Cuidados paliati-vos y MedicinaactualDra. María Nabal, metgessaresponsable de la UFISS-CP

PÀGINA 14

La temença alscadàvers durantles epidèmiesDrs. Manuel Camps i Clemente iManuel Camps i Surroca

PÀGINA 17

edit

oria

l

3

El creixement continuat de la despesa farmacèutica preocupatots els països i, per tant, també el nostre. Hi ha, però, una sensa-ció que d’aquest problema només inquieten els preus dels medi-caments i no s’analitzen altres factors, com són les estratègies dela indústria farmacèutica.

La indústria farmacèutica dedica una partimportantíssima dels seus pressupostos apromocionar la venda de nous fàrmacsmitjançant sistemes que els fan molt atractius,però que descuiden l’autèntica informació.Alguns cops, utilitza estratègies publicitàriesper fer creure, que determinats antibiòtics ja nofan efecte i que cal substituir-los per altres, que surten al mercat apreus més elevats i sense demostrar els avantatges que aporten.

D’altra banda, el ministeri aprova la comercialització dels nousfàrmacs sense exigir estudis previs i comparatius de cost/eficàcia.Així mateix, una part dels professionals –metges i farmacèutics deles oficines expenedores– tampoc no dediquen a la prescripció o ala venda la cura necessària, ja sigui per manca d’informació jasigui per altres motius aliens a la medicina i a la salut.

El decret sobre els preus de referència dels medicaments, ques’aplica des d’aquest 1 de desembre, no és, segurament, ni lamillor ni l’única solució possible per combatre el creixement conti-nuat de la despesa farmacèutica. No obstant això, pot ajudar amillorar l’eficiència dels metges i metgesses i a distribuir més equi-tativament els recursos comuns de la Sanitat.

L’aplicació delspreus de referència

sumari

Foto portada: DRA. MARÍA NABAL

Número 25, novembre de 2000

Edita:Col·legi Oficial de Metges de LleidaRambla d’Aragó, 14, altell25002 LleidaTelèfon: 973 27 08 11Fax: 973 27 11 41e-mail: comll@comll.eshttp://www.comll.esbutlletimedic@comll.es

Consell de Redacció:Miquel Buti SoléManel Camps SurrocaIgnasi Casado ZuriguelMiquel Casanovas GabalJoan Clotet SolsonaElena Franco GonzálezJosep Mª Greoles SoléAlbert Lorda RosinachEmili Ortoneda MayoralÀngel Pedra CamatsEduard Peñascal PujolFerran Pifarré San AgustínJoan Prat CorominasÀngel Rodríguez PozoTeresa Utges NoguésJoan Viñas Salas

Director: Joan Flores GonzálezEdició a cura de:Magda Ballester. ComunicacióDisseny i Maquetació:Baldo CorderroureCorrecció: Dolors PontPublicitat: COMLFotomecànica: Euroscript, SLImpressió: Artis/ e.g.Dipòsit legal: L-542/1999

ISSN: 1576-074 X

Butlletí Mèdic fa constar que el contingut dels articles publicats reflecteix únicament

l’opinió de llurs signants

TARIFES PUBLICITÀRIESPreus per insercions al

Butlletí Mèdic (6 números/any)

OPCIÓ 1ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

1 Contraportada externa 120.000 PTA1 Contraportada interna 80.000 PTA4 Pàgines interiors 50.000 PTAPreu total insercions: 400.000 PTA

OPCIÓ 2ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

6 Pàgines interiors 50.000 PTAPreu total insercions: 300.000 PTA

OPCIÓ 3ESPAI CONTRACTAT PREU PER NÚMERO

6 Mitges pàgines interiors 25.000 PTASPreu total insercions 150.000 PTA

Els fotolits van a càrrec del client. Aquests preus no inclouen l’IVA del 16%

aconseguir amb una coordinacióintensa de tots els recursos i ambla implicació i participació de totsels nivells. Així mateix, s’ha orien-tat l’hospital de dia sociosanitaride l’Hospital de Santa Maria capa l’avaluació de pacients, per tald’evitar ingressos innecessaris iaccelerar el retorn a la comunitat.

Com a complement d’aquestesmesures s’ha organitzat unacampanya de comunicació per tald’informar a la població dels dife-rents dispositius existents i delsmecanismes d’accés. La distribu-ció de la informació mitjançanttríptics s’ha realitzat a través deles direccions d’Atenció Primària

de l’Institut Català de la Salut.També s’han fet anuncis a lapremsa i falques de ràdio enmitjans de comunicació locals, is’ha remarcat la importància d’uti-litzar l’atenció primària com aporta d’accés al sistema sanitari.

Un altre aspecte que cal desta-car i atès que el Pla Integrald’Urgències abraça diferentsnivells assistencials i proveïdors,és l’elaboració d’un sistema d’in-formació que permet recollirdiàriament i de manera sistemàti-ca informació rellevant per a lapresa de decisions. L’explotaciód’aquestes dades ajuda a conèi-xer amb anticipació el comença-

ment de l’epidèmia gripal i se’npot fer el seguiment des del puntde vista de volum de demanda,drenatge, oferta de llits i temps dedemora.

Pel que fa al període actual ivista l’experiència d’anys ante-riors, es continuen endegantnoves mesures per fer front alsincrements de la demanda enaquesta estació en l’àmbit hospi-talari i en la resta d’àmbits assis-tencials: atenció primària, socio-sanitària i salut mental, atès queaquest problema no afecta ni ésresponsabilitat només del nivellhospitalari, sinó que implicanecessàriament una coordinació

ÉÉs divendres, divendres 13;em truca el Sisco Aroles iem diu que si puc prepararun article per a la revista del

Col·legi de Metges que parli sobre laproblemàtica dels serveis d’urgèn-cies dels comarcals. Doncs, bé; emtrobo a l’UVI mòbil fent un trasllatsecundari cap a Barcelona; entre elsmonitors, les bombes, els sèrums, laconnexió i desconnexió de les alar-mes, la presa de constants, elsrevolts i la carretera dolenta (d’això,sí que en sabem a la muntanya)intentaré fer cinc cèntims del tema.

Per fer-vos una idea de la nostraactivitat, us puc dir que el nostreservei visita una mitjana de 38pacients per dia (cal afegir les 3-4pujades a planta, hospitalització iresidència, per veure els pacientsen què sorgeix qualsevol impre-vist); ingressen 3-4 pacients per diai tenim 1 malalt crític (que traslla-dem els metges d’urgències quetambé fem guàrdies de trasllatsecundari; compartim una baseSEM amb l’hospital de Puigcerdà)cada dos dies; el personal depresència física està format per unmetge d’urgències, un infermer i unauxiliar (que fa les admissions, detelefonista, tria, dóna la cara a lasala d’espera... i d’auxiliar). Hi ha 6especialitats amb metges localitza-ble: medicina interna, cirurgia, trau-

matologia, ginecologia, pediatria ianestesiologia.

El metge d’urgències d’un comar-cal és, o ha de ser, un tot terrenyque ha de donar solució a tots elsproblemes mèdics (i extramèdics,com ara lluitar amb els hospitalsreceptors dels malalts que es tras-lladen, amb el SEM...) que espresentin al seu servei: amb possi-bilitat d’ajut si és d’una especialitatamb metge localitzable o tot sol sino n’hi ha.

¿Quins problemes i quinesmancances tenim?

Comencem per la sobreutilitzaciód’aquest servei. L’hospital es trobaal centre del poble, comparteixedifici amb l’ABS; la facilitat i lacomoditat (i el costum) d’accéssón evidents; fem poques verita-bles urgències (cada vegadamenys). Al meu parer o disminuïmla demanda (si podem fer deriva-cions des de la finestra cap aPrimària) o augmentem l’ofertaassistencial.

En segon lloc, els hospitalscomarcals tenen mancances dematerial diagnòstic i terapèutic, aixícom de determinades especiali-tats, que dificulten o alenteixen eldiagnòstic i tractament delsnostres malalts. En el nostre cas hiha una sèrie d’especialitats en què

C C ada any, amb l’arribada del’hivern, es produeix unincrement de la demandaen els serveis assistencials

de Lleida. Aquest increment reper-cuteix tant en l’atenció primàriacom en l’hospitalària i afecta lesconsultes ordinàries i els serveisd’atenció continuada i d’urgènciesdels dos àmbits. Un dels punts ones fa més evident aquesta pressióassistencial és a l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova, atèsque és el referent com a serveid’urgències de la Regió Sanitària.

Entre les múltiples causes queprovoquen aquesta situació caldestacar dos factors diferencialsde les comarques de Lleida ambrelació a la resta del territoricatalà: d’una banda, les condi-cions climàtiques extremes i, del’altra, l’alt índex d’envelliment dela població (per sobre de la mitja-na de Catalunya).

Aquests dos condicionants fanque els principals usuaris delsserveis assistencials en aquestperíode de l’any que anomenemcrític (final de la tardor fins benentrat l’hivern) siguin majoritària-ment gent gran, que demanenatenció per malalties relacionadesamb l’aparell respiratori.

Davant aquest fet, des de laRegió Sanitària s’han introduïtdiverses mesures per pal·liaraquest problema i fer front aaquests increments puntuals de lademanda assistencial.

Pel que fa als hospitals d’aguts,des de l’any 1997 es pacta anual-ment amb l’Hospital de SantaMaria i la Quinta de Salut l’Aliançade Lleida l’assumpció d’un deter-minat nombre de malalts derivatsdes de l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova, com a part dela seva activitat habitual percompte del Servei Català de laSalut, a través del que s’anomenaPla d’Hivern Ordinari. Aquesta viapermet l’atenció a 1.730 pacientsal llarg de l’any.

Aquesta mesura es complemen-

ta, a partir de l’any 1999, amb laposada en funcionament d’unsegon Pla d’Hivern Específic, queen aquest cas suposa la compraaddicional d’altes destinadesexclusivament a l’atenció depacients derivats des del Serveid’Urgències de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova. Elprincipal avantatge d’aquestasegona mesura és que els llitscontractats estan permanentmenta disposició del centre que deriva,així s’evita que en momentsdeterminats no puguin assumir-seles derivacions com podia passaramb el Pla d’Hivern Ordinari. Lagestió de la derivació i l’establi-ment dels criteris d’ingrés i alta esfan conjuntament entre els facul-tatius de l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova i els delscentres receptors.

La primera experiència es va dura terme amb la Quinta de Salutl’Aliança de Lleida, que posa adisposició de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova 16llits entre el novembre de 1998 il’abril de 1999. Els resultats acon-seguits són satisfactoris. Es vanatendre 236 pacients, cosa quesignifica una alta ocupació delsllits contractats. Tal com s’espera-va, el pacient atès tenia una mitja-na d’edat elevada (73 anys) ipresentava com a principal motiu

d’ingrés les malalties respiratòriesi cardiovasculars. La informaciórecollida sobre aquests pacientsde risc es va traspassar a l’aten-ció primària de salut i als recursossociosanitaris per poder organit-zar activitats preventives orienta-des a disminuir la possibilitat denous ingressos.

Per al període d’hivern 1999-2000, s’ha continuat el Plad’Hivern Específic, tot ampliantfins a 20 els llits contractats a laQuinta de Salut l’Aliança deLleida. Així mateix, s’ha pactatamb Gestió de Serveis Sanitaris,per una banda, la utilització de 10llits de l’Hospital de Santa Maria, id’altra, la transformació de 20 llitsde la Unitat Sociosanitària. Entotal, els pacients derivats des del’Hospital Universitari Arnau deVilanova han estat 649.

Per la seva banda, l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova haadequat diverses àrees dediagnòstic ràpid per tal de millorarl’avaluació i l’atenció al malalt i hareforçat i ampliat l’hospitalitzacióa domicili.

Des de l’atenció primària, a mésde portar a terme les campanyesde vacunació antigripal i reforçarl’atenció domiciliària, s’han ende-gat altres mesures, entre les qualss’ha de destacar l’augment de lacapacitat resolutiva del SOU deLleida ciutat, amb ampliació del’horari d’accés a proves comple-mentàries de radiologia i laborato-ri al CAP Prat de la Riba. S’haintentat, a més, reduir les visitesinnecessàries mitjançant laprogramació automàtica a l’espe-cialista en cas que sigui conve-nient. També s’ha col·laborat en eltriatge de pacients en el Serveid’Urgències de l’HospitalUniversitari Arnau de Vilanova.

En l’àmbit sociosanitari, s’acti-ven mecanismes per incrementarla rotació de pacients i poderdonar suport a les sol·licitudsprocedents dels hospitals d’aguts.Aquesta funció només es pot

opin

ion

s

5

opin

ion

sU

rgè

nci

es

Urg

èn

cie

s

4

Urgències en unhospital comarcal

Pla d’Hivern: accions per fer front a l’increment de

demanda a Lleida

Dr. Juan José Armendariz Tirapu · Coordinador Mèdic S. Urgències F. S. Hospital la Seu d’Urgell. Coordinador Mèdic

Base Col·laboradora SEM Alt Urgell-Cerdanya

El pacientatès té unamitjanad’edatelevada, 73anys

Dr. Antoni Mateu i Serra · Delegat territorial a Lleida del Departament de Sanitat i Saguratat Social

el metge d’urgències és l’especia-lista (oftalmologia, psiquiatria, ORL,dermatologia, neurocirurgia...).

