JUSTICUUSOCIALNum. 122 - Any III • Epoca III Barcelona} 4 de Novembre de 1933 Número solt: 15 Cts.

O r g a n de la Unió S o c i a l i s t a de C a t a l u n y aLa Multa electoral contra la reacció

Recolzada per la U. G. T., la U.S.C, pactaamb l'Esquerra Republicana per impedir el

¿QUI és triomf de la lliga un feixel feixista? La U. S. C. als seus militants i Seccions d'agraris

El diari del senyor Hurtado nos'està cap dia de maltractar defeixista algú. El mot •« feixisme»0 els seus derivats ha aparegut entotes les columnes del diari, atotes les mides i a tots els cossos.Ningú no s'escapa del qualificatiuinfamant. Tot el que no fa olorhurtadesca, o nicolauesca o totdarrerament, lluhiniana, és fei-xisme autèntic, feixisme pur. Pe-rò en castellà' hi ha una ditaque recomana «no mentar la so-ga en casa del ahorcado», queací — o més ben dit, a casa delsenyor Hurtado — s'aplica a me-ravella. Doncs, ¿qui ha estat acasa nostra — tot darrerament auna conversa «instructiva» al Ca-sino de Sans — l'apologista i l'e-jfalçador de la classe mitjanataquesta classe que arreu del món—1 a casa nostra no és pas una ex-cepció—-és el nervi i el nucli enrien-tador de tot moviment feixístic?

Feixisme no és pas un aparellexterior a l'abast de qualsevolideologia, sinó una posició social-ment .reaccionària com la que in-terpreta i exalça el senyor Hurta-do i com predomina entre els ren-gles d'Acció. Catalana, excelsacleda d'intel·lectuals, preciosistesi de botiguers de via estreta, que,enduts per una desesperada fúria,de masoquisme, es martiritzenconstantment amb. els apel·latiusde demòcrates i liberals, sense veu-re que la força dels seus interes-sos i llur formació essencialmentreaccionària els duu indefectible-ment allà on els pertoca estar : alcostat de la Lliga, de la qual so-cialment mai no s'han separat.

Cessi, doncs, el senyor Hurta-do en el seu faquirisme, que noemociona ningú, i resigni's alseu destí que l'arrossega implaca-blement al feixisme. Serà un bellcoronament d'una vida, un con-sol i una alegria de les seves ve-lleses. L'esdevenir el guia, el nu-men, l'orientador de les classesmitges ; el donar satisfacció a llurdespit i a llur esperit de revenja ;el donar llustre a llur mentalitatgrisa, roïna i miserable, és unaglòria que no està a l'abast dequalsevol. Serà més que Cambó iLerroux. Serà quelcom de sem-blant a Goering. Preveient la sevaaparició, «Le Rire» ja li ha dedi-cat un número extraordinari, unnúmero inefable. Els cansaladersi els bacallaners i els marxantsde màquines agrícoles es prepa-ren ja a ovacionar-lo i a victore-jar-lo, inflats de mans i roncsd'entusiasme. I a assassinar, entombar la cantonada, aquell obrersecretari d'un sindicat i aquestaltre, director d'una cooperativa.

La candidatura U.S.C.-E«4uerra, €* cl millorbaluard contra la Lli a.Propagueu-la!

Companys; La dissolució deles Cons Constituents provocadaper un moviment reaccionari degran volum, planteja ai país unproblema greu i vnal per a lesnoves instuucions i per al règim.Des del mateix insiant en quèl'atac podia donar-se per reeixit,la Unió bociaiista de Catalunya,amb plena consciència de la sevaresponsabilitat, va ter una invita-ció a l'avinença de tots els par-tits republicans de Catalunya quehavien votat la Constitució pertai que presentessin un front únicde combat que no solament'asse-gurés una victòria que semblaindiscutible, sinó que demostrésla decisió de la immensa majoria,dels ciutadans de consolidar elnou règim i esclafar una vegada,niés les forces .què més o menysobertament propugnen per Unarestauració i una dictadura- de.dretes.• " La nostra crida va ésser imme-diatament recollida per l'Esquer-ra Republicana de Catalunya,partit amb el qual havem anat co-aligats en les ties lluites electo-rals darreres i amb el qual ha-vem compartit el goig de les vic-tòries més esclatants, com havíemcompartit amb els seus homes mésdestacats els dolors i persecucionsde temps pretèrits. Altres partitsrepublicans intentaren més tarduna concòrdia que si no vá cris-tal·litzar en una unió efectiva deles forces esquerranes de Catalu-nya, no fou per culpa atribuïblea la Unió Socialista de Catalu-nya. Ens resta només deplorarque aquesta coalició no fos pos-sible, i afirmar que, en tot mo-ment, es, trobaran en nosaltres lesmàximes facilitats perquè la in-tel·ligència es realitzi, arribant, siconvingués, a tota mena de sacri-ficis,

.Nosaltres anem en coalició ambl'Esquerra Republicana de Cata-lunya i amb les altres forcesautènticament republicanes quef'hi ajuntin, amb tota dignitat iamb el més noble desprendiment.No anem a guanyar llocs — cosaque mai no havem discutit —, si-nó a obtenir una tribuna a la qualtenim dret per la força que'repre^

sentem i des de la qual exposemserenament el nostre ideari i es-timulem els partits «que ens hanacompanyat en les jornades elec-torals a què restin fidels a llurscompromisos. No volem res sinóés el dret d'exercir la nostra tas-ca d'afirmació i.de critica, i finsa l'hora present, el* nostres cir-cumstancials aliats de l'EsquerraRepublicana han trobat en la nos-tra magnifica independència i enla nostra inflexible rectitud lapedra de toc que contrasta els en-certs o errors que l'acompanyenen les funcions de preeminència ide responsabilitat que voluntària-ment ha assumit en aquesta horatranscendental per a la vida de lanostra terra. Però, Sempre han tro-bat en nosaltresr-ri així ho hanreconegut—llpalt&t,' -puresa d'in-tenció i .respecte als homes i les

4 'i' i""í; ,"»tf5 ' £ JTothora sap'que la nostra ideo-

logia ens porta molt més enllà deles realitzacions que poden oferirels partits republicans d'esquerra.No és solament laïcisme, predo*mini del poder civil, abolició decastes i de privilegis, autonomia,difusió de la cultura en el poblei altres postulats que han comen-çat'a prendre cos en l'esfera de laRepublicà el que nosaltres pro-pugnem, sinó que tenim l'ambiciód'organitzar la societat damuntde bases econòmiques completa-ment renyides amb el sistema ca-pitalista imperant, i que sempreque acceptem llocs de responsabi-litat o de representació serà ambel propòsit ferm i decidit de pre-parar en el possible el trànsitrríàjòrnable a un règim de mésjustícia social. Naturalment quela Unió Socialista de Catalunyario pot exigir dels seus aliats elec-torals l'acceptació dels seus prin-cipis, però sí té el dret d'advertirals seus amics contra el perill decaure en possibles desviacions dela fidelitat deguda a les normesestrictes de la més pura democrà-cia popular.

''No altra cosa ha estat el gestde la Unió Socialista en cridarrátenció a l'Esquerra Republica-na: de Catalunya sobre l'aspecte

que presentava el festival i exhi-bició que va tenir lloc el diu-menge dia 22 del passat mesd'octubre a l'Estadi de Mont-juïc i les interpretacions pejora-tives que se li podien donar, l haestat després d'haver rebut satis-facció plena i la més absoluta fer-mança que el Partit aliat erano solament un defensor de lademocràcia pura en el sentit mésexigent del mot, sinó que en laseva pròpia organització interiorh; havia els elements necessarisde la seva defensa i preservació,que la Unió Socialista de Catalu-nya ha pogut ratificar amb plenaconsciència la coalició que uniràles candidatures dels dos partitsen la lluita del IQ de novembre.Altrament, tampoc no teníem eldret de dubtar de la conseqüènciai de la rectitud democràtiquesdels homes amb els quals haventconviscut en hores difícils i la vi-da dels quals és una executòriade fidelitat als grans principis.

Ara, companys i simpatitzants,ens cal que tothom entengui quela Unió Socialista de Catalunyai la Unió General de Treballadorsobren per compte propi sense queels impressionin els desborda-ments de passions perdonables enaquests moments de lluita. Tot-hom té el dret d'opinar i de jut-jar, però tothom ha de saber queels nostres actes són purament»nostres». Les nostres decisionsestan preses, i anem a demostraruna vegada més la nostra lleialtati la nostra generositat que main'ngú, honradament, no ha pogutposar en dubte. ¡ A la lluita, ambresolució i entusiasme ! Que siguiel nostre concurs i el nostre es-forç, com en altres ocasions, elque determini la victòria i Cata-lunya i Espanya tota es reafirminel dia IQ de novembre en la vo-luntat de consolidar les llibertatsassolides, punt de partida de lasocietat futura, de la Repúblicasocial que és la nostra aspiraciósuprema.

