el cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de...

Informe de conjuntura de Terrassa. 2010 / 219

El cens d’empreses dels polígonsd’activitat econòmica de Terrassa

OBSERVATORI ECONÒMIC I SOCIAL I DE LASOSTENIBILITAT DE TERRASSA (OESST)

Foment de Terrassa, SA, mitjançant la tasca desenvolupada per l’ObservatoriEconòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), ha realitzat unimportant esforç per tal de millorar la informació relativa a les activitatsdesenvolupades en els polígons i zones d’activitat econòmica (PAE) de la ciutatde Terrassa. Aquesta millora s’emmarca en l’aplicació dels preceptes de laplanificació estratègica en els processos de definició de les polítiques depromoció econòmica i social, i especialment, en el treball sobre la base delconeixement i la transparència de l’estructura econòmica local, així com del’evidència, fruit de l’experiència adquirida al llarg dels anys, de la insuficiènciadels sistemes d’informació existents al servei de l’administració local, sobretotpel que fa a aquella informació de caràcter no agregat.

És precisament amb aquesta voluntat que, ja des de l’any 2004, amb elprojecte Mobilitat i sistema urbà de Terrassa (Fases 1 i 2) que, entre d’altresresultats, va derivar en l’elaboració d’un primer catàleg d’empreses localitzadesa les zones industrials de la ciutat, s’establí una línia de treball queperiòdicament ha cristal·litzat en l’inventari de l’activitat econòmica radicada enaquests àmbits de la ciutat especialitzats en l’acolliment d’activitat productiva ique ha avançat significativament en l’accessibilitat d’aquesta informació,posant-la a l’abast del conjunt de la ciutadania, entenent que aquestadisponibilitat reverteix en la pròpia competitivitat del teixit productiu local.

D’aquesta manera, al llarg dels anys 2006 i 2007, en el marc del projecte-pilotde suport als polígons industrials cofinançat per la Diputació de Barcelona através de la seva Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació, entre d’altresaccions, es va procedir a realitzar el primer cens d’empreses dels polígonsindustrials de la ciutat de Terrassa (any 2006), que tenia com a objectiu debase la millora de la informació continguda en aquell primer catàleg elaborat acavall dels anys 2004 i 2005, i a la seva posterior actualització (any 2008).

I finalment, l’any 2009, es dissenyava i entrava en funcionament la plataformainformativa, el portal web dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa, que,entre d’altra informació relativa a aquestes àrees de la ciutat especialitzades enla localització d’activitat econòmica, donava accés al Sistema d’InformacióGeogràfica (SIG) dels PAE de Terrassa. Un SIG que possibilita la integració dela informació de base de la darrera edició del cens (any 2008) amb la restad’informació municipal continguda en el servidor de mapes desenvolupat pel

220 / Informe de conjuntura de Terrassa. 2010

Servei del Sistema d'Informació Territorial i Padró d'Habitants de l’Ajuntamentde Terrassa38.

El cens d’empreses de l’any 2010

Amb l’ànim de donar continuïtat a la línia de treball encetada i considerant queel valor afegit de la feina desenvolupada fins al moment depèn, en bonamesura, del nivell d’actualització de la informació continguda en el darrer censrealitzat, transcorreguts pràcticament dos anys des d’aquest, es fa del totnecessari procedir a la seva renovació. Aquesta necessitat d’actualitzacióesdevé fins i tot encara més imperativa si tenim en compte la conjunturaeconòmica en la qual s’ha vist immersa l’estructura productiva local d’ençà del’emergència d’una crisi econòmica generada a nivell global però amb notablesconseqüències i repercussions a nivell municipal39. Un context econòmic, per al’objecte que ens ocupa, que no fa res més que accelerar el propi i intrínsecprocés de desactualització al qual es veu sotmès qualsevol tipus d’informacióde caràcter censal amb el propi i inexorable pas del temps.

D’aquesta manera, al llarg del segon semestre del passat any 2010 s’haprocedit a la realització del procés d’actualització del cens d’empreses delspolígons d’activitat econòmica de la ciutat de Terrassa, amb el suport de laDiputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, aquesta darrera através dels plans extraordinaris d’ocupació local, que han possibilitat que perprimera vegada el procés s’abordés íntegrament des de l’OESST.

