MOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A

COLLBLANC-LA TORRASSA

Juliol 2006

_______________________________________________________________________

2

Direcció

Carme Miralles-Guasch

Investigadors

Gemma Solé Massó

Àngel Cebollada Frontera

_______________________________________________________________________

3

SUMARI

INTRODUCCIÓ ...............................................................................5

RESUM EXECUTIU ..........................................................................6

METODOLOGIA...............................................................................9

ESPAI PÚBLIC URBÀ .............................................................12

ELS BARRIS DE COLLBLANC – LA TORRASSA ........................14

1 CANVI SOCIAL I DEMOGRÀFIC..............................................18

1.1 CRONOLOGIA DELS FETS MÉS RECENTS ............................................................... 18

1.2 NOUS USUARIS I USOS DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ..................................................... 21

2 ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ ................................................25

2.1 COMERÇOS ............................................................................................... 28

2.2 CENTRES EDUCATIUS.................................................................................... 30

2.3 SERVEIS MÈDICS......................................................................................... 33

2.4 RESIDÈNCIES TERCERA EDAT........................................................................... 34

3 PERCEPCIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ...................................35

3.1 GENERAL ................................................................................................. 35

3.2 PARCS I PLACES.......................................................................................... 39

3.3 ESCOLA ................................................................................................... 43

3.4 MOBILIARI URBÀ......................................................................................... 44

4 ANÀLISI ESTRATÈGIES DE MOBILITAT .................................46

4.1 DESPLAÇAMENTS A PEU ................................................................................. 50

4.2 TRANSPORT COL·LECTIU ................................................................................ 53

4.2.1 Autobús............................................................................................ 55 4.2.1.1 Accessibilitat ..............................................................................................58 4.2.1.2 Infraestructures relacionades amb l’autobús ...................................................59

4.2.2 Metro ............................................................................................... 60 4.2.2.1 Accessibilitat ..............................................................................................63

4.2.3 Cost del transport col·lectiu ................................................................. 64

4.3 TRANSPORT PRIVAT...................................................................................... 68

_______________________________________________________________________

4

4.4 CONVIVÈNCIA ENTRE ELS MITJANS DE TRANSPORT................................................... 70

4.4.1 Modes no motoritzats i mitjans motoritzats............................................ 70

4.4.2 Mitjans de transport motoritzats .......................................................... 72

5 DEMANDES DE MILLORA .......................................................74

5.1 ESPAI PÚBLIC URBÀ...................................................................................... 74

5.2 MOBILITAT ............................................................................................... 76

5.2.1 Autobús............................................................................................ 76

5.2.2 Metro ............................................................................................... 77

PROPOSTES DE MILLORA......................................................79

_______________________________________________________________________

5

INTRODUCCIÓ

Dins el marc de la llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles

que requereixen una atenció especial, els barris que formen el Districte II de l’Hospitalet

de Llobregat, Collblanc i la Torrassa, han estat inclosos dins d’aquesta llei. Això ha ajudat

a desenvolupar el Pla Integral Collblanc-la Torrassa (2002-2010), de reforma dels barris,

que té com a objectius: millorar i renovar la trama urbana, incentivar la rehabilitació de

vivendes, crear nous equipaments i zones verdes, i aplicar polítiques actives en educació

i integració.

El següent treball s’emmarca dins el Pla Integral Collblanc-la Torrassa (2002-2010) i dins

d’aquest en el Projecte Equitat de Gènere del Centre d’Atenció i Informació a la Dona

(CAID) de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. L’objectiu principal és conèixer les

disfuncions des d’una perspectiva de gènere en l’organització de la mobilitat i

d’ús del territori que existeixen al Districte II per poder proposar les mesures

necessàries d’adaptació a les necessitats quotidianes de les dones.

El treball s’estructura en tres grans parts.

En la primera es fa una breu aproximació teòrica a la importància que té el

coneixement de les percepcions de les dones vers l’espai públic urbà, com a base

per construir unes ciutats més adaptades a les necessitats de tota la població i no

pensant únicament amb els col·lectius de població hegemònics.

En la segona part, s’exposen les reflexions que les dones han fet entorn de l’ús dels

seus barris i de l’organització de la mobilitat. Així doncs, es tracten els temes que

les dones han valorat relacionats amb el territori.

La tercera i última part és la que conté el seguit de propostes de millora que s’han

plantejat per tal d’adaptar els diversos elements treballats, a les necessitats del total la

població resident als barris.

_______________________________________________________________________

6

RESUM EXECUTIU

L’anàlisi de les percepcions i experiències de les dones residents als barris de Collblanc i

la Torrassa permet conèixer de primera mà l’actual situació viscuda en aquests

barris de l’Hospitalet de Llobregat.

COM ES MOUEN LES DONES PEL SEU ESPAI DE VIDA QUOTIDIÀ?

• L’autonomia dels desplaçaments a peu, un factor ben valorat.

Els desplaçaments a peu són la forma de moure’s més comuna i utilitzada per les

dones, especialment a l’interior dels barris, per ser una estratègia no subjecte a

horaris ni recorreguts fixes, i que permet, per tant, desenvolupar de forma més o menys

autònoma les activitats quotidianes que realitzen.

• Trajectes interbarris i de major recorregut realitzats amb transport

col·lectiu.

Els desplaçaments amb destinació fora dels barris, es realitzen principalment amb

transport col·lectiu, especialment quan el motiu és l’accés a la feina i si aquesta es

localitza a Barcelona. D’aquests mitjans de transport es valora de forma especial el

temps que destinen a efectuar tot el trajecte.

En el cas de l’autobús es considera excessiu el temps d’espera a la parada i el

temps del trajecte, factors que influeixen en un sobrecost temporal que penalitza

l’eficiència d’aquest mitjà per un ús quotidià. També es valoren elements positius com

les marquesines, el fet que sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda i

altres col·lectius i la seguretat i tranquil·litat en el viatge.

La facilitat per conèixer i interioritzar els recorreguts i freqüències de pas del metro, així

com el fet que funcioni amb uns temps d’espera i trajecte baixos, són elements

positius que permeten el seu ús quotidià, especialment per accedir a la feina. Per contra

la brutícia, la mala accessibilitat i la percepció d’inseguretat són elements que

condicionen el seu ús de forma negativa.

_______________________________________________________________________

7

De forma general es valora positivament el sistema d’integració tarifària que

regeix actualment el transport col·lectiu, per la comoditat i estalvi econòmic que

representa, tot i que el bitllet senzill es percep car. De totes maneres són freqüents els

casos d’usuaris i usuàries que no paguen el viatge, aquest fet s’explica perquè hi ha

col·lectius que el perceben car, per la manca de vigilància i les baixes sancions.

• El vehicle privat, mitjà poc atractiu.

El vehicle privat és poc eficient dins els barris, la manca d’aparcament desincentiva

la seva utilització. Fora d’aquests sí que s’hi transita tot i que les dones el consideren

un mitjà car i perillós, amb dificultats de circulació.

• Espai públic, dificultat de convivència entre mitjans i modes de transport.

El fet que els diferents mitjans i modes de transport persegueixin objectius

similars i funcionin amb característiques i necessitats concretes genera certa dificultat

de convivència a l’espai públic. Especialment els conflictes es produeixen entre el

vehicle privat i els vianants i autobusos, per l’ocupació massiva de l’espai públic dels

primers.

ÚS I PERCPECIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ

• Fets que han generat canvis socials i demogràfics

L’arribada de població immigrant, sobretot en els últims cinc anys, és un fet que ha

creat canvis en l’estructura social i demogràfica entre la societat preexistent,

generant certa densificació del territori, el desconeixement vers la nova població i un

canvi d’hàbits de vida.

_______________________________________________________________________

8

• Percepció dels espais públics urbans dels barris

La ciutat és l’espai de vida de la població i on hi expressen els seus interessos i

comportaments. Les dones dels barris de Collblanc i la Torrassa perceben certa

inseguretat vers l’espai públic, a causa de la densificació i el sentiment de

vulnerabilitat i desconeixement que els hi provoca.

• La multifuncionalitat dels barris, un aspecte positiu

La multifuncionalitat dels barris facilita l’organització de les activitats

quotidianes de les dones, permetent desenvolupar tasques com anar a comprar, sent

aquesta la principal, i altres com activitats socials i associatives.

L’organització de la vida quotidiana implica la compaginació entre les tasques laborals i

les familiars, per això els horaris i proximitat dels serveis ajuden o dificulten

aquesta organització. La qualitat i quantitat d’aquests són també factors valorats per

les usuàries.

_______________________________________________________________________

9

METODOLOGIA

La metodologia utilitzada per desenvolupar el projecte ha estat qualitativa. En concret

s’han realitzat dos grups de discussió i una entrevista col·lectiva, per referir-nos a

aquestes dues tècniques en direm grups de debat. A partir d’aquest procés participatiu

s’ha formulat la diagnosi de mobilitat i ús del territori basada amb les experiències,

vivències i expectatives de les dones de Collblanc-la Torrassa.

Els grups de discussió són una tècnica qualitativa d’obtenció de dades sobre la realitat

social consistent a reunir diverses persones, entre 5 i 10, d’una població en un mateix

lloc i en un mateix moment temporal, per tal que discuteixin i posin en comú

experiències, percepcions i judicis sobre algun tema determinat. La interacció

comunicativa entre aquestes persones permet que aflorin els discursos que circulen entre

la població sobre el tema objecte de discussió.

L’entrevista col·lectiva és igualment una tècnica qualitativa, molt semblant als grups

de discussió, però amb la diferència que el nombre de participants és menor, entre dues i

quatre persones.

La participació en els grups de debat és sempre voluntària i anònima, i la informació

obtinguda guarda la deguda confidencialitat. Les dades que s’obtenen són, bàsicament,

arguments sobre allò de que es parla, en aquest cas sobre l’espai públic urbà. En els

discursos hi apareixen les experiències, vivències, percepcions, expectatives, etc... sobre

els temes objecte d’estudi, formulats en el llenguatge propi de les persones que viuen en

aquella població, i lliures dels prejudicis apriorístics dels investigadors.

Els grups de debat es van realitzar els dies 18 i 20 d’octubre i el 15 de novembre de

2005. La composició de cada un dels grups ha estat:

_______________________________________________________________________

10

Taula 1. Grup discussió 1:

Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats

74 Espanyola Jubilada Metro / Autobús

28 Equatoriana Assalariada Metro

33 Espanyola Aturada Cotxe o moto

58 Espanyola - Metro

70 Espanyola Jubilada Autobús

38 Equatoriana Tasques domèstiques Metro / Autobús

Taula 2. Grup discussió 2:

Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats

36 Espanyola Assalariada Autobús / Cotxe o moto

42 Espanyola Assalariada Cotxe o moto

28 Hispano-

colombiana

Assalariada Metro / Autobús / A peu

38 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Autobús

28 Marroquina Aturada Tren / Metro / Autobús / A peu

62 Espanyola Tasques domèstiques Tren / Metro / Autobús

55 Espanyola Aturada Tren / Metro / Autobús / Cotxe / A

peu o bicicleta

50 Espanyola Assalariada Metro

30 Espanyola Assalariada Autobús / A peu o en bicicleta

57 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Cotxe o moto

28 Espanyola Aturada Metro / Autobús

69 Espanyola - Tren / Metro / Autobús

Taula 3. Entrevista col·lectiva:

Edat Nacionalitat Situació laboral Mitjans de transport utilitzats

35 Espanyola Tasques domèstiques Metro / Autobús / Cotxe o moto /

A peu

30 Equatoriana Assalariada Metro / Autobús

30 Espanyola Tasques domèstiques Cotxe o moto

32 Equatoriana Aturada i estudiant Metro / Autobús / A peu o en

bicicleta

Font: Elaboració pròpia

_______________________________________________________________________

11

La durada aproximada dels grups de debat ha estat de dues hores. De forma general

es pot dir que la informació extreta en cada debat ha estat força coincident, fet que

reflecteix la preocupació general en determinats temes.

Els debats han tingut lloc, dos d’ells al Centre Cultural La Torrassa, i el tercer, el Grup de

discussió 2, s’ha realitzat al CAID. Els debats s’han enregistrat amb una gravadora

d’àudio i s’han transcrit literalment per a ser analitzats.

A continuació s’ha procedit a codificar la informació de la transcripció literal

segons els temes a analitzar. Els processos de transcripció i codificació han tingut la

durada aproximada següent:

Taula 4. Temps destinat al tractament de la informació:

Tècniques de metodologia

qualitativa

Transcripció (hores) Codificació (hores)

Grup discussió 1 15 3

Grup discussió 2 20 4

Entrevista col·lectiva 10 2

Font: Elaboració pròpia

A partir d’aquest treball previ, s’ha procedit a l’anàlisi de la informació a través dels

temes principals tractats. L’anàlisi s’ha centrat en la detecció i caracterització de tot

allò tractat en les discussions, en veure la seva coherència argumental al llarg de les

converses i en trobar els diferents arguments per a referir-se als temes identificats. Això

ha permès obtenir un llistat de temes, des dels de caràcter més abstracte fins els més

concrets, així com els diferents arguments emprats per a referir-s’hi i valorar-los. També

s’han recopilat totes les expectatives o propostes formulades per a resoldre les qüestions

tractades.

El resultat d’aquest treball és l’anàlisi que es presenta a continuació.

_______________________________________________________________________

12

ESPAI PÚBLIC URBÀ

L’espai públic, la ciutat és el lloc de representació i expressió de la societat, de

contacte entre les persones i d’animació urbana. Aquestes característiques

l’identifiquen com un espai de domini públic, del que la societat en fa un ús social

col·lectiu, divers i multifuncional.

El barri és l’àmbit principal de la vida quotidiana i s’entén com l’espai públic i d’ús

social per excel·lència i aquell on s’expressen projectes i demandes urbanístiques, els

conflictes de valors i els interessos.

Amb l’arribada de població immigrant molts barris de les principals àrees

metropolitanes europees pateixen una transformació de la forma de vida. Aquesta

situació provoca en la societat preexistent un sentiment de pèrdua d’identitat, que es

reflecteix amb una por i temor a allò diferent, desconegut (Valero, 2005)1. A la vegada

apareix una actitud respecte al migrant d’exigir un comportament com el de la societat

d’acollida.

Aquest és un sentiment comú i molt percebut en el nostre àmbit d’estudi, com

analitzarem a continuació.

Per altra cantó l’organització de l’espai públic ha estat subjecte a una tradició

urbanística que ha amagat l’experiència femenina i s’ha basat en un model que ha

près com a referent els homes, d’edat productiva i capacitat adquisitiva (Borja, 2003)2.

La tradicional dicotomia dona-espai privat, homes-espai públic, ha alimentat aquesta

tendència.

1 Valero, J.R. (2005) “Miedo a los inmigrantes” en Gutiérrez, O. (coord.) La ciudad y el miedo. Girona:

Universitat de Girona

2 Borja, J. (2003) La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial

_______________________________________________________________________

13

Actualment i gràcies a canvis produïts en l’esfera pública, aquesta dicotomia i percepció

perden força i es veu positiva la presència de la dona en l’àmbit públic. Cal tenir en

compte que les dones són un col·lectiu de població amb un gran coneixement de l’espai

públic urbà, especialment de l’àmbit més pròxim, ja que en fan un ús intens. Això fa que

coneguin tant el territori, com els equipaments que hi són presents, i que valorin els

elements que el formen, igualment són la meitat de la població que en fa ús, i per tant,

és necessari el seu punt de vista.

_______________________________________________________________________

14

ELS BARRIS DE COLLBLANC – LA TORRASSA

Els barris de Collblanc-la Torrassa, formen el Districte II del municipi de

l’Hospitalet de Llobregat, situat a l’extrem nord-est del municipi, limitant pel nord i

per l’est amb la ciutat de Barcelona.

