eco.empresa
TRANSCRIPT
ECONOMIA D’EMPRESA
EL TREBALL I LA
LEGISLACIÓ LABORAL 6.1 QUÈ ÉS EL TREBALL?
6.2 EL MARC NORMATIU LABORAL
MARTÍ CHIVA
MERTITXELL HERVÀS
ANDREA MORENO
1HS2
6.1 Què és el treball?
Segons la normativa laboral, el treball és aquella activitat laboral que compleix
estrictament les quatre característiques següents:
Voluntarietat: la persona decideix si treballa, o no fa i de quina manera. És a dir,
és plenament lliure de decidir dins de la relació laboral.
Per compte d’altri: treballa per a una altre persona, la qual es beneficia del fruit
del seu treball i per això li compensa pagant-li un salari.
Retribució: el treball ha de ser remunerat, és a dir, la persona desenvolupa una
activitat laboral a canvi d’un salari que li paga l’empresa.
Subordinació: dins de l’activitat laboral, el treball de la persona està sotmès a les
decisions de l’empresari, que és qui dirigeix l’activitat laboral.
Per explicar-ho millor, posarem un exemple. Un advocat treballa durant una part del dia
treballa per una empresa exercint com a advocat. Per aquest treball cobra uns ingresos
que són salari. Considerem que l’activitat que du a terme l’advocat a l’empresa és treball
ja que compleix les quatre característiques anteriors. És voluntarietat perquè ell decideix
si treballa o no per aquesta empresa i de quina manera realitza el treball. Diem que
treballa per compte d’altri, ja que treballa per una altre persona i aquesta treu benefici del
seu treball realitzat i a canvi reb un salari (retribució). L’advocat està sotmès a les
decisions de l’empresari (subordianció)
La resta de la jornada exerceix en un bufet propi. D’aquesta activitat diem que no és
treball, perquè està sotmès a una altre normativa que no és la laboral. Treballa per
compte propi i no està sotmès a les decisions de l’empresari , i no compleix la
característica de subordinació. Cobra uns ingressos que no són salari, els ingressos que
obté són ingressos d’activitats professionals, podem dir que aquests ingressos no són una
retribució.
6.2 El marc noramatiu laboral
El marc noramtiu laboral és el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del
treball. L’activitat de l’emrpesa està sotmesa a molts tipus de normatives que s’han de
complir, cada àmbit de l’empresa té el seu àmbit normatiu i el treball té el seu. La jerarquia
normativa laboral ens indica que hi ha normes que són més importants que d’altres, o
sigui, que estan per sobre de les altres en quant a importància.
La jerarquia normativa laboral i les fonts del treball
Constitució espanyola
Tractats internacionals
Estatut dels treballadors
Convenis col·lectius
Contracte laboral o de treball
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: fonament jurídic de la societat, ja queLa constitució
Espanyola és la norma legal suprema de l'ordenament suposa les bases sobre les quals
es fonamenten totes les altres normes i descriu els drets i llibertats fonamentals dels
ciutadans. Està per sobre de qualsevol altre.
Contingut laboral de la Constitució
Drets fonamentals Drets i llibertats dels
ciutadans i ciutadanes
Principis rectors de la
política social i econòmica
Dret a no ser discriminat per
qualsevol circumstància
Dret al treball Mantenir un règim públic de
Seguretat Social
Dret a vaga Dret a la promoció a través
del treball
Realitzar polítiques oreientades
a la plena ocupació
Dret a fundar i tenir llibertat de
unir-se a qualsevol sindicat
Dret a l’elecció de professió o
ofici
Vetllar per la seguretat i
higiene en el treball
Dret a la negociació
col·lectiva
Garantir el descans
necessari.
