eficiÈncia energÈtica i model de ciutat · ·transport: reduir al màxim el moviment de vehícles...

CURS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA PER A TÈCNICS D’ENS LOCALS

Curs sobre estalvi i eficiència energètica per a tècnics d’ens locals

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I MODEL DE CIUTAT

Barcelona. 30 d’abril de 2009


“A diferència del sistema global, les ciutats les ciutats les ciutats les ciutats no son sistemes tancats: importen gran quantitat de recursos, exporten contaminants i dissipen energiadissipen energiadissipen energiadissipen energia”


Segons l'Agència Internacional de l'Energia, el

2030 les ciutats consumiran el 73% de

l'energia i emetran el 76% de les emissions de CO2. Per quan arribi aquest any, el 60% de la població mundial serà "urbanita“

Les ciutats s’estan començant a preparar per a adaptar-se a l’impacte del canvi climàtic i a prendre mesures per a reduir significativament el seu consum energètic


EL CICLE DE L’ENERGIA A LES CIUTATS

· Consum d’energia secundària a gran escala

· Grans desproporcions entre les fonts i els embornals

· Metabolisme lineal de cicle obert

· Les úniques estratègies de cicle tancat són les

basades en energies renovables

· El model energètic actual deriva en greus

problemàtiques per l’emissió de contaminants


LACIUTAT I EL CLIMA

En les ciutats històriques i de l’antiguitat, el

clima és un dels factors decisius en la tria de

l’assentament:

· Vessant sud front a la nord en els turons

· Vessant suau front a la plana

· Posició aixoplugada dels vents freds dominants

· Presència de cursos d’aigua superficial estable


LACIUTAT I EL CLIMA

· En les ciutats modernes el clima està fortament

condicionat per l’esser humà i les seves activitats.

· Les característiques formals i físiques dels elements

que componen la ciutat provoquen modificacions en el

clima regional �Microclima urbà


LACIUTAT I EL CLIMA

L’efecte illa de calor

•Alta densitat d’edificacions i superfícies asfaltades.

•Poques àrees verdes. •Emisions de gasos industrials i d’hidrocarburs


FACTORS QUE DETERMINEN EL CONSUM D’ENERGIA

· DENSITAT: aprofitar els beneficis de la urbanització compacta

· CONSTRUCCIÓ: capacitat tèrmica, aïllament i control de la radiació solar

· ORIENTACIÓ: Màxima exposició a la llum solar i mínima als vents predominants

· MICROCLIMA: aprofitar la distribució de les edificacions i el paisatgisme per a crear protecció i aixupluc

· TRANSPORT: reduir al màxim el moviment de vehícles i augmentar la densitat en els nodes de transport i al llarg de les rutes de transport públic


CLAUS PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTICSOSTENIBLE

· Selecció de l’emplaçament i adequació a les pre-existències

· Les 3 C’s: Compacitat, Complexitat i Cohesió

· Eficiència energètica i auto-generació

· Reciclatge d’aigua i gestió de l’aigua de pluja

· Canvi del paradigma de mobilitat


SELECCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT I ADEQUACIÓ A LESPRE-EXISTÈNCIES

• Recuperar/Restaurar

• Renovar/Reconstruïr

• Construïr respectant les pre-existències del lloc



USOSDEL SÒL



PENDENTS I ORIENTACIONS


VALORECOLÒGIC



INFORMACIÓ CLIMÀTICA DE LA ZONA


• Orientació solar

• Dades tèrmiques

• Topografia

• Règim de vents

• Vegetació

• Hidrogeològia


COMPACITAT, COMPLEXITAT I COHESIÓ

• Compacitat per a prevenir la dispersió urbana (sprawl)

• Complexitat per a maximitzar la proximitat als serveis i

minimitzar la demanda de mobilitat

• Integració dels diferents grups socials per a fomentar la cohesió


Compacitatper a prevenir la dispersió urbana

• Num. d’habitatges: 200

• Densitat: 10101010 hatges./Hectarea

= 1 Hectare





= 1 Hectare




LES DENSITATS RELATIVAMENT ELEVADES...

