Treball de Recerca

El Hòbbit,Un origen inesperat

Santi Fonfría Carcelén

Dirigit per Pilar Jiménez

1r de Batxillerat, BINS Santa Eugènia

Girona, 23 de novembre de 2014

- 1-

Agraïments

Agraeixo aquest treball a la meva tutora, la Pilar Jiménez, per tota l'ajuda i col·laboració que m'hafet possible fer aquest projecte, així com a tots els altres professors que m'han orientat sobre dubtesno resolts que tenia. També agrair a la meva mare i al meu pare, per totes les vegades que es vanllegir el treball per valorar-lo, i a la resta de la família i amics que van fer que els ànims maibaixessin.

- 2-

Índex General0 Introducció ......................................................................................................................................... 51 Biografia de John Ronald Reuel Tolkien ........................................................................................... 7

1.1 Orígens ....................................................................................................................................... 71.2 Primers anys i infància ............................................................................................................... 71.3 Adolescència ............................................................................................................................ 101.4 Majoria d'edat i adultesa .......................................................................................................... 141.5 Guerra ...................................................................................................................................... 161.6 El naixement d'una mitologia .................................................................................................. 201.7 Curta estada a Oxford i Leeds .................................................................................................. 211.8 “En un forat al terra, hi vivia un hòbbit...” .............................................................................. 221.9 Magnum opus .......................................................................................................................... 241.10 Problemes editorials ............................................................................................................... 251.11 Salt a la fama .......................................................................................................................... 261.12 Últims anys ............................................................................................................................ 28

2 Anàlisi de El Hòbbit ........................................................................................................................ 302.1 Criatures i monstres a “El Hòbbit” .......................................................................................... 30

2.1.1 Nans ................................................................................................................................. 302.1.2 Hòbbits ............................................................................................................................. 332.1.3 Elfs ................................................................................................................................... 342.1.4 Istari ................................................................................................................................. 362.1.5 Homes .............................................................................................................................. 372.1.6 Orcs .................................................................................................................................. 372.1.7 Dracs ................................................................................................................................ 38

2.2 Personatges principals a “El Hòbbit” ....................................................................................... 382.2.1 Bilbo Saquet ..................................................................................................................... 382.2.2 Gàndalf ............................................................................................................................. 392.2.3 Thorin Escut-de-Roure ..................................................................................................... 392.2.4 La resta de la companyia .................................................................................................. 392.2.5 Smaüg el daurat ................................................................................................................ 392.2.6 Bard l'arquer ..................................................................................................................... 40

2.3 Sobre els llenguatges i les seves representacions a “El Hòbbit” ............................................. 402.3.1 Runes nanívoles ............................................................................................................... 40

2.4 Llocs de la Terra Mitjana apareguts a “El Hòbbit” .................................................................. 412.4.1 La Comarca ...................................................................................................................... 412.4.2 Muntanyes Boiroses ......................................................................................................... 412.4.3 Bosc Llobregós ................................................................................................................ 42

2.5 Argument i tema de “El Hòbbit” .............................................................................................. 422.5.1 Argument .......................................................................................................................... 422.5.2 Tema ................................................................................................................................. 43

3 Mitologia nòrdica ............................................................................................................................ 453.1 Fonts ......................................................................................................................................... 45

3.1.1 Edda Major, Edda Menor ................................................................................................. 453.1.2 Fonts arqueològiques ....................................................................................................... 45

3.2 Creació i estructuració del món ............................................................................................... 463.2.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien ........................................................................... 47

3.3 Ragnarök o “El fat dels déus” .................................................................................................. 473.4 Éssers sobrenaturals ................................................................................................................. 47

3.4.1 Déus i deesses .................................................................................................................. 473.4.1.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien .................................................................... 48

- 3-

3.4.2 Dracs ................................................................................................................................ 483.4.2.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien .................................................................... 48

3.4.3 Nans ................................................................................................................................. 493.4.3.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien .................................................................... 50

3.4.4 Elfs ................................................................................................................................... 503.4.4.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien .................................................................... 51

4 Altres fonts d'inspiració per Tolkien ................................................................................................ 524.1 La república de Plató – Mite de Giges ..................................................................................... 52

4.1.1 Argument .......................................................................................................................... 524.1.1.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien .................................................................... 52

4.2 Beowulf .................................................................................................................................... 524.2.1 Argument .......................................................................................................................... 524.2.2 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien ........................................................................... 53

4.3 El Viatge Iniciàtic .................................................................................................................... 544.3.1 Jàson i els argonautes ....................................................................................................... 544.3.2 La Divina Comèdia de Dante Allighieri ........................................................................... 544.3.3 L'Odissea d'Homer ........................................................................................................... 554.3.3 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien ........................................................................... 55

5 Conclusions ..................................................................................................................................... 566 Bibliografia ...................................................................................................................................... 57

6.1 Altres fonts d'informació .......................................................................................................... 57

Índex d'Il·lustracionsIl·lustració 1: Postal nadalenca de la família Tolkien a l'any 1892.......................................................6Ilustración 2: Ronald (esquerra) i Hilary (dreta) Tolkien amb 13 i 11 anys respectivament................8Ilustración 3: Pare Francis Xavier Morgan.........................................................................................10Ilustración 4: Edith Bratt al 1906, amb 17 anys.................................................................................13Ilustración 5: Ronald Tokien al 1916 amb l'uniforme dels Lancashire Fusilers................................17Ilustración 6: Sir Stanley Unwin, editor de les obres de Tolkien.......................................................22Ilustración 7: Representació d'un nan típic segons Tolkien................................................................29Ilustración 8: Representació d'un hòbbit segons Alan Lee.................................................................32Ilustración 9: Representació d'un elf tal i com els imaginava Tolkien...............................................34Ilustración 10: Representació d'un Istari o mag, en aquest cas Gàndalf el Gris.................................35Ilustración 11: Representació de dos orcs segons Alan Lee...............................................................36Ilustración 12: Yggdrásil, representació nòrdica de l'univers.............................................................44

- 4-

0 Introducció

Quan parlem d'un clàssic, ja sigui en la literatura, la música, l'arquitectura, la filosofia, la pintura,l'escultura, o qualsevol altra branca del coneixement, podem afirmar que es tracta d'una persona queha creat una obra que quedarà per a la posteritat, i que les futures generacions sabran de la sevaexistència i molt sovint, s'inspiraran en la seva obra per crear-ne una de pròpia. És el cas del'escriptor britànic John Ronald Reuel Tolkien, pare de la literatura èpica-fantàstica moderna, icreador d'una de les obres més influents del segle XX, com és El Senyor dels Anells. Podem afirmarque tota la literatura fantàstica posterior al professor Tolkien sempre ha tingut una forta influènciadel creador de la Terra Mitjana, ja sigui seguint la línia de Tolkien, o volent fer just el contrari, peròal cap i a la fi, tots els escriptors de literatura fantàstica han tingut al cap l'obra de Tolkien a l'horad'escriure els seus propis llibres.

Tot i no ser la seva obra magna, El hòbbit és una novel·la important dintre del món imaginari deTolkien. Va ser la primera novel·la ambientada a la Terra Mitjana i per tant, la que decidiria el futurd'alguns personatges importants a El Senyor dels Anells, com poden ser els hòbbits, protagonistes enambdós llibres. Concebuda com un simple conte per a entretenir els seus fills, El Hòbbit vaaconseguir ser el llibre més venut (a Anglaterra) de l'any de la seva publicació (1937). Gràcies a unpúblic ansiós de més històries de hòbbits, nans i dracs, el professor Tolkien va decidir escriure elque al principi semblava una continuació de la seva primera novel·la: El Senyor dels Anells. Varesultar ser un gran escriptor, encara que la vocació i l'amor del professor Tolkien era la filologia,les llengües, l'origen de les paraules. Ja des de petit, inventava llenguatges secrets amb els qualsjugava, i després d'anys, va decidir estudiar filologia anglesa, i més tard es convertiria en professord'anglosaxó. El seu amor per les llengües va ser l'impuls per crear la seva obra mitològica i literària,que sense un idioma propi no tindria cap sentit.

Com tots els escriptors, Tolkien tenia els seus referents i gustos literaris, basats (com a bon filòleg)en obres clàssiques i mitològiques de l'antiguitat, ja sigui del món grecoromà, o del món nòrdic. I éssobre aquest tema del que es tracta en aquest treball: les fonts d'inspiració de Tolkien a l'horad'escriure sobre el seu món imaginari, més concretament a El Hòbbit. Degut a la gran extensió idetall de l'obra de Tolkien (era un home molt perfeccionista, i va voler deixar tots els dubtesrelacionats amb la Terra Mitjana resolts), aquest treball només es centrarà en El Hòbbit, degut a quesi s'analitzés amb detall El Senyor dels Anells es requeririen milers d'hores i esforços.

La motivació per la qual s'ha fet aquest treball és, bàsicament, per la passió a la lectura i laliteratura, més concretament, la literatura fantàstica. Sempre tot allò fantàstic, o més ben dit, tot allòque t'esvaeix de la realitat per tenir un temps de desconnexió, resulta quelcom molt gratificant, i sihi afegim una història on hi apareixen dracs, trolls, orcs i hòbbits, encara resulta millor.

Per a l'elaboració d'aquest treball s'ha utilitzat una metodologia basada en primerament, la lectura dela novel·la a analitzar, El hòbbit, i posteriorment la recerca de tot tipus de llibres, articles, o fins i totexposicions a museus que poguessin estar relacionades amb el món mitològic de Tolkien. Pel camí,s'han hagut de descartar un bon gruix de llibres que, al llegir-los, es veu com hi ha poca o nul·larelació amb la novel·la a analitzar i per tant, han quedat exclosos en aquest treball. Aquest treball derecerca ha sigut principalment, una tasca de primer fer un escrutini sobre quins llibres i quins noeren servibles per a comparar amb l'obra de Tolkien i posteriorment, un cop escollits uns certsllibres, llegir-los, analitzar-los, i comparar-los amb El hòbbit de Tolkien per saber en quins elementses va inspirar l'escriptor britànic.

És ben cert que en aquest treball no hi ha hagut un «treball de camp» o una «recerca» com éshabitual en la resta de treballs, degut a que en un treball on s'analitza una obra literària, i on ha sigutimpossible contactar amb qualsevol membre de la família Tolkien per a l'ajuda de la interpretació de

- 5-

l'obra de Tolkien. Tot i així, aquí la recerca o treball de camp ha sigut aquest escrutini i lectura dellibres per saber quins es poden incloure i quins no en aquest treball. Pel que es refereix a lesdificultats a l'hora d'elaborar el treball, han sorgit diversos problemes, encara que el més importantha sigut poder trobar informació o lectures sobre mitologia nòrdica, degut a que el poc materialpublicat, o bé era escrit amb islandès (d'impossible interpretació per a mi), o bé amb anglès. Tot iaixò, gràcies a un petit (molt petit) nombre de publicacions en castellà o català, la visita a unaexposició sobre cultura nòrdica i afegint-hi la humil interpretació que s'ha pogut fer de lespublicacions en idioma aliè, s'ha pogut fer un treball com cal.

Aquest treball, podem dir que està dividit en 3 parts diferents, per així poder fer quelcom mésordenat i entenedor. Primerament, tenim una biografia de l'autor, de John Ronald Reuel Tolkien, ones descriuen els fets més importants a la seva vida i que el marcarien a l'hora d'escriure la seva obra.Seguidament, trobem un anàlisi de l'obra escollida, El hòbbit, on es fa un estudi sobre elspersonatges i el seu caràcter o manera de ser, un argument general del llibre, l'anàlisi de les diferentsraces de criatures i monstres que apareixien a la novel·la, els llenguatges propis més importants deles races que hi apareixen, els llocs o la geografia de La Terra Mitjana que descriu l'autor, i peracabar aquest apartat, un anàlisi general de l'obra i del seu significat. El tercer i últim apartat(deixant de banda les conclusions), és un recull de tots els llibres i històries llegides que tenen unarelació amb El hòbbit de Tolkien, amb una posterior comparació amb l'obra de Tolkien. Percomençar, s'analitza tota la literatura i mitologia del món nòrdic, seguidament s'analitzen altreshistòries o mites d'origen molt divers, com poden ser mites clàssics del món grec com l'anell deGiges, Jàson i els argonautes, així com històries anglosaxones com és el poema èpic Beowulf, ialtres novel·les com La Divina Comèdia de Dant. Com anirem veient al llarg del treball, lainspiració de Tolkien va ser fruit d'una successió d'experiències que el van marcar al llarg de la sevavida, com poden ser La Gran Guerra o el matrimoni amb la seva esposa, així com també la sevagran passió per l'estudi de les llengües i les diverses cultures europees.

- 6-

1 Biografia de John Ronald Reuel Tolkien

1.1 Orígens

Per descobrir els orígens de la família Tolkien ens hem de remuntar fins al s. XVIII a la BaixaSaxònia, Alemanya. La família Tollkiehn, família de rellotgers i constructors de pianos, per algunmotiu desconegut emigra a Anglaterra i canvia el cognom a una forma anglicitzada: “Tolkien”. Hihan teories que afirmen que la família Tolkien prové d'una noble casa alemanya anomenadaHohenzollern, i que un membre d'aquesta, després de combatre al setge de Viena de l'any 1529 juntamb l'arxiduc Ferran d'Àustria contra l'imperi turc, va rebre el sobrenom de Tollkühn (temerari), elqual va persistir al llarg de les generacions. Al s. XVIII la família “Tollkühn” va establir relacionsamb la noblesa francesa, i degut a la revolució, van haver d'escapar a Anglaterra. Una altra versió dela història és que els “Tollkühn” van fugir de la Baixa Saxònia per la imminent invasió Prussiana.

A principis del s. XIX, la família Tolkien va rebre certa reputació per la seva construcció derellotges i pianos a Londres, reputació que va poder mantenir econòmicament a la següentgeneració. John Benjamin Tolkien, propietari d'una empresa familiar totalment arruïnada, tenia unfill anomenat Arthur Reuel Tolkien. L'Arthur, fill d'una reputada família ara en fallida econòmica,intenta fer-se un lloc al Lloyds Bank, feina que si aconsegueix, podrà fer sortir a la família de lagreu crisi. Degut a la dificultat de poder trobar una feina a Birmingham, decideix provar sort imarxar a Sud-Àfrica, colònia a on les mines d'or abunden.

Durant la seva joventut (i abans de marxar a la Ciutat del Cap), l'Arthur va conèixer la MabelSuffield, una jove de família humil i amiga de la de Tolkien. Els dos amants mantenien la sevarelació en secret degut a la diferència d'edat, la Mabel era molt més jove que l'Arthur (es portaven13 anys), de manera que només s'enviaven correspondència d'amagat. Tan bon punt la Mabelcomplí la majoria d'edat, els dos joves es comprometeren. Poc després d'un any de que l'Arthur lihagués proposat matrimoni a la Mabel, li concediren un lloc al Bank of Africa, de manera ques'embarcà cap al Cap. Després d'una època d'inestabilitat laboral, li concediren el lloc de gerent a lasucursal de Bloemfontein a l'any 1891. Aconseguí feina, casa i ingressos estables, moment idealper poder celebrar el matrimoni. La Mabel s'embarcà al Roslin Castle, vaixell que es dirigia a laCiutat del Cap.

1.2 Primers anys i infància

El dia 16 d'abril de 1891 es celebrà el matrimoni entreMabel Suffield i Arthur Reuel Tolkien a la catedral deCiutat del Cap, i després d'una lluna de mel a la costa, elsnuvis es dirigiren cap a Bloemfontein. Les coses anabenbé, tots dos eren feliços l'un al costat de l'altre, i encara quela salut de l'Arthur no sempre era bona degut al dur clima,es van adaptar molt bé a la seva nova casa. El dia 3 degener de 1982, la Mabel va donar a llum un nen molt sa,nen que els seus pares van anomenar John Ronald ReuelTolkien. Li van posar John en honor al seu avi patern demateix nom, Reuel perquè era el segon nom del seu pare, iRonald perquè era el nom que més agradava als seus pares,i el nom pel qual volien que fos conegut. Els primers anysde vida d'en Ronald van passar tranquils a la capital del'estat lliure d'Orange, amb l'únic incident que el petit

- 7-

Il·lustració 1: Postal nadalenca de la família Tolkien a l'any 1892

Ronald mentre jugava al jardí, va ser picat per una taràntula (fet que alguns afirmen que es potveure reflectit a la seva obra, encara que el mateix Tolkien negava recordar la picadura i tenirqualsevol fòbia a les aranyes1). Més tard, la seva mare donà a llum un altre nen, en Hilary.

El novembre de l'any 1894 la salut d'en Ronald va empitjorar notablement a causa de la calor, i peraquest motiu la Mabel decidí fer unes petites vacances i portar els seus fills cap a Anglaterra, a casadels seus pares, a on el clima és més fresc. L'Arthur, degut a la feina es va haver de quedar a Àfrica,de manera que la Mabel i els seus dos fills (i una criada) es van embarcar al S.S. Guelph, que partíde Sudàfrica a principis d'abril del 1895. Ronald, amb només tres anys veia com el seu pare elsacomiadava des del port amb la mà. Aquest seria l'únic record que conservaria del seu pare. Vapassar la primavera i l'estiu, i la salut d'en Ronald va millorar notablement gràcies al clima deBirmingham. Al novembre del mateix any, va arribar la notícia que l'Arthur havia contret febrereumàtica, i al gener de l'any següent les coses no milloraven, i després d'una severa hemorràgial'Arthur va morir el 15 de febrer de l'any 1896.

Després d'aquest dur cop, la Mabel va decidir que no es podia passar la vida vivint a casa dels seuspares amb els seus dos fills, i encara que l'Arthur treballava durament per poder tenir uns estalvis iaixí poder mantenir la seva família, la vida era molt cara. Durant el període de temps en el qual enRonald va viure amb la família de la seva mare, va sentir molt més propera aquesta que no la delseu difunt pare, que encara que vivien al mateix carrer i sovint es visitaven, sempre havia sentit queeren massa freds i distants. A l'estiu de 1896, Mabel Tolkien va trobar un bon allotjament per a quèella i els seus fills poguéssin viure còmode i independentment. La petita casa feta de totxanesvermelles es trobava a Sarehole, un petit i tranquil poble d'ambient rural a les afores deBirmingham, lloc decisiu per a l'inspiració de Tolkien a l'hora d'escriure El Hobbit.

La població de Sarehole (almenys durant els anys en els quals hi va viure el professor Tolkien) erauna petita població rural molt tranquila, allunyada de la vida atrafagada i mecanitzada de les ciutats.La casa que habia llogat la Mabel es trovaba allunyada de la resta, al damunt d'un petit turó. Sortintde la casa, un petit caminet descendia el turó fins arribar a les rives del riu Cole, a on també estrobava el molí de Sarehole. Els dos germans (Ronald i Hilary) feien llargues expedicions pelterritori i sovint acabaven a prop del molí. El moliner, un home gran amb una densa barba negre eraun home malhumorat, i els dos germans li tenien un gran temor. En Ronald l'anomenava “OgreNegre”. A Sarehole també hi havia un petit bosc on en Ronald i en Hilary feien llarguesexpedicions.

Els dos germans poc a poc es van anar relacionant amb els altres nens de la localitat amb algunadificultat, ja que el seu accent anglès de classe mitja, els seus llargs cabells i les seva roba solien sermotiu de burla dels altres nens. Per altra banda, en Ronald trobava molt estrany el dialecte propi deWarwickshire i les formes rudes dels altres nens. Poc a poc van començar a adquirir vocabularilocal com: “chawl”, un tall de carn de porc; “miskin” pala per a recollir la pols; “pikelet” pastisset;“gamgee” cotó (aquest últim serà un dels noms dels protagonistes a El Senyor dels Anells) .

Totes aquestes petites anècdotes infantils van marcar profundament la imaginació d'en Ronald, iaquestes es veuen reflectides a la seva obra.

Durant aquesta època la Mabel va començar a instruir els seus fills, ja que no es podia permetre unaltre tipus de educació, i en Ronald era un excel·lent alumne. Als 4 anys ja sabia llegir i poc desprésva aprendre a escriure a la perfecció. Les lliçons que més agradaren al petit Ronald eren lesllengües. Molt aviat la Mabel va ensenyar-li unes nocions bàsiques de llatí i això li agradavamoltíssim. Els sons i els significats de les paraules, la forma d'escriure-les... La seva mare va veureràpidament que el seu fill tenia aptituds per a l'estudi de llengües. Així, va començar a ensenyar-lifrancès, encara que aquest no li va agradar (fonèticament) tant com el llatí. També va intentar

1 John Ronald Reuel TOLKIEN, El Hòbbit, pp. 158-191

- 8-

ensenyar-li alguna cosa de música, en especial de piano, però no li va agradar genss. En Ronaldtambé tenia certa facilitat per dibuixar la natura, en especial els arbres, encara que més quedibuixar-los, li agradava pujar-hi, parlar i jugar amb els arbres, i veure que no tothom compartia elseu amor per la natura l'entristia molt. Un dia, va veure com tallaven un gran salze, i molt més tardva dir aquestes paraules al respecte: “Hi havia un salze suspès sobre l'estanc del molí, i vaigaprendre a enfilar-me als arbre gràcies a ell. Crec que era d'un carnisser del carrer Stratford. Un diael tallaren. No van fer res amb ell. El tronc es va quedar allà, caigut. Mai ho oblidaré”.

A part de les hores de classe, la seva mare també li donava diverses novel·les i li explicava llibres decontes. Els contes que més li agradaven eren els contes de fades, com els llibres de GeorgeMacdonald, o el Red Fairy Book, de Andrew Lang, així com també les llegendes del rei Artús. Entreels contes de fades, destacava un que li agradava especialment, en el qual un heroi anomenat Sigurdlluita i finalment mata al drac Fafnir al fred i llunyà nord. No només li agradava llegir, sinó que ambnomés 7 anys va escriure la seva primera narració sobre dracs.

Els mesos passaven tranquils a Sarehole, i en Ronald i en Hilary creixien. La Mabel podia mantenirels seus dos fills amb l'ajuda de la família Suffield i la família Tolkien. El cristianisme havia passata ser una part molt important per a la vida de la Mabel d'ençà de la mort del seu marit Arthur, idesprés d'haver rebut una educació religiosa completament anglicana i antipapista, va decidirconvertir-se al catolicisme, junt amb la seva germana May Incledon. Això comportà la ira per partde la família Tolkien i de la família Suffield, però res ni ningú va poder frenar la seva fe, de maneraque la Mabel va quedar-se únicament amb el suport (tant moral com econòmic) de la seva germanaMay i el seu marit Walter. Molt aviat va començar a portar als seus dos fills a missa, i va començara instruir-los en un ambient catòlic.

Quan en Ronald va fer 7 anys, va fer l'examen d'ingrés per al King Edward's, escola a la qual haviaassistit el seu pare de petit. No va aconseguir la nota per poder entrar, així que la seva mare el vaseguir educant durant un any més (aquest cop amb més intensitat), i finalment, a l'any 1900, amb 8anys, en Ronald va ser admès a la King Edward's, en part gràcies a un tiet per part de pare, que vafinanciar la matrícula del nen. L'escola estava al centre de Birmingham, de manera que en Ronaldhavia de fer un llarg trajecte diari des de Sarehole fins a l'escola, i vista la situació la Mabel vadecidir traslladar-se a una casa que estigués més a prop de l'escola. L'etapa de vida rural va acabardesprés de 4 anys.

Al poc temps d'estar establerts a la nova casa, van haverd'abandonar-la, degut que en aquell terreny s'haviad'edificar una nova estació de bombers, de manera quela Mabel va trobar un nou allotjament, aquest cop justal davant de les vies del tranvia (i molt proper a unaesglésia catòlica a on anar a missa). En Ronald encaraestava molt trist d'haver abandonat la seva casa deSarehole i l'ambient rural i pacífic que la rodejava,encara que a la nova casa va tenir un petit consol, queera haver descobert el galès. Des de la finestra de casa,podia veure els vagons dels tranvies que es dirigien aGal·les, que tots duien un nom en galès, com:Nantyglo, Senghenydd, Blaen-Rhondda,Penrhiweceiber, o Tredegar. Va descobrir aquest idiomai va quedar totalment fascinat.

