el diari 4 de l'escola d'estiu 2014 de rosa sensat

Sum

ari

AF_infancia_200.indd 1 07/06/14 10:46

Tema GeneralLideratge, rigor acadèmic i avaluació:

eines de gestió del canviRoser Salavert, experta en gestió educativa

EntrevistaJosep Fontana

Rosa Sensat200 infàncies

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Temes de l’escola d’estiu de la Mancomunitat.

RecomanemExposició al CCCB: La Mancomunitat

Xarxes socialsAl Twitter es parla de l’#EE2014

49a Escola d’Estiu Rosa SensatTema General

del 30 de juny a l’11 de juliol de 2014

La societat canvia. I l’escola?

Institut Joan Boscà. Avinguda d’Esplugues, 38-40. Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

fundacióarturmartorell

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari449A ESCOLA D’ESTIU 3 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

La societat canvia i l’escola també. Això és indiscutible. Però com es fa per canviar una escola que no compleix el seu objectiu fonamental, que és aconseguir que els nens i nenes aprenguin a actuar de manera autònoma? Segons Roser Salavert, doctora en lideratge i tecnologia educativa, experta en gestió educativa a la ciutat de Nova York amb una llarga experiència a fer funcionar escoles que no funcionen, en barris complicats de la ciutat, les eines del canvi són senzilles, perquè no costen cap diner, però han de ser emprades de forma constant i sistemàtica. Es pot començar per una cosa senzilla i petita que consisteix a compartir els petits èxits de cada professor: compartir-los a les reunions dels equips docents, en comptes de tractar altres temes que no ajuden a avançar i millorar. D’això ella en diu “reforçar l’èxit”, i es tracta que aquests petits èxits individuals animin altres companys a actuar en la mateixa direcció i a imitar certes pràctiques que han estat exitoses.

Roser Salavert constata que l’escola ha canviat, i com a mostra ha fet un recull de les paraules clau del programa d’aquesta 49a Escola d’Estiu: entorns d’aprenentatge, protagonisme dels infants, treball per projectes... I quines diferències hi ha entre l’escola d’ahir i aquesta escola d’avui? Segons ella, ahir la pregunta que ens plantejàvem els docents era: què hem d’ensenyar? Mentre que avui la pregunta és: com ho hem d’ensenyar. El mètode a seguir és “la pedagogia de l’aprenentatge responsable”, en què la responsabilitat de l’aprenentatge recau tant en el mestre com en l’estudiant. I si anem més enllà, l’important no és com s’ensenya, sinó com s’aprèn, és a dir, es tracta de convertir les tècniques d’ensenyament en eines d’aprenentatge.

Per fer aquesta escola d’avui el perfil del mestre ha de complir unes característiques, segons estableix Salavert. En primer lloc

Lideratge, rigor acadèmic i avaluació: eines de gestió del canvi TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

Encara ets a temps d’aprofitar el nostre descompte especial

d’escola d’estiu 2014!

30% de descompte en tots els llibres

passa’t pel quiosc, t’hi esperem!Matí 9-15h

Tarda 15.30-18.30h

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf

http://www.youtube.com/user/rsensat1

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://vimeo.com/user7539956

http://www.facebook.com/RosaSensat


http://vimeo.com/album/2937459

33INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DEMÀPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

Divendres 4 de juliolDocumental

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t






ha de conèixer cada alumne, per saber com fer-lo avançar. I això que sembla obvi, no sempre es fa. En segon lloc, ha de tenir un bon domini de la matèria. És important, en tercer lloc, que utilitzi l’avaluació com a eina formativa, amb l’objectiu de guiar el pro-grés de l’estudiant. Com a quart requisit, ha de tenir uns hàbits de reflexió sobre la practica. I en darrer lloc, ha de ser actiu i partici-par en comunitats d’aprenentatge.

Un docent, mai pot treballar sol. La feina en equip és la que dóna forma a tot el treball de l’aula, al treball del centre. Compartir amb els companys i formar un equip de treball per crear projec-tes comuns és important per donar coherència a la feina que es fa l’escola, organitzada des del punt de vista dels que aprenen. I sobretot, ha insistit Salavert, tot això cal fer-ho d’una manera continuada, sistemàtica, amb constància i rigor.

