el butlletÍ de l’amic · tat aquesta setmana el llibre blanc de la premsa 2016 en què es...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

16/12/2016

nú

me

ro 204

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Frenada a la recuperació de la premsa en 2016: els seus resultats cauen un 8% i els ingressos un 3%D’AQUÍ I D’ALLÀ: Pagaries 10.000 euros per llegir notícies?

COMUNICACIÓ DIGITALEls lectors de la premsa digital superen ja a la impresa

PUBLICITAT I MÀRQUETINGLa publicitat programàtica creix més que els mitjans digitals

NOVES EINESSnapchat, clau per arribar a noves audiències

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEls ciutadans necessiten i volen ser escoltats

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: El Congrés Internacional de la SEP escalfa motorsTRIBUNA: Demanen la contractació directa de publicitat en mitjans digitals, després dels abusos de les agènciesENTREVISTA: Enrique Dans: “El problema del periodisme és no tenir clara la seva proposta de valor”ANÀLISI: Cap a una millor comprensió del fenomen de les notícies falsesDOSSIER: Ocupació i inversió segueixen creixent en el sector publicitari. El mercat espanyol creix per sobre de l’europeuOPINIÓ: Periodistes anul·lats per “influencers”

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Frenada a la recuperació de la premsa en 2016: els seus resultats cauen un 8% i els ingressos un 3%Per Fernando Cano / Prnoticias

L’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) ha presen-tat aquesta setmana el Llibre Blanc de la Premsa 2016 en què es reflecteix un repunt del negoci durant l’any 2015, però una frenada en les dades avançades de 2016. La incertesa provo-cada per l’absència d’un govern estable, l’aturada de la inversió pública i la poca influència de les exportacions i el turisme a l’Economia, han generat que segons el president de la patro-nal, José Luis Sainz, s’hagi produït una important aturada de la

publicitat en paper, uns ingressos la caiguda dels quals no han pogut ser compensats pels ingressos digitals.

En aquesta línia l’AEDE -que inclou els diaris de Prisa, Unidad Editorial, Vocento, Godó, Zeta i grups regionals- ha dibuixat dos escenaris en el seu informe anual. El primer més positiu i referit a 2015 en què s’aprecia un creixement del 4% dels ingressos fins als 1.468.000. La dada que inclou i als ingressos publicita-ris digitals, mostra una alça del 3% en publicitat, fins als 649 mi-lions d’euros, però un retrocés de la venda d’exemplars del 8% fins als 706 milions d’euros. Aquesta última xifra inclou l’alça del preu de portada d’algunes publicacions, però acusa una caigu-da de la difusió del 8,7%.

Aquestes dades s’expliquen, segons AEDE, per la coincidència de tres campanyes electorals en 2015 (locals, autonòmiques i estatals) i la recuperació generalitzada del consum durant aquest període. Per la seva banda, les despeses operatives del conjunt dels diaris d’AEDE van arribar fins als 1.422.000, un 5% menys que el 2014. La patronal novament ha destacat la con-tenció de despeses operatives com una de les claus dels seus resultats finals. De esta manera, el resultat operatiu fou de 46,5 milions d’euros, un 55% més que en 2014. Malgrat tot, després

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



d’impostos els diaris van perdre 17,7 milions d’euros, front als 1,3 milions que se van perdre un any abans.

De la mateixa manera, les xifres avançades de 2016 -a les quals els falta incloure el mes de desembre- indiquen que els ingressos d’aquest any van retrocedir un 3% fins als 1.422.000. La venda d’exemplars va tornar a caure un 8% fins als 652 milions d’euros i la venda de publicitat va millorar fins als 661 milions, un 2% més. Aquesta xifra està impulsada principalment pel creixement dels ingressos digitals, que ja representen el 24% de tots els ingressos per publicitat. Si considerem que les despeses operatives han caigut un 3%, el resultat operatiu s’ha situat en 42,5 milions d’euros, un 8% menys que el 2015.

José Luis Sainz recela de les centrals de mitjans

Després de dibuixar aquest panorama, l’actual president de l’AEDE, José Luis Sainz (PRISA), va demanar anar més enllà i va carregar con-tra les centrals de mitjans,

que a la seva manera de veure han preferit apostar per Internet

i televisió, en comptes de fer-ho per un suport premium com la Premsa que ara passa a estar penalitzada. De fet, va advertir que aquesta elecció “no correspon a criteris d’eficàcia i de rendibili-tat comercial, tal com mostren els més recents estudis sobre au-diències i impacte comercial”. En el 2015 els ingressos per lectors representen la meitat del que ho són per a la televisió. “El repte està en aconseguir més inversió en el desenvolupament digital i en reenfocar la cartera de clients de la publicitat nacional”.

En aquesta línia, Sainz va fer autocrítica però també va llançar els seus dards contra el duopoli i els grans players digitals com Facebook i Twitter. “Aquesta pèrdua progressiva d’atractiu té a veure amb diverses causes, algunes d’elles generades per no-saltres mateixos, com han estat la política de preus i descomp-tes, la falta d’idees i equips comercials adequats a l’evolució de la demanda, però també la força del duopoli audiovisual, cada vegada més reforçat, el pes dels grans jugadors digitals inter-nacionals i la rendibilitat d’aquests sectors per a les agències, ja sigui per volum, en el cas de la televisió, o per preu, en el cas digital”. De fet, durant el col·loqui posterior a la presentació del Llibre Blanc, Sainz va recordar que les agències no han tingut grans problemes econòmics durant l’última gran crisi de la premsa. Un repte en tota regla.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



Pagaries 10.000 euros per llegir notícies?Per Miriam Garcimartín / Eco Inteligencia

El cofundador de Politico, Jim VandeHei, llançarà al gener un nou projecte periodístic. Encara no es coneixen tots els detalls, però el que acaba d’anunciar el seu fundador ha sorprès a la indústria: oferirà subscripcions a preus prohibitius per a l’usuari mitjà.

En un moment en què els mitjans de comunicació es plantegen si els seus ingressos han de provenir en major mesura dels seus lectors o dels seus anunciants, arriba una notícia des dels Estats Units que no deixarà indiferent a cap editor.

En la trobada “Evening with Code Media” organitzada per Recode, el cofundador i anterior CEO del digital Politico, Jim VandeHei, va donar a conèixer alguns detalls d’un nou projec-te al qual ja s’han sumat 27 grans professionals de diferents àmbits.

Axios és una companyia de mitjans de notícies i anàlisis que veurà la llum a principis de 2017. Tractarà temes com mitjans de comunicació, tecnologia, negoci i política, però només con-tingut ‘digne’, que és el que significa el seu nom en grec.

Els responsables d’aquest mitjà asseguren que la intenció és ocupar l’espai que tindrien The New York Times o The Econo-mist si no estiguessin lligats al negoci tradicional de la impres-sió. Però des d’un format curt, que s’adapta millor a totes les plataformes on està un públic que amb prou feines té temps (CEO és especialment optimista amb snapchat Discover).

Segons resa el manifest publicat a la seva pàgina web, el lector és el primer i el seu objectiu és ajudar-lo a ser més intel·ligent, amb continguts que siguin fàcils de llegir, veure o escoltar. Per això vol acabar amb la cultura del clic, els banners i pop-ups, que la publicitat nativa sigui la seva base. En definitiva, la seva pre-

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ

http://www.axios.com/



tensió és oferir una experiència substancial i significativa, més valuosa, i un disseny “d’elegant eficiència” .

Però el que ha despertat un gran interès és el seu model de negoci. A finals de l’estiu, Axios va rebre un finançament de 10 milions d’euros i ara espera obtenir ingressos a través d’un mo-del freemium: una part del contingut d’accés lliure per construir i promoure la seva marca i una altra part de pagament. La seva meta és obtenir en dos o tres anys un 50% d’ingressos de la pu-blicitat i un 50% de subscripcions i esdeveniments. I aquí arriba el més sorprenent: les subscripcions premium tindrien un cost que rondaria els 10.000 euros. Presumiblement aquests con-tinguts anirien dirigits a empreses i professionals de diferents camps, tot i que encara és una qüestió per perfilar.

Hi haurà un nínxol de mercat per a aquests continguts deluxe? En breu ho sabrem.

L’IVA de premsa i llibres digitals es baixarà del 21% al 4%

Les revistes, diaris/periòdics, llibres i publicacions en línia pa-garan els mateixos impostos que els impresos. Així ho va anun-ciar el ministre d’Economia, Luis de Guindos. És a dir, del 21% que es paga actualment, es reduirà fins al 4%.

El ministre va informar que la rebaixa es produirà d’una sola vegada, no de forma gradual, encara que no va precisar la data en la qual l’Executiu introduirà el canvi, ni el seu cost estimat per a les arques públiques. “La idea és una convergència total cap els tipus d’IVA que té la premsa impresa”, va afirmar de Guindos.

El passat 1 de desembre la Comissió Europea va presentar un paquet de mesures fiscals per donar suport al comerç electrònic i online a la UE. Entre les propostes estrella es troba la de per-metre que els Estats Membres redueixin l’impost sobre el valor afegit al llibre electrònic i els diaris digitals, cosa que el ministre va confirmar per a l’Estat espanyol. (d’AEC)




Germà Capdevila, nou president de l’APPEC

Germà Capdevila, editor de la primera revista en català per a dispositius mòbils Esguard creada el 2012, és el nou pre-sident de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Cata-là (APPEC). L’assemblea general extraordinària dels editors d’aquest dimecres ha aprovat el relleu a mig mandat del fins ara president i editor del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, que ha decidit deixar el càrrec després de 10 anys al capdavant de l’Associació. La nova junta que encapçala Capdevila, que ha estat el vicepresident de l’associació en els últims dos anys, tindrà dues vicepresidències que assumiran Antonio Medina de Sàpiens Publicacions i Marta Ribera de Cavall Fort.

Germà Capdevila és també director del Consell Editorial del diari NacióDigital, i columnista i opinador a diversos mitjans de comunicació. L’APPEC aplega un centenar d’empreses edito-res de revistes. (redacció AMIC)

Estan prou protegits els becaris en el món del periodisme?

Amb les vacances de Nadal a tocar, molts estudiants i becaris preparen les seves sol·licituds per aprofitar les vacants que queden disponibles en aques-

tes dates tan assenyalades en les redaccions de periòdics, te-levisions i ràdios. Per aquest motiu, i per la lluita constant per millorar unes condicions, en moltes ocasions precàries, des de la FAPE han creat una plataforma en “defensa de les pràctiques dignes per a estudiants de periodisme”. L’objectiu és aconse-guir la modificació del Reial decret aprovat el passat 11 de juliol que regula les pràctiques externes dels estudiants.




#Optimista

Aquesta xifra indica el risc del producte; 1/6 indica el risc més baix i 6/6, el més alt.

1 / 6Informació exigida per l’OM ECC/2316/2015: CaixaBank Doble Tranquil·litat - PPA

El cobrament de la prestació o l’exercici del dret de rescat només són possibles en cas que es produeixi alguna de les contingències o supòsits excepcionals de liquiditat regulats en la normativa de plans i fons de pensions.

El valor del dret de rescat o mobilització depèn del valor de mercat dels actius assignats i pot provocar pèrdues rellevants.

Informació exigida per l’OM ECC/2316/2015: CaixaBank Inversió Flexible - PPI

El cobrament de la prestació o l’exercici del dret de rescat només són possibles en cas que es produeixi alguna de les contingències o supòsits excepcionals de liquiditat regulats en la normativa de plans i fons de pensions.

El valor dels drets de mobilització, de les prestacions i dels supòsits excepcionals de liquiditat depèn del valor de mercat dels actius del fons de pensions i pot provocar pèrdues rellevants.

Menys rendiment potencial

1 2 3 5 6 74- Risc + Risc

Més rendiment potencial

El CaixaBank Doble Tranquil·litat s’adreça a clients d’entre 55 i 67 anys. Aquest producte engloba: el CaixaBank Doble Tranquil·litat - PPA (pla de previsió assegurat, que és una assegurança de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A08663619 i domicili a l’av. Diagonal, 621, 08028 Barcelona, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619) i el CaixaBank Inversió Flexible - PPI (pla de pensions individual, del qual VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances és l’entitat gestora i promotora; CaixaBank, SA, l’entitat comercialitzadora, i CECABANK, SA, l’entitat dipositària. Es poden consultar les dades fonamentals del pla de pensions a www.VidaCaixa.cat o a l’oficina). NRI: 1640-2016/09681

Cada dia més i més persones són optimistes. Perquè ser optimista és tenir tot el que cal per preparar-se el futur.I ara, amb el nou CaixaBank Doble Tranquil·litat, sabràs quins ingressos obtindràs quan et jubilis perquè tu també siguis optimista.

CaixaBankFutur



La plataforma pretén aconseguir un canvi en la dinàmica de la contractació de becaris. Pretenen que es deixi de substituir pe-riodistes professionals per becaris, que es prohibeixin les pràc-tiques sense remuneració i denuncien que la llei actual serveixi com a recurs per trobar mà d’obra barata. A més d’aquestes sol·licituds, aquesta iniciativa pretén que es compleixin de ma-nera habitual els criteris lògics que regulen els contractes dels becaris i que els impedeix treballar més de quatre hores per dia i un màxim de quatre mesos.

