LA GUIA CAMINERA DEL CAMP DE MORVEDRE

Coordinació i edició: Pere Boix, Pep Catalunya, Arnau Boix. Documentació de rutes: Paco Blasco (Cartero), Pere Boix, Pep Catalunya, Jordi Cortina, Javier Ferrer, Javier Oliver, Antonino Pascual. Disseny gràfic: Arnau Boix, Paco Casanova, Esteve Boix.

La Guia Caminera ha estat ideada i realitzada per la Coordinadora Marxapeu del Camp de Morvedre junt amb l’equip de projectes microGaia. Han col·laborat també: Manolo Martínez, Anna Rey, Alfons Gil, Vicent Comos, Paloma Mora, Carmen Hernández, Luismi del Moral, Rogeli Monferrer, Mª Josep Alonso, José Antonio Bahilo, Paco Alandí i la gent del Centre Excursionista La Vall de Segó i de l’Associació de Muntanya l’Albarda d’Estivella. Els textos al Capítol III s’han elaborat a partir de continguts de Viquipèdia (ca.wikipedia.org).

Amb el suport de:

Publicat sota llicència Creative Commons (CC BY-SA) 2012 Imprés en paper reciclat per La Sènia Impressors (Alginet, La Ribera Alta) ISBN 84-615-8099-0 1era edició, Camp de Morvedre, 2012

Capítol II

Capítol III

Capítol IV

Capítol I

Capítol V

Que tracta de l’aclaridora exposició d’en Jordi Cortina Beltrán en tot allò referent a la geografia caminera on, a través dels elements territorials més significa-tius, el caminant tindrà una composició clara de la Vall del Palància, la Serra Calderona, la Serra d’Espadà i la Plana litoral, al marc del Camp de Morvedre.

des de la pàgina 15

des de la pàgina 121

des de la pàgina 155

De com els caminants de la XI Marxa a Peu pel Camp de Morvedre prengueren consciència dels esforços fruïtosos de més de 10 anys recorrent els paratges de la comarca dels murs vells.

des de la pàgina 5

On es presenten els itineraris seleccionats per les muntanyes de la comarca en forma de fitxes, i s’hi inclouen mapes, perfils, descripcions, recursos senderistes i consells per a cadascuna de les eixides camineres, per rigorós ordre d’aparició en la present publicació, la Senda Vella del Garbí, la del Blanquissar, la de la Tancà, Estivella-Penya Roja, el Sender d’Albalat, la ruta de la Rodana, la de l’aigua, la del Tabalet, la dels aljubs, la de la Vall de Segó, la de la Calderona, les Escales i els Senglars, i el GR Puçol-Barraix i les seues derivacions, que són Estivella-Barraix i La Canal del Garbí.

itineraris seleccionats

On es disposen els recursos senderistes de què gaudeix el caminant en la coneixença de les terres de la comarca, i s’exposen segons les gents d’Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar del Palància, Al-gímia d’Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d’en Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de les Valls, Quartell, Sagunt, Segart, i Torres Torres.

recursos senderistes

des de la pàgina 169

geografia caminera

De com la Coordinadora Marxapeu s’embarcà en el repte de fer la Guia Caminera i reeixí, i de les explicacions fetes per a que tots els habitants del Camp de Morvedre la gaudiren i comprengueren.

més de 10 anys

De com la Coordinadora Marxapeu s’embarcà en el repte de fer la Guia Caminera i reeixí, i de les explicacions fetes per a que tots els visitants i habitants del Camp de Morvedre la gaudiren i comprengueren.

Capítol I

9

Introducció

Si les muntanyes parlaren ens podrien contar històries increïbles. De sol, de pluges, de vents. De bons vents i de temps de maleses. Els cims guarden memòria mil·lenària de tant com s’ha esdevingut per les nostres terres. També mostren ferides i cicatrius. Però es mantenen allà, ferms, impertorbables, i segueixen captivant-nos amb obsequis panoràmics de cels, de paisatges, de riu i de mar. Són Cerverola, Xocainet, Romeu, l’Albarda, Ponera, el Garbí, Penya Roja, el Ta-balet, Catxorro, la Creu, les Penyes de Guaita, la Mola, el Pic dels Corbs, les Mamelles de les Valls...

Els camins, que estan fets de la matèria de les pet-jades, ens parlarien de la gent que els han trepitjat al llarg de segles i segles. Gent de pau i gent de guerra, moros i cristians, senyors i esclaus, bona gent i franca i també lladres i malfactors. Han escoltat moltes converses, els camins, i en moltes llengües. També saben reconèixer els brams del bestiar, el bel dels ramats, l’udol del llop, els grunyits del senglar. I ens delecten amb noms com Camí del Povitxol, de l’Omet, del Codoval, d’Alcalà, de la Murta, del Blanquissar, de la Foia, de la Rodana, dels Terrers...

Les velles muntanyes i els vells camins sempre tenen coses per dir-nos. Només cal saber escoltar-los. Potser aquesta guia us ajudarà a entendre’ls, a gaudir-los i a respectar-los. Tant de bo. Per això l’hem feta. I també, perquè volem compartir i estendre la fonda estima que professem per la nostra comarca, el Camp de Morvedre .

Coordinadora Marxapeu

el Llosar

PR-CV 369 <[pàg. 35]

a Beselga

a Estivella

L’Albarda

0 km192 m0h 00’

0.8 km335 m0h 30’

Dificultat: mitjanaDistància total: 2.2 km

Desnivell acumulat: 385 mCamí efectiu: 1h 15’

02_RUTES.indd 18 22/3/12 19:51:10

19Senda Vella del Garbí

La ruta comença un poc abans d’arribar a Beselga després d’una doble corba on veiem una capelleta junt a la carretera i després trobem el pal indicador d’inici de la ruta a l’esquerra. Pugem per una senda molt ben traçada que fa que no ens adonem del desnivell i arribem a una pista asfaltada on hi és el segon pal indicador de la nostra ruta. Estem en el Puntal de Pedro amb una bona vista panoràmica d’Estivella. Estem ara a 338 m altitud. La pista asfaltada que s’anomena de la Frontera i puja des d’Estivella fins el Pla del Garbí, és ben coneguda per tots els aficionats de la comarca al ciclisme, tant de carretera con de muntanya, per la duresa del seus 4,5 km d’ascens.

Nosaltres agafem la pista a la nostra dreta per a seguir pujant fins al 3r pal indicador junt a un gran pi i una caseta blanca, que és un transformador per a pujar la llum al Garbí. Una miqueta abans hem trobat a l’esquerra la connexió amb el PR-369 que ve pel camí de l’Homet. La indicació ens trau de la Frontera (el tram de pista que queda fins al Pla del Garbí és el més empinat i temut pels ciclistes) i ens desvia per una senda a la nostra esquerra.

2.5 km577 m1h 15’

2.0 km555 m1h 10’

Ermita del Garbí

Send

a Ve

lla d

el G

arbí

S

L-CV

24

02_RUTES.indd 19 22/3/12 19:51:10

Indicador de la duració aproximada de la caminata.

Indicador de la dificultat. Té en compte la distància, el pendent i la dificultat tècnica.

Codi QR. Enllaç a la informació web de la ruta per a dispositius mòbils.

Mapa de ruta.

Descripció de la caminada.

Perfil.

Dades tècniques.

Brúixola d’orientació del mapa

Marques distintives amb què es senyalitza la ruta.

Cada icona del perfil s’identifica i s’acompanya de les coordenades espacials i temporals associades a la ruta. En correspondència, al text i al mapa apareixen les mateixes icones.

1/4 h 1/2 h 3/4 h 1 h 1 2 3 4

1. Molt fàcil, es pot fer amb xiquets2. Fàcil, té alguns desnivells pronunciats 3. Mitja, desnivells i distància elevada4. Difícil, requereix preparació física i tècnica

Icona d’inici de caminada. Al perfil i al text descriptiu.

Icones que indiquen la durada de les caminades amb una aproximació màxima d’un quart d’hora.

Icona que indica la dificultat de la caminada en una escala del 1 al 4.

Icona de final de caminada.

Al perfil i al text descriptiu.

Icona d’inici de caminada. Al mapa de ruta.

Icones que identifiquen elements singulars al mapa de ruta.

Icona de final de caminada.

Al mapa de ruta.

Font de Ribera

Font de Ribera

Font de Ribera

Icones que identifiquen elements singulars al text descriptiu.

Icones que identifiquen elements singulars al perfil de ruta.

11

Informació

INICI DE RUTAComencem la ruta abans d’entrar a Beselga, una pedania d’Estivella, es pot arribar en cotxe des del poble (2,3 km) per una carretereta perfectament senyalitzada que ix des de la rodona junt al Restaurant Els Pins, en la carretera d’entrada al poble des de Sagunt. EN ACABANTAl Garbí conflueixen diverses rutes i sendes, no debades es tracta de la muntanya més emblemàtica del Camp de Morvedre. Des d’allí podem enllaçar, per exemple, el GR-10 (tram Puçol-Barraix) o el PR-CV 369 (Estivella-Penya Roja) des de la Frontera al final de la senda de baixada de l’Albarda.

POBLES PROPERSEstivella [pàg.137]Albalat [pàg.123] Segart [pàg.151]

La Senda Vella del Garbí és el camí més curt per a pu-jar al Garbí des d’Estivella i el que s’ha utilitzat des de fa molts anys.

Des de Torres Torres

Des d’Albalat

punt d’eixida:Beselga39º42’35” / 0º21’41’’O Estivella

02_RUTES.indd 20 22/3/12 19:51:11

21

Send

a Ve

lla d

el G

arbí

S

L-CV

24

Senda Vella del Garbí (continuació)

Ara caminem per la senda que puja a L’Albarda (430 m altitud) fins que aquesta es transforma en un camí, el seguim i arribem a una revolta des d’on ix un camí a la dreta que en 5’ ens portaria al Pla del Garbí. Nosaltres continuem pel camí de l’esquerra i en10 minuts arribem a la fi del sender.

S’acaba el sender (537 m altitud), però la nostra ex-cursió no tindria sentit si una vegada ací no caminem un poquet mes fins l’ermita, el mirador del Garbí i el Llosar. L’ermita del Garbí es troba a uns 50 m a la nostra esquerra i des d’allà puja un sender al mirador (5’) i continua fins el Llosar (10’) que es con s’ano-mena el Pic del Garbí (596’6 m d’altitud). Si el dia es clar les magnífiques panoràmiques de què gaudirem justifiquen amb escreix aquesta xicoteta prolongació de la ruta.

Ermita del Garbí

02_RUTES.indd 21 22/3/12 19:51:11

Nom i identificador oficial, si s’escau, del sender homologat.

Mapa de localització de l’inici de la ruta.

Referència de la pàgina on trobar els recursos senderistes associats a la caminada.

Continua la descripció de la caminada.

Clau de lectura de caminades

La Guia Caminera és un llibre de butxaca per a orientar-se i gaudir en les caminades pel Camp de Morvedre. Quan les fareu, una ullada ràpida a les pàgines de cada ruta serà suficient per situar-vos. Però no us entretingueu massa amb el llibre i aneu anant que l’experiència caminera més joiosa és justa-ment caminar.

A dalt reproduïm les pàgines d’una de les rutes per a explicar-vos tots els detallets que hem pensat que vos seran d’utilitat a l’hora d’usar aquest llibre.

Ací a l’esquerra, mostrem els diferents símbols que trobareu en aquestes pàgines.

Pàgina amb informació extra sobre la ruta.

El Tabale

1Amb un dispositiu mòbil adient, enquadrem el codi QR de l’apartat al qual volem accedir en línia.

13

2

3

El llibre i el web

La Guia Caminera és un llibre i alhora un web, dos elements vinculats que es complementen. Mentre consulteu un itinerari o esteu llegint informació sobre un poble de la comarca, podeu usar els codis QR per accedir instantàniament a la informació en línia.

Per als itineraris, hi ha la possibilitat de descarregar els mapes en un format i un detall major al del llibre, de manera que podeu imprimir-los i endur-vos-els plegats a dins, com a informació complementària.

L’operació és ben senzilla, només heu de seguir els passos descrits en aquesta pàgina.

A continuació descarreguem el mapa de l’itinerari desitjat pitjant el botó del web previst amb aquesta finalitat. Podem fer-ho també des de l’ordinador.

El mapa es descarregarà com un arxiu PDF.

www.marxapeu.net/guia

Des del mòbil o des de l’ordinador enviem l’arxiu PDF a imprimir. El mapa està preparat per a un format de paper DIN A-4.

Capítol II

On es presenten els itineraris seleccionats per les muntanyes de la comarca en forma de fitxes, i s’hi inclouen mapes, perfils, descripcions, recursos senderistes i consells per a cadascuna de les eixides camineres, per rigorós ordre d’aparició en la present publicació, la Senda Vella del Garbí, la del Blanquissar, la de la Tancà, Estivella-Penya Roja, el Sender d’Albalat, la ruta de la Rodana, la de l’aigua, la del Tabalet, la dels aljubs, la de la Vall de Segó, la de la Calderona, les Escales i els Senglars, i el GR Puçol-Barraix i les seues derivacions, que són Estivella-Barraix i La Canal del Garbí.

Fragment de El Garbí, de les xiquetes i xiquets de 2n cicle del CRA Baronia Baixa (2009).

Digues G

arbí,

les teues pedres

què veus

que no ens deixen

Què et conten

de mirar?

des d’allà dalt?

Senda Vella del Garbí2.5 km / 1h 15m

SL-CV 24

el Llosar

PR-CV 369 <[pàg. 35]

a Beselga

a Estivella

L’Albarda

0 km192 m0h 00’

0.8 km335 m0h 30’

Dificultat: mitjanaDistància total: 2.2 km

Desnivell acumulat: 385 mCamí efectiu: 1h 15’

19Senda Vella del Garbí

La ruta comença un poc abans d’arribar a Beselga, després d’una doble corba on veiem una cape-lleta junt a la carretera. Trobem un pal indicador d’inici de la ruta a l’esquerra. Pugem per una senda molt ben traçada que fa que no ens adonem del desnivell i arribem a una pista asfaltada on hi ha el segon pal indicador de la nostra ruta. Estem en el Puntal de Pedro amb una bona vista panoràmi-ca d’Estivella. Estem ara a 338 m altitud. La pista asfaltada que s’anomena de la Frontera i puja des d’Estivella fins el Pla del Garbí, és ben coneguda per tots els aficionats de la comarca al ciclisme, tant de carretera con de muntanya, per la duresa del seus 4,5 km d’ascens.

Nosaltres agafem la pista a la nostra dreta per a seguir pujant fins al 3r pal indicador junt a un gran pi i una caseta blanca, que és un transformador per a pujar la llum al Garbí. Una miqueta abans hem trobat a l’esquerra la connexió amb el PR-CV 369 que ve pel camí de l’Omet. La indicació ens trau de la Frontera (el tram de pista que queda fins al Pla del Garbí és el més empinat i temut pels ciclistes) i ens desvia per una senda a la nostra esquerra.

2.5 km577 m1h 15’

2.0 km555 m1h 10’

Ermita del Garbí

Send

a Ve

lla d

el G

arbí

S

L-CV

24

Informació

INICI DE RUTAComencem la ruta abans d’entrar a Beselga, una pedania d’Estivella, es pot arribar en cotxe des del poble (2,3 km) per una carretereta perfectament senyalitzada que ix des de la rodona junt al Restaurant Els Pins, en la carretera d’entrada al poble des de Sagunt. EN ACABANTAl Garbí conflueixen diverses rutes i sendes, no debades es tracta de la muntanya més emblemàtica del Camp de Morvedre. Des d’allí podem enllaçar, per exemple, el GR-10 (tram Puçol-Barraix) o el PR-CV 369 (Estivella-Penya Roja) des de la Frontera al final de la senda de baixada de l’Albarda.

POBLES PROPERSEstivella [pàg.137]Albalat [pàg.123] Segart [pàg.151]

La Senda Vella del Garbí és el camí més curt per a pu-jar al Garbí des d’Estivella i el que s’ha utilitzat des de fa molts anys.

Des de Torres Torres

Des d’Albalat

punt d’eixida:Beselga39º42’35” / 0º21’41’’O Estivella

21

Send

a Ve

lla d

el G

arbí

S

L-CV

24

Senda Vella del Garbí (continuació)

Ara caminem per la senda que puja a L’Albarda (430 m altitud) fins que aquesta es transforma en un camí, el seguim i arribem a una revolta des d’on ix un camí a la dreta que en 5’ ens portaria al Pla del Garbí. Nosaltres continuem pel camí de l’esquerra i en10 minuts arribem a la fi del sender.

S’acaba el sender (537 m altitud), però la nos-tra excursió no tindria sentit si una vegada ací no caminem un poquet més fins l’ermita, el mirador del Garbí i el Llosar. L’Ermita del Garbí es troba a uns 50 m a la nostra esquerra i des d’allà puja un sender al mirador (5’) i continua fins el Llosar (10’) que es com s’anomena popularment el Pic del Garbí (596’6 m d’altitud). Si el dia es clar les magnífiques pano-ràmiques de què gaudirem justifiquen amb escreix aquesta xicoteta prolongació de la ruta.

Ermita del Garbí

DURA COM L’A

IGUA DURA.

ARREL D’ELLA

MATEIXA.

LA PED

RA PER

ENNE

EN ÈXT

ASI PE

RENNE

Poema Pedra, de Josep Palau.

LA PEDRA

PERPÈTU

A

LA PEDRA

,IMATGE

PURA,

SE’NS FA DEL TOT MADURA.

I LA IDEA DE PEDRA

Senda del Blanquissar4.4 km / 1h 40m

SL-CV 68

a Estivella

b. de Linares

Font de la Llosa

2

3

4

1

> PR-CV 369[pàg. 37]

SL-CV 23 <[pàg. 31]

0 km168 m0h 00’

1.5 km231 m0h 30’

Dificultat: baixaDistància total: 4.4 km

Desnivell acumulat: 342 mCamí efectiu: 1h 40’

0.7 km190 m0h 10’ 1

25Senda del Blanquissar

Iniciem la ruta en el panell indicador del Parc d’Oci, per la pista asfaltada en el mateix sentit que duiem en arribar. A pocs metres ens deixem a la dreta un camí senyalitzat en groc i blanc (és el PR-CV 369) i continuem baixant fins al Barranc de Linares on trobem a la dreta els pals indicadors de la nostra ruta que coincideixen en un tram amb el SL-23. També hi és el pal del PR-CV 369 que per l’esquerra ens porta-ria a Estivella en un parell de quilòmetres. Continuem en la direcció de l’indicador cap a una antiga pedrera rehabilitada, la creuem i comencem a remuntar el Barranc de Linares que discorre per la nostra dreta. Tal com anem ascendint, veiem a l’altra banda del barranc els tallats dels Terrers de Cirat. Finalment creuem el Barranc de la Carrasca i trobem un pal indi-cador on la nostra ruta es separa del SL-CV 23.

Deixem la senda de la Tancà a l’esquerra, travessem el Barranc de Linares i comencem a pujar per una pista que de seguida es transforma en senda i que s’anomenada senda de la Clotxa. Passem per una an-tiga pedrera de rodeno d’un pendent pronunciat que després es suavitza. A l’esquerra veiem la muntanya de Perruca, que és per on va la senda de la Tancà. Arribem a un planet.

Deixem una senda a la nostra dreta i continuem per la de l’esquerra. Passem una altra pedrera. La senda continua cara amunt amb fort desnivell fins arribar a la tercera pedrera per a després continuar per la esquerra i arribar a un pal indicador del PR-CV 369.

4.4 km488 m1h 40’

3.0 km384 m1h 00’

3.7 km476 m1h 30’

Send

a de

l Bla

nqui

ssar

S

L-CV

68

1

2 Planet del palmeral

2 Planet del palmeral

Informació

INICI DE RUTAEl punt d’eixida és el Parc d’Oci d’Estivella (a 3 km aproxi-madament del poble). Es pot arribar en cotxe, seguint les indicacions a mà esquerra que hi ha a l’eixida d’Estivella en direcció a Torres-Torres. El trajecte en cotxe va pel camí del Pla, passa per davant del càmping Serra Calde-rona i després per baix de la via del tren, creua el barranc i un poc més endavant el pont de l’autovia. Només passar el pont girem a l’esquerra i, seguint una pista asfaltada, arribem a la porta del parc on hi és el panell i el pal indicador de l’inici de la senda. Hi ha espai d’aparcament junt al punt d’eixida. EN ACABANTCom que la ruta és linial, recomanem planificar un recor-regut circular, connectant amb el PR-CV 369 (Estivella-Penya Roja) [pág. 37] o amb el SL-CV 23 (Senda de la Tancà) [pàg. 31].