• fan viables les xarxes diversificades de transport

públic

• redueixen la necessitat d’utilització del vehícle privat

• permeten la creació de comerços, centres escolars,

llocs de treball, etc.

• fan possibles els desplaçaments a peu, en bicicleta,

tramvía o tren.

• incrementen la relació social i la vida veïnal




TIPOLOGIES URBANES I CONSUM D’AIGUA



AVANTATGES

• Teixit compacte, divers i articulat amb equipaments

• Prioritat per vianants i alta eficàcia del transport públic

INCONVENIENTS

• Congestió i manca de zones verdes

• Sovint, condicions d’assolellament i ventilació deficients

• Illa tèrmica: favorable a l’hivern i desfavolable a l’estiu

TIPOLOGIES EDIFICATÒRIES I CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS


Nucli històric:


AVANTATGES

• Carrers més ben proporcionats per a l’assolellament i ventilació (si estan ben orientats)

• Arbrat viari (millora microclima)

• Places i espais oberts articulats amb el teixit residencial

INCONVENIENTS

• Pressió d’activitats terciàries

• Congestió de determinats carrers degut a l’alta densitat

• Principal inconvenient si la retícula està mal orientada.



Eixample:


AVANTATGES

• Possibilitat d’aprofitar la millor orientació dels hatges.

• Permet gran quantitat de zones verdes (millora del microclima local)

• Alta eficiència en les xarxes d’infraestructures i el consum de sòl

INCONVENIENTS

• Possible monotonia estètica, manca de manteniment zones verdes

• Risc de no consideració del recorregut solar i no diferenciació de façanes

• Tractament específic dels espais a l’ombra

• Torres: creació de corrents de vent



Blocen illaoberta:


AVANTATGES

• Autoorientació respecte del sol i el vent

• Nombroses zones verdes (millora microclima local)

• Absència d’illa de calor

INCONVENIENTS

• Malbaratament del sòl urbanitzable

• Elevat cost de traçat i manteniment de xarxes i serveis

• Monotonia i manca d’espai públic i interpersonal

• Impossibilitat d’implantar transport públic eficaç



Habitatge unifamiliar




•Cada tipologia edificatòria té uns avantatges i

uns inconvenients des del punt de vista de

l’eficiència energètica.

•Cada tipologia edificatòria demanda una regulació específica


EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I AUTO-GENERACIÓ

GENERACIÓ ENERGÈTICA EN L’ESPAI PÚBLIC



GENERACIÓ ENERGÈTICA EN LES EDIFICACIONS

El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis El Parlament Europeu proposa que els edificis

produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.produeixin la seva pròpia energia a partir de 2019.

L'Eurocámara es va pronunciar la setmana passada

sobre la revisió de la directiva que regula el rendiment

energètic dels edificis. Els diputats exigeixen que tots

els immobles construïts a partir de 2019 produeixin la

mateixa quantitat d'energia que consumeixen,

mitjançant panells solars, bombes de calor o altres

mètodes lligats a les energies renovables.CONSTRUIBLE.es - 27/04/2009



GENERACIÓ ENERGÈTICA EN EL PROPI EDIFICI

Exemple de quotes de producció assolibles amb instal·lació en coberta:

Plurifamiliar: superfície mitjana necessària de coberta: 10m² per habitatge. Autogeneració del 35% de l’energia final global.Unifamiliar: superfície mitjana de coberta per a captació solar: 14m². Autogeneració del 31% de l’energia final global.


DISTRICT HEATING



DISTRICT HEATING

Els elements bàsics dels sistemes centralitzats de

calefacció són:• Centrals de generació d’energia tèrmica.

• Xarxes de distribució.

• Subestació a cada edifici que alimenta la xarxa secundària

de cada client.



DISTRICT HEATING

• Increment de l’eficiència energètica i utilització de

tecnologies d’alt rendiment

• Reducció de l’impacte ambiental

• Externalització de la gestió: optimització de costos i

processos

• Reducció global de costos(energia, manteniment, inversió,

etc.)



GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA I DEL DRENATGE URBÀ

RECICLATGE D’AIGUA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA


Disseny d’àrees d’infiltració en l’espai public.




rainwaters are collectedin rainwater sewers

rainwater is inf iltrated and/or conductedthrough piping, ditching to the green f ingers and park

green f inger, inf iltration and channeling ofthe rainwater

rainwater ditch or pipe




EFICIÈNCIA HÍDRICA EN L’ESPAI PÚBLIC



MANAGING SURFACE STORM WATER



Text base.. Bla bla bla

TANCS DE LAMINACIÓ



TANCS DE LAMINACIÓ

• Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:Millora del medi ambient:

Reducció I control dels vessaments d’aigües residuals al medi (mar i cursos fluvials), especialment en cas de pluges torrencials.

• Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:Reducció del risc d’inundacions:

Reducció i control de la freqüència de les inundacions i dels seus efectes.

• Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:Optimització de la gestió:

Optimització de les instal·lacions existents, protecció de les infraestructures afectades i millora de la conservació.



XEROJARDINERIA I PAISATGISME



CANVI DEL PARADIGMA DE MOBILITAT


MENYS COTXES, MILLORS CIUTATS.

•Menys emissions

•Menys soroll

•Menys accidents

•Més espai per a la convivència



Intermodalitat Diversitat en l’oferta




• Preveure punts de recarrega per a vehicles elèctrics en els

aparcaments públics o privats fora de la via pública.

• Caldrà determinar quines hauran de ser les característiques

d’aquests punts de recàrrega i incorporar-lo a les normes

urbanístiques.

Projecte MOVELE (IDAE)


INTEGRACIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELPLANEJAMENTURBANÍSTIC MUNICIPAL

• Síntesi dels condicionants del medi (plànols i texts)

•Determinacions que condicionen el microclima local (sol,

vent,...) per a quantificar necessitats i formular estratègies

• Integració de les estratègies en els documents de

planificació i les ordenances ambientals

METODOLOGIA PER A UN URBANISME BIOCLIMÀTIC

CLIMA OBJECTIUS NECESSITATS ESTRATÈGIES

CONEIXEMENT DEL MEDI + CONEIXEMENT DEL CLIMA



• Geomorfologia

•Aigua

•Subsòl

•Vegetació

•Assolellament

•Vent

CONEIXEMENT DEL MEDI FÍSIC I AMBIENTAL

SÍNTESI DEL MEDI•Recursos potencials del territori•Anàlisi de la capacitat d’acollida i de càrrega



• Climograma bioclimàtic per a latitud del lloc, estació,

activitat i aixopluc

•Quantificació de les necessitats locals a l’hivern i a l’estiu

CONEIXEMENT DEL CLIMA

Estratègies generals per a:•SOL•VENT•HUMITAT



•Classificació i qualificació del sòl

•Sistemes generals urbans (Viari, zones verdes,

equipaments, etc.)