Així, aprofitant el bagatge metodològic acumulat després de les tres edicionsanteriors, s’ha dissenyat un doble procés de treball de camp, telefònic ipresencial, que combinat amb un intensiu contrast de la informació recollidaamb els registres d’informació disponibles, ha permès aprofundirsignificativament en l’exhaustivitat i la qualitat de la informació recollida, a lavegada que s’ha ampliat l’àmbit de treball amb la incorporació, als 14 polígonsque constituïen l’univers territorial del cens en les edicions anteriors, del PAEdel Carrer d’Alemanya i del Parc Audiovisual de Catalunya, que té com a seul’edifici de l’antic Hospital del Tòrax.

Aquest procés de treball ha finalitzat amb la constitució d’una base de dadesque conté la informació relativa a la totalitat de portes existents en l’àmbit dereferència, independentment de si en aquestes hi havia activitat econòmicalocalitzada en el moment de realització del treball de camp o no. D’aquestamanera, i a diferència de les edicions anteriors, per primera vegada es disposad’un inventari realment exhaustiu dels usos existents en l’àmbit dels polígonsde la ciutat.

38 Per a més informació al respecte podeu consultar el monogràfic inclòs en l’edició anterior de l’Informede conjuntura de Terrassa 2009, “El Portal SIG dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa”, pàg.203-208.39 Tinguem en compte que d’ençà de l’any 2007 l’estructura econòmica local havia entrat en una marcadadinàmica regressiva que havia motivat que fins a les acaballes de l’any 2009 haguessin desaparegut un16,6% dels centres de cotització de la ciutat (1.233 empreses), un 21,8% dels treballadors assalariats(pràcticament 15 mil assalariats), i un 10,9% dels treballadors autònoms (uns 1.600 treballadors autònomsmenys en relació als existents en acabar l’any 2006).


Polígons d’activitat econòmicaTerrassa, 2010

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, InstitutCartogràfic de Catalunya.

Així, el cens d’empreses dels PAE de Terrassa corresponent a l’any 2010 contéinformació sobre 2.009 registres, dels quals 1.365 (el 68%) corresponen aestabliments amb activitat econòmica localitzada, mentre que el 32% restant(644 registres) fan referència a establiments en els quals no s’hi ha identificatactivitat productiva: ja sigui perquè es tractava d’establiments disponibles per ala localització de noves activitats (en venda o lloguer); ja sigui perquè no haestat possible constatar l’existència efectiva d’activitat; o bé per tractar-sed’establiments dedicats a altres usos (usos residencials, equipaments, etc.).


D’aquests 1.365 establiments amb activitat econòmica s’ha recopilat lainformació que possibilita la seva identificació (nom legal i comercial del’empresa localitzada a l’establiment, número d’identificació fiscal i formajurídica de la mateixa), la seva precisa localització i dades de contacte (adreçapostal, telèfons de contacte, número de fax, pàgina web, adreces de correuelectrònic i persones de contacte), la determinació concreta de l’activitat ques’hi realitza i les característiques bàsiques d’aquesta (descripció de l’activitat,sector d’activitat econòmica al qual pertany l’empresa i codificació de l’activitatprincipal de la mateixa segons la Classificació Catalana d’ActivitatsEconòmiques (CCAE, 2009 a 3 o 4 dígits), així com el número de treballadorsen l’establiment), i altra informació addicional relativa a la fundació de l’empresai la seva implantació a la ciutat (l’any de fundació de l’empresa, de la instal·lacióa la ciutat de Terrassa, i de la localització de l’establiment en el polígond’activitat econòmica de referència).

Cobertura de la informació recollidaCens d’empreses dels PAE de Terrassa, 2010

Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa 2010.

De la totalitat de variables considerades s’ha obtingut, per al conjunt de la basede dades, un índex de resposta global del 72,1% que assoleix el 86,2% si noconsiderem aquells camps que aporten informació addicional amb caràcter deduplicitat (bàsicament aquella informació de contacte que podríem considerarno bàsica).


Aquesta base de dades, de naturalesa eminentment econòmica, ha estatconcebuda sota la premissa de la necessària georeferenciació de la informaciórecollida. Aquesta característica és la que permetrà integrar els resultatsd’aquest procés de treball, tal com ja s’està fent des de la tercera edició delcens (any 2008), al visor de mapes de l’Ajuntament de Terrassa, amb lespossibilitats de consulta que aquesta plataforma ofereix. Una informació queesdevé, doncs, plenament accessible i que s’integra en una plataformad’informació local que potencia enormement les capacitats i potencialitats de lainformació recollida durant el procés de treball dut a terme aquest passat 2010.

