Núm. 16

Març 2017

EL DECRET DE NOVA PLANTA DE 1716

Per Francesc Martínez

A principis del segle XVIII el rei Borbó Felip V (Versalles 1683 – Madrid 1746) havia jurat acatar els furs i constitucions dels estats de la Corona d’Aragó. Tot seguit (1701) s’obriren Corts Catalanes a Barcelona, en les quals s’obtingué la creació del Tribunal de Contractació, entitat que mar-cava límits a la sobirania del mo-narca.

Felip V, al començament del seu regnat i seguint les directrius de la monarquia borbònica francesa, va promulgar un conjunt de lleis,

els Decrets de Nova Planta (nova estructura) que implantaven el règim absolutista a la monarquia d’Espanya, arrogant-se la sobira-nia dels regnes invocant un dret diví.

Les noves lleis donaven al mo-narca borbònic tota la sobira-nia i només quedaven al marge els territoris del País Basc, Na-varra i Aran, que per la seva fidelitat a la Casa de Borbó van mantenir els seus estatus polí-tic i jurídic.

Aquestes lleis absolutistes foren una de les principals causes per las que en 1705 els estats de la Corona d’Aragó (Catalunya, Va-lencia, Aragó i Mallorca) s’aixe-quessin en armes contra Felip V i, al mateix temps, fessin costat a la candidatura al tro espanyol de l’Arxiduc Carles d’Àustria, iniciant-se la Guerra de Successió Espa-nyola.

Amb la victòria de les armes borbòniques Felip V va reduir els regnes de la Corona Arago-nesa a les lleis de Castella, abolint llurs Furs i Constituci-ons.

1

En el cas concret de Catalunya, a partir del 12 de setembre de 1714, una vegada perduda la guerra, no hi tenien ni govern, ni institucions, ni lleis amb una eli-minació total i absoluta del siste-ma legal català, situació que es refermaria amb l’aprovació reial del Decret de Nova Planta , el 16 de gener de 1716, amb un go-vern de base militar que es man-tindria fins el 1833.

Al abolir-se el dret públic, la Reial Audiència quedava presi-dida per un Capità General de Catalunya,

personatge recolzat en aquells moments pel major exercit que mai hi havia hagut a Catalunya i aquest militar recollia les atri-bucions dels antics virreis.

Les noves lleis castellanes s’aplicaren també als governs locals, quedant abolides les tradi-cionals vegueries, que foren substituïdes per dotze corregi-ments, al capdavant dels quals hi havia un corregidor escollit pel rei.

Una força popular històrica, el sometent, també va ser aboli-da.

El Reial Decret de 18-1-1716, per defecte o expressament, no es va pronunciar sobre el dret civil català, el dret penal i ni el proces-sal, d’un caire més sever que el dels castellans, restablint, en el seu article 42, que quedaven com a drets subsidiaris.

Per les mateixes raons es man-tingué el Consolat de Mar i la jurisdicció que aquest exercia.

Per decret el català fou substituït pel castellà, que des de llavors passava a ser oficial i obligatori a l’administració i la judicatura

Una conseqüència tràgica, a ban-

“Estudio General” de les Rambles. Primera universitat de Barcelona, abans de 1714.

da de la destrucció institucional i la repressió de la població, fou l’anorreament cultural en el cas de la nostre historia i de la nostre llengua, que es van anar expul-sant de l’àmbit públic i educatiu incloent la desaparició de les Universitats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En el seu lloc, el 1717, es creà la de Cervera.

El règim de Felip V començaria a esquerdar-se de manera irrever-sible a partir de 1789 amb els Rebomboris del Pa, revolta popu-lar que es va produir a Barcelona, el 28 de febrer de 1789, motiva-da pel reiterat encariment del pa. Aquesta puja del preu fou provo-cada, en bona part, per les males collites dels anys 1788 i 1789. L’avalot popular va assaltar el pastim i l’incendià en bona part, calant foc a moltes barraques de venda de pa.

Més de 300 anys han transcor-regut des de aquella infausta data del gener de 1716, però la raó no la dona la força de les armes, si no la voluntat d’un poble.

Sigues lliure i camina cap a l'estel que vulguis guanyar,

no pensis en el que els altres et

diran, deixa que la pluja mulli els teus

cabells daurats petites gotes fredes tremolant.

(Dades tretes de biblioteques i xarxes socials).

2

JUNTA DIRECTIVA

President: Carles Rosel

Vicepresident 1er.: Albert Serrano

Vicepresident 2on.: Amadeu Bitriu

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Josep Pesa

Vocals: Manel Fernández Esteve Muntal Jordi Barrull F. Xavier BalaguerGuillem PalmerJoan Josep BayotJoan Ramon Marbà

Col·laboradors: Manel Mas Josep Ma. Poblet Francesc Asensio Francesc Martínez Enric Ruiz Jaume Julià Josep Ma. Galofré

Les fotografies de la revista han estat realitzades i aportades pels col·labora-dors habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Consell editor: La Junta Coordinació: Albert Serrano Disseny i maquetació: Amadeu Bitriu Impressió: Toni Ródenas Correu: Jubicec@jubicec.cat Dipòsit legal: B-14063-2011. L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsables els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA BENVOLGUTS COMPANYS,

Una altre vegada tinc l`oportunitat de adreçar-me a vosaltres amb motiu de la publicació de la revista FETSJUBICEC, d’aquest març de 2017

Vull aprofitar aquest mitjà per comentar una circumstància que afec-ta als companys que estan rebent el complement de pensió a través del BBVA (pòlissa 29.000.001). Ja s'ha produït dues vegades - si no recordo malament al setembre 2016 i gener 2017 - que al-guns companys no han rebut l’abonament del complement, quantocava, per no haver fet el CONTROL DE VIVÈNCIA.

