el butlletí electrònic de la secretaria de medi ambient i ...amb la signatura el mes de juliol...
TRANSCRIPT
El futur del ferrocarril a Tarragona
O3 El butlletí electrònic de la Secretaria
de Medi Ambient i Mobilitat
Número 1 setembre de 2010
Xavier Bermejo Mobilitat
El passat dia 12 de maig es va celebrar la jornada
Tarragona i el ferrocarril: vies de futur. Primer i
decisiu pas per bastir un document comú de com
Tarragona vol que sigui el seu futur ferroviari.
Representants de les institucions afectades, grups i
agents socioeconòmics van participar en la jornada
de reflexió sobre el disseny de les infraestructures
ferroviàries, que va deixar clar que no serà difícil
arribar a un consens, ja que van ser notables les
coincidències en la necessitat d'una xarxa de
rodalies, el tramvia i la línia d'alta velocitat al centre.
El pla director urbanístic de l'àmbit central del
Camp s'entreveu com el document base que
Tarragona agafarà com a referència per consensuar
el seu, i reivindicar a partir d'aquí les connexions
ferroviàries que imagina per al seu futur. D'entrada,
la proposta per encetar el debat, que va fer pública
l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, es correspon
gairebé del tot amb la que fa el govern, tret d'algun
retoc en el traçat del Tramcamp, per la qual cosa el
secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, ja va
suggerir que «seria bo que l'assumís tot el territori.»
L'alta velocitat
En tot cas, tothom va estar d'acord què en el que no
ha de perdre ara Tarragona és el que li és més
natural, el corredor mediterrani. D'aquí la
importància del bypass –o els bypass, ja que n'hi ha
dos de dibuixats d'entrada pel sud, a més del de
sortida pel nord entre Tamarit i la Pobla de
Montornès–, que van apuntar la majoria de veus.
Això sí, només la Plataforma en
Defensa del Ferrocarril va posar
sobre la taula la solució que seria més
ràpida i barata: l'intercanviador
d'amples a l'Arboç.
Rodalies i Tramcamp
Per un cop, això sí, la majoria d'intervencions van
coincidir que és prioritari el que agafen la majoria de
persones, i això no és el TAV –un 90% de la inversió
els darrers anys per a un 10% dels passatgers–, sinó
les línies de regionals i rodalies. Per això es va
insistir a demanar-ne una xarxa pròpia per al Camp
–un projecte que no acaba d'avançar perquè no és
clar si correspondrà impulsar-lo a l'Estat o a la
Generalitat–, que també es connecti a la de
Barcelona. Ara que, és clar, l'estrella de la curta
distància ha de ser el
Tramcamp, que per
una banda ha de lligar
definitivament els
barris a Tarragona, i
per l'altra ha de
connectar amb els
principals pols turístics del centre de la Costa
Daurada, Salou i Cambrils.
El debat, en tot cas, està servit i encara espera
aportacions. S'analitzaran totes, amb la idea que, a
partir de setembre, un ple extraordinari pugui
aprovar una proposta consensuada.
En aquesta edició d’O3 trobaràs:
El futur del ferrocarril a Tarragona
El projecte Zèfir d’eòlica marina
Visita tècnica a les obres de
descontaminació de l’embassament de Flix
El sistema EMAS a Tarragona
La candidatura Ebre Biosfera
Recull de premsa
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]
Jordi Forcadell Ecoindústria
Comença el projecte Zèfir Test Station d’energia eòlica marina a la costa de
Tarragona
Amb la signatura el mes de juliol passat de
l’acord entre l’Institut de Recerca en Energia
de Catalunya (IREC) i diversos dels principals
fabricants d’aerogeneradors, ha començat a
caminar la primera fase del projecte Zèfir Test
Station, consistent en una planta experimental
d’assaig d’aerogeneradors marins en aigües
profundes.
Amb una inversió d’uns 90 milions d’euros,
aquest projecte pretén estudiar i avaluar els
requeriments necessaris per a l’explotació
comercial de la nova tecnologia d’aerogeneradors
offshore flotants, la qual es troba encara en fase
embrionària.
A c t u a l m en t
els parcs
eòlics marins
es troben
situats en
zones poc
profundes on
es poden fixar
al fons marí.