També podem acostar-nos a Torres Torres i visitar els Banys Àrabs.

POBLES PROPERSEstivella [pàg. 137]Albalat [pàg. 123] Torres Torres [pàg. 153]

Refugi de picapedrers. Al llarg de tota la ruta anem trobant antigues pedreres, de poca entitat, explotades fins a mitjans del segle XX de manera artesanal per a la gent de Segart i d’Estivella.

punt d’eixida:Parc d’oci “el Pla d’Estivella”39°43’10”N / 0°22’13”O

Des deTorres Torres

Desd’Albalat

Estivella

27

Send

a de

l Bla

nqui

ssar

S

L-CV

68

Senda del Blanquissar (continuació)

Ara el tram que ens queda de la nostra ruta coincidirà amb el PR-CV 369. Continuem recte en direcció al Blanquissar. A l’esquerra veurem una clotxa que quasi sempre està plena d’aigua. Continuem recte i un poc més endavant deixem un camí a la nostra dreta. Mamprenem l’última pujada i en pocs minuts arriben al pal indicador de la fi del recorregut.

Estem al paratge que s’anomena el Blanquissar, que és on s’acaba el sender. Podem tornar pel mateix camí, però si continuem la pista, veurem un pal indicador del PR-CV 369 a l’esquerra que ens duria, després d’una baixada pronunciada, a connectar amb el SL-CV 23 des d’on, girant a mà esquerra, podem fer una ruta circular i tornar al nostre punt d’inici passant de nou pel Barranc de la Carrasca i pel de Linares.

Fragment de Ja mai més no podré dormir, de Salvador Espriu.

A poc a poc,

creix, de l’arrel

sense color,

sense perfum,

com un

aflor

l’última mort.

Senda de la Tancà9.5 km / 2h 35m

SL-CV 23

del pensament,

b. Linares

b. Linares

Beselga

Terrersde Cirat

Pedres de la Tancà

Peluca

> PR-CV 369[pàg. 37]

Font dela Llosa

Font de Barraix

Der. GR-10 <[pàg. 111]

0 km232 m0h 00’

2.2 km232 m0h 35’

Font de la Llosa

Dificultat: mitjanaDistància total: 6.2 km

Desnivell acumulat: 240 mCamí efectiu: 1h 35’

31Senda de la Tancà

La ruta comenta en la Plaça de l’Ermita de Beselga on hi ha una fonteta que ens pot servir d’aprovi-sionament. Immediatament de començar a caminar deixem a la nostra dreta la senda que puja al Castell de Beselga i anem baixant per un camí cimentat vora un bancal d’oliveres i uns xalets. Arribem a una pista ampla de terra per la que girem a l’esquerra i després a la dreta, sempre cara avall en direcció al Barranc de Beselga. Trobem un camí asfaltat amb una indicació a l’esquerra de “Camí de Linares” que ens assenyala la direcció que hem d’agafar. Creuem el Barranc de Linares i immediatament trobem un pal de senyalit-zació que ens indica la Font de Barraix a l’esquerra. De seguida veiem el punt de confluència del Barranc de Beselga amb el de Linares del que n’és afluent. Per davant d’una caseta on hi havia una bàscula de pesar camions i d’una antiga pedrera avui rehabilitada, agafem un camí de terra que va vora el Barranc de Linares i que va endinsant-se cara amunt per un pa-ratge frondós de pinada, en el que encara s’hi veuen les restes d’antics bancals de conreu, amb els seus ribassos de pedra seca i algunes oliveres, garroferes i figueres que ací i allà en donen testimoni de la tradi-ció agrícola de la zona. Tal com anem pujant, a l’altra banda del barranc veiem uns tallats que s’anomenen els Terrers de Cirat. Finalment creuem el Barranc de la Carrasca i trobem un pal indicador que marca a l’esquerra el punt d’inici de la Senda de la Tancà. A uns 100 m a la dreta del poste en direcció al barranc trobariem la Font de la Llosa.

3.2 km339 m0h 50’

6.2 km530 m1h 35’

Send

a de

la T

ancà

SL

-CV

23

Pedres de la Tancà

Font de la Llosa

4.1 km400 m1h 00’

Roglecarrasques

Font de Barraix

Informació

Una maniseta en la façana de l’ermita de Beselga recorda els moriscos que poblaren la zona fins a 1609.

INICI DE RUTALa ruta va de Beselga a la Font de Barraix. El nom de Senda de la Tancà potser ve de què el camí va tancat vora el Barranc de Linares.

A Beselga, una pedania d’Estivella, es pot arribar en cotxe des del poble (2,3 km) per una carretereta perfectament senyalitzada que ix des de la rodona junt al Restaurant Els Pins, en la carretera d’entrada al poble des de Sagunt.

EN ACABANTSi volem fer la ruta circular sense tornar pel mateix camí, podem tornar a Beselga des de la Font de Barraix per la Derivació del GR-10 [pàg. 111] en una caminata d’una horeta (3,2 km). Baixant per la pista vorem una bona panoràmica amb el cim de Peluca en primer plànol, els Terrers de Cirat darrere i la vall del Palància en perspecti-va. Amb aquest itinerari canviem la frondositat del sender de pujada per visions panoràmiques durant la baixada.

POBLES PROPERSEstivella [pàg. 137]

punt d’eixida:Plaça de l’ermita (Beselga)39º42’41” / 0º22’6’’O

Des deTorres Torres

Estivella

Desd’Albalat

33

Send

a de

la T

ancà

SL

-CV

23

Agafem el sender local SL-CV 23 en direcció a la Font de Barraix caminant per un dels pocs terrenys verges d’Estivella que no han sofert incendis. La sendeta s’enfila cara amunt en mig de la vegetació i en 15’ arribem a dalt on veiem en front nostre les Pedres de la Tancà, uns cingles a l’altra banda del barranc, amb una panoràmica interessant de la Serra Calderona.

Caminem per una sendeta ombrívola i fresqueta envoltada de vegetació i ens tornem a trobar amb el Barranc de Linares, que remuntem pel seu llit durant un tram curt i després creuem a l’esquerra per senda fins arribar a un senyal de PR-369 en direcció al Blanquissar a la dreta. Nosaltres agafem la senda a l’esquerra cara avall per una zona que s’anomena el Fondo de Rodeno i, una vegada travessem el barranc, continuem cara amunt. Si ens fixem, entre la vegeta-ció vorem l’únic rotglet de carrasques que queda en aquesta zona de la Calderona. Ara ja tenim en front les cases de Barraix i anem veient com per la senda frondosíssima s’escorre l’aigua de la Font.

La senda ens ha dut a una pista més ampla per la que arribem al creuament del GR-10 i que en 10’ ens durà a la Font de Barraix per la nostra dreta.

Senda de la Tancà (continuació)

Rogle carrasques

Pedres de la Tancà

Fragment de Les Bruixes, de Desideri Lombarte.

Van les bruixes, van les bruixes, van les bruixes pels barrancs buscant fulles, collint herbes i gargulls dels espinalls.

Estivella - Penya Roja21.7 km / 6h 30m

PR-CV 369

A l’ombria herba fetgera, als bancals grapats de gram,

al ribàs herba bovina i l’herbeta de la sang.

el Garbí

SL-CV 24 <[pàg. 19]

Penya Roja

Font de Barraix

> Der. GR-10[pàg. 111]

> SL-CV 68[pàg. 25]

Estivella

0 km120 m0h 00’

4.3 km426 m1h 05’

Dificultat: mitjanaDistància total: 21.7 km

Desnivell acumulat: 870 mCamí efectiu: 6h 30’

8.0 km230 m2h 05’

Font de Barraix

Casa tio Miguelín

el Garbí

SL-CV 24 <[pàg. 19]

Penya Roja

Font de Barraix

> Der. GR-10[pàg. 111]

> SL-CV 68[pàg. 25]

Estivella

37Estivella-Penya Roja

Eixim d’Estivella pel Camí Reial seguint els senyals en groc i blanc de PR. Creuem el barranc de Linares i arribem a l’alçada de l’autovia de Terol. Continuem per una carretereta paral·lela a l’autovia, descar-tant les indicacions a Beselga i el Garbí, fins que els senyals ens indicaran de creuar a l’altra banda per un pas inferior. En eixir, tombem a l’esquerra i en una bifurcació anem a la dreta cara amunt ja d’esquena a l’autovia. En una revolta, vora un xalet, agafem a l’esquerra un camí de terra amb el Garbí enfront i la muntanya de l’Albarda, al costat.

En una bifurcació amb un pal indicador, comencem a remuntar cara amunt el Barranc de l’Omet. El camí va per una pineda saltejada amb alguna garrofera i, en eixir a camp obert, veiem a la dreta la Muntanya de la Frontera. Si ens fixem, mentre anem amunt, vorem que el barranc està abancalat amb ribassos de pedra seca, construïts en semicercle i en pendent cap a fora per a desviar les aiguades. Anem pujant per una senda molt pedregosa que abans era el camí per on baixaven els carros carregats de les pedreres de l’Albarda. L’extracció de pedres de rodeno era fins no fa molt una activitat artesanal en aquesta zona, de la que donen testimoni algunes casetes de pedra seca construïdes vora les pedreres.

Després d’un ascens continuat, arribem a la pista as-faltada de la Frontera. Anem carretera amunt, deixant a l’esquerra una indicació del SL-V 24 (Senda Vella del Garbí), i arribem al Pla del Garbí (545 m d’altitud). Tombem per un senderol a la dreta pel que anirem donant-li la volta a mitja altura al cim del Catxorro.

21.7 km120 m6h 30’

12.5 km476 m3h 30’

Cim de Penya Roja

10.3 km391 m2h 40’

Casa tio Miguelín

16.0 km231 m4h 50’

Estiv

ella

-Pen

ya R

oja

PR

-CV

369

Informació

INICI DE RUTARuta circular que pega la volta a tot el terme de mun-tanya d’Estivella amb eixida i arribada al propi municipi, concretament en la Plaça Metge J. Calvo González, una placeta amb un parc central que trobem quasi al final del poble en direcció a Terol vora la carretera, junt al centre de salut. Hi ha un panell informatiu en el jardinet central de la plaça. EN ACABANTPodem visitar l’aqüeducte dels Arcs ubicat al riu Palància, aigües amunt. Es tracta del monument més antic del poble, que forma part de la Sèquia Major de Sagunt, i va ser reconstruït al 1581 després d’una revinguda d’aigües.

POBLES PROPERSEstivella [pàg. 137]Albalat [pàg. 123] Torres Torres [pàg. 153]

La caseta del tio Miguelín. Aquest veí d’Estivella va decidir viure a la muntanya quan li tocà la loteria. Ara la casa està en ruïnes, però el tio Miguelín perviu en la memòria dels habitants del poble.

punt d’eixida:Plaça Metge J. Calvo González39º42’52” / 0º21’57’’O

Des deTorres Torres

Estivella

Des d’Albalat

39

Estiv

ella

-Pen

ya R

oja

PR

-CV

369

Estivella-Penya Roja (continuació)

Vora el camí, junt a un pi molt gran a la nostra esquerra, trobem la clotxeta de l’antiga Font del Catxorro, una aigua considerada medicinal per la gent d’Estivella. Arribem de nou a l’alçada de la carretera i baixem per un camí en pendent fins a una senda a l’esquerra que ens durà a la Font de Barraix.

Eixim de la Font de Barraix cara avall seguint les indicacions del GR-10 i als 5’ ens desviem a l’esquer-ra. Després de caminar durant una mitja hora per un tram en què concideixen el PR-CV 369 amb el SL-CV 23 (Senda de la Tancà), ens desviarem a l’esquerra en direcció al Blanquissar. Passem junt a la caseta en ruïnes del “tio Miguelín”. Immediatament comença el fort pendent del Racó del Rodeno. Trobem una altra caseta de caçadors, també en ruïnes, i finalment arri-bem a la zona del Blanquissar on tombem a la dreta seguint la direcció d’un pal indicador. Ara la nostra ruta coincidirà amb la Senda del Blanquissar (SL-CV 68) fins a un punt en què la deixarem per tombar a l’esquerra. En pocs minuts ens desviarem a l’esquerra per una senda que, entre vegetació de poca alçada, va baixant cap a una barrancada fins que, a l’alçada d’una caseta mig enderrocada, anirem a la dreta per una pinada. Al poquet, la senda canvia el sentit del pendent i comença a pujar a Penya Roja. La pujada és forta i el senderol estret.

Des del cim de Penya Roja (480 m d’altitud) el panorama és esplèndid: veiem des de les muntanyes de Barracas (Alt Palància) fins a la mar, amb la Serra d’Espadà al fons i en primer pla, les muntanyes de les Valls. En baixar, al mig de la senda trobarem un pi ben frondós. És l’únic d’ací dalt que se salvà de l’últim incendi i l’hem batejat com el Pi de Penya Roja. Seguim avall en pendent pronunciat de cara a la Muntanya Negra. En arribar al camí del Racó d’Alcalà (290 m d’altitud), tombem a l’esquerra fins al Camí

Cim del Penya Roja

Casa tio Miguelín

Font de Barraix

Informació

Antiga canalització que portava l’aigua de la Font de Beselga fins al poblat.

Vista de Beselga amb el castell. Els orígens del poblat es remunten als íbers.

EL CASTELL DE BESELGA

Tot i que els orígens del poblat de Beselga es remunten als ibers, el nom prové de l’època romana i té que vore amb la paraula basílica. Possiblement el llogaret musulmà de Beselga, als peus del Garbí, va ser la primera ubicació del municipi d’Estivella.

La torre sentinella del Castell de Beselga, quadrangular i amb accés suposadament per escales desmuntables ex-teriors, es va construir abans de la conquesta del territori per Jaume I, en temps de l’imperi almohade. El Llibre del Repartiment en fa esment anomenant-la com ‘castrum de Buselcam’.

El castell-palau adossat a la torre és d’origen cristià . Va ser construït a finals del segle XV i enderrocat poc temps després pels agermanats de Sagunt en el primer terç del XVI.

Fins a l’expulsió dels moriscos el 1609, que deixà el lloc pràcticament despoblat, hi vivien 35 famílies. A partir de 1610 es va produir una lenta repoblació. En 1647 es transformà l’antiga mesquita en església cristiana que es va mantindre dempeus fins a 1970 en què fou enderroca-da i substituïda per l’actual ermita.

L’aldea de Beselga, annex al castell, va tindre alcalde propi, almàssera, botiga i forn, fins a finals del segle XIX en què va quedar despoblada. El segle XX va deixar de ser nucli de població i, en l’actualitat, les cases són majorità-riament de segona residència.

41

Estiv

ella

-Pen

ya R

oja

PR

-CV

369

del Pla, una pista asfaltada que agafem a la dreta per davant d’una caseta en ruïnes (la caseta de Moreno). Més endavant, vora un pi gran, ens desviem de nou a la dreta per un camí de pinada. Creuem el Barranc d’Alcalà i travessem una zona de xalets seguint els senyals fins a retrobar-lo. Cal anar amb compte perquè hi ha una bona altura des de la vora per on caminem i el fons del barranc. Resseguim el barranc cara avall per una pinada. Travessem un garroferar, junt a un camp d’oliveres, i agafem un camí a la dreta en direcció a un xalet.

Al poquet eixim a un altre camí i anem a l’esquer-ra. Caminem un temps entre un hort de tarongers i una pinada i, en arribar a un aljub de caçadors, ens desviem per una senda a l’esquerra que, en ascens suau entre els pins, acaba en una caseta mig ender-rocada. Davant la casa anem un poquet a mà dreta i tot seguit eixim al camí de les Ombries que seguim avall a l’esquerra. Travessarem per asfalt una zona de xalets fins a connectar amb un camí de terra que va seguint la línia elèctrica. Aviat vorem Estivella al fons i, a la dreta, darrere un refugi de caçadors, la pedrera rehabilitada del Barranc de Linares.

Arribem a la revolta asfaltada del Pla d’Oci i bus-quem a la dreta el punt del barranc on coincideixen diverses sendes. Anem en direcció a Estivella pel pont de l’autovia de cara a la Muntanya Rodona. A la vora esquerra del camí, trobem restes de l’antiga sequieta per on baixava l’aigua de la Font de Beselga que abastia el municipi. El paratge es diu dels Quatre Pilars, per les columnes, visibles a la nostra esquerra, que sustentaven l’aqüeducte per on la sèquia traves-sava el Barranc de Linares. Travessem per baix el pont de dos arcs de la via del tren i finalment entrem de nou a Estivella per la Plaça del Llavador.

Estivella-Penya Roja (continuació)

La meua xiqueta és l’ama

del corral i del carrer,

Cançó popular de bressol.

de la

fulla

de la

parra

,

de la flor del taronger.

Albalat dels Tarongers13.0 km / 3h 35m

PR-CV 318

riu Palància

Albalat

Garbí

a Segart

Font dela Murta

Morró

Redona

> GR-10[pàg. 103]

0 km85 m0h 00’

1.7 km120 m0h 20’

3.3 km260 m0h 45’

Muntanya del garbí

Dificultat: mitjanaDistància total: 13.0 km

Desnivell acumulat: 540 mCamí efectiu: 3h 35’

5.5 km230 m1h 25’

45Albalat dels Tarongers

Eixim d’Albalat creuant el pont sobre el Riu Palàn-cia, travessem tres rodones en direcció a Segart i a la tercera agafem a la dreta el Camí dels Terrers, una pista mig asfaltada que ens durà, entre alguns xalets i en paral·lel a l’autovia, fins al començament del Camí del Garbí, ja clarament un sender de muntanya que discorre entre pinades junt al Barranc de Pujol. La senda va pujant fins al cim d’una muntanyeta (250 m d’altitud) amb els penya-segats del Garbí en front i els colls de l’Albardeta i l’Albarda a la nostra dreta. Una llegenda sobre una pedra en una bifurcació als peus del Garbí ens indica la direcció a La Murta cap a l’esquerra que és la nostra.

Agafem el camí de baixada i poc a poc anem deixant enrere el Garbí. Es el Camí de la Gronsa. Veiem algun lloc de guaita de caçadors, fet amb taulons sobre els pins. Descartem diversos senderols a dreta i esquerra i seguim baixant pel camí fins arribar a una zona de xalets una mica caòtica que travessem. Quasi al final dels xalets hem d’agafar un camí de grava a l’esquer-ra, tot i que solament està senyalitzat en verd i blanc com a sender local, pel que ens apareixerà tot seguit en un pi una indicació groga i blanca de PR que ens confirma la bona direcció. Immediatament trobem una zona de pic-nic amb una fonteta just abans de travessar la carretera de Segart per agafar el Camí de la Murta junt a un panell informatiu. Comença com una pista formigonada però esdevé en camí de terra i roca que, per una zona de vegetació frondosa, ens va portant cara amunt fins a la Font de la Murta, un pa-ratge emblemàtic i ben estimat per la gent d’Albalat.

13.0 km85 m

3h 35’

5.5 km230 m1h 25’

Font de la Murta

8.0 km260 m2h 20’

Muntanya del Garbí

El Morró

6.5 km360 m1h 45’

Aljubdel Cirerer

Alba

lat

PR

-CV

318

Informació

INICI DE RUTAAquest sender és una ruta circular que comença i acaba a l’entrada d’Albalat dels Tarongers, en front de l’Ajunta-ment i del Palau Senyorial. Podem arribar al poble pel Camí d’Albalat des de Petrés, per la carretera vella de Gilet a Estivella o per l’Autovia de Terol (A-23) eixida 7. Vora el punt d’inici de la ruta, junt al riu, hi ha un espai d’aparcament per als cotxes.

EN ACABANTUna passejada per l’interior del nucli d’Albalat ens desco-brirà el Castell-Palau, seu del senyoriu lligat a la Baronia de Segart als segles XIV i XV. També podem anar a fer un tomb per Petrés.

POBLES PROPERSAlbalat [pàg. 123] Petrés [pàg. 143]

En la falda de la Redona tenim l’opció de desviar-nos i pujar al cim (430 m d’altitud) per un senderol. A dalt, podrem veure el jaciment arqueològic de Montalt, amb restes íberes.

punt d’eixida:Pont d’Albalat39°42’08”N / 0°20’15”O

Des d’Estivella

Albalat

Des de Sagunt

47

Alba

lat

PR

-CV

318

Albalat dels Tarongers (continuació)

Des de la Font de la Murta continuem amunt per un sender empinat. Anem vora el Barranc de la Murta, el creuem per un muret de contenció i continuem pujant, voregem un coll a mitja altura, tornem a pujar i finalment arribem al Morró (360 m d’altitud) on hi ha construit un refugi d’aixopluc i des d’on podem contemplar una panoràmica de la Vall del Palància, amb els municipis d’Estivella i Albalat en primer ter-me, la Serra d’Espadà al fons i a la nostra esquerra els cims del Garbí i l’Albarda.