A mitjan de febrer, crec que es va solucionar aquest tema, però no estic segur de que no es torni a repetir i, en aquest cas, cal anar a l'oficina on teniu el compte corrent i demanar que us facin el CON-TROL DE VIVÈNCIA.

Si desconeixen aquesta operativa, els demaneu que contactin amb el Departament-Oficina del Pensionista de Catalunya Caixa CX, on els indicaran el procés per fer la transacció corresponent. Un cop feta, i passats un parell de dies, ja tindreu el complement abonat.

En un altra ordre de coses, les activitats del trimestre que acabem han estat un èxit, tant de participació com d'execució. Aquesta bona acollida ens anima a continuar preparant noves programacions, a la vegada que apreciarem els comentaris que tingueu a bé fer-nos arribar amb la finalitat de millorar les nostres propostes.

Per petició expressa d'alguns socis, dintre del proper trimestre, or-ganitzarem un esmorzar col·lectiu, en un restaurant de Barcelona proper a la nostra seu. Aquesta vegada, i per ser la primera, caldrà la inscripció prèvia a través de la pàgina WEB o dels telèfons dels contactes. A la vista de l'acceptació veurem si cal instaurar-lo per els mesos successius.

Amb idea de fer noves propostes, també us proposo una activitat força engrescadora: el BATEIG DE PITCH&PUTT, els detalls de la qual trobareu en el tríptic adjunt. També estem fent-li voltes a la idea de crear un CLUB DE LECTURA i ens agradaria que ens pogués ajudar algun company interessat en aquesta activitat.

Per últim, aprofito per anunciar-vos la convocatòria de l' ASSEM-BLEA GENERAL ORDINÀRIA que tindrà lloc el proper 26 d'abril, on tots esteu convidats a participar-hi i, en acabar, prendre una copa de cava i "petar la xerrada".

Fins aquest dia, rebeu una cordial salutació

C. Rosel

Març 2017

3

AGENDA de les ACTIVITATS del 2on TRIMESTRE de 2017

Abril:

03 – Xerrada: Importància de la Planificació Successòria

05 - P&P VIII Campionat Jubicec – Sant Cebrià

06 - Visita cultural: Cementiri del Poble Nou

18 – Caminada Ermita de Sant Bertomeu (Ametlla del Vallès)

19 - P&P Competició Semar Match Play - Montseny

19- Taller Power Point

26 – ASSEMBLEA ANUAL ORDINÀRIA JUBICEC

27 - P&P VIII Campionat Jubicec – Portal d’en Roc

27 - P&P Competició Semar Match Play - Franciac

Maig:

03 - P&P VIII Campionat Jubicec – Montseny

04 – Visita cultural escenificada a la Casa d’en Joan Maragall

05 - P&P Competició Semar Clàssic – Montseny (Final)

05-15 – El Camino de Santiago

16 – Caminada Orrius-Argentona-Orrius (per relaxar les cames)

17 - Taller Power Point

18 - P&P VIII Campionat Jubicec – Mas Gurunbau

24 – Primer Esmorzar de JUBICEC

28 – Aplec del Cargol a Lleida

30 – Caminada Sant Miquel del Fai

31 - P&P VIII Campionat Jubicec – HCP (Llavaneres)

Juny:

06 – Bateig Pitch & Putt

08 - Visita cultural: La Vila de Gràcia i el Refugi Antiaeri de la Plaça de la Revolució

12 – Xerrada Max Aguilera

13 – Caminada Sant Pol-Calella de la Costa

14 – Excursió a les Ruïnes Greco-romanes d’Empúries

15 - P&P VIII Campionat Jubicec – Montseny

21 - Taller Power Point

22 - P&P VIII Campionat Jubicec – Vallromanes

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades. Oportunament, seran confirmades per els mitjans habituals, amb tots el detalls.

4

L' IMPORTÀNCIA DE LA PLANIFICACIÓ SUCCESSÒRIAPer Teresa Garcia (advocada experta en temes de successió) i Miquel Rodera, de Mapfre

La planificació hereditària ha estat preocupació i matèria reservada als grans patrimonis.

Però, causes com l’augment de la pressió fiscal i el canvi constant de normatives respecte els patri-monis, que també afecten a classe mitjana, fa necessari fer una planificació adequada.

