Índex
1. El Palau de la Música P. 03
2. Introduccióalflamenc P.04
3. Guió del concert-espectacle P. 10
4. Recursosdidàcticspertreballaral’aula P.11
5. Annexosiactivitatsd’ampliació P.45
6. Fitxa artística P. 62
3
El Palau de la Música Catalanavaserconstruïtentreel1905iel1908perl’arquitecteLluís Domènech i Montanercomaseudel’Orfeó Catalàifinançatambfonsprocedentsdesubscripciópopular.
ElPalaudelaMúsicaCatalanaésunaperlaarquitectònicadelModernismecatalà,l’únicasaladeconcertsmodernistadeclaradaPatrimoni Mundial per la UNESCO(4dedesembrede1997),queesdevéactualmentunpuntdetrobadaineludibledelavidaculturalisocialdeCatalunya.Amésconstitueixunpatrimonisimbòlicisentimentaldetotunpobleques’identificaamblasevahistòria.
L’edificis’articulaalvoltantd’unaestructuracentralmetàl·licarecobertadevidre,queesconjugaamblallumnaturalperconvertirl’edificiméssignificatiudel’obradeDomènechiMontanerenunacaixademúsicamàgicaonescombinentoteslesartsaplicades:escultura,mosaic,vitralliforja.LesvisitesguiadesqueofereixelPalaudelaMúsicaCatalanasónunacitaineludibledel’estadaaBarcelona.
La Sala de Concerts−unadelesméssingularsdelmón−haestatdurantmésdecentanysl’escenariprivilegiatdelavidaconcertística,nacionaliinternacional,delaciutatdeBarcelona.Haacollitestrenesmundialsiésunreferentmusicaliarquitectònicdelaciutatiunpuntdetrobadaculturaldeprimerordre.Presididaperl’orguesobrel’escenariiambunalluerna centralquerepresentaelsol,lasalagaudeixdellumnatural.Unasalamísticaiparadoxal,queestrobarepletadefigurescomlesmusesqueenvoltenl’escenari,lesvalquíriesdeWagnerquesorgeixendelsostre,unbustd’AnselmClavéaunabandaideBeethovenal’altra,icentenarsd’elementsdelanatura,comflors,palmeres,fruits,gerrosivitrinesplenesdejoies.
AbandadelagranSaladeConcerts,elPalaudisposadeduessalesmésonesdesenvolupalavidaconcertísticadelainstitució.D’unabandaelPetit Palau,unauditorimoderninauguratel2004idealperaconcertsdecambraopetitformatambunescondicionsacústiquesexcel·lentsiequipsaudiovisualsd’altatecnologia.L’últimespaiéslapetitajoiadelPalaudelaMúsica,laSala d’Assaig de l’Orfeó Català.Unespaiíntimiacollidorontenenllocconcertsdepetitformat,conferències,presentacions,ionassagenelscorsdel’OrfeóCatalà.Aquís’hitrobalaprimerapedraqueesvacol·locarel1905durantlaconstrucciódelPalau.Ambunarcsemicirculardebutaques,queescorresponamblamitjallunadel’escenariqueestrobaalseusostre,estàcaracteritzadaperunesgranscolumnes,vitrallsidecoraciódel’època.
UnaltreespairepresentatiudelPalauésl’emblemàticaSala Lluís Millet,ungransaló–saladedescansitrobada–dedicatalmestreMillet,fundadordel’OrfeóCatalà.Lasalas’alçafinsadospisosambgransvitrallsornatsambmotiusflorals,d’unefecteextraordinari.Imésexcepcionalencaraéslabalconadaqueesveuatravésd’aquestsvitralls,ambunadoblecolumnataambunacoloracióiornamentaciócaracterístiques.TambéésescenariprivilegiatelFoyer del Palau,elqualadmetunanombrosaconcurrènciaqueocupacadiresitaules,tantquanhihaaudicionscomquans’utilitzaderestaurant-cafeteriaindependent.Elsamplisarcsdemaonscombinatsambceràmicavidriadadecolorverdiflorstambéceràmiques,rosadesigrogues,confereixenaaquestespaiunatonalitatsingularimoltpròpia.
1. El Palau de la Música
4
Elflamencésungèneremusicald’Andalusiaquedesdelseuorigen,capamitjanseglexix,hatingutunagranacceptaciódinsiforadelessevesfronteresnaturals.
Hihamoltagentquecreuqueelflamencéselfolklored’Andalusia,peròdefetestractadelarevisióartísticadelamúsicatradicionalandalusa,unrepertoridecant (cante),toc(toque)iball(baile)forjatpercantants(cantaores),tocadors(tocaores)iballadors(bailaores)ambnomsicognoms.
Elflamencs’haaconseguitapartirdelssedimentsdipositatsenlamúsicatradicionalandalusa,espanyolaihispànicaengeneral,pertoteslesculturesquehanpassatperaquellesterres,desdelaremotaculturatartèssica,passantperlacolonitzaciófeníciairomana,bizantina,visigòticaiàrab,cristiana,aixícomtambéelsimportantsassentamentsdejueusigitanos.Améss’had’afegirelmagnetismequevatenirl’Andalusiabaixa,principalmentSevillaiCadis,peratotselsquesesentienatretsperlesriquesesquearribavendelNouMón,entornardeviatgesquevanpersistirdurant400anys,totestablint-seenaquestesciutats,persempremés,italians,francesosialtreseuropeus.
Lesprimeresdadesquetenimd’unamenademúsicaemparentadaambelflamencesremuntenal1750enelsballsielscantsdetonades,sainetsientremesos,iquevandonarllocaldesenvolupamentdefinitiud’unaescolaespanyolademúsicaiball.
Elflamencneixcomareaccióala“colonització”demúsicafrancesaisobretotitalianaques’escampavaapleretpertotelpaísdesdel1700.L’andalús,conscientdelasevamaduresaenmúsicaiball,elaboralasevapròpiamúsica,plenad’accentcastís,comaproclamaciódel’indigenisme.Elcaldodecultiuesvanodrirdetresingredientsprincipals:els cants conservats pels gitanos (alhoraamalgamadelesmésdiversesètniesd’origendepellbruna),els tocs de la tradició guitarrística espanyola,iels balls de l’escola bolera,iapartird’aixòassolintunamanerad’interpretarpor lo jondoquereflectialaimmensaculturamestissad’Andalusia.
Començaarebreelnomde“flamenc”(flamenco)capal1850,quanalsteatresialscafèscantantsdeCadis,Jerez,Sevilla,Màlaga,MadridoBarcelonaungrupselectedecantaores,guitarristesibailaores detotsdossexes,comencenaconrear-loenpúblicis’adonendesdeboncomençamentdel’acollidaexcel·lentqueté.
ELS PALOS
Elflamencestàdiversificatendiversosestils,popularmentconegutscomapalos,queabastentoteslesformesd’expressió.N’hihaderàpids,lents,alegres,dramàtics;sónelmirallenquèesmirenelspoblesqueelshanfetpossibles,ques’identifiquenambaquestamúsicacomaexpressióíntimadelasevaidiosincràsia.
Elsprimersestilsquesorgeixensónlesanomenadesseguidillasdelsentiment(avuiseguiriyas),cañas,polos,serranas i rondeñas.Benaviatarribaranels jaleosenformadesoleares i alegrías,comtambéelstangosqueesdesprenendelseuaccentoriginariindià,icomençaraixíelprocésdeflamenquitzacióenformadetientos,orumbitas...
2.Introduccióalflamenc
5
ApartirdelsanyssetantadelseglexixcomencenaproliferarpertotAndalusia,alaregióorientalquebanyalaMediterrània:Màlaga,Granada,Almeria,finsaleszonesmineresdeMúrcia,itotadaptantlasevapròpiamúsicatradicionalalanovamodaflamenca,preferentmentelsfandagos.Jaén,Còrdova,HuelvaiBadajoztambés’apuntaranalflamencambtangos,fandangosijaleos.Quanarribaelseglexxelscimentsd’aquestamúsicajaestanforjats.
AntonioChacón,ungenialcreadordeJerez,estableixlesbasesdenombrososestilsquealeshoresencaraestavendispersos,imodelaapartirdelsdiversosfandangosdelesprovínciesorientalsd’AndalusiaiMúrcia,cantscomlesmalaguenyes(malagueñas),granadines(granaínas)itarantas,fandangoslocalsques’amarendemelismesflamencsidejondura,quepassenaformarpartdelsestilsmésinterpretatspelsartistes.
Totseguits’indicaunmapadelscantsqueanomenemSistema musical del flamenc.Agrupemelsestilsflamencsencincgransgrups:seguiriya(queaplegalestonás i les seguiriyas),soleá (soleares,cantiñas,buleriesialtresantecedentsiderivats),tango (tots els estilsques’interpretensobreelcompàsbinaridelstangos),fandango(ambelsestilsqueresponenal’esquemad’acompanyamentpropidelsfandangosandalusos)ielsderivatsdelfolklore(estilsques’hanflamenquitzatapartirdecançonspròpiesdelamúsicatradicionalandalusa).
Perampliartotelquefareferènciaalflamencilasevamúsica,podeuvisitarwww.flamencopolis.com,portaldissenyatperl’autord’aquestaguia,ambmésde800àudiosinombrososmapesd’estils.
EL CANT (CANTE)
El cantes’acompanyaiesballa.Elstipusdeveussónalhorad’allòmésvariats,desdelaveuditalaína,dolçaiàgil,finsalamésaspraitrencada.Demelodies,aixímateix,enpodemtrobardesil·làbiques(unanotapersíl·laba)imelismàtiques(diversesnotesperaunasíl·laba).Elcantaor o cantaorainterpretaelseurepertoriseleccionantelsestilsques’adaptenmésalasevamaneradecantar.
Laqueixa,l’ai,(elsgemecsoelsdenominatsayeos),éscomúenmoltesmúsiqueshispàniques,peròelflamenchohaconvertitenlasevabandera,quepotseresremuntaaaquella“queixadegalera”ambquès’introduïenelscantsdelsgitanosabansqueelflamenccristal·litzéscomagèneremusical.
Elflamencésunamúsicaindividualienprimerapersona,elcantcoralnoliéspropi,llevatdelsestilsqueprovenendelfolklore,comaraelsvillancetsoelsfandangosdeHuelva,queenlessevesformesoriginalsescantenencor.Peròelflamencésunamúsicadesolistesileslletreshabitualmentsóngairebésempreenprimerapersona.
El querer quita el sentido,lo digo por experiencia
porque a mí me ha sucedido
Ésunamúsicaesperonada,enquèelpúblicinteractuaambelsartistesacuitant-nelesinterpretacions,talcomfanelsmateixosartistesentreellsdurantlainterpretaciódelscantes,toques i bailes.Eljaleo,l’acuitperantonomàsia,l’olé,vadonarnomaunamenadejaleodel’escolaboleraquevaarribaralsteatresdetotelmón.Ole,ambaccentprosòdicala“o”,éslaversiódeloléqueacostumenaemprarelsestrangers.
6
Leslletresdelflamenctambécomprenenunbonnombred’estrofesdiferents,quartetes,tercets,quintets,seguidillesifinsitotdècimes.Totunventallpoèticqueenriqueixelrepertori.Ambversosdevuitsíl·labesodecinc,comenelcasdelesalegries:
Tienes los dientesque son granitos
de arroz con leche
Hihamoltsnomsquedestaquenenlahistòriadelflamenc,peròn’esmentaremnoméselsqueconsideremcrucialsenlasevaevolució:SilverioFranconetti,AntonioChacón,ManuelTorre,LaNiñadelosPeines,PepeMarchena,ManoloCaracol,AntonioMairenaimésrecentement,Enrique Morente i Camarón.
EL TOC (TOQUE)
La guitarraésl’instrumentd’acompanyamentenelflamencilatonalitatenquèsónacompanyatselsestilsestàíntimamentlligadaaaquestinstrument.Lescordesal’aireseranlesencarregadesdecrearl’atmosferadedissonànciesescaiental’estèticamusicald’aquestamúsica.Aixòpelquefaalamàesquerra.
