Collecci Educaci i Comunitat, 3

Avaluaci dun programa dEducaci per al Desenvolupament

Estudi de limpacte dels tallers Coneguem la Mediterrnia

Amlia Tey, lex Egea, Angelina Snchez i Enric Prats

Primera edici: octubre 2012 Collecci: Educaci i Comunitat, 3 Edici: Institut de Cincies de lEducaci. Universitat de Barcelona Secci Educaci i Comunitat Pg. Vall dHebron, 171 (Campus de Mundet) - 08035 Barcelona Tel. (+34) 934 035 175; ice@ub.edu Aquesta obra est subjecta a la llicncia Creative Commons 3.0 de Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades. Podeu consultar la llicncia completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Tey, A.; Egea, A.; Snchez, A.; Prats, E. Avaluaci dun programa dEducaci per al Des-envolupamen: estudi de limpacte dels tallers Coneguem la Mediterrnia. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Cincies de lEducaci), 2012. Document electr-nic [Disponible a: http://hdl.handle.net/2445/32303].

URI: http://hdl.handle.net/2445/32303

Dipsit Legal: B-30432-2012

Sumari

Introducci ...................................................................................................................... 4

Resum executiu .............................................................................................................. 5

Secci 1 Plantejament metodolgic ............................................................................... 6

1.1. Objectius de la recerca .......................................................................................... 6

1.2. Disseny metodolgic ............................................................................................. 7

1.3. Accions i calendari ................................................................................................. 8

1.4. Descripci de la mostra ......................................................................................... 8

Secci 2 Resultats ......................................................................................................... 12

2.1. Coneixements de lalumnat ................................................................................ 12

2.2. Nivell de raonament moral ................................................................................. 20

2.3. Dimensions Morals de la Persona (DMP) ............................................................ 26

2.4. Valoraci del professorat .................................................................................... 38

Secci 3 Conclusions ..................................................................................................... 41

3.1. Sobre els coneixements dels alumnes ................................................................ 41

3.2. Sobre les dimensions morals dels alumnes (DMP) ............................................. 44

3.3. Sobre lopini del professorat ............................................................................. 49

3.4. Propostes de millora ........................................................................................... 51

Annexos ........................................................................................................................ 53

4.1. ndex de taules .................................................................................................... 53

4.2. ndex de grfics ................................................................................................... 54

4.3. Equip de recerca .................................................................................................. 55

4

Introducci

A demanda de la Primera Tinncia dAlcaldia i Solidaritat, Cooperaci i Pau i de Nova Ciutadania i Drets Humans de lAjuntament de Molins de Rei, de desembre de 2010, el Programa dEducaci en Valors de lInstitut de Cincies de lEducaci va preparar un estudi per valorar limpacte dels tallers per a la pau, el desenvolupament i la intercul-turalitat Coneguem la Mediterrnia, dins del Projecte Valors de Ciutadania de lAjuntament de Molins de Rei. Aquest document recull els resultats i les conclusions de la recerca duta a terme.

Els tallers havien estat implementats per lempresa Irnia, jocs de pau, dirigits a lalumnat del cicle mitj i de cicle superior de Primria durant el curs 2010-2011. Lequip daquest estudi no havia participat en cap fase de disseny i aplicaci dels tallers i tampoc no va tenir cap lligam professional amb Irnia, per la qual cosa no hi va haver cap impediment tic per dur a terme lestudi.

Lestudi t la finalitat de mostrar els coneixements i les actituds de lalumnat de Prim-ria i Secundria de les escoles de Molins de Rei, com tamb la valoraci del professorat sobre el que podem anomenar el perfil moral del seu alumnat, per tal de proporcionar orientacions en la preparaci dels tallers.

Linforme sestructura en tres grans apartats: plantejament metodolgic, resultats i conclusions. El plantejament metodolgic inclou els objectius generals i especfics de la recerca; el disseny metodolgic emprat, amb una descripci de lelaboraci dels ins-truments per a la recollida dinformaci i del procs dadministraci daquests instru-ments, com tamb de lanlisi i el tractament de les dades; les accions dutes a terme i el calendari dexecuci, i la descripci de la mostra. Lapartat de resultats recull quatre grans blocs: els coneixements de lalumnat sobre els continguts del programa (desen-volupament, cooperaci, pau i interculturalitat); el nivell de raonament moral expres-sat en els dilemes plantejats; el grau de desenvolupament moral de lalumnat valorat pel professorat, i lopini del professorat sobre la implementaci del programa. Lapartat de conclusions inclou la discussi dels resultats de lalumnat, on sen desta-quen els ms rellevants relacionats amb els seus coneixements i el grau de desenvolu-pament moral; lopini del professorat, i les propostes de millora. Linforme clou amb un annex, que recull els ndexs de les taules i dels grfics i una breu ressenya de lequip de recerca.

5

Resum executiu

Lestudi recull els coneixements de lalumnat de Molins de Rei sobre desenvolupa-ment, pau i interculturalitat, i la seva posici personal en unes situacions hipottiques. Hi han participat els nois i les noies de 4t i 6 de Primria, de 2n i 4t dESO i de 1r de Batxillerat de tots els centres educatius de Molins de Rei, entre mar i maig de 2011.

En clau de relacions Nord-Sud, la recerca confirma que lalumnat t una percepci es-glaonada dels fenmens, del ms local al ms global, de manera que el context ms prxim es valora de manera ms positiva i el ms allunyat o general, ms negativa. Amb tot, t una percepci ms aviat negativa de la situaci del sud de la Mediterrnia, tot i la proximitat, probablement molt marcada pels fets de la primavera de 2011 (re-voltes als pasos rabs). Quant a coneixements sobre desenvolupament i cooperaci, lalumnat mostra una visi dinmica de les relacions de pobresa i riquesa, un aspecte que els tallers podrien aprofitar; de tota manera, la noci profunda de cooperaci es troba mitjanament arrelada entre lalumnat, amb una inclinaci ms alta en els ms petits. La importncia dels drets humans s reconeguda per la totalitat de la mostra de lestudi, i es reconeix la legitimitat de drets socials per a les persones immigrades en la societat tot i que amb condicions. La mostra expressa una percepci sobre el fenomen de la immigraci que no sajusta a la realitat ja que expressen que hi ha un nombre molt ms elevat de persones immigrades del que els cens recullen.

En tots els cursos observem que les noies presenten nivells de desenvolupament moral una mica ms elevats que els dels nois, sobretot a Primria. Tamb s interessant des-tacar que en la mostra recollida no es mant la hiptesi evolutiva, segons la qual a ms edat correspon ms nivell de raonament.

Pel que fa a les propostes de millora, destaquem la necessitat dincorporar alguns con-tinguts especfics relacionats amb cooperaci i relacions internacionals, com tamb in-cidir en les competncies bsiques relacionades amb les relacions interpersonals i socials, i el desenvolupament duna ciutadania activa, tot en vistes a reforar el desen-volupament dactituds democrtiques en situacions reals. Per a un impacte ms efec-tiu dels tallers, insistim que s molt recomanable integrar els continguts dels tallers en el desenvolupament ordinari de les classes, amb activitats que estiguin relacionades amb els continguts del programa. Finalment, proposem reforar la formaci del pro-fessorat i tamb la creaci despais de trobada per al debat i lelaboraci de propostes educatives conjuntes i integrades en els programes escolars.

6

Secci 1

Plantejament metodolgic

1.1. Objectius de la recerca

Aquesta recerca es proposava avaluar limpacte dels tallers Coneguem la Mediterr-nia, del programa Valors de Ciutadania, en els infants i joves de les escoles de la vi-la de Molins Rei, i valorar lopini i la implicaci del professorat sobre el programa i el seu desenvolupament.

Ms en concret, els objectius especfics de la recerca eren els segents:

1. Avaluar limpacte de les accions del programa en els infants i joves de les escoles de Molins de Rei.

1.1. Identificar en infants i joves el nivell o grau dassoliment en els aspectes se-gents:

1.1.1. Coneixements sobre pau i conflictes; cooperaci i desenvolupament, i interculturalitat.

1.1.2. Posicionament en situacions que reflecteixin conflictes de valors sobre els eixos anteriors.

1.1.3. Desenvolupament en dimensions referides a construcci del jo, reflexi sociomoral i convivencialitat.

1.2. Comparar els resultats sobre coneixements i posicionament entre lalumnat dESO de Molins de Rei escolaritzat a Primria a Molins de Rei i lescolaritzat a Primria a daltres poblacions.

2. Valorar lopini i la implicaci del professorat sobre el programa i el seu desenvo-lupament.

2.1. Valorar lopini del professorat sobre els aspectes segents:

2.1.1. Pertinncia curricular del programa: millores a fer-ne.

2.1.2. Percepci sobre idonetat de les accions del programa.

2.2. Valorar la implicaci del professorat en el desenvolupament del programa.

2.2.1. Grau dimplicaci en el tema: inters, formaci i integraci a la docn-cia.

2.2.2. Continutat del programa a classe.

7

1.2. Disseny metodolgic

1.2.1. Elaboraci dinstruments per a la recollida dinformaci

Es va elaborar una enquesta ad hoc per a lalumnat de Primria i Secundria que hau-rien de resoldre per mitj dun formulari per Internet (entorn FormSite). A les dues en-questes es demanaven dades personals (identificaci amb codi o nom, sexe, edat, lloc de naixement, escola, curs i classe); coneixements sobre pau i conflictes, cooperaci i desenvolupament, i interculturalitat i la posici personal en tres dilemes sobre els te-mes de la recerca.

Tamb es va aplicar un instrument dobservaci del desenvolupament moral de lalumnat elaborat pel Programa dEducaci en Valors de lICE de la Universitat de Bar-celona. Aquest instrument laplica el professorat a partir dobservar lalumnat en tres dimensions: construcci del jo, convivencialitat i reflexi sociomoral (vegeu ms detalls a lapartat 2.3).

En darrer terme, es va preparar una enquesta per a professorat per valorar la perti-nncia curricular del programa i millores a fer-ne, i la seva percepci sobre la idonetat de les accions del programa. Tamb sels demanava la seva implicaci en el desenvo-lupament del programa, en concret, el grau dinters, formaci i integraci a lescola daquests temes i la continutat del programa a classe.

1.2.2. Administraci dinstruments

En el procs dadministraci dels instruments esmentats, es va preveure unes sessions presencials a cada centre amb els equips directius i el professorat implicat de cada curs. En aquestes sessions, a ms de presentar els instruments de recollida dinfor-maci de lalumnat i el dobservaci del professorat, es van recollir impressions sobre el programa, que queden recollides a les conclusions.

Els instruments van ser complimentats per lalumnat entre el 15 de mar i el 6 de maig. Linstrument del professorat, entre el 15 de mar i el 20 de maig. Lenquesta del pro-fessorat es va completar entre el 30 de maig i el 15 de juny.

1.2.3. Anlisi i tractament de les dades

El mtode de treball responia a un estudi de camp que combinava estratgies de reco-llida de dades quantitatives i qualitatives articulades de forma coherent amb els objec-tius i les finalitats del projecte.

