dossier juguem a pescar primaria mmb

L'activitat comercial i marítima

Juguema pescar

Dossier del professorat | educació primàriadossier

Dossier del professorat | educació primària

imprés en paper reciclat

Text: Marta Lacruz i Cristina PuigActualització text: Ana VicoDisseny: Eva RafecasIl·lustració portada: Juan González

Revisió juny 2016

Juguema pescar


1L’activitat comercial i marítima

dossier Juguem a pescar


Presentació de l’activitat

La pesca és l’única activitat del sector primari que queda a la ciutat de Barcelona. Més de 600 pesca-dors surten diàriament per fornir els mercats de peix, marisc i crustacis.

La pesca es remunta als mateixos orígens de la humanitat. Tot i els molts i importants avenços tecnològics, el nostre paper és essencialment el de recol·lectors de productes del mar, essent la producció piscícola encara molt inferior al pro-ducte de les captures a mar.

Juguem a pescar s’adreça a l’alumnat d’educació infantil i de primer cicle d’educació primària que, assistint a aquesta activitat educativa, po-dran aprendre els mètodes principals de pesca que s’efectuen al Port de Barcelona.

El Llibre del Professorat que teniu a les mans pre-tén ser una eina útil per a desenvolupar els con-tinguts de Juguem a pescar a l’escola. Hi troba-reu activitats proposades per fer amb els vostres alumnes en les que podreu aprofundir en els principals aspectes del món de la pesca.

Objectius

> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer les dues tècniques principals, l’arrossegament i l’encerclament; alguns peixos de consum i el seu cicle reproductiu; la comercialització del peix i els efectes de la sobrepesca en el medi marí.

> Referits a procediments: observació directa de les embarcacions de pesca; comparació entre la morfologia i l’hàbitat dels peixos i determinació de la maduresa del peix a través de la comparació de mides.

> Referits a actituds i valors: defensa del medi marí davant les activitats humanes i foment del consum responsable.

Juguem a pescarDossier del professorat

2 L’activitat comercial i marítima

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en tres parts:

Conte: el nostre protagonista, l’Oriol, s’embarca a la Tibaxarxes i a la Llumencès, dues barques de pesca. De la mà dels pescadors aprendrà les dues tècniques principals de pesca que es duen a terme a Barcelona, l’arrossegament i l’encerclament, i les espècies que es capturen amb cadascuna d’elles.

Taller-joc: en un taller realitzat a la mateixa aula, els alumnes juguen a pescar les tres espècies que han aparegut en el conte, les identifiquen i les superposen en un pòster per comparar la seva mida amb la talla de maduresa. Retornen els individus immadurs al mar i dipositen els adults en una paella.

Itinerari a peu al moll de Pescadors: acompanyats pel mateix monitor que ha desenvolupat el treball a l’aula, els alumnes visiten el moll de Pescadors i reconeixen les dues embarcacions protagonistes de l’activitat educativa.

En resum, aquest programa fa les següents propostes a l’alumnat:

> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona. > Que coneguin els dos tipus principals d’embarcacions de pesca. > Que es familiaritzin amb tres espècies d’interès pesquer. > Que coneguin la problemàtica del consum del peix petit.




1. La pesca, una activitat del sector primàri

2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament 3. Adaptació dels peixos al medi

4. Maduresa dels peixos

5. La comercialització del peix

6. Valor nutritiu del peix

7. Activitats suggerides per fer a l'escola

1. La pesca, una activitat del sector primàri

La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des del temps en que els humans eren caçadors-recol·lectors.

A diferència de l’agricultura i la ramaderia, l’activitat pesquera es basa encara en l’extracció de recur-sos directament del medi. La demanda creixent, unida als avenços tecnològics i a la potència de les embarcacions utilitzades, han comportat una sobreexplotació dels recursos marins.

Les piscifactories són el primer pas per a la producció a gran escala de productes del mar i la mini-mització de l’impacte ambiental però, actualment, aquesta activitat només subministra el 10% del peix dels nostres mercats.

2. Arts de pesca: arrossegament i encerclament

Els dos tipus principals de pesca a Barcelona són l’arrossegament i l’en-cerclament, representades en el pro-grama per les embarcacions Tibaxarxes i la Llumencès. Al Port de Barcelona hi ha 26 barques d’arrossegament i 36 d’encerclament.

Les embarcacions d’arrossegament utilitzades per capturar aquelles espè-cies que viuen al fons marí s’anomenen bous. L’art està format per dues peces de xarxa o bandes de malla ampla per on entra el peix i es continua en una xarxa de malla més fina, el cóp, on el peix queda retingut. La xarxa s’arrosse-ga pel fons gràcies a les portes, ele-ments molt pesats que ajuden també a mantenir l’art obert transversalment. Per mantenir la xarxa ober-ta verticalment, aquesta disposa d’una banda de suros a la part superior i una de ploms a la inferior. Els bous surten a les set del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.

