ÒRGAN CENTRAL DEL M O V I M E N T SD¡ DE CATALUNYA

-

i

-

*1!

- ^

A N Y yJI N ° 2 FEBRER-MARÇ 1373

EL PROBLEMA DE LA UNITAT j

EN EL MOVIMENT UNIVERSITARI L'agitació universitària de les darreres setmanes ha posat novament al descobert les

contradiccions de fons i les dificultats polítiques i organitzatives que el moviment estu diantil es mostra encara incapaç de superar.

La repressió amb el tancament de les facultats ha conseguit aïllar els comités de curs de la resta dels estudiants, i amb la supressió dels Estatuts universitaris la dicta, dura ens dona proves do l'intenció d.'estendre la repressió. Aquesta situació previsible , no h:a pogut ser contrarestada pel moviment estudiantil degut a dos fets bàsicsi

1. El no trobar ni consolidar la forma organitzativa adequada amb la que afrontar la ne cessaria unitat política del moviment universitari, i molt important, amb capacitat d'aglutinar cl major nombre d'estudiants. El treball organitzatiu s'ha marginat de— gut a les "presos polítiques" per donar consignes o tasques -com la confecció de pla. taformos reivindicatives- que no responien a les necessitats immediates.

2. Els vanguardismes, sectarismes i teoricismes tan freqüents en los anàlisis fets — en comitós i assemblees- entre els diferents grups polítics aïllant la dinàmica de la situació de les necessitats que plantejeba la lluita. El resultat eren les manifesta, cions i assemblees diàries a les que "sols" asistien les vanguardias, la "profòndi— tat" dels anàlisis teoricistes, etc., no eren instruments ni mitjans adequats per a— frontar dos clarissims objectius; Apertura de les facultats ! No a la repressió !

Aquestes incorreccions han frenat l'ampliació de les mobilitzacions en principi plan tejados, i sobretot, han mancat alternatives concretes -unitàries- per nombrosos companys incorporats inicialment a la lluita.

Aprofondint més on la qüestió apareix clar que les pretensions de que les organitza­cions de masses dels universitaris, es converteixin en corretges de transmissió al servei d'una política concreta, ós en gran part la raó inicial de s

- els enfrontaments polítics en les coordinadores de comitós, que al no ser discutits àmpliament, originen

— el traslla.t de les discussions a les assemblees, amb el resultat irremissible des falta d'alternativos, abandó d'alguns companys, lluites inacabades ...

Assenyalem tots aquests fets que dupliquen el desgast de forces. De la consideració dels mateixos apareix ben precisa la necessitat de crear una organització capaç no sols d'impulsar les lluites, sinó també de mantenir-les i unificar-les. La possibilitat de que els estudiants assolim aquest objectiu depèn tant sols de nosaltres mateixos. Es la tasca prioritaria de l'hora actual.

La lluita contra la repressió és una lluita clarament política. Dona un sentit clari ficador a la lluita solidària, posa en evidència al sistema, debilita el rógim. No és una lluita, merament defensiva. Pren, cada dia més, un caràcter decidit i ofensiu, fent avan­çar qualitativament los lluites contra la dictadura i per les llibertats.

El caràcter ampli i de masses que han de pondre les mobilitzacions obreres, exigeixen un gran esforç organitzatius el treball de consolidació i extensió de les organitzacions del m.o. i populars la generalització i unificació de los lluites fins n fer retrocedir la repressió.

LLUITEM CONTRA LA REPRESSIÓ Per intentar ofegar les lluites del moviment obrer i popular, el règim vol imposar el

terror, i utilitza la repressió com a única resposta a les justes exigències de la clasee

obrera i dels sectors populars.

Sols consegueix augmentar l'indignació popular i enfortir la consciència de classe.

El franquisme utilitza el TOP i els consells de Guerra per a judicar els militants o-brers més combatius, posant en el banc dels acusats a tota la classe treballadora i les s_o ves lluites reivindicatives. Ho posen de relleus

- el judici pendent en el TOP contra CAMACHO i els seus companys, acusats de formar

la Coordinadora Nacional de les Comissions Obreres, i als que es demanen peneB móns

truoses.

- la petició de tretze anys de presó contra els treballadors acusats de tractar de ce

lebrar un Congrés peninsular de l'USO (Unión Sindical Obrera).

