Bàrbara ClementeJessica Domínguez María JiménezLaura PatiñoDavid Brull2º Batxillerat A.

FONAMENTS IDEOLÒGICS I SOCIALS

DEL FRANQUISME

ÍNDEX

• Els fonaments ideològics, socials i polítics.

• Evolució política i conjuntura internacional 1939-1959.

• Evolució econòmica i social 1939-1959.

4 DÈCADES

• Canvis dins i fora d’Espanya• Règim polític dictatorial capaç

d’adaptar-se a noves circumstancies • Les bases socials amb les que es recolzava

variaven • Voluntat del dictador de mantindre’s en el

poder

Analitzarem els inicis del franquisme recolzaments socials

Ventall ideològic ampli Als límits de la dreta política Repudiaven la República

Projectes de caràcter conservador confesionalitat catòlica de l’Estat Poder nacionalista autoritat jerarquia ordre social rígid familia propietat privada

ELS COMPONENTS

IDEOLÒGICS

EL PENSAMENT POLÍTIC DE FRANCO

• Militar d’escassa formació política NO IDEOLOGIA FRANQUISTA

Fort espèrit de comandament gran habilitat per adaptar-se

Objectiu mantindre’s al poder i exercir- lo sense limitacions Visió tradicionalista rebutja el pensament liberal o democràtic

causant del desordre social i triomf del comunisme ateu

ELS MONÀRQUICS carlistes o tradicionalistes

(partit únic creat per Franco) Partits de la restauració en el tro del legítim hereu, Don Juan de Borbón

Ambdues aspiraven al restabliment de una monarquia

catòlica autoritariaDIFERÈNCIES manca de candidat definit pel tro defensaven la tradició dels furs locals juanistes optaven continuitat de la dinastia regnant a Espanya rebuig a qualsevol forma d’autonomia

Augment de falangistes durant la guerra, aspirant a imposar un règim totalitari controlat per un únic partit MOVIMENT NACIONAL

FALANGE gran importància en la societat controlaven l’apartat de propaganda ( premsa, radio, organització sindical)

Derrota de la SEGONA GUERRA MUNDIAL distància de Franco del planteaments totalitaris de falangistes perden influència dins del règim

ELS FALANGISTES

ELS CATÒLICS

- No pertanyen a ninguna corrent o partir polític concret

ADSCRITS A

Associació católica Nacional de propagandistes

Opus Dei

1909 1928

Difundir el pensament catòlic i combatre el anticlericalisme

Satisfacció dels seus membres: interés en l’aplicació de valors cristians

El Diari: “ El debat” Franquisme: importància el gran nombre de membres i alta qualificació profesional

Ensenyança catòlica tecnòcratesRepública : CEDA

Franquisme : col·laboració activa

El franquisme

Els recolzaments socialsAmplis sectors socials identificats com a nou règim Defensa valors tradicionals

Autoritat

Restabliment del ordre públic

Xicotets i mitjans propietaris ( medi rural) i ciutatsMentalitat tradicionalPropietat privadareligió Nostalgia ordre públic

Oligarquia agraria industrial financera

Recolzament al nou règim Eliminar la conflictivitat laboral

Exèrcit i clergat

PolíticaSocialcultural

Influència

militars Importants càrrecs polítics

Ajudes i prevendes a un Estat católic

Propaganda a favor del règim

L’AUTARQUIA I

EL

NACIONALCATOLICISME

1) Espanya en el context internacional. La II guerra Mundial i l’aillament del règim (1939-1950)

Franco va voler participar en la II guerra Mundial

Hitler (1940) Mussolini (1941)

Mantingueren conversacions potències fascistes

Prefereixen deixar Espanya a banda

Finalment, aportació d’Espanya

A partir de 1943, Franco s’inclina fins l’altra banda.

Divisió blauEsquadrilla blau

Prohibir a Espanya de pertànyer als organismes internacionals relacionats amb l’ONU

Retiren de Espanya tots els ambaixadors

Recomanacions

Resolució de la ONU (1946)

Tacha al Fascista al règim

Recolzament oficial de 2 règims profascistes

ArgentinaPortugal

Realment hi havia més països, però la seua condemna al règim

Dura condemna política

Aïllament internacional Final de la guerra

2) Guerra freda i apertura a occident (1950-1959)