Dades generals d’activitat

En finalitzar l’any 2010, als polígons d’activitat econòmica de la ciutat deTerrassa hi havia localitzats 1.365 establiments amb activitat econòmicaocupant prop de 21 mil treballadors. Una xifra que suposa un increment del’activitat identificada en el cens de l’any 200840 d’entre el 5% (atenent alnombre d’establiments) i el 0,7%, (si prenem en consideració els treballadorsocupats41) i que, vist el context econòmic viscut42, s’ha d’explicar, en bonamesura, pels canvis metodològics que s’han dut a terme al llarg de la presentactualització i que han propiciat poder aproximar-se a aquesta realitat urbanad’una manera més exhaustiva.

D’aquesta manera, la dimensió empresarial mitjana es situaria en els 15,3treballadors, que significa una reducció de pràcticament el 4% en relació a ladimensió mitjana empresarial de l’any 2008, situada en els 16 treballadors perestabliment amb activitat.

Aquestes dades permeten aproximar-nos al potencial econòmic d’aquestsàmbits de la ciutat especialitzats en l’acolliment d’activitat econòmica queaglutinen un 23,1% de les empreses que integren el teixit productiu terrassenc iun 29% de la mà d’obra local43. És a dir que, en el global de l’estructuraproductiva local, 1 de cada 4 empreses terrassenques i 1 de cada 3treballadors es trobarien localitzats en aquests àmbits productius querepresenten, tots junts, el 17,2% de la superfície urbana municipal. Unacapacitat aglutinadora del teixit econòmic local que, d’acord amb les dades dedos anys abans, s’hauria vist incrementada significativament: entre un 5%, desdel punt de vista empresarial, i un 8,9%, des de la perspectiva de la força de

40 L’any 2008, en l’àmbit dels 14 PAE considerats, es censaren 1.254 establiments donant feina a uns 20mil treballadors.41 L’increment d’activitat total entre l’edició anterior del cens i l’actual és del 8,9% pel que fa al nombred’establiments i del 4,1% en relació a la força de treball, però una part d’aquest increment és degut a laconsideració de dos nous àmbits (el PAE del Carrer d’Alemanya i el PAC) que no havien estatcontemplats l’any 2008.42 En el conjunt de la ciutat, i segons dades de l’INSS, entre l’any 2008 i el tercer trimestre del 2010(mateix període que hi ha entre la darrera edició del cens i la seva actualització), el teixit econòmic localha vist desaparèixer un 11,5% de les empreses, un 19,7% dels treballadors assalariats i un 10,5% delstreballadors autònoms.43 Segons contrast amb les dades de l’INSS dels períodes de finalització del treball de camp del censd’empreses: el segon trimestre per a l’any 2008 i el quart trimestre per aquest any 2010. La totalitat de lesdades referides al conjunt de l’estructura econòmica terrassenca procedeixen d’aquesta mateixa font.


treball, si es consideren els mateixos 14 polígons que constituïen l’àmbit detreball del cens dut a terme l’any 2008.

Aquest fet, independentment dels canvis de caràcter metodològic adoptats enel procés de realització del present cens als quals s’ha fet referència enparàgrafs precedents, permetria plantejar una doble hipòtesi en relació al’activitat localitzada en aquests àmbits eminentment productius en unaconjuntura econòmica especialment desfavorable: la idoneïtat dels polígonsd’activitat econòmica com a espais de reactivació econòmica, en tant quereceptors nets d’iniciatives empresarials en aquest context especialmentdesfavorable; o bé, la possibilitat d’una major resistència als efectes d’aquestcontext econòmic advers per part d’aquelles activitats econòmiques que puguinfer de la seva localització en aquests àmbits urbans un factor d’especificitat.

Tinguem en compte, en relació a aquesta segona línia plantejada, que ladistribució sectorial de l’activitat econòmica localitzada als polígons presenta,malgrat seguir la pauta marcada per l’estructura productiva local, certesespecificitats derivades, sobretot, de les característiques urbanístiques,morfològiques i territorials d’aquestes àrees que varen començar adesenvolupar-se a la ciutat a partir de la dècada dels seixanta del segle passat,per acollir, inicialment, activitats industrials amb uns requeriments espacialsimportants i que manifestaven fortes incompatibilitats amb els usos residencialspredominants en la trama urbana consolidada.