•Morfologia d’illes, parcel·les i tipologia edificatòria

•Ordenances ambientals i bioclimàtiques

APLICACIÓEN EL PLANEJAMENT


RELACIONADES AMB EL MEDI AMBIENT

• Radiació solar

• Vegetació

• Vent

• Aigua i humitat del’aire

• Geomorfologia

RELACIONADES AMB EL MEDI URBÀ

• Xarxa viària

• Espais lliures

• Morfologia d’illes

• Morfologia de parcel·les

• Tipologia edificatòria


VARIABLES A CONSIDERAR


PARÀMETRES GENERALS

• Parcel·la

• Solar

• Planta baixa, soterrani i pis

• Cossos sortints: definició, còmput d’edificabilitat. Vol màxim i limitacions

• Altres elements sortints

• Pati de llums, pati de ventilació: criteris de ventilació i il·luminació

• Superfície mínima dels patis

• Peces principals de l’habitatge

• Alçada de plantes pis


PARÀMETRES AMB INCIDÈNCIA SOBRE L’EFICIÈNCIA


ORDENACIÓ AMB ALINEACIÓ DE FAÇANA

• Alçada reguladora i amidament d’aquesta

• Mitgeres: acabats i condicions d’edificació

• Profunditats edificables: limitacions

• Espai lliure interior d’illa

• Retranqueig




EN ORDENACIÓ AMB EDIFICACIÓ AÏLLADA

• Forma i mida de la parcel·la

• Ocupació

• Sòl lliure: característiques, instal·lacions admissibles, mancomunitats

• Alçada màxima i nombre de plantes

• Separació a llindars

• Construccions auxiliars

• Tanques

• Adaptació topogràfica





• Models i usos urbans: anàlisi del lloc

• Distribució de zones edificables i espais lliures

• Traçat de vials, forma i mida del lloc

• Parcel·lació

• Sistema viari: estudi de la mobilitat

• Les xarxes de serveis

• Posició de l’edificació i separació entre edificis

• Forma de l’edifici

• La urbanització, la vegetació urbana i zones verdes



• El planejament ha de tenir com a objectiu l’aprofitament de les condicions ambientals favorables i el control de les desfavorables.

• Cal considerar les condicions microclimàtiques i energètiques de l’emplaçament en la classificació del sòl i en la presa de decisions.

• Les àrees amb orientació sud permeten majors densitats que les planeres per les menors obstruccions entre edificis.

• En zones càlides les orientacions oest són les més desfavorables.

MODELS I USOS URBANS: ANÀLISI DEL LLOC

Les característiques del microclima urbà condicionen les característiquesenergètiques dels futurs desenvolupaments urbans. Conseqüentment, laclassificació del sòl i l’assignació de l’edificabilitat, densitat i tipus icaracterístiques de l’assentament tindran en compte les condicions delmicroclima.


• Cal analitzar les ombres existents o generades que afectin a l’assolellamentdels edificis i dels espais. És mol important l’estudi d’ombres permanents.

• Situar espais lliures i zones comunes allà on es garanteixi un assolellamentmínim i sigui possible el seu ús durant el màxim de temps possible

• Els sistemes de climatització de districte requereixen d’una reserva específica de sòl.

DISTRIBUCIÓ DE ZONES EDIFICABLES I ESPAIS LLIURES

Distribuir l’edificació, les zones verdes i els edificis de serveis de maneraque permetin el major i millor us energètic de tots ells, en funció de lestipologies escollides i de les condicionsclimàtiques de lazona.


• En la ordenació amb alineació de vial, la disposició de la trama viària determina l’orientació de les façanes. � Les millors façanes, són les orientades a sud.

• L’orientació i l’amplada dels carrers junt amb l’alçada dels edificis determina les ombres generades.

• L’arbrat viari també ajuda crear zones d’ombra a l’estiu. Aquest s’ha de situar preferentment a la façana oest per evitar la irradiació excessiva a l’estiu.

TRAÇATDE VIALS, FORMA IMIDA DEL LLOC

El traçat de carrers i parcel·les es realitza en relació a la topografia icondicionants de l’emplaçament però sense que comprometi la millororientació dels edificis per tal de reduir les necessitats energètiquesfutures de l’edificació tant a l’estiu coma l’hivern.


Carrers amb directriu N-S: generen façanes orientades a E i OEn les quals el sol incideix al matí i a la tarda respectivament. Totes les façanes disposen d’hores de sol, però no en les hores centrals del dia. En climes excessivament calorosos pot generar reescalfament de la façana oest sinó es prenen mesures protectores (arbrat viari, proteccions solars, etc.)

Carrers amb directriu E-O: generen façanes orientades a N i SApareix una façana òptima a l’hivern (nord) i una altra a l’estiu (sud). En aquest cas és indispensable tenir en compte les ombres generades per evitar que les plantes inferiors quedin sense llum solar.


• Per a edificacions aïllades, els paràmetres de definició de la parcel·la no haurien de condicionar la posició (orientació) de l’edifici. (definir parcel·les a partir de proporcions mínimes o d’una circumferència mínima inscrita)

• Dissenyar parcel·les que no determinin edificacions amb grans profunditats, de manera que els habitatges puguin disposar de dues façanes (ventilació creuada) i major penetració de la llum natural. La profunditat ideal es situa entre 10 i 14 metres.

PARCEL·LACIÓ

La configuració de les parcel·les ha de tenir en compte, juntament amb elsparàmetres de la ciutat, que les seves característiques condicionaran laposició de l’edificació i, per tant, incidiran en l’eficiència energètica delsedificis.


