el diari 6 de l'escola d'estiu 2014

Sum

ari

Tema GeneralL’exemple de l’escola «Pesta», una escola activa,

participativa on els infants viuen i aprenen al seu ritme

EntrevistaMatheu Tree

Rosa SensatMARC

(Les Mestres Àvies Recuperadores de Contes)

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Personalitats de fora

RecomanemLa Filmoteca

Xarxes socialsAl Twitter es parla de l’#EE2014

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari649A ESCOLA D’ESTIU 7 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

En l’espai pel documental que cada any ofereix el Tema General de l’Escola d’estiu, el passat divendres vam poder veure la primera part de les tres que integren el reportatge sobre l’experiència pedagògica del Centro Educativo Pestalozzi “Pesta”, fundació creada l’any 1977, prop de Quito (Equador), per Mauricio i Rebeca Wild, un matrimoni de pedagogs alemanys que des del 1961 resideixen a l’Equador.

Vagi per endavant la dada que aquest centre va haver de tancar l’any 2005 davant les dificultats per mantenir en marxa el model educatiu

L’exemple de l’escola «Pesta», una escola activa, participativa on els infants viuen i aprenen al seu ritme

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

que li donava sentit: la participació de les famílies en el procés edu-catiu de l’escola. Però no és aquesta la qüestió que avui en interessa destacar sinó, al contrari, ens plantegem si un model com aquest, un model d’escola “activa, participativa, lliure i no directiva”, un model “alternatiu” d’escola pot existir a casa nostra, en la nostra realitat social i educativa.

El principal debat posterior al visionat del documental va ser si aquest tipus d’escoles s’ajusten o no al nostre sistema educatiu, estanda-ritzat, i més basat en els principis de l’avaluació constant i la lluita contra un suposat “fracàs escolar” que en una dinàmica d’escola ac-tiva i oberta, en la qual els infants aprenen segons el seu propi ritme i prenen les seves pròpies decisions a mesura que es van fent grans.I la resposta és que SÍ. El treball en ambients “preparats”, un dels eixos bàsics del model del centre de “Pesta” és des de fa anys una realitat en diverses escoles de casa nostra, com es va poder com-provar en el debat on una mestra va comentar l’experiència del seu centre, o com ho demostra la tasca realitzada des de fa temps en l’escola El Roure Gros, de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Per tant, els espais físics no són cap entrebanc, almenys cap entre-banc insuperable, per desenvolupar a Catalunya escoles amb aques-ta visió “pestalozziana”. El que sí que ho pot ser, però, és que un projecte d’aquestes característiques s’ha de fonamentar en un treball d’equip rigorós i coherent i en un canvi de rol del docent. La gestió de l’aula es fa tot dissenyant ambients que propicien determinats aprenentatges, i el mestre acompanya i dóna seguretat als infants, sempre en un ambient d’alegria, de concentració i de perseverança.

Jordi Navarro

«El treball en ambients «preparats», un dels eixos bàsics del model del centre de «Pesta» és des de fa anys una realitat en diverses escoles de casa nostra.»

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas

http://www.youtube.com/user/rsensat1

http://vimeo.com/user7539956

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://rsensat.blogspot.com.es/

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://www.facebook.com/RosaSensat

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf


33INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

TEMA GENERAL DE DEMÀPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

dimarts 8 de juliolDocumental

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Associa’t





L’exemple de l’escola «Pesta», una escola activa, participativa on els infants viuen i aprenen al seu ritme

Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.











4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«Sis mesos!, i al cap d’aquest temps el català ja el tenia coll avall»

Matthew Tree (Londres, 1958) es defineix essencialment com a escriptor, tot i que col·labora assiduament en diversos mitjans de comunicació. Parla anglès, català, castellà i holandès i creu que “qualsevol idioma porta a un altre: l’holandès a l’alemany, el castellà al portuguès, i el català al francés”.

