apunts nietzsche completÍssims

8/7/2019 APUNTS NIETZSCHE COMPLETSSIMS

1/23

Nietzsche Full: 1/23

Nietzsche Apunts i textos

1. Biografia.Friedrich Wilhelm Nietzsche neix el 15-X-l844 en un poblet de la Saxnia (Alemanya). Era fill de

Karl Ludwig pastor protestant i fervent monrquic i de Francesca Oehler. Ambds eren fills, tamb, depastors protestants per la qual cosa respir des dels primers moments un ambient profundament religis. Elseu pare, que patia greus problemes cerebrals, i va morir als 36 anys, deixant tres fills: Friedrich, Elisabeth iJoseph. Orfe als cinc anys, s sobre protegit per la seva mare, la seva germana i dues tietes. Les relacionsamb la seva germana gelosa i possessiva han estat fora obscures fue su amiga, confidente,carcelera, verdugo, enfermera y, tal vez, amante(Fdo. Savater).

Estudia, primer, a lescola pblica del seu poble, desprs cursa els estudis densenyana secundriaa lescola de Pforta, on seduc l'elit alemanya (Hegel, Hlderlin, Schelling, ...) i als 20 anys -1864- esmatricula a la Universitat de Bonn per estudiar teologia i filologia clssica, estudis que completar a laUniversitat de Leipzig (65-68). Aqu, coneix personalment Schopenhauer i Wagner que li arriben a impactarpoderosament. Arreu, destaca com a alumne brillant, vid lector, entusiasta de la msica aprendr a

tocar el piano des de molt petit desinteressat per les matemtiques i per la gimnstica i amb unapersonalitat madura, solitria, reflexiva, excntrica i amb afany de protagonisme.

Des de molt petit viu sempre acompanyat de la malaltia i del dolor. Els primers smptomes daten de1856 tenia dotze anys i sn tan forts que es veu obligat a deixar lescola per llargues temporades: malde cap i dulls, constipats, reumatisme i ms tard parlisi progressiva, deguda, potser, a la sfilis, dedubtosa procedncia, ja que segons alguns dels seus bigrafs entre ells Miguel Morey que afirma"segons el que jo s de Nietzsche mai va estar amb dones. Els seus amors, gaireb sempre platnics, vanser clamorosos fracassos. El 1865 succe la famosa histria del bordell magnificada per T. Mann en elDoctor Faust.

Un dia, estant a Colnia, vaig demanar a un jove guia que mensenys la ciutat iem ports a un hotel. Em va deixar sense jo saber-ho en una casa de mala fama. Quanem vaig despertar em vaig trobar envoltat de dones vestides de manera provocativa. La

meva primera reacci fou dirigir-me a un piano de la sala i desprs sortir al carrer.

Degut als seus brillants estudis i a les recomanacions dels seus professors s proposat als seus24 anys per ocupar la ctedra de Literatura i filologia grega a la Universitat de Basilea. Anys de vitalitat ide creativitat i dadmiradors. Escriu Lorigen de la tragdia. La pssima acollida a aquesta obra ilempitjorament de la seva salut, lobliguen aprendre dues drstiques decisions: renunciar a la ctedra iperegrinar per diverses nacions Itlia sobretot a la recerca dun clima clid i l lumins.

Deixa enrera, pocs amics, el descrdit i la polmica i semporta per companyia el dolor fsic i elsmedicaments. Un dia -1889-, passeja per una plaa de Turin. Un carreter fueteja el seu cavall. Nietzsche el fustigador de la compassi petoneja el sofert animal en un acte de pietat. s lltim gest conscient quees recorda daquest admirador i protagonista de la tragdia. Desprs acollit per la seva germana i peralguns amics, segueixen onze anys de silenci gaireb autista, damnsia i de bogeria. Mor amb unamirada solemne el 25-VIII- de 1900.

1.1. Llegir Nietzsche

Llegir Nietzsche pot ser un plaer, un impacte o una indigesti. Nietzsche i Plat comparteixen elmrit dsser, alhora, uns pensadors brillants i uns extraordinaris escriptors. Per llegir a Nietzsche cal teniren compte que utilitza lassaig (Lorigen de la tragdia), l'aforisme (La gaia cincia), la parbola (Aix parlZaratustra) i el pamflet (LAnticrist).

Per qu Nietzsche utilitza la frase curta, el tret dialctic, les martellades? Alguns diuen que s unaelecci premeditada per impactar; altres, que a causa del dolor dulls que lobligava a prendre calmants,preferia fer llargues passejades per llocs ombrvols amb un bloc de notes on anava apuntant, en forma defrases curtes, els seus pensaments.

La genealogia de la tragdia (1872), obra primerenca on pretn demostrar que el teatre arcaicgrec amb els seus artistes Esquil i Sfocles, s. IV sn el fonament autntic de la polis grega perqu

creen art i aconsegueixin la mxima comuni amb el poble. El llibre s una excusa per demostrar que es

1/23


2/23


pot pensar una altra cultura sense categories racionals (optimisme racionalista de Scrates): la riquesaest en lart i no en la ra. Aix fou interpretat com un atac frontal a tota la cultura alemanya.

Hum, massa hum(1878), trenca amb els seus dols, Wagner i Schopenhauer i empren el camtot sol. Aurora(1881) i La gaia cincia(1882) obres ambiges i aforstiques presenta la filosofia comuna cincia alegre, lliure i vital.

Aix parl Zaratustra(1883) s un gran poema moral, escrit en forma de parboles. s consideratper alguns com una pardia de la Bbliaperqu hi troben un rerefons extret dels evangelis: En veritat usdic; Germans meus, El serm de la muntanya, etc. Zaratustra baixa de la muntanya per destruir lamoral dualista del b i del mal i es converteix en el profeta de la immoralitat. Com Jesucrist s titllat de boigi proscrit: ning no en vol saber res: vaig anar a pescar i no vaig pescar res; no hi havia peixos".

La genealogia de la moral(1887), obra sistemtica en qu presenta els sacerdots jueus cristianscom a responsables de lorigen del ressentiment i de la mala conscincia. La seva crtica a la religi, lacultura i el pensament s terrible i cruel.

Ms enll del b i del mal constitueix una anlisi corrosiva de les seguretats dels filsofsdogmtics, els quals, guiats per prejudicis morals, religiosos i metafsics creen un mn que considerenvertader, situat ms enll del mn real. Anomenen veritat all que simplement s fe. Proclama la necessitatde la transmutaci de valors guiada per la voluntat de poder.

LAnticrist, obra visceral que aporta poques coses noves. El cristianisme s la mxima perversihumana perqu nega la vida i divinitza el nihilisme negatiu. No acusa Crist sin Sant Pau perqu introdueixels conceptes de pecat, organitza IEsglsia i crea els dogmes.

El crepuscle dels dols o La ra de la filosofia. Ara sn Scrates i Plat els culpables de ladecadncia dels instints grecs i dhaver creat lenganyifa metafsica: lsser la veritat, les categories.Nietzsche es reafirma en l'esdevenir com a nic real.

La voluntat de poder (1901) Nietzsche dissenya una gran obra que creu superar Aix parlZarathustra, per cau malalt i noms en deixa el ttol, La voluntat de poder, la maqueta de la portada ialguns apunts i quaderns de treball. Ms tard, la seva germana manipular aquests textos i publicar"aquesta obra" amb l'intent d'apropar el pensament nietzschi amb el nazisme,

2. Influncies en l'obra de Nietzsche2.1. Algunes influncies que Nietzsche rebutj.

Nietzsche, referint-se a ell mateix a Ecce homodiu s un dest. Ms que no pas una filosofia, ellconsidera que est fent una "genealogia". La genealogia no s exactament una histria de la moral o de lesidees tristes (nihilistes). Ms aviat consisteix en un diagnstic: una dramatrgia de les idees. Elgenealogista no fa histria de les idees: sesfora per mostrar qu hi ha de viu i de mort en cada vida i encada afirmaci dels homes actuals. La genealogia mostra com el passat es fa present. Les idees tristes iangoixades que avui pensem han estat originades en lahir (socrtic, platnic, cristi, kanti). Com Marx icom molts filsofs de finals del XIX els tpicament anomenats "filsofs de la sospita"- Nietzsche consideraque el pes mort de lahir encara s viu en lavui. Vet aqu que tota la filosofia occidental est malalta i scmplice dun error: el teoricisme nihilista, la profunda incapacitat de les idees per tal de "dir" la vida. El quecal fer s denunciar aquest error que ens fa ms tristos i angoixats.

Per aix comprendre qui i per qu s rebutjat en el mn intellectual nietzschi significa comprendrelabast del seu projecte. Com diu Heidegger, amb Nietzsche acaba la metafsica de les Idees i comena lametafsica de la vida. Nietzsche rebutja el que li sembla mancat de vida i assumeix ulls clucs- tot el que lisembla expressi de la voluntat de poder. Molt en resum Nietzsche rebutja:

1. La tradici socrtica i platnica.2. El cristianisme.3. Descartes i la tradici racionalista.4. Limperatiu categric kanti.5. Lutilitarisme.

Scrates i Plat: Scrates s el pare de la moral entesa com a repressi dels instints. Vitals:prefereix morir, nega la vida per tal de fer que les seves idees visquin eternament. Aix comena el grancombat de la ra contra la vida. Plat continua aquesta lnia negant la virtut del mn sensible i subordinant-ho tot al mn intelligible. Plat s el pare del nihilisme perqu consuma la subordinaci de la vida a lesIdees i afirma que el mn suprasensible s no tan sols la millor realitat sin lnica. A la Genealogia de lamoral ho planteja estrictament: Plat contra Homer: heus aqu lantagonisme autntic i total (Terceradissertaci, pargraf 25) Homer s el gran mitgraf, el creador dun mn heroic. Plat en canvi- s el

2/23


3/23


negador de la vida. La lluita entre el mn homric (vital) i el mn platnic (antivital) prefigura el debat de lavoluntat de poder contra el nihilisme.

Cristianisme: s el model de la moral desclau. Fa a tothom igual perqu considera tothompecador. Predica la submissi, lacceptaci del dolor, el sacrifici s un platonisme per al poble. Aixsignifica que el cel cristi no s sin el mn de les Idees platniques per rebaixat, disminut, perqu perarribar a les Idees calia ser, en certa manera un aristcrata, un home capa de perfeccionar lnima,mentre que per entrar al cel cristi tan sols cal viure resignat i penedit del pecat. El cristianisme s unaideologia de consolaci. Com diu a La genealogia: Du s la mentida ms duradora (n 24). Lhomeincapa de suportar la vida necessita un du que li faci suportable el fet de viure.

Descartes i la tradici racionalista: Identifiquen ser i pensar, error greu perqu la vida est msenll del pensament, que noms s una de les seves expressions multiformes. El pensament per aNietzsche no s una instncia autnoma, sin que est subordinat a la vida. Pensar s una funci del viurei no al revs. A La voluntat de poder(llibre II, pargraf 342) insisteix a afirmar Tot el que pot ser explicat iconcebut s de poc valor la lgica i la mecnica noms sn aplicables als fets superficials. Per aNietzsche all important s sempre "una intensitat", quelcom qualitatiu i que no es pot expressar en termesquantitatius.

tica kantiana: Kant s per a Nietzsche el xins de Kenigsberg, s a dir, un personatge

obsessionat pel deure i incapa de crear. Amb limperatiu categric, expressi del deure pel deure, elnihilisme ha arribat a la seva culminaci. Kant insulta la vida perqu la sotmet a la moral. La filosofiakantiana defensa el tu has, en canvi a lorigen de la moral nietzschiana hi ha el jo vull. A La genealogia(Segona dissertaci, n 6) afirma que: limperatiu categric put a crueltat. s cruel subordinar la vida i ladiferncia al deure i a la moralitat gris i pesada.