Encara que al petit Ronald no li desagradava la novacasa, la Mabel sentia certa inquietud, degut a que no liagradava la casa ni l'església on anava. Va buscar nous

- 9-

Il·lustració 2: Ronald (esquerra) i Hilary (dreta) Tolkien amb 13 i 11 anys respectivament

llocs de culte, i finalment va trobar l'Oratori de Birmingham, una gran església que també dirigiauna escola catòlica. Així doncs, després de llogar una casa just al costat de l'escola, en Ronald i enHilary, de 10 i 8 anys respectivament, van començar a anar a una escola catòlica.

La Mabel va trobar un sacerdot comprensiu i un bon amic a l'Oratori de Birmingham: el pareFrancis Xavier Morgan, que va assumir el càrrec de rector de l'església poc després del trasllat delsTolkien, era un home de 42 anys, mig gal·lès i mig angloespanyol, amb un gran sentit de l'humor,encara que estricte amb els nens. Poc a poc va passar a ser un element molt important per a lafamília Tolkien. La vida a la nova casa al número 26 d'Oliver Road era molt precària. La casa no eramillor que una barraca, envoltada de carrers bruts, i el nivell de l'escola a la qual assistien en Ronaldi en Hilary (encara que estigués a pocs passos de casa seva) no era comparable amb el de la KingEdward's. Molt aviat en Ronald es va avançar als seus companys de classe, i la Mabel es va adonarque aquella escola no podria oferir-li una educació de qualitat. Així doncs, la Mabel va treure enRonald d'aquella escola i va tornar a encarregar-se personalment de l'educació del seu fill amb gransresultats, ja que mesos després, en Ronald va obtenir una beca per poder estudiar al King Edward's,a on va ingressar de nou la tardor de 1903.

Al retorn de Ronald a la seva antiga escola, va començar a estudiar grec (que li va agradarmoltíssim), i també literatura anglesa. Aquesta última assignatura, corria a càrrec de GeorgeBrewertonm, un home enèrgic i apassionat per la seva professió. El temari de literatura anglesa esbasava principalment en l'estudi de les obres de Shakespeare, cosa que va desagradar notablement aen Ronald. El seu mestre de literatura, era un medievalista per vocació i sovint impulsava alsalumnes a la utilització de paraules arcaiques de l'anglès, així com els hi recitava els Contes deCanterbury, amb l'anglès mitjà original. Per a en Ronald aquest descobriment va significar unarevelació, i va decidir saber-ne més sobre la història de llenguatge.

L'any nou no va començar del tot bé. En Ronald i en Hilary estaven malalts de xarampió, amb unaintensa tos i en el cas de en Hilary, amb neumònia, i la Mabel després d'haver de cuidar dels seusdos fills malalts, va caure malalta de diabetis, motiu per el qual va ser hospitalitzada a l'abril de1904 (encara no es coneixia el tractament de la diabetis amb insulina). Els dos fills de la Mabel vanhaver de viure durant un temps amb els seus tiets degut a l'estat de la seva mare, però a principisd'estiu la Mabel va ser donada d'alta a l'hospital, i gràcies al pare Francis Morgan, que els hi vaaconseguir una petita casa de camp a Rednal, una petita població de Worcestershire ubicada apoques milles de Birmingham. Era el lloc ideal per a la recuperació de la Mabel i també els seusfills agrairien tornar a respirar l'aire del camp. D'aquesta manera, a finals del juny de 1904, la Mabeli els seus dos fills es van traslladar a Rednal.

Van passar un estiu molt agradable, sovint rebien visites del pare Francis i els nens eren realmentfeliços. Pero la tornada a les classes va arribar massa ràpid, i com que la Mabel no volia marxard'allà en Ronald s'havia de llevar molt aviat per poder agafar un tramvia i anar a l'escola i quantornava el seu germà l'havia d'anar a rebre a l'estació amb una llanterna perquè ja era de nit. Senseque els nens ho sabessin, la Mabel va tenir una recaiguda i la seva salut va empitjorar molt. Aprincipis de novembre va entrar en coma diabètic i va morir 6 dies més tard, el 14 de novembre amb34 anys.

1.3 Adolescència

Després de la mort de la Mabel, en Ronald va ocupar el buit que tenia amb la fe catòlica. La religióva poder suplir la necessitat emocional i espiritual que tenia, i va canviar radicalment la manera deser d'en Ronald. El va convertir en un pessimista, encara que ell sempre havia estat un home alegre iamb un gran sentit de l'humor, amant de la bona companyia i dels amics. La mort de la seva mare vacrear una segona faceta més intima, que si llegim els seus diaris i cartes podrem veure com teniafacilitat per enfonsar-se emocionalment.

- 10-

La Mabel va deixar escrit al testament que confiava la tuteladels seus fills al pare Francis Morgan, i aquest va cuidard'ells fins la majoria d'edat com no ho podria haver fet ningúaltre. Gràcies al negoci familiar de vins que tenia, va poderpagar i mantenir els dos fills de la Mabel. Ara que la Mabelera morta, calia buscar un allotjament per als fills, tascacomplicada, ja que el pare Francis tenia por de confiar a enRonald i en Hilary a algú de la familia Tolkien o Suffield, jaque ambdues famílies eren de fe anglicana, i no volia que elsnens s'allunyéssin de la fe catòlica. Finalment, el pareFrancis va trobar una tieta Suffield que estava al marge dequalsevol fe. Vivía en una casa a Stirling Road, un llargcarrer del del districte de Edgbaston.

La tieta es deia Beatrice Suffield, i era una dona gran que vadonar menjar i allotjament als dos nens, però cap símbold'afecte o amabilitat cap als nens. Per sort del dos germans,l'Oratori estava molt a prop del lloc a on vivien, de maneraque l'Oratori es va convertir en l'autèntica llar d'en Ronald ien Hilary.

En Hilary va aconseguir entrar al King Edward's i en Ronaldera un dels millors alumnes de la classe (si no el millor). Allà va fer molts amics, en especial enChristopher Wiseman, un jove ros de caràcter molt enèrgic. Ambdós compartien passió pel llatí ipell grec, i també pel rugby. Junts van passar any rere any els cursos a l'escola. Poc abans dels 16anys es trobava a la Senior Class, classe on els pilars del programa eren l'estudi de llatí i el grec.Poc a poc es va anar interessant per l'origen de les paraules, per com i perquè s'escrivien d'aquellaforma, però sobretot es va interessar per l'anglosaxó (o anglès antic), llengua que es parlava a laAnglaterra abans de l'arribada dels normands. Gràcies al seu professor de literatura anglesa, GeorgeBrewerton, que el va intruduir al món de les llengües parlades a Anglaterra a l'antiguitat, vacomençar a llegir i analitzar un text anglosaxó molt senzill, i després de traduir-lo, va passar a llegirBeowulf, un llarg poema anglosaxó escrit en vers. Després de la lectura de Beowulf (una traducció al'anglès modern primer i després en l'idioma original), Tolkien va quedar fascinat per la història delguerrer Beowulf, que després de la lluita amb diversos monstres, mor a mans d'un drac.

Després d'aquesta introducció a l'anglosaxó, Tolkien va seguir amb l'estudi d'altres llengües coml'anglès mitjà, analitzant obres com Sir Gawain and the Green Knight, o Pearl. També es vaintroduir al norueg antic, llengua amb la qual estava escrita la història de Sigurd i el drac Fafnir(història que des de petit havia apassionat a en Ronald). Poc a poc va anar agafant llibres de labiblioteca escolar que tractaven d'aquestes llengues, i va adiquirir un nivell força elevat ambllenguatges antics per a un estudiant de la seva edat.

Tots els nens s'inventen paraules, i fins i tot n'hi ha qui s'inventen llenguatges propis. Durant lesvancances, en Ronald vivia amb els seus oncles i les seves cosines Mary i Marjorie Incledon, is'inventaven llenguatges privats que només coneixien ells, i escrivien poemes i cançons en aquestidioma. Un d'ells es deia “animàlic”, i consistia a parlar substituint els noms per noms d'animals.Més tard, van crear-ne un altre anomenat “Nevbosh” o “Nou disbarat”, que el van desenvoluparsuficient per poder escriure cançons. Més tard, quan en Ronald era un adolescent, es va tornar ainteressar per els llenguatges inventats, i aquest cop pretenia fer-ne un més estructurat i complex. Elque tenia clar es que s'havia de basar en un llenguatge ja existent perquè la tasca fos més senzilla, ifinalment va escollir l'espanyol, degut a que el seu tutor, el pare Francis Morgan, era d'ascendènciaespanyola i el parlava a la perfecció, i tenia una àmplia biblioteca de llibres en espanyol. D'aquestamanera, després de llegir molts llibres en espanyol, Tolkien va inventar el “Naffarin”. Tenia molta

- 11-

Il·lustració 3: Pare Francis Xavier Morgan

influència de l'espanyol, encara que tenia el seu propi sistema de fonètica i una gramàtica pròpia, il'hagués seguit desenvolupant si no hagués descobert una altra llengua que li interessés encara més.

Un dels seus companys de classe va comprar un llibre anomenat Primer of the Gothic Language, icom que no li va interessar gens, el va vendre a en Ronald. El gòtic va ser esclafat després del'arribada dels pobles gots, i només es conserven fragments escrit en gòtic. Van ser aquestsfragments els que van interessar tant a Tolkien. No només es va dedicar a llegir-los i traduir-los,sinó que va decidir inventar paraules “extres” per emplenar buits al limitat vocabulari que haviasobreviscut del gòtic. Més tard va passar a inventar-se un suposat llenguatge germànic; que podriahaver existit històricament.

El pare Francis Morgan finalment es va adonar que els nens no eren feliços a casa de la seva tieta,de manera que va decidir buscar un nou lloc a on viure per a en Ronald i en Hilary, i es va decidirper la casa de la senyora Faulkner, una senyora que alquilava habitacions i oferia betllades musicalsals seus visitants. La casa es trobava al número 37 de Duchness Road, just al darrere de l'Oritori. Elsaltres inquilins de la casa eren el marit de la senyora Faulkner, Louis, la seva filla Helen, la criadaAnnie, i una jove de 19 anys que vivia al primer pis, just a sota de l'habitació dels Tolkien, i espassava molt de temps ocupada amb la seva màquina de cosir. Es deia Edith Brath.

Era una jove de talla petita, molt prima, d'ulls grisos, de cabell negre i curt i especialment guapa. Al'igual que els germans Tolkien, era orfe, la seva mare morí 5 anys enrere i el seu pare algún tempsenrere. Filla il·legítima, va ser educada per la seva mare i la seva cosina, i va passar una infànciarelativament feliç. Tenia talent per a la música, especialment per al piano, que estudiava sempre quepodia. Quan van arribar els germans Tolkien, els va trobar molt agradables, i li agradavaespecialment en Ronald, i no van tardar a fer-se amics. Encara d'una evident diferència d'edat (ell entenia 16 i ella 19), s'avenien molt. Solien freqüentar les cases de tè de Birmingham, i sempreaprofitaven qualsevol estona per per veure's. Els dos orfes, necessitats d'afecte es van enamorar al'estiu de 1909. Després de les diverses cites que mantenien els dos enamorats va arribar a lesorelles del pare Francis Morgan, el tutor de'n Ronald, la relació que mantenien els dos joves.

El pare Francis es va sentir molt disgustat al assabentar-se de la relació que mantenia el seu afillatamb una jove 3 anys més gran que ell, que segons el seu parer, l'únic que feia era distreure a enRonald de les seves obligacions com a estudiant. D'aquesta manera, va decidir traslladar alsgermans Tolkien per així evitar el contacte entre en Ronald i l'Edith. Durant aquella època, enRonald aspirava a rebre una beca per poder estudiar a Oxford, beca que no va aconseguir degut a laduresa dels exàmens que es realitzaven per aconseguir-la.

En Ronald mai no va ser un jove rebel, i encara que apreciava molt al pare Francis com perdesobeir-lo, es va seguir veient amb l'Edith d'amagat, encara que van tornar a ser vistos. Aquestasegona vegada, el pare Francis li va prohibir exhaustivament qualsevol tipus de contacte amb ella,almenys fins que tingués 21 anys i ja fos major d'edat. D'aquesta manera, en Ronald es va haverd'esperar 3 interminables anys (llavors en tenia 18) per poder tornar amb la seva estimada.

Després de passar un temps d'agonia, en Ronald es va tornar a centrar en els estudis i en les amistatde el King Edward's, lloc a on va formar un petit grup amistos anomenat Tea Club. Estava formatper en Ronald Tolkien, en Christopher Wiseman, R.Q. Gilson (fill del rector) i uns altres 3 nois. Totsells eren els encarregats de portar la biblioteca de l'escola, de manera que les reunions d'aquest clubes feien a la biblioteca, lloc a on es reunien i debatien sobre diversos temes mentres prenien el tè.Quan van arribar les vacances d'estiu, van canviar el lloc de les reunions (degut a que l'escola eratancada), i van decidir instalar-se a a Barrow's Stores, una Tea Room. Aquest lloc es va convertir enel seu preferit, de manera que van canviar el nom del club a Barrovian Society, en honor al lloc dereunió. Finalment el club va ser conegut com a T.C.B.S. (Tea Club Barrovian Society). Durant lesreunions recitaven fragments d'obres, o debatien diversos temes, i en Ronald solia recitar passatgesde Beowulf, o Sir Gawain and the Green Knight.

- 12-

Gràcies a les reunions de la T.C.B.S. , en Ronald es va començar a interessar per la poesía anglesa(cosa que mai havia succeït), i fins i tot es va decidir a escriure algun poema. Ja amb 18 anys, enRonald es va preparar durament per a tornar a intentar les proves per aconseguir una beca per aOxford, i aquest cop ho va aconseguir. El 17 de desembre de 1910 li va ser otorgada la beca OpenClassical Exhibition per al Exeter College. Ara que ja tenia el seu futur assegurat, va deixard'estudiar tan intensament al King Edward's, encara que va seguir treballant, ja que el van nombrarprefecte, secretari de la Societat de Debats i secretari de rugby (esport que li agradavaespecialment). Va ser en aquesta època que va descobrir el Kalevala finès, o Terra dels Herois, unacolecció de poemes, que són la principal font de la mitologia finesa. Quan va acabar el seu últimcurs al King Edward's, es va sentir molt afligit, ja que sentia un gran afecte per la que havia sigut laseva escola desde petit.

Durant les vacances d'estiu de 1911, en Ronald i el seu germà Hilary van fer un viatge a Suïssa, juntamb una família anomenada Brookes-Smith, que va organitzar una excursió desde Interlaken fins aLauterbrunnen. Aquell viatge va ser tot una aventura, ja que durant les expedicions a la muntanya,van estar més d'un cop sota perill de mort. Com podrem veure més tard, el propi Tolkien recordavaen una carta que el viatge que fan en Bilbo i la resta de la companyia a El Hobbit per les MuntanyesBoiroses està inspirat en el seu viatge als alps Suïssos. Abans de tornar cap a Anglaterra, en Ronaldva comprar algunes postals, entre elles una d'una reproducció d'una pintura de l'artista alemany J.Madelener. S'anomenava Der Berggeist (l'esperit de la muntanya), i representa un ancià amb unallarga barba blanca, barret rodó i acabat en punta, i una llarga túnica gris, assegut sobre una roca,parlant amb un faune blanc. En Ronald va guardar amb molta cura aquesta postal, i molt més tardescrigué al sobre a on la guardava el següent: “Origen de Gandalf”. Quan a principis de septembreen Ronald arribà de nou a Birmingham, va fer les maletes i a finals de setmana una antic professordel King Edward's es va oferir a portar-lo en cotxe fins a Oxford.

A l'arribar a Oxford, Tolkien es va instalar al Exter college, que encara que no fos el més luxós, elles sentia molt agust a la seva nova casa. Molt ràpidament es va acostumar a la vida universitària, vaconèixer a molts amics i participava es diverses activitats com el club de rugby, o la societat dedialèctica de la universitat, lloc a on es feien debats i col·loquis sobre diversos temes. Fins i tot vacrear el seu propi club, anomenat Apolausticks (“els devots de la auotindulgència), formatprincipalment per alumnes de primer any com ell.

A mida que passava el curs, a en Ronald el van deixar d'interessar el llatí i el grec, i cada cop sentiamés passió per les llengües germàniques. Aquest amor cap a les llengües germàniques va augmentarquan va arribar un nou professor, Joe Wright. Part del temari de la seva assignatura consistia enfilologia comparada, fet que va fer que en Ronald assistis a les seves classes amb moltes ganes. JoeWright coneixia el sànscrit, el gòtic, el búlgar antic, el lituà, el rus, el norueg antic, el saxó antic, elvell i mitjà alemany i l'anglès antic. Gràcies a aquest nou professor, en Ronald es va interessar per elgal·lès medieval, llengua que va començar a estudiar.

Les vacances de Nadal d'aquell mateix any les va passar a Londres i va aprofitar per tornar aretrobar-se amb els seus antics amics de King Edward's, especialment amb els membres de elT.C.B.S., que van poder tornar a celebrar una reunió. La resta de curs a Oxford va passarràpidament fins a les vacances d'estiu, moment en el que en Ronald va passar dues setmanes a unregiment territorial de cavalleria anomenat King Edward's Horse, en el qual es va enrolar poc tempsavans. Després va establir-se a Birmingham junt amb el pare Francis Morgan, moment en el que esva centrar més en la vida religiosa (vida que va deixar de banda durant la seva estada a launiversitat) i també en l'estudi de les diverses llengües que havia anat descubrint, com el gal·lès o elfinlandès antic. Desde la primera lectura del Kalevala, el finlandès l'apassionava però mai s'haviadecidit a estudiar-lo detenidament. Encara que mai va poder dominar-lo suficientment, els seusconeixements s'acabaven al Kalevala original. Va començar a treballar en un nou llenguatge privatmolt influit per el finès, llenguatge que amb el temps seria el llengüatge dels elfs de les seves

- 13-

narracions, anomenat “Quenya” o “Alt Elf”.

Durant els 4 anys següents, mai va deixar de pensar en la seva estimada Edith, i és que ja quedavapoc temps per a que en Ronald complís la majoria d'edat i per tant, tal i com li havia dit el pareFrancis, podria retrovar-se amb l'Edith Bratt. El dia 3 de gener de 1913 (el vintè primer aniversarid'en Ronald), Tolkien va escriure a la seva estimada, preguntant quan podrien tornar a veure's, peròquan l'Edith respongué la carta, va dir que s'havia promès amb Georg Field, el germà d'unacompanya de l'escola.

1.4 Majoria d'edat i adultesa

Després d'haver esperat durant anys, en Ronald, tot i lamala notícia rebuda, va decidir no rendir-se i va anar avisitar l'Edith. La visita va ser decisiva, ja que va ferque l'Edith deixés el seu promès per casar-se amb enRonald. Quan en Ronald va tornar a Oxford (amb unainmensa alegria), va escriure al Pare Franciscomunicant-li el futur enllaç, i encara que sense gaireil·lusió, va donar el vist i plau.2

Un cop de nou a Oxford, en Ronald es va posar aestudiar molt durament degut a que s'acostava unimportant exàmen que li otorgaria el grau enClàssiques, anomenat Honour Moderations. Vaintentar preparar en 6 mesos el treball que hauriad'haver fet durant tot un curs. Aquestes presses van sercausades per la relaxada vida d'estudiant que s'haviapres, fent reunions amb els seus col·legues fins tard a lamatinada, i aixecant-se tard l'endemà. Després d'haverpassat l'època d'examens, va saber que no vaaconseguir els honors de primera classe (titulació de més alt nivell), sinó que els aconseguí desegona. Tot i això, va aconseguir un “alfa pur” (treball escrit pràcticament sense cap error en la sevaespecialitat, en aquest cas, la filologia comparada). Encara que no havia rebut els honors de primerclasse, el seu “alfa pur” sobre filologia comparada va ser considerat per els seus professors, i comsabien que a en Ronald l'apassionava l'anglès antic i mitjà, i les llengües germàniques, vanproposar-li de passar-se a l'escola d'anglès.

Un cop dintre de la Honour School of English Language and Literature no va tardar en adaptar-sefins a saber dominar perfectament el programa, que incloïa l'estudi d'anglès antic i mitjà, i fins i totuna mica de norueg antic (o islandès antic, existeixen dos termes per denominar una mateixallengua). Però sobretot es va interessar per al dialecte parlat a West Midland en anglès mitjà, degut ala vinculació d'aquest territori amb la familia de la seva mare3. Va començar a llegir alguns poemesen aquest dialecte, entre els quals es trobava Grist de Cynewulf, un recull de diversos poemes decaràcter religiós.

Quan va adquirir certs coneixements de norueg (o islandès) antic, va decidir centrar-se a fons en laseva literatura. Va llegir numeroses sagues nòrdiques i les Eddas (la Major, escrita en vers, i laMenor, escrita en prosa), les principals fonts de mites i llegendes islandeses, llegendes quequedarien grabades molt profundament dins de la imaginació de Tolkien.

2 Encara que durant aquells anys el Pare Francis ja no era el tutor legal d'en Ronald (i per tant no necessitava permís per a res), depenia molt directament d'ell, ja que era qui li proporcionava l'ajuda econòmica per als seus estudis a Oxford.

3 Edith Tolkien va néixer a Gloucester, localitat situada a la regió del West Midland.

- 14-

Il·lustració 4: Edith Bratt al 1906, amb 17 anys

Els mesos següents al retrobament entre l'Edith i en Ronald, van començar a patir per la fe del'Edith. Ella formava part de l'Església anglicana, i ho era molt activament. En Ronald era catòlic, isi es volien casar un dels dos hauria de deixar la seva fe i canviar-la per una de nova. Tot i que a lafamília de l'Edith hi havia membres catòl·lics, vivia amb un “tiet” (no eran família directa)anomenat Jessop, el qual era profundament anticatòlic. Després d'uns mesos de tensió entre laparella, l'Edith va acabar cedint i va passar a formar part de l'Església catòlica, fet que va ferenfurismar al seu “tiet” Jessop, i que va comportar el trasllat de l'Edith a casa de la seva cosinaJennie Grove. En un principi l'Edith va pensar en traslladar-se a Oxford junt amb en Ronald, ideaque va descartar ràpidament, potser per el ressentiment que ella sentia cap a en Ronald per lapressió que ell va exercir sobre ella en el canvi de religió.

La cosina de l'Edith, la Jennie, era una dona de mitjana edat, baixeta, amb els cabells curts i undefecte a l'esquena que feia que necessités ajuda. Vivia a Warwick, localitat rural situada no moltlluny de Birmingham, amb els seus arbres, els seus turons i el seu castell. A en Ronald li semblavaun lloc especialment bell4. Durant la seva curta estada a Warwick, van aparèixer diversos problemesde parella entre els promesos, problemes comprensibles degut a que els dos havien estat molt detemps separats un de l'altre, fet que va fer que la relació es rovellés una mica. En Ronald nosuportava haver de perdre el temps amb les necessitats domèstiques, en part degut a la semprecompanyia masculina que tenia a Òxford. Tot i aquestes petites diferències la parella era feliç is'estimaven mútuament.

Després de la curta estada a Warwick, en Ronald va fer un viatge a París amb dos joves mexicans. Aen Ronald París li va semblar una ciutat meravellosa, tot al contrari de la gent que hi vivia: delsfrancesos deia que eren “vulgars i indecents”.

A la seva tornada a Oxford, en Ronald va iniciar un altre club amb el seu amic Colin Cuhlisanomenat Chequers, club que es reunia els dissabtes per la nit a les habitacions d'en Culhis. Durantaquella època va ser escollit president de la societat de debats del seu college. També jugava altenis, remava i de tant en tant estudiava suficient com per guanyar el premi Skeat d'Anglès. Vainvertir el premi de 5 lliures en la compra de llibres de gal·lès medieval i diverses obres de WilliamMorris: The life and death of Jason, una traducció de la Volsungcsaga i l'obra en vers i prosa TheHouse of the Wolfings.