Quines llengües parles a casa?A casa parlem tres llengües: català amb els nostres fills i quan aquests van a casa d’amics, perquè no volem que els amics dels nostres fills no ens entenguin; anglès amb la meva parella i amb els meus fills en la intimitat; i la meva dona i els fills s’entenen en holandès.

I els fills? Els fills en parlen quatre!, i és que per a ells el castellà és el seu segon idioma, cosa que els enemics de la immersió no volen entendre. El dominen més que l’anglès i l’holandès.

Són afortunats? Ho seran, sobretot si aconsegueixen dominar les quatre... Qualsevol idioma porta a un altre: l’holandès a l’alemany, el castellà al portuguès, el català al francès i l’italià...

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

DARRERE D’UNA LLENGUA HI HA UNA CULTURA I UN UNIVERS CULTURAL


Associa’t



Entrevista MATTHEw TREE



Com vas aprendre la llengua catalana? Ens hem de remuntar al final dels setanta, quan jo estava casat a Londres amb una catalana. Però no parlàvem mai català. Una vegada vaig anar al seu poble, a Osona, i vaig descobrir el català i, molt especialment, l’univers català. A partir d’aquell moment vaig adonar-me que per a mi no tenia sentit aprendre castellà, una llengua que no parlàvem. El català em va fascinar, especialment el simple fet que existís: jo em pensava que era com el gal·lès, una cultura i una llengua confinada, testimonial..., i malgrat tot és una cultura gairebé normal. Sóc autodidacte. Vaig aplicar un mètode de total immersió lingüística avant la lettre, ajudat per un llibre: Teach yourself catalan. Un llibre d’autoaprenentatge útil, especialment si estàs al país i a casa de catalans.

Va ser difícil? Sis mesos!, i al cap d’aquest temps el català ja el tenia coll avall. En tornar a Londres vaig eixamplar el català llegint i mirant diccionaris, un fet que em va permetre agafar el lèxic literari.

Quin va ser el pas següent? Al principi dels vuitanta, jo ja no tenia contacte ni amb la noia catalana ni amb Osona, i el 1984, per diversos motius, vaig decidir traslladar-me a viure a Barcelona. Aquí vaig continuar l’aprenentatge, especialment el català col·loquial: expressions gruixudes, paraulotes..., que potser és el que és més difícil d’un idioma. Conec gent que parlen molt bé l’anglès, però quan entren a dir paraulotes s’equivoquen de totes totes.

Com veus aquesta mena d’obsessió per l’anglès per part de gairebé totes les administracions educatives? De fet es pot entendre, ja que l’anglès té molts usos pràctics, especialment per viatjar a fora i per buscar feina aquí, però de











5INICI

«Aprendre un idioma també és saber expressar-se»

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t



vegades s’oblida que no és una llengua internacional, i és que l’anglès és una llengua tan complexa que el que s’està aprenent no és ben bé anglès, és un anglès simplificat. Aleshores la gent se sorprèn que quan parlen amb un anglès de debò no entenen gran cosa, i menys quan el llegeixen. I és que darrere d’una llengua hi ha una cultura i un univers cultural.

Així doncs, aprendre una llengua comporta també una manera de fer i viure, una cultura? És a dir, és destriable la llengua de la cultura? Jo diria que en una situació forçada les dues coses van juntes, ja que aprendre anglès no és només una llengua útil per demanar on és el lavabo en un aeroport. L’anglès turístic és útil, però no és res més que això. La gent es pensa que un idioma només serveix per comunicar i res més. Però per assolir aquest objectiu



amb les mans n’hi hauria prou. Aprendre un idioma també és saber expressar-se: tots els comunicants natius es comuniquen i s’expressen a la vegada. I com a exemple jo mateix: el 2009 vaig anar als Estats Units, i tot i que parlem el mateix idioma, em sentia més estranger allà que no pas a Catalunya. Conec gent que parla molt bé l’anglès però que no estan en cap univers anglès, són aculturals, tenen un anglès acultural.