Lutilitarisme: s una moral per a les masses, purament quantitativa, calculadora i, per tant,oposada a la vida superior que es dna sense clcul, que sentrega gratutament i que noms pot serautnticament degustada pels millors. Lutilitarisme s purament pragmtic, lluny a laristocrcia delsafirmadors de la vida. A La genealogia(Primera dissertaci, pargraf 2) afirma que: El punt de vista de lautilitat resulta el ms estrany i el ms poc escaient, precisament quan es tracta de la du ardent dels judicisde valor, ordenador del rang. Una concepci utilitarista s ben lluny de laristocratisme que Nietzschepredica.

2.2. Les influncies que Nietzsche assumeix.Nietzsche parla sovint dels "esperits lliures", aquells no contaminats pel nihilisme, als quals adrea

la seva reflexi o, quasi millor, la seva prdica. Sn els marginats pel corrent oficial, els qui han propugnatque la vida entesa com a joc i com a festa- tingui un lloc en la filosofia. A grans trets, Nietzsche assumeixuna lnia materialista i sensualista de la filosofia occidental que te quatre grans moments:

1. Els presocrtics i els sofistes.2. Lesquerra hegeliana.3. Schopenhauer.4. Wagner.

En certa manera es podria afegir una influncia disputada i contradictria: Darwin. I certament

convindria no passar per alt les referncies que sovint fa als moralistes francesos dels segles XVII i XVIII,especialment Franois de La Rochefoucauld i a Voltaire que li interessen tant pel seu pessimisme irniccom pel seu aristocratisme i pel menyspreu a la massa. No s intil observar que Nietzsche assumeix lainfluncia de filsofs que sn tamb, a ms, grans escriptors perqu lestil literari s per a Nietzsche unaprova de la veritat del pensament.

Presocrtics i sofistes: Analitzen el mn amb un llenguatge encara no colonitzat per la moral.Els interessa el canvi i el moviment (Herclit) que s una caracterstica essencial de la vida. Nietzschereivindica la sofstica perqu assumeix el seu concepte de pensament com un joc dopinions agosarades.Els sofistes no tenen una concepci unvoca de la veritat, com la que desprs imposaran Scrates i Platsin que sn pluralistes.

Esquerra hegeliana: Feuerbach i Strauss li interessen per la crtica materialista i atea. En recull laidea que "Du ha mort", per la desenvolupa duna manera creativa i nova. Feuerbach havia afirmat que lateologia s en realitat una antropologia. s lhome qui crea Du com un negatiu fotogrfic de la misria

humana (lhome s mortal, Du s immortal; lhome s egoista, Du s amor). Analitzant qu s Du

3/23


4/23


noms podem saber qu voldrien ser (i qu no sn) els humans. Per a Nietzsche, la mort de Du slesdeveniment sorolls, la condici necessria per no suficient- per tal que lhome pugui ser creador devalors i de sentit.

Schopenhauer: s el mestre de Nietzsche i de la filosofia alemanya desprs 1848, quan fracassala revoluci burgesa i es posa de moda el pessimisme estetitzant. Schopenhauer afirma que la voluntat sleix de la vida humana plantejament que Nietzsche assumeix- per la voluntat schopenhauriana strgica, perqu al final tot lesfor de la voluntat s nul perqu acaba essent derrotada per la mort. Enltima instncia la vida per a Schopenhauer s vel de Maia, pura illusi. Nietzsche recull la idea de"voluntat de vida" que transforma en "voluntat de poder" perqu el poder s lexpressi central de la vida,per critica el pessimisme schopenhauri Per a Nietzsche, al final, el poder de la vida en totes les sevesmltiples disfresses- s ms fort que el poder de la mort.

Wagner: Com a msic defineix lpera en termes dobra dart total. Nietzsche recull aquestaintuci en el Superhome que s tamb un "home total", un home fet tot ell "obra dart". Per, a partir de laTetralogia, Wagner esdev lapstol del pangermanisme i Nietzsche trenca amb ell perqu considera queha esdevingut un "patriota", un "nacionalista" i, per tant, ha esdevingut incompatible amb lelement dionisaci festiu del Superhome. En el fons, Wagner s per a Nietzsche un pessimista. En canvi, lesposa de WagnerCosima- ser sempre Ariadna, representant de lhome superior. Ariadna ens condueix pel laberint (comhavia fet Teseu en la mitologia clssica) i ens salva. Lamor innocent i platnic de Nietzsche per Cosima

converteix Ariadna en un dels smbols ms rics perqu ens acosta a Dions, el du de la sensualitat. Per auna lectura feminista de Nietzsche no est de ms observar que els Superhomes que Nietzsche ha tractata la vida real (Cosima, Lou) sn dones.

Darwin, una influncia discutida: s segur que Nietzsche havia llegit Levoluci de les espciesi que admirava lespectacle esttic de la selecci natural i la lluita per la vida. A La genealogiaesmenta lahiptesi de la bstia darwiniana (prleg, pargraf 7), per sense fer-ne cap especial elogi. Com a teoriacientfica, el darwinisme t poca influncia sobre el Superhome, malgrat que sovint Nietzsche empri laparaula "raa" (perqu aquest mot a principis del XIX i del XX tenia una significaci que ultrapassava elsentit biolgic i, a lengrs, significava "grup hum" i "fraternitat"). El Superhome no s mai una raabiolgica (a ms Nietzsche es considerava antigermnic admirava els esforos de Polnia per laindependncia), sin una exigncia vital, el nou principi de valoraci moral. El principi de selecci naturalno funciona en el Superhome, que t una significaci clarament crtico-moral i no biolgica. Els mspoderosos dun rgim poltic o de la biologia no sn necessriament "els forts" de la concepci

nietzschiana, perqu la noci de poder en Nietzsche no s equivalent a domini. El domini s el "mal" poder,el poder que ofega la vida.* * *

El Nietzsche jove s sedut profundament per dos personatges claus de la cultura alemanya de laseva poca: Wagner (1813-83) i Schopenhauer (1788-1860) ambds de Leipzig. Nietzsche mant unarelaci personal molt estreta amb el matrimoni Wagner i Csima. La msica de Wagner s escnica i picai recrea els mites populars alemanys. Aix el converteix, als ulls de Nietzsche, en lesperana del canvicultural, en el prototipus de lartista creador, comparable amb els pares del teatre grec i en el representantde lesperit lliure i revelador del misteri de la vida. Per, queda decebut quan apareix Parsifal, la llegendadel S. Grial perqu creu que contribueix com tants altres, a lenganyifa cristiana.

Schopenhauer, filsof del pessimisme, fou el seu mestre intellectual des que descobr la seva obraEl mn com a voluntati representacien la qual defensa:

La histria de la humanitat no manifesta un progrs real sin una montonarepresentaci del mateix drama, un somni del nostre cervell, o com diu, un mn de lesrepresentacions per qualsevol representaci del mn val igual que una altra: totes snsomni En contraposici amb aquest mn fals, hi ha la vertadera realitat que no srepresentada per la ra sin viscuda per la voluntat en el nostre interior. Aquestavoluntat s csmica i material un dest que ens domina i sobjectiva en diversosgraus des dels ssers inanimats, passant per les plantes i els animals, fins lhome.Aquesta voluntat s una fora sense meta, irracional. Per, malgrat que el mn de lesrepresentacions s carcassa buida. La voluntat est condemnada a materialitzar-se enrepresentacions, per tan, qualsevol esfor de la voluntat s igual dintil. Lhome estcondemnat al fracs. nicament lart i, concretament la msica, en manifestar el misteride la vida apropen lhome a la voluntat lliure i lalliberen del pessimisme anihilador. Lamsica s el consol del filsof.

4/23


5/23


Nietzsche cita sovint, i amb respecte, Kant. Per soposa a ell perqu creu que la ra no potfuncionar en el buit sin que ha de servir la vida.

Altres autors que el van influir vnen del camp de la literatura: per exemple, Goethe (1749-1832); elpoeta Enric Beine (1797-1856), jueu que critic la Illustraci, la qual Nietzsche admira i rebutja alhora;lhistoriador i novellista Toms Carlyle (1795-1881) autor dEls Herois. s un entusiasta lector deDostoweski (1831-1881) i admirador de Voltaire (1694-78). Stirner (1806-56), autor de Lnic i la sevapropietaton ataca durament la moral, la poltica i la religi burgeses i defensa un individualisme brutal iprimari, fruit d'una llibertat sense lmits que no coneix cap tipus de cadenes (morals, poltiques, religioses).

Els tres filsofs de la sospita (Nietzsche, Marx i Freud). A finals del segle XIX i principis del XXapareixen tres pensadors que comparteixen la crtica sistemtica i radical vers les institucions i els valorsconsiderats tradicionals.

Marx sospita que el mn es mou per leconomia i no per les idees per que la burgesia les hautilitzat per mantenir formes de poder (poltica, religi, moral).

Nietzsche sospita dels valors tradicionals i culturals considerats sagrats i inviolables. Freud(1856-1939) sospita que hi ha un mn inconscient, on es refugien els instints i desitjos, que

governa els nostres actes i la nostra reprimida cultura.

3.Lectures de Nietzsche simpaties i malentesos

Nietzsche, ni fou comprs en el seu temps, ni desprs de mort. Sembla fcil dentendre, per de fet,s fora difcil, perqu, molts cops, s ambigu. Aix, ha provocat diverses i antagniques aproximacions alseu pensament, que van des de ladmiraci fins el menyspreu. A tall dexemple, comentem les msconegudes:

a) Els anarquistes consideren Nietzsche com el seu company de viatge, perqu defensa una forasubstitutiva de Du, creadora i material, que des de linconscient ens pot alliberar, fent-nos amosde nosaltres mateixos i superadors de la situaci desclaus.

b) Nietzsche coincideix amb l'existencialisme en la seva defensa de l'individu concret, com realitatautntica, enfront del mn de la cultura que el considera de manera abstracta l' home, lahumanitat. Sn notries les coincidncies amb el pre-existencialista i ultra cristi Kierkegaard. Laconcepci nietzscheana dun mn daparences, fou abans interpretada per Kierkegaard (1813-55)com dos tipus dexistncia: l'esttica i l'tica. Per a distreures i oblidar llur soledat i buidor lhomeesttic busca el canvi constant i lhome tic sautoimposa deures. El salt que per Nietzsche portalhome superior cap al superhome, s per a Kierkegaard el salt desesperat cap a lexistnciareligiosa. Lestadi que ha dalliberar-nos del nihilisme s per a tots dos autors una uni mstica ambun tot irracional ms ampli que nosaltres.

c) Lectura nazi de lobra de Nietzsche. Els dos responsables de la lectura nazi de les obres deNietzsche sn la seva germana i el seu marit, el Dr. Foster, un nacionalista alemany, molt proper ales tesis totalitaristes i antisemtiques. Ja hem dit abans com va sser manipulada lobra Lavoluntat de poder. Els nazis posteriors, seguint amb la tnica de manca descrpols, citaven frasessoltes de Nietzsche, sempre fra de context, frases en qu es critica els jueus i es refereixen a laraa com a tipus d'home. Si b s veritat que Nietzsche algun cop empra frases ambigessobre conceptes com "raa, superhome i ataca durament la religi jueva, cal dir, tamb, que elconjunt de lobra de Nietzsche, ens allunya fora daquesta interpretaci. Posem un exemple moltconegut: la bstia rossa segons Nietzsche, s el lle que trenca els lligams de la moraltradicional; segons els nazis era la raa ria.

d) La lectura cristiana. s evident que Nietzsche representa la crtica ms descarnada contra el

cristianisme i el judaisme. La mort de Du, la crtica als sacerdots, la pardia de Crist enZaratustra i en Ecce homo escrites per Nietzsche en to visceral, provocaren idntica reaccivisceral: Nietzsche s un escriptor malet que rep en la bogeria el cstig a la seva gosadia. EntreNietzsche i els cristians hi ha un mal ents que cal superar. Fill i nt de predicadors, se sent cridata enderrocar dols i a denunciar els autors de la mort de Du i, es transforma aix, en un predicadorlaic i irreverent als ulls de la intellectualitat de lpoca.