A l'igual que en Ronald, en Morris havia estudiat a l'Exeter College, i potser va ser aquest fet el queva fer que l'intereséssin les seves obres, fet curiós, ja que en Ronald no tenia cap tipus d'interès perla literatura anglesa moderna. El seu interès per la literatura arribava fins als poemes de períodeantic i mitjà de l'anglès, i fins la primera literatura islandesa. Per aquesta mateixa raó trobava taninteressant The House of the Wolfings. A l'obra, Morris tractava de recrear el mateix estil utilitzatals grans poemes èpics anglesos i islandesos. L'obra tracta sobre un pais sota amenaça d'una invasióper part de l'imperi romà. Una part està escrita en prosa i una altre en vers, narra l'història d'unatribu familiar que habita a la riva d'un riu, al bosc de Mirkwood, nom extret de l'antiga geografia itradició germànica. Molts elements d'aquesta obra impresionaren a Tolkien: l'estil carregatd'arcaismes i invencions poètiques, recreant l'essència d'antigues llengendes, la capacitat dedescriure amb gran presició, tot i que sense poder saber el lloc i temps exacte a on està situadal'història. Anys després, Tolkien seguiria aquest estil de Morris a les seves obres.

Durant l'estiu de 1914, després de fer una visita a l'Edith, en Ronald i el pare Vincent Reade del'Oratori de Birmingham van fer un viatge a Cornwall, a la peninsula de Lizard. Tal i com li deia al'Edith en una carta, Tolkien va quedar fascinat per els paisatges de Cornwall:

“Vam anar per l'erm fins a la part superior dels cingles de Kynance Cove. Res que et digui en una carta pot comunicar aquesta visió. El sol et colpeja i l'enorme marea de l'Atlàntic trenca i esclata contra les roques i els esculls. El mar ha llaurat en els farallons estranys tubs d'òrgan que produeixen

4 En Ronald va traslladar-se temporalment a Warwick amb la seva promesa i la seva cosina Jennie.

- 15-

sons de trompetes o llancen escuma com balenes, i a tot arreu es veuen roques negres i vermelles i escuma blanca contra el violeta i el verd transparent del mar.”

Aquella visió de la costa de Cornwall i l'oceà mai no va poder olvidar-la, i es va convertir en el seupaisatge ideal. Un cop acabades aquelles llargues vacances a Cornualles, va fer una visita aNottinghamshire, per visitar a la seva tieta Jane i el seu germà Hilary a la granja a on vivien. Allà vaescriure un poema anomenat The Voyage of Earendel the Evening Star, i començava amb el mateixvers que el Grist de Cynewulf que tant li va agradar, “Eala Earendel engla beorhtast!”:

Earendel sprang up from the Ocean's cup

In the gloom of the mid-world's rim;

From the door of Night as a ray of light

Leapt over the twilinght brim,

And launching his bark like a silver spark

From the golden-fading sand

Down the sunlit breat of Day's fiery death

He sped from Westerland.5

El poema segueix describint el viatge de la barca estelar pel firmament, viatge que continúa fins quela llum del matí amaga la seva imatge. L'idea d'un mariner estelar que navega el cel es desenvolupaa partir de la referència de Earendel feta Cynewulf a la seva obra. Tot i això, el poema obtingut éstotalment original, i va marcar l'inici de la mitologia pròpia de Tolkien.

1.5 Guerra

A finals de les vacances d'estiu de 1914, just quan en Ronald tornava del seu viatge a Cornwall, laprimera guerra mundial ja havia esclatat, i milers de joves ja s'havien allistat a l'exèrcit i al cap depoc serien enviats al front. En canvi, Tolkien pensava d'una manera diferent respecte a la guerra:primerament estava decidit a acabar els seus estudis (volia aconseguir calificacions de primeraclasse), i després allistar-se a l'exèrcit. Els seus tiets i tietes es van sentir decebuts a l'assabentar-seque en Ronald no s'havia allistat, tot al contrari que el seu germà Hilary, que s'havia allistat com acorneta.

Tolkien, després de passar un temps de certa agonia en veure que tothom a qui coneixia a Oxfordhavia marxat al front, va descubrir un programa que permitia compaginar els estudis ambl'entrenament militar, i que postergava el crit a files fins a la graduació. També es va alegrar aldescubrir que el seu amic G.B. Smith també seguia a Oxford (la seva mala salut no li va permètremarxar a la guerra), i va intentar fer que ell i el seu amic anéssin al mateix regiment, i si erapossible, al mateix batalló. Durant el curs va descobrir que haver de compaginar un entrenamentmilitar i els estudis no era tan dur com ell creia, és més, en una carta escrita a l'Edith confesava que“L'instrucció militar és un regal de déu”. Al mateix temps, Tolkien va començar a fer els seusprimers passos com a escriptor, intentant versionar un relat del Kalevala finès, l'història deKullervo. Kullervo és un jove que, sense saber-ho, comet incest, i quan ho descubreix es suicïdaamb la seva pròpia espasa. El relat el va intentar escriure mig en vers i mig en prosa, al estil deWilliam Morris, escritor que tan agradava a Tolkien. Finalment l'història de Kullervo va quedar

5 El viatge d'Earendel, l'estrella vespertina: Earendel es precipità desde la copa de l'oceà / l'obscuritat del cercle del món mitjà; / desde la porta de la nit com un raig de llum / saltà sobre la vora de l'ocàs, / i empenyent la seva barca com una espurna de plata / desde la sorra d'or defallent / cap a l'alè solejat de, la fera mort del dia / partí de Westerland.

- 16-

inacabada.

Durant les vacances de nadal, Tolkien es va tornar a reunir amb els membres de la T.C.B.S. aLondres, a casa d'en Christopher Wiseman. Durant aquelles vacances de nadal, en Ronald vacomençar a escriure poemes. En general no eren gaire bons ni especials, però eren els primers.Entre aquests poemes podem veure diverses temàtiques, com per exemple les vacances fetes aCornwall, o l'amor entre Tolkien i l'Edith. També va escriure poemes sobre “fades”, com perexemple The Man in the Moon Game Down Too Soon (“L'home de la lluna va baixar massa aviat”),que més tard es publicaria al llibre “Les aventures de Tom Bombadil”.

Tolkien, després d'escriure poemes sense cap connexió, va decidir escriure poemes que tinguessinuna relació entre ells, i d'aquesta manera, a principis de 1915 va tornar al seu poema anterior sobreEarendel i va començar a elaborar una història més amplia. També va treballar en el seu llenguatgeprivat influït pel finlandès, i al cap de poc temps ja tenia cert grau de complexitat. A vegadesescrivia poemes en aquest llenguatge, i quan més l'utilitzava, més sentia la necessitat de inventaruna història sobre el seu idioma secret. Va decidir que aquell era l'idioma parlat pels elfs vists perEarendel durant el seu viatge pel cel. Va començar a treballar en Lay of Earendel, que descrivia elsviatges del mariner abans de que la seva barca es convertís en una estrella. Aquesta obra, estavacomposta de diversos poemes; el primer, The Shores of Faery, descrivia la terra de Valinor, a oncreixen els Dos Arbres, un que dóna pomes daurades de sol, i l'altre, que dóna pomes platejades delluna. A aquesta terra misteriosa hi arriva Earendel. El poema està poc relacionat amb les ideesmitològiques del món d'en Tolkien, però hi apareixien certs elements que més tard podrem tornar aveure a El Silmaríl·lion, o a El Senyor dels Anells.

Quan la ment de Tolkien començava a crear tot el seu món mitològic, ell s'havia de preparar pelexamen final de Llengua i Literatura Angleses, que després de 3 setmanes de dur treball, va obtenirels honors de primera classe. Després de la graduació havia de complir el deute que tenia ambl'exèrcit, i va ser destinat amb al 13è batalló a Bedford, per a iniciar la instrucció. Va assistir a cursosque el capacitarien per a instruir a nous reclutes. Va comprar-se una motocicleta a mitges amb uncompany seu, per poder fer escapades i poder anar a visitar a l'Edith. D'urant l'agost 1915 es vantraslladar a Staffordshire, i durant setmanes el seu batalló es va estar traslladant de campament encampament. Ni les condicions ni la companyia eren bones, tal i com afirmava Tolkien en una carta al'Edith: “Els cavallers són inexistents entre els superiors i fins i tot són molt rars els éssers humans”.“No són entretinguts aquests dies grisos malbaratats en anar d'un lloc a un altre, els temes avorrits,les obscures aigües estancades de l'art de matar.” A principis de 1916 en Ronald es va especialitzaren senyals, i va aprendre el codi Morse, la senyalització amb discs i banderes, l'ús de bengales itelèfons de campanya, i fins i tot la forma d'operar amb coloms missatgers entre d'altres sistemes decomunicació utilitzats a la guerra. Finalment, va ser designat oficial de senyals del seu batalló.

La data d'anar al front a França era molt propera, i l'Edith i en Ronald van decidir casar-se abans deque ell marxés, degut a que la llista de baixes entre les tropes britàniques era desmesuradament alta,i potser ell mai tornaria a trepitjar Anglaterra. Ja havien esperat massa temps; ell tenia 24 anys i ella27. No tenien gaires diners, de manera que en Ronald va decidir demanar ajuda econòmica al pareFrancis, i també va portar els seus poemes a una editorial per provar sort i veure si els hipublicaven. Per augmentar els seus recursos, va decidir vendre's la seva part de motocicleta quehavia comprat. Finalment, després de la benedicció del pare Francis (tan econòmica com moral),l'Edith Bratt i en Ronald Tolkien es van casar el 22 de març de 1916 al temple catòlic de Warwick.Deprés de la boda van anara de lluna de mel a Clevedon, a Somerset, a on passarien una setmana.

Quan Tolkien va tornar de la seva lluna de mel, va haver de tornar a l'exèrcit amb el seu batalló aStaffordshire, i l'Edith va decidir alquilar una habitació el més aprop del seu marit com fos possible.D'aquesta manera, va anar a viure amb la seva cosina a un poble anomenat Great Haywood, molt

- 17-

proper al campament d'en Ronald. Però no va tenir gaire temps de veure al seu marit, ja que el 4 dejuny de 1916 el batalló d'en Ronald va rebre l'ordre d'anar al front a França. Durant 1915 el FrontOccidental va romandre pràcticament immòbil durant l'any que havia transcorregut de guerra; ni elgas mostassa ni les grans massacres van fer que el front no es mogues més d'uns pocs quilòmetres.

En Ronald va arribar a la costa de Calais el dimarts 6 de juny, després d'un tortuós viatge ambvaixell a on va perdre totes les seves pertinences, obligant-lo a haver de demanar als seus camaradeso bé comprar nous objectes. Tan bon punt va arribar a lescostes franceses va ser enviat al campament base a Etaples.Allà els dies passaven avorrits sense cap incident, i si tenimen compte la total ignorància en la que estaven la majoria desoldats en el que es refereix a els seus futurs plans, podemdeduir que en Ronald i la resta de soldats quel'acompanyaven patien una gran angoixa sobre el seu futurincert. Durant els dies que va romandre a Etaples, en Ronaldva escriure un poema sobre Anglaterra. Després d'un temps,Tolkien va ser traslladat al 11è batalló, a on la companyia queva trobar no li va agrada gents. La majoria d'oficials erenreclutes com ell, fins i tot hi havia joves de menys de 21anys, tot al contrari dels comandants, que eren homes grans,soldats amb experiència que havien participat en batalles a laÍndia i a Boer. Els vells soldats eren segons Tolkien “homesde ments estretes” que aprofitaven qualsevol error quecometés un recluta per escridassar-lo. En Ronald sentia moltamés estima cap als soldats rasos, que no als comandants.

Després de tres inacabables setmanes a Etaples, el batallód'en Ronald va partir cap al front. El viatge en tren es va ferinterminable degut a les numeroses pauses que feia el tren.Finalment, després de 24 hores de viatge, en Ronald va veurecom el paissatge canviava bruscament de un paisatge verd ipla, a un altre de color gris ple de destrucció; havien arribatal Somme, i ja es podia sentir l'artilleria que impactava contra l'enemic. Després de rebre alimentsde les cuines instalades al carrer de la ciutat de Amiens, van partir cap a Rubempré, localitat a onpassarien la nit. A mida que s'acostaven al front, els efectes de la guerra es feien cada cop mésvisibles: taulades enfonsades i edificis en ruïnes. Tot el dia següent van estar a Rubempré fentexercicis físics i practicant l'atac amb baioneta. El dia 30 de juny es van traslladar a una altrellogaret encara més proper al front. El matí següent va començar l'atac, encara que el batalló d'enRonald no hi va participar. La seva funció allà era esperar com a reserva i entrar en combat uns diesmés tard, quan els comandants veiessin que les línies alemanyes estaven prou debilitades com peravançar sense perill. El dissabte 1 de juliol les tropes del front britànic van iniciar la sortida, tropes aon es trobava Rob Gilson, amic i col·lega d'en Ronald, i membre de la T.C.B.S. Van sortir de lestrinxeres cap a territori enemic, després de que els comandants afirmessin que el perill erainexistent. Però no va ser així. La artilleria alemanya va descarregar tota la seva munició contra elssoldats que havien traspassat la trinxera.

El batalló de Tolkien romangué a la rereguarda, en un poble anomenat Bouzincourt, a onconstantment arribaven soldats ferits amb greus mutilacions, i a on la gent cavava tombes per alsnombrosos morts. Només en el primer dia de combat, van morir 20.000 soldats aliats, sense haverdebilitat les defenses enemigues. El dijous 6 de juliol, un part del batalló d'en Ronald va marxar ales trinxeres, encara que ell es va quedar a Bouzincourt amb la resta del batalló que no va partir alfront. Va aprofitar per llegir tot el correu que rebia de l'Edith, i també les notes que li arribaven

- 18-

Il·lustració 5: Ronald Tokien al 1916 amb l'uniforme dels Lancashire Fusilers

sobre els membres de la T.C.B.S. Li preocupaven Gilson i Smith, els dos membres que havien estata primera línia de foc. Va sentir un gran alleujament quan va veure que G.B. Smith havia tornat delfront sa i estalvi. Els dos esperaven amb ansietat notícies d'en Rob Gilson, un altre membre de laT.C.B.S. que havia anat al front i que desconeixien qualsevol notícia seva. Finalment, el divendres14 de juliol, va arribar el torn de Tolkien d'anar a combat.

Després d'una llarga marxa nocturna cap a les trinxeres, i d'hores de molta confusió i impaciènciaper no saber a on anirien ni que farien, van arribar al front. El pitjor eren el morts; a cada racó de lestrinxeres hi havia cadàvers d'homes orriblement mutilats per les granades, i els que encaraconservaven la cara, tenien una mirada inert i terrible. Tot era completa destrucció i desolació. Elque havien sigut camps de blat i roselles, ara eren camps de fang plens de barricades de filferroespinós. La resta d'arbres que quedaven, eren troncs mutilats ennegrits per les bombes. Ni Tolkienni cap altre soldat que hagués sobreviscut a la guerra oblidarien els horrors de la guerra.

Després del seu primer combat a la ruïnosa localitat de Ovillers, a on va veure morir la meitat delsseus companys de batalló per les metralladores enemigues, van ser rellevats i van poder tornar alcampament de Bouzincourt, a on va rebre una carta del seu amic G.B. Smith:

“15 de juny 1916

Estimat John Ronald:

He llegit aquest matí que en Rob ha mort. Jo estic bé, però ¿què importa? Si us plau, no us aparteu de mi, tu i en Christopher. Estic esgotat i terriblement deprimit davant aquesta notícia, la pitjor de totes. Ara comprèn un, amb angoixa, el que era en realitat la T.C.B.S. Què farem ara, estimat John Ronald? Teu, com sempre,

G.B.S.”

Rob Gilson havia mort a La Boisselle, l'1 de juliol, conduint els seus homes el primer dia de batalla.Tolkien va respondre a Smith amb les següents paraules: “En aquest moment, no em sento part d'uncos compet. Amb sinceritat, sento que la T.C.B.S. ha acabat”. Però Smith va contestar: “La T.C.B.S.no ha acabat ni ho farà mai”. Dia rere dia sempre era la mateixa rutina: un període de descans veniaseguit a el retorn de les trinxeres, i el retorn a les trinxeres venia seguit d'un període de descans. Eldissabte 19 de juliol Tolkien i G.B. Smith es van poder tornar a veure, i van poder passar uns diesconversant.

Tot i que els combats ja no eren tan intensos com al principi, les baixes britàniques no baixaven, ien Ronald encara que sense cap ferida, podia morir fàcilment si seguia a primera línia de foc.Esperava amb impaciència una llicència per poder tornar a Anglaterra. Per sort (o per desgràcia)Tolkien va contraure el que era conegut com a “febre de les trinxeres”, malaltia causada pels polls,que causava molta febre entre d'altres símptomes. El divendres 27 d'octubre en Ronald va sertraslladat immediatament a un hospital proper al front, i més tard a l'hospital de Le Touquet, a lacosta, a on va estar una setmana. En veure que la febre no baixava, va ser enviat de nou a Anglaterrael dia 8 de novembre, a un hospital de Birmingham. Durant les vacances de Nadal va estar prou bécom per passar-les amb l'Edith a la seva casa de Great Haywood. Allà, va rebre una carta del seuamic Christopher Wiseman a on explicava la mort de G.B. Smith, degut a una granada que vaexplotar mentre caminava per un poble. Va rebre greus ferides a la cuixa i al braç, i encara que laoperació es va intentar, la gangrena ja era massa avançada.

- 19-

Tolkien sabia que després del permís que se li va concedir per poder passar les vacances de Nadal aGreat Haywood hauria de tornar amb la seva companyia al front, i això no li agradava gents. Vatenir una recaiguda de febre, i va tornar a estar hospitalitzat. Després d'unes setmanes, quan ja es varecuperar, va ser destinat temporalment a Yorkshire, però al poc temps d'estar al servei, va tenir unanova recaiguda i va ser enviat al sanatori de Harrogate.

No estava fingint la seva malaltia, ja que tenia els símptomes clars d'aquesta, però ell sabiaperfectament que la seva recuperació significaria el retorn al front francès. A l'igual que moltssoldats, el seu cos va respondre i va mantenir la temperatura per sobre del normal, i cada cop que esrecuperava tornava a caure malalt. Van passar 2 anys amb aquesta rutina. Durant aquests dos anys,l'Edith va quedar embarassada i finalment la parella tingueren un fill. El 16 de novembre de 1917Ronald i Edith Tolkien van tenir un fill a la maternitat de Cheltenham. Va ser un part difícil, i l'Edithva estar en perill de mort. En Ronald no va poder ser-hi fins a una setmana després, degut a que noli van concedir un permís per visitar a la seva dona (en aquell moment estava en un campamentmilitar a Yorkshire, poc després d'haver-se recuperat d'un altre episodi de febre). El nen es va dirJohn Francis Reuel; “Francis” en honor al pare Francis Morgan, que va venir expressament des deBirmingham per batejar al nen.

Després del naixement del nen, en Ronald va ser destinat a diversos campaments, entre ells al dePenkridge, a Staffordshire (ara ja era poc probable que el tornessin a enviar al front). Després d'unaúltima recaiguda de febre a l'octubre de 1918, va fer una visita a Oxford (ara la pau ja era moltpropera) per intentar sol·licitar un lloc de treball com a professor, però la universitat amb proufeines funcionava degut a la guerra, i ningú sabia què passaria quan la pau arribés. Va aprofitar elviatge a Oxford i va visitar a William Craigie, el professor que li va ensenyar islandès i va rebre unamolt bona notícia. Per aquell temps, William Craigie formava part al equip del New EnglishDictionary, i encara s'estava elaborant la part final. Li va proposar a en Ronald la feina de fer delexicògraf assistent. D'aquesta manera, un cop acabada la guerra en Ronald, l'Edith i la seva cosinaJennie Grove es van traslladar a Oxford.

1.6 El naixement d'una mitologia

Des que en Ronald començà a escriure tots els poemes relacionats amb Earendel, al seu cap s'estavacomençant a formar tota una sèrie de mites i criatures que més tard evolucionarien cap a uncomplex món mitològic. El principal motiu pel qual Tolkien va crear una mitologia va ser el seuamor cap a les llengües i cap a les paraules en general. Des de que va crear aquell idioma derivat delfinès, va sentir la necessitat de crear una història darrere d'aquella nova llengua. Un altre motiu pelqual va començar a escriure el seu món imaginari, va ser la necessitat d'expressar els seussentiments per mitjà de la poesia, en part, gràcies a l'obra de William Morris6.

És cert que els seus primers poemes no eren gaire notables; però eren els primers passos perescriure un poema molt més llarg i complex que escriuria després (El Silmaríl·lion). I finalment, eltercer motiu pel qual Tolkien es va decidir a fer tot un complex món mitològic, va ser el seu desigde poder crear una mitologia per a Anglaterra. Quan estudiava el Kalevala finès, Tolkien afirmava elsegüent: “Voldria que tinguéssim més d'això atresorat, quelcom d'aquest mateix caràcter i que hagipertangut als anglesos”. I és que fora del cicle artúric i algun que altre poema com Beowulf,Anglaterra no ha tingut mai una mitologia tan rica com pot ser la finesa, islandesa o lagrecorromana.

6 William Morris va ser un escriptor, poeta, pintor, dissenyador i activista polític britànic, nascut al 1834. La seva obra literària es basava en textos d'un caire èpic semblant als dels poemes medievals escrits en vers sobre herois i les seves gestes.

- 20-

I aquesta empresa podia semblar tan absurda com ambiciosa, però durant el període de temps en elqual Tolkien va tornar del front de França, durant els dos anys que va estar malalt de febre de lestrinxeres, va començar el projecte literari més gran que mai no havia fet.

Tot va començar quan va escriure sobre la coberta d'una llibreta el nom que va decidir per la seva“epopeia”: El llibre dels contes perduts, que més tard canviaria el nom a El Silmaríl·lion. Aquestllibre dels contes perduts, comença amb la història d'un mariner anomenat Eriol, que després de ferun llarg viatge per mar, arriba a una terra desconeguda on escolta una sèrie de relats i històries.

El primer d'aquests relats parla sobre la creació de l'univers i del món conegut, anomenat “TerraMitjana”, nom que Tolkien va agafar del noruec Midgard, nom que apareix a la mitologia nòrdicacom a terra on viuen els humans7. El següents relats tracten sobre la creació de les Silmaril·li, lestres grans joies dels elfs que van ser robades del seu lloc a Valinor pel malèvol poder de Morgoth, iles guerres que es realitzen per a intentar recuperar-les. Quan Tolkien va començar aquest granporjecte, creia que en certa forma estava escrivint la veritat, no perquè cregués que criatures com els“elfs” o “nans” van existir, sinó perquè sentia que d'alguna manera allò que escrivia podria haverpassat en un passat remot.

1.7 Curta estada a Oxford i Leeds

Tolkien sempre havia somiat en poder tornar a Oxford tan bon punt va acabar els seus estudis allà, iara que havia aconseguit la feina al New English Dictionary, era la millor oportunitat per tornar-hi.A principis de 1919, Tolkien va començar un detallat diari a on escrivia tots els esdevenimentsocorreguts en la seva vida. El diari, l'escrivia en anglès, però amb la peculiaritat de que l'escriviaamb un alfabet inventat, que més tard va anomenar “alfabet Rumil”, en honor a un personatge d ElSilmaril·lion. Al seu despatx del New English Dictionary, junt amb un frup d'experts, elaborava elmés gran diccionari de la llengua anglesa que s'havia fet fins al moment (el projecte del NewEnglish Dictionary va començar a l'any 1878, i fins al moment havien recopilat paraules fins lalletra H). A en Ronald li agradava la feina, que consistia en definir i buscar l'etimologia de lesparaules. Més tard a una entrevista, Tolkien afirmava que va aprendre més durant el període detemps en el que va estar treballant en el diccionari, que en qualsevol altre etapa de la seva vida.