FONT: L’Hospitalet en xifres, 2005-2006. Web: http://www.l-h.es

Abans de procedir amb les valoracions que les pròpies residents han fet dels seus barris,

mostrem un resum dels elements més destacats que caracteritzen actualment

aquests barris.3

3 Quan no s’esmenta el contrari, les dades són extretes del Pla Integral Collblanc-la Torrassa, juny 2001.

_______________________________________________________________________

15

a) Estructura sociodemogràfica

• Estructura poblacional marcada per tres fets:

o Disminució del nombre d’habitants: regressió progressiva des

del 1981, any en que es va arribar al màxim de població en els

barris els últims 20 anys, 57.567 habitants. L’any 2005 el total de

població va ser de 50.109 habitants.

Gràfica 1. Evolució de la població. Districte II. 1981-2005.

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

1981 1986 1991 1996 2001 2005

FONT: Elaboració pròpia en base a L’Anuari Estadístic de la Ciutat de l’Hospitalet 2004. Demografia

o Envelliment de la població: el 24% de les dones d’aquests dos

barris tenen més de 65 anys. Al conjunt de la ciutat aquest

percentatge és del 20%.

o Alt percentatge de població immigrant, amb un augment

important sobretot en els darrers anys i del col·lectiu de dones: de

la població femenina, el 23% són d’origen estranger, en el cas de

Collblanc; al barri de la Torrassa aquest percentatge és major. En el

total del districte (Collblanc i la Torrassa) gairebé un 29,8% de

població femenina és d’origen estranger.

_______________________________________________________________________

16

Taula 5. Evolució de la població nascuda a l’estranger (% respecte total

població del barri o districte) (1986-2005)

1986 1991 1996 2001 2005

La Torrassa 1,6 1,9 3,2 14 31,9

Collblanc 1,5 2 2,8 11,2 27,5

Districte II 1,5 1,9 3 12,6 29,8

FONT: Elaboració pròpia en base a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Sistemes d’Informació i Projectes.

Dep. Estudis

b) Situació urbanística

• Densitat d’habitatges elevada: en el cas de Collblanc les dades són de 467

habitatges per hectàrea i a la Torrassa de 425.

c) Educació i serveis

• Oferta de centres d’ensenyament presents als barris, en relació al nivell

educatiu i la gestió del centre.

Taula 6. Centres d’ensenyament. Curs 2003-2004

Gestió pública Gestió privada-

concertada

TOTAL

Llar d’infants1 - 8 8

Educació infantil de 2n cicle i primària1 4 3 7

Ensenyament Secundari Obligatori2 4 6 10

Ensenyament Secundari Postobligatori2 4 1 5

Cicles Formatius2 - 2 2

TOTAL 12 20 32

FONT: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic de la ciutat de l’Hospitalet 2004. Ensenyament 1 Zona educativa: Collblanc i la Torrassa 2 Zona educativa: Collblanc, la Torrassa i la Florida

• Estructura sanitària formada per: dos Centres d’Atenció Primària, un per cada

barri i una residència d’avis al barri de la Torrassa, amb 67 places.

_______________________________________________________________________

17

d) Mobilitat

• Oferta de transport col·lectiu formada per dues línies de metro i diverses

línies d’autobús que permeten la connexió amb Barcelona i la resta d’àrea

metropolitana.

• Trama de la xarxa viària caracteritzada per l’estretor dels carrers i l’escassa

proporció d’espai de vitalitat, per vehicles i vianants.

• Elevat grau de trànsit de pas.

• Manca d’aparcament, especialment a la Torrassa, on hi ha una menor dotació

d’aparcament subterrani municipal.

Taula 7. Distribució dels aparcaments

Nombre

d’aparcaments

Nombre de places

totals

Gestió

Collblanc 3 1.052 Ajuntament de l’H

La Torrassa 1 267 Ajuntament de l’H

DISTRICTE II 4 1.319 -

FONT: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic de la ciutat de l’Hospitalet 2004. Transport i circulació

_______________________________________________________________________

18

1 CANVI SOCIAL I DEMOGRÀFIC

1.1 CRONOLOGIA DELS FETS MÉS RECENTS

En els últims anys, els barris de Collblanc-la Torrassa han experimentat una sèrie de

canvis que han modificat l’estructura social i demogràfica existent. L’origen

d’aquests és l’arribada de població immigrant, majoritàriament extracomunitària, que

genera canvis en l’estructura social de l’àmbit d’arribada i una certa transformació de la

vida urbana. L’evolució d’aquesta població des del 1986 i fins el 2005 ha estat desigual.

En un primer moment i fins el 1996 els nivells es situaven en el 3% i eren estables. Per

contra, a partir d’aquell any augmenta considerablement la proporció de població

nascuda a l’estranger, arribant al 29,8% el 2005 (veure Taula 5, pàg. 12).

Les participants als grups de debat perceben aquesta situació de canvi, en un principi

de forma negativa, tot emfatitzant suposats problemes del barri, com la densificació

del territori.

“- Los últimos dos años, y no es por meterme con la gente de afuera, porqué mi

pareja es de fuera, y no puedo meterme con la gente de afuera, pero hace cinco

años, esto estaba vacío, y ahora! a tope

- A petar” (Grup de discussió 1)

A la vegada aquesta densificació de població i l’origen divers de la població migrada, fa

que imperi una sensació entre les residents de sentir-se estranyes al seu barri de

residència.

“Si pero llega un momento que ya no, está a tope ya, porqué escucha yo parece

que no viva en mi barrio, en este sentido te sientes como si estuvieras en otro

sitio” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

19

La sensació és que es passa d’una “vida de barri” a una “vida de ciutat”, amb tots

els tòpics que això comporta, de cohesió social, en el primer cas, i de problemes

d’exclusió, marginació i inseguretat, en el segon. Per tant es passa de viure en un àmbit

socialment unit, conegut, on tot es considera propi a una vida inmersa en una globalitat

no controlada i desconeguda. Més endavant es veurà que aquesta idealització de temps

passat no respon a la realitat, ja que en els anys 70 i 80 també es van viure situacions

conflictives en l’espai públic, totes elles superades en l’actualitat.

“No hi havia gent i la gent que hi havia era treballadora i era bona gent, vale? i

ara ha vingut una plaga, i jo no t'estic dient que sigui gent dolenta, però sí que el

80%, perquè tinguis una família com tu, un marit, una dona normal.” (Grup de

discussió 1)

“Jo, tindria 15 o 16 anys, jo havia fet de Papa Noel per aquí al barri. Super bon

ambient, siempre me pagaban o me regalaban todas las tiendas o sino te

regalaban una colonia, i veies bon ambient entre elles. Hi ha una competitivitat

avui en dia i hi ha unes ajudes per uns i unes altres per tant pocs... El barri ja no

és el que era.” (Entrevista col·lectiva)

Segons Jordi Borja (2003)4, la població immigrant ocupa aquells barris on poden tenir

més possibilitats per sobreviure a la ciutat d’arribada, provocant entre la població

autòctona un abandonament del seu àmbit de residència. Aquesta situació representa

l’expressió física del perill en la percepció dels “ciutadans de tota la vida”.

La majoria de població que abandona els barris és la població més jove, aquella

que en el moment de plantejar-se on començar la seva pròpia vida, on crear la seva

família, no troben als barris on ells han crescut les condicions que els hi agradaria, i per

tant, com que possiblement al barri només hi tenen lligams familiars, però no propietats

els hi és més fàcil marxar, a diferència d’aquella població més gran amb la vida ja

organitzada.

4 Borja, J. (2003) La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial

_______________________________________________________________________

20

“-... i això continua, ja us ho puc ben dir. Jo vaig néixer aquí i el meus amics no

queden

- Que tothom està marxant del barri.

- Si, si

- ... coger otro piso, iros de aquí, de Collblanc, que eso es una...

- Lo que pasa que las personas mayores, como mi madre que tiene un piso de

propiedad se quedan porque ¿donde se van a ir? Ya se quedan, y naturalmente,

dentro de 10 años, posiblemente. Son gente joven con niños, con zonas verdes...”

(Grup de discussió 2)

Altres motius que influeixen en aquest abandonament dels barris són, l’elevat preu dels

pisos, la manca de serveis... Cal tenir en compte que aquests valors ara es busquen a

altres indrets.

“Era un barri de poble, era un barri de poble. Hi havia gent pels carrers però de la

meva edat per exemple, la gent del barri ha marxat. Molta gent ha marxat, molta,

molta.

M – I per què han marxat, pel tema dels pisos?

- Clar, entre que els pisos són super cars, les escoles...” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

21

1.2 NOUS USUARIS I USOS DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ

La població nouvinguda conviu a l’espai públic urbà amb els residents anteriors. Els nous

residents però l’usen de forma diferent i amb costums i hàbits de vida que

difereixen de la manera que ho fa la població que ja hi residia.

Es fa referència a l’ús intensiu que aquests col·lectius fan de l’espai públic urbà,

especialment de parcs i places, i que esdevenen lloc de trobada important i recurrent.

“Un grupo esta en unos bancos... otro grupo esta en otros bancos y así … cada

raza y cada grupo ya tiene sus bancos adjudicados” (Grup de discussió 2)

El fet que entre la població nouvinguda s’obrin negocis com bars o locutoris, crea

malestar i conflictes entre la població resident, com a conseqüència d’un sentiment de

pèrdua d’identitat i de temor vers allò diferent, que impera sobre la població del

barri.

“- Lo que tendrían que civilizar es un poco a los forasteros esos que andan por ahí

de noche dando gritos, porqué es que, no se puede dormir en verano!

- Yo tengo al lado de casa, tengo un bar que, es que no lo entiendo, son todos

negros.

- Sí africanos, africanos.

- En la calle Monte .... vivo en la calle Occidente... y bajando para abajo, para

subirte con .... seguro que los ha visto.

- Y estos señores en verano cuando salen hablan tan alto que vivo en un ático y

yo me despierto.

- A las doce, doce y media, y se ve que había mucha gente que llamaba a la

policía, eso es forma de hablar porque yo los he oído hablar por el móvil, y digo:

si los van a escuchar mejor sin móvil que con móvil.” (Grup de discussió 1)

La manca d’integració i relació dels nouvinguts vers la societat d’arribada és un

fet denunciat, ja que es percep que viuen amb unes xarxes de relacions molt centrades

amb la seva població d’origen, relacionant-se molt poc amb la resta de residents del

barri.

_______________________________________________________________________

22

“-Yo se que cuesta mucho, pero ayudar un poco porque al sitio que se va... hay

que integrarse. Yo soy castellana y estoy aprendiendo catalan... Pero claro, hay

que integrarse porque todos hacemos... en la ciudad o la nación que vamos, todos

colaboramos. Entonces tenemos que ser un poco éticos... y de ética nos falta

mucho. A todos eh, no a vosotros eh. A todos a vosotros!

- No se adaptan los immigrantes...” (Grup de discussió 2)

“ - Bandas...

- Bueno, ellos se juntan. Entre ellos se hacen piña, no es que sean bandas…

- Tanto los Latin Kings esos, que sí que son una banda... ellos hacen piña. Ellos

hacen piña entre ellos y se apoyan...

- Es lógico...

- Entonces, pues son amigos, será el cuñado, el otro, el otro, el otro... y se van

haciendo piña.” (Grup de discussió 2)

Aquesta percepció provoca que en alguns casos es considerin els barris com a guetos,

com a àmbits extremadament concentrats de població immigrant, ja que es creu que són

molts i es donen molt suport entre ells, convivint molt poc amb la resta de població.

“- Esto es un gueto lo que hay aquí. Es un gueto ya, porque son concentraciones

de grupos

- Exacto.

- ... y en frente de un bar negro...

- Cuando hay agrupaciones, esto ya es un gueto.” (Grup de discussió 2)

“- No, aquí en este sector, como tu has dicho son guetos

- ... desgraciadamente...

- Es que son grupos que… Son concentraciones de gente, o sea, ya no son ni uno,

ni dos que van por la calle como antes, son grupos concentrados... todos hacen

piña...” (Grup de discussió 2)

La percepció d’inseguretat vers la població nouvinguda és un fet manifestat de

forma reiterada per les participants. Es pot dir que respon a la sobrevaloració que part

de l’opinió pública fa del grau real d’inseguretat existent, com a conseqüència de

la presència de col·lectius que part de la societat percep com a diferents.

_______________________________________________________________________

23

Actualment aquesta imatge l’adjudiquen especialment a immigrants de països no

comunitaris, cal tenir en compte que als anys 70-80 la imatge la tenien els

drogodependents. Això reflecteix que la por cap a l’altre, cap a col·lectius diferents

no és una nova situació, i que hi ha certa tendència a pensar que allò d’abans era

millor, tot i que es pensi amb una situació ideal i no real.

“a mi em fa por aquest barri, i m’he criat a l’època quan estaven els yonkis

d’heroïna ¿vale?, que estaven per aquí, per la zona del Torrente Gornal i tot això, i

la meva joventut ha anat creixent amb lo que hi ha ara, però em fa por a mi anar

ara.” (Grup de discussió 1)

“- Antes el peligroso era el toxicómano, el heroinómano.

- Sí, pero ahora...

- Ahora ya no!

- Ahora lo que hablamos.

- Sí

- Los rumanos!

- Las rumanas... que malas.” (Grup de discussió 2)

Tot i que la por es pot dir que és força general vers la població immigrant, consideren

que hi ha determinats col·lectius més “perillosos”, més “dolents”.

“Si a mi una persona que intenti fer-me alguna cosa, jo li dic cabrón o el que

sigui. Però m’agafa un d’aquests negres i m’agafa una cosa que et juro que em

moro. És que no se..” (Entrevista col·lectiva)

“- Y luego las rumanas... Hay un grupo aquí sobretodo en la zona de Collblanc ...

que tengas cuidado. Es un grupo de rumanas... esas que van con las faldas

largas. Esas has de tener cuidado, que son más malas!” (Grup de discussió 2)

Malgrat aquesta reflexió alguna participant posa de manifest el fet que la inseguretat

també es percep fora del barri i amb col·lectius com joves universitaris. Això

permet relativitzar aquesta por i inseguretat vers l’immigrant, que sembla única i

generalitzada.

_______________________________________________________________________

24

“- Es algo muy tempranito y claro, entonces es la calle, entonces es más peligroso

casi el metro porqué los jueves, cuando llego ya al centro cuando hago trasbordo

en diagonal que cojo la línea tres entonces pasan los universitarios y van

bebiditos, van... de todo.

- ¿Es por la mañana?

- Sí sí, te estoy hablando de las cinco y media, seis menos cuarto. Paso mejor por

mi calle que así voy solita que en el metro, bueno estas personas van bebidas y...

bueno, que si tiran la lata de cerveza... que me vengo a referir que... estamos

comentando lo del barrio pero que en todos sitios. Allí en diagonal cuando hago el

trasbordo que no aquí en el barrio.” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

25

2 ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ

La multifuncionalitat dels barris estudiats, amb la diversitat d’usos i funcions presents,

facilita el desenvolupament de les activitats de la vida quotidiana de les dones,

afavorint alhora el conjunt de la població. Cal tenir en compte que la proximitat

d’aquests usos i funcions amb el seu àmbit de residència, facilita també l’organització de

la seva vida quotidiana.

Aquesta multifuncionalitat permet desplaçar-se en un àmbit territorial pròxim, amb

trajectes curts i amb desplaçaments efectuats per diversos motius, característiques

presents en el model de mobilitat femenina, tal i com es veurà en el capítol quatre.