El Comiti Executiu de la Untó So-cialista de Catalunya : Comorera,Joan ; Martínez Cuenca, Marian ; Folchi Capdevila, Rafael; Palomas, Ra-món; Fronjosà, Joan; Obac, Antoni;Capdevila, Joan.

El» candidat «i d e la U. »S. C«SON ELEGITS ELS COMPANYS FOLCH 1 CAPDEVILA, VILAÏK)MAT, BARJAU, COMES, XIRAU I RUIZ LE CIÑA

Com estava anunciat, dissabte pas-sat tingué, lloc a la Casa- del Poble lavotació definitiva dels dos candidatsque presenta la U. S. C. per la cir-cumscripció de Barcelona-Ciutat. Pu.rant les hores hàbils per a la votació,la casa del Poble bulli d'una gran ani-mació de companys que venien a com-plir llurs deures de militant. La mesaelectoral fou presidida pel companyMartinez Cuenca, actuant de secreta-ris Montané i Gener.

A les onze* en punt es dona per aca.bada la votació i davant d'una granconcurrència de companys es procedia efectuar l'escrutini com a resul-tat del qual foren-proclamats candi-

dats els companys Folch 1 Capdevila 1Viladomat. En ordre dels vots acon-seguits seguien els companys Granier-Barrera, Pere Soler, Torroja, C.iloma,Ardiaca, Rossell Montané, Farré, Ra-mis, Bar j au, Salles, Sánchez Marin,Forment, Duran Rossell, Rodriguez,Bonet, Fernández, Joaquim Xirau, Jo.sep Xirau, Mira, Castillo, Nieto, Coma,Grau Vallverdú, Arnau, Capdevila iForaste. El resultat de l'escrutini fouacollit amb grans aplaudiments.

1 Les. votacions de les seccions de Bar-celonà-Circumscripció donaren per re-sultat la proclamació com a candidatsdels'Companys Barjau, de Badalona iComas, de Mataró. Segueixen, en oi>-

dre de vots els companys 'Claret, For-ment, Vila Cuenca, Rossell Montané,Ardiaca, Serra Moret, Vendrell, Ga-bina Viana, Coll Creixell, Granier Bar- •rrera, 'Carques, Torrúbia, Folch i Cap-devüa, Casals, Codina, Ales, Pujol, Xa-parro, Moncunill, Coll, Graupera, Ar-mengol, Romaguera, Puig, Calls, Co-morera, Anglas, Tria, Calvet, Vinyes,Saleta, Bonet i Gonzalez.

El resultat de les votacions de lesSeccions die Girona 1 Tarragona fou.de proclamar com a candidats elscompanys Xirau (Joaquim) Ruiz Le-cína, respectivament. Ens manquen, enel moment de tancar l'edició, les dadescomplementàries de l'elecció. '

Els pagesos de quota de l'Ins-titut Català de Sant Isidre, envà-lentits per l'ambient espesseit queestan eHaborant les forces reac-cionàries de tot Espanya, es vancongregar diumenge a ta plaçaMonumental per acordar resistir-se a les lleis de la República.

L'assemblea dels propietarisagrícoles de Catalunya, tan bensecundats pels escanyallogaters dela Cambra de la Propietat Urbanade Barcelona, que hi eren en lluï-da representació, sota l'aparençad'unes conclusions que algun pro-pietari fent de pagès ha qualifi-cat de tèbies, és un perill per ala Revolució tot just començadaa Espanya, ja que no és preci-sament el contingut d'aquestesconclusions acordades, sinó l'a-fany i l'ànima que les aguantaallò que la classe obrera delcamp i de retruc la de ciutat, hade" tenir "en compte; "

Els nostres propietaris agríco-les parlen un llenguatge prou clari repeteixen que «no toleraran»reformes que ells qualifiquend'expoliació, encara que vinguinsancionades per les lleis de laRepública. L'assemblea de la Mo-numental encara ha tingut un va-lor més alt en la gradació de laseva greu significació. El pro-pietari agrari, individualista, ei-xarreït, localista, obre els bra-ços fins enllà de l'Ebre i els esténa Gil Robles per participar en la-croada feixista — i aquest sí 'queés un veritable moviment feixisrta — que mena el líder d'AccióPopular per esclafar la Repúblicai el que s'ha salvat encara d'a-questa vasta conspiració contra elrègim, iniciada en el precís mo-ment que les masses abrandadesd'entusiasme, el 14 d'abril, creienque havien acabat amb un règimque per l'espai de segles s'havi»deshonrat tot empobrint i imbe-cil·litzant el país.

Cal que els treballadors de Ca-talunya i d'Espanya vigilin aten-tament els maneigs d'aquestes ço»lles que dient-se agraris — percovardia moral de presentar-secom el que són : monàrquics, an-ticatalans i antirepublicans —notenien altre objectiu que el d'as-sassinar la República i el seu con-tingut.

Ajornament de la con*troversia Ardiaca-Vidal

i GuardiolaA causa de circumstàncies di-

verses, s'ha ajornat fins a dis-sabte vinent, dia il, à la mateixahora, la controvèrsia concertada,entre el company Ardiaca i el se-nyor Vidal i Guardiola, que tan-ta expectació ha desvetllat entreels nostres cercles.

Es recorda que l'entrada seràper rigorosa invitació, la qual po-drà recollir-se des del proper di-marts, a la Casa del Poble, a to-tes hores.

Z - JUSTICIA SOCIAL

IL t«*« t r« ve « & <£• n t a I.

Eri míting ¿e presentació de candidatsMiuw*i¿^ttóúa^ac^dat8p« E/A miji d HA fervor00 entndflunney el con&pany

Comorera, en un discurs ple de lleialtat i denoblesa» explica als militant« de la U. S* C« ide la U* G« T»» la posició del nostre partit en

la pròxima lluita electoral."Amb la seva enteca, la U. S. C i la U. G. T. inter-pretat, en avverta nora, dir «fesftjtnr del» company*d'arreu d'Ecpanya",—afirma el company Vila Cuenca

Bfercetoaw «te I» ü. 8. a, M traduídimecres passat a la nit amb un plea» vossnr » la gran sai» de la Gasadel Poble, de militants de la U. 8, C.1 d» 1» U. O. T.

Vila CuencaA dat quart» d'on», el company Vi-

la Cuenca, que presidia, secretari dela li. U. T., obre l'acte. Ëxpuca elsignificat de l'acte, al qual no s'havolgut donar un caràcter apoteòsic,sinó una significació intima, d orienta-ci dels militants de la U. 8. C. i deI* €f -O. T. La U. SL G significa, perals treballadors ce la U. a. T., la re-presentació autèntica del P. 8. O. E.Som nosaltres els que representem eladesig* de la massa proletaria del F.at & ». i de 1» U. O. T. darreu «TOpanya. Les raons de recolzar lot U.Q. T. l'actuació politica de la U 8. O.són que en moments tan difícils comels actuals no sha de parlar d'oficiali-tat, sinó CU» cal demotteu que l'espe-rit socialista va a limiar contra laburgesia que presenta un front únicoMitr* la ciotte proletària. En recol-zar les forces de la O". S. C., no ensseparem del principi bàsic ¿e la nos-tra- organització. El ple la U. O. T.MiHiderà que a Catalunya havia derecolzar la candidatura de la ü. 8. C.perquè estimà que si en aquests mo-ments la nostra força moral i mate-rial no l'ajudava, donàvem pas ala reacció representada per la LligaRegionalista. Era preferible lluitar ambl'Esquerra que no lluitar contra laLliga, perquè aquesta no pot ni tin-drà mai consideració a les nostresforces, antagòniques per sistema, a les

Aquells que pensin que la U. O. T.en recolzar la coalició de la U. 8. C.amb l'Esquerra Republicana no té encompte els fets darrerament produïts«n la politica catalana, van equivocats.81 donàvem una ampla confiança a laU, 8. C. per coordinar l'aliança, eraperquè vèiem de quina manera s'or-tsnttnva la burgesia catalana. L'actede la Monumental era molt més greuque el de l'Estadi; significava l'anor-reament de la legislació de la Repú-blica t de l'Estatut.