Fi de la guerra

Guerra freda contra el comunisme

Liderat per EEUU

Espanya considerada anticomunista va quedar relegada a 2 plànol

1953

1950

Concordat amb el vaticà

Tractats amb EEUU

Bases militars a canvi de dubtosa ajuda econòmica

Objectiu: Acceptació internacional

ONU revoca resolució de bloqueig contra Espanya, retornen als ambaixadors

1955Admissió d’Espanya en L'ONU

Integració en altres organitzacions internacionals

3) Intents de restauració monàrquica

Recolzament família Real

Sublimació militar que origino la guerra civil

Juan de borbón aixecament militar. Franco el rechaza

II guerra mundial

Giro a favor dels aliats

Fa pensar a Don Juan que el final del franquisme esta prop

Contaria amb el recolzament britànic per restaurar la monarquia

Actuacions de Don Juan i seguidors

1943: Sol·liciten restabliment de monarquia

1945: Manifest de Lausana

Don Juan canvia de estratègia

1948 entrevista amb Franco

Consentiment per a que Juan Carlos estudia a Espanya baix la tutela del dictador

Objetiu de Franco creació d’un nou Estat

Autoritari

Nacionalista

Catòlic

Franco màxima autoritat amb el recolzament de l’exèrcit

Defensa religió

Lluita contra el comunisme

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL NOU ESTAT

LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA I LES LLEIS FONAMENTALS

• Afàn de guanyar-se el recolzament de democràcies occidentals Propaganda franquista qualifica nou règim• Reforçar la imatge de l’Estat essencialment catòlic relegació de falangistes

• Presentar a l’exterior una organització política amb aspecte d’Estat de Dret Lleis fonamentals Es definia Espanya com a

jefatura de Franco, nomena successor

protagonisme a membres de Associació Catòlica Nacional de Propagandistes

Monarquia catòlica, social i representativa

Eren sols una fachada jurídica per a ocultar la dictadura militar de Franco

UN SINDICALISME ESTATAL: ELS SINDICATS VERTICALS

• Organització sindical fiscalitzada per l’Estat a través del Moviment Nacional.

controlar l’aparell productiu del paísS'enquadren a

• Fonament ideològic Principi feixista de que no hi ha conflictes entre treballs i patrons.

• Alts càrrecs sindicals controlats per falangistes

Franco nomenat delegat Nacional, i amb els càrrecs més importants.

EmpresarisTècnicsObrers

Agrupats per arrels o sectors de producció

Harmonia social i interessos comuns entre tots els espanyols

L ‘ autarquia econòmica

Economia espanyola anys 40 i 50

Condicionada per la situació interior circumstancies exteriors

Guerra Civil

II Guerra Mundial

Bloqueig internacional

AUTARQUIA

Necessitat econòmica d'auto abastir-se.

Decisió política del propi règim.

Impossat per

Objectiu: ràpida industrialització recolzada en un rígid intervencionisme de l’Estat.

ResultatLa producció industrial a penes aumenta.

Producció agrària insuficient.

sistema de racionalment

La resta per Càpita no es recupera fins als anys 50.

Escassetat i racionament de certs productes.

Mercat negre

Els bens arriben a un preu molt superior.

ANYS 50

Finalitza l’aïllament internacional

L'economia s’obri poc a poc a l’exterior.

Importacions > Exportacions

Dèficit comercial disminueix les reserves de divises.

Resultava inaplicable un reajust de l’economia.

SOCIETAT I MENTALITAT DE POSTGUERRA

Estructura social poc evolucionada

Del camp de nuclis urbans

ViscaiaBarcelonaValencia Madrid

Despoblament de camp

‘Chabolismo’ a les grans ciutats d’absorció

Sector primari 1960 40%

Sector secundari aquestsSector terciari aumenten

Continúa siguent un país retrasat i agrari, poca diferència d’estructura social respecte als anys 30.

-Classe mitja escassa.-Dos grans grups socials.

MENTALITAT TRADICIONAL I AUTORITÀRIA

- Línia divisòria entre vençuts i vencedors, eren els militars + falangistes

-Mentalitat ultraconservadora - moral escrupolosa i estricta - de inspiració catòlica - Obediència cega a superior en jerarquia - Divisió estricta de funcions segons el sexe

EL MAQUIS I LA OPOSICIÓ AL RÉGIM

• Entre 1944-1949 ( moviment de resistència) guerrilla

MAQUIS anarquistes comunistes socialistes desgasten el règim franquista (FALLIT)

-Protesta universitària de 1956 en Madrid

Tancament de la universitat + declaració estat d'excepció

-REPUBLICANS desarticulats per repressió franquista. Buscaven el recolzament exterior.

- PARTIT COMUNISTA labor de negociació protagonisme com opositores