Podria parlar també dels trasllatsmèdics urgents i explicar el pati-ment que suposa avui en dia fer unviatge amb UVI mòbil per lesnostres carreteres (3 hores demitjana de viatge d’anada); a lesportes del segle XXI, penso que noés correcte sotmetre a una torturasemblant pacients crítics (tampocel personal mèdic) havent des defa anys helicòpters o tenint (comés el nostre cas) una UVI a 20 km(Andorra) on no anem pràcticamentmai.

També m’agradaria parlar sobreel futur dels metges d’urgències;ho veig negre, fosc. Els nostresserveis, no són serveis, són llocson els metges vénen, fan la guàrdiai se’n van; no ens reunim elsmatins per parlar de malalts, deprotocols, fer sessions, etc; tot elnostre temps, tot, és assistencial;no hi ha servei com a tal. Quan joplantejo als meus companys lapossibilitat de fer guàrdies de 12en comptes de 24 hores, laresposta de tots és la mateixa: “pelque paguen i pel futur que ensespera, ens hem de buscar lavida”. Per exemple, no entrem a lacarrera professional, ni podempassar mai d’un determinat nivell,com sí que poden fer-ho la restad’especialitats. No se’ns consideracom la resta de metges o deserveis.

Per fi ja hem arribat a Barcelona;quin mal d’esquena, i de tot!

Suposo que ara el Cesáreo (elxofer) i el Ché (l’infermer), que sónuns grans gurmets, em portarancap “al gallego” a dinar.

PD: Quan prenem el cafè sona eltelèfon: “Teniu un altre trasllat de

E E l preu de referència (PR)és la quantitat màximaque finançarà el SistemaNacional de Salut per a

la dispensació de medicamentsque formen part dels anomenatsconjunts homogenis. Elsconjunts homogenis estaranconstituïts per especialitats quetindran la mateixa composicióen substàncies medicinals,forma farmacèutica, dosis, viad’administració i presentació.Totes les especialitats queformen part d’un conjunt homo-geni tindran les sigles EQ alcartonatge, la qual cosa signifi-carà que han demostrat serbioequivalents respecte a l’es-pecialitat original del laboratoriinvestigador (o sigui, que handemostrat que arriben a la sangen la mateixa quantitat i a lamateixa velocitat que el medica-ment original).

El nombre de conjunts homo-genis actual és de 114, segonsl’ordre de 13 de juliol de 2000,BOE de 25 de juliol de 2000,que engloben un total de 42principis actius diferents. Encadascun d’aquests conjuntshomogenis ha d’haver-hi,almenys, una especialitatfarmacèutica genèrica (EFG). Deles 590 especialitats farmacèuti-ques diferents incloses alsconjunts homogenis, 280 són demarca i 310 d’EFG. L’aprovacióde nous conjunts homogenisserà com a mínim anual.

El fet que les especialitatsfarmacèutiques genèriques(EFG) hagin demostrat la bioe-quivalència respecte al medica-ment original, permetrà el seuintercanvi amb especialitats quesuperin el PR. Així doncs, quanel metge prescrigui una especia-litat que forma part d’un conjunthomogeni i aquesta superi el PRmarcat per l’ordre ministerial, elfarmacèutic substituirà el medi-cament prescrit per una EFG delconjunt homogeni que no superiel PR. En el cas que l’usuarivulgui l’especialitat prescrita pelseu metge, haurà d’abonar la

diferència entre el preu delmedicament prescrit i el dereferència, (sigui un pacient actiuo pensionista), a més més del’aportació que correspongui sies tracta d’un pacient actiu(40% sobre el PR si és unaespecialitat normal, o 10% delPR, amb un màxim de 439pessetes, si és d’una especiali-tat amb punt negre d’aportacióreduïda).

El sistema de PR garanteix unareducció de preu entre un 10 iun 50% respecte a la presenta-ció més cara, el seu valor esrevisarà anualment i entrarà envigor l’1 de desembre de l’any2000.

S’ha de destacar que a l’ordre,en el seu Annex III, figuren 193presentacions d’especialitatsfarmacèutiques qualificadescom no bioequivalents i quetenen un preu superior al preude referència. És interessantdonar una ullada a aquest annexi veure marques comercials moltconegudes per tothom. L’ordreno publica, al contrari, 102presentacions que encara quesón no bioequivalents són depreu inferior al PR.

Val a dir, però, que el fet d’es-tar qualificades de no bioequiva-lents no vol dir que no siguinbioequivalents en realitat, sinóque el laboratori no ha presentatal Ministeri els corresponentsestudis de bioequivalència (entrealtres raons perquè fins a finalsde l’any 1993 no ho exigia), oque si els ha presentat tenienalgun defecte metodològic queha fet que el Ministeri els qualifi-qués de no bioequivalents. Siguipel motiu que sigui, el que si éscert és que només les especiali-tats a les que el Ministeri assigniles sigles EQ seran sense capdubte bioequivalents respecte almedicament original, i el fetd’ésser genèric i portar les siglesEFG ja és una garantia per simateixa de bioequivalència.

Els resultats que s’obtindranamb aquest sistema de PR sónincerts. L’estalvi que s’ha previst

E E l Ministeri de Sanitat iConsum ha vinculat lapolítica d’implantacióde genèrics amb els

preus de referència amb l’ob-jectiu de racionalitzar la despe-sa sanitària, en concret ladespesa de medicaments, latendència natural de la qual ésque s’incrementi anualment alvoltant del 12%.

La Llei del medicament defi-neix el genèric com aquellaespecialitat amb la formafarmacèutica i d’igual composi-ció qualitativa i quantitativa ensubstàncies medicinals que unaaltra especialitat de referència,el perfil d’eficàcia i seguretat dela qual sigui suficientment esta-blert pel seu continuat ús clínic.

L’especialitat farmacèuticagenèrica ha de demostrarl’equivalència terapèutica ambl’especialitat de referènciamitjançant els corresponentsestudis de bioequivalència.

Els genèrics suposen un estal-vi important sobre els medica-ments originals de marca. És unbenefici directe per al ciutadà,en pagar menys pel fàrmac, i

contribueixen a racionalitzar ladespesa pública. La seva quali-tat és garantida pel laboratorifabricant i per les autoritatssanitàries.

Un genèric només s’autoritzasi compleix les normes decorrecta fabricació de medica-ments i si s’ha comprovat queactua de manera idèntica al demarca.

Segons el Reial decret1035/1999 de 18 de juny, elpreu de referència és el preumàxim que les autoritats sanità-ries estan disposades a pagarper un medicament concret.Aquests preus es fixen demanera que l’usuari disposi entot moment d’algun genèric elpreu del qual sigui igual o infe-rior al de referència, com aconcepte, és el valor màximfinançat pel Servei Nacional dela Salut (SNS) per a un gruphomogeni en concret.

Els conjunts homogenis estanformats per presentacions d’es-pecialitats farmacèutiques ambla mateixa composició qualitati-va i quantitativa en substànciesmedicinals, forma farmacèutica,

dosi, via d’administració quehagin estat qualificats com abioequivalents i en els qualsexisteixi com a mínim una EFG.Totes les presentacions bioequi-valents i que pertanyen a ungrup homogeni incorporaran alcupó precinte les sigles EQ perfacilitar-ne la identificació.

Quan la presentació de l’espe-cialitat farmacèutica bioequiva-lent prescrita superi el preu dereferència, el farmacèutic hauràde substituir-la per una EFG delmateix conjunt homogeni queno superi el preu de referència.Únicament de manera excep-cional, i juntament amb uninforme detallat del qui prescriuque justifiqui la improcedènciade la substitució per raonsd’al·lèrgia, intolerància o qualse-vol altra incompatibilitat, nos’aplicarà la substitució.

Si davant la petició de l’usuaries dispensa una presentació depreu superior al de referència,aquest pagarà la diferència amés a més de fer l’aportacióque correspongui sobre el preude referència.

L’ordre ministerial del 13 dejuliol de 2000 estableix 114conjunts homogenis que afec-ten 42 principis actius i aprovaels preus de referència ambcadascun dels conjunts, ambuna validesa mínima d’un any.

El SNS mantindrà fins al 30 denovembre de 2000 el preu ante-rior de les especialitats afecta-des. Els nous preus s’aplicarana les facturacions tancades apartir de l’1 de desembre de2000.

Com a farmacèutic d’oficinade farmàcia crec que per a l’èxitd’aquesta mesura és necessàriauna estreta col·laboració entremetges que prescriuen ifarmacèutics que dispensen pertal que els usuaris entenguin elsgenèrics com a quelcom positiuper a ells i per a la societat engeneral.

opin

ion

s

7

opin

ion

s

6

Pre

us d

e r

efe

rèn

cia

Pre

us d

e r

efe

rèn

cia

Leonardo Galván i Santiago · Especialista en farmàcia hospitalària

Preus de referènciaDavid Manso Abizanda · Famacèutic

Medicaments genèricsamb la seva implantació, a totl’Estat, durant el primer anyd’aplicació és d’uns 19.500milions de pessetes. Però podenquedar-se descafeïnats si elmetge prescriptor deriva la sevaprescripció cap a nous principisactius similars no inclosos en elsistema de PR. De tots és sabutque una de les causes principalsde l’accelerat creixement de ladespesa farmacèutica és laprescripció de nous medica-ments, amb preus cada vegadamés elevats, però amb aporta-cions terapèutiques que, en lamajor part dels casos, són sola-ment menors o cosmètiques.Poques novetats útils i moltespseudonovetats innecessàries imolt cares, que fan pujar ladespesa. Els responsables somtots. D’una banda, el Ministeriper permetre la comercialitzacióde nous fàrmacs sense demanarabans als laboratoris comercia-litzadors estudis comparatiusd’eficàcia i de cost/efectivitatrespecte a fàrmacs ja existentsen el mercat. En segon lloc, elsmetges que prescriuen perdeixar-se influir per la indústriafarmacèutica que els nous medi-caments són millors que elsantics ; com si tot el que és noufos millor i per això mereix sermés car. També, per què no dir-ho, de tots els que ens dedi-quem i, treballem perquè aixòno passi, ja que no sabem infor-mar i convèncer tan bé comseria necessari. I sense oblidarels farmacèutics d’oficina defarmàcia, amb poca predisposi-ció a reconciliar l’interès indivi-dual amb l’interès sanitari. Lacontenció de la desmesuradadespesa farmacèutica solamentserà possible amb una col·labo-ració total de tots aquests inte-grants de la cadena terapèutica.

El treball eficient es consideraun deure ètic en l’entorn sanitari,ja que en el context dels siste-mes sanitaris amb recursos limi-tats la decisió explícita de dedi-car recursos a un pacient deter-minat és inevitablement unadecisió implícita de negarse-losa d’altres. El sistema de Preusde Referència no és perfecte,però pot ajudar a millorar lanostra eficiència. Aprofitem-lo.

opin

ion

s

8

Pre

us d

e r

efe

rèn

cia

M M ’han demanat quedona meva opinió,com a metge deFamília que treballa

en un sistema sanitari, queencara és públic, sobre què potsuposar l’aplicació del decretdels preus de referència. Perl’experiència en altres països,com Alemanya, Suècia iHolanda, l’impacte en la conten-ció de la despesa farmacèuticaha anat disminuint amb eltemps. No obstant això, no espot posar en dubte que lesaportacions que poden fer en elnostre àmbit van més enllà delsaspectes merament econòmics ique modificaran l’escenariactual de tots els actors de lacadena del medicament. Vullafegir en aquest punt, que lallibertat de prescripció no esveurà minvada si no es canvienels principis actius que s’haginprescrit per a un determinatproblema de salut.

Entenc que només s’han depreveure com una estratègiamés. El creixement de la despe-sa farmacèutica va lligada amolts més factors que el preu delmedicament: l’hiperconsum delsfàrmacs, l’incompliment delstractaments (segons alguns estu-dis pot arribar fins al 50%), lesdiferències de perfils entre lesABS, entre l’Atenció Primària i laresta d’especialitats, les estratè-gies comercials de la indústriadel medicament, l’escassa impli-cació de les oficines de farmàciaen la reforma de l’atenció primà-ria (AP) i els seus marges comer-cials, les polítiques canviantsd’incentivació vers els professio-nals, la imputació de quasi eltotal de les receptes que facturauna determinada població a unsol professional i les confusespolítiques de finançament sónalguns dels aspectes que, en la

meva opinió, caldria afrontard’una forma simultània a fi d’ac-tuar globalment i amb méseficiència.

Penso que a partir de la sevaaplicació la qualitat de la pres-cripció estarà més garantida, simés no, vers l’usuari (al menyspel que fa a conceptes d’equitat).La bioequivalència ha de donarals metges la garantia suficientper recomanar un determinatproducte al pacient. I aquest hade tenir la suficient informacióper poder decidir, quan siguinecessari. Informació que ha departir des de qualsevol professio-nal sanitari del sistema.

