el gironer digital 3r trimestre 2012-13
DESCRIPTION
Revista digital de l'IES Xebic d'OndaraTRANSCRIPT
MÉS UN ANNEX “PUNT I FINAL ”
Índex:
Lisístrata. (Paqui Viciano) .................................................................... 2 De com va nàixer l’Institut Xebic. (Robert Miralles) .......................... 3 Prohibit no moure’s. (Arantxa Costa. 1r E. Infantil) ............................ 5 Sanejament cambra bany. (Rubén Valera Martínez. 1r PQPI)............. 8 Activitat de primer d’Infantil. (Mari Carmen Almiñana. 1r E. Infantil).10
Trobada d’escoles. (Mari Carmen Almiñana)……………………………12
Visita Planta depuradora. (Alumnat TMI i ECM) ................................. 14 Com Sona l’ESO. (Àurea Vercher) ....................................................... 18 Un bodegó molt saludable (Alumnat dels 1rs d’ESO A, B i C) .......... 20 Paisatge Fauvista. (Alumnat dels 1rs d’ESO A, B i C) ........................ 21 Autoretrats. (Alumnat de 4t B, PDC i D) ............................................... 22 “Les aparences enganyen”. (J. Daniel Pastor. 4t D) …………………. 24 Tallers de Nadal ……………………………………………………………… 25 Setmana del llibre.................................................................................. 27 Relats guanyadors del dia del llibre .................................................... 30 Entrevista a Isabel-Clara Simó (per Frank Femenina. 2n Bat A) ....... 37 Ressenyes literàries d’obres d’Isabel-Clara Simó ............................. 39 (per Anabel Anahuir I Vicent Ginestar. 2n Bat A) Passatemps. (Manolo Mesas)............................................................... 41 Portada i contraportada. (María José Pulido)
LISÍSTRATA Paqui Viciano
L’alumnat de Grec i Llatí de 4t.
ESO, 1r. i 2n. de Batxillerat va
assistir el passat 6 de març a la representació de la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes. El grup
de teatre de la Universitat d’Alacant ens va oferir una versió fidedigna al clàssic grec, amb un vestuari molt original i una
escenificació molt
acurada.
Tots vam
poder gaudir amb
l’espectacle i
comprovàrem com la humanitat continua enfrontant-se en
guerres inútils, com grecs i espartans en les guerres del Peloponnès i com les dones són capaces de fer-los entrar en raó amb una
vaga de sexe: aconseguir la pau i demostrar que poden governar també fora de la casa.
EN EL DESÉ ANIVERSARI:
DE COM VA NÀIXER L’INSTITUT XEBIC (II)
Robert Miralles
Acabàvem el primer escrit de la sèrie amb una feliç notícia: a
Ondara li havia tocat la loteria, amb la inclusió d’un centre d’ESO i
Batxillerat en el Mapa Escolar Valencià, i l’Ajuntament s’havia afanyat
a adquirir uns terrenys a la partida Xebic, junt al camí de la Mar, per a
la construcció de l'ansiat institut. En eixe moment ignoràvem que, en
el futur, l’institut d’Ondara havia d’afrontar, no una cursa de 3.000
metres obstacles, sinó de 3.000 obstacles a seques. Simultàniament
(1995), una nova administració desembarcava en la Generalitat
Valenciana: nous polítics, nous gestors, noves idees…i els mateixos vicis i similars dificultats –si no majors- que
en l’etapa anterior.
A la velocitat de la llum, l’Ajuntament d’Ondara va trametre tots els documents que exigia la Conselleria
d’Hisenda i la d’Educació, incloent-hi les obres d’accés, així com les infraestructures necessàries del futur centre
–llum, aigua, sanejament…-. Tanta diligència municipal va rebre el
qualificatiu d'”exemplar” de part dels tècnics d’Educació. Amb tot
embastat, en 1996 aterra al molt noble i solemne saló de plens de la
Casa de la Vila d'Ondara la Sra. Concha Gómez Ocaña, l’aleshores
secretària autonòmica d’Infraestructures, amb una maqueta de
l’institut sota del braç. Tots vestits de gal.la, fotos, canapés i bla, bla,
bla. Vos sona aquesta pel.lícula?
La qüestió és que al poble ens fregàvem les mans, imaginant
que l'institut era cosa d'avui per a demà. Ben aviat comprovaríem que, ni de lluny, l'afer s'anava a resoldre tan
fàcilment. Un pressupost rere l'altre, l'institut d'Ondara era postergat pel govern de la Generalitat.
Mentrimentres, les necessitats educatives en els municipis amb governs de bandera blava i gavinot eren ateses
amb generositat. És a dir, tornava a imposar-se el criteri tribal a l'hora de distribuir els diners públics: “Als meus,
tot (calia engreixar la maquinària de guanyar eleccions); a la resta, ni aigua (per tal d’acusar-los d’incompetents i
mancats de sintonia amb el poder)”.
La irritació front a l'actitud de la Generalitat va arribar a tal
extrem que els ajuntaments afectats (Sagra, el Ràfol d'Almúnia,
Benimeli, Sanet i els Negrals, Beniarbeig, el Verger, els Poblets i
Ondara...amb Pamis!) i les AMPES dels col.legis d'infantil i primària
dels respectius pobles van acordar passar a l'acció, convocant a una
manifestació (1998) a Ondara, amb el crit de “VOLEM EL CENTRE DE
SECUNDÀRIA JA!”, que va ser secundada massivament, com podeu
apreciar-ho en la fotografia (històrica) que adjuntem. Però el poder
se’n riu de manifestacions, protestes i del sursum corda. El final al malson vindria, curiosament, amb l’elecció a
Ondara d’un alcalde de bandera blava i gavinot. De la nit al dematí, per art de màgia, tota la moixera
administrativa i econòmica que havia mostrat el govern de la Generalitat en els anys anteriors es va transmutar
en pressa (i en diners… els que calguen). Entre 2001 i 2002 s’iniciarien les obres, i, amb l’edifici a mig fer, al
setembre del darrer any s’obriria l’institut amb xicons i xicones de batxillerat i de 4t d’ESO, i al setembre de 2003
amb tots els cicles al complet. Havíem estat espectadors d’excepció de la reedició de “la presa de Calp”, o, si
voleu, del part de la burra. Però els desenganys s’oblidaren ben aviat una vegada el centre es posà en marxa. La
criatura no ha estat encara batejada, però ja camina i parla. Llarga vida a l’Institut Xebic!