Tanmateix, en àrees com el Mediterrani, amb
fondàries elevades, no és viable instal·lar
aerogeneradors ancorats al fons i que,
paral·lelament, estiguin a una distància suficient
perquè no siguin visibles des de la costa. Per
tant, els aerogeneradors hauran de ser flotants
en aquestes zones.
Cal tenir en compte que les principals empreses
del sector estan molt interessades en el
desenvolupament d’aquest nou tipus de
tecnologia que permetrà ampliar en gran mesura
el desenvolupament de l’energia eòlica marina.
Nogensmenys, s’espera que, a nivell mundial, en
els propers deu anys la potència eòlica instal·lada
al mar es multipliqui pràcticament per 20.
La importància del projecte Zèfir rau, per tant,
en la possibilitat de convertir Catalunya en un
referent mundial en energia eòlica marina en
aigües profundes. En aquest sentit, la voluntat
d’instal·lar la planta experimental al golf de Sant
Jordi, davant de les costes de Tarragona,
juntament amb la presència de la Universitat
Rovira i Virgili, el Port de Tarragona i el sector
industrial de la demarcació, pot afavorir la creació
d’un clúster en energia eòlica que es tradueixi
en la creació d’ocupació especialitzada i que,
alhora, cobreixi la necessitat de formació que
demanda el sector.
A més, la presència del recurs eòlic suficient i la
possibilitat d’utilitzar les infraestructures de
transport d’electricitat de la central nuclear de
Vandellòs per evacuar l’energia converteixen el
tram de costa entre el cap de Salou i el Delta de
l’Ebre en idoni per ubicar la planta Zèfir Test
Station.
Respecte al calendari de la implementació del
projecte, un cop aprovats els tràmits d’exposició
pública i d’avaluació d’impacte ambiental,
s’espera poder començar a construir els primers
molins durant el 2011. En una primera fase,
s’alçaran un màxim de 4 aerogeneradors ancorats
al fons del mar a 3,5 quilòmetres de la costa.
Posteriorment, es construiran 8 aerogeneradors
flotants que s’instal·laran a uns 30 quilòmetres
de la costa, amb un potència total màxima de 50
MW.
És important citar que els assaigs també són una
oportunitat per a realitzar tasques de recerca
ambiental, ja que s’estudiaran els possibles
impactes que aquests tipus de molins puguin
tenir per a la fauna i flora marina i les aus, així
com les mesures correctores per minimitzar-los.
Des del Departament de Medi Ambient de CCOO
valorem molt positivament l’inici d’aquest
projecte, el qual permetrà que el nostre país
esdevingui pioner en aquest tipus de tecnologia.
Es tracta, doncs, d’una excel·lent oportunitat
perquè es creï a Catalunya una nova indústria,
d’alt valor afegit,
generadora de llocs de
treball de qualitat i
que ens permeti
avançar fermament
cap a un model
energètic sostenible
baix en carboni i
pivotat per les
energies renovables.
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]
Jordi Forcadell Ecoindústria
CCOO visita les obres de descontaminació de l’embassament de Flix
El passat dia 27 de juliol una representació del Departament de Medi Ambient de CCOO de Catalunya i de la Unió Intercomarcal i FITEQA Tarragona realitzà una visita tècnica a les obres de descontaminació que s’estan duent a terme a
l’embassament de Flix al riu Ebre.
Acompanyats pels Srs. Òscar Bosch i Pere Muñoz, alcalde i tinent d’alcalde, respectivament, de l’Ajuntament de Flix; pel director de la planta d’Ercros de Flix, Sr. Marc Fargas; així com per membres del comitè d’empresa d’Ercros, fórem rebuts en primera instància al nou centre d’empreses La
Ribera, ubicat al nord de la població. Allí, el Sr. Marc
Pujol, director d’Acuamed (l’empresa estatal encarregada de les obres de descontaminació), ens realitzà una presentació de les principals característiques de l’execució dels treballs que s’hi estan realitzant. Posteriorment, poguérem visitar in situ les obres en qüestió, on el Sr. Jordi Casadó, geòleg
de l’empresa Eptisa, ens realitzà les pertinents explicacions.