Siparlemdelamàdreta,elsflamencshandesenvolupattècniquesmoltsingulars,elquese’ndiueltoque pa abajo,unagranvarietatdefrecsorasgueosol’anomenadaalzapúa,l’úsparticulardelpolze,característicdetoqueflamenc.
AmbelcastellonencMiguelBorrullielmadrilenyRamónMontoyaelsflamencsvanafegirtècniquespròpiesdel’anomenadaguitarraclàssica,picats,trèmolosiarpegisquen’enriqueixenl’execució.Lacombinaciódetotesduestècniquesseràelqueconverteixlaguitarraflamencaenuninstrumentúnicalmón,admiratarreuonésescoltat.
Laguitarraflamencaésuninstrumentdecorda,cordòfon,peròtambédepercussió,idiòfon,jaquementrese’nfreguenlescordesoesfanarpegis,sovintelguitarristacolpejalatapadel’instrumentpermarcarambforçadeterminatstempsdelcompàs.
Entreelsgransnomsdelaguitarra,amésdelsindicats,podemesmentarSabicas,ManolodeHuelva,NiñoRicardo,MelchordeMarchenai,ésclar,Paco de Lucía.
Enl’acompanyamentdelballa,laguitarranecessitauntocprecísiunsentitdelritmedesenvolupat,acausadelariquesaquetéelflamencenl’àmbitdelarítmicamusical.
Durantlesdarreresdècades,instrumentscomelbaixelèctric(CarlesBenavent),laflautaielsaxofon(JorgePardo),elpiano(ChanoDomínguez),entrealtresinstruments,estancadadiamésintegratsenelflamenc.
7
EL BALL (BAILE)
Ladisciplinamésconegudadelflamencés,sensdubte,elball,lamésatractivailaquehatingutmésprojeccióalmón.Esbasaenelsmovimentsdelsbraços(braceo)ieltaloneig(zapateo),iresponal’evoluciónaturaldelsballstradicionalsandalusosque,amitjansegleXIX,esvananaradaptantdemicaenmicaaaquestanovamúsicaqueéselflamenc.
Elballdel’homesecentravaeneltaloneig,mentrequeeldeladonaenelbraceig;aquestesformess’hananatfonentfinsaconcentrar-seenelballtalcomelconeixem,ambbraceos i zapateos.
UnafiguracrucialperaldesenvolupamentdelballflamenccontemporaniéslacatalanaCarmen Amaya.Hihaunabansiundesprésenl’escoladeballquevacreariencaraavuidiagaudeixdemoltsseguidors.Unballarravatatipledecompàsijonduravaassolirelcimdelballflamencentreelsanystrentaielsseixantadelseglexx.Iavuidia,desdeCatalunya,primeríssimesfiguresdel’artflamencsónnomsdestacadíssimscom,enelcant,Miguel Poveda o Mayte Martín,oenel toque Juan Ramón Caro o Chicuelo.Aquestapresèncianoenshadesemblarestranya,noenvacatalanscomelgranIsaac Albéniz o Enric Granadosvandedicarunapartnotabledelasevaobraalamúsicad’inspiracióandalusa.
PERCUSSIÓ FLAMENCA
Lespalmes(palmas)sónlapercussiónaturaldelflamenc,talcomhoéseltaloneigdelsbailaores.Lespalmessóndeduesmenes,obertesisordes,enfunciódelvolumqueesvulguiatribuiralsdiversosmomentsdelamúsica.Tambéelsclacsopitos(espectecsdelsdits)sónmoltempratspels bailaores i cantaorespermarcarelcompàs.
Desdefatrentaanysunaltreinstrumentsdepercussiós’haintroduïtenelflamencperquedar-s’hi.Ensreferimalcaixóperuà.Avuihaesdevingutimprescindibleentreelsmúsicsflamencs,amblaqualcosaapareixunanovafiguraobligadaenunquadreflamenc:elpercussionista.
EL COMPÀS FLAMENC
Lamètricaflamenca,laformacomelsflamencsmesureneltempsdelsdiversosestils,comprènbonapartdelespossibilitatsqueesconeixenalamúsicaoccidental;així,enelflamencs’utilitzencompassosbinaris2X4ambdostempspercompàsiambsubdivisióbinàriaicompassosternaris3X4ambtrestempsiambsubdivisióbinària.Peròlamètricaques’utilitzaenelsestilsflamencsprincipalssovintconstad’unaamalgamad’uncompàsbinariambundeternari,formamètricamoltestesa,d’altrabanda,enlaculturamusicalhispànica.
Compassosternaris,compassosdetrestemps,perexemple3/4,sónpropisdefandangosisevillanes.PotserelritmemésestèsenlapràcticamusicalflamencaéselqueaMàlagas’anomena abandolao,quenoésresmésqueelritmedelboleroespanyol.
8
9
Aquestmodeescaracteritzaperl’intervaldemigtoelprimerisegongrau(Fa-Mi).Elsquatreacordsqueresultend’harmonitzarelsesmentatsmodesdonemnomalacadènciaandalusa.
Elsguitarristesdeflamencacompanyenensettonsdiferentselsdiversospals:perdalt(cadènciasobreelMi),pelmig(sobreelLa),todetaranta(Fa#),granadina(Si),minera(Sol#),rondeña (Do#)ielques’anomenadeRe#.Enaquestvídeopodementendremilloraquestesformes:
Elsguitarristesdeflamenctenenamésunaeinaimprescindibleperacompanyarelcante:lacelleta.Ambaquestaaconsegueixenadaptarelstonsdeltoquealesdiferentstessituresdelscantaores.
Així,siuncantaordiualguitarrista:“Ara cantaré al cinc pel mig”,liestàdientqueposilacelletaalcinquètrastitoquisobreelmodeflamencdeLa(pelmig),toqueequivalamblacelletaalRe,malgratqueelguitarristafaciservirsempretotselsrecursospropisdeltoquepelmig;igualmentsitocaal’aire,sensecelleta,comsihofaaldosoaltres,el toquenovaria,nomésl’alturadelto,peradaptar-la,comdiem,acadatipusdeveu.
10
3. Guió del concert-espectacle
TÍTOL PALO AUTOR
1. Bulería negra del Gastor Bulerias SondelaFrontera
2. El cant dels ocells Tangos Tradicionalcatalana,arr.V.Martín
3. Syrinx ClaudeDebussy
4. Recuerdos de la Alhambra FrancescTàrrega
5. No te puedo encontrar Bulerias JuanGómez“Chicuelo”/PabloBerger
6. Martinete Martinete Popular
7. Damunt de tu, només les flors FredericMompou
8. Zapateado de la Sonata en Re mayor MateoAlbéniz
9. Vidalita Vidalita Popular
10. Tangos del chavico Tangos Popular
11. El noi de la mare Tradicionalcatalana,veg.Agustín Castellón“Sabicas”
12. Entre dos aguas Rumba PacodeLucía
13. Quan jo anava per la mar Guajira V.Martín/text:J.Verdaguer
14. Zorongo gitano Zorongo Popular/text:F.GarcíaLorca
15. A la vora de la mar Cançó Tradicionalcatalana,arr.V.Martín
16. Ojos verdes Copla Valverde,LeóniQuiroga
17. La leyenda del tiempo Jaleos/ RicardoPachón/text:F.GarcíaLorca Bambera
18. Nana Manuel de Falla
19. Los cuatro muleros Jaleo Popular/text:GarcíaLorca
20. Soleá Soleá Popular
21. Els garrotins Garrotí Popular
22. El lagarto está llorando V.Martín/text:F.GarcíaLorca
23. Alegrías de Cádiz Cantiña Popular
24. Barcelona té molt poder Rumba PedroPubilCalaf“Peret” catalana
11
4.Recursosdidàcticspertreballaral’aulaAbansd’assistiralconcert-espectacleésimportantqueelprofessoratpreparialsnens/es,afidedesvetllarinterèsiexpectacióprèvia,peròsenseacabardemostrar-neelssecrets.Creiemqueésconvenientqueelsinfantss’aproximinal’experiènciaartísticasensemassacondicionantsiqued’aquestamanerapuguinviure,emocionar-seisomniarlliurement.
D’altrabanda,el treball previ a l’aulaamblescançonsielsmovimentscorporalsassociatspotesdevenirunaeinamoltútilperquèl’infantdisposid’unfilconductorquel’ajudiaseguirambmésintensitattotallòquepassaal’escenaridelPalaudelaMúsicadurantlavivènciadelconcert-espectacle.
Peralsinfants,lacançóil’acompanyamentinstrumentalformenpartdelessevesexperiènciesmusicalsquotidianes;peraixò,lamajorpartdelssonsqueesproduiranalllargdelconcert-espectacles’executaranatravésdelaveucantadai/oparladaipropicosol’acompanyamentinstrumental.
Alesproperespàginestrobareudiferentsrecursoseducatiusrelacionatsambelstemesdel’espectacle.Usanimemautilitzarelllenguatgedelcos,laveuielmoviment,al’horad’aplicaraquestespropostes.
12
Escena núm. 1: Bulería negra del Gastor Son de la Frontera
Les buleríassónl’estilflamencmésjoveiavuiregnaentreelsgustosdel’afició.Elseucompàsilasevaforçaexpressivahanconqueritelmón.IenaquestesBulería negra del Gastorpodemcopsarfinsonhaarribat.
Lesbuleríastenenuncompàsternaridesdoblatenquatre,totresultant-neuncompàsdedotzetemps.Elseutempoés,perdefinició,animat,finsitotagitat,idealperexperimentartotamenadesíncopesicontratempsqueenriqueixineldiscursmusical,sobretotpermitjàdelespalmesieltaloneig.ElnúmerodeSondelaFronteratétotsaquestsingredients.
Els bailaoreshandesenvolupatunaformadecomptarelstempsdelcompàsqueresultamoltdidàcticapercomprendreunaformadelsflamencs,quenosempreresultasenzilla,perexpressarelseuuniversrítmic(elsaccents,ennegreta).
1–2–3–4–5–6–7–8–9–10–1–2 …
Enaquestvídeo,totiquesiguiperalegries,espotferl’exercicidelrecompte,quetambéserveixperalesbuleries BULERÍA NEGRA DEL GASTOR
-Lapeçacomençaambuntaloneigalqualsesumenlespalmesfinsaaconseguirconstruirlarítmicapròpiadelesbulerías.
-LaflautaentrairecrealesfalsetasdeDiegodelGastoracompanyadapelgrup.Lespalmessordesiobertesendiversosmomentsmarquenelcompàs.
-Elcantentreambunalletraperbulerías,ambl’ai-ai-aipropidelaqueixaflamenca.
-Laguitarrailaflautadialoguensobrediferentsmelodiesdel toque del Gastor.***
-Arribanovamenteltaloneigperalasecciófinaldelnúmero,amblaparticipaciódetots.
-Latonalitatestàenelmodeflamenc,quealgunsanomenenfrigi,unsistematonalalternatiualmajorimenorqueelsguitarristesdeflamencvancrearperacompanyarlessevesmelodiesfrígies,aquellessí,enelmodedeMi.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Veurevídeosiposarimatges.Vegeu capítol 5
2.Escoltarambatenciólapeçaireconèixerelsinstruments:flauta,guitarra,baix,palmes,taloneig,percussió,cant.Vegeu annex tema 5
3.Ferundibuixambelquesuggereixilamúsica.
4.Aprendreaferpalmes:sordesiobertes,clacs(pitos,espetecs).Vegeu capítol 5
5.Marcarelcompàsamblespalmes.Ferexercicisprevisambelrecomptetenintencompteelsaccentsennegreta.
6.Inventarunacoreografiasobrelamúsica.Ensolitari,enduoiengrup.Experimentarambelselementsbàsicsdelball:eltaloneigielbraceig.Acompanyarambuninstrumentdepercussió(pandereta,claves,etc.)elritmequefacinelsalumnesamblespalmesielspeus,finsitotalternanttotesduesformesdepercussióflamenca.