En relaci a les dades quantitatives, el tractament i processament de les dades es va fer utilitzant el paquet estadstic PASW v.17.0., aplicant procediments estadstics des-criptius i de contrast. En primer lloc, aix va possibilitar una anlisi descriptiva de ca-dascun dels tems dels qestionaris, a partir de lestudi de les distribucions de freqncies, mesura de tendncia central i de dispersi. En segon lloc, va permetre fer estudis de contrast entre les variables investigades i les contextuals, efectuant un con-trast estadstic entre els resultats de les variables mesurades amb cadascuna de les va-riables contextuals o sociolgiques (sexe, edat, lloc de procedncia, escola, curs, lloc

8

de procedncia, etc.). En relaci a les dades qualitatives, es va optar per reduir la in-formaci per categories i unitats danlisi amb la finalitat de complementar els resul-tats obtinguts en lanlisi estadstic anterior.

1.3. Accions i calendari

En aquest apartat es presenta el pla de treball i el calendari, que queden grficament representats en la graella posterior:

Taula 1. Fases de lestudi

1.4. Descripci de la mostra

1.4.1. Centres

A la recerca van participar 9 centres de Primria, que acollien 468 alumnes, i 4 centres de Secundria, que nacollien 478. Pel que fa als centres de Primria, la mostra repre-sentava 7 centres de titularitat pblica (Escola Alfons XIII, Escola Alzina, Escola Castell Ciur, Escola Estel, Escola Josep M. Madorell, Escola La Snia i Escola Pont de la Cade-na) i 2 de titularitat concertada (Collegi Sant Miquel i Escola Virolai). Pel que fa als centres de Secundria, la mostra en representava 2 de titularitat pblica (Institut Llus de Requessens i Institut Bernat el Ferrer) i 2 de titularitat concertada (Collegi Sant Mi-

1. Elaboraci dinstruments per a la recollida dinformaci

Instrument 1. Qestionari per recollir els coneixements sobre pau i conflictes, cooperaci i desenvolupament, i interculturalitat.

novembre - desembre

2010

Instrument 2. Activitat amb tres dilemes per detectar el posiciona-ment de lalumnat. Instrument 3. Graella dobservaci del desenvolupament moral de lalumnat. Instrument 4. Enquesta per recollir la informaci del professorat.

2. Administraci dinstruments

Instrument 1. Administrat pel professorat

gener - abril 2011

Instrument 2. Administrat pel professorat Instrument 3. Administrat pel professorat Instrument 4. Administrat pel nostre equip

3. Anlisi i tractament de les dades

Anlisi quantitativa i qualitativa dels coneixements, posicionament i desenvolupament moral de lalumnat.

abril - juny 2011

Anlisi comparativa de lalumnat escolaritzat a Primria a Molins de Rei i a daltres poblacions. Anlisi quantitativa i qualitativa de la implicaci del professorat

4. Informe inicial amb avanament de resultats de 2010 setembre -

Informe final amb propostes de millora novembre 2011

9

quel i Collegi Virolai). En la segent graella podem observar el nombre de centres que configuren la mostra i el nombre de respostes que van facilitar, un total de 946 alum-nes.

Taula 2. Mostra alumnat. Dades per centres

Primria Secundria

Freqncia Percentatge Escola o Institut Sexe Sexe

M F M F

Alfons XIII 25 24 - - 49 5,18 % LAlzina 25 22 - - 47 4,97 % Castell Ciur 38 33 - - 71 7,51 % Estel 28 24 - - 52 5,50 % Josep M. Madorell 23 28 - - 51 5,39 % La Snia 26 18 - - 44 4,65 % Pont de la Cadena 23 30 - - 53 5,60 % Sant Miquel 20 26 38 40 124 13,11 % Virolai 25 30 51 45 151 15,96 % Institut Llus de Re-quesens

- - 78 70 148 15,64 %

Institut Bernat el Fer-rer

- - 64 92 156 16,49 %

Total 233 235 231 247 946 100 %

Total (%) 24,63 % 24,84 % 24,42 % 26,11 %

(-) Indica que a lescola o institut no shi cursa Primria o Secundria respectivament.

1.4.2. Alumnat

La mostra total de la recerca s de 946 infants i joves de Molins de Rei. A Primria, hi ha un total de 233 nens i 235 nenes, mentre que, a Secundria, hi ha un total de 231 nois i 247 noies. La distribuci per nivells escolars presenta les caracterstiques se-gents:

Taula 3. Mostra alumnat. Dades generals

Curs Freqncia Percentatge

4t Primria 264 27,9 % 6 Primria 204 21,6 % 2n ESO 171 18,1 % 4t ESO 199 21,0 % 1r Batxillerat 108 11,4 %

Total 946 100 %

El lloc de procedncia de lalumnat enquestat es distribueix de la manera segent, on sobserva el predomini de Catalunya (90,4% / 88,7%) i es destaca Amrica (5,8% / 5,9%) en Primria i Secundria:

10

Taula 4. Mostra alumnat. Lloc de procedncia alumnat

Primria Secundria

Freqncia Percentatge Lloc de naixement

Freqncia Percentatge Freqncia Percentatge

Catalunya 423 90,4 % 424 88,7 % 847 89,53 % Espanya (no Cat)

8 1,7 % 11 2,3 % 19 2,01 %

Europa (no Esp)

7 1,5 % 5 1,0 % 12 1,27 %

Amrica 27 5,8 % 28 5,9 % 55 5,81 % frica 2 0,4 % 6 1,3 % 8 0,85 % sia 1 0,2 % 4 0,8 % 5 0,53 % Total 468 100 % 478 100 % 946 100 %

Taula 5. Mostra alumnat. Dades per curs

Freqncia Percentatge

Curs 4t Primria 264 27,9 % 6 Primria 204 21,6 % 2n ESO 171 18,1 % 4t ESO 199 21,0 % 1r Batxillerat 108 11,4 %

Total 946 100 %

Conv destacar que el 80% dels infants i joves participants en la recerca van cursar la Primria a Molins de Rei, mentre que un 20% van fer-ho en escoles daltres poblacions.

1.4.3. Professorat

La mostra de professorat que va emplenar els qestionaris DMP (Dimensions Morals de la Persona) van ser de 48, 20 de Primria i 28 de Secundria. En les taules segents podem comprovar la distribuci per cursos i els qestionaris respectius.

Taula 6. Mostra professorat. Qestionaris dobservaci complimentats a Primria

Escola Professors/es Qestionaris

Alfons XIII 4t Primria 1 25 6 Primria 1 26

LAlzina 4t Primria 1 26 6 Primria 1 25

Castell Ciur 4t Primria 1 25 6 Primria 1 25

Estel 4t Primria 1 23 6 Primria 1 26

Josep M. Madorell 4t Primria 2 24

La Snia 4t Primria 2 46

Pont de la Cadena 4t Primria 1 25 6 Primria 1 26

Sant Miquel 4t Primria 2 46

Virolai 4t Primria 1 28 6 Primria 1 26

Ferran Agull 6 Primria 2 27

Total 20 449

11

Taula 7. Mostra professorat. Qestionaris dobservaci complimentats a Secundria

Escola/Institut Professors/es Qestionaris

Sant Miquel 4t ESO 2 47 2n ESO 1 27

Virolai 4t ESO 1 28

1r Batx 2 34

2n ESO 1 30

Bernat el Ferrer 4t ESO 7 87 1r Batx 4 39 2n ESO 4 88

Llus de Requesens 4t ESO 2 39 1r Batx 3 63 2n ESO 1 30

Total 28 512

12

Secci 2

Resultats

2.1. Coneixements de lalumnat

Sobre el concepte de desenvolupament

El 39,1% de lalumnat de Primria afirma que el desenvolupament s que la gent visqui b, el 30,8%, que no hi hagi pobresa i un 10,3%, que tothom tingui feina.

Quan analitzem aquest tem en funci del gnere, no sobserven diferncies significati-ves. Tanmateix, les noies puntuen lleugerament per sobre a la majoria de casos tret de la resposta Que tothom tingui feina.

Per altra banda, si analitzem en funci del curs, aquest tem es reparteix en les opcions que no hi hagi pobresa i que la gent visqui b. Pel que fa lalumnat de quart de Prim-ria, sinclina per lopci que la gent visqui b (44%), mentre que lalumnat de sis sinclina per que no hi hagi pobresa. El 37,2% de lalumnat de Secundria relaciona el concepte de desenvolupament amb la qualitat de vida de les persones, mentre que el 25,0% vincula aquest concepte amb els drets humans i la democrcia. Destaca el 10,3% que respon que tothom tingui feina.

En aquest cas, els resultats daquest tem en funci del gnere mostren que les noies relacionen el concepte de desenvolupament hum amb la qualitat de vida de les per-sones, els drets humans i la democrcia. En canvi, els nois associen aquest concepte a la capacitat dels pobles a decidir el seu futur i el benestar social. Si analitzem en funci el curs, sobserva que els tres cursos estudiats sinclinen per les mateixes opcions: en primer lloc, els drets humans i la democrcia (22% a segon, 25% a quart i 31% a primer de Batxillerat) i, en segon lloc, amb la qualitat de vida de les persones (39%, 39% i 31%, respectivament). Finalment, considerant que alguns alumnes han viscut els tallers rea-litzats a Primria, els resultats ens indiquen que aquest alumnes puntuen molt lleuge-rament millor que els altres.

Sobre les necessitats per viure

El qestionari preguntava a lalumnat quines eren les necessitats bsiques per viure. Es presentaven onze situacions en qu havien de seleccionar el seu grau dimportncia i necessitat (S / No / A mitges) a Primria i ordenar de l1 al 10 segons les seves priori-tats.

Pel que fa a lalumnat de Primria, les situacions ms destacades van ser Poder anar al metge, Menjar cada dia i Tenir casa. Lopci Anar a lescola va aparixer en cinqu lloc i les menys necessries van ser Tenir molts diners (142), Poder dir el que penso sense

13

que em castiguin (154) i Jugar i mirar la tele (267). Destaquem que 250 dels enquestats va donar una importncia relativa a Tenir molts diners.

Si analitzem aquest tem en funci del gnere, sobserva que les puntuacions de les nenes sn ms altes que la dels nens en la majoria de casos. El mateix passa quan sanalitzen les dades per curs: lalumnat de sis de Primria puntua ms alt que els de quart. Pel que fa a Secundria, laspecte millor valorat (amb una mitjana aritmtica de 8.41) s Fer servir les tecnologies per comunicar-te, el segent aspecte millor valorat s Tenir molts diners per comprar tot all que vols, i el tercer s Tenir cura i actuar de manera responsable amb el medi ambient.

Analitzant aquest tres aspectes en funci del gnere, sobserva que les noies donen ms valor que els nois. Destaca la baixa puntuaci atorgada (2,15) a Poder alimentar-te, mentre que a Primria s un dels aspectes ms importants. En la mateixa lnea, si analitzem les dades en funci del curs, observem clarament que lalumnat de cursos superiors puntua per sobre. Per exemple, tenir cura del medi ambient es puntua amb una mitjana aritmtica de 6.20 a segon Secundria, de 8.08 a quart de Secundria i 8.16 a primer Batxillerat. Pel que fa a lanlisi en funci de si han cursat Primria a Mo-lins de Rei, les dades ens mostren que no hi ha diferncies significatives i sn molt va-riables. En el segent diagrama de barres es poden consultar els resultats dels aspectes plantejats:

Grfic 1. Necessitats bsiques per viure. Secundria

1 Tenir cura i actuar de manera responsable amb el me-

di ambient. 6 Guanyar molts diners per comprar tot all que vols.