PROHIBIT NO MOURE'S.
El desenvolupament motor és de vital importància en l'evolució
infantil, perquè és l'origen de l'actuació i iniciativa de tot ésser humà. A
l'inici de la vida aprenem la nostra conducta adaptativa a través dels
estímuls que rebem del medi i, és a partir de los nostres pròpies accions,
moviments i respostes com anem integrant totes aquestes experiències.
De tota manera, l'àrea motora no funciona tota sola. Es
desenvolupa de forma global, junt a les àrees sensorial, cognitiva,
afectiva i social. És per això que una acció educativa com la
psicomotricitat afavoreix la salut física i psíquica de les xiquetes i els
xiquets. Es tracta d'una proposta participativa que ajuda a dominar d'un
mode sa el seu moviment corporal, tot millorant la seua relació i
comunicació amb el món que els envolta.
La psicomotricitat en la infància permet explorar i investigar,
superar i transformar situacions de conflicte, enfrontar-se a les
limitacions, relacionar-se amb els altres, conèixer i oposar-se a les pors,
projectar les fantasies, viure somnis, desenvolupar la iniciativa pròpia,
assumir rols i gaudir del joc en grup i expressar-se en llibertat.
L'Escola Nova, amb la seua metodologia activa, intenta convertir
l'educació en un camp d'experiències reals, vinculades estretament a
l'ambient. La psicomotricitat comparteix aquesta concepció global i
unitària i aposta per l'educació integral de les persones.
En la “Educació pel moviment” el domini corporal és el primer
element del domini del comportament. El xiquet i la xiqueta, mitjançant
les seues conductes motrius i perceptives, adquireixen les destreses
necessàries per assolir una consciència sobre ells mateixos. Amb la
psicomotricitat s'afavoreix l'acció del sistema nerviós central que
construirà aquesta consciència.
El desenvolupament de la psimotrocitat en l'educació infantil es fa
d'una forma molt divertida i entretinguda. Es pot desenvolupar tant en
llocs a l'aire lliure com en recintes tancats.
Les classes d'estimulació són dividides per edats per a afavorir l'acció de
la xiqueta i el xiquet segons les seues possibilitats i capacitats.
Amb els jocs de moviment es desenvoluparan físicament i aprendran
nocions d'intensitat, velocitat, ritme; aprendran a discriminar grandàries,
colors i formes, a orientar-se en espais i situacions diverses. La variació
de les propostes lúdiques els facilitarà millor la coordinació, l'equilibri, la
seguretat i l'autonomia.
L'educació vivenciada basada en l'acció i en el moviment, proposa
adaptar l'ensenyament a cada persona en lloc d'adaptar les persones a
un ensenyament predeterminat.
“Oferir-li acció a l'aprenentatge conté molta més informació que
atorgar un aprenentatge per a la possible acció” (André Maurois).
Arantxa Costa, 1r. d'Educació Infantil.
INSTAL·LACIÓ
SANEJAMENT CAMBRA
BANY
PRÀCTIQUES PQPI
PRÀCTICA: INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT D'UNA CAMBRA DE BANY.
GRUP: RUBÉN VALERA I ENRIQUE RUANO.
NOM I COGNOMS DE L'ALUMNE:RUBÉN VALERA MARTÍNEZ
ESQUEMA:
MATERIAL UTILITZAT:
DESCRIPCIÓ UNITATS
TUBERIA PVC Ø 110 0'30 mTUBERIA PVC Ø 40 3'39 mCOLZES 40° - 67° 2 ud 40° - 87° 1 ud 40° - 45° 1 ud 60° - 87° 2 udTES 2 udCOLA DE PVCDISSOLVENT
DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT:
El professor ens explicà en què consistia la pràctica i la normativa vigent d'instal·lacions desanejament. A continuació vam veure alguns vídeos per tal d'orientar-nos i adquirir coneixements.Al dia següent ens vam dividir en grups i ens disposàrem a realitzar el projecte.
Amb l'ajuda dels apunts férem un dibuix que després copiàrem a escala en el terra. Calculàrem elsmetres, diàmetres, colzes, tes i pendents necessàries. Tot seguit vam tallar les tuberies de PVC, lesvam escairar i posàrem colzes, tes i pendents necessàries per veure el seu funcionament.
Netejàrem les tuberies amb dissolvent i les pegàrem amb cola per a PVC tot donant-los la forma.Finalment omplÍrem la instal·lació amb aigua per veure si tenia fugues, operació que tambés'haguera pogut fer amb fum.
L’ACTIVITAT DEL PRIMER D’INFANTIL
Mª Carmen Almiñana, 1er. d’Educació Infantil.
En el primer curs d'Educació Infantil hem realitzat múltiples activitats: preparació
de xerrades destinades a famílies, racons de joc, tallers d'experimentació,
sessions de psicomotricitat, unitats didàctiques, gravacions de xiquetes i xiquets
de 0 a 3 anys per a la seua posterior observació, etc. Entre totes elles és difícil
destacar-ne algunes, però hem triat les titelles i la participació en “La Trobada
d'Escoles en Valencià” per a contar-vos la nostra experiència.
TITELLES.
Durant el darrer mes, en el mòdul d’“Expressió i comunicació” hem format
diferents grups de treball per a realitzar vàries representacions. Les titelles les
hem construïdes individualment.
Hem treballat amb paper maché, pasta de modelar i goma espuma. Cada
grup ha treballat una forma diferent i en alguns grups, per la diversitat de
personatges, s'han mesclat materials.
� Titelles de paper maché: un coala, un porc vietnamita, un lleó, un borrec,
una gata i una zebra. Tots ells caracteritzats com a rockers.