Per complementar el seu sou, Tolkien també impartia classes a la universitat, combinant-ho amb lafeina del diccionari. Impartia classes d'anglosaxó a casa seva a un grup de noies que necessitavenreforç en la llengua. Va poder guanyar prou diners com per traslladar-se a una casa més gran amb unpetit jardí, a on la seva dona Edith es va trobar molt més agust. L'any 1920, Tolkien guanyava proudiners amb les classes com per poder abandonar el New English Dictionary, i va decidir sol·licitar ellloc de rector de la Llengua Anglesa de la Universitat de Leeds. D'aquesta manera, el van trucar perfer una entrevista que va superar. La família Tolkien es traslladava a Leeds.

Leeds era una massificada ciutat industrial, plena de sutge i una densa boira produïda per la granquantitat d'indústries (cosa que va desagradar fortament a Tolkien). Al poc temps d'arribar, l'Edithva donar a llum a un segon fill, batejat com Michael Hilary Reuel Tolkien, i en Ronald va haver debuscar una casa més gran on poguessin viure còmodament, i finalment en va trobar una molt a propde la universitat, a St. Mark's Terrace.

Gordon (el rector de la universitat de Leeds en aquell moment), volia engrandir el departamentd'anglès de la universitat, i va decidir seguir el model utilitzat a Oxford. Va dividir els estudisd'anglès en dues opcions, una que estudiés la literatura posterior a Chaucer (del 1400 en endavant) iuna altre que es centrés més en l'estudi de l'anglosaxó i l'anglès mitjà. Aquesta última era la quehavia d'impartir Tolkien, i va crear un nou programa pel curs que més tard posaria en pràctica. Amida que anava passant el curs, Tolkien va tenir un nou company de feina anomenat Eric V.

7 Consultar capítol 3 d'aquest mateix treball per a més informació.

- 21-

Gordon, amb el qual van traduir i editar el poema escrit en anglès mitjà Sir Gawain and the GreenKnight, donat que no existia cap versió per als estudiants universitaris. Tolkien va establir una granamistat amb el seu company de feina E.V. Gordon, i ambdós professors van crear un clubd'estudiants anomenat Viking Club, a on es bebien quantitats ingents de cervesa mentre es recitavensagues, o es cantaven cançons en norueg antic incitant a la beguda, que el mateix Tolkien escrivia.Els dos professor van anar guanyant popularitat entre l'alumnat universitari, i al 1927, una tercerapart de tota la universitat s'havia llicenciat en lingüística.

Durant la seva estada a Leeds, Tolkien havia compost molta poesia, la gran majoria relacionada ambel seu món mitològic, que cada cop era més refinada i de major qualitat. Durant el maig de 1923,Tolkien va agafar un refredat que més tard desencadenaria en una neumònia, que va coincidir ambla visita del seu avi matern John Suffield, un home de 90 anys alt i gros. L'avi encara visqué 7 anysmés, al seu retir personal a una granja de Dormston, Worcestershire. Estava al final d'un camí sensesortida, que la gent anomenava “Bag End”.8

Quan en Ronald es va recuperar de la seva neumonia, la família Tolkien va fer una visita al germàdel professor, en Hilary, que després de la guerra va comprar un petit hort a Evesham, lloc a on enRonald va trobar la pau i inspiració suficient com per avançar una mica en la seva mitologia. Elllibre dels contes perduts estava quasi acabat. Durant la seva estada a Oxford i Leeds, Tolkien haviaescrit la majoria de relats que formen el llibre, però encara li quedava un final per acabar-lo. Al ciclede relats li faltava un final on es narrés la història del viatge estel·lar de Earendel (primera fontd'inspiració de Tolkien per a la creació de la seva mitologia). Fins molt més tard, el llibre no estariadefinitivament acabat, ja que Tolkien el revisava, reescrivia i corregia constantment.

Mentrestant, la seva carrera a Leeds prosperava. Al 1922, el rector de la universitat va marxar aOxford a ocupar el lloc de professor de Literatura Anglesa, i Tolkien va poder substituir-lo, qued'acord amb els canons de l'època era una home excepcionalment jove per al seu lloc a la universitat(32 anys). A principis de 1924, l'Edith va donar a llum a una altre nen, batejat com ChristopherReuel, en honor a l'amic d'en Ronald de la T.C.B.S Christopher Wiseman. Nen que es va convertiten l'alegria personal d'en Ronald anys després. Un any després, al 1925, va arribar a les orelles deTolkien que la plaça de professor d'anglosaxó a la universitat de Oxford havia quedat vacant, i no vadubtar en sol·licitar-la. D'aquesta manera, Tolkien (i la seva família) tornaven a Oxford.

1.8 “En un forat al terra, hi vivia un hòbbit...”

A la tornada de Leeds, la família Tolkien es va establir en una caseta en forma de L al carrerNorthmoor Road d'Oxford a l'any 1926, casa en la qual viurien durant els 21 anys següents. Durantaquests 21 llargs anys a Oxford va passar poc o res d'interessant a la vida de Tolkien, sense comptarel naixement d'una nena, que tant esperaven, la Priscilla Mary Reuel.

Tolkien tenia la vida tranquil·la que pot tenir qualsevol professor d'universitat a Oxford: aixecar-seaviat, fer de pare despertant els seus fills i preparant-los per a l'escola, i seguidament preparar-se ellper a la classe que hores més tard impartiria. Durant aquella època, va fundar un club anomenat TheCoalbiters, nom que literalment significa “mossegadors de carbó” referint-se a que a les reunionss'apropaven tant a l'estufa pel fred, que “quasi mossegaven el carbó”. El club va ser fundat a l'estildel Viking Club de Leeds, però aquest cop només hi assistien tutors o professors. En aquest club vaconèixer (entre d'altres) C.S. Lewis, el qual es va convertir en gran amic seu, i el que seria més tard,l'escriptor de Les Cròniques de Narnia. Una nit de matinada, quan Tolkien acabava d'arribar a casadesprés d'una llarga reunió amb els Coalbiters, va seure al seu despatx i va agafar un examen que

8 Bag End també és el lloc a on viu el protagonista de El Hòbbit, en Bilbo Saquet. Bag End és el nom original, encaraque a la traducció al català varia a atzucac.

- 22-

havia de corregir, i al seu dors hi va escriure les següents paraules: “Quan en Bilbo va obrir els ulls,es va preguntar si encara els tenia, perquè tot era tan fosc com quan estaven tancats. No hi havianingú a prop. Imagineu la por que va passar!”. Aquestes serien les primeres paraules que Tolkienescrigué de la seva primera novel·la, El Hòbbit.

Cal buscar l'origen de El Hòbbit simplement com una història per entretenir, com moltes altresnarracions de l'autor. Com molts projectes, podria haver-se quedat a mitges i mai haver-se publicat,però aquest va ser diferent i va poder veure la llum. El que va animar a l'autor a prosseguir amb lanovel·la, va ser el fet de poder escriure una història amb la qual entretenir els seus fills per les nitsabans d'anar a dormir. No se sap amb claredat quina és la data exacta d'inici de la novel·la, ni elmateix Tolkien se'n enrecordava, tal i com afirmava més tard: “No n'estic segur, però Reunióinesperada [El primer capítol] va ser escrita abans del 1935 i amb tota seguretat després del 1930,data en la que em vaig instal·lar a Northmoor Road.”El que sí sabem amb certesa, és que la històriava ser escrita amb un període de temps relativament curt i sense gaires canvis, excepte d'algunesmodificacions en els noms dels personatges. Al principi, el drac es deia Pryftan; el nan principalGandalf; i el mag, Bladorthin. Poc després el nom del drac va canviar a Smaug (del verb germànicsmugan, que vol dir “posar en un forat”), el nan va ser rebatejat com a Thorin Escut-de-Roure, i elmag com a Gandalf (en certa manera aquest nom té mes sentit per a un mag, ja que com tots elsnoms dels nans, està extret de la Edda Major, i vol dir elf-bruixot).

En un bon principi Tolkien no tenia l'intenció de relacionar la novel·la que estava escrivint amb totel món mitològic que havia creat temps enrere a El Silmaril·lion, però a mida que va anar escrivintla novel·la, va anar-hi incloent elements de la seva mitologia com ara el lloc a on viu elprotagonista, la Terra Mitja, o el Nigromant, que també apareix amb anterioritat al Silmaril·lion. Toti que afegir-hi elements de la seva mitologia (la seva vessant literària més adulta) sempre va afirmarque El Hòbbit era una novel·la infantil, i que no se la podia comparar de cap manera amb obres comEl Senyor dels Anells o El Silmaril·lion. L'escriptura de la novel·la avançava fluidament fins queTolkien va arribar als capítols finals, que després d'una gran pausa temporal, va decidir acabar.D'aquesta manera arribem a l'any 1936, moment en el qual Tolkien treballava per a la editoriallondinenca Allen & Unwin fent una revisió d'una edició de Beowulf. Un bon dia, un representant del'editorial va fer una visita a Oxford per parlar amb Miss Griffiths (ex alumne del professor Tolkieni íntima amiga de la família) sobre un projecte, i a mida que la conversació avançava, Miss Griffithsva comentar al representant de l'editorial que el professor Tolkien tenia una molt bona novel·lainfantil inacabada, i que el podia anar a visitar per poder llegir-la.Així doncs, el representant de l'editorial va demanar-li l'obraperquè la llegis, i se la va emportar a Londres. Mesos més tard,el professor Tolkien va rebre una carta des de Londres en la qualel president de l'editorial Stanley Unwin li proposava a enRonald acabar l'obra perquè l'any següent fos publicada. Tolkienho va acceptar molt gratament i es va posar a treballar en lanovel·la. Finalment, a l'octubre de 1936 la novel·la ja acabadaamb el nom de El Hòbbit, o viatge d'anada i tornada va serenviada a les oficines de Stanley & Unwin.

Després d'una sèrie de negociacions amb l'editorial per decidir sila novel·la es publicava amb les il·lustracions a color (que elpropi Tolkien va dibuixar) o es feia tot en blanc i negre degut alseu cost de producció, es va fer de la forma més econòmica deproduir. Finalment, després de diverses correccions a l'obra, lanovel·la va ser publicada el 21 de setembre de 1937. Va ser totun èxit. La primera edició de El Hòbbit es va esgotar al Nadal, iles crítiques literàries de l'època eren excepcionalment bones.

- 23-

Il·lustració 6: Sir Stanley Unwin, editor de les obres de Tolkien

Més tard, es va publicar una edició als Estats Units, la qual va rebre el premi del New York HeraldTribune a la millor obra per a joves de la temporada.

1.9 Magnum opus

Poques setmanes després de la publicació de El Hòbbit, el professor Tolkien va viatjar a Londresper fer una reunió amb Stanley Unwin per estudiar una possible continuació de la novel·lapublicada. Unwin sabia que Tolkien tenia escrita una extensa obra mitològica titulada ElSilmaril·lion, la qual desitjava publicar, encara que veia que no era del mateix rang que El Hòbbit.Després que l'editorial llegís els manuscrits d'obres de Tolkien com El Silmaril·lion, el professor varebre una carta on se li comunicava que l'obra enviada “no s'ajustava exactament a les nostresnecessitats”, i se li demanava que fes una continuació de El Hòbbit. Tolkien, encara que amb certatristesa al veure que havien rebutjat la seva obra, va contestar que havia escrit un primer capítol delque semblava una continuació de El Hòbbit, anomenat “Una festa molt esperada”. En un bonprincipi, semblava una clara (i infantil) continuació de El Hòbbit, però a mida que Tolkien anavaescrivint capítol rere capítol, l'obra va anar prenent una caire més arcaic i més seriós, a l'estil de ElSilmaril·lion.

Poc després que finalitzés el 4t capítol, el fill del professor, en Christopher, va patir una greumalaltia cardíaca, i va estar al llit durant uns quants mesos. Aquest succés va fer que la novanovel·la quedés interrompuda, ja que en Ronald estava molt pendent de les necessitats del seu fill.Poc després, li va arribar la notícia de la mort de E. V. Gordon (company de feina a la seva estada aLeeds), fet que encara va demorar més l'escriptura de l'obra. Poc després, rere un atac d'inspiració,Tolkien va donar-li un gir inesperat a l'obra i va fer aparèixer l'antagonista principal de l'obra,Sauron. Aquest fet el va motivar a seguir escrivint, fins arribar al 7è capítol de l'obra. El dia 31d'agost de 1938, va enviar-li una carta al director de la editorial dient que el llibre “flueix i sem'escapa de les mans”. Després, Tolkien va marxar de vacances amb la família a Sidmouth, a ontambé avançaria molta feina. Tornant de les vacances, la tardor de l'any 1938 també va ser moltfructífera literàriament, i va ser llavors quan va decidir anomenar la novel·la com El Senyor delsAnells. Esperava poder seguir escrivint a principis de 1939, però van sorgir infinites distraccionsque l'apartaren de la seva feina com escriptor, com la conferència sobre els contes de fades que vapronunciar a la Universitat de St. Andrew a principis de març.

La guerra va arribar i també va repercutir en l'avenç de l'escriptura de la novel·la, ja que la vidafamiliar de Tolkien va quedar trencada. Tots els fills (menys la Priscilla que encara era petita) vanmarxar de casa. John, el gran, s'estava preparant per al sacerdoci a Roma, Michael va ingressar al'artilleria antiaèria i en Christopher un cop recuperat de la neumonia, va anar a acabar els seusestudis. El professor Tolkien, tot i que Oxford mai va arribar a ser bombardejada, va haver decomplir torns del “servei de previsió d'atacs antiaèris”. Molts anys després, Tolkien recordava que afinals de l'any 1940, El Senyor dels Anells va quedar en pausa durant gairebé un any . Quan enRonald va reprendre el seu relat, ja tenia un pla per poder donar-li fi, i d'aquesta manera li vaescriure a la seva editorial Allen & Unwin comunicant-li la proximitat del final de la novel·la.L'editor tenia previst poder publicar el llibre un parell d'anys següents a l'aparició de El Hòbbit. Elque no sabia l'editor, és que “aquells pocs capítols pròxims al final” es convertirien en 31 capítolsper poder veure la llum del fi de la novel·la. Al cap d'un any (al 1943), l'editorial va rebre una altracarta del professor, a on se li comunicava que estava “mortalment encallat”.

Una de les complicacions de l'avenç de la novel·la tenia origen el el sorrut perfeccionisme deTolkien. Volia assegurar-se que tots els elements descrits a la novel·la fossin coherents entre si i queno hi hagués cap tipus de contradicció. Elements com la geografia, la cronologia i la nomenclaturaeren elements que constantment eren revisats perquè tot funcionés correctament dintre de la lògicadel relat. I la cosa no acabava aquí, sinó que va fer càlculs sobre distàncies, dies de la setmana,

- 24-

hores i fins i tot la direcció del vent o dels cicles lunars. Això es devia en part a la insistència per laperfecció, però també era degut a voler escriure un relat de ficció, però que a la vegada poguéshaver passat en un món paral·lel. Molt més tard afirmava el següent: “He volgut que la gent penetrien la narració i la prengui (en certa manera) com una història real”. La creació de noms tambél'ocupava llargs períodes de temps , i és que no hem d'oblidar de que la creació de tot el seu mónmitològic radica en l'amor per les paraules i per les seves llengües creades, que necessitaven unahistòria al darrere.

A principis de l'any 1944 El Senyor dels Anells portava mesos sense tocar, i Tolkien escrivia que“Segons sembla, no tinc cap energia mental, ni invenció”. Però gràcies als ànims del seu amic C.S.Lewis, a principis d'abril d'aquell mateix any va prosseguir amb l'escriptura de la novel·la.Christopher Tolkien, reclamat per la R.A.F9, va ser enviat a Sud-àfrica a entrenar-se com a pilot pera disgust del seu pare, ja que ho considerava immoral i extremadament perillós. Mantenien elcontacte a través de la correspondència, a on el professor li explicava al seu fill tots els avenços quefeia en l'escriptura de El Senyor dels Anells.

Durant l'any següent, al 1945, Tolkien va fer pocs o nuls progressos en la novel·la. La guerra vaacabar el 9 de maig, i al dia següent el seu amic Cristopher Williams va caure malalt que, després deser operat, va morir el 15 de maig. La relació amb el seu íntim amic C.S. Lewis es va anardeteriorant. En part, per la severitat de l'escriptor de les Cròniques de Narnia en les crítiques del'obra de Tolkien, al que li ferien profundament. D'altra banda, Tolkien sempre va pensar que Lewisno servia com a escriptor de relat fantàstic, i que en diverses ocasions havia copiat idees dels relatsde Tolkien. Finalment, a l'any 1954 Lewis va aconseguir la càtedra de professor de literaturamedieval i renaixentista a Cambridge, de manera que passava molt poc temps a Oxford. D'aquestamanera, l'amistat entre Tolkien i Lewis es va anar refredant.

El Hòbbit va ser reeditat al final de la guerra, i també va ser publicat el relat anomenat Gil, el pagèsde Ham. Durant l'estiu de 1946 Tolkien va informar a Allen & Unwin que encar que s'esforçava peracabar la novel·la, li resultava impossible (la veritat era que des de la tardor de 1944 la novel·la nohavia avançat gaire). Després d'uns mesos d'haver fet una revisió de El Hòbbit durant l'estiu de1947 a on s'explicava amb més claredat l'origen de l'anell, El Senyor dels Anells va arribar a la sevafi, encara que encara s'havia de revisar nombroses ocasions. Finalment, a l'octubre de 1947 va sermecanografiada. En una carta escrita a l'editorial, podem llegir les següents paraules: “Està escritaamb la sang de la meva vida, gruixuda o prima, sigui com sigui, i no puc fer una altre cosa”.Després de 12 llargs anys (i molt aprop dels 60 anys), la novel·la que seria la seva magnum opus vaser acabada.

1.10 Problemes editorials

Després dels 12 llargs anys d'escriptura de El Senyor dels Anells, el professor Tolkien volia veurepublicada la seva obra mestra. Però no estava tan segur de voler fer-ho amb el que fins aleshoreshavia estat el seu editor, Allen Unwin. Estava ressentit per haver-li negat la publicació de ElSilamaril·lion uns anys abans, a més d'altres assumptes que al parer de Tolkien, estaven mal fets,com per exemple la publicitat que havia fet l'editorial del seu relat Gil, el pagès de Ham, que segonsTolkien, era insuficient. No gens content amb la situació amb el seu editor, Tolkien va conèixer aMilton Waldman, de l'editorial Collins, un catòlic que havia conegut a través de Gervase Mathew,un sacerdot dominic que assistia a les reunions de The Inklings. Waldman s'havia de l'existènciad'una extensa continuació de El Hòbbit, novel·la que tant èxit havia tingut. Poc després, Tolkien vaenviar-li una còpia de El Senyor dels Anells juntament amb una altre còpia de El Silmaril·lion.Waldman va dir que estava disposat a publicar les dos obres de Tolkien sense cap problema, amb lacondició de que Tolkien havia de trencar tots els lligams legals i comercials amb Allen & Unwin.

9 La Royal Air Force, són les forces aèries del Regne Unit.

- 25-

Tot semblava estar apunt per a la publicació de les dos obres de Tolkien, quan el professor va rebreuna visita a Oxford de Waldman comunicant-li que les dues obres eren molt llargues, i que si cabiala possibilitat de retallar-les. La resposta de Tolkien va ser un rotund no, i les negociacions que enun principi eren fàcils i ràpides van esdevenir complicades. En aquell moment, Waldman va viatjara Itàlia (país a on passava gran part de l'any), fet que va complicar la comunicació entre ell i Tolkienper a la negociació de la publicació de les seves obres. Després d'un any i mig de la seva escriptura,El Senyor dels Anells seguia prenent pols sobre l'escriptori del professor Tolkien. Quan el seu anticeditor Allen Unwin va saber aquest fet, va escriure ràpidament a Tolkien per a una possiblepublicació de El Senyor dels Anells.

Després de passar unes vacances a Irlanda durant l'estiu de 1952, Tolkien va fer arribar una còpia deEl Senyor dels Anells a Reyner Unwin (Fill de Stanley Unwin que s'ocupava de l'editorial, ja que enaquell moment el seu pare es trobava de viatge al Japó), que va llegir ràpidament per poder fer elscàlculs de producció de la novel·la. Reyner Unwin va respondre a Tolkien amb la proposta dedividir l'obra en tres volums, i després de pensar-s'ho molt, Tolkien va acceptar encara que no del totsatisfet. Després de decidir els títols que tindrien els volums, van arribar a la conclusió de que l'obratindria un títol general (El Senyor dels Anells), i cada volum el seu propi títol (La germandat del'Anell, Les dues Torres i El Retorn del Rei). Tolkien va deixar clar que no es tractava d'una trilogiacom molta gent pensava (i pensa), sinó que era una simple divisió degut a la seva longitud. Ara, ladata de la publicació del primer volum era propera, i Tolkien estava nerviós per la rebuda del públic.

1.11 Salt a la fama

Les crítiques van ser suficientment bones com per promoure les ventes, i aviat es va veure que els3500 exemplars editats eren insuficients per cobrir la demanda, i dos setmanes després de la primeraedició, se'n va fer una altra. Les ressenyes fetes sobre La Germandat de l'Anell es dividien en dosopinions: Uns elogiaven l'obra de Tolkien excessivament, i altres la consideraven una novel·lapèssima. Durant aquest temps, a Tolkien se li va reconèixer el títol de doctor honoris causa a launiversitat catòlica d'Irlanda, entre d'altres reconeixements en diverses universitats. Va arribar al'octubre la publicació de Les dues Torres, que les critiques van rebre de manera semblant amb elvolum anterior. Als Estats Units, Houghton Muffin havia publicat durant el mateix mes LaGermandat de l'Anell i poc després, Les dues Torres. Les critiques d'ambdues obres van ser engeneral, molt bondadoses amb el professor Tolkien. Al gener de 1955, dos mesos després de lapublicació del segon volum, Tolkien no havia finalitzats els apèndix que amb tanta urgència lidemanava l'editorial, i això es va retardar encara més quan el professor Tolkien i la seva família vanun viatge a Itàlia. Tolkien, encisat per el bressol de catolicisme, va estar bastant absent dels seusdeures com a escriptor mentre l'editorial rebia centenars de cartes que exigien la publicació deltercer volum (i últim) de l'obra de Tolkien. Finalment durant l'octubre (i quasi un any després de lapublicació de Les dues Torres) la versió final dels apèndix van ser enviats a l'editorial, i poc despréses va editar el tercer i últim volum.

Ara que El Senyor dels Anells estava publicat en la seva totalitat, van aparèixer noves crítiques, queestaven molt polaritzades entre defensors i retractors de l'obra mestre del professor Tolkien. Lesopinions sobre el vessant literari del professor Tolkien a Oxford van ser cordials, encara que ambcert punt de decepció pel seu poc treball com a filòleg. A principis de 1956 el professor Tolkien varebre la seva primera paga com a escriptor de 3500 lliures esterlines. Era suficient com per poderjubilar-se als 65 anys de professor però tot i així va aguantar fins als 67. Les vendes encara vanaugmentar més durant aquell any, i el xec que va rebre al acabar l'any era d'una quantitat molt mésgran. A més de diners, El Senyor dels Anells estava proporcionant al professor Tolkien centenars decartes d'admiradors. Entre els admiradors que escrivien, es trobava l'autèntic Sam Gamgi10, que no

10 Sam Gamgi és un dels protagonistes a El Senyor dels Anells.

- 26-

havia llegit l'obra, però que sabia que ell hi apareixia com un dels personatges principals.

Allen & Unwin va començar a negociar possibles traduccions de l'obra. La primera va ser al'holandès, publicada el 1956, després que Tolkien aprovés amb severitat la feina del traductor. Ambel temps, El Senyor dels Anells es va traduir a les principals llengües europees, fet que va fer queconvidessin a Tolkien a diversos països. Poc a poc l'obra de Tolkien va ser mundialment coneguda, ino van tardar a sortir ofertes del sector cinematogràfic a adaptar l'obra del professor a la granpantalla. Tolkien, en veure el guió i la manera de com s'havia adaptat, es va negar rotundament aacceptar-ho.