- el judici contra 17 obrers de la Bazan acusats de formar el Comité de Vaga.

- el judici contra 5 pagesos d'Orense per formar Comissions Pageses.

- contra el grup de treballadors de la Construcció à Madrid, acusats de formar un Co­

mité de Vaga del sector.

- contra els advocats laboralistes Pina, Aviles i Solé, acusats d'haver comès el "de­

licte" de defensar els interessos de centenars de treballadors de la SEAT, CISPALSA

i MAQUINISTA.

- el consell de guerra aelebrat fa uns dies a Barcelona, contra 7 trebalLdors de Ter­

rassa acusats d'insultar i agredir a la Policia Armada.

- la detenció i presó incondicional, dictada contra un grup de treballadors de la Ria

de Bilbao acusats de formar el comité d'enllaç per la Vaga (UGT-CCOO)en les facto­

ries de construccions navals.

- J. Garrido i J„ Sánchez han estat pasats a la juridiseció militar per participar a

les lluites obreres del Baix Llobregat.

El règim, ademés, utilitza amb renovada intensitat altres instruments de repressiós

- La policia desallotja les fàbriques ocupades pels treballadors (OSSA, TORNILLERIA

MATA, CORBERO, GINCAR)

- La policia ataca salvatjament a estudiants i professors que es manifesten reivindi­

cant l'ensenyament gratuit (M* Lluisa Tena atropellada, deliberadament per un jeep

de la policias Josep Navarro apalliçat pels "grisos i socials")

- L'acció de les bandes feixistes a la Universitat, amb cadenes, punyals, porres i ga_r

fis, per maltractar els estudiants i fugir protegides per la policia.

La repressió pren també nova dimensió amb intensificació de l'us, per part de les au­

toritats, de la legislació laboral i sindical, al servei de la patronal i dels sindicalis

tes verticalistes, tractant de frenar l'avanç i ampliació de les lluites amb l'arma coactjL

va dels acomiadaments masius

L'única política coherent del règim és la de s REPRESSIÓ, REPRESSIÓ, REPRESSIÓ !!!

Els treballadors hem de ser capaços de valorar l'importància de l'unificació de les

nostres lluites contra la repressió, l'única arma que té la minoria dominant per perpetuar

l'explotació i impedir la lliure expressió de la voluntat popular.

(continua a la pàgina 2)

La crònica que trobareu a continuació d'aquest article dóna idea de la magnitud de la mobilització dels ensenyants en el darrer període.

Aquest conjunt d'accions -realment important- fa necessària una valoració, forçosa, ment provisional ja que la lluita continua en el moment d'escriure aquestes ratlles.

L'amplitud i la intensitat del moviment emprès pels ensenyants revela fins-quin punt el règim ha perdut totalment el control d'un sector (el dels mestres i professors estatals i privats) que fins fa:relativament poc mantenia encara immobilitzat,, gràcies a la. repressió i l'amenaça. J

L'esforç d'explicació, la multiplicació d'iniciatives al llarg dels darrers anys, la construcció de nuclis organitzats d'ensenyants_,_i les accions dels dos darrers cur­sos, ftan jugat un paper fonamental en l'actual' éxplossió de les protestes. Assistim a una incorporació -amb gran força- dels treballadors de l'ensenyament dins del moviment obrer i popular. Existeixen-, així mateix, les condicions per a avançar vers la construc ció progressiva d'una grarr -organització de masses, unitària, dels ensenyants.

Però cal parar atenció també a un fet que fin contribuít poderosament al desencañe nament do Ics accions actuals. Aquest fet no ha, estat altre que la pròpia política del règim en el camp de l'ensenyament.

Tres anys després do la. promulga,ció de la Llei General d'Educació, él caos polític i administratiu que el règim franquista ha creat en el camp educatiu ós indescriptible.

Qui recorda avui aquell clima d'optimisme oficial que seguí a l'aparició del "LLi-bro blanc" i dels primers plantejaments de la Llei General d'Educació? Ç,uò queda de' les falses esperances que les promeses demagògiques del règim crearen en els sectors menys crítics do l'opinió popular?

Tan sols 1'amargor i la frustració dels qui cregueren que això de la gratuitat i la "modernització" de l'ensenyament anava do debò. Tan- sols un desgavell total del sis tema educatiu, i una gran mobilització de tots els sectors implicats (ensenyants, alum nes, pares) contra la Llei...