� Titelles de goma espuma: aquest material l'han treballat dos grups, un
d'ells format per un cocodril, un conill, un caragol i una mona, i l'altre per
un brúfol, una granota, un cocodril i un mico. ¡Ah! I dos personatges de
pasta de modelar, una Tarzana i son pare.
Cal destacar que encara que dos dels personatges es repeteixen, no tenen
res a veure, són totalment diferents.
� Titelles de pasta de modelar: aquest material l'han treballat dos grups. Un
d'ells està format pels tres porquets. Bé, millor dit, per les dues porquetes i
un porquet. En aquesta història apareix la Caputxeta. Cercarà la
Caputxeta aixopluc per a fugir del llop en les cases dels porquets? L'altre
grup està format per una xiqueta, una princesa, un ogre, un fada, un
donyet i una eruga. Una eruga? Sí, sí, una eruga. Aquesta, per ser tan
diferent entre aquests personatges està feta de goma espuma i tela.
És increïble observar les creacions i la imaginació de cadascú. Cada titella
reflexa la personalitat de la seua creadora. És una xicoteta part de nosaltres i
pareixen tenir vida pròpia. Les representacions les hem realitzades el divendres
7 de juny i el proper curs seran en diferents llocs, un d'ells pot ser ací, al mateix
Xebic. Esperem que així siga.
“TROBADA
D’ESCOLES”
El 20 d'abril es realitzà a
Pedreguer “La trobada d’escoles en
valencià”, encontres on professors,
famílies i alumnes reivindiquen el valencià i mostren el seu rebuig a les
retallades en educació.
La comarca demostrà el seu
compromís amb la gran participació,
s'estima que acudiren 15000
persones.
Nosaltres participàrem amb dos tallers: un de
“Sona vents” i altre de maquillatge.
� “Sona vents”: com el seu nom indica són
mòbils que sonen amb el vent. Fets amb
materials reciclats com botelles,
càpsules de nespresso, branques,
obridores de llaunes de refresc, petxines
de mar, oueres i altres com cascalls,
paper de seda, palets llargs, llanes i fils.
Dies abans, en classe, retallàrem les oueres en forma de campanes i les
pintàrem de diferents colors, buidàrem i netejàrem les càpsules de
nespresso, demanàrem al cicle de “Fred i calor” que ens feren un forat en les
petxines per a
poder-les penjar i
tallàrem el paper de
seda. Vam preparar
tot el material per a
distribuir-lo i així
que cada xiqueta i
xiquet elaborara el
seu segons els
seus interessos i
capacitats.
Teníem diferents models realitzats per nosaltres per a captar la seua
atenció.
� Maquillatges: dies abans en classe triàrem els que més ens agradaren i
férem pràctiques amb les nostres companyes i companys. Elegírem com
a models el gos, l'os, el gat, el lleopard, el tigre i el conill.
Els tallers
foren tot un èxit entre
la gent menuda.
Tothom anava
cercant un lloc on
maquillar-se i
semblava que érem
l'únic taller de
maquillatge i “sona
vents”. Esgotàrem el
material per complet.
I ara sabem que en molts balcons de la nostra comarca estarà sonant-ne un.
Mª Carmen Almiñana, 1er. d’Educació Infantil.
VVVIIISSSIIITTTAAA PPPLLLAAANNNTTTAAA DDDEEEPPPUUURRRAAADDDOOORRRAAA AAAIIIGGGÜÜÜEEESSS RRREEESSSIIIDDDUUUAAALLLSSS
Els alumnes d’Educació Mediambiental de 3r i TMI de biologia de 4t d’ESO, acompanyats dels professors Andreu Almiñana i Paco Buigues, vàrem visitar l’EDAR, Estació Depuradora d’Aigües Residuals, situada al terme d’Ondara i que recull l’aigua de les poblacions de Dénia, Pedreguer i Ondara. La visita es va realitzar el passat 2 de maig, i va servir per completar els continguts teòrics que havíem treballat al laboratori sobre l’aigua dolça del nostre planeta i com respectar-la i aprofitar-la.
Vista de la planta 1998, any de la seva inauguració
La visita va consistir en una explicació guiada per la planta on es podien veure cadascun dels processos que s’apliquen a les aigües brutes que arriben a la planta fins aconseguir aigües depurades per a poder ser aprofitades per a reg o per a tornar-les a la mar ja sense contaminar. El primer que ens va cridar l’atenció fou la distància que han de recórrer aquestes aigües fins arribar a la planta i l’energia que cal fer servir per al seu transport ja que Dénia i Ondara estan menys altes que la planta i cal bombejar
l’aigua, no així Pedreguer que es troba per dalt del nivell de la planta i les aigües arriben per gravetat. El col·lector de Dénia té una longitud de quasi 8 km, 2,3 el d’Ondara i 2,6 km el de Pedreguer.
Mapa de situació de la planta
Les explicacions segueixen el curs de l’aigua dins de la planta, inicialment ens varen acompanyar a l’entrada de les aigües brutes:
Per aquestes canonades entra tota l’aigua que arriba de les tres poblacions
Primerament es realitza un pretractament on s’eliminen els residus més grossos com ara plàstics, branques i molta brutícia que tirem al clavegueram, segueix un desgreixatge i desarenatge que acaba generant per centrifugació i deshidratació al voltant de 300 tones d’adob al mes.
Contenidor amb l’adob obtingut
Continua l’aigua i passa per un
tractament fisicoquímic i d’ací a les arquetes de repartiment amb decantadors primaris. A continuació el tractament biològic amb bacteris que eliminen la matèria orgànica.
El que es veu surant són un dels tipus de bacteris que participen en aquest procés
Ara ja passem a arquetes de repartiment a decantadors secundaris i recollida d’aigua clarificada.
Ja per acabar cal tractar-la amb raig ultraviolats per a la seua desinfecció, ja que gran part d’ella va destinada al reg. A més de tot el que ja hem explicat, hi ha un edifici de control que és on es fan les anàlisis i controls per tal que les aigües no arriben contaminades d’un
abocament incontrolat,
industrial ..., i també és on es fan els estudis bacterians per comprovar que els bacteris que allí estan “treballant” són els adequats, ja que ens varen explicar que hi ha bacteris més feiners que
d’altres.