De nit, surten les barques d’encerclament o teranyines. La tècnica d’encerclament consisteix a envoltar i encerclar una mola de peix amb una xarxa -una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie que neden a la mateixa velocitat de forma sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies que s’amolen i són atretes per la llum: sardines i seitons, bàsicament. L’embarcació surt de port a les 11 de la nit i feineja durant tota la nit.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Els vaixells de pesca i El mar de dia, El mar de nit.



Vaixell d’arrossegament

Juguem a pescar

3. Adaptació dels peixos al medi

La forma i el color dels peixos ens dóna indicis del lloc on viuen.

Els peixos que viuen en estreta relació amb el fons marí són de colors marronosos per a camuflar-se amb el substrat sorrenc. Sovint te-nen formes aplanades per tal de passar desa-percebuts i poder enterrar-se. Són peixos poc actius, que pesquen a l’aguait i que viuen indi-vidualment. Els dos exemples més clars i de consum més habitual són el llenguado i el rap.

Per contra, les espècies de mar oberta tenen el cos afusat i comprimit, silueta que els ajuda a nedar més ràpidament. Per a defugir els depredadors adopten colors similars al medi aquàtic: el dors blau-grisós per confondre’s amb la penombra i el ventre blanc-argentat, per assemblar-se al color que té la superfície de l’aigua amb el reflex del sol. Aquestes espècies formen moles. El peix més caracte-rístic és la sardina.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat Com és un peix? i El mar de dia, El mar de nit.

4. Maduresa dels peixos

L’edat i la talla de maduresa dels peixos varia, evidentment, segons l’espècie que es tracti. És conveni-ent tenir-la present a l’hora d’anar al mercat, ja que la sortida de peix immadur depèn, en gran part, dels consumidors. La talla mínima a partir de la qual una espècie es pot consumir, està regulada per llei. A continuació teniu la d’algunes espècies:

Font: Reglament (CE) núm.: 1.967/2006.

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix petit, al mar i Quants peixos han nascut?.




Peix blau © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Peix blanc © Material cedit pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)

Tonyina 115 Rap 30

Seitó 9 Sardina 11

Verat 18 Llenguado 20

Lluç 20 Rossellona 2,5

5. La comercialització del peix

El peix es descarrega a la llotja del moll de Pescadors on hi ha, diàriament, dues suhas-tes. A les 7 del matí es subhasta el peix blau que es pesca durant la nit i a les 5 de la tarda la Confraria de Pescadors duu a terme la subhasta del peix blanc capturat amb l’art d’arrossegament.

El peix que es captura a Barcelona és desti-nat, sobretot, a proveir els mercats i restau-rants de la ciutat. La quantitat de peix que es captura és insuficient per cobrir la demanda. La resta es subministra a través del Mercat Central del Peix, a Mercabarna, i prové d’al-tres confraries de la costa catalana (14%), de la península (26%) i d’altres països, sobretot de França (16%).

Podeu treballar aquest tema amb els alumnes amb l’activitat El peix va del mar al mercat.

6. Valor nutritiu del peix

El peix és un component essencial de les dietes equilibrades i variades, ja que el contingut en proteïnes, minerals i vitamines és alt i el seu aport calòric no és elevat.

El contingut en proteïnes és d’un 15 al 23%, i en algunes espècies com el caviar, les sardines i la tonyi-na, superior. Els peixos i mariscs tenen un contingut baix en greix (per sota del 5% en el cas de peix blanc) i de colesterol. S’ha demostrat que la seva ingesta redueix el risc de malalties coronàries. Pel que fa a hidrats de carboni, en contenen poca quantitat, especialment els crustacis i mariscs (del 0,01 al 0,7%). Quant a sals minerals contenen sobretot fósfor, calci, sodi, potassi, magnesi i altres. El contingut mitjà de sals oscil·la entre el 0,9 i l’1,5%. Els productes del mar són també font de vitamines (tiamina, vitamina B12, riboflavina, ...), destacant especialment el peix blau que té un contingut elevat de vitami-nes A i D.

Podeu treballar amb els alumnes aquest tema amb l’activitat Fem una sopa de peix.



Llotja de peix.




7. Activitats suggerides per fer a l'escola

Al llarg de l’activitat Juguem a pescar s’apunten alguns conceptes que poden tenir una continuïtat a l’escola. A continuació trobareu algunes propostes d’activitats que podeu utilitzar a l’aula i adaptar en funció de l’edat, els coneixements dels vostres alumnes i el centre d’interès que vulgueu treballar.