Gràcies a la realització d’aquestes activitats, les dones són unes grans coneixedores i

les principals usuàries de l’espai públic urbà. Una de les activitats principals que

les dones de Collblanc-la Torrassa desenvolupen al seu barri de residència és l’anar a

comprar, realitzada bàsicament a peu.

“- ¿Porque para ir a comprar de una punta a otra del barrio lo tenéis que hacer a

pie porque no tenéis ningún transporte público?

- No, no

- ... yo siempre a pie...” (Grup de discussió 2)

Aquesta activitat també la desenvolupen en zones properes fora del barri, com per

exemple Santa Eulàlia, àmbit comercial destacat, amb el qual tenen una relació

quotidiana important.

“Sí. Y yo siempre hago las compras en la tienda esta que hay en la Santa Eulàlia

del Medir. Y vengo con el carro igual que ella, con los crios y tal, y siempre las

escaleras están...” (Entrevista col·lectiva)

Així mateix en el seu districte de residència també hi desenvolupen activitats socials

i associatives que permeten crear un teixit de relacions entre la població.

_______________________________________________________________________

26

“Yo me muevo mucho caminando y en el curso este donde voy lo tengo aquí cerca

por el Collblanc, que está cerca, y voy andando.” (Entrevista col·lectiva)

Per contra, en la majoria dels casos el treball remunerat se sol trobar fora d’aquest

àmbit, principalment a Barcelona. En aquest cas el desplaçament s’acostuma a fer

amb transport col·lectiu, principalment amb metro.

“Para ir al trabajo, que està a Barcelona, de hecho siempre he trabajado a

Barcelona, voy en metro, siempre lo utilizo.” (Entrevista col·lectiva)

El fet que Barcelona sigui l’àmbit on bona part desenvolupen el treball remunerat, i que

sigui la ciutat més propera, amb la que no tenen separació física, fa que algú no la

percebi com una ciutat diferent, sinó que l’inclou dins el seu espai quotidià.

“M- ¿Cómo váis a Barcelona?

- Esto forma parte de Barcelona.” (Entrevista col·lectiva)

Tot i això sí que perceben alguna diferència, ja que sostenen que Barcelona té molts més

recursos que l’Hospitalet i això ajuda a que sigui una ciutat molt més neta i cuidada que

la seva.

“- Esta mucho más limpia Barcelona que el Hospitalet

- Sí, sí.

- El Hospi está muy dejado” (Grup de discussió 2)

Pel que fa als serveis que ofereixen els barris, aquests han de ser útils per les seves

principals usuàries, les dones, les quals valoren especialment les possibilitats que

ofereixen per compaginar la seva vida quotidiana amb la laboral i poder fer ús de

tot aquest espai públic urbà. Aquest fet implica que els criteris prioritaris per escollir on

desenvolupar aquestes tasques siguin: la proximitat amb la seva residència o lloc de

treball, i l’horari del servei.

En ocasions l’organització de totes aquestes activitats provoca valoracions que

reflecteixen cert cansament, estrés de les seves vides quotidianes. Aquesta situació té un

caràcter més extrem entre aquelles mares que s’organitzen soles la vida laboral i

familiar.

_______________________________________________________________________

27

“- La vida cotidiana es igual dura. Hay que cogerse y hacer muchas cosas, por

tanto, por la mañana tengo una niña pequeña que tengo que llevarla al colegio,

que bueno, lo tengo aquí cerca. Y mi otro hijo...” (Entrevista col·lectiva)

“Qué más, a ver... en la mañana voy a dejar la niña luego voy a hacer la comida

luego me pongo a... luego voy a practicar.” (Entrevista col·lectiva)

“Tinc la gran sort que com pels matins treballo amb els meus pares, me puedo

escaquear por las mañanas y me voy a comprar con los niños cuando salen del

cole y compro para toda la semana. Y el sábado, que se los lleva su padre, me

escaqueo y me voy al Mercadona.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

28

2.1 COMERÇOS

L’anar a comprar, com s’ha comentat és una de les activitats principals desenvolupada

en aquest àmbit. D’aquests establiments es valora sobretot els horaris i la

proximitat amb la seva residència, tots dos factors que afavoreixen l’organització de

la vida quotidiana i la compaginació amb totes les tasques a fer.

Això fa que considerin els supermercats com a llocs òptims per anar a comprar,

gràcies a l’amplitud de la seva franja horària, tot i que alguna participant comenta que

aquest tipus de comerç és poc present als barris.

“M - I això que deia de les botigues, del mercat... És fàcil accedir-hi pels horaris?

- Home, hi ha supermercats que obren fins més tard.

M - Aquí al barri?

- No, aquí no hay.” (Entrevista col·lectiva)

Per contra, del mercat municipal de Collblanc es critica la reducció d’horaris

d’aquest establiment, ja que actualment només està obert els matins i això dificulta la

compra d’aquelles dones amb jornades laborals de matins. Aquesta situació provoca,

entre les dones que usen aquest establiment, la necessitat de fer les compres els

dissabtes, suportant les aglomeracions de gent que hi ha aquest dia, i per tant,

augmentant el temps destinat a realitzar aquesta tasca.

“- En los supermercados no hay problemas, pero en los mercados si que tienes

que ir el sábado.

-... el viernes por la tarde. Antes estaba abierto por las tardes y ahora no abren

ningún día por la tarde.” (Grup de discussió)

“- Jo sinó no puc perquè si he de fer la compra un dissabte al matí per aquí al

barri, te puedes estar toda la mañana de la gent que hi ha.” (Entrevista

col·lectiva)

_______________________________________________________________________

29

Les participants, especialment aquelles d’edats més avançades, comenten l’existència

de comerços que et porten la compra a domicili. Això és valorat positivament, ja

que es tracta d’una zona amb forts pendents, i per tant amb aquest servei faciliten les

compres a aquelles persones amb més dificultats per desplaçar-se.

“- Per anar a comprar saps que a mi aquest barri em suposa, hi ha moltes

pujades, moltes baixades, el mercat està a dalt de tot...

- T'ho porten a casa també, també hi ha botigues que t'ho porten

a casa,” (Grup de discussió)

_______________________________________________________________________

30

2.2 CENTRES EDUCATIUS

En el cas dels centres educatius, a part dels criteris de proximitat i horari, alhora de

decidir el centre pels seus fills, també valoren la qualitat de l’ensenyament i el cost

del servei, depenent de la gestió del centre (pública, o privada-concertada).

“Me dejo los cuernos i l’educació és un cop a la vida. Portar-los a la millor escola

que pugui i la més a prop que pugui.” (Entrevista col·lectiva)

El fet que en l’àmbit d’estudi no hi hagi llars d’infants públiques, tal i com es pot

veure a la taula 6 (pàg. 12), és un fet del tot percebut per les participants als grups de

debat. Això implica que s’hagin de desplaçar excessivament per portar els seus fills en un

centre públic fora del barri, o que el cost del servei sigui elevat si porten els fills a un dels

centres presents a Collblanc i la Torrassa.

“yo lo digo porqué tengo una nieta y claro mi hija …, no hay guarderías públicas

por aquí.” (Grup de discussió 2)

“Vaig començar a demanar ajudes, vaig començar a bellugar-me. Em vaig trobar

que la guarderia estava subvencionada i no n’hi ha de públiques. Em donaven una

ajuda l’assistenta social per deixar-lo a dinar i jo poder treballar més durant

només tres mesos. Després jo que sé. Està molt malament.” (Entrevista

col·lectiva)

A part d’aquesta deficència de llars d’infants públiques, la percepció general, de qualsevol

nivell educatiu és que tot i que hi ha centres públics, aquests estan saturats per

l’aglomeració d’alumnes i això implica certa dificultat per inscriure els fills.

“- Jo quan em vaig separar em va passar. Aquí escoles públiques, sí que n’hi ha,

guarderies no, però escoles sí. A un el tenia aquí, a l’altre allà.

M – Quants n’hi ha? Dos, un a cada punta, no?

- No, n’hi ha.. al menos n’hi ha tres, em sembla, no? Si, està aquí ese, a la calle

Juventud creo que n’hi ha un altre i a dalt de tot. N’hi ha però estan tots saturats i

no em volien els crios. (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

31

En relació a la compaginació de la vida laboral i la vida familiar de les mares, en concret

de la compaginació de l’horari escolar i la feina, de l’anàlisi es desprèn la

inflexibilitat del món del treball (almenys per a les dones treballadores) pel que fa a

horaris i llocs de feina. Aquest fet fa que la demanda de més flexibilitat es traslladi

al món de l’escola: més horaris, més dies... Unes demandes, que potser converteixen

més les escoles en “aparcaments” per a infants més que no en centres educatius.

“- En la única guardería que hay aquí en el barrio, con el horario más completo,

pagando las horas suplementarias y toda la historia, era de ocho de la mañana a

seis menos cuarto de la tarde, ¿vale? Me costaba un pastón. Ellas muy majas,

muy bien la guardería pero todos los puentes, todas las fiestas... O sea, ya como

un horario de colegio. Era una pasta, te tenías que dejar un riñón. Y el trabajo que

te costaban los puentes y las fiestas...

- No, y a parte en esa guardería, la pública, había un periodo de adaptación de los

niños. Que ese periodo de adaptación vaya tela. Tenías que llevarlos a las ocho de

la mañana, a las once de la mañana irlos a buscar, de allí llevarlo a las dos de la

tarde, a las tres de la tarde otra vez.” (Entrevista col·lectiva)

“Les escoles a base de peles, les guarderies sí, en un horari de 9 del matí a 5

menys quart de la tarda. I diguem tu quina feina tenia un horari de jornada

reduïda, perquè els havia d’anar a recollir, i que em doni suficient per tirar

endavant els meus dos fills. És que és impossible.” (Entrevista col·lectiva)

“El horario que tenía la guardería, para que yo pudiera trabajar; estaba desde las

nueve de la mañana y se quedaba a comer. La tenía que ir a buscar a las tres y

media, cuatro de la tarde y tal. Y entonces con ese horario nadie puede trabajar.”

(Entrevista col·lectiva)

Aquesta situació provoca importants problemes si es comença la jornada laboral abans

de l’horari escolar, per tant es creu del tot necessària una compaginació entre

aquests horaris per satisfer les necessitats d’aquelles famílies treballadores i els horaris

escolars dels fills.

_______________________________________________________________________

32

“Claro, tuve la surte que como era “C…”, la letra de mi niño salió y entró mi niño.

Pero a parte, a las 8 menos cuarto, son 5 o 6 euros cada hora de mas y yo de 6 a

8 de la mañana yo no tengo quien me cuide los críos, a esa hora no hay

guarderías, no hay nada, y yo tengo que trabajar...” (Grup de discussió)

Hi ha qui degut a aquesta manca de compaginació horària i de serveis extraescolars té

dificultats importants per treballar, ja que no existeix l’opció de deixar els fills enlloc.

“Yo ahora en diciembre empiezo a trabajar y estoy con las manos atadas. No sé

dónde dejarlo. No sé si ponerme una mochila aquí cargada a la espalda y

llevármelo al trabajo pero estoy con las manos atadas porque ya el servicio para

entrar a trabajar y no sé dónde dejar al pequeño.” (Entrevista col·lectiva)

“I ludoteques també fan falta.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

33

2.3 SERVEIS MÈDICS

Seguint la valoració dels serveis anteriors, en aquest cas la proximitat i l’amplitud

horària, també són criteris decisius, tot i que la quantitat de centres mèdics també

és té en compte.

L’oferta de serveis mèdics als barris estudiats, com s’ha vist anteriorment, està formada

per dos Centres d’Atenció Primària, un per cada barri, percebuts com a insuficients

per les seves usuàries.

“- De ambulatorio sólo hay uno allí abajo y ya está.

- Jo vaig a la cruz roja del lado de casa.” (Grup de discussió)

Pel que fa als serveis d’urgències mèdiques es critica el fet de no disposar d’un

servei proper amb un horari ininterromput, especialment a la nit, ja que les

necessitats d’ús poden ser en qualsevol moment. Aquesta demanda és feta especialment

per aquelles participants amb fills o filles petites.

“-Según la hora que sea, aquí en los Pajaritos te los atienden hasta las cinco de la

tarde.

M – Què és això?

- Aquí, un ambulatori a la Florida.

- Pero si el niño se te pone a las siete de la tarde con fiebre tienes que ir a la

Rambla Just Oliveres.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

34

2.4 RESIDÈNCIES TERCERA EDAT

Les participants als grups de debat d’edats més avançades perceben que en els seus

barris és necessari augmentar els serveis de caràcter públic destinats a aquest

col·lectiu de població, ja que l’actual residència de la Torrassa és insuficient. També es

crítica la poca preocupació des de l’administració pública en relació a aquest tema.

“- De guardería yo ya no se las necesidades que hay pero digamos de cara a las

residencias de la tercera edad, en cuanto a que está muy mal, muy mal.

- Es que nos hacemos una población muy mayor, muy mayor, y ningún político ni

ningún alcalde piensa en eso.” (Grup de discussió)

Es considera que actualment aquestes residències són uns serveis excessivament

cars per les caracterísitiques de la població que n’ha de fer ús, amb uns baixos nivells

adquisitius.

“- Las residencias también són muy caras, una residencia es un lujo. Una

residencia que te traten medianamente... yo tengo una cuñada también he tenido

que cuidar una persona en una residencia y claro, es que no todo el mundo tiene

280.000 pesetas para pagar una residencia que...

M - Aquí al barri ni ha alguna o no n'hi ha cap?

- Yo conozco sólo una en la Florida, aquí en la zona no se de ninguna.” (Grup de

discussió)

_______________________________________________________________________

35

3 PERCEPCIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ

3.1 GENERAL

La ciutat és l’espai de vida de la població, i el lloc on es plasmen les representacions

i expresions col·lectives de la ciutadania, com desitjos, protestes, manifestacions,

pors.

En l’actual societat capitalista Ulrich Beck crea el concepte de societat del risc. Segons

Josep Espluga (1999)5, Beck participa de la hipòtesi que el procés de modernització està

erosionant la societat industrial i dóna pas a noves configuracions socials. La societat del

risc és definida com un estadi de la societat moderna en el qual la producció de riscos

polítics, ecològics i individuals escapa al control de les institucions encarregades de

garantir seguretat en la societat. Els objectius d’aquesta societat, ja no són tant dominar

la naturalesa o alliberar els éssers humans de les construccions tradicionals, sinó, a més

a més (o en canvi), fer front als problemes resultants del propi desenvolupament

tecnoeconòmic.

Aquesta nova percepció de la societat es reflecteix entre les participants als grups de

debat, ja que esmenten una por vers la societat en general, indefinida, no subjecte

a res en concret, però vers tots els elements de la societat.

“Me da miedo, me da miedo esta sociedad que estamos creando” (Entrevista

col·lectiva)

“Hay tanta gente mala y hay mucha droga también.” (Entrevista col·lectiva)

5 Espluga, J. (1999) “Ulrich Beck i les dimensions socials del risc”. Medi ambient. Tecnologia i Cultura, núm. 24,

octubre 1999. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.

_______________________________________________________________________

36

Com ja s’ha comentat el barri és l’espai públic de convivència col·lectiva, i com a tal és,

entre d’altres, àmbit de confrontació d’interessos i comportaments que en ocasions

apareixen com incompatibles. Aquesta situació comporta que la població autòctona,

que es considera amb uns drets adquirits, un estatus de ciutadà, partícep de la cultura

tradicional i majoritària i amb interessos patrimonials en aquest àmbit, li sigui difícil

acceptar altres comportaments que li generin por o incomoditat i que puguin

afectar als seus interessos. Això pot ser motiu explicatiu del fet que la població

immigrant esdevingui la principal font d’inseguretat per la població autòctona.

