reunióTertúlies literàries

El nas de Mussolini

A v . J os ep T a r ra d e l l as , 4 4 0 8 90 1 L ' H os p i t a l e t d e L l ob re ga t

T e l . 93 26 0 24 84 F a x 9 3 2 60 2 4 85

h t t p : / / ww w. l - h . e s /b i b l i o t eq ues b i b tec l as a la@ l - h . es

Dijous , 17 de febrer de 2011 a les 12: 00 hores

Amin Maaluf Dossier El nas de Mussolini febrer 2011

Biografia Qui sóc i per què escric...

Vaig néixer el 1958 en un barri tradicional de Barcelona, Sant Andreu, treballador, que viu i deixa viure, que acull tothom i no es fica gaire en les coses dels altres. És un barri de gent amb iniciativa, que s'instal·la pel seu compte, on priva el petit comerç i els negocis familiars. A més cal dir que té una gran tradició de teatre amateur i una particular afecció per la sarsuela. La meva família és una família típica de Sant Andreu. No hi ha precedents literaris a casa meva. D'artístics tampoc, a no ser que hi considerem el germà gran de la meva mare, Xavier Setó, director de cinema que va descobrir Marujita Díaz i el qual jo, pràcticament, no

vaig conèixer. Amb tot això vull dir que les probabilitats que jo fos escriptor eren mínimes. Molt més quan jo no sóc l'exemple característic de vocació profunda i primerenca. Quan em preguntaven què volia ser quan fos gran responia de tot menys "escriptor". Ho sento. Ni era el meu somni, ni era un nen graciós o, com en el cas del meu compare i amic Ferran Torrent, ni tan sols era el nen pelma que tothora explicava als adults historietes inventades. Per no fer, no feia ni el vers de Nadal. D'adolescent, la cosa no va canviar. El meu màxim esforç d'imaginació d'aquella època va consistir a inventar una lliga de futbol amb tres divisions i a doble volta, com la de veritat. Els resultats els marcaven els daus i els equips pujaven de categoria i baixaven. Em tancava a l'habitació i feia la jornada corresponent imitant les veus del Carrusel Deportivo. Després de múltiples oficis i estudis, vaig acabar fent classes a l'ensenyament privat i, després d'uns quants anys, vaig fer oposicions i em vaig convertir en el primer funcionari de la meva família. De totes maneres, en aquell moment, ni tan sols era com Pedro Almodóvar, que afirma que durant els dotze anys que va estar treballant a Telefònica sempre va saber que acabaria sent director de cinema. Mentrestant, el verí del teatre, que diria algú, ja m'havia penetrat ben endins. Jo havia començat a fer teatre pel mateix que ho fan tots els que no vénen de família de comediants: per lligar. El teatre em va permetre de descobrir que jo podia "crear" alguna cosa i que aquesta cosa podia fer-se realitat. Voldria que aquest plantejament s'entengués bé i no sonés "romàntic". Fins en aquell moment, jo, com la immensa majoria de la població, sobretot si ets de barri, pensava que els "creadors" eren els altres, uns altres. Era normal i acceptat. Gràcies al teatre vaig descobrir que jo també podia crear. És gràcies, doncs, al teatre, que sóc escriptor. Gràcies al teatre i a un accident de moto, que, als vint-i-vuit anys, com sant Pau camí de Damasc, em va obligar a reflexionar una mica sobre les meves mil vocacions. El resultat va ser plantar les classes, demanar una excedència i dedicar-me a escriure.

• Des de la publicació del primer llibre de ficció han passat deu anys. Durant aquest temps he publicat novel·les, relats i teatre on he explicat les coses que em passaven pel cap i per altres vísceres del meu organisme. I m'he adonat que també hi ha molta gent que s'ho passa bé amb les coses que escric.

Això em sembla tan increïble que, tot i continuar sense saber què seré quan sigui gran, trobo que fer d'escriptor és una de les millors coses que es poden fer.