Caí manifestar d'una manera essen-cial que nosaltres anem a la lluitaamb la decisió de vèncer; si perdem,no serà per manca d'energia o de viri-litat. Anem a vèncer la reacció; noal capitalisme. No es podrà vèncer alcapitalisme sense un esforç coordinatde tote la classe obrera. I avui, quanveiem que la Federació de SindicatsUnies de Barcelona recorrien» l'abs-tenció electoral, cosa que significa re-comanar la victòria a la Lliga, hemdo manifestar-vos i beni de dir queanem a lluitar primer que ningú con-tra el règim capitalista per obtenirposicions, que ens permetin la millorrealització de les nostres reivindica-cions. (Davant de la unió de les dreta,ens alcem d'una manera enèrgica, 1us diem que cl que cal que triomfi avuidis a Catalunya és la coalició on figu-ra la 17. S. C. recolzada per la U.O. T.i amb el ben- entès, que nosaltres,a- l'endemà de la victòria, serem elaIjscaUtiadors del partit majoritari 1quan aquest deixi la bandera de la 111-ttertat promesa al poble, serem nosal.tues els que la recollírem. I el durem ala teva reivindicació absoluta. (Ora»opqctó.X

F. ViladamatRegracia els militants per IB seva

«jeceid. Es sent satisfet de poder in-terrenir en la lluita que s'anuncia pera la consolidació de la República. Ata-ca »1 President der Ia República perh» sevs actuació reaccionaris. Ohi quecal fer intervenir el poble en la fis-calització de la, marxa, política de laRepública. (Aplaudiments.}

Folch I Capdevilar Promet posar tota la seva intel·li-gència 1 voluntat en complir l'encàr-rec- .dels .militants' de la U. 8. C. enelegir-lo com a candidat. Se sent or-gullós d'intervenir a la lluita electoral

que e* prepara entre* els dos grans sec-tocs en què «'h* dividit la política es-panyola: marxisme i anti-marxisme.

Els atacs de les forces antisocialisteset» baten en el concepte de la llibertat.Combat la llibertat d'ensenyament, ar-nat d* què es val la burgesia pes Unk-lar contra el laïcisme de te República.Nega la llibertat de treball i proclama«l'alliberació del treball con a postu-lat fonamental del Socialism«. Explicael concepte marxiste* été fir llmttt d*classes. Rebutja la imputació que esfa al Socialisme de combatre la famí-lia i precisa oom ha estat el capita-lisme«! que &B «testrBltf & fwníli« ambla seva organització social, que treula dona 1 l'infant de casa per empre-sonar-los a la fàbrica. Justifica l'atacsocialista a la propietat dels'mitjansde producció i a les religions que em-bruteixen l'esperit. Rebutja el concep-tu burgès i reaccionari de la pàtria.Acaba prometent que en les seves ac-tuacions treballarà pel Socialisme. Re-cord« les paraules d'Engels segons lesquals si les reivindicacions dels obrersno es poden aconseguir legalment,s'han de resoldre revolucionàriament.(Aplaudiments.)

Joan ComoreraEI President del Comitè Executiu de

la U. S. C. és acollit amb una granovació i enmig d'un gran silenci,comença dient que el C. E. li ha en-carregat una feina difícil que ell pro.curarà portar a terme d'una manemobjectiva. Va a fer una relació de lesgestions del C. K. de la U. Si C. enel període electoral 1 pre-electoral i•comença amb les relacions- amb elBloc Obrer 1 Camperol.

EL B. O. C. NO ACCEPTA LA PRO-POSTA DE LA U. 8. C. D'UNIFICA*

CIO MARXISTA

Recorda que la U. S. C. i els seushomes han estat víctima d'un atacsistemàtic pels òrgans periodístics delB. O. C. La caiguda de la soclal-demò-cràcla alemanya, perd, obrí els ulls amolts companys i s'iniciaren amb elB. O. C. i el grup dels «trenta» con-verses en tons cordials, en les quals laV S. C. proposà la unificació del mo-viment marxista a Catalunya per és-ser aquest» unificació l'única acció efi-caç contra el feixisme. La proposiciófou rebutjada; malgrat això, hem col-laborât en l'acció contra el feixisme,però hem vist que a la noblesa de lesnostres Intencions s'ha respost ambuna intenció no tan honesta, una. in-tenció simplement electoral. Aixi quei'anuncià la data de les eleccions mu-nicipals, el C. E. de la O". 8. C. varebre una carta molt cordial' del B.O. C., proposant un pacte amb la U.8. C. i una. tal Federació Socialistadel P. 8. O. E. A aquesta carta nosal-tres contestàrem que calla aclarir pri-mer què significava aquesta darreraindicació.

Eren aleshores els dies de la crisi-dei Govern Lerroux, dies d'inquietudi d'angoixa. Un dia d'aquells rebé-,rera dels nostres companys de Madridnotícies més alarmants que mai L en»mobilitzàrem, posant-nos en contacteamb els companys del «Trenta» t ambels del B. O. C. per establir una en-tesa d'acció davant del perill que s'a-nunciava. Aprofitàrem aquella ocasióper parlar extensament amb Maurinsobre les cartes canviades, 1 11 fé-rem avinent que no podíem entraramb relació mentre no s'eliminés ungruí» que no podíem reconèixer In-tentàrem fer-li veure que ells no de-vien entrar en els nostres plets inte-riors i que la seva posició no era lò-

Subscripció per a la lluitaelectoral

> El Comitè Executiu de la Un'ó Socialista de Catalunya fa unacrida a tots els afiliats demanant-los llur cooperació per a fer fronta les despeses de la lluita electoral.

Cal que totes les Seccions obrin una llista de subscripció i recabinde llurs inscrits un màxim esforç, perquè la lluita pugui ésser por-tada com cal ' sense gasiveries que podrien entorpir el triomf quehem d'esperar.'; Companys: no cçgategeu la vostra cooperació. Posant-hi tots lanostra' voluntat i els nostres -mitjans, aconseguirem la victòria.

gica puix invitaven per a Me formació<fui* front tìnte wt grupi seat» repre-sentació de cap mena i en canvi dei-xaven fora el Parlat Comunista deCatalunya.

«QQBll»ntt Jo. Vaig BEI** « fflll·lfriu i* nostra test «we- TMisn»« etoe-toral no té importància si no es vaa una unificació. Si aquesta aliançasigniSqaéila uniOeaeió, aquella natesvxa mt hauria quedat tfenat el pat«com així es va dir-a Maurin.

Aquest criteri no fou acceptat, 1veient això, enduta per la nostra tran-slgépeitw pepatatela un pactr gest-electoraT qw ens* ussegnréV un certperíode de respecte mutu i d'acció co-man«. Cap de les condicions fou accep-tada i davant d'aquesta fete, el G. S,de la U. a C. aconsellà, a la- F. C.de Barcelona anar sola a les eleccions.

LA DISSOLUCIÓ DE LES CORTS .CONSTITUENTS PLANTEJA LA NE-CESSITAT D'UN FRONT D'ESQUER-

RES

Aleshores es, produí el cop d'estatd« Is dissolució, de les Cbrts Cons-tituents. Això canvià absolutament tosituació i exigi noves actuacions. Enconseqüència, el C. E. de la U. 8. C.prengué la iniciativa d'anar a> un am-pli front d'esquerres contra Is reacció.¿Bec què férem això? Perquè nosal-tres, que som sincers, sabíem que noera possible un front obrer autèntic...

(Eh aquest moment s'origina un pe-tit aldarull promogut per la mterrup.ció d'un reduït grup d'oients que nopertanyen a le» nostres organitzacions.Es tanquen les portes de la Casa delPoble i s'obliga els pertorbadors a ca-llar 1 a restar a la sala. Restablert l'or-da* el eampan^ <3c«OTeM continua.)i.JJo era, postlbte' un. l»nt autèntic

obrer, i essent sixí.no¡podiam enganyarels .treballadors ¡amb una faraa mes.Teníem l'experiència del període mu-niciptß i veient; que, fora " d'aquestfrqnt, restaria una gran massa obre-ra. Si haguéssim vist que era possi-ble un absolut front obrer, la U. S. O.s'hi hauria sumat, tense vacil·lacions,perù no essent «ixi; es vela claramentque la poesia revolucionària que signi,ficava aquest front no tindria altreresultat que lliurar la República a lareacció. Per això Is F. 8. 0. va pro-piciar l'ample frani d'esquenes. L'ú-nic partit que respongué; a aquesta eri"da fõu l'Esquerra Republicana de Ca-talunya. A l'endemà- mateix tinguélloo un canvi d'impressions amb el teuPresident. Aquesta coalició d'esquer-res, al nostre criteri, anava dea del'Acció Catalana fins als comunistes,F Btxi ho manifestàrem aï senyor Ma-cià.

EL FRACAS DE LES GESTIONSPROP DEL GRUP OPRIMIT I A. C.