Francina Martí

Lideratge, rigor acadèmic i avaluació: eines de gestió del canvi

«Ahir la pregunta que ens plantejàvem els docents era: què hem d’ensenyar? Mentre que avui la pregunta és: com ho hem d’ensenyar»










4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«El que importa no és el que diu el programa, sinó el que el professor pot explicar a partir, o no, del programa»

Josep Fontana (Barcelona, 1931) és, sense cap mena de dubte, l’historiador català amb més dimensió nacional i internacional. La seva llarga trajectòria com a investigador, i com a docent, el vinculen amb aquella tradició historiogràfica innovadora que van encapçalar en el seu moment Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar.

Com creu que l’actual situació econòmica, política, social i cultural repercuteix en l’escola pública?L’escola pública té dos problemes greus. El primer, del qual és fàcil adonar-se, és la disminució continuada dels recursos que se li destinen, fet que ha de reflectir-se en la qualitat del servei que dóna. Però n’hi ha un altre de més subtil, que als Estats Units està anorreant l’escola pública, i que està apareixent entre nosaltres: la voluntat de substituir una escola pública a la manera tradicional per formes concertades, el que en anglès en diuen “charter schools”, que són centres que reben finançament públic però s’administren com a privats. Una de les diferències essencials és que les “charters” estan sotmeses a la direcció d’un cap que pot actuar com un empresari, contractant o despatxant el personal. Un dels arguments dels que les afavoreixen és que l’escola pública, on els mestres estan sindicats, no té la capacitat d’engegar els professors incompetents com la privada, de manera que això la fa menys eficaç.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

ELS MESTRES SÓN LA PEçA ESENCIAL DEL FUTUR DEL NOSTRE PAíS


Associa’t



Entrevista JOSEP FONTANA



Completeu el panorama amb l’extensió del sistema d’avaluació per “tests”, preparats per grans empreses especialitzades en el negoci de l’ensenyament i qualificats mecànicament. Tot plegat està creant, en nom de l’eficàcia i sota la protecció de “filantrop-barons” com Bill Gates, un sistema educatiu mecanitzat on es pot controlar bé el que s’ensenya. Val la pena conèixer aquest problema, amb episodis com la recent lluita dels mestres de Chicago, perquè es tracta d’aquelles coses que es comencen a fer als Estats Units i s’acaben imposant a casa nostra, en nom del progrés.

L’escola catalana va sobreviure a la repressió franquista. Creu que sobreviurà a la situació actual, a la llei Wert, però no només a la llei Wert, sinó també a les polítiques que, en relació amb l’escola pública, s’impulsen tant des del Ministeri com des de la Conselleria d’Ensenyament? La meva experiència d’ensenyar en temps del franquisme és que no hi ha manera de portar el control efectiu de l’ensenyament a cada classe i a cada professor. El que importa no és el que diu el programa, sinó el que el professor pot explicar a partir, o no, del programa.

L’escola i l’ofici de mestre només s’entenen si es contextualitzen socialment, cultural i política o, si vol, històricament. No creu que seria important que tots els docents estudiessin en la seva formació professional una assignatura sobre els orígens i l’evolució de l’escola actual i de l’ofici de mestre?Una de les coses que els ensenyaria és la història de com la República va voler transformar l’ensenyament, estenent-lo i millorant-lo, i com aquest esforç el va liquidar el franquisme amb l’assassinat de mestres, la depuració de la majoria i un retrocés general. Serveix per entendre que l’educació és una eina de conscienciació tan important que els enemics de la de¬mocràcia la temen i la combaten.











5INICI

«L’educació és una eina de conscienciació tan important que els enemics de la democràcia la temen i la combaten»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t



Avui es torna a parlar de revisar la formació del professorat… Respecte de la formació dels professors em sembla que les avaluacions que es facin haurien de versar sobre els mitjans i els mètodes que s’usen per preparar-los. Jo he tingut bons professors i mals professors, i no encerto a veure quins procediments poden servir per avaluar aquesta cosa tan difícil de definir que és la qualitat de mestre, el mestratge. Personalment he estat l’afortunat deixeble de tres grans mestres com van ser Ferran Soldevila, Jaume Vicens i Pierre Vilar, i n’he conegut i admirat d’altres com Jordi Rubió i Ramón Carande. La sola manera que tinc de mesurar la seva vàlua és la magnitud de l’empremta que m’han deixat.

