CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE SANT JOAN DESPÍ CURS 2010-2011

INICI: ESCOLA SANT FRANCESC D’ASSÍS.

NUS: ESCOLA JOAN PERICH VALLS

DESENLLAÇ: ESCOLA PAU CASALS

EL CASTELL ENCANTAT

Un grup de nois i noies de tercer havien anat d’acampada a un bosc. Aquest bosc estava a prop d’un petit poble de muntanya. Quan va arribar la nit, alguns van proposar anar a explorar els voltants.

Era una nit de lluna plena. Tots estaven emocionats i portaven les seves lots enceses. Es van endinsar en el bosc i van trobar unes petjades molt estranyes. Van decidir seguir-les fins arribar a un petit rierol i allà les van perdre. Per creuar el rierol hi havia un vell pont de fusta. El van començar a travessar en fila índia i quan més tranquils estaven un estol de ratpenats els van atacar. Tots van començar a córrer i en la fugida van perdre les lots.

Tots molt intrigats i espantats van avançar per un caminet llarg, estret i perillós. Al final del camí van trobar una gran cova fosca, humida i tenebrosa. Enmig hi havia una escala bruta i llefiscosa dalt de la qual van veure un animal terrible: un enorme

gos de tres caps. El gos baixava les escales lentament i els nois i noies s’anaven ajuntant i allunyant. De sobte van caure tots a un forat i el gos els va dir:

-Tranquils, només us vull donar un consell, però primer sortireu del forat. Van sortir tots i el gos els va dir: -Si arribeu al final de l’escala, hi trobareu un castell on viuen uns nans de foc.

Els nois i noies de tercer pugen les escales amb atenció per no relliscar i s’adonen que cada cop fa més i més calor. Sembla que han arribat a una mena d’infern nan o un volcà. Troben una porta de pedra blanca, petita i fastigosa, plena d’escarabats negres que s’obre sola i grinyola moltíssim.

Travessen vigilant la porta i un pas estret i perillós per no caure al fons del riu de lava. Aquest pas és ple de pedres que suren i que cal que saltin amb rapidesa per no enfonsar- se. Els nans volien fer passar els nens i nenes per malèfiques proves.

Els nens i nenes aconsegueixen passar i misteriosament, quan entren al castell es fan petits. S’acaben de convertir en nans forts i super espavilats. Quan els nans els veuen plens de força, tenen por i tot es converteix en foscor i es congela el riu de lava. Decideixen marxar i en la fugida cauen en un cau d’un drac terrible trencant totes les pòcimes i encanteris que tenien dins el castell.

En aquell moment els nens i les nenes van recuperar la seva mida normal i van adonar-se que estaven a la sala gran de la casa on anaven d’acampada. En aquella sala hi havia una gran llar de foc plena d’espurnes petites i envoltada de miralls màgics que feien encongir o estirar les imatges que reflectien. Tots van començar a riure, tot havia estat un somni.