“- Nada, nada, no hay seguridad. Por lo que se ve, hay mucha vergüenza. Hay

gente de todo un poco, y da miedo, mucha gente mala.” (Entrevista col.lectiva)

A part d’aquest motiu, la inseguretat en relació a l’espai públic s’explica també per la

densificació, tant de cotxes com de persones i per un sentiment de vulnerabilitat i

desconeixement vers els elements que el formen.

“Yo tengo mi nieta también en el Sant Jaume y me da angustia ver cuando me da

un beso y se va. Me da un miedo que sea el último beso que me dé. Y yo siempre

le digo “cuidado los coches, cuidado por ahí, si alguien llama no vayas, si alguien

te da un caramelo no vayas” entonces los días que puedo la voy a ver. Para mi no

hay seguridad.” (Entrevista col·lectiva)

Les grans concentracions de població a l’espai públic, però també els moments en

que el barri és buit, solitari, especialment de nit, és quan la por vers aquest àmbit és

més present. Això mostra certa contradicció en els moments en que es percep aquesta

inseguretat, ja que pot ser fruit de l’aglomeració o la solitud.

“ Cuando cierran los comercios, la calle se ve muy oscura, solitaria, y da miedo,

de verdad que da miedo.” (Grup de discussió 1)

“Es muy oscuro y no hay nadie, mis chicas no pueden andar muy tarde porqué es

oscuro y da un poco de miedo. No porqué las calles están todas oscuras.” (Grup

de discussió 1)

_______________________________________________________________________

37

“- No, no eso ya está bien, porque pasan cosas, muchas cosas.

- Pero, pero... tienes que pensar que somos muchos habitantes” (Grup de

discussió 2)

La percepció d’inseguretat es veu alimentada pel coneixement i en algún cas, per la

pròpia vivència de robatoris o agressions, que fan augmentar la por d’estar al carrer.

“A mi hija el otro día le robaron una carterita. En el suelo no estaba, a mí

pudieron robar una cartera y eso que de alguna manera... pero hasta el punto que

hoy en día hasta a una chiquilla de 15 años que le han robado una maletica con

una libreta y cuatro bolígrafos.” (Entrevista col·lectiva)

“Pero yo me pregunto por qué. ¿Qué me tienen que robar a mí? Hace.. hará este

diciembre dos años que me robaron un móvil. Estaba llamando por teléfono y me

arrancaron de las manos y me pegaron una paliza porque me querían tirar, no lo

permití. Me robaron el móvil y por el móvil me pegaron una paliza.” (Entrevista

col·lectiva)

En determinades ocasions, aquests fets han fet canviar els hàbits de vestir, per evitar

així, de ser objecte d’aquests robatoris, o de patir altres agressions.

“- Yo no me compro bolsos cortos.

- No, no yo no!

- El bolso va buscadísimo! ... es que es la hostia.

- Cadenas de oro..., yo me lo he quitado todo. Bueno llevo esa... jajaja. Que se lo

lleven, ya ves tu, una joya de 3 o 4 euros....jejeje pero que... cada día llevaba yo

cadenas de oro y me las he quitado...

- La cartera me la han quitado dos veces!” (Grup de discussió 2)

La sensació d’inseguretat a l’espai públic es veu alimentada per la percepció de que hi ha

poca presència policial en els carrers dels barris.

“- Porque los Guardias Urbanos no se dónde están.

- ... no hay ninguno ahora...

- Sí, pocos” (Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

38

Tot i això de l’anàlisi dels discursos es desprèn que quan aquesta vigilància existeix,

la població del barri, per por a patir represàlies per part dels col·lectius conflictius, no

col·labora amb les actuacions policials concretes que es porten a terme.

“-Els meus pares tenen aquí un taller i han picat els mossos d’esquadra perquè

ajudem tots els dels barris si veiem coses rares.

M - Ah, si, això ho han fet els mossos enguany?

- Sí, han donat un telèfon per si veiem alguna cosa rara, un robo, veien gent allò

estranya.

- Mon pare no ha trucat.

M - I n’ha vist?

-A veure, veus coses rares però qui té els nassos de trucar i et clitxen i ara...

quan han entrat a robar, estem acollonits ara.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

39

3.2 PARCS I PLACES

Els àmbits de l’espai públic són percebuts de forma diversa. Als parcs i les places la

percepció d’insgeuretat és present, especialment pel col·lectiu de dones.

Les majoria de les participants consideren que els parcs i places dels seus barris són

pocs, no s’hi senten tranquiles i els perceben com a llocs perillosos. Aquests són

els motius pels quals es creu que són poc usats pels veïns dels barris.

“- No, los pocos parques que hay, están en un lado que..., bueno que no puedes

estar tranquila. O sea, hay pocos y los que hay, no puedes estar tranquila.

- Hay poca zona verde y la poca que hay es peligrosa encima”. (Grup de discussió

2)

La por respecte aquests espais, provoca que en ocasions es prefereixi la construcció de

pisos abans que es facin parcs o places que generaran problemes i més inseguretat pels

veïns.

“- Tiran unas casas viejas y yo dijo: mira harán una zona verde. Pero no, aquí van

pisos.

- ...no quiero ni que aquí entren los..., no quiero follones... y sentir los Mossos

con la sirena.

- Prefereixo que em facin pisos.” (Grup de discussió 2)

La sensació d’inseguretat i por en relació a aquests espais està molt interioritzada entre

les participants, fins i tot arriba a ser percebuda, tal i com elles mateixes expliquen, pels

seus fills i filles.

“Hay un parque donde van los chicos, lo digo porqué tengo dos chicas y a veces

llegan y dicen: "es que mama havia un grupo chico que daba miedo, y por eso

nos hemos venido".” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

40

La situació provoca que no es deixin anar als fills sols en aquests llocs, i fins i tot que s’hi

vagi amb altres membres de la família per augmentar la sensació de seguretat i fer més

tranquil·la l’estada. Aquest fet està en relació amb l’ús de l’espai públic per part dels

infants, els quals estan subjectes a les possibilitats de ser acompanyats pels

adults.

“- Tanto mi hermana, como el resto de la familia si nos podemos acompañar para

ir al parque, mucho mejor. Porque, es que están las calles que da miedo ir sola.”

(Grup de discussió 2)

Les participants als grups de debat comenten que en aquests espais es produeix una

manca de respecte, sobretot per grups de joves, cap a la resta d’usuaris i usuàries o bé

baralles o situacions conflictives entre bandes o grups juvenils. Totes elles situacions

que creen malestar, perill i reflecteixen la diversitat i complexitat de l’espai

públic urbà.

“Te vas a cualquier patio o te matan a pelotazos o se ponen a pelearse entre ellos

o... Es que es como una película americana de estas súper violentas. Parece

ciencia-ficción, pero es así. Claro que los saco al parque, hija de mi vida, pero

oye...” (Entrevista col·lectiva)

La necessitat de vigilància, crea contradicció, ja que mentre totes les usuàries

busquen parcs i places on sentir-se segures, i això ho troben fora dels seus barris, hi ha

qui defensa que és necessari que siguin vigilats, mentre que per algú altre el fet de

necessitar aquesta vigilància implica inseguretat.

“- ..... hay que poner más vigilancia en la puerta de los colegios, y en los parques

también

- Si, en los parques.

- La niña quiere ir al parque pero yo ... A veces prefiero llevarla al parque de la

Solidaridad en fin de semana, o el parque Güell ...

- El parque de la Solidaridad que tu dices, allí si hay guardias, porque yo he

ido.....” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

41

“- Ya no puedes estar tranquilamente ni en un parque, porque...

- Yo ya no vuelvo... Que pasa en los colegios si ven tanto vigilante dices oye yo

voy a llevarlo a otro sitio porque...

- Que no hace falta que lo vigilen

- Si, si, si” (Grup de discussió 2)

Els parcs i places dels barris percebuts com a més insegurs són la Plaça Espanyola i el

Parc de la Torrassa. En el primer cas, es considera que la població que en fa ús canvia

al llarg del dia. Així doncs, mentre de dia és una plaça on hi juguen els infants i es

considera tranquil·la i segura, a la nit es converteix en lloc de trobada de molts grups de

població immigrant, i és en aquest moment quan es percep més inseguretat. Aquest fet

s’explica per l’apropiació d’àrees de l’espai públic per part de col·lectius específics,

situació que reflecteix el dret a la ciutat que qualsevol resident pot exercir.

“- La Española a partir de las 7, cambia...

- A mi me da miedo pasar por la Plaza Española.

- A las 5 madres con niños, todo y a las 6 todo...

- Nada, nada. Fuera

- Además cada uno tiene su..., cada grupo tiene sus bancos, vale? Se han

apoderado ya de sus bancos, sí, sí” (Grup de discussió 2)

“Perdona a la plaça Espanyola no pots anar, a les vuit de la nit no pots anar a la

plaça Espanyola, tinc un amic que l’han atracat dues vegades aquí a la plaça

Espanyola, i és fill d’aquí, dues vegades, fa por!” (Grup de discussió 1)

Pel que fa al parc de la Torrassa, tot i que és un espai més transitat de dia, també

es percep de nit perillós, fins al punt que les dones no en són usuàries per la por i

inseguretat que perceben.

“- Vamos que llevan un tiempo y….fuera y el parque..., sí es cierto de que antes

andabas más tranquila .

- Ahora no

M- No vais?

- No

M- ...i el parc d’aquí a la Torrassa, o és aquest? aquest tant gran que hi ha aquí al

costat de la via.

_______________________________________________________________________

42

- Ahí de noche no se puede entrar...

- ¡No se puede entrar! Es peligroso... Yo lo sé porque, yo vivo con un hijo que

tiene dos perrazos así y hay que sacarlos a pasear 2 veces al día y las mujeres

solas no salimos con los perros porque ya nos los han querido robar…, porque son

perros grandes de así no? Entonces, ya uno, no se aquí, si voy a hablar mal o que,

pero eran gitanos. Se los quisieron robar. Menos mal que andaban cerca los

Mossos d’Equadra y cuando los vieron arrancaron. Entonces ya no podemos salir

solas nosotras porque son perros mansos, buenos, pero nos van a robar los

perros, nos van a robar los perros. Así que tienen que salir mi hijo o mi marido

con ellos… no podemos andar solas nosotras sacando los perros.

M- ¿Esto de noche?

- De noche. De día ya es mas tranquilo...

- Es otra cosa

- Pero allí han violado a niñas eh!... un tiempo atrás.

- ... violaron. Fue un negro!

- Pobre la niña… fue en el momento que iba al colegio… fue a las 8 de la mañana

eh!

- Porque como allí hay tantos... Allí hay donde esconderse, tienen donde

esconderse.

- ... sí, sí fue un negro.” (Grup de discussió 2)

“- El parque de la Torrassa es peligroso.

- Sí

- sí,sí

- Allí se fuma mucha droga... allí se van a drogar

- ... la guardia, porque hay un guardia allí que siempre esta dando vueltas y yo

tengo costumbre de irme a sentarme a tomar el fresco a leer, voy a leer y un día

él viene y me dice vámonos, porque detrás de una rama me dijo allí están con los

porros, me dijo vámonos. No la voy a dejar solita acá y me dijo vámonos más

abajo. No me quiso dejar allí porque yo estaba solita y ellos estaban cerca.” (Grup

de discussió 2)

_______________________________________________________________________

43

3.3 ESCOLA

Tot i que les escoles no siguin un àmbit de l’espai públic també s’hi percep, sobretot al

carrer, inseguretat, ja que hi ha el coneixement de que hi han hagut robatoris a

alumnes, especialment a les hores d’entrada i sortida.

“- Tengo otro hijo que está en colegio también, está en secundaria. Él se va.. se

iba en bici, pero le robaron la bici y ahora se va andando. Bueno, hay mala

comunicación con el colegio.

M - ¿En el colegio se la robaron? Pero el colegio está aquí en el barrio?

- Está más de cara a... como se llama éste... por donde está el mercado que está

aquí a bajo, el Florida no. El colegio Pedraforca en la calle Gornal.” (Entrevista

col·lectiva)

Es creu que aquestes situacions han passat sempre, tot i que actualment són més

presents i visibles.

“Es lo que ha pasado siempre pero hoy la cosa es mas descarada. Porque yo he

disfrutado mi vida, no sé, las drogas las has visto pero ahora están en la puerta

del colegio.” (Entrevista col·lectiva)

Com a conseqüència d’aquests esdeveniments hi ha vigilància policial a les hores

d’entrada i sortida, tant per controlar aquestes situacions com per regular el trànsit. Es

percep però una seguretat provisional relacionada amb la presència policial.

“A ver, para ir al instituto pueden ir solas, porque a veces a las puertas de los

institutos hay vigilancia ya…hay vigilancia de policías. Eso en las puertas de los

institutos, porque hubieron un serie de robos y entonces los colegios obligan a que

haya una serie de policías, una pareja, en la puerta de los institutos cada vez que

entran y salen porque se ve que se dedicaban a esperarlos cuando salían y a

robarlos. Claro si uno tiene unas bambas Addidas pues ellos ya se la quitaban, o

carteras de marca, la ropa de marca y entonces pusieron vigilancia, pero yo no

veo… vamos que llevan un tiempo y….fuera y el parque... si es cierto de que antes

andabas mas tranquila.” (Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

44

3.4 MOBILIARI URBÀ

El mobiliari urbà present a l’espai púbic es considera que no és respectat, i en

ocasions, es troba en mal estat. Aquesta situació es denuncia per dos motius: perquè

són objectes pagats per tothom i perquè són útils i necessaris per la població, per tant,

caldria que la població fos més cívica.

“Yo quería hablar de mobiliario urbano, lo mal que se trata, ya que hay poco, y

tendríamos que..., porqué un banquito, yo salgo con mis tíos que son abuelitos y

claro necesitas un banco para que vayan descansando, claro me ponen unos

bancos que valen un dineral, que sale de nuestros impuestos que no nos lo

regalan y que venga otro lo pinte lo dañe” (Grup de discussió 1)

Un element que es troba a faltar especialment són les cabines telefòniques, ja que

hi ha qui considera que són necessàries, i que les que hi ha estan molt destrossades,

creuen que són objectes molt poc cuidats i respectats pels ciutadans.

“-Pocas cabinas de teléfono?

- No hay, no hay, porque mira, yo necesitaba una vez en la ....

- las dañan les dan patadas” (Grup de discussió 1)

Pel que fa als contenidors de la brossa es creu que són escassos, que hi ha llocs en

que en farien falta més. Tot i això també es considera que la gent no és gaire cívica i

moltes vegades es deixa la brossa al terra, quan els contenidors són buits i hi cabria

perfectament.

“- Aunque las calles sean estrechas, aunque haya pocas aceras, aunque todo esto

arrastrarlo que fuera un poco mas..., cuanta gente sales al contenedor lo ves

medio vacío y hay allí cuatro o cinco bolsas de basuras, y hay tres contenedores

- Hay uno en la parada, otro al frente donde yo vivo, y otro está allí abajo, tres

contenedores, son pocos porque hay días que se llena muchísimo, y entonces hay

que poner la basura por los suelos, no te la vas a subir otra vez a casa, es

evidente” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

45

En relació a l’abandonament de mobles i roba als contenidors, hi ha qui critica el fet

que no s’utilitzi el servei municipal de recollida de deixalles, el qual facilita i

gestiona, de forma gratuïta aquest servei. Consideren que la població no coneix aquest

servei i per això no s’utilitza.