Immediatament, el company Serra, iMoret i jo iniciàrem gestions prop delgrup L·luhl per tal de posar-lo en rela-ció amb l'Esquerra. Le» gestion» e»,leren i el senyor Macià- digué que eUno seria un obstacle. Però. amb fonda»sorpresa, a l'endemà. veiérem com elgrup «Opinió» accentuava eft seu»atees contra l'Esquerra i- arribàrem *lai conclusió que sota e» proposavenformar un front d'esquerre* contrail'Esquerra. Es portaren també gestionsprop d» l'Acció Catatan», però tot' fimdebades, perquè aquests imposaren uatvparticipació d« dotze candidate. t'Es-querrà hagué de- dir-loa que només po-dia acceptar els tres que tenia, cosa,que' ja té molta inroortàncte, puix quec«p dels actuals dipatatsí r» ha- estatelegit pels vots del propi partit. Elxantatge polític d'Accia Catalana noreeixí, sortosament, perquè era 'ambuna gran repugnància que els no»tres militants, sobretot els dte Ara dfeBarcelona, acceptaven la coalició ambel partit d'Hurtado.Quan el fracàs dela coalició era un fet, sortí el senyorHurtado amb unti BOT» proposta decoalició, A la reunió proposada hiacudi també el representant de; la U.S. C., però davant de- les exigènciesdei senyor Hurtado« la proposada coa-lició tornà a fracassar. Pon solamentaleshores quan nosaltres acceptàrem etpacte: amb l'Esquerm i tota els par-tits que més tard s'hi vulguesain ató-gir. I. fou aleshores quan es produï-ren dos fets quet explotats per la prem-sa reaccionària, produïren un histeris-me col·lectiu ben explicable. HI C. E.e» donà compte-de 1« gravetat del mo-ment, i adreçà al President de l'Es-querra la carta- coneguda demanantú»,44Molwotó 4*1* esmenat!, cute isa-

pirada en diversa» objectius : en JKV«er lloc, el d'aqnietar efe nostra» cone»panys; en segon lloc, el de lluitar con-tra- certes tendències lamentables del'Esquerra, i, finalment, la d'aJwswsectors dintr« de l'Esquerm. qae Mufle«precisament contera aqueste* tentV»cies.

L'Esquerra no negà la contestació,eoBtMtMdA cordial però que no enssattstt. BTBtetirtm. I a conseqüènciad això Rem aconseguit el màxim quees podia aconseguir, com els militantsde la U. & C. 1 de la U. a T. po.4nta veuret. i qse ar«. per delicadesa,os* preguem fer grattar de detallar-ho.Ens trobàvem en un moment de granresponsabilitat: el C. E. no podia es-colta? els .encoratjaments, det la prem«sa reaccionària, S'estudiareu totes lespossibilitats. No es podia anar ambHurtado,- l'advocat de casa Mateu, niamb els pseudo esquerrans de «L'Opi»nio». Per altra, banda, la U, 8. C, nopodia contribuir a enfortir un altrepartit burgès que no pot més quenodrir-se amb- elements que han devenir al nostre- partit, ni podia: penne.tre l'enfortiment d'«Acció Catalana»..els homes autènticament esquerrans del-.i qual forçosament han d'anar a in-corporar-se a un gran partit republicàUberai Sto quedava, més remei queanar amb el Front Únic o anar sols. .

Na podíem anar amb el Front Únicperquè no era tal front únic; sinó resmes que poesia revolucionaria senseeficàcia. Era, temptador- anar sols, po»EO les circumstàncies tècniques* econò-miques l psicològiques ens feren veu-re lar seva impossibilitat. Era difícil

• mobilitzar totes les seccions de Is U.S. C., però tot i en el ca« d'esserpossible, era necessari preguntar si, ad.hue obtenint el màxim èxit podaaaconseguir la victòria. -I com que noent possible' aconseguir les- msjoríesíel resultat final era el de doaar levictòria a la Lliga Catalana. ¿I ales-hores — ens preguntaren). — ja queanàvem recolzats per te 0. O. T., qui*na situació seria per » aquesta a^ l'efrdemà de la victòria? A la Lliga no Uinteressa la U. O. T.; a la Lliga Uinteressa tenir al front a la F. A. I.1 ti, per altra bandât, a pesar de lanostra abstenció, l'Esquerra, guanyen»sola, era necessari creure que en aquestpartit es produiria potser també, unareacció contra Ui TX 'G". T., que calevitar de totes passade». L'unie» mane-ra de defensar a Catalunya, l'Estatuti la República, era presentar un. frontsemblant al del 12 d'abril. Fou teninten compte totes aquestes considera-cions «jue el Comitè Executiu de-lsr U.S. d, vetllant pel prestigi del por*tit,, de Catalunya i per 1» vid» d« laU. Q. T., va acordar refermar el pacteelectoral amb l'Esquerra.

Comencen uns dies difícils. Els nos-tres enemic» ena tractaran- de tol Totent serè dit, per separarono», per dis-gregar-nos, per a desmoralitzan-nos.Cal que tots els companys tinguin el^valor de controlar ete seus nervte; Espossible que el C. E, ds la/TR 8, C.s'hagi equivocat, puix no so» inftd-libles, però cal advertir que aquest»opinió dels companys no pot signifi-car una indisciplina. Cal' tenir encompte qae tötet les responmttUNet*pacten ésser exigides dintre el mate«partit. Cal que ent formem una. novaconsciència, cal saber el que és unadisciplina socialist». Cal fer això, card»! na ftr-ho,, ultra, la- indisciplina, hi>hauria una mjúúria greu cento» «lamembres del C; E., que en aquests dies.han sofert més que tots els militants,davant Ift ¿rem responsabilitat dels*moments L davanti la surpiesa del* es-deveniments. Hem sofert per l'organit-zació, hem viscut per l'organització.Hem cregut veure quina era la neces-sitat, del moment polític. Creiem tom'aem encertat i tabón que: en «quest«lluita tots sabreu fer un sol cos perlluitar pel triomf de les esquerre» i perla destrucció definitiva de la reacció.

(Les darreres paraótes del companyG&morera, al qual s'ha vist moltemocionat al llarg del sen magistrattfSsòura, san acollides per uns enorm»ovació que dura una Harga estona.)

Oi «lue junt» ¿uanya»ren la República, juntela consolidaran»Propaguen la eantfifÍa~teca U.S-C«H-Ea»in«rral

8*a1ca err mig iTuim nova ovació,fent avinent que, a causa de l'avan-çât, de l'nora, crew inditpensable etaerbreu. Parla de la tasca realitzada dü-nnt els «Iot anys de lá Repuouca lestima lògica l'aparició del movimentramceionari. Ara, però, davant It» íe-bteSB dels guany» democràtics és ne-cessari lluitar per. la teva ""W^Hnfllflal costat dels partits esquerrans quela defensen com nosaltres. Fa esmentde l'anunciada entesa Ínter-escandina-va contra el feixisme i recorda lesparaules d'Engels segons les quals, si lareMiucift no la n» «lt. obrers, tei»r«» «is burgès«.

Bto qw amb Ur Quitte estatlerta ac-tualment arreu del món es tracta d'a-nar a la liquidació de la. guerxa Í else« rústec, ròssec «re han de pagarloelA «atftalittes o la. eiasse·. oUntm Zels capitalistes veuen que hi ha dos(Muntat per * això: aconseguir un»rebaixa per part dels països creditorso imposant una rebaixa dels salaris,com és «i «am d'Italia, i ela altres paï-sos feifltste&.AqueM»pB«arteuin ínte-res en ampliar el seu règim i àdhuce» el pi* da Boatewtlt, «si pot vaur»1* reAwei* <efc, saltei» d* la classeobrera en forma de la depreciació deltìòlar.

Tote» aquetses temptatives tenenper conseqüència els moviments reac-cionaris. La proclamació de la Repú.brica espanyols fou uns sorpresa perals països feixistes que avui s'han con-fabulat per enderrocar /ei règim de-mocratic espanyol o fer-lo Impossible.Si es tenen en compte aquestes consi-deracions, veurem el camí que se'nsimposa com a classe obrera. Malau-radament, a casa nostra no podem ferun front obrer que tingui eficàcia nipodem abstenlr.no» de votar i per ai-xò no podem tenir la responsabilitatd'haver contribuït K ta desaparició d'u-na cosa sagrada per nosaltres, comseria l'anorreament,, pel triomf de lareacció, dels guanys aconseguits finsa r » ' • • • . . • • • • • •

Hem de defensar l'home actual quecreix enmig de moltes dificultats; nohem d'entestar-nos en un sentimentcatastròfic que podria anorrear totes1er. nostre» possibilitats d'aveng. L'ho-me creixent té molts enemics, perònosaltres l'hem de defensar, més quemai 81 els treballadors no podem âb-tenir avui una victòria, no hem decenunclar a.la lluita. 81 res més no,hem dlmposar et contrast. Contra elspartits «'esquerra, perquè són sols d'es-ouerra, s'han acumulat totes les infà-fles, com si no ens recordéssim en-cara qui eren les dretes, com si nosabéssim que els que ens han manatsempre han estat el« lladres. Deixemdir a tots els enemics i mantinguem lanostra lleialtat. Hem estat soWcitatsper tothom I això ens ha d'encoratjara ésser més honestos, més lleials quemal. Signem més fidels amb «questa?doctrina. La U. s. O., amb el temps dela seva existència ha marcat una doc-trina que serà reconeguda per tothom.Ara i sempre hem d'ésser exigents ambels nostre»- home», els quals sols da-vant nostre ban de respondre dels seusactes. Espero que haureu tret la con-vicció que cal anar a la lluita no pasamb- disciplina, àa6 amb la con-fiança, de la. victòria. En* interessa lavictòria» no per tenir dos o sis di-pútate, sinó per donar fe de vida, carsols en la vida hi ha la nostra espe.ranca, que no- la volem per nosaltres,saio per oferir-la sia nostres ideato.Eis treballadors de Catalunya vota-ran la coalició de la U. 8. C. i de l'E.R. C. I haurem de felicitar-nos que elpoble tingui un« visió clara del queconvé a tot Catalunya i » tot elpoble. (Oran ovacióX