Deixem el Morró per un camí en baixada que ens duu a una cruïlla ben senyalitzada, que per la dreta en 30’ ens connectaria amb el GR-10 i la Mola de Segart, mentre que per l’esquerra és per on continua el nostre PR. Anem en direcció a la Muntanya Redona. Veiem també el Xocainet i el Mirador de la Penya de Gilet. Mentre caminem apareix a la nostra dreta la línia de costa amb Sagunt i Canet al fons i Gilet més a prop, nosaltres continuem en descens pel Camí de la Rodana i al poc ens desviem a l’esquerra seguint una indicació cap al Barranc de les Merles.

La desviació ens duu a la bassa i l’aljub del Cirerer i ahi mateix comença una senda que s’endinsa pel Bar-ranc de les Merles, un paratge esplèndid de vegetació ben frondosa. Baixem pel barranc durant un quart d’hora aproximadament i ens desviem a la dreta pel Camí de la Foia fins a retrobar el Camí de la Rodana que haviem deixat. El prenem a l’esquerra.

Ja cara avall, en direcció a Albalat, arribem a l’alçada de l’Autovia, la voregem cap a la dreta i la travessem per un pas inferior. Ara hem d’anar a l’esquerra pel trajecte per on passava l’antiga via minera i haurem de travessar un túnel, per a després baixar per una zona de xalets fins la carretera de Gilet a Estivella.Travessem el pont i arribem a Albalat.

Font de la Murta

El Morró

Aljub del Cirerer

El clar camí, el pregon idioma,

Fragment de M’aclame a tu, de Vicent Andrés Estellés.

El clar camí, el pregon idioma, un alfabet fosforescent de pedres,

el net destí, la sendera de llum.

un alfabet sempre amb la clau al pany,

La Rodana2.3 km / 45m

SL

Aljub de la Pedrera

Aljub de la Rodana

Faura

Bosc mediterrani-parc urbà

0 km70 m0h 00’

0.5 km177 m0h 15’

Dificultat: mitjanaDistància total: 2.3 km

Desnivell acumulat: 119 mCamí efectiu: 0h 45’

Bosc mediterrani- Parc urbà

Prenem l’entrada que hi ha entre el frontó i la paret del cementeri, i arribem al bosc mediterrani-parc urbà de la Rodana. Seguidament pugem per unes escales fins a trobar un panell d’informació de senders. El camí va a la dreta per darrere del cementeri i pocs metres més endavant gira a l’esquerra on comença la senda que es troba delimitada per pedres emblanqui-nades. Remuntem la muntanya envoltats de vegetació típicament mediterrània.

A la part alta, la senda esdevé en pista que agafem a l’esquerra en lleugera pujada, poc després eixim a un replà asfaltat, anem cap a l’esquerra per situar-nos damunt d’una bassa d’aigua (177 m d’altitud).

Tenim una panoràmica encisadora dels pobles, la marjal, la mar. Deixem la bassa pel ponent seguint el camí. La senda es desvia a l’esquerra, abandonant el camí asfaltat, però prèviament podem visitar 50 metres més endavant l’Aljub de la Rodana, amagat darrere d’una garrofera a vora camí, just on acaba la pedrera de rodeno blanc que tenim a la nostra dreta. Retornem i agafem la senda, en aquest cas a la dreta i en descens, trobem algun tram empedrat. Per aquesta senda baixaven les cavalleries amb les lloses que s’extreien de la cantera de rodeno i que s’utilit-zaven per a les voreres, els rastells, els llavaners, per empedrar camins, als marges dels conreus i també als entradors de carro de les cases.

Arribem a l’Aljub de la Pedrera, i seguim la senda en lleuger descens. Per la dreta ens arriba el PR-La Vall de Segó que coincideix amb la nostra direcció. Després de 300 metres la senda gira a l’esquerra cara amunt.

51La Rodana

1.3 km105 m0h 30’

Aljub de la Pedrera

2.3 km70 m

0h 45’

La r

odan

a

SL

Aljub de la Pedrera

Bosc mediterrani- Parc urbà

Informació

INICI DE RUTALa ruta s’inicia al bosc mediterrani-parc urbà de la Roda-na a Faura. El bosc es troba a la part alta del poble, junt a la muntanya. La recuperació d’aquest espai, anteriorment cultiu de tarongers, ha permés la rehabilitació paisatgísti-ca i l’accés directe a la muntanya des del poble. EN ACABANTPer completar la ruta es pot fer una passejada pel bosc mediterrani-parc urbà de la Rodana entre pins, carras-ques, sureres, xiprers, margallons i plantes aromàtiques com el romaní, el timó, la murtra o la ginesta.

POBLES PROPERSFaura [pàg. 139]Benifairó [pàg. 133]

Des deBenifairó

Des de Sagunt o Canet

punt d’eixida:Bosc Mediterrani (Faura)39º43’25’’N / 0º16’17’’O

L’Aljub de la Pedrera fou construït sobre unes lloses de rodeno a les acaballes del segle XIX pels Molina, els Ambrosios i altres pe-drapiquers que treballaven a les canteres del lloc. És singular i únic a tota la comarca, es troba sota terra i per poder accedir al seu interior cal baixar per unes escales. S’ompli per filtració directa de l’aigua de pluja.

Faura

53

La r

odan

a

SL

La Rodana (continuació)

Passem per la vora d’una torreta metàl·lica, al davant tenim el municipi de Faura i a la dreta, un xalet i un magatzem de taronges. Uns 200 metres més enllà trobem una altra torreta. Caminem per baix de la línia elèctrica.

Arribem a la zona d’Acampada de Faura. Continu-em per la vora de la tanca fins a un camí asfaltat on ens retrobem amb el bosc mediterrani-parc urbà i el panell d’informació de senders.

Remors d’aigua, d’aire. Canyar.

Fragment de Canyar, de Carles Salvador.

i el cant melós del gripau.

El me

u cant

-esba

tanat-

Ruta de l’aigua5.5 km / 1h 25m

SL

Panell 1Font de Quart

Panell 4Cistar de l’Oixet

Panell 3Molí de la Font

Panell 6Cistar de Quartell

Panell 5Molí de Quart

Panell 8Cistar de Benifairó

Panell 7Molí Nou

Panell 12Molí de l’ArapCistar de Benavites

Molí de Baix

Panell 9Molí de Dalt

Cistar de Faura

Quartell

Faura

Quartell

0 km46 m0h 00’

0.4 km45 m0h 08’

Dificultat: baixaDistància total: 5.5 km

Desnivell acumulat: 30 mCamí efectiu: 1h 25’ Panell 4

1.6 km40 m0h 25’Panell 8

57Ruta de l’aigua

Partim de la Font de Quart cap uns grans arbres que hi ha enfront. Ací trobem el “Panell nº 1 Font de Quart”. Passem l’últim arbre i tenim el “Panell nº 2 Cistar de la Font”. Anem per la vora de la carretera cap al molí, el passem i agafem a la dreta un senderol que va per damunt d’una canonada a la vora d’un mur. Un poc més endavant trobem el “Panell nº 3 Molí de la Font (de la tia Sapa). Continuem pel mig d’unes oliveres i eixim a un camí formigonat que seguim a la dreta, a l’instant a la nostra dreta i de baixada tenim un entrador.

“Panell nº 4 Cistar de l’Oixet”. El cistar es troba al fons. Tornem al camí, seguim a la dreta, desestimen a l’esquerra el camí del cementeri de Quartell i un poc més endavant, on el camí fa una revolta, el sender continua de front penetrant entre tarongers. Prèvia-ment anem cap al molí que tenim a la dreta: “Panell nº 5 Molí de Quart”. Retornem i tombem a la dreta per la senda de formigó que esdevé en caminet de terra i de nou un camí formigonat que s’eixampla. Agafem una senda a la dreta per la vora d’un camp de tarongers, al fons veiem una xicoteta construcció.

“Panell nº 6 Cistar de Quartell”. Baixem uns escalons a l’esquerra, la senda es fa estreta i va pel mig de les sèquies. Més endavant passem per uns “rebascalls”, com s’anomenen en la zona les xicotetes parcel-les d’horta de vitualles per a consum casolà. Anem xafant sobre lloses de pedra de rodeno i arribem al “Panell nº 7 Molí Nou i Llavaner”. Per un carreró entrem a Quartell. Enfront tenim el llavaner, seguim a la dreta deixant la població, passem una xicoteta rodona i immediatament busquem l’entrada de la senda a l’esquerra.

5.5 km46 m

1h 25’

Panell 4

Panell 6

4.7 km42 m1h 15’Panell 12

3.7 km26 m1h 00’Quartell

Ruta

de

l’aig

ua

SL

Informació

INICI DE RUTARuta circular de poc més de 5 quilòmetres que, des de la Font de Quart o Font de la Vall de Segó, recorre els mo-lins, els sistars –partidors- i les sèquies per on transcorre l’aigua que s’utilitza per a regar les fèrtils hortes dels cinc pobles de les Valls i d’Almenara. El recorregut és en realitat una còmoda passejada i resulta molt alliçonador ja que està dotat de panells informatius.

La Font es troba situada a escassos 200 m. al nord de la població de Quart de les Valls. EN ACABANTPer completar un dia temàtic, podem anar a visitar el Molí Nou i el Museu de l’Aigua de Quartell. Caldrà però verificar l’horari de visita al web de l’Ajuntament.

POBLES PROPERSQuart [pàg. 145] Quartell [pàg. 147] Benavites [pàg. 131]

Les aigües de la Font de Quart, segons Cavanilles, provindrien dels aqüífers subterranis de la Serra d’Espadà i també de les filtracions del riu Palància (de fet des que construiren la presa d’ Algar, la Font no s’ha secat). Tot l’entra-mat de sèquies fou dissen-yat pels romans i millorat pel sistema andalusí que posteriorment va sofrir noves transformacions.

Per CV 320

punt d’eixida:Font de Quart39°44’43”N / 0°16’20”O

QuartBenavites

Quartell

59

Ruta

de

l’aig

ua

SL

Ruta de l’aigua (continuació)

“Panell nº 8 Cistar de Benifairó”. Creuem el barran-quet i tombem a l’esquerra per la vora de la carretera, als 250 m. agafem el pas subterrani i, en eixir a la dreta, tenim el “Panell nº 9 Molí de Dalt”. Continuem en direcció a l’institut fins un pas de vianants on veiem una gran morera, creuem la carretera i agafem la senda d’accés a Faura. Passem pel costat del Molí de Baix, en estat ruïnós, i seguint la senda de formigó en un parell de minuts estem al Cistar de Faura. Con-tinuem per l’esquerra en lleuger descens, caminem entre camps de tarongers fins arribar a un pont .

Passem per baix del pont i immediatament agafem a l’esquerra el Camí de Llogarets. Als 100 m es fan dos ramals, seguim pel de l’esquerra i en la tercera revolta l’abandonem per un caminet de terra que naix a l’esquerra. Seguim el caminet i en la segona revolta, busquem a la dreta per la vora d’un ribàs el naixement d’una senda de formigó entre tarongers, que desemboca en el Camí de les Barraques que ens duu a Quartell.

Ronda 9 d’Octubre, l’agafem cap a la dreta, creuem la carretera d’entrada al poble, passem una revolta i eixim a la Ronda de la Dula, trobem un pal d’identifi-cació de localitat de Quartell. Passem tot el parc de la ronda i al final girem a la dreta per la Senda de l’Era, travessem el camí que la talla i seguim de front en lleugera pujada, creuant el llit formigonat del barranc.

Agafem a l’esquerra el camí asfaltat del Calvari, dei-xant de banda a la dreta el Camí de Benavites. A 100 m “Panell nº 12 Molí de l´Arap i Cistar de Benavites”. Voregem el molí que es troba en ruïnes i trenquem a l’esquerra pel Camí de la Font.

Arribem de nou a la Font de Quart.

Panell 8

Panell 12

Quartell

Fragment de Sentit a la manera de Salvador Espriu, de Salvador Espriu.

Passen el vent, el triomf, el repòs,

Presoner dels meus morts i del meu nom,

per rengles d’altes flames i d’arquer

s.

esdevinc mur, jo caminat per mi.

Presoner dels meus morts i del meu nom,

per rengles d’altes flames i d’arquer

s.

esdevinc mur, jo caminat per mi.

El Tabalet - La Rodana7.5 km / 2h 30m

SL

canonada

Tabalet

Bon Succés

EscolaTabalet

Miradorde la Rodana

AljubNou

Dificultat: mitjanaDistància total: 7.5 km

Desnivell acumulat: 400 mCamí efectiu: 2h 30’

0 km122 m0h 00’

0.6 km235 m0h 13’

Aljub delTabalet

63

Des de l’Escola Infantil del Tabalet agafem el camí pavimentat de formigó cara a la muntanya (marca blanca, groga i verda) i, a l’instant, deixem de banda el desviament a la dreta del PR-La Vall de Segó per a entrar per una pineda i remuntar el Barranc del Ta-balet. Arribem a una canonada de conducció d’aigua i la resseguim a l’esquerra. Trobem, uns 100 metres enllà, una pedra on es pot llegir “Aljub”.

Ens desviem a la dreta, i al poc trobem l’Aljub del Tabalet, recolzat contra les lloses de la muntanya. Retornem a la canonada i continuem a la dreta. Mag-nífiques vistes de la vall, la marjal i el litoral. Abandonem la canonada quan fa una corba cap a l’esquerra i agafem el senderol que naix a la dreta cara amunt. Més endavant deixem de costat una sen-da a l’esquerra i seguim de front entre paleres.

Arribem a un collet a cel obert on agafem el desvi-ament a la dreta que en uns minuts ens duu al Pic del Tabalet (311m). Sense dubte és el pic més bonic i espectacular de tota la vall. Tornem al desviament i continuem la senda a la dreta en ascens, passem per una xicoteta pedrera i arribem a un encreuament de sendes on coincideixen el PR-La Vall de Segó, el PR-CV 319 i el nostre sender. Estem a la Senda del Portell que continuem a l’esquerra en descens.

Arribem al Coll del Tabalet. Travessem la pista forestal de terra i enfilem amunt per la Senda de la Ratlla que discorre puntejant tot el cordal i que marca la divisò-ria dels termes de Benifairó i de Sagunt. A la dreta, el magnífic bosc del Pla del Corretger i la Calderona, a l’esquerra, tota la vall i, a la nostra esquena, una de les tres creus de les Valls.

El Tabalet - La Rodana

6.2 km111 m2h 10’

1.6 km304 m0h 40’

7.5 km122 m2h 30’

Pic delTabalet

Bon succés

Pic del Tabalet

Aljub delTabalet

El T

abal

et -

La

roda

na

S

L

4.7 km190 m1h 50’

MiradorRodana

Informació

La canonada fou cons-truïda per dur l’aigua a les hortes de Benifairó i Faura, des del Pou de San-ta Gemma, que es troba a Quart de les Valls, però malgrat la gran inversió mai s’acabà, ni arribà a portar una gota d’aigua.

INICI DE RUTAL´inicí del sender es troba a l´Escola del Tabalet, per arri-bar creuem el poble de Benifairó de les Valls en direcció a Quart de les Valls, conforme eixim de la població, a la nostra dreta tenim un parc rodejat per una tanca, agafem el camí de l´esquerra en pujada indicació “Escoleta Taba-let”, en arribar dalt aparquem.

EN ACABANTPodem acostar-nos a Benifairó, a visitar la Casa-Museu de Lluís Guarner (s.XVIII).

POBLES PROPERSBenifairó [pàg. 133] Faura [pàg. 139]

Des deQuart

Des deQuartell

Des deFaura

punt d’eixida/arribada:Escoleta del Tabalet39º43’43”N / 0º16’59’’O

Benifairó

65

Deixem la senda que portem i agafem la de l’Aljub Nou que naix a la nostra esquerra. El sender serpen-teja en continua baixada, desembocant, quasi al peu de la muntanya, en una pista de terra. Deixem de costat un ramal a l’esquerra i continuem en descens. La pista s’apropa a una pineda, a la nostra dreta tenim l’Aljub Nou al costat d’una figuera. Un minut després eixim a un camí asfaltat i el seguim a la dreta, en la revolta en un ribàs tenim un exemplar d’arbocer. En 10’ arribem a una explanada, el Mirador de la Rodana, amb magnifiques vistes de tota la costa fins al Montgó. Desfem el trajecte i tornem al lloc on hem agafat el camí asfaltat, continuant avall.

Als pocs minuts deixem el camí i ens desviem per una senda que ix a la nostra esquerra, per la part de dalt del primer camp de tarongers que trobem. Ací coincideixen el PR-La Vall de Segó i el nostre sender. De seguida creuem el Barranc de la Canaleta i enfilem cap a l’Ermita del Bon Succés. Deixem l’ermita per darrere, en direcció al ponent, i agafem el camí que ix a l’esquerra en descens entre tarongers.

Arribem a un camí asfaltat, continuem de front i cara avall. Travessem a l’esquerra un barranquet i agafem un camí formigonat que al seu inici té una porta de ferro. Veiem grans bancals de tarongers, voregem l’horta pel camí de terra junt a la muntanya, passem prop d’una torreta elèctrica i després per una caseta de camp. Ja de baixada, el camí es bifurca en dos ra-mals: descartem el formigonat i seguim pel de terra a l’esquerra que va més elevat, travessem més endavant un canyar i un xicotet barranc. Eixim al camí asfaltat del Tabalet que agafem a l’esquerra en ascens.

Escola Infantil del Tabalet.

El Tabalet - La Rodana (continuació)

Ermita del Bon Succés

El T

abal

et -

La

roda

na

S

L

He comprès que m’estime així la vida, aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub, distretament beguda.

Fragment de Horacianes (XXXI), de Vicent Andrés Estellés.

He comprès que m’estime així la vida, aquesta aigua petita, transparent, d’un aljub, distretament beguda.

Ruta dels aljubs15.3 km / 4h 00m

SL

Font de Quart

Aljub de Perico

Aljubde la Franca

Aljubd’Amorós

Aljubde la Creu

b. Fondo

b. de l’Arquet

b. d

e la catalana

Paratge les Gerretes

Aljub de Caicó

b. del

Codo

val

0 km52 m0h 00’

6.0 km181 m1h 35’Gerretes

Dificultat: mitjanaDistància total: 15.3 km

Desnivell acumulat: 464 mCamí efectiu: 4h 00’

Aljub de Caicó

3.0 km110 m0h 45’

Font de Quart

Aljub de Perico

Aljubde la Franca

Aljubd’Amorós

Aljubde la Creu

b. Fondo

b. de l’Arquet

b. d

e la catalana

Paratge les Gerretes

Aljub de Caicó

b. del

Codo

val

69Ruta dels aljubs

Partim de la Font de Quart en direcció nord, pel Camí Vereda Reial. Continuem a l’esquerra pel camí de l’Ecoparc fins a creuar el Barranc de l’Arquet a poc més d’un quilòmetre on ens desviem a l’esquerra pel llit del barranc. Als 10’ creuem el Camí de Sorrana i continuem remuntant el barranc.

Deixem el barranc i tombem a la dreta per un sende-rol, costera amunt, que desemboca en un camí. El se-guim a l’esquerra. Prenem diversos camins a l’esquer-ra seguint les marques. Baixem al camp de motocròs en fort descens. Ja de pujada ens adrecem al Barranc Fondo per una senda que naix a l’esquerra, creuem el Barranc de l’Arquet i arribem al Camí de Fontanelles. Seguim a la dreta i immediatament a l’esquerra pel camí del Barranc de la Catalana. Desestimem totes les pistes que ens van eixint a la dreta. De sobte el gros de la pineda s’acaba i passem a una zona de matoll i pins. En aquest punt abandonem el camí i enfilem cara amunt per la pista de l’esquerra que esdevé en senda i que ens duu a una caseta de pedra seca. Eixim al camí i continuem a la dreta. Un poc més tard desestimem el Camí Gerretes i dos camins privats més a l’esquerra.

En una confluència de tres camins anem a l’esquerra per una senda que s’endinsa per pineda fins la caseta de pedra seca de les Gerretes. Eixim a un camí asfal-tat que seguim a la dreta i que en pocs minuts ens duu a l’Aljub de Perico. Retornem a la pista i continu-em a l’esquerra. Una senda a la dreta ens durà a les Gerretes, una zona rocosa amb uns clots naturals de poca fondària que s’omplin d’aigua quan plou.