13
Escena núm. 2: El cant dels ocells
El cant dels ocellshaesdevingutpermèritpropiuncantalapauentreelspobles.Laversiódelgranvioloncel·listadelVendrell,PauCasals,vaduraquestacançótradicionalpertotelmónilavainterpretarenacabarlaSegonaGuerraMundialperlaBBCdeLondreseljunyde1945itambéalaseudeNovaYorkdelesNacionsUnidesel1971,onvaserguardonatamblaMedallade la Pau.
Laversióques’escoltaenl’espectacletéduespartsbendiferenciades,primers’interpretalliure,ambcantiguitarra,idesprésesfapertangos.Elstangosflamencsesfansobreuncompàsbinariprocedentdeltangoamericà,comels tientos,lafarrucaoelgarrotí,larumbaifinsitotlamilongaolescolombianesesbasenenelpatrórítmicdetangoohavanera.
Totseguittenimcincvariantsd’aquestpatróqueéscostumdeferamblespalmesperacompanyarelstangos.
El cant dels ocells, versió de V. Martín
-Lapeçaqueescoltemtéduesparts,comjas’haditabans.Enlaprimeracomençalaguitarraambunabreuintroduccióderitmelliureipreparal’entradadelcantaor,queinterpretalaprimeralletra:“En veure despuntar” (vegeu tema 5)
-Enlasegonapart,elcaixó,laflautailaguitarraacompanyenpertangoslacantaora,queinterpretalapenúltimaestrofa:“Cantava el rossinyol”.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.VeurevídeosdeCasals,Poveda,PacodeLucía.Vegeu tema 5
2.Reconèixerlesdiversespartsdelvioloncel.
14
3.EscoltarambatencióEl cant dels ocellsireconèixerelsinstrumentsquehiparticipen:cante,d’homeidona,guitarraflamenca,flauta,palmes,percussió.
4.Veureeneltema5elsvídeosseleccionatsperaprendreelcompàsdelstangos,primerlesnocionsbàsiquesdebaileidesprésunaltreperacompanyaramblespalmes.
5.Enlaprimerapartdelacançó,queesfalliure,senseuncompàsdeterminar,elsalumnespodencrearunacoreografiasenzillaounapantomimaqueelssuggereixilamúsica.Vegeu tema 5
6.Acompanyaramblespalmeslasegonapartdelacançósobreelcompàsdetangos.Deixarelprimertempsensilenciielsaltrestresunapalmaencadascun.Tambéespotpicarambelpeuprimerielsaltrestresambpalmes,comabans.
7.Elsalumnespodranaprendreunadelesestrofesdelalletra(vegeu tema 5)icantar-laambelscompanys.
15
Escena núm. 3: Syrinx
ElcompositorfrancèsClaudeDebussyésunadelesfiguresprincipalsdelmovimentimpressionistaquevacomençaraforjar-seaParíslesdarreresdècadesdelseglexix.Debussyvaserunrevolucionari,uncompositorquevavolertrencarlesreglesrígidesdelamúsicaacadèmicaexplorantnousterrenysiassolint-hiunsresultatsexcel·lents.
Lasevamagníficaobraperapiano,lasevamúsicaorquestral,finsitotaquestapeçabreuperaflautatravesseraa solo,sónlamillormostradelseuestilpersonal.Comafirmavaeldirectord’orquestraClaudioAbbado, “amb la seva música Debussy sembla gairebé que pinti les llums i els colors”.
Vacompondreaquestapeçael1913fruitd’unencàrrecperformarpartd’unaobrademésenvergaduraquefinalmentvaquedarincompletatituladaPsyché.OriginalmentlavatitularFlauta de pan,peròalfinalesvadecidirperSyrinx,enrecorddelanimfadelamitologiagregaqueeraperseguidapeldéuPan.
Al’antigaGrècia,concretamental’Arcàdia,conegudacomelmillorllocperalafelicitatilatranquil·litat,hivivienlesnimfes,noiesjovesibelles,amantsdelamúsicailadansa.
Segonslallegenda,Pan,eldéudelspastors,esvaenamorard’unadelesnimfesanomenadaSiringa,laqual,espantadafuigiesconverteixenunacanya,unjonc,peramagar-sedePan,undéulleig.Comquenovapoderreconèixer-laentretantescanyesquehihavia,envatallarunesquantesdemidesdiferentsivafabricarunaflautapertocarmúsiquesqueelconsolessindelatristordenosercorrespostperSiringa.
ÉsperaixòquetambéesconeixcomalaflautadePan(ambnoutubsdemidesdiferents),enserl’instrumentatribuïtal’abansesmentatdéugrecPan.Aquestamenadeflautessónmoltcomunesentreelshabitantsdelaserraladaandinad’AmèricadelSud.
ClaudeDebussyaconsegueixambaquestapeçatransportar-nosalamíticaArcàdiarecreantaquellambientdebellesainaturalesaexuberantenquèunaprimaveraeternaaconsegueiximposar-sealfreddel’hivernialacalordel’estiu.Lamúsicadesprènsomieig,ésidealpertancarelsullsideixar-seendurperlasevabellamelodia.Ésidealperferactivitatsal’aula.
16
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Veurevídeosseleccionatsaltema5.
2.Tancaelsulls,escoltalapeçaSyrinx.Escolta-launaaltravegadaidibuixaenunpaperelqueetsuggereixlamúsica.
3.Reconèixerlespartsdelaflautatravessera.
4.Amblaflautadolçatocaunamelodiasimilaralaques’escoltaenl’obradeDebussy,intentacompondreunapeçadelmateixestil.Elresultadedurl’audicióalaflautapreténactivarlavenacreativadel’alumnesobreunmodelconcret,enaquestcasl’obradeDebussy.
17
Escena núm. 4: Recuerdos de la Alhambra
FrancescTàrregavaseruncompositorcatalà(1852-1909)consideratelparedelaguitarraclàssicamoderna.
Pelseuvirtuosismevaserconegutcomel“Sarasatedelaguitarra”.Amblasevacarreravaaconseguirdeferelpasdefinitiuperquèfosconsideratuninstrumentdeconcert,amésdelpreferitenl’acompanyamentdelcant,juntamentambelpiano.
DelseurepertoridestacaelCapricho árabe,la Danza mora,amésdemoltsarranjamentperaguitarrad’obresdeBethoven,ChopinoMendelssohn.
L’aportacióméslloadadeTàrregahaestateltrèmolo,elpunteigcontinuatd’unacordaimitantlamandolinaolabandúrria,amblafinalitatdesostenirelsod’unanotaeneltemps.Peraixòvacrearunaobrajaclàssicadelrepertori,Records de l’Alhambra.
La guitarra clàssica versus la guitarra flamencaElfetimportantíssimqueelcastellonencfincataBarcelonaMiguelBorrullfosalumnedeTàrregavasuposarl’impulsdefinitiuperalaguitarraflamenca.Borrullvasaberadaptarlestècniquesdelaguitarraclàssicaalespròpiamentflamenques,totampliantl’horitzódel’instrument.GràciesalesaportacionsdeMiguelBorrull,desprésMontoyoaifinalmentdeSabicasiPacodeLucía,laguitarraflamencas’haconvertitenuninstrumentdereferènciaatotelmón.
Recuerdos de la Alhambra Comahomenatgealtrèmolo,Tàrregavacompondreaquestapeçajaclàssicadelrepertoriquenecessitaunamoltdepuradatècnicaperfer-neunabonaexecució.
-Començaenmodemenorieltrèmolovadibuixant-nelamelodiaprincipalenlesprimes(cordesagudes),totalternantambelpolzealsbordons(cordesgreus).
-Lamelodiavarecorrenteldiapasódelaguitarra.
-Ambunamodulacióalmodemajoresdónapasalasegonapartdelapeça.
-Tornaalmodemenordelprincipi,atalldereexposició.
-Acabaambunaextensacodafinalperrematarlamúsicaambl’acorddeLamenor.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Veureicomentaramblaclasseelvídeo següent.UnnenjaponèstocaRecords de l’Alhambra.
2.Inspiratenaquestamúsica,ferunacoreografiaengrup,organitzantelsmovimentsdecadagrupimitant,d’unabanda,eltrèmoloi,d’unaaltra,elsbaixos.
18
3.Intentarreproduiramblaveul’efectedeltrèmolo,sifospossiblesobrelamelodiadeRecords de l’Alhambra,unavegadamemoritzada.
4.Elcompàsternarid’aquestapeçapotservirdeguiaperaunexercicidemarcatgedelespartsdelcompàs.Atalldevals.
Escena núm. 5: No te puedo encontrar
Lapel·lículaBlancaneusdeldirectorbascPabloBergerestàfilmadaambelsmètodesnarratiuspropisdelcinemamut,d’aquívelaimportànciadelamúsicaenaquestfilm.Entrelespecesqueintegrenlabandasonora,hidestaquenlesbuleriesgaditanesNo te puedo encontrar,compostespelguitarristabarceloníJuanGómezChicueloiinterpretadesperlacantantdePalafrugellSíviaPérezCruz.CalrecordarvanguanyarunPremiGoyaalamillorcançóoriginal.
Les bulerías,quanesfanenelmodemajorsesolenanomenardeCadis,seguramentperlasemblançaamblesalegriesiperquèallàaquestamodalitatésmoltpracticada.Presentenlallumijovialitatcaracterístiquesdelacapitalgaditana.Unaireanimatlesconverteix,amésamés,enunestil de buleríasmoltrítmiciidoniperferembarbussamentsialtresjocsvocals.
Perexercitarelcompàsdebulerías amblespalmes,espotveurenovamentelvídeomostratenl’escenanúm.1ambeltradicionalrecompte(ennegretaelsaccents).
1–2–3–4–5–6–7–8–9– 10–1–2…
No te puedo encontrar
-Aquestesbuleríascomencenamblaguitarramarcanteltomajorielcompàsdebuleries,acompanyadaperlespalmesielsjaleos de la cantaora.
-S’escoltalafalsetadelaguitarraqueserviràdepòrticalcante.Lesfalsetas són petites petites peces quelaguitarraintercalaentrelesdiverseslletresdelcanteenelflamenc.
-La cantaora entonalaprimeralletraambunaaromamésdecançóquenodecante.
-Lasegonalletra,però,téentonacionsméspròpiesdelcanteperbuleriesambunrematmésrítmic,benpropidelscantsdeCadis.
-Enlaterceralletras’observaunabreumodulacióalmodemenorpertornaralmajororiginal.
-Unanovaentradadelalletracomatornada.
-Laguitarramodulaalmodeflamencilacantaoraentonaaleshoresunalletrad’aromaflamencaqueserviràdetancamentdelnúmero.
19
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Aprenentelsrudimentsdelbraceigenelballflamenc,sobreaquestamúsicaespotconstruirunapetitacoreografia.
Descobreixelselements del somentreescoltes.
2.Altura:eltomésagutdelamelodiadelcante.Dibuixarlalíniamelòdica.
3.Durada:lanotamésllargailaméscurta.Dibuixarlalíniamelòdica.
4.Intensitat:lanotamésfortailamésfeble.Dibuixarlalíniamelòdica.
5.Timbre:diferenciaelsinstrumentsquehiparticipen:guitarra,palmesiveu.
20
Escena núm. 6: Martinete
UndelsgransintèrpretsdelgènereMartinete és el cantaor granadíEnriqueMorentevaserunveritablerevolucionaridelflamenc.Elseugranconeixementdelrepertoriclàssicdelflamencelvaajudaraposarlesbasesperrenovarelgènereiprojectar-loalseglexxi.
Els martinetestambésónconegutscomacantes de fragua,enserlesforgesdelsgitanosdeTriana,JereziCadisonmésimilloresvancultivar.Esuncantedepalsec,ésadir,senseacompanyamentdeguitarra,ésperaixòquelaversiódeMorenteesfaciacompanyarexclusivamentdelcor.
-Elritmepropidelaseguiriyaésmarcatacordemanerapercudida,isobreaquests’entonendiferentspoemesenl’aromamelòdicadelmartinetflamenc.