El eampany Vila Cuenca resum l'ac-te No s'explica la pertorbació de l'acte,trot considera promogut per elementspagat» per 1» reacció. Siguin, però —deetora —: qui siguin,, sàpiguen que- nos-altres mantindrem la, nostra, posiciói que la U. 8, C. i la. U. Ó. T, unides,ataran a la lluita amb el decidit pro-pòsit de triomfar per tal de portarendavant les possibilitats de la Revo-lució Sooial. (Orans. aplaudiments ques'allarguen bona estona. Els-issistent»;entonen »Lo Internacional», i enmigd«'gran entusiasme es dona per aca-bí* aqueet trenseendent«! acte» tenteque es promogué» ca» atte» incident)

JUSTICIA SOCIAL - 3

La llei electoral espanyolaEls polítics de les Corts Cons-

tituents van tenir a llurs mans lespossibilitats de fer una Llei Elec-toral perfecta, sota el punt devista democràtic, i no van saberfer-ho; millor dit, van fer-hw amitges.

Considerem un encert la crea-ció de grans circumscripcions elec-torals. Elles impossibiliten hi po-lítica de capelletes. Els petits ca-eict qae abans actuaven en el clostancat d'un districte electoral qneelegia un sol diputat, tindran ne-cessitat de sumar-se a organitza-cions politiques més amples. Totaixò hi guanyarem, perquè l'ac-tuació i la visió política dels .di-putats serà menys restringida, [ano serà la promesa immoral deponts o de camins electorals laque per ella sola faci moure elselectors ; forçosament haurà deparlar-se'Is també de qüestionsmés generals.

De totes maneres, no cal f er-sela il·lusió que desaparegui el ra-ciquisme de campanar i de co-marca ; el que passarà i el queja. passa és que els partits cacks«»posaran d'acord per a recolzar-se i fer prevaler també llur es-perit raquític i miserable. Exem-ple: la Lliga, que serveix denexe entre els cacics rurals.

Tétfrmwjsaty-que l*Ei*ga', cPfen»ça de la difunta Mancomunitat»empara totes les màTifetes rfeí'caciquisme rural per tal de poderdisposar de k força, electoral queaquest tenia sota d seu domini. Itots estem convençuts que fariael mateix, des de la. Generalitat,si el poder de Catalunya autòno-ma-caigués a les seves mans.

La Llei Electoral aprovada per

les Constituents Ma enfocat unaltre aspecte de les eleccions, pe-rò l'ha resolt malament. Ens re-ferim al coeficient de vots per aésser elegit en primer torn. Demoment, exigeix un 40 per centdels vots emesos, però després horectifica en el sentit que basta queun candidat hagi tingut aquestcoeficient perquè puguin ésser ele-gits en primer torn, tots els al-tres candidats que hagin tingutmés d'un vint per cent.

Per què aquesta rectificació?Hem seguit des de molt temps iapolítica francesa, i sempre hemvist que el segon torn d'elecció,el torn de ballotagc que en diuenallí, ha estat la salvació de les es-querres. Sempre hem vist que alprimer torn les dretes han portatavantatge i que les esquerres s'hanrefet al segon torn.

Per què? Es ben senzill decomprendre-ho. Les dretes, ques'uneixen no pas per ideals enlai-rats, sinó per a la defensa d'in-teressos, es posen generalmentd'acord des del primer moment ;solament qüestions personals elsseparen a voltes. En canvi, les es-querres, apassionades sempre perllurs respectius ideals, arriben po-ques vegades a posar-se d'acorddes del primer moment. Són lesxtf res d»- ¥sts cfel primer tom ksque els. obren els ulls i els forcenamS Hnr eloqüència a pactar pertal de barrar el pas a la reaccióen el segon torn. Molts electorsd'esquerra no perdonarien pas elpartit o els homes que amb llurintransigència fossin causa deltriomf de les forces dretanes.Abans del primer torn tothonvcreu en la possibilitat del triomf ;

_ GaletesChiquitín

Molt ben torrades

N u t r i c i ói n t e n s a

Paquet2OO grs.,

UNAPESSITA

després del primer torn, no caldubtar davant dels resultats.

Com és natural, les dretes tam-bé s'entenen per al torn de ba-llotage. Generalment, s'enfron-ten dos candidats, el que votentotes les dretes i el que vote» to-tes les esquerres. Es clar que aixòde dretes i esquerres és relatiu ;depèn del lloc i del moment.

Els districtes amb, un sol can*ditat dificulten els pactes. Demolts anys ençà, els socialistestenen establert un acord tàcit ambels radicals i els republicans *>•cialistes de Painlevé (que aca-ba de morir), pel qual quan hi haen un districte un candidat dedretes que podria triomfar al ba-üotage els candidats d'esquerradesisteixen a favor d'aquell can-didat també d'esquerra que hagitret més vots al primer torn. Aixòrequereix una entesa general queofereixi les degudes compensa-cions. '

Les dretes, entre elles, solenfer el mateix, però les esquerreshan anat més dividides al pri-mer torn, i la unió en dos gransblocs els és gairebé sempre avan-tatjosa.

Aquí, a casa nostra, les granscircumscripcions faciliten l'ente-sa. De totes maneres, aquesta noés pas, sempre possible des d'unprincipi. El que és ben segur qusel bloc d'esquerres es formariainevitablement quan un primertorn d'elecció hagués palesat ambxifres que la divisió és la desfe-ta i que la unió representa, eltriomf.

Les esquerres franceses donenuna importància cabdal a aquestsistema de dos torns d'elecció. Ila donen també a un coeficientelectoral alt. Recordem ben bécom- les dretes volien una vegadareduir a ya amaranta per ceni elcoeficient _ gèjr '&sfr., «MÍtí ¿ i"»esquenes defensaran àrab ; braóqtaé- ft« * ef 'drftiütót¿fífeí ' àtrii.Per que*?. Es fadTcfe compren-dre. Un coeficient més alt fa mésdifcil les sorpreses, i ks esquer-res volen trobar-se a cobert deCorpreses. Saben que solament persorpresa podrien ésser vençuts, iao volen que les dretes disposind'aquest possible avantatge.

• Ne hem comprès ma~ m quèqbeeix aquest quaranta per centde la Llei espanyola. I compre-nem menys encara com poden ha-ver-hi candidats elegits amb unvint per cent de vots.

i Tan fàcil com hauria estatacordar un coeficient de cinquan-ta per cent per a tots els candi-dats, en el primer torn ! Ambaixò i amb l'existència: de granscircumscripcions, la victòria elec-toral de les esquerres hauria estatsegura i esclatant.

JOSEP COLL CREIXELL

Oficines electorals de la U. S. C.Oficines Centrals:

PRIMER DE M A I G , 7(CASA DIL POBLI Dl BARCELONA)

Oficinesa totes les Seccions de la U. S. C.

Ci ne debarrej a>SAMARRETES ELECTORALS

Les dûmes sedasseres de la Lliga e»dediquen aquests dies a repartir cal-catati, i samarretes: entre leí probables— ai Ina i — electores dels barris ex-trems, per tal que se'n gaudeixin enca-ra menys probables electors masculins.

Suposem que aquestes samarretesdenen portar brodat l'escut de la Lli-gu — aquell de les antigüe» capçale-res de tia Veu»—, com un equip defutbol,

BKCAJIA UI HA CLASSESLerroux ha dit, després de menjar

bei, que. molts companys alcaldes socia-listes vsón simplement uns. llicenciatsde presidi*.

Es veritat. Molts companys nostres— acut alcaldes o nio — varen anar apresidi- sota l'antic règim per la semMicio revolucionaria.

Lamentem no poder dir el mateixdu senyor Lerroux, aquell que tie te-nía miedo a 2a cárcel*.

SLS, GRANS ESDEVENIMENTSAlguns diaris han publicat una nota,

dei f arta Nacionalista Republicà d'Es-querra que comença amb aquest pre-àmbul :

cFer tal que el Secretariat del Par'tit Nacionalista Republicà d'Eiquerrapugui tenir I'eficiencia necessària, prin-cipalment en aquest moment de la se-va estructuració i alhora pel ¡et de lesnrojwts eleccions, el Secretari Qene-ral del Partit, d'acord amb el ConsellGeneral <fActuació Politica...»

I la notà acaba, a continuació :t...ha nomenat el senyor Miquel Al-

bert secretari adjunt.»Ignoràvem que l'amable senyor Al-

bert fos portuguès.

NO TANTA DIPLOMACIA\

El diari del senyor Hurtado va par-lar, tn uno nata editorial, de taivlo-màcta secreta» entre la U. S, C. i al-tres partits.