“- Y ves colchones sucios, los muebles, pero si es gratuito, que gratuito, la

recogida de muebles

- Mire, ropa, yo he dejado en el container ropa y sabe que hacen,

- Una mesa de terraza ahí

- ... le dije que no hiciera eso

- Eso es de multa

- Llamas y te lo vienen a buscar todo gratuito” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

46

4 ANÀLISI ESTRATÈGIES DE MOBILITAT

Les dones participants als grups de debat han donat la seva opinió entorn de les

estratègies de mobilitat que utilitzen per desplaçar-se en la seva vida

quotidiana. En concret valoren:

- desplaçaments a peu

- transport col·lectiu

- transport privat

El motiu pel qual es comença analitzant els desplaçaments a peu és perquè aquesta és

l’estratègia de mobilitat més comuna i utilitzada per les dones. Es tracta de

desplaçaments intrabarris, caracteritzats per:

- distàncies a recórrer curtes, per tant, dins d’un àmbit territorial reduït.

- desplaçaments efectuats per diversos motius, per tant, no pendulars i complexos.

El fet que sigui l’estratègia de mobilitat més utilitzada per les dones dins dels barris

s’explica pel seu caràcter versàtil, no subjecte a horaris ni itineraris fixes. Fet que

permet el desenvolupament de les activitats quotidianes de forma més o menys

autònoma.

Les característiques dels desplaçaments de les dones dels barris de Collblanc i la

Torrassa, coincideixen amb els elements que identifiquen el model de mobilitat

femenina, basat amb:

- un ús majoritari d’estratègies de mobilitat subjectes a modes de transport no

motoritzats, especialment l’anar a peu, i mitjans de transport d’ús col·lectiu.

- uns desplaçaments propers a la llar.

- un accés menor al vehicle privat de manera quotidiana.

- uns desplaçaments realitzats per diversos motius.

_______________________________________________________________________

47

De forma resumida es presenta la valoració que les participants als grups de debat han

fet de les diferents estratègies de mobilitat en relació als seus punts forts i punts

febles:

Taula 6. Valoració de les estratègies de mobilitat

Estratègies de mobilitat

PUNTS FORTS

PUNTS FEBLES

DESPLAÇAMENTS A PEU

• Estratègia de mobilitat universal, accessible per a tothom.

• Utilitzada sobretot per

les dones per realitzar desplaçaments quotidians intrabarris.

• Voreres: - estretes - forats - paviment relliscós - brutícia, sobretot

excrements de gossos

- ocupades per cotxes mal aparcarts

- excés d’obres

• No funcionament habitual de les escales mecàniques que connecten amb Santa Eulàlia.

TRANSPORT COL·LECTIU

• Estratègia de mobilitat d’ús democràtic.

• Sistema d’integració

tarifària. • Bona connexió,

generalment, amb Barcelona i la resta de l’Hospitalet.

• Mitjans utilitzats per

trajectes interbarris.

• Mala connexió amb alguna zona de Barcelona, per exemple la Zona Franca, i barris propers com: Santa Eulàlia i la Florida Blanca.

• Mitjans ineficients per

accedir a la feina si aquesta es localitza fora del municipi i de Barcelona, degut a l’excés de temps destinat al trajecte.

• Preu del bitllet senzill

percebut car. • Usuaris i usuàries que

no paguen el servei.

_______________________________________________________________________

48

Autobús • Desplaçaments còmodes i tranquils.

• Mitjà segur • Mitjà accessible per

mares amb cotxets i persones amb mobilitat reduïda (PMR).

• Marquesines que fan

l’espera còmode.

• Temps d’espera i de recorregut elevats.

• Freqüència de pas

baixa, especialment els caps de setmana i de nit.

• Percebut com un servei

lent, degut: - comparteix espai

públic amb altres mitjans motoritzats. Temps del trajecte excessiu.

- vehicles de dimensions grans per circular pels carrers dels barris

• No tots els serveis

estan adaptats a PMR. • Parades situades en

carrers massa estrets.

Metro • Mitjà eficient per accedir a la feina si aquesta es localitza a Barcelona o a la resta de l’Hospitalet. Per la seva rapidesa i elevada freqüència de pas.

• Mitjà fàcil d’utilitzar,

per les seves infraestructures, estacions i recorreguts fixes.

• Temps d’espera i de

recorregut baixos

• Temps de recorregut fins a la parada i des de la parada al lloc de destinació elevat.

• Brutícia i manca de

vigilància tant a les estacions com als combois.

• Percepció d’inseguretat. • En hores punta

aglomeració de gent. • Infraestructures d’accés

no adaptades a les necessitats de tota la població.

VEHICLE PRIVAT

• Mitjà vàlid per fer els recorreguts on no arriba el transport col·lectiu, principalment fora del barri.

• Poc eficient per utilitzar dins dels barris.

• Percepció de que és

una màquina perillosa.

_______________________________________________________________________

49

• Circulació difícil: massa cotxes i ocupen massa espai.

• Problema per les dones

d’origen estranger, ja que hi ha senyals, normes i hàbits de circulació diferents del seu país d’origen.

• Manca d’aparcament a

l’interior dels barris. • Por d’aparcar a l’espai

públic pel risc de patir desperfectes.

• Cotxes mal aparcats,

dificulten la circulació de vianants i altres mitjans.

• Mitjà de luxe, car de

mantenir.

FONT: Elaboració pròpia

_______________________________________________________________________

50

4.1 DESPLAÇAMENTS A PEU

El fet que siguin les dones les que es desplacen quotidianament a peu per l’espai

públic, fent-ne ús del mateix, fa que siguin unes coneixedores privilegiades d’aquest

àmbit, i per tant puguin valorar i criticar-lo. Tal i com diu Jordi Borja (2003)6 “A les

voreres és on es viu la ciutat”, per tant, es pot dir que són les dones les que la viuen i la

coneixen més perquè són les que més hi transiten.

“Pero normalmente cada día andando, andando” (Entrevista col·lectiva)

“Jo, pero cada vez te pasa lo mismo. Yo que voy para allá al mercado que voy

caminando, joder. Pero vallas, de todo. ¿Por dónde pasan los niños?” (Entrevista

col·lectiva)

Les infraestructures per les quals es desplacen a peu, les voreres, són un dels

elements valorats i percebuts, de forma general, en mal estat. Això fa que es vegin

difícils i en ocasions perillosos els desplaçaments a peu per dins dels barris i en especial

quan es camina amb un cotxet per nens petits o amb el carro d’anar a comprar. En

concret critiquen que:

- són estretes

- tenen forats

“Las aceras están fatal, están fatal eh... a parte de estrechas, el malestar de los

baches.” (Grup de discussió 2)

- el tipus de paviment que fa que rellisqui quan plou

“- Fatal, fatal.

- Te tienes que fijar cuanta gente se cae un día que llueve.” (Entrevista

col·lectiva)

6 Borja, J. (2003) La ciudad conquistada. Madrid: Alianza Editorial

_______________________________________________________________________

51

Un fet concret que denuncien és la brutícia de les voreres, en especial d’excrements

de gossos. Aquesta situació consideren que reflecteix l’incivisme de la població.

“- Y con muchas cacas.

- Pero no son los perros, son los dueños. Porque además cuando ves a uno con un

papelito en la mano, pues me quedo disimulando y andando para allá, porque si

ve que tú estas mirando la recogen porque si no... Es que te encuentras con cada

cosa... Es que no hay derecho. Se te cae, te cae alguna cosa encima, es que es

una guarrería.” (Entrevista col·lectiva)

Degut al mal estat que presenten aquestes infraestructures els desplaçaments a peu

poden ser molt dificultosos, això fa que en ocasions s’opti per caminar per la calçada, tot

i que s’augmenti el risc del recorregut del vianant.

“No no, yo te hablo de (...) que luego lo cambian. Bueno, a ver, yo te explico. Es

una calle muy larga que te va a llevar hasta la carretera de Sants. Bueno, pues

cuando voy con los niños, voy con el cochecito. Por las aceras, como saltan los

adoquines a veces tengo que ir por la carretera con el coche. Yo tengo mucho

cuidado, voy por mi rinconcito y con mi de esto, y mi niño” (Entrevista col·lectiva)

Altres elements que dificulten els recorreguts a peu dels vianants són les obres,

que es percep que són freqüents i que no solucionen els problemes, ja que un cop

arreglat el paviment hi posen arbres dificultant també el pas a peu.

“Pero siempre están levantadas, siempre están levantando las aceras. Vagis per

on vagis hay obras. Todas las aceras están igual. Las ensanchan y te meten

árboles y por dónde has de ir, para allá o para aquí?” (Entrevista col·lectiva)

Tot i així valoren positivament certes obres fetes a algunes voreres, tot i que

creuen que només s’ha millorat la part comercial dels barris, especialment la zona de

Collblanc.

“- La del Llobregat es la de atrás también la han dejado muy guapa.

- La (...) también es estrechita.

- La (...) aún tiene la acera un poco más ancha, pero es que la (...) es así.

_______________________________________________________________________

52

- Claro, han arreglado las principales, digamos las más... donde hay más

comercios...” (Grup de discussió 2)

En relació a l’orografia de la zona, especialment del barri de la Torrassa, les participants

més joves als grups no perceben les fortes pendents com un problema.

“- Yo estoy en el pico de la montaña, porque estoy en la calle Progreso, vale.

Arriba de la montaña y luego todas las calles tiran por abajo. Yo hago ejercicio,

digo, mira pues bueno vas con el carrito y vas subiendo, subiendo. Haces piernas,

¿no?...

- Mírate el lado positivo, que haces ejercicio y haces piernas eh! Pero, tela eh.”

(Grup de discussió 2)

Tot i això comenten que les escales mecàniques que connecten la Torrassa amb el barri

de Santa Eulàlia en moltes ocasions no funcionen. Això dificulta els desplaçaments amb

aquesta zona comercial, especialment quan s’hi va amb nens o amb el carro d’anar a

comprar, ja que la pendent és important, i per tant, el desplaçament es fa molt més

incòmode.

“- Lo que está muy mal son las escaleras estas de subida de Santa Eulàlia

- Sí. Porque siempre están estropeadas. Y yo siempre hago las compras en la

tienda esta que hay en la Santa Eulàlia del Medir. Y vengo con el carro igual que

ella, con los críos y tal, y siempre las escaleras están...

M - Y cómo te lo haces?

- Subiendo a pie. Darme la vuelta o cargarme cesta.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

53

4.2 TRANSPORT COL·LECTIU

Les dones són també usuàries habituals del transport col·lectiu, en aquest cas el servei

s’utilitza per aquells desplaçaments interbarris i de major recorregut.

L’oferta d’aquest servei en els barris estudiats està formada per l’autobús i el metro.

“Casi siempre lo que más utilizo para ir a fuera es el metro.” (Entrevista

col·lectiva)

Els desplaçaments a Barcelona segons les participants els realitzen principalment amb

aquests mitjans.

“- Aquí, para irnos a Barcelona, vamos en bus y en metro” (Entrevista col·lectiva)

Tot i la bona connexió que hi ha amb la ciutat comtal, existeix algun àmbit amb el que

aquesta és deficient des dels barris estudiats. La principal denúncia és amb l’àrea

industrial de la Zona Franca, pol d’atracció important de mà d’obra dins d’aquest àmbit

metropolità, que presenta importants dèficits d’accessibilitat.

“- ¿Tenías que ir de la Zona Franca hasta aquí y no tenias como ir?

- No, no tenía

-.¿Y como lo hacías?

- Pues mira, tenía que coger dos autobuses y el metro.” (Grup de discussió 2)

Les connexions amb altres zones de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com és el Baix

Llobregat, degut al fet que la relació quotidiana és menor, hi ha un major

desconeixement de l’oferta del transport col·lectiu que els connecta, tot i que se sap que

existeix i també hi ha qui l’utilitza.

“M-Una cosa, i moure-us cap a ciutats del Baix Llobregat amb transport públic,

com està? suposo que es molt fàcil moure’s cap a Barcelona?

- Sí tota la vida, jo si.

_______________________________________________________________________

54

M-Que para desplazarte, no sé, a Cornellà, en autobús, en metro, o en tren teneis

más dificultades que para ir a Barcelona?

- Hacia el otro lado.

- La mar de bien porqué yo he tenido a mi hijo ingresado en Sant Boi, y la mar de

bé, un autobús i després baixes i agafes..

M-La connexió està bé?

- Sí, sí

- Yo no la conozco, por eso no puedo opinar” (Grup de discussió 1)

El transport col·lectiu, bàsicament el metro és utilitzat de forma habitual com a

mitjà per accedir a la feina, especialment quan aquesta es localitza a Barcelona. En

ocasions, però es considera que degut al temps que es destina per aquest trajecte

augmenta excessivament la jornada laboral, disminuint l’eficiència d’aquests mitjans.

“Yo voy a plaza Lesseps y tardo tres cuartos de hora que, cuando he hecho ocho

horas, más hora y media del transporte, es que me he cansado más de que... que

bueno, me he cansado tanto como en la faena, entonces es que hago nueve horas

y media de trabajo!” (Grup de discussió 1)

Aquest fet és especialment percebut quan el treball remunerat es localitza fora de

l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona, en aquests casos s’utilitzen altres

estratègies de mobilitat basades amb el vehicle privat, com per exemple el

carpool, però especialment el cotxe com a conductor.

“- Jo a les tardes treballo a Vallvidrera. Anem amb cotxe, perquè som quatre. N’hi

ha una que te cotxe i apanyant-nos hi anem. El dia que no hi ha cotxe he d’agafar

el metro, el ferrocarril, el funicular i un autobús que em porta del funicular a lloc

on he d’estar.

M- Quant estàs?

- Molta estona, una hora llarga.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

55

Del transport col·lectiu, un tema important que es desprèn de l’anàlisi dels discursos és la

valoració del temps destinat a l’ús d’aquests mitjans de transport. Aquest temps

es divideix en:

- temps de recorregut fins a la parada del mitjà de transport col·lectiu

- temps d’espera: estona que s’està a la parada esperant a agafar el mitjà

- temps del trajecte: destinat a efectuar el recorregut amb el mitjà de transport

col·lectiu

- temps de recorregut de la parada del mitjà de transport col·lectiu fins al lloc de

destinació.

Els temps de recorregut es pot considerar que depenen més de les situacions personals

de cada usuari, tot i que hi ha mitjans amb un nombre de parades major i per tant,

aquest temps pot disminuir si aquesta cobertura territorial augmenta. Pel que fa al temps

d’espera i de trajecte depenen més directament del servei del mitjà de transport. El

primer es pot dir que està condicionat per la freqüència de pas, mentre que el segon

depèn del recorregut per la via pública. Quan aquests augmenten per sobre del que les

dones consideren normal, es percep un sobrecost temporal del viatge i en ocasions una

crítica del servei.

Tots aquests elements fan que les valoracions entron a aquests mitjans siguin diverses,

tal i com es mostra a continuació.

4.2.1 Autobús

Del servei d’autobús les participants als grups de debat i usuàries d’aquest mitjà en fan

valoracions diferents.

Un fet que valoren positivament és que es tracta d’un mitjà amb el que es viatja molt

tranquil·la i de forma còmode.

“A mi el transporte público me encanta, me gusta mucho, me gusta mucho más

el autobús que el metro. Me gusta ir tranquila.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

56

Relacionat amb aquesta tranquil·litat que perceben, l’autobús és valorat com el mitjà

amb el que es senten més segures, en contraposició al metro.

“Hay más seguridad en el autobús que en el metro.” (Entrevista col·lectiva)

En relació al temps destinat a l’ús de l’autobús, no fan una valoració concreta del temps

de recorregut fins a la parada i des d’aquesta al lloc de destinació, probablement perquè

les parades de l’autobús són més a prop, i per tant, tenen una cobretura territorial

major. Per contra, si que parlen del temps d’espera, que degut a la baixa freqüència del

servei creuen que és elevat, i per tant, difícil la seva utilització de forma quotidiana.