Els alumnes també lluiten pels seus drets i alcen la seva veu. Des de la Complutense de Madrid s’ha organitzat una recollida de firmes a la plataforma Chanfe.org, que ha aconseguit supe-rar les 81.000, i que han estat lliurades el rector de la universi-tat. Ell ha estat l’encarregat de denunciar que moltes empreses a Espanya recorrin a alumnes que volen introduir-se al món laboral i anar coneixent la seva professió per guanyar expe-riència, aprofitant-se d’ells per ser estudiants i fent-los treballar sense rebre cap ajuda econòmica. (de Prnoticias)

La prova de lectura de l’informe PISA revela que a Catalunya se supera la mitjana europea La setmana passada es van anunciar els resultats de l’informe PISA (Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants) que va fer l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolu-pament Econòmics (OCDE) el 2015 sobre ciència i tecnologia, comprensió lectora i matemàtiques. Les proves PISA es fan cada tres anys des del 2000 a bona part del món i el maig del 2015 es van fer a un total de 537.000 alumnes de quinze anys de més de 18.000 centres educatius de 72 dels països i regions més desenvolupats del món.

El resultat d’aquestes tres proves indica que els alumnes de Ca-talunya superen la mitjana europea i la dels països de l’OCDE, mentre que els alumnes del País Valencià coincideixen amb la mitjana europea (excepte en lectura, que la superen) i els de les Illes no arriben a la mitjana en cap de les tres proves. En la pro-va de lectura, la mitjana de l’OCDE és de 493 punts i l’europea de 494. A Catalunya, el resultat és de 500 punts, mentre que al País Valencià és de 499 punts i a les Illes de 485. (d’AEC)




Minoria Absoluta estrena una revista d’història

La productora Minoria Absoluta fa el salt a l’edició de revistes amb El Món d’Ahir, una publicació en paper de 200 pàgines de periodicitat trimestral. El nom homenatja l’escriptor Stefan Zweig, de qui adopta el títol de les seves memòries, i duu com a subtítol Història d’autor, que defineix com la “intersecció di-fícil de delimitar” entre la història, la literatura i el periodisme. El Món d’Ahir està impulsada i dirigida per Toni Soler, màxim responsable de Minoria Absoluta, que explota el seu vessant d’historiador.

El director executiu de la revista és Jordi Sellas (fins a l’abril director general de Creació i Empreses Culturals de la Gene-ralitat), incorporat com a director d’estratègia per transformar Minoria Absoluta en una fàbrica de continguts més enllà de la producció audiovisual. El primer número compta amb les col·laboracions d’Eduardo Mendoza, Francesc Serés, Empar Moliner, Antony Beevor, Manuel Jabois, Xavier Antich, Jordi Graupera, Jordi Carrión, Joan Fontcoberta, Guillem Martínez o Àlex Gutiérrez. (de Comunicació 21)

Gidària, nova revista d’economia social

Es va presentar a Girona la nova revista d’economia social i solidària Gidària. Aquesta publicació és un projecte de la Nina, la Pau-la i en Sergi, companys a Cookingirona i responsa-

bles també de la publicació digital Surtdecasa.cat/Girona. La revista, gratuïta, tracta, a través de diferents formats i enfoca-ments periodístics, conceptes com el comerç just, el consum responsable, la responsabilitat social corporativa, les entitats del tercer sector, les finances ètiques i el mercat social.

Gidària té una vocació pedagògica i de divulgació, i busca in-troduir els lectors en l’univers de l’economia social i solidària, fomentant la seva participació en projectes d’aquestes carac-terístiques, tot aspirant a esdevenir un espai de promoció, tro-bada i reflexió de les accions i projectes de caràcter solidari promogudes per organitzacions i empreses de les comarques




gironines. La revista inclourà reportatges en profunditat, entre-vistes, cròniques i notícies; agenda d’activitats; espais d’opinió per a persones vinculades al món de la solidaritat, la banca ètica i el tercer sector; una pàgina de perfils, i un apartat dedicat a la cultura solidària. (de Solidaries)

Un fons d’inversió alemany compra la filial de G + J a Espanya

El fons d’inversió Axos Midcap, especialitzat en operacions en els sectors de l’energia, les telecomunicacions i els mitjans, ha adquirit, a través de Hispano Alemana de Finanzas y Inversio-nes, el 100% del capital de G + J Espanya Ediciones, la filial del grup de G + J a casa nostra. La intenció del grup editor alemany de desprendre’s de la seva filial espanyola va ser avançada per DigiMedios el setembre passat, tot i que en aquell moment G + J Espanya Edicions va assenyalar que no esperava que les converses que mantenia donessin fruit abans de final d’any, com finalment ha succeït.

A més de la seva tasca com a editora de revistes com Muy In-teresante o Ser Padres, G + J Espanya Ediciones posseeix les

companyies G + J Publicaciones Internacionales (que publica Cosmopolitan) i G + J Revistas i Comunicaciones (que edita Marie Claire). (de Digimedios)

La revista Viu a Fons passarà a publicar-se mensualment

A partir del gener del 2017, la revista VIU a fons obrirà una nova etapa en la que aplicarà canvis en diferents àmbits de les seves edicions. La modificació més important és que la revista passarà de ser una publicació bimensual a tenir una periodici-tat mensual. L’edició de Tarragona, repartirà gratuïtament 6.000 exemplars, i la de Reus, comptarà amb una distribució gratuïta de 5.000 exemplars. Cada edició conservarà la seva capçalera amb el nom de la ciu-tat en cadascuna d’elles i, d’altra banda, també tindrà 32 pàgi-nes “desconnectades” a cada ciutat i dedicades a la informació local de proximitat. La resta de la publicació serà conjunta a les dues revistes.




Aquesta decisió estratègica busca reforçar la presència de la Revista VIU a fons al territori i convertir-se en un mitjà més present entre el públic d’ambdues ciutats tarragoneses. Així mateix, aquesta periodicitat mensual ofereix noves oportunitats per a la revista a nivell publicitari i de màrqueting, a la vega-da que obre noves portes i planteja nous reptes. (de Redacció AMIC)




Els lectors de la premsa digital superen ja a la impresaPer Dircomfidencial i AEC

Més que la dita de “la unió fa la força”, a AEDE s’ha imposat allò de “si no pots amb ells, uneix-te”. Després d’un no taxatiu, els socis que es mostraven contraris a la incorporació de mitjans digitals a l’associació -entre ells el Grup Prisa- han replantejat la seva postura per acabar cedint.

És una de les reformes més importants que abordarà AEDE en la re-formulació dels seus estatuts dels propers mesos. Una decisió a la qual s’ha arribat un dia després de presentar El Llibre Blanc de la Premsa 2016, on es posa de manifest que si 2015 no va arribar a ser un any tan negre per al negoci va ser gràcies al creixement de les capçaleres digitals i del qual El Butlletí de l’AMIC en parla a la secció La Primera.

La premsa tradicional ja s’ha resignat a veure com, any rere any, cauen les dades de difusió i d’ingressos, tant per venda com per publicitat. En deu anys la difusió controlada de diaris ha caigut des dels 4 milions d’exemplars que registrava el 2005 fins als 2,1 milions de 2015. És a dir, s’han deixat de portar als quioscos gairebé dos milions d’exemplars. Una tendència que ha provocat el tancament de 3.722 punts de venda des de 2009, pel que avui en dia encara resisteixen 22.367 en tot el territori estatal. L’any passat van vendre de mitjana 61 exem-plars al dia.

En el mateix període de deu anys, la inversió publicitària ha anat rasant cada any un nou mínim, fins a passar dels 1.850 milions d’euros als 815 milions. Aquesta dada inclou tot el sector, des de la premsa en paper i digital als suplements. Contracció que, almenys en l’imprès, ha intentat compensar amb una pujada en el preu del diari i un augment en el nombre de promocions, que des del començament de la crisi econòmica amb prou feines s’han vist afectades.

No obstant això, 2015 ha suposat un parèntesi per al sector. El ritme de caiguda de lectors de paper es va mitigar respecte a 2014 (-3,5%) i es va consolidar en la dada general dels 17 mi-

COMUNICACIÓ DIGITAL



lions, que no deixa de ser inferior a la mitjana europea. Per una cara, una creu: la venda en quiosc va caure un 9,7% mentre que les subscripcions individuals ho van fer un 4,1%.

Tot l’anterior permet constatar que el nombre de lectors de dia-ris digitals (32%) unit al de mixtes, aquells que consulten paper i Internet (18,1%), sumen més que els que només llegeixen en imprès (49,9%). Un canvi de paradigma que es produeix al llarg de tot el territori espanyol.

En aquest sentit, l’estudi apunta que la premsa digital és el se-gon mitjà de referència per al 21% dels espanyols, només per darrere del 33% que tria la televisió, mentre que només el 5% va triar el paper.

Malgrat aquest escenari, el dibuixat per al 2016 no sembla molt millor. “Sense perdre de vista el negoci tradicional en paper, la capacitat dels editors per impulsar la transformació i innovació serà clau per incrementar els ingressos, diferenciar continguts i atraure noves audiències”.

Reuters crea un algoritme per analitzar notícies de Twitter i ser el primer a publicar-les

Amb les noves plataformes van arribar nous hàbits. Ara, els usuaris s’assabenten del que passa al seu voltant per mitjà de les xarxes socials. Per avançar-a la resta trans-metent en directe el que està

passant, Reuters ha desenvolupat una eina que detecta i compro-va la veracitat de les notícies a Twitter, per després difondre-les.

Denominada News Tracer, aquesta inèdita funcionalitat consta d’un algoritme que analitza milers de tuits a temps real. Té la capacitat d’eliminar l’spam i incloure les publicacions restants en clústers o agrupacions, per després segmentar per tema. I més tard escriu un breu resum de cadascuna d’elles.

D’aquesta manera, Reuters tindrà la capacitat de automatitzar el procés periodístic, mentre treballa en la immediatesa. “Gran




part del nostre ADN es va fonamentar en el concepte de ser els primers, per la qual cosa vam voler veure com podíem crear sis-temes que podrien donar-nos cert avantatge en el seguiment, en velocitat i a escala”, va explicar Reg Chua, executive director of data and innovation de l’agència de notícies segons informa The Verge .

A més de la capacitat d’avançar-se la cobertura d’altres pla-yers informatius, Reuters podrà verificar les notícies abans de difondre-les. L’algoritme detecta una sèrie de factors, com ara la ubicació de l’emissor, la seva identitat, o la viralitat del seu missatge, a manera de analitzar la credibilitat de les publica-cions. En definitiva, News Tracer pot “pensar com un periodista” presumeix Reuters. (de The Verge)

Així es pot oposar a l’estesa tendència de la emissió de notícies falses . Una moda que influeix en els resultats electorals, tal com van constatar l’altre costat del toll. I l’única solució sembla ser que passa per l’automatització i la integració de noves tec-nologies.

Datadista: una startup per fer periodisme de dades fora dels mitjans

Ana Tutela i Antonio Delgado són els dos periodistes que hi ha darrera de Datadista, una iniciativa que van posar en marxa per fer periodisme amb dades, deixant de banda l’opinió. Tenen un pla de negoci, volen provar diferents formats i sostenen que el que realment fa falta és veure quanta gent està interessada en aquest tipus d’informació.

Datadista fa servir com a lema “dades i narratives per sortir del soroll” perquè a més de les dades dures, creuen que cal explicar ca-sos que estan fragmentats. Els grans casos de corrupció en els últims anys a Espanya són una bona mostra d’això, on la informa-

ció és tan àmplia i s’estén al llarg del temps sense que ningú la recopili i ordeni, que resulta molt difícil de seguir per als que no estan seguint-los dia a dia.




“Si arribes al Cas Púnica, per exemple, en el desè capítol, ja no t’assabentes de què està passant”, exemplifica Tudela. “Cal aconseguir atraure a la gent que ja ha sortit d’aquest cercle d’informació perquè al final els periodistes ens anem especialit-zant tant en un tema, que això va deixant gent pel camí”.

Es tracta de fer periodisme el més lluny possible del que és opinió, centrats molt en la informació i les dades perquè la gent les aporti al seu debat, però que sigui capaç de crear-se la seva pròpia línia d’opinió. “Això és una línia que hi ha a molts pe-riodistes dins dels mitjans, però creiem que els mitjans no han sabut aprofitar això, o pocs mitjans són els que l’aprofiten”. Per què fer-ho des de fora d’un mitjà ja existent? Les experiències que tots dos han tingut els han mostrat que “ha estat molt difícil fer-ho amb la llibertat i amb la cintura” que tenen ara.

El pla de negoci de Datadista per ser sostenibles passa de moment per finançar-se amb el capital inicial “fins a aconse-guir l’atracció suficient”. Tot projecte a internet ha començat a monetitzar-se quan ha aconseguit atraure una massa crítica su-ficient. I els mitjans potser no han utilitzat fins ara aquesta idea: primer la massa crítica, primer demostra que el teu producte interessa. (de Voz Pópuli)

Públic, capçalera d’informació en català

Público dóna un nou pas endavant i, des del passat dilluns, tracta temes d’actualitat en una altra de les llengües pròpies dels seus lectors, dels que té i dels que potser tindran de vell nou. Público, “exercint el periodisme sense adjectius, lliure de lligams i compromès amb l’explicació rigorosa de fets significa-tius de la realitat, de manera clara i senzilla” ha tret edició en català. Amb la recuperació de la capçalera Públic, s’obre també una nova finestra per a la “lliure expressió d’idees, allunyades de l’anomenat pensament únic, en qualsevol format.”