Quina és la millor manera i la més eficaç d’aprendre l’anglès per part dels joves catalans?Els petits haurien de veure sèries en anglès i, com que el 90% del programa és gestual, els nens ho entenen automàticament. Això ho estic veient en una parella d’amics catalans que tenen una nena de dos anys i mig amb la qual jo parlo en anglès, i ens entenem! I jo amb els meus fills miro tele-sèries –horribles!– per a adolescents en anglès i amb subtítols. Els meus fills, però, ara em parlen un anglès nord-americà..., ara em diuen Hello, I love you, dad!..., molt americà...

Quines recomanacions faries a la societat i l’educació catalana per millorar la nostra competència en llengua anglesa? És difícil de valorar... Potser que, com que l’anglès està a tot arreu..., per què no partir de cançons dels One Direction per explicar què volen dir les seves lletres? Et poso un exemple: tinc un amic autodidacte que a partir de la seva afició al fun dome ha après anglès per conèixer més i millor aquest món. El mateix es podria fer amb els nens.

Extracte de l’entrevista publicada a Perspectiva escolar 374 (març-abril 2014)

Entrevista MATTHEw TREE











6INICI

Des de fa més de cinc anys, un grup d’onze mestres ja jubilades, vinculades a Rosa Sensat, viatgen per les escoles bressol i de primària, instituts, biblioteques i centres cívics de Catalunya per explicar contes a infants i joves, alhora que fan una tasca molt important de recuperació de contes orals. Es tracta del projecte MARC (Mestres Àvies Recuperadores de Contes), que té el propòsit d’utilitzar els contes com a lligam tradicional entre els nens i els joves amb la gent gran, i fer-los gaudir amb la narració d’històries i mites clàssics.

Són Consol Rovira, Carme Mestres, Teresa Arrufat, Teresa Ribas, Rosa Maria Pujadó, Mercè Mola, Maria Altiriba, Josepa Garcia, Neus Aragonès, Àngels Ollé i Maria Eulàlia Valeri, que l’any passat van explicar contes a més de 3.000 infants i a unes 300 persones adultes, entre mestres i familiars dels nens i les nenes de

MARC

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


15 llars d’infants, 60 escoles de primària, i 2 instituts. Però també a una Zer, dos biblioteques escolars, una biblioteca pública, dos centres d’acollida, una escola d’estiu i un centre de recursos. I fins i tot es van passar per la presó de Quatre Camins per explicar contes a diversos grups d’interns.

I què cobren per fer aquesta tasca? Doncs un somriure, una flor i el transport. I és que en un món com l’actual, on prima la narració audiovisual, aquestes mestres jubilades estan convençudes que els contes explicats a la manera tradicional, amb una paraula rere l’altra, continuen sent un magnífic instrument per exercitar l’atenció, desenvolupar la imaginació i capacitar els infants en l’abstracció de les seves emocions.

Tal com van escriure en el llibre d’honor d’una de les escoles que han visitat, aquestes mestres, “vivim per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”.

Jordi Navarro

Associa’t





UN «EQUIP» D’ONzE MESTRES ÀVIES RECUPERADORES DE CONTES RECORREN CATALUNyA EXPLICANT HISTÒRIES A INFANTS I JOVES

(Les Mestres Àvies Recuperadores de Contes)











7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

PERSONALITATS DE FORALes tradicions o corrents pedagògics internacionals es fan ben presents a la Catalunya de principis del segle XX. La pedagogia catalana, a més del món anglosaxó (W. James, J. Dewey, H. Spencer), coneix les diverses escoles germàniques (Dilthey, Spranger, Flitner, Scheller i Hartmann, Kerchersteiner, Natrop, Herbart, Menmann, Lipmann); italianes (Maria Montessori); belgues (Decroly); suïsses (Claparède, Piaget, Ferrère, Freinet, Cousinet).