2 Tenir llum, aigua i gas a casa teva. 7 Tenir una vivenda. 3 Accedir a leducaci bsica. 8 Tenir llibertat dexpressi. 4 Tenir accs a serveis de salut. 9 Fer servir tecnologies per comunicar-te. 5 Disposar de temps per estar amb la gent que estimes. 10 Poder alimentar-te.

Sobre la percepci dassoliment de les necessitats bsiques per viure

En referncia a aquest tem, el 84,2% dels enquestats de Secundria creu que els ciu-tadans i ciutadanes de Molins de Rei tenen tot el que necessiten per viure, i el 76,8% de lalumnat de Primria creu el mateix. Destaca la diferncia de percepci existent sobre els pasos del sud de la Mediterrnia entre el 5,8% de lalumnat de Secundria que creu que els ciutadans i ciutadanes de pasos del sud del Mediterrani tenen cober-tes les seves necessitats bsiques, mentre que a Primria arriba fins al 30,3% dels in-fants enquestats. Daltra banda, tamb s significativa la percepci sobre el mn, on

6,94

4,90 4,92

3,92

5,90

8,32

3,65

5,90

8,41

2,15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Mit

jan

a ar

itm

tic

a

14

apareix que un 29,9% dalumnat de Secundria creu que la poblaci mundial t les ne-cessitats bsiques per viure cobertes, mentre que noms un 13,6% de lalumnat de Primria ho considera aix.

Si analitzem aquest aspecte en funci del gnere tant a Primria com a Secundria, sobserva que les noies tenen una percepci del mn ms optimista que els nois.

Sobre la distribuci riquesa / pobresa

Sobre la qesti de la distribuci de la riquesa i pobresa a Primria, 272 dels enques-tats creuen que a Molins de Rei hi ha igual de rics que de pobres, mentre que 143 dells creuen que hi ha ms gent rica. A Europa, la percepci s que majoritriament (237) hi ha ms gent rica que pobre (24). Significativa i contundent s la resposta sobre frica on 441 dels enquestats creu que hi ha ms gent pobre. Pel que fa al mn, la majoria dels enquestats creu que hi ha igual de rics que de pobres (206).

Si analitzem aquest tem en funci del gnere i del curs, no sobserven diferncies sig-nificatives en lalumnat de Primria.

A Secundria, el 40,6% de lalumnat enquestat considera que existeix un 60% de gent pobra i un 40% de gent rica, mentre que el 36,0% afirma que la distribuci s 80% po-bra i 20% rica. Destaca que el 10,7% dels enquestats van respondre no ho s.

Els resultats en funci del gnere, del curs i si han fet la Primria a Molins de Rei, no presenten diferncies significatives amb els resultats globals de Secundria.

Sobre la reversibilitat de riquesa / pobresa

Sobre laspecte de la reversibilitat de la situaci de riquesa o pobresa dels pasos, es va preguntar si els pasos que ara sn pobres poden arribar a ser rics. El 73,3% de lalumnat de Primria pensa que s possible que els pasos pobres puguin arribar a ser rics en un futur, mentre que noms el 47,3% dels alumnes de Secundria pensa daquesta manera. A ms, el 26,7% dels alumnes de Primria pensa que no s possible que els pasos pobres puguin arribar a ser rics i el 26,6% de lalumnat de Secundria mant aquest posicionament.

A Primria, en funci del curs, destaca que lalumnat de 4t (1.32) s menys optimista amb laspecte de reversibilitat de la situaci de riquesa o pobresa que el de 6 de Pri-mria (1.20). En funci del gnere, el femen t una visi ms positiva i de canvi (1.22) que el mascul (1.31). A Secundria, els resultats sn molt diferents en funci del curs i del gnere. La visi s molt ms pessimista i, per tant, consideren que s molt difcil la reversibilitat de la situaci de pobresa. En funci del curs, lalumnat de 4t dESO s el ms pessimista, mentre que lalumnat de 2n s el ms positiu.

En funci del gnere, destaca que les noies sn les ms pessimistes, al contrari que a Primria.

A continuaci, tamb es va preguntar el cas contrari: els pasos que ara sn rics poden arribar a ser pobres. Tant a Primria (92,3%) com a Secundria (91,6%), lalumnat con-sidera que aquesta opci s molt possible. Noms un 7,7% del de Primria i un 5,4% de Secundria no creu possible que els pasos enriquits passin a ser pasos empobrits.

15

Els resultats en funci de les variables curs, gnere i si van fer la Primria a Molins de Rei, no presenten diferncies significatives a les mostrades en els resultats globals.

Sobre factors denriquiment i empobriment

Sobre quins sn els factors denriquiment i empobriment ms significatius, a Primria destaquen Tenir petroli i minerals preuats (363) i Inventar coses interessants i tils (315), com a factors denriquiment, i Estar en guerra (403) juntament amb Vendre els seus productes a preus molt baixos (172), com a factors dempobriment dun pas. Des-taquen tamb la puntuaci de Tenir moltes persones immigrades (265) i Fer servir tots els diners en escoles i hospitals (236) com a factor que ni empobreix ni enriqueix als pa-sos.

En funci del gnere, les noies consideren ms important per lenriquiment dun pas Tenir petroli i mineral preuats (186). En canvi, els nois opinen que Inventar coses inte-ressants i tils (160) s el factor cabdal.

Pel que fa a les respostes de lalumnat de Secundria, es van proposar com a factors denriquiment o empobriment dels pasos els segents aspectes:

1 Trobar petroli i minerals preuats 6 Obtenir molts xits esportius a nivell mundial i olmpic

2 Esclatar un conflicte bllic en el pas 7 Exportar els productes a un preu molt baix 3 Respectar els drets de totes les persones

(drets poltics, civils i socials) 8 Demanar un prstec a un altre pas amb un

inters molt alt 4 Invertir en educaci, sanitat, serveis socials,

infraestructura i tecnologia 9 Tenir moltes persones immigrades

5 Tenir molts coneixements cientfics i tecno-lgics

10 Estalviaria en drets laborals per vendre ms barat

Grfic 2. Factors d'enriquiment i empobriment. Secundria

Destaca que Respectar tots els drets de les persones (248) i Obtenir molts xits espor-tius a nivell mundial i olmpic (214) es consideri com a factor que ni enriqueix ni empo-breix.

En relaci als factors denriquiment es repeteix lescenari presentat a Primria on les noies donaven ms importncia a Trobar petroli i minerals preuats (237); en canvi els nois opinen que el factor ms determinant s Invertir en educaci, sanitat, serveis so-cials, infraestructura i tecnologia (184).

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Fre

q

nci

es

Enriqueix Empobreix Ni enriqueix ni empobreix

16

Sobre condicions de vida

Lalumnat considera que els pitjors pasos del sud de la Mediterrnia per viure sn L-ban (2.70/2.56), Israel (2.95/2.41) i Marroc (3.14/2.88). En canvi, els pasos del nord de la Mediterrnia, com Itlia, reben puntuacions molt ms altes (8.05). Tanmateix, se-gons ells, els millors llocs per viure sn Catalunya (8.97/8.28) i, una mica per darrere en puntuaci, Molins de Rei (8.83/8.25).

En referncia a aquestes condicions de vida en diferents pasos de la zona Mediterr-nia, destaca que lalumnat de Secundria sempre puntua ms baix que lalumnat de Primria, com podem apreciar de millor manera en el grfic.

Taula 8. Grau de desenvolupament a pasos de la Mediterrnia. Primria i Secundria

Marroc Itlia Tunsia Grcia Egipte Israel Turquia Lban Catalunya Molins de Rei

Primria 3,14 8,05 3,93 5,69 3,53 2,95 4,69 2,70 8,97 8,83

Secundria 2,88 7,62 3,74 5,69 3,37 2,41 4,01 2,56 8,28 8,25

Els valors expressen les mitjanes aritmtiques.

Grfic 3. Grau de desenvolupament a pasos de la Mediterrnia. Primria i Secundria

Sobre el concepte de cooperaci

Davant la situaci dhaver dajudar a un altre pas, el 53,4% de lalumnat de Primria considera que la manera de procedir seria preguntar al pas empobrit com puc ajudar, mentre que el 30,8% considera que aportaria part dall que tinc. Un 15,8% donaria el que em sobra. En canvi, s significatiu el 31,4% de lalumnat de Secundria que respon que preguntaria al pas empobrit com puc ajudar en comparaci als resultats de Prim-ria (53,4%) amb el posicionament ms crticoreflexiu sobre el concepte de cooperaci. El 35,1% afirma que aportaria part dall que tinc, un 27,4% donaria el que em sobra i un 6,1%, que cadasc ha de ser autosuficient.

Si analitzem en funci del gnere, lopci Preguntaria al pas empobrit com puc ajudar s la ms marcada per les noies a Primria, i la ms marcada pels nois a Secundria.

3,14

8,05

3,93

5,69

3,53 2,95

4,69

2,70

8,97 8,83

2,88

7,62

3,74

5,69

3,37

2,41

4,01

2,56

8,28 8,25

-

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

10,00

Primria

Secundria

17

En funci del curs, no sobserven diferncies significatives entre 4t i 6 de Primria. Pel que fa a Secundria en funci del curs, destaca la diferncia dopci marcada per lalumnat. Aix, lalumnat de 2n opta per Donaria el que em sobra, el de 4t per Aporta-ria part dall que tinc i el de 1r de Batxillerat, Preguntaria al pas empobrit com puc ajudar. En relaci a si han fet la Primria a Molins de Rei, sorprn que la majoria denquestats que opten per lopci Cadasc hauria de ser autosuficient (29) havia fet la Primria en centres de Molins de Rei. De la mostra que deia que no havia fet la Prim-ria a Molins de Rei, nicament tres persones han optat per aquesta opci.

Sobre la implicaci amb la cooperaci

El 88,5% dels infants de Primria es senten millor perqu ajuden a alg que ho necessi-ta, mentre que el 10,3% esperen que desprs els ajudin en cas de necessitar-ho. Els re-sultats no varien gaire a la Secundria. Aix, un 82,0% dels joves de Secundria se senten millor perqu ajuden alg que ho necessita i el 16,3% esperen que desprs els ajudin si ho necessiten. La idea de la cooperaci com a prdua de temps no est ben considerada: noms un 1,3% a Primria i un 1,7% a Secundria.

A Secundria, s significatiu el nombre denquestats masculins que selecciona lopci Esperem que desprs ens ajudin si ho necessitem. Tamb s interessant destacar levoluci decreixent daquesta opci en funci del curs de Secundria i una pujada significativa a 1r de Batxillerat. Aix, per exemple, 30 persones de les 171 possibles han marcat aquesta opci a 2n de Secundria, 25 de 199 a 4t de Secundria, i 23 de 108 a 1r de Batxillerat.

Sobre la percepci de la pau a la Mediterrnia

El qestionari demana la percepci que tenen els infants i els joves sobre la convivn-cia entre pasos de la zona mediterrnia. Per al 51,9% de lalumnat de Primria la con-vivncia entre pasos s ms aviat pacfica, mentre que el 28,8% considera que la convivncia s ms aviat conflictiva. A ms, un 16,0% de la mostra de Primria percep la convivncia entre pasos mediterranis de manera molt pacfica i noms 3,2% com a molt conflictiva. Pel que fa la percepci dels alumnes de Secundria, un 71,1% conside-ren que la zona s ms aviat pacfica, un 15,5% afirma que s ms aviat conflictiva, un 12,3% s molt pacfica i nicament un 1,0% valora la zona com a molt conflictiva.