Público és un mitjà d’abast estatal que té una difusió més que con-siderable a tot l’estat. La recuperació de la capçalera en català,




Públic, és un pas més en el propòsit de sempre: fer de la informa-ció coneixement. Una prova, una demostració modesta però clara, dirigida en bona mesura a la població dels territoris que compar-teixen la llengua catalana com a pròpia i que vol rebre en aquest idioma més informació sobre temes d’actualitat. (de Público)

El Confidencial i Weblogs comercialitzaran conjuntament la seva publicitat

El Confidencial i Weblogs han acordat la creació de CM Nativos, societat que s’encarregarà de la comercialització de l’oferta de publicitat display i branded content de tots dos grups i que co-mençarà a operar a mercat el 1 gener 2017. Participada al 50% per cada un dels grups, la nova comercialitzadora naixerà su-mant els 11 milions d’usuaris únics de Weblogs i els 10 milions d’usuaris únics d’El Confidencial, segons dades multiplataforma Espanya de Comscore d’octubre de 2016, i comptarà amb més de mil milions d’impressions publicitàries mensuals.

L’acord inclou a El Confidencial, mitjà generalista natiu líder a Espanya, i sites especialitzats com Xataka -líder en tecnologia-, Directo al Paladar -segon en alimentació-, Bebés y Más -segon

en maternitat i infància-, Vanitatis -número 2 en informació so-cial-, Vitónica -quart en salut- i fins a 40 capçaleres més.

Aquesta complementarietat permetrà no només augmentar quantitativament l’abast de la seva acció comercial conjunta, sinó que facilitarà la venda creuada, les iniciatives transversals i el desenvolupament de projectes innovadors en l’àmbit de la publicitat d’acord amb les noves necessitats dels clients en un entorn tan canviant com l’actual. (de Xataka)




La publicitat programàtica creix més que els mitjans digitalsPer El Publicista

La publicitat programàtica creixerà un 31% el 2017, molt més ràpid que la resta de canals digitals, segons la previsió sobre Màrqueting Programàtic de Zenith. Aquest informe, que abas-ta els 41 mercats publicitaris claus, estima que la compra pro-gramàtica creixerà molt més ràpid que els mitjans socials, que creixeran un 25%, o que el vídeo online, 20% i aquests també es compraran cada vegada més programàticament. La compra programàtica es convertirà en el principal mètode de compra gràfica aquest any, amb un 51% de la inversió, i creixerà fins al 58% el 2017.

Segons Zenith, en un primer moment, el màrqueting programàtic es va utilitzar per arribar al públic objectiu de la forma més econò-mica possible, amb poca consideració per la qualitat dels llocs web en els quals apareixien els anuncis. Ara s’està utilitzant, junta-ment amb segments de dades de valor, per dirigir-se a l’audiència d’una manera intel·ligent i creativa, identificant a aquells que són més propensos a ser més receptius als missatges d’una marca i animant-los a comprar, sovint en entorns premium.

La publicitat programàtica a nivell global ha crescut fins a domi-nar el mercat de display en tan sols un parell d’anys, tenint en compte que el 2012 només representava el 13% de la inversió publicitària. La inversió programàtica publicitària va créixer de 5.000 milions de dòlars el 2012 a 39.000 milions de dòlars en 2016, a una mitjana el 71% per any. El seu creixement, òbvia-ment, disminueix a mesura que es consolida el seu domini del mercat de display. Zenith estima que la publicitat programàtica creixerà entorn del 28% al 2018, quan arribarà als 64.000 mi-lions de dòlars.

EUA és el més gran mercat publicitari programàtic, amb una inversió de 24.000 milions de dòlars en 2016 i representant el 62% del total de la inversió programàtica mundial. El Regne

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Unit ocupa un distant segon lloc, amb un valor de 3.300 mi-lions de dòlars, i la Xina el tercer, amb 2.600 milions de dòlars. La compra programàtica representa el 70% de display, tant als EUA com al Regne Unit, però a la Xina només el 23%, de ma-nera que hi ha molt espai per a un ràpid creixement en aquest mercat.

Tot i que les xifres d’aquest informe actualment es refereixen només als mitjans digitals la compra programàtica està co-mençant a estendre’s als mitjans “tradicionals”. Alguns canals de televisió, emissores de ràdio i plataformes digitals d’exterior (OOO “out-of-home”) ja ofereixen compra automatitzada i seg-mentada amb dades dels seus inventaris. Portarà alguns anys, però finalment la compra programàtica estarà disponible també com a estàndard en els mitjans tradicionals.

“La compra programàtica de mitjans digitals s’ha convertit en la norma en els principals mercats, i els mercats més petits se-gueixen ferotgement pel mateix camí”, ha dit Benoit Cacheux, director global de digital i innovació de Zenith. “Creiem que el creixement programàtic seguirà sent impulsat amb millores en la qualitat dels mitjans disponibles en entorns programàtics -es-pecialment en els “private market places” o mercats amb acords

privats- i en la major disponibilitat de mitjans mòbils progra-màtics, així com per la sofisticació proporcionada per les solu-cions tecnològiques publicitàries com ara plataformes de gestió de dades i nombroses tecnologies publicitàries connectades”. (Gràfic: Computerhoy)

Què és la publicitat nativa i quins són els seus avantatges?

“En els últims temps estem comprovant com la publicitat nati-va està vivint un important boom que, lluny de ser una moda, sembla ser que ha arribat per quedar-se. Però, què és la publi-citat nativa? L’agència de comunicació T2O Media ho explica així: és “aquella que està integrada amb el contingut editorial natural d’una pàgina o en la funcionalitat del mitjà en el qual es publica”. És a dir, una publicitat que es “troba mimetitzada amb el contingut de la pàgina web de tal manera que no resulta intrusiva ni molesta per a l’usuari que està visitant aquest site”, afegeix T2O Media.

Segons l’agència, la publicitat nativa és beneficiosa per a tots els actors implicats en l’escena: anunciants, suports i usuaris.




“Els suports poden mantenir el mateix nombre d’anuncis però amb una millor experiència per a l’usuari, mentre aquests tro-ben una publicitat més útil i res intrusiva”. Els anunciants, per la seva banda, “tenen la possibilitat d’obtenir KPIs superiors alhora que milloren la seva imatge de marca. Repàs dels avan-tatges: eficiència, notorietat, utilitat, segmentació idònia, viralit-zació i Eficàcia anti ‘adblockers’. (d’AEC)

GroupM dóna per fet un creixement publicitari del 4,4% el 2016

GroupM ha millorat les seves expectatives i estima que la indústria publicitària creixerà un 4,4% a nivell global tant en 2016 com durant 2017. Si bé el pronòstic de l’any està subjecte a variacions, com

d’altra banda és lògic. Aquest percentatge és sensiblement inferior al creixement augurat a l’Estat espanyol pel panell de Zenith Vigía, que indica un ascens aquest any de la inversió publicitària del 4,8%.

Una de les tendències que subratlla les previsions és que a aquest costat del món la publicitat digital atrau 73 cèntims de cada euro destinat a Internet aquest 2016, mentre que la tele-visió se’n porta 20 cèntims. I les previsions per a l’any que ve seran encara més favorables per a l’escenari digital.

D’aquesta manera, la xarxa d’agències de mitjans de WPP valora el creixement de la inversió publicitària com “modest” alhora que destaca que “les marques continuen estant pressio-nades per obtenir un rendiment en entorns de baix creixement”. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Eix Diari llança la segona edició del joc Jo Compro al Mercat, al servei del màrqueting dels mercats públicsLes tècniques de gamificació permeten atraure l’atenció de l’usuari, generar participació i crear una vinculació emocional




amb la marca. Actualment el món dels negocis s’ha adonat de les possibilitats de la gamificació, convertint aquesta discipli-na en una de les tendències de màrqueting més atractives del moment.

La ubiqüitat dels telèfons mò-bils intel·ligents fa que moltes persones portin a sobre una po-tencial plataforma de jocs que permet a les empreses generar “engagement” amb clients po-tencials, que aquests es rela-cionin amb la nostra marca, que els puguem fidelitzar i finalment

que això es tradueixi en un augment de les vendes.

Utilitzant les tècniques de gamificació, l’any passat Eix Diari va crear el joc Jo Compro al Mercat (www.jocomproalmercat.cat) per atreure l’atenció de l’usuari i motivar la participació des de dispositius mòbils, aconseguint d’aquesta manera crear una vinculació emocional durant les setmanes que va durar el joc amb la marca dels Mercats Municipals de Vilanova i la Geltrú.

Un joc de preguntes i respostes especialment dissenyat per a dispositius mòbilsAl llarg de vàries setmanes, el joc posa a prova els coneixe-ments i habilitats dels participants sobre la cultura gastronòmi-ca del territori, sobre la història dels mercats públics i de la va-rietat i procedència dels seus productes. El Joc està dissenyat per jugar-se des d’un smartphone però també es pot jugar des d’un ordinador o tableta, i només requereix que la persona que participi al lloc tingui un perfil personal a Facebook.

Cada dia, de dilluns a dissabte, els usuaris registrats al joc han de contestar entre dues o tres preguntes, triant una resposta de les quatre possibles que s’ofereixen. Les preguntes es fan públiques cada dia i es poden començar a votar a les 9:00 del matí fins les 24:00h. Cada pregunta encertada té un valor de 100 punts als que cal sumar uns bonus especials en funció de la rapidesa amb que es respon correctament la pregunta: les preguntes contestades i encertades a la primera hora del joc tenen un bonus de 15 punts, un bonus de 10 punts en la segona hora i 5 punts en la tercera hora.

Cada dia es fa pública la classificació del joc i les respostes correctes del dia anterior. Guanya el joc qui acumuli més punts




i és declarat “Rei o Reina del Mercat”. El joc premia els tres primers classificats amb vals de compres gratuïtes als mercats municipals, però també hi ha sorteigs setmanals entre tots els participants del joc d’altres premis patrocinats. Tot plegat, uns premis i un funcionament del projecte que es basa en les habi-tuals dinàmiques de joc que passen per la recompensa, la cita i el reconeixement.

Cercant nous models de negoci als mitjans de comunicacióLa gamificació consisteix a aplicar tècniques i dinàmiques prò-pies dels jocs en àmbits aliens al joc. I és que els jocs tenen un element divertit i apassionant i aconseguir traslladar aquest va-lor divertit a altres àmbits pot donar grans resultats com va de-mostrar la primera edició del joc i com està demostrant aquesta segona edició.

El proper any, Eix Diari vol aprofitar l’experiència d’aquestes dues edicions i promocionar la plataforma del joc per oferir-la a altres mercats públics de Catalunya en col·laboració amb mi-tjans de comunicació locals o altres entitats interessades.

Fa pocs dies, la doctora Carmina Crusafon presentava l’estudi patrocinat per l’AMIC “Models de negoci per a la premsa de

proximitat, 10 claus”. Ens anima veure que el nostre joc se situa en la línia d’algunes d’aquestes claus proposades a l’informe: és un projecte innovador, ajuda a dissenyar una estratègia de monetització diversificada, ofereix una experiència singular de relació amb els lectors/usuaris, i obre les portes a noves col·laboracions entre empreses i associacions. (per Eix Diari)

Desapareix oficialment la històrica marca Media Planning

Media Planning ha deixat d’existir com a marca, després que la companyia hagi comunicat a través del Butlletí Oficial del Re-gistre Mercantil (BORME) del passat 12 de desembre un canvi en la denominació social. Ara, la històrica companyia passa a dir- Havas Media Group Spain.

S’oficialitza, per tant, un canvi de nom que ja s’havia produït a nivell comercial fa molt de temps, però no així en el pla admi-nistratiu. A més, aquesta modificació es produeix a la calor del canvi d’estructura i arquitectura de marca presentada pel grup francès a Espanya fa només unes poques setmanes. En aquest anunci, la companyia va donar a conèixer que canviava de nom




i passava a dir-se Havas Group (abans només era Havas). Al seu torn, aquest conglomerat compta amb dues divisions princi-pals: Havas Creative Group i Havas Media Group (anteriorment coneguda com Media Planning). (d’Havaspr)

Cop a les agències: Hyundai planeja negociar directament amb Google la seva publicitat digitalHyundai i la seva filial Kia estan valorant tractar directament amb Google la seva inversió publicitària en l’àmbit digital, d’acord amb les declaracions del seu director de Màrqueting europeu, Jochen Sengpiehl, reflectides en el mitjà especialitzat campaignlive.co.uk. De produir-se finalment, aquesta mesura afectaria de ple a les agències de mitjans que actualment ma-negen el pressupost publicitari digital de la marca de cotxes coreana. En concret, aquesta gestió està en mans d’una divisió interna de Hyundai, anomenada Innocean, que treballa amb les agències de Havas Media a Europa i Canvas als Estats Units. El mateix director de màrqueting del fabricant d’automòbils per a la regió europea ha reconegut que aquest canvi podria fer-se efectiu l’any que ve.