4. Apollo i Dions. Genealogia de la tragdiaEl naixement de la tragdia s la primera obra de Nietzsche. Dedicada a Wagner, sinspira en

Schopenhauer (i, per tant, en Kant). Segons Nietzsche, la tragdia es va originar grcies a la fusi de doselements contraposats de lesperit grec: el que s dionisac i el que s apollini.

Nietzsche, soposa a la classificaci de la histria de Grcia, en tres perodes: Una etapa obscura, o

la Grcia arcaica, segle VI; una etapa gloriosa o perode de Pericles Scrates i PIat, segle IV i una ltima

5/23


6/23


etapa decadent o lhellenisme, segle III i ss. Nietzsche discrepa i defensa que la millor de les tres poquess larcaica perqu en ella apareix el teatre trgic -Esquil i Sfocles que s pura creativitat i comuniamb el poble. Scrates, a linstaurar Ioptimisme racionalista i uns valors inamovibles i monoltics, inicia ladecadncia. Aquest problema el planteja mitjanant la lluita entre Apollo i Dions . Trobem Dions en el fonsde la tragdia i Apollo a la superfcie.

Dions era el du grec del vi, lembriaguesa i la vegetaci. El seu culte procedia de Trcia i es vaintroduir a Grcia en data relativament tardana, per es va estendre molt rpidament, sobretot perItica (ss. V-IV), i ms tard a Itlia (s. II a.C.). Rebia nombrosos sobrenoms: Bacus, Ditirambos,Zagreu,... i es pensava que habitava al cim de les muntanyes. Els cultes dionisacs consistien enorgies mstiques, que permetien la uni amb el du per mitj del furor bquic; en Iticasorganitzaven a la primavera festes del vi, concursos de poesia ditirmbica i representacionsteatrals (cfr. Eurpides, Les bacants).

ApolIo era un du de IOlimp, du del sol, la llum i la claredat; el seu santuari principal es trobavaa Delfos. Apollo vol superar la realitat amb la creaci dun mn daparences, lliure i jois; s el dude la forma artstica; es val, per a la seva creaci, de principis racionals com el de contradicci idaltres irracionals, com el somieig; ambds plegats el permeten romandre impassible davantlembat de les ones de la vida perqu ha creat formes estables les quals afermar-se.

Inspirant-se en EL mn com a voluntat i representaci, de Schopenhauer, Nietzsche estableix lasegent contraposici entre els dos dus:

Dions Apollo

Nit, foscorVoluntat de poderCosa-en-siL'U primordialEmbriaguesa

Dia, lluminositatRaAparena-fenomenMultiplicitatCincia

En la tragdia

MsicaDansaCor (poble)

ParaulaDilegPersonatges (reis)

Segons Nietzsche, la tradici antiga ens diu decididament que la tragdia grega va sorgir del cortrgic i que en el seu origen era nicament cor i no res ms que cor. Malgrat tot, en la tragdia clssicasafegeix lelement apollini: Hem de concebre la tragdia grega com un cor dionisac que una i altravegada es descarrega en un mn apollini dimatges. Per all essencial continua sent el fons dionisac dela tragdia. Grcies a ell, lespectador trenca els llaos de la seva prpia individualitat, es fon amb els altreshomes i descobreix la suprema unitat de totes les coses. Daquesta manera lhome hellnic aconseguia elconsol metafsic que el salvava del perill danhelar una negaci budista de la voluntat.

Aix doncs, en la tragdia lheroi nic s Dions, encara que ocult darrera la mscara de les figuresde lescena. Per la tragdia grega va perir des del moment que Eurpides va fer dels personatges objectede banalitat i va treure importncia al cor: amb ell, segons Nietzsche, va desaparixer lelement dionisac.Per tamb va desaparixer Apollo: lnic du que queda s Scrates. En Scrates reconeixemladversari de Dions. Scrates s el gran corruptor: amb ell triomfa l'home teric sobre l'home trgic,ell imposa loptimisme de la cincia; amb ell, el dileg platnic substitueix la tragdia grega; amb ell, el

saber esdev medicina universal, i lerror s considerat el suprem mal.La fidelitat al problema hum de lart trgic sestn tamb a les altres manifestacions artstiques.

Com deia ja Schopenhauer, l'art s ms a prop de la realitat que la cincia o la filosofia i per aix lamanifesta millor.

5. Crtica a la cultura occidentalAquesta crtica la part de la filosofia de Nietzsche que diu no i que omple les obres del seu

segon perode i del quart mostra sempre les mateixes constants: Tot procedeix dun instint nic, la voluntat del no-res, lodi o el temor a la vida. En

conseqncia, la cultura occidental est immergida en el nihilisme, en la seva prpiaautodestrucci.

La crtica de Nietzsche sadrea a tots els aspectes de la cultura occidental: la cincia, lart, lareligi, la filosofia, la moral, el que s alemany, el socialisme, etc. Per tot aix es resumeix en una

6/23


7/23


sola paraula: cristianisme. Aix doncs, Nietzsche no ataca tant el cristianisme en si mateix comtota la cultura occidental en el seu conjunt.

Un mateix mtode (genealgic). Lanlisi psicolgica, consistent a denunciar els instints queanimen les diverses manifestacions culturals. Nietzsche desenvolupa aqu un particular olfacte EL meu geni est en el meu nas per treure la mscara a tot el que considera decadent.Quan el mtode psicolgic desenrotlla totes les seves possibilitats es converteix en genealogiadels valors, emprat en La genealogia de la moral, obra en la qual Nietzsche intenta dilucidar lescondicions i circumstncies en qu aquells (els valors morals) van sorgir, en qu es vandesenvolupar i modificar (la moral com a conseqncia, com a smptoma, com a mscara, com amalaltia, com a malents...)

Lobjecte de la crtica nietzscheana ens el mostra el mateix Nietzsche en el prleg del seu llibre Msenll del b i del mal: la filosofia dogmtica, entenent per aquesta filosofia respecte a Europa elplatonisme. Plat, segons el parer de Nietzsche, va instaurar terror dogmtic ms durador i perills:lesperit pur i el b en si. El platonisme, en efecte, significa posar de cap per avall el perspectivisme,que s la condici fonamental de tota vida. Per aix, juntament amb la crtica de la tradiciplatonicocristiana i de terror ontolgic que la sost, Nietzsche presenta la seva prpia ontologia.

Seguint el seu pensament, podem estudiar tres directrius de la seva crtica: crtica de la moral,crtica de la metafsica tradicional, en els seus aspectes ontolgic (Lsser) i epistemolgic(Coneixement), i crtica de les cincies positives.

5.1. La crtica de la moral

En aquest aspecte de la seva crtica, Nietzsche es refereix a la moral com a contranaturalesa,s a dir, a la moral que soposa a la vida, que estableix lleis o declegs contra els instints vitals. La crticade la moral platonicocristiana indica que la moral contranatural, s a dir, la moral ensenyada fins almoment, es dirigeix contra els instints de la vida, s una condemna a vegades encoberta daquestsinstints.

La base filosfica de la moral contranatural s el platonisme: el mn de les idees va acabar pertransformar-se en la metafsica cristiana. En efecte, aquesta moral posa el centre de gravetat de lsserhum no pas en aquesta vida, sin en laltra, en el mn de les idees, en el ms enll. Nietzsche no trobaparaules suficientment dures per qualificar el que anomena a vegades el complot del cristianisme: la vidaacaba on comena el regne de Du (El crepuscle dels dols).

De manera que la moral, com a judici valoratiu sobre la vida, segons ha estat ensenyada i imposadacom a norma de conducta a Occident, no s sin un smptoma de decadncia, denihilisme; en resum,un judici negatiu, perqu s antittic a la prpia vida (tal com Nietzsche lentn). El fet paradoxal daquestjudici negatiu s que es justifiqui en Du i no en lhome. Per aquesta ra, la moral com a contranaturalesat un primer objectiu: demostrar la voluntat lliure de lsser hum.

Aqu entra en escena el plantejament moralista del cristianisme: Els telegs [...], amb el conceptedordre moral, continuen infectant la Innocncia de lesdevenir a travs del cstig i de la culpa (ib.).Per pecar i ser culpables, hem destar capacitats moralment, s a dir, ser lliures.

En substncia, el que aqu es critica s la idea dun ordre moral del mn que, com si fos una guia,serveixi per dirigir la histria de lsser hum; per, a ms, sapunta especialment a la transcendnciadaquest ordre com quelcom extern a lsser hum: aquest t ordres, fins, lleis, per sn prpies,immanents, parcials i humanes. Una guia absoluta, com proposa la moral tradicional, noms s possible siimaginem alg fora del mn, fora de la vida; per aquesta idea s la imatge desmillorada de la moralcristiana, que est ressentida amb la vida, i per aquesta ra est obligada a buscar justificacions exteriors ala prpia vida. s a dir, no busca les lleis daquest mn, sin les del ms enll, les lleis del mn de lesidees.

Com que aquest ordre moral del mn no ve donat per mitj de lsser hum, no ens arriba provinentde la histria, sin de Du. Nietzsche combat aquesta idea amb la tesi segent: si Du ha estat fins ara lagran objecci contra la vida, contra lexistncia, nosaltres neguem Du, neguem la responsabilitat davantde Du; daquesta manera redimim el mn. Lsser hum no necessita Du per ser conscient de lallibertat humana, que sempre ho ha estat i sempre ho ser, perqu el mn no t cap llei transcendent quelobligui.

Per tant, Nietzsche s el gran crtic de la moral antinatural, que ell identifica, a grans trets, com lamoral tradicional. Nietzsche solia anomenarse immoralista, per no perqu fos amoral; la seva moral vaper camins molt diferents dels del cristianisme, per no deixa de tenir una moralitat: lexaltaci de la vidaen el seu desenvolupament complet, en la seva creativitat i destrucci naturals, en loriginari esdevenir delsser.