El laboratori
A la fi va ser una visita molt interessant i
sobretot sensibilitzadora de la
importància de fer un bon ús de l’aigua i
no contaminar-la.
Companya comprovant que els bacteris són els bons
Els alumnes de TMI i ECM de l’IES Xebic curs 2012/13
COCENTAINA
2013.
Un any més
COM SONA
L'ESO
Aquesta és una activitat extraescolar que transcedeix de l'àmbit escolar:
és tot un esdeveniment per al poble on es duu a terme la trobada. Implica
la presència, per tot el poble, de mil alumnes d'entre 13 i 16 anys que
van, tornen, en grups grans, en grupets... que ocupen el poliesportiu amb
les seues tendes de campanya. I això durant tres dies. Implica
l'organització dels espectacles musicals en places i carrers. I com sempre,
ha sigut un èxit.
Així, l'alcalde de Cocentaina a més de felicitar a professors i alumnes
per l'èxit dels espectacles i pel bon comportament de tots, ha agraït a
tot el poble contestà
“haver demostrat una
vegada més la
capacitat i maduresa
que té per a
realitzar aquest
tipus
d’esdeveniments. Els
veïns i veïnes han
acollit des del
primer dia amb els
braços oberts a
aquests centenars
d’estudiants
d’arreu del
territori i han
conviscut amb ells al voltant d’uns determinats valors que hui en dia, més
que mai, són necessaris”.
Tot ha sigut un èxit : La primera nit, va ser l' estrena de l'obra
"Cocentraina" amb el grup de percussió "Amores", pels carrers i places de
Cocentaina, amb uns “instruments musicals” de percussió fets de tuberies
de coure, canonades de PVC, poals i altres fòtils difícils de reconéixer,
però capaços de fer notes musicals diverses i afinades !
Després anàrem a una plaça preciosa, on escoltàrem un poc de la
“Consagració de la Primavera” d'Igor Stravinski. Els músics dins d'una
casa, els podíem veure per les finestres, que il·luminades per dins i
contra la foscor nocturna, semblaven pintures... S’hi recordava que feia
cent anys de l'estrena a París d'aquesta obra, que en aquell moment no va
triomfar, per massa moderna i innovadora.
El divendres es va celebrar el
concert de cloenda. La plaça
del Mercat es va omplir de gom
a gom amb milers de persones .
Al voltant de les deu de la nit
començava a sonar la música ,
amb l'obra “Mariola i el
foc”, composta per Jerome
Boulin, per recordar-nos i
conscienciar-nos dels desastres
dels incendis que repetidament
assolen els nostres territoris.
Banda, ballet i cor
d'estudiants: tot va eixir bé, les hores d'assaig i de feina han estat ben
aprofitades.
A la segona part , els alumnes varen acompanyar a Pep Gimeno ‘Botifarra’,
cantant de cançons d'arrels antigues i populars, però amb aires molt nous
i originals. Vàrem aprofitar l’ocasió per reivindicar una educació
pública i de qualitat, i com va sonar en el concert: “ ja estem farts de
que ens xafeeeeeeu” .
El lloc del concert, preciós,
amb el Palau de Cocentaina a la
vista.
I un any més no ha sigut una
notícia digna d'eixir en Canal
9. No els agrada que la gent
s'entere de COM SONA L'ESO ? No
volen que la gent s'entere de
l'educació, del bon comportament,
de la feina gratuita d'alumnes i
professor,de la capacitat de
treball i de compromís de l'escola pública?
UN BODEGÓ MOLT SALUDABLE
Realitzat pels alumnes de 1r ESO A, B i C.
Tècnica: ceres foses.
El bodegó és un dels temes clàssics de l’art. Es tracta d’una
composició, generalment sobre una taula amb temes inanimats. El
bodegó tracta la quotidianeïtat.
En aquesta exposició els alumnes de primer han interpretat escenes
de tres elements, fruites i verdures. Tot trencant la imatge per a
tornar-la a composar d’una manera molt personal.
L’estudi cromàtic aporta molta armonia a les composicions.
AUTORETRATS
Treballs de clarobscur realitzats pels alumnes de 4t B, PDC i D
A partir d’una fotografia que es feia amb la il·luminació lateral forçada, cada alumne ha realitzat el seu autoretrat amb llapis de mina tova (B). S’ha aplicat una reducció de l’escala de grisos a quatre tonalitats aproximadament. Ela autors han treballat de debò. Aquí els teniu: no cal dir qui són.
PAISATGE FAUVISTA
Alumnes de 1r ESO A, B, C
Tècnica: ceres toves.
Els alumnes de primer han fet seu el moviment
“fauvista”. Les nostres “feres” han treballat el paisatge tot i fent un ús molt personal de la tècnica i del color. El ventall de resultats és de gran qualitat pictòrica que
es mou entre la figuració i l’abstracció.
MEMORÀNDUM
“LES APARENCES ENGANYEN…”
Obra crítica de JOSÉ DANIEL PASTOR de 4t D. Tècnica: Retolador.
Format: A3. Aquest és un treball protesta sobre la manipulació i la falta de
llibertats en la societat. Poc cal afegir perquè la imatge ho diu tot!
Aquest curs hem celebrat la setmana del llibre amb diversos actes commemoratius.
Ací teniu algunes fotos del concurs literari, fira del llibre i exposicions de què hem pogut gaudir a l’institut i volem compartir també amb tots els pares mares i persones en general interessades.
Exposcició: un món de llibres Fira de llibre
Exposició: Publicitat lectora (cartells fets per alumnes de 3r ESO)
Exposició: Llibres per sentir (alumnes del Cicle d’Educació Infantil)
CONCURS LITERARI: Alumnes de tot el centre van col·laborar amb els seus poemes i relats (escrits amb tots els idiomes que s’impartixen a l’institut).
Les obres guanyadores corresponen a: Dàmaris Ramón Jalca, Núria Perelló Oliver, David Mestre Moncho, Ignacio Pérez Mut, Emma Chamers, Noelia Almela Fructuoso i Núria Gonzalez Frasés.
