi
<1250 1250-2000 >2000
2.5 3.0 3.5
7.5 8.0 8.5
perifèrica, inicialment vasoconstrenyida per l'acció de les catecolamines fetals augmentades per l'estrès del part.
Podríem preguntar-nos quin és el límit de la viabilitat. L'any 1976 l'Organització Mundial de la Salut defineix els fetus de menys de 500 grams com no viables. Això no obstant, als Estats Units les definicions varien se- gons els estats; en alguns es diu que és nadó viu tot fe- tus que presenta signe de vida amb un límit inferior de pes de 300 grams, mentre que d'altres tenen com a límit una gestació de 20 setmanes 6 . La Secció de Neonato- logia de l'Associació Espanyola de Pediatria inclou dins de la definició de nascuts vius els nadons de més de 500 g. i 23-24 setmanes de gestació amb signes de vida en néixer 7 . Quan hi ha dubte per la seva immaduresa sobre la seva viabilitat, és recomanable, si el nadó res- pon, realitzar la reanimació i enviar-lo a la unitat de cu- res intensives. No són infreqüents els trasllats de micro- nats al cap de les dues hores de vida, perquè no han mort, amb l'augment de risc que això comporta 8 . Cal, per tant, tenir en compte tots aquests aspectes a l'hora de preparar el transport.
Preparació del nadó preterme per al transport 1. Valoració del destret respiratori: Observar la freqüèn-
cia respiratòria, la regularitat del ritme, el test de Sil- yerman, la cianosi, tenint en compte que l'evolució dels signes pot ser molt ràpida en el nadó preterme 9.
— Desobstrucció rinofaríngia, si cal, amb aspiració suau (14-20 cm H 20) donada la fragilitat de les seves mucoses.
— CPAP nasal amb pressió positiva contínua +4 / +6, si la respiració és irregular o presenta apnees obstructives 1°.
—Intubació si hi ha insuficiencia respiratòria. Pot ser útil intubar amb el mètode d'oxigenació continua adaptant la sonda d'intubació, amb una connexió tova, al respirador que funciona amb pressió posi- tiva intermitent i amb oxigen 9 . S'ha d'utilitzar la cà- nula endotraqueal proporcionada al pes del nen (Taula 1)11.
—Iniciar la ventilació amb una pressió positiva inter- mitent de 15 mm Hg i augmentar fins a obtenir una expansió pulmonar correcta. La pressió residual espiratória serà com a mínim de + 3 cm d'H20. Temps inspiratori generalment de 0.3-0.4 segons. Freqüència respiratòria: 50-60 r/min. Flux: 6-8 1/min.
—El tractament amb surfactant exogen, si cal, és convenient fer-lo un cop estabilitzat el nadó, gene- ralment en arribar al centre receptor.
— Monitorització sistemática de l'oxigenació (TcP02, Sa02), pel risc de retinopatia de la prematuritat se- cundan a la hiperóxia 12 . Mantenir la TcP0 2 entre 55-75 mm Hg i/o la Sa0 2 entre 87 i 95%.
2. Examen clínic a la recerca de possibles signes d'infecció: Color brut, grogós o pàl . lid, fetge o melsa grans, etc. No oblidar que sovint la causa de la prematuritat és una infecció meterno-fetal.
Valorar la indicació d'antibioticoterepia abans del trasIlat. Si és necessària, cal realitzar cultius abans d'iniciar el tractament antibiòtic. Els antibiòtics recomanats són ampicil-lina i gentamicina a les sépsies, ampicil . lina i cefotaxima si hi ha sospita de meningitis i ampicil-lina, gentamicina i cefoxitina si se sospita infecció per anaerobis 13 . Les dosis a utilitzar s'expliquen a la Taula II.
3. Valoració de l'estat hemodinarnic: Freqüència cardíaca, tensió arterial, intensitat dels polsos femorals, color, temps de recoloració, etc. En els nadons de menys de 750 el paràmetre menys precís és la tensió arterial i ens podem guiar amb les altres mides de valoració. Una regla ha de presidir la cura del nadó molt petit és “l'absència de qualsevol agressió » 8.
TAULA 1 INTUBACIÓ OROTRAQUEAL PER A NADONS
TAULA II DCSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS MES UTILITZATS.
DOSI EN MG/KG I INTERVALS ENTRE DOSI
PES <2.000 gr
0-7 dies >7dies
Gentamicina 5/18 5/12 5/12 7.5/E
Cefotaxima (2) 100/12 150/8 100/12 150/£
Cefoxitina 75/8 100/8 75/8 100/£
(1) Dosi doble en meningitis. (2) Amb pes inferior a 1.000 gr 50 mg/kg/24 hores excepte en meningitis
3
3
3
3
326
But Soc Cat Pediatr 1995;55
Si presenta hipotensió (taula 111)14:
— Perfondre per via endovenosa seroalbúmina 20%: 5 cc/kg diluida amb 10 cc/kg de sèrum glucosat 5% o altres expansors plasmatics (10-15 cc/kg), a pas- sar en dues o tres hores segons les necessitats. En cas d'anèmia greu transfondre sang compatible.