15.3 km52 m

4h 00’

8.1 km152 m2h 05’

Aljub de Caicó

Gerretes

13.1 km125 m3h 25’La Catxola

9.8 km203 m2h 35’

Aljub d’Amorós

Ruta

del

s al

jubs

S

L

Informació

INICI DE RUTAEs tracta d’una ruta circular que, des de la Font de Quart (o de la Vall de Segó) recorre els aljubs i les casetes de pedra seca del terme de Quart de les Valls.

La Font es troba situada a escassos 200 m. al nord de la població de Quart de les Valls. EN ACABANTLa Font de Quart està també molt a prop de Benavites. A aquest poble de les Valls podem visitar l’emblemàtica Torre Medieval (segle XV) declarada monument nacional. Cal concertar la visita prèviament a través de l’Ajunta-ment de Benavites.

POBLES PROPERSQuart [pàg. 145] Quartell [pàg. 147] Benavites [pàg. 131]

Aljub de Caicó.Els aljubs són dipòsits per a emmagatzemar l’aigua de pluja. Tenen dues parts, una basseta sota terra on es recull l’aigua, i una barraqueta o caseta de pedra seca en superfície. S’utilitzaven com a reserva d’aigua per a persones i bestiar als conreus de secà i les pedreres.

punt d’eixida:Font de Quart39°44’43”N / 0°16’20”O

Per CV 320

QuartBenavites

Quartell

71Ruta dels aljubs (continuació)

Deixem el paratge per la senda que prossegueix per l’esquerra i eixim novament al Camí de les Gerretes que agafem per l’esquerra fins a trobar, també a mà esquerra, el de l’Aljub de la Franca. El visitem i retor-nem a la senda que continua cap a l’esquerra.

Creuem la carretera de Vorajunta buscant un caminet. Prenem una senda a l’esquerra en ascens, que ens aboca a l’Aljub de Caicó. Continuem i agafem el camí a l’esquerra (a la dreta una cadena tanca el pas), que abandonem en uns minuts per una senda a la dreta. Arribem a la Senda del Racó d’Amorós remuntant el barranc, tancat, fresc i frondós fins a l’aljub, un dels llocs més bonics de tota la Vall de Segó.

En un encreuament més amunt de l’Aljub d’Amorós anirem a l’esquerra i, desestimant una senda molt marcada a l’esquerra, trobarem un senderol que ens entra fins la Caseta de la Ratlla (10’ des de l’aljub). Retornem al sender i, deixant de costat una senda a la dreta vora un gran molló, anirem baixant fins al Pi del Camí del Codoval. En aquest punt conflueixen el PR-La Vall de Segó i el PR-CV 319 de la Senda del Senglars. Nosaltres tombem a l’esquerra en descens i de seguida novament a l’esquerra per a entrar a la Senda del Codoval que, ressegueix el curs del barranc fins a creuar-lo.

Eixim novament al Camí del Codoval, el seguim a la dreta i posteriorment ens desviem a l’esquerra per la senda que remunta fins l’Aljub de la Creu per un bonic bosc de pins i garroferes. Arribem a la caseta de pedra seca de la Catxola, seguim el sender cara avall i ens retrobem novament amb el Camí del Codoval pel que marxem a la dreta fins a la Font de Quart o Font de la Vall de Segó. Aquesta última part coincideix en recorregut amb el PR-La Vall de Segó.

La Catxola

Aljub de Caicó

Aljub d’Amorós

Ruta

del

s al

jubs

S

L

Fragment de Si fossis terra, de Miquel Martí i Pol.

i als rius secrets que et travessen l’entranya.

La Vall de Segó27.1 km / 8h 15m

PR

...creixeria en tu

seria fidel als camins que et solquen la pell

i llevaria fruits d’una rara dolcesa,

i als rius secrets que et travessen l’entranya.

b. del Codoval

Aljubd’Amorós

Pic dels Corbs

Romeu

Salt del Cavallla Frontera

la Creu

Font de Quart

Faura

0 km70 m0h 00’

3.3 km125 m0h 50’

10.0 km347 m2h 40’

Salt del Cavall

Dificultat: altaDistància total: 27.6 km

Desnivell acumulat: 1191 mCamí efectiu: 8h 15’

75La Vall de Segó

Eixim de la zona d’acampada de Faura pel Camí de la Rodana vora el cementeri. En passar l’últim hort de tarongers, trenquem per la dreta, creuem el Barranc de la Canaleta i enfilem cap a l’Ermita del Bon Suc-cés, la voregem i baixem a l’esquerra fins a un camí asfaltat. Travessem un barranquet i prenem un camí formigonat. Rodegem una finca de tarongers vora la muntanya i, ja de baixada, en una bifurcació agafem un camí a l’esquerra que, travessant al poc un canyar i un barranquet, ens duu al camí asfaltat del Tabalet.

Passem l’Escola del Tabalet i als 100 m tombem a la dreta. La senda, més avant, continua vora una sèquia, al final de la qual trenquem a l’esquerra en ascens. Travessant un barranquet entrem a la senda de la Caseta del Rector, entre pins i garroferes. De baixada trobem a mà esquerra l’única surera que queda a la nostra comarca, i a la dreta, la Caseta de la Catxola.

Desemboquem al Camí del Codoval i anem a la dreta de cara a Quart durant uns 10’, deixant de banda el Camí Catxola i un camí de terra privat. Després d’unes garroferes, agafem un camí entre tarongers a l’esquerra. Rodegem una paret i busquem darrere el dipòsit de la Font del Codoval. Baixem a la senda de formigó i seguim pel camí asfaltat de la dreta. Passem la rodona de l’Ermita del Crist i prenem el Camí de Santa Gemma fins a la Font de Quart.

Deixem el paratge de la Font de Quart en direcció nord, pel Camí Vereda Reial. Anem a l’esquerra pel camí de l’Ecoparc fins al Barranc de l’Arquet. Seguim a la dreta pel formigonat fins al Barranc de Romane-tes que ix a la nostra esquerra. El resseguim durant uns 20’.

27.6 km110 m8h 15’

15.6 km155 m4h 25’

22.3 km344 m6h 30’

Alt de Romeu

La V

all d

e Se

gó

PR

20.4 km348 m5h 40’

Cim de la Creu

Font de Quart

Informació

INICI DE RUTALa ruta discorre per tot l’amfiteatre natural que forma la Vall de Segó des de la Serra de la Frontera al nord fins al Pic dels Corbs al sud. Es tracta d’un trajecte circular que ens duu per baix i per dalt de tota la Vall amb impressio-nants vistes de la Calderona, de la Serra d’Espadà i de la Mar Mediterrània. La senda permet gaudir d’esplèndides panoràmiques (Salt del Cavall, Molí de Vent, La Creu, Pic dels Corbs), de racons perduts (Aljub d’Amorós) i de paratges encisadors (Font de Quart). La vegetació és típicament mediterrània, amb garroferes, oliveres, boscs de pins i arbusts.

La ruta pot iniciar-se a Faura (bosc mediterrani-parc urbà de la Rodana), a Benifairó de les Valls (Escola del Tabalet) o a Quart de les Valls (Font de Quart). La nostra descripció comença a la zona d’acampada de Faura, junt al bosc mediterrani-parc urbà de la Rodana.

EN ACABANTEns podem quedar un ratet a la Font de Quart (o de la Vall de Segó), un manantial natural d’aigua dolça on hi han paellers i taules per gaudir d’un bon dinar.

POBLES PROPERSFaura [pàg. 139] Benifairó [pàg. 133]Quart [pàg. 145]

Restes del Temple de Bacus. Fou un santuari ibero-romà dedicat al cult de Liber Pater, déu protec-tor de la fecunditat dels camps i de les vinyes.

Des deBenifairó

Des de Sagunt o Canet

punt d’eixida:Bosc Mediterrani (Faura)39º43’25’’N / 0º16’17’’O

Faura

77

La V

all d

e Se

gó

PR

La Vall de Segó (continuació)

Eixim per la nostra dreta i, un poc més amunt, retornem al barranc. Tenim a la nostra dreta la senda ascendent que, vorejant els penya-segats de la Fron-tera, ens durà fins a l’últim coll per on pujarem als cims. En aquesta zona cal anar amb compte, ja que pot haver-hi ramat brau pasturant.

Una vegada dalt, la senda discorre pel cordal cap al Salt del Cavall (345 m d’altitud) amb una panoràmica espectacular: la Serra d’Espadà, la Calderona, la Ba-ronia, Javalambre i tot el litoral. Deixem el cim per la senda de baixada, primer a dreta i després a esquerra, fins una pineda. La senda descriu un gran arc fins al molló dels termes després d’una bona pujada. En la següent lloma hi han restes del Temple de Bacus. Entre oliveres, podem vore alguna pedra esculpida. Travessant una xicoteta pineda, anem cap a l’Alt de la Frontera (377 m), màxima altitud del recorregut. Des d’ací, forta baixada fins a la pista del Barranc Fondo.

Agafem la pista a l’esquerra fins el Barranc de l’Arquet. Resseguim el seu curs a l’esquerra i al poquet el dei-xem per un senderol a la nostra dreta. Als pocs minuts travessem una pineda, creuem el camí asfaltat de la Retoresa i al poc arribem a l’antiga Mina de Ferro. La ruta continua per l’esquerra de la mina, creua un camí asfaltat i puja pel cordal de la Muntanya de la Corralissa. Després d’una baixada pronunciada, traves-sem una pista i pugem per la senda d’enfront cap al Molí de Vent (155 m d’altitud). Entrem a un camí de formigó, el seguim fins passar una cadena i anem a l’esquerra entre garroferes. Anem uns 100 m a la dreta per la carretera de Vorajunta i tombem a l’esquerra per un camí cap a un camp de tarongers. Una senda ens connectarà amb un camí de terra que, a l’esquerra i en passar unes casetes, esdevé en la senda frondosa que remunta el Barranc d’Amorós, un dels llocs més bonics de la Vall de Segó.

Salt del Cavall

Informació

Restes de murs del desaparegut poble de Benicalaf entre els horts de tarongers.

Façana de l’antiga esglèsia de Benicalaf.

BENICALAF, EL POBLE DESAPAREGUT

Benicalaf és un antic llogaret de les Valls d’origen morisc, inclós com una alqueria en el Llibre del Repartiment de Jaume I.

En 1856 va ser annexionat al municipi de Benavites i des de l’any 1900 és un poble abandonat i desaparegut, del que només queda l’esglèsia de Sant Jaume (s. XVIII), amb una cridanera policromia interior pintada al fresc, i alguns murs d’antigues vivendes entre els camps de tarongers que rodegen el temple. Al segle XVII, després de l’expulsió dels moriscos, el poble fou repoblat i va arribar a superar el centenar d’habitants. Estava format per diversos carrers i algunes places, a més d’un cementeri junt a l’esglèsia.

Pascual Madoz en donava al 1849 la següent descripció:

L[ugar] con ayunt[amiento] de la prov[incia] [...] de Valencia (3 1/4 leg[uas]), part[ido] jud[icial] de Murviedro (1 1/4); SIT[UADO] en la parte mas meridional del valle de Sego ó Valletes de Sagunto, con libre ventilacion y CLIMA sano [...] Tiene 37 CASAS de irregular construccion y en el centro una igl[esia] parr[oquial] (Santiago) [...] El TÉRM[INO] confina por N. y O. con Sta. Coloma y Faura; S. Mur-viedro, y E. Canet; estendiéndose 1 1/4 de hora de N. á S. y 1/2 de E. á O. [...] IND[USTRIA]: la agrícola, 2 hornos de pan cocer y 2 molinos de aceite. POBL[ACIÓN]: 41 vec[inos], 130 alm[as]. El PRESUPUESTO MUNICIPAL as-ciende a 2,030 r[eale]s, que se cubre con arbitrios y reparto vecinal. En 1611 pertenecía á Doña Florinda Cruyllas el señ[orío] de esta poblacion.

(Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar)

79La Vall de Segó (continuació)

En un encreuament més amunt de l’Aljub d’Amorós anirem a l’esquerra i, desestimant una senda molt marcada a l’esquerra, trobarem un senderol que ens entra fins la Caseta de la Ratlla (10’ des de l’aljub). Retornem al sender i, deixant de costat una senda a la dreta vora un gran molló, anirem baixant fins al Pi del Camí del Codoval. Creuant el camí de front arri-bem a una explanada amb una casa mig derruïda, des d’on iniciem la pujada a la Muntanya de la Creu.

El cim de la Creu (348 m d’altitud) és un lloc amb esplèndides vistes en totes direccions. Als 15’ de baixada, en una cruïlla de senders seguim avall sense deixar la senda per la que venim, travessem la pista de terra del coll del Tabalet i enfilem amunt la Senda de la Ratlla pel cordal que marca la divisòria dels ter-mes de Benifairó i de Sagunt. A la dreta tenim el Pla del Corretger i la Calderona, i a l’esquerra tota la Vall.

A l’alt de Romeu (344 m d’altitud) abandonarem el PR-CV 319 (Senda dels Senglars) i agafarem a l’es-querra la Senda de l’Eixeve que baixa cara un pi soli-tari. Una forta baixada ens durà fins a un desviament que a la dreta ens puja al Pic dels Corbs.

Al cim del Pic dels Corbs (240 m d’altitud), un poc a la dreta de cara a la mar, podem trobar gravat en pedra la figura d’un corb. Baixarem per on hem pujat fins una bassa d’aigua, la rodegem i anem cap a la Muntanya de les Forques. La senda baixa pel vessant nord fins un camí de terra entre garroferes. Trobem l’Aljub de la Mina i uns metres més enllà un camí de formigó a l’esquerra en forta pujada que ens connec-ta amb una senda en direcció a una pineda. Passem una pedrera artificial i un barranquet per a desembo-car en la Senda i Aljub de la Pedrera. Anem a la dreta i en 15’ arribarem de nou on haviem començat.

Aljub d’Amorós

Alt de Romeu

La V

all d

e Se

gó

PR

Cim dela Creu

Un guaita tenebrós, des del serrat en flames, em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.

Onegen foramurs banderes esquinçades...

Fragment de On he deixat les claus, de J.V.Foix.

Un guaita tenebrós, des del serrat en flames, em crida amb noms estranys i em fa que no amb les mans.

Onegen foramurs banderes esquinçades...

La Calderona8.0 km / 2h 20m

SL-CV 108

GR-10 (Puçol) <[pàg. 103]

Sagunt

> GR-10 (Barraix)[pàg. 103]

Penyesde Guaita

0 km12 m0h 00’

1.6 km26 m

0h 20’

Dificultat: mitjanaDistància total: 8.0 km

Desnivell acumulat: 385 mCamí efectiu: 2h 20’

83La Calderona

La ruta s’inicia als peus del castell, junt a la creu que hi ha a l’entrada del Cementeri Municipal de Sagunt al final del Carrer de la Pau on trobem un panell in-formatiu i un pal de senyalització. Caminem envers el cementeri i tombem pel segon desviament a la dreta que passa junt a una gran bassa d’aigua de reg i ens duu fins al molí medieval de Gausa. Per baix de les vies del tren anem fins l’autovia de Terol que traves-sem també per un pas subterrani per a després creuar a l’altra banda de la via de servei V-23 front a la Ur-banització Monte Caruana. Anem cap a l’esquerra per una pinadeta junt a la via de servei i arribem a la pe-drera de Gausa que remuntem per un senderol que va per la vora fins arribar a l’Alt de la Caldera, on agafem un camí a l’esquerra del que ens desviem en seguida a la dreta i que ens durà finalment al Pla d’En Bou després d’anar un temps vora l’autopista i creuar-la per un pontet. A la dreta, després del pontet, és on es pot deixar el cotxe, si hem preferit començar la caminada en aquest punt. Un desviament a l’esquerra ben senyalitzat ens indica la direcció i ens duu al pal de senyalització del Pla d’En Bou on s’acaba l’asfalt i s’inicia el camí de terra.

Caminem per un camí vora un camp tancat d’oliveres, al poquet entrem en un senderol per un zona més frondosa junt a un barranquet i més endavant trobem una clotxeta d’aigua en una roca amb una barraqueta de pedra seca, als voltants de la qual podem distingir alguns exemplars de pinastre o pi rodeno, característic de zones descalcificades i diferents del pi carrasco o pi blanc que és el que predomina.

8.0 km352 m2h 20’

3.8 km60 m

0h 55’

5.1 km114 m1h 20’

6.6 km330 m1h 55’

La C

alde

rona

SL-

CV 1

08

Informació

INICI DE RUTALa ruta s’inicia als peus del castell de Sagunt, junt a la creu que hi ha a l’entrada del Cementeri Municipal al final del Carrer de la Pau on trobem un panell informatiu i un pal de senyalització.

La primera part de la ruta no té un especial interès sen-derista i discorre en bona part per pistes d’asfalt i zones urbanitzades. Una bona opció és acostar-se en cotxe fins al Pla d’En Bou per la via de servei de Sagunt a Gilet V-23 i començar a caminar a partir d’eixe punt. La desviació in-dica “Pla del Bou” i ens la trobem a l’esquerra en direcció a Gilet després de la Urbanització Monte Caruana i abans de l’autopista. EN ACABANTAquesta és una ruta lineal que enllaça Sagunt amb el GR-10. És pot fer d’anada i tornada pel mateix camí o empalmar al final bé amb el tram de GR-10 que va a Pu-çol o, en sentit contrari, fins al Monestir de Sant Esperit. En qualsevol dels dos casos, hauríem de tindre previst el vehicle de tornada.

POBLES PROPERSSagunt [pàg. 149] Gilet [pàg. 141]

Les Penyes de Guaita eren un lloc de vigilància des del que amb fum de fo-gueres s’avisava els pobles de la comarca de l’arriba-da de vaixells pirates.

punt d’eixida:Creu del cementeri de Sagunt 39°40’26”N / 0°16’35”O

Des de la Baronia

Sagunt

Des de les Valls

85

La C

alde

rona

SL-

CV 1

08

La Calderona (continuació)

Per una pujada pronunciada però curta arribem al Coll de Gausa i seguim amunt per una sendeta pedregosa a la nostra esquerra cap a la Lloma Llarga. Baixem per un pendent pronunciat cap al Barranc de Balau i tornem a pujar en direcció a les Penyes de Guaita, una zona tradicional d’escola d’inici a l’esca-lada. La senda per la que anem marca la divisòria en-tre els termes municipals de Sagunt i Gilet, i segueix pujant fins a la pista de les Penyes de Guaita.

Travessem la pista i seguim cara amunt per una sen-deta, trobem un molló (327 m d’altitud) que senyala la divisió del termes. Junt al molló ix una senda a l’esquerra amb una aspa de direcció incorrecta. Nosal-tres seguim per la dreta que és el sender que duiem i eixim a un camí més ample que agafem també cap a la dreta. En zona de pineda trobem algun sembrat que fan els caçadors per atraure les perdius. Arribem a un segon molló i estem ja crestejant les Penyes de Guaita. El camí esdevé senda i mirant cap a les muntanyes a la nostra dreta veiem perfectament el Pic de l’Águila, el Xocainet i la Penya de Gilet, la Mola de Segart, el Garbí i els Rebalsadors de Serra. Trobem un senderol a l’esquerra que ens duria al cim de les Penyes de Guaita i després ens tornaria de nou al sender SL-108. Val la pena anar-hi per gaudir de les panoràmiques. Si el dia és clar, podrem vore una extensa panoràmica de la línia de costa des d’Orpesa (la Plana Alta) fins al Montgó (la Marina) amb les Columbretes al fons de la mar.

Arribem al pal indicador del GR-10, final del sender local SL-CV 108. Estem a una altitud de 350 m. El desnivell acumulat des de Sagunt és de 308 m i des del Pla d’en Bou, de 248 m.

[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]

[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]

Reinterpretació de Escala i ascensor, de Joan Brossa.