En funci del gnere, tant a Primria com a Secundria, la visi de la Mediterrnia que tenen les noies s Ms aviat pacfica (123/185), mentre que la visi dels nois s Ms aviat conflictiva (120/155). La majoria de la mostra que tria lopci Molt conflictiva sn nois: 11 a Primria i 5 a Secundria. En funci del curs, la visi de lalumnat de 4t de Primria s ms pessimista que la de 6. Aix, 86 alumnes de la mostra de 4t conside-ren que la visi que tenen de la Mediterrnia s Ms aviat conflictiva, mentre que a 6 nicament 46. Daltra banda, lopci Ms aviat pacfica s la ms seleccionada pels alumnes de 6 (128) que pels de 4t (115). Pel que fa a Secundria i Batxillerat, els re-sultats sn molts similars als descrits a Primria: 121 alumnes de 2n de Secundria op-ta per Ms aviat pacfica mentre que, a 4t de Secundria, sn 148. En relaci a si han fet la Primria a Molins de Rei, sobserva que lalumnat t una visi Ms aviat conflicti-va de la Mediterrnia.

18

Sobre la importncia dels drets humans

Un 91,0% de lalumnat de Primria i un 85,6% dels joves de Secundria creuen que els drets humans sn molt importants. Cal destacar laugment significatiu de la resposta S per no serveixen de res a Secundria, fins el 10,3%.

En funci del gnere, no hi ha diferncies significatives tant a Primria com a Secund-ria. Destaca la presncia de 14 nois i 8 noies a Primria que desconeixen la importncia dels drets humans i 7 nois i 6 noies a Secundria. En funci del curs, tampoc sobserven diferncies significatives en relaci als resultats globals.

Sobre els pasos que respecten els drets humans

A Primria sinclinen a afirmar que hi ha pasos que no respecten els drets humans, amb un 92,3%. El mateix passa amb la mostra a Secundria, amb un 92,9%.

A Primria, frica i sia sn els continents ms esmentats, on destaquen Lbia (111), Marroc (55) i Israel (32) per sobre daltres pasos com Turquia (13), Lban (12), Irak (2) o Arbia Saudita (1). s remarcable laparici de pasos europeus com Alemanya (1), Eslovnia (1), Grcia (2), Itlia (1), Romania (1) i Espanya (4).

A Secundria apareixen Lbia (101), Marroc (92), Egipte (25), Algria (14), Tunsia (13), Lban (12) i Israel (10). Tamb destaca lafirmaci de pasos europeus com Grcia (3), Frana (2), Blgica (1), Portugal (1), Alemanya (1) i Espanya (5).

Sobre larribada de la immigraci

El 52,4% dels infants de Primria considera que la via dentrada de les persones immi-grades s en barca, i un 39,7% considera que arriben en avi. A Secundria tamb con-sideren que la via darribada principal de les persones immigrades s en barca (79,5%), un 15,1% creu que lavi s la via darribada, el 4,2%, el cotxe i l1,3%, lautobs.

Sobre els drets de les persones immigrades

En el qestionari es preguntava a lalumnat de Primria si les persones immigrades han de poder fer les mateixes coses que les del pas, s a dir, si han de tenir els mateixos drets que les persones autctones. Es mostra una divisi entre els enquestats, que consideren que S han de poder fer les mateixes coses (47,4%) i els que afirmen que Depn (45,9%). nicament, un 6,6% de la mostra nega la possibilitat de poder fer les mateixes coses.

En funci del gnere, sobserva que els nois sn ms permissius en qesti de drets de les persones immigrades que les noies. Destaca tamb que les noies (122) estaven for-a ms indecises que els nois (93). En funci del curs, sobserva que lalumnat de 4t de Primria (131) t tendncia a ser ms permissiu que el de 6 (91), en relaci a aquest tem. Tamb destaca lalt grau dindecisi en aquesta etapa: 117 alumnes de 4t i 98 de 6 van respondre No ho s del total de les respectives mostres (264/204).

Pel que fa als resultats de la mostra de Secundria, lenquesta plantejava quins matei-xos drets havien de tenir les persones immigrades i les persones nascudes a Catalunya.

19

El dret a sanitat (94,98%), el dret a educaci (94,35%) i el dret a vivenda (93,72%) sn els drets que shan de garantir a qualsevol persona sigui de la procedncia que sigui. En canvi, el dret de vot s el menys valorat, amb un 62,76% de la poblaci enquestada.

Grfic 4. Drets de les persones immigrades. Secundria

En funci del gnere, les noies garantirien ms els drets a les persones sense discrimi-naci de procedncia que els nois. Per exemple, Ser ats a lhospital obt una resposta positiva per 211 nois i 243 noies; en canvi, obt una resposta negativa per 20 nois i 4 noies. Un altre exemple, Portar fills i filles a lescola, 210 nois i 241 noies ho defensen, mentre que 21 nois i 6 noies ho rebutgen.

Sobre la distribuci entre poblaci autctona i poblaci immigrada

Pel que fa la distribuci entre poblaci autctona i poblaci immigrada a Espanya, 216 de Primria consideren que hi ha meitat daqu i meitat de fora, 195 consideren que ms daqu i menys de fora i 57 responen que hi ha menys daqu i ms de fora. En rela-ci a la distribuci de la poblaci a Catalunya, 161 contesten que hi ha meitat daqu i meitat de fora, 250 consideren que hi ha ms daqu i menys de fora i 57 responen que hi ha menys daqu i ms de fora. Pel que fa a Molins de Rei, la mostra es posiciona ma-joritriament en la resposta ms daqu i menys de fora (307), mentre que lopci mei-tat daqu i meitat de fora obt 114 resultats i lopci menys daqu i ms de fora noms 47. Si analitzem aquest tem en funci del gnere i el curs, no sobserven dife-rncies significatives.

Grfic 5. Distribuci de la poblaci immigrada/autctona. Primria

216 195

57

161 250

57

114

307

47

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Meitat d'aqu i meitat de fora

Ms d'aqu i menys de fora

Menys d'aqu i ms de fora

Fre

q

n

cie

s

A Molins de Rei

A Catalunya

A Espanya

62,76

93,72 94,98 94,35 88,70

Votar a les eleccions

Comprar-se una casa

Ser ats a l'hospital

Portar els fills i filles a l'escola

Obrir un negoci (botiga, bar, etc.)

Pe

rce

nta

tge

s

20

Lalumnat de Secundria va haver de respondre sobre la distribuci percentual entre la poblaci immigrada i autctona a Catalunya i a Molins de Rei. Pel que fa a Catalunya, el 71,76% de la mostra respon 60% catalana i el 40% estrangera, mentre que el 13,81% considera 40% catalana i 60% estrangera. L11,72% dels enquestats afirma que la poblaci catalana es distribueix en un 90% catalana i 10% estrangera i un escs 2,72% percep un 10% catalana i 90% estrangera. Pel que fa a Molins de Rei, els resul-tats canvien significativament ja que lopci ms escollida (50,42%) s lopci 90% ca-talana i 10% estrangera, mentre que el 42,26% considera que la distribuci s 60% catalana i 40% estrangera. Per ltim, un 5,65% afirma que la poblaci de Molins de Rei t un 40% catalana i 60% estrangera i un baix 1,67% respon que el 10% catalana i 90% estrangera.

Grfic 6. Distribuci de la poblaci immigrada/autctona. Secundria

2.2. Nivell de raonament moral

Per completar el dibuix sobre el perfil dels alumnes, la recerca indaga sobre el posicio-nament en situacions que reflecteixin conflictes de valor relacionats amb els temes presentats anteriorment. Aix es va avaluar a partir de tres histries plantejades, que transcrivim tot seguit, i que demanaven una resposta tancada.

Histria 1

Ets molt bo en matemtiques i un amic teu et demana que lajudis a fer els deures perqu li costa molt entendre els problemes. Decideixes ajudar-lo. Com ho fas?

Histria 2

Un amic teu, que juga al futbol, tha demanat consell per comprar unes botes que li agraden molt. Sn molt cares i els seus pares no volen que se les compri. A ms, les porta el ms dolent de lequip i a la televisi van dir que les fabriquen nens i nenes de la vostra edat i per aix no poden anar a lescola. Quina s la ra ms important per a no comprar-les?

Histria 3

Ets al pati de lescola i veus com uns companys de classe volen apallissar a un amic teu, en Zhen Zhen, que ha arribat fa dos anys de la Xina. No lestan pegant, sin sen riuen dell, i fan veure que el peguen a lestil ninja, amb patades voladores, cops de punys, etc. Dius als teus companys que el dei-xin. Per qu?

Les possibilitats de resposta a cada situaci corresponen a uns nivells de raonament moral. En aquest cas el que ens marca la resposta s el nivell on lalumne se situa, a partir duna reflexi individual, de manera natural i espontnia. Precisament aquesta

50,42

42,26

5,65 1,67

11,72

71,76

13,81

2,72

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90% catalana i 10% estrangera

60% catalana i 40% estrangera

40% catalana i 60% estrangera

10% catalana i 90% estrangera

Pe

rce

nta

tge

s

Molins de Rei

Catalunya

21

dada ha dafavorir generar situacions daprenentatge que, des de la zona de desenvo-lupament, facilitin la millora en el nivell de raonament moral. Seguidament es desta-quen algunes idees de cadascun dels nivells.

Nivell 1

En aquest nivell, lalumnat respon a partir de criteris molt concrets i centrats en un mateix. Lalumnat, en aquest moment, s molt egocntric. El que intenta s resoldre el problema de la millor manera possible per a ell. Busca el benefici propi o evitar un mal major. Es mouen molt a partir dels premis i els cstigs. Per aquesta ra responen que (cas 1) fan els problemes perqu sasseguren que estan b, i no hi ha de perdre ms temps; no compra les bambes (cas 2) perqu els seus pares no ho volen, i vol evitar que el renyin; o b perqu son quatre contra un (cas 3), i objectivament hi ha despro-porci perqu t les de perdre.

Nivell 2

En aquest nivell, els alumnes encara estan molt centrats en ells mateixos. La diferncia amb el nivell anterior s que en aquest ja consideren els altres com a iguals, com a models o per buscar certs intercanvis. Tamb busquen el reconeixement dels adults, a qui respecten perqu representen lautoritat que aprecien i temen alhora; i per tant intenten que sels valori com a bons nens, com a bons amics, i com a bones persones. Per aix responen que farien els problemes amb ell perqu vagi mirant com es fan; que no es compraria les bambes perqu lnic que les porta s el ms dolent de lequip; o que diria que no peguessin al Zhen Zhen perqu no sap com defensar-se en-cara que sigui xins.

