el diari 10 de l'escola d'estiu 2014

Sum

ari

Tema GeneralEn un món com el nostre són

imprescindibles veus i actituds discordants.Lluís Duch, antropòleg

EntrevistaPenny Ritscher

Rosa SensatI l’any vinent 50 anys!

HistòriaCENT I MÉS, 100 anys d’Escoles d’Estiu.

Les escoles del CENU

Imatges Escola d’Estiu

Escola d’Estiu Les estadístiques

DIARI DIGITAL DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSATwww.rosasensat.org

Diari1049A ESCOLA D’ESTIU 11 DE JULIOL DE 2014

http://www2.rosasensat.org/

2

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

INICIGeneralitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament

Per finalitzar les sessions del Tema General d’enguany tenim avui divendres a Lluís Duch (Barcelona, 1936), amb una conferència titulada “consideracions d’un antropòleg sobre la pedagogia”. Duch és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen, professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i monjo de Montserrat des de 1961.

Per Lluís Duch, la crisi que estem vivint no és sectorial, sinó global. La crisi de la família no pot separar-se de la de l’escola, i la crisi d’aquesta no és aliena a la de la política, la qual, al seu torn, es troba directament afectada per la crisi dels models econòmics, pels interessos i pels tripijocs, sovint bastards, de les multinacionals, dels bancs, de les agències de qualificació econòmica.

I davant d’aquesta situació es pregunta com hauria d’articular-se i transmetre una educació que fos realment humanitzadora? I quins són els majors obstacles per a configurar projectes educatius realment humans i creadors de fraternitat?

Per respondre aquestes qüestions assenyala diversos trets característics del nostre temps, que intervenen poderosament en la configuració de la nostra vida quotidiana actual, com la situació del que ell anomena les estructures d’acollida: la família; la ciutat, l’escola, la política i l’oci; i la religió, a la que hi afegeix una quarta: els mitjans de comunicació que en els nostres dies, sovint arriben a substituir i anul·lar les transmissions familiars i escolars o, almenys, en disminueixen fortament la seva eficàcia, i estableixen nous llenguatges i pautes de comportament d’acord amb interessos econòmics i polítics que, molt sovint, donen lloc a conseqüències pernicioses i deshumanitzadores.

En un món com el nostre són imprescindibles veus i actituds discordants

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

IMATGES ESCOLA D’ESTIU

ESCOLA D’ESTIU

Associa’t



Edició: Associació de Mestres Rosa SensatCoordinació: Jordi Navarro

Disseny i maquetació: Clara Elias Correcció: Teresa Font i Jordi Ferré

També es refereix a la pèrdua de confiança, tot afirmant que en el nostre temps, en l’àmbit familiar, escolar i polític, la confiança és un bé realment molt escàs que, a més, tendeix a disminuir dràsticament; a la velocitat com a signe característic de la nostra època, que comporta un increment de la provisionalitat; i a una pèrdua de la memòria individual i social que ens du a una «amnèsia estructural» on els processos de transmissió resulten pràcticament irrealitzables i les persones, quasi inevitablement, es veuen abocades a l’analfabetisme.

En la seva intervenció també parla dels feminismes, que incideixen d’una manera molt efectiva i profunda en la primera «estructura d’acollida», la família, però també en l’escola i fins i tot en la redacció dels llibres de text; de la credulitat en la que estem submergits de ple en una «cultura només d’oïdes», en la qual oficien uns oracles com ara, per exemple, la televisió, les revistes del cor, els sistemes de la moda, l’star system, el mercat, etc., als quals, de fet, quasi màgicament, se’ls atribueix la infal·libilitat i la capacitat per a marcar les pautes del pensament i de la convivència humana dels nostres dies; de la preponderància del psíquic, en el qual els individus rebutgen qualsevol tipus de compromís, sobretot si aquest exigeix una certa continuïtat en el temps; i d’una intensa i extensa “adolescentització” de la majoria dels comportaments i de les formes de relació que es manifesten en la nostra societat, que acostuma a implicar un escurçament notable del temps de la infantesa i un allargament temporal molt important de la mateixa adolescència o el que és l’equivalent: en l’actualitat, l’adultesa comença molt més tard i, en molts individus i grups humans, no arriba a fer-ho mai. És “una evidència incontestable” que en el moment actual resulta difícil, per no dir gairebé impossible, la intervenció en l’elaboració

«En el moment actual resulta difícil, per no dir gairebé impossible, la intervenció en l’elaboració de plans d’estudis, en la formació de docents i en l’administració de les escoles i universitats.»

