eeginerodapac1.docx

7/23/2019 EEGineRodaPac1.docx

1/6

DUCACI SP CIALDUCACI SP CIAL

PAC 1. CONVIVNCIA,PARTICIPACI I ATENCIA LA DIVERSITAT

AULA 2.Consultora: Irene Puig Pi.

ANNA GIN RODA02/04/2014


2/6

AC 1.EDUCACI ESPECIAL.AULA 2. 2013/2014-2Anna Gin Roda

2

1. REFLEXI SOBRE LES

PRCTIQUES INCLUSIVES

SOBRE LS INSTRUMENTAL DEL TERME NECESSITAT EDUCATIVA ESPECIAL.

El concepte de necess!"!s e#$c"!%es es&ec"'sha sofert una notria transfor!aci" al llar# del te!ps.

En un co!en$a!ent sor#ei% del !"n de l&educaci" de l&alu!nat a!' discapacitat( per( a poc a poc ha

ad)uirit una no*a di!ensi" en )u+ l&alu!nat a ser-hi candidat s&a!plia i es di*ersifica fet )ue

re)uerei% encara !s l&esta'li!ent de pr,cti)ues educati*es inclusi*es 'asades en el principi

d&atenci" a la di*ersitat. Ara '( a)uest procs no s f,cil donat )ue si *ole! portar fins les lti!es

conse)+ncies l&aplicaci" de certes pr,cti)ues educati*es sense efectuar altres can*is sor#iran

pro'le!es en el siste!a educatiu at+s )ue( sense una refor!a #lo'al d&a)uest( els can*is en l&educaci"

de l&alu!nat a!' necessitats educati*es especials esde*indran superficials donant lloc se#ons .

ieldin# a la nc'$s( &)$#enc"'. A)uesta no per!et una inclusi" real de l&alu!nat sin" )ue partei%

de l&o'ectiu d&au#!entar els resultats acad+!ics i a'olir la possi'le disrupci" !s )ue no pas de

perse#uir una !illora real )ue es co!pro!eti tant a ni*ell educatiu co! social. Partint d&a)uestes

aportacions considero )ue"'*$nes #e 'es &)+c!,$es nc'$s%es ,$e es #e)%en #e '" c-nce&c( ,$e

es &)esen!" "' &)e) /#$' 0"n &)--*$! '" " esen!"#" nc'$s( &)$#enc"'.

A)uestes pr,cti)ues educati*es inclusi*es conce'en )ue'es #c$'!"!s n- n-3s s(n c-nse,45nc"

#)ec!" #e 'es c")"c!e)6s!,$es #e '"'$n"! sn( ,$e &-#en "&")57e) se*-ns 'es e7*5nces8

s$&-)!s "$#es ,$e se ' -e)e7en. Co! afir!a .ieldin#( so*int( des de l&escola s&o'liden certes

responsa'ilitats educati*es i teni! tend+ncia a centrar-nos en la realitaci" d& aprenentat#es concrets

perdent de *ista )ue els o'ectius de l&educaci" s"n !olt !s a!plis. A)uest fet ha contri'ut aesti#!atitar l&alu!nat a!' necessitats educati*es especials prenent co! a principal o'ectiu

l&assoli!ent d& o'ectius i/o contin#uts )ue( tot i ser adaptats en certs casos( es perse#uei%en de !anera

r#ida i infle%i'le. Ai% fa )ue so*int( els suports i audes )ue s&in*ertei%en en a)uest alu!nat no

donin una resposta austada i real a cada cas fet )ue crea encara !s dificultats a a)uest alu!nat i

dificulta la se*a inclusi" real. Estreta!ent *inculat a a)uest principi tro'e! la necessitat de &)--$)e

c"n%s &e) "!en#)e !"n! 93 c- es &$*$ 'es necess!"!s #e !-!" '" c'"sse e%!"n! !)"c!") '"'$n"!

#e -)" se*)e*"#" &")"':'e'" )es&ec!e #e's;'es c-&"n


3/6


3

d&afa*orir una inclusi" real de

l&alu!nat a!' necessitats educati*es especials( tant a ni*ell educatiu co! social( n&esde*enen una

pardia co!ple%a )ue no fa !s )ue refor$ar l&esti#!atitaci" i eti)uetat#e d&a)uesta alu!nat.

PROPOSTA DE CANVIS I ESTRAT=>IES PER UNA VEU INCLUSIVA DE LALUMNAT

56E7869 :6P;8 5E CA7?

Es!)$c!$)

"

-)*"n!?"!