5.2. La crtica de la metafsica

7/23


8/23


5.2.1. La crtica ontolgica de la metafsica

La metafsica tradicional es fonamenta en un error bsic: la creena en lanttesi dels valors. Elsfilsofs dogmtics sempre han cregut que les coses de valor suprem tenen un origen propi, que no poden

derivar gens daquest mn efmer i terrenal, sin que provenen directament de Du, de laltre mn.Per justificar una srie de valoracions, el filsof diu Nietzsche, inventa un mn diferent daquest que,per tant, t categories totalment contraposades.

Lontologia tradicional s esttica, perqu considera lsser com quelcom fix, immutable. Per altrabanda, aquest sser no es deixa veure tal com s en realitat en aquest mn, on tot s aparena i falsedatdels sentits, sin que t el seu propi mn: el que lhome coneix de lsser s mera aparena. I com quesabem que el nostre mn s irreal, hem de buscar en laltre per trobar-hi la veritat. El filsof dogmtic esdedica, diu Nietzsche, a buscar, a indagar, a especular per sobre del moviment del mn, perqu pensaque lsser del mn no es pot estudiar en el remol daquesta vida, que s, per ell, causa derror.

Aquesta separaci entre sser real i aparent ja s un judici valoratiu sobre la vida: un judici negatiu,perqu dna ms importncia al mn de les idees (real), que al mn dels sentits (irreal, aparent). Per, enrealitat, no hi ha un mn aparent i un altre de vertader, sin lesdevenir constant de lsser creat i ladestrucci de lnic mn existent. Aix ho veurem ms endavant; ara ens interessa insistir (com sha feta la crtica de la moral) en la negaci absoluta de tot tipus dontologia que impliqui un menyspreu a la vida.Lontologia tradicional es basa, segons Nietzsche, en els prejudicis dels filsofs contra algunesmanifestacions vitals, com lhorror a la mort, a la vellesa, al canvi, a la procreaci, etc. (El crepuscle delsdols).

Lontologia est estretament relacionada amb la moralitat; per aix, Nietzsche va relacionar la divisidel mn en real i aparent, prpia del platonisme, amb la moral contranatural, que veu en els sentits unacausa de perdici, caracterstica del cristianisme. Aquest problema saprofundeix i saclareix al mateixtemps amb aquestes quatre tesis sobre la falsa concepci tradicional de lsser:

1. Les raons per les quals aquest mn ha estat qualificat daparent pel metafsic fonamenten,ms aviat, la seva realitat; una altra espcie diferent de realitat s absolutament indemostrable(ib.). En parlar de raons, Nietzsche es refereix a les categories a travs de les quals la rahumana creu que aprehn lsser, tals com unitat, identitat, causalitat, finalitat, etc. Latradici metafsica occidental considera vertaders els principis i els conceptes de la ra senseadonar-se que, en la seva aparena lgica i comprensiva de la realitat, no tenen altra funcique servir a la necessitat que t lsser hum de sobreviure en un mn en esdevenir.Necessitem les categories de la ra perqu, gracies a elles, podem viure amb cert reps,seguretat i calma.

2. Els signes distintius que han estat assignats a lsser vertader de les coses sn els signesdistintius del no-sser, del no-res (El crepuscle dels dols). Aix vol dir que lanomenat mnvertader es construeix en oposici al mn aparent, dels sentits, sempre canviant. Peraquesta contraposici no s altra cosa que una illusi opticomoral:una ontologia basadaen la creena que lesdevenir de lsser s un error dels nostres sentits concep, precisament,les seves categories ms fonamentals a costa del no-sser, de la negaci de lesdevenir; esjustifica en un mn on la realitat canviant ha estat cosificada mitjanant conceptes.

3. Inventar faules sobre un altre mn diferent daquest no t sentit, pressuposant que nodomini en nosaltres un instint [...] de recel envers la vida (ib.). Aqu es descobreix la intencide Nietzsche: el problema de fons no s altre que el nihilisme, conseqncia de la perspectivaesttica sobre lsser. Inventar un altre mn no t sentit si no es pretn que sigui millor que elmn que coneixem, cosa que s prpia duna actitud de ressentiment envers la vida. Lasimptomatologia nihilista comena amb el recel cap a la vida: es dubta del valor de la vida isinventa un altre mn com a finalitat daquest. Nietzsche afirma que daquesta manera femuna venjana contra la vida.

4. Dividir el mn en un mn vertader i en un mn aparent, ja sigui a la manera delcristianisme, ja sigui a la de Kant [...], s un smptoma de vida decadent (ib.). Les duesopcions superen all real de laparena, i Nietzsche es basa en aquesta interpretaci perexplicar la seva prpia ontologia.

Tant el cristianisme, amb el seu ascendent platnic, com el kantisme sn smptomes duna voluntatde poder negativa. La necessitat de racionalitzar lesdevenir s el que ens obliga a inventar ficcionslgiques i models de coneixement que ens permetin lestabilitat davant del carcter catic del mn.

8/23


9/23


Les categories o els conceptes amb els quals comprenem el mn i interpretem la realitat com asser sn, diu Nietzsche, ficcions convencionals amb fins de designaci, per mai daclariment. Nosaltres,humans, som els que creem impulsats per la voluntat de poder, totes les categories existencials; peraix, els filsofs shan dedicat fins ara a momificar lesdevenir de lsser a travs de conceptes, quenoms serveixen en tant que etiquetes.

A ms, si existeix un mn real i un altre daparent, tamb hi haur un sser hum real i un altredaparent. Segons Nietzsche, la prpia ontologia platnica, que nega lesdevenir de lsser, ha posat elsmitjans adequats perqu lesperit acarici la idea dun ordre moral sobrenatural; daquesta manera, es negael carcter primitiu dInnocncia que tenia el mn i es fa lhome dependent dun principi superior a ell, jasigui Du, ja sigui la ra, ja sigui la cincia o la histria.

5.2.2. La crtica epistemolgica de la metafsica

Fins ara, noms hem vist la crtica general a lontologia, s a dir, com sha caigut en la falsainterpretaci de la realitat de lsser. Per Nietzsche no critica des de fora de la ra: explica la gnesi delsconceptes, que suposen lobstacle ms gran per a la interpretaci de la realitat com a esdevenir,conceptes que, per aix, seran posats en dubte.

Realitat i concepte

Tota paraula es converteix en concepte des del moment en qu deixa de servir precisament per a lavivncia original, nica i individualitzada, a la qual deu el seu origen. Es pretn que el concepte serveixi perexpressar i significar una multiplicitat de coses o realitats individuals que, rigorosament parlant, diuNietzsche, mai sn idntiques (Sobre veritat i mentida en sentit extramoral). El concepte de fulla, perexemple, sha format prescindint arbitrriament de les diferencies individuals, provocant larepresentaci universal de fulla com si en la naturalesa hi hagus alguna cosa fora de les fullesindividuals, una espcie de forma original que servs de model per conixer totes les fulles. Aqu Nietzschefa referncia a la funci del platonisme en la gnesi dels conceptes i el subsegent procs desubstantivaci.

Aleshores, la veritat no s altra cosa que un conjunt de generalitzacions, illusions que els usos iels costums han anat imposant, la naturalesa dels quals ens s desconeguda: metfores que shan gastati han perdut la seva fora sensible, monedes que han perdut la seva imatge i que ara ja no es considerencom a monedes, sin com a metall (Sobre veritat i mentida en sentit extramoral).

El procs de formaci del concepte va des de la sensaci fins al producte com a tal. Es passa de lasensaci a la imatge mitjanant metfores intutives, i de la imatge al concepte a travs de la fixaci,produda pel costum, duna metfora o conjunt de metfores.

Aix, es nega tot tipus de procs lgic en la formaci dels conceptes, i aquesta acci diuNietzsche s all racional, produt per la capacitat dabstracci que posseeix lsser hum: en primer lloc,generalitza les impressions, les converteix en conceptes i, desprs, les relaciona amb la seva prpia vida(coneixement i moral apareixen conjuntament).

Grcies a aquesta abstracci, lsser hum pot afrontar lesdevenir, que larrossegaria dintuci enintuci sense possibilitat de supervivncia, creant un ordre piramidal per mitj de castes i graus, un noumn de lleis, privilegis, subordinacions i sobretot, fixacions de lmits; un mn totalment contraposatal mn primitiu de les primeres intucions.

Loblit de la naturalesa metafrica del concepte no solament ajuda a representar un grup de coses,sin tamb a posar-hi la seva mateixa forma o eidos. El coneixement utilitza conceptes com a eixos decoordenades de la realitat. En efecte, la tradici occidental suposa que el concepte no retalla arbitrriamentles articulacions de la realitat; al contrari, afirma que les formes de la realitat corresponen exactament als

conceptes (categories) que la ment humana ha anat forjant.Friedrich Nietzsche posa en dubte que els conceptes aprehenguin la realitat vertadera de lsser,que s lesdevenir i el canvi. Existiria la Veritat (amb majscules) si fos possible tenir-ne una percepciexacta. Per aix s impossible en opini del filsof alemany, perqu entre el mn del subjecte i el mn delobjecte no sn possibles les correspondncies lgiques (com la causalitat o la finalitat, etc.). Noms spossible un comportament esttic, que s conscient tant del seu carcter creatiu com efmer.

A travs de les paraules i dels conceptes mai no saconsegueix arribar a penetrar en lorigen de lescoses; ni tan sols afirma les formes pures de la sensibilitat i de la intelligncia (lespai, el temps, lacausalitat, etctera) poden proporcionar-nos mai res que saproximi a una veritat eterna.

Realitat i llenguatge

La relaci que sestableix entre la filosofia i el llenguatge s fonamental. Tots i cadascun delsconceptes filosfics es desenvolupen en relaci mtua i sempre formen part dalgun sistema conegut. Fins i

tot els filsofs ms diferents compleixen una i altra vegada cert esquema bsic de filosofies possibles;

9/23


10/23


quelcom existent en els conceptes els va empenyent a succeir-se en un ordre determinat, lordre queimposa el parentiu entre ells. El filsof no ha de perdre de vista aix, i en lloc de descobrir ha dereconixer, recordar els orgens, les primeres pedres dels sistemes filosfics.

Per, on es troba aquest origen, aquesta matriu del pensament? Nietzsche pensa que hi ha uncentre com que predisposa cap a un cert esquema filosfic bsic: la filosofia de la gramtica, que nos sin el domini i la direcci inconscient exercits per funcions gramaticals idntiques (N IETZSCHE, Msenll del b i del mal. Editorial Laia, Barcelona, 2001, p. 69.), que fan que lestructura del sistema es trobidonada dantuvi en el propi llenguatge. I viceversa: cada estructura gramatical limita el campdinterpretaci, les possibilitats de conceptualitzaci del mn.

Per exemple, els filsofs de lmbit lingstic uraloaltaic (en el qual el concepte de subjecte es trobamnimament desenvolupat) amb tota probabilitat miraran el mn de manera ben diferent a la delsindogermnics o els musulmans. Aix no vol dir que Nietzsche identifiqui el pensament amb el llenguatge,perqu les funcions filosfiques gramaticals apunten cap a alguna cosa fora del llenguatge i del mateixpensament, les coses mateixes, el mn en el qual ens movem. En ltima instncia, les funcions filosfiquesgramaticals sn judicis de valor fisiolgics i [...] condicions racials (ib., p. 70).