Llegeix “Els mestres públics a Catalunya: converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas


http://www.facebook.com/RosaSensat

https://twitter.com/#!/RosaSensat

http://rsensat.blogspot.com.es/

http://www2.rosasensat.org/pagina/nou-soci

http://www2.rosasensat.org/files/els_mestres_publics_a_catalunya_1903_1936-1.pdf

http://www.flickr.com/photos/rosasensat/

http://vimeo.com/user7539956

http://www.youtube.com/user/rsensat1

33INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU

Generalitat de CatalunyaDepartamentd’Ensenyament



Associa’t



de plans d’estudis, en la formació de docents, en l’administració de les escoles i universitats, en la forma d’exàmens, etc. Les burocratitzades «màquines estatals» formalitzen unes propostes, sovint teòricament més o menys acceptables, que a la pràctica són irrealitzables per falta de mitjans, de formació del professorat, de coneixement real de la situació de les nostres societats, del pes immens de les inèrcies adquirides, dels interessos més o menys subterranis dels partits en el poder, etc. I hi afegeix un altre obstacle “el trasllat dels problemes familiars a l’àmbit escolar”.

Què cal fer, doncs, davant d’una situació tan caòtica i aparentment sense sortida com l’actual? Com que en l’actualitat no resulta possible la intervenció en els grans dissenys no sols de l’educació, sinó de tots les restants esferes de la vida social i pública, cal el compromís i l’acció personals de dones i d’homes que, a pesar de totes les dificultats, impediments i, fins i tot, desqualificacions, gosen, en el seu restringit àmbit d’influència, oferir alternatives als models massificadors i, sovint, deshumanitzadors proposats per les instàncies governamentals.

En definitiva, davant d’un galopant procés de globalització sobretot de caràcter econòmic i tecnocràtic, és necessari repensar molt a fons la problemàtica entorn de l’educació, i reflexionar acuradament sobre com caldria constituir una bona i humanitzadora pedagogia de tot allò relacionat amb la quarta «estructura d’acollida», és a dir, els mitjans de comunicació, que s’ha erigit en un substitutiu de la família, l’escola, la política i la religió.

Si bé a curt termini no sembla previsible que, a nivell institucional, s’introdueixin canvis molt significatius en els sistemes

educatius ara vigents, sobretot si es té en compte les enormes conseqüències de la gravíssima crisi econòmica i social que afecta les societats occidentals i, d’una manera potser encara més profunda, la del nostre país, han de ser les persones concretes i els petits grups humans els qui podran oferir alternatives realment humanitzadores i engrescadores als sistemes imperants.

En un món cada vegada més sofisticadament controlat com és el nostre, en el qual l’anomenat «pensament únic» i «políticament correcte» és omnipresent, són imprescindibles veus i actituds discordants. Sobretot en l’educació d’infants i d’adolescents.

Així, perquè sigui possible un canvi en profunditat del sistema educatiu actual és indispensable actituds ètiques i testimonials dels docents que creïn confiança en els educands. I també és vital l’estreta col·laboració de la família i de l’escola. Recuperar la confiança és un exercici ardu i difícil, però no impossible.

(Extracte resumit de la conferència de Lluís Duch)

TEMA GENERAL DE DEMÀPrograma Tema GeneralHorari: de 12.45 a 13.45 h (obert a tothom)

Divendres 11 de juliolEls processos de transmissió en una societat de canvis acceleratsLluís Duch, antropòleg

Acte de cloenda











4INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

4INICI

«La infància és un mercat important dins el sistema capitalista»

Penny Ritscher va néixer a Nova York el 1941. Llicenciada en filosofia i especialitzada en educació musical, des del 1972 viu a Itàlia on ensenya al moviment d’educació activa CEMEA. Ha publicat diversos llibres, el darrer dels quals “Escola slow, pedagogia del quotidià” ha estat editat per Rosa Sensat dins la col•lecció “Temes d’Infància”. Ha participat en l’Escola d’Estiu d’enguany com ha formadora del curs “Escola lenta”.