TAULA III TENSIÓ ARTERIAL MITJANA SEGONS EL PES DE NAIXAMENT I HORES DE
VIDA (MM HG). ELS RESULTATS CORRESPONEN AL PERCENTIL 10
Pes Naixement Edat Postnatal (hores)
(g) 3 12 24 36 48 60 72 84 96
500 23 (35) 24 (36) 25 (37) 26 (38) 28 (39) 29 (41) 30(42) 31(43) 33 (44)
600 24 (35) 25(36) 26(37) 27 (39) 28 (40) 29 (41) 31(42) 32 (44) 33 (45)
700 24 (36) 25 (37) 26 (38) 28(39) 29 (42) 30 (42) 31)43) 32 (44) 34(45)
800 25(36) 26 (37) 27(39) 28 (40) 29(41) 31(42) 32(44) 33(45) 34(46)
900 25 (37) 26(38) 27(39) 29(40) 30(42) 31(43) 32 (44) 34(45) 35(47)
1000 26(38) 27 (39) 28 (40) 29(41) 31(42) 32 (43) 33 (45) 34(46) 35 (47)
1100 27 (38) 27 (39) 29 (40) 30 (42) 31(43) 32 (44) 34 (45) 35 (46) 36 (48)
1200 27 (39) 28 (40) 29 (41) 30 (42) 32 (43) 33 (45) 34 (46) 35 (47) 37 (48)
1300 28 (39) 29 (40) 30 (41) 31(43) 32 (44) 33 (45) 35 (46) 36 (48) 37 (49)
1400 28(40) 29 (41) 30 (42) 32 (43) 33 (44) 34 (46) 35(47) 36(48) 38(49)
1600 29(40) 30 (42) 31(43) 32 (44) 33 (45) 35(46) 36(48) 37 (49) 38 (50)
Tenir en compte que el nadó preterme té poca autoregulació del flux sanguini cerebral 15 Per tant, una Perfusió ràpida pot provocar, donada la seva fragilitat Capil . lar i la seva anatomia, una hemorragia intraperi- ventricular.
— Bomba de Dopamina en infusió endovenosa contí- nua per augmentar la contractilitat miocardica, a la dosi de 3-10 mcg/kg/min. Si es dóna de 0.5 a 3 mcg/kg/min és vasodilatador selectiu renal, me- sentéric, etc. 16 . Cal vigilar acuradament l'extrava- sació pel perill de lesió tissular greu.
Preparació: Diluir 1.25 cc d'aprical dopamina® (=50 mg) amb 48.75 cc de sèrum glucosat 5%, i queda una solució on 1 cc = 1000 mcg.
— Bomba de Dobutamina en infusió endovenosa con- tínua a la dosi de 5 a 15 mcg/kg/min augmenta la contractilitat miocardica previa correcció de la volé- mia. Es pot afegir en el cas de poc èxit amb les dues terapias prèvies, ja que es potencien els seus efectes amb la dopamina a partir de 5 mcg/kg/min, sense aixecar tant la freqüència cardíaca.
Preparació: Barrejar 46 cc sèrum glucosat 5% amb 4 cc Dobutrex® (20 cc = 250 mgs) i s'obté una solució on 1 cc = 1000 mcg.
Càlcul del ritme de perfusió de les bombes de Dopa- mina i Dobutamina:
ml/h— kg x mcg/kg/min desitjats x 60
mcg/ml
Exemple: A un nen de 2 kg que necessita dopamina a 3 mcg/kg/min i dobutamina a 5 mcg/kg/min, li tocaran 0.36 ml/h de dopamina i 0.6 ml/h de dobutamina.
En tots els casos
—Asepsia màxima.
—Evitar refredament: eixugar-lo !Dé després del naixement amb una talla calenta i embolicar-lo amb teixit de cotó i paper d'estany o preparats similars (Termodrap0). Prendre abans la tempera- tura rectal i axil.lar.
— Monitorització cardiorespiratória, de la tensió arte- rial i Sa02.
Control de glucemia mitjançant tira reactiva. Perfu- sió glucocalcica (Valorar si glucèmia < 60, edat de gestació < 35 setmanes i pes < 2000 gs). Perfon- dre 60 cc de sèrum glucosat 10% amb 1 cc de glu- conat càlcic 10% al ritme de 2.5 cc/kg/hora. Si glucèmia > 120 perfondre sèrum glucosat al 5%.
Abans de marxar
1. Assegurar-se de la bona fixació de la cánula endotra- queal, de la perfusió i del mateix nen. Sempre que sigui possible es farà una radiografia de tòrax i abdomen, que ens permetrà valorar la patologia del nen, conèixer la posició de la cànula endotraqueal i del catèter umbili- cal (Fig. 1). Marcar la posició correcta de la cànula endotraqueal a nivell dels Ilavis o nas. Mai no tallar la cànula abans del trasllat.