Distribució sectorial d’establiments i treballadorsPolígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010

Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa (2010).

Avui però, plenament en el segle XXI, aquests polígons industrials apareixendominats pel sector dels serveis, amb un 53,5% dels establiments dedicats aaquest sector d’activitat i un 48,1% dels treballadors, que de maneraprogressiva van guanyant terreny a la resta d’activitats. Tinguem present, quedos anys abans els establiments i treballadors del terciari representaven,respectivament, un 51,4% i un 47,4% de l’activitat econòmica localitzada.

S’assisteix, doncs, a una progressiva terciarització de l’activitat econòmica ambseu als polígons de la ciutat, que no és aliena a la creixent significació que elsserveis van adquirint en l’estructura econòmica local d’ençà de la dècada delsnoranta, tot i que, paradoxalment, pot arribar a resultar fins i tot més intensa en


aquests àmbits de la ciutat44. Paradoxal perquè en relació a l’estructuraproductiva local es fa palès encara, malgrat aquest procés de terciarització, elprotagonisme que en els polígons hi desenvolupen les activitats industrials, queaglutinen un 39% dels establiments i un 44,6% dels treballadors, davant del15,8% que representen les empreses industrials en relació al conjunt total i el18,2% dels treballadors en relació al gruix de la força de treball del municipi.

Distribució sectorial d’establiments i treballadorsTerrassa, 2010

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’INSS (dades corresponents al 4t trimestre del 2010).

Insistint però en aquest predomini de les activitats dels serveis, cal constatarque es tracta d’una terciarització lleugerament diferencial segons si emprem lesunitats empresarials o bé els treballadors com a perspectiva d’anàlisi. Això ésaixí perquè malgrat que la dimensió empresarial mitjana per al conjunt delspolígons es situaria en els 15,3 treballadors per establiment, s’evidenciennotables diferències en aquesta en funció del sector d’activitat de l’empresa.

Per la seva banda, tal com li passa al mateix sector dels serveis, el sector de laconstrucció també desenvolupa en els polígons un pes inferior a l'exercit enl’estructura econòmica local: amb un 7,4% dels establiments i un 7,2% delstreballadors el sector constructiu veu minvar fins a la meitat la sevarepresentativitat en relació al pes específic exercit en el teixit productiu local, enel qual assoleix el 15,6% de les empreses i el 12,7% dels treballadors.

Una anàlisi un xic més detallada45 permet posar de manifest el pes que en elspolígons d’activitat econòmica hi tenen les indústries manufactureres, queaglutinen el 38,1% dels establiments i el 44,6% dels treballadors presents enaquests àmbits de la ciutat, i l’activitat comercial, amb un 30,8% delsestabliments i un 25,9% del treballadors.

44 En el conjunt de l’estructura econòmica local els serveis han passat de representar un 67,9% delscentres de cotització i un 68,7% dels treballadors (dades de l’INSS per al segon trimestre del 2008), asignificar un 68,9% de les empreses i un 69% de la força de treball (dades del quart trimestre del 2010),mentre que en l’àmbit dels PAE han passat de representar un 51,4% de les empreses i un 47,4% delstreballadors, a aglutinar un 53,5% dels establiments i un 48,1% de la força de treball. És a dir, incrementsque en el conjunt de la ciutat es mantenen al voltant d’un punt percentual, però que en canvi en l’àmbitdels polígons poden assolir els dos punts.45 En aquest cas per seccions econòmiques segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques(CCAE) 2009.


Dimensió empresarial mitjanaPolígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010

16,4

15,6

14,3

13,0 13,5 14,0 14,5 15,0 15,5 16,0 16,5

Indústria

Construcció

ServeisConjunt PAE15,3

Font: Cens d’empreses dels PAE de Terrassa (2010).

Per darrere d’aquestes dues activitats preponderants, ja a molta distància, hitrobarem la construcció, amb un 7,3% dels establiments i un 7% delstreballadors, i d’altres activitats incloses en el sector dels serveis coml’hostaleria (amb un 5,4% de les empreses i un 3,6% dels treballadors), lesactivitats administratives i de serveis auxiliars (amb un 2,6% dels establiments iun 8,8% dels treballadors), les activitats professionals, científiques i tècniques(un 2,9% dels establiments i un 1,4% de la força de treball), o les activitatsartístiques, recreatives i d’entreteniment (amb un 2,8% de les empreses i un1,7% dels treballadors).