Es desconeix quina és la despesa total de la marca coreana a Google cada any, però a Espanya la seva inversió publicitària total va ser de 10,8 milions d’euros l’any passat, segons Infoa-dex. Com és obvi, les raons d’aquest probable canvi descansen en el estalvi de costos i l’augment d’eficiència que això supo-saria, en eliminar un intermediari. El director de Màrqueting eu-ropeu de Hyundai creu que el cercador els aporta més trans-parència que les seves pròpies agències de mitjans. En el seu reguitzell de crítiques a les agències, el director de Màrqueting també té espai per a les creatives, a les quals acusa de viure encara en els 80 o 90. (de Dircomfidencial)

L’Àrea Metropolitana de Barcelona es gastarà 10 milions d’euros en publicitat per donar suport a la “revolució social 4.0”

Es tracta de la formalització de l’acord marc d’homologació de centrals i agències de mitjans per a la realització de serveis d’assessorament estratègic, planificació, mediació, compra, gestió i inserció de publicitat institucional. L’AMP ha pressu-




postat una despesa de publicitat institucional de 10,5 milions d’euros durant els pròxims tres anys. Aquesta xifra s’utilitzarà en la compra d’espais en mitjans de comunicació per a la difu-sió de les seves campanyes institucionals. Per triar l’agència de mitjans que s’encarregui d’aquesta gestió, AMP ha obert recen-tment un concurs públic.

Més en concret, els 10 milions d’euros pressupostats per a pu-blicitat s’utilitzaran, segons especifiquen els plecs del concurs, per “evidenciar un futur optimista”, protagonitzat pel que l’AMP anomena la “societat 4.0”, caracteritzada per ser “respectuosa, intel·ligent, sostenible, col·laborativa, solidària, creativa, inno-vadora i altament tecnològica”.

No només seran accions en positiu; entre els objectius de la campanya també hi ha el de “evidenciar les coses negatives que estan frenant el desplegament de la revolució social 4.0”, sense donar més detalls sobre això. Així mateix, les campan-yes publicitàries animaran que la gent “s’apunti al canvi”, en matèria, per exemple, de canvi climàtic, deixar el cotxe a casa o contra el consum del tabac. (de Dircomfidencial)

Saatchi Barcelona presenta la nova campanya de Voluntariat

Saatchi & Saatchi Barcelona i la productora DivisionQ han estat les encarregades de realitzar la campanya homenatge que la Federació Catalana de Voluntariat Social posa en marxa per destacar el valor de la tasca que realitzen els voluntaris a Es-panya. L’agència i la productora han volgut destacar el caràcter generós d’aquells que dediquen hores del seu temps a realitzar una tasca social, sent parts d’una transformació social.

La campanya, que està plantejada per aconseguir major difu-sió en xarxes socials, converteix la tasca del voluntariat en una oferta de sacrifici, implicació i dedicació, que només accepta una petita part de la població. Per això, no només es tracta de posar en valor a aquells que realitzen aquesta tasca, sinó de fer una crida als que encara no ho són. (de La Publicidad)




Carat gestiona la campanya de la Generalitat per promocionar l’esquí a Catalunya

Carat és l’agència de mitjans encarregada de gestionar la campanya publicitària de turisme per l’època de tardor i hivern (bàsicament activitats re-lacionades amb l’esquí)

que té planejat difondre la Generalitat de Catalunya des d’aquest mateix mes fins al pròxim 15 gener 2017. Aquesta campanya està dirigida principalment a homes de 25 a 55 anys de posició econòmica mitjana/mitjana-alta aficionats a l’esquí i procedents de Catalunya, Madrid, València, País Basc, Navarra i França.

Per això, la Generalitat ha disposat una estratègia de mitjans basada en premsa de fora de Catalunya, revistes especialitza-des en neu, aventura i gastronomia; televisió (es proposa en els plecs únicament TV3), emissores de ràdio amb presència a la comunitat catalana, exterior a Barcelona i Internet (branded

content i portals de viatges). El pressupost destinat a cada un d’aquests mitjans serà del 20% en el cas de TV, un altre 20% per a premsa i revistes, 12% per a ràdio, 10% per a exterior i el 38% per a Internet. La campanya està protagonitzada pel futbo-lista Xavi Hernández i la nedadora Gemma Mengual.

La Generalitat també ha encomanat un altre contracte publicita-ri relacionat amb la promoció de les estacions d’esquí a Focus Media. En aquest cas, es tracta d’una campanya únicament en televisió i en el procediment només s’ha tingut en compte el preu, sense anàlisis prèvies ni planificació, per un import de 184.077,95 euros. Entre les dues campanyes l’import total és d’un valor aproximat de 2 milions d’euros. (d’AEC)

DDB ensenya com fer-se client de BBVA amb un selfie i videotrucada

DDB i Tribal han llançat una campanya integrada per a presen-tar Alta immediata, l’última funcionalitat mòbil que BBVA ofereix per seguir fent la vida més fàcil a les persones. Així, BBVA, se-guint amb la Revolució de les Petites Coses, ha desenvolupat un procés 100% en línia gràcies al qual els usuaris poden obrir




un compte des del mòbil amb un selfie i trucades de vídeo, i començar a utilitzar-la a l’instant. I tot sense haver d’esperar a rebre documentació per missatger ni realitzar cap altre tràmit.

La campanya està composta per un espot de 20” que rotarà en televisió i mitjans digitals i està complementada amb peces per ràdio, premsa i display digital. (de La Publicidad)

Concurs de mitjans de 5.203.000 € per a accions publicitàries de l’ICO

Es tracta del Concurs de mitjans per a accions publicitàries de l’ICO. L’adjudicatària haurà de realitzar la planificació estratègi-ca i la compra i/o contractació dels espais, en mitjans de comu-nicació i altres suports publicitaris, necessaris per a la difusió de les campanyes de publicitat, i de totes les accions publicitàries i / o promocionals siguin requerides pel Institut de Crèdit Ofi-cial de l’Estat, en l’exercici de la seva activitat. Entre les seves funcions estaran campanyes de publicitat en mitjans nacionals destinades a difondre la disponibilitat, característiques i forma de tramitació dels diferents productes i línies de finançament de l’ICO, destinats a les empreses espanyoles.

L’import màxim del pressupost per a l’objecte del contracte serà de quatre milions tres-cents mil euros (4.300.000), IVA exclòs, 5.203.000 amb IVA, per al temps total de durada del contracte, inclosa la possible pròrroga. L’esmentat import inclou la retribu-ció de l’agència. (de Programa Publicidad)

Blue449/Optimedia guanya el compte de Just Eat

Just Eat ha triat a Blue 449/Optimedia perquè gestioni l’estratègia, planificació i compra de la seva activitat en mitjans. Just Eat, que va iniciar la seva activitat el 2001 a Dinamarca, és actualment el líder mundial de comandes de menjar a domicili a través d’internet i té presència a 12 països. Amb una cartera de més de 63.000 restaurants, compta ja amb més de 16.6 milions d’usuaris a nivell mundial, donant així forma a la seva ambició de ser “la comunitat de menjar més gran del món”.

Recentment va adquirir La Nevera Roja, un dels seus principals competidors a Espanya. Just Eat ancora el seu model de nego-ci en la tecnologia, sent una empresa clarament orientada a la dada, el mesurament i la millora contínua per aportar solucions




noves, tant per als restaurants amb els que treballa com amb els seus clients. Blue 449/Optimedia segueix un enfocament sota el posicionament de The Open Source Media Agency”, ba-sat en la flexibilitat, agilitat, col·laboració i pensament disruptiu. (de La Publicidad)




Snapchat, clau per arribar a noves audiènciesPer Mktfan

Alguns mitjans de comunicació s’han adonat del poder d’aquesta xarxa social per arribar a tot tipus de públics, especialment als més joves. The New Yorker o la BBC ja fan servir snapchat de manera regular per difondre els seus continguts.

Les xifres de consum de continguts en aquesta xarxa social espanten. A l’abril de 2016 els usuaris van veure un total de 10.000 milions de vídeos... al dia. Les visites a snapchat no paren d’incrementar-se i la seva força de difusió va guanyant

adeptes, entre ells molts mitjans de comunicació, conscients de la força i el poder que té aquesta plataforma de consum d’instantànies de la vida quotidiana.

Parlem de la BBC. La prestigiosa cadena britànica utilitza a alguns dels seus reporters i corresponsals més famosos per interactuar amb el públic a través de la xarxa social, per exem-ple amb la crisi de refugiats. The New Yorker explica setmanal-ment als seus lectors la seva portada d’una manera creativa. I Hochkant, de RBB a Alemanya, ofereix als seus usuaris les quatre o cinc notícies més rellevants del dia i crea un contingut addicional al llarg del matí, segons detectin interès o no de la seva audiència.

Però més enllà de les seves vertiginoses xifres de consum el que tots veuen en snapchat és l’oportunitat de donar al lector un contingut que comparteixi. I això s’aconsegueix amb el vídeo, amb la imatge. Snapchat té alguna cosa que les seves compe-tidores no tenen: el poder del visual.

La manera de penetració i abast és perfecte ja que els anuncis en snapchat s’ubiquen a la secció d’actualitzacions recents de la safata d’entrada de cada usuari al seu mòbil, sense elements

NOVES EINES



que diguin que són anuncis pagats o patrocinats com en altres espais com Google o Twitter, la qual cosa genera curiositat i con-fiança entre el públic captiu que majoritàriament no depassa els 25 anys, a més de captar la seva atenció completa per al que es vulgui vendre o anunciar ja que cal pressionar i mantenir pressio-nada la pantalla perquè les fotos i vídeos es reprodueixin.

Les marques anunciants se serveixen dels propis usuaris que tenen l’oportunitat d’estar en els esdeveniments en viu i prenen les seves snaps des del telèfon intel·ligent.

Pocket Reporter: una aplicació que orienta als que no tenen accés a un editorEn l’entorn digital dels nostres dies, qualsevol persona que compti amb una connexió a internet i un compte en una xarxa social pot publicar el que vulgui. Aquesta és la raó per la qual és més important que mai que els mitjans reportin de manera responsable i reuneixin la informació correcta. Això sol fer-se sota la guia d’un editor experimentat, el treball és aconseguir que els periodistes explorin minuciosament els diferents angles

d’una història, guiar les preguntes que han de fer i les coses que necessiten tenir en compte abans de sortir a treballar.

Però aquesta no és una opció per als periodistes que treballen en publicacions de proximitat de menor grandària i amb menys recur-sos, freqüentment amb un personal format per periodistes inex-perts i voluntaris no remunerats. AIP ha aconseguit construir una eina senzilla que abordi aquests problemes. El resultat és Pocket Reporter, una aplicació gratuïta per a Android que opera com “un

NOVES EINES



editor personal de butxaca”, per guiar periodistes, periodistes ciu-tadans, activistes i altres a través del procés de reporterisme.

Un cop descarregada, els periodistes no necessiten una conne-xió a internet per utilitzar l’aplicació. El que aquesta fa és con-duir-los a través d’una sèrie de preguntes que tenen l’objectiu d’aconseguir que reuneixin la informació correcta per la seva història. L’aplicació compta amb una varietat de templates (conjunt d’arxius que determinen l’estructura y l’aspecte visual de lloc web), cadascun amb preguntes adaptades a diferents temes, que van des accidents, incendis, crims i desastres, a obituaris i protestes. Els usuaris poden ingressar informació en resposta a cada pregunta, ja que l’aplicació els guia a través del procés de reporterisme. Els usuaris també tenen l’opció d’enviar-se per email la informació a si mateixos per treballar en la història des del seu despatx, o enviar-la directament al seu editor, en cas que treballin amb terminis atapeïts.

Pocket Reporter es basa en Virtual Reporter, un lloc web des-envolupat originalment fa 20 anys per l’ex editor del Cape Times Kanthan Pillay, després de passar una temporada a l’Escola de Negocis de Harvard i la Fundació Nieman d’Estats Units. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

El WiFi gratis a Europa està més a prop

Els estats membre de la Unió Europea han planificat un projec-te de 120 milions d’euros per dotar de WiFi gratuït als espais públics a Europa. La iniciativa s’ha batejat amb el nom de Wi-Fi4EU. El pressupost ha rebut el vistiplau del Consell Europeu de Telecomunicacions i amb ell es podrà portar Internet fins i tot a àrees amb infraestructures deficients. La connexió míni-ma que s’oferirà és de 30Mb/s. Una vegada que el Parlament Europeu aprovi el projecte, les diferents comunitats tindran un termini de dos anys per aplicar i endur-se una partida d’aquests 120 milions d’euros. La Comissió Europea estima que el termini s’obri a la primera meitat de 2017.(de Reason Why)

Com esborrar el vostre rastre a internet

Només amb teclejar el nom d’una persona en un cercador d’Internet -en general- es pot tenir accés a molta informació que aquest usuari ha deixat com a rastre per la xarxa. Això

NOVES EINES



us preocupa? Voleu millorar la vostra marca personal? Potser començar de zero? Wille Dahlbo i Linus Unnebäck, dos desen-volupadors naturals de Suècia, han creat Deseat.me, una eina que permet als usuaris eliminar el seu rastre a la xarxa en uns pocs dies.

Com funciona? L’usuari ha de iniciar sessió al lloc web de De-seat.me amb un compte de Google. A partir d’aquí, el programa analitza totes les aplicacions i serveis que l’usuari hagi creat a la xarxa, de manera que apareix una llista amb ells i amb con-nexions d’eliminació. Cadascun d’aquests comptes, atresora un link que enllaça a la pàgina per donar-se de baixa d’aquest servei. Caldria anar prement-los un a un. A les poques hores, o pocs dies, segons els desenvolupadors, depenent de quant temps es necessiti per al seu esborrat, l’usuari haurà pogut eli-minar el seu rastre del web per complet. (de Trecebits)

Instagram t’avisarà si et fan una captura de pantallaLa nova funcionalitat que ha incorporat Instagram per compar-tir fotografies o missatges de vídeo efímers té lletra petita: si l’usuari receptor del contingut realitza una captura de pantalla per guardar aquesta informació, l’emissor serà informat a tra-vés d’un avís al dispositiu.