-Elselements,enessència,sónsenzills:uncompàsdeseguiriyas,unparelldelletrespopularsimoltaimaginació.Enl’espectacleesrecreaaquestaversió.
-Unadeterminadaaromareligiosa,properafinsitotalatradiciógregoriana,embolcallatotalapeça.
EnriqueMorente.Martinetendirecte
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Aprendreamarcarelcompàsdelaseguiriyaicantar-locoms’escoltaenl’enregistrament.
2.Comptarelstempsdelcompàs,del’1al5,imarcar-loambelspeuscaminant,unapassacadatemps.
3.Ferunexercicidecantcoralsenzillimitantd’algunamaneraelmartinetdel’enregistrament.
4.Ferunmuralsobreelmartinetambretalls,fotos,etc.
5.Acompanyarl’audicióambinstrumentsdepercussió.Marcar,perexemple,elstempsdelcompàsde seguiriya.
21
Escena núm. 7: Damunt de tu, només les flors
FredericMompou,compositorcatalàigranmestredela“músicacallada”,amblaseva“solitudsonora”emprantparaulesdeSantJoandelaCreu,vabastirunaobradegranbellesaquecommésvaésmésreconeguda.Aixídescriviaelcompositorlasevaobra:“Tota la meva vida és purament interna... Al meu interior s’esdevenen coses fantàstiques que mai no s’exterioritzen. Tot viu intensament dins meu, menys la música.”
L’autordelpoemasobreelqualMompouvaescriureaquestacançóésJosepJanés,undefensordelaculturacatalananascutal’HospitaletdeLlobregat.L’obraesvapublicarel1942iestàescritaencompàs2/4iatempo moderato.
VictoriadelosÁngelesiFredericMompoualpiano:Damunt de tu, només les flors.
-Originalperapianoiveu,enlaversiódel’espectacleésperaguitarra,percussió,baixosiveusd’homeidedona,isobrel’airedelstangosflamencs.
-Breuintroducciódelaguitarraperdonarpasalaveud’home.
-Lamelodiadesprènunacertaaromapopulariapocapocesvafentmésvalenta.
-Entralapercussióambelbaixsobreelcompàsdelstangosperdonarentradaalaveudeladona.
-Laguitarrautilitzafrecs(rasgueos)ialtreselementspropisdelflamenc.
-Elcaixóacompanyapertangosl’últimaestrofaatalldetornadasobreelversquetitulalacançó.
Damunt de tu, només les flors.Eren com una ofrena blanca:la llum que daven al teu cosmal més seria de la branca.
Tota una vida de perfumamb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llumper l’esguard clos atresorada.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Marcarelcompàsdetangosamblespalmes,comesvaferal’escenanúm.2
2.Fergrupsdequatrealumnesiquecadascunmarquiunapartdelcompàs,sempretenintencompteelritme.Cadatempspotsermarcatperunomésalumnes.
3.Ferunacoreografiasenzillasobreelritmedetangos.
22
4.Ferunesquemadelespartdelacançó: -Introducciódeguitarra -Primeraestrofadelcanted’home -Segonaestrofadelcanted’home -Entradadelapartrítmicapertangos -Primeraestrofadelcante de dona -Entradadelcaixó:segonaestrofadelcante de dona -Versfinaladuesveus.
Escena núm. 8: Zapateado de la Sonata en Re mayor
ElcompositordelaRiojaMateoAlbéniz(1755-1831)ésundelspionersdelromanticismeespanyol.LasevaobramésconegudaéslaSonata per a piano en Re majorques’iniciaambaquesttaloneig.
Enl’espectaclen’escoltemunarranjamentperaflauta,baix,guitarraicastanyoles.
Laintroducciód’instruments“noflamencs”enaquestamúsicaésunacosaquedurantlesdarreresl’estàenriquint.Enaquestcasestractadelaflautaielbaix,jaquelaguitarrailescastanyolessíquecorresponenalapràcticadelflamenc.
Castanyoles.Idiòfonqueenl’argotflamenciandalúsesconeixencomapalillos.Tenenl’origen,probablement,enelscròtals,instrumentsempratsalaPenínsulaambladenominacióàrab.BarbieriafirmavaquelescastanyolesereninstrumentsquevanarribaraEspanyaal’èpocaromanaambelnomdecrusmata.
Téunallargahistòriaenl’acompanyamentiembellimentdelesdansesdelpaís.Vanserbàsiquesenelsballsbolerosodesabatilla(quetambévanserconegutscomaballsdepalillos).
Perraódelessevescaracterístiquescomainstrument,lafustahadesermoltresistent,ise’nfabriquendeboix,ginjoler,granadillo,banús...–aquestesduesdarreressón
lesmésvalorades–,perbéquelesdetelapremsadas’imposen,perquèofereixenunesprestacionsidurabilitatfantàstiques.
Ladesomésaguts’anomena“femella”,queésamblaqueesrepica–habitualmentamblamàdreta–,mentrequelamésgreu,o“mascle”,serveixperdurlabase.
23
EL TALONEIG DE MATEO ALBÉNIZ
-Eltemainicialarpegiatmostraunamelodiaplenadevida.
-Laflautaielbaixseranelsencarregatsdemenarlamelodiamentrelescastanyolesilaguitarraacompanyen.
-Comasonataqueés,laformaresponaaquestesquemabàsic: ·Exposiciódeltemaprincipal. ·Desenvolupamentmodulatdeltema. ·Reexposició.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Observarelsnomsdelesdiferentspartsdelacastanyolaicomentar-lesamblaclasse.Demanar-seelperquèdecadanom.
2.Eltaloneigflamencozapateadotétresmaneresprincipalsd’execució.Laplanta,eltacóilapunta.Espotpracticarcadascunaiintentarconstruirunritme.
3.Ferundiàlegambeltaloneig.Unalumnetalonejaunmotiurítmicbreuiunaltrerespon,béambelmateixobécomaresposta.Calintentarmantenirunritmeconstantquepotsermarcatperlarestadelsalumnesambpalmescontinuades.
4.Treballarelritmepermitjàdeltaloneigsobreunaaudiciódeflamenc.
24
Escena núm. 9: Vidalita
Enelflamenchihaunspalsquesesolenanomenarcantes de ida y vuelta,jaqueestractad’estilsimportatsdecançonshispanoamericanesquevanseradaptadesalflamencperartisteseminents,comPereMarchena.
Ensreferimalesguajiras,peteneras,milongues,vidalitas,rumbes,colombianes...Provenendecançonscubanesenelcasdelesguajiras,mexicanesenelcasdelespeteneras,iargentinespelquefalesmilonguesividalitas.
Aquestesdarreresacostumenateniruncaràctermelangiósilent,idealsperalcaràcterpropid’unapartconsiderabledelflamenc,ambelsseuscantsdesolitudilesqueixosesseguiriyas.
Undelespecesméscelebradesdelrepertorid’ida y vuelta són les vidalitas quevancultivarcertscantaoresenlesprimeresdècadesdelseglexx. La cantaoracatalanaMayteMartínvaferunaversiódeliciosad’und’aquestscants,concretamentlavidalitaqueconstitueixelreferentineludibleenelcanteflamenccontemporani.FiguraenelseudiscQuerencia.
Catalunya,comestemveient,haaportatiaportamoltal’elaboraciódelrepertoriflamenc,ambintèrpretstantdecante,comMayteMartínoMiguelPoveda,comeneltoqueambMiguelBorrullpareifilloChicuelo,i en el baile,enquèbrillaambllumpròpialagranCarmenAmaya.
- La vidalitaescaracteritzaperquèintercalal’expressió“vidalita”accentuadaenladarrerasíl·laba(vidalità),entreelsdiversosversosdelcante.
-Començaambunaintroduccióbreudelaguitarraambunritmelliure,senseatenir-seacapmenadecompàs,malgratquesíques’hipotobservarelcompàsbinarioriginal.Acausadecomdepausatéselseuaire,esdevéunestildelsanomenatsderitmelliure.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Diferenciarlamelodiasil·làbicadelamelismàtica.Enlasil·làbica,corresponunanotaacadasíl·laba;enlamelismàtica,cadasíl·labaescantasobrediversesnotes.Ferexercicisambelsversossegüents:
En mi pobre rancho vidalitá no existe la calma
2. Escoltar la peçadeMayteMartíniferundibuix.
25
3. Playback:cadaalumnepotinterpretarelsposatsd’uncantaoral’horad’executaruncante. Posició a lacadira.Posicióamblesmans.Gestosdelacara.
4.Assenyalarenunmapad’Amèrica,onestanCuba,MèxiciArgentina.Idirlacapitaldecadapaís.
5.ComentarlapresènciaimportantdelaculturacatalanaaAmèrica.Barcelonacomaportiportd’Amèrica.
Escena núm. 10: Tangos del chavico
Elsartistesflamencshaninterpretatdesdesemprecançonsdelpatrimonipopulartraduint-lesal’estildelflamenc.Tambéenl’àmbitdelamúsicareligiosa,coméselcasdelessaetas o els villancets.
Elvillancetflamencésundelsestilsmésinterpretatsenlesdatesnadalenques,jasiguinvillancetspròpiamentobéaltrescançonscomelscampanilleros.
Elsvillancetsflamencssesoleninterpretarencorobéalternant-hilaveusolistaambladelcor.
EnelcasdeGranada,concretamentalsbarrisdelSacromonteil’Albaicín,elrepertoridevillancetsflamencsésmoltampliiéscostumd’interpretar-lospertangos,undelsestilsméscaracterístiquesdela capital nassarita.
Aqueststantosestaninclososenelsegondiscd’EstrellaMorentededicatacantstradicionalsdeNadal.Espotcomprovarelcaràcterorientalitzantquecaracteritzaelscantes granaínos.
Enl’espectacleescoltenundelstangosenregistratsperlacantaoraEstrellaMorente,fillgrandelgranmestreEnriqueMorente.ConcretamentelsTangos del chavico.
La lletra del villancet de Granada Tangos del chavicoafegeixunversencadatornada,totallargantd’aquestamaneracadascunadelesestrofes.Començaambdos,tres,quatreifinsacinc,totfuncionantelsdosprimersversoscomatornada.
Un cabrito y un cabritoay va que compró mi papa por dos chavicos
Y vino el perro que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos
Y vino la vara que pegó al perroque mordió al cabrito
que compró mi papa por dos chavicos
Un cabrito y un cabrito...
Y vino el fuego que quemó la varaque pegó al perro
que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos
Y vino el agua que apagó el fuegoque quemó la varaque pegó al perro
que mordió al cabritoque compró mi papa por dos chavicos
Un cabrito y un cabrito…
26
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Llegirenveualtalalletradelacançóperentendre’nlasingularitatdelaforma.
2.Recrearelritmedelamelodiaambla-la-laa-laaa.
3.Entonarlamelodiad’oïdaivigilantlarespiració.
4.Assajar-laacoriambsolista.
5.Tocarlamelodiaprincipalamblaflauta.
Escena núm. 11: El noi de la mare
Enelrepertoritradicionalcatalàtambépodemdestacarlesnadales.Enaquestcas,l’espectaclemostraunadelesméspopularscomacançódebressol,El noi de la mare.Hihamoltesversionsd’aquestanadala(vegeu tema 5).
Ésunadelescançonscatalanesmésconegudesalmón,engranpartgràciesalaversiód’AndrésSegoviainterpretant-nel’adaptacióperaguitarraclàssicadelcatalàMiquelLlobet.
Curiosament,eltemaprincipaltéunadirecciómelòdicaascendent,mentrequeelsecundariesmantéenelregistreinicial.
-Lapeçaoriginalconstadedostemesmelòdics,elprimerascendentielsegondescendent.Enlaversiódel’espectacles’escoltanoméselsegontema.ResponalaquevaferSabicasquejahemcomentat.
-Eljocentrelescordesagudes(primes)ilesgreus(bordons)caracteritzenaquestaversió,aixícomelcaràcterdepercussióqueescoltemenelsbordonstractantd’imitarelredoblamentd’untambor.