[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]

[][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][][]

Les Escales4.2 km / 1h 20m

PR-CV 364

Al paratge natural <“La Dehesa” (Alt Palància)

CampamentLes Escales(Sagunt)

Cerverola

Aljub de Cerverola

0 km160 m0h 00’

1.0 km245 m0h 15’

Dificultat: mitjanaDistància total: 4.2 km

Desnivell acumulat: 258 mCamí efectiu: 1h 20’

Desviament a “la Dehesa”

89Les Escales

Des del Campament Municipal de les Escales, seguint la direcció del pal indicador, comencem a caminar per la carretera asfaltada per on hem arribat. En 10’ ens trobem a la nostra dreta amb el camí del Colom, una pista de terra ben senyalitzada, que ens encamina cap a Cerverola, una lloma allargada de formes suaus, però amb prou pendent, que apareix en front nostre i que connecta amb la Muntanya de la Pipa de la Vall d’Uixò (la Plana Baixa). Són estriba-cions de la Serra d’Espadà. El nom de “Cerverola” ve segurament de l’abundància fa temps de serveres (Sorbus domestica) de les que encara se’n poden veure algunes. Hi ha qui diu que la paraula cervesa ve de la tradició romana de fer fermentar el suc de les serves per obtenir una beguda alcohòlica de baixa graduació. Al poquet de caminar trobem a la nostra dreta un grup de carrasques adultes vora el camí, de gran valor per ser una flora inusual en un terme tan pla com el de Sagunt. Seguim pel camí de terra, entre conreus de secà, sense fer cas d’alguna desviació de formigó, passem pràcticament per la porta d’un xalet i veiem a la nostra esquerra la Muntanya del Colom inconfusible per la Cova del Colom, una cavitat en la roca vora el cim. No fem cas d’una senda que baixa i seguim cara amunt amb un barranquet a la nostra dreta, i bancals d’oliveres i d’armelers per l’esquerra. Tot seguit creuem el barranc i continuem fins que el camí connecta amb un senderol a la dreta en un punt senyalitzat on es troba l’Aljub de Cerverola.

4.2 km160 m1h 20’

2.6 km344 m0h 50’

Cim de la Cerverola

3.8 km200 m1h 10’

2.0 km312 m0h 25’

Les

Esca

les

P

R-CV

364

Informació

INICI DE RUTAAquesta és una ruta circular amb eixida i arribada al Campament Municipal de Les Escales (terme de Sagunt). Per arribar-hi, cal desviar-se de l’autovia Terol-Vall d’Uixò (N-225) per l’eixida nº 7 del tram Algar-Vall d’Uixó, creuar la carretera per baix, i a la rodona agafar el Camí de Les Escales. La ruta s’inicia a l’entrada del campament on un indicador junt a la carretera per on venim ens indica la direcció cap al Camí del Colom i l’alt de Cerverola. Just a l’entrada del campament es poden deixar el cotxes en una zona d’aparcament. EN ACABANTEns podem quedar al Campament de Les Escales a dinar i passar la vesprada. Si anem amb família o amics, els menys caminers sempre es poden quedar preparant el menjar o jugant a pilota mentre fem la ruta de Les Escales. També podem acostar-nos a l’estany de la Devesa.

POBLES PROPERSAlgar [pàg. 127] Alfara [pàg. 125]

L’estany de la Devesa, al terme municipal de Soneja. El podem visitar continuant pel camí asfal-tat de l’inici de la ruta de Les Escales.

Des dela Baronia

punt d’eixida:Campament Les Escales 39°47’32”N / 0°19’33”O

Algar

N-225

91

Les

Esca

les

P

R-CV

364

Les Escales (continuació)

A partir de l’aljub la senda agafa un pendent pro-nunciat. Després d’un quart d’hora de pujada, trobem tres trams d’escales de fusta i una de anses de ferro que ens ajuden a salvar uns altres tants desnivells consecutius. Continuem amunt per la vessant oest del Cerverola per la línia divisòria dels termes de Sagunt i Fondeguilla (la Plana Baixa). Durant l’ascens podem veure panoràmiques espectaculars de diverses mun-tanyes de la Serra d’Espadà pels termes de Chóvar, Eslida y Fondeguilla, a més de la Vall del Palància -amb vistes dels pobles de la Baronia, Sogorb i Altu-ra-, la Serra de Javalambre al fons i la Calderona al sud. Va bé aturar-se per contemplar-les i també per recuperar l’alè.

Coronem el cim de Cerverola (493 m), el més alt del terme municipal de Sagunt, i el punt on conflueixen els termes de Sagunt, la Vall d’Uixò i Fondeguilla. Ara, a més de les muntanyes que tenim a la nostra esquena, veiem la mar i tot el golf de València en front fins al Montgó. En un dia clar es poden divisar les illes Columbretes, un arxipèlag format per quatre grups d’illots d’origen volcànic a 30 milles de la costa de la Plana. Des del cim, tombem a la dreta per començar la baixada, primer per un senderol quasi pla entre matolls però que al poquet agafa un pendent pronunciat i pedregós en direcció sud-oest. Trobem alguns pals indicadors. Com a referència orientativa visual ens dirigim envers la zona de pineda al peu del Cerverola que és on es troba el Campament de les Escales.

Creuem la pineda i entrem al Campament de les Escales per darrere dels edificis d’allotjament. El campament disposa de zones esportives, de picnic i serveis higiènics. Permet organitzar diverses activitats d’esplai a l’aire lliure i està regit pel Consell Agrari de l’Ajuntament de Sagunt. Final de la ruta.

Cim de laCerverola

“TORBIN SON SOMNI VISIONS FUNESTES

I SES NITS SIEN COM LES D’ORESTES

QUI DE GREU PARRICIDI FOU PUNIT!”

Fragment de El bosc damnat a mort, de Llorenç Riber.

I ELS UDOLS DEL BOSCATGE DERRUÏT,

Senda dels senglars12.8 km / 4h 45m

PR-CV 319

Font de Ribera

CasaRomeu

Alt de Romeu

la Creu

0 km115 m0h 00’

1.9 km201 m0h 35’

3.1 km344 m1h 00’

Alt de Romeu

Dificultat: mitjanaDistància total: 12.8 km

Desnivell acumulat: 427 mCamí efectiu: 3h 45’

Font de Ribera

CasaRomeu

Alt de Romeu

la Creu

95

Eixim del punt kilomètric 2 del Camí Vell de Terol en direcció a l’Alt de Romeu i la Creu de Quart, i just en una bifurcació, cal parar atenció a un senderol que ix a la nostra dreta en direcció descendent cap al Barranc de Bonilles i que al poquet ens aboca a una carretereta asfaltada que és el Camí de Bonilles. Ca-minem a l’esquerra per aquest camí i anem travessant la urbanització seguint els senyals de PR. Arribem a una bifurcació per la que tombem a la dreta i finalment als 20’ aproximadament de l’eixida deixem enrere les últimes cases de la urbanització de Bonilles i ens endinsem cara amunt per una pista de terra amb la pedrera del Salt del Llop a la dreta i el bosc de Romeu a l’esquerra. Aquesta és la millor zona boscosa de pi blanc del terme de Sagunt, la declaració de paratge protegit de la qual n’evitaria la destrossa per ampliació de la pedrera. Pugem per la pista sense fer cas de diferents desviacions i finalment arribem a l’entrada de l’enorme circ excavat al llarg de 50 anys per la pedrera de l’empresa Lafargue-Asland. A la nostra esquerra comença la pujada a la Mun-tanya de Romeu per una pista molt empinada que en realitat és un tallafocs (entre la pinada a la dreta de la pista hi ha un senderol que és més còmode de pujar perquè ens estalvia de les pedres soltes). Fins a coronar la muntanya, la pista fa tres fortes pujades enllaçades. Mentre fem la segona pujada trobem a la dreta una clotxa mig enderrocada que gastaven els caçadors que vénen a fer batudes de senglars per la zona. Durant la pujada val la pena deturar-se de tant en tant i, a més de recuperar l’alè, contemplar les pa-noràmiques espectaculars de les muntanyes i la mar.

Senda dels Senglars

12.8 km115 m3h 45’

5.5 km344 m1h 45’

Muntanya de la Creu

8.7 km182 m2h 45’

Font de Ribera

11.4 km344 m3h 15’

Send

a de

ls S

engl

ars

P

R-CV

319

Informació

INICI DE RUTAAquesta és una ruta circular amb eixida i arribada al punt kilomètric 2 del Camí Vell de Terol, senyalitzat amb un panell informatiu. Per a trobar el Camí de Terol s’ha d’eixir de Sagunt per l’Avgda Montíber en direcció a l’ermita de Sant Cristòfol i, després de creuar l’autopista, trencar a la dreta per agafar el Camí Vell de Terol. Eixe camí és en realitat l’antiga carretera de Terol per la que, després de passar un col·legi de monges, fixant-nos bé ens trobarem un camí a la nostra dreta amb el panell d’inici del PR-CV 319. Entrant per eixe camí hi ha un lloc on podrem deixar el cotxe. EN ACABANTEl Club Social de Bonilles, al final de la nostra caminada, és un bon lloc per fer-se una cerveseta reparadora o, fins i tot, per encomanar una paella.

POBLES PROPERSSagunt [pàg. 149] Petrés [pàg. 143]

Des dePetrés

Des de Sagunt

punt d’eixida:Àrea Recreativa Bonilles 39°42’5”N / 0°18’14”O

Baixant de l’Alt de Romeu no hi ha dubte de per què les muntanyes del Portell i de la Creu són conegudes com ‘les Mamelles de les Valls’.

97

Send

a de

ls S

engl

ars

P

R-CV

319

Senda dels Senglars (continuació)

Des del cim de Romeu veiem una panoràmica impres-sionant amb la Serra d’Espadà al nord, Javalambre a l’oest, la Calderona al sud i tota la línia de costa fins al Montgó per la banda de l’est. Comencem a baixar per senda i als 10’ connectem amb el sender local del Tabalet de Benifairó, que agafem per la nostra esquerra i que coincidirà durant un tram amb la nostra ruta que va crestejant, amb la Vall de Segó a la dreta, el bosc del Corretger a l’esquerra i la Muntanya de la Creu al front. Caminant per la línia de partició dels termes de Sagunt i Benifairó, arribem a un altet que hom anomena el mirador de les Valls. La senda ens duu a creuar una pista i continua cara amunt fins a una bifurcació senyalitzada on abandonem a la dreta la Senda del Tabalet i continuem per l’esquerra vorejant la Muntanya del Portell per una zona de pi rodeno, fins desviar-nos per un sender a dreta que en pocs minuts ens puja al cim de la Muntanya de la Creu (348 m), el punt més alt de la ruta. Comencem a baixar des de la Creu per un senderol en pendent prolongat que en 10-15’ ens aboca a una pista en què tenim dos opcions perfectament indicades amb un pal de senyalització: a l’esquerra retallem el recorregut i anem directament a la Font de Ribera, i a la dreta, un recorregut d’uns 2 km més llarg ens porta també a la font però donant un rodeig per la zona del Povitxol i el Codoval. Nosaltres agafem la segona, la Senda del Codoval, un caminet ben frondós i ombrívol amb el Barranc del Codoval a la nostra dreta. Arribem a una explanada amb una casa mig enderrocada al fons i continuem baixant, passant per davant d’unes casetes, fins que trobem la pista del Codoval que a la dreta ens duria a Quart i a l’esquerra, que és el nostre camí, al Povitxol. En aquest punt s’ha d’estar alerta de tombar a l’esquerra sense fer cas d’unes indicacions amb marques del PR La Vall de Segó que assenyalen el Camí d’Amorós en

Alt de Romeu

Muntanya de la Creu

Informació

Medalló amb la imatge de Romeu, gravat pel picapedrer saguntí Ramón Martínez l’Abella.

La clandestinitat de les activitats del guerriller Josep Romeu l’obligava a viure a un lloc allunyat del poble.

LA CASETA DE ROMEU

Val la pena acostar-se a la Casa de Romeu. Caminant per un bosc frondós ben bonic, remuntem el Barranc de Romeu i en poc més de 5’ arribem a una explanadeta. Ens hem de fixar bé per descobrir a la nostra esquerra en alt a l’altra vessant del barranc una construcció de color marró molt ben camuflada entre el boscatge de la muntanya. És la Caseta de Romeu, l’amagatall del cap guerriller saguntí durant la Guerra del Francès, i d’alguns dels seus fidels, quan actuaven per aquestes contrades.

Hi ha un senderol a l’esquerra pel que creuem el barranc i enfilem un caminet escalonat cara amunt que ens duu a l’Aljub de Romeu junt a la casa, que es pensa que ja s’utilitzava com abastament d’aigua en aquells temps.Si agafem la sendeta ben marcada que ix darrere l’aljub en pocs minuts trobem una roca plana on hi ha gravada l’esfinx del guerriller, un treball realitzat per un picapedrer saguntí, Ramón Martínez, de malnom l’Abella. Aquest picapedrer ha deixat altres mostres de la seua obra amb gravats d’animals i plantes en diverses roques escampades arreu de les muntanyes.

La Caseta de Romeu sembla que va servir de refugi hippie als anys 70 i ara l’usen els caçadors com a lloc de guaita dels porcs senglars. Està molt abandonada, tot i que enca-ra queden restes de l’antiga llar i una bancada d’obra.

Josep Romeu (1778-1812) fou comandant dels Batallons de la Milícia Urbana de Morvedre, una columna guerrillera que arribà a reunir 2.000 homes amb la que participà en la derrota de les tropes franceses a València en 1808. Lluità després a Madrid, Morella, Albentosa, a Xest i Xiva, per terres d’Alacant, en Albacete i en Cuenca. Les últimes accions militars protagonitzades per Josep Romeu tingue-ren lloc en Bunyol i Requena, fins que va ser capturat el 6 de juny de 1812 en les muntanyes de Sot de Chera per la traïció d’un paisà de malnom “Recelós”. Va ser executat a la forca en la Plaça del Mercat de València el 12 de juny, amb 34 anys, i soterrat en una fosa comuna al Barranc del Carraixet (Tavernes Blanques).

99

Send

a de

ls S

engl

ars

P

R-CV

319

front de per on nosaltres veníem. La cruïlla té un pi al mig i a pocs metres a l’esquerra connecta amb la pista del Camí del Povitxol on ja trobem senyals que ens indiquen la Font de Ribera a l’esquerra. Passem vora l’Aljub del Povitxol i arribem a una zona de pista formigonada que ens duu cara avall cap al Barranc de Ribera, amb el bosc de Romeu al front per la vessant oposada a la que hem pujat. Una vegada passem per davant del Corral de Ribera -una mena d’Arca de Noé amb ases, ovelles, cabres, gossos, i altres animals- ens desviem a l’esquerra, travessem el Barranc de la Font de Ribera i tombem de nou a l’esquerra per asfalt fins a un senderol davant d’una caseta pel que arri-bem a la font, l’únic naixement permanent d’aigua del terme de Sagunt. Deixem la Font de Ribera i enfilem la darrera pujada de la ruta per la pista del Camí del Corretger, al final de la qual tombem a la dreta de baixada cap al Bar-ranc del Corretger i l’Aljub del Corretger, una clotxa de caçadors. Continuem per pista vorejant el barranc i arribem a un desviament a l’esquerra amb un senyal que indica la Casa de Romeu, el refugi on s’amagava el guerriller, i que es troba a uns 15’ de la nostra ruta. Seguim per la pista per on veniem i al poc d’aquesta bifurcació veiem vora el camí les restes d’un antic forn de calç. Arribem de nou a l’anomenada civilització i retrobem cases, granges, xalets i xaleters. Eixim al Camí de Romeu, una pista asfaltada que agafem per la nostra dreta i que per una zona urbanitzada ens durà al punt d’arribada. Passem pel Club Social de Bonilles. Seguim anant per carrers de la urbanització de Boni-lles fins arribar al Camí Vell de Terol que era el nostre punt d’eixida. Final de la ruta.

Font de Ribera

Bonilles

Senda dels Senglars (continuació)

Sol als cims I neu. Ni el frec d’una paraula, Ni una remor de fulles tremoloses, Ni el poema del mar, nuesa freda Dels marbres d’ulls tancats.

Fragment de Sol als cims, de Celia Viñas.

Sol als cims I neu. ¿Qui trobarà els camins nous, les trenes immaculades de les muntanyes verges, dels cims tots plens de sol i neu?

Puçol - Barraix16.8 km / 5h 10m

GR-10

a Sant Esperit

Font de Barraix

el GarbíPic de l’Àguila

la Mola

Segart

> SL-CV 108[pàg. 83]

0 km33 m0h 00’

3.0 km273 m0h 50’

Dificultat: mitjanaDistància total: 16.8 km

Desnivell acumulat: 1070 mCamí efectiu: 5h 10’

4.7 km330 m1h 05’

a Sant Esperit

Font de Barraix

el GarbíPic de l’Àguila

la Mola

Segart

> SL-CV 108[pàg. 83]

103Puçol-Barraix

La ruta s’inicia en el desviament que duu al Casino Monte Picayo on trobem un pal indicador del Sender Europeu E-7/GR-10. Per davant del Casino i en arri-bar a una hípica, ens desviem per un barranquet que remuntarem durant un quart d’hora aproximadament. El deixem enrere i seguim pujant per un sende-rol pedregós, travessem una xicoteta pineda i ens aboquem a un camp de tarongers que voregem per la nostra dreta. Seguim cara amunt, entrant i eixint del barranc, amb algun pendent pronunciat, fins arribar a una pista per la que tombem a l’esquerra. Trobem immediatament l’Aljub dels Xiprers, li donem la volta i encarem senda amunt fins arribar al paratge anome-nat “Claro de Luna” (280 m d’altitud), als peus de les Penyes de Guaita. Si ens donem la volta i el dia és clar, vorem una bona panoràmica del Golf de Valèn-cia. Des d’aquest punt, per la dreta, podríem anar en un quart d’hora al cim del Picaio.

Seguint el GR cap a la paret rocosa de les Penyes de Guaita, enfilem un camí cara amunt i ara el que veiem és tota la línia de costa del Camp de Morvedre i la Plana Baixa. En un quart d’hora aproximadament arribem al Pas dels Borregos (altitud: 355 m), un xicotet penya-segat pel que cal pujar grimpant (convé no anar molt carregat i pujar amb compte). Arribem tot seguit al pal indicador que ens duria al Pla d’En Bou per la nostra dreta seguint el sender local La Cal-derona (SL-CV 108). Nosaltres continuem recte uns 10’ per una senda prou plana fins a un desviament a la dreta per un senderol no massa visible.

16.8 km564 m5h 10’

9.0 km430 m2h 00’

Pic de l’Àguila

12.0 km292 m3h 30’ Segart

15.0 km550 m4h 45’

Cim del Garbí

Puço

l-Ba

rrai

x

GR

-10

Informació

INICI DE RUTAEl GR-10 és un sender europeu de llarg recorregut que enllaça l’Atlàntic amb el Mediterrani. La descripció correspon a l’itinerari Puçol-Barraix que és el tram del GR-10 que travessa el Camp de Morvedre. Hi han dues variants del sender GR-10 en la nostra comarca: una en-tre Beselga i Barraix i una altra que és una alternativa del tram Segart-Garbí que va per la Canal del Garbí, una ruta amb certa dificultat tècnica ja que s’ha de remuntar la canal grimpant amb l’ajut d’unes cadenes fixes inserides a les roques. Aquesta darrera variant, però, permet de fer un recorregut circular Segart-Segart. El punt d’inici des de Puçol es troba a l’entrada del poble en sentit Sagunt València, desviació cap a Monte Picayo.

EN ACABANTSi no tenim ganes d’extendre l’excursió fins al mirador del Garbí, a prop de Barraix hi han alguns restaurants de cap de setmana.

POBLES PROPERSSagunt [pàg. 149] Gilet [pàg. 141]Segart [pàg. 151] Estivella [pàg. 137]

La Mola de Segart (altitud: 556 m) és una de les fites emblemàtiques de la Calderona al Camp de Morvedre. Es troba al terme municipal de Segart, el poble més menut de la comarca.

Des dePuçol

punt d’eixida:Casino Monte Picayo 39°37’53”N / 0°18’39”O

105

Puço

l-Ba

rrai

x

GR

-10

Puçol-Barraix (continuació)

Al poquet se’ns obri el panorama i ja veiem la Mola de Segart a l’horitzó i, al fons de la Vall de Toliu, el Monestir de Sant Esperit. Immediatament el camí esdevé una baixada brusca i perillosa per la quantitat de pedra solta. Al final, tombem a la dreta per una senda que continua baixant fins a tornar a trobar el camí que duiem i que agafem cap a la dreta, de nou amb baixades intenses, fins a una cruïlla ben senyalit-zada que travessem sense perdre la direcció. Eixim a una pista que anem baixant a ma esquerra, travessem una pinadeta i trobem una pista formigonada. Estem al Coll de la Calderona (altitud: 140 m).

Fem ara un dels trams menys atractius del recorre-gut. Anem tot el temps per pista ampla, travessem una zona de xalets per on ens desviem a l’esquerra, entrem al Camí del Sant Esperit deixant a l’esquerra el Camí del Pic de l’Àguila, veiem en front la muntanye-ta de la Creu de Sant Esperit i, 400 m abans d’arribar al Monestir, tombem per una senderola a la nostra es-querra, ben senyalitzada, per la que, després de pujar durant 25’ per un fort pendent pedregós, coronarem el cim del Coll del Pic de l’Àguila (altitud: 430m).