Cal recordar que el projecte d’extracció dels llots tòxics que
s’acumulen a la llera del
riu tocant a la fàbrica d’Ercros de Flix, fruit de molts anys d’activitat industrial, sorgeixen arran de l’informe de 2004 del CSIC, el qual alertava de la presència molt important d’organoclorats,
metalls pesats, radionucleids en aquesta zona de l’embassament. En el mateix informe es recomanava, per tant, l’opció de l’extracció dels llots ja que, en el supòsit que aquests residus es mobilitzessin, podrien acabar tenir una afectació aigües avall del riu Ebre.
A ix í doncs, un cop
començades les obres, amb
un pressupost de 155 milions d’euros, aquestes es reparteixen en tres fases. La primera, i la que poguérem visitar, consisteix en la construcció d’una
barrera de palplanxes per tal de confinar la zona on es troben els llots i evitar que aquests puguin contaminar la resta del riu.
Els llots, un cop depurats, s’enviaran via camions a l’abocador controlat especial del Racó de la Pubilla, proper a la població de Flix.
El calendari previst per a les obres de descontaminació de l’embassament és que a finals de l’estiu de 2011
s’acabi la construcció de la barrera i el mur i que, posteriorment, les obres d’extracció i tractament dels llots s’allarguin dos anys més. En aquest sentit, cal mencionar que el volum de residus a extreure és d’uns 800.000 m3 (600.000 m3 de residus juntament amb 200.000 m3 més del terreny que es troba a sota i que
també ha resultat contaminat). Segons la perillositat
d’aquests llots, s’espera tractar-ne un 20% abans de portar-los a l’abocador especial, mentre que la resta hi anirà directament. Un cop acabats els treballs, es construirà una escullera al marge del riu on es dipositen actualment els llots tòxics per tal de millorar-ne l’estètica.
Tenint en compte
que el riu Ebre prové d ’a i gua p o t a b l e a n o m b r o s o s municipis del Camp de Tarragona a
través del Consorci
d ’ A i g ü e s d e Tarragona (CAT), en cas d’aparició d’algun problema durant les obres d’extracció s’ha establert un pla d’emergència que inclou una sèrie de pous situats a Vinallop, els quals podrien subministrar
aigua al CAT durant dos dies mentre se solucionés la incidència en qüestió.
Les actuacions del projecte de descontaminació de l’embassament de Flix no es limiten exclusivament, però, a l’extracció i tractament dels llots, sinó que tindran un àmbit territorial més gran. En aquest sentit,
també s’inclou un pla de restitució territorial per les
poblacions aigües avall de Flix afectades per les obres de descontaminació. El pla, amb un pressupost de 55 milions d’euros, anirà principalment a la millora de xarxa d’abastament d’aigua potable a 71 municipis de les Terres de l’Ebre i Priorat.
A nivell laboral, actualment es troben treballant a les
obres una cinquantena de treballadors. Tot i que aquesta és una xifra menor a l ’ e sperada i n i c i a lment , s’espera que en puntes de
treball, especialment quan
estigui funcionant la planta de tractament dels residus, s’augmentarà la xifra de treballadors fins als 200. Finalment, cal mencionar que aquesta ha estat la primera d’una sèrie de visites tècniques que, impulsades des de FITEQA Tarragona, es realitzaran per seguir les obres, tant importants a nivell
d’inversions per a aquesta zona.
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]
La demarcació de Tarragona concentra només el 8,4% de les empreses i
institucions de Catalunya amb el sistema de gestió ambiental EMAS
De les 249 empreses, organismes i institucions
públiques que a Catalunya tenen implantat un
sistema de gestió ambiental d’acord amb el
reglament europeu EMAS (sistema comunitari de
gestió i auditoria ambientals), només 21 es
troben ubicades a la demarcació de Tarragona.
Segons el llistat actualitzat del Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya (organisme competent per atorgar el
registre EMAS al nostre país), això suposa el
8,4% del total de sistemes de gestió ambiental
amb aquesta certificació a Catalunya. Es tracta,
per tant, d’una xifra força reduïda tenint en
compte el pes que realment tenen el teixit
industrial i turístic de la demarcació en el conjunt
de l’economia catalana.
Tot i que el sistema
EMAS es creà l’any 1995
per al sector industrial
exclusivament, no fou
fins al 2001 que s’obrí a
tots els sectors
econòmics, ja siguin
públics o privats.