Però les expectatives del clientdel nostre sistema sanitaripodrien ser excessives. En l’AP,on l’accessibilitat ha de ser màxi-ma, desconeixem el preud’aquest producte. Quin cost realsuposa el seguiment d’unpacient diagnosticat d’HTA?Quina diferència, mesurada encost-eficiència, suposa realitzaruna intervenció de cirurgia menoren un centre d’assistència primà-ria (CAP) o en un centre hospita-lari? Podem fer un barema del’empatia, l’entrevista centradaen el pacient o l’acompanyamentdavant d’un dol?

Una empresa hauria de conèi-xer, sobretot, els seus ingressos,els costos, les seves despeses ipoder invertir en la producció a fide disminuir el seu cost, tot perobtenir un producte final quesuposi la satisfacció del client i la

viabilitat de l’empresa. A lasanitària i pública coneixem elsingressos, les depeses i, com jahe dit abans, ignorem el cost dela producció. Pel que fa a lainversió, a l’AP és el que sabemfer millor. Invertim en temps, enconsells de salut, en activitatspreventives, en els pacientscrònics a fi d’estalviar complica-cions, en actuacions empíriques,en seguiment de tractaments,per no tenir llista d’espera, peranar als domicilis. I encara hemd’invertir més: per tenir en elscentres la infrastructura informa-titzada per fer un millor segui-ment de l’IT (aleshores voldrem jala gestió en les mateixes condi-cions de les mútues laborals) idels tractaments (aleshoresparlarem de la possibilitat d’as-sumir riscos en l’autogestió delcapítol de farmàcia, amb lapossibilitat de generar beneficis,per què no?); en recursoshumans (per tenir més temps ipoder invertir més en la comuni-tat, en actuacions preventives,en educació sanitària…); enmolts avenços tecnològics(desfibril·ladors portàtils, pulsio-xímetres, ECG amb possibilitatstelemàtiques…); en recerca, queha de tenir un paper real (ambpressupost a l’AP i amb unacarrera professional), i pel que faals pacients, s’han d’incrementarles terapèutiques no farmacològi-ques (fisioterapeutes als CAP),una participació més activa en elsorganismes decisoris (cal atansarla gestió al territori).

Mentrestant arriben els preusde referència, els incentius alsprescriptors, les negociacionsamb la indústria farmacològica,els nous ràpels, les noves llicèn-cies de productes per competiramb els grups homogenis i lainformació institucional. A l’APseguirem fent el que més sabem:

Dr. Eduardo Peñascal Pujol · Metge de Família

La referència ha de seguir essentl’atenció primària

A l’AP seguiremfent el que méssabem: invertiren salut

cièn

cia

11

Una de les malaties que més repercus-sió té actualment en la nostra salut ésel càncer. En termes senzills, aquestamalaltia esdevé de la pèrdua delcontrol sobre el creixement i multipli-cació de les nostres cèl·lules. El coshumà conté un nombre enorme decèl·lules amb una gran diversitat defuncions, i totes elles provenen d’unaúnica cèl·lula, el zigot, que s’originacom a fusió de l’òvul amb l’espermato-zou. El creixement i multiplicaciócel·lular té lloc especialment durant lagestació, però també durant la infante-sa i l’adolescència. D’altra banda, enun individu adult les cèl·lules han deser capaces de créixer i multiplicar-seper bescanviar aquelles que han deixatde funcionar correctament. Cal, però,que aquesta capacitat de multiplicacióestigui sota un control molt delicat.Quan les cèl·lules perden aquestacapacitat no hi ha recanvi de cèl·lulesvelles per altres de noves, i el funcio-nament dels nostres òrgans empitjora,cosa que es manifesta gradualmentdurant la vellesa. D’altra banda, si lescèl·lules es multipliquen quan no cal ide manera descontrolada es produei-xen tumors que, en esdevenir el queanomenem càncer, fan perdre lafuncionalitat dels nostres òrgans i, moltsovint, són causa de mort.

És clar, doncs, que conèixer almàxim les peces i els mecanismes quecontrolen el creixement i la multiplica-ció cel·lular ha de ser essencial pertractar el càncer de manera adient.Quina és la situació en l’actualitat?Com el nen que observa per primeravegada l’interior d’un rellotge espatllat,els científics han començat a identifi-car i catalogar les peces que semblenser importants en aquell control, i algu-nes vegades han entès com algunesd’aquestes peces engranen per cons-tituir mecanismes més complexos. Totjust encara estan intentant dissenyarles eines que permetin bescanviar oarreglar de manera fidel les peces queno funcionin correctament. Com el nenque sacseja amb ingenuïtat, i sovintamb èxit, el rellotge espatllat per fer-lofuncionar un altre cop, els actuals trac-taments contra el càncer han estatbasats més en l’observació que en ladeducció.

La recerca que el nostre grup porta aterme al Departament de CiènciesMèdiques Bàsiques de la UdL té coma objectiu identificar noves peces ientendre els engranatges que perme-

ten controlar la multiplicació cel·lular.Pel que sabem ara, el control del crei-xement i la multiplicació cel·lular ésmolt similar en els organismes eucario-tes, on s’inclouen espècies tan diver-ses com la humana i el llevat del pa, unfong d’organització simple. El nostregrup està treballant amb aquest darrermodel cel·lular, ja que disposem demoltes eines per bescanviar, corregir omalmetre peces a voluntat, i estudiar-ne els efectes funcionals per deduir elsengranatges on participen. Amb aixòesperem contribuir, encara que siguipoc, a permetre una millor comprensiódel funcionament de les nostrescèl·lules pel que fa a llur capacitat decreixement i multiplicació, que sensdubte serà imprescindible per millorarles eines de tractament del càncer.

Grup de cicle cel·lular eucariota

Yuhui Liu (becària predoctoral) Hongyin Wang (becari predoctoral)

Emili Vergés (becari predoctoral)Sònia Rius (tècnica de laboratori)

Eloi Garí (investigador postdoctoral) Carme Gallego (professora titular

d’universitat) Martí Aldea (professor titular

d’universitat) El Grup de Cicle Cel·lular Eucariota

estudia els mecanismes interns quecontrolen la proliferació de les cèl·luleseucariotes i llur resposta a factorsexterns. En concret, s’analitzen elsmecanismes transcripcionals i post-

transcripcionals que regulen l’expres-sió i l’activitat de les ciclines enresposta a factors interns i externs,tant al llarg del cicle de divisió mitòticcom meiòtic. D’una banda, s’utilitza elllevat Saccharomyces cerevisiae coma model eucariòtic unicel·lular, carutilitza mecanismes molt similars alsmodels eucariotes superiors i, com aavantatges principals, conté un geno-ma més simple i es pot manipulargenèticament de manera ràpida ieficient. D’altra banda, el grup estàtreballant amb un model de neuroblas-toma humà que pot ser diferenciat acèl·lula neuronal depenent de la neuro-trofina BDNF. L’objectiu generald’aquests treballs és contribuir a unmillor coneixement dels processosque es troben alterats en patologiescom el càncer o altres malalties queesdevenen d’alteracions en un o altresentit de la capacitat proliferativa deles cèl·lules.

Projectes actius

Regulación del ciclo celular porfactores de estrés (finançat perDGICYT, Ajuntament de Lleida,Generalitat de Catalunya i UnióEuropea).

Función de los genes reguladores delciclo celular durante el proceso dediferenciación y muerte celular progra-mada en un modelo de neuroblastomahumano dependiente de BDNF(finançat per La Caixa).

Text: Grup de cicle cel·lular eucariota · Facultat de Medicina (UdL)

Estudis del grup de ciclecel·lular eucariota

Publicacions recents

DUJON, B.; ALBERMANN, K.; ALDEA, M.; ALEXANDRAKI D.; et al. Thenucleotide sequence of Saccharomyces cerevisiae chromosome XV Nature 387 (Suppl.): 98-102 (1997)

GALLEGO, C.; GARí, E.; COLOMINA, N.; HERRERO E.; ALDEA M.; TheCln3 cyclin is downregulated by translational repression and degradationduring the G1 arrest caused by nitrogen deprivation in budding yeastEMBO J. 16: 7196-7206 (1997)

CLOTET, J.; GARI, E.; ALDEA M.; ARIÑO J.; The yeast Ser/ThrPhosphatases Sit4 and Ppz1 play opposite roles in regulation of the cellcycle Mol. Cell. Biol. 19: 2408-2415 (1999)

COLOMINA, N.; GARI, E.; GALLEGO, C.; HERRERO E.; ALDEA M.; G1cyclins block the Ime1 pathway to make mitosis and meiosis incompatiblein budding yeastEMBO J. 18: 320-329 (1999)

100

an

ys

10

La conferència que Ernesto Sáenz deBuruaga y Bustamante havia depronunciar el dia 10 de novembrepassat al Col·legi de Metges de Lleidava ajornar-se amb motiu de l’atemptat,sortosament frustat, que ETA va feraquell mateix dia contra una parella deperiodistes i el seu fill.

El Col·legi de Metges de Lleida vaexpressar immediatament la seva soli-daritat amb els periodistes amenaçatsper ETA i va fer públic un comunicatque, entre altres temes, manifestava:“Malgrat els avenços de la medicina,constatem que, malauradament, enca-ra escapen al nostre control i guari-

ment determinades conductes violen-tes impròpies de persones mental-ment equilibrades. Així i tot, el compro-mís ètic dels metges ens exigeix aten-dre i curar fins i tot aquestes personesque maten i amenacen cada dia laciutadania”.

Sáenz de Buruaga, director delsserveis informatius d’Antena 3Televisión, vindrà properament a Lleidaper donar la conferència Avancesmédicos: reflejo en los medios decomunicación y expectativas sociales,que estava inicialment programada. ElCol·legi comunicarà puntualment eldia, lloc i hora d’aquesta conferència

Exposició: Humor iMedicina al SegleXXAutors: ninotaires decomençaments del segleXX, les obres dels qualsprocedeixen del fons d’artde la Mutual Mèdica deCatalunya i Balears, iErmengol.Dia d’inauguració: 13 dedesembreHora: 19.30Lloc: Sala Gòtica de l’IEI(Lleida)

Lliurament delPremi a laSolidaritat iconcert del’Orquestra deCambra deSalzburgDia: 13 de desembreHora: 21.00Lloc: Auditori Municipalde Música EnricGranados (Lleida)El jurat donarà a conèixerel seu veredicte i lliurarà elpremi als representantsde l’ONG guanyadora.Tot seguit començarà elconcert.Director de l’orquestra:Yoon K. LeePrograma: J. Brahms: Serenades forOrchester en Re Mayor,op.11A. Piazzola: TangoSinfónico “VeranoPorteño”F.Chopin-Lee: Chopiniana

PROPERES ACTIVITATS

Ajornada la conferènciade Sáenz de Buruaga

rep

orta

tge

13

mocional, los segundos destinadas ala educación, adiestramiento, expre-sión de preocupaciones, seguimientodel duelo.

• La promoción de la autonomía y ladignidad del enfermo: si el objetivoprincipal perseguido es la calidad devida del enfermo, la única estrategiaválida de aproximación será el respetoa las decisiones del paciente, quedebe participar activamente en la prio-rización de objetivos terapéuticos y enla posterior toma de decisiones.

• Una concepción terapéutica activa:los cuidados paliativos huyen del nihi-lismo del “no hay nada que hacer”cuando se han agotado los tratamien-tos curativos. El arsenal farmacéuticodisponible para el control de síntomas,así como las diversas técnicas deapoyo psicosocial, constituyen herra-mientas de sobrada eficacia a la horade mejorar la calidad de vida delpaciente en situación de enfermedadterminal.

• La importancia del entorno: cons-cientes de que las medidas ambienta-les, el clima creado, el grado de comu-nicación y confort juegan un papelfundamental en el manejo de los sínto-mas, en cuidados paliativos se cuidanestos detalles a partir de medidas deestructura y proceso, así como susci-tando actitudes en la familia y el entor-no sanitario.

• Atención integral: la persona (enfer-mo o familiar), considerada en todassus dimensiones y no desligada de suhistoria personal previa, es el objetivode nuestra intervención para lo cual espreciso un equipo interdisciplinarcapaz de recoger y colaborar en lagestión de todos los aspectos biológi-cos, emocionales, sociofamiliares yespirituales asociados al sufrimiento ya la muerte.

¿Cuáles son los instrumentosbásicos en los que se basa laMedicina Paliativa para alcanzar

sus objetivos?

Simplificando un poco las cosas,podemos resumir las herramientasfundamentales de los cuidados paliati-vos en:

• Control de síntomas: conocer,detectar, evaluar y tratar los síntomasconstituye el punto de partida paragarantizar la calidad de vida.

Un correcto tratamiento paliativopasa por:

• Una evaluación exhaustiva delnúmero y la magnitud de los síntomasque sufre el paciente, así como sugrado de impacto en su calidad devida. Dado que los síntomas pertene-cen a la esfera de lo subjetivo, la prin-cipal fuente de información será siem-pre el paciente.