Una senda i un camí a l’esquerra ens duen cara avall amb la imponent Mola de Segart en front. En una revolta del camí ja veiem un primer plànol del rocam del Garbí. Seguim envers la Mola per un camí ample fins a un corral o magatzem, en front d’un camp de tarongers, per on ens desviem cap a la nostra dreta seguint els senyals. Caminem per un camí ample, ara amb la Mola a l’esquerra a prop nostre i la mar a la dreta al fons. A un quilòmetre aproximadament del Coll del Pic de l’Àguila ens trobem una cruïlla amb un tauló informatiu i un pal que ens indica la direcció a Segart per una senda frondosa descendent. Baixant sense parar, als 10’ passem per la Font de Campaner (sense aigua) i continuem cap a Segart on entrem pel

Pic de l’Àguila

Informació

La Vall de Toliu. Al fons, el Monestir de Sant Esperit i El Garbí.

La Serra Calderona està plena de paratges recòn-dits com el de la Font del Campaner.

LA LLEGENDA DE LA CALDERONA

La denominació com a Serra Calderona del conjunt de la serralada que va entre les valls del Palància i el Túria, des de la Cova Santa (Alt Palància) al Picaio (Horta Nord), és ben recent . Fins als anys 50 del segle XX, en què gent de l’excursionisme començà a parlar de la Calderona no hi havia un nom comú per a referir-se a totes aquestes muntanyes.

En realitat, el nom de la Calderona feia temps que rondava per aquests paratges. Conten les cròniques que Maria Inés Calderón, “Maria la Calderona”, una actriu de la faràndula, era l’amant favorita del rei Felip IV de qui arribà a tindre un fill en 1629 i que, en enamorar-se d’un altre home, va ser obligada pel monarca a professar en un convent.

La llegenda, però, diu que Maria va fugir del convent de monges de Guadalajara on havia estat confinada i va acabar refugiant-se prop de Sant Esperit, en el paratge que encara anomenem com a Coll de la Calderona. Allà es va unir als roders que solien emboscar-se en aquests llocs per assaltar els viatgers que passaven pels camins i tornaven ràpidament a refugiar-se a la muntanya. La Cova dels Lladres, una cavitat de difícil accés, n’és un vestigi d’aquells temps i també la Senda dels Lladres, una pista que va de Sant Esperit a Puçol i que abans era un estret i tortuós camí de ferradura. Algunes dites populars mantenen encara memòria d’aquestes històries: “Puçol, passa’l amb sol” o “Xé, a robar a la Calderona”. També hi ha qui diu encara per a referir-se a un abús o extorsió “açò pareix la Calderona”.

La Calderona ha estat, i ho és encara, un referent de l’excursionisme valencià que reconeix com un dels seus orígens la I Acampada de Germanor, celebrada en1947 al paratge de Sant Esperit, que va infantar el Centre Excursi-onista de València.

107Puçol-Barraix (continuació)

Carrer de Sant Josep. Just abans del pont a l’entrada al poble, per la nostra esquerra, un caminet molt arreglat ens duria a la Font de Sant Josep.

Arribem a la Plaça de l’Ajuntament. Junt la Casa del Poble, que té baix el llavaner, trobem la indicació del GR-10. Remuntem un barranquet per un senderol-regatxol pedregós a la nostra dreta. Travessem una conducció d’aigua i eixim a una pista ampla i plana que agafem cap a l’esquerra, tot i que tenim el Garbí a la dreta. Un quilòmetre més enllà aproximadament, agafem un desviament a la dreta per un camí més es-tret que va pujant. Ara veiem a la nostra dreta la Pe-nya de Gilet i el Xocainet. Seguim amunt, amb alguna baixada curta però intensa i alguna bifurcació no del tot ben senyalitzada, fins que la senda comença a travessar la pedrera per on accedirem al Pla del Garbí. La pedrera és un vessant de la muntanya amb moltes lloses de rodeno esllavissades que cal remuntar amb compte. Després de la pedrera hi ha una dura pujada rocosa amb alguna pedra solta. És, potser, el tram que es fa més pesat de tot el recorregut. Finalment arribem al Pla del Garbí (altitud: 567m).

Ara creuem el Pla del Garbí, un zona de vegetació baixa amb algun pi. En començar a travessar el pla, tenim el cim del Garbí a la nostra dreta i el Coll del Caxorro en front. Caminant cap a l’esquerra, arri-bem a la carretera de Segart per la zona del Puntal de l’Abella i pugem costera amunt envers la nostra dreta fins que connectem amb la CV-334 d’Estivella a Serra. Estem a 580m d’altitud i anem a l’esquerra per la carretera durant poc menys d’un quilòmetre. Vora un xalet, una miqueta abans d’una bifurcació amb un senyal de stop, veiem un pal indicador a la dreta, eixim de la carretera i per una senda en forta baixada arribem a l’ermita de Barraix en ruïnes i, immediata-ment, a la Font de Barraix (altitud: 512m).

Segart

Cim del Garbí

Puço

l-Ba

rrai

x

GR

-10

Barraix per a l’aigua bona;en Torres Torres fineta;en Algímia, poca i forta;en Alfara, molta i fluixa,i en Algar de riu i poca.

Extret de Tòpics de Baix Palància (Els pobles valencians parlen els uns dels altres), Manuel Sanchis Guarner.

Estivella - Barraix5.25 km / 1h 50m

Derivació GR-10

> SL-CV 23[pàg. 31]

Font de Barraix

Estivella

Beselga

> SL-CV 23[pàg. 31]SL-CV 24 <

[pàg. 19]

0 km115 m0h 00’

1.5 km201 m0h 20’

2.0 km226 m0h 30’

Dificultat: mitjanaDistància total: 5.25 km

Desnivell acumulat: 436 mCamí efectiu: 1h 25’ Beselga

111Estivella - Barraix

Agafem la carretera que puja a Beselga, també senyalitzada amb un cartell de la ruta de les claus del castell de Beselga, passem per baix de la via del tren Sagunt-Saragossa i continuem per la nostra dreta fins passar ara per baix de l’autovia. Continuem per la nostra dreta sempre en direcció a Beselga; el cami de l’esquerra, anomenat La Frontera, puja al Pla del Garbí. Seguim, sempre en ascens, deixant xalets a la dreta i a l’esquerra i arribem a una corba a l’esquerra, des d’on ja veiem el castell de Beselga, continuem pujant i ens trobem amb una doble corba, primer a la dreta i després a l’esquerra i veiem a la nostra esquer-ra el pal indicador del SL-CV 24 que puja al Garbí. Nosaltres continuem pujant i ja estem en l’Avinguda de Barraix on apareixen les primers cases de Beselga; travessem tota la pedania i arribem a la plaça del Puntal de Pedro.

Si agafàrem el carrer de la dreta arribaríem a la Plaça de l’Ermita on hi ha una fonteta que ens pot servir d’aprovisionament i on comença el SL-CV 23 de la senda de la Tancà. Una maniseta en la façana de l’església recorda els moriscos que poblaren la zona fins a 1609. Nosaltres continuem recte per una pujada curta però de fort desnivell i ens trobem amb una bassa que servia per a regar l’horta de Beselga i el llavador que s’abastia de l’aigua del naixement de Beselga, que antigament era d’on bevia el poble d’Estivella.

5.25 km504 m1h 50’

4.0 km460 m1h 30’

3.2 km380 m1h 15’

Beselga

4.7 km484m1h 40’

Estiv

ella

-Bar

raix

Der

ivac

ió G

R-10

Informació

INICI DE RUTALa ruta té el seu inici en el poble d’Estivella, a la rodona que hi ha junt al restaurant Els Pins.

EN ACABANTHi ha la possibilitat de fer una caminada circular enlla-çant amb el SL-CV 23 (Senda de la Tancà). Si, una vegada arribats a la Font de Barraix, tornem uns 500 metres sobre les nostres passes, arribarem al desviament que ens portarà de tornada a Estivella per altres paratges. Podem simplement seguir les indicacions de Senda de la Tancà [pàg. 31] a l’inrevés.

POBLES PROPERSEstivella [pàg. 137]

Llavador i camí a l’eixida de Beselga.

punt d’eixida:Restaurant Els Pins39°42’33”N / 0°20’57”O

Des de Torres Torres

Des d’Albalat

Estivella

113Estivella - Barraix (continuació)

Passem el llavador i agafem el camí de terra que en uns pocs metres es converteix en senda al creuar el barranc del Garbí. Seguim pujant i arribem a dues ca-setes blanques que arrepleguen l’aigua del naixement de Beselga. Les deixem a l’esquerra i ens enfilem per la temuda Senda de la Carrasca, coneguda pel seu gran desnivell, però, que per sort sols té 300 m. Després, la senda es converteix en camí i arribem a la fi de la pujada, on hi ha un pal indicador, que ens indica “a Barraix 25 minuts”.

Ara el camí es fa més suau, però als pocs metres comença de nou la pujada que ja no deixarem fins arribar al nostre destí. A la dreta i al fons veiem la Serra d’Espadà, i al mig de la vall, els pobles d’Algímia i Alfara. Continuant el nostre camí de pujada, veurem a la dreta una vella tanca de fil d’aram que delimita el Tros de Codes, gran ametlerar ara abandonat però an-tigament ben treballat. Seguim caminant i ens trobem amb dos pals indicadors, un a la esquerra i un altre en el camí que apareix a la nostra dreta.

El camí de la dreta és el que ens portaria a Beselga pel SL-CV 23 i després a Estivella, realitzant així un recorregut circular. Ara sols ens queda seguir pel camí i en 10 minuts arribem a la font de Barraix.

Deixem a la dreta una caseta i enfront nostre apareix la font de Barraix, fi del nostre recorregut.

Estiv

ella

-Bar

raix

Der

ivac

ió G

R-10

en aquella paret

amerada d’amors

En aquella paret

de friccions ardentes.

suada pels amants,

com un dur matalàs,

Fragment de Testament mural, de Vicent Andrés Estellés.

amerada d’amors com un dur matalàs,

La Canal del Garbí2.8 km / 1h 30mDerivació GR-10

Xorrode Fulgencio

Segart

el Garbí

a Segart

a Barraix

0 km277 m0h 00’

1.0 km230 m0h 15’

Dificultat: altaDistància total: 2.8 km

Desnivell acumulat: 333 mCamí efectiu: 1h 30’

117La Canal del Garbí

Iniciem la ruta en la Plaça de l’Ajuntament de Segart des del pal indicador del GR-10 que hi ha junt a l’an-tic llavaner. Agafem el carrer Major i eixim de Segart passant per davant de l’església. Continuem carretera avall fins arribar a un corba tancada on trobem el pal indicador de la variant de la Canal.

Agafem el camí de pujada que prompte es transfor-ma en senda. Entrem en el Barranc de Segart per on caminem i del que eixim per la nostra dreta per a continuar, sempre en pujada, a la vista dels im-pressionants penya-segats del Garbí en front i la no menys impressionat muntanya de la Mola de Segart a l’esquerra. Arribem a l’entrada de la Canal pròpiament dita, també anomenada el Xorro de Fulgencio, i ens quedem bocabadats perquè tenim damunt de nosal-tres els tallats del Garbí. Ara estem a 405 m altitud.

Comença el tram de dificultat tècnica i se’ns va acce-lerant el cor. Mirem amunt i sembla impossible que puguem eixir per aquell lloc, que és per on desaigua el Pla del Garbí. De seguida trobem les primeres cade-nes que ens ajudaran a pujar els trams més difícils i, quasi sense adonar-nos-en, estem al mig de la Canal. Mirem amunt i no veiem cap eixida. En realitat, la tenim a la nostra esquerra per un estret túnel entre dos lloses de proporcions impressionants. De seguida trobem el pas que pot semblar més perillós i per això tenim altra vegada les cadenes que ens ajudaran.

2.8 km565 m1h 30’

2.1 km423 m0h 50’

Xorro de Fulgencio

Xorro de Fulgencio

2.3 km475 m1h 10’

La C

anal

Der

ivac

ió G

R-10

Informació

ARRIBAR A L’INICI DE RUTAEl punt d’eixida és la Plaça de l’Ajuntament de Segart. Es pot arribar en cotxe, des de la rotonda d’Albalat (4,3 km). Segart és el poble més xicotet de la comarca, trobar la Plaça de l’Ajuntament no serà gens difícil.

EN ACABANTPossibilitat de fer una ruta circular, enllaçant en el Pla del Garbí amb el GR-10 que baixa a Segart per la Pedrera. La ruta GR-10 (Puçol-Barraix) d’esta mateixa guia [pàg. 103] descriu el tram corresponent a este recorregut, però a la inversa.

POBLES PROPERSSegart [pàg. 151] Estivella [pàg. 137]

Mirem amunt i no veiem cap eixida. En realitat, la tenim a la nostra esquerra per un estret túnel entre dos lloses de proporcions impressionants.

Des d’Albalat

punt d’eixida:Plaça de l’Ajuntament39°41’01”N / 0°22’26”O

Segart

119La Canal del Garbí (continuació)

Anem pujant amb precaució i si ens fixem veurem un cep de vinya al mig de la Canal i un poc més amunt una xicoteta caseta de ferro on hi ha un llibre per a deixar constància, si volem, del nostre pas per aquest singular lloc. I per fi ja veiem l’eixida al davant nostre.

Eixim de la Canal (516 m d’altitud) i continuem per la senda del Pla del Garbí. A la nostra dreta veiem la Muntanya de Catxorro. Anem pujant amb pendent molt suau i apreciem tot el Pla del Garbí amb la Serra d’Espadà a la nostra esquena. Arribem al pal indicador que connecta amb el GR-10 que va per la pedrera.

Pal indicador del Pla del Garbí (561 m d’altitud). Estem al Puntal de l’Abella i darrere podem vore el pic de la muntanya l’Alt del Pi, coronat per unes antenes. Si seguirem cap a la dreta anirem a la Font de Barraix. Si anem a l’esquerra, en 1 hora tornem a Segart per la Pedrera, completant un bonic itinerari circular. La

Can

al

D

eriv

ació

GR-

10

Capítol III

On es disposen els recursos senderistes de què gaudeix el caminant en la coneixença de les terres de la comarca, i s’exposen segons les gents d’Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algar del Palància, Algímia d’Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d’en Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de les Valls, Quartell, Sagunt, Segart, i Torres Torres.

EL POBLEEs troba situat en el marge esquerre del llit del riu Palàn-cia a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la mar Mediterrània i a una distància d’aquesta de 15 km.

Té una extensió de 2135 hectàries de terreny muntanyós i de vall entre la Serra Calderona i la Serra d’Espadà per la qual discorre el riu Palància, en la denominada subcomar-ca de la Baronia.

El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics, tanmateix, encara es conserven terrenys de secà a les zones muntanyenques i les vores dels barrancs, els quals compten amb oliveres i garroferes, fonamen-talment. El paisatge de la localitat es completa amb un conjunt de sendes i fonts, constituint, en suma, un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palancia i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre.

AJUNTAMENTPlaça Pla del Molí 1 - 46591Telèfon 96 262 82 01www.albalatdelstarongers.net atencio_al_ciutada@albalatdelstarongers.es

Albalat dels Tarongers

123

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 43] Albalat dels Tarongers[pàg. 115] La Canal del Garbí

LLOCS I PARATGESParc del riu PalànciaEntre el riu Palància i el poble.

RECURSOS EN LÍNIAwww.albalatdelstarongers.es

Vista d’Albalat dels Taron-gers des del camí de La Rodana. Al fons veiem la serra d’Espadà.

Alba

lat

EL POBLESituat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu divideix el terme municipal en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les mun-tanyes més elevades del terme són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l’anomenada popularment Muntanyeta de l’Ermita (229 m.), als peus de la qual s’estenen les ca-ses del poble. El clima és mediterrani. La zona muntanyo-sa del terme (365 ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i quelcom d’espart.

S’arriba a Alfara des de València per l’A-23; cal prendre l’eixida núm. 14 de l’autovia i, tot seguit, la CV-327, la qual travessa primerament la localitat veïna d’Algímia d’Alfara i, un kilòmetre després, està Alfara.

AJUNTAMENTCarrer Ave María 1 - 46594 Telèfon 96 262 60 01www.alfaradelabaronia.es alfarabaronia_alc@gva.es

Alfara de la Baronia

125

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 87] Les escales

LLOCS I PARATGESFont d’ÀrguinesEixint pel nord del poble, pel carrer homònim.

RECURSOS EN LÍNIAwww.alfaradelabaronia.esFont d’Àrguines.

Alfa

ra

EL POBLEMunicipi situat entre les serres d’Espadà i Calderona, en les riberes del riu Palància. La superfície del terme és ir-regular, prou muntanyosa amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals són: Castellet (371 m), la Solana (337 m), Picaio (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua banda central, de nord-oest a sud-oest; per l’esquerra aflueix la rambla d’Assuévar i per la dreta la rambla d’Arruïnes que serveix de límit entre Algar de Palància i el terme d’Alfara de la Baronia. El clima és mediterrani. El poble s’alça junt al marge dret del Palància, en un xicotet altell.

S’accedeix a esta localitat, des de València, a través de la A-23 i prenent després la CV-327.

AJUNTAMENTPlaça de Castelló 2 - 46593Telèfon 96 262 50 55 www.algardepalancia.es apalancia_alc@gva.es

Algar del Palància

127

CENTRES EXCURSIONISTESAssociació Anda K’andarásContacte: Ana Esteve LostadoTelèfon 96 262 65 09

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 35] Estivella - Penya Roja [pàg. 87] Les escales

ALTRES CAMINADESCordell de la Rambla d’Assuèvar +info: SLV 233Via Verda Part de l’antic traçat de ferrocarril Sagunt-Ojos Negros. Algar - La Dehesa +info: www.wikiloc.com

LLOCS I PARATGESL’assut d’AlgarPresa d’origen musulmà d’on pren les aigües la Séquia Major de Sagunt.

RECURSOS EN LÍNIAwww.algardepalancia.es

Alga

r

Assut d’Algar.

EL POBLEMunicipi situat entre el riu Palància i els vessants sep-tentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la ribera del Palància existei-xen petits plans. Les principals altures són: Picaio (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l’extrem oriental passa el riu que serveix de límit amb el terme de Sagunt. El clima és mediterrani.

Més d’una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment pins i foresta baixa (coscolla, farigola i romaní). Hi ha pastures d’hivern, que s’arrenden tots els anys per a bestiars de Castelló i Terol.

S’accedeix a aquest poble, des de València, a través de la A-23, prenent després la CV-327.

AJUNTAMENTPlaça Sant Vicent 1 - 46148Telèfons 96 262 60 53 / 96 262 71 02www.algimiadealfara.esaalfara@gva.es

Algímia d’Alfara

129

Via Verda al seu pas per Algímia.

Algí

mia

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista l’AixaraPlaça de l’Esglèsia 6 - 46148Contacte: Mario Montal MartínTelèfon 96 262 60 53adlalgimia@algimiadealfara.es

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 87] Les escales

ALTRES CAMINADESVia Verda Part de l’antic traçat de ferrocarril Sagunt-Ojos Negros. Escalada en el Picaio Redó Part de l’antic traçat de ferrocarril Sagunt-Ojos Negros.

LLOCS I PARATGESFont del CondeEnclavament natural on naix l’aigua per abastir el poble. Temple parroquialInterior molt interessant i valuós. ErmitaConstrucció del segle XVIII, avui en dia dins del poble.

RECURSOS EN LÍNIAwww.algimiadealfara.es

EL POBLELa vila de Benavites està situada en el sector nord-est de la Vall de Segó. Té una superfície de 4,30 km². La població se situa a una altitud de 36 metres sobre el nivell del mar.

El terme s’assenta en una superfície pràcticament plana, lleugerament inclinada en sentit oest-est i drenada pel barranc de l’Arquet. El nom d’aquest últim fa referència a l’antiga conducció que portava l’aigua de la Font de Quart a Almenara, la qual va ser destruïda per la riuada de 1965. Avui en dia queden visibles alguns dels laterals del petit aqüeducte. Actualment, el barranc de l’Arquet serveix de límit entre les provincies de València i Castelló.

A menys d’un quilòmetre a l’est del nucli urbà es situa el temple de Benicalaf, única resta que queda en peu de l’antiga alqueria rural morisca. El temple es situa a l’antiga via ibero-romana Augusta.