Tothom sap que les nostres negocia-cions han estat a la llum del dia i abase de documents públics, facilitatsoficialment, com és norma dels par-tit» socialistes. Però encara que no ha-gués estat així, no comprenem que eldiari del senyor Hurtado posi en evi-dència el seu inspirador.

.En efecte, tothom sap també queAmadeu Hurtado era fins Ja pocs diespresident de la Comissió d'Estat, queorienta la diplomàcia; que era i és en-cara aspirant a ministre d'Estat (és adir, cap suprem dels diplomàtics), ique es pensa ésser ell mateix un diplo-matie notable.

Ño tf'hi val, doncs, a blasmar eis pro.cediments de diplomàcia en el seudiari. I, si no s'hagués d'ofendre, li di-ríem que el diplomàtic és ell.

UI, QUINA PORI

Ja han sortit — és clar — els con-sabuts manifestos anarquistes aconse-llant als obrers que no votin, i pertant afavoreixin de retop els candidatsdels burgesos, si es volen emancipar.

un d'aquests manifestos repartitspeto nostres carrers, plagia Marx d'à1

questa forma r

«La emancipación de los trabajado-res a de ser obra de tas trabajadoresmismos.»

Aaaaai

EMANCIPEM-NOS TOTSEntre aquests manifestos «terrible«»,

el més significat era el que- va iffl'iAgrupació Pro Cultura Foros». Stmés no, demostrava una cosa: que te-nien raó de voler adquirir la culturaque els fa faltà per dirigir-se alsobrers.

Ja està bé que ens vulguin emanci-par, nosaltres i els altres. Però, ti Hcomençaven ells?

UNA VAOA A MITQES

Ara aquells energúmens de Llum iforça que estaven disposats a fer d'es-quirol anuncien una vaga catastròfica.Diuen a tothom que se'ls vet escoltarque anem a quedar tots sense num nitorça.

Podria ésser, amb alguns pistoler»que posin bombes —i que no han estatmai treballadors i encara menys, deLlum i Força —, que nosaltres ensquedéssim sense llum. Però, en canvi,és segur, pel que ta a ells, que es que-darq.'n sense força.

L'AUCA DEL SENYOR ESTEVS

Les dames i els cavallers de to Lli.ga — ai, jí — que se'n van a comprarvots per aquest* mani d* la Republic*laica, miren sempre de trobar-los ba-rateti, No tan sols of ereixen. samarretesi estrenya-caps, sinó que donen du-ros. Això si, amb parsimònia.

Un. duro — ni que fos un de sol —per vot, resultaria massa car. Per aixòa una companya del Poble Sec, moltpobra, U ofereixen tres duros per cinevots que té a casa seva, i una mantaque deu ésser de propina.

Es veu que apliquen el principi co-mercial de fer descomptes per partí,dea.

VIRUS

EnterramentDissabte passât mori a Sant» Colo-

ma de Gramanet, Rosa Bover, germanadel nostre company Josep Bover, pre-sident de l'Agrupació Socialista (tí, S.C) de dita poMaei&

A l'acte de l'enterrament, que tinguélloc el dilluns, acudiren representa-cions de la Casa del Poble de SantaColoma 1 Barcelona, del Sindicat d'o-brers de transport mecànic (U. O. TJde Barcelona i un gran nombre decompanys i amics. L'acte constituí un»sentida manifestació de doL

Rebi el company Bover el nostre me»sentit condol.

FEDERACIÓ ESPORTIVA DE LAU. 8. C.

Convoca tots els seus afiliats a la re-unió que tindrà Hoc el proper dilluns,dia 8, a les 10 de la nit, a la Oca delPoble, carrer Primer de Maig-, 7.

(Continuació)nJtrov era extremament curós i cautelós enles coses politiques i havia combattit sempreel terror individual.

Els darrers testimonis parlaren a favor deTorgler. Foren J'autor dramàtic Ernst To-ner i la senyora Schuetz, la dona del dipu-tat comunista qui havia estat assassinat pelsnatía.

lESCONCLUSIONS DEL CONTRA PRO-(CBS DÌ LONDRES , , . . . ,

Acabades les sessions del contra-procés deLondres, la comissió es posà immediatamenta redactar l'informe que havia de recolliri·ls resultats de la seva investigació. Aquestinforme, fet públic a mitjans de setembre,pocs dies abans del començament de la far-sa de Leipsic, produi una sensació profun-da arreu del món. Les conclusions a què arri-bava després d'un procés d'investigació im-parcial i objectiu establien d'una maneracategòrica la innocència dels quatre incul-pats i llança una llum claríssima sobre elsveritables motius i els autors evidents del'incendi del Reichstag, pesprés de donarcompte del procediment emprat per la Co-missió en els seus treballs d'investigació, l'informe descriu 1 estudia l'ambient politic enquè es produi l'incendi i conté una copiosadocumentació relativa als inculpats a l'aferi a la relació dels dirigents nazis en l'incen-dTacàbanf amb les "conclusions següents:

L'INCENDI DEL REICHSTAGCONCLUSIONS PRELIMINARS

¿SON CULPABLES TORGLER, DIMTTROF,TANEF I POPOF?

La Comissió : ' •* • • ' 'Considerant que les raons sobre les quals

s'ha deduït la intervenció del Partit Comu-nista,, a base de la pretesa afiliació de Vander Lubbe a aquest Partit i la pretesa tro-balla de documents a la «Karl Liebneckt-Haus», són, la primera, contrària a la ve-ntat i la segona, contrària a tota verosimi-litud,

Considerant especialment que un .aste detenorisme contra el Reichstag era d fur» ma-rera forma 1 evident contrari tant * lac.octrina com ala interessos del Partit Co-munista, ,

Considerant la inverosimilitud d'una parti-cipació del« acusats, en l'incendi, per la in-troducció del material incendiari, ,

Considérant, en darrer lloc, els informesrebuts sobre la moralitat de dits aculats,

Estima que segons tota la documentacióque actualment té en mans, els quatre in-culpats han d'ésser considerats no solamentcon a innocents, sinó com a completamentaliens a la realització, del crim de quà selsacutt. . . . . . .

VAN DER LUBBE HA POGUT OBRARSOLT

L» Comissió:Considerant el poc ttmpa emprat per «a»

lar foc al Reichstag,Considerant la multipMtít»t de togais de»

ccberts i de la distança d'ella entre A,Considerant la quantitat, el volum, i et

pea del material d'incendi, que verosímil-ment ha pogut ésser utilitzat.

Considerant la ignorància de l'indret i latmitja ceguera de Van der Lubbe,

Estima que tota els documents, els testi-monis i les Informacions que posseeix ten-deixen a provar que Van der Lubbe B» hapogut» obrar sol.

'CONCLUSIONS GENERALSAmb relació a l'enquesta que ha procedit, la

Comissió formula let conclusions següents:1. Que Van der Lubbe n» era membre del

ParUt Comunista, sinó. al contrari, adver-sari d'aquest partit..

Que no éa possible de trobar cap relactóautre ef Partit Comunista i l'incendi delHeictMtag.

Que eft inculpats Dimitrof, Popof i Taneft*an d'ésser considerat«, no solament com aInnocMta, sinó com a absolutament aliens

i la realització del crim de què se'ls faculpables.

2 Que els documents, els testimonis i le»altres informacions tendeixen a establir queVan der Lubbe no ha pogut cometre elcrim sol.

3. Que l'examen de tots els mitjans d'en-trar al Reichstag o de sortir-ne, ía molt pro-bable que els incendiaris hagin utilitzat típassatge subterrani que va del Reichstegal Palau del seu PrerWent..4, Que aquest incendi, produït durant «í

període politic analitzat, ha constituït traavantatge considerable per al partit nada»nal-socialista.

Que per aquestes i altres raons, hi tegrous motius per a sospitar que el Reichstagha estat incendiat per o a la Instigació d*les personalitats dirigents del Partit nacio-nal-socialista.

La Comissió considera que tot organisa»Judicial que tingui competència en aquestPíer haurà normalment d'examinar aquesta*S4ispltea.

81 durant o després del procés de Leipzigi» Comissió considera útil de reunir.se no-vament a fi de prendre en consideració elllets posats en clar durant les sessions oqualsevol altre fet que es produeixi, la C»-

• missió estima que convindria convocar-la vetona segona vegada, a fi de preparar jWlJBrfaune sobre la base dels fets nous. 'flíç

(CwittflKiH».)

PREUS DE SUBSCRIPCIÓTrimestre.Semestre.Arty. . .

2'50 ptes.4'50 .,8-00 n JUSTICIA SOCI AL Redacció I Administració:

Primer de Maig, num. 7Te lè fon num. 11482B A R C I L O N A

Els obrers mercantils ala lluita

L L l B R E SACLARINT CONCEPT!«

Fer primera vegada a la his-tòria del proletariat català veiemels treballadors mercantils pre-parar-se, amb una solidaritat re-marcable, per a la lluita.