Biblioteca Central Tecla Sala Pàg. 2

Dossier El nas de Mussolini febrer 2011

Premsa Barcelona. (EFE).- El escritor y dramaturgo barcelonés Lluís-Anton Baulenas ha ganado hoy el 49 Premio Sant Jordi de novela, dotado con 60.000 euros, con la obra "El nas de Mussolini" (La nariz de Mussolini). Baulenas ha comentado en declaraciones a la prensa que ha intentado meterse "dentro de la psicología de alguien que tiene que matar a otro, y eso en la época de la dictadura de Primo de Rivera". Ha justificado esta elección, porque "la actualidad no me daba las características de tipo social e histórico que me daba aquella época, en la que la utopía era posible, con un estado nuevo como la URSS, con un vuelco social en Alemania y con una dictadura en la monarquía española". El autor sitúa esa utopía en una protagonista, Berta Panatis, una joven militante comunista que recibe la orden de matar, cuando llegue el momento, al dictador Primo de Rivera. El encargo que recibe, añade Baulenas, se va complicando y va dejando al descubierto las contradicciones de la protagonista, que acaban siendo "la base fuerte de la trama", reconoce el autor. "El nas de Mussolini" explora "la utopía como motor de mejora personal o como motor simplemente de vida", que puede evolucionar a situaciones como que "es posible recibir órdenes de matar y creer que eso es aceptable porque el fin justifica los medios". Al situar la novela en la dictadura de Primo de Rivera, ha permitido a su autor analizar la sociedad catalana de la época y la fascinación que había en gran parte de europa por Mussolini. Primo de Rivera, ha recordado Baulenas, fue un caso insólito en la historia, "un dictador que fue capaz de dimitir porque nadie lo quería y porque él mismo no se veía capaz de continuar, un ejemplo que el dictador que vino después, (Franco), no quiso seguir desde el principio". En nombre del jurado, el escritor Vicenç Villatoro, ha subrayado que se trata de "un novela hecha con oficio, vigor, bien conducida y que sabe crear un clima opresivo, cerrado que empuja al lector a desear que pase algo". Extrect de: http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20081220/53602796512/lluis-anton-baulenas-gana-el-49-premio-sant-jordi-de-novela.html

Biblioteca Central Tecla Sala Pàg. 3

Dossier El nas de Mussolini febrer 2011

Obra Novel·la

� Qui al cel escup. Vic: Eumo, 1987. � Neguit. Barcelona: Pòrtic, 1988. � Sus Scrofa (porcs). Vic: Eumo, 1988. � Càlida nit. Barcelona: Edicions 62, 1990. � Rampoines-451. Barcelona: Columna, 1990. � Noms a la sorra. Barcelona: Columna, 1995. � Alfons XIV, un crim d'estat. Barcelona: Columna, 1997. � Els caníbals. Barcelona: Columna, 1998. � El fil de plata. Barcelona: Columna, 1998. � La felicitat. Barcelona: Eidicons 62, 2001. � Amor d'idiota. Barcelona: Edicions 62, 2003. � Per un sac d'ossos. Barcelona: Planeta, 2005. � Àrea de servei. Barcelona: Destino, 2007. � El nas de Mussolini. Barcelona: Proa, 2009. Teatre

� La ben calçada [amb Damià Barbany]. Barcelona: Revista Entreacte, 1990. � No hi ha illes meravelloses. Barcelona: Institut del Teatre, 1992. � Melosa fel. València: Tres i Quatre, 1993. � El pont de Brooklyn. Barcelona: Edicions 62, 1995. � Trist, com quan la lluna no hi és. Alzira: Bromera, 1995.

El nas de Mussolini

Una jove revolucionària té la missió d’assassinar el dictador Primo de Rivera. Mentre espera l’ordre d’executar l’atemptat, s’amaga en un poble dels Pirineus amb el seu pare. Però van passant els anys i l’ordre no acaba d’arribar. Sola i aïllada, en la misèria, com més temps passa, amb més força s’aferra als ideals com a mecanisme de supervivència. Al poble hi coneix una noia independent d’esperit, que manté un tortuós lligam sentimental amb un cacic de la comarca. La relació de totes dues conflueix en un final sorprenent i esplèndid. Amb un ofici exquisit, a partir de l’angoixa d’una espera que sembla que no té fi, Lluís-Anton Baulenas aconsegueix de bastir una trama argumental suggeridora, plena d’intriga i de tensió narrativa, situada en una època en què, amb els

sòviets al poder, per primer cop, la utopia es podia fer realitat. Extrect de: http://www.proa.cat/ca/llibre/el-nas-de-mussolini_10681.html

Biblioteca Central Tecla Sala Pàg. 4