AJUNTAMENTPlaça de l’Ajuntament 1 - 46514 Telèfon 96 263 66 52 www.benavites.esbenavites_ofi@gva.es

Benavites

131

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista La Vall de SegóCarrer Cervantes s/n - 46512 FauraLocal Amics (Enfront del nº 8)www.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.comlavalldesegó@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 49] La Rodana [pàg. 55] Ruta de l’aigua[pàg. 61] Tabalet-La Rodana[pàg. 65] Ruta dels aljubs[pàg. 73] La Vall de Segó

ALTRES CAMINADESRomeria de Benicalaf +info: commemora l’annexió de Benicalaf al poble de Benavites, i es realitza el primer diumenge d’agost.

LLOCS I PARATGESLa MarjalTorre MedievalMonument nacional del segle XV-XVI, al centre del poble.

RECURSOS EN LÍNIAwww.benavites.eswww.lesvalls.eswww.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.com

Conreus de marjal a les Valls.

Bena

vite

s

EL POBLEPertanyent a la subcomarca de la Vall de Segó, la superfí-cie del terme és muntanyenca per l’oest i plana per l’est. Les altures principals pertanyen a les muntanyes de Ro-meu i són: la Rodana (194 m), el Tabalet (311 m), l’Eixeve (339 m) i la Creu (346 m). Drena el terme el barranc de la Rodana. El poble està situat en terreny pla, formant un sol nucli urbà amb la vila de Faura.

El clima és mediterrani; el vent més freqüent és el de llevant, que porta les pluges, generalment a la tardor i primavera.

En les terres no conreades hi ha pins, romaní i coscolla.

AJUNTAMENTPlaça de l’Ajuntament 1 - 46511 Telèfon 96 260 09 37www.benifairovalls.com info@benifairovalls.com

Benifairó de les Valls

133

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista La Vall de SegóCarrer Cervantes s/n - 46512 FauraLocal Amics (Enfront del nº 8)www.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.comlavalldesegó@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 49] La Rodana [pàg. 55] Ruta de l’aigua[pàg. 61] Tabalet-La Rodana[pàg. 65] Ruta dels aljubs[pàg. 73] La Vall de Segó

LLOCS I PARATGESL’Ermita del Bon SuccésEstà situada sobre un xicotet monticle pròxim al poble.Palau de Benifairó de les VallsEncarregat per Joan Vives de Canyamàs, al segle XVII, a l’arquitecte genovés Andrea Lurango.Casa Lluís GuarnerAntiga casa pairal del S.XVIIICasa natal d’Alonso Sánchez Coello

RECURSOS EN LÍNIAwww.benifairovalls.comwww.lesvalls.eswww.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.com

Pic d’El Tabalet

Beni

fairó

EL POBLESituat en el litoral de la mar Mediterrània al costat de la desembocadura del riu Palància. La superfície del terme és completament plana. El riu circula per tot el seu límit sud. Un sortint de sorra, en la part esquerra de la desembo-cadura del riu, forma l’anomenat cap de Canet, on es va instal·lar en 1904 un far sobre una torre de 30 m d’altura i base octogonal, amb llum blanca que arriba a un radi de 25 milles. El clima és mediterrani; els vents dominants són el llevant i el gregal. Al seu terme municipal està el port esportiu de Siles.

AJUNTAMENTPlaça de l’Ajuntament 1 - 46529 Telèfon 96 269 80 20 www.canetdenberenguer.es secretaria@canetdenberenguer.es

Canet d’en Berenguer

135

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 81] La Calderona[pàg. 93] Senda dels Senglars

ALTRES CAMINADESGR costaner +info: Ajuntament de Canet d’en BerenguerSender de la riba del Palància +info: Ajuntament de Canet d’en BerenguerCaminades guiades per les dunes +info: Ajuntament de Canet d’en BerenguerAls mesos d’estiu, cal fer inscripció prèvia.

LLOCS I PARATGESDunes de la platja Racó de marUna franja dunar protegida de més de 1 km de llargada.Bosc de RiberaA la vora del riu Palància, entre Canet i Sagunt.Estanys i Marjal d’AlmenaraLlacunes d’aigua dolça provinents de la Serra d’Espadà entre Almenara (la Plana Baixa) i la mar.

RECURSOS EN LÍNIAwww.canetdenberenguer.es

Dunes a la platja.

Cane

t

EL POBLEEs troba situada al bell cor de la serra Calderona amb una gran complexitat en el relleu: petites valls i barrancs en orientacions variades, ràpides vessants que enllacen amb nombrosos cims, un dels quals, El Garbí, de 601 m d’altitud, és un dels més emblemàtics de les comarques centrals ja que constitueix una magnífica talaia sobre tota la comarca del Camp de Morvedre i del golf de València a la qual es pot accedir amb bicicleta o caminant i parar a refrescar la gola en la font de Barraix; també són interessants els paratges de Beselga, el Pla, Linares i la Carrasca; la flora i la fauna mediterrània estan suficient-ment representades.

AJUNTAMENTCarrer Nadal i LLorens 2 - 46590 Telèfon 96 262 80 62 www.aytoestivella.cominfo@aytoestivella.com

Estivella

137

RECURSOS SENDERISTESAssociació de Muntanya l’Albarda d’EstivellaCarrer Vicent Andrés Estellés,1 - 46590Telèfons 96 262 86 71 / 96 262 86 21albardaestivella@gmail.com

Càmping Sierra CalderonaCamí Nelo al Plà s/n - 46590Telèfons 96 213 65 89 / 647 641 948www.sierra-calderona.cominfo@sierra-calderona.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 17] Senda Vella del Garbí[pàg. 23] Senda del Blanquissar[pàg. 29] Senda de la Tancà[pàg. 35] Estivella - Penya Roja [pàg. 101] Puçol - Barraix[pàg. 109] Estivella - Barraix

ALTRES CAMINADESMarxa de muntanya al Garbí És una marxa no competitiva d’uns 20 km (6 hores) que té lloc el últim diumenge del mes de setembre.+info: www.albarda.tk

LLOCS I PARATGESEls ArcsAqüeducte, part de la Séquia Major, la qual banya tota la Baronia, i arriba fins a Sagunt.Castell de BeselgaAl barri de Beselga, a uns 4 km del centre d’EstivellaEsglèsia i Cisterna VellaVora l’Ajuntament d’Estivella.Font de BarraixMolt a prop del creuament entre el GR 10 y el SL-V 23. El GarbíImponent massís de la Serra Calderona.

RECURSOS EN LÍNIAwww.aytoestivella.comwww.sierra-calderona.com

Estiv

ella

Arcada de l’antic aqüeduc-te d’Estivella, reconstruït l’any 1581 després d’una avinguda d’aigua.

EL POBLESituat en la subcomarca de la Vall de Segó (popularment “Les Valls”), la superfície del terme és plana, amb excepció d’un petit sector al sud-oest pel qual penetra en les mun-tanyes de la Rodana, i poblada d’horts de tarongers.

Faura és el resultat de la progressiva fusió d’una sèrie d’alqueries conegudes com “Els llogarets de Segó”, avui desaparegudes.

S’accedeix a aquesta localitat, des de València, a través de la A-7, prenent després la N-340 i finalment la CV-320.

AJUNTAMENTPlaça Mestre Enric Garcés 1 - 46512 Telèfon 96 260 00 04 www.faura.es ajfaura@fauraweb.net

Faura

139

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista La Vall de SegóCarrer Cervantes s/n - 46512 FauraLocal Amics (Enfront del nº 8)www.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.comlavalldesegó@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 49] La Rodana [pàg. 55] Ruta de l’aigua[pàg. 61] Tabalet-La Rodana[pàg. 65] Ruta dels aljubs[pàg. 73] La Vall de Segó

ALTRES CAMINADESDia de l’arbre +info: es celebra el primer diumenge de febrer i participen un gran nombre de xiquets. S’hi planten espècies autòctones i es fa una caminada pel sender local.Passegem pel terme +info: es realitza la nit d’abans del començament de les festes patronals (12/13 d’agost).Pujada nocturna a la Creu+info: es realitza el divendres més pròxim a la lluna plena de Juliol, organitzat pel Centre Excursionista La Vall de Segó.

LLOCS I PARATGESBosc Mediterrani - Parc urbàEstà situat entre el poble i la muntanya de La Rodana.Llavaner de FauraAntic llavaner convertit en espai expositiu i on cada any s’hi instal·la un betlem que recrea escenes bíbliques.

RECURSOS EN LÍNIAwww.faura.eswww.lesvalls.eswww.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.com

Faur

a

Bosc Mediterrani-Parc urbà de la Rodana.

Gilet

EL POBLEEl municipi està inclòs en la subcomarca de La Baronia. Està enclavat en el sud-est de la Serra Calderona al costat de la conca del riu Palància. Amb una altitud de 76m sobre el nivell del mar i a una distància de 30 Km de València i a 5 Km del nucli de Sagunt, el que indica la seua situació privilegiada entre muntanyes però alhora molt prop del mar.

La superfície del terreny és muntanyenca, i les altures de les muntanyes arriben fins als 400 m. en la part oest.

El clima característic és el mediterrani, amb estius calorosos i hiverns temperats, sent la temperatura mitjana anual d’uns 18.5º. El règim de pluges és bastant irregular, però solen donar-se amb més freqüència a la tardor i primavera.

S’accedeix a aquest poble des de València prenent la V-21 i després l’A-23. Compta també amb accés per ferrocarril per mitjà de la línia de rodalia C-5 de València.També es pot accedir en autobús amb l’empresa Autoca-res Herca, linía València - Sogorb.

AJUNTAMENTPlaça de l’Esglèsia 6 - 46149 Telèfon 96 262 00 01www.gilet.es gilet_alc@gva.es

141

Àrea Recreativa a Sant Esperit.

Gile

t

CENTRES EXCURSIONISTESClub de Muntanya XocainetCarrer 9 d’Octubre 1 - 46149Contacte: Luis Miguel del MoralTelèfon 96 262 1374 (Centre Cívic)www.cmxocainet.blogspot.comcmxocainet@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA [pàg. 81] La Calderona[pàg. 101] Puçol-Barraix

ALTRES CAMINADESDia de l’arbre +info: es celebra l’últim diumenge de gener, i es fa una caminada a l’entorn de Sant Esperit.Romeria de Sant Miquel+info: celebració religiosa en l’ermita de Sant Miquel cada primer diumenge de maig.Volta al termecarrera marxa pel terme de Gilet.cada 9 d’octubre.

LLOCS I PARATGESTorre MedievalConstrucció datada al segle XVI, prop del riu Palància.Sant EsperitMonestir del S.XVII, àrea recreativa a uns 3,5 km del poble.Font de la VidrieraTé un jaciment arqueològic amb restes d’un antic poblat iber romanitzat.

RECURSOS EN LÍNIAwww.gilet.eswww.cmxocainet.blogspot.com

EL POBLEMunicipi situat en la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m. en un turó d’arenisques triàsiques que s’aixeca al nord-oest de la població. S’inclouen dins de la Serra Calderona.

El medi climàtic és el típicament mediterrani. Està envol-tat d’horta i sèquies d’època romana que van ser desen-volupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en aquest sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romaní, farigola, camamilla, carrasca, esparraguera, murta i pins.

AJUNTAMENTCarrer Concepción 1 - 46501 Telèfon 96 262 03 01 www.petres.espetres_pep@gva.es

Petrés

143

CENTRES EXCURSIONISTESCoordinadora Marxapeuwww.marxapeu.netmarxapeu@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 87] Les Escales [pàg. 93] Senda dels Senglars

ALTRES CAMINADESRuta dels Molins+info: adreçar-se a l’Ajuntament de Petrés.Volta al terme+info: es celebra cada any durant les festes de Sant Jaume.

LLOCS I PARATGESCastellConstrucció datada al segle XV i XVI.AljubsDe l’horta, del castell i de l’Ajuntament, tots tres datats al segle XVIII.

RECURSOS EN LÍNIAwww.petres.eswww.marxapeu.net

Castell dels Aguiló.

Petr

és

Quart de les Valls

EL POBLEMunicipi situat en el sector nord-oest de la Vall de Segó. La superfície del terme és muntanyenca, a excepció del sector oriental. Quart es el poble mes elevat de “Les Valls” (54 m) i està al resguard d’un arc de muntanyes i llomes d’escassa altura, totes elles poblades de pins. Destaquen: la muntanya de La Creu de 347 metres d’altitud, La Catxola, Lloma del Codoval, Molí de Vent, Lloma Llarga, Coronat i Retoressa, entre altres alturons de menor rellevància.

AJUNTAMENTPlaça Sant Miquel 2 - 46515 Telèfon 96 260 03 05www.quartdelesvalls.es qvalls_alc@gva.es

145

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista La Vall de SegóCarrer Cervantes s/n - 46512 FauraLocal Amics (Enfront del nº 8)www.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.comlavalldesegó@gmail.com

Associació Senderista OrovalTelèfon 665 820 869

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 49] La Rodana [pàg. 55] Ruta de l’aigua[pàg. 61] Tabalet-La Rodana[pàg. 65] Ruta dels aljubs[pàg. 73] La Vall de Segó

ALTRES CAMINADESMarxa dels Aljubs +info: es fa al gener i el seu objectiu és visitar el patrimoni exis-tent a les muntanyes del terme.Marxa Solidària +info: es fa al maig, amb la idea de fer una recollida d’objectes per repartir entre els més necessitats, a través d’una ONG.

LLOCS I PARATGESLa Font de QuartÉs un manantial d’aigua dolça a un paratge-jardí d’orige musulmà, amb espai per esbarjo.Molí de VentAntic molí (o talaia de vigilància) situada al cim del turonet homònim.

RECURSOS EN LÍNIAwww.quartdelesvalls.eswww.lesvalls.eswww.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.com

Entrada a l’antiga mina Vista Alegre, pel camí Vell de Fontanelles.

Qua

rt

EL POBLESe situa en el sector central de la plana que conforma la Vall de Segó. Per tant, la superfície del territori és plana ocupant els conreus el 86.3 % del total del sòl; i la no productiva del 13,8 %. La vall, envoltada per les últimes estribacions de la Serra d’Espadà, s’estén 7 km enllà fins a la mar Mediterrània.

A Quartell es troba el Paratge Natural del Quadro, entorn de marjal típica valenciana que conté espècies endè-miques, com ara el samaruc o l’anguila. Forma part del conjunt de la Marjar d’Almenara, inclosa en el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valènciana i territori LIC.

AJUNTAMENTPlaça d’Espanya 3 - 46510 Telèfon 96 263 62 01 www.quartell.es quartell@fvmp.es

Quartell

147

CENTRES EXCURSIONISTESCentre Excursionista La Vall de SegóCarrer Cervantes s/n - 46512 FauraLocal Amics (Enfront del nº 8)www.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.comlavalldesegó@gmail.com

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 49] La Rodana [pàg. 55] Ruta de l’aigua[pàg. 61] Tabalet-La Rodana[pàg. 65] Ruta dels aljubs[pàg. 73] La Vall de Segó

ALTRES CAMINADESRuta de l’aigua (nº2) +info: Centre Excursionista La Vall de Segó.Caminada al Quadro +info: un divendres a cada juny, es fa una eixida al paratge de la marjal del Quadro.Etapa 50 del Camí del Cid.+info: Centre Excursionista La Vall de Segó.

LLOCS I PARATGESLa marjal del QuadroVoramar, entre els termes de Sagunt i Almenara.

RECURSOS EN LÍNIAwww.quartell.eswww.lesvalls.eswww.centrexcursionistalavalldesego.blogspot.com

Vista de la marjal del Quadro.

Qua

rtel

l

Sagunt

EL POBLELa ciutat té dos nuclis principals: el casc històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del casc històric.

En l’època romana s’anomenava Morvedre, i actualment fa de capçalera de la comarca. Es troba situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s’aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar avui per desapareguda i hagué d’estar dominada per l’alzina. En l’actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en els boscos; i el senill, la voga i el trencadalles, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani.

AJUNTAMENTCarrer Autonomia, 2 - 46500 Telèfon 96 265 58 58 www.aytosagunto.es info@aytosagunto.es

149

Grau Vell de Sagunt.

Sagu

nt

CENTRES EXCURSIONISTESClub de Muntanya Navalon.www.clubdemuntanyanavalon.blogspot.com Centre Excursionista Camp de Morvedreexcursionistas.morvedre@yahoo.es

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 81] La Calderona[pàg. 87] Les Escales [pàg. 93] Senda dels Senglars[pàg. 101] Puçol-Barraix

ALTRES CAMINADESSenda dels Lladres +info: SLCV-42, al voltant del Castell de Sagunt. 1h 40’.Ruta de la Ribera del Palància +info: PR-CV 377, de Sagunt al Port de Sagunt vora riu. 1h 15’.Marjal dels Moros, desde l’Alqueria dels Frares +info: www.accioecologista-agro.org

LLOCS I PARATGESCastell de SaguntCoronant la muntanya, sobre el casc històric.Alt Forn nº 2 Patrimoni industrial, vestigi de la desapareguda empresa siderúrgica AHM (Altos Hornos del Mediterráneo).La marjal dels MorosVoramar, entre els termes de Sagunt i Puçol.El Grau VellUbicació de l’antic port romà.

RECURSOS EN LÍNIAwww.aytosagunto.eswww.marxapeu.net

Segart

EL POBLEEl poble es troba situat als peus de la Muntanya del Garbí (601 metres) i el Puntal de l’Abella (630 metres). El relleu és una mica accidentat ja que s’estén sobre la vessant esquerra de l’actual Parc Natural de la Serra Caldero-na, al vessant que baixa cap al riu Palància. Destaca la muntanya de la Mola i del Puntal de l’Abella. Entre els barrancs hi ha els de la Font del Llavaner, El Meliquet i de Segart. El medi climàtic és propi de zones mediterrànies, doncs, malgrat la seva altitud, es troba a una desena de quilòmetres del mar. El terme municipal de Segart és dins dins de la Parc Natural de la Serra Calderona des de gener de 2002.

La vegetació està composta per pins, romaní, llentiscle, farigola i altres espècies.

AJUNTAMENTPlaça de l’Ajuntament 1 - 46592 Telèfon 96 262 84 54www.segart.es segartayun@yahoo.es

151

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[pàg. 101] Puçol-Barraix [pàg. 115] La Canal del Garbí

LLOCS I PARATGESLa Font de Sant JosepA l’eixida del poble, pel Carrer Sant Josep.La Mola de SegartCim emblemàtic de la comarca.El GarbíImponent massís de la Serra Calderona.

RECURSOS EN LÍNIAwww.segart.es

Aproximació al Garbí des de Segart (GR-10).

Sega

rt

EL POBLEEl municipi es situa en un terreny completament pla envoltat de camps de regadiu en la vall mitjana del riu Palància i en els confins de la província de València amb la de Castelló. El riu Palància banya la part oriental del terme i serveix de frontera amb el de Sagunt. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitud mitja de 160 m. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat: la partida de Benalta, la muntanya de les Rates, la muntanyeta de la Font de Ton Ferrer i la Penya Negra.

El poble té un interessant patrimoni arquitectònic en el castell musulmà (les cinc torres amb què comptava donen nom a la població), i els banys àrabs (associats a la Sèquia Major de Sagunt, van ser declarats Bé Historic-Artístic en 1938 i, més tard, Bé d’Interés Cultural, l’any 2007).

AJUNTAMENTCarrer Virgen 40 - 46595 Telèfon 96 262 65 42www.torrestorres.es torrestorres_alc@gva.es

Torres Torres

153

RUTES A PROP A LA GUIA CAMINERA[p.35] Estivella - Penya Roja

ALTRES CAMINADESPassejada pels Banys Àrabs +info: Ajuntament de Torres Torres.

LLOCS I PARATGESCastell musulmàA les afores, a la part alta del poble.Banys àrabs i CisternaEls podem trobar a prop de la Plaça de l’Església.

RECURSOS EN LÍNIAwww.torrestorres.es

Antics banys àrabs.

Torr

es T

orre

s

Capítol IV

Que tracta de l’aclaridora exposició d’en Jordi Cortina Beltrán en tot allò referent a la geografia caminera on, a través dels elements territorials més significatius, el caminant tindrà una composició clara de la Vall del Palància, la Serra Calderona, la Serra d’Espadà i la Plana litoral, al marc del Camp de Morvedre.

Geografia Caminera

El Camp de Morvedre és la comarca de menor tamany de tot el territori valencià, amb només 271 Km2, i una població aproximada de 75.000 habi-tants, motiu pel qual pateix una elevada densitat i pressió humana.

El Camp de Morvedre s’ubica a l’extrem nord-est de la província de València, i limita amb les comarques de la Plana Baixa, l’Alt Palància, l’Horta Nord i el Camp de Túria així com amb la Mar Mediterrània.