Un altre assumpte, lligat al que sha dit fins ara i en el qual la teoria filosfica de Nietzsche tamb hidedica una reflexi s la soluci formal que sestableixi entre cada filosofia i el seu esquema lingsticcorresponent. Semblaria que cada sistema com a tal est condicionat per la funcionalitat de la sevagramtica, per Nietzsche dubta daquesta formalitzaci apririca del llenguatge que el costum santifica, ies pregunta si no estarem enganyats precisament pel propi llenguatge. La ra en el llenguatge: Oh,

quina vella impostora...! Em temo que no aconseguirem desfer-nos de Du perqu continuem creient en lagramtica (El crepuscle dels dols).

5.2.3. La crtica a les cincies positives

Nietzsche critica la cincia positiva perqu s una matematitzaci dall real, i aquesta no ensajuda a conixer les coses, sin nicament a establir-ne una relaci quantitativa. Nietzsche parla a Lagaia cincia dels mecanicistes als quals posa a la mateixa alada que els positivistes de formadespectiva, i diu que la seva metodologia cientfica es basa en el nombre, en la quantitat. La puradeterminaci quantitativa de les coses tendeix a anullar les diferencies que realment existeixen entre elles,ja que el model matemtic de la naturalesa es basa en la quantitat, no en la qualitat prpia de cada cosa, itendeix a la igualaci de totes elles.

Per Nietzsche, el fet de voler reduir totes les qualitats a quantitats s un error i una bogeria.Suposem, afirma, que alg volgus apreciar el valor duna pea musical segons all que pogus ser pesat,

comptat, calculat, etc.; una apreciaci cientfica daquest tipus resultaria totalment absurda. El mateix passaamb la relaci dogmtica entre lesdevenir de lsser i el model matemtic de la naturalesa.

Aquesta metodologia est guiada per un imperatiu i un criteri de valoraci: On no hi ha res que espugui veure o agafar, no hi ha res a buscar (Ms enll del b i del mal, ed. cit., p. 63).

Qu s per nosaltres una llei de la naturalesa, fsica o qumica? No s quelcom que coneguem ensi, afirma Nietzsche, noms coneixem els seus efectes, s a dir, la seva relaci amb les altres lleis de lanaturalesa, que, al seu torn, noms apareixen com a suma de relacions. Ens resulten totalmentincomprensibles pel que fa a la seva essncia i, de fet, lnic que coneixem delles s el que nosaltres hiaportem: el temps, lespai, s a dir, relacions de successi i nombres.

Nietzsche no ataca la cincia en si sin una metodologia determinada (el mecanicisme i elpositivisme de la seva poca). Aquest mtode es relaciona amb la metafsica tradicional perqu sinspiradirectament en la lgica, reductora de les diferncies, s a dir, en lontologia que tracta lesdevenir delsser com si fos una aparena. Es consuma el procs de matematitzaci de la realitat en el moment enqu arbitrriament prescindim de les qualitats prpies de les coses, ja que el model matemtic apunta a

lestabilitzaci formal de les relacions entre el mn i lsser hum. Per aquest tipus de relacions nomspoden ser formals, s a dir, externes.La cincia investiga el curs de la naturalesa, per mai no pot donar una ordre a lhome. La cincia

noms reconeix la quantitat i el nombre; no sap res de la passi, de la fora, de lamor, del plaer, etc.; ams, ni la fsica ni la qumica ni les matemtiques donen una explicaci de lsser hum: s lsser humqui explica les cincies. Aix, la cincia coneixement antropomrfic est molt lluny de poder fer judicisvaloratius sobre la vida i, per tant, tampoc no ens pot oferir una llei moral vinculant.

6. El NihilismeEl nihilisme no s una doctrina filosfica sin un moviment histric especial de la cultura occidental.

No es tracta dun fenomen parcial ni duna edat concreta, sin de lessncia de tot un dest: el dels poblesoccidentals. La meditaci sobre el nihilisme pren com a objecte la histria de la veritat suprasensible i lesrelacions daquesta amb lessncia de lhome.

10/23


11/23


La frase de Nietzsche Du ha mort ens revela lessncia daquest pensament sobre la histriadOccident. Du ha mort significa que, en ser desposset el mn suprasensible de la funci ordenadorade les nostres existncies, ens hem quedat sense brixola, sense poder donar un sentit a aquesta vida. SiDu, com a sntesi del fonament suprasensible i origen de tot all real, ha perdut tota la seva foraobligatria i, sobretot, constructiva, s obvi que lsser hum ha perdut totalment lorientaci en el mn.

El nihilisme t dues cares: una de negativa, com a essncia de la tradici platonicocristiana queexplica la crtica destructiva de la tradici occidental, i una de positiva, perqu el nihilisme s a dir, lareflexi sobre el nihilisme suposa el reconeixement de les condicions que han portat Occident aesdevenirnihilista; en aquest sentit, s com silluminen els intents per escapar del nihilisme.

Nietzsche no solament va pensar, sin que va patir les conseqncies del nihilisme, com a europeudel segle XIX; per aquesta ra, el pensament nietzsche reflecteix els tres grans moments:

a. Nihilisme com a conseqncia immediata de la destrucci dels valors vigents fins aleshores:s el moment del dubte, de la desorientaci radical i de la prdua de sentit.

b. Nihilisme com a afirmaci del propi procs nihilista en tant que conseqncia necessria delpensament platonicocristi: s el moment de la reflexi, del distanciament respecte daquestatradici.

c. Nihilisme com a punt dinflexi cap a una nova perspectiva de lsser i de lhome: s el

moment de la nova valoraci de la vida, de lesperana; la gran aurora. Aquest terceraspecte del nihilisme s recorregut no per la reflexi racional, sin per quelcom instintiu, queNietzsche anomena voluntat de poder.

Amb el nihilisme com a objecte del pensament de lhome que tracta de superar aquest estat, sobrenprecisament les portes cap a una nova ontologia i una nova antropologia. Per abans dentrar en aquestmbit, hem dindicar, a tall de resum, qu significa Du en la famosa frase Du ha mort.

El que ha mort s el Du dels metafsics, el Du monoteista. Segons Nietzsche, el monoteisme dela ra (dogmatisme) obliga a descartar altres raons, altres dus. El nihilisme comporta lopci per lu,per una nica direcci de conscincia, perqu es creu que existeix veritablement un sentit superior,sobrenatural, que guia lhome a travs de la ra.

Els altres dus sn els que antigament venerava el politeisme: multiplicitat de dus contradictoris,sempre en lluita eterna; daqu es desprn que all div no sigui per Nietzsche el fet que existeixi un Dusin dus: La divinitat no s justament que hi hagi dus, sin que no hi hagi cap Du? (Nietzsche, Aixparl Zaratustra, Edicions 62, Barcelona, 1983, p. 168). La pluralitat de perspectives s, per a lsser

hum, una condici de llibertat, perqu el politeisme sempre ha prefigurat lesperit lliure i mltiple delhome: la fora de crear-se noves formes de veure el mn (Nietzsche, La gaia cincia, editorial Laia,Barcelona, 1984, p. 209).

El que ha mort, per tant, s el Du monoteista, el Du moral de les contraposicions metafsiquesentre el b i el mal, el mn real i el mn aparent, el bo i el dolent. Aleshores, la frase: Du ha mort ensrevela les dues cares del propi nihilisme estudiades anteriorment: el Du-u-totpoders (que s lessnciade la metafsica dogmtica) mor, per reneixen els dus mltiples-finits. A travs daquests dus, Nietzscheintentar superar lestat nihilista en el qual es troba lsser hum quan reflexiona sobre el pensamentoccidental i sadona que ell s lassass de Du (ib., p. 197).

* * *

Nihilisme s un terme emprat, en general, per a desqualificar (polmicament) qualsevol doctrina quenegui o no reconegui realitats o valors que es consideren importants. La paraula nihilisme del llat nihil,no res significa no donar valora resi es materialitza en el tedi vital actual. s la conseqncia de lamort de Du i de la pretensi desborrar la seva ombra Du, els seus substituts i el mateix lloc queocupava.

Tamb sanomena nihilisme el sentiment de desesperana creat a Rssia al segle XIX desprsdel fracs de les reformes dAlexandre II. Els nihilistes intentaven trencar amb tota la tradici (daqu el seunihilisme) i fundar la societat sobre bases cientfiques (inspiraci en Comte). Suposava, doncs, una rupturaamb el romanticisme anterior. Posteriorment, els nihilistes van passar a l'acci poltica i per aix van serconfosos freqentment amb els anarquistes.

El que conto s la histria dels dos propers segles. EL que sesdevindr, que no podr esdevenir-se duna altra manera: larribada del nihilisme. (Voluntat de poder, Prl., 2) Per Nietzsche empra el termenihilisme almenys en un doble sentit.

Nihilisme. Posseeix una doble significacia) Nihilisme com a signe del creixent poder de l'esperit:el nihilisme actiu.b) Nihilisme com a decadnciai retrocs del poder de l'esperit:el nihilisme passiu.

11/23


12/23


El nihilisme s valorat i rebutjat alhora per Nietzsche, si b les dues postures no sn contradictries.Duna banda el nihilisme s positiu (nihilisme actiu) degut a la superaci que representa respecte a lacreena en un Du alienant, per daltra banda s negatiu (nihilisme passiu) degut a lanorreament imanca denergia vital al que va unit i al fet que no se sap desfer del tot dels substituts de Du.

Nihilisme passiu. EL nihilisme es defineix, doncs, en funci de la voluntat de poder. Quanaquesta voluntat que s lessncia mateixa de la vida disminueix o sesgota, dna lloc alnihilisme passiu. EL diagnstic de Nietzsche s que aquest tipus de nihilisme est a punt darribar.En efecte: tots els valors creats per la cultura occidental sn falsos valors, sn la negaci mateixade la vida i procedeixen, en el fons, duna "voluntat del no-res: Nihilisme com a conseqncia dela interpretaci que sha fet fins ara del valor de lexistncia. Quan aquests valors sensorrin isensorraran, perqu sn illusoris arribar el nihilisme necessriament: Qu significa elnihilisme? Que els valors suprems perden validesa. Per tant, la civilitzaci occidental esquedar sense els valors que ha posset fins ara: del Du s la veritat es passar a dir que tots fals, es perdr el sentit de lexistncia, tota meta, tot perqu... Aquest estat no ha arribatencara per sanuncia en el pessimisme (sobre tot en el pessimisme budista de Schopenhauer) enla decadncia i lesgotament generals. Quan aparegui, ser ltim home.

Nihilisme actiu. Contra aquest nihilisme passiu vol reaccionar Nietzsche amb el seu nihilismeactiu. Duna banda, s una potncia violenta de destrucci, que procedeix dun creixent poderde lesperit per al qual els valors fins al moment vigents ja no poden tenir cap vigncia. s unnihilisme actiu perqu, en aquest cas, els valors no sensorren per ells mateixos, sin que sndestrutsdirectament per la voluntat de poder (que diu no a aquests valors). Daltra banda, sla condici perqu, a continuaci, la voluntat de poder cre valors nous (amb la qual cosa esmanifesta el s del superhome a la vida).

Tota la crtica de Nietzsche a la cultura occidental s manifestaci daquest nihilisme actiu que volavanar-se al nihilisme passiu i crear una civilitzaci nova abans que sensorri definitivament l antiga.