Tanmateix, aquest fet no
ha significat un augment
important de les
organitzacions amb
l’EMAS, com a mínim a
les nostre comarques.
Desgranant les dades per sectors, trobem que a
Tarragona la majoria d’organitzacions amb el
sistema EMAS pertanyen al sector de la
indústria petroquímica (8 empreses), seguit
de les administracions públiques (ajuntaments i
consells comarcals, principalment), amb 6
atorgaments. Els segueixen el sector turístic i de
lleure, amb 5 sistemes registrats EMAS, i el
sector del ciment i la mineria, amb 1 EMAS
cadascun.
El sistema comunitari de gestió i auditoria
ambientals és d’implementació voluntària i té
com a objectiu promoure
millores contínues del
comportament ambiental de
l’organització i la seva
aplicació per part de
sistemes de gestió
mediambiental; l’avaluació
sistemàtica, objectiva i
periòdica del funcionament
d’aquests sistemes; la difusió d’informació sobre
comportament mediambiental; el diàleg obert
amb el públic i altres parts interessats, i la
implicació activa del personal en les
organitzacions, així com una formació adequada.
És per aquest darrer punt i per l’exigència vers el
medi ambient que comporta aquest sistema que,
des de CCOO, exhortem a les organitzacions que
vulguin implementar un sistema de gestió
ambiental certificat —o que ja disposin de la ISO
14001— que apostin per l’EMAS a l’hora de
donar un pas qualitatiu en la millora del seu
comportament ambiental.
Tot i que la difícil conjuntura econòmica actual
pot desincentivar les empreses i organismes
públics a l’hora de realitzar inversions de caire
ambiental, el valor afegit que aporta el sistema
EMAS pot significar sortir reforçats d’aquesta
situació i sobresortir per damunt d’altres
empreses del sector.
A més, implantar un
sistema EMAS comporta
un estalvi de costos a
mitjà i llarg termini, així
com una millora
d’imatge per part de
l’organització a l’hora de
defensar el seu
compromís amb el medi
ambient.
continua a la pàgina següent
Més informació (feu clic damunt de l’enllaç)
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya:
http://mediambient.gencat.cat/cat/empreses/sgma/inici.jsp
CLUB EMAS - Associació d'organitzacions registrades EMAS a Catalunya
http://www.clubemas.cat
Pàgina web de la Comissió Europea sobre l’EMAS (en anglès):
http://ec.europa.eu/environment/emas/index_en.htm
Jordi Forcadell Ecoindústria
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]
Ve de la pàgina anterior
Paral·lelament, a Catalunya, les empreses amb el
sistema EMAS estan exemptes dels controls
periòdics per a les activitats de l'annex I i II.1
d'acord amb la Llei 3/1998, de la intervenció
integral de l'Administració ambiental.
S’aconsegueix, així, també una millora de les
relacions amb l'Administració ambiental.
I tot això, sense oblidar que l’EMAS permet als
treballadors i treballadores ser un pilar bàsic
de la gestió ambiental dels nostres centres de
treball. Hem de reclamar, per tant, esdevenir
agents actius dins els nostres centres de treball i
participar en la reducció dels impactes que la
nostra activitat laboral pot significar per al medi
ambient.
En aquest sentit, des del Departament de Medi
Ambient de CCOO de Catalunya, en el marc de
desenvolupar i impulsar la implementació del
sistema EMAS en el teixit productiu i institucional
del nostre país, hem engegat una enquesta a
diversos centres de treball registrats EMAS per
conèixer el grau real d’informació i participació
dels treballadors en la seva implementació i
seguiment. Un cop obtinguem els resultats, es
podrà comprovar si les directrius que emanen del
reglament es compleixen de manera efectiva i si
cal, així, orientar l’acció sindical a millorar la
implicació de tot el personal en el procés
d’obtenir l’excel·lència ambiental dels nostres
centres de treball.
Paral·lelament, en col·laboració amb la Secretaria
Confederal de Medi
Ambient de CCOO,
realitzarem els dies 16 i 23
de novembre a Tarragona
un seminari adreçat als
delegats d’empreses EMAS
de la nostra demarcació,
amb l’objectiu de fer-los
més partícips de la gestió
ambiental dels seus centres
de treball.