Les indústries manufactureres i les activitats comercials dominen, doncs,l’escenari econòmic en els polígons d’activitat econòmica reunint 2 de cada 3establiments amb activitat econòmica localitzada i pràcticament 3 de cada 4treballadors. Una representativitat en l’estructura econòmica d’aquests àmbitsde la ciutat que depassa amb escreix, especialment en el cas de les activitatsindustrials, la que exerceixen en el si del teixit productiu local, i que fa pensaren aquests territoris com a àmbits d’especialització productiva pel que fa adeterminades activitats econòmiques.

El fenomen és acusat pel que fa a localització d’activitats industrialsmanufactureres, car constitueixen l’activitat econòmica principal tant en volumd’establiments com pel que fa a la força de treball, amb més d’un 57% de lesempreses de la ciutat i un 75% dels treballadors. Un conglomerat d’activitats enel qual hi destaquen la fabricació de productes metàl·lics i de maquinària iequips (ambdues activitats aglutinen més d’un 12% dels establiments ambactivitat censats i de la força de treball ocupada, i suposen un 32,7% delsestabliments i un 27,5% dels treballadors de les activitats industrialsmanufactureres), les indústries tèxtils (són un 6,7% del total d’establiments delsPAE i un 5,4% de la força de treball), i ja per darrere les arts gràfiques i lareproducció de suports enregistrats si atenem al número d’establiments; o lafabricació de materials i equips elèctrics o la fabricació de productesfarmacèutics si prenem en consideració els treballadors dels PAE que ocupen.


Entre les activitats comercials, per la seva banda, hi destaquen, per damunt detot, el comerç a l’engròs i els intermediaris de comerç (que representen un13,9% i un 12,5% dels establiments i treballadors censats), per damunt delcomerç al detall que aglutina un 10,4% dels establiments i un 8,4% delstreballadors, i de la venda i reparació de vehicles a motor, amb un 6,5% i un 5%dels establiments i dels treballadors respectivament.

Empreses i treballadors per secció econòmica i repr esentativitat localPolígons d'activitat econòmica de Terrassa, 2010

CCAE 2009 Establiments Treballadors

Codi Descripció Núm. % PAE % Terrassa Núm. % PAE % Terrassa

A Agricultura i ramaderia 0 0,0% 0,0% 0 0,0% 0,0%

B Indústries extractives 0 0,0% 0,0% 0 0,0% 0,0%

C Indústries manufactureres 520 38,1% 57,4% 8.073 44,6% 75,0%

D Energia 3 0,2% 100,0% 4 0,0% 22,2%

E Aigua, sanejament i gestió de residus 8 0,6% 36,4% 59 0,3% 9,0%

F Construcció 100 7,3% 11,1% 1.261 7,0% 17,3%

G Comerç 420 30,8% 26,7% 4.700 25,9% 41,0%

H Transport i emmagatzematge 43 3,2% 20,9% 453 2,5% 22,7%

I Hostaleria 73 5,4% 16,7% 656 3,6% 23,3%

J Informació i comunicacions 20 1,5% 28,6% 177 1,0% 22,0%

K Activitats financeres i assegurances 12 0,9% 16,9% 28 0,2% 3,5%

L Activitats immobiliàries 18 1,3% 10,6% 92 0,5% 19,7%

M Actv. professionals i tècniques 40 2,9% 9,9% 254 1,4% 7,1%

N Actv. adm. i serveis auxiliars 36 2,6% 13,9% 1.590 8,8% 34,6%

O Administració pública 0 0,0% 0,0% 0 0,0% 0,0%

P Educació 7 0,5% 4,1% 109 0,6% 3,1%

Q Activitats sanitàries i serveis socials 2 0,1% 1,0% 204 1,1% 2,5%

R Actv. recreatives i d'entreteniment 38 2,8% 37,3% 310 1,7% 21,4%

S Altres serveis 16 1,2% 4,4% 140 0,8% 5,5%

T Activitats llars 0 0,0% 0,0% 0 0,0% 0,0%

Sense adscripció 8 0,6% - 7 0,0% -

Total general 1.364 100,0% 23,1% 18.117 100,0% 29,0%

Font: Cens d'empreses dels PAE de Terrassa 2010 i INSS (4t trimestre de 2010).