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU

L’EXCéS D’INFORMACIÓ éS COM MENJAR EN EXCéS. NO ES DIGEREIX Bé I NO S’ASSIMILA


Entrevista PENNY RITSCHER



Associa’t



Quin lloc ocupa l’infant en la societat actual?El terme “ nen” és una mica massa genèric . No obstant això, sabem que moltes famílies tenen un sol fill, o una parella, per la qual cosa avui els nens i nenes reben molta atenció, potser excessiva, de part dels pares, avis o d’altres parents. I això pot ser un problema si no es compleixen finalment les seves expectatives, esperances i regals.

Per tant, segons vostè el model capitalista dominant afecta l’educació dels infants i joves? La infància és un mercat important dins el sistema capitalista, un “target comercial” com es diu en màrqueting, i comparteix els mateixos mecanismes publicitaris i el consumisme induït que els adults , amb l’agreujant que als nens és hi més perillós, i els va pitjor perquè arriben a creure que “tenir “ és essencial , que l’última marca de joguines i de moda és un objecte de necessitat .

Escola lenta o sentit comú?Disminuir la velocitat no és una virtut en si mateixa , sinó que ens permet usar el sentit comú en l’avaluació de les necessitats reals dels nens que estan al nostre càrrec. En lloc de produir productes, que sovint no tenen un significat real per als nens, podem centrar-nos en els processos i el gust de fer les coses mentre les estem fent.

Pensa que l’excés d’informació pot ofegar el sentit comú?L’excés d’informació és com menjar en excés . No es digereix bé i no s’assimila.

Quina és l’essència de la vida quotidiana d’un nen?La vida quotidiana és un laboratori continu, des que s’aixeca al











5INICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU




Associa’t



«Disminuir la velocitat no és una virtut en si mateixa»

matí fins el moment en què s’adorm a la nit. Explora , descobreix i comparteix en tot moment .

Podria parlar una mica sobre el seu llibre, Slow School ?El llibre està escrit d’una manera senzilla, accessible per a tothom , mestres i professors, però també pares i mares i fins i tot altres persones alienes al món de l’educació . El llibre parla sobre experiències diverses i proposa mesures pràctiques .

Com ha viscut l’experiència de participar a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat? Realment, és un plaer treballar enmig de moltes persones que estan motivades i compromeses en l’educació.

Eva Jansà

Entrevista PENNY RITSCHER











http://rosasensat.org/editorial/ca/novetats/?&view=572

6INICI

Tot just tanquem la 49a Escola d’Estiu i ja us volem convidar a la de l’any que ve, que ni més ni menys serà la cinquantena.

Des de Rosa Sensat hem organitzat des de l’any 1966, cada any, l’Escola d’Estiu, de dues setmanes. Milers de mestres, homes i dones, s’han reunit, com vosaltres, en cursos, tallers i grups de treball per conèixer plantejaments pedagògics i noves experiències. Han discutit problemes d’educació, des de la metodologia a noves lleis, amb voluntat de millora en la pedagogia de fer de mestre i en una escola per als infants arrelada al seu medi.

I, des d’aquells anys 60, les escoles i mestres, al redós de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, avui Associació, vam abordar el tractament de la llengua catalana com a llengua de comunicació i aprenentatge de l’escola, en moments difícils, en plena època franquista.En la nostra cultura les grans celebracions coincideixen amb dècades, i per això volem que la 50a Escola d’Estiu sigui una gran festa. Una festa de la pedagogia, de la pràctica i de la teoria, una trobada de vells i nous mestres, de companys d’aquí i d’arreu. Una festa per compartir l’anhel d’una educació millor per a cada nen i nena i per als joves, que els mantingui o desvetlli la passió per aprendre, l’entusiasme per conviure, per compartir, per ser persones responsables, lliures i feliços.

Per organitzar aquest esdeveniment ens agradaria comptar amb vosaltres ja des del proper mes de setembre, després d’unes vacances en què us desitgem un bon descans.

Fins al proper curs

L’ANY QUE VE EN FEM 50 ANYS!

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU




Associa’t


Diari1049A ESCOLA D’ESTIU 11 DE JULIOL DE 2014 Llegeix “Els mestres públics a Catalunya:

converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas










7INICI

BENVINGUDA

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA

RECOMANEM

XARXES SOCIALS

LES ESCOLES DEL CENU Amb l’aixecament franquista a Catalunya començà una etapa revolucionària que es concretà en el decret de 27 de juliol de creació del Comitè (més tard Consell) de l’Escola Nova Unificada (CENU) que va elaborar un projecte escolar revolucionari que malauradament, es va portar a terme en un context guerra.