Nivell 3

Resoldre el conflicte des daquest nivell significa que la persona no respon des dun punt de vista autocentrat, sin que se situa en la perspectiva aliena i que realment busca all que a laltre li pot resultar ms beneficis. Per aquesta ra sopta per expli-car com shan de fer els problemes perqu ho faci ell (ja que aix s ms capa de re-cordar-ho); no compra les bambes perqu sn molt cares ( i no vol fer una despesa tan elevada); o b el defensa perqu s amic seu (i valoren els llaos afectius com essencial en les relacions i en la resoluci de conflictes). Tots aquests arguments es basen en contractes socials, a partir de valors que de manera generalitzada es consideren en la comunitat. Inicien una manera de resoldre els problemes menys concreta i centrada en el moment present per passar a generalitzacions.

Nivell 4

Aquest s el nivell superior en lescala de valoraci. De la mateixa manera que en el ni-vell anterior, resoldre el conflicte des daquest nivell significa que la persona se situa en el lloc de laltre. Lafegit, en aquest cas, s que ho fa en relaci a valors morals, que la persona ha fet seus i que intenta mostrar en situacions de conflicte. Sn valors que reflecteixen un reconeixement de laltre, al que fan visible i per qui intenten fer all que consideren que, des dels parmetres de felicitat i justcia, el far sentir-se millor, ms digne, ms autnom i fins i tot ms feli. Per aquesta ra responen que els ense-

22

nyen a pensar els problemes (perqu pugui entendre i per tant spiga resoldren de similars en altres moments); que no est b que els nens i les nenes treballin (perqu s un dret dels infants que en vulnerar-lo fa que deixin de ser infants alhora que per-den dignitat); o considerin que pegar no est b (perqu atentes contra una altra per-sona)

2.2.1. Resultats globals

A. Sobre la histria dels deures de matemtiques

En aquesta situaci es presenten dos posicionaments ben diferenciats: per una banda, el 44% de la mostra de tot lalumnat senyala lopci lensenyes a pensar perqu pugui entendre els problemes (nivell 4) i, per altra, el 41% de la mostra respon que li expli-ques com shan de fer perqu ho faci ell (nivell 3). Les opcions vinculades a nivells ms baixos de raonament moral sn poc significatius. Noms un 2% de la mostra considera que li fas els problemes perqu aix segur que est b (nivell 1) i un 14% proposa lopci fas els problemes amb ell perqu vagi mirant com es fan (nivell 2).

B. Sobre la histria de les botes de futbol

En aquesta segona histria tamb es reparteix la discussi entre les opcions de nivell de raonament moral ms alt (nivell 4), que no est b que els nens i les nenes treballin (42%), i el nivell ms baix (nivell 1), que els seus pares no ho volen (38%). Les altres du-es opcions intermdies obtenen resultats fora ms baixos: un 13% de la mostra opina que lnic que les porta s el ms dolent de lequip s la ra ms important i un 8% ma-nifesta que el seu criteri delecci s que sn molt cares.

C. Sobre la histria del suposat bullying

La ra ms seleccionada amb un 48,7% de la mostra s perqu pegar no est b (nivell 4), mentre que un 38,4% considera que la ra ms important s perqu s amic teu (nivell 3). Per altra banda, les opcions perqu sn quatre contra un (nivell 1) i perqu no sap defensar-se encara que sigui xins obtenen resultats molt baixos (nivell 2), un 8,6% i un 4,3% de la mostra, respectivament.

2.2.2. Resultats per etapa

A. Sobre la histria dels deures de matemtiques

Igual que en lapartat anterior, es mantenen dues posicions majoritries tant a Prim-ria com a Secundria. Pel que fa a Primria, lopci ms escollida s la referent a li ex-pliques com shan de fer perqu ho faci ell amb un total del 47,2% (nivell 3); mentre que laltre opci predominant es posiciona en lensenyes a pensar perqu pugui enten-dre els problemes (nivell 4). A Secundria, les dues opcions ms escollides sn les ma-teixes per en ordre invers, el 48,5% proposa lensenyes a pensar com resoldre els problemes i els entengui (nivell 4), mentre la segent opci s li expliques com shan fer perqu ho faci ell (nivell 3). En ambdues etapes, lalumnat defensa promoure la coope-raci i lautonomia de laltre.

23

B. Sobre la histria de les botes de futbol

Contrriament a ltem anterior, el 73,9% de lalumnat de Primria considera com a ra principal per no comprar les botes que no est b que els nens i les nenes treballin, s a dir, mostren un grau de reflexi alt (nivell 4) on el dret a leducaci a linfant s clau per al desenvolupament de la infncia. A Secundria passa exactament el mateix, amb dades molt semblants.

C. Sobre la histria del suposat bullying

Lactitud perqu pegar no est b representa lopci ms escollida amb un total del 67,7% a Primria, mentre que lopci perqu s amic teu s la ms proposada pel de Secundria. Cal destacar que la posici ms estereotipada, perqu no sap defensar-se encara que sigui xins, s lopci menys significativa pel total de la mostra amb un 4,3% a Primria i 4,4% a Secundria.

2.2.3. Resultats per sexe

A. Sobre la histria dels deures de matemtiques

Pel que fa a Primria, la tendncia s respondre les opcions dels nivells 3 i 4 de raona-ment moral. Lopci ms valorada s Li expliques com shan de fer perqu ho faci ell (nivell 3), amb un 46,35% i un 48,09%, respectivament. En relaci a les altres opcions, els resultats sn similars en nois com en noies. Aix, el 39,06% dels nois i el 39,15% de les noies afirma que Lensenyes a pensar perqu pugui entendre els problemes (nivell 4). Per tant, com podem observar no podem considerar que existeixin diferncies sig-nificatives per qesti de sexe.

Tanmateix, la tendncia a Secundria en tots dos sexes es distribueix en dues opcions, principalment com a Primria. Les opcions ms marcades sn dels nivells 3 i 4 amb un increment lleuger, per no significatiu, pel que fa les noies. El 32,0% dels nois i el 36,84% de les noies afirmen que Li expliques com shan de fer perqu ho faci ell (nivell 3), mentre que el 46,0% dels nois i el 50,61% de les noies diuen que Lensenyes a pen-sar perqu pugui entendre els problemes (nivell 4).

B. Sobre la histria de les botes de futbol

La tendncia a Primria s que el 71,24% dels nens i el 76, 60% de les nenes afirmin Que no est b que els nens i les nenes treballin, s a dir, un nivell de raonament moral alt per la seva edat. Podem constatar un lleuger augment pel que fa als resultats de les noies.

Lalumnat de Secundria es posiciona en les altres opcions de resposta. Aix, el 55,0% dels nois de la mostra consideren que la ra ms important per no comprar les botes s Que els seus pares no ho volen (nivell 1), mentre que el 26,0% afirma que s Que lnic que les porta s el ms dolent (nivell 2). Pel que fa a les noies, el 74,49% diu que largument principal s Que els seus pares no vulguin (nivell 1) i el 16,60% es posiciona Que lnic que les porta s el ms dolent de lequip (nivell 2).

24

C. Sobre la histria del suposat bullying

Lalumnat de Primria es posiciona en una opci ben marcada: Perqu pegar no est b (nivell 4). En el cas dels nois, un 62,23% dells contesten aquesta opci i, en el cas de les noies, s el 73,19% de les enquestades. Laugment en el cas de les noies ve a conseqncia de la reducci de la segona opci ms marcada Perqu s amic teu (ni-vell 3) en casi set punts.

A diferencia de Primria, lalumnat de Secundria proposa com a ra principal Perqu s amic teu (46% els nois i el 63,97% les noies). La diferncia rau en la significativa dife-rncia de resultats entre nois i noies en lopci Perqu sn quatre contra un (nivell 1) on els nois sn representats amb un considerable 16% i les noies nicament amb un 4,6%.

2.2.4. Resultats per lloc de procedncia

En aquesta variable, els resultats no sn significatius a causa dhaver treballat amb una mostra molt reduda.

2.2.5. Resultats per curs

La taula expressa per cursos el percentatge dalumnes que han escollit cada opci:

Taula 9. Histria 1. Dades per curs

Primria Secundria

Histria 1 4t 6 2n 4t 1r Bx

Li fas els problemes perqu aix segur que estan b.

0,38 0,98 4,09 2,51 1,85

Fas els problemes amb ell perqu vagi mirant com es fan.

15,53 9,80 15,20 14,07 12,04

Li expliques com shan de fer per-qu ho faci ell.

41,29 54,90 29,82 40,20 31,48

Lensenyes a pensar perqu pugui entendre els problemes.

42,80 34,31 50,88 43,22 54,63

Taula 10. Histria 2. Dades per curs

Primria Secundria

Histria 2 4t 6 2n 4t 1r Bx

Que els seus pares no ho volen. 15,15 5,39 12,28 9,05 8,33 Que lnic que les porta s el ms dolent de lequip.

4,55 2,94 5,85 2,51 2,78

Que sn molt cares. 12,88 9,31 18,13 24,12 21,30 Que no est b que els nens i les nenes treballin.

67,42 82,35 63,74 64,32 67,59

Taula 11. Histria 3. Dades per curs

Primria Secundria

Histria 3 4t 6 2n 4t 1r Bx

Perqu sn quatre contra un. 4,92 9,31 8,19 13,07 8,33 Perqu no sap defensar-se encara que sigui xins.

4,17 4,41 5,85 5,03 0,93

Perqu s amic teu. 19,32 23,53 63,16 50,75 50,93 Perqu pegar no est b. 71,59 62,75 22,81 31,16 39,81

25

2.2.6. Resultats de Secundria (ESO), si han fet EP a Molins de Rei

En els diagrames de caixes segents, observem que creuant les dades de cadascuna de les histries presentades als alumnes amb el fet que cursessin o no Primria a Molins de Rei, la distribuci de les respostes tamb es comporten igual. Noms en la primera histria observem que la mediana s diferent. La mediana dels alumnes que han cursat Primria en alguna escola de Molins de Rei s 4, mentre que els que no ho han fet pre-senten una mediana de 3. Aquesta petita diferncia podria explicar-se pel fet que els alumnes que provenen descoles de Primria a Molins han treballat lEducaci per al Desenvolupament.

Grfic 7. Histria 1. Alumnat de Secundria que ha cursat Primria a Molins de Rei

Grfic 8. Histria 2. Alumnat de Secundria que ha cursat Primria a Molins de Rei

Grfic 9. Histria 3. Alumnat de Secundria que ha cursat Primria a Molins de Rei

26

2.3. Dimensions Morals de la Persona (DMP)

El model deducaci en valors que proposem lidentifiquem amb el nom daprenentatge tic. Laprenentatge tic suposa un procs amb el qual la persona va elaborant la seva identitat moral, s a dir, va sent conscient del que pensa i tamb de les seves raons. A travs de laprenentatge tic sobserva un progressiu desenvolupa-

ment de determinades habilitats i dimensions de la persona algunes que permeten

construir-se i daltres que faciliten la convivncia , com tamb la interioritzaci de va-lors desitjables per a una societat com la nostra. Aix, la configuraci moral de la per-sona est formada per tres mbits: construcci del jo, convivencialitat i reflexi sociomoral.

Taula 12. Definici dels mbits de desenvolupament moral

Construcci del jo

Permet dissenyar-nos i construir-nos com a persones. Ens veiem i ens reconeixem a nosaltres matei-xos i decidim si ens agradem prou per poder realitzar un procs de canvi. Es troba ntimament relaci-onat amb lautoconcepte i lautoestima, la percepci dun mateix i la seva valoraci. Com a educadors i educadores, hem de promoure nivells superiors dautoconeixement que permeti a lalumnat anar elaborant una imatge ajustada a la realitat i una valoraci positiva de la seva perso-na.