7. Aix parl ZarathustraAix parl Zarathustra s lobra fonamental de Nietzsche, En ella es cont all essencial del seu

missatge. Zarathustra o Zoroastre, per als grecs va viure entre els anys 700-630 (o 600). Als trenta

anys va rebre la seva primera revelaci religiosa. La seva doctrina es troba recollida en dissetcants (els Gths), que formen la part ms antiga de l'Avesta(recopilaci posterior a Zarathustra ien la qual es deforma probablement la seva doctrina primitiva). La part essencial del missatge deZarathustra s un monoteisme (el du sant Ahura Mazda convertit ms tard en Ormazd, o elsavi Senyor), que cont un dualisme: la lluita entre els dos Manyu, o esperits, el del b(Spenta Manyu) i el del mal (Ahra Manyu, o Ahriman). En realitat, la lluita se centra entre Ormazd iAhriman, i entre els esperits que els estan subordinats.

Nietzsche escull la figura de Zarathustra, ja que hi veu el creador de la moral la contraposicib/mal; per aix mateix, invertint la seva significaci histrica, el converteix en qui supera la moral, en quiva ms enll del b i del mal.

Aix parl Zarathustraes divideix en un prleg i quatre parts (compostes de poemes sense enllaaparent). El prleg presenta lanttesi del superhome i lltim home. La primera part desenrotlla

el tema del superhome i la mort de Du. La segona se centra en la voluntat de poder. Latercera nucli fonamental de lobra exposa la idea clau de letern retorn. La quarta part,centrada en el captol sobre els homes superiors, no afegeix res de nou. En conjunt, lobra,plena dallegories i escrita amb un estil que en fa una joia de la literatura alemanya, s de difcilinterpretaci. Les allusions a la Bblia que s la gran anttesi del Zarathustrahi sn contnues.

7.1. La voluntat de poder

El mn, lhome, la vida, sn voluntat de poder. Per, qu significa aquesta expressi? Nietzsche nola defineix clarament enlloc (mai no ho fa), per shi refereix amb molt freqncia. La vida svoluntat depoder, i aquesta ltima s la voluntat de ser ms, viure ms, superar-se, demostrar una fora semprecreixent; en una paraula, s voluntat de crear. Sc aquell diu Zarathustra que s impellit a superar-sea si mateix constantment. EL text de Aix parl Zarathustraque millor expressa el que s la voluntat depoder es titula De la superaci de si mateix:

12/23


13/23


[...] Arreu on vaig trobar ssers vius, vaig trobar voluntat de poder; i fins i tot en lavoluntat de qui serveix vaig trobar voluntat de ser senyor [...].

I aquest misteri mha confiat la vida mateixa. Mira, va dir, jo sc all que ha desuperar-se sempre a si mateix.

"En veritat, vosaltres anomeneu aix voluntat dengendrar o instint de finalitat,dalguna cosa ms alta, ms llunyana, ms vria: per tot aix s una nica cosa i un nicmisteri [...],

En veritat, jo us dic: Un b i un mal que fossin imperibles no existeixen! Per simateixos han de superar-se una i una altra vegada a si mateixos [...].

I qui ha de ser un creador en el b i en el mal: en veritat aquest ha de ser abans unanihilador i rompr valors.

Per aix el mal summe forma part de la bondat summa: per aquesta s la bondatcreadora [...].

Hi ha moltes cases per construir encara!Aix parl Zarathustra.

NIETZSCHE, Aix parl Zarathustra, II

Linters preponderant de Nietzsche pels valors morals fa que la voluntat de poder sigui, en granmesura, voluntat creadora de valors (i anihiladora dels anteriors valors). Per en els fragments pstums,aquesta voluntat posseeix tamb una dimensi ms general, csmica:

Voleu saber qu s per a mi "el mn? [...]. s un monstre de fora, sense principi nifi, una magnitud frria i fixa de forces que ni creix ni disminueix i que nicament estransforma [...], un joc de forces i ones de fora [...], un mar de forces tempestuoses quesagiten i transformen des de tota leternitat i tornen eternament sobre si mateixes en unenorme retorn dels anys [...]. Aquest s el meu mn dionisac, que es crea eternament a simateix i que es destrueix eternament a si mateix, aquest mn enigmtic de la doblevoluptuositat, el meu ms enll del b i del mal, sense meta, com no sigui que existeixi unameta en la felicitat del cercle, sense voluntat; si no s que un anell tingui bona voluntat

respecte de si mateix, Voleu un nom per a aquest mn? I una soluci per a tots els seusenigmes? Voleu una llum per a tots vosaltres, els desconeguts, els forts, els impvids, elshomes de mitjanit? Aquest mn s la voluntat de poder i no s res ms que aix. Sigueuvosaltres tamb aquesta voluntat de poder i res ms que aix!

NIETZSCHE, La voluntat de poder, aforisme 1067

A la filosofia alemanya de lpoca hi trobem dos corrents de pensament, que poden considerar-seoposats entre si: Kant i lidealisme de Hegel. Duna banda, des de Kant, es distingeix entre lsser autntic,elnomen, impossible de copsar amb la ra i lsser representat o fenomen, dins del qual hi trobem lacincia. I, duna altra banda, en l'idealisme de Hegel, el mn de la realitat i el de la representaci formenunsol mn; no hi ha un substrat inintelligible sin que tot s racional.

Nietzsche pertany al primer grup de pensadors. Per a ell lsser autntic, la vida, no es deixaatrapar amb les categories lgiquesde la ra que escauen al mn de les representacions. Per tant, nohi ha progrsen el coneixement, perqu des de sempre estem lligats a les arrels fosques del corrent vitalque romanen sense canvi. Ja que la vida no es pot expressar amb categories lgiques que pertanyen almn de les representacions, el llenguatge de Nietzsche sallunya sovint de lexposici lgica i sistemtica iutilitza, metfores i sentncies, ms properes a lexpressi artstica que a la cientfica. Amb elles vol fer-nosintuir i viure directament el mn de la realitat.

Caracterstiques de la voluntat de poder

a) Sentim la voluntat de poder com a situada ms enll de nosaltres, com a sntesi dinmica de totesles forces del mn, csmica i oposada al sentiment individual.

b) Una altra caracterstica de la voluntat de poder s que s una fora immanent terrenal quehem doposar a qualsevol transcendncia i sobre tot a Du, que dentre totes les entitats externes,s la que ms ha debilitat l home.

13/23


14/23


c) La voluntat de poder s irracional i per aix no es pot expressar amb paraules. All conscient, nos ms que la manifestaci en smbols que cal desxifrar de lenigma inconscientde la voluntat quees troba en la base. Degut a la seva irracionalitat, la voluntat de poder s creaci sense meta.

d) La vida s diferncia i no igualtat perqu tot sser viu s distint dun altre i tamb els seus propismoments sn diferents entre si. Si b la cincia positiva ha de buscar forosament la igualtat i leslleis generals per a dominar la natura, la vida, entesa com a voluntat de poder, noms potcomprendres buscant la individualitat.

e) La voluntat no s una fora reactiva que actua contra alg, sin creativa i autosuficient, s a dir,que busca la seva expansi noms pel propi desig intern: vanitat, orgull etc.; llur fora activa sentel plaerde dominar, subjugar, arribar al final del que es proposa i oposar-se als altres. Lnimaaristocrtica noms depn della mateixa; voler fa lliure (APZ I). Per aix, els conceptes de lluita isuperaci que defensava Darwin, sn inoperants per a Nietzsche ja que actuar contraalg soposaa ser autnom. Nietzsche, a ms, soposa a Darwin en un altre sentit. Per a Nietzsche el ms fortno s sempre el que triomfa de fet, sin que sovint, els dbils units vencen el fort solitari. Per, perms que els dbils guanyin com a ramat, continuen sent individualment dbils i el fort, encara queperdi, pel fet de ser ms autosuficient i allat, continua sent fort.

La diferncia entre la voluntat de poder de Nietzsche i la de Schopenhauer s que per aSchopenhauer, filsof del pessimisme, la voluntat noms vol lautoconservaci, s a dir, continuar vivint. Iper a Nietzsche la voluntat de poder t un sentit molt ms positiu i optimista perqu vol aconseguir all que

encara no som, s a dir, distanciaci i superaci del moment actual; com diu Zaratustra, l'alegre, jo scall que s'ha de superar sempre a si mateix.

* * *

Per Nietzsche, la realitat t un carcter mbil, dinmic incessantment canviant; en una paraula, larealitat s perspectiva. Tamb la realitat vital (en el seu sentit ms ampli, tant la vida humana comlanimal), s esdevenir i perspectiva. Per, a ms, la vida s interpretadora, s a dir, selecciona iinterpreta laspecte sota el qual senfronta i es relaciona amb la realitat.

s impossible portar a terme una comprensi fixa, essencial i definitiva de la realitat, i no solamentperqu la realitat s esdevenir, sin perqu lintellecte hum, per realitzar qualsevol anlisi cientfica ipresumptament objectiva, ha dutilitzar les seves prpies formes de comprensi i dinterpretaci, que tambestan subjectes a lesdevenir i a la diversitat de perspectives.

Com es pot veure, segons Nietzsche hi ha una estreta correlaci entre la realitat i la vida, entrelsser i la seva interpretaci a travs del pensament i del llenguatge; s a dir, entre ontologia i

antropologia.

Interpretaci de la realitat

La realitat del mn en tant que mn s mltiple, i lsser hum tamb s mltiple, perqu t unapluralitat dimpulsos i dinstints, cadasc amb la seva prpia perspectiva i en constant lluita entre si. Lssersens mostra en un ventall daspectes que tenen una significaci plural que apareix en diversesperspectives. Aquesta multiplicitat efectiva i vertadera es converteix en aparena quan all que sensmostra en una perspectiva queda establert i fixat com lnica cosa determinant, amb el consegentmenyspreu envers totes les altresperspectives i la seva afluncia inesgotable i canviant.

Per altra banda, lsser s esdevenir perqu sempre sest fent, sempre est per fer-se, sempreest en procs; un procs infinit, etern, sense possibilitat de fi. La concepci de lsser com aesdevenir apunta a aquest doble sentit: a lsser com a moviment permanent, i a lsser com a resultat dun

procs etern; en aquest aspecte, la realitat de lsser sens revela com a canvi, no quantitatiu, sinqualitatiu.Lontologia dinmica nietzscheana combat lontologia esttica, que interpretava que lesdevenir era

una simple aparena. En aquest combat, que es realitza a linterior de la metafsica, senfronten dos tipusdarguments:

1. Per una banda, els de la metafsica dogmtica, considerats superiors perqu provenen del mnsuprasensible.

2. Per altra banda, els de Nietzsche, que sn irracionals, no perqu provinguin dalgun lloc alial pensament, sin perqu sn contraris als de la ra del platonisme, una ra que preteniafonamentar en una determinada metafsica en una moral i fins i tot en la cincia la dualitat delmn amb el consegent menyspreu envers lmbit dels sentits envers lanomenat mnaparent.

Contra lu, Nietzsche oposa la multiplicitat, s a dir, la pluralitat de lsser en les sevesmanifestacions diverses, que no sn altra cosa que les perspectives (mltiples i irreductibles) mitjanant les

14/23


15/23


quals lsser hum coneix el mn. Aquestes perspectives coincideixen histricament amb les necessitatsde lhome, i el mateix fet de considerar lsser com a esdevenir fa absurda la pretensi de retallararbitrriament aquestes mltiples necessitats.