• La determinación de la causa ocausas que condicionan la presenciade los síntomas, siempre desde unaperspectiva de proporcionalidad,confort y capacidad de intervención.

• El establecimiento de objetivosterapéuticos realistas con el enfermo ysu familia

• El manejo adecuado de los trata-mientos disponibles

• La evaluación sistemática y periódi-ca de los resultados obtenidos

• Apoyo emocional y comunicación:Sólo en el contexto de un clima decomunicación abierta, centrada en lasdemandas del paciente, donde secuide tanto la expresión verbal como lano-verbal, podremos ofrecer una rela-ción de ayuda terapéutica, que permi-ta aflorar los síntomas de la esferaemocional, y proponer estrategias deadaptación o afrontamiento

• Cambios en la organización:El modelo de cuidados paliativos ha

roto la vieja verticalidad de la asisten-cia médica. Los diferentes profesiona-les, reunidos en torno al enfermo,serán capaces de colaborar, cada unodesde su faceta específica, en el desa-rrollo de un plan global de intervenciónque recoja todas las necesidades delpaciente y su familia.

Destaca también la incorporación dela familia y del voluntariado comopartes fundamentales de un equipoterapéutico más amplio.

• Equipo interdisciplinar:En íntima relación con lo expuesto en

el apartado anterior, será la pluralidadde los profesionales que integran elequipo la que garantice una aproxima-ción a todas las necesidades delpaciente. El equipo, por su parte,crece y se enriquece a partir del inter-cambio cotidiano de experiencias ypuntos de vista diversos. La existenciade múltiples profesionales distribuyelas cargas y proporciona elementos deapoyo al sanitario en contacto con elsufrimiento y la muerte de forma cons-tante.

Habitualmente, el personal que confi-

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

Los fármacos son herramientas eficaces a la hora de mejorar la calidad de vida.

Es fundamental dar una atención integral a la persona enferma y a su entorno familiar.

Los cuidados paliativos constituyen,aparentemente, una disciplina jovencon escasamente 15 años de desarro-llo. Esto no se ajusta a la realidad, unpaseo sereno por la historia de laMedicina pone de manifiesto que estetipo de abordaje terapéutico ha consti-tuido el fundamento mismo de la prác-tica médica a lo largo de los siglos.

Así, hasta bien entrado el siglo XX, laMedicina puede considerarse mera-mente paliativa. El médico era testigode la enfermedad, pero sus posibilida-des reales de intervenir para modificarsu curso natural eran muy limitadas,por no decir nulas. Pese a ello, supapel resultaba fundamental en elacompañamiento del enfermo y sufamilia durante la enfermedad, asícomo en la articulación de medidasque mitigasen el sufrimiento.

La Medicina progresó espectacular-mente con el descubrimiento de losantibióticos, el desarrollo de la químicay la física aplicada a la Medicina, lamejora en las posibilidades diagnósti-cas, la aplicación de medidas básicasde salud pública, los avances en elcampo de la cirugía, etc.. El médicodejó de ser espectador para convertir-se en parte decisiva de la curación delenfermo. La muerte dejó de ser unhecho natural en el proceso vital de laspersonas para convertirse en un fraca-so, un tabú. Centrados en la enferme-dad, perdimos un poco de vista a lapersona enferma, tanto más cuantomenores fueran las posibilidades decuración, de éxito.

En este contexto, surge en el ReinoUnido la figura de la Dra. Saunders,que nació en Inglaterra en 1918 ytrabajó como asistente social y enfer-mera. Sensible a las necesidades delpaciente en situación terminal, fueanimada a estudiar Medicina parapoder intervenir, de forma definitiva, ensu manejo terapéutico. A partir de estaformación multidisciplinar trabajó en elSt Luke’s Hospice y en el St Joseph’sHospice hasta inaugurar, en 1967, supropio centro: el St Christopher’sHospice.

Su actividad asistencial, docente einvestigadora dentro del campo de loscuidados paliativos ha permitido queesta área, antes relegada al ámbitocaritativo, se incorpore al ámbito cien-tífico de manera universal.

A partir de los años setenta, el desa-rrollo de los cuidados paliativos hasido creciente aunque irregular. Elestado español es fiel reflejo de laevolución de los cuidados paliativosen Europa y en el mundo. Las primerasaportaciones aparecen a principios delos años ochenta, gracias a ellascomienza a fraguarse el clima idóneopara que en 1984 aparezca, de lamano del Dr. Jaime Sanz Ortíz, laprimera unidad de cuidados paliativosdel país, incluida dentro del servicio deOncología del Hospital Marqués deValdecilla.

En Cataluña, debemos destacar lasfiguras del Dr. Xavier Gomez-Batiste ydel Dr. Josep Porta por su papel comopioneros e impulsores de los cuidadospaliativos. Formados ambos enLondres, pusieron en marcha sendosprogramas de cuidados paliativos enVic y Barcelona y, casi inmediatamen-te después, en Lleida.

¿En qué consisten los cuidadospaliativos?

La Organización Mundial de la Salud(OMS) define la Medicina Paliativacomo:

“El cuidado activo y total de lospacientes afectos de una enfermedadque no responde al tratamiento curati-vo. Siendo fundamental el control deldolor y el resto de síntomas, así comolos problemas de índole psicológica,social y espiritual. El objetivo de loscuidados paliativos es proporcionar lamayor calidad de vida a los pacientesy sus familias. Muchos de los aspectospropios de la Medicina Paliativa sonaplicables a las fases precoces de laenfermedad conjuntamente con eltratamiento anticanceroso.”

La Sociedad Española de CuidadosPaliativos, que reúne a los profesiona-les dedicados al tratamiento del enfer-mo en situación de enfermedad termi-nal, establece que los criterios deenfermedad terminal son:

• Presencia de una enfermedadavanzada, progresiva e incurable

• Falta de posibilidades razonablesde respuesta al tratamiento especí-fico

•Presencia de numerosos problemaso síntomas intensos, múltiples,multifactoriales y cambiantes

•Gran impacto emocional en elpaciente, familia y equipo terapéuti-co muy relacionado con la presen-cia, explícita o no, de la muerte

• Pronóstico de vida inferior a seismeses

¿Cuáles son los fundamentos decualquier intervención encuidados paliativos?

• El enfermo y la familia son la unidadde intervención: la familia constituye elnúcleo fundamental de apoyo para elenfermo, sobre todo en el ámbitodomiciliario. Pacientes y familiaresprecisan estrategias terapéuticasespecíficas. Los primeros relativas alcontrol de síntomas y apoyo socioe-

rep

orta

tge

12

Cuidados paliativos yMedicina actual

La Unidad Funcional de CuidadosPaliativos (UFISS) del Hospital Arnau de

Vilanova de Lleida dispone de ochoequipos profesionales, que intentangarantizar la calidad de vida de las

personas enfermas y de sus familiares.La Medicina paliativa, aparentemente

una disciplina joven, constituye elfundamento de la práctica médica a lo

largo de los siglos.

Dra. María Nabal. Médico responsable de la UFISS-CP

◆ El enfermo y lafamilia son launidad deintervención

◆ El paciente debeparticipar en lapriorización delos objetivosterapéuticos

his

tòri

a

15

Dels tres grans estralls que durantsegles van copejar els destins de lahumanitat, “pesta, fam i guerra”, va serla pesta el que va tenir les més tràgi-ques conseqüències.

El criteri que actualment tenim

d’aquesta malaltia bacteriana,“Yersinia Pestis”, transmesa principal-ment dels animals rosegadors a l’ho-me a través de la picada de la puça, noté res a veure amb el que tenien alsegle XIV i següents, que la considera-

ven d’origen diví per castigar elspecats dels homes.

Per exemple, l’any 1520, els lleida-tans atribuïren la pesta que assolava laciutat al càstig de Déu, perquè elsinfants orfes de l’Hospital del SantEsperit es morien de fam.L’administrador es quedava amb elsdiners pertanyents a la institució1.

Lleida, com en moltes altresocasions, el mes de novembre de1520 era gairebé buida i encara conti-nuava així al mes de juny de 1521,“encara estava buida la ciutat permotiu de la malaltia”.

Moltes eren les creences popularssobre quins eren els vehicles de conta-gi en temps d’epidèmia.

Hom podia contagiar-se a través delcontacte amb els malalts. Per això, lesextremades mesures d’aïllament quees prenien, com tancar els portals deles poblacions, aïllar durant 40 dies elsque procedien de llocs infectats,cremar els objectes que havien estaten contacte amb els morts de pesta,principalment les robes, per aixòsempre es cremava la que hi havia acasa de l’empestat, el paper i mone-des, que eren desinfectats amb vina-gre. Quan el rector d’una parròquiamoria de pesta, es destruïa el corres-ponent llibre sagramental que empra-va, fet molt lamentable per a l’estudid’aquelles epidèmies.

També eren vehicle de contagi els

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

Làpida que hi ha a l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta de Preixana.

La temença alscadàvers durant

les epidèmies de pesta

Textos: Dr. Manuel Camps i Clemente i Dr. Manuel Camps i Surroca

Els familiars enterraven la major part dels cadàvers deles víctimes de la pesta en el mateix lloc on morien

perquè consideraven que aquesta era la causa mésperillosa de contagi. També era freqüent llançar elscadàvers dels empestats a les sitges o serra avall,

com a la Vall d’Aran.

rep

orta

tge

14

gura estos equipos incluye médicos,enfermeras, trabajadores sociales,psicólogos. Los programas másconsolidados cuentan además confisioterapeutas, auxiliares de enferme-ría, terapeutas ocupacionales y volun-tarios adiestrados, entre otros.

¿Qué recursos de cuidadospaliativos existen en Lleida?

Los equipos dedicados a cuidadospaliativos en nuestra región sanitariahan crecido poco a poco y a distintosniveles. En la actualidad disponemosde ocho equipos:

• Cuatro equipos de soporte a laAtención Primaria (PADES) cadauno de los cuales tiene asignadasdeterminadas comarcas:

• Lleida ciudad• Segarra- Urgell-Noguera• Pla d’Urgell-Segria-Garrigues• Solsona• Tres unidades de hospitalización:• Unidad Socio Sanitaria (USS)• Hospital de la Cruz Roja• Hospital Jaume d’Urgell de

Balaguer• Un equipo de soporte en un hospi-

tal de agudos (UFISS)Pese a no existir una estructura

formal, que coordine y articule estetipo de asistencia, los profesionales

implicados hemos creado foros dediscusión en los que consensuamoslas estrategias terapéuticas a desarro-llar ante los problemas más prevalen-tes. De la misma manera, hemos esta-blecido canales informales de comuni-cación, que intentan asegurar unacontinuidad asistencial del enfermo ensituación terminal.

Ahora bien, garantizar la calidad devida al 100% de los enfermos, en elcaso de una enfermedad incurable,

pasa porque todos los profesionalessanitarios nos sintamos implicados ycolaboremos estrechamente, cadauno desde su ámbito de intervención.

Aunque nos han formado muchomás en el curar que en el cuidar, todoslos médicos podemos detectar sínto-mas que limitan la calidad de vida denuestros pacientes. Todos podemosponer en marcha tratamientos senci-llos en aras a controlar esos síntomas.Todos estamos llamados a proporcio-nar información veraz, a la vez quetolerable, sobre el diagnóstico y elpronóstico de la enfermedad.

Desde nuestra experiencia en eltratamiento de muchos enfermos ensituación de enfermedad terminal,podemos afirmar que una mentirapiadosa no reduce el sufrimiento, loretrasa y limita las posibilidades quetienen paciente y familia de poner enmarcha los mecanismos adaptativosnecesarios para, incluso en el procesode morir, extraer experiencias gratifi-cantes.

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Si necesitais nuestra colaboración nos podeis encontrar en la siguiente dirección:Unidad Funcional de Cuidados Paliativos (UFISS)

Hospital Universitario Arnau de VilanovaAvda. Alcalde Rovira Roure 80 · Lleida 25198

Tel: 973/244 025 - 973/705 243Correo electrónico: ufiss@arnau.scs.es

◆ Hay 8 equiposde cuidadospaliativos en lascomarcasleridanas

mort es va anar creant un ambientpopular esotèric, com a Sant Colomade Queralt, on els enterramorts cava-ven el clot amb el difunt a la vora, totcantant, com ho feia el pagès a l’era8.

En algunes ciutats, a causa de lagran quantitat de morts que esproduïen, els enterradors anavenamuntegant els cossos en carretes i esposaven a les cantonades dels carrers,tocant guitarres i tambors i altresinstruments, perquè amb la música espogués alleugerir aquella visió tanmacabra.