Però a banda d’aquestes principals seccions econòmiques, en menor mesura,també trobem certs fenòmens d’especialització pel que fa a la localitzaciód’activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, aquelles activitats delcamp de la informació i les comunicacions, o bé de les activitats administrativesi serveis auxiliars.

Caracterització bàsica dels diferents polígons

L’anàlisi detallada de la distribució territorial d’aquests establiments itreballadors, permet constatar el potencial econòmic, pel que fa a l’activitat queconcentren, d’aquells polígons d’activitat localitzats al sud de la ciutat, a tocarde la xarxa d’infraestructures de comunicacions que articulen l’àmbit


metropolità barceloní. Aquest àmbit, en una consideració extensa del mateix46,assoliria 2 de cada 3 empreses localitzades en aquestes àrees d’especialitzacióproductiva i 7 de cada 10 treballadors.

Empreses i treballadors per PAEPolígons d'activitat econòmica de Terrassa, 2010

Treballadors Treballadors

Polígons Empreses (cens) (estimació total)

d'Activitat Econòmica Núm. % Núm % Núm %

CAN PARELLADA INDUSTRIAL 210 15,4% 2.395 13,2% 2.719 13,0%

ELS BELLOTS 33 2,4% 980 5,4% 1.043 5,0%

P.I. CAN FARCAN 58 4,2% 387 2,1% 408 2,0%

P.I. CAN GUITARD 32 2,3% 399 2,2% 440 2,1%

P.I. CAN PALET 95 7,0% 1.252 6,9% 1.586 7,6%

P.I. CAN PETIT 126 9,2% 1.653 9,1% 1.947 9,3%

P.I. CARRER D'ALEMANYA 33 2,4% 331 1,8% 520 2,5%

P.I. COLOM II 56 4,1% 1.438 7,9% 1.643 7,9%

P.I. EST 116 8,5% 1.106 6,1% 1.380 6,6%

P.I. LA GRÍPIA 63 4,6% 717 4,0% 741 3,5%

P.I. NORD 69 5,1% 805 4,4% 882 4,2%

P.I. SANTA MARGARIDA I 125 9,2% 2.640 14,6% 2.973 14,2%

P.I. SANTA MARGARIDA II 137 10,0% 2.221 12,3% 2.536 12,1%

PARC AUDIOVISUAL 18 1,3% 120 0,7% 154 0,7%

SECTOR MONTSERRAT 33 2,4% 393 2,2% 418 2,0%

SEGLE XX 161 11,8% 1.281 7,1% 1.473 7,1%

Total PAE 1.364 100% 18.118 100% 20.870 100%

Font: Cens d'empreses dels PAE de Terrassa.

Un potencial destinat a incrementar-se considerablement amb eldesenvolupament de les determinacions del Pla d’Ordenació Urbana Municipal(POUM) de l’any 2003, que hi preveu el desenvolupament de 3 de les 4 novesàrees d’especialització productiva previstes, que totalitzen 208 noves hectàreesde sòl (un 88,6% del nou sòl dedicat a activitats productives previst per alplanejament vigent).

D’entre aquests àmbits hi destaquen per damunt de tot els PAE de CanParellada Industrial (amb un 15,4% del total d’establiments amb activitatcensats i un 13,2% dels treballadors) i de Santa Margarida I (que malgratesdevenir el quart en ordre de magnitud atenent als establiments localitzats,amb un 14,2% dels treballadors censats esdevé aquell que concentra un volumde força de treball més important), seguits de prop, pel que fa al nombred’empreses que tenen localitzades, pels PAE del Segle XX i Santa Margarida II(concentren l’11,8% i el 10% de les empreses). Aquest darrer esdevé el tercer

46 La consideració extensa de l’àmbit passaria per aglutinar tots aquells polígons d’activitat econòmicapresents a la ciutat que es situen per dessota de l’eix viari configurat per les Carreteres de Martorell iMontcada. L’àmbit, però, estricte dels denominats Polígons Sud, força menys extens, conformat pels PAEde Santa Margarida I i II, Can Parellada Industrial, Colom II i Can Guitard, aglutina, en més de 197hectàrees de superfície (un 52% de la superfície total dels polígons de la ciutat), un 48% del total de lesempreses i un 57% de la força de treball existent als PAE.


polígon de la ciutat pel que fa a la concentració de treballadors (amb un 12,2%d’aquests), per davant d’àmbits com els PAE Can Petit, al nord de la ciutat, oColom II (amb un 9,1% dels treballadors el primer i un 7,9% el segon).