Pot ser no és agradable pensar en la pròpia mort, és una qüestió emocional, però el desconeixement de les diferents opcions que existeixen en aquest tipus de legislació, pot generar una major com-

plexitat en els tràmits de successió, conflictes familiars, alhora que un increment de despeses per des-coneixement dels tipus d'exaccions i reduc-cions legals.

És convenient conèixer les diferents formes de transmetre el nostre patrimoni, tant inter vius com en mortis causa i valorar aspectes com la donació o la transmissió en mortis causa.

Us esperem a la xerrada del proper tres d'abril a les 18 hores, als locals de l’Agrupació.

COLESTEROL BO ? COLESTEROL DOLENT ? Per Max Aguilera

Benvolguts / benvolgudes,

A la darrera xerrada vàrem abordar el tema de la Dietoteràpia i llur sinèrgia amb les noves ciències de la Nutrigenòmica i Nutrigenètica.

Queda molt recorregut encara per poder arribar amb un mínim de garantia, a poder disposar d’una dieta personalitzada que ens ajudi a millorar, ja des de l’edat d’un nadó, l’horitzó de l’ésser humà quant a la qualitat de vida des de la vesant de la Nutrició.

Arribarà un moment en què anirem a la consulta clínica i en lloc de fer-nos una analítica de sang, ens connectaran un dis-positiu que determinarà el nostre genoma, i a partir d’aquí, un robot ens farà saber que ens convé ingerir i que no, quin tipus d’exercici o esport ens anirà millor i segur que ens esperen moltes altres sorpreses.

De moment, però, seguirem do-nant tombs i treballant amb les eines de que disposem. Una analítica ens dirà si tenim el sucre, la tensió arterial, les defenses i el colesterol en uns límits “raonables”.

He remarcat expressament la darrera paraula perquè és aquí on encara hi ha molt espai de discussió sobre els paràmetres equilibrats per la població, fent que la medicina encara sigui tan un art com una ciència, sabent que cada persona és un mon i que una analítica no és mai del tot determinant de l’estat real de salut d’una persona.

Les emocions, estat d’ànim, genètica que ja hem comentat, medi ambient, els decibels, l’elec-tromagnetisme, les geopaties, etc., determinen també la nostra salut.

Per la propera xerrada, parlarem del tema del colesterol. Una

important quantitat dels anuncis televisius estan centrats en que comprem productes per fer baixar els nostres nivells en sang.

Esbrinarem fins a quin punt hem d’estar amatents i preocupats, o si potser cal tenir en compte altres factors de risc en les malalties cardiovasculars veient quin paper hi juga el colesterol.

Analitzarem les necessitats del nostre organisme d’aquest preuat element, que significa el que col·loquialment ha quedat com bo o dolent, i conversarem sobre els beneficis i efectes adversos dels fàrmacs que prenem per fer baixar els seus nivells.

Mirarem què podem fer nosaltres, com a complement dels trac-taments, per minimitzar els efectes secundaris o fins inclús quines alternatives disposem en casos lleus.

Fins el dia sis de juny.

5

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 1er. TRIMESTRE DE L’ANY 2017

ITINERARIS CULTURALS

Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, a Valldoreix

Tal com era previst el dia 12 de gener es va realitzar la visita al “Centre de Restauració de Béns Mobles de la

Generalitat de Catalunya” que va comptar amb la assistència de 26 persones.

Els antecedents del Centre cal fixar-los l’ any 1.932 dins del Museu d’Art de Catalunya on s’establiren les

bases dels actuals mètodes de restauració i conservació que, encara que modernitzats amb noves tècni-

ques, s’utilitzen avui en dia.

Amb la recuperació democrà-

tica de 1.980 la Generalitat va

crear la Secció de Conserva-

ció, Restauració i Ins-

tal·lacions que va ubicar al

monestir de Sant Cugat del

Vallés.

El personal del Centre va fer

una somera exposició dels

diferents treballs que duen a

terme i va respondre a les qüestions que els visitants plantejaren.

Actualment han finalitzat les obres de restauració de la portalada de Ripoll, molt malmesa tant pel pas del

temps d’exposició a la intempèrie com per els barroeres obres de rehabilitació a que havia estat sotmesa.

Un dels projectes en fase inicial es la restauració de les portes de l’orgue de la Catedral de Tarragona.

Ruta de la Barcelona Maçònica

Atès l’interès despertat per aquesta activitat, per les limitacions numèriques establertes en els grups de visi-

tants, es programaren dues visi-

tes pels dies 9 i 16 de febrer que

comptaren amb la assistència de

23 persones a cadascuna

d’elles.

D’aquesta institució secreta en

tenim, a Barcelona, moltes refe-

rències en edificis, esglésies,

escultures, etc. però sens dubte

cal considerar, per damunt de

totes, la historia que sobre la maçoneria es conserva a la Biblioteca Arùs.

6

Poca cosa ens queda afegir a les explicacions, summament exhaustives dels guies. A tall

de curiositats: Al final de la magnífica escala de la biblioteca hi ha una còpia, a petita es-

cala, de la Estàtua de la Llibertat de Nova York, a la Església de Sant Just i Pastor hi ha

unes làpides mortuòries de maçons, també a l’absis de la Catedral de Barcelona i cons-

ten inscripcions i símbols maçons, a l’edifici de la Portaferrissa 11 també hi ha símbols i al

carrer Estruc hi ha una placa esotèrica commemorativa.