Aquesta solidaritat i l'entusias-me amb què els obrers del comerçhan plantejat llurs reivindica-cions, són encara més remarca-bles si tenim en compte l'apatiai la repugnància que sempre ha-vien demostrat per a intervenir ales lluites de classe.

Són llunyans els temps en quèels dependents creien ésser classemitja. Ja fa temps que la misèriai els abusos dels patrons haviendesvetllat en ells la seva conscièn-cia de classe, però aquella apatiai aquella repugnància, provocadesper circumstàncies especials, elshavien impedir fer allò que llurconsciència ja els dictava: llan-çar-se a la lluita.

Ho han fet ara.La manca de preparació dels

dependents per a la lluita potserfaria pensar amb pessimisme eneJ resultat del plet plantejat, sino fos evident que aquella mancade preparació serà suplida perl'entusiasme.

Els dependents no han reeixiten el seu primer pas, i veiem com

això, en lloc de descoratjar-los,-els ha esperonat. Avui depènd'ells, i de ningú més, que !esbases del major presentades a laPatronal siguin aprovades.

Si guanyen, a més del guanymaterial que suposa l'aprovacióde les bases, hauran anorreat laburgesia que els menysprea i elstracta com a éssers inferiors. Se-ran respectats i, vencedors, totsels camins els seran oberts per ales lluites futures. Si perden se-guiran arrossegant la seva vidamiserable.

Es probable que calgui anar ala vaga.

La burgesia no sap encara quèés una vaga de dependents. Si béun xic alarmada, mira amb es-cepticisme la presentació de l'o-fici de vaga. No creu els depen-dents capaços de declarar-la i demantenir-la.

I els dependents veuen ja quela vaga seria un mitjà de convèn-cer els més reacis, perquè tots elsnegocis serien paralitzats.

Si els obrers mercantils mante-nen llur entusiasme, si no tren-quen llur solidaritat, la victòriaés seva, perquè la paralització detot el comerç obligaria la burge-sia a capitular.

Joventut Socialista de CatalunyaBIBLIOTECA IDE LA JOVENTUTEn la darrera reunió del Comitè exe-

cutiu d'aquesta Joventut es tractà dela conveniència d'organitzar una bi-blioteca pròpia de la Joventut per am-pliar els estudis que a tots ens sónnecessaris. Per arribar a compliraquesta finalitat, els elements del Co-mitè s'oferiren espontàniament a col-laborar en l'organització d'aquesta bi-blioteca aportant un parell de llibrescada' un.. Fem extensiva aquesta acti-tud a tots els companys de la nostraentitat, convençuts que la nostra ini-ciativa serà corresposta degudament.A advertir que els llibres donats podenésser de caràcter polític, social, econò-mic preferentment.

Esperem l'aportació de tots els com-panys.

AVUI, SEGONA LLIÇÓ DEL CURSD'ECONOMIA

Avui, a dos quarts de vuit del ves-pre, tindrà lloc la segona lliçó d'Econo-mia Politica a càrrec del company R.Folch i Capdevila, a l'aula 27 en laqual es tractarà el següent tema : L'e-oònomia política i social en la història.Naixement de l'Economia com a cièn-cia al segle XVIII.

DISTRICTES II I VIILes Seccions de Barcelona dels Dis-

trictes II í VII posen en coneixementdels afiliats a la U. G. T., que haninstal·lat llur estatge comú al carrerd'Angeles López de Ayala, 10, princi-pal, segona, Hostafrancs, que posen allur disposició.

Crèdit i

EXCURSIÓ MATINALOrganitzada per la Secció excursio-

nista de la Joventut Socialista, diu-menge vinent es realitzarà una excur-sió matinal a Santa Creu d'Olorde.

Es sortirà a les set del mati de laPlaça Catalunya, a l'entrada dels fer-rocarrils.

Poden concórrer a dita excursió totsels companys i companyes de la U. S.C. 1 de la Ü. O. T. proveïts del corres-ponent esmorzar. L'hora d'arribadaserà a la una del migdia.

Campanya elec-toral

pi

revisióminiiiiiiHiminiiiiiiiiiiiiiiiiHiiiiiiiimiiifliiiimii =

SOCIETAT COOPERATIVACwto, 678, i.«-Tel 16871

(/objecte de U Societatei practicar la coope-ració en el crèdit,l'estalvi i la previsiósuprimint el lucre enaquestes activitats

DISTRICTES VI I VIIEl proper dijous, dia U, a les deu de

la nitGRAN MÍTING

a l'estatge social (carrer Àngela Lópezde Ayala, 10).

Oradors: Boira, Olarte, Viladomat.Fronjosà.

•Presidirà Jover Brujau.

Lonx de fraternitatAl passatge d'Escudillers, número 1,

local social de la «Unió General deCuiners de Barcelona i el seu radi»,va celebrar-se la festa amb què laComissió organitzadora del Festivalde socorsos al sense feina va obse.quiar els que l'havien ajudat en aquestfestival celebrat al saló del «NouMón».

El company Alfred Flores diguéunes paraules per a oferir l'acte.

Joan de Landa, l'actor cinematogrà-fic, va oferir el seu ajut a la Unió Ge-neral de Cuiners-

A continuació va parlar el com-pany Comorera, president del ComitèExecutiu de la U. S. C., el qual vamanifestar la seva satisfacció për l'ac-te que es realitzava, perquè s'hi refle-xa va la satisfacció intima que tots elsassistents sentien per haver ajudat adonar brillantor al festival organitzatper la Unió General de Cuiners.

Remarcà que calia no oblidar aque-lles llars envaïdes pel dolor 1 per lamisèria; les llars dels companys as-sassinats pels faistes al servei de laburgesia.

El company Vila Cuenca, en nomdel secretariat de la U. O. T. va dirque era un orgull per a l'organització'veure aquesta entitat que fundada nofa gaire temps, té ja un nombre tan

'considerable d'associats i ha realitzatuna tasca tan important. Remarcà queels dirigents han interpretat fidel-ment els principis doctrinals de laU. O. T., i per això la seva tasca ha es-tat' tan eficaç. Atacà noblement, peròamb energia, els conspiradors de la

•F . -A. I . • : . . . . . , . .-" - ' • " . 'Tots els oradors foren llargament

.«plaudits.L'acte va acabar en mig de l'entu-

siasme més gran. •

Francesc Trabal: «HI ha homes que' ploren perquè el súl es pon». — Edi-

cions «A tot vent», vol. 69. Badalona,1933.Francesc Trabal és un autèntic hu-

morista de fina sensibilitat i impreg-nat de les essències de la modernitatde semi-darrera hora. La seva literatu-ra intelligent dringa sempre al so dela més pura alegria. No és un autorfàcil. D'entre la seva producció hi hacoses d'Un valor Innegable que hancol·locat el nom del seu autor en un llocapreciable de là literatura catalana decara al món. Subtil en tot moment, laseva obra és mordaç enmig del vel d'a-parent cosa fútil.

Però la novel·la «Hi ha homes queploren perquè el sol es pon» no ha d'a-fegir cap nova glòria a Francesc Tra-bal. Posseeix totes les qualitats de l'au-tor, però s'ha decantat massa cap a lacomicitat i, per altra banda, l'argu-ment no té una gran consistència. Mal-grat això, és un llibre remarcable irecomanable a totes les persones in-telligents que vulguin gustar una lec-tura graciosa,

J. R. 1 T.

En la mort delcompany Alex

Castel lAmb «U há desaparegut un gran

cor. Ple de generositat, d'abnegació ide bondat, ara que l'hem perdut seràquan amb la seva falta veurem exac-tament'el molt que valia. Ell era totauna voluntat que havia sabut supor-tai', com a conseqüència de tants anysde lluita, tota mena d'atacs injuriosos,sempre Injustificats. Malgrat totes lescampanyes de difamació- que havia so-fer.t, no havien mai estat per a 'elluna excusà per a regatejar la sevaforça,: el seu saber. Àdhuc havia sa-but,-en amargues hores, comprometregenerosament els seus interessos a ladisposició dels treballadors, servint degarantía pel pa dels obrers en èpocadel "famós loeto-om., '

Aree que no el podrem compter entre»r»!ï«M*iï»Wf«i*8.* J»»? «1rlf^rârqu^ell Mmancava allàil'-havw geraecB.-fatlcs r misèria.

Ell tenia sempre paraules de consolpels-altres; i una envejable conformi.tat quan anaven per,.a ell les angú-nies i els desenganys, que no aconse-guiren mal fer-lo defallir.

El company Castells era lluitador.intelligent 1 sempre jove, amb tot 1 elsseus 86 anys, els quals no U ferenperdre la fe i l'entusiasme. Socialistade sempre, era un suport ferm de laclasse 'treballadora.

El buit que eU deixa serà difícild'omplir. Homes de la seva voluntati abnegació costa molt de poder arri-bar a igualar-los.

JOSEP TORRENTOENEROS

Roda de Ter, 29, 1, 33.