27
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1. Escoltar la nadalaoriginalicantar-laal’aula.
Què li darem en el noi de la mare?què li darem que li sàpiga bo?panses i figues i nous i olivespanses i figues i mel i mató.
Què li darem al fillet de Maria?Què li darem a l’hermós infantó?
Li darem panses amb unes balances,Li darem figues amb un paneró.
Tan patantam que les figues són verdes,tan patantam que ja maduraran.Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran el dia de Rams!
2.Tocaramblaflautalamelodiadelanadala(Domajor).
3.Imitarelposatd’unguitarristamentres’escoltalapeça.
NendevuitanystocaEl noi de la mare
4.Ferdiversosgrupsiescriureunbreucontedenadal.
28
Escena núm. 12: Entre dos aguas
Detotelrepertoridelflamenc,larumbaEntre dos aguas de Paco deLucíaes,sensecapmenadedubte,laméspopulardelmón.Publicadael1973,elgranguitarristad’AlgesiressemprelavadurenelseurepertoriifinsitotelseudarrerconcertaXileelnovembrede2013elvaacabarambaquestafamosapeçaperaguitarraflamenca.
Amb26anys,PacodeLucíavaenregistratFuente y caudal,discqueincloïaEntre dos aguas.Eltítolestàinspiratenlasevaciutatnatal,Algesires,Entredosaguas,enhonoralportgaditàqueformaelvèrtexentrelaMediterràniail’Atlàntic.
-Duesguitarres,unbaixiunsbongóscubansserveixencomaplantillainstrumentalenaquestarumba.
-Lapeçaesdivideixentresseccionsbendefinides,iperacadascunaDeLucíautilitzaunarodad’acordsdiferent,perbéquesemprebasatenlacadènciaandalusa.
-EnlaprimeraseccióalternaelLamenorielSimajor.Enlasegonavoltarecorreelsquatregrausdel’escalaandalusadesdelMimenor-Remajor-Domajor-Simajor.Ienlaterceranoméss’hialternendosacordsdel’escalaandalusa(RemajoriMimenor).
- Entre dos aguascomençaambelbaixmarcantuntumbaojaclàssicdelNouFlamencielbongódeseguidaespresentaperposar-hil’accentderumba.
-Desdel’entradadeltemaprincipal,hidominenelspicats(puntejats)iapartird’aquícomençaunamenad’improvisació.
-Enlasegonasecció,mésrítmicaquel’anterior,aradominal’úsdelditpolzeielspicatsvertiginososquecaracteritzaveneltoque de Paco de Lucía.
-Aleshoresespresentaunnoutemaenelquals’intercalenunsredoblamentsdelbongóquemarquenl’inicidelatercerasecciódelnúmero,fentúsdetoteslestècniquespròpiesdelaguitarraflamenca.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Imitarlaposiciód’unguitarristamentres’escoltalapeça
2.Aprendreaafinarunaguitarra.
3.Comentarambelsalumnesconceptescomararapidesaenelpicatdelescordes,redoblamentdelbongó,guitarraacompanyantisolista.
4.Cantareltemaprincipalsobrediferentssíl·labes:tiiiin-taaan-tiiiin-tan-tan-tan-tiiiin…
5.Acompanyaramblespalmeselspatronssegüentsmentresonalamúsica.
29
Escena núm. 13: Quan jo anava per la mar
DeJacintVerdaguerielsseusviatgestransatlànticsesvadir:“Quan bufava el vent, el temporal s’enfortia i els llamps esqueixaven les nuvolades grises i espesses, Verdaguer pujava a dalt del pont i, immòbil, ben ferm a la barana, amb els vestits tremolant pel vent, contemplava l’immens espectacle del mar embravit, de les ones envaint la coberta i sacsejant implacables el vaixell, fent cruixir les vergues i els arbres del buc. Així ho havien vist els mariners, així l’havia sorprès el capità, així l’havien admirat els viatgers. Algú té o tenia una llibreta que utilitzava el poeta en les seves travessies marítimes. Entre els dibuixos que hi feia hi ha l’esborrany de diverses poesies...”AlgunesvansortiralallumenelllibreAl cel,d’ons’haextretelpoemaQuan jo anava per la mar.
Elsanomenatscantes de ida y vuelta tenen en les guajirasflamenqueselmàximexponent.Elpunto cubàtraduïtpelsandalusosenguajirascontéalgunselementscaracterísticsdesonoritatscaribenyes.Elcompàsdedotzetempsamalgamant6/8i3/4,elmodemajortípicbressolaunadelesmelodiespròpiesdelspuntos guajiros deCuba.
EnlaversiódeV.Martínaquestpoemaescantaperguajirasambguitarra,caixó,botija i cantaor.
-Començaamblaintroducciódelaguitarraqueensambientaenl’aromamusicaldeles guajiras flamenques.- El cantaor entona la sortida del canteamblamelodiaenmodemajordibuixantl’arcmelòdicpropid’aquestscants.-Laguitarra,atalld’ostinato,repeteixl’esquemad’acordsde guajiras i el cantaorentonalaprimeralletra.Lamelodiacorresponaundelsestilsclàssicsd’aquestcante.-Novamentlavariaciódelaguitarrafad’interludienlasegonalletraambquèacabaelnúmero.
JacintVerdaguer:Navegant,extretd’Al cel,editatel1903.
Quan jo anava per la mar,de Barcelona a l’Havana,
¡de l’huracà rufalósbé en sentia de cops d’ala!Mes, lo que em feia patirera el mal de l’enyorança
al veure’m tants dies llunyde la terra catalana; i li deia al mariner
que vetlla dalt de la gàbia:¿no veuries verdejar
les riberes de la Pàtria?
30
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Acompanyaramblespalmesl’esquemarítmicdelesguajiras.
2.Ferunacoreografiasenzillaambelmateixesquemarítmic,cadaaccentunapassa.Canviar-hilavelocitat,començantlentidemicaenmicamésràpid,peròsenseperdreelcompàs.
3.FerundibuixinspiratenelCarib,lessevesfruites,elpaisatgeielsballs.
4.Projectaromostrarfotografiesd’Hispanoamèricaicomentarlaimportantaportaciócatalanaalescolònies.Vegeuaquí.
Escena núm. 14: Zorongo gitano
El zorongoeraungènereballablemoltpopularatotEspanyadesdelesdarreresdècadesdelseglexvii.Algunsdelsseuselementsprincipals,especialmentl’úsdelmodeflamenccomaalternativaalsmodesmajorimenor,elflamencelvaheretar.Elzorongoés,juntamentambelpolo,undelsestilspionersenl’úsd’aquestamodalitatharmònica.
El zorongoeraunballmoltutilitzatal’èpocadelatonadilla divuitescadelaqualformavapart,derivatpotserdelasarabanda
i el zarandillo,ielseunomvepelfetqueenunadelesseveslletresméspopularsapareixamanerade tornada la paraula zorongo. En la tonadilla a tres de Blas de Laserna titulada La receta para otra del 1803escantaen3/8:
Ay Zorongo zorongo zorongo que lo mi madre me compra me pongo,
y que me compraba una camisitaque llena de encajes que por las manguitas
que toma zorongo
Avuiformapartdelsespectaclesqueesfanperalsvisitantsdesdefamésd’unseglelessambres(zambras)delSacromontedeGranadaalescoves.FedericoGarcíaLorcavarescatarelzorongoenles Canciones populares españolasquevaenregistrarel1931acompanyantlaveud’EncarnaciónLópezLaArgentinitasobreunritmelentde3/4.LaArgentinitavaposar-hiveu,taloneigicastanyoles,iFedericol’acompanyavaalpiano.
Laversióquen’ofereixl’espectacleésambguitarraelèctrica,baix,caixó,castanyolesicantaora. És unaversiórockdelzorongo.
-Laguitarraelèctricadistorsionadaintrodueixelnúmeroambeldibuixquemarcaelmodeflamencpropi del zorongo,talcomacabemdecomentar.-Entralacantaoraamblletrasobrelamelodiaclàssicadelzorongo.-Lescastanyolesdoblenelritmedelaguitarraielcaixómantéelcompàs.
31
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Identificarelsinstrumentsqueformenpartdel’enregistramentiindicar-nelafunció:rítmica,melòdicaoharmònica;guitarraelèctrica,baix,caixó,castanyolesicantaora.
2.Imitarcadascundelsinstrumentsmentresonalamúsica,repartirelspapersianardistribuint-losentreelsalumnes.Deixarqueellstriïnelqueprefereixin.
3.Cantarsobrelasíl·labaLa,lamelodiadelzorongo.
Escena núm. 15: Soleá La soleá–desoledat;plural,soleares–,estilflamencconsideratelcentreneuràlgicdel’artjondo,perquèlasevamúsicacontébonapartdelselements(melodies,ritmes,harmonies)méstípicsdelamúsicaflamenca.
Sorgeixdel’evoluciódeljaleoivacristal·litzarcomatalelsanyscinquantadelseglexix i no va parar d’evolucionarcomacantefinsaassolirlaseixantenallargadevariantsdecantes per soleáqueavuiconeixem,ambelsseusautorsidentificats.
La soleá,comdiem,ésl’estilflamencmodèlic:pelseucompàs–amalgamad’un6/8iun3/4–,latonalitatflamencaielsmelismesdelasevamelodia.Comatresoracumulaunamaterialliterarid’unagranvarietat.
Elcompàsdelasoleáesbasaenl’amalgamadelsmetresde6/8iel3/4,ielseumodelésextensibleanombrososestilsflamencs.
Rellotgeflamencpersoleá
Les solearessolenserdeduesmenes,principalment:dequatreversos,il’anomenadasoleá curta,detresversos.Desd’anticesvananomenarcantares de soledadlesestrofesdetresversosdevuitsíl·labesquerimavena-b-a,generalmentenassonància.
Acuérdate cuando entoncesbajabas en bata a abrirme
y ahora no me conoces.
- Les soleares,combonapartdelsestilsflamencs,basenl’estructuraformalenelmodel:introducciódeguitarra,ai-ai-aidesortida,cante depreparació,cante valentirematada,amblesfalsetas intercalant les diverses lletres.-Laguitarraintrodueixambunabreufalseta.
32
- Ai-ai-ai del cantaor,tambéditasortidadelcante,momentperescalfarlaveu.-Lletra:“Presumes que eres la ciencia”,estilclàssicatribuïtalacantaoradeJerezLaSerneta.-Variaciódelaguitarracomacloenda.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Aprendreelrecomptetradicionaldelcompàsdesoleá,quetambéhoésdelesalegries(ennegretaelsaccents)
1–2–3–4–5–6–7–8–9–10–1–2–1–2–3 … etc.
2.Sobreun“ai”,improvisarquejíospropisdelscantsflamencs.Intentarqueelsalumnesnos’hoprenguinatalldebroma.Ferelsgestospropisdelcantaoridelguitarrista.Unbonexerciciseràposarunagravaciódecanteiguitarraiquedosalumnesfacinelpaperdecadaintèrpret.Aprendre’nlalletraiintentarferplayback,canteiguitarra.
3.Valorarelsinstrumentsmusicalscomunmitjàd’expressióimostrarlesdiversesclassesd’instruments:corda,vent,percussióielèctrics.Ielsdiversostipusdecadascun,perexemplecordapolsada(guitarra),puntejada(bandúrria),colpejada(piano)ofregada(violí).
4.Ferundibuixinspiratenalguncantepersoleá (vegeu tema 5).
Escena núm. 16: A la vora de la mar
L’enormecorpusdelamúsicatradicionalcatalanaesrefereix,comésnatural,altemadelmar.Sónmolteslescançonsqueutilitzencomafontd’inspiraciólavidaaleslocalitatscostaneres.Comparteixaquestalíniaambelfolklored’Andalusia,quetambétéunagranextensiódecosta.