La nova idea de veritat

El problema de la veritat ara adquireix un sentit diferent. La qesti de fons ja no consisteix en si unjudici s vertader o fals, sin en si afavoreix o no la vida, si la conserva, si la fa ms gran. La lgicahumana serveix per igualar, per estabilitzar i per tenir una visi de conjunt. Lsser determinat per aquestalgica solament s una aparena necessria essencial per a lsser viu, s a dir, til per afirmar-se iestablir-se dins del canvi constant.

Per tant, la veritat, all estable o, amb altres paraules, el que hem pogut pescar amb els nostresconceptes en lesdevenir de lsser, s nicament la consolidaci duna perspectiva, una aparena que shaimposat a travs delcostum, per que no per aquesta ra deixa de ser un error. Per aix, Nietzsche afirmaque la veritat sla classe derror sense la qual una determinada espcie dssers vius no podria viure. Enltima instncia, el valor per a la vida s el que decideix.

Aquest s el sentit essencial de la radicalitat del pensament nietzsche, que ell anomena voluntatde poder. Aquesta voluntat justifica com a condici necessria per a lafirmaci de la vida lerror; lavoluntat de poder s, per tant, voluntat daparena, fins i tot dillusi, sobretot en relaci amb el

coneixement que lhome pugui tenir sobre el mn. Per aquesta voluntat s ms profunda, msmetafsica, que la voluntat de veritat que imperava sota el regnat del mn suprasensible, perqu coneixlautntica realitat de lsser; lesdevenir, i sap que la ra humana mai no podr comprendrel, totalitzar-lo nisimplificar-lo en les seves categories.

La nova idea del llenguatge

Un altre plantejament que Nietzsche trastoca amb la seva ontologia s el del llenguatge sobrelsser. Si les categories, els conceptes, no ens serveixen per apropar-nos a la realitat de lesdevenir,mltiple i canviant, quin altre mitj tenim per parlar de lsser?

Contra la petrificaci que pateix lesdevenir en quedar fixat en una categoria que el costumconverteix en immutable, sexalta el poder de la imaginaci metafrica de lsser hum. La metfora suna vertadera perspectiva, perqu amb ella saconsegueix una integraci de diversitats.

Aquesta metaforicitat metafsica ofereix la possibilitat de no caure en el dogmatisme platnic,

perqu la metfora es mant oberta al mn, i no tancada, com passa amb el model simplificador delconcepte. En realitat, una bona metfora actua com si fos una pantalla a travs de la qual contemplem elmn: filtra els fets, suprimint-ne alguns i posant-ne en relleu uns altres.

Ara b, no s el mateix utilitzar una metfora que ser utilitzat per ella, s a dir, utilitzar un model iconfondrel amb la cosa representada. En aquest cas, lenfocament particular es considera lnicaperspectiva possible. Qui pensi aix s un filsof dogmtic: ha confs la mscara amb la cara. Per aix,lontologia nietzscheana diferencia el metafsic dogmtic, que confon el concepte, la categoria o el modelamb lsser, de laltre metafsic ell mateix, que s conscient que la seva classificaci dels fets sarbitrria i que podria haver estat diferent.

El que separa lun de laltre s el model o la manera dacostar-se al mn: el primer basa la sevametafsica en el concepte, que, segons Nietzsche, simplifica i obstaculitza lesdevenir de lsser, mentreque el segon es basa en la metfora. Unicitat i pluralitat sn les actituds respectives daquestes duesclasses de metafsics.

Aquesta exaltaci terica i prctica de la metfora obeeix al fet que no existeix cap relaci de

causalitat lgica entre el mn de lobjecte i el del subjecte. Lnica relaci metafsica possible s lartstica;la musical, per exemple. Per no es tracta duna formalitzaci de lart, sin de lexaltaci de laspectems fonamental de la voluntat de poder de lsser hum: la seva creativitat. En definitiva, el llenguatgesobre la realitat no pot ser el de la lgica, el de les matemtiques, el de la moral o el de la religi, perquaquestes noms sn ficcions de la ra.

Potser on es pot veure millor el significat nietzsche de la voluntat de poder per desarticular aixcertes connotacions poltiques atribudes a aquesta teoria, s en la seva bellesa originria, s a dir,sense conceptualitzar, en lobra de joventut El naixement de la tragdia. En aquesta, a travs de lesmetfores dApollo i de Dions, sexposa que lsser hum t la necessitat de crear-se un estatut propidavant lesdevenir incessant de la realitat. Grcies a Apollo, du de la individualitat, lhome pot resistir elsavatars del moviment continu de la vida amb la creaci de conceptes o categories lgiques queaparentment frenen lesdevenir; grcies a aquest principi dindividuaci podem sobreviure davant de latotalitat dionisaca.

La voluntat de poder es perfila ntidament en el joc apollini/dionisac, precisament en aix queestem analitzant, s a dir, el camp del coneixement. Per altra banda, aquest material ens ha de servir percomprendre millor la teoria antropolgica de Nietzsche.

15/23


16/23


17/23


temps ha de fer-nos desitjar que tot torni i que res pereixi. Els records sn presents duna manerareal. Aquesta actitud no s compartida per la filosofia. Ja hem vist que Nietzsche retreu als filsofsi als sacerdots asctics llur allunyament de la vida. Una de les conseqncies daquestallunyament s lodi al temps.

d) Hiptesi tica-nietzschiana: el comproms amb la vida. Cal que acceptem plenament el moment ialeshores ens comprometem amb ell per tota leternitat; podrem formular-ho com a imperatiukanti: el que vols, ho has de voler de tal manera que en vulguis tamb un etern retorn. Tan solsels que accepten tornar a viure tots i cadascun dels moments viscuts, estimen la vida totalment.Per qui no arribi a desitjar-ho, noms tindr conscincia de la vida fugitiva i del fracs delexistncia i com a conseqncia, buscar anorrear-se. A la Gaia cinciaaforisme 341, El pesms gran Nietzsche escriu una de les seves planes ms belles.

Un dia, sens presenta un dimoni que ens pregunta:Voldries tornar a viure una i mil vegades aquesta vida que has viscut?Hi ha dues respostes: No, si us plau, no. O b: lacceptaci joiosa.

7.3. La transmutaci dels valors

Quan Nietzsche parla de transmutaci de valors cal tenir en compte dues coses prvies: Primera: La transmutaci de valors no s una inversi: si aix era bo, ara s dolent. Parlar aix,

segons Nietzsche, s seguir parlant amb les mateixes categories. El que ell vol es trencar ambels valors i instaurar una nova cultura, una nova fe, encara que laica.

Segona: Dir que no hi ha valors, en la ploma de Nietzsche, s afirmar que els que tenim snrelatius i els punts de referncia han cedit: Du, moral, ra, cincia. Per tant, cal buscar unsvalors que valguin per si mateixos, sense necessitat de referents. La nova categoria en la qualshan de fonamentar, segons, Nietzsche, s la vida.

El pensament de Nietzsche s tamb un etern retorn; torna contnuament sobre els mateixostemes; i tots els temes es redueixen a un de sol lafirmaci de la vida, Per aix, la inversi dels valorso, ms exactament, la re-valoraci o trans-valoraci dels valors no ns sin una altra perspectiva.Fins ara diu Nietzsche la Humanitat ha valorat tot el que soposa a la vida , i la moral vigentprocedeix dun esperit malalt i decadent. Cal, doncs, invertir els valors, valorar i afirmar altre cop la vida.

Transvaloraci de tots els valors, aquesta s la meva frmula. Noms en aquest sentit Nietzschesanomena a si mateix immoralista i afirma que cal recuperar la innocncia primitiva i estar ms enlldel b i del mal: .

7.4. EL superhome i la "mort de Du"

EL superhome que anuncia Zarathustra no s, doncs, sin el nou home. Per s, fonamentalment,un tipus moral. Nietzsche no s racista fins i tot menysprea el que s alemany, ni pensa que elsuperhome hagi daparixer com a resultat de levoluci biolgica. En el Prleg de Aix parl Zarathustraeslimita a anunciar-lo, contraposant-lo a l'ltim home, s a dir, a lhome ms menyspreable, lincapa demenysprear-se a si mateix. Per lanunci de Zarathustra noms provoca la burla de la multitud: Dnansaquest ltim home, Zarathustra cridaven, fes de nosaltres aquests ltims homes! El superhome telregalem! (PrI.) Per tant, no s una cosa que tothom pugui entendre.

De quina manera apareixer el superhome s una cosa que Nietzsche no explica. Potser cal

entendre que el portar letern retorn i que el superhome s lhome primer, linnocent home primitiu queencara perdura en els pre-socrtics. En qualsevol cas, Nietzsche presenta el superhome com el fruit detres transformacions: Com lesperit es converteix en camell, el camell en lle i el lle, a la fi, en nen.

En un primer estadi lhome s un camell, que, com lase, tira dcilment del carro i transporta laseva crrega.

Desprs el camell es transforma en lle i utilitza la seva fora per a oposar-se a qui loprimia; aixesdev lliure; per a Nietzsche el geni ve representat pel lle o el llop solitari.

Per el lle no s encara lliure del tot perqu busca dominar i necessita l'altre. Noms quan estransforma en nen, actua sense coaccions i tot el que fa s igualment valus.

Digueu-me, germans meus, qu s capa de fer el nen que ni tan sols el lle hapogut fer? Per qu el lle rapa ha de convertir-se encara en nen?

Innocncia s el nen, i oblit, un nou comenament, un joc, una roda que es mou

17/23


18/23


per si mateixa, un primer moviment, un sant dir s.S, germans meus, per al joc del crear cal un sant dir s: lesperit vol ara la seva

voluntat, el retirat del mn conquereix ara el seu mn [...].Aix parl Zarathustra.

NIETZSCHE

, Aix parl Zarathustra.

Lhome superior i el darrer home

Dentre tots els homes superiors, a qui ha arribat ms lluny en aquesta tasca destructiva de valors,lanomena Nietzsche el darrer home. Dell diu (APZ prleg) que converteix el no-sentit en beatficaquietud. s feli en veure que no hi ha resposta a les preguntes. Hem inventat la felicitat diuen els ltimshomes i fan l'ullet. Han abandonat les contrades on viure era dur (...)

Lhome superior i el darrer home tenen encara la moral de lesclau. Tots els homes superiors snnihilistes positius i sn els qui inicien el pont cap al superhome.

Lhome negatiu, en distingir el b del mal, menyspreava la vida: no facis, s dolent aix", etc; elmateix feia el reactiu: substituirem un manament repressiu(dolent), hem de combatre(lenemic) etc.Lltim home, se nadona que ja no hi ha ms enll, noms queda la remor profunda de la vida, on ha detornar, ms enll del b i del mal. La mort del Du implica la fi de loptimisme i del pessimisme i lacceptaci

de la realitat sense jutjar-la.El pas de lhome superior a superhome comporta una transmutaci dels valors, i que des de la

mitjanit del nihilisme absolut, ens tornem de bell nou afirmatius, tancant el cercle.

El pont cap al superhome

Des de lhome superior i la debilitat de lltim home, animal de ramat uniformitzat apareix elsuperhome duna manera fulgurant. Amb el superhome es trenquen totes les imatges dhome, perqu sertan diferent de lhome, diu Nietzsche, com lhome de lanimal. En passar del darrer home al superhome estrenca la continutat i cal fer un salt; el mateix que succeeix en passar de l'home reactiu (esclau) alautosuficient (amo).