“-La verdad es que sí, buena combinación de autobuses si que hay pero lo que a

veces tardan mucho, tenían que tardar cada autobús diez minutos, pero si tarda

veinte a veces!” (Grup de discussió 1)

“-Tienes que buscar la línea, la mejor línea que pasa, la cinco, la uno, para

desplazarme porqué los autobuses los encuentro muy...

- Con una frecuencia demasiado baja.

- No son frecuentes, no son frecuentes. (Grup de discussió 1)

Cal tenir en compte que moltes de les participants busquen l’eficiència del seu temps, per

la qual cosa està esperant l’autobús ho consideren una pèrdua del mateix, provocant un

canvi en l’estratègia de mobilitat, i per tant, la priorització d’altres mitjans.

“- Bueno, cuando el autobús tarda demasiado caminas al metro porque el tiempo

que estas allí esperando prefiero caminar.

- Tarda demasiado en venir claro tú eres mas joven aprovecha ahora.

M-¿Para ir a trabajar y todo no te va bien?

- No no no, prefiero caminar o hacer trasbordo en el metro, es que el autobús

tarda mucho!” (Grup de discussió 1)

En horaris no feiners, especialment els caps de setmana i les nits, la freqüència de

pas dels autobusos encara és menor i l’oferta del servei també. Això fa que si s’ha

d’utilitzar per motius de feina s’hagin de realitzar diferents estratègies que fan allargar,

considerablement, tant el temps d’espera com el del trajecte.

_______________________________________________________________________

57

“Estas como media hora, como los domingos, terrible, y los sábados, igual” (Grup

de discussió 1)

“No hay aquí autobús de la noche. Yo trabajaba antes en un restaurante, allí en

Montbau allí en el Hospital y salía a las doce, una de la mañana. Había un bus que

salía a las doce, si salía un poquito más tarde, a las doce y cuarto, ya el bus no

pasaba. Tenía que esperar al de la una. Me iba a plaza Catalunya, si en plaza

Catalunya no lo pillaba el otro tenía que esperar otra hora para el otro bus.

Llegaba a las cuatro.” (Entrevista col·lectiva)

El fet que l’autobús comparteixi l’espai públic amb altres mitjans es valora com

un element que fa disminuir la seva eficiència i que fa que s’hagin de prevenir molt més

les incidències que es poden trobar al llarg del trajecte, i per tant, la necessitat de

destinar més temps al trajecte. Això fa que en ocasions es percebi com massa lent, degut

al sobrecost temporal del viatge que han d’assumir.

“- Te encuentras en el autobús y que llego no llego, no llego porqué los

semáforos, hora punta...

- Claro claro, algún accidente, algún coche que está mal aparcado que no puede

pasar...” (Grup de discussió 1)

Les dimensions, considerades massa grans dels autobusos en relació als carrers

pels quals circulen, alimenten aquesta percepció de lentitud del servei.

“-Que por eso es lento el autobús, porque es tan grande y hay tanto tráfico y toda

la historia.” (Entrevista col·lectiva)

També es considera que l’oferta de línies d’autobús que donen servei al barri són

poques, i aquestes estan mal comunicades amb l’àmbit més proper, principalment

amb els barris de la Florida Blanca i Santa Eulàlia, barris amb els que es té una relació

quotidiana important, ja sigui per motius laborals, escolars, per anar a comprar...

“-¿Por ejemplo, si yo quiero ir de aquí a Florida, vale? Hay muy mala

comunicación.

- De aquí a fuera, a Barcelona, si está bien comunicado. Però per aquí als barris

del voltant es lo que està pitjor.

_______________________________________________________________________

58

- Es lo que tú dices de la Florida o Santa Eulàlia... Porque hay gente que vive en

Santa Eulalia y trae aquí a los niños y no hay buena comunicación. (Entrevista

col·lectiva)

4.2.1.1 Accessibilitat

Els autobusos són considerats com els mitjans més accessibles i còmodes per

desplaçar-se per les mares amb cotxets per infants, les persones amb mobilitat

reduïda i altres col·lectius. Grups de població que disposen d’uns accessos i espais

reservats i adaptats a les seves necessitats dins dels autobusos, fet que els ajuda molt a

sentir-se còmodes i segurs.

“- Yo prefiero el autobús.

- Si, porque el autobús aun lo subes, esta en sitio para aparcar los cochecitos.

Están mucho mejor los autobuses.

- Si, pero van como...sardinas

- Pero como hay sitio reservado para el carrito, y aunque yo vaya de pie, pero el

carrito va en su sitio y entonces lo agarro por la correa y entonces también

muchísimo mejor.” (Entrevista col·lectiva)

En relació a aquest fet es denuncia que no tots els autobusos que circulen

actualment disposen d’aquest sistema. Això provoca que quan el servei no està

adaptat el temps d’espera augmenti i per tant el servei esdevingui del tot ineficient. A

part també es percep certa exclusió respecte les altres usuàries i usuaris ja que la

persona que necessita el servei adaptat s’ha d’esperar a que passi un autobús que

disposi d’aquest servei.

“Tienes que esperar que venga uno de los nuevos que, claro, que si yo salgo mi

hora. Bueno, pues salgo de mi casa, porque tengo que estar, por ejemplo, a las

9h en algún sitio, a mi como me den un autobús antiguo, yo me tengo que

esperar a que venga uno de los nuevos y yo ya llego tarde al sitio.” (Grup de

discussió 2)

_______________________________________________________________________

59

En el cas de les mares amb cotxets per infants, si per necessitat es veuen obligades a

utilitzar un autobús no adaptat, el trajecte esdevé incòmode i perillós.

“- A la que te falla y vas sola...no puedes plegar el carro, a parte que igualmente

el carro a dentro no tienes donde poner-lo...

- Lo tienes que ir plegado..., pero tienes que ocupar un asiento. Para poder

ponerlo, malo.” (Grup de discussió 2)

Entre aquestes usuàries, es percep que els autobusos no adaptats s’estan utilitzant el

màxim, de forma exagerada i això fa que no tots els col·lectius hi tinguin l’accés garantit.

“Me dijeron que todos los están apurando hasta el final, como los metros y... los

apuran hasta el final. Dicen: “no si, ya los van a retirar.” Yo le digo que ya lo

podrían haber retirado.” (Grup de discussió 2)

4.2.1.2 Infraestructures relacionades amb l’autobús

Les marquesines són valorades positivament, ja que es necessiten per fer més

còmode i agradable l’espera de l’autobús, ja sigui per protegir-se de la pluja o la

calor.

“Les marquesines que diuen que moltes vegades no hi ha, que si plou i ha de

passar l'autobús, van molt bé per esperar-se”. (Grup de discussió 1)

En alguns casos les marquesines, però són tant petites que no resolen la funció de

protegir o fer més comfortable l’espera de l’autobús.

“Han hecho las marquesinas tan pequeñas que es como si no hicieras nada. En

invierno cuando llueve esta todo mojado, y en verano cuando hace mucho sol,

como es también tan pequeño, pues tampoco no te tapa.” (Grup de discussió 2)

En altres casos hi ha elements que fan disminuir la visibilitat de la persona que s’espera a

la parada, com cartells enganxats als vidres, o containers situats al costat de la

marquesina.

_______________________________________________________________________

60

“- Hay paradas de autobuses, que ya digo que no suelo frecuentar mucho,

porque..., pero bueno, hay la casita esa que esta muy bien pero que pasa, que

esta el asiento, pero hay pancartas aquí y pancartas allí, que si te sientas, no ves

el autobús venir.

- Están cerradas total.

- Si, digo, bueno, vale... que me parece muy bien, pero al menos en vidrio, que tú

puedas verlo, claro.

- Y otra buena apariencia, ahora que hablo de esto. Un container en la parada del

autobús.

- Claro, que te tapa así..., para levantarte y eso” (Grup de discussió 2)

Pel que fa a l’accés a la informació relacionada amb el servei de l’autobús, és a dir,

horaris, recorreguts..., es defensa que aquesta existeix en la gran majoria de

parades, tot i que es qüestiona la seva fiabilitat.

“Te pone una hora y después pasan a la hora que les da la gana.” (Grup de

discussió 2)

En relació a la localització de les parades de l’autobús es denuncia que n’hi ha

situades en carrers amb unes voreres estretes. Aquest fet dificulta l’espera de

l’autobús i alhora també el recorregut per la vorera. Els llocs concrets on es fa aquesta

reflexió són a les parades del carrer Mas i al carrer Montseny.

“En la calles Mas estas esperando el bus y pasa la gente con sus coches, la gente

sube, la gente baja y tu estás a un lado o a otro lado.” (Entrevista col·lectiva)

4.2.2 Metro

El metro es valora com un servei de transport col·lectiu en el que és fàcil conèixer i

interioritzar els seus recorreguts, freqüències de pas... gràcies al fet de tenir unes

infraestructures, unes estacions i uns recorreguts fixes.

“- A parte que también en el metro, como es algo que coges más cada día, es algo

que estás más enterada. Las comunicaciones que tiene y tal.

- Tienes más información.

_______________________________________________________________________

61

- Y allí en el metro sé dónde me tengo que bajar, porque como tenga que fiarme

de la parada del autobús...

- En el autobús nunca te enteras en qué parada estás.” (Entrevista col·lectiva)

En relació al temps destinat a l’ús del metro es considera que el temps de recorregut

fins a la parada de metro i d’aquesta al lloc de destinació és major que

l’autobús, tot i que gràcies a la seva rapidesa en el viatge i la freqüència de pas

elevada, el temps d’espera i trajecte és molt menor, i per tant es considera un mitjà

eficient per un ús quotidià.

“-Entre lo que tarda, y todo, yo prefiero el metro.

- Pero bueno también las paradas de metro te dejan lejos y también tienes que

andar eh! O sea que...

- Pero es más rápido” (Grup de discussió 2)

Cal tenir en compte però que hi ha usuàries que degut a la brutícia i la manca de

vigilància que perceben no consideren la rapidesa i comoditat d’aquest mitjà com a

factors positius.

“M- ¿Decíais que os movíais en metro no? ¿Que pensáis del metro?

-Fatal

-Que es incomodo.

-Que si que es cómodo y es rápido. Para mi es rápido.

M- ¿Es más rápido que el autobús?

- Si, claro...

-Pero es la ciudad sin ley... y... sucios mas no poder

- El metro es horroroso.

- Pero para mi no.

- La ciudad sin ley le llamo yo. Porque es una ciudad bajo tierra y cada uno...”

(Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

62

La comoditat del trajecte cal tenir en compte que està subjecte a les hores en que

s’utilitza, ja que aquelles usuàries que el fan servir en hores punta, fan una crítica

negativa del servei.

“- Eso es una sardina de lata, es una sardina de lata. Es horroroso. Es que lo

tienes que dejar pasar, porque la gente va...

- No, no puedes subir de la gente que hay.

- Demasiada gente.” (Grup de discussió 2)

La seguretat és un factor valorat de forma negativa al metro, ja sigui per

l’aglomeració de persones que s’hi concentren, o bé per la manca de vigilància que

creuen que és important.

“- A mi me parece que voy más segura en autobús que metro.

M-¿En cualquier hora del día?

- Sí.

- Yo también cuando la gente entra así todos juntos al entrar... tienes que vigilar

con los niños pequeños, los niños pequeños entran y no pagan nada, por la puerta

de esto, se sientan, y un día vengo...toda la cartera, todo lo que había por ahí,

una chiquilla porque los enseñan si porqué una niña se pone así y nadie la ve, y

empieza y uy mi cartera! ¡Uy nos quitan la cartera! y la cartera la niña.... se bajo.

Y era de raza gitana...les enseñan a eso a robar” (Grup de discussió 1)

“- Bueno, en el metro ya le digo... en el metro contra la pared y te tocan el culo,

el bolso.

- A veces al metro, quien les conoce dice: ¡ hay unos que van a robar carteras!

- Yo me he encontrado no se cuantas veces así.

- Hay muchos carteristas en el metro.” (Grup de discussió 2)

Les participants més joves critiquen el servei noturn del metro per la seva poca

oferta, ja que consideren que si aquest fós ininterrumput al llarg de tota la nit no

s’agafaria tant el vehicle privat per sortir a les nits.

“Durant el dia és una història el transport públic però quan arriba la nit no surtis

por ahí. El metro no sé si tanca a les dues els caps de setmana o algo així, però

des de que obren el metro fins a les tantes de la matinada pues tiene que haber

_______________________________________________________________________

63

algún evento especial.. el transporte están para lo que están, no? Para cuando

realmente nos hace falta, sobretodo de cara a la juventud. Si bebes no conduzcas,

vale, pero si sales por la noche y te tomas un cubata, como te pones? El metro no

va, el autobús depèn d’on estiguis tampoc no n’hi ha..” (Entrevista col·lectiva)

4.2.2.1 Accessibilitat

Les participants als grups de debat són conscients que l’accés a les estacions de

metro és un fet que s’està millorant, amb la construcció d’ascensors. Cal tenir en

compte, però, que el desplaçament és entre dos punts, per tant, cal que totes les

estacions siguin accessibles per tota la població, per universalitzar el seu ús.

“ En la carretera de Sants, en el metro de Badal, veo ahora que están poniendo

ascensores... que es lo que habría de haber lógicamente en todas las estaciones”

(Grup de discussió 2)

Així doncs, la manca d’ascensors a algunes estacions de metro, dificulten l’accés a

aquells col·lectius amb més problemes per moure’s com són mares amb cotxet per

infant, persones amb mobilitat reduïda i persones grans.

“ En el metro vale... hay muchos...tienes que ir con el carrito y tienes que subir y

bajar escaleras con el carrito” (Grup de discussió 2)

En relació a aquest fet es fa una crítica concreta a l’estació del metro de Collblanc, de la

línia 5, on es denuncia el fet que no estigui adaptada als col·lectius amb més problemes

de mobilitat, ja que no hi ha ni escales mecàniques, ni ascensor que ho permetin.

“- El metro de Collblanc es una zona muy transitada y muy buena, para que no

haya ascensor.

M- ¿Y no hay ni escalera mecánica, ni nada?

- Nada, nada

- Tienes que ir a pie

- Lo que pasa es que con la escalera mecánica no puedes ir con el carrito. “(Grup

de discussió 2)

_______________________________________________________________________

64

Aquesta millora de les infraestructures del metro es defensa clarament, per aquest fet

també consideren necessari que es reformi i modernitzi aquest servei, per adaptar-

lo a les necessitats de la població actual.

“Pero es que el metro esta digamos un poco antiguo, no? ... Se ha quedado... y

no lo reforman mucho, o sea porque ya en los tiempos que estamos que la mujer

tenga que subir y bajar con el carrito acuestas, yo el metro no lo cojo...” (Grup de

discussió 2)

4.2.3 Cost del transport col·lectiu

L’actual sistema d’integració tarifària és valorat positivament tant per motius de

comoditat com per l’estalvi econòmic que representa, ja que et permet utilitzar

diferents mitjans pagant una sola vegada.

“- Això si que ho han fet ara bé. Amb un bitllet agafo el metro, els ferrocarrils..

M - Penseu que és car el transport públic ara o no?

- Ho és i no ho és. Perquè pagar sis euros per una tarjeta de metro te raja o un

euro con quince el billete.. y más si vas con los niños.