Exposició: Llibre d’ArtistaTreballs
realitzats per alumnes de Taller de
disseny i alumnes de 3r
d’ESO
A DAY IN THE ZOO
My parents always tell me about my first visit to the zoo.
I was three years old, I was very excited when my parents told me that I was
going to the zoo. At that time I loved animals.
Everything was going well, we saw all different types of animals: tigers, lions,
zebras, snakes..., until we arrived at the monkeys area. I was eating some crisps and
looking at the monkeys while they were jumping on the trees when suddenly, one
monkey came to me and with its long arm took my packet of crisps away, it went up
the tree and started eating them. I began to cry very loudly saying “ I don’t want to
come back to the zoo any more, I hate monkeys”.
My parents still laugh when they tell me about this story.
By David Mestre Moncho 3er D
Un viatge forçat
Als anys seixanta, molta gent es va veure obligada a emigrar a
França. Els meus avis inclosos.
Feren el viatge amb autobús, i després d’aconseguir el certificat
de residència, començaren a treballar els dos, un a la fàbrica de
cotxes de la marca Citröen i l’altra cuidant les xiquetes d’un
matrimoni adinerat, mentre els seus propis fills estaven a molts
quilòmetres d’ella. Els diumenges els aprofitaven al màxim,
perquè era l’únic dia lliure. A poc a poc, anaren enviant diners ací
per ajudar la família, per acomplir l’objectiu del seu viatge. Un
viatge forçat.
NÚRIA PERELLÓ OLIVER. 3rB.
The dairies of a Devil Bunny
Okay, so maybe I nibbled her just a little bit. But come on you’ve got to admit she had it coming, I mean
she was messing around with my ears and everyone know’s that you don’t pull on a rabbit’s ears. I don’t
know what all the fuss was about, I mean there was hardly any blood. No doubt she will tell Lily all about it,
but I don’t care, everybody knows that Lily loves me more than anything, she says I’m a special little bunny,
she is so right!
Sorry, where are my manners? I’m Paella, yes I am named after a typical Spanish dish… Stupid name,
right? I have Lily’s dad to thank for that! Ever since I got to this house he’s been saying that he was going to
put me in a Paella... Probably because I like to upset Lily’s parents as much as possible while she’s not
around, but come on, who can blame me? They are right pains in the bum, always calling me “devil bunny”,
well I like to life up to that name! It was only the other day when I made a really big mess on the balcony,
on purpose of course. Lily’s mum spent at least 3 hours tidying it up! It was so funny! She spent the entire
time cursing me, saying I was the bunny from hell and stuff. I was like: thank you, thank you, I do my best to
upset you each and every day, please come back again tomorrow for more! Oh by the way I life with
another rabbit called Freddy and a guinea pig called Cadbury, they're great. They don’t like to take part in
my tormenting Lily’s parents, they say that they've got better things to do, I really don’t understand them,
the highlight of my day is being able to upset them in some way, the rest of the day I just eat and mess
about, nothing exciting.
Okay, so this time I was in big trouble, but I must admit the look and Lily’s parent’s face was totally
worth it! It wasn’t my fault that they didn’t know I’m a girl! This morning I left Lily a present in the corner of
my hut, her face lit put when she saw those six little bunnies! Of course her parents made a big song and
dance about it didn’t they, saying that she couldn’t keep them and stuff… She got so upset that in the end
her parents said that they would think about it, which everybody knows means that’s there is no way in hell
they were staying. Then they separated me from Freddy and Cadbury! I couldn’t believe it, what was I
supposed to do everyday after my daily upsetting of Lily’s parents? It was so inconsiderate! Ok so I bit her
again, but this time she deserved it. She was poking her fingers at my babies, then she continued to yell to
that guy downstairs “Damn those little pests, they’re all still alive”. Can you believe it?! The cheeky so and
so, I don’t shout to Freddy everyday “Bad luck, the silly cow is still alive” do I?! So when she crouched back
down, I bit her as hard as I could and on her bum. I don’t see why I have to put up with her anyway, I mean
she is nothing to me, except from a pain in the bum, ops no my mistake, I believe that I am probably a pain
in her bum hihihi!
You would never believe it, Lily's parents told her that she could keep my little ones (which are all still
very healthy to that women’s discontent) And they have all been named now! I could have chosen better
names, but I’m just happy that they are staying here with me!
Emma Chambers
Un malson?
Miquel i els seus amics eixien del cinema on van veure una pel·lícula de terror. Feia
fred i plovia. El vent huracanat bufava amb força. Miquel es va acomiadar dels amics i,
ajustant-se l’abric, agafà el camí de casa. Vivia a uns dos km. del poble en una casa antiga
heretada del seu avi Eustaqui, del qual es remorejava que havia assassinat la seua dona Sara.
Els udols del vent eren espaordidors. Les branques dels arbres que vorejaven el camí semblaven
urpes disposades a arrapar-lo. La tronada creixia. Llamps, trons i vent atemorien Miquel, que
arrencà a córrer el cor li bategava amb força, com si anara a eixir-se-li’n per la boca. Just
davant del cementeri entropessà amb una pedra. Tirà a aixecar-se’n i no va poder. S’havia fet
mal al turmell. Mort de terror cridà: “Auxili!!”
De sobte, sentí un soroll agut i girà el cap. La porta de ferro forjat del cementeri
s’obria lentament. A la claror d’un llamp veié una figura fosca que avançava cap a ell, i una veu
cavernosa li va dir: “No tingues por, sóc l’avi Eustaqui”. Llavors sentí com si una força
sobrenatural l’aixecara i es va veure entre els braços d’aquell espectre. La llum dels llamps li
permeté distingir aquella cara cendrosa amb les mateixes faccions del retrat de l’avi Eustaqui
que penjava de la paret del saló. Duia la mateixa medalla que en el quadre. Pròxim a la bogeria
s’agafà de la cadena que l’espectre duia al coll i perdé el sentit.