PARCEL·LACIÓ

Exemples deventilaciócreuada:


• La concepció del sistema viari ha de basar-se en la moderació del trànsit privat motoritzat, i la potenciació dels vianants, el transport públic i la bicicleta, en vies específiques, segures i separades del trànsit.

• La densitat i l’edificabilitat s’ha de plantejar en funció de l’accessibilitat a transport públic segregat.

• Els creixements urbanístics han d’anar condicionats a la disponibilitat de transport públic.

• Cal considerar l’impacte sobre la contaminació acústica.

EL SISTEMA VIARI: ESTUDIS DE MOVILITAT

El planejament ha de tenir per objectiu la política de transport per a lareducció d’emissions de CO2 i de la contaminació acústica: fomentar elsdesplaçaments apeu o en transport públic.


• Plantejar la recollida d’aigües pluvials (en l’espai públic i privat) per a la seva reutilització posterior: reg, neteja, etc. Requereix la previsió de xarxes separatives, dipòsits de retenció i de laminació.

• En habitatges unifamiliars: exigir el reaprofitamentde les aigües grises. En habitatges col·lectius: estudiar-ne la rendibilitat.

• Reduir infraestructures de drenatge preveien superfícies permeables i d’infiltració.

XARXESDE SERVEIS

El projecte d’urbanització inclourà aquells serveis que fomentin l’estalvienergètic, així com la gestió intel·ligent dels recursos naturals i larecuperació i reciclat de residus.


• Evitar que el planejament imposi restriccions que impedeixin solucions bioclimàtiques o estudis pormenoritzats.

• Incloure en la redacció de la normativa els conceptes d’orientació, diversitat de façanes, obstrucció solar, etc.

• En zones amb elevada demanda de calefacció cal situar els edificis de manera que és maximitzi el guany solar i s’evitin les zones d’ombra.

• És molt recomanable realitzar estudis d’asolellament dels projectes d’ordenació.

• Allà on existeixi un règim de vents característic el planejament haurà contemplar aixopluc i preveure barreres suficients.

POSICIÓ DE L’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ ENTRE EDIFICIS

Tenir cura de l’edifici tenint en compte el microclima, la insolació, lacontaminació acústica, la ventilació, i tots aquells paràmetres el controldels quals pugui incrementarel potencial d’estalvi energètic.


Adequacióde laposicióde l’edificaciópertal d’evitar l’obstrucciósolar:


• Els arbres en els espais entre edificis contribueixen a millorar el microclima i, per tant, l’eficiència energètica dels edificis.

POSICIÓ DE L’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ ENTRE EDIFICIS


• Potenciar la façana sud i minimitzar les restants (Façana Sud = 1,5-2xOest)

• Els habitatges unifamiliars consumeixen el doble que els plurifamiliars, pel que caldria imposar-lis alts estàndards d’eficiència.

• Potenciar profunditats edificables reduïdes i habitatges passants.

• Recuperar elements bioclimàtics tradicionals: porxos, galeries, hivernacles, persianes i tendals, etc.

• Preveure i potenciar l’aplicació de solucions bioclimàtiques a través de la normativa i les ordenances.

• Potenciar la creació de cobertes verdes (millora del microclima local)

FORMADE L’EDIFICI

Dissenyar la forma de l’edifici per a potenciar els guanys solars iminimitzar les pèrdues allà on la calefacció és la principal necessitat, ifomentar els mecanismes de ventilació i refrigeració natural en climescàlids.


Cal evitar els habitatges amb unasolaorientació, i especialment aNord:


• L’arbrat viari, els elements d’aigua, els paviments porosos i la tria de materials contribueixen a mitigar l’efecte “illa de calor”.

• Cal preservar el drenatge natural del terreny per assegurar la funció de control climàtic de la vegetació.

• Preveure arbrat com a protecció solar en les façanes principals orientades a ±90º Sud. Caldrà tenir en compte l’espècie.

• Minimitzar el consum energètic en l’enllumenat viari i dels espais lliures.

LAURBANITZACIÓ, LA VEGETACIÓ URBANA I LES ZONES VERDES

Utilitzar la urbanització i les zones verdes per a l’estalvi energètic, tant peral control climàtic com en la seva energia continguda. Considerar elsarbres i plantes com a agents condicionats de les condicions climàtiquesen l’àmbit del Pla.