Dret a un salari adequat Formació i readaptació
professional
Dret a la llibertat d’empresa
TRACTATS INTERNACIONALS: els tractats internacionals són normes legals que un
conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. En l'àbit laboral hi ha:
Els convenis de l’OIT
Les normes de la UE
Els convenis de l'OIT (organització Internacional del treball):
L'OIT és l'Organització Internacional del Treball és l'agència tripartida de l'ONU i convoca
a governs, empleats i treballadors dels seus estats membres per tal d'emprendre accions
conjuntes destinades a promoure el treball decent en el món.L'OIT tracta de respondre a
les necessitats dels homes i dones treballadors reunint els governs i els representants
dels empleats i treballadors per tal d'elaborar normes de treball, desenvolupar polítiques
en la material i concebre els programes apropiats. L'estructura tripartida de l'OIT li
proporciona un caràcter únic entre les organitzacions internacionals, ja que les
organitzacions d'ocupadors i treballadors participant en totes les discussions amb els
governs en posició d'igualtat.
Les convenis de l'OIT són unes normes internacionals del treball dictades per
l'Organització Internacional del treball, que té com a objectiu la promoció de la millora de
les condicions laborals i del nivell de vida dels treballadors.
Els quatre objectius generals del conveni de l'OIT són:
Promoure i complir les normes i els principis i drets fonamentals en el treball
Generar grans oportunitats perquè dones i homes puguin tenir llocs de treball i
ingressos dignes
Millorar la cobertura i l'eficiència d'una seguretat social per a tots
Enfortir el tripartisme i el diàleg social
Normes de la UE
La unió europea és un organisme, format per 27 països d'Europa, que formen una
comunitat econòmica i política de caràcter demorcràtic, on els estats membres han creat
institucions comunes amb l'objectiu de desenvolupar-se de manera conjunta i harmònica
en pau i propsperitat. Les normes de la UE són un conjunt de normatives dictades per
aquest conjunt de països que la formen que tenen com a finalitat garantir un mínim nivell
de vida dels treballadors, així com l'equipació de les condicions de treball als diferents
països membres. Els principis generals d'aquestes normes de la UE són les següents:
Lliure circualació de mà d'obra en tot el territori de la UE.
Condicions de treball harmonitzades
Reconeixement de les diferens qualificacions professionals
Lliure accés a la funció pública
Fomentar la formació dels treballadors mitjançant programes subvencionats
ESTATUT DELS TREBALLADORS: és la norma principal que regeix els drets dels
treballadors. És la norma laboral que fonamenta el marc normatiu del treball ja que
descriu el conjunt de drets, llibertats i deures que tenen els treballadors i les empreses
indicats de manera genèrica a les normes de rang superior, la Constitució i normativa
laboral internacional.
CONVENIS COL·LECTIUS: el conveni col.lectiu és un acord celebrat entre un sindicat o
grup de sindicats i un o diversos empleadors, o un sindicat o grup de sindicats i una
organització o més representatives dels empleadors. També, en cas que no existeixi un
sindicat, pot ser celebrat per representants dels treballadors interessats. Son fruit de la
negociació col·lectiva.
CONTRACTE LABORAL O DE TREBALL: el contracte de treball és un document
acordat i signat per l'empresa i el treballador, en què s'estableixen les condicions de
treball.
Un contracte de treball és el vincle que s'estableix entre una persona física o jurídica que
actua com a empresari y una persona física, que actua com a treballador, pel qual es
comprometen a intercanviar una prestació econòmica a canvi d'una prestació
professional, iniciant una relació laboral. Per a tenir validesa, el contracte ha de ser signat
per persones amb plena capacitat jurídica, a més, el contracte a de complir amb tres
requisits bàsics, tenir un objecte, que sigui possible, lícit i determinat, una causa i
consentiment.
Tant el conveni col·lectiu com el contracte són acords escrits que tenen una estructura i
un contingut.
Les normes que comprenen el marc nominatiu estan subjectes a un principi jurídic, el
principi de jerarquía normativa, que indica que una norma d'estat inferior no pot
contradir a una d'estat superior. Per exemple els contractes o els convenis han d'acceptar
les normes de l'Estatut de treballadors, no el poden contradir en cap sentit, han de cenyir-
se estrictament.
Les lleis també imposen unes característiques mínimes que s'han de complir. N'és un clar
exemple les vacances i els seu temps estipulat de duració, o la durada de la jornada
laboral, etc. Això determina el principi de norma mínima, és a dir, una norma de rang
inferior ha de respectar els mínims establerts d'una norma superior, però la pot millorar.