La xarxa social explica que a diferència dels missatges direc-tes, tant els vídeos com les fotografies efímeres desapareixen de la safata d’entrada un cop que s’han reproduït. En aquest sentit, l’emissor del missatge podrà saber tant si el receptor ha visualitzat el contingut com si ha fet una captura de pantalla. (de Trecebits)

Mindshare llança mPlatform, una eina que rendibilitza les dades de Google, Facebook i AppleAmb la unitat mPlatform, l’agència enforteix les seves capaci-tats digitals, prestant solucions avançades de data i tecnolo-

NOVES EINES



gia “per connectar marques i consumidors de manera eficient a través de qualsevol dispositiu i en el canal i moment òptims”. La nova estructura de dades es connectarà amb altres fonts de dades integrant els de WPP Kantar, Wunderman i Millward Brown amb dades de tercers, dades propietat del comercialit-zador dels seus clients amb la ID comú, reunint a més serveis digitals i d’anàlisi de dades per a publicitat mòbil, social, de re-cerca i programàtica. Aquesta unitat farà davant de les dades de Google, Facebook i Apple en benefici dels clients del grup.

Mindshare i la resta d’agències de Group M tindran accés a la nova plataforma tecnològica, amb eines de planificació de mi-tjans i desk d’informes, amb dades d’entre 1.500 milions i 2.000 milions de consumidors. La plataforma integra: Core, platafor-ma d’intel·ligència de dades integrada); Insights, eina de plani-ficació “audience cèntric” que permet la planificació cross-chan-nel i la gestió de creativitats; Analytics, que permet associar dades d’activitat de campanya on i off al [m] ID que permetrà millorar la capacitat analítica, l’atribució i per tant l’optimització de recursos; i finalment Report, un dashboard únic i intuïtiu que recollirà la totalitat de les dades i permetrà la presa de decisions de manera immediata. (d’Ipmark)

Ipsos estrena una eina perquè les marques mesurin l’impacte dels seus vídeos publicitaris a Facebook

L’institut d’investigació Ipsos ha anunciat el llançament de Connect: Live, una eina que permet a les marques mesurar l’impacte que tenen els vídeos publicitaris a Facebook. Gràcies a aquesta eina, es podran obtenir mesuraments que van més enllà de les disponibles fins ara, combinant dades de compor-tament (web analytics), d’audiències (registres i perfil) i actitu-dinals (impacte en la marca). Així, els anunciants podran testar les seves campanyes abans de llançar-les al mercat, i mesurar l’impacte assolit per la marca amb anuncis actius poc després de llançar-los, permetent optimitzar-los en temps real.

El nou servei Connect: Live permet combinar la immediatesa dels insights amb un complet conjunt de mesuraments fiables, garantint que els clients reben tota la informació que necessiten per prendre decisions de negoci significatives. Per a això, els usuaris de Face-book exposats a les campanyes reben un link, convidant-los a parti-cipar en una enquesta d’Ipsos en menys de 24 hores i la pot efectuar des de qualsevol dispositiu: mòbil, tableta o desktop. (d’El Publicista)

NOVES EINES



En quins mòbils deixarà de funcionar Whatsapp per cap d’any?

Si volies aprofitar el Nadal per demanar al Pare Noel o els Reis Mags un nou terminal ara és el moment. Com va anun-ciar l’aplicació de missatgeria més usada del món, WhatsApp deixarà de funcionar en els dispositius més antics. Durant aquest any l’aplicació s’ha actualitzat en diverses ocasions per incloure videotrucades, xifrat extrem a extrem dels missatges, la possibilitat de posar el text en negreta o cursiva, la possibili-tat de retocar les fotos, enviar GIFs, etc.

Aquestes novetats no funcionen en els dispositius més antics i per això, l’empresa propietat de Facebook ha decidit deixar de donar suport a les gammes més antigues dels sistemes operatius. Entre ells destaquen els que usin Android 2.1 i 2.2, Windows Phone 7, els iPhone 3GS i els que comptin amb iOS 6, de manera que al-guns iPhone 4, 4S i alguns iPhone 5 que no puguin actualitzar-se a iOS 7 també deixaran de poder utilitzar el servei de missatgeria. Els usuaris de BlackBerry, BlackBerry 10, Nokia s40 i Nokia Sym-bian S60, tindran de marge fins al 30 de juny de 2017, data en la qual deixaran de poder usar WhatsApp. (de Libertad Digital)

NOVES EINES



Els ciutadans necessiten i volen ser escoltatsPer Revista CTRL

Segons la segona edició de l’estudi d’OMD “El futur d’Espanya”, la crisi ha retallat les nostres expectatives, però ens adaptem a la nova realitat i no permetem que no ens deixi gaudir de la vida. A més, valorem les petites coses i tenim més cura de la nostra salut.

L’agència de mitjans, màrqueting i comunicació OMD ha pre-sentat la Segona Edició de “The Future of Spain”, un estudi que mostra com està evolucionant la profunda transformació

de la societat espanyola que ja es reflectia en la primera edició de 2014, just en el inici de les acaballes d’aquesta profunda crisi econòmica. Segons l’estudi d’OMD, aquesta situació ha ocasionat un canvi social, cultural i econòmic en la societat i ha motivat, al mateix temps, una transformació en els valors dels ciutadans i la percepció de diferents aspectes i hàbits dia-ris (consum, perspectives professionals i personals, visió de la gestió de les institucions públiques o contribució social de les grans empreses).

“The Future of Spain” s’ha elaborat a partir d’un treball de camp realitzat durant aquest 2016 a través d’una metodologia multidisciplinària que consta de diverses fases que barregen disciplines qualitatives i quantitatives. OMD ha realitzat 1.600 entrevistes a individus de tot Espanya, així com focus groups i etnogràfiques que representen les vuit tipologies de llars. A més, va crear un grup d’experts, amb reconeguts professionals de diferents disciplines, als quals va fer entrevistes en profun-ditat per a contrastar els seus punts de vista amb els del “ciu-tadà de a peu”. “The Future of Spain” és l’adaptació local d’un macro-projecte global llançat ja en altres 20 països de quatre continents.

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Canvi de la nostra escala de valorsL’estudi d’OMD ratifica el divorci entre la societat i les forces polítiques i institucions públiques que, dos anys i un ball de vots d’un 35% després, no ha fet més que augmentar. Davant d’aquesta percepció, el ciutadà espanyol s’adapta, retalla ex-pectatives, però també pren consciència de la seva realitat per establir bases sòlides de desenvolupament. La societat que pren consciència de si mateixa, que trobem en l’edició de 2014, ara adquireix una maduresa que s’aplica més en el curt termini de resoldre el més immediat i amb una visió de individualisme col·lectiu, que s’aplica en donar suport i aplicar-se en els pro-blemes propis i els del seu entorn més proper (família, amics, grup, ...) sense esperar que vinguin a solucionar-se-les.

Canvi d’hàbits: “La salut és la nova riquesa” Com apunten aquests valors, la gran majoria dels enquestats afirmen que “si els polítics i les institucions no em cuiden, no vetllen per mi i per la meva benestar, ja em cuido jo mateix”. En conseqüència, la capacitat de supervivència, independència i individualisme s’incrementa. Avui en dia res no té sentit si un no està sa, per això la salut és la nova riquesa (“Healthy is the new Wealthy” en l’eslògan anglosaxó importat), entenent salut en un sentit ampli, no només de no tenir cap malaltia, sinó de tenir un

estil de vida actiu, alimentació sana, hàbits més saludables...; a més, el turisme wellness és una de les modalitats que més creixement està experimentant en els últims anys. Els espan-yols, avui dia, es cuiden més però sense obsessions, intentant gaudir de les petites coses.

Els espanyols han reduït el nombre de projectes i, entre el que més desitgen, destaquen: reunions amb amics fora de casa (31%), vacances a l’estranger (29%) i els tan anhelats regals de Nadal (28%).

El consumidor polièdric i les seves noves experiències de consumTot i la millora de l’economia, la majoria dels enquestats afirma que “toca viure amb menys” i és que un 32% dels espanyols creuen que no es tornarà a la situació que hi havia abans de la crisi. El ciutadà s’ha adaptat i acostumat a viure amb menys i valorar més les petites coses en l’àmbit de la quotidianitat. Consum i tecnologia van de la mà. Els fins ara considerats com a mers consumidors tenen múltiples facetes, perquè ara no no-més compren, també són venedors, mitjà, missatge, produc-tor... Aquest canvi de rols i relacions suposa noves experiències de compra i consum.




Les xarxes socials es consoliden com una de les principals fonts d’influència i són la nova porta d’entrada de les marques a la llar. Són en moltes ocasions via de comunicació amb els anunciants, com Twitter, en altres com a font d’inspiració, com Instagram o Facebook, que s’ha convertit per a alguns en un programa d’activitats culturals. El 84% dels espanyols usen app en el seu mòbil com a mínim un cop al dia. Ara comencem a passar del “m’agrada” al “m’ho compro”, facilitat pels nous processos de compra (home delivery, autoservei a collect, lliu-raments en 2 hores...)

Noves Tendències De totes les detectades per l’estudi, els experts de OMD han destacat tres per sobre de les altres:

1. L’anomenada Quarta Revolució Industrial, recolzada en les noves tecnologies i especialment en la Intel·ligència Artificial, però en aquesta ocasió centrada en estar al servei de l’ésser humà i de millorar les seves experiències i tasques. Els robots intel·ligents i els nous materials són part important d’aquesta revolució, però és en el terreny de la Salut on es produeix l’aportació més rellevant, plasmada en les seves 4 Ps (salut Predictiva, Preventiva, Personalitzada i Participativa).

2. La identificació d’Educació i Futur ens mostra l’Educació po-sada en primer pla com a controlador impulsor del futur. Si el 65% dels actuals estudiants de primària treballaran en feines que encara no existeixen i el 50% d’aquests treballs seran ge-nerats per empreses que encara no s’han creat, és evident que la tradicional educació estructurada, amb orígens en més d’un segle enrere, ha de ser revisada i evolucionar.

3. L’activisme de marca és una demanda real. Si fa dos anys parlàvem de marques humanes i transparents, això ja s’ha con-solidat i la qualitat és un bàsic. Demanem a les marques un pas més per adaptar-se a les demandes i necessitats del consumi-dor, empatitzant i entenent la realitat social, de manera que el consumidor senti que “la seva marca s’ocupa del que a ell li pre-ocupa”. El ciutadà demanda que les marques d’avui siguin un agent social més. I és que el 64% dels espanyols pensa que les grans empreses no fan prou per les comunitats locals i la meitat valora com a client que una empresa sigui ètica, per tant estan demanant a les marques una relació madura amb la societat.




El Parlament Europeu estrena web TV de la ma de Lavinia

Després de cinc mesos de treball intens, ja està disponible el nou web TV del Parlament Europeu, un projecte realitzat pel Grup Lavinia a través del seu departament de desenvolupa-ment digital. Una plataforma en 24 llengües.

El web TV del Parlament Europeu ofereix un servei de difusió de tota l’activitat del Parlament, des de sessions parlamentàries i les reunions de les comissions fins a notícies, programes de debat i vídeos formatius. L’objectiu d’EuropalTV és informar els ciutadans europeus sobre el dia a dia del Parlament i sobre com els seus membres influeixen en la vida política i aproven les lleis que afecten a la vida dels ciutadans de tota Europa.

La plataforma tècnica d’EuroparlTV desenvolupada per Lavinia, ofereix una solució integral per la gestió i difusió dels vídeos al web TV. EuroparlTV difon continguts audiovisuals tan emetent-los a la seva pròpia web com a través de tercers. El projecte desenvolupat per Lavinia, inclou tant el redisseny del web públic com el de la plataforma privada que utilitzen els col·laboradors d’EPTV per accedir als vídeos produïts pel Parlament. A més, Lavinia ha desenvolupat tot el sistema de backend de la pla-taforma, que permet que els diferents participants del servei (productors, traductors, equip i altres departaments del Parla-ment Europeu) puguin coordinar el seu treball. Tot el procés està automatitzat, fet que agilitza el treball, redueix el temps i facilita la gestió. (de Lavinia)

Diga’m què votes i et diré com t’informes

El darrer CEO, publicat recentment, revela quins són els suports polítics de cada partit si avui se celebressin eleccions al Parla-ment de Catalunya. Entre altres dades, també mostra quins mi-tjans utilitzen els catalans per informar-se de política. A Report.cat s’han proposat creuar les dues variables per mostrar, en




una infografia, quin mitjà és el favorit dels ciutadans segons el partit que voten, la llengua que parlen, el lloc de naixement, etc.

En la relació Catalunya-Espanya, els centralistes (“Catalunya hauria de ser una regió d’Espanya”) llegeixen El Periódico; els autonomistes (“Catalunya hauria de ser una comunitat autò-noma”), llegeixen La Vanguardia; els federalistes (“Catalunya hauria de ser un Estat dins Espanya”) llegeixen El Periódico; i els independentistes (“Catalunya hauria de ser un Estat inde-pendent”) llegeixen La Vanguardia. El votants de Junts pel Si són lectors de l’Ara; els de Ciudadanos, de La Vanguardia; els socialistes d’El Periódico; Catalunya si que es Pot, La Vanguar-dia; els votants del Partit Popular són lectors d’El Mundo i els de la CUP de l’Ara. Curiosament, El Punt Avui, tercer diari de Catalunya en número de lectors, no hi és esmentat, en aquest treball. (d’AEC)

L’ús del català a l’Administració és majoritari a Catalunya i Andorra segons l’IPL 2015

L’Informe de política lingüística 2015, elaborat per la Direc-ció General de Política Lingüística, analitza l’ús del català a l’Administració als diversos territoris del domini lingüístic, a partir de la informació obtinguda en diverses enquestes. A Andorra la llengua usada als comuns és majoritàriament el català (86,2%).