Al dia següent en despertar-se Miquel se n’adonà que li feia mal el turmell i recordà la
nit passada. Però, com va arribar a casa?, qui l’havia dut?, qui l’havia gitat?. Començà a
tremolar. Els cabells se li plantaven. Intentà serenar-se i apartar eixos pensaments. Tot havia
sigut un malson! Un mal son? Llavors, què feien aquella cadena i aquella medalla que la seua mà
dreta premia amb força? Per què l’habitació feia eixa sentor de mort?
Miquel es tornà a desmaiar!
Ignacio Pérez Mut
Bienvenidos al teatro de la vida
¡Shh! No hagas ruido, la función ha comenzado. La vida es un
escenario y las personas, parte del teatro. Cuidado. No todo es lo
que parece. Hay brujas con tacones y magos con corbata y traje.
¡Shh! No puedes salir, esto ha empezado. No tengas miedo, pero
recuerda, no tienes dueño. Un consejo, si te caes, levántate del
suelo. Lo siento, esto no es sueño. Se acaba el primer acto. Esto
continúa. No tiene descanso. ¿Preparado?
Noelia Almela Fructuoso
NOYAUX
Lisboa est bizarre, c’est une ville ou j’ai des souvenirs de choses
que je n’aipas vécues, me cela me fait aller lentement, plus
tranquille, avec deux doigts, maladroite mais frappant les lettres
que je veux donner. Je suis tranquille, enfin, aumoins je ne sens
pas que je meurs à l’intérieur. C’est bon, non? Et j’ai envie, un
peu, mais envie de commencer à nouveau et oublier que
n’importequelle ville est parfois plus triste que moi et noter que je
suis changeante, bien queseulement un peu, bien. si ce n’est
beaucoup mieux.Est-ce que tu as vu que nous devenons égoïstes
quand nous sommes seuls? J’espère que ton petit ami a guéri de
l’égoïsme. Est-ce que tu penses que noussommes tombés
amoureux seulement pour ne pas être seuls? Je pense que je
suistombée amoureuse d’un garçon, bien, de son cou; j’aime le
cou d’un conducteur debus que je ne connais pas.
Núria Gonzalez Frasés
PARLEM AMB... ISABEL-CLARA SIMÓ Frank Femenia i Mas, 2n de BAT A
Isabel-Clara Simó, nascuda alcoiana anà molt prompte a viure al Principat, on descobrí la seua passió per
l’escriptura. Autora d’obres com ara Júlia, Homes, Dones, El mossèn,... Simó té dues obres coent-se, una en
fase de revisió i l’altra encara al forn. Periodista i doctora en filologia romànica, a més de publicar obres lite-
ràries també publica articles d’opinió al periòdic El punt avui.
Personalment, vostè que prefereix, llegir o escriure?
Escriure, escriure és una passió i un verí, és una malaltia.
Quin és el llibre que més ha gaudit llegint?
Això és quasi impossible de dir, cada dia te’n diria un de diferent. Però segurament algun de la generació
perduda nord-americana dels anys 30 com Scott Fitzgerald, Truman Capote, tota aquesta gent, un d’aquests.
I escrivint?
Escrivint... Bo és molt difícil de dir. Te diré el que més m’ha fet patir que és “El mossèn”, la novel·la biogràfica
de Verdaguer, perquè em va donar moltíssima feina.
Al si d’aquesta setmana, la setmana del llibre, quin llibre — d’entre els molts que ha escrit vostè—ens
recomanaria a nosaltres?
Vaja és que nosaltres no sé qui som perquè clar, hi ha
gent d’edats diferents, de gustos estètics diferents. Jo
crec que els gustos per la lectura, és molt personal,
per tant jo us podria recomanar qualsevol dels meus
llibres, perquè a mi m’encanten. També t’ho dic una
mica entre parèntesi, perquè el primer que ha de fer
un autor una vegada ha publicat és no rellegir el llibre
perquè sinó te mors de la vergonya. Mentre la no-
vel·la no està publicada pots canviar el que vulguis.
Mentre que quan ja la tens publicada dius, «aiiii això
per què ho he escrit així?» I et fa tant mal l’ànima que no te’ls tornes a llegir, però tot i això te les estimes a
les teves criatures. Home, jo en recomanaria qualsevol, i depèn. Jo parlaria primer amb la persona correspo-
nent i veuria quins gustos té.
Bo, en totes les famílies hi ha un fill predilecte.
—riu— bo potser “El mossèn” mateix, segurament o segurament el que estic escrivint ara. És difícil de dir —
torna a riure—.
Com s’explicaria que vostè alterne entre la narrativa per a adults i la narrativa juvenil?
Ah, no! I més altres gèneres. Això ho vaig aprendre fa molts anys! Quan escrius una novel·la convencional, és
a dir, una novel·la, novel·la, pots estar 3, 4 anys o 5 escrivint-la, i estàs completament obsessionada. Vaig
descobrir que una manera d’oxigenar-me literàriament era escriure novel·les menors, dic menors amb tot el
carinyo. Novel·les menors en el sentit de menys ambicioses i més curtes, com són els gèneres, policíaques,
juvenils, aventures... I això em dóna oxigen per no estar tan obsessionada per la novel·la que estic escrivint.
Per tant m’agradaria acabar la meua carrera professional dient que jo he tocat tots els gèneres. Jo crec què
això seria el que més m’agradaria. De moment el gènere que em falta perquè sóc absolutament negada és la
literatura infantil, m’ix fatal.
Les seus primeres obres estan ambientades una mica en la ciutat d’Alcoi, si no m’enganye. A què és degu-
da la deslocalització que ha anat produint-se al llarg de la seva trajectòria?
(interromp) HOME ÉS QUE NO ÉS VERITAT! NOMÉS ÉS LA PRIMERA NOVEL·LA! Encara que després en tinc
altres com “El mas del diable”, “D’Alcoi a Nova York” Però es que és evident. Jo me’n vaig anar a viure a Ca-
talunya, concretament a Figueres, i després a Barcelona quan jo encara era molt jove, tenia vint-i-quatre,
vint-i-cinc anys i per tant doncs no havia començat a escriure encara. Jo comence a escriure quan estic allà
dalt, per tant és bastant evident que em base en allò que m’envolta. Jo dic sempre que hi ha dos classes
d’escriptors. Els que tenen els ulls cap enfora i els que tenen els ulls cap endintre. Segurament l’escriptor mi-
llor, perfecte, és el que té doble mirada. Però jo em reconec com al que té els ulls cap enfora. Per tant jo mire
molt al meu voltant i clar, visc submergida en la societat d’allà
dalt. Però no m’oblide de les arrels, eh!