Un relat anònim d’un veí deBarcelona ens explica amb tota cruesal’ambient que es vivia en una d’aque-lles epidèmies de pesta, amb l’actua-ció dels enterradors que recollien elscadàvers de les cases, i reflecteix eldramatisme que comportava l’esclatd’una epidèmia en un lloc. En aquestcas correspon a la dels anys 1651-2.Diu així:

“Serà be designar los lamentos itreballs que en aquesta infeliç i desdi-chada ciutat, per los pecats de sosciutadans se patia, amb lo cruel açotdel mal de pesta, la qual estava enesta, tan araigada i ab tanta pujansa.Les agonias i desastradas morts sesucceian, en tant que molts dies a estapart, contínuament anavan perBarcinona vuyt o deu carretas, éstassols pera poder posar los cadavers quese trobavan en las casas, llansant

aquells tal vegada per las finestras enlo carrer, pera posar en ditas carretas,las quals eren aportadas i combojadasper diferents fosers qui anavan ab sasguitarras, tamborinos y altras cosas dedivertiement pera poder borrar de lamemoria las aflicions grans.

Los dits fossers se posavan en alguncantó dels carrers de la ciutat ahont setrobavan, fen parar las carretas queaportavan y cridavan a tots los circum-vehins si tenian morts en las casas peraenterrar i traent-ne, dos de una casa,quatre de altra y moltas vigadas, sis dealtra, omplian la carreta i en ser aquellaplena, la aportaven a Jesus9, en lo llocahont enterravan los morts, que era enun camp cerca de dita iglesia, anome-nat favar y en las ditas carretas anavanquaranta o sinquanta llits de morts peraportar los que no cabian en ditascarretas. Succeïa moltas vegaddasque algunas criaturas mortas, de pocpes, y alguns altres ja grans, enmorta-llats, els dits fosers carregavan al coll ysols en aportavan, així que tota la ciutatse trobà afligida. Encara en totas lasesglesias faltavan los rectors, en algu-nas per ser morts i en altres per no seren ciutat... Succeía, sens ningunaexageració, los pares fugian dels fells,los marits de les mullers y los amichsdels amichs, així que en sentint-se unhome encontrat10, sols trobave a DéuNostre Senyor per a pare, amich iespòs i finalment se ha de dir que era

una rigurosíssima pesta”11

De Verges (Baix Empordà) és moltinteressant la Dansa de la Mort, repre-sentada durant la Passió del dia deDijous Sant. D’origen medieval, s’hade cercar la seva procedència en unade les grans mortaldats de pesta quesofrí la vila.

En la representació hi prenen partcinc persones, dos homes i tresminyons disfressats d’esquelets, elsquals van saltant rítmicament al sod’un tabal que percudeix un altrecomponent del grup vestit amb unatúnica negra.

A les poblacions on hi havia enterra-dors per als empestats (anomenats enmolts llocs parpacossos) els era prohi-bit manejar els cadàvers amb lesmans. Ho havien de fer ajudats d’unspals.

La responsabilitat dels fossers eratan gran, que si no complien lesnormes establertes eren castigats moltseverament. A Cervera, mentre espe-raven el càstig, eren despullats itancats en una torre i fins i tot condem-nats a mort12.

La lectura dels llibres parroquialsd’òbits corresponents als anys depesta, ens assabenten de situacionspatètiques i totalment inhumanes,solament explicables per l’extremat

rep

orta

tge

17

Un donatiu, sovint, no és més que un pedaç. Si de veritat vols col.laborar ambels més necessitats, fes-te soci/a de medicus mundi. Amb la teva aportació esfaran realitat molts programes sanitaris. Retalla aquest cupó, omple'l amb lesteves dades i envia'l a l'adreça de medicus mundi.

Fes-te soci. Faràs bé

un donatiu un soci

C/Elisa 14 baixos 08023 - BARCELONATel.: 93 418 47 62La Caixa 2100 1010 51 0200065471

medicus mundicatalunya

25.00010.0005.000

...........

mensualtrimestralsemestral

anual

Desitjo col.laborar com a soci/ade medicus mundi amb la quota de:

FIRMA:

Nom........................................................................................................

Cognoms..................................................................................................

D.N.I................................................................................................................

Telèfon.................................................................................................................

Adreça...............................................................................................

Població............................................C.P..............................................

Entitat Bancària

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

his

tòri

a

16

aires corruptes, que es purificavenencenent grans fogueres amb herbesaromàtiques com romaní, farigola,espígol, ginebre, etc. L’aparició d’uncometa, una pluja d’estels, un eclipside sol i els canviants de lluna erenconsiderats fenòmens de mal auguri. ATàrrega, l’octubre de 1599, “en girantla lluna van emmalaltir quatre donesper culpa seva, per haver volgut regirari tocar roba que eren estat robes degent que eren estades a Lleida”2.

No obstant això, potser la causaconsiderada més perillosa era elcontacte amb els cadàvers delsempestats.

Com el tema és tan ampli, avuicomentarem principalment nomésaquest últim vehicle de transmissió dela malaltia, o sigui, el risc del contacteamb els cossos dels morts de pesta.

Per evitar la seva perillosa influència,especialment al món rural, la majorpart dels cadàvers eren soterrats almateix lloc on morien i pels propisfamiliars. Posarem uns exemples:

És ben explícita la làpida que hi ha al’ermita de la Mare de Déu de l’Horta,situada als afores de Preixana. Diu així:“Dorotea Bas, els ossos sepultats tevuy dins mi, perquè de pesta morí i noestà entre els demés cossos. 18 denovembre de 1651”.

En aquells temps, el cadàver eraanomenat “cos”, i per tant aquelladona, per ser morta de pesta no espogué soterrar al fossar vora els altresdifunts, com hagués estat fet encircumstàncies normals.

El 18 de juny de 1652 morí de pestauna minyona de 2 anys a la Pobla deCérvoles, i “fou enterrada per mans deson pare en lo corral de casa Gassiu”3.

A Verdú, en la pesta de 1599, al mesde juny, el primer que morí fou unpastor al qual enterraren secretament,“per no avalotar lo poble”4. Però quanja es declarà l’epidèmia, una dona quemorí l’1 de juliol de 1599, “la llançarencalçada i vestida dins una sitja”5.

Llançar els cadàvers dels empestatsa les sitges va ser pràctica bastantcorrent.

El 30 d’abril de 1586, els consellersde Barcelona escrigueren al governa-dor de la Vall d’Aran, per dir-li que obli-gués a soterrar els morts de pesta, jaque havien tingut avisos que a Bossòsti altres viles de la Vall, llançaven elscadàvers serra avall o els deixavenabandonats pels camps, amb el granperill, “de enfeccionar lo ayre”6.

Aquest costum de llançar els cadà-vers dels empestats serra avall a la Valld’Aran, ja el practicaven en epidèmiesanteriors.

A Lleida, l’11 de setembre de 1443,en el decurs d’unes obres que feien al’entrada d’una casa de la plaça deSant Joan, aparegué l’esquelet d’unapersona.

El més probable és que es tractésd’un mort de pesta en alguna de les

moltes epidèmies que havia patit laciutat des de l’any 1348. Com hem dit,era norma habitual soterrar els cadà-vers dels empestats al mateix lloc ones produïa l’òbit.

Vistes aquelles despulles pel llocti-nent de cort i dos paers, ordenarenque “la dita ossamenta fos lançada decontinent en lo riu Segre”7.

El motiu d’haver llançat aquells ossosal riu en comptes de soterrar-los alfossar, potser va ser per temença a lapossibilitat que pertanyessin a unsarraí, jueu, suïcida, etc., i per aquestmotiu, no podien ser enterrats en llocsagrat.

Per evitar aquestes macabres actua-cions (enterrar els cadàvers en qualse-vol lloc, tirar-los pels barrancs o riuavall, etc.) les autoritats dictaven lesnormes que recomanaven els tractatsmèdics de l’època.

Per exemple, el del metge LuísMercado, de finals del XVI, exposavaun seguit de mesures que s’haviend’adoptar davant d’una epidèmia, i

entre les quals aconsellava que s’haviade construir un cementiri per als mortsde pesta situat lluny de la ciutat, a l’ai-re lliure i amb sepultures de moltafondària, en els quals només es podiasoterrar un sol cos.

Era tanta la por que es tenia alscossos morts, que en alguns llocsquan passava el cadàver d’un empes-tat pel carrer, hom tancava les portes ifinestres de les cases i abans d’obrir-les de nou, es cremaven herbesaromàtiques, com ara, encens, benjuí,romaní, espígol, ginebre, etc. per puri-ficar l’aire considerat corrupte.

Per minvar el pànic de la població, esprohibia que les campanes toquessina morts. Pel mateix motiu, també esprohibia als familiars dels difunts vestirde dol, a no ser que fossin moltpropers, amb la finalitat d’evitar l’efec-te tan fúnebre que adquiririen lespoblacions, amb tanta gent vestida denegre.

Tantes eren les supersticions entemps d’epidèmia, que a l’entorn de la

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

“Dorotea Bas, los ossos sepultats te vuy dins mi, perquè de pesta morí (...)” .

par

lem

de…

19

Desnutrición en MedicinaPrimaria: un problema

todavía no resuelto

Se calcula que de los 6.000 millonesde personas que pueblan actualmentenuestro planeta unos 840 millones–casi una sexta parte– pueden tenerdéficits nutricionales y que unos 40millones de éstos mueren anualmentea consecuencia del hambre.

En muchas zonas del planeta estoconstituye un problema endémico. Ennuestro país, y en el resto del llamadomundo occidental, la desnutrición nosuele afectar a la población general,pero sí a algunos sectores de gruposmarginales. Por el contrario, en unaparte de la población –las personasenfermas– la desnutrición sigue siendotodavía un problema no resuelto.Efectivamente, la desnutrición en laspersonas enfermas es una circunstan-cia mucho más común de lo que secreía. Por ejemplo, diversas series depacientes hospitalizados han mostra-do altos porcentajes de desnutrición,que afectan tanto a pacientes quirúrgi-cos como a enfermos con patologíasmédicas, de los cuales existen nume-rosas publicaciones.(Tabla I).

Sin embargo, son escasos los traba-jos científicos sobre la incidencia de ladesnutrición en Medicina Primaria ysobre su significación y su repercusiónen la evolución de las personas enfer-mas. En nuestro medio, apenas se hanrealizado exploraciones nutricionalesen la población enferma no hospitali-zada. Nosotros creemos que la preva-lencia de la desnutrición debe ser alta

y, como veremos más adelante, surepercusión en la evolución de lasdiversas enfermedades siempre esnegativa.

Causas de desnutrición en laspersonas enfermas

La única causa de desnutrición en lapoblación sana es el déficit de ingestade alimentos debido a falta de disponi-bilidad, como ocurre en grandes zonasdel mal llamado tercer mundo. En unmundo, como el actual, que producealimentos de sobras para alimentar a

todos sus habitantes esto es del todointolerable y denota un estrepitosofracaso organizativo de nuestra socie-dad.

En las personas enfermas, las causasde desnutrición vienen determinadaspor situaciones y complicaciones liga-das a las enfermedades. Las causasmás comunes son las siguientes:

• Situaciones de ayuno y semiayunomás o menos prologado debido aciertas enfermedades o a dificultadpara utilizar la vía oral para laalimentación.

• Frecuentes situaciones de astenia,náuseas y vómitos.

• Requerimientos nutricionalesaumentados por la enfermedad debase.

•Abuso de sueros no calóricos enpacientes que tienen necesidadesaumentadas y tienen una ingestalimitada.

• Pérdidas extraordinarias resultan-tes de complicaciones del trata-miento médico-quirúrgico o de laenfermedad de base.

• Desaprovechamiento de los nu-trientes administrados por vía

A pesar de habertraspasado ya el umbral

del siglo XXI, ladesnutrición continúa

siendo un problemaarraigado en nuestro

mundo como lo era ensiglos pasados. Casi una

sexta parte de lapoblación mundial puede

tener déficitsnutricionales.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

La desnutrición afecta negativamente en la morbilidad y mortalidad de los pacientes.

Dr A. RodríguezProfesor titular de la UdL

◆ La única causade desnutriciónen la poblaciónsana es eldéficit deingesta dealimentos

his

tòri

a

18

pànic del poble envers la malaltia.Com a exemples, en una masia del

terme d’Olot emmalaltí la criada, motiupel qual va ser foragitada de la casa.La pobra dona, que deambulavamalalta pel terme sense ser admesaenlloc, acabà morint en un bosc i vaser menjada pels gossos.

A l’Anoia, un matrimoni amb vuit fillsque anaven a Igualada, anaren emma-laltint en el decurs del viatge. Quandemanaven aixopluc pels llocs de pas,eren foragitats d’arreu a cops depedra. Va haver de ser el pare qui ambles seves pròpies mans anés soterrantvora del camí la seva muller i tots elsfills, tal com anaven morint.

A l’arxiu parroquial de Verdú esconserva un llibre manuscrit de l’any1348 del metge lleidatà Jaumed’Agramunt titulat, Regiment depreservació de la pestilència, dirigit alspaers i poble de Lleida per tal quepoguessin fer front a l’epidèmia depesta que estava envaint ja el país.

Jaume d’Agramunt, en aquest trac-tat, exposa els seus criteris ordenada-ment, i escriu sobre els següentsaspectes concrets: concepte, tipus,causes i signes de pestilència, efectesde l’aire pestilencial i regiment contral’aire pestilencial.13.