Per acabar únicament citar que Joan Gamper, fundador de FC Barcelona diuen que era

maçó (trobareu més informació a la pàgina 16) i hi ha qui diu que Antoni Gaudí també ho

era, tot i que cal deixar-ho en el dubte.

Les Terrasses de Santa Maria del Pi

El dia 9 de març es va dur a terme la visita a les “Terrasses de Santa Maria del Pi”, amb

l’assistència de 25 persones.

En primer lloc cal felicitar per la seva magnífica forma física a tots els assistents per haver superat els 260

esglaons que els conduïren a les terrasses d’on pogueren gaudir, entre d’altres coses, d’unes magnífiques

vistes de Barcelona.

L’església fou construïda durant el segle XIV i tenia el campanar més alt de

Barcelona, el que es contempla actualment és el resultat de l’ampliació que

es va fer en el segle XIX. El campanar es va projectar separat de l’estructura

de l’església. En el campanar hi ha actualment sis campanes originals cons-

truïdes entre els segles XVI al XVIII, la més gran és la Major i la menor la Petita

o Esquirol. En el recinte del campanar es pot veure que hi ha pedres ennegri-

des pel fum ocasionat pel campaner que hi tenia un petit espai per escalfar-

se. Cal tenir present que el toc de campanes es feia manualment i degut al

gran nombre de tocs que es feien al llarg del dia el campaner passava gran

part del dia en aquell lloc.

Durant l’ascensió per una escala de caragol, no apta pels que pateixen claus-

trofòbia, es poden veure inscripcions sobre la pedra dels obrers que la cons-

truïren.

Es notable la Capella de la Sang i la existència de la seva confraria que

acompanyava als que havien de ser ajusticiats, alhora que tenia llicència per retirar els cossos dels ajusticiats

de la forca. Tenien dues imatges del Sant Crist, la gran i la xica. La primera s’utilitzava quan únicament havien

d’ajusticiar a una persona i la segona quan els ajusticiats eren més de tres persones. Us sona allò de “treure

el Cristo gros...”.

POWER POINT

Hem seguit insistint en els avantatges que té el sistema de sobre posició

d’imatges i l’agilitat que el sistema permet i hem treballant el conjunt del funcio-

nament del programa per aquells que s’han incorporat de nou, com la Rita Ca-

sas, de Fargas, benvinguda. Actualment segueixen inscrits 30 companys en el

Club Taller Power Point, malgrat que la presència alts tallers és molt baixa, però amb un esperit molt alt per

part dels habituals, entre quatre i deu assistents els últims tallers.

7

EXCURSIONS

Calçotada i Visita teatralitzada a la Vil.la romana d’Els Munts

El dia set de febrer, un despertador que sona un matí de matinada, els carrers encara no hi han estat po-

sats, les llums cansades de la nit, vaig camí mig adormit fins a la plaça Catalunya i només arribar ja veig el

primer autobús que és a la parada, renoi quina puntualitat !

Avui, per primera vegada, serem dos autobusos, la colla possiblement sobrepassarà el centenar i, com és

sol dir, serem més que una colla i farem més gresca que la que imaginem.

Ben aviat arribem a Bellvei, prop de La Gornal i L'Arbós . La torrada amb l'all i oli, els variats embotits, el porró

del bon vi, les botifarres a la graella, l’ou ferrat, el pernil ben afinat ...

Tot seguit, amb la panxa plena i l’ànim exaltat, retornarem a l’autobús

per anar-nos-en a Altafulla, a veure les ruïnes romanes prop la Medi-

terrània, sota un dia de sol molt ben dotat, després de ser molt ben

orientats en les ruïnes trobades, per una parella de joves vestits en

maneres dels romans i ben acurats en totes les explicacions.

Tot plegat ja sobrepassat el migdia, arribarem on ens esperava la cal-

çotada, al Restaurant La Masia de Fontscaldes. Les teules de seguida

van aparèixer farcides dels calçots a punt de menjar.

Ens va sorprendre la manera de servir el cor-

der i les botifarres: en unes graelles farcides

de brases per tal que no es refredés la carn,

seguit de les mongetes seques i botifarra.

Tots amb les cares emmascarades i els dits

pintats de negre, i l’ànim ben encès ens va

arribar el cava a posar un xic de pau, fita que es va aconseguir fàcilment desprès dels primers brindis i les

primeres copes.

El retorn el vàrem fer amb la primera foscor de la tarda i un bon ruixat a l'esquena, estàvem tots mig endor-

miscats, contents, tips, ben beguts i ben emperpalats, hem posat fi al combat de la diada que no ha tingut

cap llei entravessada, entre companys i amics curarem les ferides i deixarem per altre dia els records de

solitud. Ha estat un dia fantàstic ple de raons conciliadores. Aquesta vegada, un cop més, s’hi ha apuntat

els companys de l’Adeec, amb els qui es va programar la sortida.