Activitat 1: Els vaixells de pesca

> Fotocopieu les fitxes 1 i 2. En els dibuixos hi ha representades les dues barques de pesca que els alumnes han estat treballant durant l’activitat: una barca d’arrossegament, la Tibaxar-xes, i una d’encerclament, la Llumencès.

> Feu explicar als alumnes els trets diferencials dels dos tipus d’embarcacions i de les dues tècniques de pesca, quan sortia a pescar una embarcació i l’altra, i quins peixos es cap-turaven.

> Els alumnes han d’unir els números per reconstruir les embarcacions i pintar-les dels colors que han vist en el conte: la Tibaxarxes de color blau i blanc i la Llumencès de vermell i verd.

> Finalment, escriuen el seu nom.

Activitat 2: El mar de dia, el mar de nit

En el transcurs de l’activitat Juguem a pescar, els alumnes han après a distingir quins peixos són actius durant el dia i quins durant la nit. També saben com són les barques d’arrossegament i les d’encerclament. Basant-vos en els dibuix de la fitxa 3, podeu fer dos murals per a la classe o el rebedor de l’escola on s’hi mostri l’activitat pesquera de nit i de dia.

> Dibuixeu en un paper d’embalar de la mida que vulgueu, el perfil del fons marí i d’una costa amb un far.

> Fotocopieu els elements de la fitxa 5, retalleu-los i distribuïu-los entre l’alumnat. > Discutiu amb la classe en quin dels dos murals s’hauria de col·locar cada objecte i com el

podríeu representar d’acord amb la seva forma, el seu color i el seu tacte. Per exemple, el núvol pot ser de cotó, les sardines de paper d’alumini, la llum del far de cel·lofana grogra, el fons pot ser fet amb sorra, ...

> Segur que els vostres alumnes coneixen molts altres elements relacionats amb el mar. També hi tenen lloc.

Activitat 3: Com és un peix?

> Expliqueu als alumnes què són les aletes i les escates d’un peix i quina funció tenen. > Podeu fer un paral·lelisme amb la part del nostre cos que té la mateixa funció. > Fotocopieu la fitxa 4 i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes hauran de completar el peix situant-hi tots els elements i pintar-lo reproduint

els colors de la sardina.



Activitat 4: Quants peixos han nascut?

> Fotocopieu la fitxa 6 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat. En el dibuix hi ha representats un rap i una sardina adults amb els juvenils que ha tingut, tot i que en realitat fora difícil de precisar ja que ambdues espècies passen un estadi larvari essent integrants del plàncton.

> Els alumnes han de recordar els colors de cada peix i pintar-los. > A continuació, han d’encerclar l’adult amb els juvenils de la seva espècie, comptar-los i

completar les frases.

Activitat 5: El peix petit, al mar

> Fotocopieu la fitxa 7 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes han de trobar el camí que condueix el peix adult a la paella, resseguir-lo en

verd i fer el mateix en vermell per l’individu immadur fins al seu destí, el mar. També han de completar els noms.

> Raoneu entre tots per què els peixos petits no s’han de consumir i, en canvi, per què convé menjar peixos grans.

Activitat 6: El peix va del mar al mercat

> Fotocopieu la fitxa 8 ampliada i repartiu-la entre l’alumnat. > Els alumnes han d’ordenar les frases segons el seu ordre lògic des que el vaixell surt de

port fins que es ven el peix al mercat. > Els alumnes poden fer una tira de dibuixos il·lustrant cadascuna de les frases.




Fitxa 1: Els vaixells de pesca

La

t



La

l

Fitxa 2: Els vaixells de pesca




Fitxa 3: El mar de dia, el mar de nit

Fitxa 4: Com és un peix?

aleta escates

aleta ull

cua



Fitxa 5: El mar de dia, el mar devnit




Fitxa 6: Quants peixos han nascut?

La mare rap ha tingut rapsLa mare sardina ha tingut sardines

Entre les dues han tingut peixets



Fitxa 7: El peix petit, al mar

mp




Quan la xarxa és plena de peix, la Tibaxarxes torna a port per vendre’l. Quan la Tibarxarxes és al mig del mar, els pescadors llencen una xarxa que té forma de bossa a l’aigua. L’Oriol, quan es lleva, se’n va cap al port per pujar a la Tibaxarxes. La Tibaxarxes arrossega la xarxa pel fons del mar fins que és plena de peix.

Fitxa 8: El peix petit, al mar



Fitxa 9: Fem una sopa

1 pastanaga3 tomàquets2 sardines1 rap4 musclos1 sípia


imprés en paper reciclat

Text: Marta Lacruz i Cristina PuigActualització text: Ana VicoDisseny: Eva RafecasIl·lustració portada: Juan González

Revisió juny 2016

Juguema pescar


L'activitat comercial i marítima

Juguema pescar

Dossier del professorat | educació primàriadossier

dossier juguem a pescar primaria mmb

Education