Enaquestcass’explicaunahistòriabonica.“Hi ha una donzella a la vora del mar, brodava un mocador de seda, però quan es quedà sense seda, va veure un galió amb un mariner que li oferí pujar a bord i elegir seda. La donzella pujà i s’adormí pel cant del mariner.Quan la donzella es despertà, va replicar al mariner que li deixés a terra, però el mariner es va negà i la donzella li va explicar les seves desgracies i el mariner li digué que no es preocupes que ell es el fill del rei d’Anglaterra i ella serà reina.”
-Començaambunanotagreuquesimulalaxemeneiad’unvaixell.-Laflautafaeldibuixdel’harmoniapermitjàd’arpegis.-Laveuentonalamelodiadelacançótradicional.
A la voreta del marn’hi ha una donzella
que en brodava un mocador,la flor més bella.
Com ne fou a mig brodarli manca seda.
Gira els ulls envers la mar:veu una vela;
veu venir un galiótot vora terra;
ne veu venir un marinerque una nau mena.
MarinaRosell:A la vora de la mar
33
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Aprendrelacançóicantar-laal’aula.
2.Esbrinarlatessituradelsalumnesidescobrireltipusdeveuquetenen,quinslatenenmésgreuiquinslatenenmésaguda.Comentarladiferènciadetessituraentreunhomeiunadona.
3.Provardiversestècniquesvocals.Jugaramblaintensitatdelaveu.Ferexercicisfàcils.Provarambelprimerversdelacançó.
4.Escoltardiferentscançonstradicionalscatalanes.
5.ComentarelsgèneresoagrupacionstradicionalspròpiesdeCatalunyaperexemplelacobla.
Escena núm. 17: Ojos verdes
AquestacançóvasercreadapelspoetesRafaeldeLeóniSalvadorValverdeilamúsicaésdelmestresevillàManuelOrtega,undelstriosmésfecundsdel’anomenadacopla espanyola.SesoldirquelavaestrenarlavalencianaConchaPiquerel1940,malgratquevasercompostapersercantadaenelsegonacted’unacomèdia,María Magdalena,delsmateixosautors,estrenadaaMadriddurantlaGuerraCivil,el1937,alTeatroInfantaIsabel.
Eltemadelcolordelsullsfemeninshainspiratmoltsautors.PodemrecordaraquellOllos verdes son traïdoresdelamúsicatradicionalgallega,olacançómexicana Yo vendo unos ojos negrosotambéelboleroAquellos ojos verdes.
Lacançónoesvaestalviarlacensura,comerahabitualenaquellsanysdifícils.Substituintel“Apoyá en er quisio de la mancebía” (Repenjadaalllindardelbordell)per“Apoyá en la reja de mi casa un día”... Haestatdelescançonsmésversionadesdelrepertoridelacopla.
-Lacançódesprènnostàlgia,tendresa,calidesaisensibilitat.Labellesadelasevamelodiahopalesamoltbé.-Laversióambpercussió,guitarra,flautaicantaoras’iniciaambunabreuintroduccióquedónapasalaprimeraestrofa,lamelodiadelaqualrecorreelstonsgreusiagutsambunalíniamusicalbenbonica.-Desembocaenlalletraquedónatítolalacançó,seccióqueesrepeteixiéslaméspopular.MúsicamoltinspiradadelmestreQuiroga,elgrancompositordecoplas.
Apoyá en el quicio de la mancebía,miraba encenderse la noche de mayo.
Pasaban los hombres y yo sonreía,hasta que en mi puerta paraste el caballo.
Serrana, me das candela y yo te dije: ‘gaché,ven y tómala en mis labios,
que yo fuego te daré’.Dejaste el caballo y lumbre te di
y fueron tus ojos dos luceros verdesde mayo pa’ mí.
Ojos verdes, verdes como la albahaca.Verdes como el trigo verde
y el verde, verde limón.Ojos verdes, verdescon brillo de faca,
que se han clavaíto en mi corazón.Pa’ mí ya no hay soles, luceros ni luna,
solo hay unos ojos que mi vida son.Ojos verdes, verdes como la albahaca.
34
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Dequincolortenselsulls?2.Pintarelpersonatgeambelsullsverds.3.Organitzarunpetitconcursdecant.Cadaalumnehadepresentar,soloengrup,unacançóqueunjurat,formatpelprofessorielsalumnes,handequalificar.4.Ferunacoreografiasenzillaamblamúsica.
Escena núm. 18 La leyenda del tiempo
Unaaltradelescançonsmésconegudesdelflamencés La leyenda del tiempodeCamarón.Compostapelproductordelrevolucionaridiscdelmateixnom,RicardoPachón,sobreunpoemadeFedericoGarcíaLorca.Vaserel19799ivasuposarunabansiundesprésenelflamenc.RockandalúsbasatenparaulesdeLorcaiposadesenbocadeCamarón,trencantmotlles.
La bamberaesunacançódegronxadors,queentonenelsxicotsmentreempenyenenunabamba (ungronxadoraAndalusiaienaltresindrets)lesnoies.VaserLaNiñadelosPeinesquinvaenregistraramitjanseglexxaquestescançonsenclauflamenca,idesd’aleshoresvanpassaraformarpartdelspalsdelflamenc,enelgrupdelsestilsderivatsdelfolklore.
Eltemaseleccionattractad’unsjaleosVaciadoenelcompàsdelsjaleos(airedebuleries,marcadesa3temps)ienlaversiódel’espectaclel’escoltemambveu,palmes,guitarra,baixipercussió.
-Compàsdepalmesrepicadescomaintroducció,entrenlaguitarra,elbaixilapercussióambl’airede jaleos per donar pas a la veu.-El cantaorinterpretalaprimeraestrofa:“El sueño va sobre el tiempo...”-Lasegonaestrofa:“El tiempo va sobre el sueño...”,diulamelodiadelcantedelabambera.-Solodeguitarraenclauderockflamenc.-Terceraestrofa:sobrelamateixacolumna,novamentamblamelodiadelabambera.-Novamentunsolinstrumentalilaquartaestrofa:“Y si el sueño finge muros...”-A tall de ritornellos’escoltaunaaltravegadalaprimeraestrofa:“El sueño va sobre el tiempo...”
El sueño va sobre el tiempoflotando como un velero,
nadie puede abrir semillasen el corazón del sueño.
El tiempo va sobre el sueñohundido hasta los cabellos,
ayer y mañana comenoscuras flores de duelo.
El sueño va sobre el tiempo…
Sobre la misma columnaabrazados sueño y tiempo
cruza el gemío del niñola lengua rota del viejo.
El sueño va sobre el tiempo…
Y si el sueño finge murosen la llanura del tiempo,el tiempo le hace creer
que nace en aquel momento.
El sueño va sobre el tiempo…
35
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Marcareltempsdejaleos(3/4)amblespalmes.
2.Intentarferrepicsdepalmesalternantentredosalumnes,primerlenticadavegadamésràpid.
3.CompondreunapantomimaescoltantelpoemadeLorcaenlacançó.Aquestexerciciespotfertambérecitantelpoemaiacompanyant-loambmovimentmimètics,ésadir,aquellsqueimitenambgestelsentitdelesparaules.
4.Identificarelsinstrumentsdelaversióoriginalidiferenciar-nelafunciódintredelgrup.
Escena núm. 19: Nana
UndelscompositorsespanyolsmésimportantsdelseglexxéselgaditàManueldeFalla.Formatalasevaciutatnatal,benaviatestraslladàaMadridivaserbecatperlareinaperampliarestudisalacapitaldelesartsdeltombantdesegle:París.
AllàeljoveFallavaaprendretotselselementsdelacomposiciód’avantguardaipermèritspropisesvasituarentreelscompositorsdelmomentmésrespectats.ElsBalletsRussoslivanencarregaralgunesdelessevesobresimmortals,comEl sombrero de tres picos.JaderetornaEspanyaiperencàrrecdePastoraImperiovacompondrelasevaobresméspopular,El amor brujo.
UnaaltradelesobresmésreconegudesdeFallasonlesSiete canciones populares españolas,entrelesqualsfiguralaNanaqueescoltemal’espectacle.Vanserescritesoriginàriamentperacantipianosobretextospopularsiambmoltescomplicitatsambritmesimelodiestradicionals.VanserdedicadesalasopranoIdaGodebskaivanserestrenadesal’AteneodeMadridenunhomenatgeaFallaiaJoaquínTurinaeldia14degenerde1915.AmbLuisaVelaiManueldeFallaalpiano.
Lescançonstenenelstítolssegüents:El pañuelo moruno,Seguidilla murciana,Asturiana, Jota,Nana,Canción i Polo.Vanassolirdeseguidagranèxitivanpassaraformarpartdelrepertoridemoltscantants.Enelflamenctambéhanservitd’inspiració,perexempleaPacodeLucía,queel1978vaenregistrarundiscdedicatalamúsicadeFalla.
36
-Laversiódel’espectacleésperacantaora,guitarraibaix.
-L’ambientasserenatquecaracteritzalescançonsdebressoldominatotalapeça.
-Laveutéunaemissiódevolummoltcontrolada,laqualcosaendificultalabonaexecució.
-Laguitarraielbaixbressolenlamelodiavocal,maimésbendit,desdelcomençamentalfinaldelacançó.
Duérmete, niño, duerme,Duerme, mi alma,Duérmete, lucerito
De la mañana.Naninta, nana,Naninta, nana.
Duérmete, luceritoDe la mañana.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.ComentarelcontingutdelpoemadeLorca.2.Preguntarsialgunalumneconeixalgunacançódebressol.Quelacantial’aula.3.Compondreunacoreografialliurederitmequeescaiguialacançódebressol.4.Compartircançons.Queelsalumnescantinalgunacançóqueconeguinil’ensenyinalscompanys.Enaquestexerciciespodenfergrupsipreparardiversescançonsperinterpretar-lesdesprésal’aula.
37
Escena núm. 20: Los cuatro muleros
El1931FedericoGarcíaLorcavaenregistrarunacol·lecciódecançonspopularsquehaviarecopilatiarranjatperapianoiveu.Vaacompanyaral piano la bailaoraLaArgentinitaiaquellsenregistramentshanpassatalahistòriacomelvaluósdocumentfonogràficqueés.
Federicoteniapercostumarranjarcançonsperinterpretar-lesenlesreunionsd’amics,ambAlberti,Dalí,Buñuel.Aquestaaficiólavatenirtotalavidaielresultatensónaquestesfantàstiquesgravacions.
Entrelescançonsquevaaplegar,hihaEl zorongoquejas’hacomentatabans,¡Anda jaleo!,queésdelesméspopulars,iLos cuatro muleros,finsa un total de deu Zorongo gitano,Los cuatro muleros,¡Anda jaleo!,En el Café de Chinitas,Las tres hojas,Los mozos de Monleón,Los pelegrinitos,Nana de Sevilla, Sevillanas del siglo xviii i Las morillas de Jaén.
LaArgentinitavaposar-hilaveu,eltaloneigilescastanyolesiGarcíaLorcaelsarranjamentsielpiano,quedominavadesdebenjovenet.DeLos cuatro muleros,sen’hanfetmoltesversions(PepeMarchena,TeresaBerganza,VictoriadelosÁngeles,AnaBelénoLosPekenikes).
-Laversiódel’espectacleestàarranjadaperacantaora,violí,guitarraflamenca,guitarraelèctrica,baix,flautaipercussió.-Començaamblamelodiaprincipalalsbordonsdelaguitarra,mentrequeunaaltraguitarraielviolífantrèmolos,totmantenintl’harmoniadelsacords.- Entra la cantaoraamblaprimeraestrofasobreuns“harmònics”quefanlesguitarrestotacompanyantlaveu.-Elviolífalamelodiaprincipalientralasegonaestrofa,araamblaprimerapartaduesveus.-Ambbocatancada,elsmúsicsentoneneltemaprincipalilasolistajugaambuncontrapuntalamelodiaoriginal.-Terceraestrofainovamentambbocatancadaeltemaprincipalserveixdecodafinal.
LaversióqueenvaferEstrella MorenteilaquevanferLasMigassóndelesmésconegudes:
38
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.TocaramblaflautalamelodiadeLos cuatro muleros.
2.Comentaramblaclasseeltemadelalletra.