•Orientació dels carrers

•Amplada dels carrers

•Alçada de les edificacions

•Tipologia edificatòria

•Pendents

FACTORSPER A LAMILLORA DE L’ASSOLEJAMENT



Procurar que les activitats estableixin sinèrgies en els sinèrgies en els sinèrgies en els sinèrgies en els

processos productiusprocessos productiusprocessos productiusprocessos productius, aprofitant energies residuals i

subproductes, de manera que el consum de matèries

primeres i l’eficiència energètica sigui òptima i, alhora, es

minimitzi la generació de residus.

SECTORS D’ACTIVITATECONÒMICA



S’optarà per una bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat bona gestió de la mobilitat amb

localitzacions accessibles, amb atenció a la intermodalitat

del transport, minimitzant desplaçaments, afavorint els

sistemes de transport que no utilitzen combustibles fòssils, i

afavorint el transport públic com a òptim per la reducció de la

contaminació.




Assolir un bon nivell d’eficiència energèticaeficiència energèticaeficiència energèticaeficiència energètica, buscant els

mecanismes d’autoabastiment energètic de manera que, en

la mesura que es pugui, les infraestructures no consumeixin

energia fòssil i l’eficiència energètica vingui d’autoabastir-se

amb la captació d’energies alternatives, o amb l’energia

residual dels processos productius que conté l’activitat

industrial que es desenvolupa.




Una ordenança bioclimàtica s’ha de basar en un anàlisi previ

dels condicionants climàtics del municipi. A nivell orientatiu

poden contemplar els següents aspectes:

•Orientacions prioritàries•Protecció de les obertures i superfícies envidriades

•Disposició dels buits i distribució interior•Millora del microclima en els espais lliures

•Aprofitament i control de la radiació en les cobertes

NORMATIVA I ORDENANCES BIOCLIMÀTIQUES



Altres aspectes que es volen regular en la normativa:

• Incorporació de sistemes de reducció del consum i

reutilització d’aigües

•Llindars mínims de transmitància tèrmica• Incorporació obligatòria de sistemes de captació solar

(tèrmica i fotovoltaica)

•Criteris de disseny per a les zones d’aparcament

NORMATIVA I ORDENANCES AMBIENTALS



NORMATIVA I ORDENANCES AMBIENTALS: LES ARE’S



Incentiven l’eficiència en l’edificació mitjançant la reducció

d’impostos i taxes municipals en resposta a l’aplicació de

mesures concretes.

ORDENANCES FISCALS

CONTABILITZACIÓ DE SUPERFÍCIES

Concepte d’edificabilitat “de l’envolvent”: inclou des del

grossor del tancament, façana ventilada, cossos sortints,

tribunes i galeries com a elements de control ambiental,

terrasses retranquejades, patis de llums amb bones

dimensions, espais tampó Nord.



Establir l’obligació d’assolir uns estàndards mínims

d’eficiència energètica en tots o un % dels habitatges; o oferir

reduccions fiscals per la cerificació ambiental de l’edifici.

INCORPORACIÓ DE ESTÀNDARDS I CERTIFICACIONS


LEEDFORNEIGHBORHOOD DEVELOPMENT

El Sistema d'Avaluació LEED per a desenvolupaments

urbanístics integra els principis de creixement intel·ligent,

l'urbanisme i l'edificació verds en el primer sistema de

disseny ambiental d’urbanitzacions. La certificació LEED

verifica que la localització i disseny d’un desenvolupament

urbanístic es fa d’acord amb elevats nivells de

desenvolupament ambiental i responsable.