8

Monestir de les Avellanes

Santa Maria de Bellpuig és la primera abadia a Catalunya on es va establir el seguiment de la regla de Sant

Agustí. Si bé els seus orígens son incerts es creu que Ramón Berenguer IV el cedí a l’abat francès Esteve,

en agraïment a l’ajuda rebuda en la presa de Tortosa als sarraïns, un lloc per fundar el monestir de Vallclara.

Fou el Monestir elegit per la dinastia comtal dels Urgells, motiu pel qual va rebre moltes donacions per part

de la reialesa i entre elles la molt singular relíquia de la sandàlia de la Mare de Deu, desapareguda.

Després d’una època de gran decadència l’any 1.906 l’adquirí el banquer Agustí Santesmases que fou

l’autor de la venda de diversos sarcòfags (Ermengol X, Àlvar i la seva esposa Cecilia de Foix...) que en la

actualitat es troben al The Cloisters Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Més sort va tenir la imatge de la Mare de Deu amb el Nen que si bé inicialment fou venuda a un

col·leccionista americà fou recuperada l’any 1.991 i actualment s’exposa al Museu de Lleida.

A l’ excursió, programada per el dia 26 de març, data posterior al tancament de la revista, encara no se sap

quants amics hi participaran.

CAMINADES CULTURALS

Aquest trimestre, les nostres rutes han tingut com a destí: Aiguafreda, la Serra de l’Ordal, Castellterçol i Lliçà

de Munt, rutes que ens han permès conèixer

pobles i zones de les comarques del Baix

Llobregat, Vallés Occidental i Vallès Oriental i,

en el moment de tancar la revista encara res-

ten pendents les de Coll fòrmic/Tagamanent i

Arenys de Mar/Canet de Mar.

Aquestes caminades tenen un comú denomi-

nador: una distància entre 15/20 km., que

representen entre 4/5 hores de camí . Procu-

rem que des de Barcelona no hi hagin més

50 km. i, si es possible, que siguin circulars i s’intenta que es pugui utilitzar transport públic.

A mes de “fer país”

també intentem fer

“gastronomia”, les

caminades, gene-

ralment, conclouen

amb un dinar on

poder comentar les

incidències de la

jornada en un ambi-

ent distes i relaxat. No son fondes “estrellades” sinó de menú però amb segells

de qualitat.

Ens congratula molt el grau de participació que darrerament es va incrementat.

En les sortides d’aquest trimestre, la mitjana ha estat de 15 caminants i tot

apunta que va incrementant-se.

9

XERRADES – TERTÚLIES

Beneficis fiscals I socials derivats de les minusvàlues

Amb l’assistència de 31 persones, l’amic i company Josep Figuerola i Manich ens va oferir, el dilluns 23 de

gener, una xerrada sobre un tema que ens pot afectar molt directament i que, per desconeixement, fa que

deixem d’obtenir determinats beneficis fiscals que es deriven del reconeixement, la declaració i la qualifica-

ció dels diferents graus de minusvalidesa.

A mida que va anar desenvolupant els temes, de forma clara i entenedora, va anar despertant l’interès dels

assistents que li van fer les més variades preguntes, a les quals va respondre adequadament.

Al final de xerrada, en Figuerola, va tenir la gentilesa d’oferir-nos tota la documentació que, per correu elec-

trònic, hem fet arribar a tost els qui es van inscriure.

Dietes i hàbits alimentaris. La Nutri-Gonòmica

El passat 20 de febrer 2017, a les 18:00 hores, va tenir lloc als locals de l’Agrupació una nova xerrada del

nostre company i naturòpata de referència, en Max Aguilera, aquesta vegada sota el títol més amunt esmen-

tat.

Com de costum la seva exposició va ésser molt complerta i alliçonadora. Ens va fer reflexionar a partir de

com comencen els cromosomes, com actuen i com poden influir amb els cents de milions de cèl·lules al

nostre comportament vital i com poden afavorir o be impedir el desenvolupament de malalties.

Tot seguit va entrar en una explicació dels avançaments que en matèria de DIETOTERÀPIA, es van fent en

els apartats de: NUTRIGENÒMICA i NUTRIGENÈTICA. I, en definitiva ens voler fer veure que en un temps no

llunyà, previ a l’estudi del nostre genoma, amb l’ajut de la potent informàtica, es podrà determinar de forma

individualitzada i amb gran fiabilitat, què hem d’ingerir i què no, per tal d’afavorir els processos alimentaris del

nostre cos, de cara a una existència més saludable. Sembla ciència ficció, però les investigacions no paren.

També va aprofitar per lliurar-nos una llista genèrica de tot una sèrie d’aliments, que per la seva acidificat (PH

alt), convé disminuir i fins i tot evitar el seu consum i una altra llista d’aliments que a l’inrevés, podem conside-

10

rar sans per a la població en general. És una bona orientació, i crec que li hauríem de fer cas en les seves

propostes.

A la xerrada, que va ocupar gairebé dues hores, no va faltar el torn de participació dels assistents, als que va

donar la deguda resposta.