3.Marcarambpercussióelritmedelacançó.Utilitzantaquestpatró:
4.Identificarlesqualitatsdelsoenlapeça,lanotamésagudailamésgreu,lamésfortailamésfeble,lamésllargailaméscurta,elsinstrumentsilesveusquehiparticipen.
5.Cantarlacançóal’aula.
De los cuatro muleros,que van al campo,
el de la mula torda,moreno y alto.
De los cuatro muleros,que van al agua,
el de la mula torda,me roba el alma.
De los cuatro muleros,que van al río,
el de la mula torda,es mi marío.
A qué buscas la lumbrela calle arriba
si de tu cara salela brasa viva.
39
Escena núm. 21: Els garrotins
Elgarrotíprenlamajoriadelselementsmusicalsdelstangosflamencs,jaquenoésresmésqueunavariantdeltangoflamenc.Hihaquil’atribueixalescollesgitanesdesambresdelSacromonte,mentrequed’altreselconsiderenuncreaciódelsgitanosdeLleidaiTarragona,ifinsitots’haemparentatelgarrotíamblagarrotiadaasturiana,totassenyalant-nel’origenenelcontextdelscantsdesegaqueesduiend’unazonaaunaaltraal’èpocadelatranshumànciai,consegüentment,tambél’origenmusical.
Elcantdelgarrotí,demelodiaeminentmentmètrica,sil·làbica,senseostentacionsmelismàtiques,començaelprocésdeflamenquitzacióalprincipidelseglexxmitjançantManuelTorreoLaNiñadelosPeines.Pastoraelvarecollird’AmaliaMolinaid’ElNiñoMedinaielvaengrandirfinsaconvertir-loenuncante per ser escoltat. Pertant,vatenirl’èpocademàximesplendordurantlesduesprimeresdècadesdelseglexx.
Arabé,laveritablefamadelgarrotívanéixerel1905ambelball,apartirdelacoreografiaqueaMadridlivaacoblarelbailaorsevillàFaícoamblamúsicadeRamónMontoya–igualquepocabanshavienfetamblafarruca.DelposterioriexitósviatgedeFaícoperterrescatalanes,entenemquedatal’arrelamentdelgarrotí,sobretotaLleida,estilmoltcomúentotamenadefestesgitanesdelazona.
UnadelesversionsméscelebradeséslaquevaferCarmenAmayaiquepodemescoltaraquí. I aquíelgarrotíballatperlapròpiaCarmenAmayaenlapel·lículaLos Tarantos.
Elméscaracterísticdelgarrotíielquerealmentelfaidentificableatothomquel’escoltaéslatornada,recursformalpocpresentenelflamenciquetrobemambaquestalletra:“Al garrotín, al garrotán, a la vera, vera, vera de San Juan”obé,“a la vera de la vera, vera va”.Elcaràcteralegredelgarrotíimplicaquemoltesdeleslletrestinguiuncontinguthumorístic.
-Laversiódel’espectaclesegueixladelsPatriarquesdelaRumbaiesfaambduesguitarres,caixó,palmes,flautaiduesveusacoricomasolistes.-Lesguitarresilaflauta,acompanyatsdepalmesipercussió,introdueixenlamelodiaamblatornada.- Els cantaores canten la tornada.-Primeralletra:hicopsemelcaràcterjuganerdel’estil.-Novamentlatornadaisegonalletra,acàrrecdelacantaora.-Latornadaiterceralletra,pelcantaor.-Tornadaisolodeflautarecreantlamelodiadel’iniciilatornada.- Quarta lletra interpretada per la cantaoraitornadarepetidafinsalfinal,enquèeltempsmusicals’accelera.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Aprendrelatornadadelgarrotíicantar-laencoracompanyatsdelespalmes.2.Enregistrarelques’hagiassajaticomentarl’enregistramententreelsalumnes.3.Analitzarelgarrotíidiferenciar-nelesparts:quanescantal’estrofa?iquanescantalatornada?4.Comentareltemadeleslletres.
40
Escena núm. 22: El lagarto está llorando
FedericoGarcíaLorcaesvaautopublicarCanciones (1921-1924),entrelesqualsfiguraaquestadedicada“A mademoiselleTeresita Guillén tocando un piano de siete notas”.Lamelodiaéssenzilla,sobreuntemaquepodemrelacionarambelzorongoperlacadènciaandalusasobrelaqualestàbastida:El lagarto (La)está llorando(Sol), la lagarta(Fa)está llorando(Mi).
Peraixòresultaunbonexempleperconèixeraquestacadènciaque,comdèiemeneltema3,d’introduccióalflamenc,enelzorongoapareixunadelesprincipalsfontsd’aquestmodeharmònicqueelsflamencsvancrearcomaalternativaalmajorielmenor.
Elpoematocaeltemadel’amorqueesmantéambelpasdelsanys.Elsllangardaixosplorenperquèvanperdrel’anelld’esposalles,símboldelasevaunió.Totsestancontents,elsol,elsocells...,excepteells,queploreniplorenpelquehanperdut,jaquel’anelleraelsímboldelseuamor.
-Comencenlaguitarrailapercussiósobreunairede jaleos.- Entra la cantaoraamblaprimeraestrofa,quefuncionacomunatornada.- El cantaorfalasegonalletraiseliuneixlacantaora per repetir la tornada.-Ladarreraestrofalainterpretenenoctaves,lagreuenlaveudelcantaoril’agudaenladelacantaora.-Repeteixensenseguitarra,nomésacompanyatsdepercussió,latornadamentrevanabaixantelvolumfinsalfinal.
El lagarto está llorando.La lagarta está llorando.
El lagarto y la lagartacon delantalitos blancos.
Han perdido sin querersu anillo de desposados.Ay, su anillito de plomo. Ay, su anillito plomado.
Un cielo grande y sin gentemonta en su globo a los pájaros.
El sol, capitan redondo,lleva un chaleco de raso.
¡Miradlos, qué viejos son!¡Qué viejos son los lagartos!
¡Ay como lloran y lloran!¡Ay, ay como están llorando!
41
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Feruntreballdeplàsticambeltemaques’esmentaenelpoema.
2.Aprendrelatornadaicantar-laal’aula.
3.Escoltardiferentsversionsinfantilsdelacançó.
Cançóinfantil
Versióambtitelles
4.Comentareltemadelalletraicrearunepisodianterioriposterioral’accióques’explicaenlacançó.
42
Escena núm. 23: Alegrías de Cádiz
Les cantiñasmésconreadespelsartistesilesméscelebradespelpúblicdesdelsprimersanysdelflamencsónlesalegries.Elcontrapuntidonialasolitud.Aixòéselflamenc,desdel’alegriailagrescafinsalasolitudielplor,lamúsicaqueconfortaelssentitstantcomtambéelsfereix.
Lajotavaservirdemarcal’exaltaciópopulardesdemitjansegle xviiiielsflamencslavaagafarpercrearun“cantalegre”quecontrastésambeldramatismedelsaltrescantesdel repertori.
Lesalegriesvantaparunbuitimportantenelsistemamusicalflamenc,elcompàsamalgamatpropidelsestilsquemarcavenlapautadelgènererecentnascut(airedejaleo),lessoleares,peròenmodemajor.
Eneldesenvolupamentposteriordelcante,hidestacal’aportacióatribuïdaaIgnacioEspeleta:laglossolàliaotarabilla,“tirititrán tran tran”,assumidapelscantaorescomasortidaotempredelaveupropi del cante.
Lesalegriessónelballflamencperexcel·lènciailacoreografiaclàssicaresponaaquestesquemaformal:entrada, paseo,silencio,castellana i escobilla,peracabarambundesplante o sortida per chufla,buleriesdeCadiso jaleos.
Els cantesd’alegriessesolenrematarambunajoguineta,unaestrofaquecompletaelcante:
Mira qué bonitos vanlos barquitos de la Islap’al estrecho Gibraltar
Lesalegriesgaditanesescantenenlatonalitatmajor,ielcompàsbàsicd’unescantiñasésidènticaldelesbuleriespersoleá,amigcamíentresolearesibuleries.Escoltemelrecomptesobreelrellotgepercomprendrecomelsflamencsmesurenlesalegries:
-Laversiódel’espectacleésperacantaor,guitarra,palmes,percussióiball.-Comencenlaguitarrailapercussióambunaintroduccióalaqualsesumenlespalmes.Sortidadelcanteamblaprimeralletra,uncantedelsmésanticsdecantiñasconegutcomlaRosa,amblasevacorresponentjoguineta:“De San Fernando...”-Elsegoncante és la cantiñadePinini,ambuntemaquefareferènciaalaGuerrad’Independència,moltrecurrentenelsestilsgaditans.-Desprésd’unabreuvariaciódelaguitarra,s’entona,peracabar,elfamóstirititrán,queaquís’empra,encomptesd’introduccióisortidadelcante,comacloenda.
43
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Cantareltirititránpropidelesalegries.
2.Aprendrelespalmesdelesalegriesmentres’escoltaalgunagravació.Utilitzarelrecompteaprèsenl’escenanúm.20peralesalegries,jaqueenl’aspecterítmictenenelsmateixosaccentsquelasoleá,peròunamicaméslleugerdetemps.
3.Aprènalgunajoguinetaclàssicadecantiñasialegriespercantar-laal’aula,perexemple(escolteualgunadel’enregistramentdel’espectacle):
Cuando va andandorosas y lirios
va derramando
4.Crearunacoreografiad’alegriesapartirdeveurealgunvídeodeballdelsmoltsqueestrobenperinternet.
Escena núm. 24: Barcelona té molt poder
Larumbaésunestilflamencintegratenelgrupdecantes anomenatsd’anadaitornada(de ida y vuelta). El guaguancó cubàpodriaserelpuntdepartidaperalarumbaflamenca,malgratqueaquestanodeixadeserunatangoflamencambrítmicadeguaracha.Precisamentelcorresponentcubàés la guarachaiuntipusderumbetescamperotes,comelpapalote,benabundantspertotal’illa.
Larumbasorgeixapartirdeladissoluciód’elementsdelaguarachaque,juntamentambd’altrespropisdelstangosflamencs,cristal·litzenaprincipideseglexx engèneresques’anomenavenrumbetes,rumbes,chuflas,pertanyentsgeneralmentalrepertoride“revista”iquevatenirungranaugealesprimeriesdelseglexx.
DeseguidaelsflamencsvanfersevalarumbaiseràaCadisonapareixeranelsprimersrumbersflamencs,perexemplePepaOro,reconegudagaditana,quelavaintroduircomarematadadelasevapopularmilonga.
Lagenuïnarumbaflamenca,demarecubana,ésunacosadefaunparelldedies,perquèambproufeinesse’ntrobenmostresenelsdiscosdepedra.Peròl’augedelarumbaflamencaesprodueixalsanysseixantadelseglexx,sobretotenl’àmbitdeltablao,perbéqueelscantaores semprevantenir-hiprevencióainterpretar-lasinoeraperacompanyarelball.ElChaquetaiactualdegàdel’artaCadis,iChanoLobato,ensónelsmillorsintèrprets.
Mentrestant,entreelsgitanosdeBarcelonaesforjaunamenaderumbamoltparticularqueavuiconeixementcomarumbacatalana,ambElPescaílla,maritdeLolaFlores,ElChachoi,sobretot,PerePubill“Peret”.Lapopularitatd’aquestesrumbesvanomplirlessalesdefestailatelevisióilaràdiodurantforçadècades.
44
Elcompàsdelarumbaésbinari,ambacompanyamentdeguarachacubana.Escaracteritzaperl’accentuaciódelstemps2i4d’uncompàs4/4.Elcontrapuntproduïtperaquestaestructuraciórítmicasenzilladónallocaundelsacompanyamentsrítmicsméssuggeridorsdelflamenc.
Perrumbesespodenutilitzarlestrestonalitatsdelflamenc:elmodeflamenc,elmodemajorielmenor.Idelamateixamaneraqueenlesbuleries,lesrumbesacceptentotamenademètriquesliteràries.Totespotcantarambelsucóscompàsdelarumba.