- La T10 és cara. Però per una altra banda ho han arreglat perquè potser agafes

en una hora el metro i un altre transport. Doncs clar, amb un bitllet ho has fet

tot.” (Entrevista col·lectiva)

Tot i això el preu del servei del transport col·lectiu, del bitllet senzill especialment, es

percep car, i es creu que l’augment del preu anual cada vegada serà major, fet que

provoca que acabin creient que utilitzar aquests mitjans de transport es convertirà en un

luxe entre la població.

“- El billete cada día te sale mas caro.

- Y el año que viene no será un euro quince, no, será un euro vint-i-cinc, o sigui

que serà un luxe anar, i tornarem anar com anavem abans, caminant” (Grup de

discussió 1)

_______________________________________________________________________

65

Pel que fa als usuaris i usuàries d’aquests mitjans que no paguen els trajectes,

especialment en el metro, consideren que el fet que es percebi amb un cost elevat és

el que fomenta que la gent faci aquesta infracció.

“Hay gente que se cuela quizá porque quieren colarse pero muchos porque

piensan que es muy caro el billete. Yo por ejemplo, si veo que no hay nadie nos

pasamos dos con la misma picada. A ver, las cosas como son. Claro, es normal,

pero claro si hay el guardia picamos los dos. Pero es esto, creo que deberían

haber descuentos para los menores de edad.” (Entrevista col·lectiva)

La falta de vigilància a les estacions de metro es percep com un altre dels motius

que fomenta que alguns usuaris i usuàries no paguin el trajecte que efectuen, ja que no

hi ha control.

“- El que falta també és molta més vigilància, també en el transport públic... això

la veritat si us plau...

- Si perquè la gent salta

- Si podeu... si perquè la gent salta i jo he vist també a saltar les barreres..”

(Grup de discussió 2)

Aquelles estacions més conflictives, en les que el volum de gent que hi ha és important,

com poden ser Collblanc i Santa Eulàlia, la manca de vigilància és un problema que

consideren que s’ha de solucionar per millorar la situació del metro i evitar aquestes

infraccions.

“-Però si no ningú pagaria, i on estan tots aquest revisors, tenen que posar-ho,

per exemple aquí a Santa Eulàlia que és una parada conflictiva, Mercat Nou, que

és conflictiva, vale?, Collbanc també és conflictiva.

M- Conflictiva perquè?

- Perquè hi ha molta gent, molta, i de tots els colors eh!

- Espera que se abra la puerta i pasa corriendo.

- ...darrera teu sembla que vagin a passar algo i passen amb tu

- I jo estic pagant per tu i calla i aguanta, és vergonyós” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

66

L’altre fet que consideren que motiva el no pagar el servei del metro són les baixes

sancions imposades per aquells que fan aquest tipus d’infraccions.

“- De todas maneras eso es bastante popular porque no hay control ni nada. Pero

estoy segura que la mayoría se cuelan porque es caro. Y si supiéramos que te van

a parar, pues todo el mundo pagaría, pero si van a pasar de ti es como que está

prohibido también fumar pero la gente fuma. ¿Por qué? Porque sabes que nadie te

va a parar.

- Pues realmente es eso, que si realmente pusieran la multa a la gente y a partir

de allí pusieran pago de billetes más baratos y los que se cuelan, tienen que pagar

la multa y ya está. A partir de allí, la gente paga más y el que se cuela tiene que

pagar una multa y...

- Pues como no funciona, pues ala.” (Entrevista col·lectiva)

Pel que fa als treballadors del metro, revisors, venedors de bitllets... consideren que en

alguns casos no actuen correctament davant d’aquestes infraccions.

“I la gent que està allí a la taquilla no és capaç de trucar a la policia que se suposa

que he de tenir un control dintre, i dir: se m'ha colado en tal estación y hay que

pillar-las y meterles una multa, i dic jo, escolta això no ho has vist, i diu la noia:

oiga señora, esto es libre, si usted quiere pagar paga y sino no paga” (Grup de

discussió 1)

L’actitud dels revisors del metro pel que fa al control de pagament, en algun cas és

criticada, ja que perceben que demanen el bitllet especialment a aquelles persones amb

aspecte d’haver pagat.

“I jo pensant i m’ho demanen a mi que es preparin perquè els demanaré que els

demanin aquests nois que els hi ensenyin. Perquè o som tots o no som. Perquè si

jo entro perquè la màquina no funciona no és el meu problema. Igualtat per

tothom, per totes les coses i per tota la història.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

67

Les participants als grups de debat consideren que és una obligació pagar el servei de

metro que es realitza, a més a més es creu que si tothom ho fes el preu del mateix

podria disminuir.

“El colarse la gente. ¡Es alucinante! Te digo una vez que me para, que me pidió

por favor que le dejase. Es que no sé que decirte... ¿Qué quieres que te diga?

¿Que yo voy a pagar mi billete y te dejo salir, porque no lo vas a pagar tu? Quería

colarse simplemente y que cuando picara mi tarjeta le dejara pasar. Te lo juro,

que me pinchan y no me sacan sangre. Y yo le decía... Bueno, si todos realmente

pagraramos sería tirado el metro porque tendría tantísimo dinero... lo que pasa

que...” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

68

4.3 TRANSPORT PRIVAT

Dins del transport privat l’estratègia valorada per les participants als grups de debat ha

estat l’ús del cotxe com a conductor i altres aspectes relacionats.

Aquesta forma de moure’s per les característiques de la mobilitat quotidiana femenina

és poc eficient, especialment en àmbits com els estudiats en els que és difícil circular

amb aquest mitjà. Tot i això fora de l’àmbit, per sortir dels barris sí que se’n fa més

ús.

“- Lo que pasa es que no hay mucho párking. Y hay coches que tienen bastante y

se ponen en medio y no dejan aparcar.

M - Pero lo coges para salir del barrio, digamos. ¿Y para dentro del barrio?

- Dentro del barrio no lo uso.” (Entrevista col·lectiva)

De forma general les dones perceben que el vehicle privat és una màquina perillosa.

Fet que reflecteix la por i poc ús que tenen respecte aquest mitjà.

“Quiero decir, es una cosa muy peligrosa, es una máquina de matar” (Entrevista

col·lectiva)

En relació a aquest fet, també consideren que la quantitat de cotxes que hi ha

actualment a l’espai públic és excessiu i que aquests ocupen massa espai, dificultant

la circulació.

“- Hay demasiados coches. Cada vez necesitan más. Hay demasiados coches.

- Con eso de la zona verde y lo de la zona azul….es casi imposible ir con el

coche…” (Grup de discussió 2)

Les participants als grups de debat d’origen estranger comenten la seva problemàtica

alhora de circular en vehicle privat, ja que es troben que moltes de les senyals i normes

de circulació de la via pública són diferents a les que elles han estudiat al seu país

d’origen. També comenten que els hàbits de circulació, per part de tothom, són diferents.

Aquests fets dificulten encara més la utilització d’aquest mitjà per aquest col·lectiu.

_______________________________________________________________________

69

“Aquí me da miedo andar con el coche, porque son muy diferentes las señales de

tráfico que hay en mi país. Son muy muy diferentes, hay muy pocas allá. Aquí no

hay pase de peatones que el coche le da preferencia. No, allá la gente cruza como

quiere.” (Entrevista col·lectiva)

La manca d’aparcament a l’interior dels barris condiciona l’ús del vehicle privat

per aquest àmbit. Les participants consideren que aquest fet desincentiva la seva

utilització ja que troben dificultats per aparcar tant a l’espai públic com en aparcaments

privats.

“A ver, moverse en coche no es complicado porque te conoces fácilmente el barrio

pero lo realmente complicado es lo de los aparcamientos, dónde aparcar y tal.”

(Entrevista col·lectiva)

També denuncien la por a deixar el vehicle aparcat a l’espai públic per la possibilitat de

patir desperfectes.

“- Si el deixes al carrer la por de que te'l trenquin.

- Que te'l trenquin, que no te'l rallin, perquè ara és la moda de pegar patades a la

joventut i tal ¿no?” (Grup de discussió 1)

Els elements relacionats amb el vehicle privat com el cost de l’aparcament o la benzina

fan percebre aquest com un mitjà de luxe, que cada vegada serà més costós de

mantenir.

“- Per buscar aparcament ja és una vergonya.

- No n'hi ha, a part el que tingui cotxe pues ara o a de pagar una plaça de

pàrquing, es que dintre de deu anys tenir un cotxe serà un luxe, entre gasolina, i

els aparcaments, serà un luxe” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

70

4.4 CONVIVÈNCIA ENTRE ELS MITJANS DE TRANSPORT

Els mitjans i modes de desplaçament que conviuen a l’espai públic tenen

característiques i necessitats concretes i diferents. Aquesta situació implica que es

produeixin conflictes pel fet de perseguir objectius similars i en ocasions sigui difícil

trobar un equilibri entre tots ells.

Dels arguments de les participants es desprenen dos tipus de conflictes:

a) aquells que es produeixen entre els mitjans motoritzats i els modes no

motoritzats,

b) i per altra banda els conflictes entre els mitjans de transport motoritzats.

4.4.1 Modes no motoritzats i mitjans motoritzats

Els conflictes més freqüents, segons les participants als grups de debat es produeixen

entre els mitjans motoritzats i els modes no motoritzats, especialment, entre el

vehicle privat i els vianants. Considerats ambdós com els principals usuaris i ocupants de

l’espai públic.

“Las aceras están hechas una mierda. Vas con los cochecitos cuando tienes a los

niños pequeños e ingeníatelas para bajar de la acera porque está todo lleno de

coches.” (Entrevista col·lectiva)

Cal tenir en compte que es percep una ocupació massiva de l’espai públic per part

del vehicle privat.

“Y nuestro barrio sí, que es viejo y hay muchas calles estrechas y entonces pues

claro, al haber una movilidad frecuente, pues nos encontramos con lo que hemos

dicho, con el atasco, con el coche que está descargando, con el coche que está

mal aparcado.” (Grup de discussió 1)

_______________________________________________________________________

71

Es denuncia una manca de respecte important dels conductors dels vehicles

motoritzats, especialment el vehicle privat, vers els vianants. Aquesta percepció es

deu al fet que els conductors ocupen l’espai públic dels vianants, com les voreres, els

passos de vianants... dificultant i augmentant el perill dels recorreguts a peu.

“- A mi molestan los coches.

- No tengo por dónde andar con el niño porque se unen en el paso de peatones.

Soy la primera por donde pasar el coche del niño y tengo que acabar pasándolo

por media calle. Es como los perros. Lo que realmente molesta son los dueños de

los perros. No es el coche, es el dueño del coche. Me entiendes lo que quiero

decir?

- Yo el coche nunca lo dejaría en un sitio dónde pudiera molestar. Yo doy horas de

vueltas.

- Tú, pero mucha gente no.

- Claro, pero si ya lo hacemos así.. eso de estar quemados y parar en medio de la

carretera y se van.. o descargan carga mayor o no sé que.. están esperando..

- O bajar con el coche del niño a media calle.” (Entrevista col·lectiva)

També hi ha qui percep una manca de respecte tant dels vianants com dels conductors,

considerant que la població en general va a la seva sense pensar amb el que pot

molestar a la resta de gent, existeix doncs, certa sensació d’egoisme entre la població en

general.

“Hay un pedazo de paso de peatones, pues el conductor que lo veas que se pare.

Porque no se paran y los peatones, pues respetar el trozo de paso de cebra. Es

que no respetan ni los coches ni los peatones. Y la gente mayor a mi me da

miedo. (Entrevista col·lectiva)

L’ocupació per part dels vehicles privats de l’espai destinat als vianants fa que es

percebi clarament que aquests disposen de poc espai públic, especialment de

voreres, ja que hi ha un excés de cotxes aparcats damunt que dificulten molt els

recorreguts a peu.

“Pero hay otras cosas peores hay todavía, porque están los auto aparcados arriba

de la acera y si uno no cabe allí ... y tienes que salir a girar a la calle para poder

pasar, están uno detrás del otro a ciertas horas.” (Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

72

Així doncs, la manca d’espai “legal” per aparcar fa que sigui molt habitual trobar

vehicles mal estacionats sobre la vorera per molts dels carrers del barri. Aquest fet

dificulta la circulació de la resta de mitjans motoritzats, però també dels vianants que

caminen per la vorera.

“Pero hay otras cosas peores hay todavía, porque están los auto aparcados arriba

de la acera y si uno no cabe allí ... y tienes que salir a girar a la calle para poder

pasar, están uno detrás del otro a ciertas horas.” (Grup de discussió 2)

Tot i aquestes valoracions també hi ha qui sosté que degut a la quantitat de vehicles

privats, i a l’espai que necessiten per aparcar i circular, cal replantejar-se l’ocupació

d’aquests mitjans en l’espai públic, per intentar millorar la situació i evitar els conflictes

presents actualment. Tot i això, es planteja com un problema de difícil solució.

“Però és el que diem, a veure. Hi ha molts cotxes, necessiten aparcament i

aparcament no n’hi ha. No hi ha pàrquings i els cotxes han d’aparcar a algún

puesto, m’entens? Jo comprenc que si ve un home a descarregar o el que sigui lia

tot el que puede. I en aquell moment que estàs passant pues... Jo no sé com se

solucionaria això però també és lloc de peatons però també lloc de conduir.”

(Entrevista col·lectiva)

4.4.2 Mitjans de transport motoritzats

Entre els mitjans de transport motoritzats es produeixen conflictes, especialment entre

els vehicles privats i els autobusos. El fet que tots busquin l’eficència dels trajectes en

un mateix espai fa difícil l’equilibri entre ells.

La mala circulació dels vehicles privats i l’ocupació per part d’aquests d’espais no

destinats al seu ús fa que els autobusos siguin els qui més pateixen les disfuncions

que aquests provoquen.

“- Ellos dependen del tráfico... entonces tampoco puedes echarle la bronca al

pobre hombre, claro.

_______________________________________________________________________

73

- No porque le ponen el... No, yo lo he visto que se ha tenido que parar el autobús

allá, media hora. Bueno hasta que el conductor ha venido.

- Hay un coche el medio y hasta que no viene el dueño a sacarlo, no, pueden...

- Exacto. O cuando están en carga y descarga que en teoría tendrían que estar en

la esquina, no…

- Si, pero como la carga y descarga está cubierta de coches, que están allí

aparcados y nadie los saca.(Grup de discussió 2)

Tot i aquesta situació negativa per l’autobús també es considera que aquest no hauria

de circular per carrers estrets ja que això dificulta la circulació de la resta de mitjans

motoritzats.

“El autobús, claro, la calle es muy estrechita, como la han hecho tan estrecha

para que pase el autobús, claro, en cuanto el autobús... mientras ...? maniobra el

coche y todo, pos claro, a tu ya se te han pasado 10 minutos” (Grup de discussió

1)

També són presents conflictes entre el transport col·lectiu, en concret amb autobusos

urbans i autobusos discrecionals de les escoles, ja que els horaris i el lloc de les parades

haurien de ser diferents, perquè sinó l’espai públic és ocupat per un nombre excessiu de

persones i mitjans, provocant situacions de trànsit força caòtiques.

“Y aquí, en la calle Montseny/ Gonçal han puesto la rampa. De coña para la gente

mayor pero, coño, ahora el autobús para en la mitad de la calle. Y como los

colegios de por aquí hace pocos años que están, siempre los autobuses los vienen

a buscar aquí y se montan unos merders!” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

74

5 DEMANDES DE MILLORA

Les participants als grups de debat fan un seguit de suggeriments i demandes pel

que fa a l’espai públic i la mobilitat als seus barris de residència que consideren

necessàries per millorar la seva vida quotidiana.

5.1 ESPAI PÚBLIC URBÀ

- La necessitat de solucionar els problemes de marginalitat que perceben

actualment als seus barris per evitar que la situació és compliqui.