Aquest fet reveis netament que les temptatives innovadores, "reformistes" que el règim emprèn, lluny do solucionar-li problemes, els posa més'de manifest, els agreuja. , Ln.-situació creada posa do manifest les contradiccions del sistema, revela la pugma en tro sectors del mateix, i crea aquest estil peculiar de govern -típic de les situacions d'immobilismo- ón alternen les vacil·lacions , les mòsurcs contradictòries i les brus­ques cxplossions do repressió, en los que la brutalitat s'exerceix do forma irreflexiva i contraproduent,

Avui, l'opinió popular'està comprenent ràpidament,que nio hi haurà solució als gra­víssims problemes de l'escola fins que no canvii el propi règim. Perquè es el franquis-

me, con a express ió dols i n t e r e s s o s d 'una minoria an t ipopu la r , o l i gà rqu i ca , e l r e s ­ponsable d i r e c t e de l ' a c t u a l e s t a t de coses .

Los grans p o s s i b i l i t a t s o f e r t e s avui a l moviment ensenyant, de cara a l a construc c ió do l c seva o rgan i t zac ió do masses % l e s p o s s i b i l i t a t s , igualment cons ide rab les , per a emprendre una extensa exp l i cac ió p o l í t i c a de l s problemes r e a l s que motiven l ' a c t u a l c r i s i de l 'ensenyament -manifestada en l a manca d ' e s c o l e s , lo s condicions pedagògiques i n a c c e p t a b l e s , les. condicions l a b o r a l s i s a l a r i a l s dols ensenyants a un n i v e l l vergo­nyós , e t c - s unes grans p o s s i b i l i t a t s de mobi l i t zac ió dols parcs d'alumnes en l l u i t a per l a g r a t u ï t a t de l 'ensenyança?, l a cons t a t ac ió de l ' impo tènc ia del règim per a can­v i a r en qualsevol s e n t i t s aquests són e l s fenòmens p r i n c i p a l s a des tacar dins l ' a c ­t u a l procés de l l u i t e s en c l camp de l 'ensenyament .

CRONOLOGIA D'UNA AGIT.ACIfl

Dia 25 de Gener ( d i j o u s ) , e l s m e s t r e s n a c i o n a l s a c o r d e n a f e g i r - - s e a l a v a ­ga i n i c i a d a a lYladrid com a p r o t e s t a p e r l a d i s c r i m i n a c i ó amb que e l M i n i s t e r i c o n c e d i a augment de l a r e t r i b u c i ó c o m p l e m e n t à r i a a t o t s e l s c o s s o s d'en s e n y a m e n t o f i c i a l ; e l s d i e s 2 6 , 29 i 30 f a r a n " a t u r t è c n i c " , i e l 3 1 , 1 i 2 vaga t o t a l .

Dia 2 6 . - El C o n s e l l d?. T¡1 in is t res a n u n c i a que e l r omanen t d e l p r e s s u p o s t d e l M i n i s t e r i d r l ' a n y 72 es d n d i c a r à a l a m i l l o r a s a l a r i a l d e l m a g i s t e r i , paó no e s p e c i f i c a n i q u a n t i t a t s n i d a t a en que es f a r à e f e c t i u .

Dia § 7 . - Uns 3 .000 m e s t r e s n a c i o n a l s es r e u n e i x e n en e l SEM ( S e r v i c i o E s ­p a ñ o l d e l iïlagisterio), i d e s p r é s a l a N o r m a l . Es demana l a d i m i s s i ó d e l s j e r a r q u e s d e l SEM. Les s e v e s r e i v i n d i c a c i o n s es c o n c r e t e n en e l s s e g U e n t s p u n t s : 1 . A p l i c a c i ó d e l c o e f i c i e n t 3 , 6 s o b r e e l s a l a r i b a s e ( 3 . 0 0 0 ) 2 . A p l i c a c i ó d e l m a t e i x c r i t e r i d ' a u g m e n t de l a r e t r i b u c i ó c o m p l e m e n t à r i a

c o n c e d i t a l p r o f e s s o r a t n u m e r a r i d ' i n s t i t u t s i d ' u n i v e r s i t a t . 3 . E x t e n s i ó de l ' a s s i s t è n c i a s a n i t à r i a a l a g r a t u i t a t d e l s m e d i c a m e n t s 4 . A c t u a l i t z a c i ó de l a q u a n t i t a t c a s s i g n a d a en c o n c e p t e de c a s a - h a b i t a c i ó