Les vendes van augmentar poc a poc encara que regularment fins al 1965, fins que va arribar lanotícia que hi havia un editor a Estats Units que pretenia publicar una edició rústica de El Senyordels Anells sense cap tipus de permís de l'escriptor i per descomptat, sense cap retribució a l'autorper la seva obra. L'editorial es deia Ace Books, que al ser acusada, afirmava que la seva edició notenia res d'il·legal. L'única solució que van veure Tolkien i el seu editor americà, va ser fer la sevapròpia edició rústica de El Senyor dels Anells. Tot i això, l'edició d'Ace Books se seguia venent mésque “l'autoritzada”. Finalment, el mateix professor Tolkien es va dedicar a escriure personalment alsseus admiradors americans que no compressin l'edició de Ace Books, ja que es tractava d'una ediciósense autorització de l'autor. Poc a poc, aquest gest va fer que es deixessin de vendre edicions “noautoritzades” fins que Ace Books es va posar en contacte amb Tolkien per pagar-li la seva part delsexemplars venuts. Durant aquell any, ja s'havien venut més de 100.000 exemplars de El Senyor delsAnells a Estats Units, i va començar tot un moviment universitari.

Moviments acabats de néixer com l'ecologisme (molt present a El Senyor dels Anells), va fer quemilers d'estudiants universitaris tinguessin l'obra de Tolkien com un referent. S'havia convertit amb“el llibre” per excel·lència arreu de les universitats americanes. Van començar a aparèixer pintades ales parets de les universitats americanes amb lemes com “Frodo viu”, “Gandalf president” o“Benvinguts a la Terra Mitjana”. L'entusiasme americà per l'obra de Tolkien es va encomanar aaltres països, i poc a poc van sorgir associacions o clubs dedicats exclusivament a Tolkien i la sevaobra, com ara la Tolkien Society (que encara avui existeix) o la Sociedad Tolkien Española. Lesventes van seguir en augment, i encara que és impossible de saber la xifra exacta, a finals de 1968 jas'havien venut més de 3 milions d'exemplars de El Senyor dels Anells, i s'havia traduït a multitudd'idiomes.

La fama li va venir massa gran al professor Tolkien. Mai no l'havia esperada ni li semblavaadequada. Ara, havia d'assumir les constants visites tant de periodistes com d'admiradors a casaseva, per no dir les milers de cartes que rebia dels seus admiradors, que sempre que podia, intentavarespondre. També rebia multitud de regals, ja fossin pintures, dibuixos, escultures, gots, fotografies,menjar, beguda, tabac, etc. Fins i tot un cop va rebre una trucada a altes hores de la matinada d'unadmirador americà que volia parlar personalment amb ell, sense tenir en compte el canvi horari.

A mida que Tolkien s'anava fent vell, tots els seus trets característics es van anar accentuantgradualment. La seva forma precipitada de parlar amb nombrosos parèntesis, i la seva malaarticulació n'era un exemple. Li posava molt trist el fet de veure com el seu cos es deteriorava perl'inevitable pas dels anys, impedint-li portar la vida que portava amb anterioritat, encara que segonsels seus amics, la vellesa li esqueia molt bé: les arrugues suavitzaven el seu rostre llarguerut, prim imarcat. Però sens dubte el que l'entristia més era la falta de companyia que patia, en especial lacompanyia masculina. Al llarg de la seva vida, Tolkien va estar envoltat d'altres homes. Primer al'escola, després a la universitat i seguidament al club format per professors universitaris TheInklings. Després de la seva jubilació a la universitat, Tolkien es va traslladar a una casa més alsafores d'Oxford, i això dificultà encara més la seva vida social. La seva dona Edith cada cop teniamenys mobilitat per la greu artritis que patia, i passava gran part del temps sense sortir de casa, ambla companyia del seu marit. A mitjans dels anys 50, Tolkien va tancar una gran etapa a la seva vida

- 27-

dedicada a les reunions als clubs, primer a la T.C.B.S. i finalment a The Inklings. També cal dir quesovint els seus fills l'anaven a visitar, encara que no totes les vegades que ell hagués desitjat. EnChristopher, que ara era mestre, i s'havia casat, solia visitar-lo tot sovint, encara que sempre teniaassumptes pendents. En John era rector d'una església a Staffordshire i en Michael que també eramestre a les Midland, només visitava el seu pare en comptades ocasions.

Un cop retirat de la seva vida acadèmica, va decidir ocupar-se del seu món mitològic i literari,revisant i reescrivint les seves obres, en especial The Silmaril·lion, que encara no tenia un finaldefinitiu. Tot i tenir ganes d'acabar The Silmaril·lion, Tolkien va tenir diversos entrebancs que vanfer que mai tingués una versió definitiva de la seva primera obra, com la petició del seu editor de ferun recull de tots els seus poemes i relats curts, que més tard es publicaria amb el nom de Lesaventures de Tom Bombadil. També va decidir fer reformes a la casa on vivia i traslladar el seuestudi al garatge, que encara que era una mica humit, estava inservible ja que Tolkien mai no vatenir cotxe. Al morir el que havia estat el seu íntim amic C.S: Lewis, Tolkien va entrar en unaterrible depressió que va fer que (com era típic en ell) la seva imaginació despertés, i va escriure Elferrer de Wooton Major, relat que va ser publicat l'any 1961.

Encara que a vegades Tolkien sentís que la vellesa era una etapa trista i fosca, no tot van serdesgràcies. Per primer cop a la seva vida, disposava de diners per gastar. Ja a l'any 1962, abans del'esclat de la seva obra a Estats Units, escrigué: “És una situació que em deixa perplex, i esperoagrair-li prou a déu. Fa molt poc que em preguntava si podria seguir vivint aquí, amb la mevaescassa pensió. Però llevat que passi una catàstrofe mundial, no és probable que torni a patirdificultats per la resta dels meus dies”. Va ser molt generós amb la seva nova riquesa, i va donar(anònimament) una important suma de diners a l'església catòlica de Headington. Però el que més liagradava, era poder ajudar a la seva família. Va regalar una casa a un dels seus fills, un cotxe a unaltre, un violoncel a un net que estudiava música i la matrícula escolar a una néta. També es vapoder permetre petites excentricitats com ara un bon dinar a un restaurant car, una jaqueta de velluti vestits per a la seva dona. Tot i els petits capritxos, mai va malbaratar els seus diners. Acostumat aportar una vida precària, contava tots els diners gastats, i mai van tenir cap aparell elèctric a casa.

Degut a la mala salut de la seva dona, van haver de deixar la casa on vivien en aquell moment, il'any 1968, quan Tolkien tenia 76 anys i la seva dona 79, van decidir traslladar-se a una casa deBournemouth.

1.12 Últims anys

Durant els anys 60 – 70, en l'època en que Tolkien i la seva dona es van traslladar, Bournemouth erauna població costera molt tranquil·la, amb una gran extensió urbana nascuda durant la revolucióindustrial al s. XIX, sense gaire aparent atractiu turístic. Però com la majoria de balnearis anglesos,es solen trobar a les costes del sud, i Bournemouth en tenia un d'exepcional que solia atraure aturisme de la tercera edat, que viatjava a la costa a passar la resta dels seus dies a bungalows i casesamb jardí.

El cas de Tolkien i l'Edith no va ser diferent. Ja des de la jubilació del professor Tolkien, havien fetalguna escapada a un hotel de Bournemouth anomenat Miramar. Allà, era on l'Edith se sentia millor.Estava envoltada per l'ambient que de petita havia viscut, i que mai havia pogut tenir durant els 40anys de casa: un ambient de classe mitjana-alta, poc intel·lectual i de fàcil amistat. L'Edith mai noes va sentir igual de bé ni a Oxford ni a qualsevol altre lloc durant la seva vida de casada. D'aquestamanera, quan en Ronald va veure que la seva dona no estava en les millors condicions físiques, vadecidir fer passar els últims dies de la seva dona en un ambient agradable per a ella en un petitbungalow a prop de l'hotel Miramar, a Lakeside Road 19. En Ronald no s'hi acabava de trobar deltot bé allà, però al final s'hi va acabar adaptant. Durant el trasllat de Oxford a Bournemoth, Tolkienva patir una terrible caiguda que va fer que una simple mudança es convertís en una cosa llarga i

- 28-

pesada fins poder establir-se definitivament a casa. Va estar uns quants mesos ingressat a l'hospital, idesprés tres setmanes amb la cama enguixada. Finalment, quan va estar recuperat del tot, es vadecidir a acabar definitivament The Silmaril·lion.

Com ja era habitual en ell, els avenços en la feina com escriptor eren molt lents. Es fixava en queels detalls (com la correcta escriptura del nom d'un personatge èlfic) estiguessin ben fets, encomptes de avançar en termes més generals, per no comptar les tardes en les que es proposavatreballar i acabava fent solitaris (era un gran amant dels jocs de cartes). D'aquesta manera, vanpassar 3 anys a Bournemouth, fins que el seu període a Bournemouth va acabar bruscament a finalsde l'any 1971. L'Edith, amb 82 anys va patir una inflamació de vesícula. Va ser enterrada després depassar uns dies en un greu estat, el 29 de novembre de 1971.

Després de poder superar el primer sotrac de la mort de la seva esposa, Tolkien va decidir que nopodia seguir vivint a Bournemouth, i a principis del març de 1972, va decidir tornar a Oxford, alnúmero 21 de Merton Street. La seva nova casa consistia en un gran menjador, un dormitori i unlavabo, amb els serveis del seu scout personal que l'ajudava en les feines domèstiques, i que vivia alsoterrani de la casa amb la seva dona (com era habitual a Oxford, els professors i estudiantsuniversitaris rebien l'ajuda d'un scout que els ajudava en els afers domèstics). Encara que la mort dela seva dona li va crear una gran depressió, durant els anys en els que va tornar a Oxford va ser unhome feliç. Ara era un home solitari, però lliure. Estar casat sempre li havia suposat certa frustracióper estar lligat a la seva dona (especialment durant els últims anys quan ella estava malalta). Ara,solia fer visites a la població veïna a on vivien el seu fill Christopher i la seva segona esposa, ambels seus nets Adam i Rachel. També va poder retrobar-se amb un antic amic de la T.C.B.S., enChristopher Wiseman. Sovint es reunien per fer sopars que solien acabar ben entrada la nit parlantd'anècdotes infantils.

Entre els anys 1972 i 1973, Tolkien va rebre molts honors de diverses universitats, en especialuniversitats americanes. Moltes el van convidar a viatjar-hi oferint-li doctorats, però ell no es sentiaamb forces per poder viatjar tant lluny. Al juny de 1973 va viatjar a Edimburg ver rebre un graud'honor, i a la primavera de 1972 va rebre un títol honorífic per la reina al palau de Buckingham.Però el que més il·lusió li va fer, va ser rebre el doctorat honorari de lletres per la universitat deOxford, i no pas per ser l'escriptor de El Senyor dels Anells, sinó per la seva tasca al món de lafilologia.

En quant a El Silamaril·lion, els mesos transcorrien lents sense avenços, especialment quan Tolkienva fer el trasllat de Bournemouth a Oxford, a on es van perdre diverses notes a importants per larevisió de la novel·la. Ja va acordar amb el seu fill Christopher que, si ell moria abans de finalitzarel llibre, deixaria a les seves mans la feina d'acabar-lo i publicar-lo.

Sens dubte, no esperava morir tan aviat. Al 1972 els primers símptomes van començar a aparèixer.Va començar a patir una indigestió aguda, i després de diverses proves que no van saber detectar elquè tenia, els metges li van recomanar una dieta que excloïa el vi. Durant l'estiu de 1973 alguns delsseus veïns van veure que estava més trist i que envellia ràpidament, tot i que la dieta li funcionavabé. Finalment, després d'un sopar a casa d'uns amics, va marxar aviat sense menjar gaire diguentque no es trobava gents bé, i després de passar una nit terrible, va ser ingressat a l'hospital amb unagreu úlcera gàstrica. Al principi la seva actitud era optimista, però després d'una molt mala nit, vapatir una infecció toràcica que va acabar amb ell. D'aquesta manera, el matí de diumenge del 2 desetembre de 1973, als 81 anys d'edat, el que havia sigut un dels pares de la literatura fantàsticamoderna i un gran filòleg, va morir al seu llit de l'hospital.

- 29-

2 Anàlisi de El Hòbbit

2.1 Criatures i monstres a “El Hòbbit”

2.1.1 Nans

Els nans són una de les moltes races parlants quepodem trobar a la Terra Mitjana. Trobem els seusorígens quan Aulë, el ferrer dels Valar, impacientde que despertessin els fills d’Eru Ilúvatar (elshomes i els elfs), va voler crear un nou tipus decriatura que sigués resistent al mal que regnava elmón. D’aquesta manera, Aulë va crear als nans, apartir d’un model de pedra i terra, així com tambéva crear la seva llengua (el khuzul) i la sevaescriptura.

Aulë, temorós d’Eru Ilúvatar per voler crear unanova raça de criatures, va fer-ho d’amagat seu,creant-ne només 7 nans. Aquests 7 nans van serdenominats “els 7 pares dels nans” ja que forenels primers i els creadors de les 7 cases (ollinatges) existents de nans a la Terra Mitjana. Elprimer i més antic, fou Durin (avantpassat de lamajoria dels nans protagonistes a l’obra deTolkien). Dels altres 6 en tenim ben pocainformació, ja que Tolkien mai va arribar aaprofundir prou en aquest tema.

Els nans (tal i com el seu propi nom indica), sóncriatures d’aparença humana però d’estatura molt inferior, assolint com a molt 1’50 metres, i ambuns cossos robustos, forts i corpulents. L’edat de vida d’un nan és molt superior a la d’un humà, isol ser entre 200 - 300 anys. Lluen una llarga barba, i consideren un gran deshonor i ofensa haver-se-la de tallar. Les dones són físicament molt semblants als homes (fins i tot també tenen barba), icosta molt de distingir-les, i és per aquest motiu pel que en tenim tan poca informació sobre les nansdona. Sobre el tarannà dels nans podem dir que són éssers molt orgullosos i persistents, i sónespecialment treballadors i insistents. També són molt valents al combat, i el seu caràcter orgullós ibondadós sempre ha fet que mai hagin caigut sobre cap engany o trampa, ni corrupció pel mal.També cal dir que tenen certa debilitat per l’or i les pedres precioses, i això ha fet que de vegadesalguns nans hagin esdevingut avars amb les seves riqueses. Les seves habilitats són moltes, encaraque destaquen per ser mestres en tot tipus d’artesania, especialment per la elaboració d’armes iobjectes fets amb metalls i metalls preciosos diversos. Les relacions amb altres races sempre han sigut generalment bones, sempre que mai tinguin algun

- 30-

Il·lustració 7: Representació d'un nan típicsegons Tolkien

motiu pel qual estar recelosos. Són molt bons amics dels hòbbits, tot al contrari que dels elfs. Ambaquests últims tenen una certa enemistat, i sempre que poden s’eviten mútuament, encara que en unprincipi aquests es portaven bé entre ells.

Durin, el més antic dels nans, va despertar al mont Gundabad i posteriorment viatjà fins alAzanulbizar, lloc a on creà el gran palau de Khazad-dûm. Aquest palau va esdevenir pròsper, i era elmés important dels palaus a arreu de la Terra Mitja. Durin I va ser especialment longeu, tant va seraixí que se’l coneixia coma Durin l’Immortal, però un dia a finals de la primer edat, morí i fouenterrat a una sala del seu gran palau. La seva descendència no va acabar mai, i van néixer 5 nansmés que, eren físicament tant semblants amb el seu avantpassat, que adoptaren el mateix nom. A finals de la 3a Edat, quan Durin VI regnava i Khazad-dûm estava en el seu màxim apogeu depoder i riquesa, una criatura maligna anomenada Balrog de Mórgoth, va despertar de lesprofunditats de la muntanya i va matar al seu rei, i al seu fill Nain I. D’aquesta manera, l’esplendorde Khazad-dûm va arribar a la seva fí i el poble de Durin es va veure obligat a fugir d’allà iconvertir-se en un poble apàtrida.

La majoria dels nans van fugir cap al Nord, i Thrain I, fill de Nain, es va establir a Èrebor, laMuntanya Solitària, molt a prop dels marges orientals del bosc llobregós. A les profunditatsd’aquesta muntanya, Thrain va trobar una joia de gran valor, anomenada Arkenstone, Cor de laMuntanya. Però el seu fill Thorin I va decidir establir-se a les Muntanyes Grises, una serralada mésal Nord poc explorada i amb grans riqueses. Al Nord hi havien molts dracs, i en l’època de Dain I(descendent de Thorin I) van créixer en nombre i es feren forts, i van fer la guerra als nansapoderant-se les seves riqueses i obligant-los a fugir d’allà. Després de la mort de Dain I i el seusegon fill Fror a mans dels dracs, la majoria del poble de Durin va fugir d’aquell indret. Gror, fill deDain, va partir cap a les Serralades del Ferro amb molts adeptes, però en Thror, l’hereu de Dain vadecidir tornar a Érebor junt amb el seu oncle Borin, tal i com havia fet el seu avantpassat Thrain I.

A la Muntanya Solitària començà una nova etapa d’estabilitat i bonança per a una part del poble deDurin, degut a que allà establiren llaços amistosos amb tots els homes que vivien a la vora, is’especialtizaren en la construcció de tota mena d’artesania, però sobretot la relacionada amb elsmetalls, que era de gran valor. Així es feren molt rics i fins i tot el més pobre tenia algun capritx.Les riqueses d’Èrebor es van fer molt conegudes, i no hi havia lloc a on no es coneguessin, fins queun dia va arribar a les orelles d’un drac, Smaüg el Daurat, el més gran i poderós dels seus, i vaatacar el palau de Thror i destruí tot al seu pas. La ciutat propera a Èrebor, Dale, va sercompletament destruida i els seus habitants van fugir fins a Esgaroth, i Thror, el rei sota lamuntanya va haver de fugir d’allà amb tots els seus súbdits, entre els quals es trobava el seu fillThrain II i el seu net Thorin II o Thorin Escut-de-roure (protagonista a El Hòbbit). Va començar denou una nova etapa de vagament sense lloc fix a on establir-se.

Anys després, quan Thror era ja molt vell, va donar-li al seu fill Thrain l’únic tresor que encaraposseia, el darrer dels Set Anells de poder, i després va marxar amb un company seu anomenat Narcap a l’antic palau de Khazad-dûm, palau que algun dia va ser el més ric i important del món. Potserdut per la bojeria i la vellesa, va partir cap a les ruines de Mòria, ara habitades per Orcs i altres

- 31-

criatures malignes. Quan ell i Nar sigueren a la porta, Thror s’hi va endinsar mentre Nar esperava alllindar de la porta. Després d’esperar molt de temps, Nar sentí un crit terrible seguit d’un espetecd’algú que queia, provinent de dintre. Quan va endinsar-se a comprovar que el seu company seguíssa i estalvi, va veure el seu cos degollat al terra, amb l’nscripció “d’Azog” al front del cap d’enThror. Una veu sorgí de les profunditats, advertint al nan de que allà no hi volien lladregots, i queara ell era el rei d’aquell antic palau. Es tractava d’Azog, un corpulent i cruel orc, que s’haviaapoderat de l’antic palau de Khazad-dûm.

Quan Nar va tornar i explicà la història, Thrain va embogir de ràbia, i aixi fou com va començar lallarga i cruenta guerra entre nans i orcs. Thrain va enviar missatges a tot arreu explicant la situació idemanant ajuda, i d’aquesta manera conseguí que tot el poble de Durin es reunis sota un mateix ienorme exèrcit de nans que van anar destruïnt tots els assentaments d’Orcs existents, buscant a enAzog. Finalment, quan l’únic poblat orc que quedava en peu era el de Mòria (i a on residia Azog)Thrain i tot l’exèrcit de Durin van decidir atacar-lo. Després d’una terrible batalla que durà dies, a on Azog morí a mans de Dain Peudeferro, fill de’nNain, i a on en Thorin adquirí el sobrenom de Escut-de-roure (la història diu que després de que elseu escut es trenqués, va tallar una branca de roure amb la seva destral i la va fer servir com aescut), la majoria de nans aliats van marxar de nou cap a les seves llars, donant l’esquena a enThrain, que ell volia anar més enllà i reconquerir el palau dels seus avantpassats. D’aquesta manera,Thrain i el seu fill Thorin ( i el seu seguici), es van tornar a veure sense casa i molt decebuts amb laresta de nans. Es van exiliar molt a l’est, a on treballaven com a ferrers, fabricant simples objectesde ferro.

Al llarg dels anys, en Thrain va començar a esdevenir inquiet, malhumorat i avar, mai no deixava depensar en el or que li havia estat robat, tot barrejat amb una follia potser causada per la vellesa.Finalment, no va poder aguantar més i va decidir tornar a Èrebor per poder recuperar el que li fourobat. No ho va comunicar a ningú, ni tan sols al seu fill Thorin, i junt amb altres nans com en Balini en Dwalin van partir cap a la Muntanya Solitària. Va ser durant el viatge cap a Érebor a on Thrainva ser segrestat per Sauron, i posteriorment torturat i empresonat a la fortalesa de Dol Guldur, llocde residència de Sauron a on morí al cap d’uns anys. Així doncs, després de la mort d’en Thrain,Thorin Escut-de-Roure va passar a ser l’hereu de la corona, i tot i que en aquells moments les cosesno els hi anaven malament, sempre hauria volgut poder recuperar el seu tro a la Muntanya Solitària.D’aquesta manera (i per pura casualitat), en Thorin va acabar contactant amb en Gandalf, i aquestúltim es va oferir a ajudar-lo a recuperar el regne que Smaüg va usurpar temps enrere. És en aquest punt, després de la reunió entre Gàndalf i Thorin, a on dona lloc l’inici de la novel·laEl Hòbbit.

- 32-

2.1.2 Hòbbits

Els hòbbits són éssers antropomorfes amb eldistintiu de les seves orelles, que acaben enpunta a la part superior. També tenen uns peusdesproporcionalment grans, amb una dura solade cuir i espès pèl (com el del cap) a la partsuperior d’aquest. És per aquest motiu que maino duen sabates. Un altre tret característic delshòbbits és la seva estatura: com a mínimmedeixen 60 cm i com a molt 1 m i 30-40 cm, ésa dir, com a nens per la visió d’un humà, i és queen un principi els humans i el hobbits estavenemparentats d’alguna manera, encara quel’espècie es va anar distanciant i en sorgiren dosde diferents. L’esperança de vida d’un hòbbit (aligual que la d’un humà), és d’entre 70-80 anys,com a molt 90, encara que hi va haverl’excepcional cas d’en Bilbo Saquet(protagonista a El Hòbbit), que va viure 120anys, i el seu avi Braubramador Tuc, que assolíl’edat de 110 anys. Els hòbbits solen sergrassonets de mena, amb cares rodones i ufanes,i amb els cabells arrissats i castanys. Tambésolen tenir la vista i oïda molt desenvolupades, iencara que solen ser grassos, es mouen amb unaagilitat notable, tot i que no els hi agrada lapressa. Tenen poca o cap màgia al seu interior,encara que la seva capacitat de ser silenciosos enmoments a on no volen ser vistos o notats, potresultar màgica per a la resta de gent.

Els Hòbbits són un poble clarament agrícola i pagès. Estimen la terra i el que hi creix, i desconeixen(i odien) tota tecnologia que sobrepassi les eines per llaurar el camp, encara que tenen els dits proullargs com per ser hàbils en certes manualitats o artesanies. També cal destacar la seva força iresistència davant del dolor, tant físic com psicològic, tal i com es pot veure a les novel·les de ElHòbbit i a El Senyor dels Anells. És un poble (en general) amant de la pau i la tranquil·litat, i enmolt poques ocasions s’han vist enmig d’una guerra o conflicte, encara que quan cal s’adapten moltbé als canvis bruscos. Els hòbbits són una raça molt sociable, i sempre que poden tenen convidats acasa, fent un sopar o quelcom que impliqui menjar i beure. Cal destacar també la seva passió per elbons àpats i per el bon menjar en general. Sempre que poden, fan 6 àpats diaris a on mengen i beuenamb calma.