Un fragment d’aquest tractat diu lite-ralment:

“Lo quart article es de la alteració edel mudament que fa l.aer pestilencialen les coses vivents e especialment enlo nostre cors lo qual ha II capítols. Loprimer capítol és del mudament quel.aer que és pestilencial en ses quali-tats”.

En aquest capítol parla, entre altrescoses, del diagnòstic de la mort:

“E si és tant fret que pusque fer pene-tració dins lo nostre cors mortiffique lacalor natural, perques trobe que molthom és mort per gran fret. Encara faapoplexia, ço és, dit ajustamend hoapostemació del cervell per la qualhom soptament pert lo moviment elsentiment, així que nos conecx apenesde la persona si és morta ho viva, ni enpols ni en alender.

Per a provar si són morts ho vius,pren hom .I. poch de lana fort prima efort sobtil e poselals hom prop losforats del nas ho a la boca, e si poch nimolt alenden, la lana se mou per l.aerque ix e entre per los forats del nas ede la bocha. Encara.n fa hom altraprova que és, a saber, quels pose homun gubell plen vertent d.aygua sobrelpits, endret lo cor. E si per aventura locor ha algun moviment, veu hommoure l.aygua. E si per aventura nosmou, liurar pots lo pacient als cape-lans. Altre seynals hi ha, mas, aquestacumplen a basten de present”.

La fatalitat va voler que el metgeJaume d’Agramunt, autor d’aquesttractat sobre normes que s’havien deseguir per la preservació de la pestilèn-cia, morís de pesta en aquella mateixa

epidèmia.

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

AcrònimsAAT: Arxiu Arxidiocesà de TarragonaAHCB: Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelonaACC: Arxiu Històric Comarcal de CerveraAPV: Arxiu Parroquial de Verdú

Notes[1] CAMPS I CLEMENTE, M.; CAMPS ISURROCA, M.: “Les pestes del segle XVIa les terres de Lleida”, A: Miscel·lània deles terres de Lleida al segle XVI, IEI, Lleida,1995, pàg. 117-172.[2] AHCB. Cartes comunes originals,1598-9, foli 149.[3] AAT. Fons Parroquials. Arxiu Parroquialde la Pobla de Cérvoles. Òbit 1642-1700.[4] CAMPS CLEMENTE M., CAMPSSURROCA, M. “Les pestes del segle XVI ales terres de Lleida”, A: “Miscel·lània deles Terres de Lleida al segle XVI”, IEI,1995, pàg. 117-172.[5] APV. Llibre núm. 4 d’Òbits, 1595-1636.

[6] AHCB. Deleberacions del Consell, any1586, foli LXIII.[7] CAMPS I CLEMENTE, M. Anàlisi delsaspectes mèdics de la mort violenta aLleida a la baixa edat mitjana. Tesi docto-ral (inèdita).[8] SEGURA I VALL, J. Prev. Història deSanta Coloma de Queralt, 1971, pàgs.387-90.[9] Es refereix al monestir de Jesús, situata extramurs.[10] Contagiat, empestat.[11] CAMPS CLEMENTE, M. CAMPSSURROCA, M. La pesta del segle XV aCatalunya, UdL-Ajuntament d’Alcarràs,1998, pàg. 359-60.[12] ACC. Consells, plec 1653.[13] CAMPS I SURROCA, M. CAMPS ICLEMENTE, M. “La pesta de meitats delsegle XVII a Catalunya”, Seminari PereMata, Departament de Medicina Legal,Laboral i Toxicologia, Facultat deMedicina, UDB, Lleida, 1985, pàg. 16.

Una pàgina de l’obra “Regimen de preservació de la pestilencia”.

Bibliografía

• Bruun LF, Bosaeus I, BerestadI, Nygaard K. “Prevalence ofmalnutrition in surgicalpatients: evaluation of nutritio-nal support and documenta-tion”. Clinical Nutrition, 1999;18(3): 141-147

• Farré Rovira R, Frasquet PonsI, Ibor Pica JF. Complicacionespostoperatorias en pacientesdenustridos: impacto económi-co y valor predictivo de algu-nos indicadores nutricionales.Nutr Hops, 1998; 13(5): 233-9

• Sullivan DH, Sun S, Walls RC.“Protein-energy undernutritionamong ederly hospitalisedpatient: a prospective study”.JAMA, 1999; 281(21): 2013-9

• Celaya S. “Desnutrición:concepto, etiología, incidenciay su repercusión en el pacien-te”. En: S Celaya Pérez ed.Tratado de Nutrición artificial.Tomo I, pág. 71. Grupo AulaMédica. Madrid, 1998.

par

lem

de…

21

Enfermedadescardiocirculatorias

Hipertensión arterial severaInsuficiencia cardíacaValvulopatías severas

Enfermedades respiratorias Enfisema pulmonarEPOC con insuficiencia respiratoria crónicaAsma bronquial cronificadoNeumoconiosis evolucionadas

Enfermedades hepáticas CirrosisHepatitis crónicaInsuficiencia hepática de diverso origen

Enfermedades renales Insuficiencia renal crónica de diverso origen

Tabla III. Enfermedades crónicas más frecuentes quepueden conducir a la desnutrición

Enfermedades digestivas Enfermedades de CrhonColitis ulcerosaEsprue

Cáncer De diverso origen

Caquexia de origen múltiple Anorexia nerviosaCaquexia hipofisariaEtilismo crónicoSIDAADVP

par

lem

de…

20

improcedente o mal utilizada.• Interferencia de ciertos tratamien-

tos farmacológicos en la absorciónintestinal de algunos nutrientes.

Consecuencias de la desnutriciónpara el organismo enfermo

Las diversas series publicadas handemostrado que la desnutrición afectade forma claramente negativa en lamorbi-mortalidad de los pacienteshospitalizados. Es decir, que las perso-nas enfermas tienen más enfermeda-des, son más graves y es más alta lamortalidad si se asocian a un cuadrode desnutrición, independientementedel tipo de enfermedad y de la grave-dad de la misma.

En efecto, se ha demostrado que ladesnutrición juega un papel de primerorden en la evolución de los enfermos,independientemente de su etiología yde su gravedad, ya que es perjudicialpara la mayoría de funciones, órganosy sistemas. Ninguna función, ningúnórgano ni sistema del cuerpo humanose beneficia de la desnutrición.

Por el contrario, la desnutriciónaumenta la morbilidad y la mortalidadde los pacientes hospitalizados ydesencadena o potencia alteracionesy complicaciones múltiples, entre lasque destacan las alteraciones delmedio interno, (edemas, diselectrolite-mias, etc.), el déficit de síntesis deproteínas viscerales, (albúmina, preal-búmina, transferrina, proteínas de faseaguda, etc.), y la disminución de lacapacidad de respuesta inmune (TablaII)

Todo este elenco de complicacionessecundarias a la desnutrición conllevarepercusiones negativas en la evolu-ción de los pacientes: aumenta la inci-dencia de infecciones (infección deheridas, neumonías, sepsis, etc.),retarda la capacidad de cicatrización(cicatrices defectuosas, fallo de sutu-ras, fístulas, callos de fracturas malconsolidados, etc.), favorece el desa-rrollo del fallo de múltiples órganos(anasarca, shock, fracaso renal, distrésrespiratorio del adulto, fallo hepático,hemostásico, etc.), que constituyen eltemido fracaso multiorgánico, (FMO),una de las causas actuales de mayormortalidad.

Así mismo, se ha demostrado quetodo este amplio listado de complica-ciones se reduce significativamentecon un soporte nutricional adecuado,que prevenga y evite además ladesnutrición.

La desnutrición en MedicinaPrimaria

Existen pocos estudios que hayanexplorado este tema en MedicinaPrimaria, por tanto, no hay datos fide-dignos sobre su prevalencia y sobre suimportancia en este campo.

En mi opinión, existe un buen núme-ro de patologías, que se tratan habi-tualmente de manera ambulatoria, enlas cuales es fácil el desarrollo dedesnutrición, especialmente patologí-as de tipo crónico en tratamientofarmacológico o de otro tipo continua-do, como las que recoge la tabla III.

Las causas etiológicas más impor-tantes por las cuales ciertas enferme-dades pueden conducir a la desnutri-ción son las siguientes:

• Anorexia motivada por la enferme-dad o inducida por fármacos.

• Disnea que dificulta la ingesta dealimentos.

• Frecuentes problemas digestivos,como náuseas, vómitos y diarreas.

• Alteraciones de la absorción intes-tinal por radiaciones, cirugía, hipo-albuminemia, etc.

• Interferencia de ciertos fármacosen la absorción de algunos nutrien-tes.

• Problemas digestivos tanto de tipomecánico como funciona.

• Alteraciones metabólicas motiva-das por la enfermedad y/o poten-

ciado por algunos tratamientosfarmacológicos.

• Frecuentes situaciones de hiperca-tabolismo.

• Restricciones dietéticas inadecua-das.

Conclusiones

Es necesario que los médicos deMedicina Primaria adquieran concien-cia de la importancia de la desnutricióny de las repercusiones negativas quetiene para la evolución de sus enfer-mos. Para ello, se debería estimularuna actuación que sistematice laexploración del estado nutricional entodos los pacientes, especialmente enaquellos que padecen enfermedadesde evolución crónica.

Esta exploración, como describimosen un artículo anterior, puede hacersede manera sencilla y nos proporciona-rá una información suficiente para tipi-ficar el estado nutricional de lospacientes y adecuar el soporte nutri-cional y evitar o minimizar la desnutri-ción.

VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

AUTOR PAÍS AÑO PREVALENCIA

Bistrian USA 1976 50%Hill Inglaterra 1977 25-40%Willcuts Inglaterra 1977 65%Weinsier USA 1979 47-79%Celaya España 1983 31%Mobarham Italia 1987 23%Larsson Suecia 1994 27%Jensen Dinamarca 1996 28%Hoff Holanda 1997 35%Hanger N Zelanda 1999 51%Niyombago Burundi 1999 47%Pareja España 1999 56%

Tabla I. Prevalencia de desnutrición hospitalaria

Disminución de la capacidadde cicatrización

Cicatrización defectuosa de heridas Aumento de incidencia de dehiscencia de suturas Retraso de la cicatrización del callo de fractura Atrofia muscular y úlceras de decúbito

Modificación de la síntesis ydegradación de las proteínas

HipoalbuminemiaDéficit de proteínas transportadorasDéficit de proteínas de fase aguda

Alteraciones de la inmunidad Disminución de la capacidad respuesta inmuneAumento de incidencia de infeccionesMayor gravedad de las infecciones

Alteraciones funcionales Hipotonía intestinal Alteración de los enzimas de absorción Alteración de la eritropoyesis Oliguria y tendencia a la uremia Edemas

Tabla II. Consecuencias de la desnutrición en la evoluciondel paciente enfermo

volem que aparegui en elsmissatges que enviem.Hauria d’ésser la nostra, obé una que sigui nostra .

L’adreça que us subminis-tra el COMLL és d’aquestamena, i el CD va acompan-yat d’un petit programa queus farà la configuració delnavegador, només li haureude donar les dades i prou.

I un cop degudamentconfigurat tot això, japodem enviar i rebremissatges.

El webmail són unes pàgi-nes web que ens ofereixencorreu electrònic habitual-ment gratuït, i que tenenl’especial al·licient que hiaccedim com una pàginaweb i, per tant, ho podemfer des de qualsevol ordina-dor de la xarxa, i tant és sisom a casa nostra o a casad’un amic (i que a méssigui un MAC, o porti Linuxen lloc de Windows), o béque estiguem en unCibercafè.

Un altre al·licient pot ésser

l’anonimat més fàcil.La contrapartida és que

l’accés és una mica méslent, i no hi ha tanta segure-tat. També que l’espaimàxim de què disposemper guardar els missatgesés bastant més limitat.

La configuració és moltfàcil, ens deixen escollir elnom d’usuari (si ja existeixens el faran canviar), i elpasword o contrasenya, i jaestà.

Alguns, a més, enspermeten accedir també ales nostres adreces decorreu-e del tipus POP3.

En el pròxim ButlletíMèdic parlarem de comenviar i rebre correu-e, isabent això, com i per aquè s’utilitzen elsNewsgroups o grups denotícies, i els Listserv o llis-tes de subscripció.

Dr. Josep M. Greoles i Solé

cala

ix

23

NOVES TECNOLOGIES

Serveis de webmail (correu web) més coneguts:Mixmail, del portal ya.com. Yahoo, del portal Yahoo.es (també en anglès yahoo.com). Webmail, de Netscape. Hotmail, de Microsoft i molts altres.

PROBLEMA D’ESCACS

Tema: Finals de reis i peonsBlanques juguen i guanyen

1. f3 o f4 – exf3 (a.p.) (única) 2. Rf1 – f2 (única) 3. e4 – dxe4 (única) 4. Rxf2 – e3+(única una altra vegada) 5. Re1 – e2 (les negres només poden jugar el que deixenles blanques) 6. d5 – cxd5 7. Rxe2 – d4 8. Rd2 – d3 9. c6 – bxc6 10. Rxd3 – Rb711. Rc4 – Ra8 12. Rc5 – Rb7 13. a8=D+ -Rxa 8 14. Rxc6 – Rb8 15. b7 – Ra7 16.Rc7 – Ra6 17. b8=D – Ra5 18. Db3 – Ra6 19. Db6 mat.