%"

1.6!plicar l&alu!nat en la*aloraci" de la!etodolo#ia e!prada.

1.En)uesta de *aloraci" per a l&alu!nat a!' indicadors referents al seu #satisfacci" en les assi#natures. Pri!er 'uidat#e de la infor!aci" a ni*elli posterior posada en co! en el claustre on s&esta'liran acords de !illor2.Elecci" d&un proecte a desen*olupar cada tri!estre escollint en cada cl)uines acti*itats els a#radaria realitar i co!. Posada en co! de les apoi refle%i" conunta escollint les !s apropiades i respectant al !,%i! elsinteressos de l&alu!nat.

2.@&alu!nat participa al&hora d&escollir l&horaride l&aula.

1. Reuni" de tots/es els/les especialistes i tutors/es a!' l&e)uip directiu pfle%i'ilitar l&horari e*itant al !,%i! una !etodolo#ia i or#anitaci" te!r#ida i infle%i'le.2.Reuni" d&aula per acordar les fran#es hor,ries desitades per cada assi#fer propostes a una futura reuni" on hi assistir, un alu!ne representant ide cada aula a!' el/la cap d&estudis.

Ss!e."

)e'"c-n"'

-"s&ec!es

&sc-s-c"'

s

1. Au#!entar el tre'allcooperatiu entre l&alu!nati el professorat fo!entantles relacions de confian$a!tua.

1.Creaci" d&una co!issi" per la *eu de l&alu!nat for!ada per tutors( alurepresentants de cada ni*ell( !estre d&educaci" especial i un !e!'re de ldirectiu. Es faran tro'ades peridi)ues on s&esta'liran di,le#s per tal defo!entar decisions i actuacions conuntes.2.Ela'oraci" i se#ui!ent del 'lo# de l&escola. Es realitaran #rups de !ealu!nes de cicle superior per tal d&anar actualitant el 'lo# de l&escola Bco!ponentsD. Cada tri!estre se n&encarre#ar, un #rup diferent. 8&acordareunions peridi)ues per a intercan*iar infor!aci" )ue es *ul#ui pu'licafotos( #ra*ar reportat#es...

2.Potenciar acti*itats onhi ha#i una !aorinteracci" entreprofessorat( fa!lies ialu!nat.

1.?r#anitaci" de tallers de cicle a!' fa!lies una tarda a la set!ana. @efa!lies col.la'oraran en l&or#anitaci" dels tallers. Es realitar, un tallerset!anal on hi participaran les fa!lies dels alu!nes( professors...2. Realitaci" d&una e%cursi" de tota la co!unitat educati*a. 5es del conescolar on hi ha representaci" de !estres( pares i aunta!entD s&or#anitsortida anual on hi participaran fa!lies i !estres. Es realitaran din,!i)ocs...)ue i!pli)uin relacions d&interacci" entre els assistents.

2. REFLEXI SOBRE LES MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT

a) En aquesta afirmaci lautora ens explica que s la prpia administraci educativa qui acull o

no lalumnat a cadascuna de les mesures educatives especials. Un dels principis bsics del

nou sistema educatiu s la configuraci de latenci a la diversitat com a estratgia global

entenent, per tant, com a casos de mesures especials aquelles ms especfiques o

extraordinries a les quals es recorre en cas d!aver ex!aurit les m"ltiples possibilitats que

ofereix el marc educatiu general. #es daquest punt de vista, per tant, podem considerar que

esdev positiu el fet devitar al mxim aquestes mesures especfiques promovent al mxim

la intervenci global. $o obstant, s ben cert que aquesta manera de fer%!o contribueix a

letiquetatge ats que es basa en caracterstiques molt generalit&ades que tenen poc o gens

en compte la individualitat de cada alumne i que fomentaran la seva segregaci en grups

tipificats. 'quest fet fomentar prctiques educatives que, sota aquests principis, dificultaran

encara ms, la integraci i atenci daquest alumnat des duna perspectiva normalit&adora


4/6


4

datenci a la diversitat.

b) (omparteixo amb lautora aquesta afirmaci )a que un cop ms esdev la mostra que de

vegades es recorre a les mesures ms extremes dadaptaci sense !aver esgotat

prviament les mesures ms generals i normalit&adores fet que per)udica lalumnat

destinatari comportant, com )a s!a comentat en el punt anterior, el seu etiquetatge iestigmatit&aci i, en detriment, laugment progressiu de la sortida dalumnes dels grups

ordinaris fomentant lagrupaci en grups !omogenis segons les mesures aprovades enlloc

de partir de les seves caracterstiques individuals. #onades aquestes circumstancies seria

fonamental revisar totes les mesures adoptades en con)unt i valorar les respectives

implicacions i repercussions per tal de desenvolupar un principi datenci a la diversitat )ust.