2. Recollir les dades de la història de la mare (antece- dents, gestació, part) i del nadó (pH cordó, Apgar, reanimació, període intermediari).
3. Si l'estabilització ha estat laboriosa o el nen esta greu contactar amb l'hospital receptor per preparar l'arribada.
4. Informar els pares de l'estat del nen i de les raons del seu trasllat, i també fer signar el «Full de consentiment per al transport». Ensenyar-los el nen abans de marxar.
5. Recollir 5-10 cc de sang coagulada de la mare en un tub sec i 5 cc en un tub amb EDTA, per fer anticossos irregulars a fi d'estalviar extraccions al nadó per a les possibles transfusions i, si és possible, la placenta en condicions estèrils, per a cultiu i examen anatomo- patològic.
327
Fig. 1. Nadó intubat i amb catèter arterial umbilical (D6)
Durant el transport Limitar les manipulacions a les estrictament necessà- ries, per tal de no refredar-lo ni infectar-lo.
Assegurar la continuïtat de l'escalfament mitjançant el manteniment de la incubadora a la temperatura adient (33.4-36.4°C) 16 , de la perfusió mitjançant la bomba d'infusió contínua, de la ventilació mecànica i de 'oxi- genació (oxímetre, TcP0 2 , Sa02).
- Anotar al full de transport tots els controls que es rea- litzin i les incidències que es presentin.
Bibliografia 1. Cowett RM, Coustan DR, Oh W. Effects of maternal trans-
port on admission patterns at a tertiary care center. Am J Obstet Gynecol 1986; 154: 1098-100.
2. Owen J, Harns BA, Huddleston JF, Brumfield C. Transpor- ting mothers with fetuses in utero to a level III perinatal center. Report of a Clinical Experience, 1978-1982. The Alabama Journal of Medica! Sciences 1987; 24, (1): 17-21.
3. Kollée [AA, Verloove-Vanhorick PP, Verwey RA, Brand R, Ruys JH. Maternal and neonatal transport: Results of a na- tional collaborative survey of preterm and very low birth weight infants in the Netherlands. Obstet Gynecol 1992; 80(4): 635-8.
4. Kollée [AA, Brand R, Schreuder AM, Ens-Dokkum MH, Veen S, Verloove-Vanhorick P. Five-year outcome of pre- term and very low birth weight infants: A comparison between maternal and neonata! transport. Obstet Gynecol 1992; 80(4): 635-8.
5. Obladen M, Luttkus A, Rey M, Metze B, Hopfenmüller W, Dudenhausen JVV. Differences in morbidity and mortality according to type of referral of very low birtweight infants. J Perinat Med 1994; 22: 53-64.
6. Hack M, Fanaroff AA. ¿Cuán pequeño es demasiado pe- queño? Consideraciones al valorar el destino del lactante muy pequeño. Clin Perinatol 1988; 4: 793-811.
7. Arizcun J, Arregui A, Krauel J i col. Recomendaciones de bases o mínimos para la atención neonatal. Sección de Neonatología de la Asociación Española de Pediatría, 1987.
8. Lavaud J, Barbier ML, Chabernaud JL, Marlat D, Février YM. Attitude des SMUR pédiatriques face aux nouveau- nés pesant 750 g et moins. Progrés en Néonatologie 1986; 6: 181-8.
9. Lavaud J. Détresse respiratoire du prématuré à Reanima- tion et transport pédiatriques. Masson ed 1985; 85.
10. Ruggins NR. Pathophysiology of apnoea in preterm in- fants. Arch Dis Child 1991; 66: 70-3.
11.Jain L, Vidyasagar D. Reanimación cardiopulmonar de los recién nacidos: Su aplicación durante el transporte. Clin Ped Norteam 1993; 2: 281-97.
12. Clarke TA, Zmora E, Chen JH, Reddy G, Merrit A. Trans- cutaneous oxygen monitoring during neonatal transport. Pediatrics 1980; 65 (5): 884-6.
13. Molina J, Vilanova JM, Rodríguez-Miguélez JM, Figueras J, Jiménez R. Monitorización de los niveles plasmáticos dosificación de los antibióticos en el recién nacido. Arch Pediatr 1991; 42: 172-6.
14.VVeindling AM. Blood pressure monitoring in the newborn• Arch Dis Child 1989; 64: 444-7.
15. Lou CH, Lassen NA, Friis-Hansen B. Low cerebral blood flow in hypotensive perinatal distress. Acta Neurol Scand 1977; 56> 343-52.
16. Keeley SR, Bohn DJ. Uso de agentes inotrópicos y reduc- tores de la poscarga en el recién nacido. Clin Perinatel, 1988; 3: 473-95.
17. Jiménez R, Figueras J, Botet F. Concepto y control del recién nacido de riesgo elevado. A Procedimientos diagnósticos y tera- péuticos en neonatología. Barcelona, Ed Espaxs, 1987; 163-70.
Es qué MT, Salvia MD, Carbonell X. El nadó preterme: apunts per a un transport. But Soc Cat Pedialr 1995; 55: 325-328.
328
00000329