L’origen dels hòbbits com a tal és molt incert (els hòbbits mai no han tingut costum de deixar annalsni cap tipus de registre escrit, almenys fins el seu assentament a La Comarca), encara que podemdeduir que els homes i aquestes criatures tenen un origen comú. La informació més antiga quepodem obtenir sobre els hòbbits, es remunta a la tercera edat del sol. L’única informació anteriorque disposem, és que aparegueren a principis de la primera edat. Fins a la tercera edat els hòbbitsforen un poble molt discret, i d’aquesta manera mai ningú els molestà ni atacà. Vivien a les Valls de

- 33-

Il·lustració 8: Representació d'un hòbbit segons Alan Lee.

l’Anduin (vall situada entre Les muntanyes Boiroses i el Bosc Llobregós, que en aquell moment esdeia Gran Bosc Verd) junt amb un poble d’humans anomenat Éothéod, antepassats dels rohirrim,dels quals van adoptar certes costums, així com la llengua. Durant aquells dies, es podien distingir 3sub-races de hòbbits: Els Peupilosos, els Cepats i els Albapelles. Els primers eren el grup de hòbbitsmés nombrós, de pell més obscura, més petits i baixets que la resta, sense cap pèl a la cara i amb lesmans i els peus molt àgils, i preferien viure en territoris elevats o dintre de coves. Tenien una granamistat amb els nans. Els Cepats eren els hòbbits més robustos de tots, amb mans i peus més grans,i preferien la planura davant d’un territori elevat. Finalment, els Albapelles, tenien uns cabells i unapell de tonalitat més clara que la resta, i també eren més prims i alts que els demés. Com a lloc deresidència, preferien els boscos (els agradaven molt els arbres. Si pensem en l’estereotip d’unhòbbit, ens vindrà al cap l’imatge d’un hòbbit peupilós, ja que eren els més abundants, i els primeren poblar La Comarca.

Degut al creixement del mal i la corrupció del Gran Bosc Verd (que des d’aquest moment, passarà aanomenar-se Bosc Llobregós), així com l’augment de la població humana, els hòbbits, que fins arahavien viscut a les Valls de l’Ànduin, van emigrar cap a Èriador, la part nord-occidental de la TerraMitjana. Primerament, els Peupilosos, que van emigrar fins a la pica del Temps mentre vagarejavenper les Terres Salvatges, fins que posteriorment es van establir definitivament a La Comarca. ElsPeupilosos, la raça més representativa de hòbbits, tenien la costum d’establir-se a un lloc i nomoure’s d’allà (no com altres races, que eren més errabundes), així com viure en caus i coves sotaels turons. Els Cepats romangueren més temps a les ribes de l’Ànduin, encara que més tard vanvagarejar per la part sud-oest de la Terra Mitjana fins arribar a La Comarca, al igual que elsPeupilosos. Els Albapelles, la subraça menys nombrosa d’entre els hòbbits, era una raçaseptentrional, i tenien més amistat amb els elfs que no pas amb els altres hòbbits. Tenien mésfacilitat per les llengües i les cançons, i des de sempre s’havien estimat més caçar que no llaurar elcamp. Creuaren les muntanyes al nord de Rivendell i no tardaren a establir-se a La Comarca, juntamb els Peupilosos i els Cepats.

Al establir-se a La Comarca, no tardaren en barrejar-se les tres races, creant així una única raçamestissa de hòbbits, sense cap distinció. Tot i així encara es poden distingir alguns trets de lesdiferents races entre les famílies de hòbbits, com per exemple la família de la mare d’en Bilbo, elprotagonista de El Hòbbit, que com podem veure a la novel·la, té trets d’Albapelles.

2.1.3 Elfs

Podríem afirmar que la raça que més va desenvolupar Tolkien del seu legendarium va ser la delselfs. Hi va dedicar especial atenció en gairebé tots els seus aspectes, com ara la seva història, la sevallengua (sobretot la seva llengua), les seves costums, descripció física, etc. En aquest treballs'intentarà analitzar-los com cal, encara que suprimint-ne parts innecesàries per a la correctacomprensió de El Hòbbit.

- 34-

Tolkien ens presenta els elfs com una raça d'éssers moltsemblants (només físicament) als humans. Són esvelts ibells de mena, amb les orelles punxegudes en la partsuperior del lòbul, i són extremadament àgils i veloços.Tenen els sentits de la vista i l'olfacte molt mésdesenvolupats que no pas els humans, cosa que fa quesiguin uns excel·lents tiradors amb arc. No dormen mai,simplement descansen la ment somiant desperts o fentquelcom semblant, i poden comunicar-se els uns als atres através de la telepatia. Estimen la natura i viure en ella, i pernorma general són essers bondadosos, encara que el seuafany per la sabiduria ha corromput a alguns d'ells cap almal. Podriem dir que els elfs són semi-inmortals, degut aque fins als 100 anys no assoleixen l'adultesa, i lesenfermetats no els hi afecten. La mort només els afectaquan són assassinats o quan senten molt dolor.

La seva relació amb les altres races com ara homes o nans(durant els darrers anys de la Tercera Edat, moment en elque té lloc El Hòbbit), és distant i esquerpa, i solen viure enreductes apartats i secrets de la resta del món, com ara envalls amagades o en les profunditats dels boscos. L'origendels elfs el trobem durant la Primera Edat, moment en elque Eru Ilúvatar crea la primera raça de criatures a la TerraMitjana: els elfs. És la raça més antiga sobre la TerraMitjana, i la més noble, degut a que va ser creada per EruIlúvatar amb molta estima i compte. Després de passar untemps en un son profund, van despertarm i es dividiren endos grans grups d'elfs, els Eldar (raça superior d'elfs), quevan respondre a la crida dels Valar i van emprendre un llargviatge fins a les terres de Aman, i els Avari, que no van acceptar la crida dels Valar i restaren a LaTerra Mitjana. La Primera i Segona Edat són les edats de completa esplendor i apogeu, moment enque es formaren els grans regnes d'Elfs, encara que també hi hagueren grans guerres.

A la Tercera Edat, l'edat d'or dels elfs entra en decadència i els homes comencen a tenir molt poder.És per aquest motiu que els elfs resten ocults en valls o boscos, i esquerps amb la resta de races, enpart per saber que són la raça més antiga i superior de la Terra Mitjana (no tots). Durant el transcursde El Hòbbit (finals de la Tercera Edat), només queden petits reductes d'elfs a la Terra Mitjana, comara Rivendell (o Imladris en èlfic), el regne del rei Tharànduil a les profunditats del Bosc Llobregós,o el regne de Lórien, amagat en un bosc amb el mateix nom.

- 35-

Il·lustració 9: Representació d'un elf tal i com els imaginava Tolkien

2.1.4 Istari

Només es tenen coneixement de 5 istari, i és que al contrari dels elfs, el professor Tolkien va deixarmolt poca informació sobre aquesta raça. Es tracta de 5 éssers semi-divins (no es té clar si realmenteren déus, o criatures inferiors) que arribaren a la Terra Mitjana a principis de la Tercera Edat perajudar i aconsellar a els pobles lliures de la Terra Mitjana per a la lluita contra el mal que Sauronhavia provocat. Els Istari (o també coneguts com a mags a la Terra Mitjana) adoptaren al formad'ancians amb llargues barbes que tot i l'aparença, eren molt forts física i mentalment. Cadascund'ells duu un bastó amb el qual canalitza i utilitza la seva màgia (només els poderosos poden fermàgia sense utilitzar-lo). Dintre dels Istari hi ha una jerarquia, la qual es distingeix per diferentstipus de colors: El Blanc és el més poderós, el Gris el segon, el Bru el següent, i finalment el Blau.Els noms dels 5 Ístari són Alatar (el primer mag Blau), Gandalf (el Gris), Pallando (el segon magBlau), Radagast (el Bru) i finalment Saruman (el Blanc).

Els coneixements que tenim del primer, Alatar, són molt pocs. Només se sap que va arribar a laTerra Mitjana amb la resta d'Istari però ell viatjà molt a l'est i restà allà fins a la fí del món. El segonIstari, Gandalf pren l'aparença (com la resta d'Ístari) d'un ancià de llarga barba canosa. Du una llargatúnica grisa, un barret rodó acabat amb punxa de color blau, i el seu bastó. Després d'arribar a laTerra Mitjana, en Gandalf mai va tenir una residència fixa, i fins a la fí de la seva estada a la TerraMitjana va estar errant per l'oestd'aquesta. Tenia molta amistatamb els elfs, ja que el tractavencom a un igual i sempre era benrebut a les seves cases. Tambétenia la mateixa relació amb elshòbbits, encara que amb elshomes no sempre era ben rebut.Aquests el temien degut al seugran poder i moltes vegades esmostraven directament hostilsamb ell. El motiu pel qualGandalf es va veure involucratamb la companyia d'en Thorinper recuperar el regne d'Érebor,va ser perquè Gandalf temia queel drac Smaug es pogués aliaramb Sauron i establir unaaliança maligna molt poderosa.

De Pallando, a l'igual que deAlatar, en tenim molt pocainformació. Junt amb Alatar va viatjar a l'est de la Terra Mitjana i romangué allà fins a la fí del món.Radgast el Bru és un dels Ístari menys poderós i que menys fets importants va fer a la TerraMitjana, encara que va col·laborar amb en Gandalf en afers importants (eren grans amics). Radgastvivia a Rhosgobel, al Bosc Llobregós en una cabana. Era un gran amant de la natura i dominava a laperfecció totes les plantes i tots els animals que vivien a prop seu. Tenia la capacitat de comunicar-se amb els animals, especialment amb les aus, ja que coneixia tots els idiomes de les aus.

Encara que a El Hòbbit no se'l nomeni directament, Saruman forma part dels succesos ocorreguts ala novel·la. Saruman el Blanc és l'Ístari amb més poder de tots, i resideix a la vall d'Ísengard. Vaarribar a la Terra Mitjana junt amb Radgast, el qual no tenia gaire estima, i considerava que era un

- 36-

Il·lustració 10: Representació d'un Istari o mag, en aquest cas Gàndalf el Gris

boig només pendent dels animals i les plantes. Saruman duu una llarga túnica feta de molts colors,encara que de lluny fa l'efecte de ser una túnica blanca, i el seu emblema personal és una mà blancasobre un fons negre. En un principi fou bo i responsable amb la seva misió a la Terra Mitjana, peròmés tard desenvolupa una cobdícia pel poder fins que finalment esdevení un mag malvat. Tot i això,durant El Hòbbit col·labora amb en Gàndalf com a una força del bé.

2.1.5 Homes

Dintre de l'imaginari Tolkien, podem afirmar que els homes són iguals a els homes reals (valgui laredundància) en tots els sentits. Tenen el mateix físic, la mateixa manera de ser, els mateixos gustos,les mateixes debilitats, i els mateixos punts forts. Els homes, tot i tenir cert parentesc amb els elfs(molt llunyà), són molt diferents. Els homes pateixen enfermetats i com a conseqüència d'això,pateixen la mort. Tolkien parla d'un do especial que només poseeixen els homes sobre la resta decriatures i races, i és el do de la llibertat. Poden modificar el seu destí, no estan lligats a res, i encaraque ells mateixos la considerin una cosa negativa, la mort també és un do. Així com els elfs estanlligats a la vida i a la terra a on viuen, els homespoden morir i esdevenir esperits lliures.

Segons Tolkien, els homes eren els fills menorsd'Eru Ilúvatar (els fills majors eren els elfs), iaquests nasqueren temps despres que els elfs.Van despertar amb la primera sortida del Sol, aHildórien. Els elfs els ensenyaren el llenguatge il'escriptura, així com una conducta bondadosa.Tot i això, un grup d'homes van ser corromputspel mal de Melkor, que més tard adorarien coma un déu. Aquest grup d'homes va marxar de laTerra Mitjana cap a terres llunyanes al sud i al'est. El grup d'homes que es van quedar a laTerra Mitjana eren diversos, i restaren en moltsreialmes i assentaments repartits per tota la TerraMitjana.

Els homes que podem veure a El Hòbbit, estracten de descendents d'un grup anomenatHomes del nort, que ara viuen a Esgaroth iprincipalment són comerciants.

2.1.6 Orcs

Els orcs (o goblins, que són el mateix) són unade les criatures malignes de la Terra Mitjana. Encerta manera s'assemblen físicament als elfs,degut a que provenen d'ells. Tot i això, els orcssón criatures guenyes amb grans ullals i una pelldura i corretjosa, normalment d'un to marró/verdós. Tot i que normalment caminen de la mateixamanera que els humans, a vegades caminen molt encorvats, de manera molt similar a com ho fariaun ximpanzé o algun altre simi. Amb la llum solar es debiliten, de manera que solen viure en coves,sota les muntanyes, o a les terres on mai hi ha prou llum solar.

- 37-

Il·lustració 11: Representació de dos orcs segons Alan Lee

Normalment s'alimenten del que troben o poden, com ara humans o poneys morts, insectes i cucs, ifins i tot poden arribar a practicar el canivalisme.

Són essers de naturalesa malvada, sàdics i violents, amb poca intel·ligència, encara que amb astúciaen certs moments. Donat a que no els hi agrada la llum solar, els orcs són uns hàbils constructors detúnels, i a El Hòbbit, podrem veure que tenen tota una xarxa de túnels sota les muntanyes queformen un gran “palau” orc. També són hàbils en certes artesanies, com ara la construcció d'armes iqualsevol objecte que fereixi o pugui fer mal. A l'igual que els elfs, no enmalalteixen mai, i si nose'ls mata no poden morir. Pel que es refereix a la reproducció dels orcs, Tolkien no va acabard'aclarir com ho feien, encara que en diverses cartes digué que els orcs sorgeixen de diversesmaneres, totes elles a partir d'altres criatures que van sofrir una transformació cap al mal a través detortures o altres sistemes malignes, és a dir, que els orcs en un principi podrien haver sigut humans,elfs, o altres criatures. Els orcs estan repartits per tota la Terra Mitjana, però als punts a on se'ntroben més són a les Muntanyes Boiroses (lloc per on passen la companyia d'en Bilbo i els nans aEl Hòbbit), a Mòria, al Bosc Llobregós, i a Mórdor. Existeixen diferents tribus d'orcs, i entre elless'odïen tant com poden odiar a les altres criatures.

2.1.7 Dracs

Els dracs són criatures molt grans, en forma de serp voladora, que exhalen foc per la boca i pelsnarius. Són éssers solitaris, malignes, cobejosos, i viuen durant molts anys. Són éssers molt astuts,capaços de convèncer i confondre a pràcticament tothom. Varen ser creats durant la Primera Edat, isolien viure a les terres del nord, molt al nord de la Terra Mitjana.

2.2 Personatges principals a “El Hòbbit”

2.2.1 Bilbo Saquet

En Bilbo Saquet és un hobbit de Hobbiters, La Comarca. Va néixer a l'any 2890 de la Tercera Edat, iquan transcorren els fets ocorreguts a El Hòbbit, té 51 anys (edat d'inici de la maduresa pera unhòbbit, moment en el que la majoria de hòbbits deixen d'estar interessats per viatjar i sortir de casaseva, i prefereixen estar tranquils sense cap succés inesperat). En Bilbo, és un hobbit benestant, ambbona reputació per part de la família del pare (Bungo Saquet), que encara que no gaire rics, semprehavien sigut uns hòbbits “com cal”. En canvi, la branca materna de la seva família sempre haviatingut una reputació no gaire bona, degut a que els seus membres eren hòbbits aventurers i amicsdels elfs, cosa que per a la majoria de hòbbits no estava ben vist, encara que eren molt rics. Al llargde El Hòbbit, veiem com en Bilbo pateix uns canvis d'humor sobtats, degut a que de vegades en ellpredomina la vessant de la família del seu pare (tranquil·la i assossegada, amb certa enyorança de laterra pròpia), i a vegades el vessant de la família de la seva mare (aventurera, viatgera, amb ganesde conèixer tot allò desconegut per a un hòbbit) s'apodera d'ell.

Al llarg de la novel·la, també veiem que en Bilbo pateix una brutal transformació en la sevapersonalitat, i podem afirmar que al tornar de la seva aventura no és el mateix hòbbit que un matí esposà a parlar amb un vell mag que passejava a prop de casa seu. Degut a les circumstàncies, enBilbo s'ha d'anar adaptant al problemes que van sorgint a la companyia, començant amb la topadaamb els trolls, passant per el conflicte de les aranyes al Bosc Llobregós, i acabant amb la batalladels cinc exèrcits. Encara que no fós concient, en Bilbo (i tots els hòbbits en general) té una grancapacitat d'adaptació a les circumstàncies, a l'igual que té una gran resistència, tant física compsicològica.

- 38-

2.2.2 Gàndalf

A la novel·la, Gàndalf apareix com un personatge misteriós i desconegut per als lectors (i per a enBilbó també). Donat a que El Hòbbit fou la primera novel·la del professor Tolkien ambientada a laTerra Mitjana, els personatges com a tals no estan gaire desenvolupats, i no tenim gaire informaciósobre ells. Va ser més endevant, quan escrigué El Senyor dels Anells, on va desenvolupar plenamenttots els personatges que havien aparegut anteriorment a El Hòbbit. Llegint El Hòbbit, podem deduïrque Gàndalf és un mag molt enigmàtic i molt poderós, i no sabrem fins que no llegim El Senyordels Anells quin és el propòsit d'en Gàndalf a la Terra Mitjana, i sobretot, per què ajuda a en Thorini companyia a recuperar el regne d'Èrebor.

L'objectiu d'en Gàndalf a la Terra Mitjana (com tots els Maiar, encara que ell és l'únic que hoaconsegueix) és ajudar als pobles lliures (Homes, nans, elfs, hòbbits, etc.) de l'atac de les forces delmal, i en el cas de en Thorin i la resta, és derrotar el drac Smaug i tornar a establir un regne de nansa Èrebor. Gàndalf tem que el drac es pugui aliar amb Sàuron, que a El Hòbbit el coneixem com aNigromant.

2.2.3 Thorin Escut-de-Roure

En Thorin, és un dels nans (sinó el que més) més important de la novel·la. És l'hereu de la coronadel regne d'Érebor, a La Muntanya Solitària, que el drag Smaüg s'ha apoderat. Durant tota lanovel·la (i fins a la seva mort durant la Batalla dels Cinc Exèrcits) es mostra com un nan seriós iorgullós, amb certs aires grandiloqüents, i sobretot se'ns mostra com un nan venjatiu amb ganes derecuperar el què li correspon com a rei. Com la majoria de nans, en Thorin és un nan molt sorrut icobdiciós, i és per aquest motiu, que rebutja l'ajuda dels homes i els elfs (fins i tot del propi Bilbo)per por a que s'apoderin amb el que és seu. Durant els fets trancorreguts al llibre, en Thorin (juntamb en Balin) és un dels nans de més avançada edat, i com és propi de la naturalesa dels nans, lesmanies i costums s'accentúen amb l'edat. Tot i haver rebutjat l'amistat d'en Bilbo, en Gàndalf i laresta d'humans, al seu llindar de mort en Thorin es reconcilia amb tots ells i podem veure com labondat (que també és comú en els nans) acaba sorgint.

2.2.4 La resta de la companyia

La resta de la companyia està formada per 12 nans més: Balin, Dwalin, Ori, Dori, Nori, Óin, Glóin,Fili, Kili, Bifur, Bofur, Bombur. La majoria de nans són descendents de la reialesa de Durin,exceptuant en Bifur, en Bofur i en Bombur, que són d'origen desconegut. La resta, tots tenen algunparentesc, ja siguí més o menys llunyà. Exceptuant a en Balin, la resta de nans no van ser proudescrits pel professor Tolkien, de manera que en tenim ben poca informació. Per altre banda, enBalin si és un nan important i en tenim alguna dada més. És després d'en Thorin el nan mésimportant (i més vell), i durant la novel·la sempre té un pes més important que la resta.

2.2.5 Smaüg el daurat

Smäug el daurat, tot i ser un personatge amb molt de pes al relat, en sabem ben poca informaciósobre ell. És l'últim dels dracs existents a la Terra Mitjana, gran i astut (més del normal en elsdracs), i posseeix unes escates d'un to vermell daurat dures com l'acer, fent-lo pràcticamentinvencible. Degut a que gran part de la seva vida se la va passar jagut sobre el tresor dels nans aÉrebor, se li incrustaren tot de joies i or al ventre, l'única part feble del seu cos. Tot i ser quasiinvencible, tenia una petita part de ventre descoberta, just sobre del cor. Va ser en aquesta zona on

- 39-

Bard li clavà la fletxa que el va matar. Smäug vivia a les Muntanyes Grises, i quan s'assabentà deles riqueses dels nans d'Érebor, baixà més al Sud i va arrasar-ho tot apoderant-se del reialme i eltresor dels nans.

2.2.6 Bard l'arquer

Bard és un guàrdia de la ciutat d'Esgaroth, i tot i que té ascendència reial de la ciutat, el seu llinatgeestà perdut i encara que haruia de ser ell el governador de la ciutat, només n'és un simple arquer. Ellés el responsable de la mort del drac Smäug. Degut a la seva gesta, és nomenat rei de la ciutat.

2.3 Sobre els llenguatges i les seves representacions a “El Hòbbit”

2.3.1 Runes nanívoles

Al llarg de la novel·la, van apareixent diverses inscripcions amb un alfabet rúnic, les quals són elmedi d'escriptura dels nans segons Tolkien. Simplement es tracta del llenguatge amb el que estàescrit el llibre (català, castellà, anglès, depenent de l'edició i la traducció), amb l'única diferència deque en comptes d'utilitzar l'alfabet llatí per tots conegut, s'utilitza un de propi “creat” per Tolkien.

En el mapa que inclou la novel·la, El mapa de Thror11, apareixen dues inscripcions amb aquestalfabet rúnic, les quals representen dos inscripcions secretes fetes pels nans de tal manera quenomés ells les puguin llegir, encara que al principi del llibre, a mode d'introducció se'ns explica comfunciona aquest alfabet i com podem desxifrar les inscripcions que van apareixent al llarg del llibre.

Si llegim aquesta petita introducció i desxifrem les runes, podem aconseguir un alfabet rúnic per alcatalà modern12:

A 9

B 6

C w

D k

E M

F

G h

H x

I l

J l

K

L 8

M D

N a

O o

P E

Q u

R 2

S ;

T @

U c

V 1

W 1

X -

Y l

Z l-;

Si investiguem un xic, descobrirem que aquest abecedari no és res més que una petita variació del'alfabet rúnic anglosaxó, utilitzat a les Illes Britàniques al llarg del s. V després de crist, anomenatFuthorc:

11 Podeu trobar el mapa de Thror a les primeres planes de qualsevol edició de El Hòbbit.12 Cal esmentar que depenent de l'idioma en què es llegeixi el llibre, aquestes runes variaran, i degut a que l'idioma

original és l'anglès, en certs aspectes aquest alfabet inventat no està ben adaptat al català.

- 40-

En aquest alfabet rúnic anglosaxó, trobem primerament la grafia de la runa, amb un peu de lletresblaves on se'ns posa el nom de la runa, la transcripció a l'alfabet llatí i el seu significat (en anglès)respectivament.

2.4 Llocs de la Terra Mitjana apareguts a “El Hòbbit”

2.4.1 La Comarca

La Comarca és un territori de la Terra Mitjana situat al Nord-Oest d'aquesta, on viuenmajoritàriament hòbbits. Es tracta d'un territori a on predominen les planes amb algun petit turó,encara que també podem trobar boscos que fan de límit amb les terres salvatges. Està dividia enquatre cuartons, i el nostre protagonista, en Bilbo, viu al cuartó est, a Hobbiters. El clima de LaComarca és un clima temperat, propi dels territoris propers a la costa, a on els estius són càlids i elshiberns freds, encara que amb temperatures molt temperades.