Perfecte. Per què en algunes obres com ara en Els invisibles
opta per deixar un final obert?
Ho faig sovint. A mi no m’agrada la literatura dogmàtica. Crec
molt en la interpretació del lector. I voldria donar-li la possibilitat
que acabe d’interpretar-ho que faci el final, l’última interpreta-
ció, l’última lectura, sigui autoria del lector.
A Un tros de cel trobem que durant la major part de l’obra descriu cruament el tràfic de blanques i com a
l’últim capítol s’acompleixen les expectatives de la protagonista. Què pensa d’aquest final esperançador?
Segurament és una relliscada meua, perquè jo solc tenir uns finals horrorosos, molt dramàtics o molt oberts. I
aquesta vegada sembla ser un final feliç. Aleshores doncs degué ser una relliscada meua. M’ho faré mirar.
Bo, i l’última pregunta ja, l’any 2009, si no m’enganye, va rebre el premi Trajectòria. Premi que molts au-
tors solen rebre quan finalitzen la seva carrera literària. Com se sentí en aquell moment i d’alguna manera
com va influenciar eixe premi la seva literatura posterior?
Jo crec que he tingut prou fortalesa per no deixar-me arrossegar pels premis que t’afalaguen molt en aquell
moment, a més a més, et donen una mica de popularitat, periodistes et fan preguntes, allò que tens l’ego
bastant alimentat. Però crec que és un error escriure en funció d’un premi o que un premi et condicione. Jo
crec que el millor és marcar distàncies, dient-ne algunes coses no han estat reconegudes i algunes altres sí.
Home una trajectòria és una cosa molt valuosa que et poden reconèixer. I ho agraïsc tot moltíssim, però no
vull deixar-me contaminar ni per l’aplaudiment ni pel xiulet. Vull ser fidel a mi mateixa. Això és una prova
d’orgull però és així com és.
Finalment, agrair a la Biblioteca d’Ondara la seva col·laboració i ajuda en gestionar
aquesta entrevista només uns quants dies abans, encara que fins que no va arribar
Isabel-Clara Simó, va estar tot enlaire.
L’entrevista es va produir després de la signatura de llibres i finalitzà a les 22.15,
però va pagar la pena sentir la senyora Simó —incansable— contant-nos coses.
UN TROS DE CELUN TROS DE CELUN TROS DE CELUN TROS DE CEL
Isabel Clara Simó. Editorial Bromera, Alzira 2012. 114 pàgines
“Un tros de cel” és una novel·la que aborda la prostitució de menors orientals als països europeus on són moltes les màfies que trafiquen amb persones sense cap tipus de miraments. En aquesta novel·la Isabel Clara Simó intenta reflectir la situació d'una jove xinesa a la qual el seu proxeneta promet la llibertat una vegada complits els divuit anys. Ací és on comença una novel·la que conta tant fets passats de la infantesa de la jove Wing com la seua situació actual.
Isabel Clara Simó (Alcoi, 4 d'Abril del 1943) és una escriptora, periodista i política valenciana que és considerada com una de les autores modernes més importants de la literatura catalana. Ha sigut guardonada en distintes ocasions amb premis importants com el Premi Sant Jordi per la novel·la “La salvatge”, el premi Andròmina de narrativa per “Hum... Rita!: l'home que ensumava dones” o la creu de Sant Jordi per tota la seua trajectòria literària. Isabel-Clara Simó està llicenciada en Filosofia i en Periodisme i doctorada en Filologia romànica.
L'obra està dividida en 10 parts que tenen com a títol dades de l'any que van des del 8 de desembre on, segons el DNI falsificat, Wing (Ariadna), ja és major d'edat. Llorenç, el seu proxeneta, li va prometre que en complir els divuit anys seria lliure. La jove xinesa recordarà al llarg de la novel·la la seua infantesa a Hong Kong on els seus pares la van obligar a treballar des dels sis anys mentre els seus germans podien anar a l'escola amb bona roba, sabates, menjar... Als set anys la portaran a casa la seua tia Wong perquè l'ajude i la cuide. És l'època més feliç per a ella. Sa tia l'ensenyarà a escriure, llegir, parlar anglès, pintar dibuixos tradicionals i cal·ligrafia xinesa. Quan ella mor li deixa tota la seua herència però els seus pares s'ho quedaran tot i a ella la vendran a uns homes que la traslladaran a València junt amb altres xiquetes dins la bodega d'un vaixell. Quan arriben, en ser menors, seran obligades a prostituir-se dins d'una casa, fins complir els dotze anys, que és quan començarà a treballar al carrer. Allí la troba Llorenç, qui se l'endú a treballar com a prostituta de luxe fins que complisca els divuit anys. En aqueix moment complirà la seva promesa, la deixarà en llibertat. Quan és lliure, Llorenç li regala, junt amb la llibertat, el bitllet d'avió per tornar al seu país, on es retrobarà amb la seva família.
Aquesta obra és molt interessant i fàcil de llegir, ja que l'escriptora narra la història d'una manera bastant clara. Es descriuen escenes dures com per exemple les condicions en què viuen les xiquetes durant el viatge que les porta a València o la manera com les obliguen a prostituir-se. També es reflecteixen les diferències en la societat xinesa segons el sexe, així com l'esperança que té la protagonista per poder canviar de vida. Aquesta esperança és el que dóna nom a la novel·la.
Recomane aquest llibre a totes aquelles persones interessades en el tema de la prostitució infantil i la venda de persones. Es tracta d'una novel·la commovedora que a pesar de les dures situacions que descriu no resulta desagradable de cara al lector.