“Estamos así como un poco marginados, pero si vas a otras barriadas es que aún

es peor que aquí, y yo entiendo que tendríamos que mirar pues eso que no

vayamos a peor en el mañana.” (Grup de discussió 1)

“- Es un barrio muy antiguo, no lo vamos a poner moderno ahora ¿no?

- Yo encuentro que haber, tiene sus dificultades pero lo que tenemos que intentar

es que no empeore más, arreglar los problemas que tenemos ahora para que no

se hagan mayores.” (Grup de discussió 2)

- Augmentar la sensació de seguretat per desplaçar-se tranquil·lament per l’espai

públic urbà, ja sigui al carrer, parcs, places o escoles.

“Lo que entiendo que ha dicho la señora del Liceo y de la calle en Barcelona, esto

se llama el Raval, lo que tenemos que eso no venga aquí, pero si va viendo para

esta zona esto es peor, y esto es lo que tendríamos que evitar, con policía.” (Grup

de discussió 1)

“Hay que poner mas vigilancia en la puerta de los colegios, y en los parques

también” (Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

75

- Un darrer suggeriment, amb un caràcter més puntual, és la proposta de construir, en

el que avui és una casa ocupada a la Plaça Espanyola, un equipament destinat a la

gent gran dels barris, per atendre millor les seves necessitats.

“En esta esquinita que vemos ahí en el frente de mi casa que están los ocupas,

ahí era un sitio magnifico que antes havia un hospital, ahí en urgencias era la

Plaza Española ahí yo creo que era ideal para poner un geriátrico, es que es un

desto muy bonito y está abandonado, está abandonado aquello.” (Grup de

discussió 1)

_______________________________________________________________________

76

5.2 MOBILITAT

Les propostes destinades a millorar la mobilitat dels barris de Collblanc-la Torrassa fan

referència a millores en el transport col·lectiu.

- Disminuir el preu del transport col·lectiu per fer-lo atractiu a qualsevol usuari

independentment dels seus recursos econòmics. També és pot considerar com una

estratègia per evitar que alguns usuaris no paguin el servei que efectuen.

“Por ejemplo, yo cuando voy con mi hijo, tengo que pagar dos billetes. Mi hijo no

trabaja y yo estoy sola. A ver, tengo que pagar dos billetes. Por ejemplo, si

hubiera una tarjeta para menores de edad y tuviera descuento, no te importa

mucho pagar el 50% de lo que tienes que pagar.” (Entrevista col·lectiva)

5.2.1 Autobús

- Posar autobusos adaptats a l’estructura urbana dels barris, amb carrers estrets,

poc espai a la via pública...

“-Deberían poner autobuses pequeñitos como hay en otras partes.

M - El bus del barri?

- Es lo que estuvimos hablando, porque yo he visto por Barcelona... hay que cosa

más bonita. ¿Y porqué no lo ponen en nuestro barrio?

- Claro.

- Si hay muchas calles que permiten entrada de los autobuses... no pasa un

autobús porque un coche está mal aparcado y ya se queda ahí estacionado. Es

como decir, bueno en Barcelona porque es Barcelona lo vamos a poner. No lo

están haciendo como debería estar.” (Entrevista col·lectiva)

“De aquí a la Florida andando todavía bien pero hasta Santa Eulalia hay un rato.

Imagínate con el minibus este... facilitaría el tráfico, que por eso es lento el

autobús, porque es tan grande y hay tanto tráfico y toda la historia. Pero lo ponen

en Barcelona, donde las calles son más anchas, y aquí no lo ponen. Eso es lo que

_______________________________________________________________________

77

no puedo entender. Yo del autobús no estoy muy afectada porque no lo suelo

coger mucho porque voy más a pie.” (Entrevista col·lectiva)

“Pues unos autobuses o algún medio de transporte más pequeño y más seguido.”

(Grup de discussió1)

- Ampliar horaris del servei, especialment a la nit.

“El bus de la noche es importante también.” (Entrevista col·lectiva)

- Augmentar línies d’autobús, en general a tota la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.

“- Ahora solo hace falta que pase por Gran Vía, por el medio del Hospitalet.

- Pues por el barrio, de una punta al otra del barrio, eh de una punta a la otra...

- ... en Hospitalet, mas autobuses tendrían que poner...” (Grup de discussió 2)

5.2.2 Metro

- Augmentar la seguretat a les estacions, accesos i a l’interior dels combois.

“- El que falta també és molta més vigilància, sobretot al metro... això la veritat si

us plau...

- Si perquè la gent salta i jo he vist també saltar las barreres..” (Grup de discussió

1)

- Augmentar les sancions per les infraccions fetes en qualsevol infraestructura del

metro.

“Y da mucha rabia eso porque yo a veces pienso que te están pidiendo el billete y

está prohibido también fumar y hay mucha gente fumando dentro. Y qué es más

peligroso! Si te cuelas, no matas a nadie pero si tiras un tabaco por ahí y hay un

incendio puedes matar a mucha gente. Pero sin embargo un control más fuerte

sobre los fumadores.” (Entrevista col·lectiva)

_______________________________________________________________________

78

- Millorar el servei, especialment en hores punta.

“- ¿Lo coges el metro en hora punta de la mañana?

- No

- Eso es una sardina de lata, es una sardina de lata. Es horroroso. Es que lo tienes

que dejar pasar, porque la gente va...

- ¡No pudes entrar de la gente que hay!

- Lo tendrían que poner más a menudo y más largo...

- Demasiada gente.” (Grup de discussió 2)

_______________________________________________________________________

79

PROPOSTES DE MILLORA

Les propostes plantejades tenen per objectiu facilitar la compaginació de la vida

familiar i laboral de les dones residents als barris de Collblanc-la Torrassa i augmentar

la seva qualitat de vida en els seus barris de residència. Són propostes amb actuacions

de caire general, sense implicacions concretes.

Aquestes millores no només pretenen afavorir les dones dels barris estudiats, sinó que

serà tota la població la que en surti beneficiada.

L’àmbit d’afectació de les propostes són els barris treballats, Collblanc i la Torrassa,

i fan referència a millores que afecten a l’espai públic urbà i a qüestions de mobilitat i

accessibilitat territorial.

Les propostes que afecten a l’espai públic urbà tenen implicacions diverses i fan

referència tant a temes urbans com aspectes més d’adequació de serveis.

Pel que fa a les propostes de mobilitat i accessibilitat territorial aquestes tenen per

objectiu principal facilitar la mobilitat urbana amb mitjans alternatius al vehicle privat,

tant aquells desplaçaments intrabarris com interbarris.

La competència de la majoria de les actuacions recau sobre l’administració local, ja

sigui l’ajuntament o la regidoria del Districte II, les entitats i associacions veïnals, i

també sobre els propis veïns. En algun cas també es necessària la competència

d’administracions suprmaunicipals com pot ser la Generalitat.

_______________________________________________________________________

80

PROPOSTA 1

NOM DE LA PROPOSTA: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: ESPAI PÚBLIC URBÀ

OBJECTIU PRINCIPAL

Fomentar que qualsevol dels veïns residents als barris puguin participar en la

planificació de l’espai públic del seu àmbit de residència.

ACTUACIONS

- Crear mecanismes de participació permanent entre l’administració local i la

població per tal de considerar les valoracions d’aquesta alhora de millorar l’espai

públic. Dins de la població s’han de tenir en compte els veïns i també comerços,

entitats i associacions vinculades amb aquests barris.

_______________________________________________________________________

81

PROPOSTA 2

NOM DE LA PROPOSTA: FIXAR POBLACIÓ AL BARRI

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: ESPAI PÚBLIC URBÀ

OBJECTIU PRINCIPAL

Generar elements per fixar la població jove, especialment, perquè es quedin als

barris. Intentar disminuir l’emigració de la població de “tota la vida” cap a altres

barris o ciutats.

ACTUACIONS

- Millorar serveis, especialment llars d’infants de gestió pública.

- Activitats per fomentar la multiculturalitat.

_______________________________________________________________________

82

PROPOSTA 3

NOM DE LA PROPOSTA: AUGMENTAR LA PERCPECIÓ DE SEGURETAT

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: ESPAI PÚBLIC URBÀ

OBJECTIU PRINCIPAL

Aconseguir que qualsevol resident del barri, independentment de l’edat, sexe,

origen... pugui fer ús de l’espai públic urbà en qualsevol moment i hora.

ACTUACIONS

- Garantir la seguretat a l’espai públic amb la presència de gent, fent un ús social

del mateix.

- Polítiques de prevenció, de participació social dirigides a grups vulnerables per

aconseguir la inclusió i reinserció d’aquests, i evitar així possibles focus

d’inseguretat.

- En el disseny dels espais públics, en especial, de parcs i places, evitar zones

amagades, que quedin fora de la vista de la resta de la població, ja que aquests

són espais generadors d’inseguretat.

_______________________________________________________________________

83

PROPOSTA 4

NOM DE LA PROPOSTA: AUGMENTAR L’OFERTA DE SERVEIS PÚBLICS

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: ESPAI PÚBLIC URBÀ

OBJECTIU PRINCIPAL

Adaptar els serveis públics a les necessitats de la població actual.

ACTUACIONS

- Augmentar els serveis públics destinats a la població major de 65 anys.

- Crear llars d’infants de gestió pública.

- Crear serveis complementaris a les escoles que permetin treballar amb uns

horaris diferents que els escolars.

- Ampliar el servei d’urgències existent, per augmentar la cobertura sanitària

actual.

_______________________________________________________________________

84

PROPOSTA 5

NOM DE LA PROPOSTA: MILLORAR EL MOBILIARI URBÀ

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: ESPAI PÚBLIC URBÀ

OBJECTIU PRINCIPAL

Fomentar el respecte vers aquests elements i afavorir el seu ús.

ACTUACIONS

- Crear campanyes de conscienciació de manteniment i respecte del mobiliari urbà

present a l’espai públic.

- Augmentar el nombre de contenidors d’escombraries per facilitar el seu ús a tota

la població.

- Mantenir en bon estat i augmentar el nombre de cabines telefòniques.

- Informar i acostar a la població els serveis existents de recollida de mobles i

deixalles.

_______________________________________________________________________

85

PROPOSTA 6

NOM DE LA PROPOSTA: PLA DE MOBILITAT URBANA

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Dissenyar un model de barri i de mobilitat per al futur. D’aquesta manera es podrà

disposar d’un òrgan que estableixi les bases de l’evolució futura de la mobilitat als

barris.

ACTUACIONS

- Elaborar el Pla de Mobilitat Urbana amb la màxima participació ciutadana

possible. Aquest hauria de contemplar:

- Un bon accés territorial amb mitjans de transport alternatius al vehicle

privat.

- Fomentar la diversitat modal.

- Fomentar una cultura ciutadana del dia a dia, que faci comprensiu allò

de “no tothom pot circular per qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb

qualsevol medi, si tots volem moure’ns bé per tot arreu”.

_______________________________________________________________________

86

PROPOSTA 7

NOM DE LA PROPOSTA: MILLORAR EL SERVEI DE TRANSPORT COL·LECTIU

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Fomentar l’ús dels mitjans de transport col·lectius

ACTUACIONS

- Oferir descomptes a col·lectius determinats com gent gran o menors d’edat.

- Millorar connexions interbarris.

- Aconseguir uns temps de desplaçament que no siguin excessivament elevats,

perquè puguin esdevenir mitjans òptims per accedir a la feina, independentment

de la seva localització.

- Millorar la imatge del servei de transport col·lectiu.

_______________________________________________________________________

87

PROPOSTA 8

NOM DE LA PROPOSTA: MILLORAR SERVEI D’AUTOBÚS

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Adaptar el servei d’autobús a les necessitats concretes de les usuàries i usuaris de

Collblanc i la Torrassa i a les característiques d’aquests barris.

ACTUACIONS

- Posar en funcionament el Bus de Barri. Un servei pensat per aquells barris que,

per les seves característiques urbanístiques o orogràfiques, no permeten el pas

d'autobusos de grandària estàndard o bé hi han de maniobrar amb dificultats. Així,

el Bus de Barri dóna un servei equivalent amb uns vehicles de dimensions inferiors

i adaptats a persones amb mobilitat reduïda amb la qual cosa afavoreixen d'una

manera especial la comunicació de zones de barris d' accés difícil amb altres línies

de bus i amb altres mitjans de transport col·lectiu. Són, doncs, línies de recorregut

curt que permeten connectar l'usuari amb la xarxa bàsica de transports, amb les

zones comercials i els serveis del barri.

- Augmentar l’oferta del Bus Nit.

- Augmentar les línies d’autobús que donen servei a la ciutat de l’Hospitalet de

Llobregat.

- Augmentar les freqüències de pas en horaris feiners i no feiners.

- Establir mecanismes que facin augmentar la velocitat comercial: carril-bus,

prioritzar aquest mitjà per sobre del vehicle privat.

- Adaptar tots els mitjans a les persones amb mobilitat reduïda.

- Evitar, quan es pugui, posar parades en carrers i voreres massa estrets.

- Mantenir en bon estat les infraestructures relacionades amb aquest mitjà.

- Garantir una bona informació del servei, com per exemple, el temps d’espera a la

parada.

_______________________________________________________________________

88

PROPOSTA 9

NOM DE LA PROPOSTA: MILLORAR SERVEI DE METRO

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Millorar i adaptar el servei de metro a les usuàries i usuaris.

ACTUACIONS

- Augmentar freqüència i capacitat dels combois, especialment en hores punta.

- Mantenir netes i vigilades les estacions i combois.

- Adaptar els accessos i combois a les persones amb mobilitat reduïda.

Especialment l’estació de la línia 5 de Collblanc.

- Fomentar un control social als combois i accessos de les estacions de metro per

intentar disminuir la percepció d’inseguretat.

- Realitzar campanyes de sensibilització entre els usuaris i usuàries del metro per

evitar infraccions com fumar o no pagar el viatge.

_______________________________________________________________________

89

PROPOSTA 10

NOM DE LA PROPOSTA: MILLORAR DESPLAÇAMENTS A PEU

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Facilitar i millorar l’accessibilitat a peu.

ACTUACIONS

- Ampliar les voreres, en el casos que sigui possible.

- Millorar el ferm de les voreres, perquè no rellisqui quan plou.

- Vetllar pel bon manteniment dels elements de seguretat vial.

- Allà on sigui possible fer carrers de prioritat invertida, especialment en zones

comercials, eliminant les voreres estretes i fent el carrer d’un sol nivell amb

paviment únic amb prioritat per als vianants.

- Posar agafadors en els carrers amb escales i/o els més costeruts.

- Vetllar pel bon funcionament de les escales mecàniques que connecten el barri de

la Torrassa amb el de Santa Eulàlia.

- Garantir la il·luminació i visibilitat a les voreres i espais públics.

_______________________________________________________________________

90

PROPOSTA 11

NOM DE LA PROPOSTA: ÚS RACIONAL DEL TRANSPORT PRIVAT

TEMÀTICA DE LA PROPOSTA: MOBILITAT

OBJECTIU PRINCIPAL

Afavorir un ús racional del vehicle privat.

ACTUACIONS

- Establir mecanismes per disminuir la velocitat dels vehicles motoritzats en

aquells carrers més transitats i més estrets, com jardineres o pilones.

- Promoure una campanya informativa (de conscienciació) per afavorir que els

usuaris del vehicle privat no aparquin al carrer de qualsevol manera, dificultant la

mobilitat dels altres modes i mitjans.

- Afavorir que la població del barri que utilitza el vehicle privat per qualsevol

activitat de la vida quotidiana pugui fer-ho en cotxe compartit. (Es pot consultar la

pàgina www.compartir.org per tenir orientació i conèixer altres experiències).