El primer objectiu que es van proposar va ser que el dia primer d’octubre del 36 tots els nens estiguessin escolaritzats i que s’hagués acabat el problema dels nens que no anaven a l’escola.

L’escola unificada va ser l’escola del poble; l’escola per a tots els infants de la Nació, una institució educativa, docent i de treball des de pàrvuls fins a la universitat. El treball escolar de l’escola unificada és L’ACCIÓ. L’alumne hi ha de sentir estimulada la seva pròpia iniciativa i cal que el seu ambient sigui natural i amb una gran varietat de materials.

Els seus fonaments legals: Constitució de la República Espanyola (Article 48) i segons l’Estatut interior de Catalunya (article11) on es diu:

“El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado y lo prestarà mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. “La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria”

L’ensenyament primari serà obligatori, gratuït i català per la llengua i pel seu esperit. S’inspirarà en els ideals de treball, llibertat, justícia social i solidaritat humana. En tots els graus serà laic i es facilitarà l’accés a tots els graus de l’ensenyament als escolars més aptes mancats de mitjans econòmics.

Declaració de principis:• L’escola unificada reconeix la igualtat de tots els infants de la Nació• L’Educació no ha de ser patrimoni de cap classe social; ha de ser per a tots igual.• Reconeixement del valor de l’aptitud i la vocació personal• Harmonia entre el desenvolupament somàtic i psíquic• Valoració dels oficis manuals sense deslligar-los de l’educació• Aspecte educatiu de la personalitat. L’ésser humà com una persona SOCIAL• Ensenyament humanista al costat del tècnic.• Valoració de l’esport• Ensenyament obligatori fins els 18 anys• Respecte a les característiques individuals de cada alumne• Recolzament de la Generalitat amb la cooperació dels

El seu ideal suprem: Donar a tots els infants una cultura bàsica i sòlida que els faci homes veritables en tots els aspectes i aprofitar tots els valors humans i destinar-los a llurs assenyalades activitats, a benefici dels mateixos individus i de la societat en general.

Teresa Font

CENT I MéS,100 anys d’Escoles d’estiu

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU




Associa’t



Ajuntaments per crear institucions per nens amb necessitats educatives especials.











8INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU




Associa’t



«NO MORIRé DE CAP ANGOIXA ARDENT SI VISC PERDENT-ME SEMPRE ENAMORAT»

Joan Vinyoli

Pots veure totes les IMATGES de l’escola d’estiu Llegeix “Els mestres públics a Catalunya:

converses, autogestió i formació (1903-1936)”, d’Agustí Corominas












9INICIINICI

TEMA GENERAL

ENTREVISTA

ROSA SENSAT

HISTÒRIA


ESCOLA D’ESTIU




Associa’t



Total professorat: 101Total matrícules: 630

%Home 12 %Dona 88 %

Edats:

entre 20 i 30 anys 22 %entre 31 i 40 anys 34 %entre 41 i 50 anys 25 %majors de 50 anys 18 %

Tipus centres de treball:Públic 54 %Concertat 15 %Privat no concertat 2 %Municipal 8 %Altres 12 %No introduït 10 %

Lloc de residència:Barcelona ciutat 37 %Resta província Barcelona 50 %Tarragona (província) 4 %Girona (província) 1 %Lleida (província) 3 %Altres 5 %

Titulació dels assistents:Doctor, Llicenciats o Tècnic Superior 24 %Mestre d’infantil o de primària 55 %Altres diplomatures 4 %Estudiant Universitari 2 %Estudiant altres 1 %Altres 5 %No introduït 9 %

Nivell educatiu del lloc de treball:Educació infantil (0-3) 21 %Educació infantil (3-6) 20 %Educació primària (6-12) 28 %Educ.secund.(12-16 anys) 7 %Batxillerat 1 %Cicles formatius 1 %Esplais / Educació no formal 2 %Altres 11 %No introduït 9 %

ESCOLA D’ESTIULES ESTADíSTIQUES

Promoció de CosmoCaixa

per a totes les persones que participen a l’Escola d’Estiu,

i les seves famíliesSi vols gaudir de l’oferta

baixa’t l’ENTRADA.











http://www2.rosasensat.org/files/promocio_cosmocaixa_ee_rosa_sensat.pdf

el diari 10 de l'escola d'estiu 2014

Documents