Quins consells donaria als i a les mestres de Catalunya i al professorat en general per fer front als reptes del futur? La situació en què treballen és tan greu que el que necessiten no són consells, sinó ajudes. Tot el que puc fer és recordar-los que ells són la peça essencial del futur del nostre país. Hi ha poques coses que impressionin més un vell professor com sóc jo –no gaire bon ensenyant, per altra banda; en sóc ben conscient– com trobar-te un vell alumne que et diu, vint o trenta anys més tard: “Recordo que un dia ens vas dir...”. Sovint jo no recordo pas haver-ho dit, però sento una mena d’angúnia en adonar-me de la responsabilitat que ha implicat la feina d’ensenyar. Jo, personalment, sóc, en bona mesura, el fruit que han fet madurar uns mestres, des de la vella professora d’una escola municipal que em va ensenyar a llegir fins als grans historiadors que vaig conèixer molt més tard.

Extracte de l’entrevista publicada a Perspectiva Escolar 373 (gener-febrer 2014)



Entrevista JOSEP FONTANA Llegeix “Els mestres públics a Catalunya:

converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas










6INICI

El proper mes de setembre la revista Infància, educar de 0 a 6 anys publicarà el seu numero 200. Som conscients que no celebrem un aniversari, però ens fa especial il·lusió poder compartir amb tothom aquest fet ja que ens encoratja a enfrontar-nos a aquests temps que ens volen fer viure.

Durant aquests 200 números la revista ha anat creixent i s’ha anat formant, com un mestre en constant aprenentatge, i com un projecte d’escola. El treball en equip, la diversitat territorial (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Illes Balears, País Valencià), la diversitat de mirades a la infància (pediatres, mestres, famílies, universitat), i la diversitat d’experiències (mestres joves i mestres amb anys de reflexió) constitueixen el que per a nosaltres és la riquesa de la revista, una oportunitat d’intercanvi al voltant d’un objectiu comú: la infància.

Potser l’infant és el mateix que fa 33 anys, segurament, però els mestres hem après a escoltar-lo, i la nostra actitud ha canviat per donar valor als seus cent llenguatges dels que ens parla Loris Malaguzzi.

Aquest és l’objectiu de la revista. Fer visible un infant amb uns drets reconeguts per la Convenció dels Drets de l’infant, i donar elements per a transformar l’escola. Uns elements sustentats en la reflexió profunda i l’experiència compartida dels mestres.

I un últim punt, potser ambiciós, però necessari. Donar elements als mestres per a resistir, i fins i tot per a desobeir, davant tot allò que no respecti l’infant. I això inclou lleis retrògrades, que ens traslladen a èpoques menys democràtiques i participatives. Aquest continuarà sent el compromís d’Infància.

INFÀNCIESTEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


No volem deixar de desitjar una bona Escola d’Estiu a totes les mestres i els mestres que hi sou, i a tots aquells que conclouen un curs que ha estat novament dur.

Bona Escola d’Estiu, bon i merescut descans, i força i compromís per a continuar reivindicant la nostra participació en aquesta societat.

Revista Infància

Associa’t





AF_infancia_200.indd 1 07/06/14 10:46


«TOT VIU I MOR EN EL POEMA»

Joan Vinyoli

200










7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMES DE L’ESCOLA D’ESTIU DE LA MANCOMUNITATEn aquell moment i per acabar amb l’escola memorística i per donar un impuls als ensenyaments artístics i d’ofici, un tema que interessava molt era l’ensenyament dels treballs manuals educatius ja que poca cosa n’havien aprés a la Normal durant aquells darreres anys.

Immediatament després d’aquest tema en van seguir d’altres no menys interessants:

Mètodes pedagògics nous: La Pedagogia d’Herbart, el mètode Montessori, el dibuix directament d’objectes, ortografia catalana, literatura catalana moderna, gramàtica, economia domèstica,

història, botànica, química, zoologia, dicció i expressió, psicologia escolar, educació, física, modelatge, cistelleria, ballets populars catalans, l’ensenyament crític, els exàmens, l’educació dels pàrvuls i un llarg llistat repartit entre tots els anys i a cada Escola d’Estiu que es celebrava.