Tanmateix, la situació del Camp de Morvedre, als darrers estreps de la serralada Ibèrica, i a la vora de la mar Mediterrània, dona lloc a la confluència de diferents ambients, que la doten de una gran diver-sitat. Aquesta trobada d’ambients caracteritza que dins d’un espai relativament menut trobem platges i cordons dunars, marjals, formacions de ribera, matollars i boscos diversos. Igualment, l’assenta-ment humà continu des de fa més de 3.000 anys ha modificat de manera decisiva aquests ambients, i no és possible entendre la natura i els paisatges del Camp de Morvedre, ni del territori valencià, sense tindre en compte aquesta presència.

A més, té una gran importància estratègica, per ser el punt de trobada de dos importants eixos de comunicació. Per una banda, l’arc mediterrani, on es troba a mig camí entre Castelló i Valencia, i per altra banda, per ser entrada natural cap a les terres aragoneses per la vall del riu Palància. És, per tant, un important nus de comunicació entre València, Castelló i Aragó.

157Jordi Cortina

Açò genera una gran concentració d’infraestructures en la zona, amb ferrocarrils, autopistes i ports, que contribueixen a la fragmentació del territori i a l’aïlla-ment dels diferents espais, més o menys naturalitzats, que existeixen al Camp de Morvedre. Aquest aspecte té una gran influència en els diferents ambients que es donen en el territori morvedrí, oferint en molts casos, un grau d’alteració molt elevat.

Tres assagadors recorren el Camp de Morvedre: l’Assagador de Gausa o Camí de Petrés, l’Assagador d’Aragó o Camí de Llíria, i l’Assagador de la Mar que connecta, en paral·lel a la costa, l’Horta Nord amb la Plana de Castelló i encara continua utilitzant-se com a passera per al ramat.

Pel que fa al clima, aquest és clarament mediterrani, amb temperatures que es troben entre els 16º C i el 21º C, i la precipitació mitjana anual varia entre els 450 i els 600 mm, en funció de l’altitud, i amb una sequera estival acusada. El balanç hídric es millora amb la situació i l’orientació, ja que prenen rellevàn-cia fenòmens com boirines i rosades. Per altra banda, en les zones interiors es donen fenòmens tempestuo-sos a l’estiu. La zona presenta majoritàriament clima termomediterrani amb ombroclima sec, encara que a mesura que ens allunyem de la costa i pugem d’alça-da trobem àrees amb clima mesomediterrani baix.

Des d’el punt de vista físic i paisatgístic podem dividir al Camp de Morvedre en quatre grans unitats ben definides i diferenciades: la Vall del Palància, la Serra Calderona, la Serra d’Espadà i la Plana Litoral.

La c

omar

ca

Geografia Caminera

L’eix vertebrador de la comarca és precisament el riu Palància, que la recorre en el seu tram baix, des de l’extrem nord-oest fins a la mar Mediterrània, a la part central de la costa morvedrina. El riu desembo-ca entre els nuclis urbans de Canet d’En Berenguer i Sagunt.

El règim del riu és molt irregular, veient-se molt in-fluenciat per les pluges. L’intens aprofitament de les aigües per al reg fa que el llit es trobe sec la major part de l’any. En aquest tram baix, l’obra de regu-lació hídrica més important és la presa d’Algar, amb 6,3 Hm3, i que es troba en el límit amb la comarca de l’Alt Palància. L’altra gran obra de regulació hídrica és la Sèquia Major de Sagunt, que fa que la major part de la unitat ambiental presente un cultiu intensiu de regadiu des de fa molts segles.

Riu Palància

159Jordi Cortina

La vegetació existent al llarg del riu es troba molt fragmentada per l’intens aprofitament agrícola, que ha colonitzat gran part de les riberes. Trobem restes del cordó de bosc de ribera amb grans peus de xops (Populus x canadiensis) i lledoner (Celtis australis), i peus aïllats d’om (Ulmus minor). Fins i tot trobem alguna repoblació amb Eucaliptus. En el llit del riu, format per còdols trobem la presència de tamarits (Tamarix sp) i baladres (Nerium oleander), així com canyes, i senills. Com a dada curiosa, a la desembo-cadura, el Palància forma un petit delta, molt alterat per la colonització agrícola i per la proximitat de nuclis poblats.

Pel que fa a les terrasses fluvials, es troben transfor-mades a cultiu, a més de ser l’espai on s’assenten la major part de les poblacions de la comarca. En aquests espais domina la vegetació ruderal, a més d’alguns arbres aïllats, que serveixen de fites dels camps.

Vall

del P

alàn

cia

Geografia Caminera

Al sud i oest del Palància trobem la Serra de la Calderona, amb un relleu molt abrupte, deixant valls de poca extensió que aboquen al riu. El punt més alt de la comarca (Alt de la Nevera 738 m) es troba en aquesta zona, just en el límit del terme de Torres-Torres amb Sogorb i Serra. Les muntanyes d’aquesta serra van disminuint d’altitud a mesura que s’apropem a la plana litoral. Altres muntanyes destacades de la Calderona al Camp de Morvedre son: El Garbí (601 m.), Puntal de l’Abella (648 m.), Mola de Segart (566 m.), Pic de l’Àguila (440 m.) o el Picaio (378 m.). El darrer estrep de la Caldero-na correspon a la muntanya del Castell de Sagunt (170 m.). Aquesta serra està formada per materials triàsics: arenisques roges (rodeno) i roques calcàries i dolomítiques.

És la unitat que presenta una major superfície fores-tal, i on trobem zones boscoses molt destacables. La major part de la unitat s’inclou en el Parc Natural de la Serra Calderona.

La zona presenta àrees relictes de vegetació original a les parts més inaccessibles: restes de pinedes de pi “rodeno” o pinastre (Pinus pinaster) i peus aillats de sureres (Quercus suber) a la zona del Garbí.

Picaio Penyes de Guaita

Pic de l’Àguila

Mola de Segart

Xocainet

161Jordi Cortina

També algunes masses aïllades de carrasca (Quercus ilex) a Banyet i el Garbí. Precisament, al Garbí trobem una microrreserva de flora. La resta de superfície està dominada pels matollars i les pinedes de pi blanc (Pi-nus halepensis). Són destacables les zones de Barraix i Sant Esperit. A les zones més humides és freqüent trobar marfulls (Viburnum tinus) i murtes (Myrtus communis). A les zones afectades per incendis s’apre-cia una reducció de la talla del matollar, amb domini del romaní (Rosmarinus officinalis), l’argelaga (Ulex parviflorus) i el timó (Thymus sp).

La serra Calderona és un important refugi per a la fauna local. Així, espècies com el gat salvatge, el porc senglar, el brúfol o l’àguila de panxa blanca troben en aquest espai les condicions necessàries per al seu desenvolupament. Les zones cultivades són de secà, amb algunes trans-formacions relativament recents a regadiu. L’olivera, el garrofer i l’ametler són les espècies utilitzades. Tanmateix, la falta de rendibilitat d’aquest cultiu està donant lloc a un greu procés d’abandonament i degradació.

Serr

a Ca

lder

ona

Redona o Penya

Puntal de l’Abella

Garbí L’Albarda Ponera

Geografia Caminera

Pel que fa al nord i est de la vall del Palància, l’orografia és menys abrupta que la zona de la Calderona, i amb una discontinuitat de les zones muntanyoses, formant part totes elles de l’ambient i l’entorn de la Serra d’Espadà. De manera semblant al cas de la Calderona, aquesta serra es dilueix abruptament en la plana litoral a una distància d’uns vuit quilometres de la costa, formant l’ano-menada Vall de Segó, i deixant abans valls amples i obertes. Algunes de les muntanyes més importants d’aquesta unitat són l’Alt de Cerverola (478 m.), la Creu de Quart (348 m.), Romeu (344 m.), o Penya Negra (328 m.).

La unitat es caracteritza per una geologia més diversa que la present a la Calderona. Els materials són més moderns que els de Calderona, i, encara que trobem afloraments triàsics (gresos rojos de “ro-deno” i calcàries), la resta són de l’època secundària (calcàries i conglomerats).

Pel que fa a la vegetació, en el cas de aquesta unitat no existeix tanta alternança, ja que excepte alguns enclavaments de rodeno (zona de la Creu de Quart) el substrat és majoritariament calcari.

Pic delsCorbs

L’Eixeve Alt de Romeu

163Jordi Cortina

Trobem en aquesta zona encara masses fores-tals relativament extenses i molt ben conservades, especialment a la muntanya de Romeu i a Penya Negra, ocupades per denses pinedes de pi blanc amb sotabosc autòcton. Altres zones presenten matollars amb un gran nombre d’endemismes, com la Centaura saguntina.

La fauna forestal també troba importants refugis en aquesta zona. El teixó, la llebre, el porc senglar, el falcó o la rabosa són abundants en aquesta zona. A més es destacable la presència de quiròpters (rates pe-nades) a la zona. S’han catalogat especies com Myotis natterei, Myotis myotis i Miniopterus schreibersi. A la zona trobem un LIC, a la Cova del Sardiner, per a la protecció d’espècies vulnerables de quiròpters.

La major part de les zones forestals són públiques. La resta, les zones de vall, estan ocupades per cultius de cítrics, en molts casos de transformació recent (finals dels anys 90), sobretot a l’interior de la unitat. També és freqüent la presència de vivendes de segona resi-dència en zones com Bonilles, Ponera, Pla de l’Aljub o el Pere-Gil.

Serr

a d’

Espa

dà

Pic del Tabalet

Cim de la Creu

Geografia Caminera

Per últim destaquem la plana litoral a l’est, vora la mar. Vé delimitada aproximadament per la cota 100 a l’oest (des de Petrés cap a la mar) i per la mar mediterrània a l’est. Els accidents geogràfics més destacats són les marjals, el delta del Palància i les platges, que en algun cas encara conserven dipòsits dunars.

Pel que fa a la planura litoral, està formada per materials de dipòsit de l’era quaternària, d’origen fluvial, marí o de l’erosió de les muntanyes adja-cents. El grau d’alteració d’aquestes zones és molt elevat, a excepció de les marjals. La productivitat d’aquestes terres ha sigut aprofitada des de fa més de 3.000 anys.

Cal reivindicar per a la conservació les zones de la Marjal d’Almardà i la dels Moros, als extrems N i S de la costa de la comarca. Són formacions palustres de gran interés, sobretot per l’enorme diversitat faunística que allotgen, però a més, trobem espècies vegetals endèmiques, com el Limonium duffuorii a la Marjal dels Moros.

165Jordi Cortina

Aquests elements presenten un grau de protecció baix respecte dels valors que posseixen. La principal amenaça per a aquestes zones és el canvi d’usos en el seu entorn, i la forta intrusió marina, per la sobrex-plotació de l’aqüífer.

Pel que fa a les platges, actualment trobem alguns cordons dunars entre Canet d’En Berenguer i Almar-dà. La principal amenaça sobre aquestes platges és la forta erosió que pateixen. Per altra banda, al sud del Palància la presència del port comercial està produint un efecte de basculació en la línia de costa, que pot afectar molt negativament a la Marjal del Moros.

La major part de les activitats econòmiques es donen en aquesta franja. Hi trobem polígons industrials, ports comercials, els nuclis urbans de Sagunt, Quar-tell, Faura i Canet, importants connexions d’infraes-tructures, el port comercial, etc. Açò fa que siga la zona més afectada per la contaminació de les aigües i l’atmosfera.

Plan

a Li

tora

l

Geografia Caminera

Des d’el punt de vista del senderisme i l’excur-sionisme, en un principi la comarca sembla que no oferisca un gran atractiu al tractar-se d’una comarca litoral molt xicoteta i amb una enorme pressió i alteració humana, però no és així. El fet de trobar-se entre les últimes muntanyes de dos de les serres valencianes més peculiars (La Calderona i Espadà) pels seus materials silícics (rodeno) front a la majoria del territori valencià calcari, i a la vora de la mar, li dona al Camp de Morvedre una oferta important de rutes des de les quals contemplar bells i amplis paisatges. Només cal pujar als cims de les nostres muntanyes per a poder observar una gran part del territori valencià i dominar tot el golf de València des d’el Montgó (Dènia) pel sud, fins al Desert de les Palmes (Benicàssim) pel nord, o tota la plana litoral valenciana, i si girem la vista cap a l’interior totes les serres de la Calderona i Espadà fins a la Serra del Toro o Javalambre.

Encara que les nostres muntanyes tenen una altitut modesta, el fet de trobar-se a la vora de la mar, i ser prou abruptes, li donen importants pendents i desnivells per a la pràctica del senderisme. Encara podem trobar boscos relativament extensos i ben conservats, a l’igual que paratges tranquils de gran bellesa i humitat amb racons de vegetació poten-cial u original molt prop de casa, en especial a la Calderona. La nostra comarca i les seues munta-nyes alberguen un important patrimoni històric i etnològic (aljubs, fonts, llegendes, castells, etc) fruït d’un antic e intens poblament del territori, el qual el podem descobrir i gaudir amb les nostres rutes.

167Jordi Cortina

Cal destacar l’existència del sender de gran recorregut GR-10, que partint de Puçol travessa longitudinalment tota la Calderona (i la Península), fins arribar a Lisboa, així com altres vies camineres o cicloturistes senyalitzades supracomarcals com la Via Augusta, el Camí del Cid, o la Via Verda de Ojos Negros que cal finalitzar fins al Port de Sagunt. A més a més, la comarca va comptant poc a poc amb una important xarxa de senders locals (SL) i de xicotet recorregut (PR) fruït de l’augment de l’afició al senderisme, i de l’impuls d’ajuntaments i grups excursionistes. Aquest impuls del senderisme i excursionisme s’ha de mantindre per tal d’oferir un nou recurs recreatiu, esportiu, i turístic, tant a la població local, com a visitants, i d’aquesta manera aconseguir un major coneixement i estima de la nostra comarca i els seus espais naturals front als perills que ens amenasen en un futur molt pròxim (traçat de l’AVE d’Aragó, pedreres, noves urbanitza-cions de segones residencies, etc ...)

Refle

xion

s

Capítol V

De com els caminants de la XI Marxa a Peu pel Camp de Morvedre prengueren consciència dels esforços fruïtosos de més de 10 anys recorrent els paratges de la comarca dels murs vells.

SARRONET I CASSOLETAII Marxa a Peu [12 d’abril de 2003] D’Albalat a Sagunt24 km i 556 caminants

BORDÓIII Marxa a Peu [3 d’abril de 2004] Algar del Palància24 km i 607 caminants

SAMARRETAX Marxa a Peu [9 d’abril de 2011] Alfara de la Baronia18 km i 592 caminants

SAMARRETAI Marxa a Peu [13 d’abril de 2002] D’Algímia a Estivella30 km i 512 caminants

KIT D’HIVERNIX Marxa a Peu [17 d’abril de 2010] Benavites22 km i 644 caminants

FARMACIOLAVIII Marxa a Peu [4 d’abril de 2009] Petrés16 km i 965 caminants

LLANTERNAVI Marxa a Peu [21 d’abril de 2007] Albalat dels Tarongers17 km i 795 caminants

SAMARRETAV Marxa a Peu [8 d’abril de 2006] Canet d’en Berenguer25 km i 692 caminants

BARRET I NAVALLAIV Marxa a Peu [9 d’abril de 2005] La Vall de Segó20 km i 736 caminants

IMPERMEABLEVII Marxa a Peu [5 d’abril de 2008] Gilet18 km i 827 caminants

171La Marxa a Peu

ARA FA 10 ANYS gent excursionista de diferents po­bles de la comarca es van aplegar a Petrés i van parir una criatureta: la Marxa a Peu pel Camp de Morvedre.

Des d’aleshores, la Coordinadora Marxapeu, que és la que es va afillar la xiqueta en adopció, l’ha anada passejant per la comarca cada any.

Tal com ha anat creixent, la nena s’ha anat afermant i ha anat modelant la seua pròpia imatge, el seu estil peculiar, la seua personalitat. Que si cada any anem a un poble, que si desdejuni de xocolata, que si musicamarxa…

I, en la millor tradició de les aventures d’Astèrix i Obèlix, l’aplec de la Marxa a Peu no pot acabar sense el clàssic dinar de calderes. En això som irreductibles.

Deu anys ja són anys i, com podeu vore en les dades adjuntes, donen per a molt. Tots plegats, els que hem acudit cada any a la Marxa a Peu hem fet modes­tament una miqueta d’història. Hem fet comarca.

Tot i amb això, comptat i debatut, només han estat 10 dies. Però tan intensos quan a convivència, reptes i gratificacions, que tothom en mantenim llarga memòria.

La Marxa a Peu, la nena, seguirà endavant mentre vosaltres vulgueu. Perquè sou vosaltres qui l’empen­teu i li doneu vida.

Gràcies i per molts anys.

10 a

nys

de m

arxa

TEM

PS IN

VERT

IT

MAR

XAPE

UERS DE

SGAS

T CO

MAR

CAL

DESN

IVEL

L AC

UMUL

AT

ASCE

NS

CAM

INER

TRAM

CAM

INER

DIST

ÀNCI

A RE

CORR

EGUD

A

CADI

RES

TAUL

ES

9.000unitats

2.200 metres

distància

desg

ast

tempsalç

ada

marxapeuers

2.650metres

215km

6.926persones

57hores

18.354.000 metres

(equival a 2.000 pujades a l’Everest)

9.9* ps/m2

I

II

III

IV

V

VI

VII

VIII

IX

X

EDICIONS DE LA MARXA A PEU

El desgast relaciona les passes totals donades amb la superfície de la comarca.

*

2.679.114.621 passes

(equival a 37 voltes a la Terra)

**

**

Les dades camineres són la suma del recorregut de tots els marxapeuers.

CALD

ERES

POST

RES

FRUI

TA

173

10 a

nys

de m

arxa

AIGU

A, S

UCS

REFR

ESCO

S, C

ERVE

SA, V

I I M

ISTE

LA

GELA

TS

XOCO

LATI

NES

I BA

RRET

ES PAST

ETES

CARD

ETS

FESO

LS

990quilos

25.000litres

NAP

S

CARN

270quilos

225quilos

225quilos

225quilos

135quilos

600quilos

300quilos

400quilos

1.900quilos

48.000racions

10.000racions

10 anys de marxa

ARRÒ

S

CREÏ

LLES

He passejat la Calderona com el Montgó,sentint­la meua, estimant­la.He vist els estanys a Almenara,com la marjal de Pego a la Marina Alta.El Garbí imponent,camins rogencs de masos nus,i he sentit el temps parar­secom les abelles a l’espígol.

Sergi Contrí (la Marina)

Des que vam tindre l’oportunitat per primera vegada d’agafar les nostres guitarres i enfilar­nos a la muntanya per cantar unes cançonetes a l’ombreta d’un pinar, hem intentat no fallar mai a la cita, perquè les notes i els acords dels nostres instruments sempre han tingut una rèplica de somriures i bona sintonia per part dels participants, sempre ens hem sentit com un marxador més, part d’una gran família formada per homes i dones d’arrels fondes.

Pau Alabajos (l’Horta)

Amanida Peiot debutà mundialment de manera oficial a Faura en la Marxa a Peu de l’any 2005. Quin gust, quin fred, quin plaer! Des d’aleshores no hem faltat a cap edició, la darrera reconvertits a La POP ­ Petita Orquestra Peiotaire, una formació adreçada al públic familiar. I és que per a nosaltres la Marxa a Peu és el rebrot necessari, l’evidència de què “un altre món és possible” i la disbauxa assegurada. Visca la Marxapeu! Ens veiem pel camí. Enguany també.

Francesc Burgos (la Safor)

175Músicamarxa

SI LA MUNTANYA NO VE A LA MUSICA, QUE LA MUSICA VAJA A LA MUNTANYA.

Aquesta idea ens va dur a contactar amb Pau Alabajos i els músics furtius, que l’any 2005 reivindicaven la música al carrer i en valencià. Va ser així com els mar­xaires de la IV Marxa a Peu cregueren al·lucinar quan en una clariana d’un bosc de les Valls l’aire es va omplir de cançons, d’acords de guitarra i de sons de violoncel i de trompeta. Un moment màgic que s’ha anat repetint cada any amb les melodies del mateix Pau i de l’amic Sergi Contrí i amb la marxa imparable dels Amanida Peiot de Tavernes de la Valldigna, ara Petita Orquestra Peiotaire. Algun any també ens han acompanyat altres músics com ara Toni de l’Hostal, de la Ribera, i el mallorquí Pep Toni.

La Musicamarxa és ja una senya d’identitat de la Marxa a Peu, fins al punt que un dinar de cloenda sense música seria com cuinar la caldera sense sal.

10 a

nys

de m

arxa

La Petita Orquestra Peiotaire a la X Marxa a Peu