ASSEMBLEA DE CONSTITUCIÓDE LA COOPERATIVA GENERAL

DE CONSUM DE BARCELONA

Demà,, diumenge, dia 5, a les onzedel matí, conforme ha estat anunciatparticularment a tots els adherits, tin-drà IJoc a la Casa del Poble de Barce-lona, l'Assemblea definitiva de consti-tució de la Cooperativa Oeneral deConsum de Barcelona, assemblea ques'anuncia molt interessant atès el .nom-bre d'adherits que hi han promès llurassistència i l'interès que hi ha per dis.cutir el projecte d'Estatuts elaboratper la .Comissió organitzadora. Enaquesta mateixa Assemblea es nome.narà el Consell administratiu de l'en-titat i es fixarà la data inaugural deles operacions socials.

• , «• '«""•*«t»*>>ful/,tf;

«• n1

*"">

%.WgM£ti£* NIALET • ™«-{ UÎU«PwíHV, 1MI ttt - BARCELONÍ

Els Sòkols i la democràciatxeca

Aquests dies, amb motiu dels Inci-dents ae tots ben coneguis, na sorutaigu que a ia premsa esquerrana, in.dignant-se conira certes comparacionsque aigu aure amb un excès de bonare ha volgut estaoiir, ha volgut pre-sentar ei soucis execs com uà model: com un insilamene pur de democrà-cia. La cosa, en si, no té reaimentmolta importància, però creiem que undia o aure cal esvair aquest concepteidíl·lic de la democràcia txeca i delssòKOis que es té en certs sectors intel-lectuals i petit burgesos de casa nos-tra.

l» nació txeca no és, lamentable-ment, cap excepció en el conjunt des-guitarrac i poca-solta de íüiuopa d'a-vui dia. Alu com arreu, els interes&oscapitalistes, Juguen el paper dec-Siu, 1alu, com a tot aure país, ia ciaste tre-balladora està suojecte a salaris defam, coin a les mines de Silesia, i a rè-gims de treballs forçats com a les fàbri-ques Bat'a. Txecoslovàquia, malaurada-ment per elia i per tots plegats, noés cap oasi en el conjunt feixista 1 pre-feixisia de l'europa central. Totes lescircumstàncies històriques hi són 1 solsés la figura del socialista Masarykqui aguanta un equilibri inestable queno pot durar gaire.

En aquest ambient, els soleóla, avuidia, sóa una, força netament reacciona,na, a la disposició dei terratinents ideis gráns t¿p¿utní>te¡>. ¿iis.bua.ius, lun-aats per Mirosiav 'iyrs a mitjans delsegie passat per un oojectiu naciona-lista, nan peruut avui tua, aconsegui-da ia indepenoerlcia del pome uec,liur imp ois irueiai, llur raó d ésser isoia de uur aparença gimnàstica í es-portiva, s'hi amaga uua organitzaciómilitaritzada ai servei de ià reacció.Aquesta orientació reaccionària no ésa'ara; l'han tingut sempre, Laurs di-rigents han estat ae sempre grans bur-gesos i terratinents ; llurs componentsson petits burgesos 1 camperol igno-rants i fanàtics. Cap oorer conscientde la seva ciasse en forma part d en-çà que en 1880 la direcció dels sóicplsexpuisà tots aquells que havien votatels candidat» socialistes, fet que pro-vocà la fundació de l'organització dels«Gimnastes obrers txeca», formidableinstitució esportiva 1 defensiva de laclasse obrera txeca,, que aplega avuiprop de 150.000 memores i que ofe-reix una feliç contrapartida ais «so-kois» reaccionaris.

Heus ací, simplement, la veritat so-bre l'organització dels «sòkols». tape-rem que séra/ d'alguna utilitat.

Àrabs i jueus, víctimes de l'impéria-lisme britànic

A Palestina s'han produït unes to-pades eni/re els araos i ia policia bri-tànica.

t«a Informacions, d'origen britànic,ens cuuen que eis disturuia han estatmotivata espontàniament per l'oposicióque eis ai a os tan a la immigraciójueva.

uiuen: í...aquests incidents demos-tren que ets araos, desprès üets /etssagnaius de lam vegueuxn irreducti-bttís en. llur aiuiseintusme.

Si es vulgues inuauar a Palestinaels jueus atananua que volen insial-lar-s'ni, la uran ateta'aya teria, ouil-gaaa a. rnantentr-fit un exèrcit .consi-derable.»

La veritat és que aquesta oposiciódels àrabs a la iustabacio dels jueusa Palestina és inspirada i estimuladaper ia Gran Bretanya, què se'n serveixcom a pretext per a posar traves a laimmigració jueva.

£1 proletariat jueu de Palestina, queforma la major part de la poblacióisraelita del pais, està organitzat entres partits de classe que actuen ambuna cordialitat absoluta amb el pro-letariat àrab.

Els fets han demostrat que la immi-gració jueva ha enriquit el pais i haelevat el nivell de vida dels pbrersàrabs. I aquests conviuen cordialmentamb els obrers jueus.

L'organització sionista burgesa, perraons fàcils de comprendre, fa esfor-ços per a viure en relacions harmòni-ques amb els àrabs.

Són només els grans propietarisàrabs els que esporàdicament, espero-nats secretament per la Oran Breta-nya, protesten de la immigració juevaamb arguments puerils i sense fona-ment.

I llurs protestes serveixen de pretexta la Gran Bretanya per a posar obs.tacles a l'establiment dels jueus a Pa-lestina, perquè la prosperitat d'aquestpals — iniciada amb una gran em-branzida — perjudicaria els interes-sos britànics de l'índia.

El mandat que regula i controla laformació de la Llar Nacional Jueva,fou concedit a contracor. El sionisme

SECCIÓ BARCELONA VELLAAquesta Secció, està organitzant la

seva Biblioteca, amb préstec de ll.bresa domicili.

Esperem de tots els companys, quedintre els seus mitjans, ajudaran aenriquir la Biblioteca, amb llurs do-natius. Oportunament anunciarem els'dies de lliurament i rebuda de llibres.

forma, dins el poble jueu, una forçaque. durant la guerra la Oran Breta-nya volgué utilitzar a favor seu. Endemanà l ajut .i el va obtenir a canvide garantir: la formació de la LlarNacional Jueva« • '

La Oran Bretanya no va tenir encompte la tenacitat i la intel·ligènciadels jueus, qualitats que havien de ferque, a desgrat de tot, aquella Llar fosuna realitat i no una ficció.

I ara, per tal de destruir l'obra ini-ciada, l'imperialisme britànic provo,ca aquestes lluites fratricides entreàrabs i jueus.

Un altre crim.Dimecres fou assassinat un al-

tre company nostre, Ameli Voces Pa-blo, de la Secció de Tramviaires de laU. O. T. Les balea de la F. A. I.porten ja cinc vides segades en plenaactivitat a favor de l'emancipació pro-letària. Quan de temps durarà això?

El desventurai company deixa tresfills, el més gran de vuit anys. Mal-grat se sàpiga d'on han vingut elstrets, no es coneixen, per ara, els mo-tius precisos que han estat la causad'aquest assassinat.

El- company Voces era home d'unaformalitat palesada en diferentes oca.sions. No se U coneixien enemics per-sonals

S'ha d'acabar ja que en nom d'o-brerlsme es cometin aquests actes van-dàlics que ens fan recordar els' tempsbàrbars. S'ijpposa una reacció per partde tots ; les autoritats en primer lloc,però nosaltres en darrer terme, Carf fi de comptes, ningú com nosaltressabrà saldar millor els deutes que te-nim pendents.

••.*•••*••Dijous tingué Uoc l'enterrament del

company Voces. Hi acudiren nombrosesrepresentacions sindicals 1 polítiques.

A la Secció de Tramviarls de la U.O. T., a la lamilla, el nostre condol

Campanya electoralDISTRICTE VIM

El vinent dissabte, dia u, a les deudel vespre,

GRAN MITÌNG .t ; uOradors: Fàbregas, Escorza, Rossell

Montané, Consocerà i Folch i Capde-vila. ^

-M»>*«««fr****<»*<{ »««O«$««>*<">«<p">$ '»****** *««fr$*«í«í'' '

ar Cerveseria "la Polsaguera"Casa Quiñi e t

RONDA ''ÜNIVtRèlTAT, •TEL. IITM

NOTAi Al« afili»«! de U U. S. C«M« tirà nu ¿«compte 4*1 10 'I.mlljuf*nt ja premuoio del c«ra«t

Menjars casolans esplèndidamentservits a prem inmament economiciExcel·lent degustado de cervesaamb lei seves corresponent« tapesESMERAI servei en tota menad'aperitlns, licori, cafe, xocolata, etcEstació i sala d'espera de la linea

d'Autocar* de Martorell"La PoUaguera"

t*«************««**«««»«*«««««*»***»«««««***»«*«

Editoiial Cooperativa-Popular - Rosselló, 84 - Telèfon 35490 - BARCELONA