SOLUCIONS

���������� � � � ���� � � ������ � � �� ��� � ���� ��� � �� � ��� ���� � ��� �� � � �������������ca

laix

22

NOVES TECNOLOGIES

La cara més coneguda iapreciada d’Internet és laworld wide web, amb totsels seus vistosos contin-guts multimèdia d’imatges,veus i música.

El que ja no és tan cone-gut és que Internet ofereix,a més de la www, altresserveis molt útils, que són :

- L’FTP (protocol de trans-ferència de fitxers), que enspermet enviar o rebrefitxers de qualsevol mena(programes, fotos, música,etc.).

- El correu electrònic, delqual ara parlarem.

- Els newsgroups, o grupsde notícies, i els listserv, ollistes de subscripció, quetambé usen el correuelectrònic, i dels qualstambé parlarem més enda-vant.

D’entrada, cal que usrecordi que el correuelectrònic fonamenta unapart important dels usosd’Internet, i això era així jaen els inicis d’Internet. Enels anys 70, quan s’usavaArpanet (un predecessor del’actual Internet), un nord-americà, Ray Tomlinson, vadissenyar un programa,conegut amb el nom deSNDMSG (send messages,que vol dir enviar missat-ges) que permetia enviarmissatges de correu aaltres usuaris, i en pocsanys el 75% del trànsitd’Arpanet era de correuelectrònic. Aquest mateixprograma, amb lleus modi-ficacions, és el que usemavui, encara que ocupamenys percentatge deltrànsit d’Internet, al voltantd’un 20%.

El correu electrònicfunciona amb un principisimilar al del correu tradi-cional (i és conegut amb elnom de correu del caragolper molts internautes).

Es tracta d’enviar uncontingut, –generalment untext, i que pot anar acom-panyat de més coses, comara un fitxer de fotos, omúsica, o un programa–, aun destinatari a qualsevollloc del món. Es necessitauna adreça de destinació i

la del remitent. El principalsavantatges són la gran rapi-desa, que permet que enqüestió de segons elmissatge pugui arribar al’altre extrem del planeta, il’economia, ja que el seucost és irrisori. I si no trobael destinatari, ens el tornenamb un petit informe sobrequin ha estat el motiu.

Les adreces del correuelectrònic es reconeixenamb molta facilitat per lapresència del símbol @,que per als angloparlantses el símbol de la preposi-ció anglesa –at–, que vol dira o dins de. Per posar unexemple: jgreoles@comll.esvol dir: l’usuari jgreoles alservidor comll.es (el qual ésun domini propi, registrat ireconegut en tota la xarxa

mundial). Entre nosaltres ésconeguda cper arrova perla semblança amb el símbolque antigament era usat aCastella i Aragó com amesura de pes. En altresidiomes es coneix demaneres diferents, com araels nostres veïns francesosla coneixen per arobaseperquè s’assembla a la queusem nosaltres, o perescargot perquè s’assem-bla a un caragol, i en altresidiomes té noms quetraduïts volen dir: ratolinet,cua de mona, gosset, rosa,i altres.

Ara veurem que avuipodem disposar de dosmenes de correu electrònic:

- El POP3, que és el méstradicional, ràpid i segur.Necessita que es donin alprograma gestor del correuuna sèrie de dades, comdesprés veurem.

- El webmail, que és mésfàcil d’usar, i a més acostu-ma a ser gratuït. Els desa-

vantatges són que témenys capacitat i és menyssegur.

El sistema tradicional POPés el que usen els progra-mes gestors de correu-e,que o bé estan inclosos enels navegadors (com araNetscape o Explorer) opoden ser programesexclusivament per a aquestús (com ara Pegasus oEudora).

Aquests programesnecessiten que els donemles adreces següents, queens les ha de donar elnostre proveïdor d´accés :

- SMTP- Outgoing mailserver, és a dir el servidor através del qual sortirà elnostre missatge.

- POP – Incoming mailserver, és a dir el servidor através del qual rebrem elnostre missatge.

- POP user name, és a direl nom d’usuari del nostreservidor, que acostuma aser el nom que hi ha al´esquerra de la @ de lanostra adreça de correu(per exemple: jgreoles dejgreoles@comll.es)

- Pasword, és a dir,contrasenya que tenim coma usuaris POP

- NNTP, és a dir, el servi-dor de news que usarem.

A més, en fer la configura-ció dels programes ensdemanaran també :

- Your name, és a dir, elnom que volem que veginels que rebin el nostrecorreu.

- Your email, és a dir,l’adreça electrònica que

Ja coneixes el correuelectrònic?

Humori Medicina

Dibuixos dels ninotairesde principis de segle

i d’Ermengol

Inauguració: dia 13 de desembreHora: 19.30

Lloc: Sala Gòtica de l’IEI

ORGANITZACIÓ: AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

C O L Æ L E G I O F I C I A L D E M E T G E S D E

L L E I D A

cala

ix

24

NOTÍCIES

La Junta de Govern delCol·legi de Metges deLleida ha pres, en lessessions ordinàries delsdies 7 de setembre i 5d’octubre passats, elssegüents acords:

• Nomenament de la Dra.Rosa M. Pérez Pérez com amembre de la Comissió deDeontologia del Consell deCol·legis de Metges deCatalunya en representaciódel Col·legi de Lleida.

• Estudiar les relacions delCol·legi amb empreses deLleida i de Barcelona amb

la finalitat d’aconseguir, pera l’any vinent, nous serveis imitjans per als col·legiats icol·legiades.

• Establir que les peti-cions de subvencions alCOMLL per a actes acadè-mics o científics es presen-tin, com a màxim, el mesde novembre de l’any ante-rior a la seva celebració pertal de poder incorporar-lesals pressupostos de l’anysegüent.

• Estudiar de manerapersonalitzada les sol·lici-tuds de lloguer de la sala

d’actes per a la celebraciód’actes.

• Es dóna compte de lacontractació per part de lasecció administrativa i de laincorporació de JosepRegany com a comercialper a l’estructura de serveisfinancers. Així mateix s’in-forma de la contractaciód’una becària per a l’àread’assegurances.

• S’informa que el Col·legiha d’elegir el proper any2001 el vocal de medicinaextrahospitalària, el vocald’exercici lliure i el vocal deprofessionals en atur. Lajunta informarà sobre lesdiferents fases del procéselectoral.

• S’informa que la Junta ila comissió deontològicadel Col·legi estudien lanormativa sobre els anuncis

publicitaris de temesmèdics.

Movimentcol·legialALTESRafael Cerdán Pascual,

procedent de Saragossa.Jorge Soler González, nouVictòria Estrada Pujol,

procedent de Barcelona.Mª Blanca Espinosa

Martínez, procedent deMadrid.

Javier Martínez Redondo,procedent de Barcelona.

Luis Brieva Ruiz, proce-dent de Barcelona.

BAIXESJoan Beaumont Roger,

defunció.Josep Simorra Flinch,

defunció.

Darrers acords de laJunta de Govern delCOML

El municipi de les Valls d’Aguilar va retrehomenatge al Dr. Roura, en complir 25anys com a metge del poble el dia 9 desetembre passat. A l’acte, presidit perl’alcalde, Jesús Bentanachs, en elconsistori del municipi, hi va assistir eldelegat de Sanitat a Lleida, AntoniMateu, i el president del ConsellComarcal de l’Alt Urgell, Ventura Roca.

En el decurs de l’acte es va descobriruna placa que dedica una plaça delpoble de Noves de Segre al seu metge.A continuació, es va servir un dinarpopular, a la nova plaça del Dr. Roura,en el qual es van aplegar més de 130

comensals i que va ser seguit d’unasessió de ball, amenitzada pel joveacordionista Albert Baró.

El Dr. Santi Roura Mas va néixer aBarcelona el 1951 i es va traslladar a laSeu d’Urgell en finalitzar els seus estu-dis per fer part del servei militar a l’anticregiment Arapiles 62. L’1 de febrer del’any següent se’l va nomenar metgeinterí de les Valls d’Aguilar i passà a ser-ne el titular un cop aprovades les oposi-cions. Des d’aleshores compagina laseva tasca a Noves de Segre, integrat al’ABS la Seu d’Urgell, amb la de metgeconsultor a la Clínica Aliança.

Descobriment de la placa de la nova plaça del Dr. Roura

El Dr. Planella,director tècnic dela gerènciad’AtencióPsiquiàtrica iSalut Mental

El Dr. Ramon PlanellaVendrell, fins ara subdirec-tor dels serveis mèdics delCentre Penitenciari Ponent,va ser nomenat el mesd’octubre passat directortècnic de la gerènciad’Atenció Psiquiàtrica iSalut Mental del ServeiCatalà de la Salut.

El Dr. Planella, fill deTorrelameu, va iniciar l’exer-cici de la seva professió al’Hospital de Santa Mariade Lleida. Posteriorment, esva incorporar al CentrePenitenciari Ponent on,l’any 1991, va ser nomenatsubdirector dels serveismèdics.

cala

ix

27

maneig que se n’ha de fer.En tercer lloc, la Dra.

Lafuente, metgessa espe-cialista en MfiC del grupde treball d’osteoporoside la SEMFYC, va parlard’osteoporosi a la meno-pausa. Va posar moltèmfasi en la necessitatd’identificar bé quinesdones es poden beneficiardel tractament per tal deno malbaratar els recur-sos. També va parlar de lanecessitat de no iniciartractament sense unabona diagnosi i la necessi-tat de controls posteriorsper avaluar si els resultatsd’aquesta teràpia sóneficaços. Va ser una llàsti-ma la manca d’èmfasisobre la prevenciód’aquesta patologia i elpoc desenvolupamentdels fenòmens de protec-ció de caiguda en la gentgran.

La Dra. Carme Oller,metgessa especialista enginecologia i directora delCentre d’Orientació iPlanificació FamiliarErasme Janer, d’IMAS(Barcelona), va explicaramb la seva experiènciaen l’estructuració i organit-zació del programad’atenció a la dona en laseva zona.

El programa a LleidaPosteriorment, la Dra.

Pilar Piqué, metgessaespecialista en ginecolo-

gia, coordinadora delPrograma d’Atenció a la

NOTÍCIES

L’atenció integral de la dona va ser el leitmotiv de les ponències de la jornada

Imatge d’una de les intervencions a la jornada

PASSA A LA PÀG. SEGÜENT

cala

ix

26

NOTÍCIES

La III Jornada d’AtencióPrimària de Salut a lesTerres de Ponent es vacelebrar al teatre del’Escorxador de Lleida eldia 7 d’octubre d’enguany,amb la participació d’uncentenar de metges iinfermers d’atenció primà-ria. La jornada va ser forçainteressant, va tenir comtemes centrals l’atenció ala dona, posteriorment esva comentar el diagnòsticde salut a Lleida ciutat i, acontinuació, es va fer elcomentari de diversostemes per mitjà de ponèn-cies.

La inauguració va córrera càrrec del Dr. XavierRodamilans, president delCol·legi de Metges deLleida; de Miquel Padilla,en representació de laDiputació de Lleida; delDr. Antoni Mateu, delegat

de Sanitat de laGeneralitat de Catalunya aLleida; del Dr. RamonMorera, president de laSocietat Catalana deMedicina Familiar iComunitària; de la Dra.Begoña López, presidentade la vocalia de Lleida, ide Pilar Nadal, regidora del’Ajuntament de Lleida,que va presentar elsmembres de la taula.

En aquesta taula es vanfer diferents apunts sobretemes importantsi actuals,sobre els comentaris de lareforma no acabada en laprovíncia de Lleida, sobrela necessitat de potenciarles activitats preventives ila dignificació del profes-sional en la medicina defamília.

Atenció de la dona

La jornada matinal vatractar sobre l’atencióintegral de la dona. Elsavenços i les controvèr-sies més candents sobre:càncer, anticoncepció,menopausa, osteoporosi,malalties cardiovasculars,estructura i coordinació.Tots aquests temes es vantractar en una taula rodo-na presidida pel Dr.Plácido Santafé, coordina-dor de l’ABS Balàfia-Pardinyes, en la qual vaparticipar entre altresponents la Dra. MercèMarzo, metgessa especia-lista en MfiC, grup detreball de prevenció delcàncer del PAPPS, i tècnicde salut de la DAP SantMartí, ICS.

Els ponents van parlarsobre la magnitud delcàncer arreu del món i aCatalunya i sobre les

nombroses intervencionspreventives que es podendesenvolupar des del’atenció primària. Tambées va posar de manifest laimportància de tenir unbon sistema de tracta-ment per reduir la mortali-tat en la neoplàsia demama. A més, es posàlleugerament en dubte lautilitat dels plans decribratge, no com a einade detecció, però si com aelement per reduir lamortalitat per aquestaneoplàsia.