Convivencialitat

Fa referncia a la capacitat de les persones de poder compartir un espai vivencial amb persones dife-rents. Abasta la construcci del coneixement social i el desenvolupament de les habilitats socials i di-algiques.

Reflexi sociomoral

Incideix alhora en la construcci del jo i en la convivencialitat, ats que sense la reflexi difcilment podrem construir-nos nosaltres mateixos ni podrem valorar i fer que la convivncia amb els altres si-gui efica. Aix doncs, la reflexi sociomoral esdev fonamental en la configuraci moral de la perso-na, perqu comporta el procs delaboraci de les dades rellevants de la realitat i influeix en el judici i el comportament moral.

Els informants sn els 20 mestres de Primria i els 28 professors i professores de Se-cundria. Partim de la convicci que el professorat coneix el seu alumnat i s capa de dictaminar el grau dassoliment de les habilitats que expliquen cada dimensi.

Taula 13. Mostra de qestionaris sobre les Dimensions Morals de la Persona (DMP)

Curs Professors/es Qestionaris emplenats (alumnes)

Sexe (alumnes) Edat

Nois % Noies %

4t Primria 12 268 49,6 50,4 9-10 anys 6 Primria 8 181 48,6 51,4 10 anys

2n ESO 7 175 49,7 50,3 12-14 anys 4t ESO 12 201 45,8 54,2 14-17 1r Batx 9 136 48,5 51,5 16-18 anys

2.3.1. Resultats de les DMP per curs

Quart de Primria

Les dimensions morals de la persona shan mesurat amb diversos tems dels qestio-naris. En el cas de quart de Primria, els tems sagrupen aix:

27

Taula 14. Dimensions morals. Indicadors associats a cada tem. 4t Primria

Construcci del jo tem 1 Actua sense pensar en les conseqncies de les seves accions. tem 7 s capa de reconixer certs trets del seu carcter que provo-

quen conflicte en el grup. tem 10 s capa dexpressar el seu propi criteri i mantenir-lo encara que

els altres no opinin el mateix.

Convivencialitat tem 2 s capa de descriure les reaccions dels altres.

tem 4 Ajuda els seus companys quan es troba en dificultats. tem 6 Aplica les habilitats necessries per aconseguir una millor relaci

amb els seus companys. tem 9 Aporta solucions que impliquin la seva actuaci personal en la

resoluci dun conflicte.

Reflexi sociomoral tem 3 Reflexiona i pensa les coses abans dactuar. tem 5 Reconeix aquells fets que poden originar conflictes de convivn-

cia. tem 8 s capa descoltar les intervencions dels seus companys i com-

panyes.

Construcci del jo

El professorat afirma que el 2,6% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 51,5% ho fan A vegades, un 44,0% ho fan Sovint i un 1,9% Gai-reb Sempre. La informaci relativa a cadascun dels tems daquesta dimensi s la se-gent:

tem 1. Actua sense pensar en les conseqncies de les seves accions.

El 34,3% dels alumnes Gaireb mai actuen sense pensar en les conse-qncies de les seves accions, mentre que un 40,2% ho fa A vegades i un 14,1% ho fa Sovint. Destaca l11,1% que actua Gaireb sempre pen-sant en les conseqncies de les seves accions.

tem 7. s capa de reco-nixer certs trets del seu carcter que provoquen conflicte en el grup.

En referncia a lautoconeixement, el professorat afirma que el 15,2% dels seus alumnes Gaireb mai s capa de reconixer aquells trets del carcter que dificulten les relacions amb els seus companys, mentre que un 25,0% ho fan Sovint i un 19,7% ho fa Gaireb sempre. Destaca que un 39,9% dels alumnes noms sn capaos A vegades.

tem 10. s capa dexpressar el seu propi criteri i mantenir-lo encara que els altres no opinin el mateix.

El professorat afirma que un 7,4% dels seus alumnes Gaireb mai sn capaos dexpressar el seu criteri en cas de trobar-se amb criteris con-traris, mentre que un 25,0% s capa A vegades i un 39,5% Sovint. Per contra, un 27,9% dels alumnes sn capaos dexpressar el seu criteri i mantenir-lo encara que altres no pensin el mateix Gaireb sempre.

Convivencialitat

El professorat afirma que el 4,1% dels seus alumnes Gaireb mai mostren els trets d'a-quest grup, mentre que un 26,9% ho fan A vegades, un 44,4% ho fan Sovint i un 24,6% ho fan Gaireb sempre.

tem 2. s capa de des-criure les reaccions dels altres.

El 7,4% dels alumnes Gaireb mai no s capa de descriure les reacci-ons dels seus companys, mentre que un 24,2% ho fan A Vegades i un 37,3% seria capa de fer-ho Sovint. Per altra banda, Gaireb sempre sn capaos de descriure les reaccions dels companys un 30,9% dels alumnes que configuren la mostra.

tem 4. Ajuda els seus companys quan es troba en dificultats.

El professorat afirma que el 32,4% dels seus alumnes ajuda A vegades als seus companys en moments de dificultats, mentre que un 31,7% ho fa Sovint i un 27,9% ho fan Gaireb sempre. Per contra, un 7,8% dels alumnes Gaireb mai sofereixen a ajudar als altres companys.

tem 6. Aplica les habilitats necessries per aconseguir una millor relaci amb els seus companys.

Sobre laplicaci dhabilitats per millorar les relacions amb els com-panys, el professorat afirma que un 8,9% dels seus alumnes Gaireb mai les aplica, mentre que un 32,0% ho fa A vegades, un 35,8% ho fa Sovint i un 23,1% ho fa Gaireb sempre.

tem 9. Aporta solucions que impliquin la seva actu-aci personal en la resolu-ci dun conflicte.

El 14,5% dels alumnes Gaireb mai aporta solucions en una situaci de conflicte, mentre que un 35,0% aporta solucions A vegades i un 31,3% ho fa Sovint. Per altra banda, un 19,0% ho fa Gaireb sempre.

28

Reflexi sociomoral

El professorat afirma que el 6,0% dels seus alumnes Gaireb mai es mostren daquesta manera, mentre que el 26,9% ho fan A vegades, un 38,8% ho fan Sovint i un 28,4% ho fan Gaireb sempre.

tem 3. Reflexiona i pensa les coses abans dactuar.

El 32,0% dels alumnes reflexiona i pensa abans dactuar, mentre que un 26,8% ho fan Sovint i un 27,9% Gaireb sempre. Per contra, un 13,0% de la mostra Gaireb mai procedeix daquesta manera.

tem 5. Reconeix aquells fets que poden originar conflictes de convivncia.

El professorat afirma que noms un 8,5% dels seus alumnes Gaireb mai coneixen els fets que poden originar problemes de convivncia a lescola, mentre que un 31,3% dels alumnes sn capaos Gaireb sem-pre. Per altra banda, un 24,6% dels alumnes s capa de reconixer aquest fets A vegades i un 35,4% ho fan Sovint.

tem 8. s capa descoltar les intervencions dels seus companys i companyes.

En referncia a la capacitat descoltar els altres, el professorat afirma que un 23,5% dels seus alumnes A vegades s capa descoltar les in-tervencions daltres, mentre que un 32,0% ho fa Sovint i un 40,6% Gai-reb sempre. Destaca el 3,7% que Gaireb mai s capa descoltar les intervencions daltres companys i companyes.

Sis de Primria

En aquest cas les dimensions morals dels alumnes de sis de Primria shan establert a partir de la relaci dtems segent:

Taula 15. Dimensions morals. Indicadors associats a cada tem. 6 Primria

Construcci del jo tem 4 Quan actua incorrectament, ho sap i reconeix la seva respon-sabilitat.

tem 5 Descriu concretament els trets de la seva personalitat.

tem 9 Reconeix les seves possibilitats i les seves limitacions.

Convivencialitat tem 1 Aplica, de manera conscient, les habilitats necessries per aconseguir una millor relaci amb els companys i companyes.

tem 7 s sensible als sentiments dels altres.

tem 8 Sadona de les conseqncies de les seves accions.

tem 12 Preveu possibles actuacions per mantenir lentorn.

tem 13 s respectus amb les opinions i decisions dels altres, tot i que aquestes impliquin una negativa cap a un desig seu.

Reflexi sociomoral tem 2 En un debat, respecta totes les persones amb independncia de les seves opinions.

tem 3 Utilitza el dileg com a estratgia per a abordar el conflicte.

tem 6 En una conversa, para esment als arguments dels altres.

tem 10 Reconeix ladequaci o inadequaci dun comportament en diferents situacions.

tem 11 Demostra sensibilitat respecte a situacions de discriminaci dins del grup.

Construcci del jo

El professorat afirma que el 1,7% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 23,2% ho fan A vegades, un 41,4% ho fan Sovint i un 33,7% Gai-reb Sempre.

tem 4. Quan actua incor-rectament, ho sap i reco-neix la seva responsabilitat.

El 6,0% dels alumnes que configuren la mostra Gaireb mai reconeix la seva responsabilitat en una actuaci inacceptable, mentre que un 14,9% sap i reconeix A vegades quan actua incorrectament i un 32,0% Sovint. Destaca el 46,9% dalumnes que Gaireb sempre assumeixen la seva responsabilitat en actuacions incorrectes.

tem 5. Descriu concreta-ment els trets de la seva personalitat.

El professorat afirma que el 4,9% dels seus alumnes Gaireb mai sn capaos de descriure correctament els trets de la seva personalitat, mentre que el 28,1% dels alumnes sn capaos A vegades i un 38,1% Sovint. Per altra banda, un 28,7% s capa de descriurels Gaireb sempre.

29

tem 9. Reconeix les seves possibilitats i les seves limitacions.

Noms un 3,3% dels alumnes Gaireb mai sn capaos de reconixer les seves possibilitats i limitacions, mentre que el 26,5% s capa A vegades, el 33,7% ho s Sovint i un 36,4% Gaireb sempre.

Convivencialitat

El professorat afirma que un 6,6% dels seus alumnes Gaireb mai es mostren daquesta manera, mentre que un 19,9% ho fan A vegades,un 41,4 Sovint i un 32,0% ho fan Gaireb sempre.

tem 1. Aplica, de manera conscient, les habilitats necessries per aconseguir una millor convivncia

El 7,7% dels alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que un 38,1% ho fan Gaireb sempre. Per contra, un 19,3% ho fa A vegades i un 34,8% Sovint.

tem 7. s sensible als sen-timents dels altres

El professorat afirma que un 3,3% dels seus alumnes Gaireb mai s sensible amb els sentiments dels companys i companyes, mentre que un 23,7% ho s A vegades i un 30,3% Sovint. Per contra, un 42,5% dels alumnes Gaireb sempre sn sensibles amb la situaci emocional de laltre.

tem 8. Sadona de les con-seqncies de les seves accions

Pel que fa a les conseqncies de les seves accions, el professorat afirma que el 49,1% dels alumnes sadona de les conseqncies de les seves accions Gaireb sempre, mentre que un 7,7% ho fa Gaireb mai. Per altra banda, un 12,7% de la mostra ho fa A vegades i un 30,3% Sovint.

tem 12. Preveu possibles actuacions per mantenir lentorn

En referncia al manteniment de lentorn, el professorat afirma que el 9,3% dels seus alumnes Gaireb mai preveuen realitzar accions de manteniment i preservaci de lentorn, mentre que el 28, 1% ho pre-veu A vegades i un 23,7% Gaireb sempre. Destaca el 38,6% dalumnes que preveuen actuacions daquest tipus Sovint.

tem 13. s respectus amb les opinions i deci-sions dels altres

El professorat afirma que el 13,2% dels alumnes Gaireb mai es mos-tren respectuosos amb les opinions i decisions dels altres, mentre que un 19,8% A vegades mostra certa a respectar les opinions daltres, un 32,5% ho fa Sovint i un 34,2% Gaireb sempre.