LEEDFORNEIGHBORHOOD DEVELOPMENT

Exemples de criteris considerats:•Localització i accessibilitat

•Patró de la trama urbana i disseny de l’ordenació•Construcció i tecnologia verdes

- Eficiència energètica en els edificis

- Reducció de l’efecte illa de calor

- Orientació solar

- Auto-generació d’energia

- Implantació d’energies renovables

- Climatització de districte

- Eficiència de l’infraestructura energètica

-Reducció de la contaminació llumínica

•Procés d’innovació i disseny


CONSIDERACIÓ DEL VECTOR ENERGIA EN L’AVALUACIÓAMBIENTAL DE PLANSURBANÍSTICS

A-Model territorial i ocupació del sòl:A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la

planificació integrada dels usos i de la mobilitat

B-Cicle de l’aiguaB-3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

OBJECTIUS AMBIENTALS:



C- Ambient atmosfèric (I):C-1. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la

contribució al canvi climàtic

C-2. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la


D-Ambient atmosfèric (II)D-1. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la

legislació

D-2. limitar les necessitats d’enllumenat públic exterior (públic o privat) i

la contaminació llumínica




A-Model territorial i ocupació del sòl:A-3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la

planificació integrada dels usos i de la mobilitat

• Avaluar i reduïr la mobilitat• Fomentar la plena accessibilitat dins i entre els sistemes urbans i,

en aquest context, dissuadir l’ús de mitjans motoritzats individuals

CRITERIS D’APLICACIÓDELS OBJECTIUS AMBIENTALS:



B-Cicle de l’aiguaB-3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

• Facilitar la retenció de l’aigua de pluja

• Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques que comporten menor consum d’aigua

• Fomentar la reutilització de les aigües residuals, pluvials, grises,

etc., segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos

• Introducció de criteris d’estalvi en la jardineria urbana

•Diagnosi i reparació de pèrdues de la xarxa• Estalvi i reutilització d’aigua

•Balanç energètic de l’aplicació del POUM pel que fa al cicle de

l’aigua

CRITERIS D’APLICACIÓDELS OBJECTIUS AMBIENTALS:



C- Ambient atmosfèric (I):C-1. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la


• Evitar expansions innecessàries i fomentar estructures compactes i plurifuncionals

•Optimització funcional i reciclatge dels teixits existents

• Planificar de manera integral els usos del sòl i el transport per

reduïr la demanda de transport

• Evitar les baixes densitats edificatòries i d’habitatges• Zonificació mixta, flexible i plurifuncional

• Exigència d’enllumenat públic de baix consum en l’espai públic




C- Ambient atmosfèric (I):C-2. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la

contribució al canvi climàtic•Delimitar les àrees edificables i establir condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions per permetre la màxima eficiència de

captació solar

•Condicions de configuració arquitectònica•Regulació de materials, aïllaments, solucions constructives en façanes i cobertes

•Subministrament d’ACS amb energies renovables• Instal·lacions fotovoltaiques i de cogeneració allà on sigui viable• Impulsar edificacions de baixa energia (<55kWh/m2)




D-Ambient atmosfèric (II)D-1. Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la

legislació

• Considerar els mapes de sorolls i adequar-se als mapes de capacitat acústica

• Allunyar les fonts de soroll dels usos i activitats més sensibles

• Preveure mesures per reduir l’impacte acústic preexistent o

generat

• Considerar l’impacte acústic en la regulació de les edificacions i en la concessió de llicències




D-Ambient atmosfèric (II)D-2. limitar les necessitats d’enllumenat públic exterior (públic o privat) i

la contaminació llumínica

• Evitar la dispersió i el caràcter extensiu dels assentaments urbans•Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació

lluminosa

• Previsió d’un pla municipal d’adequació de l’enllumenat exterior



FACTORS QUE PROMOUEN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

1.Innovació tecnològica

2.Polítiques governamentals

3.Interès personal


Gracies per la vostra atenció

M A- 0240 / 04 E C-0622 / 01

Seu central (l’Ecoedifici)av. Roma, 252-25408560 Manlleu

tel. 93 851 50 55fax 93 851 50 56

[email protected]

OficinesCarrer de la Unió, 2, 2n bAd500 Andorra la Vella

tel. 801 144fax 826 [email protected]

c. Pamplona, 96, Local 1808018 Barcelona

tel. 93 356 81 60fax 93 356 81 62

c. Correu, 2, 1r08800 Vilanova i la Geltrú

tel. 93 811 51 15fax 93 811 51 38

Serveis per a la sostenibilitat

Adrià Gelabert Bautista

[email protected]

eficiÈncia energÈtica i model de ciutat · ·transport: reduir al màxim el moviment de vehícles...

Documents