Seguidament, el Dr.Ricard Rosell, ginecòlegde l’Hospital Arnau deVilanova de Lleida, vaanalitzar les principalsindicacions actuals per ala utilització de la teràpiahormonal substitutiva, totremarcant la utilitatd’aquests tractaments i el

Crònica de la III Jornada d’Atenció Primària de Salut a les Terres de Ponent

Professionals assistents a la III Jornada d’Atenció Primària de Salut a lesTerres de Ponent.

cala

ix

29

NOTÍCIES

JORNADES I SESSIONS

XII Jornades sobrela HipertensióArterial

Els dies 12 i 13 del mes dedesembre vinent se cele-braran a Terrassa les XIIIJornades Catalanes sobrela Hipertensió Arterial, queorganitzen la SocietatCatalana d’HipertensióArterial, la FundacióCatalana d’HipertensióArterial i la Fundació perl’Estudi de la HipertensióArterial de l’Hospital deCatalunya.

La inscripció a aquestesjornades és gratuïta i perobtenir més informació caladreçar-se a: Reunions iCiència, SL. Carrer deCalàbria, 273-275, entl. 1a,de Barcelona. Els númerosde telèfon i fax són, respec-tivament, el 93 410 86 46 iel 93 430 32 63.

Conferències delspremis Nobel del’any 2000

L’Institut d’Estudis Catalansorganitza un cicle deconferències per tractar latemàtica dels premis Nobel,que concedeix l’AcadèmiaSueca de Ciències.

El cicle s’inicia el dia 11de desembre, a les 18.30hores, amb la conferènciasobre el premi Nobel deMedicina, concedit a ArvidCarlsson, Paul Greengard iEric Kandel, a càrrec deFrancesc Artigas, del CSIC,i de Xavier Forn i de CarlesSolsona de la Universitat deBarcelona.

La seu de l’institut estàsituada al carrer del Carme,47, de Barcelona.

VII Cicle de l’Aulade Promoció de laSalut

La propera sessió del VIICicle de l’Aula de Promocióde la Salut, que organitzal’Institut Medicofarmacèuticde Catalunya, tindrà lloc eldia 11 de desembre i trac-tarà de “Trastorns de laconducta en les demèn-

cies: Alzheimer”.Aquesta sessió serà a

càrrec de la Dra. MercèBoada, neuròloga del’Hospital General de la VallHebron i directora deProgrames de Recerca iAssistencials de laFundació ACE, i del Dr.Mikel Urretavizcaia,psiquiatre, del Servei dePsiquiatria de l’HospitalPrínceps d’Espanya.

Per al dia 17 del mes degener vinent, està previstauna sessió sobre“Prevenció i tractament del’asma”.

Les sessions es desenvo-lupen a les 20 hores alCasal del Metge, que estàsituat al número 31 de laVia Laietana de Barcelona.

MÀSTERS I POSTGRAUS

InformacióSanitària perGestionar

L’Institut d’EducacióContínua ha obert el terminide matriculació del curs depostgrau InformacióSanitària per Gestionar:Control Clínic de la Gestió,que està previst desenvolu-par del 16 de gener al 16de març de 2001 a la seudel mateix institut aBarcelona.

El professorat del cursestà format per la Dra.Carina Abelló, sotsdirectoramèdica de l’Hospital VallHebron per al Pla deQualitat i Direcció perObjectius; el Dr. XavierCastells, cap dels serveisd’Estudis de l’IMAS; el Dr.Albert Ledesma, directordel Centre d’AssistènciaPrimària Vic 2; el Dr. RicardMeneu, sotspresident de lafundació Instituto deInvestigación en Serviciosde Salud; Josep M. Coll,informàtic, director delsSistemes d’Informació del’Hospital General deManresa; M. Àngels GilEstallo, economista, profes-sora d’organització d’em-preses a la UniversitatPompeu Fabra; MàximLópez, economista, directoreconomicfinancer del’Hospital Vall d’Hebron, iDaniel Rodríguez, infermer ifisioterapeuta, màster en

Gestió de Serveisd’Infermeria.

Per a més informació, caladreçar-se al telèfon 93 54218 00.

Medicina iParasitologiaTropicals

La Universitat de Barcelonaorganitza la novena ediciódel curs de postgrauMedicina i ParasitologiaTropicals, que compta ambla col·laboració de MedicusMundi Catalunya, entred’altres.

El curs es desenvoluparàa Barcelona del 29 degener al 9 de març de 2001i tindrà una durada de 153hores. Els seus responsa-bles són els Drs. ManuelCorachan, de la secció deMedicina Tropical (HCP), iJordi Mas Capó, de lasecció de Parasitologia(HCP).

El nombre de placesd’aquest curs és limitat i elperíode de preinscripciófinalitza el dia 15 dedesembre que ve.

Els professionals quedesitgin més informacióhan de telefonar, dimarts idivendres al matí, al 93 41847 62 (Lídia Tello)

Màster adistància: Interneten Medicina

La Universitat de Valènciapresenta la primera edició adistància del màsterInternet en Medicina, quepoden cursar els professio-nals des de casa sevasense necessitat dedesplaçar-se.

La durada d’aquestmàster és de 420 hores (42crèdits) i està dirigit perRafael Peris, professord’història de la ciència i dela documentació, i per JoséEspi, catedràtic d’enginye-ria electrònica.

Informació: als telèfons 96339 17 80 i 96 339 17 81(Sònia) i a l’adreça electrò-nica e-medical@generalas-de.com

Curs a Lleida dediplomatura en

sanitatL’Institut d’Estudis de laSalut de la Generalitat deCatalunya posa en marxal’edició del curs Diplomaten Sanitat que correspon al’any 2001.

El curs es desenvoluparàa Lleida, concretament al’aulari de la universitat, ques’ubica a l’Hospital Arnaude Vilanova. El nombre deplaces previstes per aLleida és de 25 i el seucoordinador és el Dr. PereGodoy.

Les persones interessa-des en aquest curs s’hande preinscriure abans deldia 24 de desembre. Eltelèfon per tenir més infor-mació és 973 70 24 36(Núria Garcés).

CASOS CLÍNICS

Reanimacióncardiopulmonar

El pasado 11 de Noviembredel 2000, se realizó en laUnidad Docente delHospital Arnau de Vilanovade Lleida el tallerReanimaciónCardiopulmonar (RCP),organizado por el ColegioOficial de Médicos deLleida, coordinador por elDr. Miguel León con lacolaboración de los Drs.Pascual Laguardia, MarionaBadía y Luis Servia.

El taller tuvo una duraciónde 5 horas. La primera horase dedicó a la parte teóricaen la cual se expusieron losobjetivos de la RCP, lassituaciones de riesgo PCR,la iniciación del SVB(Soporte vital Avanzado).Las cuatro horas restantesse dedicaron a la partepráctica, que se estructuróen tres partes bien defini-das y los alumnos nos divi-dimos en tres grupos. Enesta parte nos enseñaronlas técnicas de RCP, intervi-niendo uno a uno en suaprendizaje, conocimos elfuncionamiento del desfibri-lador y sus indicaciones y,finalmente, realizamossimulacros de casos clíni-cos de situaciones realesque nos podemos encon-trar en el CAP, en el domici-lio del paciente e incluso

cala

ix

28

NOTÍCIES

Dona (ICS, Lleida), vasituar el tema a la ciutat deLleida, on el programa estàen fase de preparació.Aquesta doctora vamostrar els organigramesde connexió entre els dife-rents àmbits, que interac-cionen i informen sobre elpaper que es reserva per aginecòlegs, llevadors imetges de família.

La jornada de la tarda esva dividir en dues parts.La primera destinada a laponència “Medicinacomunitària a Lleida”, acàrrec del Dr. Jesús Pujol,tècnic de Salut (ICS,Lleida), que va expressarles conclusions principalsdel recent treball sobre elDiagnòstic de Salut de laciutat de Lleida. D’aquestestudi s’ha editat un llibre,un exemplar del qual esva distribuir a tots elsassistents a la jornada. Lasegona part va estardestinada a l’exposició decomunicacions orals.

La secretaria del comitècientífic va rebre un totalde 64 resums de treballsde recerca. La majoriaeren de les comarques deLleida, però també n’hihavia de Tarragona iBarcelona. Tots elsresums es van avaluarsegons criteris de presen-tació, originalitat, interèsper a l’atenció primària desalut i metodologia. Se’nvan acceptar 25, quesuposa un 39% delsrebuts, vint per comunica-ció en format pòster i cinc

per comunicació oral.Temes tan diversos, peròtan propis de l’atencióprimària de salut, com araactivitats preventives,atenció a la dona, dietèti-ca i nutrició, atenció alnen i a l’adolescent, aten-ció a la gent gran i patolo-gia més assídua a l’aten-ció primària van ser expo-sats amb destresa ibrillantor pels diferentsautors.

Per últim, el comitè cien-tífic va deliberar sobre elsaspectes més rellevants

de les jornades, i varemarcar la necessitat demantenir un esforç cons-tant per part de tothom.Segons aquest, nomésaixí s’aconseguirà incre-mentar el prestigi d’unesjornades que, a part d’és-ser interessants, interes-sen.

El Dr. Sagrera, secretaridel Col·legi de Metges deLleida, va fer públiques lesdues comunicacionsguanyadores de les terce-res jornades: “El son i elsinfants”, del qual sónautors: Torres, M.; Macià,D.; Palència, N.; Anguera,R. (EAP Bellpuig i EAP lesBorges Blanques), i“Percepció del propi pes:diferències intersexuals irelació amb altres paràme-tres ponderals”, del qualsón autors: Lafarga, M.;Montfort, M.; Giménez, A.;Batlle, F.; Sánchez, R.(EAP Balàfia-Pardinyes-Secà). Seguidament, el Dr.Sagrera va dirigir unesemotives paraules decomiat a tots els assis-

◆ Es van acceptar el 39% delsresums de treballs derecerca presentats

◆ El comitè científic varemarcar la necessitat demantenir un esforç constant

VE DE LA PÀG. ANTERIOR

cala

ix

30

NOTÍCIES

paseando por la calle.Hay que destacar el inte-

rés de todos los participan-tes, el aprendizaje obtenidoy la posibilidad de unabuena actuación ante unasituación de emergenciacomo puede ser un PCR,así como la gran prepara-ción y la inmejorable expo-sición del tema por partede los discentes.

Dra. Mª Pilar HerreraSánchez

¿Eritema nudoso?A propósito de uncaso

Paciente de 26 años queconsultó por tumoracionesdolorosas en ambas pier-nas. No había antecedentesde contacto conTuberculosis, fármacos, niotra clínica acompañante.En la exploración, nódulossubcutáneos dolorosos,pretibiales bilaterales.Orientado como Eritemanudoso se solicitó analítica

básica, ANA, Anti DNA,serologías, Mantoux, frotisfaríngeo y Rx de tórax, todoello sin hallazgos de inte-rés. Se encontraron nivelesde ECA elevados y la biop-sia cutánea mostró granu-lomas no caseificanteslobulillares, propios de laPaniculitis sarcoidea oSarcoide de Darier-Roussy.

El Eritema nudoso es unareacción cutánea inespecífi-ca de tipo paniculitis septal,más frecuente en mujeresjóvenes. Se manifiestacomo nódulos subcutáneoscon signos inflamatorios,generalmente localizadosen la superficie de exten-sión de las piernas. Su etio-logía es diversa, destacan-do las infecciones porStreptococo (-hemolítico,Tuberculosis, los anticon-ceptivos y la gestación, lasEIIC y la Sarcoidosis. Entreun 20 y un 50% son idiopá-ticos. Para el diagnósticoetiológico se requiere unacorrecta anamnesis, analíti-ca básica, serologías, frotisfaríngeo, Mantoux y Rx

pulmonar. La biopsia es útilen el diagnóstico diferencialcon otras paniculitis comoel Sarcoide de Darier, quese manifiesta clínicamentede manera similar alEritema nudoso, pero setrata de una paniculitislobulillar, generalmente decurso más tórpido yasociada con mayorfrecuencia a clínica sistémi-ca sarcoidótica, predomi-nantemente ocular. El trata-miento del Eritema nudosose basa en el reposo, eluso de AINES o Yoduropotásico y, rara vez,Corticoides.

Dras. Elisa Revuelta y Ana Vázquez.ABS Eixample

Tratamiento de laotitis mediaserosa

Entre el 60-80% de losniños, sufrirá algún tipo deotitis media serosa (OMS)durante los primeros años

de vida.El 25% cursará de forma

asintomática y un alto índi-ce, del total, mejorará a lospocos días sin necesidadde tratamientos específi-cos.

Planteamos pues, el tipode tratamiento que cree-mos mas adecuado para elresto de las Oms (subagu-das y crónicas) , quepermanecen y puedenacarrear complicaciones,sobretodo auditivas, a largoplazo.

Se comentan los tipos detratamiento médico-conser-vador (sintomático, antibió-tico...) y sobretodo qurúrgi-co en los casos crónicos,ya sea mediante el trata-miento único del oído afec-to o bien asociado a otracirugía.

Comentamos, asimismo,la “carga” de la enfermedaden base a la cantidad deenfermedad, consumo deantibióticos,factores predis-ponentes etc, con el fin demejorar el control de lapatología.