Reflexi sociomoral

El professorat afirma que el 3,3% dels seus alumnes Gaireb mai es mostren daquesta manera, mentre que el 17,7% ho fan A vegades, un 38,1% ho fan Sovint i un 40,9% ho fan Gaireb sempre.

tem 2. En un debat, res-pecta totes les persones amb independncia de les seves opinions

En relaci al respecte a les altres opinions, noms un 4,4% dels alum-nes Gaireb mai es mostra daquesta manera, mentre que un 49,1% de la mostra ho fa Gaireb sempre. Per altra banda, un 14,3% es mos-tra A vegades respectus amb les altres persones de diferent opini i un 32,0% Sovint.

tem 3. Utilitza el dileg com a estratgia per abor-dar conflictes

El professorat afirma que un 7,7% dels seus alumnes Gaireb mai uti-litza el dileg en la resoluci de conflictes, mentre que un 18,2% ho fa A vegades, un 34,8% ho fa Sovint i un 39,2% Gaireb sempre.

tem 6. En una conversa, para esment als arguments dels altres

En referncia a aquest tem, noms un 5,5% dels alumnes Gaireb mai paren esment als arguments dels altres, mentre que un 14,3% ho fa A vegades i un 33,1% Sovint. Destaca el 46,9% dalumnes que actuen daquesta manera Gaireb sempre.

tem 10. Reconeix ladequaci o inadequaci dun comportament en diferents situacions

Pel que fa aquest tem, el professorat indica que un 2,9% dels seus alumnes Gaireb mai sn capaos de distingir ladequaci o inadequa-ci dun comportament segons la situaci, mentre que un 23,2% s capa A vegades i un 25,9% ho s Sovint. Destaca el 48,0% dalumnes que sn capaos de reconixer ladequaci o inadequaci dun com-portament Gaireb sempre.

tem 11. Demostra sensibi-litat respecte a situacions de discriminaci dins del grup

El 7,1% dels alumnes Gaireb mai demostren un mnim de sensibilitat en les situacions de discriminaci, mentre que un 30,9% ho demostren A vegades, un 31,4% Sovint i un 30,3% Gaireb sempre.

30

Segon dESO

Les dimensions morals dels alumnes de segon de Secundria shan establert a partir de la relaci dtems segent:

Taula 16. Dimensions morals. Indicadors associats a cada tem. 2n ESO

Construcci del jo tem 8 Identifica quins dels seus trets de carcter dificulten o faciliten la convivncia.

tem 9 Organitza el seu temps. tem 13 Identifica factors externs que li causen preocupaci o

satisfacci, tant a nivell personal com a escolar.

Convivencialitat tem 1 s capa dentendre el perqu de les reaccions dels altres.

tem 2 Li costa posar-se en el lloc dels altres. tem 4 s conscient que no sempre pot arribar-se a un con-

sens. tem 7 T iniciativa per proposar possibles actuacions enca-

minades a millorar problemtiques socials. tem 12 Sap trobar una postura consensuada quan es troba

implicat en un conflicte amb altres companys. tem 14 Davant les diferncies individuals, sesfora perqu

existeixin relacions positives en el grup.

Reflexi sociomoral tem 3 Dna la seva opini en temes socials controvertits. tem 5 En un conflicte amb un/a company/a, considera els

raonaments de les dues postures. tem 6 Desprs duna conversa s capa de modificar, aut-

nomament, el seu punt de vista. tem 10 Basa les seves opinions en arguments raonats. tem 11 En un dileg o debat reflexiona tant sobre els seus

arguments com sobre els possibles contraarguments.

Construcci del jo

El professorat afirma que el 13,1% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 33,7% ho fan A vegades, un 33,1% ho fan Sovint i un 20% Gai-reb Sempre.

tem 8. Identifica quins dels seus trets de carc-ter dificulten o faciliten la convivncia

El 17,7% dels alumnes Gaireb mai s capa didentificar-los, mentre que el 30,2% ho s A vegades i el 29,1% Sovint. Destaca el 22,8% que Gaireb sempre s capa didentificar aquests trets relacionats amb la convivn-cia.

tem 9. Organitza el seu temps

El professorat afirma que el 17,1% dels seus alumnes Gaireb mai sn capaos dorganitzar el seu temps, mentre que el 28,5% ho s A vegades i un 21,1% Sovint. Destaca que el 33,1% dels alumnes Gaireb sempre organitzen el seu temps, segons el professorat.

tem 13. Identifica fac-tors externs que li cau-sen preocupaci o satisfacci, tant a nivell personal com escolar

El 16,5% dels alumnes Gaireb mai s capa didentificar factors de preo-cupaci o satisfacci, mentre que el 30,8% ho s A vegades i un 33,7% Sovint. Per altra banda, un 18,8% Gaireb sempre s capa didentificar els factors externs que els hi causen preocupaci o satisfacci tant a ni-vell personal com escolar.

Convivencialitat

El professorat afirma que el 2,3% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 43,4% ho fan A vegades, un 43,4% ho fan Sovint i un 10,9% Gai-reb Sempre.

tem 1. s capa dentendre el perqu de les reaccions dels altres

El professorat afirma que el 9,1% dels seus alumnes Gaireb mai sn ca-paos dentendre els motius de les reaccions dels altres, mentre que un 29,1% ho s A vegades, un 31,4% ho s Sovint i un 30,2% Gaireb sem-pre.

31

tem 2. Li costa posar-se en el lloc dels altres

Pel que fa a lempatia, un 28,5% dels alumnes Gaireb mai s capa de posar-se en el lloc dels altres, mentre que un 44,5% ho fa A vegades i un 18,8%, Sovint. Destaca el 8,0% que Gaireb sempre s capa dempatitzar amb laltre.

tem 4. s conscient que no sempre pot arribar-se a un consens

El professorat afirma que un 7,4% dels seus alumnes Gaireb mai s conscient de la impossibilitat darribar sempre a un consens, mentre que destaca el 45,1% que ho s A vegades. Per contra, un 26,8% s conscient daquest fet Sovint i un 20,5% Gaireb sempre.

tem 7. T iniciativa per proposar possibles ac-tuacions encaminades a millorar problemtiques socials

El 25,1% dels alumnes Gaireb mai tenen iniciativa en aquest sentit, mentre que un 35,4% A vegades es proposen actuar daquesta manera, un 22,8% ho t Sovint i un 16,5% Gaireb sempre estan disposat a propo-sar iniciatives encaminades a millorar problemtiques socials.

tem 12. Davant les di-ferncies individuals, sesfora perqu exis-teixin relacions positives en el grup

En referncia a les relacions positives en el grup, el professorat afirma que el 12,5% dels seus alumnes Gaireb mai sesforcen per lexistncia de relacions positives dins dels grup, mentre que el 30,2% ho fa A vega-des i un 28,5% Sovint. Tamb, un 28,5% dels alumnes Gaireb sempre sesforcen per lexistncia de relacions positives en el grup.

tem 14. Sap trobar una postura consensuada quan es troba implicat en un conflicte amb altres companys

El 11,4% dels alumnes Gaireb mai sap trobar el consens en un conflicte entre companys, mentre que un 26,8% s capa de trobar una postura consensuada A vegades i un 37,1% Sovint. Per contra, un 24,5% dels alumnes Gaireb sempre s capa de consensuar postures davant un conflicte entre companys.

Reflexi sociomoral

El professorat afirma que el 11,4% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 38,3% ho fan A vegades, un 34,3% ho fan Sovint i un 16% Gai-reb Sempre.

tem 3. Dna la seva opini en temes socials controvertits

El 28,0% dels alumnes Gaireb mai dna la seva opini en temes socials controvertits, mentre que el 35,4% ho fa A vegades i un 21,1% Sovint. Per altra banda, un 15,4% opina Gaireb sempre.

tem 5. En un conflicte amb un/a company/a, considera els raona-ments de les dues pos-tures

El professorat afirma que noms un 10,2% dels seus alumnes Gaireb mai considera els raonaments de diferents postures, mentre que el 32,5% ho fa A vegades, un 32,5% Sovint. Per altra banda, un 24,5% dels alumnes valorats Gaireb sempre considera els raonaments dels seus companys en cas de conflicte.

tem 6. Desprs duna conversa s capa de modificar, autnoma-ment, el seu punt de vista

En referncia aquest tem, un 11,4% dels alumnes Gaireb mai s capa de modificar autnomament el seu punt de vista, mentre que un 32,0% ho fa A vegades, un 28,5% ho modifica Sovint i un 28,0% Gaireb sempre.

tem 10. Basa les seves opinions en arguments raonats

El 9,7% dels alumnes Gaireb mai basen les seves opinions en arguments raonats, mentre que el 37,1% ho fa A vegades i un 27,4% Sovint. Per altra banda, un 25,7% dels alumnes Gaireb sempre argumenten les seves opinions.

tem 11. En un dileg o debat reflexiona tant sobre els seus argu-ments com sobre els possibles contraargu-ments

En referncia a la reflexi dels propis arguments i contraarguments, el professorat afirma que un 17,1% dels seus alumnes Gaireb mai reflexi-onen sobre els seus arguments i contraarguments en un debat, mentre que un 30,8% ho fa A vegades i un 28,5% Sovint. Per altra banda, el pro-fessorat considera que un 23,4% dels seus alumnes Gaireb sempre re-flexionen la seva argumentaci i contraargumentaci.

Quart dESO

Les dimensions morals dels alumnes de 4t d'ESO es recullen amb els tems segent:

Taula 17. Dimensions morals. Indicadors associats a cada tem. 4t ESO

Construcci del jo tem 4 En el tracte personal, la seva manera dactuar s coherent amb les seves idees i opinions.

tem 6 Actua coherentment amb les seves opinions en relaci amb temes de transcendncia social.

tem 9 T una imatge ajustada de si mateix/a. tem 10 Intenta modificar els trets dels seu carcter que dificulten la

32

convivncia. tem 12 Reflexiona abans dactuar.

Convivencialitat tem 3 En un debat, intenta arribar a un consens.

tem 8 Reconeix la influencia dels contextos i experincies viscudes en les opinions de les altres persones.

tem 13 Participa activament en un grup els objectius del qual tinguin una finalitat social.

tem 14 s capa de comprendre les actuacions i reaccions dels altres fins i tot en el cas que aquestes no siguin fruit duna reflexi prvia, sense que aix impliqui estar dacord amb elles.