A Catalunya és sensiblement superior l’ús del català (50,5%), i no pas el del castellà, mentre que el percentatge d’ús del ca-talà a les Illes Balears i la Franja (40,6% i 38,8%, respectiva-ment) és inferior a l’ús del castellà. A l’Alguer i la Catalunya del Nord l’ús de l’italià i el francès, respectivament, és hegemònic a l’Administració local, tot i que a l’Alguer l’ús del català, sobretot combinat amb l’italià, té certa presència minoritària.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a Informe de política lingüística 2015 CLICANT AQUÍ (de gencat.cat)

LinkedIn llança LinkedIn Learning en espanyol

La plataforma, en actiu des del mes de setembre, ofereix més de 4.400 cursos de temes relacionats amb la tecnologia, ne-gocis i creativitat Amb aquest llançament, LinkedIn facilita que els professionals es puguin formar en les noves habilitats que demana el mercat laboral. LinkedIn ha anunciat el llançament de la plataforma LinkedIn Learning en espanyol, a la qual ja poden accedir més de 45 milions d’usuaris de parla hispana a tot el món. Amb aquest llançament, LinkedIn continua amb la

seva missió de fer que els professionals siguin més productius i reeixits i crear oportunitats econòmiques per a ells facilitant la formació que el seu sector necessita i posant-la en la seva mà a través de LinkedIn Learning.

A més dels 4.400 cursos disponibles, se’n incorporen 25 de nous cada setmana, que són impartits per experts en la matèria i cobreixen pràcticament qualsevol necessitat de negoci, des de tecnologia a la part creativa, passant per com ser un bon ma-nager, el que la converteix en la més gran plataforma de vídeo formació a aquesta escala d’importància i rellevància de temes dirigits directament a les necessitats reals dels professionals.

Els cursos estan estructurats en capítols de cinc minuts, fent-los accessibles i fàcils de revisar en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu. A més, la plataforma recomana els cursos més adequats per a cada usuari en base a la informació del seu perfil i a les bretxes de formació i habilitats que poden cobrir amb aquestes formacions. (de Programa Publicidad)


http://www.amic.media/media/files/file_352_1100.pdf



Periodisme amb microscopi, nou llibre de Xavier Ginesta

Periodisme amb microscopi. Viatges i ex-cursions militants en la “geografia de l’espardenya” (Curbet Edicions, 2016) és el títol del tercer volum de cròniques que publi-ca el periodista i professor de la UVic-UCC, Xavier Ginesta, col·laborador de l’AMIC. Aquesta vegada, com en la seva primera in-

cursió al gènere l’any 2011, aprofundint en el periodisme de viatges publicant 28 relats que van des d’allò més proper fins a estades al continent americà.

Es tracta de peces que recullen una visió particular a la re-alitat des del 2012 fins a dia d’avui. És un volum format per cròniques de la quotidianitat, de curta durada, que narren des de la vida pausada al petit poble d’Estana (a la Cerdanya), la tranquil·litat de la Costa Brava, la convivència entre el turisme d’esquí i de muntanya a la Vall de Boí, passant per ciutats d’una Europa canviant dia a dia fins a topar amb la realitat més llun-yana a l’altra banda de l’Atlàntic: la mestissa zona fronterera de

San Diego (als Estats Units), la conflictiva ciutat de Monterrey (Mèxic) o l’acolorida metròpolis de Valparaíso (Xile).

La presentació de l’obra es va fer a Barcelona, a la llibreria Altaïr, el passat 29 de novembre i a Vic, es va presentar el 14 de desembre, amb un diàleg entre l’autor i els dos prologuistes, l’escriptor taradellenc Antoni Pladevall i el comunicòleg i geò-graf gironí, Jordi de San Eugenio, també professor de la UVic-UCC. El 23 d’abril, per la festa de Sant Jordi, es presentarà als Hostalets de Balenyà. (d’AEC)

Twitter com a objecte d’investigació acadèmica en periodisme

Una investigació presenta un ampli anàlisi dels estudis vinculats a Twitter com un recurs periodístic. En l’estudi “Re-Evaluating periodístiques routines in a digital age” hi ha un bon resum de les recents investigacions sobre Twitter a les rutines periodís-tiques. El web Clases de Periodismo ha fet una traducció que, pel seu interès, des d’El Butlletí de l’AMIC compartim amb els nostres lectors, només CLICAR AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_1101.pdf



Aquesta és la font de la investigació: Lecheler, S. i Kruikemeier, S. (2016). Re-Evaluating periodístiques routines in a digital age: A review of research on the use of línia sources. New Media & Society 2016, Volum 18, Número 1, 156 -171. (d’AEC)

La investigació del cas Maristes a El Periódico guanya el premi Ramon Barnils

L’escàndol de pederàs-tia en dos centres dels Maristes a Barcelona va començar amb una primí-cia d’El Periódico. Durant setmanes, tres sòlids pe-riodistes del diari, Guillem

Sànchez, J.G. Albalat i Maria Jesús Ibáñez, van treballar amb un dels materials periodístics més inestables, la gran denún-cia, el castell de cartes d’aquesta professió, on una carta mal posada pot arruïnar el relat. No va ser el cas. Sànchez, Albalat i Ibáñez van rebre dimarts a la nit el premi Ramon Barnils de

Periodisme d’Investigació per com a partir d’aquelles denúncies inicials van destapar un rosari d’abusos davant els quals els Maristes havien com a mínim tancat els ulls.

El jurat ha distingit per unanimitat aquesta investigació, del qual n’ha valorat la “transcendència” que ha tingut tant a nivell social com institucional, així com “l’aposta sostinguda en el temps”, segons va explicar el president del Grup Barnils, Ferran Casas. (d’AEC)




El Congrés Internacional de la SEP escalfa motorsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

La Societat Espanyola de Periodística (SEP) i la titulació de Periodisme de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) or-ganitzen el XXIII Congrés Internacional de la SEP, que tindrà lloc a Elx els dies 9 i 10 de juny de 2017. El Congrés comptarà amb conferències i taules rodones a càrrec d’experts espanyols i internacionals i està obert a la presentació de comunicacions.

Quan es compleixen 20 anys de “Mediamorfosis”, l’obra de Ro-ger Fidler, el Congrés es dedicarà a examinar la transformació de l’ecosistema mediàtic al fil de la innovació en la producció i

distribució de continguts, els nous perfils professionals, el pa-per de les audiències i els models de negoci. Com posa de manifest l’Informe Anual de la Professió Periodística, editat per l’Associació de la Premsa de Madrid, des de 2008 han sorgit més de 500 mitjans a l’Estat espanyol, la majoria projectes digi-tals promoguts per periodistes.

En l’última dècada, el concepte d’innovació s’ha convertit en lloc comú en diversos sectors de l’activitat empresarial, tecnològica i social. Innovar implica la capacitat d’assumir els canvis i usar habilitats creatives per detectar un problema o necessitat, trobar una solució nova i desenvolupar-la amb èxit. Aquest Congrés planteja l’oportunitat d’ aprofundir en les dimensions i l’abast de la innovació en els mitjans. Es busquen anàlisi i investigacions originals que explorin com es pot innovar en les principals àrees que afecten al desenvolupament del periodisme i quins són els models que destaquen en l’àmbit nacional i internacional.

El congrés està obert a la presentació de comunicacions en les següents àrees temàtiques:

1. Desenvolupament històric i tendències en l’ecosistema me-diàtic actual.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



2. Producció de continguts i noves narratives.3. Reptes ètics i professionals: la rellevància pública del periodisme.4. Canals de distribució, xarxes socials i audiències actives.5. Periodisme especialitzat i nínxols d’emprenedoria.6. Models de negoci i vies d’innovació en el sector.7. Ensenyament i investigació del periodisme: plantejaments innovadors.

Presentació de propostesEls resums (abstracts) s’han de remetre a través del següent enllaç, els autors rebran un correu amb l’acceptació de la seva proposta. Cadascuna d’elles serà avaluada per parells per part del Comitè Científic que comunicarà als autors / es la seva ac-ceptació o rebuig entre el 21 de gener i el 3 febrer 2017.

Un cop acceptada la proposta, els autors hauran d’enviar els seus textos complets abans del fins al 8 d’abril de 2017. Les co-municacions hauran de presentar d’acord a la plantilla facilitada en el mateix correu i es remetran a la següent adreça, com a document adjunt: [email protected]

Per obtenir la certificació de participació en el Congrés s’ha d’assistir físicament, i defensar presencialment la comunicació

enviada. Cada persona que signi la comunicació s’ha d’inscriure obligatòriament en el congrés.

La conferencia inaugural del congrés la donarà Lucy Küng, Oxford Reuters Institute for the Study of Journalism i la presen-tació i moderació anirà a càrrec d’Andy Kaltenbrunner, professor honorífic, UMH. La conferència de cloenda tractarà d’Innovació en el Periodisme Esportiu, a càrrec de José Luis Rojas Torrijos, Universitat de Sevilla, amb presentació de Miguel Carvajal, di-rector del Màster d’Innovació en Periodisme (UMH). Destaquen del congrés la taula rodona “Innovar conservant els valors es-sencials del periodisme”, amb Eva Belmonte, directora de Fun-dació Civio; Alejandro Laso, director d’Innovació a El Confiden-cial; Juanlu Sánchez, sotsdirector d’eldiario.es, amb moderació d’Alícia de Lara, vicedegana de Periodisme, Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Abans de la cloenda del congrés es procedirà al lliurament del IV Premi Llorenç Gomis, amb parlaments finals de Fernando López Pa, president de la SEP; Fernando Miró, degà de la Fa-cultat de Ciències Socials i Jurídiques d’Elx (UMH), i José Al-berto García Avilés, professor de Periodisme (UMH), codirector del Congrés.


http://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScPmWMn4CtfSeqVwk2ElX6FTzprog8waGPtDf0y19cP59vrTQ/viewform?c=0&w=1



L’esdeveniment tindrà lloc al Centre de Congressos Ciutat d’Elx, ubicat en un entorn de gran atractiu en ple nucli històric. Es tracta d’una moderna construcció d’acer i vidre, dotada amb les infraestructures més avançades, que s’ha convertit en el principal referent per a la realització de trobades al sud de la província d’Alacant.




Demanen la contractació directa de publicitat en mitjans digitals, després dels abusos de les agències Per Espacio Dircom

La Associació Espanyola de Publicacions Periòdiques ha de-nunciat els abusos de les agències en cobrar comissions des-mesurades per les campanyes institucionals que amb prou feines repercuteixen en els mitjans on apareixen aquestes ac-cions comercials. Aquesta pràctica també s’estén a empreses privades.

Segons els editors, “des que es va imposar el sistema d’inserir banner’s en mitjans informatius digitals, les agències de publici-

tat i distribuïdores han adoptat una política de descomptes que estan portant a la ruïna aquestes plataformes”.

Denuncien que si un diari vol obtenir publicitat institucional, ha d’oferir descomptes del 90% el que fa inviable el negoci. Re-centment, va transcendir la petició d’Havas Media d’exigir un descompte del 99,9% perquè se li insereixi una determinada campanya publicitària de la Comunitat de Madrid.

L’Associació recorda que si Loteries de l’Estat es gasta deu mi-lions d’euros en la campanya de Nadal, només un milió repercu-teix en mitjans. “De cada deu euros que gasta l’anunciant, només un li arriba al mitjà informatiu que accepta la campanya, i que ha de suportar les voluminoses despeses d’una redacció”, afegeix la denuncia, tot afirmant que aquesta “escandalosa pràctica” està arruïnant als mitjans digitals, perquè no els permet sobreviure, i algunes institucions oficials s’estan plantejant la contractació di-recta. En algunes com la de Castella la Manxa ja estan sol·licitant als mitjans digitals de la regió dades per iniciar campanyes i que s’inverteixi directament en lloc d’enriquir l’intermediari.

Altres comunitats autònomes també s’estarien plantejant el canvi d’escenari. Ara s’està tractant que Ciutadanos, que és

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



l’únic partit que s’ha sensibilitzat amb aquesta problemàtica, pressioni perquè una futura Llei de Transparència exigeixi que en campanyes publicitàries públiques s’especifiqui quina quan-titat en euros es destina en total i com es reparteix, també en euros, a cada mitjà.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Enrique Dans: “El problema del periodisme és no tenir clara la seva proposta de valor “Per Miguel Ángel Ossorio Vega / Media-tics

Parlar del món digital és parlar d’Enrique Dans, professor, ana-lista, assessor i blocaire especialitzat en noves tecnologies i en l’impacte que tenen en l’economia i la societat. Hem parlat llargament amb ell sobre periodisme, rendibilitat dels mitjans, govern, blockchain, robots... Res se li escapa. Un consell: pren nota. Les seves paraules reflecteixen un futur que està present.