Moltes foren les personalitats del món de l’educació i de fora de casa nostra vinculades o que van donar classes o cursos a les Escoles d’Estiu de la Mancomunitat. Maria Montessori i tants d’altres com: Dr. J. Delvolvé (Universitat de Tolouse) Benedetto Colarossi (Treballs manuals) M. Victor Langlois du Feu (educació física) Agna Maccheroni (Escola Montessori de Roma i directora de La Casa dels Nens de Barcelona) Antonia Truyts (“menagerie” Bèlgica)

La primera Escola d’Estiu fou dedicada al mètode Montessori, als treballs manuals i al dibuix. Tanmateix, l’any 1917 a l’Escola d’Estiu s’havia presentat el pensament pedagògic i l’obra de Neumann, Decroly, Claparède i Montessori. Homs havia presentat i difós amb entusiasme aquest mètode després del seu retorn de Chicago.

Teresa Font

CENT I MÉS,100 anys d’Escoles d’estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS


Associa’t





«NO VENCERÀ CAP FRED ELS MEUS RECORDS ENCESOS»

Joan Vinyoli











8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

RECOMANEM

TALLER D’ESTIU A LA FILMOTECA

«DÓNA VIDA ALS CARTELLS

DE CINEMA»


Associa’t





FILMOTECA

Els serveis educatius de la Filmoteca ofereixen aquest mes de juliol un taller per descobrir i explorar l’univers del cartellista de cinema Macario Gómez Quibus, “Mac”, amb una visita guiada a l’exposició de producció pròpia que acollirà la sala d’exposicions de la Filmoteca a partir del 17 de juliol 2014.

El cartellista Macario, Creu de Sant Jordi d’enguany, ha dedicat la seva feina al llarg de la seva vida al cinema.

Els participants al taller gaudiran de l’obra del Mac donant vida als seus cartells, amb tècniques d’experimentació audiovisual i plàstica. El taller serà conduït per RefritoClub.

El taller, que es farà del 21 al 31 de juliol, de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, està especialment adreçat a grups d’entitats del lleure i casals d’estiu i a infants i joves de 4 a 10 anys i d’11 a 17 anys. El cost del taller és de 5 euros, i hi ha un màxim de participants per sessió de 45.

Més informació i inscripcions a la Filmoteca de Catalunya, Plaça Salvador Seguí, 1-9 – Barcelona, Tel: 93 556 51 98, i

correu electrònic: [email protected]











9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

AL TwITTER ES PARLA DE L’#EE2014


Associa’t





Diuen a: Diari de l’Educació@DiariEducacio “Lideratge, rigor acadèmic i avaluació: eines de gestió del canvi”, @FrancinaMarti @RosaSensat http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2014/07/03/lideratge-rigor-academic-i-avaluacio-eines-de-gestio-del-canvi/

Fundació Grífols@FundacioGrifols MT @RosaSensat: La pregunta que ahir ens fèiem era què hem d’ensenyar i avui és com ho hem d’ensenyar. Roser Salavert a #EE2014

Guida Al·lès@Guidix Angel Domingo, inspector, “No és necessari posar #notes. La llei només demana posar una nota a final de curs” Curs @RosaSensat

Escola Lliure El Sol@EscolaElSol Cal ensenyar a llegir a internet, cal donar cultura digital a infants i adolescents, explica @dancassany a l’escola d’estiu de @RosaSensat

Mareas x la EPublica@MareasXLaEP Ens veiem a Pontevedra del 16 al 18 de juliol? I Jornades “L’Educació que volem” http://bit.ly/TCaF4D pic.twitter.com/poHt8ISEca


https://twitter.com/FundacioGrifols

https://twitter.com/DiariEducacio

https://twitter.com/FundacioGrifols

https://twitter.com/EscolaElSol

https://twitter.com/MareasXLaEP










el diari 6 de l'escola d'estiu 2014

Documents