A mida que anaven avançant: Cursos de tècniques pedagògiques, el joc, la vida de l’infant i de l’escola, l’Art a l’escola, l’educació musical dels infants, psicologia i educació, psicologia del nen i educació moral, educació i l’oci, l’Evolució psíquica de l’infant, l’educació del pàrvul l’escola Activa a l’aire lliure, aplicacions del mètode Decroly, el cinema a l’escola …

Cursos que com es pot veure incloïen les matèries i els continguts més nous i atractius per a una bona renovació de l’escola i que eren explicats per professors i personalitats excepcionals i especialistes veritables en cadascuna de les matèries com:

Rosa Sensat, Anna Rúbies, Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Palau i Vera, Joan Bardina. Eladi Homs, Dolors Canals, Joan Corominas, Celestina Vigneaux de Corominas, Leonor Serrano, Adrià Gual, Joan Llongueras, Ernest Cervera, Enric Ainaud, Francesc D’A. Galí, Aurèli Campmany, Pau Vila, Ramon D’Alòs, Eduard Fonserè, Joaquim Folch i Torres, Jeroni Moragas, Emili Mira, Guillem Diaz Plaja i molts d’altres. Entre ells, també mestres fusters, mestres manyans, mestres electricistes, cistellers, etc. tots ells exel·lents professors i especialistes en els oficis que ensenyaven. Els mestres dels mestres amb igualtat de consideració combinaven els coneixements dels oficis amb les ciències i la pedagogia.

Teresa Font

CENT I MÉS,100 anys d’Escoles d’Estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





49a Escola d’Estiu Rosa SensatTema General

del 30 de juny a l’11 de juliol de 2014

La societat canvia. I l’escola?

Institut Joan Boscà. Avinguda d’Esplugues, 38-40. Barcelona

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

fundacióarturmartorell


Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.










http://www2.rosasensat.org/files/promocio_cosmocaixa_ee_rosa_sensat.pdf

8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM

Enguany celebrem el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, nascuda el 6 de juny de 1914 a partir de la federació voluntària de les quatre diputacions catalanes, i encapçalada per Enric Prat de la Riba, que llavors presidia la Diputació de Barcelona.

Durant els gairebé 11 anys de vida, abans de ser abolida l’any 1925 per Primo de Rivera, la Mancomunitat va tirar endavant una ingent tasca educativa, cultural, social, sanitària i d’infraestructures, amb la creació d’obres tant importants com l’institut d’Estudis Catalans, l’Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya, la xarxa de biblioteques populars, l’Escola Industrial i l’Escola Superior d’Agricultura, o les cases de la Caritat i la Maternitat, entre moltes altres referències.

Per tal de conèixer i analitzar l’obra realitzada per la Mancomunitat així com la seva l’època històrica, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha organitzat dues exposicions que es poden visitar a la seu del CCCB al carrer Montalegre de Barcelona fins el proper 20 de juliol: L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys, i De la beneficència al servei públic de sanitat.

A part d’aquests dues mostres, també es pot contemplar a Barcelona fins el 20 de juliol i a l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial, l’exposició Noves estructures per a l’educació, que recull el projecte d’Universitat Industrial de la Mancomunitat, amb una de les seves institucions més emblemàtiques, l’Escola del Treball.


Associa’t





EL CENTENARI DE LA MANCOMUNITAT

DE CATALUNyA

La Maternitat

La visita d’Einstein a l’Escola del Treball

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí CorominasEXPOSICIÓ AL CCCB










9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AL TWITTER ES PARLA DE L’#EE2014


Associa’t






Eva Sargatal Danés@EvaSargatal Creure que l’escola del segle XXI no pot ser de “talla única” ens pot ajudar a avançar. #EE2014 @RosaSensat

CCOO Educació@CCOOeducacio Què se n’ha fet de la nova escola pública? Rellegint la declaració X Escola d’Estiu de @RosaSensat http://diarieducacio.cat/que-se-nha-fet

FMRPedagogica @FMRPcCom van les escoles d’estiu? Vinga animeu-vos a enviar fotos i comentaris! =p #1ee

yoEstudiéenlaPública @yoEPublicaEn educación, donde ahora hay becas habrá créditos bancarios, como en el sistema norteamericano. ¡Empieza el negocio! http://www.ibercampus.es/gomendio-enciende-el-debate-tras-proponer-cambiar-becas-por-prestamos-27853.htm

Diari de l’Educació @DiariEducacio Sembla que l’escola ha d’ensenyar la compassió”, @JaumeFunes, sobre l’anunci de canvis al currículum http://diarieducacio.cat/sembla-que-lescola-ha-densenyar-la-compassio/

Diuen a:










el diari 4 de l'escola d'estiu 2014 de rosa sensat

Documents