Un estudi de la Universitat de Texas ha conclòs que la transformació digital dels mitjans podria haver estat un gran error. Creu que ho ha estat?No, mai. La transformació digital no té alternativa. Si no ets tu el que es transforma algú ho farà i et robarà la torrada directament. El que passa és que els models de negoci no són obvis i el que han fet els periòdics en molts sentits és traslladar els mateixos models de negoci, que eren vendre espai, a Internet, i això no funciona perquè a Internet l’espai està molt preuat i la gent té les seves pròpies eines per decidir el que veuen i no veuen. El proble-ma no és que la transformació fos un error, el problema és que va estar mal feta. Va estar liderada en molts casos pels mateixos que lideraven el negoci del paper i van intentar seguir fent el mateix.

Creu que tot ha de ser digital?El tradicional té moltíssims espais, però en les coses en les que el digital afegeix valor el normal és que hi hagi algú que vulgui aquest valor. Hi ha moltíssimes coses que ens agrada fer de manera tradicional i que segurament triguin molt a desplaçar-se, però cal tenir en compte què es pot fer amb el digital que afegeixi valor a això, a vegades millorant l’experiència o fins i tot generant afegits que no la desvirtuen. Això vol dir que cal estar molt atents a les oportunitats que apareixen.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



L’error ha estat donar gratis a Internet el que cobraven en paper?Jo crec que no, si no ho haguessin posat gratis hagués apare-gut un altre que l’hagés donat gratuïtament. La qüestió és que si tu planteges que el teu producte tingui un preu semblant al que tenia en paper quan te l’emportes al web, desenvolupar l’hàbit que la gent compri per una cosa que no és física i més que quan fa dos clics amb el ratolí troba quinze alternatives diferents per obtenir la mateixa informació o fins i tot millor, és molt complicat. Jo sí crec en els models basats en la gratuïtat sempre que generin altres contrapartides per les quals la gent o bé estigui disposada a pagar o bé estigui disposada a lliurar altres coses. Facebook és gratis i mira el que factura cada any, i Google és gratis. Hi ha un munt de models de negoci basats en la informació proporcionada de manera gratuïta, però el que proporciones és un valor molt diferencial. Jo crec que el pro-blema del periodisme és no tenir clar quina és la proposta de valor. Si la proposta de valor és “et dono informació”, és que hi ha molta gent que dóna informació. Et dóna informació fins i tot Twitter, que no són periodistes ni tenen la preparació per a això. Si no t’adaptes al que jo vull com informació, no ets dife-renciaràs i per tant no pots cobrar.

El treball dels mitjans és donar informació. Cal assumir que ja no són ells els únics que donen informació?Mai van ser els únics, en realitat. Els periòdics obtenen infor-mació gratis manant fotògrafs, periodistes i entrevistant gent i la publiquen. La informació no és d’ells per molt que parlin de propietat intel·lectual. Si tots els components de la informa-ció es posessin a exigir la propietat intel·lectual a veure què fas amb el teu model de negoci. Jo crec que el periodisme ha d’evolucionar cap a alguna cosa que realment sigui una propos-ta que no vols ignorar, un model més activista, de gent que es vol comprometre amb un model determinat.

Sembla difícil viure de la publicitat ...Perquè es fa molt malament. En lloc d’aprofitar els avantatges del mitjà el que fa és molestar moltíssim a l’usuari, que vol llegir una notícia i li apareix un banner que li canta, li balla i li envaeix l’espai, el té cinc segons esperant... Així no anem a cap lloc.

Perquè un model publicitari funcioni l’usuari ha de formar-ne part cedint una mica de la seva privacitat. Hi ha gent que no està disposada a cedir la seva privacitat. Cal canviar la mentalitat de la gent?Sobre la privacitat s’han escrit autèntiques estupideses, que si




t’estan robant... No t’estan robant res: quan passeges pel carrer i et pares en una botiga, la persona de la botiga sap que has entrat en ella, t’està veient la cara... Ningú s’horroritza i demana que no apuntin que ha entrat o entren emmascarats. Però per alguna raó hi ha gent que proposa que ens moguem per Internet totalment emmascarats. No dic que no haguem de tenir el dret a fer-ho, però és absurd caminar emmascarats, sobretot si el fet de cedir una parcel·la de la meva privacitat significa que el producte que obtinc és millor. Al final hi ha molt fals activisme de la privacitat basat en premisses falses. “És que es fan rics amb les meves dades”. No, es fan rics en donar-te determinats continguts que tu demandes.

Els mitjans de comunicació tenen moltes dades...Haurien de tenir-les, no les tenen. Quan els mitjans s’adonen que efectivament podrien obtenir informació i fer una publici-tat millor enfocada, aquesta publicitat ja no l’estaven fent els mitjans, que havien fet cessació de responsabilitats, dir “en aquest quadre que posi la publicitat algú que en sàpiga”, i ve Criteo, Google, Facebook o qui sigui. I llavors et quedes amb un percentatge, és clar, no et quedes amb tot.

Pot ser tard per a ells ara que volen reaccionar?El periodisme ha de decidir a què vol jugar. Si vol competir amb

les tecnològiques necessita fitxar un altre tipus de gent i fer-se amb un altre tipus de expertise, i això fins ara no ho ha fet. Si el que vol és viure de fer pur periodisme haurà de veure quines són les maneres de rendibilitzar el contingut. Jo estic convençut que el contingut és un dels grans negocis del web, però no viu d’això qualsevol. Jo visc del contingut i entres a la meva web i és completament gratis, però rendibilitzo el contingut d’altres maneres, en conferències, classes... Per a mi, el contingut és un negoci molt rendible. Si jo pogués gestionar una redacció plena de gent ben seleccionada, autèntics frikis de la seva sec-ció, i pogués generar aquest contingut, i tant que ho faria ren-dible. Però el que hem tingut en la professió periodística és un organigrama en què acaba sent director el que va ser molt bo fent una sèrie de coses, però que no necessàriament està acostumat al negoci digital. I fins i tot el contrari: hi ha directors que pel fet d’haver crescut dins del diari són conservadors i segueixen reivindicant el negoci paper.

Creus que hi haurà algun avanç en el tema digital amb el nou govern de l’Estat?És difícil, jo veig que aquest govern té una mentalitat clarís-sima que el digital és una amenaça, que els canvis que porta el digital són alguna cosa perillosa que amenaça l’establert...




Si l’incumbent protesta, intenten posar regles. Si els periòdics protesten, intenten posar una llei per cobrar als Google. Tu pots pensar que si arriba una tecnologia por fer perdre uns llocs de treball. D’acord, què li faràs? No pots aturar aquesta tecnologia perquè si la pares aquests llocs de treball es moriran tard o d’hora perquè algú farà això en un altre lloc i a sobre t’hauràs quedat sense la capitalització que suposava que l’empresa fos d’aquí. A l’incumbent mai cal protegir-lo, ja té mitjans per prote-gir-se, i si no els té és perquè ha de tancar, no ha sabut adaptar-se. Com a polític hauries d’estar molt més obert a noves idees que provinguin de la tecnologia, molt més disposat a provar-ho tot, fins i tot ser el lloc on creixi i es multipliqui aquesta tecnolo-gia, i molt menys disposat a impedir-la. I la gran veritat és que les últimes legislatures d’Espanya s’ha passat de ser un país raonable a convertir-se en un enemic del que és tecnològic. Totes aquestes coses vénen de l’actitud d’un govern que no valora o no sap entendre la tecnologia.

És una tendència que afecta no només al govern central: la Comunitat de Madrid va a multar BlaBlaCar, Barcelona té una guerra amb Airbnb... És quelcom molt ficat en la cultu-ra espanyola o en la política que es fa a tot l’Estat.El polític sol tendir a deixar-se portar per aquell que li intenti

influenciar des d’un punt de vista de “tinc moltíssims llocs de treball”, i llavors dius que vas a protegir-lo, sona natural. Però no et planteges que si el protegeixes en realitat l’estàs despro-tegint. No passa només a Espanya, però ha estat més dura en la defensa de determinats temes i pots generar una reputació de lloc tecnòfob.

(...)

A la Singularity University diuen que les carreres universitàries acabaran diferents a tal i com les coneixem, fins i tot els tí-tols, els exàmens... És un model viable el que proposen, plans d’estudi personalitzats per a cada alumne?Sí, el model actual és el que no és viable, que vagis a un lloc en el que t’obliguen a memoritzar una sèrie de coses que soltes en un examen i després te n’oblides. L’enfocament a la memoritza-ció és absurd, el que has de fer és un enfocament a la creació d’habilitats. Si demà surt un model que permet substituir el pro-fessorat, jo seré el primer a col·laborar amb aquesta companyia de totes les maneres que pugui, donar-los el meu coneixement, la meva metodologia i el que sigui, jo vull estar al costat dels que el generen, no ser el substituït.




Parles molt de ‘desaprendre’. Què és això?Desaprendre és salvar-se dels clixés antics i de les formes que tu entenies com s’havien de fer les coses. L’aprenentatge és molt lloable, però després és un obstacle a l’arribada d’altres co-ses. Aprens una forma de guanyar diners i sembla que aquesta és la forma de guanyar diners. Aquest tipus de processos has de fer-los tan àgils que et permetin adaptar-te a la velocitat a la qual anem. Si no ho fas, tens un problema.

Digues-me una nova tecnologia en concret que donarà molt que parlar en els propers anys.Machine Learning. És la tecnologia en la qual avui en dia hau-ríem d’estar formant-nos tots perquè és la que ha canviat la percepció que tenim de la tecnologia. Crèiem que la tecnologia és per fer el mateix més ràpid o fer el mateix que un home però amb menys errors, i ara resulta que no. Quan poses a una màquina a aprendre com es condueix, ho fa molt millor que un home. Què passa? Que això mateix és aplicable a tot. El troba-rem a tot arreu i no es pot dir que no perquè afegeix tant valor que algú sempre estarà disposat a explotar-lo.




Cap a una millor comprensió del fenomen de les notícies falsesPer James Breiner, News Entrepreneurs / Red de Periodistas Internacionales

Els mitjans tradicionals van fer un pacte amb el diable quan van recórrer a les xarxes socials i a l’optimització dels motors de cerca per aconseguir audiències i ingressos digitals. Van con-tractar a “community managers” per elevar el seu perfil a Face-book, Twitter, Instagram i altres xarxes similars. Etiquetar els seus articles perquè encapçalessin els resultats dels cercadors.

El costat diabòlic del tracte va ser que els mitjans ètics van in-tentar vendre credibilitat i informació verificada -fets- dins d’un

turbulent oceà d’emocions. A les xarxes socials, els sentiments són més importants que els fets. La gent vol explicar qui és i en què creu. A les persones “els agrada” compartir el que reforci la seva visió de qui són i amb què estan d’acord. Les emocions predominen sobre els fets.

Els articles que són populars i compartits grimparan a la part superior dels resultats de Google i d’altres motors de cerca. És fàcil compartir o agradar d’alguna cosa que reforça la teva visió de qui ets.

Malinterpretar les dadesLes idees post-electorals que estan en boca de molts periodis-tes que Facebook i altres xarxes socials haurien de ser verifi-cades, i que les notícies falses haurien de ser eliminades de les xarxes, demostren que els qui pensen així no comprenen la dinàmica dels nous mitjans.

Craig Silverman, periodista d’investigació que s’especialitza en la verificació d’informació a internet, va escriure sobre com les notícies falses van superar a les veritables a Facebook durant els últims tres mesos de la campanya electoral nordamericana, per posar un exemple. Molts col·legues han argumentat que les

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



notícies falses van ajudar Trump a guanyar les eleccions. Però estan confonent el símptoma amb la malaltia.

El sorgiment de notícies falses té més a veure amb la disminu-ció de la rellevància dels mitjans de comunicació tradicionals, com a empreses (Google i Facebook s’han quedat amb els seus ingressos publicitaris) i a més com a fonts d’informació creïbles.

Els que consumeixen mitjans com jo ho faig (sóc subscriptor del New York Times, del Wall Street Journal, el New Yorker, i The Economist) vam veure les nostres opinions reflectides en aquestes publicacions. El que ignorem és que aquest tipus de mitjans impresos ja no són fiables per al públic en general. A la gent no li importa el que diu el New York Times.

En una enquesta de l’Institut Reuters se li va demanar a per-sones de 26 països que responguessin a la declaració “pots confiar en la majoria de les notícies, la major part del temps”. El país que li va donar la major credibilitat als mitjans va ser Finlàndia, amb un 65%, i el que menys va ser Grècia, amb un 20%. Alemanya va tenir un 52%, Regne Unit un 50%, Espanya un 47%, Japó un 43%, i els Estats Units un 33%.

Donat aquest nivell de desconfiança, hem de qüestionar la idea plantejada per periodistes d’Estats Units i Regne Unit que els fets “certificats” haurien canviat el parer d’algú respecte del Brexit, Hillary o Donald dins de la cambra fosca. El que és més, identificar la veritat és complicat, com va assenyalar John Naughton a The Guardian.

Els mitjans de la gentEls imperis mediàtics s’han construït sobre la noció que la gent vol que la emocionin, l’entretinguin i la facin sentir bé amb ella mateixa. No que la eduquin.

A l’agost, John Herrman, al New York Times, va publicar un article que va demostrar la irrellevància dels mitjans tradicionals i el seu enfocament sobre els problemes i els fets. Herrman va mostrar de quina manera els mitjans que hi ha només al Face-book han estat influint en el discurs sobre la campanya política americana, tant a la dreta com a l’esquerra.