Reflexi sociomoral tem 1 En un dileg o debat, si cal, modifica la seva postura a partir dels arguments i contraarguments presentats.

tem 2 Quan ha de prendre una decisi de la vida quotidiana, valora els aspectes positius i negatius de les diferents possibilitats.

tem 5 Reflexiona sobre els seus propis arguments en temes de transcendncia social.

tem 7 Estableix possibles causes i valora conseqncies a temes o problemtiques socials.

Construcci del jo

El professorat afirma que el 7,5% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 33,3% ho fan A vegades, un 42,3% ho fan Sovint i un 16,9% Gai-reb Sempre.

tem 4. En el tracte per-sonal, la seva manera dactuar s coherent amb les seves idees i opinions

El 5,9% dels alumnes Gaireb mai s coherent entre les seves idees per-sonals i les accions, mentre que el 30,8% ho s A vegades i 34,4% Sovint. Per altra banda, un 28,8% dels seus alumnes Gaireb sempre sn cohe-rents.

tem 6. Actua cohe-rentment amb les seves opinions en relaci amb temes de transcendn-cia social

En referncia a aquest tem, el professorat afirma que el 7,4% dels seus alumnes Gaireb mai actua de manera coherent amb les seves opinions en temes de transcendncia social, mentre que el 33,3% ho fa A vegades i el 44,2% Sovint. De la mostra dalumnes restant, el 14,9% de la mostra Gaireb sempre actua coherentment amb les opinions expressades.

tem 9. T una imatge ajusta de si mateix

El professorat afirma que el 10,4% dels seus alumnes Gaireb mai t una imatge ajustada de si mateix, mentre que el 30,8% la t A vegades, el 41,7% Sovint i el 16,9% Gaireb sempre.

tem 10. Intenta modifi-car els trets dels seu carcter que dificulten la convivncia

El 14,4% dels alumnes Gaireb mai intenta modificar trets de la seva conducta que dificultin la convivncia, mentre que el 39,3% ho intenta A vegades i el 34,3% Sovint. Destaca que noms el 11,9% que Gaireb sempre intenta modificar aquests trets negatius per la convivncia.

tem 12. Reflexiona abans dactuar

El professorat afirma que el 9,4% dels seus alumnes Gaireb mai reflexi-ona abans dactuar, mentre que el 33,3% ho fa A vegades i el 33,8% ho fa Sovint. Per altra banda, el 22,3% dels alumnes Gaireb sempre reflexiona abans dactuar segons el criteri del professorat.

Convivencialitat

El professorat afirma que el 5,0% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 37,8% ho fan A vegades, 41,8% ho fan Sovint i un 15,4% Gaire-b Sempre.

tem 3. En un debat, inten-ta arribar a un consens

El 6,4% dels alumnes Gaireb mai arriben a un consens, mentre que el 30,8% ho intenta A vegades i un 40,2% Sovint. Per altra banda, el 22,3% dels alumnes Gaireb sempre intenta arribar a un consens en una situaci de debat.

tem 8. Reconeix la influ-ncia dels contextos i les experincies viscudes en les opinions de les perso-nes

Pel que fa el reconeixement de la influncia dels contextos de vida, el 7,4% dels alumnes Gaireb mai reconeix aquesta influncia en les opi-nions de les persones, mentre que el 39,3% ho fa A vegades, Sovint i el 13,9% ho fa Gaireb sempre.

33

tem 13. Participa activa-ment en un grup els objec-tius dels qual tinguin una finalitat social

El 13,4% dels alumnes Gaireb mai participa en grups amb finalitat social, mentre que el 44,2% ho fa A vegades i el 24,8% ho fa Sovint. Per altra banda, el 17,4% participa activament en iniciatives socials Gaireb sempre.

tem 14. s capa de com-prendre les actuacions i reaccions dels altres fins i tot en el cas que aquestes no siguin fruit duna refle-xi prvia, sense que aix impliqui estar dacord amb elles

Noms el 6,4% dels alumnes Gaireb mai s capa, mentre que el 43,7% ho s A vegades i el 36,8% Sovint. Per altra banda, el professo-rat considera que el 12,9% dels alumnes s capa de comprendre aquest tipus dactuacions i reaccions Gaireb sempre.

Reflexi sociomoral

El professorat afirma que el 6,5% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 32,8% ho fan A vegades, un 45,8% ho fan Sovint i un 14,9% Gai-reb Sempre.

tem 1. En un dileg o de-bat, si cal modifica la seva postura a partir dels argu-ments i contraarguments presentats

El professorat afirma que el 9,9% dels seus alumnes Gaireb mai mo-difiquen la seva postura, mentre que el 37,8% ho fan A vegades i un 34,3% Sovint. Daltra banda, un 17,9% Gaireb sempre modifiquen la seva postura a partir dels arguments i contraarguments presentats.

tem 2. Quan ha de pren-dre una decisi de la vida quotidiana, valora els as-pectes positius i negatius de les diferents alternati-ves

En referncia a la valoraci dels pros i contres duna decisi, el profes-sorat afirma que el 10,4% dels seus alumnes Gaireb mai procedeixen daquesta manera, mentre que el 23,8% ho fa A vegades i un 43,7% Sovint. Gaireb sempre valoren aspectes positius i negatius en el mo-ment de prendre una decisi un 17,4% dels alumnes segons el profes-sorat.

tem 5. Reflexiona sobre els seus propis arguments en temes de transcendn-cia social

El professorat afirma que el 10,9% dels seus alumnes Gaireb mai re-flexiona sobre temes de transcendncia social, mentre que el 33,8% ho fan A vegades i un 36,3% Sovint. Per altra banda, el professorat considera que un 18,9% dels seus alumnes Gaireb sempre reflexionen en aquest sentit.

tem 7. Estableix possibles causes i valora conseqn-cies a temes o problemti-ques socials

El 9,4% dels alumnes Gaireb mai estableix les causes i conseqncies de les problemtiques socials, mentre que el 36,3% ho fa A vegades i el 36,8% Sovint. Per altra banda, un 17,4% Gaireb sempre es mostra daquesta manera.

tem 11. En un debat, res-pecta a totes les persones amb independncia de les seves opinions

En referncia al respecte a les opinions dels altres en un debat, el pro-fessorat afirma que el 9,4% dels seus alumnes Gaireb mai respecta les opinions dels altres, mentre que el 28,8% ho fa A vegades i el 30,3% Sovint. Destaca el 37,8% dalumnes que Gaireb sempre respec-ten als altres amb independncia de les seves opinions.

Primer de Batxillerat

Les dimensions morals dels alumnes de primer de Batxillerat shan establert a partir de la relaci dtems segent:

Taula 18. Dimensions morals. Indicadors associats a cada tem. 1r Batxillerat

Construcci del jo tem 4 En el tracte personal, la seva manera dactuar s coherent amb les seves idees i opinions.

tem 6 Actua coherentment amb les seves opinions en relaci amb temes de transcendncia social.

tem 9 T una imatge ajustada de si mateix/a. tem 10 Intenta modificar els trets dels seu carcter que dificulten la

convivncia. tem 12 Reflexiona abans dactuar.

Convivencialitat tem 3 En un debat, intenta arribar a un consens. tem 8 Reconeix la influencia dels contextos i experincies viscudes

en les opinions de les altres persones. tem 13 Participa activament en un grup els objectius del qual tinguin

una finalitat social.

34

tem 14 s capa de comprendre les actuacions i reaccions dels altres fins i tot en el cas que aquestes no siguin fruit duna reflexi prvia, sense que aix impliqui estar dacord amb elles.

Reflexi sociomoral tem 1 En un dileg o debat, si cal, modifica la seva postura a partir dels arguments i contraarguments presentats.

tem 2 Quan ha de prendre una decisi de la vida quotidiana, valora els aspectes positius i negatius de les diferents possibilitats.

tem 5 Reflexiona sobre els seus propis arguments en temes de transcendncia social.

tem 7 Estableix possibles causes i valora conseqncies a temes o problemtiques socials.

Construcci del jo

El professorat afirma que el 0,7% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 35,3% ho fan A vegades, un 56,6% ho fan Sovint i un 7,4% Gai-reb Sempre.

tem 4. En el tracte per-sonal, la seva manera dactuar s coherent amb les seves idees i opinions

El professorat afirma que el 0,5% dels seus alumnes Gaireb mai s cohe-rent entre les seves idees personals i les accions, mentre que el 18,3% ho s A vegades i 59,5% Sovint. Per altra banda, un 21,3% dels seus alumnes Gaireb sempre sn coherents.

tem 6. Actua cohe-rentment amb les seves opinions en relaci amb temes de transcendn-cia social

En referncia a aquest tem, el professorat afirma que el 1,5% dels seus alumnes Gaireb mai actua de manera coherent amb les seves opinions en temes de transcendncia social, mentre que el 36,7% ho fa A vegades i el 50,7% Sovint. El 10,2% de la mostra Gaireb sempre actua coherent-ment amb les opinions expressades.

tem 9. T una imatge ajusta de si mateix

El professorat afirma que el 3,6% dels seus alumnes Gaireb mai t una imatge ajustada de si mateix, mentre que el 37,5% la t A vegades, el 49,2% Sovint i el 9,5% Gaireb sempre.

tem 10. Intenta modifi-car els trets dels seu carcter que dificulten la convivncia

El 6,6% dels alumnes Gaireb mai intenta modificar trets de la seva con-ducta que dificultin la convivncia, mentre que el 39,7% ho intenta A vegades i el 46,3% Sovint. Destaca que noms el 7,3% intenti modificar aquests trets negatius per la convivncia Gaireb sempre.

tem 12. Reflexiona abans dactuar

El professorat afirma que el 0,5% dels seus alumnes Gaireb mai reflexi-ona abans dactuar, mentre que el 34,5% ho fa A vegades i el 39,7% ho fa Sovint. Per altra banda, el 25,0% dels alumnes Gaireb sempre reflexiona abans dactuar, sempre segons el criteri del professorat.

Convivencialitat

El professorat afirma que el 0,7% dels seus alumnes Gaireb mai actuen daquesta manera, mentre que el 45,6% ho fan A vegades, un 47,1% ho fan Sovint i un 6,6% Gai-reb sempre.

tem 3. En un debat, intenta arribar a un consens

L1% dels alumnes Gaireb mai arriben a un consens, mentre que el 42,6% ho intenta A vegades i un 46,3% Sovint. Per altra banda, el profes-sorat considera que el 9,5% dels seus alumnes Gaireb sempre intenten arribar a un consens en una situaci de debat.

tem 8. Reconeix la in-fluncia dels contextos i les experincies viscu-des en les opinions de les persones

Pel que fa el reconeixement de la influncia dels contextos de vida, el professorat afirma que el 0,5% dels seus alumnes Gaireb mai reconeix aquesta influncia en les opinions de les persones, mentre que el 47,0% ho fa A vegades, el 39,7% ho fa Sovint i el 12,5% Gaireb sempre.

tem 13. Participa acti-vament en un grup els objectius dels qual tin-guin una finalitat social

El professorat afirma que un 12,5% dels seus alumnes Gaireb mai parti-cipa en grups amb finalitat social, mentre que el 69,1% ho fa A vegades i el 14,7% ho fa Sovint. Per altra banda, el 2,5% participa activament en iniciatives socials Gaireb sempre.

35

tem 14. s capa de comprendre les actua-cions i reaccions dels altres fins i tot en el cas que aquestes