que no s ' h a r e v i s a t en e l s d a r r e r s 23 a n y s 5 . E q u i p a r a c i ó d e l s m e s t f e s c o n t r a c t a t s amb e l s m e s t r e s p r o p i e t a r i s P e r l a t a r d a , es c e l e b r a una a s s e m b l e a amb a s s i s t è n c i a de m e s t r e s n a c i o ­n a l s , p r o f e s s o r s d ' I n s t i t u t i d ' U n i v e r s i t a t , a l a q u a l s ' a n o m e n a una Comis s i ó C o n j u n t a d ' e n s e n y a n t s , que r a d a c t a i d i s t r i b u e i x una i n f o r m a c i ó .

Dia 2 9 . - E l s mes"W'e'sTíàc'TorfaTs fan " a t u r t è c n i c " , amb p e r m a n è n c i a d o l s n e n s a l o s a u l e s m e n t r e os r e u n e i x e l C o n s e l l E s c o l a r . A s s e m b l e a G e n e r a l a l C o l . l o g i de D o c t o r s i L l i c e n c i a t s , a l f i n a l de l a qual e s d i s c u t e i x l a p r o b l e m à t i c a d e l s p r o f e s s o r s n o - n u m n r a r i s d ' I n s t i t u t .

Dia 3 0 . - Atur t è c n i c a l e s e s c o l e s " n a c i o n a l s " . La I n s p e c c i ó d ' E n s e n y a m e n t P r i m a r i comença a p r e s s i o n a r f o r t a m e n t s o b r e e l s d i r e c t o r s i m e s t r e s p e r t a l que t r e b a l l i n n o r m a l m e n t . E l s d i a r i s i l a t e l e v i s i ó a n u n c i e n p r o f u s a m e n t que s ' a u g m e n t a e l sou d e l s m e s t r e s a 1 8 . 0 2 0 p t e s - .

Dia 31,— Al matí fan vaga una -gran - majoria d'escoles nacionals, pero les modalitats de la vaga són diverses. A la tarda els directors comencen a fer marxa enrera.

Es reuneixen uns 100 P.N.N. d'Institut i acorden fer vaga el divendres dia 2. S aprova la redacció d'una carta al Sr. Sitgss, Delegat del (Ylinisteri amb les següents peticions:

1. Un contracte de dos anys, prorrogable, a signar abans del 31 d'abril. 2*' Un augment de sou igual al dels professors Agregats 3. Derogació dr l'exigència del certificat do bona conducta governatiu com

a requisit per a ser contractat. 4. Participació del'.; seminaris pedagògics i del claustre de professors en

la contratado dol' professorat. Es redacta, també, unacarta explicativa pels pares afele alumnes.

Febrer, dia 1.- Són encara molts els mestres que fan vaga, tot i que les pressions augmenten.

Es reuneixen uns 500 mestres i llicenciats d'ensenyament privat, expressant la sega solidaritat amb els mestres oficials; al mateix temps demanen 1*o-quiparació dels mostres estatals i do privada.

Dia 2.- Fan vaga 460 professors d'Institut, do 30 centres de Barcelona i província. Els mostres oficials mantenen la vaga, però el nivell do participació decau.

Dia 3.- Es reuneixen una 1.500 mestres a la Normal i acorden reintegrar-se a les aules el dilluns dia 5, parant novament dimarts que os preueu com una jornada de lluita dols cnsenyants, Assemblea dn professors d'Institut; os reuneixen una 300, decidint fer vaga els dies 6 i 7.

Assemblea de privada, amb participació d'uns 800 o 900 mestres i llicenciats Es proposa la aeva participació en la jornada de lluita d~l dia 6, així com la celebració d'assemblees dn zona, que ja s'havien iniciat a alguns barris arrel de l'assemblea dol dia 1. Es prepara un full explicatiu pols pares. Dia 5.- Es reuneixen professors de 24 Seccions Filials; decideixen de fer atur tècnic el dimarts i vaga dimecres.

Dia 6.- Fan vaga prop de 100 centres de privada, 612 professors do 34 Ins­tituts i uns 150 professors portanyonts a 16 filials. A la tarda, assemblea conjunta do tots els onsonyants, que reuneix al vol­tant de 2.000 persones.