2.4.2 Muntanyes Boiroses

Les Muntanyes Boiroses són descrites com una serralada infestada d'orcs al seu interior, ambtempestes constants a l'exterior i un vent gèlid. En general, Tolkien les descriu com un indret de pasmolt perillós i insegur.

- 41-

2.4.3 Bosc Llobregós

El Bosc Llobregós (Mirkwood en l'anglès original), és un gran bosc situat al Nord-Est de la TerraMitjana, i en la novel·la, és un bosc corromput pel mal, infestat de criatures malignes com ara orcs oaranyes gegants. En un principi, era un gran bosc normal, però amb l'arribada de les forces del malaquest es va corrompre i es tornà fosc i maligne.

2.5 Argument i tema de “El Hòbbit”

2.5.1 Argument

«El Hòbbit» és la història d'un hòbbit anomenat Bilbo que, després d'una visita inesperada del magGàndalf i un seguit de 13 nans, es veu immers en una aventura totalment fora de control que ell maino hagués desitjat. Es tracta de recuperar el regne i el tresor dels nans a Érebor, que un cop fa moltde temps van perdre degut a que el drag Smaüg els ho va robar tot. Així doncs, la companyia de 13nans, un mag i un hòbbit hauran de fer un viatge a través de la Terra Mitjana per arribar a Érebor irecuperar el tresor robat dels nans. Pel camí trobaran molts problemes i aventures desagradables, ien Bilbo, poc acostumat a viatjar i les aventures (més afí a la tranquil·litat i quedar-se a casa), hauràd'adaptar-se a la situació i superar-la, fet que finalment aconsegueix i que després de moltsproblemes, aconsegueix tornar a casa sa i estalvi.

El primer conflicte en el que es troben en una nit plujosa, són 3 trolls anomenats Guillem, Bert iTon, que intentaran menjar-se a en Bilbo i tots els nans. Però quan semblava tot perdut, arriba enGàndalf, que fa confondre'ls de tal manera que fa que estiguin parlant fins l'alba, moment en queaquests es converteixen en pedra. Així doncs, salvats per l'alba, van a la caverna on vivien els trollsi agafen tot d'objectes que els trolls havien robat amb anterioritat, com ara espases llegendàries imolts cofres plens d'or.

Més endavant, arriben a Rivendell, casa dels elfs, on fan un breu descans i recuperen forces perseguir amb el viatge. A Rivendell, hi viuen els elfs, en especial Elrond, un elf molt savi que ajudaals nans a desxifrar un mapa secret per tal de poder entrar al palau subterrani d'Èrebor. Després deldescans, segueixen el camí fins a arribar a les Muntanyes Boiroses, lloc on acaben segrestats pelsorcs que hi habiten. Quan portaren als nans davant del rei Orc, aquest els volia torturar i matar, peròa tot això torna en Gàndalf per salvar-los, i després d'una intensa persecució pels túnels orcs,aconsegueixen sortir del cau dels orcs. A tot això, el Bilbo cau desmaiat i s'extravia per lesprofunditats de les muntanyes. Finalment acaba arribant a un llac subterrani on hi habita unacriatura anomenada Gollum que posseeix un anell màgic que fa invisible a qui se'l posa, i queintentarà cruspir-se a en Bilbo. Després de robar-li l'anell, en Bilbo decideix jugar a fer-seendevinalles amb en Gollum, i acorden que si perd, en Gollum podrà menjar-se'l, en canvi siguanya, en Gollum l'hi haurà d'ensenyar la sortida. Finalment, després d'haver guanyat en Bilbo, enGollum no content amb el resultat intenta menjar-se al hòbbit, però aquest es posa l'anell i despista aen Gollum. Finalment, en Bilbo aconsegueix sortir de les muntanyes i es retroba amb la resta denans i en Gàndalf.

Tot i haver aconseguit lliurar-se dels orcs, la companyia segueix en perill, i és que al caure la nit,milers d'orcs surten dels seus caus per perseguir-los i matar-los. Els nans, en Gàndalf i en Bilbo,com a últim recurs, s'enfilen a les copes dels arbres i des d'allà comencen a tirar pinyes enceses pertal de cremar als orcs i foragitar-los, creant un gran incendi al bosc. Després d'estar a punt de morircremats, arriben unes grans àligues que s'emportaran a la companyia fins a un lloc més segur.Després de ser rescatats per les grans aus, decideixen fer una visita a un curiós i extravagantpersonatge, en Beorn. És un home excepcionalment alt que té l'habitat de convertir-se en un ós bruenorme. En Beorn els acull a casa seu durant una nit, i l'endemà els hi deixa cavalls per fer la

- 42-

travessia més còmode.

És en aquest punt de la història quan arriben a les portes del Bosc Llobregós, lloc on cauen alparany d'unes aranyes enormes que intentaran menjar-se als nans i a en Bilbo. Gràcies a l'astúciad'en Bilbo i del seu anell màgic, aconsegueix despistar i matar a les aranyes, i allibera als seuscompanys nans. Però quan semblava tot solucionat, tornen a caure presoners, però aquest cop pelselfs dels boscos. Quan són portats davant del rei elf Tharanduil, aquest els fa presoners i els tanca ales masmorres del palau èlfic. Tots excepte en Bilbo, que al posar-se l'anell màgic passadesapercebut per tothom. En Bilbo idea un pla de rescat, que consisteix en amagar a tots els nans enbótes de vi que, després llançarà riu avall per poder fugir sense ser vistos.

Així doncs (i pels pèls), aconsegueix escapar en les bótes navegant riu avall fins arribar a Esgaroth,la ciutat del llac llarg (Ja molt a prop d'Érebor i el drac). Allà són ben rebuts pel governador, que elsacull a la seva ciutat i els aprovisiona d'armes i aliments. Al dia següent parteixen cap a Érebor, idesprés de dies intentant trobar la porta secreta que buscaven per entrar sense ser vistos pel drac,aconsegueixen trobar-la, i en Bilbo hi entra. El hòbbit es troba davant del gran drac Smaüg, quedorm sobre una gran muntanya d'or i joies. En Bilbo, intenta robar una copa d'or, quan el dracs'adona de la seva presència, i pregunta qui és aquell que gosa despertar al drac. En Bilbo, atemorit,es presenta, però d'una manera un xic especial. El drac, furiós, busca a en Bilbo per tota lamuntanya i al no trobar-lo, fuig frustrat de la muntanya. Seguidament, i aprofitant que no hi haningú a casa, els nans entren i s'apoderen del que havia sigut casa seva.

El drac, venjatiu, va cap a la ciutat d'Esgaroth, creant la destrucció i el caos. Quan tot semblavaperdut, un capità dels arquers, Bard, aconsegueix matar-lo clavant-li una fletxa a l'únic punt febledel drac: una zona al pit esquerre. Els homes de la ciutat nomenen a Bard com rei, que sol·licital'ajuda dels elfs del bosc per reconstruir la ciutat. Després de fer-ho, decideixen anar a la muntanyad'Érebor a buscar el tresor que el drac havia custodiat durant anys.

En assabentar-se'n, els nans milloren la fortificació del palau subterrani, i es neguen a repartir eltresor amb els homes i elfs, considerant que ells són els únics propietaris legítims. Així doncs, esprodueix un setge a Érebor. En Bilbo, fart de la situació decideix començar ell les negociacions, idesprés de robar la Arkenstone, una apreciada joia dels nans, es troba amb els elfs i els homes perdonar-hi. Els nans, al assabentar-se de la traïció del hòbbit, avisen a Durin, el rei nan del nord, elqual acudeix a la crida d'ajuda amb un exèrcit de nans disposats per a la batalla. Per altra banda, ungran exèrcit de orcs i altres criatures malignes també acudeixen a Érebor en busca del tresor.

Així doncs, es produeix una gran batalla de cinc exèrcits, d'homes, nans, orcs, elfs, i wargs. Durantla batalla, en Bilbo rep un cop al cap i queda inconscient, i quan desperta, s'assabenta de que elsorcs i wargs s'han hagut de retirar tot i que eren majors en nombre. Després de la victòria de lesforces del bé, en Bilbo rep la seva part del tresor i reprèn el viatge de tornada cap a casa seva amben Gàndalf. Finalment, quan arriba a les portes de casa, veu que l'havien donat per mort i estavensubhastant la casa i els seus objectes personals.

2.5.2 Tema

Els temes o moralitats d'aquesta novel·la són diversos, però el més important es pot dir que és laevolució i maduració com a persona del protagonista, en Bilbo. Al principi, veiem en Bilbo com unhòbbit poruc, sense gaires ambicions a la vida, però sobretot innocent i inexpert en molts aspectes.És durant el viatge on, a més a més d'aconseguir diversos tresors materials com ara armes i anellsmàgics i cofres d'or, desenvolupa una nova personalitat, molt més segura de si mateixa, i amb unamajor confiança del món exterior que gràcies al viatge descobreix.

Un altre tema que podem trobar en aquesta novel·la, és l'aspecte de la superació de la cobdícia il'egoisme per part dels nans, així com l'orgull i la supèrbia, que es pot veure present al llarg de tota

- 43-

la història. Finalment, també trobem com a tema l'ecologisme, molt present a totes les obres deTolkien. El professor Tolkien va ser un gran amant de la natura, i tot allò que signifiqués ladestrucció d'aquesta l'entristia enormement. Així doncs, a El Hòbbit, veiem aquest gran amor de lanatura per Tolkien, ja sigui en les descripcions que fa dels paisatges, o bé dotant de qualitatshumanes a objectes, animals o plantes que trobem a la natura.

- 44-

3 Mitologia nòrdica

3.1 Fonts

Les principals fonts d'informació sobre la cultura i mitologia nòrdica que es conserven es divideixenen fonts escrites, fonts arqueològiques i fonts de “transmissió popular”, és a dir, de mites i llegendesque han sobreviscut al pas dels anys a través de la “literatura” oral. Si parlem de fonts escrites, lamajoria (per no dir totes) són llibres escrits durant l'Edat Mitjana per erudits interessats en preservarla cultura popular (ja llavors degut al cristianisme s'estaven començant a perdre mites i llegendespròpis de l'era precristiana).

3.1.1 Edda Major, Edda Menor

Les Eddas, són dos reculls de mites i llegendes nòrdics en forma de poema, i són la principal i mésimportant font d'informació sobre la mitologia escandinava que es conserva avui en dia.

La Edda Menor, o Edda prosaica, va ser escrita per un erudit islandès anomenat Snorri Sturluson (s.XII) amb la finalitat que el text fós una eina didàctica per als joves islandesos sobre la culturaprecristiana. D'aquesta manera, l'Edda Menor es divideix en un diverses parts, començant per unpròleg, a on Sturluson dóna una explicació de com els déus nòrdics provenien del món clàssicgrecoromà, i aquests, del gènesi cristià. El segueix el Gylfaginning, o La al·lucinació de Gylfi, queés la part principal del llibre i ens relata a través d'un rei suec anomenat Gylfi un resum de tots elsmites nòrdics. Finalment, el Skáldskaparmál i el Háttatál són l'última part del llibre, que és uncompendi de recursos literaris i mètrics per a l'escriptura de poesía (cal recordar que l'Edda Menorva ser escrita com una eina didàctica).

Per una altra banda, tenim l'Edda Major o Edda poètica, una obra molt més extensa que l'anterior (imés antiga), composta per 29 extensos poemes, els quals tracten sobre les deïtats nòrdiques, juntamb gestes d'herois com ara Sigurd, Gudrun o Helgi. L'autoria d'aquesta obra és confusa, degut aque aquest text es va trobar a la biblioteca d'un monestir islandès durant el s. XVII. Va ser escrit als. XIII, i com la majoria de literatura medieval, va ser escrita per algun o diversos joglars, querecopilaven (i inventaven) històries i mites pròpis de la transmissió oral

3.1.2 Fonts arqueològiques

Potser és la segona font més important d'informació sobre la mitologia nòrdica, i gràcies al clima i ala situació geogràfica propis dels països escandinaus, moltes restes arqueològiques s'han mantingut en bon estat de conservació.

Objectes propis de cerimònies religioses com ara amulets, punyals de sacrifici, altars ambinscripcions rúniques, o bé objectes simplement quotidians com ara culleres, penjolls, portes, oselles de muntar, també són fonts d'informació de caire mitològic, degut a que en molts d'aquestsobjectes s'hi feien inscripcions amb rúnic, o bé s'hi representaven diverses escenes de mites, quealgunes, es remunten a l'edat del ferro.

- 45-

3.2 Creació i estructuració del món

Segons el Völsupá o La visió de l'endevina13, una bruixa li explica a Odin com es va crear el món.Al principi només existien els gegants Ymir i Bur, la resta era el buit. Els fills de Bur, Odin, Vili iVe, van assassinar a Ymir, i ambel seu cadàver trossejat vancrear els 9 mons en els quals esbasa la mitologia nòrdica. Dels9 mons només ens han arribatels més famosos i recurrents alsmites, mentres que els altres esdesconeixen. Midgard, o“recinte central” és el mónhabitat pels homes, el qual téuna muralla que el protegeixd'Útgard, residència de diversosmonstres, bruixes i gengants. Alnord, hi ha Niflheim, o “Món deles tenebres”, lloc a on viuen elsgegants del gebre, i també elHel, lloc subterrani al que vanels morts. Al sud, la terra del focanomenada Múspelheim, hihaviten Surt, un monstredemoníac i els seus gegants. Al'est està el Jotunheim, o “móndels ogres i els gegants”, queallà tenen les seves cases depedra sota les muntanyes.Finalment, Asgard, o “reductedels ases” (déus familiars) éssituat o bé al centre de Midgard,o bé al cel.

El primer període posterior a lacreació els déus (o Aesir) viuenuna edat esplendorosa i dauradasense problemes, i és llavorsquan apareixen 3 gegantesanomenades Urd, Verdandi iSkuld (més conegudes com a nornes. “Passat”, “present” i “futur” signifiquen els seus nomsrespectivament, i són responsables del destí dels déus, persones i móns), que destrueixen tot allòcreat pels déus, acabant així amb la seva edat d'or. També reguen les llavors d'un gran freixeanoment Yggdrásil (que vol dir “cavall d'Odin”), arbre sobre el qual estaran sostinguts aquests noumóns, amb Midgard al bell mig del tronc del freixe, en forma de disc pla. Els déus creen a partir dedos figures de fusta (de freixe i om) els humans i els nans, y Ymir, abans de morir, crea la raça delsgegants reproduïnt-se amb les seves dos cames (era hermafrodita).

A l'arbre Yggrdásil, trobem diversos elements com ara l'arc de sant martí, que segons la mitologianòrdica funciona de pont entre Midgard (món dels homes) i Jotunheim (terra dels gegants, bruixes imonstres), i també és el lloc on habita Heimdallr, encarregat de vigilar que les forces del mal no

13 Primera part o capítol de l'Edda Major, gènesi de la mitologia nòrdica.

- 46-

Il·lustració 12: Yggdrásil, la representació nòrdica de l'univers.

traspassin aquest pont. Duu un gran corn que, en el moment del Ragnarök (equivalent al judici finalcristià) farà sonar per alertar a déus i homes. A les arrels de l'arbre, també hi trobem un gran dracanomenat Níðhöggr, que rosega les arrels, intentant provocar el Ragnarök. En canvi, a la copa del'arbre trobem una àl·liga que vigila tots els nou mons des de les altures.

3.2.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

Tolkien va utilitzar certs aspectes de la «geografia» del món mitològic nòrdic a la seva obra, comara el nom a on viuen els mortals, ja siguin homes, elfs, nans, orcs o dracs: la Terra Mitjana. Comhem pogut veure, a la mitologia nòrdica, el nom d'un dels nou mons on viuen els homes ésMidgard, que es pot traduir literalment com a «Terra del Mig», o «Terra de pas». Tot i això, Tolkienfa viure al mateix món a homes, nans i elfs, i a la mitologia nòrdica aquests tres éssers viuen en 3mons diferents.

3.3 Ragnarök o “El fat dels déus”

Al mateix poema on es parla de la creació del món (Völuspá), també es parla sobre la destrucciód'aquest, en forma d'una gran batalla entre les forces del bé i del mal anomenada Ragnarök, o “eldestí dels déus”. Les forces del mal i el caos com ara gegants, ogres, bruixes, així com les ànimesdels morts, tornaran a la terra dels vius per atacar-los i destruir-los. Així doncs, els déus lluitencontra aquestes forces del caos i la destrucció perdent la batalla (el propi Odin es devorat per ungran llop anomenat Fenrir). Després d'aquesta terrible batalla, quedaran uns pocs supervivents tanthumans com divins, i crearan una nova era, on segons l'endevina del Völsupá, el cicle tornarà aregenerar-se.

3.4 Éssers sobrenaturals

3.4.1 Déus i deesses

Les deïtats nòrdiques estan dividides en dos grans grups: Els Aesir i els Vanir. Els primers sónrelativament moderns i són els representants de les forces del bé i l'ordre, i tenen un aspecteantropomorf. En canvi, els Vanir són un grup de deus i deesses molt més antics que els anteriors,existents a Escandinàvia des de temps prehistòrics, i normalment són deus relacionats amb lesforces de la natura, com ara el vent, la pluja, la fertilitat, etc. Són tants els deus al panteó nòrdic, queen aquest treball només s'esmentaran els més importants i els més significatius dintre del món delprofessor Tolkien.

Odin és el principal i més important de tots els déus. Està dotat amb una gran intel·ligència i forçafísica molt superior a la resta de déus i d'éssers. Té molts atributs, i depenent del text se'l descriu ose l'anomena, ho fa d'una forma o una altra, però normalment se'l representa com un ancià dellargues barbes blanques, amb un vara de freixe, robes grises i un barret acabat amb punxa. Tambése'l sol representar com un home errant que va d'un lloc a un altre sense rumb i amb un ull borni(que va sacrificar a canvi de tenir el poder de la saviesa).

Thor, és potser el segon déu més conegut en l'antic panteó nòrdic, i encara que molt més simple imenys intel·ligent que Odin, Thor és un dels déus més poderosos. És el déu de la guerra i de la forçabruta, i amb el seu martell Mjolnir lluitarà al Rägnarok contra les forces del mal. A vegades sol anaracompanyat per un altre déu, Loki.

Loki, és el déu més misteriós, imprevisible i capritxós de tots. És el déu de la sort i el més proper ales forces del mal o del caos. A vegades es posa del bàndol contrari al de Thor, traint al seu germàper enveja o ràbia. Normalment se'l representa amb la boca cosida.

- 47-

3.4.1.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

En aquest aspecte, a El Hòbbit no trobem cap referència a les deïtats de la Terra Mitjana, ja que alser la novel·la primogènita de Tolkien, estava molt poc desenvolupada. Per altre banda, si busquemen altres llibres com El Silmaríl·lion, trobarem referències de deïtats nòrdiques.

3.4.2 Dracs

En diverses sagues i altres escrits nòrdics i apareixen dracs, i solen ser representats com a gransrèptils de la mida comparable a una balena blava. Depenent del text, a vegades només són gransserps que exhalen foc, i altres vegades posseeixen ales per volar. A l'igual que la majoria de bèstiesen la mitologia, el drac es tracta d'una bèstia maligna i partidària del caos. Solen ser criatures astutesi avares, amants de l'or i els tresors amagats d'antics reis, i per tant els busquen i els custodien fins ala seva mort. Hi han diversos dracs famosos a la mitologia nòrdica, com ara Níðhöggr, el drac del'infern que menja els cadàvers dels morts, o el Mídgardsorm, el drac que envoltava les arrels delYggrdásil per intentar tirar-lo. Però en destaca un anomenat Fáfnir, que dintre de la mitologia, és elrival de Sígurd, un heroi franc. A diferència dels altres, Fáfnir està dotat de veu, té un caràcter propi,i té certa intel·ligència. Tal i com diuen els primers versos del Fáfnismál (o Els fets de Fáfnir)Sígurd mata a Fáfnir clavant-li l'espasa a l'estómac, l'únic punt feble del drac. Després de clavar-lil'espasa, Fáfnir li pregunta al seu llit de mort el nom del seu assassí, al vers u:

“Muchacho, muchacho,¿de qué muchacho naciste?

¿Hijo de quién eres tú?Tu espada brillante teñiste en Fáfnir.

¡Corazón a través me pasó!”14

Seguidament, al vers dos, Sígurd no vol dir-li el seu nom i recorre a un seguit de sobrenoms iendevinalles, degut a que hi havia la creença de que si un moribund et feia una maledicció amb elteu nom vertader, aquesta era molt més poderosa i efectiva que la resta:

“Noble criatura errante me llamo;hijo sin madre soy;

padre no tengo como otros hombres;camino yo siempre solo.”

3.4.2.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

Tolkien s'inspirà molt en els dracs de la mitologia nòrdica per crear el seu Smaüg. Per començar,l'aspecte físic dels dracs de Tolkien15 i els nòrdics és completament igual. Grans feres rèptils ambales de ratpenat que exhalen foc per la boca, i que són de caràcter maligne (en altres cultures sónéssers pacífics i simbolitzen la bona sort), astuts, amb la virtut de la paraula, però el tret méscaracterístic és que viuen en coves guardant un gran tresor que han anat aconseguint al llarg delsanys, i que els serveix com a llit.

Com acabem de veure en els versos èddics sobre Sigurd i Fáfnir, el drac i l'heroi mantenen una unaconversa, moment en el que el drac li pregunta el nom a l'heroi, i aquest últim no li vol dir. Trobemla mateixa situació a El Hòbbit. Quan en Bilbo entra per primer cop a la Muntanya Solitària idesperta a Smaüg, el drac li pregunta pel nom, i aquest, en comptes de dir-li l'autèntic nom, utilitzauns sobrenoms o títols, a l'igual que fa Sigurd:

14 Text original en islandès antic, i citació de la traducció de Luis Lerate.15 Per saber com son els dracs de Tolkien, consultar l'apartat 2 d'aquest mateix treball.

- 48-

«Jo sóc aquell que camina sense ser vist»

«Sóc l'encertador d'endevinalles, el tallador de teranyines, fibló que mata. Vaig se elegit pelnúmero de la sort.»

«Sóc aquell que enterra vius els seus amics i els ofega i els torna a treure vius de les aigües.»

«Sóc l'amic dels óssos i l'hoste de les àguiles. Sóc el guanyador de l'anell i el portador de lasort; i sóc genet de bótes»

3.4.3 Nans

Els nans (o dvergar en nòrdic antic), segons el Völuspá, neixen dels ossos dels gegants Brímir iBlain, és a dir, com a cucs. Després, els déus els dotaren d'intel·ligència i forma humana. Els nanssón criatures subterrànies que viuen en coves o en palaus sota les muntanyes, i sempre que podeneviten sortir a l'exterior, degut a que el contacte amb els rajos de sol els transforma en pedra. Sóngrans enginyers però sobretot, són mestres en la mineria i la metal·lúrgia, de la qual fabricavenarmes amb algun poder màgic, i que eren desitjades i cobejades per déus, reis i herois (els nanscrearen els artefactes mítics dels déus, com ara el martell de Thor Mjólnir, la llança d'Odin o elBrisingamen de la deessa Freyja). Coneixen el saber ocult de les runes, amb les quals creenencanteris.

A la Edda Major, no trobem cap indici d'una descripció dels nans com a éssers baixets, sinó que sónd'estatura humana, pàl·lids de pell, i amb llargs cabells i barbes negres, normalment amb aspectecadavèric (aspecte que donarà nom a algun dels nans com ara Dáinn «el mort», o Náin «elcadàver»). No és fins al s. XV, que en algunes sagues nòrdiques se'ls descriu com a éssers baixets,malhumorats i cobejosos amb l'or i els objectes creats per ells mateixos, orgullosos i lletjos demena, normalment com a element còmic de la narració.