El1992PeretvaparticiparenlacerimòniadecloendadelsJocsOlímpicsdeBarcelona,acompanyatdeLosManolosiLosAmayaialtresexponentsdelarumbacatalana.HivainterpretarGitana hechicera,dedicadaalaciutatdeBarcelonaivaserundelsèxitsd’aquellestiu.
Barcelonatémoltpoder - Peret
-S’iniciaamblaguitarramarcantunpuntejatquemostralarítmicadelarumbacatalana.- El cantaorfalaprimeralletraiseliuneixlacantaoraperferelmontuno(partresponsorial)propidela guaracha cubana.-Unaaltradelescaracterístiquesdelarumba,talcompassaambelsoncubà,éslaincorporaciódemésd’unatornada,quevanapareixentalllargdelacançó.Aquíhoveiemambel“marabú” i “ella tiene poder”.
QUÈ PODEM FER A L’AULA
1.Ferunacoreografiaamblarumba.Hadeserdegrup,nopasambsolistes.Assignaradiferentsgrupslespartsdelacançó.Provarambelscors,un“marabú” il’altremésllarg“ella tiene poder”...
2.Dibuixaral’aulaallòqueacadascúisuggereixilamúsica.
3.Jugarambelsdiversostimbresdelesveus.Reconèixerperlaveuunalumne.Comentarcomeltimbreensajuda,perexemple,adistingirlaveupaternadelamaterna.
4.Escoltaral’aulaalgunsclàssicsdelarumbacatalana.EnYoutube:Peret,Pescaílla,LosManolos...
45
Escena 1: Bulería negra del Gastor
Lasbulerías,històriaivariants:
Trescubà Guitarraflamenca
Palmes
Taloneigozapateo
Sabatad’home Sabatadedona
5.Annexosiactivitatsd’ampliació
46
Taloneig
Tècnicabàsicadebraçosimansperalballflamenc
ENLLAÇOS INTERESSANTS
SondelaFrontera:Bulerías 2008
Nenballantperbuleries
ElCarpetaballaperbuleries
NensdeJerezballantperbuleries
Flamencópolis–Descubreelflamenco,portaldeFaustinoNúñez
SondelaFronteravaaconseguiralprincipid’aquestseglefusionarenunsolllenguatgel’idiomadelaguitarraflamenca,concretamenteltoquedeDiegodelGastor,ambeltrescubà,underivatdelaguitarraambunamorfologiaiencordaduradiferentiambcordesdemetall.AquestaBulería negra del Gastoréselmillorexempledel’èxitd’aquellprojecte,flamencdelsegle xxiperaunpúblicobertanovespropostes.
47
Escena 2: El cant dels ocells
Elvioloncel:instrumentdecordafregada
MischaMaiskytocalaSuite núm. 1 per a violoncel deJ.S.Bach
TheJungle,duodevioloncels
Lalletrad’El cant dels ocells
En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.
L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,dient: “Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria”.
Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.El verdum i el lluer diuen, cantant també: “Oh, que alegria sento!”
Cantava el passerell: “Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!”I lo alegre tord: “Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia”.
Cantava el rossinyol: “Hermós és com un sol, brillant com una estrella”.La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.
La garsa, griva i gaig diuen: “Ja ve lo maig”. Respon la cadernera:“Tot arbre reverdeix, tota planta floreix, com si tot fos primavera”.
Elstangosflamencs,històriaivariants
Elementsbàsicsperalstangos.Elsprimerspassosdeball.
Peçaidealperacompanyaramblespalmes.PacodeLucía:Sólo quiero caminar…
Rinoceronteballalafarruca
ElviolonceltéenPauCasalsundelsmàximsexponentsenelsmésde250anysd’aquestinstrument.Lasevafamamundialestàfarcidadeconcertsienregistramentsqueparlenpersisols.Enaquestvídeo Casals interpreta El cant dels ocells
I ara una versió coraldel’EscolaniadeMontserratacompanyadadepiano
OaquestamésrecentdelgranMiguelPovedaambBarbaraHendrickssotalabatutadelmestreJoanAlbertAmargós.
48
Escena 3: Syrinx
L’interèsdeDebussyperlesmúsiquesdeculturesllunyanes,comlajavanesa,ol’exotismequedesprènlamúsicaandalusalivanservird’inspiracióenobrescomLa puerta del vino de la Alhambra de Granadasobrel’ostinatod’unahavanera.
Vadedicarl’obraalflautistaLouisFleuryihaestattranscritaperaaltresinstrumentsdevent,comosaxofonotrompeta,inaturalment,s’haconvertitenunaobrad’estudiobligatperalsflautistes.
Diferentstipusdeflautesiocarines
EmmanuelPahudClaudeDebussy,Syrinx, per a flauta a solo
AquílapeçadeDebussytocadaamb...trompeta!
JethroTull,IanAnderson-Flute Soloendirecte,1978
49
Escena 4: Recuerdos de la Alhambra
Julian Bream en la Alhambra: Recuerdos de la Alhambra
Pedro Romero: Recuerdos de la Alhambra
Filomena Moretti: Recuerdos de la Alhambra
Recuerdos de la Alhambra amb violí: Ning Feng
Recuerdos de la Alhambra amb marimba
Recuerdos de la Alhambra amb ukelele
Recuerdos de la Alhambra amb arpa
Paco de Lucía: Mi niño Curro, rondeña. Trèmolo en 4:58
50
Escena 5: No te puedo encontrar
Cançóoriginaldelapel·lículaBlancanieves
Perampliarsobrel’origenil’evoluciódelesbuleries i les chuflillasgaditanes
LaPerladeCádizambPacoCepero,buleriesgaditanes
MarianaCornejo:Bulerías de Cádiz
Escena 6: Martinete
Enrique sueña la AlhambraésundiscproduïtperEnriqueMorente,deujoiesqueformenpartd’unviatgeentrelatradicióil’avantguarda.Iésunapel·lículadirigidapelcineastaJoséSánchezMontes.
MorentehicantaversosdeMaríaZambrano,santJoandelaCreu,LuisCernudaoMigueldeCervantes,itambéhiadaptacançonspopulars.Hidestacaelmartinetacorqueformapartdel’espectacle.
Perampliarinformaciósobrel’origenil’evoluciódelmartinet
AntonioRuiz:Martinete(ball)https://www.youtube.com/watch?v=TCQyEXBZ73k
https://www.youtube.com/watch?v=8NaSgDS9Y8o
Escena 7: Damunt de tu, només les flors
ElpoemaDamuntdetu,noméslesflorsdeJosepJanésambmúsicadeFredericMompou.
Damunt de tu, només les flors.Eren com una ofrena blanca:la llum que daven al teu cos
mai més serien de la branca.
Tota una vida de perfumamb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llumper l’esguard clos atresorada.
Si hagués pogut ésser sospirde flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vidas’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nitque al teu costat fóra esvaïda.
51
Mésexercicisdepalmespertangos,dewww.miprofedeguitarraflamenca.com
Perampliarsobrel’origenil’evoluciódelstangosflamencs
52
Escena 8: Zapateado de la Sonata en Re mayor
MateoAlbéniz,Sonata en Re major(taloneig)LuceroTena,castanyoles
Sonata en Re major.MateoAlbénizversióorquestralambcastanyoles,LuceroTena
Perampliarinformaciósobreeltaloneigflamenc
Diferentspatronsdepalmesperbuleries.Mésinformació
53
Escena 9: Vidalita
Perampliarinformaciósobrelavidalita
Eduardo Falú interpreta La Vidalita
LesgermanesLabèquealpianoambMayteMartín
JuanValderramaambLuisCalderito:Vidalita y milonga
Mapamusicaldel’Argentina
54
Escena 10: Tangos del chavico
Perampliarlainformaciósobretangosflamencs
Perampliarlainformaciósobrevillancetsflamencs
Patronsdepalmespertangosirumbes
Comferunaguitarraialtresinstrumentsambmaterialsreciclables
55
Escena 11: El noi de la mare
Decorarl’aulaambmotiusnadalencs
Cantarnadalesqueconeguialgunalumne
Escena 12: Entre dos aguas
Perampliarsobrelarumbaflamenca
Entre dos aguas-Rumbes 6:03 1973
Guitarres:PacodeLucía,RamóndeAlgecirasBongó:PepeEbanoAutors:PacodeLucía,JoséTorregrosaDisc:Fuente y caudal
Lalíniadebaixipalmes:Entre dos aguas
PacodeLucía:Entre dos aguas
AmósLoraamb12anystocaEntre dos aguas
Rumbacubana:Columbia
56
Escena 13: Quan jo anava per la mar
Guajiras
Verdaguer
JacintVerdaguer:Navegant,extretd’Al cel(1903).
Quan jo anava per la mar,de Barcelona a l’Havana,
¡de l’huracà rufalósbé en sentia de cops d’ala!Mes, lo que em feia patirera el mal de l’enyorança
al veure’m tants dies llunyde la terra catalana;i li deia al mariner
que vetlla dalt de la gàbia:¿no veuries verdejar
les riberes de la Pàtria?
Escena 14: Zorongo gitano
Zorongo.CarmenLinaresambPacoiMiguelÁngelCortés
TeresaBerganza:Zorongo
PepaFloresMarisoliAntonioRuiz:Zorongo
PacodeLucíaiRicargoModrego:Zorongo,ballatperIgorYebraiMaríaGiménez
Ferunacoreografiaal’aulasegonselsodel zorongo
58
Escena 15: Soleá
CanteEnriqueMorentepersoleá;PepeHabichuela,guitarra.EndirecteTeatroAlbéniz,Madrid
ToquePaco de Lucía per soleá
BaileFarruco per soleá,cantaChocolateitocaManuelMorao
Escena 16: Esos ojos verdes
Quiroga
Quintero,LeóniQuiroga–SalvadorValverde
SalvadorValverde
RafaeldeLeón
ConchaPiquer:Ojos verdes,original
MiguelPoveda:Ojos verdes
PasiónVega:Ojos verdes
PacodeLucía:Ojos verdes(cançóandalusa,2014)
Escena 17: La leyenda del tiempo
LaMareluambPacoCepero:jaleosextremenys
ClassedeballperjaleosambLaTati
Classedecaixóperjaleosextremenys
JALEOS. CursetdeSebastiánSánchez
60
Escena 19: Los cuatro muleros
PepeMarchena
Marisol(perbuleries)
LosPekenikes
TeresaBerganza
Ana Belén
LasMigas
Escena 21:Els garrotins
RafaelRomero
Peret:El garrotín
JoaquínTurina:Garrotín y soleares para guitarra.HomenatgeaTàrrega
MayteMartín:El garrotín
Baile del garrotín:MaríaPagés
61
Escena 22: El lagarto está llorando
PacoIbáñez:El lagarto está llorando
MaríaDoloresPraderaiLosSabandeños:El lagarto está llorando(PacoIbáñez)
Escena 23: Alegrías de Cádiz
Cante:CamarónambPacoCepero:alegries
Cante:DavidPalomar,alegries
Toque:PacodeLucía:LaBarrosa,alegries
Baile:CarmenAmayaperalegries,1958
Escena 24: Barcelona té molt poder Sobre la rumbaflamenca
Sobre la rumbacatalana
Catalunya té molt poder - Peret (Camp Nou, 29/6/2013)
Los Manolos: Barcelona té molt poder
El moviment que el guitarrista fa amb la mà dreta quan toca una rumba es coneix com el ventilador. Peret ens ho explica en aquest vídeo.
62
Pere Martínez, cantaor, palmes i corsRosalía Vila, cantaora, palmes i corsIsabel Moreno, flauta travessera i palmesMiguel Ángel Cordero, contrabaix, llaüt de mànec llarg, palmes i cors David Domínguez, percussions, palmes i guitarraJuan Carlos Gómez, guitarra flamenca, clàssica i elèctricaEli Ayala, bailaora, castanyoles, palmes i cors
Direcció coreográfica: Frederic Gómez
Dossier educatiu elaborat per Faustino Núnez
6. Fitxa artística