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]
Durant les darreres setmanes
han anat augmentant els suports a la candidatura Ebre Biosfera, la qual promou el
reconeixement de les Terres de l’Ebre com a Reserva de
la Biosfera per part de la
UNESCO.
En aquest sentit, la candidatura ja ha rebut
l’adhesió de la majoria d’entitats i associacions del territori (inclòs CCOO
Terres de l’Ebre) per les quals les oportunitats que pot comportar la declaració de la zona com Reserva de la Biosfera no
han passat desapercebudes.
Si finalment s’aconsegueix, els beneficis
podrien estendre’s al sector agroalimentari, al turisme, al patrimoni cultural i històric i al medi ambient de les Terres de l’Ebre, les
quals han sofert de manera molt directa els estralls de l’actual crisi econòmica.
Comportaria, doncs, un valor afegit i un distintiu de qualitat que esdevindria un factor de primer nivell a l’hora d’impulsar el
desenvolupament amb criteris de
sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.
Tot i que la seva possible inclusió a la xarxa mundial de reserves de la biosfera no seria
efectiva fins a l’estiu de 2012, la candidatura
presenta diversos punts forts (com ara la gran biodiversitat del territori -que inclou dos parcs naturals- i la presència d’un riu tant
emblemàtic com l’Ebre), els quals fan ser optimistes al consell promotor de la
candidatura Ebre Biosfera, presidit per l’ex-director director general de la UNESCO,
Federico Mayor Zaragoza.
Finalment, cal mencionar que segons la memòria de la candidatura que s’està
discutint durant aquest mes de setembre, el territori quedaria dividit en tres zones: espai nucli (els parcs naturals del Delta i dels Ports
i la Serra de Cardó); espai tampó (els espais PEIN i Natura 2000); i l’espai de transició
(que inclouria el 60% restant del territori).
Creix el suport a la candidatura Ebre Biosfera
Medi Ambient + Mobilitat
RECULL DE PREMSA
Administració i regants coincideixen en defensar a
Tarragona les connexions entre conques hídriques
AVUI 11/5/2010
En diez años el empleo verde ha crecido en
España un 235%
EXPANSIÓN 23/4/2010
Las siete zonas prioritarias eólicas catalanas
crearán 2.000 empleos, según CC.OO.
EUROPA PRESS 6/6/2010
El govern deixa al calaix la zona eòlica més
polèmica, prevista al Baix Camp i el Priorat
EL PUNT 2/6/2010
Joan Guix: ‘En Tarragona no hay más cáncer
que en otros lugares’
DIARI DE TARRAGONA 10/3/2010
Atienza dice que el sistema eléctrico no
necesita más centrales nucleares
ADN 19/5/2010
La estación del AVE suspende en los accesos
y en los aparcamientos
DIARI DE TARRAGONA 15/4/2010
Llum verda al magatzem de gas davant del
delta de l'Ebre
AVUI 14/6/2010
La industria fotovoltaica mediterránea anuncia
que reducirá sus costes un 50% en diez años
LA RAZON 12/5/2010
Una desena d’empreses participaran a la
planta de parcs eòlics marins
DIARI DE TARRAGONA 28/5/2010
Acuamed inicia, després de dos anys, la
descontaminació del pantà de Flix aixecant un mur per
aïllar els residus
AVUI 27/5/2010
Més suport a la reserva de la biosfera
EL PUNT 21/7/2010
Los biocombustibles no encarecieron el pan
PÚBLICO 16/4/2010
Bruselas quiere ampliar el recorte de CO2
porque la crisis lo abarata
EL PAIS 27/5/2010
Per accedir a la notícia feu clic damunt el titular
Edició d’O3:
Secretaria de Medi Ambient i Mobilitat
Unió Intercomarcal de CCOO Tarragona
Amb el suport de:
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Generalitat de Catalunya
La Secretaria de Medi Ambient i Mobilitat no es fa necessàriament responsable de les opinions del col·laboradors ocasionals o
dels continguts de les notícies del recull de premsa.
Fonts del material gràfic: www.tramvia.org, Associació per a la Promoció del Tranport Públic, ICC, Jonas Bengtsson, Andreas
Johannsen, Gabriel Villena, Salvador Clarós, Jordi Forcadell.
Carrer August, 48 1r 43003 Tarragona tel. 977 228 396 [email protected]