Dia 7.- La vaga segueix afectants 34 Instituts. En alguns centres els ins­pectors os prosdnton per a prendre nota dels que no estan donant classe.

DOL a 10.- Assemblea de 250 professors d'institut, on s'informa do la situa­ció a la rosta do l'Estat i es decideix vaga pels dies 13 i 14.

Dia 14.- Nova assemblea por a decidir de continuar la vaga oi dia 16.

-6

*

Dia 16.- Els alumnes d Instituts as raunoixon als cantros por solidaritzap-so amo als P.N.N'. i inicion una vaga qua durara fins oi dia 23»

Dia 18.-, Rounió dn roprasontaiüts do totas les provincias por tal do coordi_ nar las accions i les reivindicacions dols no-numararis. S*acorda la pro^ posta da for vaga do ï'l al 7 do març.

Dia 20.— Assemblea a la qual es docidoix do far vaga novament els dics 21 1 22 i es discutoix la proposta do la Coordinr.dona nacional; aquesta pr£ posta s"accepta postoriorment en una altre assemblea. Dia 24.- Assembloo de Privada. SNinforma, per tant dols barris do les rou-nions realitzades a los oseólos amb ois pares, els quals han signat una carta quo as presentarà a la Derogació dol (Ylinistori, amb poticions do: 1. Equiparament do sou entro mestres de pribada i els estatals 2. Que lx augment quo això representa no roporcuitoixi en les quotas dols

alumnes. 3. Que 1*Estat os faci càrrec de la diferencia on tant no es faci efectiu

oi principi de gratuitat. 4. Que os garanteixi als mestres el dret de reunid. L" assemblea acorda unanimamGntoestablir una coordinació entre als difarents barris de cara a unificar los accions. Dia 1 do març.- Una 400, entre mestres i pares es concentren davant la De-legació por lliurar al Sr. Sitges la carta signada par mestres i pares amb els plocs de firmes recollits, quo son unes 18.000. Són dispersats per la força pública. Dia 2.- Llarga cua do P.N.N. d'Instituts davant de la Oalegacióoon prosen-ton uno instancia de cel.licitud do contracto pel curs vinent (mai los sol. licituds s'havien fet abans dol mos do 3uny). Al mateix temps oi Degb dol Col.logi do Llicenciats entrega al Sr. Sitges una carta a la qual os ropo teixon los roioindicacions dels nc-numoraris. Dia ,3.- Es reuneix por primera vegada lo coordinadoravde zones, però no sà r r i b a a cap acord positiu degut a 1 actitud obstruccionista d un grup d*olis 'Qia 7»** Assemblea de P.N.N. d^Inst, Es comenta el desenvolupament dç.,la va TJ'd", i" GS fan propostes por part dels centres de cora a la continuació do ~ los accions, donant com a perspectiva oi recomançarnont do lxacció 1^1 d a bril on cas de no haver obtingut resposta positiva de 1"administració.S^Tn sistaix en la necessitat do treballar conjuntament amb els altres sectors d^ensonyants de la zona, i en la necessitat da coordinació. Es constata la manca do llibertats que dificulten enormement les reunions, i la informa­ció als paros. Dia 8.- Este.taJ.Sj assemblea d'un centenar on s'acorda la vaga piel 14 Dia 10.- Estatals, anada massiva a la Delegació por lliurar unacarta fir­mada per uns 600 mestres interins i contractats on s" oxpeson los seves rei_ vindicacions. Dia 13.- La FERE proposa un dia general do protesta. Un cantonar d'escoles van tancar les portes. lYloltos escoles privades aprofiten aauost dia per m_a nifostar los sovos protestos. Dia 14.— Estatals, atur total. Consentració massiva, uns 600, a la'-Dnlega— ció. Assemblea massiva on es docidoix continuar la vaga i fer una nova co_n contració i assemblea el 16. Es r unoix el grup coordinador de paros (ensonyamont privat) por comentar ois fets del dia 13 i veure lo continuitat del moviment. Dia 16.— Concentració dels mostres ostatls a Plaça d'Espanya. Assemblea por Ta tarda, on os convingué fer normalitat durant la sogUent sotmana por organitzor-so, parlar amb ois paras i lligar la lluita amb altres sectors.

-7-