Vicent Ginestar Morell – 2n Batxillerat A
PER A TOTS ELS GUSTOS I DE TOTS COLORS
Anabel Ahuir
HOMES
Isabel-Clara Simó
Editorial Bromera
Pàgines 208
Isabel-Clara Simó va nàixer l’any
1943 a Alcoi i és una escriptora
moderna considerada de les més
importants de la literatura
catalana. Ha conreat diversos
gèneres: el poètic, el teatre, ha
exercit com a crítica literària, ha
escrit relats... Però, sens dubte,
el gènere en què més èxits ha
assolit ha sigut en el gènere
novel·lístic. En aquest ha sigut
guardonada nombroses vegades,
com per exemple amb el premi
Víctor Català l’any 1978 amb la
novel·la “És quan miro que hi veig clar” o recentment, l’any 2010 amb el guardó XXXII Premi Joanot
Martorell de narrativa. L’any 1998
va publicar “Dones” i, després d’haver vist que aquest havia
estat ben rebut, l’any 2010 llançà
al mercat “Homes”.
“Homes” és un llibre fresc,
entretingut, divertit i proper a les
persones. Trenca amb tot tipus
d’estereotip que es puga tindre
en la nostra societat en referència
als homes i dones, és a dir,
reflecteix com és realment la
societat. Intenta l’autora deixar
clar que no tots els homes són
valents, insensibles... ni que totes
les dones són tendres,
ordenades... Al llarg de 22
històries diferents, però que
presenten en comú que són
relativament breus i se centren
expressament a fer-nos
comprendre la psicologia dels
diferents personatges que hi
apareixen, Isabel-Clara Simó ens
va mostrant diferents situacions
en què apareixen tipus diversos
d’homes. Homes, com ja hem dit,
reals, homes ordenats, lleials,
sensibles, que es penedeixen... I
també dones ‘reals’
desordenades, calfa braguetes i
sense ganes de fer feina...
“Homes” presenta una forta dosi de realisme i ironia. Està escrit en
un català proper al llenguatge
col·loquial, la llengua del carrer
convertida en llengua literària, ja
que és necessària per a donar
versemblança als personatges que
apareixen. La lectura es fa ràpida
i sense dificultats, és divertida i
sens dubte ens atraurà i ens
mantindrà enganxats. A més, no
ens deixarà indiferents.
Passatemps IES XEBIC Departament matemàtiques
Origami o papiroflèxia
Capsa de paper. Utilitza dos papers quadrats (un d’ells, 0.5 mm més per a fer la tapa).
Passatemps IES XEBIC Departament matemàtiques
Ocell de paper Utilitza un paper quadrat i segueix els passos.
Passatemps IES XEBIC Departament matemàtiques
Joc del Nim
Dos jugadors han d’anar agafant
mistos per torn.
Regla 1: Poden agafar els que
vulguen d’una tacada d’una fila i que
siguen contigus. No poden agafar a
la vegada mistos separats (l’exemple
en la fila 5, el misto de l’esquerra no
es contigu dels dos de la dreta)
Regla 2: En cada jugada estàs obligat
a agafar almenys un misto.
Regla 3: Perd l’últim que agafa
misto.
Exemple
Les quatre torres
Porta les quatre torres al centre del tauler, però alerta, el pis s’esvara i sols es pot parar la torre moguda si xoca amb
una altra torre, sinó eixirà per la vora.
El número ocult.
Dos jugadors. Cadascun s’anota un número de quatre xifres sense repetir i l’amaga al company.
Regla: Per torn cada jugador ha de dir un número de quatre xifres sense repetir (s’ha d’intentar endevinar el del
contrari). El contrari ha de respondre i indicar el número de les xifres encertades (es diu diana si la xifra dita està en
el mateix lloc que el número a endevinar i tocat si la xifra dita no està en el mateix lloc). Guanya qui primer endevina
el número. Convé que les vages anotant.
Exemple: Joan i Jordi juguen.El número amagat per Joan és 4582 i per Jordi és 6951
Jugada 1: Jordi diu 4805; Joan respon 1 diana i un tocat (no diu que la diana és el 4 i el tocat és el 8).
Jugada2: Joan diu 4165; Jordi respon 3 tocats.
Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Anivers Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv.
Ersai Aniversari Aniversari Aniversari Ani
Versari Aniversari Aniversari Aniversari A Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Anivers Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv. Ersai Aniversari Aniversari Aniversari Ani Versari Aniversari Aniversari Aniversari A Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv. Ersai Aniversari Aniversari Aniversari Ani Versari Aniversari Aniversari Aniversari A Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Anivers Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv. Ersai Aniversari Aniversari Aniversari Ani Versari Aniversari Aniversari Aniversari A Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Anivers Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv. Ersai Aniversari Aniversari Aniversari Ani Versari Aniversari Aniversari Aniversari A Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Aniversari Anivers Ari Aniversari Aniversari Aniversari Aniv
Director JULI PASCUAL Aniver
Cap d’estudis PILAR GARCÍA
Vicedirector CARLES MULET
Secretària ANTÒNIA SALORT
DIRECTIVA CURSOS: ( Del 2007 al 2009 )
Director JULI GIMÉNEZ
Cap d’estudis JOANJO SIVERA
Vicedirector JUANJO SERVER
Secretària ANTÒNIA CATALÀ
DIRECTIVA CURSOS: (Del 2001 al 2005)
DIRECTIVA CURSOS: (Del 2005 al 2007)
Director PACO BUIGUES
Cap d’estudis ANDREU ALMIÑANA
Vicedirectora REMEI FUSTER
Vicedirectora Mª JOSÉ CORTINA
Secretari HERMENEGILD
DIRECTIVA CURSOS: (Del 2009 al 2012)
Directora MAITE ALEJANDRE
Cap d’estudis BEA CALABUIG
Vicedirectora Mª JOSÉ CORTINA
Secretari VICENT ESTRUCH Vicedirectora
ESTHER CARPI
DIRECTIVA CURS 2012 -2013
Directora ESTHER CARPI
Cap d’estudis VICENT PASTOR
Vicedirectora PURA LLOPIS
Secretari TONI ALMODÓVAR