Del total d’inscrits, hi vam assistir 18 companyes/ys, i la veritat a la majoria se’ns va fer el temps curt.

PITCH & PUTT

VIII Campionat JUBICEC

18-01 Sant Cebrià 25 16-02 Montseny 20 01-03 Vallromanes 29-03 Mas Gumbau Inscrits 18 26-04 Portal del Roc “ 22

Campionat Semar Clàssic 11-01 Franciac 8 08-02 Teià 8 08-03 Sant Cebrià 8

Campionat Semar Match Play 25-01 HCD 1 8 22-02 Montseny 8 22-03 Can Pascual 8 19-04 Montseny 8 26-04 Franciac 8

TALLER NOVES EINES DE COMUNICACIÓ

Durant el mes de gener es va desenvolupar el taller de noves eines de comunicació (NEC/bloc/web), en

WordPress, a càrrec del nostre company Joan Manel Boix, a qui agraïm el seu esforç i dedicació.

Vuit companys interessats si hi van inscriure, i ja

finalitzades les quatre sessions , l’amic Boix, molt

gentilment, es va oferir, i així ho a fet, a fer un

seguiment personalitzat a qui li ho demani

Ell contactarà, en un parell de setmanes, amb

tots els participants per aprofundir més i afegir-hi

un puntet de disseny.

La intenció és que el repàs es faci personalment,

sense límit de dates ni d'horari.

11

ENTREVISTA A ANDREU ROVIRA Per Albert Serrano i Amadeu Bitriu

“La fe et permet viure la Vida, també en la seva dimensió Eterna”

Desprès de haver treballat en diverses empreses i havent tornat del Servei Militar, vaig veure un anunci a La Vanguar-dia, que deia "100 plazas de administrativos para Entidad

Bancaria", no ho vaig rumiar gaire, m’hi vaig presentar i el 27 de desembre de 1974 entrava a formar part de la "familia" de la Caja de Ahor-ros Provincial de la Diputación de Barcelona . Vaig esser dels primers als qui va entrevistar el benvolgut i molt apreciat company Francesc Salse. Vaig aterrar a l’oficina de Sant Genís, per l’oficina de Sant Adrià, que no estava mecanit-zada i em va semblar que passava a la prehis-tòria. Em van reclamar a Administració de Per-sonal, on vaig ser-hi durant 12 anys.

Els 12 anys següents els vaig viure a l’oficina de Plaça Sant Jaume, un any a Loreto, uns mesos compartint les oficines de Escudellers i Carme-Joaquim Costa i finalment, fins a la "pre-jubilació, els darrers 10 anys " a Carme-Joa-quim Costa.

En totes elles vaig gaudir de companys ex-traordinaris, tot i que, com es natural, uns més que uns altres.

Andreu, com, en una societat tan catòlica, vas decidir ser protestant ? El cert és que, en aquest sentit ho vaig tenir fàcil. La meva mare, des de molt petita, havia tingut in-quietuds espirituals. Amb 15 anys, d’amagat dels pares, es va fer batejar a l’església catòlica, on no va trobar resposta a les seves inquietuds i, ja de casada, amb el meu pare, per converses amb uns veïns evangèlics (protestants) van començar a as-sistir a reunions de predicació de la Bíblia.

Des de que tinc us de raó, sempre vaig viure a casa un entorn de dos cristians coherents, que seguien les petjades del Mestre (Jesús). A punt de fer 10 anys, vaig decidir ser deixeble de Jesús.

Amb 16 vaig començar a tenir dubtes, perquè a les esglésies hi ha de tot. Dubtes fins i tot de la autenti-citat d’alguns textos de la Bíblia, però mai de Déu, ja que sempre he tingut consciència de la seva pre-sència a la meva vida i de la seva ma benefactora.

En tornar de la mili -a les guàrdies tenia temps per a meditar, reflexionar, en definitiva pensar- vaig cursar 4 anys de estudis de teologia en una escola bíblica per esclarir els dubtes que em quedaven. Em va servir molt.

Quina és l'església que vas decidir abraçar ? L’església evangèlica, per ser l’església on eren els meus pares. Era on estava.

Quan es va fundar l'església que vas triar ? L’església evangèlica procedeix del troncal de la reforma protestant, que enguany compleix 500 anys. Tot i que en fa més prohoms, com en Ramon Llull, (s.XIII), proclamaren el missatge de la Bíblia. Arreu d’Espanya, tot moviment cristià pautat a la Bíblia fou perseguit, fins al punt de extingir-lo durant dos-cents anys. Alguns creients, especialment an-glesos, van treballar perquè la Bíblia, llibre prohibit aquells llavors (s.XIX), ens arribés.

A Barcelona, l’any 1804, comencen la distribució del Nou Testament i no serà fins el 1868, quan alguns conversos viatgen a Algeciras, per entrevistar-se amb el General Prim, que els va dir la famosa frase:

12

“Ya pueden ustedes recorrer España entera con la Biblia bajo el brazo”. El 1868 comencen a establir-se a Barcelona i al Passatge Nogués, 47, al costat d’on vivíem, havien obert un lloc de reunió l’any 1947.