“Es tracta de fonts de notícies que essencialment no existeixen fora de Facebook, i probablement mai has sentit parlar d’elles”, va escriure. “Tenen noms com Occupy Democrats; El patriota enutjat; Crònica d’EE.UU.; Informació Addictiva; RightAlerts;




Ser liberal; Punts de vista oposats; Nord-americans farts; No-tícies americanes, i n’hi ha centenars més”. Va ser en aquests espais on la gent va conversar amb els seus amics i va decidir per qui votar. Les enquestes i els mitjans tradicionals es van perdre aquesta conversa o subestimar la seva importància.

La resposta del periodismeEl professor de periodisme Jeff Jarvis i John Borthwick van ofe-rir algunes suggeriments sobre com Facebook i altres plata-formes socials haurien de gestionar les notícies falses. Entre elles, retallar els ingressos publicitaris a llocs òbviament apòcri-fs. Margaret Sullivan, del Washington Post, va instar Facebook a contractar un editor executiu per vigilar el trànsit. Jim Ruten-berg, columnista de mitjans del New York Times, va argumentar que si no es fa un esforç agressiu per contrarestar les notícies falses, aquestes ofegaran als fets.

Però la bona notícia és que els mitjans tradicionals encara im-porten. L’estudi de l’Institut Reuters esmentat anteriorment, que es va realitzar abans del vot pel Brexit i de les eleccions pre-sidencials dels Estats Units, va oferir una visió més optimista sobre la credibilitat dels mitjans tradicionals. “La nostra inves-tigació suggereix que fins i tot en l’era de les xarxes socials i

dels mitjans atomitzats, els mitjans i les marques de notícies tradicionals segueixen important enormement”.

I va afegir: “Encara que els agregadors i les xarxes socials són importants portes d’entrada a les notícies, la major part del con-tingut consumit encara prové de diaris, emissores o marques di-gitals natives que han invertit en contingut original. A prop dels dos terços de la nostra mostra, en 26 països (69%) s’accedeix a la versió online d’un diari tradicional cada setmana, i gairebé el mateix nombre (62%) accedeix al servei online d’una emissora de televisió”.

Aquest article és una versió resumida del post publicat origi-nalment al blog de James Breiner, News Entrepreneurs . És reproduït en IJNet amb permís.




Ocupació i inversió segueixen creixent en el sector publicitari. El mercat espanyol creix per sobre de l’europeuPer Ipmark i CTRL

Però queda molt per millorar, segons es desprèn de l’Observatori de la Publicitat a Espanya, presentat a Madrid per l’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA). La inversió publicitària s’ha alentit aquest any a causa de la falta de govern a l’Estat (la comunicació de les institucions ha estat mínima en els últims mesos), i l’ocupació creada és de poca qualitat. A més, una bona part de les empreses que sorgeixen són “micropimes”.

En opinió d’alguns dels assistents a la presentació de la sego-na edició de l’estudi realitzat per l’Observatori de la Publicitat, en què van participar representants de les diferents associa-cions que l’integren, la inversió publicitària “mai” recuperarà els nivells registrats el 2007, just abans de la crisi econòmica. O almenys no abans d’una dècada. Les dificultats econòmiques han forçat a un reconversió molt profunda del sector, i els anun-

ciants han tancat una aixeta que no estan disposats a tornar a obrir així com així, alhora que han après a optimitzar al màxim cada euro que destinen a la publicitat i la comunicació.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Amb tot, la contribució de la publicitat al Producte Interior Brut (PIB) ha estat aquest any d’un 1,29%, enfront del 1,28% del 2015, i el nombre total d’empreses que, segons l’Institut Nacio-nal d’Estadística ( INE), es dediquen a la publicitat ha assolit la xifra de 35.005, un 8,6% més respecte l’any anterior (32.238).

Quant al que aquestes 35.005 empreses suposen en l’activitat empresarial a Espanya, s’ha passat d’un 1,18% a un 1,25%, amb un volum de negoci de 14.090 milions d’euros segons les fonts d’inversió d’Infoadex i de la massa salarial que s’obté a través de l’INE, i de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

L’índex de professionals ocupats en l’activitat publicitaria i es-tudis de mercat arriba a un 98,4, amb 79.700 ocupats (EPA 2015, codi CNAE 0973), segons xifres de desembre de 2015, i per segon any consecutiu arriba a una taxa anual positiva del 1,7%.

D’altra banda, hi ha un total de 42 centres docents a tot Es-panya que imparteixen estudis relacionats amb la publicitat, el màrqueting i la comunicació. El nombre de matriculats a les universitats públiques ha baixat de 23.371-22.622, si bé les fonts oficials no contemplen el nombre d’alumnes matriculats

en escoles privades. No obstant això, aquesta xifra segueix de-mostrant l’alt grau d’interès per la formació en aquest sector.

I les relacions anunciant-mitjans?Aquest any, l’Observatori de la Publicitat també ha realitzat un estudi qualitatiu destinat a analitzar les “variables utilitzades pels anunciants en la seva relació amb els mitjans”, la prin-cipal conclusió és com els mitjans s’han transformat de mers suports per a anuncis en plataformes de continguts, essencials per aconseguir la connexió emocional amb el consumidor.

D’altra banda, els anunciants encara concedeixen un gran pes als anomenats mitjans pagats en la planificació de les seves campanyes, però es queixen de la seva falta de flexibilitat i presten una importància creixent als mitjans no convencionals (propis i guanyats) a l’hora de comunicar els seus productes. Així mateix es produeix un trencament entre costos i immedia-tesa de resultats: en els mitjans tradicionals es gestiona marca, i en els digitals es busca fer negoci.

En general, els anunciants demanen uns mitjans demanen uns mitjans amb una visió global del procés de comunicació i els continguts són la seva gran preocupació actual com a eix cen-




tral de la comunicació i la via més eficaç per connectar emo-cionalment amb els consumidors a través de creativitats molt fragmentades i personalitzades.

La dificultat de mesurar algunes de les variables inherents als continguts de marca també provoca una gran incertesa entre els anunciants, a la qual se suma el problema a curt termini que suposa la gestió del data, un camp que encara està “a les beceroles”.

El mercat publicitari espanyol creix per sobre de l’europeuEn un altre ordre de coses, la inversió publicitària a Espanya creix un 7,4% aquest any, molt per sobre de la mitjana d’Europa Occidental (+ 3,9%). D’altra banda, la publicitat internacional viu la seva més gran pujada des de 2010, impulsada per les xarxes socials i els cercadors. Així es desprèn d’un recent es-tudi de MAGNA.

MAGNA, la unitat d’anàlisi i projeccions propietat de IPG Me-diabrands, acaba de publicar els seus resultats de 2016 i les previsions per 2017 sobre el mercat publicitari internacional, on es mostra que Espanya creix per sobre d’Europa, concretament un +7,4% aquest any, fins a arribar als 5.400 milions d’euros. És el tercer any consecutiu de pujades, molt per sobre de la mitja-na d’Europa Occidental (+3,9%). El mercat publicitari espanyol, però, continua sent un 30% més petit que en el seu bec anterior a la crisi, quan va arribar als gairebé 8 mil milions.

La inversió en el mitjà digital ha crescut en 2016 un 23%, fins als 1.600 milions d’euros (30% de quota de mercat), mentre que a offline (tele-visió, ràdio, premsa i exterior) ho va fer un 2% (3.800 milions d’euros).

Els mitjans digitals mostren un sòlid creixement: les xarxes so-cials van assolir un + 58%, mentre que el vídeo digital ho va fer un +38% i les recerques a internet, un +12%.

La inversió publicitària en televisió va augmentar un 6,2% fins arribar als 2.100 milions d’euros, un creixement similar al de l’any passat, tot i un segon semestre més feble, en part a causa de la incertesa política. El creixement ha estat impulsat per la inflació (el cost per mil créixer aproximadament un 6%).




El mitjà imprès es contrau un 6%La ràdio va créixer un 3%, fins als 470 milions d’euros; el mitjà imprès es va contraure un 6% (900 milions), mentre que la in-versió en Exterior es va estancar lleument (-1%, 320 milions).

En el pla internacional, la publicitat viu el major creixement dels últims sis anys (+5.7%, 493.000 milions de dòlars en 2016). És una evolució més ràpida del que es podria esperar en l’entorn econòmic actual. Els països que més han contribuït a aquesta pujada han estat Estats Units (+6,9%), la Xina (+7,2%), Aus-tràlia (+7,4%) i Regne Unit (+5,2%).

Dels 70 mercats analitzats per MAGNA aquest any, 63 van expe-rimentar creixement publicitari i només 7 van registrar una dismi-nució (especialment Tailàndia). La major taxa de creixement es va registrar a Egipte i Filipines (ambdós 17%). Entre els 20 principals mercats, el país de més ràpid desenvolupament segueix sent Ín-dia (+14%) seguit aquest any per una recuperada Rússia (+8,8%).

No obstant això, el creixement es desaccelerarà notablement en 2017, fins a un +3.6%, a causa de la incertesa econòmica i política i a la falta d’esdeveniments cíclics (com esportius o eleccions). Si es compleix aquesta predicció, seria la taxa de

creixement més baixa registrada en 15 anys, a part de la viscu-da durant la gran recessió del 2008-2009.

Concentració del mercat publicitariEl mercat publicitari es concentra cada vegada més al voltant d’uns pocs formats. Durant 2016 les xarxes socials i els cerca-dors han acaparat la major part del creixement: 23 mil milions de dòlars, dels 26 mil millones totals uasi el 90% del total.

En alguns mercats, com Europa Occidental, la recerca i l’activitat social van representar el 110% del creixement net del mercat, el que significa que tota la resta combinat (incloent la visualització en línia i el vídeo) es va reduir.

Segons Manuel García Meroño, director general de MAGNA, Espanya és una excepció: “la Televisió mantindrà el seu lide-ratge a mig termini: mentre que els mitjans digitals, que es con-vertiran en la primera categoria a nivell mundial en 2017, aquí seguiran relegats al segon lloc per darrere de la Televisió, amb una quota de mercat del 32% davant del 40% de la Televisió”.

A l’Estat espanyol s’espera que el creixement econòmic s’alenteixi el 2017. L’última previsió de l’FMI prediu que el PIB




real creixerà un +2.2% en comparació amb +3.1% de 2015 i 2016. En aquest entorn, Manuel García Meroño anticipa que la publicitat el 2017 es comportarà de manera similar a l’any anterior.

La inversió en mitjans digitals seguirà creixent a un ritme de dos dígits (+19%), mentre que a offline ho farà un 2,1%. La televisió creixerà a l’entorn del 6%, mentre que la ràdio tindrà un comportament pla i el mitjà imprès empitjorarà encara més (-7%). La inversió en Exterior es recuperarà (+3,5%) gràcies a la renovació del mobiliari urbà de Madrid i Barcelona.




Periodistes anul·lats per “influencers”Per Josep Lluís Micó, vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna / Nació Digital

Les xarxes socials s’alimenten cada segon d’abundant material periodístic. Mitjans de comunicació i professionals de la informa-ció difonen tota mena de dades i complements per Facebook, Twitter, YouTube, etc; retransmeten, documenten i comenten esdeveniments d’interès a través d’aquestes plataformes; esti-mulen els internautes –famosos i anònims- a manifestar-se en aquests espais…

Sense manuals d’ús als quals recórrer, els periodistes i unes audiències cada vegada més inquietes han explorat en les xar-

xes terrenys que, en el passat, resultaven gairebé impractica-bles. Així, ambdues parts opinen en aquestes pàgines sobre el que succeeix al món o al seu barri, però també ho fan sobre la manera en què ho expliquen els professionals i les seves empreses. És a dir, a hom, li importa allò que es fa des del pe-riodisme i el mateix periodisme.

Intent de diàleg a internet. Malgrat la distorsió que inevitable-ment s’origina en aquest diàleg –o intent de diàleg-, en l’entorn 2.0 hi concorren milers d’aportacions rellevants. Aquests ser-veis configuren una excel·lent àrea per reflexionar sobre la informació, els mitjans… De fet, si es dóna amb la fórmula i els instruments adequats, qualsevol suport és susceptible de ser-ho en el present: davant de la gran pantalla d’un ordinador d’oficina, amb una tauleta tàctil mentre es descansa al sofà de casa o amb un smartphone tot esperant el metro.

Els periodistes i els professors de les facultats de comunica-ció han –hem- de prendre consciència dels drets i els deures del col·lectiu al qual fins ara hem estat anomenant “públic”. Un post a Facebook, un tuit o un vídeo a Snapchat no són lliçons magistrals. No obstant, poden valer com a pretext per pensar i aprendre sobre aquest ofici, ni que sigui per reacció.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



Adolescents milionaris a la Web. Hi ha youtubers adolescents amb el triple de seguidors que suposats mitjans de referència. Amb una sola imatge, una instagramer de moda pot guanyar el mateix que un fotògraf en tot un any. No hauríem d’analitzar aquests fenòmens amb la profunditat i el detall que es merei-xen? Per què la majoria dels periodistes i usuaris d’una certa edat o posició es tanquen enfront d’aquesta realitat?

Cada cop més, quan l’audiència més jove i/o avançada ha de pensar en líders d’opinió, no té en compte els tertulians de sempre –de discurs pla, previsible i restringit-, sinó els influen-cers digital d’abast il·limitat. Probablement l’activitat d’aquests no sigui estrictament periodística, però la d’aquells, tampoc. I el que és innegociable és l’obligació dels professionals i docents d’aquest sector d’estudiar la situació perquè sobrevisquin els periodistes i mitjans que volen mantenir el rigor sense renun-ciar a actualitzar-se constantment.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

el butlletÍ de l’amic · tat aquesta setmana el llibre blanc de la premsa 2016 en què es...

Documents