A l’altre extrem de la ciutat, precisament, els PAE de Can Petit, Nord i LaGrípia, aglutinen un 15% de l’activitat localitzada als polígons terrassencs desdel punt de vista de les unitats empresarials o al voltant del 14% si prenem enconsideració la força de treball, constitueixen el suport existent sobre el qualassentar el desenvolupament del Parc Científic i Tecnològic de Terrassa (elPCTT-Orbital 40), l’aposta estratègica de la ciutat per al desenvolupament d’unentorn d’excel·lència per a l’activitat econòmica, que esdevingui un parcempresarial de referència capaç d’estimular i generar oportunitats per a lesempreses i una ocupació estable i de qualitat mitjançant les sinergiesgenerades en el si d’aquest entorn.

L’anàlisi territorialitzada de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, jasigui des del punt de vista dels establiments censats com de la força de treball,permet posar de manifest l’existència de certs fenòmens d’especialitzacióproductiva relatius a aquestes diverses àrees de la ciutat, que escapen del’estructura productiva conjunta dominada lleugerament pels serveis i amb unaimportant rellevància de l’activitat industrial.

Distribució d’empreses i treballadors (en %)Polígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010

Font: Cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010.

D’aquesta manera, trobarem polígons marcadament especialitzats en lalocalització d’activitats de serveis, com són els casos d’aquells PAE en elsquals la seva raó de ser s’explica per la instal·lació d’una gran superfíciecomercial que aglutina al seu voltant una sèrie d’activitats vinculades al propi


comerç, però també a l’oci i al lleure, com en els casos del PAE del Carrerd’Alemanya (Carrefour) o del Sector Montserrat (Eroski). Però també,especialitzats en la localització d’activitats de serveis que sense tenir res aveure amb l’activitat comercial, configuren un clúster d’activitats especialitzadesamb importants sinergies entre elles, en aquest cas en el sector del’audiovisual, com és el cas del Parc Audiovisual de Catalunya. En aquests tresàmbits la totalitat d’establiments i, lògicament, de treballadors s’adscriuen alsector terciari.

Distribució sectorial dels establiments per PAEPolígons d'activitat econòmica de Terrassa, 2010

Polígons Construcció Indústria Serveis

d'Activitat Econòmica Emp. % Emp. % Emp. % Total

CAN PARELLADA IND. 13 6,2% 107 51,0% 90 42,9% 210

ELS BELLOTS 1 3,0% 17 51,5% 15 45,5% 33

P.I. CAN FARCAN 4 6,9% 32 55,2% 22 37,9% 58

P.I. CAN GUITARD 5 15,6% 12 37,5% 15 46,9% 32

P.I. CAN PALET 5 5,3% 47 49,5% 43 45,3% 95

P.I. CAN PETIT 18 14,4% 45 36,0% 62 49,6% 125

P.I. CARRER D'ALEMANYA 0 0,0% 0 0,0% 33 100% 33

P.I. COLOM II 3 5,4% 21 37,5% 32 57,1% 56

P.I. EST 10 8,6% 30 25,9% 76 65,5% 116

P.I. LA GRÍPIA 6 9,5% 39 61,9% 18 28,6% 63

P.I. NORD 3 4,4% 28 41,2% 37 54,4% 68

P.I. SANTA MARGARIDA I 7 5,6% 60 48,4% 57 46,0% 124

P.I. SANTA MARGARIDA II 10 7,4% 21 15,4% 105 77,2% 136

PARC AUDIOVISUAL 0 0,0% 0 0,0% 18 100% 18

SECTOR MONTSERRAT 0 0,0% 0 0,0% 33 100% 33

SEGLE XX 16 10,0% 72 45,0% 72 45,0% 160

Total PAE 101 7,4% 531 39,0% 728 53,5% 1.360


En menor mesura, l’àmbit de Santa Margarida II, malgrat presentar unaestructura productiva més diversificada que la dels sectors anteriors, tambécompta amb una destacada especialització terciària estretament vinculada a lalocalització del complex d’oci i de serveis del Parc Vallès i a les activitats queindirectament s’hi recolzen.