'ix si tal i com sen desprn de lactual sistema educatiu, concebem laprenentatge com un

procs actiu en qu s el mateix alumne qui li dona significat i el construeix mit)an*ant la

mediaci del professor caldr que aquest compti amb estratgies diverses que partiran de

les capacitats, interessos i motivacions de la individualitat de cada alumne donant lloc a un

ensen+ament adaptatiu.

c) Una de les mesures que incorpora la -/E 01E(, 23345 per tal de permetre latenci a la

diversitat de necessitats i caracterstiques de totes els alumnes s lestabliment dun

currculum relativament obert i flexible que !a de ser concretat i adequat en diferents

aspectes de manera que cada comunitat autnoma, centre educatiu, professor...puguin

adaptar els ensen+aments a les caracterstiques peculiars del seu context i alumnat. $o

obstant, com comenta lautora, lacumulaci de mesures als centres complica lorganit&aci

de grups, aules...fet que comporta lestabliment de mesures exclusives que perden fins i tot

la seva essncia esdevenint un motiu de fragmentaci. 6al i com comenta 7.1artne&

considero que s necessari anar ms enll i promoure processos de canvi que, de manera

progressiva, ens permetin transformar aquesta realitat educativa. 'lguns dels canvis que

podem perseguir passaran per un currculum ms centrat en les necessitats de lalumnat i

basat en uns continguts relacionats amb la vida quotidiana i, per tant, ms integrats en les

rees de coneixement, una reducci de les mesures datenci a la diversitat fora de laulaordinria, lavaluaci del procs dE%' sense pressi sin basada en el procs i no pas en el

resultat final...tots aquests canvis, per, no es poden donar sols sin que aniran

acompan+ats daltres de caire organit&atiu del centre, de seguiment, de relaci famlia%

escola i de formaci i acci tutorial que, con)untament, esdevindran facilitadors sistmics

duna educaci inclusiva real.

d) Un cop ms lautora ens dona constncia de levident segmentaci a la que es sotms

lactual sistema educatiu deixant de banda el que sest perseguint8 leducaci escolar

comprensiva. adopci, de manera no pertinent i desmesurada, de certes mesuresexcepcionals comporta una dualit&aci de lensen+ament que esdev selectiva i

discriminatria amb lalumnat. (al perseguir un principi fonamentat en el valor social i


5/6


B

educatiu en qu leducaci

escolar actu9 de manera intencional a fi que tots els alumnes assimilin valors com la igualtat,

la dignitat, la solidaritat, el respecte vers les diferncies...$o obstant, per a tal efecte, cal

partir duna reflexi crtica com a educadors que ens permeti afrontar amb convenciment

aquests valors prenent%los, per tant, com a base de les nostres accions educatives. :er a tal

efecte conv no perdre de vista que no sn les diferncies de lalumnat en si les que

repercuteixen en lensen+ament sin la valoraci negativa, pre)udicis i falses expectatives

envers aquestes.

e) (om !em anat comentant, els processos de segregaci i exclusi sn presents en la ma)oria

de centres educatius fet que comporta una assimilaci daquesta situaci per part de

lalumnat i del professorat. Es tracta, al meu parer, dun cercle vicis que no s fcil

dacabar i que requereix ms enll dun canvi en el sistema educatiu un canvi en la societat

que fomenti la prctica de la inclusi en empreses, tallers... $oms aix, partint de valors

com la igualtat, respecte vers les diferncies...i potenciant actituds cooperatives enlloc de

competitives, creatives enlloc de mecniques...aconseguirem creure i fer creure als nostres

alumnes en una societat i sistema educatiu ms inclusius.

@. BIBLIO>RAFIA

- ieldin#( . a'ril 2011D.La voz del alumnado y la inclusin educativa: una aproximacin

democrtica radical para el aprendizaje intergeneracional. Re*ista 6nteruni*ersitaria de

or!aci"n de Profesorado( 2B 1D( 31-1. ;ni*ersidad de Fara#oa. Espaa.

% artne 5o!n#ue( H. a'ril 2011D.Luces y sombras de las medidas de atencin a la

diversidad en el camino de la inclusin educativa. Re*ista 6nteruni*ersitaria de or!aci"n de

Profesorado( 2B 1D( 1B-1I3. ;ni*ersidad de Fara#oa. Espaa.

% Ec!eita /arrionandia, . 0;


6/6


eeginerodapac1.docx

Documents