Quina jerarquia observeu ? No és piramidal, de manera que les esglésies (parròquies) s’organitzen lliurement, és similar al teixit associatiu català. La nostra comunitat té la Bíblia per regle suprema. Tots els acords d’assemblea, han d’ésser per una-nimitat, cercant el mínim comú denominador de la voluntat de la majoria

Així, qui fa els nomenaments dels pastors, bisbes ... ? Cal assenyalar que, a la Bíblia, la paraules pastor (que té cura de les persones) i bisbe (sobrevisor) es refereixen a la mateixa persona en les diferents funcions així com “ancià” (persona madura) es refereix a la condició personal de qui pot tenir el càrrec. La forma de nomenar varia segons l’església. Amb tot, el plantejament, és que el presbiteri presenti la persona o persones a qui reconeixen les condicions bíbliques i la assemblea el/s reconeix, si ho considera adient.

No teniu celibat, però, que n'opines ? Que no pot ser imposat, perquè la Bíblia no solament no ho instrueix, sinó que a més diu que el candidat ha d’esser marit d’una sola muller.

Hi ha alguna relació entre les religions catòlica, musulmana, jueva ... ? S’ha de diferenciar entre religió i relació i dir que les religions no condueixen a Déu, sinó tot el contrari, perquè és Déu qui arriba a l’ésser humà, ja que, per nosaltres és del tot impossible arribar a Déu.

Les religions monoteistes tenen el propòsit d’arribar a Déu, però a l’interposar, el que sigui, entre l’ésser humà i Déu es garanteix la impossibilitat.

Les religions cristianes, entre elles la catòlica, tenen una estructura que va pel damunt de la Bíblia (al menys a la pràctica). També la jueva, que ja Jesús els va advertir (evangeli de Marc 7:7-13). Ipel que fa a la musulmana tenen per llibre sagrat seu l’Alcorà, que, tot i fent moltes referències a la Bíblia, passa per damunt d’ella.

L’exemple de la religió als albors de la humanitat és la torre (porta de Déu) de “Babel” (confusió de llengües).

Cóm s’estructura la vinculació entre les esglésies evangèliques ? Donada l’absència de jerarquia piramidal, qualsevol que compleixi els requisits associatius del país on és pot dur el nom de evangèlic, pot crear la seva parroquia tot i tractar-se, en ocasions, d’autèntiques màfies religioses. De les esglésies (parròquies) es pot dir que majoritàriament s’agrupen per afinitat o matis de doctrina. Generalment en federacions, arriben a tenir nivell estatal o internacional. La vinculació entre les esglésies locals (que així s’anomenen les parròquies) és doble: 1) per proxi-mitat geográfica -població o comarca- (per exemple, hi ha el Consell Evangèlic de Catalunya, al que hi participen gran part d’esglésies) i 2) per afinitat doctrinal.

Qué consideres que és el més important de la teva fe? Que hi ha un Déu, que s’ha revelat al llarg dels secles, que té quelcom a dir, que ho ha dit, que la única opció humana viable és fer-li cas, que l’ésser humà el necessita i que la fe és el mitjà per poder veure i descobrir la grandesa de la relació amb Déu, que et permet passar a ser part d’Ell i gaudir dels propósit per el que hem estat fets, sabent a més que tot això té una dimensió que sobrepassa el portal de la mort. La fe et permet viure la Vida, també en la seva dimensió Eterna.

¡Os ho desitjo a tots!

13

ASSEMBLEA ANUAL ORDINÀRIA DE SOCIS ANY 2017

Dimecres, 26 d’abril, a les 10,30 hores (en convocatòria única) al local de l’Agrupació, Diputació, 188 - Barcelona.

(Amb temps suficient es farà arribar la convocatòria i l’ordre del dia)

DITES CATALANES

Abril

Per l'abril, no et treguis un fil.

Abrils i senyors, tots traïdors

Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües

Si a tres d'abril es cucut no canta, digueu que és mort o per a França

Maig

Aigua de maig, mala pels animals

Fins al dotze de maig l'hivern no diu: "Me'n vaig"

Aigua de maig fa créixer el cabell un raig

A maig, vaig com vaig

Juny

Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most

Juny plujós, graner polsós

Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc ne gruny

Per Sant Pere, juny enrere, i Sant Pau el tanca amb clau

14

NOMÉS TENIA 18 ANYS Josep Maria Poblet

A la masia, aquell matí d'estiu,

passava quelcom anormal. Els

grans de la casa evitaven parlar

davant meu o abaixaven la veu

si jo m'apropava als que parla-

ven. Un rar xiuxiueig envaïa tots

els espais de la gran casa.

Jo no entenia res però amb sols

set anys ja intuïa que algun es-

deveniment greu alterava la pau i

l'harmonia que normalment pla-

naven sobre la masia i els seus

estadants. Jo voltava arreu de

totes les estances de la casa, i

els meus recels van augmentar

quan vaig entrar a la "botiga" on

els oncles emmagatzemaven

tota mena d'estris, i sorprenguí

un dels oncles serrant unes

fustes.