Altres polígons, per la seva banda, presentaran una important concentraciód’activitats industrials. Mentre que en els casos del Sector Montserrat, el PAEdel Carrer d’Alemanya i el Parc Audiovisual de Catalunya les úniques activitatslocalitzades eren terciàries, en aquesta ocasió, en major o menor mesura, estracta d’àmbits que malgrat presentar una estructura més diversificada, el pesdel sector secundari en relació als valors mitjans de l’activitat industriallocalitzada en els conjunts dels PAE de la ciutat és molt superior. El PAE de LaGrípia és el que compta amb un nivell major d’especialització industrial siconsiderem les empreses que hi són localitzades, mentre que des de laperspectiva dels treballadors s’afegeix a aquest el PAE dels Bellots. Per darrere


d’aquests, tant des del punt d’establiments com de treballadors, hi trobarempolígons com Can Parellada Industrial o Can Farcan.

Distribució sectorial dels treballadors per PAEPolígons d'activitat econòmica de Terrassa, 2010

Polígons Construcció Indústria Serveis

d'Activitat Econòmica Treb. % Treb. % Treb. % Total

CAN PARELLADA IND. 128 5,3% 1.391 58,1% 876 36,6% 2.395

ELS BELLOTS 45 4,6% 732 74,7% 203 20,7% 980

P.I. CAN FARCAN 23 5,9% 225 58,1% 139 35,9% 387

P.I. CAN GUITARD 92 23,1% 178 44,6% 129 32,3% 399

P.I. CAN PALET 56 4,5% 462 36,9% 734 58,6% 1.252

P.I. CAN PETIT 253 15,3% 658 39,8% 742 44,9% 1.653

P.I. CARRER D'ALEMANYA 0 0,0% 0 0,0% 331 100,0% 331

P.I. COLOM II 26 1,8% 878 61,1% 534 37,1% 1.438

P.I. EST 60 5,4% 439 39,7% 607 54,9% 1.106

P.I. LA GRÍPIA 56 7,8% 532 74,2% 129 18,0% 717

P.I. NORD 28 3,5% 465 57,8% 312 38,8% 805

P.I. SANTA MARGARIDA I 165 6,3% 1.152 43,6% 1.323 50,1% 2.640

P.I. SANTA MARGARIDA II 277 12,5% 334 15,0% 1.610 72,5% 2.221

PARC AUDIOVISUAL 0 0,0% 0 0,0% 120 100,0% 120

SECTOR MONTSERRAT 0 0,0% 0 0,0% 393 100,0% 393

SEGLE XX 102 8,0% 641 50,0% 538 42,0% 1.281

Total PAE 1.311 7,2% 8.087 44,6% 8.720 48,1% 18.118


En d’altres casos, i en relació als valors mitjans del conjunt de polígons de laciutat, malgrat que les activitats predominants que hi són localitzades pertanyenals sectors dels serveis, en primer lloc, i de la indústria, en menor mesura,presenten una concentració d’activitat i treballadors del sector de la construccióque és molt superior al 7% de la representativitat del sector en el conjunt delspolígons. És el cas dels PAE de Can Guitard i, en menor mesura, de Can Petit,en els quals les activitats relacionades amb la construcció s’hi trobariensobrerepresentades atenent a aquests valors mitjans, aproximant-se, i fins i totsuperant, els valors relatius que el sector representa en el conjunt del teixiteconòmic local.


Nivell d’especialització productiva dels PAE de Ter rassa 47

Polígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010

Font: Cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de Terrassa, 2010.

I finalment, d’altres polígons d’activitat comptaran amb una estructura forçamés diversificada i tendent a l’estructura que en el seu conjunt presenten latotalitat de polígons de la ciutat. Els més clars, en aquest sentit són el Segle XXi el PAE Est, en els quals poden predominar les activitats industrials, en el casdel primer, o les activitats de serveis, en el cas del segon, però en relació alcomportament mitjà dels polígons de la ciutat presenten una estructurasectorial que s’hi ajusta prou bé.

47 El nivell d’especialització s’adjudica en relació a l’estructura econòmica global dels PAE (en la qual els serveisrepresenten un 53,5% dels establiments i un 48,1% dels treballadors, i la indústria un 39% de les empreses i un 44,6%de la força de treball) i al posicionament de cada un dels polígons en relació a aquest comportament mitjà.

el cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de...

Documents