A les primeres estrofes del Völuspá, trobem unes estrofes a on la narradora comença a dir una llargallista de noms dels nans, i dels seus respectius clans. S'ha especulat molt sobre l'origen d'aquestallista, ja que està posada de tal manera que interromp el fil narratiu de la història, i que, si lasuprimíssim, podríem seguir llegint sense problemes. Això és degut, segurament, a que la personaencarregada de recollir tots aquests mites i contes de tradició oral en un sol escrit, va decidir posar-ho allà a mode de pausa entre la història. Aquesta llista amb els noms dels nans més importants ésanomenada Dvergatal:

9 «Todas las fuerzas, los santos dioses,

se reunieron entonces en alto consejo:

que quién crearía la raza de enanos

con sangre de Brímir y huesos de Blain.»

10 «Montsógnir fue de la raza de enanos

el más principal, Durin el segundo;

con figura de hombres enanos hicieron,

muchos, de tierra, como Durin dijo.»

11 «Nyi y Nidi, Nordi y Sudri,

Austri y Vestri, Áltiof, Dvalin,

Nar y Nain, Níping, Dain,

Bífur, Báfur, Bómbur, Nori,

An y Ánar, Ai, Miodvítnir.»

12 «Veig y Gándalfr, Víndalf, Train,

Tekk i Torin, Tror, Vit y Lit,

Nar y Nýrad -así los enanos

-Regin y Rádsvid- bien enumero.»

- 49-

13 «Fili, Kili, Fundin, Nali,

Hepti, Vili, Hánar, Svíur,

Frar, Hórnbori, Freg y Loni,

Áurvang, Jari, Eikinskialdi.»

14 «Ahora a los hombres dichos serán

los parientes de Dvalin nacidos de Lófar;

éstos dejaron sus salas de piedra

y marcharon a Aurvángar, en Joruvéllir.»

15 «Allá estaban Dráunpnir y Dolgstrásir,

Har, Háugspori, Hlévang, Gloi,

Skírfir, Vírfir, Skáfid, Ai.»

16 «Alf e Yngvi, Eikinskialdi,

Fiálar y Frosti, Finn y Gínnar;

nunca se olvide en tanto haya hombres

la línea de los enanos que lleva hasta Lófar.»

3.4.3.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

Com hem pogut veure, Tolkien es va inspirar clarament amb els nans de la mitologia nòrdica: jasigui en la seva forma física i psicològica, o bé en les seves costums i habilitats.16 Són tals lesigualtats entre els nans de Tolkien i els nans nòrdics, que fins i tot Tolkien va agafar alguns nomsdels nans del Dvergatal, marcats en negreta en l'anterior citació.17

Encara que no de la metixa manera, Eikinskialdi, també apareix a El Hòbbit. Si analitzem aquestnom, veurem que Eikinskialdi vol dir Escut de Roure, sobrenom que rep el nan protagonista a lanovel·la de Tolkien, Thorin.

3.4.4 Elfs

Tenim molts pocs mites i històries on hi apareguin personatges elfs, i per tant la informaciód'aquests éssers és incerta i a vegades confusa. Només en certes estrofes se'ls nombra i a vegadesse'ls descriu molt breument. Els Elfs (álfar en plural i alfr en singular en nòrdic antic) en un principitenien molt pes a la religió escandinava, però a mesura que la societat (i la religió) va evolucionaraquests éssers esdeveniren secundaris fins al punt de que a vegades se'ls ridiculitza, amb una imatgemés semblant a la que utilitza Shakespeare a les seves obres dels elfs.

Als textos èddics, se'ls descriu com criatures nobles, altes, fortes i esveltes, i d'una bellesasobrenatural, i a vegades se'ls considera déus. Les eddes també ens diuen que es poden distingir dostipus d'elfs: els ljósálfar, o elfs de la llum, que viuen al Alfheim (un dels nou mons, destinat a elselfs), i els svartálfar/dökkálfar, o elfs negres o foscos18. Els elfs de la llum són iguals als descritsanteriorment, però els elfs foscos són criatures diferents. Viuen al mateix món que els nans, i comells, viuen sota les muntanyes en coves i túnels. I és per aquest motiu, que moltes vegades aquestesdues criatures es confonen, i depenent del lloc escrit on es descriguin, se'ls nomena com a nans ocom a elfs foscos, com podem veure a l'estrofa número 12 del Völuspá, corresponent al dwergatal ollista dels nans, on s'anomena un nan anomenat Gandalfr:

12 «Veig y Gándalfr, Víndalf, Train,

Tekk i Torin, Tror, Vit y Lit,

Nar y Nýrad -así los enanos

16 Hi ha una descripció dels nans tolkienians en aquest mateix treball, al punt 2.1.1. 17 Llista del nans apareguts a El Hòbbit a la pàgina 39 d'aquest treball. 18 A la cultura nòrdica, quan es diu el color d'algú, es fa referència al color dels cabells, i no al de la pell, com estem

acostumats aquí.

- 50-

-Regin y Rádsvid- bien enumero.»

Si analitzem el nom de Gandalfr, tenim Gand – alfr. Alfr vol dir elf, i Gand vara. Per tant, Gandalfrpodem deduïr que significa elf de la vara. Tot i ser un elf, el trobem dins d'una llista de noms nans.

Snorri Stúrlson també ens fa una petita descripció dels elfs a la edda menor:

«Está el lugar que se llama Alfheim, donde habitan los llamados elfos de luz, peròlos elfos negros viven bajo tierra, y son distintos en su aspecto y mucho másdistintos en su manera;los elfos de luz son más claros que el sol, però los elfosnegros son más negros que el betún.»

A la mitologia nòrdica també se'ls considera uns artesans excel·lents, sobretot en la metal·lúrgia (unaltre aspecte que comparteixen amb els nans), creant espases i joies màgiques per a reis i herois.

3.4.4.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

De la mateixa manera que amb els nans, Tolkien també es van inspirar en els elfs nòrdics per crearla seva obra. A diferència de la creença popular anglosaxona, que els representava com uns éssersdiminuts habitants dels boscos, astuts i a vegades dolents (tal i com els representa Shakespeare a lesseves obres), Tolkien fa uns elfs molt més propers a la mitologia nòrdica.19 Els punts més propersentre els dos tipus de elfs, són l'aspecte físic i el seu tarannà.

19 Consultar apartat 2 d'aquest mateix treball per a la descripció dels elfs de Tolkien.

- 51-

4 Altres fonts d'inspiració per Tolkien

4.1 La república de Plató – Mite de Giges

4.1.1 Argument

Al llibre II de la República, de Plató, el germà del filòsof, Glaucó, exemplifica un tema filosòficcom es la injustícia explicant el mite del pastor Giges. Giges, era un pastor que després d'unaterrible tempesta i un terratrèmol, va acabar a les profunditats d'una cova, on troba un anell d'or enun cos sense vida. Decideix quedar-se'l, tot i que encara no sap les propietats màgiques de l'anell.Aquest anell permet dotar de invisibilitat a tothom qui se'l posi. Quan Giges descobreix les facultatsde l'anell, decideix utilitzar-lo per benefici propi, seduint a la reina i matant al rei, apoderant-se delregne.

4.1.1.1 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

Aquest mite serveix a Glaucó per exemplificar el terme filosòfic de la injustícia, afirmant que totsels homes son injustos per naturalesa, i que si no es per unes lleis o quelcom que els castigui,esdevindran éssers injustos. Aquest mite dona a entendre que, tots els homes son bons i justos finsque se'ls hi presenta l'oportunitat de deixar de ser-ho.

Tolkien es va inspirar clarament en aquest mite clàssic per a escriure El Hòbbit, degut a que el seuprotagonista Bilbo, quan es perd a les profundes coves sota les Muntanyes Boiroses, també troba unanell d'or, al costat del cos d'un orc mort. L'anell, també te les mateixes propietats que les de Giges,i Bilbo l'utilitzarà al principi per a fer el bé, però més endavant (sobretot ho veurem a la novel·lasegüent, El Senyor dels Anells) l'utilitzarà en benefici propi, i l'anell el començarà a tornar-lo unesser malvat.

4.2 Beowulf

Beowulf és un poema èpic anglosaxó, escrit en vers per un autor anònim, i datat del s. VIII. Elpoema es divideix en dos grans parts: la primera, en que s'explica la història de l'heroi durant la sevajuventut, i la segona, quan ja és un rei ancià, encara que oficialment està dividit en 4 cants. Tot i serun poema escrit a la Gran Bretanya en anglès antic, l'acció narrada succeeix al nord de Dinamarca,en les tributs nòrdiques que hi habiten.

4.2.1 Argument

Durant el primer cant, coneixem la història del rei de danès Hroðgar i el seu saló de celebracionsanomenat Heorot. El rei danès i la seva cort pateix els atacs nocturns d'un terrible monstre anomenatGrendel, que molest pel xivarri de les celebracions, arrasa cada nit el saló assassinant a tothom quipot. Aquesta situació de terror s'allarga durant 12 llargs anys al reialme de Hroðgar, temps suficientperquè la història del rei danès i el ogre Grendel fos famosa arreu. Llavors, arriba a Dinamarca unfamós heroi suec anomenat Beowulf, acompanyat per un grup de 14 soldats disposats a acabar ambGrendel i les seves massacres. Així doncs, durant una nit en la que tots dormien, Grendel arribà permenjar-se a la gent, i en aquell moment Beowulf es va despertar i sense cap arma, va aconseguirferir de mort a Grendel arrancant-li un braç. Grendel, ferit de mort va tornar a la seva cova a morir.Gràcies a això, Beowulf és guardonat i rep els honors de tot el reialme i del rei Hroðgar.

Al segon cant, que es situa a l'endemà dels fets succeïts al cant anterior, tot és alegria i felicitat aHeorot; però durant la nit es presenta la mare de Grendel, boja d'odi per l'assassinat del seu fill,

- 52-

assassinant a un soldat i recuperant el braç del seu fill mort. Beowulf i el seu sèquit de soldatssegueixen el rastre del monstre fins arribar a les portes de la seu cau, situat al fons d'un profund llac.Beowulf, després de nadar durant un dia sencer al llac, arriba a una cova submarina, on lluitaaferrissadament amb la mare de Grendel. Quan Beowulf està apunt de ser derrotat, troba una granespasa amb la que mata al monstre. Així doncs, torna al palau de Hroðgar i se celebra un banquet enhonor a Beowulf, que l'endemà torna a la seva terra.

El tercer cant transcorre durant el viatge de tornada de Beowulf cap al seu reialme de Suècia,moment amb el que es troba amb el seu oncle Hygelac, al qual li explica les seves gestes aDinamarca.

Ja a l'últim cant, Beowulf és un ancià que ha regnat durant 50 anys a Suècia. El poema ens explicacom un astut lladre es va endinsar a la cova on vivia un gran drac. El lladre li robà una petita copade plata amb pedres precioses incrustades, que formava part del gran tresor que posseïa el drac.Aquest fet va fer enfurismar al drac, que en assabentar-se de la pèrdua va atacar el regne deBeowulf (i residència del lladre). Per venjar la mort dels seus ciutadans, Beowulf surt en busca deldrac, únicament acompanyat pel seu nebot Wiglaf. Després d'una terrible batalla, entre els dosaconsegueixen matar el drac, encara que Beowulf és ferit greument. Al llit de mort, Beowulf li diu aWiglaf que amb el tresor del drac reconstrueixi els danys causats pel drac, i li cedeix la corona a ell.Wiglaf, després d'incinerar al seu tiet fa aixecar un túmul on enterrar les seves restes, junt amb elgran tresor del drac.

4.2.2 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

En aquest poema anglosaxó podem trobar diverses similituds amb El Hòbbit. Per començar, lescaracterístiques del drac a Beowulf, són molt semblants (per no dir iguals) amb les del drac de ElHòbbit. Ambdós dracs guarden un gran tresor, dormint-hi a sobre a mode de llit. Els dos dracsembogeixen en el moment de saber que algú els ha robat (encara que sigui una petita copa) part delseu tresor. Però el detall més similar en els dos dracs és l'element robat pels lladregonts d'ambdóshistòries. Per un costat, un lladre de nom desconegut roba una petita copa de plata, i per l'altre elBilbo també roba una copa:

«En Bilbo agafà una gran copa de dues nanses, tan pesant que gairebé no podia portar-la idirigí una mirada atemorida a la bèstia.»20

«Pronto el intruso

al ver a la sierpe llenóse de espanto,

mas el pobre proscrito (...) tentando el peligro

una copa robó.”21

Un altre aspecte similar que podem trobar entre El Hòbbit i Beowulf, és el nombre de gent amb laque es realitza l'expedició. Beowulf, en el seu viatge a Dinamarca, és acompanyat per 14 soldats, ien Bilbo, a l'expedició a la Muntanya Solitària, també es acompanyat per 14 persones: 13 nans i unmag.

20 John Ronald Reuel TOLKIEN, El Hòbbit, p. 2421 ANÒNIM, Beowulf, versos 2226-2231.

- 53-

4.3 El Viatge Iniciàtic

En diversos contes, mites i històries populars, així com en diverses obres literàries o pel·lícules,molt sovint trobem aquest «viatge d'iniciació» o viatge iniciàtic, on el protagonista ha de sortir decasa seva o del seu habitat de confort per fer un llarg camí ple d'obstacles (ja siguin obstacles físicso psíquics) que ha d'anar superant i que al final, després de aconseguir la meta proposada, hoaconseguirà i faran d'ell una persona nova i millor. Aquest argument el trobem en infinitat dehistòries, contes i mites, sempre seguint la mateixa estructura.

4.3.1 Jàson i els argonautes

Jàson, un jove heroi de la mitologia grega, era l'hereu directe del tro de Yolcos, que ocupava el seuoncle Pelias. Pelias, temorós de que el seu nebot li arrebatés el tro, l'envia a buscar un tresorimpossible d'aconseguir i que comporta la mort segura: el velló d'or, la pell d'un animal que ésdaurada. Jàson, inicia un llarg viatge amb la nau Argo, acompanyat de 49 herois més (elsargonautes) per aconseguir el velló d'or.

Durant el camí, arriba a una illa només habitada per dones anomenada Lemnos, on coneix aHipsípila, la reina. S'enamora d'ella i acaba tenint dos fills. Un cop reprès el viatge, arriben a l'illaon habita Fineu, un home cec i endeví, que pateix l'atac continuu de les harpies22, i que rep l'ajudade Jàson i els argonautes per destruir-les. Fineu, com a símbol d'agraïment, els hi indica el viatgeper arribar al lloc on resta el velló d'or. Després d'altres obstacles com la trobada de les pedresblaves, dos grans pedres que suren a l'aigua i que destrueixen qualsevol nau que passa per la vora.

Un cop arriben a la Còlquida (lloc on resta el velló d'or), es presenten davant del rei, i l'informen delseu propòsit. Aquest ho accepta, però amb la condició de que abans hauria d'aconseguir junyir alsdos toros que custodiaven el velló d'or, iaconseguir llaurar un camp amb ells.Després d'això hauria de matar a la serpque mai dorm i que està al peu del'arbre on resta de velló d'or.

Amb l'ajuda de l'esposa del rei, Medeas,que era bruixa (i que s'enamora d'ell),aconsegueix finalment el velló d'or, ifugen junts cap a Yolcos. Durant elviatge de tornada, tornen a trobardiversos problemes, com la trobada ambels monstres marins Escila i Caribdis, oun grup de sirenes. Finalment, arriben aYolcos.

4.3.2 La Divina Comèdia deDante Allighieri

En l'obra renaixentista de DanteAllighieri, un escriptor italià, ens narrala història de com el propi escriptor,Dante, acompanyat per l'escriptor romàVirgili, realitzen un viatge al llarg dels 3mons del més enllà cristià: l'infern, el

22 En la mitologia grega, les harpies eren uns monstres amb cap de dona, i cos d'ocell.

- 54-

Ilustración 13: Representació de l'Infern segons la visiódantesca de “La Divina Comèdia”

purgatori i el paradís. El viatge comença visitant l'infern, un complex món subterrani dividit en nounivells en forma d'embut, on cada nivell representa un tipus de pecat, i quan més profund és elnivell, més important és el pecat realitzat. A l'últim nivell troben a Satanàs, torturant a traïdors comJudes o Caïm.

Seguidament, viatgen al purgatori (que té la mateixa estructura que l'infern però a la inversa, és adir, en forma de muntanya) que està dividit en 7 nivells, on els pecadors intenten redimir els seuspecats, arribant al darrer nivell, el paradís terrenal o Edèn. Seguidament, entren al paradís, momenten el que Virgili marxa i Dante es troba amb Beatriu, persona que l'acompanyarà fins al final delviatge. El paradís està dividit en 9 «cels», i allà coneix a tots els beats i sants, que depenent del seugrau d'estima cap a déu estan en un nivell o un altre al paradís. Finalment, quan arriba al nivell mésalt, coneix a Déu i a la Verge Maria. Amb l'ajuda d'aquesta última, Dante veu la llum de Déu,moment en el que acaba la Divina Comèdia.

4.3.3 L'Odissea d'Homer

Considerada l'epopeia més important del món clàssic, l'Odissea narra la història del retorn d'Ulissescap a la seva pàtria, després de lliurar la guerra de Troia.

4.3.3 Similituds amb “El Hòbbit” de Tolkien

En totes aquestes obres, podem veure a l'igual que a El Hòbbit, com els protagonistes de leshistòries fan un llarg i dur viatge, per poder aconseguir el seu objectiu o meta, tot i que no serà lapart més important. La part més important serà el propi viatge, moment en el que el protagonistas'enriquirà com a persona, i aprendrà a ser una persona més segura i millor.

- 55-

5 ConclusionsTolkien sempre va dir que odiava les metàfores i les obres al·legòriques, que mai faria una obra onn'hi hagués. Sense voler-ho va acabar fent un llibre on podem trobar centenars de referències apersonatges contemporanis de l'època de Tolkien, obres clàssiques, o mites nòrdics, hi ha sigutprecisament aquest l'objectiu del treball: trobar les referencies i al·legories aparegudes al primerllibre de Tolkien, El Hòbbit, i saber per què els hi va posar allà. Ja sigui intencionada oinintencionadament, Tolkien va utilitzar centenars de referents a altes escriptors, la qual cosa, siaprofundim una mica, podrem veure amb facilitat.

Els principals referents utilitzats per Tolkien a El Hòbbit són elements de la mitologia nòrdica, aixícom elements de la cultura anglosaxona. La majoria de noms dels personatges, així com els nans ielfs, hem pogut demostrar que estan clarament inspirats en la mitologia nòrdica. De la culturaanglosaxona, trobem elements una mica més específics, com ara les similituds entre el drac Smaug iel drac que mata l'heroi Beowulf. Encara que en menor grau, també trobem referents en escriptorsclàssics com Dant o Plató, així com mites grecoromans clàssics, que recullen el mateix «viatgeiniciàtic» que fa en Bilbo a la novel·la de Tolkien. Aquests element clàssics han sigut més difícils dedetectar, ja que són presents en la moralitat o el tema de la història, i no en termes més superficialscom ara el nom dels personatges.

Un cop feta la recerca, els resultats finals no són gaire semblants a la hipòtesi inicial, encara que siaproximats. En un principi, la hipòtesi era que Tolkien es basava en gran part de la mitologia celta, ien la cultura popular de les fades, follets i altres éssers dels boscos i per contra, podem veure que lamitologia celta i el saber popular és present en un grau molt baix. Gràcies a la recerca, també hemvist com centenars de situacions anecdòtiques de la vida de Tolkien es poden veure reflectides a laseva obra, com ara La Comarca dels hòbbits, molt semblant a la residència rural durant la infànciade Tolkien.

Amb aquest treball també s'ha pogut demostrar com independent de la cultura lloc o temps, tota laliteratura (occidental) en general està relacionada entre sí, i en cada cultura trobem una història oconte on podem veure elements similars a una altra cultura. Com ara la relació entre els nou monsde la mitologia nòrdica, i els 9 nivells de l'infern, purgatori i paradís de Dant.

Pel que fa a les facilitats o dificultats a l'hora de la recerca, cal esmentar que la tasca de buscardocumentació relacionada amb la mitologia nòrdica ha sigut molt difícil. Hi han molts pocs llibrestraduïts i publicats al castellà o català sobre mites nòrdics, i només hi ha una part considerablepublicada amb anglès. Si sabem que ja de per sí existeix molt poca documentació sobre mitologianòrdica (la majoria es va perdre amb la cristianització dels països nòrdics), i hi afegim que hi hanpoques publicacions sobre el tema, tenim una recerca difícil. Tot i les dificultats, s'han pogut trobarprou fonts d'informació sobre el tema per poder treballar com cal. La principal font d'informació hasigut la visita a l'exposició realitzada al museu marítim de Barcelona anomenada Víkings, ons'explica amb detall la societat i cultura nòrdica durant l'antiguitat fins la seva cristianització (s.XV).

Així doncs, podem afirmar que aquest treball ha servit per saber l'origen de la imaginació deTolkien, per saber com i amb què es va inspirar per a escriure El hòbbit i de retruc, per saber quetota la literatura i saber popular sempre tenen un punt en comú amb la resta, ja que em major omenor grau, totes les cultures sempre han tingut un contacte entre elles, suficient per influenciarsobre la manera de pensar, o sobre els seus mites, històries, llegendes.

- 56-

6 BibliografiaTOLKIEN, John Ronald Reuel. El hòbbit. 26ª de. Barcelona: RBA Llibres, 2010.

TOLKIEN, John Ronald Reuel. El Senyor dels Anells. 1ª de. Barcelona: Vicents Vives, 2002. ISBN 84-316-6868-7.

STURLUSON, Snorri. Textos Mitológicos de las Eddas. Madrid: Miraguano Ediciones, 1987. ISBN84-85639-91-X.

ANÒNIM. Edda Mayor. Madrid: Alianza Editorial, 1986. ISBN 9788420631653.

STURLUSON, Snorri. Edda Menor. Madrid: Alianza Editorial, 1984. ISBN 9788420631424.

TOLKIEN, John Ronald Reuel. La llegenda de Sigurd & Gudrun. Barcelona: Columna Edicions, 2009. ISBN 978-84-664-1116-5.

SAN FRANCISCO, Alejandro; ROA, Armando; VICENCIO, Felipe; LARIOS, Gonzalo; ROJAS, Gonzalo; SIENA, Primo; FERNÁNDEZ, Braulio; ÁLVAREZ, Rodrigo. Tolkien, raíces y legado. Bilbao: Grafite Ediciones, 2007. ISBN 978-84-96281-64-7.

FOSTER, Robert. Guía completa de la Tierra Media. Barcelona: Minotauro, 2003. ISBN 9788445074282.

CARPENTER, Humphrey. J. R. R. Tolkien: Una biografía. Barcelona: Minotauro, 2002. ISBN 9788445071571.

TOLKIEN, John Ronald Reuel. El Silmaríl·lion. Barcelona: Columna Edicions, 2010. ISBN 978-84-9932-292-6.

TOLKIEN, John Ronald Reuel. Cartas. Barcelona: Minotauro, 1993. ISBN 9788445071212.

TOLKIEN, John Ronald Reuel. Los hijos de Húrin. Barcelona: Minotauro, 2007. ISBN 9788445076347.

SANZ RODRÍGUEZ, Mónica. “La poesía Éddica y Tolkien”. Estel, nº

VIKIPEDIA. Mitologia Nòrdica [en línia]. <http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_n%C3%B2rdica> [consulta: 20.08.2014]

WIKIPEDIA. El hobbit [en línia]. <http://es.wikipedia.org/wiki/El_hobbit> [consulta: 2.09.2014]

BRIGGS, Katherine. Diccionario de las hadas. Barcelona: Libregraf, SA, 1992. ISBN 84-7651-083-7.

ANÒNIM. Beowulf [en línia]. <http://biblio3.url.edu.gt/Libros/An-Beow.pdf> [consulta: 19.9.2014]

ALLIGHIERI, Dante. La Divina Comèdia. Barcelona: Quaderns crema, 2000. ISBN 84-7727-316-2

6.1 Altres fonts d'informació

Exposició VÍKINGS al museu marítim de Barcelona.

- 57-