El superhome s afirmatiu, noms segueix la naturalesa i es mou per la vida; busca dominar sensereferncies als altres; s com un llampec que noms fa mal de forma innocent, com a conseqncia delseu propi esclat; s com un du dEpicurque no es preocupa de la resta dels mortals; no es mou per

compassi ni solidaritat, sentiments reactius i negatius. El superhome s el sentit de la terra; slegoisme sa del nen que sempre vol transformar-se en vida. Lhome superior s lheroi clssic queNietzsche sestima per que ha de morir; hem de renunciar a nosaltres mateixos per buscar quelcomdiferent.

El superhome, per tant, posseeix la innocncia del nen, est ms enll del b i del mal, s elprimer home un nou principi en letern retorn, posseeix el poder de crear valors, viu fidel a la terra...En resum, el superhome no s sin lencarnaci de tot el missatge de Nietzsche. No s un personatgeterrible: s un nen. Tradueix un fragment dHerclit que Nietzsche no es cansa de citar, explcitament oimplcita: El temps s un nen que mou les peces del joc: govern dun nen! (Fr. 52.)

Nietzsche assenyala, com a condici per l'aparici del superhome, la mort de du. Du ha mort,fem que visqui el superhome.

La mort de Du

La mort de Du era ja un fet histric a lpoca de Nietzsche, un resultat lgic de les contradiccionsdel propi concepte de Du. Du venia agonitzant des de lluny: els sofistes, el mestre Eckhart, elRenaixement, la Illustraci, etc. Com diu el Dr. Valls, Nietzsche no mata Du, sin que noms publicalacta de defunci

Els illustrats, i podrem recordar Hume, ja havien criticat lexistncia de Du i denunciat lainconsistncia de la metafsica. Nietzsche juntament amb ell, altres contemporanis seus com Feuerbach(1804-72) i Marx, veu Du com una alienaci de lhome. Lhome, diu, situa Du fora del mn i en Duhi projecta els propis ideals, fent-se ress de Feuerbach no s Du que crea els homes, sin elshomes qui es creen els seus dus. En la seva obra L'Anticrist, Nietzsche explica que la creena en Dusignifica un menyspreu a la terra i al propi home.

Nietzsche noms constata que Du ha mort, s a dir, ja no s present a la nostra cultura perqula societat ja no es mou per sentiments religiosos sin per motivacions poltiques, econmiques ocientfiques, etc.. Per aix Nietzsche no ataca, mai, expressament la creena en Du; noms mira detreuren les conseqncies. El problema ara, diu, sn els substituts que hem posat en el lloc deixat buit perDu, perqu ens costa de viure sense cap mena de transcendncia.

18/23


19/23


No hi ha Du, per encara creiem que algunes coses que es fonamentaven en ell, tenen sentit iseguim respectant els seus valors. Lhome viu nostlgics records de Du i de la transcendncia: quantesvegades pensem en el ms enll?. Mhe despertat dun somni, per mhe despertat per assabentar-meque he de seguir somniant (Gaia cincia, aforisme 54). Doncs b, malgrat s difcil, la mort de Du, hauriade constituir tamb la mort de tot all transcendent que hem situat en el seu lloc: identitats, gneres, valors,i, en una paraula, tot all projectat cap a un mn apartat, superior i diferent daquest. Hem de retornar a laterra el que li hem robat i hem situat en la transcendncia, doncs buscar el sentit de la vida en quelcomextern s menysprear-la.

"Du" representa lantinmia de la vida i la negaci de la innocncia de lhome:EL concepte "Du, inventat com a concepte antittic de la vida en aquest concepte,concentrat, en horrorosa unitat, tot el que s nociu, enverinador, difamador, lentera hostilitata mort contra la vida!

NIETZSCHE, Ecce homo.

Daquesta manera, la mort de Du, la destrucci del cristianisme ents com a concentraci detota la cultura decadent s la condici negativa de laparici del superhome. En la seva crtica contra la

civilitzaci occidental Nietzsche no tindr cap pietat.

8. La genealogia de la moralLexposa en la seva obra La genealogia de la moral, escrita per aclarir punts foscos duna obra

anterior, Ms enll del b i del mal. La genealogia de la moral s el llibre ms sistemtic de Nietzsche iconstitueix un penetrant anlisi del tipus dhome negatiu i reactiu.

En La genealogia de la moral(1887) Nietzsche aborda la critica de la moral vigent a partir de lestudide lorigen dels prejudicis morals. Per aix, empra el mtode genealgic, consistent en una investigacietimolgica i histrica de levoluci dels conceptes morals (cal recordar que Nietzsche era filleg). Lobraes divideix en tres tractats que resumim tot seguit:

8.1.(Primera part de la Genealogia de la moral.)Bo i pervers.

Nietzsche afirma que la seva investigaci filolgica en diverses llenges el va conduir al segentresultat: en totes les llenges bo (gut) va significar primitivament all noble i aristocrtic, contraposat adolent (schlecht) en el sentit no moral de simple, vulgar, plebeu. Aquestes dues denominacionsbo-dolent sn creades, doncs, pels nobles i poderosos, en la mesura que sn ells els que tenen el poderde donar-se i donar noms.

A tot arreu noble, distingit en el sentit corporatiu, era el concepte fonamental apartir del qual shavia desenvolupat el terme "bo" en el sentit de psquicament noble, degeners, de psquicament distingit, de psquicament privilegiat. Aquestatransformaci, duta a terme duna forma inevitable, va sempre acompanyada duna forma

parallela daquella altra transformaci que obliga els mots vulgar, plebeu, baix aconvertir-se al cap i a la fi en el concepte dolent". Lexemple ms eloqent pel que fa aaquest darrer punt s el mateix mot alemany "Schlecht, que significa dolent. Enessncia, s igual al mot "Schlicht", que significa simple, senzill (...), i queoriginriament qualificava lhome senzill, vulgar, sense que encara impliqus una sospitosamirada de rell, sin la simple intenci de contraposar-lo al noble. A lpoca de la Guerradels Trenta Anys si fa no fa, s a dir, bastant tard, aquest sentit es canvi en el que sempraactualment.

NIETZSCHE, Genealogia, I, 4.

Malgrat tot, ms tard sorgeix una altra contraposici: la de bo (gut) i malvat (bse), ja decarcter moral. Aquesta nova contraposici senfronta a lanterior, i la desplaa. Lorigen histric (ja no

etimolgic) de tal desplaament s, segons Nietzsche, el segent: els que eren considerats dolents (en

19/23


20/23


el sentit de baixos, plebeus) es rebellen, sanomenen a si mateixos bons i parlen dels nobles com amalvats (bse). Aquesta transformaci va ser realitzada pels jueus, i els cristians la vanprosseguir. s a dir, els nobles passen ara a ser malvats, i els bons sn ara els que abans erendenominats pels nobles com a dolents (plebeus):

Han estat els jueus aquells qui amb una conseqncia aterridora i amb els ullals delodi ms abismal (lodi de la impotncia) han gosat destablir i de mantenir la inversi delequivalncia aristocrtica dels valors (bo = noble = poders = bell = feli = estimat perDu), s a saber: Els bons noms sn els desgraciats. Els bons noms sn els pobres, elsfebles, els humils. Els pietosos i els benets per Du tamb sn noms els qui pateixen, elsdespossets, els malalts, els lletjos. Noms ells obtindran la felicitat eterna, Al contrari,vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, elscobejosos, els insaciables, els ateus. Vosaltres sereu tamb eternament els dissortats, elsmalets i els condemnats...

NIETZSCHE, Genealogia, I, 7.

Aix doncs, la moral sorgeix com a resultat de la rebelli dels esclaus i s producte duna actitud

reactiva, del ressentiment. El ressentiment s qui va crear els valors morals dOccident i s elresponsable de l'aparici d'una civilitzaci enemiga de la vida i d'un home incurablement mediocre.

Denominaci creada pels nobles Denominaci creada pels jueus i cristians

Noble = boPlebeu = dolent

Malvat = nobleBo = plebeu

Moral dels amos i dels esclaus.

En linici de la nostra cultura l'amo o ben nascut, era feli. Soposava a tot el que erabaix i mesqu perqu obstaculitzava el seu propi desplegament, no perqu volgusvenjar-se de ning, ja que lamo ms que amo de lesclau, s amo dell mateix. All bo,

per a ell, era aristcrata i noble i pensava espontniament aix: Si jo sc bo, tu etsdolent. Lesclau, en canvi, no era autcrata ja que sempre estava pendent de lamo al qual

soposava; raonava aix: tu ets dolent i per tant jo sc bo. Qui s esclau, mai mantamb lamo una relaci dautntica reciprocitat ja que rebutja la moral de lamo pel sol fetde ser desitjada per ell i no poder-la posseir. Aquesta referncia constant de lesclau aquelcom exterior fa que la fora mai li surti lliure i espontnia sin sempre reactiva icondicionada. No pot estimar, respectar i admirar, s passiu i imputa els mals als altres.El sentiment que mou lesclau s el ressentiment. La revolta dels esclaus es produeixquan el ressentiment esdev creador. Amb aquest fet es capgira la mirada i lesclaupassa a ser lhome bo i moral.

El sacerdot jueu. Pel sacerdot jueu noms sn bons els miserables. La gnesi del seuadoctrinament collectiu s el segent: all que abans era desagradable i dolent per a nosaltres(Slecht) ara s malvat (Wise) o sigui, provinent duna culpa que, per al sacerdot jueu, ve delsaltres. Sovint el sacerdot mateix no s decadent, per ell s qui introdueix en la massa elressentiment. Nietzsche odia i admira alhora els sacerdots jueus que han capgirat la mirada delmn. El poble jueu, adoctrinat per llurs sacerdots, s un poble que tendeix a la destrucci, la mort ilanorreament i que odia els forts i els fa culpables de ser-ho. Diu que els nobles seran condemnatsi els que pateixen tindran la felicitat eterna; per aix rebutja les pulsions ms afirmatives com snla sexualitat, legoisme, lagressivitat i la crueltat i defensa les pulsions decadents.

8.2.(Segona part de la Genealogia de la moral.)El sacerdot cristi: origen de la culpa i la mala conscincia

En la segona part de La genealogiaes descriu un nou viarany seguit pel ressentiment. A causa deles dificultats que lagressivitat contra els altres comporta, el sacerdot cristi en canvia la direcci. No snels altres els culpables del nostre patiment sin nosaltres mateixos; a aquesta nova mena de re-

20/23


21/23


sentiment lanomena Nietzsche mala conscincia. El ressentiment del jueu deia als altres s culpateva; la mala conscincia dels cristians diu: s culpa meva.

El cristi es representa a si mateix com a pecador que ha coms una falta; per redimir-la elcristianisme s com una farmaciola cal patir. Daqu prov el sentiment roent de culpa que s el cstigque un mateix sha imposat. Per aquest remei s equivocat, diu Nietzsche. Vigilar-se, compadir els altresi autocompadir-se, que s el que fan els cristians, noms referma el sentiment dinfelicitat.

En efecte, diu, si b Crist de fet representa l

apunts nietzsche completÍssims

Documents