Que feu oncle? Serro una fus-

tes, Josep Maria. Res important.

Au, ves a jugar...El dinar familiar

transcorregué amb un silenci

quasi sepulcral. Vaig pescar al

vol: A quina hora hi anirem?

Tindrem temps? Hi hem d'anar

tots? Aquest interrogants van fer

que augmentés la meva curiosi-

tat.

La porta de la "botiga" romania

oberta, ja no se sentia el brogit

de la serra, l'oncle no feinejava

per allí. Vaig entrar i sobre el

terra vaig veure un estrany caixó

fet de llenya de pi, llarg i estret,

peça que mai no havia vist en

ma vida.

Al capvespre van carregar el

caixó sobre la mula gran lligant-

lo amb unes cordes i tota la

família i el "mosso" van sortir

direcció al pla. La tia em digué:

Tu et quedes a casa, tens el

sopar sobre la taula de la cuina,

sopa i fes bondat. Si, si, fes

bondat.

Quan tota la comitiva amb la

mula portant damunt aquell rar

caixó ja eren fora de la meva

vista i jo de la seva, vaig seguir-

los amb molta cura de no ser

vist. Varem passar per l'era, per

davant del cobert de la palla,

per l'hort de dalt, i la comitiva va

emprendre el camí de la dreta

del pla, direcció a la cabana del

bosc, sense que ningú em ve-

iés.

La comitiva es va parar sota una

alzina de la vora del camí. Varem

posar el "caixó" al terra i de sota

unes mates tragueren un llarg

farcell cobert de ramatge. Vaig

oir com les meves ties i cosines

ploraven. Jo m'havia situat molt

a prop del grup rere una alzina i

podia contemplar tot el que

passava perfectament, i això em

permeté veure emergint del far-

cell un rostre grisenc i inert.

Oí com una dona deia: Pobre

noi. Ha mort d'un tret. Només

tenia divuit anys. Resem-li un

parenostre... Els homes varen

cavar un sot profund a la vora

del camí. Les dones varen ne-

tejar la cara del noi, entre dos

persones el varen posar dins del

"caixó" que taparen amb una

nova fusta, l'oncle va clavar

unes quantes puntes a aquella

fusta, i entre varies persones

dipositaren la llarga caixa al fons

del sot obert a la vora del camí

de la dreta.

Jo, sense poder evitar-ho, diuen

que vaig plorar, plor que va de-

latar la meva desobedient aven-

tura. La cosina gran vingué al

meu costat, m'abraçà i em di-

gué: No ploris, Josep Maria.

Potser quan siguis gran ja ho

entendràs...

Soc ja gran, molt gran, i encara

no he entès com una guerra

estúpida segà la vida d'un nen

de divuit anys i facilità que un

altre nen de set anys hagués de

veure el seu primer mort...

15

L’ORIGEN DEL BARÇA ÉS MAÇÒNIC ? Per Francesc Martínez

Hi ha una historia relativa a la maçoneria barcelonina molt curiosa, ja que afecta al Futbol Club Barcelona. Va ésser fundat el club per en Hans Gamper i altres companys, escollint els colors blaugrana com els oficials per les samarretes de l’equip. Sobre l’elecció dels colors, uns diuen que eren els del Basilea, un equip suís on havia militat en Gamper, altres que son els colors del cantó suís on ell va néixer i ni ha un altre versió, pot ser més desconeguda, que es la següent:

El jove Gamper, quan va arribar a Barcelona es va allotjar en la casa del seu tio Emili Gaissert,

col·laborador i ma dreta del conegut maçó Rosend Arus i Arderiu.

Els dos personatges pertanyien a la lògia Avant, creada per l’Arús, i el seu escut hi figurava en el domi-cili d’en Gaissert, per tant el més probable es que Gamper el veies moltes vegades.

Els colors de la lògia Avant son els mateixos que els del grau de la ma-çoneria Royal Arch. Altra versió, més poètica, explica que en el moment de redactar els primers estatuts del Club, utilitzessin un llapis molt corrent en aquells temps, de la mar-ca Faber, que en el seu model clàssic alternava, en les seves cares, els colors blau y grana.

Tot i així l’influencia maçònica podia ser un fet evident, ja que l’amo

d’aquesta coneguda fàbrica de llàpissos era maçó, i molt probable que

no va escollir per casualitat aquests colors per el seu producte.

Altre punt a tenir en compte és la noticia que La Vanguardia, del 28 de

gener de 1895, publicava sobre el partit de futbol que van realitzar un

grup d’amics que en 1894 havien format la “Sociedad Football de Barcelona”. L’exhibició de futbol inaugurava

el Velòdrom de la Bonanova i els setze jugadors es van distribuir en dos equips, portant els uns una samarreta

blava i els altres una de vermella.

Molts dels jugadors eren anglesos, entre ells John i William Parsons I Samuel I Henry Morris, que desprès for-

maren part del grup d’11 persones que junt a Gamper van fundar el “Barça”.

Influirien aquests quatre homes en la designació dels colors barcelonins ?

CULÉS, podeu treure les vostres pròpies conclusions !

16